El Doll Informatiu 4

El Doll Informatiu - Dijous 6 de gener de 2011 1

Informatiu

el llD El setmanari de la plana de Guissona

2 €urosAny I Número: 4

Dijous, 6 de gener de 2011

ENTREVISTA A... Mn. Ramon Balagué, rector de Guissona: “A la vila estem donant un cert exemple de convivència i respecte a la resta de Catalunya”

CONTRA: la visita del patge Karim al pavelló

SANT GUIM DE LA PLANA Representació de “El poema de Nadal”

FLOREJACSEl rei Melcior torna

2 El Doll Informatiu - Dijous 6 de gener de 2011

Direcció i publicitat: Miquel Manzano Tel. 616 592 664 [email protected]

Josep Àngel Colomés Tel. 649 636 990 [email protected]

Venda a: BonÀrea i llibreries de Guis-sona

Contacte, cartes al director i notes de premsa:

[email protected]

Publica el teu escrit (crònica, article d’opinió, reportatge...) quan vulguis i de manera gratuïta.

Agraïment: servei de premsa d’institucions i entitats.

El Doll Informatiu no és fa respon-sable ni subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles publicats.

Imprimeix: Apunts Gràfics SLDipòsit legal: L-1573-2010

Visita’ns al FACEBOOK:www.facebook.com/eldollinformatiuVisita el nostre BLOC:http://eldollinformatiu.blogspot.com

EditorialEstrenem nou any i des del Doll Informatiu ho fem amb la il·lusió de qui porta un projecte comú que acaba de començar. Com veieu, una entrevista a Mn. Ramon Balagué encapçala el número d’avui. I precisament Mn. Ramon preocupant-se per la publicació ens va alertar d’un fet: la constància. No és fàcil avui en dia, amb les dificultats que hi ha, ser constants en un projecte. Però en totes les tasques de la vida, en cada responsabilitat, en cada projecte, cal constància. Constància i paciència. Dos valors molt importants avui, en una societat que va a moltes velocitats: l’electrònica o la digital van a la velocitat de la llum, en canvi els projectes de vida a vegades tarden molt més que abans en madurar i arribar a plenitud.

Així és que aquestes velocitats tan diferents, mai no vis-tes fins ara, poden afectar a qualsevol. I exceptuant el cas dels esports, que arribes a una edat a ser professional o ja no hi arribes, en altres aspectes costa molt més. Un llicenciat pot passar anys esperant poder-se guanyar la vida del que va estudiar.

Per aquest motiu, la constància que ens reclama Mn. Ra-mon, és la constància que reclama el nostre món. I la pacièn-cia. I certament, veient com des de la Fundació tractaven els padrins abans de l’assaig dels pastorets, ens vam adonar que encara hi havia un altre element més important i decisiu: l’amor, l’estimació.

No n’hi ha prou ni amb la constància ni amb la pacièn-cia, cal també l’amor per tirar endavant qualsevol projecte i ens queda palès que a Guissona aquest amor existeix. Com també la convivència i el respecte. Esperem que aquest 2011 estigui ple de tot plegat.


Entrevista a Mn. Ramon Balagué, rector de Guissona des del 2005

Mn. Ramon Balagué: “El desert és necessari perquè en el desert s’escolta la veu”

GUISSONA

Redacció.- Mn. Ramon Balagué és fill de família nombrosa. Un total de vuit germans. La seva mare va morir quan el fill gran tenia 12 anys i el petit mig any. Natural de Ponts (Mas d’en Sendrós), té un germà una mica més petit també capellà amb el qual comparteixen que van ser ordenats el mateix dia: el 28 de juny del 1968. I van cantar missa el 25 de juliol d’aquell mateix any, que era sant Jaume, el sant del seu pare, d’un germà, del nebot, i en què es casava l’últim germà que faltava. I tot plegat ho feien sobre la tomba de la seva mare a la casa pairal. Així és que ja porta més de 40 anys de servei pastoral com a sacerdot.

De caràcter dinàmic, Mn. Ramon ens obre les portes del seu despatx. La seva manera de ser combina perfectament les facetes d’un capellà: espiritualitat, activitat social, pre-ocupació pels qui sofreixen, ganes d’animar al veïnat. Fa poc ens va emocionar el seu escrit “Un sincer agraïment” que podeu llegir en el número 2 del Doll on explicava coses com aquesta: “Vosaltres pregàveu i jo em vaig confiar a la ciència i al voler de Déu. Gràcies a Déu, per mitjà de les vostres pregàries, ha estat un ensurt i esperem que poc a poc la visió vagi tornant el seu lloc sabent que és un procés llarg”.

Ara, en ple procés de recuperació, l’hem volgut entre-vistar per conèixer-lo més a fons i per saber què pensa. Li agraïm la seva atenció.

Recorda una infantesa molt difícil?Sí, amb vuit de colla no va ser fàcil. El meu pare ens exigir molt però el primer en exigir-se era ell. Ningú pot exigir als altres sinó és capaç d’exigir-se a si mateix. I això ho vam aprendre d’ell.

Al Seminari hi va entrar vostè molt jove?Sí, als 12 anys vaig entrar al seminari de la Seu.

I la seva vocació ja la tenia abans d’entrar o es va anar madurant durant l’estada al Seminari?L’anècdota és: el dia 1 de setembre del 1956 entràvem al seminari. El dia abans, dia de sant Ramon, el meu pare em deia: encara hi ets a temps a anar-hi, però si no hi vas, demà tindràs un ramat de cabres aquí. I jo vaig pensar: per cabres, me’n vaig al seminari. Així va començar la meva vocació.

Després de la seva ordenació, el 1968, com estava la si-tuació de l’Església, eren temps d’il·lusions?Eren uns anys que érem molts capellans a la Seu. Per exem-

ple, nosaltres vam començar amb un equip a Bellver de Cer-danya (població a mig camí entre la Seu i Puigcerdà). Érem quatre. I quatre capellans en un poble petit no teníem prou feina.

Què vam fer? Era el moment en què s’implantava el tre-ball laboral dels capellans. I vam muntar un taller de torne-ria, tres, i jo me’n vaig anar a ajudar a una família de pa-gès. Ajudant-los perquè el pare s’havia trencat el braç per dos llocs, no sabien com fer-ho, eren masovers, no tenien recursos i em vaig anar a oferir amb ells. Durant dos anys vaig treballar allà en aquella finca amb ells. I, a partir d’aquí, sempre quedava un capellà a la parròquia, disponible. Els altres, durant la setmana treballàvem. I els diners que in-gressàvem del sou els guardàvem a la parròquia per a les coses que fossin necessàries. I ens quedàvem amb el sou de capellà, que era molt menys que el que guanyàvem amb el treball civil.

Porta cinc anys a Guissona, el setembre es van complir, quins projectes ha engegat aquí?Projectes no. El que, gràcies a Déu, la parròquia d’aquí es-tava molt ben organitzada i continua encara així, sobretot en alguns aspectes com poden ser la catequesi i càritas. Però no hem tingut allò de dir: hem de fer coses noves. Sí, hem engegat Vida Creixent, algun treball amb adolescents que costa més, colònies, etc. Però, en definitiva, hem mantingut bastant i hem donat vida al que hi havia.

Vostè està implicat en colònies des de fa força temps...Des de l’any 1974 no he interromput mai cap estiu per anar a colònies. Sempre, cada estius hi he anat.

Canviant de tema, creu que hi ha crisi a Guissona, o la


GUISSONA

crisi està a fora?Quan parlem de crisi, si parlem de crisi econòmica, eviden-tment aquí no n’hi ha massa. De fet, hi ha unes quantes famí-lies que pel fet de fer l’agrupament familiar s’han trobat de què amb un sou, tres fills, la dona, etc. a vegades no poden subsistir i, llavors, des de Càritas se’ls fa un ajut, sigui a nivell d’aliments o sigui a nivell d’ajut al pis, a la llum, ca-lefacció o el que sigui.

Creu que aquesta crisi econòmica ve d’una crisi d’abans, d’una crisi de valors?Penso que sí. Ja fa temps que ho predico una mica de què hem construït una societat del benestar fictícia que per tota una quantitat de gent molt bé, però que no s’ha tingut en compte de què darrere hi havia gent que anaven de rossec de tot i no tenien el necessari. Uns han volgut sobresortir molt i altres han anat quedant cada vegada més al darrere. Fins i tot ens hem trobat de què hi ha hagut empreses, petites o mitja-nes, que també aspirant a molt, s’han trobat al darrere. Però en el fons, perquè la societat ha presentat una vida molt fà-cil: tenir, consumir, gastar i crèdits tous... però després s’han trobat amb el que s’han trobat. I la gent no hem treballat amb un sentit d’austeritat, de domini, de control, de saber fins a quin punt podem arribar.

I aquest és el problema que crec que encara es perllonga en la joventut d’avui en dia. Treballen per consumir el cap de setmana. I el sentit de l’estalvi l’han perdut.

I la societat de Guissona, com la veu. És molt diferent de d’altres llocs que havia estat? És particular?Jo diria que més o menys a tot arreu és igual. La gent diuen: “Aquest poble és diferent. Som així”. No, a tot arreu som una mica així: fruit de la societat en què vivim. El que passa que aquí hi ha una peculiaritat distinta, que és tot el món de la immigració. I això sí que ho he dit moltes vegades: tant a nivell social, com a nivell laboral, com a nivell eclesial, etc., em penso que estem donant una tònica d’un cert exemple a nivell de Catalunya o a nivell de la resta de l’estat, de con-vivència, de respecte. És a dir, que hi hagi gent immigrants que siguin dolents, i els d’aquí més bons, no. De dolents i de bons n’hi ha a tot arreu i en tots els col·lectius.

No podem carregar mai, quan hi ha coses que no van bé, i dir que és culpa dels immigrants. Ells han vingut per feina, treballen i saben conviure.

A nivell religiós destacaria una doble vessant: si és la ma-teixa confessió catòlica, hem de procurar que es vagin incor-porant a les nostres celebracions. Si són d’altres confessions religioses, llavors han de tenir la seva celebració que és el que estan fent aquí tant els ucraïnesos, que són de ritu bizan-tí grec catòlic, com els ortodoxos, que també tenen el seu ritu diferent.

Així també n’han vingut de catòlics?Sí, n’han vingut. Sobretot de Sud-Amèrica, també bastants senegalesos o de la Costa d’Ivori, i aquests participen de les celebracions normals que hi ha a la parròquia.

I hi ha força gent que participa de les celebracions aquí a Guissona?Home, com a tot arreu. Penseu que el nivell ha baixat. Pre-cisament, els cristians d’avui en dia ens posem la culpa de dir: Per què la gent abandona l’Església? Per què un cop han fet la comunió o la confirmació ja no tornen? Què passa aquí? Bé, és l’ambient d’avui que domina. Aquest ambient d’un cert oblit de Déu, d’un cert menyspreu de la persona de Jesucrist, que això no va, que això no atreu. I, evidentment, no tot el que atreu, és vàlid per la vida. Hi ha coses que no atreuen però que són necessàries. I penso que hem de fer tots un examen de consciència, sobretot tant l’Església de dalt com l’Església de cadascú que som. De dir, què falla aquí? I aquí sí que hauríem de plantejar-nos una revisió tots plegats. Cap on cal anar?

“No tot el que atreu és vàlid per la vida. Hi ha coses que no atreuen que són necessàries”


GUISSONA

Estem pensant aquí, a nivell de la parròquia, de pastoral, de fer una enquesta, a nivell de poble, a nivell religiós, per sa-ber i traure algunes conclusions per dir: Cap on hem d’anar? Què és el que cal que fomentem? Veure una mica les causes que provoquen tot això.

Vostè coneix el bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell. De què el coneix?De tota la vida. Des de jovenet, perquè anàvem junts en tro-bades de joves del bisbat de la Seu, perquè ell no era del bisbat de Solsona, era de Montfalcó d’Agramunt. I amb ell havíem treballat molt a nivell d’universitaris, de revisions de vida, i també a nivell de joves cristians del bisbat d’Urgell, en trobades de cap de setmana o en campaments a l’estiu, etc., etc.

Vostè havia estat a Montfalcó d’Agramunt?Sí. I me’n recordo que una vegada vaig dir allà de què la gent t’inviten a dinar, a sopar o a fer un àpat. I un dia els vaig contestar: escolteu, per què no inviteu algun dia a pregar juntament amb la família? I quan surto de l’església em ve el pare del Xavier Novell i em diu: aquesta setmana t’invitem a pregar a casa. I hi vaig anar, clar que sí.

Quin paper ha de jugar l’Església en aquest segle XXI?Aquest és el problema que tenim més seriós. Jo penso que, sobretot hem d’acceptar la realitat que hi ha un món canviant en tots els aspectes. I, per tant, més que despotricar dels can-vis que està fent la societat, realitats que existeixen, que hi són, que no cal que critiquem, tot i que hi podem estar en desacord, que no són correctes, o el que sigui, moralment o evangèlicament, però el que hem de fer és presentar el missatge evangèlic en aquestes noves situacions. Com van fer els apòstols que anaven per aquelles illes i per aquells móns de Déu, com sant Pau. A la realitat que es trobaven presentaven el missatge salvador. “Aquí venim a presentar el missatge de Jesucrist i no venim a carregar-nos la vostra manera de ser. I ja veureu vosaltres quin és el camí que heu de seguir”.

A la felicitació del nou any, en el calendari del bisbat, el nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell diu: apagueu el televisor, apagueu l’internet, estigueu més en família i visiteu els qui estan sols. A vegades aquest ambient indi-vidualista fa que també ens oblidem de la família? Sí, sí, és per aquí on cal anar; cal reconstruir la família, això és evident. I la família es reconstrueix no només perquè estigui junta, sinó perquè estigui unida. Perquè podem estar junts di-nant, i amb la tele engegada, però no n’hi ha prou, sinó units en el sentit de que cada membre és diferent i que cal acceptar opinions i idees i fer-ne diàleg; és en la diversitat on cal cons-truir la unitat familiar. Respectar cadascú com és, però al ma-teix temps crear un cert caliu. No ens oblidem del domini, de l’esforç, de l’exigència dins la família. I en quant sigui pos-sible, perquè no, si és la família cristiana, que preguem junts.

En un reportatge recent, el nou president Artur Mas, va dir que la gran victòria havia estat la victòria sobre ell mateix, que havia aconseguit durant els temps de traves-sia, aquells temps que va guanyar, però que no va gover-nar i que va haver de transformar en positiu i en humili-tat aquest seu caràcter fort, tota la seva manera de ser o l’orgull que portava. Creu que també aquests temps de crisi ens han d’ajudar a tots a ser més humils?El desert sempre és una prova de purificació. I el desert que a vegades ens toca passar en la vida, que has de callar, que t’has de dominar, que t’has de mossegar la llengua, que vol-dries fer però no pots perquè des de dalt o des de baix... El desert és necessari, perquè en el desert s’escolta la paraula. I quan has escoltat la Paraula, pots comunicar amb la veu el que has sentit. La Paraula és Déu que et parla i tu llavors uses la veu per expressar aquesta paraula. I penso que és important. Aquest moment, si l’Artur Mas o els polítics que hi ha en aquest moment, persones que dirigeixen la societat, han passat per un desert, segur que la feina que vindrà a con-tinuació serà més efectiva.

I l’Església ha de passar per un desert. I potser l’està passant avui en dia: un moment de crisi de valors, de fe, etc. I penso que també és bo perquè això ens purificarà a tots plegats i podem arrencar una societat i una Església més rejovenida, potser amb més il·lusió i amb més esperança, que a la fi i al cap és el que ens convé.

Al final de l’entrevista Mn. Ramon ens va parlar de l’ensurt als ulls dient-nos que “és un incident que passa en la vida, també et purifica, et fa veure que les persones també te-nim limitacions, i et fa comprendre més les limitacions que tenen els altres. Però també és quan realment valores les persones que hi ha al teu costat. Perquè hi són i el mo-tiu perquè hi són. I això és d’agrair també”.

I amb aquestes paraules va acabar la nostra trobada amb Mn. Ramon al qual desitgem un bon 2011 així com a tots vosal-tres, amics lectors.


GUISSONA

AxG.- Finalment s’han acomplert les pitjors expectatives i caldrà aixecar la gespa del camp de futbol i reposar-la per una de totalment nova.

Un fong que es produeix per un estancament de l’aigua del rec de manteniment, ha crescut a la gespa del camp de futbol, fins al punt que els que hi juguen acaben amb el ca-lçat totalment brut d’una “cendra” que és aquest fong i que pot produir al·lèrgies. A més, la gespa es va deteriorant i es trenquen els filaments.

La setmana passada es va provar un tractament de xoc amb un bactericida, però a causa de les baixes temperatures no ha servit de res, i s’ha perdut el seu cost, 9.850,00 € (Iva inclòs).

La setmana després de Reis començaran els treballs de substitució de la gespa artificial.

S’ha aprovat per Ple Extraordinari una partida pressu-postària extraordinària de 248.000,00 € per a la substitució d’aquesta gespa artificial malmesa.

Caldria també valorar les possibles responsabilitats d’aquest cas, ja que aquest equipament és massa nou com per haver de reparar-se i substituir-se.

Gespa artificial malmesaLa innocentada d’Acció per Guissona

El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha emès recentment tres sentències que, basant-se en la retallada del Tribunal Cons-titucional espanyol (TC) de l’Estatut, insten el Govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà com a llengua vehicular al costat del català a totes les escoles “com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos del cicle d’ensenyament obligatori”, és a dir, fins als 16 anys, el final de la ESO. La sentència anuncia que la Generalitat haurà d’adaptar el sistema d’ensenyament per garantir la presència del castellà de manera “equitativa” respecte del català.

Aquesta és la primera afectació directa de la retallada de l’Estatut que es produeix, a més, contra un aspecte nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiat interna-cionalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració de les persones nouvingudes, com a model de cohesió social a Catalunya.

Darrerament, la Defensora del Poble espanyol va mani-festar que només es pot regular l’obligatorietat del castellà, ja que així ho reconeix la Constitució espanyola, i perquè el català és una llengua “per a usar en la intimitat, amb la família”.

L’ajuntament s’uneix per la moció de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem referent a la llengua a l’EscolaAjuntament de Guissona.- Els senyors Xavier Casoliva i Pla, com a regidor i portaveu del grup polític d’Esquerra Republicana de Catalunya (E.R.C.), Miquel Julià i Gabriel com a regidor i portaveu del grup polític dels Socialistes de Catalunya (P.S.C.), Miquel Parramon Camps, com a regidor i portaveu del grup polític Acció per Guissona i Joan Audet Bordoll com a regidor i portaveu del grup polític IpG-EPM, a l’empara del que disposa l’article 97.3 en relació amb el 91.4 del Reial Decret 2568/86, de 28 de novembre, que apro-và el Reglament d’Organització i Funcionament de Règim Jurídic de les Entitats Locals, presenten la següent moció per la seva aprovació en la propera sessió plenària que es celebri.

Moció de rebuig a la sentència del tribunal suprem contra la immersió lingüística a l’escola

Retalla i porta aquesta butlleta


GUISSONA

Uns cinquanta nens de Guissona gaudeixen del

Casal d’hivernAjuntament de Guissona.- Durant els dies 27, 28, 29, 30, 31 de desembre i 3, 4, 5 de gener de 10 a 14 h una cinquante-na de nens i nenes de la vila han gaudit d’activitats com: fer un pastís, un arbre de Nadal de cartró i un mural de pessebre.


GUISSONA

Ajuntamnet de Guissona.- Aquest diumenge, 2 de gener, aprofitant que els comerços de la nostra vila estaven oberts per ultimar les compres d’aquestes festes, el Pla Educatiu d’Entorn de Guissona ha organitzat tallers de reis perquè els nens i nenes de la vila es preparessin per l’arribada de ses majestats els Reis Mags d’Orient.

El passat diumenge, de 11 a 14h del matí, la sala de plens de l’Ajuntament de la nostra vila es va omplir de nens i nens que van participar en el taller per preparar l’arribada de ses majestats els Reis Mags d’Orient.

Pel taller, dinamitzat per joves monitors de la nostra vila, hi van passar un centenar de nens i nenes que van gaudir d’una bona estona elaborant fanalets, mans gegants, clauers i participant del taller de maquillatge.

La cavalcada de reis, organitzada per l’Ajuntament de Guissona i l’Agrupament Escolta Bella Iesso arribarà el pro-per dimecres, 5 de gener, a les 7 de la tarda a la plaça de la Plana.

Tallers de reis a Guissona

La Regidoria de Comerç de Guissona ha estrenat nou enllumenat de NadalRedacció.- La Regidoria de Comerç i Indústria ha dut a terme una millora en l’enllumenat de Nadal de la vila. Els carrers mostren diversos elements típics de les festes nada-lenques i s’ha potenciat especialment l’enllumenat del cam-panar i el dels carrers principals: Bisbal i Fluvià.

Des de la Regidoria de Comerç i Indústria es valora com a positiva la implementació d’aquests adornaments nada-lencs perquè potencien el comerç i les festes.


FLOREJACS

Jaume Moya.- La propera Nit de Reis a dos quarts de nou del vespre, recu-perant una tradició que es va estroncar fa dècades, un dels Reis d’Orient (en Melcior) visitarà el poble de Florejacs i recollirà personalment les cartes dels infants que vinguin a rebre’l. Tots els nens i nenes de Torrefeta i Florejacs estan convidats a donar la benvinguda a Sa Majestat, que arribarà sobre una carrossa “vintage” al poble i es dirigirà al local social per a, un per un, saludar-los i recollir la carta.

Melcior tornarà a Florejacs la nit de Reis

Es traspasa Bar La Pedra Raó: 692 75 83 97

TONICARS


TARROJA DE SEGARRA

Exposició de pintura al Cafè del Poble de Tarroja de Segarra

Mercè Serra Valls: “La temàtica comuna són els paisatges de la Segarra”

Redacció.- La Mercè Serra Valls és de Guissona i de pro-fessió dissenyadora gràfica. Ha exposat pintura al Cafè del Poble de Tarroja de Segarra fins el 5 de gener. Té alguns anys d’experiència en el món artístic. També fa muntatges i fímers (art més contemporani, més conceptual).

Com definiries aquesta exposició?Podria dir que és una cosa bastant alegre. Colors vius que donen una mica de vida als quadres. Vull passar-ho bé i des-prés si algú li agrada, fantàstic. Això ho faig a les meves estones lliures. Els quadres estan a la venda. La temàtica co-muna són els paisatges de la Segarra, paisatge divers i també hi ha una sèrie de cinc que és sobre animals fantàstics i està basat en un llibre del Borges.

Quin és el quadre que més destacaries?La sèrie d’animals.

La poesia del Borges i d’altres literats t’inspira?No en general. M’agrada el Borges i altres autors... aquest llibre, el “Manual de Zoología Fantástica”, em va coincidir amb la meva manera de fer.

T’agradaria exposar a Guissona?A Guissona està projectada per més endavant una exposi-ció a la biblioteca. Vull fer material nou i quan el tingui ja l’exposaré.

Cada quan fas una exposició?Més o menys una o dos l’any, però depèn de la feina.

Com definiries aquest estil de pintura?Entre realisme i extracta. La base és el color.

Després d’aquí tens previst exposar en un altre lloc?No tinc cap lloc ara per ara plantejat, la idea és continuar fent coses i anar fent exposicions i, bé, anar movent-me una mica.


AGENDAGUISSONA

Representacions XXVIII edició del Pessebre vivent de Sant Guim de la Plana:

8,9,15 i 16 de gener de 2011

Cada dia sessió única a les 18:30 hReserves online: www.pesebre.org

Guissona

EXPOSICIONS

Fins el 12 de gener “Reciclart o morir” de Gemma Peralta a cal Trullàs (bar Modern) de Guissona

Fins el 23 de gener “De portes i finestres” de Jörg Nüesch al bar Centre de Guissona

Diumenge 9 de generUE Guissona - JunedaHora: 4 de la tarda

Arribada sorpresa: Plaça de la Plana. Recorregut amb carrosses: Plaça de la Plana, C/ de les Guinguetes, Raval Bisbal, Raval Convent. Recorregut a peu: C/ Fluvià, C/ Botigues, Plaça Major (vi-sita a l’Església i trasllat al balcó de l’Ajuntament on es fa-ran els discursos).

Els Reis arriben a la vila de Guissona


Bases i ConvocatòriaL’Associació de Veïns La Colla de Florejacs convo-ca aquest certamen literari, el qual es sotmetrà a les següents BASES: 1. La temàtica del relat a d’estar relacionada amb el món rural i caldrà que hi aparegui la paraula “flor”. 2. El certamen és obert a qualsevol persona que hi vulgui participar. 3. La participació en el certamen comporta l’acceptació d’aquestes bases. 4. Els treballs que s’hi presentin han ser escrits en llengua catalana i han de ser originals i no premiats anteriorment a cap certamen. 5. Els treballs hauran d’estar escrits en ordenador, amb tipus de lletra Times New Roman, cos 12, en fulls DIN A4, a una sola cara i a doble espai. El cos de la narració tindrà una extensió entre 5 i 10 pàgines i caldrà enviar-ne tres exemplars impresos. 6. Els concursants hauran de presentar-se amb un pseudònim. A dins d’un sobre tancat hi ha de constar les dades personals de l’autor/a (nom i cognoms, adreça, telèfon i adreça electrònica). Només s’admetrà una obra per concursant. 7. Els treballs s’han d’adreçar a La Redolta – Les Salades, camí d’Agramunt, 17, de Florejacs 25211, i hau-ran de ser-hi lliurats abans del 10 de març de 2011. 8. El jurat estarà integrat per personal literari i periodístic amb vinculació amb les Terres de Ponent, determi-narà els guanyadors i es reservarà el dret de considerar desert el premi o de fer alguna menció especial. La seva decisió és inapel·lable. 9. L’acte públic del lliurament dels premis es farà durant la VI Fira de la Flor de Florejacs “La Dama de les Flors”, dia 2 d’abril. 10. L’organització es reserva el dret de publicar els treballs premiats, així com els que consideri pertinents, fent-hi constar el nom de l’autor. Els drets sobre les obres presentades quedaran en propietat de l’organització. DOTACIÓ: Guanyador: premi de 500 euros

Disseny de la Dama de Florejacs: Quim Moya

IV Certamen literari memorial M. Canal

ASS. DE VEÏNS LA COLLA DE FLOREJACS


FUNDACIÓ AGROPECUÀRIA DE GUISSONA

Redacció.- El Jordi Ribera és un guissonenc amb empenta. Té 27 anys, és casteller amb els Margeners i fa 1 any que tre-balla a la Fundació Agropecuària de Guissona com a moni-tor de piscina i de gimnàstica. Aprofitant aquesta avinentesa i el fet que forma part del grup de Teatre 4 gats, ha dirigit els Pastorets de la Fundació.

Com va sorgir la idea de fer Pastorets a la residència?Des de direcció es va creure que calia fer alguna cosa. De fet, ja es fa un Pessebre Vivent molt bonic. Però va sem-blar que poder fer els Pastorets seria una bona cosa tenint en compte que tenim padrins molt bons. Hi ha residents que tenen molta capacitat. El dimoni ha fet 35 anys els Pasto-rets... Així és que vaig acceptar la idea. Nosaltres amb els Margeners havíem fet els Pastorets de Folch i Torres els dos últims anys, però duren dues hores i, per tant, calia fer una adaptació d’uns altres Pastorets i això és el que hem fet.

Us ha costat molt preparar aquestes representacions?Hem estat dos mesos assajant, els dijous i els divendres du-rant una hora. Els padrins cada dia estaven més entusias-mats. Fins i tot entraves a treballar a les 4 de la tarda i et trobaves els padrins que et deien “és que tu ho fas així i nosaltres ho féiem així”. I això fa molta il·lusió veure que estan nerviosos i que tenen ganes. Veure que estan nerviosos és l’empenta que et fa falta per tirar-ho endavant i fer-ho bé.

Ha estat fàcil que els actors s’aprenguessin el paper?Hem treballat molt. Durant un mes i mig només vam fer pa-per. Ens assèiem en un gimnàs que tenim i era diàleg, diàleg, diàleg. Llavors aquesta obra és diferent, només hi ha un pas-tor, una pastora, un dimoni i un àngel. I el pastor l’hem di-vidit en quatre i la pastora en tres. I és la manera de què així cadascú tenia poquet text però tenia una participació impor-tant. Per ells és difícil. N’hi ha algun que hagués pogut dir tota l’obra, però altres fins a l’últim moment ho hem hagut d’assajar. Però ha anat molt bé.

L’actriu més gran té més de 90 anys?L’actriu més gran té 94 anys. És la padrina. I el verset no formava part de l’obra. El volia dir, l’hi hem deixat dir, i l’ha dit perfecte.

De cara a pròximes edicions es podrà fer?Amb el Joan Ruich, director d’aquí de la fundació, s’ha par-lat de què això ha de tenir una continuïtat. Hi ha unes edu-cadores que fan la seva feina, el treball amb els avis: pintar, tallers de memòria, tallers de conversa, llegir la revista del

Entrevista al director dels Pastorets de la Residència

Jordi Ribera: “Els padrins cada dia estaven més il·lusionats”

Doll... i llavors hi ha d’haver unes coses una mica dinàmi-ques perquè tenim molt potencial aquí. Llavors, és probable que es faci algun altre acte tipus teatre o alguna explicada d’anècdotes de la vida. Coneixent els padrins a fons, tots em deien: jo tinc un verset que no té res a veure amb el Nadal... Com que se’l guarden, potser algun dia farem alguna expli-cada de versets a la infància, no ho sé. Però, de continuïtat, segur.

IV Certamen literari memorial M. Canal


FUNDACIÓ CAG

En Jordi Ribera donant les últimes instruccions als actors

Els pastorets de la Fundació reuneixen unes 350 persones en dos dies de representacióRedacció.- La Fundació Agropecuària de Guissona va orga-nitzar pels dies 29 i 30 de desembre, la funció dels Pastorets de Joan Benet (nascut a Barbens i mestre de professió), una adaptació la qual ha dirigit el Jordi Ribera amb avis de la residència. En la sessió del dia 29 van assistir a la repre-sentació unes 200 persones, mentre que el dia següent unes 130, per la qual cosa es pot considerar un èxit total aquesta primera edició.

Els àngels a punt de començar

Els pastorets durant la representació El temut dimoni


FUNDACIÓ CAG

El dimoni amb la cua entre les cames

Tots els àngels cantant

Unes 130 persones van assistir el segon dia de representació

Els pastors cap a Betlem

Sant Miquel

Pianista i narrador


ASSOCIACIÓ LA MARINADA

“El poema de Nadal” a Sant Guim de la PlanaRobert Cama.- “Ai, aire d’aquesta nit! / Quina sentida de rosa / hi ha en l’aire gelat que es posa / sobre el pols es-fereït?” Amb aquests versos, l’amic de Molins de Rei, en Pere Raich, actor reconegut, va començar a recitar, a “dir”, a “explicar” el Poema de Nadal d’en Josep Mª. de Sagarra. “Jo et vull sentir viva i lluent / estrella de Nadal / esga-rrinxant el cel del firmament!” Va ser aquest dissabte, la vesprada del primer dia de l’any. Una cinquantena d’amics i simpatitzants de la Marinada l’escoltàvem.

“Només els quatre pastors / li van veure bé la cara; / l’àngel els fregà el cabell / amb la punta de les ales”. Les paraules d’en Pere eren clares, entenedores... i sempre acompanyades amb aquelles pauses, que creaven expecta-ció. Modulant la seva veu, forta, fluixa o suau. “I els pas-tors van trobar el rabadà / que jeia com sempre a la palla... A Betlem me’n vull anar / vols venir, tu, rabadà? Vull es-morzar!”. I amb els seus gestos, i l’encertat moviment de les mans, assenyalant aquella llunyana estrella o fent-nos imaginar un paisatge o una escena, arribàvem a “veure”, fins i tot, l’estrella, i l’àngel, i el rabadà.

Deia el Poema, el vivia, el feia viure. “Un camí! / Quina cosa més curta de dir. / Quina cosa més llarga de seguir / Quin so més vulgar i estrany!... / Tu no saps el camí que significa? /... el camí significa humilitat... / Tots els camins van a Roma / però no van a Betlem...” I l’expressió de la seva cara canviava i seguia el ritme de les paraules, i de les emocions, i del text del poeta. “No fa molt temps que per aquesta drecera / ha passat un fuster de Natzaret que duia per ronsal una somera, / i dalt la bèstia, tremolant de fred, /

una noia com una primavera”.

La manera com ho deia, combinat amb l’escenificació, el lloc on érem, a Cal Xuriguera, un espai rústec, però càlid, tot plegat resultava ideal per escoltar aquells versos. “I es va sentir el tendre so / de fa mil anys, de sempre, i d’ara / aquest so tan humil, tan de debò: / “Què li darem an el Noi de la Mare, / què li darem que li sàpiga bo?...” Petits i grans escoltàvem; i també els més menuts. S’havia creat una atmosfera entranyable; era agradable estar allà. Per a mi, era com si tanta vivència de “ser i de fer” el Pessebre durant molts anys, es concretés en aquells instants.

“Quan ve Nadal, la cançó del miracle / amb el pessebre de molsa i arboç, /ens fa pensar en unes ganes molt vives, / ens fa pensar en un desig de debò / de donar coses al Noi de la Mare, / coses que vinguin de dintre del cor...” S’acabava. Però la prodigiosa memòria d’en Pere anava desgranant i en-filant els versos, un darrere l’altre, d’aquest magnífic Poema de Nadal.

“Però, Nadal... / ens dóna un sentiment de llar, de sostre,

/ de terra de nissaga i d’esperit... / Procurem ser una mica criatures... / I si tot l’any la mesquinesa ens fibla / i l’orgull de la nostra soledat / almenys aquesta nit fem el possible / per ser uns homes de bona voluntat”.

Aplaudiments i visques. Uns bocins de torrons, algunes neules, cava... i els millors i sincers desitjos: Que el flamant 2011 que avui hem estrenat, sigui propici pel Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana!

Pere Raich interpretant el poema de Nadal a Sant Guim de la Plana


CULTURA

BdG.- El passat dijous 23 de desembre a la Biblioteca de Guissona es va dur a terme la representació musicalitzada del conte En Poti fa amics, una adaptació del conte La gui-neu fa amics d’Adam Relf. L’artista local Agnès Pla anava creant els personatges amb materials reciclats a mesura que avançava la narració de la història.

L’escenificació, a càrrec d’Agnès Pla i Raquel Escolà, anava acompanyada de la música d’en Xesco Grau i la na-rració d’Anna Pla.

L’espectacle va tenir un gran èxit entre el públic, tant petits com grans.

La biblioteca té gran èxit de públic amb la representació “En Poti fa amics”


PARRÒQUIA

La glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlemi es continuarà manifestant entre nosaltres,

fins al dia del retorn gloriós.Per això us anunciem amb goig, germans i germanes,

que així com ens hem alegrat en aquestes festesdel Nadal de nostre Senyor Jesucrist,

ens alegrarem també en la gran celebració pasqualde la Resurrecció del nostre Salvador.

Així, doncs, tinguem present que aquest anyl’exercitació de la Quaresma

que ens prepara per les festes pasqualscomençarà el dia 9 de març, dimecres de Cendra,

i del 22 al 24 d’abril celebrarem amb fela mort, sepultura i resurrecció del Senyor Jesús,

en el Tridu Pasqual.

Al cap de cinquanta dies,al terme de la gran festa de la cinquantena pasqual,

el diumenge 12 de juny,celebrarem la solemnitat de la Pentecosta,

el do que Jesús ressuscitat fa a la seva Església:el do de l’Esperit Sant.

Cada diumenge ens reunirem per celebrar l’Eucaristia,commemorant la Pasqua del Senyor,

i venerarem també la memòria de la Mare de Déu.A Guissona ho farem el dia 8 de setembre,

sota l’advocació del Claustre.I celebrarem també la festa de tants germans sants i santes

que ens acompanyen en el nostre camí.Tots els dies són sants i bons

per als qui estan en gràcia de Déu.

I ja al final de l’any, el dia 27 de novembre,iniciarem un nou any litúrgic

amb la celebració del diumenge primerde l’Advent de nostre Senyor Jesucrist.

A ell tot honor i glòria pels segles dels segles. Amén.

Anunci de les festes de l’any

Aquest dilluns, dia 10, tindrem l’acostumada reunió men-sual de Vida Creixent. Ja que comencem un nou any a veure si algú més s’apunta a participar-hi. Que ningú se’n senti ex-clòs. És una trobada on el diàleg i les aportacions personals ens enriqueixen a tots.

Com de costum és a les 5 de la tarda i a la rectoria

Reunió de Vida Creixent el dilluns 10

El proper dissabte, dia 15, ens aplegarem per primera vega-da aquest nou any en aquesta celebració festiva i familiar. Aquest dia farem l’entrega del “Pare nostre” als infants de primer i segon curs de catequesi. D’aquesta manera volem expressar que la pregària que Jesús va ensenyar formi ja part del creixement i maduració de la fe en ells i en la família que els acompanya en el seu creixement integral.

Per aquest motiu, preguem que tots els infants d’aquests dos cursos es facin presents a la celebració i que els pares els vulguin acompanyar.

Més endavant farem el mateix amb altres cursos en què s’entregarà la “professió de fe”.

Missa familiar el dia 15

Com anys passats el farem a finals de febrer i principi de març. En concret serà els dies 25 i 26 de febrer i 4 i 5 de març. S’enviarà a totes les parelles que han comunicat la seva intenció casar-se durant el 2011. És important que ho fem córrer a altres que encara no han passat pel despatx pa-rroquial

Curs de preparació pel matrimoni

“Que el naixement del Salvador obri perspectives de pau duradora i d’autèntic progrés a les poblacions de Somàlia, del Darfur i de Costa d’Ivori; que promogui l’estabilitat po-lítica i social a Madagascar; que porti seguretat i respecte dels drets humans a l’Afganistan i al Pakistan; que impulsi el diàleg entre Nicaragua i Costa Rica; que afavoreixi la reconciliació a la Península coreana.”

Desitjos de fraternitat de Benet XVI pel 2011


PARRÒQUIA

Celebracions a tenir en compte per aquest any nou

Aquestes es celebraran el 2n i 3r diumenge de maig, en con-cret els dies 8 i 15. És la costum que s’ha anat implantant d’uns anys cap aquí dins la Parròquia. Es celebren dins la Missa Major del diumenge. Si algun infant, per la raó que sigui, la família creu que l’ha de fer un altre dia la Parròquia no hi po-sarà cap inconvenient si es fa dins una Eucaristia dominical.

No podem fer celebracions particulars.

Primeres comunions ConfirmacionsAquest any hi haurà confirmacions a Les Pallargues i a Guissona. Es celebraran el mateix dia. Serà el 22 de maig, diumenge. A 2/4 de 11 seran a Les Pallargues i a les 12 a Guissona.

Ho anunciem amb temps a fi de que els pares tinguin en compte aquesta diada i que res s’interposi a aquesta cele-bració.

El 22 de desembre de 1902 un seminarista va escriure al dietari espiritual que portava: «Senyor Jesús, m’humilio fins la pols davant teu. Mira que miserable que sóc: m’ho fas palpar amb la mà cada dia… Em penedeixo, i estic una altra vegada distret…» Aquest seminarista era Angelo Roncalli, futur papa Joan XXIII.

Uns dies més tard, l’1 de gener de 1903, es trobava en la circumstància en què també ens trobem nosaltres ara en iniciar un nou any. I llavors va escriure: «He vist la primera llum de l’any. El consagro al cor amorós de Crist, perquè sigui un any veritablement fecund per a mi en bones obres, l’any en què em faci sant de veritat.»

Aquest és també personalment per a mi el desig amb què començo l’any 2011 i m’agradaria que fos també el de tots. Any Nou, vida santa, vida de cara a Déu, que no treu res, sinó que ens ho dóna tot, començant per l’íntima felicitat que es pot tenir en aquesta vida.

Qui no recorda l’emoció amb què des de nens hem viscut les festes nadalenques i el començament de l’any? Després l’experiència ens ha ensenyat que l’alegria és efímera si no es construeix sobre bases sòlides. Hem brindat, però els brindis no es poden prolongar, hem saludat l’any menjant raïm i amb focs d’artifici, però després arriba la realitat de la vida de cada dia.

I què fer llavors quan la rutina reclama el seu paper en la nostra existència, i quan els problemes, agreujats per la crisi, truquen a la porta? Hi ha respostes que fan referència a la nostra actitud davant el que ens passa, però sobretot hi ha una mà que se’ns allarga des de dalt perquè no ens sentim mai derrotats.

«L’home» —diu Benet XVI— «aspira a una alegria in-finita, voldria plaer fins a l’extrem, voldria l’infinit. Però on no hi ha Déu, no se li concedirà, no pot donar-se. Llavors l’home ha de crear per ell mateix allò que és fals, el fals infinit.»

El Papa fa referència a alguns mals de la nostra època i els concreta, a tall d’exemple, en el consum de drogues, que es prenen per a aixecar el cap en l’existència que un porta i el que fan és destruir la persona. Són remeis que enganyen, com si algú demanés socors perquè s’està ofegant i els qui són al seu costat, en comptes de tirar-li un cable li llancen una pedra.

El meu desig per al 2011 és que trobem l’assossec neces-sari per a reflexionar sobre la vida per a poder apreciar-la en el seu veritable sentit i conduir-nos en conseqüència. En aquest camí trobarem Déu que ens espera per a caminar, com a Emmaús, al nostre costat.

Mons. Jaume Pujol, natural de Guissona, expressa el seu desig per al 2011

“Any Nou, vida santa, vida de cara a Déu, que no treu res, sinó que ens ho dóna tot, començant per l’íntima felicitat que es pot tenir en aquesta vida”

Mons. Jaume Pujol és arquebisbe de Tarragona


BISBAT D’URGELL

BISBAT DE SOLSONA

Mons. Joan-Enric Vives (bisbe d’Urgell)

«Crist és la nostra Pau» (Ef 2,14)

En iniciar un nou Any i tot celebrant la Jornada Mundial per la Pau, deixem ressonar dintre nostre les paraules dels àngels als pastors, «Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra Pau als homes que estima el Senyor» (Lc 2,14). Viure tot l’any per donar a Déu la glòria que Ell es mereix. I acollir el do de la Pau per a totes les persones que estimem i coneixem, i per a tots els homes i dones del nostre món. La «Pau» resumeix i conté tots els béns que el Messies ens ha portat amb la seva vinguda com a Redemptor i una pau que resumeix tot el que els deixebles del Crist hem d’aportar al nostre món amb l’anunci i el testimoniatge de la nostra fe: «Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa”. Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres» (Lc 10,5-6).

«Llibertat religiosa, camí per a la pau» (Benet XVI)Aquest és el lema del Missatge del Papa per a la Jornada

Mundial per la Pau que avui celebrem arreu. El Papa ens

fa adonar que avui, en el món, exis-teixen formes diverses de limitació o de negació de la llibertat religiosa, de discriminació i marginació basades en la religió, i que són portades fins a la

Any de pau i de llibertat religiosa

persecució i la violència en contra de les minories religioses: podem pensar en Pakistan, Índia, Aràbia, Iran, Xina… La llibertat religiosa és autèntica quan és coherent amb la recer-ca de la veritat i amb la veritat de l’ésser humà. Això ens ofe-reix un criteri fonamental per al discerniment del fenomen religiós i de les seves manifestacions. Ens permet excloure la religiositat del fonamentalisme, de la manipulació i de la instrumentalització de la veritat. Per tant, tot el que s’oposa a la dignitat de l’ésser humà s’oposa a la recerca de la veri-tat, i no pot ser considerat com a llibertat religiosa.

«Busqueu primer el Regne de Déu» (Mt 6,33)Tot desitjant-vos un feliç any nou, preguem units perquè si-gui temps de santedat i d’amor, temps de lloança al Crea-dor i temps de servei a les criatures, temps de protecció als drets humans, incloent-hi el de la llibertat religiosa, i temps d’acollir el Regne de Déu!

Mons. Xavier Novell (bisbe de Solsona).- Estimats dioce-sans, us escric aquesta glossa pocs dies després de la missa d’ordenació episcopal i presa de possessió de la diòcesi a la catedral de Solsona. Quan entrava a la catedral i la veia ple-na de gom a gom vaig experimentar una emoció profunda, que fou encara més gran quan m’informaren que la capella del costat dels claustres, la sala dels Sants Màrtirs i l’entrada del Palau episcopal també estaven que no hi cabia ni una agulla.

Quan vaig prosternar-me per la lletania dels sants i vaig agenollar-me per rebre la imposició de les mans i per es-coltar atentament la pregària d’ordenació, vaig sentir com l’Església de Déu, presidida pels seus pastors, suplicava i obtenia el do de l’Esperit Sant per a constituir-me el nou pastor de la diòcesi de Solsona. Uniu-vos a la meva acció de gràcies a Déu Nostre Senyor. Ell no ha cessat mai d’enviar el seu Esperit, especialment quan l’Església li demana.

Quan vaig seure a la seu de la catedral vaig pensar: això és l’Església, poble de Déu, cos místic de Crist. T’aplaudeixen a tu, Senyor, que t’has dignat a fer-te present, davant el teu poble, en la meva pobra persona. Vull compartir amb vosal-tres l’alegria immensa de ser el vostre bisbe, el pastor d’una Església viva i apassionada, plena d’il•lusió i esperança.

Al final de la celebració vaig adreçar unes paraules, que properament publi-caré, que començaven amb un brevíssim

Moltes gràcies!

gràcies. Després vaig voler personalitzar aquest gràcies en la salutació personal a cada fidel. Ara em plau repetir-lo més extensament.

El diumenge dia 12 de desembre fou el dia més important de la meva vida. Moltíssims parents, amics i coneguts, es-pecialment provinents de moltes parròquies d’arreu del bis-bat, vareu fer l’esforç de ser-hi presents. Us agraeixo de cor la vostra presència i la paciència que vareu haver de tenir, especialment els qui us va tocar estar drets. Un agraïment especial a tots els que vareu fer possible la celebració: el Ca-pítol Catedral, els voluntaris, la coral i l’organista, els ajun-taments de Solsona, Riner i Olius, els tècnics d’àudio i vídeo i els responsables i col·laboradors de la litúrgia.

Acabo amb una disculpa sincera a tots els invitats que, malgrat disposar d’un lloc reservat, no vareu poder seure per causa del desbordament de l’aforament i de l’ocupació inde-guda, per part d’algunes persones, dels bancs reservats. En el conjunt de l’acte això va ser una anècdota, a la majoria els passà desapercebut, però els qui ho vareu patir, voluntaris i invitats, potser va marcar tota la celebració. Disculpeu-nos!


OPINIÓ

AxG.- De tots és conegut que Guissona ha augmentat molt la seva població, i que aquest fet comporta que molts ser-veis i equipaments que fa poc crèiem que eren suficients i estaven preparats per un futur proper, ara ens adonem que no és així.

Un cas d’especial sensibilitat per a tots és el tema de la salut.

Guissona disposa d’un centre sanitari amb un seguit de bons professionals i especialistes, però que sovint es veuen desbordats per una demanda molt gran, el que comporta que el servei no sigui el correcte i que el temps d’espera per a una visita no sigui el desitjable.

Guissona té una entitat dins la Comarca de la Segarra i també dins la província com per a què disposi d’una Àrea Bàsica de Salut pròpia. Actualment es depèn de l’Àrea Bàsi-ca de Salut de Cervera, recentment anomenada Àrea Bàsica de Salut de Cervera-Guissona. De fet, l’acord del Govern de la Generalitat del 20 de maig de 2008, ja preveu la possi-bilitat de la segregació d’una Àrea Bàsica de Salut en dues. Caldria doncs, separar en dues l’ABS de Cervera-Guissona.

Després de presentar diferents mocions impulsades en

Àrea bàsica de salut de Guissona, ho aconseguiremun principi pels partits de l’oposició i després consensuades entre tots els regidors, s’ha començat el procés per tal de demanar la creació de l’Àrea Bàsica de Salut de Guissona.

Un primer pas ha estat destinar uns terrenys de propietat municipal a la ubicació de l’edifici futur. Aquest terreny ja ha estat posat a disposició del Departament de Salut.

Un segon pas es va donar en el Ple del passat 30 de des-embre de 2010, amb l’aprovació per part de tots els Regidors del Consistori d’un text per a demanar la creació de l’Àrea Bàsica de Salut de Guissona.

De ben segur no serà un procés tan ràpid com tots vol-dríem, ja que la conjuntura econòmica no juga a favor i es tracta d’una inversió que ha de fer la Generalitat de Cata-lunya i no l’Ajuntament de Guissona, però caldrà que tots sumem esforços per a demanar-ho i si cal exigir-ho, tant al nou Conseller de Salut com al Delegat Territorial de Sanitat a Lleida. El motiu s’ho val.

Els Regidors d’Acció per Guissona treballarem per a què aquesta millora sanitària a Guissona sigui una realitat el més aviat possible.

Pressupostos Ajuntament de Guissona Any 2011Ramon Pérez (regidor d’Acció per Guissona).- L’elaboració dels pressupostos de l’Ajuntament per a l’any següent es pot considerar com el document més important que es fa, ja que en ell es reflecteix allò que es pretén fer durant l’any següent, així com les polítiques d’inversions en obres, socials, ensenyament, entitats, crèdits...

Amb la importància que té l’elaboració i aprovació dels pressupostos de l’any següent, val la pena que es facin amb la màxima implicació de tots els regidors, siguin del partit que siguin.

Els pressupostos per a l’any 2011 han estat per a mi els quarts que s’aproven a l’ajuntament d’ençà que hi participo com a regidor. Ja el primer any vam manifestar la nostra voluntat i disposició per a treballar-hi i aportar-hi tot allò que pogués ser de profit, ja que d’idees i ganes de treballar no ens en falten.

Aquesta disposició no ha estat mai escoltada ni acollida de bon grat per l’alcalde ni els regidors dels dos partits que governen. Mai se’ns ha demanat l’opinió ni se’ns ha reunit per tal d’intentar consensuar els pressupostos i millorar-

los entre tots. Els temps són difícils econòmicament per a l’ajuntament de Guissona i per a tots els ciutadans i resta d’administracions. Tothom qui participa en l’ajuntament té alguna cosa per aportar-hi i resulta un caprici no aprofitar la totalitat dels regidors per tal que el poble vagi endavant i millori dia a dia.

Aquest any, disposàvem dels pressupostos el dia 24 de desembre, vigília de Nadal. Si tenim en compte que el Ple per aprovar-los estava convocat pel dia 30 de desembre i que no s’ha obert cap mena de possibilitat per a presentar modificacions per la nostra part, queda clara la poca voluntat de consens que hi ha hagut, la mateixa que en anys anteriors.

Sempre ens queda la possibilitat de presentar al·legacions a aquests pressupostos, perquè tot i que no se’ns tingui en compte per a la seva elaboració, ningú ens pot negar el dret a estudiar-los i dir-hi la nostra, encara que després no s’acceptin els comentaris.

Fora bo que en un futur a l’Ajuntament de Guissona hi treballessin plegats els 13 Regidors i no només els que su-min majoria de Govern. Tots hi guanyaríem.


OPINIÓ

Aish Sunna.- Totes les empreses dediquen els primers dies de l’any a tancar els balanços de l’any anterior de la mateixa manera que durant els darrers dies de l’any els dediquen a fer les previsions per l’any vinent. Les persones fem també el mateix, revisem les coses bones i dolentes que hem fet durant l’any i ens fem noves propostes pel nou any (n’hi ha que cada any es proposen deixar de fumar).

El dia de Reis és un dels dies que passem comptes. Si hem fet les coses bé rebrem felicitacions i regals, si les hem fet malament, carbó. Però com que ja ens hem fet grans, i no creiem en els Reis, ens fem nosaltres mateixos els regals in-tentant ser generosos, traint la nostra consciència, sabedora de la realitat dels nostres actes.

A Guissona passa una mica el mateix. Tradicionalment, el dia de Reis la consciència popular sortia a la llum amb el DISCURS i els CARTELLS de Reis.

El DISCURS dels Reis és un acte esperat pels petits per la il·lusió que representa tenir tan a prop aquests personat-ges que premiaran amb regals la seva bona conducta. Els grans també esperem els discursos però, en els darrers anys, no hem pogut gaudir dels discursos tradicionals on es des-granaven (més aviat criticaven) els darrers esdeveniments de la vila, i ens han obsequiat amb un discurs asòdic fruit de la voluntat dels factòtums de passar pel sedàs els temes que els poguessin esquitxar. Això sí, un extensíssim discurs de l’Alcalde ens ha explicat les excel·lències de les seves actuacions enmig d’una lletania de noms dels infants que han dipositat les seves cartes. Els autors dels discursos que

poguessin ferir sensibilitats han estat posats en conserva i ara el redacten uns de més afins al règim.

Però el que diferencia Guissona d’altres pobles són els CARTELLS de Reis. Aquests cartells es penjaven, antiga-ment, a les façanes d’algunes noies joves de la vila, ressal-tant-ne virtuts i defectes i publicitant els darrers “afers” de la interessada. En les darreres dècades els cartells s’han anat concentrant fins arribar a penjar-se, únicament a les façanes de la plaça Major (plaça de Missa).

Durant totes les èpoques s’ha intentat “despenjar” alguns cartells. Primer eren els pares els que s’aixecaven, negra nit, per mirar si a la nena li havien fet algun obsequi i poder-li evitar la vergonya. Més endavant eren els “verds” els qui empaitaven al jovent per carrers i carrerons. Algun cop els treballadors de la brigada municipal, acompanyats d’algun regidor, van fer aquesta feina.

Avui en dia aquesta tradició ha perdut gas, no sé si es gràcies al passotisme juvenil o bé és degut a noves tàctiques dels poders fàctics que entretenen el jovent evitant que les atrevides opinions dels joves es vegin reflectides a la paret.

Però com he dit al començament d’aquest escrit, el dia de Reis és un dels dies que estaria bé passar comptes. Si hem fet les coses bé, rebre felicitacions, si les hem fet malament, crítica. Però com que ja ens hem fet grans, i no creiem en els Reis, ens fem nosaltres mateixos els regals intentant ser ge-nerosos, traint la nostra consciència, sabedora de la realitat dels nostres actes.

Tanquem l’any

OPINIÓ

La llei antitabacJosep Àngel Colomés.- Avui estava en un bar d’aquells tí-pic de fumadors. Me’n faig creus de com estava ple com sempre i com, en el segon dia que no es pot fumar, tothom complia la llei i ja es començava a veure com a positiva. Com que el bar és petit, m’he assegut a la taula gran, amb gent de diversa edat que comentaven la jugada.

Dels que érem a la taula, meitat i meitat érem fumadors i no. Un exfumador deia a un fumador de dos paquets diaris: “Deixa-ho home, que no veus que és dolent. Només hi has de posar voluntat, mentalitzar-te”. I el fumador responia: “Ho vaig deixar sis mesos i la dona em va dir que si no ana-va a comprar tabac, me’l comprava ella. Era tanta l’ansietat que tenia que no podia dormir”.

Molts intentaran deixar de fumar amb l’avinentesa de l’augment de preus i amb la nova llei. Els primers dies seran durs per a fumadors i negocis d’oci, però crec que amb el bon rotllo que hi havia avui al típic bar de fumadors tothom s’adaptarà sense massa problemes. L’argument: “A tot arreu és igual”. I tothom feia notar la manca de núvols de fum que planaven normalment sobre el bar.

Com a persona que encara estic d’alguna manera vincu-lada al negoci de la restauració penso que aquesta primera setmana serà decisiva, però que amb la bona voluntat que veig en els fumadors, fins i tot ells aplaudiran la mesura i di-ran: “Ara fumo menys, tot això que m’estalvio”. I les morts que s’evitaran, sens dubte, seran la millor notícia de totes.


GUISSONA

El Patge Karim visita GuissonaRedacció.- Dijous dia 30 de desembre vam tenir l’honor de rebre la visita del Patge Reial Karim. La rebuda del Patge va ser al pavelló petit de Guissona i va ser organitzat per AEiG Bella Iesso i per la Regidoria de Cultura. Els nens van aprofitar per deixar la seva carta als Reis, molta il·lusió es va veure a les cares dels més menuts i dels seus pares. També hi va haver inflables i molt ambient nadalenc.


GUISSONA

El Doll Informatiu 4

Documents

Transcript of El Doll Informatiu 4