DracElBUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA

nº 104

ABRIL’13

2

3 EDITORIAL

4 UN CAFÈ AMB...

6 CLUB

8 LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

10 RATLLATS PEL MÓN

12 HOCKEY

22 TENNIS

24 PÀDEL

26 GOLF

28 FITNESS

29 PATINATGE

30 OUTDOOR

33 LA TRAVESSA DEL DRAC

34 LA VEU DEL DRAC

34 LA BÚSTIA

35 EL POLLASTRE

SUMARI

3

Ocupats socis i lectors, alguns de vosaltres ja em

coneixeu i altres no, a aquests últims us confesso que

no us perdeu gran cosa.

El nou Drac m’ha donat la oportunitat d’escriure

quatre ratlles (sempre blaves) i voldria amb aquestes

paraules construir una referència per al present i el

futur del nostre Club.

Fa uns anys varem començar una feina de seguiment,

control i negociació a causa de la fallida concursal de

Fitnessalut.

En termes alpinistes el cim és molt a prop, som a

l’últim camp nou i hem començat de matinada i

amb molt fred la rampa final, alguns amb oxigen,

d’altres amb més empenta, però Club i bancs pugem

amunt! El clima no hi ajuda, hi ha prediccions de

tempestes i allaus, i tots i cada un dels participants

ens fem preguntes inconfessables per després prendre

decisions sobre el futur. Fent un exercici de sinceritat

jo us explicaré les meves en aquest moment.

En primer lloc recordo que el meu pare, citant a

Wiston Churchill, sempre deia: “El moment és gran,

però i els homes? Seran petits o seran grans també?”.

Segueixo pujant i de sobte veig clar que tocarem el

cim! Tanco els ulls i recordo les persones que han fet

de la nostra Entitat un club de prestigi, la il·lusió dels

nens amb sticks, amb raquetes… la il·lusió dels pares

seguint la trajectòria dels seus petits, les generacions

de famílies dedicades a cridar endavant ben fort, el

suport de tots, la confiança mútua… no vull obrir els

ulls, però suant segueixo pujant, sent conscient de

l’esforç de tots, d’aquesta fastigosa crisi sense llum,

de l’atur, de la gent que no ens pot seguir per poder

sobreviure, a aquests últims tampoc els podem fallar. I

reflexiono i penso que ara més que mai hem de posar

la nostra imaginació al servei de tots, humilitat per

sobre la supèrbia, alegria contra tristesa, generositat

vers la mancança, a la fatiga ànims, il·luminar la foscor,

mostrar transparència i tenacitat, molta tenacitat,

si caiem aixecar-nos, aprendre a no odiar i a estimar

més… I ara em tornen al cap les paraules d’aquell

que va morir a les muntanyes de Bolívia, “si voy hacia

delante, aplaudidme, si me paro, empujadme, si

retrocedo mat…”.

Avui els temps son èpics i estic segur que el Club Egara

no fallarà, som sempre un munt d’ànimes positives

sumant i sumant i sempre trobarem solucions.

Un xerpa de sobte m’avisa que tan sols queden cent

metres i faig un crit d’alegria, però torno de cop a la

realitat quan em diu que la baixada serà més dura,

sense bancs, sense cordes, sense ajuda externa…

A la merda! També baixarem i, a més, guanyarem

l’Atlètic.

Vicenç Ruiz, aquell qui diuen ser Vicepresident Econòmic

EDITORIAL

Reflexions sobre el present i el futur

4

MARIÀ GALÍCoincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua -el 22 de març-, El Drac entrevista a Marià Galí i Segués, president i director general d’Aigües de Terrassa, coneguda popularment com “la Mina”. Aquest soci egarista de tracte amabilíssim i parlar reflexiu també és el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, i vicepresident de l’ASAC (Agrupació d’Empreses de Serveis d’Aigües de Catalunya). Per si no en té prou, no va dubtar en assumir una altra notable responsabilitat: és el delegat del Cadet A de l’Escola de Hockey, equip que té de capità el seu fill Joan. Aquesta tasca li ve impedint participar amb l’assiduïtat de sempre en els tornejos de la Secció de Golf, però no dubta a agafar la bossa de pals quan les seves obligacions el deixen escapar-se a la Cerdanya, on gaudeix de la seva passió per la muntanya.

Ets home d’empresa i d’aigües, així que la primera és ben transparent: el món s’enfonsa?No, tot i que hi ha algunes zones amb situacions difícils. Tenim un greu problema econòmic-financer, especialment a Europa i fruit que hem estirat més el braç que la màniga. I ho estem pagant. Ens portarà anys, però hi ha indicis de que es poden començar a atacar els problemes. Al nostre país, el principal és l’atur.

Sobretot el juvenil. Si escoltes els economistes d’aquí, sembla que el jovent només tingui l’opció de fer la maleta.Tant l’atur juvenil com el general són exageradament alts i encara hi ha una dinàmica de destrucció de llocs de treball. L’últim decret del govern preveu mesures per incentivar l’ocupació de menors de 30 anys. Esperem que tinguin èxit i siguin el primer pas per resoldre aquest problema, tot i que tardarem anys a poder tenir índexs d’atur raonables.

Una empresa amb 171 anys de servei al ciutadà ha viscut èpoques de tot tipus. Cap amb les dificultats actuals?És difícil d’assegurar, però sí que podem afirmar que en els més de 30 anys de democràcia mai hem

viscut una etapa tan greu. Hi ha massa famílies que no poden pagar la factura de l’aigua, que ens demanen ajornaments o fraccionaments... Tant és així que de comú acord amb l’Ajuntament hem instituït una tarifa social per als més necessitats.

En què consisteix aquesta tarifa?En descomptes rellevants sobre la quota de servei, que és la part fixa de la factura de l’aigua. Sempre hem mirat d’ajudar les famílies, com amb d’altres mesures per no perjudicar a les nombroses.

Amb aquest contacte diari amb la ciutat, detectes que el problema és de poc desenvolupament empresarial o merament social ja?Tots dos, que van de la mà. A major activitat econòmica, menor atur; i a l’inversa. Terrassa té un avantatge respecte d’altres crisis. Ara té un teixit empresarial molt més diversificat, que s’ha de potenciar encara més.

No podem tornar a tenir una Terrassa només del tèxtil o de la construcció, vaja.El tèxtil ha estat el sector que més ha fet per a la ciutat en l’últim segle, i el sector immobiliari ha liderat el desenvolupament urbanístic més important. Però les circumstàncies han fet que perdin pes.

“Necessitem més empresa, de sectors més nous i, a poder ser, internacionalitzada”

UN CAFÈ AMB

5

Què cal fer, doncs?Cal transformar i diversificar l’activitat econòmica. No és fàcil arreu, tampoc a Terrassa. Necessitem més empresa, de sectors més nous i, a poder ser, internacionalitzada; ja sigui perquè ven a l’exterior o perquè hi tingui centres de producció, representació o distribució.

Per transformació, la que va portar la revolució industrial, que va apuntalar un sistema poc discutit fins fa poc temps. Ve ara una revolució social que portarà també un gran canvi?T’haig de dir que sí. El que no sabem és fins a on ni quan arribarà aquest canvi substancial. La major democratització a tots nivells, a través de la promoció de drets per part de declaracions polítiques de tot ordre, ha fet que ja es vegi en diversos àmbits. Però cal posar-ho en concordança amb la realitat econòmica. En la història de la humanitat, sempre

s’ha fet una passa enrere i dues endavant.

Canviant de terç, com valores la col·laboració de la Fundació Mina amb les escoles dels clubs de Hockey per Terrassa?Molt positivament. Fundació Mina sempre dóna suport a les activitats eminentment terrassenques. El hockey ho és i, especialment en temps difícils i dins de les nostres possibilitats, creiem que hem d’estar al costat de les escoles i les seves famílies.

Desvetlla’ns un misteri: amb totes les teves ocupacions, com t’ho fas per tenir temps per fer de delegat a l’Escola?És una bona distracció que m’he buscat...! Per la meva manera de ser, m’agrada implicar-me allà on sóc. Al tenir-hi el meu fill jugant i si el director de l’Escola de Hockey, en Joan Comerma, t’ho demana, has de dir que sí.

Quina gran figura, la dels delegats! Farmaciola amunt, actes avall...Vaig començar de sub-delegat, ajudant al Josep Clapés. I des de fa un parell d’anys, coincidint amb el canvi de categoria dels nanos, sóc el delegat del Cadet A. Ho faig encantat.

Vivint-la des de dins, com creus que funciona la nostra Escola?Al club, es treballa molt bé a la base. Això és indubtable. I la prova és que segueixen sortint promocions de jugadors i jugadores que arriben a l’elit.

En el hockey formatiu, els pares fan massa de pares?Una miqueta sí. No podem deixar de ser pares que busquem el millor pels nostres fills. Mirem de protegir-los, i a vegades els hi veiem més virtuts esportives de les que potser realment tenen... és normal!

L’Egara no és aliè a les dificultats de l’entorn. Com a gestor, com creus que es pot assegurar la viabilitat dels clubs sense afany de lucre?En la gestió, hem de tendir a la professionalització, tot i que hi pugui haver una certa imatge pejorativa d’aquest aspecte. Això és fàcil de dir, però difícil de fer per la falta de recursos econòmics. Per aconseguir-los, ara que el club torna tenir la gestió pròpia, cal incidir en fer créixer la massa social. Potser en detriment del club històric de 40 ó 50 famílies, però necessitem més socis per seguir endavant.

Pràcticament no hem dit la paraula crisi en tota l’entrevista...Convé deixar de dir-la. Anar-nos-en oblidant tot el que puguem. S’està produint un inici d’un cert tomb. Hem de confiar-hi, treballar-hi tots, i ser optimistes.

Més clar que l’aigua.Això mateix!

Xavi Salvatella i MestresFoto: Rafa Martín

En Marià convida El Drac a un cafè a la seu d’Aigües de Terrassa (carrer de la Societat, 26).

Refrescs cortesia de l’entrevistat.

“Necessitem més empresa, de sectors més nous i, a poder ser, internacionalitzada”

6

CLUB

El web del Club estrena nova imatge

El lloc web oficial www.egara.cat ha renovat la

seva imatge. Aprofitant el canvi, s’ha potenciat

la presència d’informació de totes les seccions del

Club, que estaran a l’abast del soci només fent

un clic. El web, dissenyat per ADIR, ha simplificat

l’accés i la navegabilitat als seus continguts i els

socis podran consultar-hi els horaris i la informació

de les competicions esportives i de les activitats

que s’organitzin al Pla del Bon Aire. A més, seguirà

enllaçant amb tots els webs oficials dels organismes

que publiquen els resultats i les classificacions dels

nostres equips, així com fa més visible el suport

dels diferents patrocinadors del Club i de les seves

seccions. També en la seva pàgina inicial tots els

visitants podran descarregar-hi el butlletí El Drac

corresponent al mes en curs.

Gaudeix del nou web del Club i informa’t de tot el

que passa a l’Egara!

Equip de redacció

7

8

LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

Ja ha tornat a passar un mes, el temps passa volant

i ens tornem a reunir amb el Cesc.

Entusiasta com sempre em diu: “Jaume, aquesta

setmana m’agradaria parlar del paper d’equips

menys coneguts actualment, però que també han

tingut i alguns tornen a tenir rellevància en el

nostre esport”.

“Per una banda apareixen nous equips, però per

l’altra sempre m’ha costat entendre com altres

clubs de ciutats importants han deixat d’existir”

“Demano perdó per endavant, perquè en citar-ne

alguns no en mencionaré d’altres que també van

ser importants”

“Entre ells, com possiblement més antic el RCD

Espanyol de Barcelona, el Junior de Madrid, el Club

de Campo de Vigo, Amaika de Sant Sebastian, el

GEEG de Girona, El Sabadell HC, Manresa HC, etc.

Tarragona també ho va intentar i és una llàstima

que no hagin continuat en el hockey.

Remarcable és en canvi l’Iluro de Mataró que, essent

un Club molt antic, havien deixat de practicar-lo i

ara fa uns anys van reprendre l’activitat hockeística,

i que, a criteri dels que escrivim aquest article, estan

fent una tasca molt bona i entusiasta. Felicitats a

tots els del Maresme per aquesta activitat!

Terrassa, en canvi, sempre ha estat un cas especial.

Primer va néixer el CD Terrassa, després l’Egara HC,

després l’Atlètic Terrassa HC i finalment el Línia 22,

i que malgrat les dificultats que sempre hi ha hagut

han arribat al dia d’avui essent un excel·lent planter

de jugadors i jugadores, àrbitres, federatius,

seleccionadors, etc.

Permeteu-me també que en el grup de terrassencs

hi inclogui els nostres veïns del Matadepera HC,

perquè és com el nostre cosí hockeístic.

Si ens preguntem per què a Terrassa ha arrelat tant

l’hoquei, jo crec que la resposta és doble:

D’una part el sentiment que ha passat de pares/

mares a fills/es i amics/gues.

D’altra part la competència. El meu bon amic

Jaume Comerma i Pons solia dir que competència

vol dir esforç en allò al que un altre també aspira,

sempre en la sana confrontació. Si això es tradueix

en enveja, els efectes són totalment contraris.

Aquestes són les paraules del meu amic Jaume però

que jo, com ja escrivia en aquest mateix racó fa 2

mesos, comparteixo plenament.”

Gràcies, Cesc, un cop més has demostrat que amb

tu el hockey, fins i tot aquell que ja no hi és, segueix

viu i present.

Jaume Riera i Cesc Llongueras

Foto: Rafa Martín

9

Vols publicitar-te a El Drac?Si vols que el teu anunci surti publicat a El Drac pots posar-te en

contacte amb l’equip de redacció a través de drac@egara.es

10

RATLLATS PEL MÓN

Marta Martín

11

Estic tornant amb tren cap a casa i a fora tot està

nevat. Al principi és una cosa que fa gràcia i tot,

però al cap d’uns dies n’acabes una mica fins als

nassos. Vinc de passar uns dies a Munic, on en

aquesta època de l’any s’hi celebra la Starkbierfest.

El concepte és el mateix que el de l’Oktoberfest,

però a petita escala: es tracta de la festa de la

cervesa. Preparen una nau plena de taules llargues

i bancs per compartir entre tothom i una banda

es dedica a tocar les típiques cançons d’aquestes

festes i altres que estiguin de moda (que no falti

l’ai se eu te pego).

Després d’uns mesos aquí t’adones que tot el que

els alemanys poden ser o semblar (freds, distants,

tancats...) queda enrere quan es passa l’entrada

de la Starkbierfest. Allà es troben en su salsa. I qui

diu aquesta festa en diu qualsevol que impliqui

unes cerveses de litre i taules gegants on s’ajunten

a xerrar amb qui sigui que s’hi assegui, ja a les

festes majors o als Biergarten. Conforme passen

les hores i l’alcohol es va deixant notar tothom

acaba dempeus sobre els bancs i taules al ritme de

la banda. Només us diré que el pavelló sencer va

acabar cantant i ballant al ritme de la cançó “Que

viva España”, si m’ho diuen no m’ho crec.

Tornant al tema, no només he vingut a Alemanya

per les festes de la cervesa, sinó que l’estiu passat

vaig decidir agafar les maletes i venir-

hi a fer el projecte de final de carrera.

Sempre m’agrada tenir nous reptes que

em motivin i trencar amb la monotonia

que de mica en mica noto que m’ofega.

Em vaig decantar per venir a Darmstadt

perquè és una ciutat petita que et pot

oferir tot el que necessites per a un

Erasmus. A vint minuts d’aquí tenim

l’aeroport de Frankfurt i per desplaçar-te

per la ciutat pots anar a tot arreu a peu.

Es tracta d’una ciutat universitària (vaja,

molt universitària, a la meva residència

som 950 estudiants i la ciutat compta amb

4 o 5 residències més) on ens reunim molts

estudiants d’arreu del món i la universitat

té gran prestigi (diuen que en el camp

d’enginyeria mecànica està entre les tres

millors d’Alemanya).

Per què Alemanya? Doncs per la mateixa raó per la

qual molta gent està emigrant: tal i com estan les

coses a casa i veient el panorama vaig veure que

després d’anys dedicant-me únicament als estudis i

al hockey era l’hora de formar-me a nivell d’idiomes

i preparar-me per a l’entrada al món laboral. Aquí

si ets enginyer tens moltes possibilitats de trobar

una bona feina i tenir una bona qualitat de vida

(això sí, primer assoleix un bon nivell d’alemany,

que tampoc regalen res).

Per acabar, dir que el món a vegades és molt petit;

aquí he coincidit amb un altre ratllat, en Fran

Mengíbar, que està fent un Erasmus d’arquitectura.

Us enviem records a tots. Per la meva banda, avui

és diumenge i espero amb candaletes que arribi el

vespre, ja que és el moment de fer Skype amb els

pares, que em posin al dia del Club i de com han

anat els partits. Cuideu-vos i visca l’Egara!

Marta Martín

12

HOCKEY

Ha arribat el gran dia, el dia assenyalat per tot

ratllat i ratllada, aquella nit en què tothom vol

ser-hi per demostrar la seva vàlua fora del camp.

Acabem l’entrenament a les 20h, dutxa per a alguns,

duchaja per a altres i els més intrèpids una mica

de desodorant a les aixelles i cap al sopar. Tot està

llest: nominats nerviosos, vi a 30 graus a taula, un

canaló, una buti de l’Aldi i, per fi, la fi del discurs del

president de la secció. Això significa que comença lo

bo. Passades unes hores, tot està al seu lloc. Si vas a

DHMA: Un tour per l’(H)armonia

13

la barra propera a la cuina et trobes

un cercle de cuiners, cambrers i caps

de sala escoltant anècdotes d’en

Gomines Carrey. Si t’endinses dins

la cuina trobes en Hulk aixecant

barrils amb el Michail i en Maverick

apostant per la victòria romanesa.

Si t’aproximes cap a la pista de ball

et trobes en Pastanaga fotent uns

bailoteos amb l’equip de 2a femení

i les mamis i el Baguette amb un

grup de noies per demostrar qui és

el que mana al Pla del Bon Aire. I

evidentment, en Rafa fent fotos

de tot el que succeeix per arribar

als 150 likes, 2.000 visions i arribar

als 500 seguidors al Facebook de

l’equip, mentre en JB amb cola està

enganxat al Twitter. A la que la nit

avança, en Croqueta comença a

perdre els papers i apreta a totes les

germanes dels companys d’equip,

en Pecto segueix el seu particular

Parkineo amb la joventut ratllada

i en Billy se’n va cap a Vacarisses

que el Tim ja té gana. Amb la festa

ja quasi acabada, el mAmat reunit

amb Toni Mata i Sasa muntant la

festa de final de temporada i en

Pacho fotent-se el seu 17è piti de la

nit s’obren les llums del Camp 1, el

murmuri i rumors comencen a omplir

la sala, tothom sorprès va cap a fora

a veure què passa i sí, es confirma el

rumor, en Lupes amb el buff al cap,

samarreta sense mànigues i un parell

de Kokaboorras segueix practicant

el “seu gol somiat”. De ben segur

que molts de vosaltres ja sabeu quin

gol és, però per si de cas us l’explico:

Pròrroga amb gol d’or en el tercer

partit de la final del play-off, Egara-

Athc, el camp ple a vessar (com tots

els partits d’aquesta temporada,

vaja), saquen de fons els grocs i

ell s’anticipa al seu rival creant un

1x1 a quart de camp, l’encara i el

sobrepassa amb una superioritat

abismal, ja només li queda el porter,

però abans d’entrar a l’àrea gira el

cap a la grada i creua una mirada

de complicitat amb el seu germà i

nebots que tenen els ulls brillants i

van tintats de blanc-i-blau i, ara sí,

és el moment, es col·loca la bola al

revés, l’empalma com mai ho ha fet

i la bola es cola per tot l’escaire. Pip-

pip-piiiip. Final! Campiooooons!

Sí Lupes, tots hi confiem. Tard o

d’hora acabarà fent-se realitat.

Per motius de privacitat s’han obviat

els noms reals dels personatges aquí

representats. Si coneixeu bé l’Egara

DHM no us serà difícil posar cara a

cadascun d’ells. Si els voleu saber,

feu un post a la nostra pàgina de

Facebook, i us els enviarem per

missatge privat.

Cert,clar i breu.

Peter d’or, plata i bronze

14

HOCKEY

DHF: Carla Mercadé marxa a Austràlia

Una vegada llicenciada en dret, explica’ns com has

anat compaginant la teva carrera i el hockey durant

aquests anys.

Ha! ha! ha! Crec que no hi ha cap secret! Bàsicament

organitzant-me molt, dormint poc i, sobretot, amb

molta il·lusió.

Aquesta temporada l’equip ha patit molts alts i

baixos. Quins creus que són els nostres punts forts?

En què podem millorar?

Que l’equip hagi patit alts i baixos és normal, ha

sigut un any amb molts canvis i adaptar-s’hi no és

fàcil. De totes formes crec que l’equip té molts punts

forts i per això no serà difícil millorar... El que s’ha de

fer per aconseguir-ho queda entre nosaltres!

No ens podràs acompanyar a la Copa de la Reina.

Tot i així, quin paper podem esperar-ne, de l’equip?

La veritat és que no sé quin serà el paper de l’equip,

però us puc assegurar que en podeu esperar molt.

Jo n’espero moltíssim: és el meu equip, les meves

amigues, algunes la meva família. De fet, després

de la temporada passada, si no fos per elles i per tot

el que m’aporta el grup crec que ja hauria penjat

l’stick. No em puc permetre deixar de creure en un

grup que estimo tant! Tot i així, m’agradaria dir,

encara que la majoria ja ho saben, que aconseguir

la Copa està a les seves mans, així que: deixeu de

costat tot el que no sigui important, creieu en

vosaltres, aprofiteu aquest mes per posar-vos a tope

físicament, sigueu més amigues i més grup que mai

i no pareu de córrer, perquè vosaltres sou les que

esteu al camp. La il·lusió, el cor i l’orgull ja els teniu!

Ah, i la resta de ratllats aneu a animar-les!

Amb la Lliga gairebé acabada i la mirada de

l’equip a la Copa de la Reina, volem dedicar

aquest número a una companya molt especial.

Recent guanyadora de l’(H)armonia de plata, la

Carla Mercadé és a punt d’embarcar-se en una

nova aventura a l’altra punta de món.

15

La teva implicació amb l’Escola i

els fupis farà que les teves nenes

et trobin molt a faltar! Què te

n’endús?

De les meves cuquis i els fupis

només puc emportar-me’n coses

bones, i molt bones per cert!

El carinyo que et donen tant

uns com les altres val or. A més,

aquest any he tingut la sort

d’entrenar unes nenes genials,

tant dins com fora el camp. I

quan dic que són genials preneu-

vos-ho seriosament, perquè

aquestes petites saben el que es

fan i a què juguen, en sentireu a

parlar, d’elles. Aprofito per dir-

los que les enyoraré molt, molt,

i que s’han guanyat el coala

de peluix que m’han demanat

que els porti. Així que Blanqui,

Julieta, Carlita, Sofi, Mar, Berta,

Judith Ventayol i Mariona

tindreu la vostra mascota, però

amb una condició: no deixeu que

us entreni ningú que no sigui

la Carol, que així quan torni em

podré ajuntar amb ella per seguir

guanyant lliguetes amb vosaltres!

Com vas decidir emprendre

aquesta viatge tan llarg? Què

esperes trobar-hi? Algun surfista

australià?

Vaig decidir marxar perquè la

branca que més m’agrada del

dret és la internacional, així que

m’encantaria dedicar-m’hi. Però

evidentment que per fer-ho haig

de saber idiomes i el meu anglès

no és molt bo... Tenia mig any

lliure i vaig creure

que era el moment de centrar-

me a millorar-lo. I què millor

que anar a Austràlia? Espero

conèixer-hi gent nova, l’idioma,

llocs diferents, espavilar-me...

En fi, viure una experiència... I

si a sobre trobo un surfista o un

caçador de cocodrils estaré més

que encantada!

Digues cinc coses que segur que

posaràs a la maleta.

Una manta elèctrica, l’estelada,

la camisa de l’Egara, un fuet

o dos... I una mica de sorra de

Torredembarra.

Abans que marxis, unes

preguntes ràpides per saber més

coses de tu:

Peli preferida: Moltes, però

Quiéreme si te atreves

m’encanta.

Numero de la sort: 18.

Menjar preferit: Els macarrons de

la meva mami, gratinats!

Llibre que llegeixes actualment:

La vacant imprevista, J. K.

Rowling.

Una cançó: You are the one I

want, versionada per Angus &

Julia Stone.

Dia preferit de la setmana: Dijous.

Un record de hockey: En tinc

molts, però l’any 2005, a juvenils,

va ser increïble.

Un lloc on desconnectar: TDB

PARADISE (Torredembarra).

Si poguessis escollir-ho, amb qui

dormiries en els viatges d’equip?

Amb la Lluvi!

Quina és la teva relació amb les

altres davanteres de l’equip?

Boníssima, tenim un nom i tot:

El Gremio. El va posar la Lau!

I la veritat és que ens portem

súper bé, són moltes hores

juntes; exercicis, entrenaments,

reunions... I això hi fa molt.

Arriba El Gremio, us trobaré

molt, però molt a faltar.

Quin és el gol més important que

has marcat amb la ratllada?

Amb les juvenils, l’any 2005,

jugàvem contra el Júnior i

havíem de guanyar per quedar

campiones de Catalunya! I,

encara que sembli mentida, ja

que ara marco un cop per any,

vaig fer el 2 a 1 i vam guanyar la

lliga. Molt guai!

Quin és el partit més emocionant

que recordes?

La final del Campionat d’Espanya

de Sala del 2006. Anàvem 1 a 1

també contra el Júnior i quedava

un minut per acabar el partit.

La Caste li va passar a la Marta

Martín, la Marta a la Mariona

Alujes, la Mariona a mi, jo a

la Lluvi i la Lluvi va marcar! Va

ser la jugada perfecta de sala...

Passades ràpides a un toc i goool,

va molar massa i va ser molt

emocionant!

Moltes gràcies, Carleta! L’equip

et desitja tota la sort del món. Et

trobarem a faltar!

Carola SalvatellaFotos: Rafa Martín

16

HOCKEY

En primer lloc i en nom de tot

l’equip m’agradaria felicitar un

cop més el nostre estimat cap

d’equip, el Joaquin Broto, per

l’(h)armonia d’or que va rebre

a principis de març. És un premi

totalment merescut i que va fer

molt feliç tot l’equip, ja que com

tothom sap el Joaquin ha estat

una persona molt important pel

35 en els darrers anys. Moltes

felicitats i moltes gràcies per tot

el que fas, Joaquin!

Pel que fa a la competició, per fi

va tornar la Lliga d’herba. Tot i les

ganes que teníem de competir,

el primer partit no va sortir com

esperàvem. L’endemà del sopar

de l’(h)armonia estàvem citats

a les 9 del matí al Don Cándido

per agafar el bus cap a València.

La nit anterior va passar factura

a més d’un i el trajecte es va fer

força pesat.

DHMB: Victòria en el derbi de filials

17

El partit va començar bé, amb el 35

dominant la situació i avançant-

nos en el marcador a mitjans de

la primera meitat. El gol a favor

va fer que ens relaxéssim i, en dos

contraatacs, els valencians van

capgirar el marcador abans de la

mitja part. En la segona meitat

vàrem sortir disposats a empatar

el partit i malgrat disposar de

moltes i bones ocasions, van

tornar a ser els locals els que

van encertar de cara porteria i

van col·locar un excessiu 4 a 1 al

marcador. A cinc minuts del final

vam retallar distàncies, però ja no

hi va haver temps per a més.

Amb la derrota, la tornada encara

va ser una mica més dura i l’únic

que va tenir motius per estar una

content va ser l’Edu Quemada: a

la mateixa hora que jugàvem el

nostre partit a València, el Madrid

guanyava el clàssic de Lliga al

Barça. Per als culers de l’equip el

dia va ser per oblidar.

La derrota a València, tot i no

tenir efectes en la classificació, va

ser un toc d’atenció important i va

fer que l’equip es posés les piles

de cara al derbi contra el Vallès,

corresponent a l’última jornada

de la primera fase.

Així, després d’una bona setmana

d’entrenaments, arribàvem a Can

Salas buscant una victòria que ens

permetés acabar líders la primera

fase i obrir forat respecte al

Pedralbes i al mateix Vallès.

Encara amb el 9 a 1 de la primera

volta en la memòria, sabíem

que els grocs sortirien molt

forts buscant la revenja. I així va

ser. La primera part va ser molt

igualada, amb clares ocasions

pels dos equips, però va ser el

Vallès qui es va avançar poc abans

del descans. A la segona vàrem

millorar bastant el nostre joc i

en un període de menys de 10

minuts vam aconseguir remuntar

el partit amb tres gols, obra de

Nacho Prat, Pep Codina de penal

córner i Josep Duran. Amb el

temps gairebé acabat, el Vallès va

reduir distàncies, però la victòria

era ja ratllada.

Els triomf a Can Salas va fer que

acabéssim primers del nostre

grup i passéssim a la segona fase

amb 7 punts i líders, amb un punt

d’avantatge respecte el Sardinero.

Res més fins el moment, el proper

partit del 35 serà el 6 d’abril,

quan estrenarem la segona fase

a Madrid visitant la Real Sociedad

1927, el filial del Club de Campo.

Marc Salvatella

Fotos: Rafa Martín

18

HOCKEY

L’equip Egara Femení Benjamí 5x5 GB s’ha proclamat campió de la Copa Federació, finalitzant la seva participació només amb una derrota i la resta de partits guanyats, amb un balanç de 48 gols a favor i 13 en contra.Les integrants de l’equip són Elena Belmonte, Anna Carreras, Montse Estivill, Mariona Perarnau, Júlia Fernández, Carolina Cánivas, Maria Lucia, Carla Alavedra, Mar Clapés, Berta Muñoz, Blanca López i Sofia Keenan, les entrenadores són Carla Mercadé i Carlota Salvatella i la delegada Esther Monfort.

Egara Femení Benjamí 5x5 GB

ESCOLA

Egara Femení Benjamí 3x3 GAL’equip Egara Femení Benjamí 3x3 s’ha proclamat campió de la Copa Federació. La seva actuació ha esta espectacular, guanyant els cinc partits del campionat amb un balanç de 18 gols a favor i zero en contra. Aquest títol és el segon que assoleixen aquesta temporada després de conquerir la Copa Catalunya.L’equip entrenat per la Carla Mercadé i amb el Ramon Clapés de delegat, està integrat per les següents jugadores: Carla Alavedra, Sofia Keenan, Mar Clapés, Júlia Fernández, Blanca López i Berta Muñoz.

19

Representació ratllada al Campionat d’Espanya autonòmic sub-16El primer cap de setmana de març es va celebrar, a les instal·lacions del Júnior FC, el Campionat d’Espanya Autonòmic. La selecció catalana masculina es va proclamar campiona en vèncer a la final el combinat de Madrid per un contundent 5 a 1. L’equip femení va finalitzar subcampió en perdre la final contra la selecció madrilenya per 1 a 3.Ambdues seleccions van comptar amb una àmplia

representació de jugadors de la nostra Escola. Jordi Braqué, Pere Divorra, Joan Galí, Pol Gispert i Nico Keenan –màxim golejador del torneig– en la selecció masculina i Marta Fuentes, les germanes Carla i Nona López-Lauder, Esther Pujadé i Alexandra Torredemer en la femenina. Jordi Sanromà va exercir les funcions de cap d’equip de l’equip dels nois.

Pere MoraFotos: Rafa Martín

20

+ HOCKEY

Mamis ratllades: tenim un patrocinador!

Hem estat de sort: no ens demana ni resultats,

ni espera que guanyem la lliga, tampoc té cap

esperança que alguna de les nostres jugadores

sigui seleccionada per a uns jocs olímpics . El nostre

patrocinador està cada dia al camp, ens empeny

a ser cada dia millors, a intentar prosperar, ens

fa més grans com a persones i més grans encara

com a equip. No ens regala vambes ni sticks, però

aconsegueix que cada dia correm més. Sobretot ens

ajuda i ens porta a passar-ho bé entrenament rere

entrenament, partit rere partit. Encara no coneixem

la derrota: empat i victòria contra el Júnior, empat

contra les mamis del Barça i victòria contra les del

Polo. El resultat tampoc importa tant... El nostre

patrocinador és la il·lusió.

Karina HermsFotos: Rafa Martín

21

22

TENNIS

1r Obert Juvenil Josep Rull i Solanes in memoriam

Per primera vegada s’ha celebrat l’Obert Juvenil Josep Rull i Solanes in memoriam. Aquest trofeu és una iniciativa de la família Rull que vol retre homenatge al seu pare Josep que ens va deixar fa un any i mig.Persona molt vinculada al nostre Club i gran impulsor de la Secció de Tennis, de la qual en va ser president durant molts anys.Els campions i finalistes varen ser:

Sotscampió/ona Campió/ona

Final Benjamí Femení Aya El Marrase Karina Aronescu Final Benjamí Masculí Agustí Arnau Alejandro Rocabert

Final Aleví Femení Gabriela del Val Elena Gunfaus Final Aleví Masculí Oriol Bosch Ernesto Rocabert

Final Infantil Femení Andrea Vidal Giraldi Final Infantil Masculí Àlex Martínez Pol Botifoll

Final Cadet Femení Laura Gonzàlez Laura Ballesteros Final Cadet Masculí Go Mazhar Daniel Querol

Final Absolut Femení Mireia Polo Laura Ballesteros Final Absolut Masculí Manel Pérez Robert López

Hem de fer menció de l’alta participació de jugadors d’arreu de Catalunya, més de tres-cents, que han estat competint durant sis caps de setmana.El diumenge 17 es van fer les finals de totes les proves, amb la presència de Pere Marcet, president del Club Egara, de Josep Antolín, vocal de la Federació Catalana de Tennis, i del fills i néts de Josep Rull.Tots els finalistes i campions van rebre la corresponent copa i un rellotge obsequi de la família Rull. Un aperitiu va posar punt i final al torneig.

Fulgenci Vallejo

Josep Rull Aleví Masculí Josep Rull Cadet Masculí

23

Bea Escribano, Raqueta d’Or

El 15 març es va celebrar el tradicional sopar del Tennis, durant el qual es van lliurar el guardons de la temporada 2012, entre ells els corresponents al 52è Campionat Social, la 26a Lliga Social i a les 12 Hores. També es va retre homenatge als pares capitans d’equip, a l’equip Campió Comarcal de Catalunya +50 Masculí –capitanejat per Rafael Arguindegui–, a l’equip Campió de Catalunya +50 Femení –capitanejat per Carme Estrada– i a l’equip Campió del Comarcal de Catalunya Júnior Femení –amb Kàtia Arguindegui de capitana–.Al mateix temps l’acte va reivindicar de forma molt especial la tasca del col·lectiu de capitans dels nostres equips, que prestigien

la Secció i el Club arreu. Les persones premiades van ser Xavi Roca, Alfons Solà, Teresa Torres, Neus Martín i Marta Almirall. I per descomptat hi va haver un reconeixement al personal del Club: monitors, pares col·laboradors, patrocinadors i a tots els jugadors de la gran família del tennis. També es féu menció especial de l’organització de l’Interclub Dames. Un any més, i en el seu 33è aniversari, el torneig segueix constituint un pilar fonamental de l’activitat esportiva de la Secció, mobilitzant a més de mil tennistes de Catalunya.El clímax de la vetllada va arribar amb el lliurament de la Raqueta d’Or, la màxima distinció del

tennis ratllat. Bea Escribano, amb una trajectòria llarga i fructífera en pro de l’Egara, en va ser la guanyadora. La premiada, professora de la UPC, compta amb un currículum de matrícula d’honor. Component de la Junta de la Secció durant molts anys, Insígnia d’Or de l’Entitat i tennista durant 18 temporades, Bea Escribano és, a més, una jugadora de bridge molt experimentada. Posteriorment, Lluís Rull, president de la Secció, va dirigir unes paraules a tots els assistents. L’acte va finalitzar amb el tradicional sorteig de premis.

Fulgenci Vallejo

24

PÀDEL

El primer equip de pàdel del Club Egara s’ha proclamat subcampió de la fase final del campionat de Catalunya de Segona Categoria, celebrat a les instal·lacions de la Penya Arlequinada, la setmana del 18 al 24 de marçEl conjunt ratllat va fer un torneig extraordinari. En la ronda de quarts de final es va desfer del Júnior A per un contundent 4-1. En semifinals va doblegar un competitiu CE Laietà per 3-2, assolint així la final, que es va disputar entre el Club Egara y el RC

Polo B.La final es va resoldre a favor del RC Polo B per 3-2, resultat molt ajustat, tenint opcions de guanyar la final fins al darrer moment.L’equip masculí de l’Egara que va participar en aquest campionat estava integrat per Vicenç Fitó (Capità), Adrián Biglieri, Joshue Hernández, Manel Nart, Jordi Balcells, Eduard Altimires, Joan Company, Jordi Querol, Pere Salvó, Xavi Moliné, Jorge Tabares, Manel Cots, Agustí Aguilar , Àlex

Brillant ascens a Primera Categoria del Campionat de Catalunya

25

Aurell, Oriol Torres i Víctor Rusiñol.L’equip ha estat entrenat per Adrián Biglieri, número 1 del rànquing català, que ha sabut reunir i fer créixer un equip en què trobem extennistes, exjugadors de hockey i jugadors iniciats en aquesta disciplina.Capità i entrenador destaquen que ha estat un campionat brillant per al primer equip del Club, amb la consecució del subcampionat de Catalunya i l’ascens a la màxima categoria.L’equip del Club Egara compta amb el patrocini, un any més, de l’empresa egarenca Giem Sports.

Àlex Aurell

26

GOLF

El passat 16 de març vàrem celebrar la 5a prova del 9è Campionat Social de golf a les instal·lacions del Golf Platja de Pals, recorregut caracteritzat pels seus carrers protegits pels arbres. La música de la bola contra els arbres és una constant durant les 5 hores de partit. Volem fer especial menció als membres de la junta de golf, ja que durant el seu partit (jugaven junts ) varen contribuir a la poda de gairebé tot el camp. És per això que no podem parlar de l’estat del carrer (fairway) ja que no el vàrem trepitjar...

S’acosta el final del Campionat i hem de dir que això està més emocionant que mai. A diferència de la lliga de futbol en què només dos equips destaquen, el Barça per guanyar i l’Espanyol en franca recuperació, aquí la cosa és diferent.En handicap inferior hi ha 5 jugadors amb totes les aspiracions per guanyar, Ramon Sala, Karina Herms, Pepe Torredemer, Montse Boada i Javier Jover.En handicap superior la cosa encara va a més i tenim sis jugadors amb opcions, Francisco Dinarès, Marta Torredemer, Carles Font, Marc Bacardit, Gemma Massaguer i Sílvia Gimeno.Tot resta obert i pendent de l’última prova a Torremirona. MOLTA SORT A TOTS!

5a prova del 9è Campionat Social

Classificació general

27

La tecnologia i el golfEn el darrers temps la tecnologia ha arribat al món del golf. Es sistemes GPS, per exemple, ajuden a mesurar les distàncies i al mateix temps a portar un control del nostre joc. Amb estadístiques i la informació que ens proporcionen ens ajuden a millorar, encara que la part més important del cop l’hem de fer nosaltres.Molts juguem al golf per passar l’estona i xalar amb els amics, però per a aquells que volen una mica més us mostrem alguns exemples.

GolfshotAplicació per a iPhone on disposeu de 35.000 camps, distàncies al centre, principi i final de green, vistes aèries del camp, mitjanes de cops al carrer, green i puntuació del partit. Una autèntica màquina d’informació dels nostres partits i que en arribar a casa descarreguem a l’ordinador.

Garmin Approach S3Rellotge GPS tàctil especial per jugar a golf. A més de les funcions d’un rellotge disposa de més de 27.000 camps de tot el món, sense subscripcions ni quotes. La pantalla tàctil és compatible amb l’ús dels guants de golf. A més de les distàncies a green i dels teus propis cops, pots situar la bandera a les distàncies de green. També incorpora targeta de resultats i estadístiques que descarregues a l’ordinador.

Golf rules – Expert golfAquesta aplicació per a iPhone, a més de GPS i targeta té una funció molt important. Un resum molt pràctic de les regles de golf amb seccions amb les diferents solucions en cada cas, bases i dropar, què podem fer des del tee, què podem fer al recorregut, carrer i roug, en el bunker, obstacles d’aigua, fora límits, etc.

Jordi Prat

28

FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA

Estem d’enhorabona. Al Club Egara ens preocupem constantment pel benestar dels nostres socis. En la pràctica esportiva és tan important la constància, com una correcta metodologia d’entrenament.

És per això que ara, al Club Egara posem a disposició de tots els socis una major facilitat perquè tothom que ho desitgi pugui practicar esport de la manera més adient, correcta i beneficiosa. Al servei del soci trobaran els tècnics de piscina i sala de fitness més experimentats i amb ganes d’ajudar i ensenyar una bona pràctica esportiva.

En els temps difícils que corren, al Club ens volem adaptar oferint noves ofertes i promocions per tal que els socis puguin gaudir d’ajuda en el seu entrenament de la manera més personalitzada.

Així doncs els tècnics del Club ja hem començat a lliurar de manera totalment gratuïta vals per a dos entrenaments personals gratuïts de 45 minuts, a la piscina o sala de fitness. No dubtis a demanar-ne al teu tècnic de sala o socorrista habitual.

Volem fer gaudir de noves ofertes als socis en aquest servei d’entrenament personalitzat. Així doncs, els que contractin aquest servei per primera vegada gaudiran d’un 20% de descompte.A més, donem inici a dues noves modalitats d’entrenaments: personals de 30 minuts, en què pel mateix preu es beneficiarà del doble de classes; i en grup, en què es dividiran els costos del servei i se’n multiplicaran els beneficis.

També volem brindar una nova promoció per als socis del Club de més edat. A mesura que ens anem fent grans, l’esport es va convertint cada cop més rellevant per al benestar i per a vida més saludable. És per això que els socis majors de 65 anys obtindran un descompte del 25% en els serveis d’entrenador personal.

Per qualsevol qüestió, no dubteu a consultar el vostre tècnic de piscina i fitness habitual.

Marc Sort Sans

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Tècnic Superior d’Animació d’Activitats Físico-esportives.

Noves promocions i tarifes

PROMO 1Al soci el primer mes amb un 20% de descompte (mínim 2 mesos).

PROMO 2Entrenament per a grups de 2 persones (mínim 2 mesos) 71€ cadascú.

PROMO 3Entrenaments per a grups de 3 persones (mínim 2 mesos) 48€ cadascú.

PROMO 4Entrenaments de mitja hora al preu de 141,30€ (Total 8 sessions).

PROMO 5Val de 10 sessions, 350€ amb el 20% de descompte la primera vegada d’ús.

PROMO 6Val compartit de 10 sessions a 350 €.

PROMO 7Entrenaments per a majors de 65 anys amb un 25 % de descompte.

Promocions d’entrenaments personals:

29

PATINATGE

La temporada 2007-2008 el Club va incloure l’activitat de Patinatge Artístic al seu programa esportiu. Des de llavors hem anat consolidant aquest esport, fins arribar actualment a tenir unes 40 patinadores.

Aquesta és una disciplina difícil, ja que requereix una bona preparació física i una gran capacitat de concentració. A més els patinadors han de tenir una bona oïda musical per adequar els seus moviments a la música. Tot i no tractar-se d’un esport molt popular és una activitat molt completa i que enganxa a qui la prova.

Cal destacar que en quests últims anys l’evolució ha estat molt bona, obtenint molt bons resultats en les últimes jornades del Jocs Escolars que organitza el Consell Català de l’Esport.

Actualment estem organitzant un esdeveniment exclusiu de patinatge al nostre club: el 1r Festival de Patinatge Artístic Club Egara – Col·labora a promocionar aquest esport al nostre Club. Serà un festival amb diversos grups de distintes escoles del Vallès (Viladecavalls, Sant Quirze, Rubí i la nostra) i patinadors de categoria.

La finalitat d’aquest festival és recaptar fons per millorar l’escola, promocionar-la i aconseguir que les patinadores puguin gaudir de tot allò necessari per poder practicar. Tot l’import recaptat amb el preu de l’entrada (2€) anirà destinat a aquesta finalitat.

Una de les coses mes importants que pensem fer amb els diners que recaptem serà pintar la pista amb les línies d’Escola. Aquestes línies són per realitzar una de les proves de competició, “Escoles”, exercici que consisteix a seguir unes línies amb unes formes i mesures determinades. La nostra instal·lació no les té pintades i portem molt temps sense elles, fet que repercuteix negativament en l’evolució de les patinadores. Esperem que d’aquesta manera sigui possible pintar-les. Tu ens hi pots ajudar, així que esperem que vinguis. Gaudiràs del patinatge i col·laboraràs a fer un Club millor.

Us esperem a tots el pròxim dissabte 20 d’abril, a les 12 hores, al pavelló del Club. Fem-ho possible!

Alex Marín

Patinatge artístic sobre rodes

30

OUTDOOR

31

El dimecres 20 de març vam reprendre les sortides nocturnes a les vint hores. Després d’una hibernació molt llarga i coincidint amb l’arribada de la primavera confiem que no ens aturi res ni ningú fins a les pròximes nevades. Així doncs, cada dimecres a partir de les vuit sortirem del Club, amb llums, per mirar de veure-hi clar.

D’altra banda, dir-vos que estem buscant un local a dins del Club per tal de guardar-hi les bicicletes, un aparcament de bicis. Quan haguem trobat la ubicació definitiva, us la farem saber per si la vostra parella ja us ha comunicat el tradicional “o ella o jo”.

Més coses. Després de Setmana Santa, de la mà del bon temps, organitzarem una sortida de diumenge. La idea és establir dues possibilitats: la primera una sortida pels verals del Parc, amb dos itineraris (l’un de 25 i l’altre de 50 quilòmetres aproximadament), sortida i primers quilòmetres conjunts i a mig trajecte separació entre estrelles i estrellats. La segona possibilitat consistiria en una sortida conjunta fins al Puig de la Bauma, on faríem parada i fonda, i vehicles per a la tornada. De tot plegat ja en parlarem.

text i foto; Oriol Carreras

Sant Tornem-hi!

32

LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...

CARME GARCÍA, secretària de la Secció de Hockey

L’Egara és, el teu club o la teva feina?És les dues coses. La feina perquè me la prenc molt seriosament i el meu club perquè me l’estimo.

Abans d’arribar a l’Egara, no sabies ni que existia o ja coneixies el Club?Ja el coneixia perquè feia temps que vivia a Matadepera. A més, seguia el hockey –tot i que no gaire– pels meus fills i els seus amics.

Així doncs, abans d’arribar al Club de qui eres més: Egara o Atlètic? De l’Egara. I t’ho dic molt sincerament. De fet, sempre recordo una anècdota a l’antic Frankfurt de Matadepera. Una amiga de l’Atlètic em va dir que hi havia derbi, però que tenia el cor dividit perquè tenia família als dos clubs. Em va preguntar amb qui anava jo: “Em cauen més bé els de l’Egara”, li vaig contestar.

Molts caps de setmana, quan tens festa, véns a veure partits al club. Defecte professional o devoció?Vinc perquè m’agrada veure l’esport. Em sento una més del club i m’encanta estar amb la gent i la resta de l’afició.

Què tira més, DHM o DHF?Sempre més el masculí, la veritat. Ara segueixo el femení, animada pels bons resultats dels últims anys.

Portes més de 20 anys al Club. Vas començar al gimnàs antic i ara estàs a la secretaria de hockey. Amb quina secció et quedes?Hockey. La feina és més activa, treballo amb gent, organitzo viatges, etc. Al gimnàs era més de control, una tasca més rutinària i pesada.

Veient una mica les fotos que tens penjades al despatx, és fàcil deduir que tens una estima especial pels germans Alegre. A qui trobes més a faltar, el Ramon o el David?No m’ho facis això! És com si em fessis triar entre dos fills. No puc, em quedo amb tots dos. Del trasto del David trobo a faltar que entri aquí al despatx i m’ho remeni tot; i del Ramon la seva dolçor.

Què és més fàcil de gestionar, el sènior o l’Escola?Feina me’n donen uns i altres (riu), així que tampoc tinc cap preferència.

Ets de Badalona, però també culer. En bàsquet, Barça o Penya?Penya, només faltaria! Força Penya! La meva sang és verd-i-negra.

1

2

3

4

5

6

7

89

15

12

33

13

14

15

11

12

10 En futbol també ets aficionada de l’Athletic Club. Bascos o FC Barcelona?De l’Athletic en sóc per herència familiar, però sempre tira una mica més el Barça, és evident. El Bilbao podríem dir que és meu segon equip.

Ara que fa temps que no la guanyen. Tria: una lliga de l’Egara o una lliga de la Penya.No fotis, quin compromís! Ara mateix em mates. Posa’m una X que no vull problemes amb ningú. És un mal triar… A qui t’estimes més, al papa o a la mama?

Fa 27 anys que vius a Matadepera. Un esmorzar a La Mola o davant del mar a Badalona.Jo sóc de mar, així que per a mi La Mola com si no hi fos. M’hi van fer pujar una vegada, vaig complir, però ja vaig dir que mai més.

Amb qui es treballa millor amb el Joan Comerma o amb el Ramon Sala?Amb el Ramon, de tota la vida. Ja ho pots posar, ja! (Riu) No tinc res contra del Joan, eh! Però és molt perepunyetes.

Portes 20 anys al Club i has viscut les diferents etapes que hem passat. Club Egara o Fitnessalud Egara?Club Egara, de tota la vida. És una família, és una entitat, un club social. Allò altre era una empresa freda, distant... Molt millor l’Egara de sempre.

T’agrada molt llegir i ets una fidel seguidora d’El Drac. Com t’agradava més, en format paper o ara en digital?Sóc una mica gran i m’agrada el paper, però aquest nou sistema està molt bé també. Un cop obert, comences a llegir-lo i t’hi adaptes ràpid. Us felicito.

Ferran Martínez

34

LA VEU DEL DRAC

Projectar l’Egara,un objectiuÉs de domini públic que en els darrers anys s’ha

fet un gran esforç per recuperar la gestió de

l’Egara i assegurar-ne la viabilitat com a club

social. La dedicació dels dirigents de l’Entitat per

aconseguir-ho ha estat i segueix sent tan notable

com la comprensió i la complicitat dels socis per

mirar endavant confiats a fer, entre tots, un Club

de present i de futur. En definitiva, darrerament

l’Entitat i tots els que la formem hem estat dedicats

sobretot a una molt necessària tasca de portes

endins del Pla del Bon Aire.

Cal insistir en aquesta direcció, però des d’El Drac

considerem que també cal mirar més enllà i fixar

–amb certa urgència– la projecció de l’Egara com

un objectiu principal en el dia a dia. En aquest

sentit, caldrà fer autocrítica. Hem d’analitzar si la

presència del Club en els mitjans de comunicació,

en les institucions rellevants, en els fòrums de

debat públic i en els òrgans de decisió correspon

a la que ens pertoca o és clarament millorable.

Creiem que estaríem gairebé tots d’acord en què

cal dedicar-nos-hi més.

Aconseguir aquesta millora de la nostra reputació

no serà un camí fàcil. Potser el més encertat

seria augmentar la dedicació de professionals. Si

l’economia no ho permet, segur que entre tots

trobarem socis i sòcies, persones qualificades i

amb ganes d’ajudar, que sembraran d’acord amb

la direcció del Club per aconseguir els fruits d’una

més i millor projecció del nostre Egara. Considerem

que cal reconquerir terreny a l’exterior, tal com

hem enfortit la nostra identitat en els últims

temps. Força Egara i a seguir treballant de valent...

ara també de cara enfora!

Equip de redacció

LA BÚSTIA

Voldria des d’aquesta secció enviar una

efusiva felicitació a tots els qui heu fet

possible el renaixement del Drac; tant en

l’aspecte tècnic i formal (impecable) com en

els seus continguts.

Els clubs esportius, des de sempre, necessiten

del voluntariat i d’iniciatives com aquesta.

Sobretot en moments econòmicament difícils.

Crec molt important, dins de l’era digital,

haver retrobat un vehicle de comunicació

intern del club que, a més de la seva funció

informativa, pot servir per difondre i reforçar

els valors positius de l’esport i la seva

influència, sobretot entre els més petits.

Animo a tots aquells qui ens fa il·lusió llegir el

Drac a participar-hi, d’una manera o d’altra.

Llarga vida al Drac!!

Albert Recasens

Escriu-nos a drac@egara.es

35

HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE

Quim S, monitor. Camp Cesc Llongueras. Un dissabte. Quim S, que s’ha preparat els exercicis a casa, reuneix el

grup de jugadors –sis anys de mitjana– i els explica què han de fer: “Primer de tot, mans separades, la dreta ben

avall, on l’stick canvia de color. És important que agafeu bé l’stick. Sí? Doncs sortireu amb la pilota controlada,

enganxada a l’stick, repeteixo, enganxada a l’stick, i conduireu fins a la línia de cons, allà. Quan hi arribeu els

passeu per l’esquerra, fent servir el revés. Us tornareu a posar la pilota al dret i xutareu a porteria. És important

que xuteu a porteria tot just traspasseu la ratlla de l’àrea. Ho faré jo primer i després vosaltres, d’acord?”. Quim

S segueix les pròpies instruccions i completa l’exercici. De nou amb els alumnes, els diu: “Fàcil, oi? Qui és el

primer?”. El primer és en Jan P, que agafa l’stick amb les mans juntes i xuta la pilota directament a porteria, fora.

Quim S mira cap al límit del camp, on el pare d’en Jan P alça el polze de la mà esquerra en direcció al seu fill,

mentre amb l’altra mà lluu una càmera de vídeo.

Pep E, spinner. La classe comença a dos quarts de nou i Pep E, a cinc minuts per dos quarts, és a la Plaça del

Tauró, darrere l’autobús de la línia 9, totalment fora de si, bramant “en bus cap embús!”. Vol arribar a la classe

d’spinning. Aconsegueix burlar la baluerna de TMESA i enfila la carretera de Matadepera, saltant-se dos semàfors

taronja-vermell i un tercer en vermell-infern. Superats, trenca per la primera entrada cap a l’Egara, gir prohibit.

Aparca al pas de vianants del Camp 3. Surt esperitat del cotxe, bossa en mà. Corre per Jacint Badiella, puja les

escales de l’entrada, vist i no vist per la consergeria, salta el torn, al camp 1 entrenen, escales cap als vestidors. A

la classe ja hi ha colla, però encara s’hi podrà enganxar. Al banc del fons obre la bossa i constata que s’ha deixat

les vambes. Quan abandona el vestidor, derrotat, sent el monitor que, a la classe, crida “¡date un homenaje!”.

Pere Ejarque

49, socis que ho intenten I

EL DRAC

Equip de redacció: Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia CLUB EGARAC/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona93 735 27 09www.egara.esdrac@egara.es