DracElBUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA

nº 115

SETEMBRE’14

2

3 EDITORIAL

4 UN CAFÈ AMB...

6 CLUB

7 LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

8 HOCKEY

14 PÀDEL

15 GOLF

16 HÍPICA

18 FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA

20 BRIDGE

21 OUTDOOR

22 LA TRAVESSA

25 EL POLLASTRE

SUMARI

Foto portada: Rafa Martín

3

Pel que sigui, a la vida es passen moments

bons i dolents. Ja pots ser la persona més feliç

de l’univers, que segur que tindràs algun mal

moment.

En aquest món les coses son cícliques. Cada dia

surt el sol i s’amaga a la nit. Ens ve gana, mengem

i demà tornem a tenir gana. Els hiverns es

repeteixen cada any i com tots els anys les plantes

moren i després reviuran.

Cada cert temps es produeixen canvis, no

solament de naturalesa, sinó de tot el que ens

rodeja. Ho podem aplicar a moments que tots

travessem, el que se’n diuen ratxes, i caldria

pensar que sense les coses dolentes les bones no

serien bones.

A les persones que són conscients d’aquesta

situació de no permanència se les acostuma a

denominar negatives si contínuament estan

pensant en que allò que vindrà serà pitjor, o

positives si quan ho passen malament s’animen

pensant que hi ha sortida.

El positivisme del que parlo és bo fins a cert punt,

ja que un no pot simplement pensar que les

coses canviaran per si soles. Mirar endavant amb

EDITORIAL

optimisme ajuda sempre que sàpigues que les coses no

depenen únicament d’això.

És obvi que si et vols trobar bé, el primer que has de

pensar és que et pots trobar bé, que les coses poden

canviar.

Hi ha teories que parlen de l’anticipació de situacions

i avui crec que patim del mal de l’anticipació, atès que

no tenim algú que sàpiga conduir-la i hem de tenir

clar que depèn sempre de nosaltres i no de la sort o de

terceres persones.

Com que som en un Club esportiu servirien les paraules

d’en Michael Jordan: “He fallat més de 9.000 tirs en la

meva carrera, he perdut quasi 300 jocs, 26 vegades han

confiat en mi per llençar l’últim tir guanyador de partit

i l’he fallat. He fracassat una i altra vegada en la meva

vida i aquest és el motiu pel qual tinc èxit”.

Ròmul Prat Morera

4

SANTI FERRAZEn Santi Ferraz i Peiró (Terrassa, 1985) treballa per a PROmotor Special Events, una empresa molt vinculada a Dorna, firma que gestiona els drets comercials del Campionat del Món de MotoGP. La tasca d’ell i els seus companys, ben pencaires tots, és vetllar perquè res falli en els grans premis del Mundial de Motociclisme pel que fa a la producció, logística i muntatge de tota la publicitat dels circuits; des de la pista, fins al pòdium o la sala de premsa. Rep El Drac només arribar a Terrassa del recent GP d’Aragó a Motorland. S’estarà poc temps a la nostra ciutat perquè ben aviat ja arriba el “Triplet asiàtic”, sobrenom que reben els tres grans premis consecutius a Japó, Austràlia i Malàisia, que farà que estigui prop d’un mes treballant lluny de Catalunya ininterrompudament. Aquest ratllat, amb nombrosos èxits en les categories base del hockey egarista, es va formar a l’Autònoma en Ciències Polítiques i amb un segon cicle d’ADE enfocat a la Investigació i Tècniques de Mercat. Amant de l’esport en general, el hockey li va permetre jugar a Itàlia i entrenar als Estats Units, i ara és un destacat membre de l’EHC, vigent campió de la Primera Divisió. Membre d’una família amb passió per les motos –els camins de Rellinars en donen fe– ara gaudeix d’una feina tan dura com agraïda. I és que es passa un terç dels dies de l’any, repartits de març a novembre, voltant pel món i de circuit a circuit, al costat, entre tants d’altres, del seu gran ídol des de petit: l’irrepetible Il Dottore Valentino Rossi.

Com vas arribar a treballar al circ de MotoGP? Quan jo tenia uns 20 anys vaig conèixer un noi que hi treballava i des d’aleshores he perseguit l’oportunitat de poder fer-ho jo també. En aquell moment no va ser possible, però era un món que em despertava molta curiositat. Jo sempre he volgut treballar en l’àmbit de l’esport. Vaig acabar d’estudiar i després de tenir altres feines, aleshores sí, em van plantejar una feina relacionada amb el Mundial. I, és clar, vaig acceptar el repte!

Com portes aquesta feina tan nòmada, el fet d’estar fora de casa cada dos per tres?Molt bé. No sé si amb els anys em canviarà la opinió, però, de moment l’experiència és molt positiva. És cert que són molts dies fora al llarg de l’any, però normalment al cap de sis dies ja tornes sempre a casa. Menys quan tenim dos o tres grans premis seguits lluny d’aquí.

Et veus molts anys voltant pel món al costat de les motos?No t’ho sé dir. El temps ho dirà, però em temo que és un món al·lucinant, que atrapa molt!

Qatar, Estats Units, Argentina, Japó, Austràlia... teniu temps de fer una mica de turisme a llocs tan diferents i interessants del planeta?Estem bastant centrats en la competició. En les carreres anomenades overseas, que són les de fora d’Europa, en no desplaçar-se tan gruix de motorhomes o hospitality sí que ens donen una mica més de temps lliure, sobretot als vespres. Mirem de gaudir el que podem, que no és molt, de les ciutats i terres que visita el Mundial.

Viuen les motos de manera diferent els aficionats de llocs tan distants?

D’entrada, la dada important és que el número d’aficionats està creixent arreu, aquesta temporada. Però és veritat que a Europa es viu diferent, per la passió de sempre per les motos. Als Estats Units, per exemple, hi ha molts aficionats, però són més de la cultura de motos com la Harley Davidson.

Es percep que les motos estan guanyant atenció per davant de la Fórmula 1 de cotxes?L’interès per les motos creix a un ritme més gran, però la Fórmula 1 encara mou molts més diners i s’hi inverteixen molts més recursos. Crec, però, que els cotxes hauran de replantejar-se aviat moltes coses, perquè l’espectacularitat de les motos fa que MotoGP estigui agafant molta volada.

Explica’ns com es munta un Gran Premi, si us plau.Com passa en qualsevol espectacle, els professionals de fora de pistes són els primers a arribar-hi i els últims a marxar-ne. Els meus companys arriben normalment el dissabte anterior de la celebració del gran premi, o sigui uns nou dies abans. (En Santi fa de dimarts a diumenge). I ja comença tot: uns 14 camions de l’organització s’instal·len al paddock, es munten les carpes i oficines de Dorna, s’instal·la la publicitat de pista i la d’altres espais, etcètera.

Els artistes que donen gas, dels últims a arribar, doncs.Sí. L’IRTA (l’associació d’equips, pilots i empreses de servei del Mundial) gestiona l’accés i aparcament dels camions dels equips. Entren gradualment. Els de MotoGP entren al paddock a partir de dimarts i els de Moto2 i Moto3 a partir del dimecres. Tot ja agafa ritme i de seguida arriben entrenaments, classificatoris... i les curses del diumenge. En total,

UN CAFÈ AMB

5

uns 12 dies d’instal·lació del Mundial en cada circuit, perquè se’n marxa l’endemà de les curses, el dilluns.

Un autèntic circ. Muntar el tinglado, oferir l’espectacle... i a reveure!Així és aquest negoci. Tot al servei de l’espectador. Es projecta molt glamur, sensacions al límit i espectacle a la pista, però darrera del que es veu hi ha hores i hores de feina de molta gent. I tot va in crescendo. Es palpa que la pressió i les emocions van creixent fins que arriben les curses del diumenge. Els equips treballen perquè les motos vagin el millor possible, però l’organització vetlla per tal que res falli; ni un sol generador. Al final, tot gira per als 45 minuts del diumenge al migdia.

Creieu que l’atenció del públic a Espanya ha anat a la baixa amb l’entrada de les plataformes de pagament, que retransmeten en exclusiva part del Mundial?Hi havia aquest dubte a l’inici de la temporada, però les dades corroboren que és el camí natural de les retransmissions esportives de gran interès, com passa amb el futbol. Les dades de Movistar són molt bones i estan fent una programació que segur que li agrada molt a l’aficionat més fidel a les motos. A Itàlia i aAnglaterra també ha començat aquest sistema. Crec que és el futur i

que aquest sistema es consolidarà.Una pregunta que es fa tothom: com s’ho fan els equips perquè convisquin tantes marques anunciant-se als cascs o a les granotes sense deixar-hi un centímetre lliure?!Entenc que els equips miren de rendibilitzar al màxim els seus espais publicitaris. En el cas nostre, que vestim els circuits, et puc dic que malgrat que per la televisió sembla que també tenim un anunciant a cada metre de pista, no és així. Òbviament, es prioritza situar-los en tots els angles que agafen les càmeres fixes, però si fessis una passejada a preu per la pista veus que no hi ha en cap cas la saturació que poden tenir la roba que porten els pilots.

Ja com a pur aficionat, amb les motos aviat haurem de parafrasejar a Gary Lineker i dir que és un esport on hi corren com a mínim 15 pilots, però sempre guanya Marc Márquez?Això sembla! Crec que és obvi que en Marc Márquez va una passa per davant de la resta. Quan el veus pilotar en directe, veus que la seva traçada, el seu pilotatge i la seva actitud són molt especials. I a sobre ara mateix té la millor màquina. Això el fa poc menys que imbatible. Pot

cometre errades, com tots i com ha passat últimament, però em temo

que els competidors saben que ara és per davant seu.

Creus que marcarà una època com el teu idolatrat Rossi o pujaran aviat pilots per disputar-li l’hegemonia?Crec que marcarà una època. De fet, ja l’està marcant, perquè a sobre és dels més joves de MotoGP! S’haurà de veure com pugen les noves fornades. I des de l’organització del Mundial s’està fent bona feina perquè surtin grans pilots, no només espanyols o italians, sinó d’arreu del planeta. Com millor i més divers planter hi hagi, ens assegurem més espectacle i competitivitat en el futur.

Parlant de bons planters: els primers equips de hockey han començat la temporada com motos. Creus que podran donar-nos més alegries, després del doblet en el campionat de Catalunya?Per la feina, malauradament estic una mica desconnectat del seu dia a dia, però estic molt content pels seus èxits. Hi tinc bons amics... i ja fins i tot nois als que jo he entrenat quan eren petits. L’aposta pel planter és ferma i tant de bo ens porti molts i grans èxits!

Que el ritme no pari, doncs!Això mai. Gas i endavant, sempre!

Xavi Salvatella i MestresFoto: Rafa Martín

En Santi convida El Drac a un cafè a GrinZing (Plaça Vella,

6, Terrassa):1 entrepà del dia, 1 suc de

taronja i 2 cafès: 6,60 euros.

“A MotoGP, tot gira per als 45 minuts de la cursa del diumenge al migdia”

6

CLUB

Ceran, la nova perruqueria

A partir d’aquest passat mes d’agost, la

perruqueria del Club ha passat a mans

dels nostres consocis David Cerezo i

Anna Guimerà, que incorporen al seu

grup de perruqueries Ceran la nostra

perruqueria, Ceran Egara. Durant

les darreres setmanes, s’ha aprofitat

per remodelar, pintar i reformar la

perruqueria i adaptar-la a la seva

manera de funcionament, alhora que

fer-la més atractiva i funcional per als

socis.

Donem la benvinguda al David, a

l’Anna i al seu equip de professionals

i els desitgem tota mena d’èxits en el

futur.Redacció

7

L’ascensor Abans de l’estiu es va posar en funcionament

l’ascensor que comunica el pis de la piscina interior

i el gimnàs amb la planta de les sales d’activitats

dirigides, passant pel pis intermedi que dóna a la

piscina exterior.

La màquina de cafèTambé abans de les vacances es va instal·lar una màquina

de cafè a l’àrea de recepció, en la zona que desemboca

a la graderia del camp de hockey número u.

Redacció

LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

Ja ha començat la temporada.

Primer el Campionat de Catalunya

masculí i femení. A hores d’ara ja

sabem que en ambdues categories

hem fet el doblet. Campions i

campiones. La nostra enhorabona

a tots i a totes, especialment i

sobretot als jugadors i jugadores

que han assolit el Campionat, però

també als entrenadors, supporters,

juntes directives i tots aquells que

han contribuït, encara que de

diferent manera, a que hagi estat

possible.

Vàrem comentar en un altre Drac

que el hockey era dels esports

que en el transcurs dels temps

ha canviat més el seu reglament.

Aquesta temporada tornen a

haver-hi noves regles de joc.

Per començar es jugaran 4 temps

de 15 minuts, o sigui que sumaran

60 en total. Per tant jugaran 10

minuts menys. Abans eren 35

minuts per banda, 70 en total.

Penso que pels preparadors serà

un handicap, perquè els canvis

de jugadors se’ls col·lapsaran i

molts no jugaran ni un minut. No

sé quants jugadors poden ser a la

banqueta, però l’avantatge que

teníem de poder fer canvis més

sovint, ara ens faltarà temps per

fer-los.

Per comentaris que he sentit de

jugadors i àrbitres aquest sistema

no ha agradat massa. Veurem què

passarà.

Jo suposo que aquesta nova

reglamentació és deguda voler

fer com el bàsquet o altres esports

de pavelló, per poder fer anuncis

de TV durant els descansos dels

partits.

Hi ha moltes modificacions que

encara no sé. Espero posar-me’n

al corrent per opinar amb més

seguretat i no equivocar-m’hi.

Una altra cosa: el tipus de penal-

strocke, que ara serà un shoot out

(tot i que aquest només es tirarà

en cas de desempat, o sigui que

l’strocke durant el partit normal se

seguirà executant). No m’agrada

gens, és com el hockey sobre patins

i aquest és un altre esport.

De totes maneres acatarem (només

caldria) les noves regles i seguirem

anant a hockey.

Jo desitjo que siguin un èxit, perquè

en el fons sóc un forofo d’aquest

esport, que he estimat tant.

Cesc Llongueras i Jaume Riera

....i seguim parlant de hockey

8

HOCKEY

Campions i campiones de Catalunya!

9Campions i campiones de Catalunya! Foto: Rafa Martín

10

HOCKEY

DHM: Campions de Catalunya per segon any consecutiu Després d’un ben merescut descans de hockey, durant el mes d’agost ja hem tornat a la feina amb il·lusions renovades i ganes de recuperar les bones sensacions que l’equip va mostrar la temporada passada. Vam tenir la Lliga a tocar, però ni el magnífic shoot-out executat pel Pere Arch (el qual ha donat la volta al món) ens va impedir perdre en una final d’infart. El 26 d’agost vam començar una intensa pretemporada de tres setmanes. Cal destacar les incorporacions a l’equip del jugador belga Alex de Paeuw, de Nani Mengíbar i d’Albert Pérez procedents del Egara 35, de Lluís Mercadé que ha tornat de Bèlgica i de Ramon Romeu d’Holanda. Primer repte de la temporada: revalidar el títol de Copa Catalunya. El camí no serà gens fàcil i ens creuem amb l’Atlètic als quarts de final. L’equip es mostra molt sòlid en defensa i intens en atac. Gràcies als gols del Pepe de penal

i del Claudi puma Quera ens classifiquem per a les semifinals. Ens hi toca el Barça. Una bona primera part ens permet arribar al descans amb un còmode 3-1, però en un inici de la segona fluix i amb dubtes en defensa els rivals retallen distancies, 3-2. Fem un últim esforç i resultat final 5-2 favorable, amb gols de Nani Usé, Alex de Paeuw i hat trick del Chico. Toca final contra el Polo, repetint la de l’any passat, però aquest cop juguem a casa, ambientàs al Pla del Bon Aire amb les grades tenyides de blanc i blau. La primera part del partit comença amb molt de respecte i poques ocasions clares. A la segona, en una bona recuperació del Lluís dins de l’àrea, el capi Fusta aconsegueix fer pujar l’1-0 al marcador. El Polo comença a empènyer i en una jugada embolicada aconsegueixen l’empat. Quan falten 5 minuts i gràcies a l’ajuda de l’afició que ens dóna una empenta quan les forces comencen a

11

mancar, l’Edi Tubau aprofita una gran centrada del Claudi per marcar el 2-1. Aguantem les últimes envestides del Polo, salvant uns quants penals corner en contra, l’àrbitre per fi xiula el final. Tornem a ser campions per segon any consecutiu i celebrem la victòria juntament amb les noies, que van guanyar el mateix títol el dia abans al camp del Junior. Gran ambient al Club i una gran festa amb bons bailoteos a càrrec de l’Àlex Marcet.

De part de tot l’equip vull donar les gràcies a tota l’afició pel suport que ens ha donat aquests dies. Sense vosaltres no hagués estat possible. Tots fem EGARA. Ara toca començar la Lliga, hem guanyat il·lusió i confiança per afrontar una temporada plena de reptes. Som-hi! Junts i tant que podem!

Quim BrotoFotos: Rafa Martín

12

HOCKEY

DHF: sub21 i noves incorporacions

El dia 3 de juliol, les 5 ratllades vam agafar l’AVE en direcció Madrid per afrontar una concentració de 12 dies i preparar la Copa d’Europa Sub21. Van ser 12 dies molt intensos, amb entrenaments matí i tarda i diversos amistosos davant la selecció anglesa i les noies de Gal·les. També hi va haver temps per presenciar l’entrega de premis del Torneig Internacional de Pozuelo i per organitzar un clínic als nens del Campus del Complutense. 12 dies de molt treball, reunions tàctiques, activitats de grup, entrenaments específics i també diversió. Amistats dins i fora del camp i un ambient increïble ens deixaven amb moltes ganes d’afrontar l’aventura cap a Waterloo. El dia 15 de juny tancàvem la concentració, una mica de nervis en el moment clau dels descarts i finalment la il·lusió de saber que marxàvem totes les ratllades cap a Bèlgica.Visita breu a casa, desfer maleta, rentar roba i tornar a fer les maletes. El dia 17 de juliol, l’avió ja s’enlairava amb tots els nois i noies de la Sub21. Viatjàvem la Mariona Girabent, la Sílvia Querol, la Maria Tost, la Carola Salvatella, la Cristina Salvatella com a capitana i l’Andrew Wilson a l’staff. També venien Josep Farrés, Xavi Àvila i Ramon Sala amb l’equip masculí. L’EuroHockey U21 va començar el dia 19 de juliol, els nostres resultats van ser els següents: • Espanya 1-0 França (gol de Carola Salvatella). • Espanya 1-0 Anglaterra (gol de Begoña García). • Espanya 2-3 Rússia (Júlia Pons, Celia Sánchez-Valverde).

Amb aquest resultats, passàvem a les semifinals com a segones de grup i ens tocava enfrontar-nos a la potent Holanda. En un partit molt treballat, amb molt esforç físic i sacrifici per part de totes i una gran actuació de la nostra portera Mariona Girabent, no vam poder superar-les i ens vam quedar a les portes de la final. En el partit pel tercer i quart lloc, ens vam veure superades per la mínima per les angleses, veient com se’ns escapava la medalla. Tot i el final agredolç, va ser una experiència que de ben segur totes recordarem. Merescudes vacances per totes, recuperant forces i carregant piles per una nova temporada amb l’Egara DHF! Enguany cal donar la benvinguda a la Júlia Pons, que s’incorporarà a l’equip el pròxim 25 d’agost. Per altra banda, és un honor comunicar-vos que aquesta temporada pintarem el nostre vestuari de color de rosa, per rebre altra vegada la nostra estimada Glòria Comerma! Bona temporada a tots els equips de Club, molta sort i molts títols! Força Egara.

Carola SalvatellaFotos: Rafa Martín

13

14

PÀDEL

Gespa nova a la pista B

Durant el mes d’agost s’ha canviat la gespa artificial del pàdel B. Aquesta pista presentava una gespa que s’havia gastat molt, per l’ús intensiu que se n’ha fet fins al moment, ja que la pista B és la que el Club ha utilitzat prioritàriament com a pista principal i central i en la qual s’ han disputat la majoria de finals i partits importants de les diverses

competicions que s’han celebrat. Estem segurs que aquesta iniciativa serà molt ben rebuda pels usuaris del pàdel del Club, que a partir d’ara disposen d’una nova pista en perfectes condicions.

Francesc Devant

15

Novetats i retrobamentsComencem una nova edició del Campionat Social de Golf del Club, i ja en són onze. Aquesta temporada presenta 7 proves, amb la incorporació de camps nous, o bé que feia temps que no visitàvem. El Club de Golf Osona Montanyà és la novetat, el 22 de novembre. I retrobem el Panoràmica, Sport&Resort, el mes de gener.

Estem treballant per definir la prova del mes de març i intentarem que sigui també un camp nou dins del calendari. Ja us n’informarem.Seguirem amb els tradicionals Torneig de Nadal, el de Cloenda i el de la Festa Major de Terrassa, si el temps ens ho permet.Volem animar tots els socis a participar en el Campionat Social

i a gaudir de l’ambient que entre tots creem. Sens dubte és el fet diferencial i el més important per a nosaltres.Podeu seguir les informacions al blog de la Secció.Us hi esperem.

Jordi Prat

GOLF

16

HÍPICA

Planificació de la temporada

Una vegada acomplerts els objectius que ens havíem marcat per a la passada temporada, ens plantegem per a aquesta fer èmfasi en l’aspecte esportiu: ens proposem iniciar una Lliga de Concursos Socials al Club i començar amb els exàmens de Galops de la Real Federació Hípica Espanyola. En aquest exercici, a l’Escola oferirem tres nivells diferenciats, de la mà dels quals busquem una constant millora en la formació dels nostres alumnes: de cara a millorar el nivell esportiu oferirem una proposta més adequada a les necessitats de cada alumne.Escola base: per a aquells alumnes que s’inicien en l’equitació i per a aquells que continuen la seva formació aprenent a portar el cavall amb

independència i a treballar amb autonomia els tres aires.Escola de perfeccionament: en aquest nivell nou volem donar l’oportunitat als nostres alumnes més avantatjats de l’escola base a començar en la pràctica del salt; per això comptarem amb ponis especialment escollits i dedicats a l’ensenyament de la disciplina de salt. Aquests alumnes podran participar en la nova Lliga Social del Club.Aquest és un esglaó molt difícil de cobrir; un pas entre l’escola base i la competició, i estem molt esperançats a obtenir molt bons resultats amb la seva implantació: és una motivació important per a l’alumne i el professoratCompetició: els alumnes que tenen el seu poni entren a formar part del nJa hem

començat les competicions, amb molt bon peu. El nostre equip de competició del Poniclub ha participat al concurs benèfic que s’ha celebrat a l’Open Sports Club; felicitats a la Clàudia Vicens, amb Sunny; a l’Arnau Torres, amb Juliana du Bibal; i a l’Ivan Moreno, amb Pongo, pels seus brillants resultats. També hem tingut a Kàtia Caubó participant en el CSIO que es va celebrar a Arezzo. Dintre de les bones qualificacions obtingudes podem destacar-hi el quart lloc en la Lady’s Cup, amb Royal Duchess.ostre equip de competició i participen en els diversos concursos i campionats a nivell territorial i nacional. Al llarg de la temporada, us anirem explicant l’evolució d’aquest projecte.

17

Ja hem començat les competicions, amb molt bon peu. El nostre equip de competició del Poniclub ha participat al concurs benèfic que s’ha celebrat a l’Open Sports Club; felicitats a la Clàudia Vicens, amb Sunny; a l’Arnau Torres, amb Juliana du Bibal; i a l’Ivan Moreno, amb Pongo, pels seus brillants resultats. També hem tingut a Kàtia Caubó participant en el CSIO que es va celebrar a Arezzo. Dintre de les bones qualificacions obtingudes podem destacar-hi el quart lloc en la Lady’s Cup, amb Royal Duchess.

Josep Caubó

Inici de les competicions

18

FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA

El nostre tipus de vida sedentària i els nostres errors de posició fan que cada vegada més tinguem problemes musculars i articulatoris. Els Entrenadors Personals treballen l’enfortiment dels punts febles de cadascú , per facilitar la recuperació de les lesions i per prevenir-les.

Entrenaments Personals: salut i esport

L’entrenador Personal és un professional qualificat de l’esport que treballa per la consecució dels objectius de cada persona de forma individualitzada. Planifica i controla l’entrenament per ajudar-te a aconseguir un òptim benestar físic i també mental.

L’entrenador Personal

L’entrenament personal reporta beneficis per a la salut i de cara al benestar en general. Moltes són les raons per tenir un Entrenador Personal:

• Resultats: És la manera més eficaç d’aconseguir resultats i aconseguir per fi els objectius marcats. Com per exemple la pèrdua de greix, amb un control i manteniment del pes, i millora del to muscular. • Motivació: L’Entrenador Personal és capaç de motivar no solament en el moment de la sessió d’entrenament, ja que sempre és prop del procés d’entrenament. Millora la teva autoestima. • Diversitat: La diversitat d’exercicis és molt gran i l’aprenentatge molt complet, gràcies a aquesta gran varietat d’exercicis. • Seguretat: L’Entrenador Personal dissenyarà els entrenaments d’una manera eficaç i segura. • Diversió: L’entrenament pot ser avorrit si no se sap com enfocar-lo. L’Entrenador Personal sempre projectarà entrenaments divertits. • Millora de la integritat estructural i funcional de tendons, lligaments i articulacions. • Millora de les activitats físiques. • Millora de la imatge física. • Millora de la postura: La força i la flexibilitat són les claus per corregir la postura corporal. • Increment del metabolisme: Amb una gran quantitat de massa muscular, el metabolisme és més elevat. • Disminució de la pressió sanguínia en repòs. • Reducció del risc d’osteoporosi: Es pot evitar que els ossos s’afebleixin, perdin densitat i siguin més trencadissos.

Els entrenaments es poden fer a l’aire lliure, en la sala de Fitness i en Piscina!

Álvaro Ribas i SellarésEntrenador Personal del Club

Beneficis de treballar amb un Entrenador Personal: Físics i de salut

19

20

BRIDGE

Al setembre comencem temporada. La sala de dalt ens espera els dijous i, com si fóssim una gran família, comencem a jugar.Al principi comencem en silenci, però durant la tarda el to va pujant i cost molt d’anivellar-lo.Si hi ha alguna persona interessada a jugar a bridge, pot pujar els dijous i comprovar com va el joc. I pot animar-s’hi.

Marta Martí

Subhasta i carteig

21

OUTDOOR

Els dies 5, 6 i 7 de setembre Àlex Aurell, Oriol Carreras, Ramon Clapés, Josep Ejarque, Pere Ejarque, David Sazatornil i Dani Trujillo van realitzar els Pedals de Pedraforca, ruta de bicicleta de muntanya que recorre l’entorn del cim enforcat, d’uns 100 quilòmetres en total.Mentre que alguns estan pensant en la pròxima sortida, n’hi ha d’altres que han posat a la venda la bicicleta i el mallot.

Redacció

Pedals de Pedraforca

22

Passes més hores a l’Egara o a casa? Realment a l’Egara, però no me’n queixo. Sóc en l’àmbit laboral que m’agrada. Tot i així, sempre va bé trobar el moment per ser a casa i desconnectar.

Hi fas de tot, al Club. Anem per parts. Piscina o sala de fitness?Segons l’objectiu, no? Val a dir que malgrat que em sento més còmode dins de l’aigua, també he treballat a la sala de fitness. Penso que s’han de combinar les dues coses i no centrar-se només en una.

Entrenador d’aquagim o de natació?Això és com parlar del sucre i la sal. Realment l’aquagim és un món en què estic entrant aquests últims mesos i no em desagrada gens. Poder entrenar dins de l’aigua amb música és un factor molt favorable per a la motivació de la gent i recomano als joves que ho vinguin a provar. En canvi, la natació per a mi és un aspecte molt important: Com més es triga a iniciar-s’hi, més complicat és. També ets àrbitre. Lliga masculina o Lliga femenina?(Riu). Per sort els de dalt han vist que “em va millor la lliga masculina”. He pogut gaudir de les dues competicions, però em sento més còmode en la masculina.

Has debutat com a àrbitre internacional. On es més fàcil xiular, aquí o a l’estranger?Sens dubte a l’estranger. Xiules equips que no et coneixen i que no coneixes. Comences sempre de zero.

Ja em perdonaràs, però ens heu fet ballar el cap amb aquest canvi de normes. Tu quines prefereixes, les d’abans, amb dues parts, o les noves, amb quatre quarts? Em sembla que no és un tema de preferir o no, simplement o es canviava o el hockey encara perdia més força a nivell internacional. Actualment les televisions manen molt i el que dóna diners són els anuncis. Com a punt favorable penso que els partits seran molt més atractius a nivell tàctic.

També has estat jugador de hockey. Porter o davanter?Buff. El pobre porter normalment sempre ha estat el menys valorat: no fa gols i els ha de parar. És fotut, eh? Penso que tots els que hem jugat de porter ens ha quedat l’espineta de marcar algun gol.

Com a àrbitre has hagut de deixar algunes coses. Què trobes més a faltar, fer de jugador o fer d’entrenador? Trobo a faltar jugar amb els amics de tota la vida, sense cap mena de pressió. El problema és que en el punt en el que estic, fer-ho tot bé és impossible. Per tant, m’he hagut de decantar per l’arbitratge.

LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...

MARC GABARRÓ

1

2

3

4

56

7

8

23

12

1314

10

11

15

Quedem-nos a Andalusia. Rebujito o tinto de verano? Rebujito amb traje, corbata i mocasins!

T’agraden bastant les noves tecnologies i les xarxes socials: Twitter (1), Facebook (X) o Instagram (2)?Em quedo amb el Twitter, perquè em dóna informació al moment.

També ets un apassionat del futbol i en especial del Barça. Messi o Neymar?Puyol, que aquests encara no s’han retirat.

T’agrada la muntanya. Sant Llorenç dels Morunys o Sant Llorenç del Munt?Sant Llorenç del Munt. Gràcies al meu pare em conec una bona part del parc natural.

T’havien vist sovint per La Rasa nocturna. Eres més de Fahren o Faktoria?Jo era més de tocar la paret i si podia, marxar-ne. Poques vegades ho aconseguies, al túnel de la mort!

I per acabar, la pregunta clàssica de la travessa. Ets més de postres o de gintònic?Gintònic, sens dubte. Tot i que si hi ha pastís de formatge (de la casa) ho faig tot!

Ferran MartínezFoto: Rafa Martín

9 Fins i tot vas anar a jugar una temporada a Sevilla. Sevilla o Betis?Sens dubte, Sevilla! Mare meva, amb quina passió viuen er furbo!

24

(H)ARMONIA 2014

En la 25a edició, els Harmonia van premiar: bronze, Vicenç Ruiz Torruella; argent, Guillem Fustagueras i

Puig; or, Ramon Costa i Pineda.

RedaccióFoto: Rafa Martín

25

HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE

El triomf: Clareja. Fa airet. Piulen els ocells. El soci porfidiós es desperta: es cargola dins del sac, com si amb

aquesta acció pogués ensordir la piuladissa, aturar el vent i tornar a la foscor. Segons més tard, mandreja tot

estirant-se –ara els braços, ara les cames, ara els músculs del coll– i badalla llargament. Quan pren consciència que

continua viu, somriu. Somriu, perquè constata que aquest cop sí. S’alça i va cap a la font. S’hi renta la cara i en

beu aigua, tres glops. Després dels tres glops, torna a esbaldir-s’hi la cara. Deixondit del tot, és l’hora de prendre

possessió del trofeu. S’hi acosta parsimoniosament. I, quan hi és al davant, rabejant-se en cada gest –ara m’ajupo

per asseure-m’hi, ara hi estiro l’esquena, ara hi sumo les cames– s’hi ajeu i tanca els ulls, respirant a poc a poc i

amb alenades fondes.

Encara que falten hores perquè la instal·lació obri, no se’n mourà fins que hi arribin els primers banyadors. Vol

que comprovin per si mateixos que, avui sí, ha triomfat: ha aconseguit una gandula de la piscina.

L’istiu de les paparres (o deu interpel·lacions del borinot desconegut que, no falla, coneix algú amb

qui vas i furga en el teu error de no haver-te quedat a casa durant les vacances, mirant la musaranya):

1. Així tu també jugaves a hockey, està bé... amb quin equip? Perquè potser vam jugar en contra, a Primera... 2.

Sí, tot està molt cardat, a tot arreu igual... quants socis sou, ara, a l’Egara? 3. Tu, això dels Pujol com ho veus? 4. La

teva germana, ja no hi juga, oi? 5. I aquells turistes de Portugal, que van caure pel penya-segat davant dels seus

fills, quan es feien una foto? Això dels selfies no acabarà bé. 6. El teu germà és aquell que jugava a radera, oi? 7.

Jo faig per un si aquesta nit dieu d’anar a fer-hi un cremat... Les havaneres agraden a tothom. 8. Pobre Peret, no

estaba muerto, estaba de parranda, deia... i mi-te’l... 9. Bérénice Bejo es una actriz muy conocida en Francia... 10.

Allà a l’Egara hi teniu gandules, a la piscina?

Pere Ejarquewww.pollastre.blog.cat

60, el triomf i l’istiu de les paparres.

EL DRAC

Equip de redacció: Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Rafa Martín Anna Garcia CLUB EGARAC/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona93 735 27 09www.egara.esEscriu-nos a drac@egara.es