El poder polític i l'estat
-
Upload
guidacardona -
Category
Documents
-
view
5.474 -
download
4
Transcript of El poder polític i l'estat
TEMA 10: EL PODER POLÍTIC TEMA 10: EL PODER POLÍTIC I L'ESTAT I L'ESTAT
VIURE EN SOCIETAT
CONFLICTES
Interessos particulars Egoismes
Incomprensió Pors
RESOLUCIÓ PACÍFICA DELS CONFLICTES
ORGANITZACIÓDE LA CONVIVÈNCIA
POLÍTICAFINALITAT:COHESIÓ SOCIAL
1. QUÈ ÉS LA POLÍTICA?1. QUÈ ÉS LA POLÍTICA?
L'ésser humà neix en una família, però es desenvolupa en una societat.
La política consisteix en harmonitzar els interessos de tots cercant el bé comú.
2. EL PODER POLÍTIC2. EL PODER POLÍTIC
PODER: Capacitat per fer alguna cosa o per fer que els altres facin alguna cosa
Poder en sentit estricteMitjà per arribar a un fi
TIPUS DE PODER (segons Max Weber):POLÍTICECONÒMICIDEOLÒGIC
Persegueix sempre l'obediència d'un grup
Es pot aconseguir
Pel respectea l'autoritatPer la persuasióPer la força
(=poder)/Es reconeix S'exerceix
El PODER POLÍTIC és la capacitat de dirigir i governar les situacions socials.
Divideix la societat en dos grans grups
Es basa en LA COERCIÓ (la força): la desobediència implica sancions LA PERSUASIÓ (la ideologia): es convenç als altres sobre el que és bo, just. LA RETRIBUCIÓ (la utilitat): si obeeixes reps beneficis socials.
Els qui manen
Els qui obeeixen
3. TEORIES SOBRE L'ORIGEN DEL PODER POLÍTIC3. TEORIES SOBRE L'ORIGEN DEL PODER POLÍTIC TEORIA DE L'ORIGEN DIVÍ Segons el Nou Testament, tota autoritat prové de Déu. Qui governa ho ha de fer, per
tant, en nom de Déu. Base de les monarquies medievals europees (el rei era considerat vassall del Papa i
representant de Déu) TEORIES CONTRACTUALISTES El poder polític s'origina amb una mena de pacte entre els membres de la societat. T. HOBBES: L'estat de naturalesa és una guerra de tots contra tots. Els
individus renuncien al seu poder per viure en pau. J. LOCKE: Afegeix que la societat es vol per garantir els seus drets bàsics
(llibertat, igualtat i propietat) amenaçats per la lluita constant. J. ROUSSEAU: La societat civil neix a partir d'un engany; encadena l'ésser
humà, li pren la llibertat i crea desigualtat (“creient que assolien la llibertat, van córrer a buscar la seva opressió”)
Una organització així tan sols es pot sostenir si cerca el Bé comú. J. RAWLS: Per què la societat funcioni cal transformar la voluntat individual
en voluntat general i cadascú ha d'acordar sotmetre's-hi. TEORIES DE LA SOBIRANIA POPULAR Plantejament democràtic: el poble té el poder i escull periòdicament els seus representants.
4. LEGITIMITAT DEL PODER POLÍTIC4. LEGITIMITAT DEL PODER POLÍTIC
LEGITIMITAT: Justificació del poder polític
Reconeixement i acceptació de la seva validesa.
El poder polític només es pot mantenir si qui ha d'obeir creu que aquest poder és legítim. El poder ha de tenir credibilitat; se l'ha de veure com a valuós, just i eficaç.
Max Weber identifica tres fonts de legitimació del poder polític:És racional i té el suport de la llei.Respon a la tradició i els costums.Qui el representa té carisma+ Una quarta font: és eficaç en la seva tasca (protegir la vida i les propietats, cohesionar el grup, resoldre conflictes)
5. L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET5. L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
ESTATTerritori delimitat per fronteres on existeix un poder polític que té el suport d'un sistema legal.
=SOCIETAT CIVIL
/ Conjunt d'institucions que regulen certes relacions.
Relacions entre persones lliures
FUNCIONS DE L'ESTAT Organitzar la vida social (lleis, administracions...)
Controlar la societat exercint, si cal, la coerció mitjançant la força (policia, presons, tribunals, exèrcits...)
Afrontar l'educació, la sanitat, la defensa del territori
Per exercir aquestes funcions l'Estat disposa d'institucions pròpies (governs, parlaments, exèrcit, hisenda pública, administració de justícia...)
Tots els ciutadans poden formar part d'aquestes institucions
QÜESTIONAMENT DE L'ESTAT ANARQUISME (d'esquerres o de dretes -neoliberalisme-)
ELS PODERS DE L'ESTAT
LEGISLATIU: Elabora i aprova les lleis (Parlament)
JUDICIAL: Controla el compliment de les lleis (Judicatura, Magistratura)
EXECUTIU: Aplica i desenvolupa les lleis (Govern)
(Des del segle XVII -John Locke-)
Actualment aquests poders estan en crisi, fonamentalment per tres raons:
Importància dels mitjans de comunicació (“poder mediàtic”)
Enorme influència del poder econòmic (“quart poder ”)
Necessitats i demandes a nivell supraestatal (món globalitzat)
Canvi en la noció de SOBIRANIA (avui dia es parla de “sobirania compartida”)
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L'ESTAT
L'Estat modern sorgeix a partir del segle XV S'han esdevingut quatre modalitats diferents d'Estat: L'Estat absolutista: (S. XV-XVII)
Poder polític concentrat en la figura del rei, qui l'exerceix de manera absolutistaMembres de l'Estat: súbdits, no ciutadans
L'Estat liberal (S. XVII, a partir de les idees de J. Locke)Predomini de la Constitució per damunt del monarcaEls drets individuals han de ser garantits per poder políticSeparació de poders i sufragi censatari.
L'Estat democràtic: (S. XX)Sufragi universalIgualtat de drets de tots els ciutadans
L'Estat social i democràtic: (A partir de la 2a guerra mundial)Garanteix els drets socials i econòmics de tots els ciutadansIntervenció de l'Estat (redistribució de rendes, prestacions socials, ...)“Estat del benestar”
TIPUS D'ESTAT
SEGONS LA FORMA DE GOVERN
PRESIDENCIALISTA
El cap d'Estat (president) és també el cap de govern i dirigeix
el poder executiu.
PARLAMENTARI
El cap d'Estat no té responsabilitat política, mentre que el govern té
el poder executiu. El parlament aprova les
lleis i controla i legitima l'acció del govern.
ASSEMBLEISTA
L'assemblea de representants del poble és l'òrgan suprem. El
govern tan sols ha d'executar les decisions de l'assemblea.
SEGONS LA NATURALESA
DEL CAP D'ESTAT
MONARQUIAEl cap d'Estat és un
rei
REPÚBLICAEl cap d'Estat és elegit per un període
de temps
ABSOLUTAEl rei assumeix tots els poders.
PARLAMENTÀRIA(constitucional) El rei és el cap suprem de l'Estat, però no té poder polític
ABSOLUTISTAEl president assumeix tots
els poders i no reconeix altres forces polítiques
PARLAMENTÀRIAS'accepta la pluralitat
política representada en el parlament
SEGONS LA FORMA
D'EXERCIR EL PODER
TOTALITARI
El poder s'exerceix sense la participació de
la població
DEMOCRÀTIC
El poder s'exerceix en representació del
poble
FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
La democràcia, a més d'un sistema polític, és un valor. Es construeix sobre la defensa de la llibertat, la igualtat i la justícia. Condicions perquè sigui possible la democràcia:
a- El poble és sobiràb- Lliure accés a l'activitat políticac- Eleccions periòdiques. Vot personal i secretd- Llibertat d'associació en organitzacions independents del poder polítice- Els ciutadans poden controlar l'exercici del poderf- Garantia dels drets fonamentalsg- Llibertat, pluralitat i veracitat de la informació. Absència de censura en els mitjans de comunicació i informació
Quan un Estat democràtic, a més, està sotmès a les lleis que ell mateix dictamina, parlem d' ESTAT DEMOCRÀTIC DE DRET.
Si, a més, l'Estat promociona els drets econòmics, socials i culturals, esdevé ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET.
DRET (positiu o objectiu): sistema de normes (lleis, decrets, sentències, etc.) promulgades per l'Estat.
L'Estat té el monopoli del Dret.Però alhora és el Dret qui fonamenta l'Estat (determina l'estructura política, la facultat de legislar, ...).
La justícia és el principi moral que consisteix en actuar de manera imparcial i a distribuir equitativament.
La Justícia (Administració de justícia, Magistratura o Judicatura) és la institució encarregada de protegir i aplicar la justícia.
A la Justícia, al Dret i a l'Estat se'ls ha d'exigir justícia. La relació Dret/justícia pot ser entesa de dues formes:
La justícia ha de ser la màxima aspiració del Dret (el criteri bàsic serien els Drets Humans).És just el que el Dret estableix.
DRET I JUSTÍCIA