Programa polític - CUP Capgirem Gavà

Programa Polític

apgiremGavà

capgiremgava.cat

CANDIDATURA RUPTURISTAA L'AJUNTAMENT DE GAVÀ

0. INTRODUCCIÓ

1. DRETS SOCIALS, JUSTÍCIA I REDISTRIBUCIÓ DAVANT LA CRISI1.1 LLUITA CONTRA LA PRECARIETAT1.2 POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL1.3 SANITAT1.4 EDUCACIÓ1.5 EL FET MIGRATORI1.6 HABITATGE1.7 DIVERSITAT FUNCIONAL I SALUT MENTAL1.8 SOBIRANIA TECNOLÒGICA

2. LLUITA CONTRA L’ATUR I ACTIVACIÓ ECONÒMICA2.1 L’ÀMBIT MUNICIPAL COM A EIX DE TRANSFORMACIÓ I CREACIÓ D’OCUPACIÓ2.2 ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA I COOPERATIVISME.

3. CULTURA POPULAR I LLENGUA. EINES DE CONVIVÈNCIA I LLIBERTAT. PRODUCCIÓ I SOCIALITZACIÓ DE BÉNS CULTURALS.

3.1 ELEMENTS NECESSARIS PER PROMOURE CORRECTAMENT LA CULTURA3.2 POLÍTIQUES DE DEFENSA DE LA LLENGUA3.3 FOMENT DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA3.4 SUPORT AL TEIXIT ASSOCIATIU

4. LLUITA ANTIPATRIARCAL4.1 POLÍTICA D’APODERAMENT4.2 POLÍTICA DE GÈNERE4.3 POLÍTIQUES D’IGUALTAT 4.4 VIOLÈNCIA MASCLISTA

5. POLÍTIQUES DE JOVENTUT5.1 ESPAIS I MODEL DE SOCIALITZACIÓ5.2 TREBALL I PRECARITZACIÓ LABORAL5.3 HABITATGE I EMANCIPACIÓ5.4 DRETS SEXUALS I ROLS DE GÈNERE

6. MODEL URBÀ. UNA CIUTAT MÉS AFABLE I INTEGRADA EN L’ENTORN.6.1 EL TERRITORI I LA CIUTAT6.2 LA POLÍTICA DE SÒL PÚBLIC. EQUIPAMENTS I EL DRET A L’HABITATGE6.3 MODEL ENERGÈTIC6.4 PROTECCIÓ DELS ESPAIS AGRARIS I FORESTALS6.5 ANTIESPECISME

7. PARTICIPACIÓ COM A MOTOR DEL CANVI SOCIAL7.1 DEMOCRÀCIA DIRECTA7.2 TRANSPARÈNCIA7.3 GESTIÓ PÚBLICA

8. ESPAIS DE CONTRAPODER POPULAR

9. INTERNACIONALISME9.1 SUPORT INTERNACIONAL9.2 OPOSICIÓ AL TRACTAT TRANSATLÀTIC DE LLIURE COMERÇ I INVERSIÓ (TTIP)

CUP - Capgirem GavàPrograma polític

4

0. INTRODUCCIÓ

L’actual crisi econòmica, social i nacional fa la política més necessària que mai. Aquesta, però, no pot ser monopolitzada per interessos privats ni per elits que pretenen controlar el nostre dia a dia amb l’objectiu de mantenir-se al poder. Històricament, els ajuntaments han estat la primera font de poder popular del nostre país i són la institució més propera a la ciutadania. Per tal de fer front a la crisi que vivim, per prendre les regnes del nostre futur col·lectiu, resulta imprescindible començar, des de baix, a bastir una democratització real en tots els aspectes. Volem una radicalització democràtica que ens permeti passar de la democràcia representativa a una democràcia participativa. En aquest projecte de transformació és important entendre que les institucions tenen una limitació i per això és imprescindible que la lluita del carrer sigui la que marqui l’agenda política del dia a dia.

La Candidatura d’Unitat Popular de Gavà és un projecte polític impulsat per persones compromeses amb el nostre poble. La raó de ser de la CUP és que la política sigui patrimoni dels gavanencs i gavanenques i no només de governants votats cada quatre anys. El nostre projecte agafa la voluntat transformadora de l’esquerra i el compromís cultural i nacional amb els Països Catalans per emmarcar propostes que ajudin a millorar el nostre poble. Com que sovint la política es perd en paraules buides, en aquest programa plantegem propostes concretes en diversos àmbits. Aquestes han estat fruit de diversos debats en assemblees obertes al carrer.

Les propostes que trobaran en aquest programa són un punt de partida per aquesta nova etapa de la CUP que seran els propers quatre anys. No són, cal dir, un programa polític que acabi aquí.

Aquest projecte és obert i durant els propers quatre anys serà sensible a les crítiques i suggerències que siguin formulades.

5


1. DRETS SOCIALS, JUSTÍCIA I REDISTRIBUCIÓ DAVANT LA CRISI

L’esclat de la bombolla immobiliària ara fa 8 anys fou sense cap mena de dubte l’inici d’un camí per a moltes famílies ple de dolor, ràbia i frustració. Les reformes laborals, la llei d’estabilitat pressupostària, el rescat de la banca, el pagament del seu deute i l’execució de milers d’hipoteques bancàries ha estat indubtablement un atac molt greu a la classe treballadora.

En conseqüència, l’atur de llarga durada porta a situacions de pèrdua d´habitatge, relacions socials i col·lectives, desestructuració familiar, autoestima, etc., que acaben abocant la persona a la pobresa i la marginació. Davant d’aquestes situacions cal posar les institucions al servei de la ciutadania, per crear una societat crítica i rebel contra el sistema capitalista i els seus gestors.

Els ajuntaments són l’administració més propera a la població, fet pel qual els seus representants tenen l’obligació de desenvolupar polítiques i accions que ajudin a superar i prevenir situacions de risc social dels seus veïns i veïnes.

1.1 LLUITA CONTRA LA PRECARIETAT

1.1.1 Creació del Consell Social Municipal (CSM)

La creació del CSM respon a la necessitat de d’atendre els col·lectius en risc d’exclusió social. Tindrà entre les seves finalitats la generació d’idees i possibles projectes per tal de fer efectiu el principi d’igualtat d’oportunitats.

El Consell Social ha de servir per analitzar la realitat del municipi i establir les seves prioritats, com poden ser:

• Infància i adolescència / Àmbit educatiu• Aliments i productes de primera necessitat• Drets socials i suport• Gent gran• Salut mental• Joventut


6

• Treball / Ocupació / Atur• Habitatge• Dona

1.1.2 Impulsar i desenvolupar l’Assemblea d’Aturats

En el si d’aquestes es potenciaran:

• Lloguers socials vinculats al treball social.• Relació del cultiu en horts urbans amb cooperatives de consumidors.• Estudi de la possibilitat de creació de punts de venda de productes de proximitat.• Cooperatives d’habitatge. • Cooperatives de consumidors des de les quals poder resoldre aspectes bàsics d’higiene i salut: roba, menjar, mobles, electrodomèstics, bugaderies, etc.• Menjadors comunitaris i banc d’aliments.

1.1.3 Creació de l’ Oficina dels Drets Socials

Sorgeixen com a resposta a la necessitat de fer front als problemes quotidians vinculats a l’incompliment de drets socials fonamentals.

Des de l’Oficina dels Drets Socials es treballaran, entre altres, els següents àmbits:

Aspectes legals, sanitaris i de xoc

• Assessorament i accions contra els desnonaments.• Mediació amb els bancs.• Assistència psicològica.

Aspectes socials i laborals

• Participació en el Consell Social impulsat per l’Ajuntament• Ajudes socials• Assemblea d’aturats• Cooperativisme• Cooperatives de consumidors

7


• Creació i impuls de projectes d’empreses municipals i cooperatives amb el suport tècnic, logístic i de capital de l’Ajuntament• L’Ajuntament destinarà part del seu personal a la investigació, planificació i desenvolupament d’aquest tipus d’empreses• Banc d’aliments• Menjadors socials

1.2 POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL

Des de la CUP apostem per la transformació de l’actual ordre econòmic i social com a única via per posar fi a les desigualtats socials. És l’hora que els ajuntaments passin a ser un agent actiu per tal de transformar l’actual sistema neoliberal basat en l’obtenció del màxim benefici d’uns pocs, passant per damunt dels drets de la majoria.

Propostes d’acció política:

• Mantenir les competències municipals i redistribuir les dotacions pressupostàries prioritzant les de matèria de serveis socials.• Garantir la dotació pressupostària de les intervencions comunitàries .• Lluitar contra les barreres implícites amb què es troben les persones en situació administrativa irregular a l’hora d’accedir als serveis socials.• Desplegar una política d’hisenda municipal basada en la justícia distributiva: cal una tributació progressiva.• Donar suport (en forma de mocions i de cessions d’espais) a iniciatives comunitàries contra el malbaratament alimentari (les Xarxes d’Aliments).• Promoure polítiques d’habitatge social i de suport a les cooperatives d’habitatge.• Establir unes polítiques culturals i educatives enteses com a element integrador i de cohesió social.• Teixir xarxes de suport mutu en forma d’assemblea de persones aturades i treballadores precàries.• Impulsar polítiques comunitàries d’atenció a la dependència i de solidaritat veïnal, amb una especial atenció a la gent gran.• Fer de les Administracions locals exemples d’una contractació i condicions laborals dignes.• Crear fons socials municipals per a l’economia social i cooperativa.


8

• Impulsar i donar suport a bancs d’aliments que no es concebin des d’una perspectiva merament caritativa. • Garantir que no hi hagi talls de subministraments energètics ni d’aigua a les famílies amb dificultats econòmiques.

1.3 SANITAT

La CUP defensa un sistema sanitari 100% públic, amb eines de control públic, d’aplicació universal i finançada pels Pressupostos Generals de la Generalitat, que abasti totes les fases de la vida, amb una visió integral: prevenció de la malaltia, les cures sociosanitàries, des de la infància fins a una mort digna.

1.3.1 Plantejament de l’acció municipal en l’àmbit de la salut

La CUP aposta per una educació sanitària individualitzada per part dels treballadors i treballadores de la salut que només es pot aconseguir amb un augment de les plantilles, del temps d’atenció que tenen assignat i amb la potenciació de la formació continuada, i per tant, cal ampliar l´hospital de Viladecans i reforçar el personal dels CAP (Centres d’Atenció Primària) de Gavà.

1.3.2. Àmbit sociosanitari

Tenint en compte les limitacions competencials dels ajuntaments, la CUP proposa:

• Treball per la millora i dotació pressupostària suficient. • Potenciació de l’educació sanitària en la infància i l’adolescència. • Suport a les associacions de familiars i malalts de les viles i ciutats.• Augment i millora dels serveis d’assistència psicopedagògica a les escoles i instituts.• Potenciació i garantia de la figura del psicòleg als centres sanitaris públics.• Disminució de les llistes d’espera per a les intervencions quirúrgiques per mitjà de l’augment dels equipaments i del personal sociosanitari.• Facilitació, des de l’Ajuntament, del suport de mediadors interculturals i treballadores socials.

9


1.4 EDUCACIÓ

En primer lloc, cal dir que la CUP aposta per l’ensenyament públic, de qualitat i en català. Per això, en cap cas no donarà suport a la creació de centres privats, a l’ampliació de línies privades ni al transvasament de fons públics a aquests centres.

1.4.1 Projecte educatiu de ciutat (PEC)

Totes aquestes polítiques educatives s’han d’integrar dins del PEC, que:

• S’ha de situar en el marc de la democràcia participativa en què la presa de decisions sigui de tendència horitzontal.• Ha de buscar les carències en què calgui una intervenció assistencial i ha de garantir la igualtat d’oportunitats.• Ha de fer una previsió de les possibles situacions de conflicte que es puguin desencadenar.• Ha d’elaborar un mapa educatiu de ciutat.• Ha d’integrar diferents experiències socioeducatives de la ciutat.• Ha d’atribuir als serveis municipals (escoles, CAP, etc.) tasques i funcions envers la comunitat.• Ha de delimitar els àmbits més adequats i propers per a treballar conjuntament (esport, lleure, cultura, inserció laboral, etc.).• Ha de fer d’altaveu de les lluites per una educació pública de qualitat, impulsant i donant suport a iniciatives tant locals com nacionals que pretenguin la millora d’aquesta, com és la ILP d’educació o la reforma de l’Institut Bruguers.

I ha de potenciar:

• Rutes escolars.• Escola de pares i mares.• Activitats relacionades amb el coneixement de la ciutat i les seves cultures.• Casals d’estiu municipals.• Pla educatiu d’entorn.• Jornades de bones pràctiques educatives.


10

1.4.2 Escoles urbanes

Partim de l’educació pública i de qualitat i, per garantir aquesta qualitat entenem que, en el projecte educatiu, hem d’implicar-hi totes les escoles de la ciutat. En el cas que hi hagi més demanda que oferta escolar, es prioritzarà obrir una altra línia en una escola pública o crear-ne una de nova.

• L’escola bressol. Apostem per una xarxa d’escoles bressol públiques que cobreixin les necessitats de la ciutat.• L’escola. Creiem en l’escola pública, per tant, prioritzarem el fet d’enfortir aquest sistema.• Alumnes amb NEE (necessitats educatives especials). Les escoles, tant públiques com privades, hauran de fer una reserva de places per als alumnes amb NEE. • Ajudes a les escoles. Es tramitaran ajudes a les escoles que tinguin aules d’acollida per tal de poder atendre l’alumnat que durant el curs es va incorporant a les escoles.•Temps d’espera escolar. Es muntarà un circuit fora l’horari escolar per tal de fer participar de la vida social l’alumnat nouvingut o amb NEE. • Relació escola bressol, escola i institut. Es vincularà a cada centre l’escola bressol, l’escola i l’institut que li pertoqui.• Oferta educativa. Des de la CUP pensem que l’Ajuntament ha de gestionar tota l’oferta educativa de la ciutat i planificar ajuts i subvencions que garanteixin la igualtat d’oportunitats:

• Escola d’Art• Escola de música• Escola d’adults• Escola taller• Escola teatre• Escoles d’idiomes• Programes de qualitat professional inicial (PQPI)• Aules d’autoaprenentage col·lectiu • Normalització lingüística

11


1.5 EL FET MIGRATORI

És necessari un augment dels recursos i dels mecanismes que fan falta per solucionar les tensions socials que produeix la immigració i que són tensions socioeconòmiques derivades del fet d’assumir un augment de població sense una variació a l’alça dels recursos i serveis públics.

1.5.1 Plans de recepció i acollida i gestió de recursos comunitaris

Els plans de recepció i acollida d’immigrants són una de les dues qüestions elementals en què cal basar una política municipal d’immigració: en la recepció i acollida, d’una banda, i en la gestió dels recursos comunitaris de l’altra.

1.5.2 Defensa dels drets de la ciutadania de les persones immigrades

Cal recordar que l’accés lliure al padró suposa l’accés universal als drets més bàsics com són l’educació, la salut o els serveis socials, alhora que permet accedir en tres anys al permís de residència per via de l’arrelament social o familiar. Per tant, en aquest moment, cal:

• Fer una defensa del marc legal vigent, amb la Llei de bases de règim local i de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que obligui la ciutadania a empadronar-se i els ajuntaments a donar d’alta en el padró totes les persones residents.

1.5.3 Lluita contra la xenofòbia

Cal lluitar contra la xenofòbia al carrer, i a la sala de plens cal posar sobre la taula i denunciar qui es beneficia d’aquesta situació i qui en són les víctimes, per tornar a teixir les aliances naturals que condueixen a la unitat entre les classes populars.

Les mesures que proposa la CUP en l’àmbit de la immigració són les següents:

• Augmentar els recursos comunitaris finançats amb els rendiments del PIB que produeix la immigració.• Exigir la igualtat de tracte en matèria de drets salarials i laborals a les empreses que contractin amb l’Ajuntament.


12

• Apostar per una política informativa i formativa sobre els recursos de la població a les persones nouvingudes amb independència de la nacionalitat o del lloc de procedència.

1.6 HABITATGE

La CUP prioritza la promoció de les cooperatives d’habitatge, el moviment okupa i la gestió comunitària.

Cal tenir en compte que, per tal de canviar el model actual, moviments com l’okupa han de resultar claus en el treball de denuncia de l’especulació urbanística.

1.6.1 Accés al l’habitatge

Creació d’un parc públic de lloguer social (10% de salari familiar):

• Elaboració d’un cens d’habitatges buits i expropiació de l’usdefruit dels pisos buits de bancs, immobiliàries i grans propietaris i desvalorització de tots els habitatges urbans en mans de grans propietaris, mitjançant de l’aplicació de taxes sobre l’habitatge de luxe.

• Foment del lloguer:

- Penalització fiscal dels pisos buits.- Protecció dels inquilins: derogació de la Llei de arrendaments urbans i les lleis de flexibilització del lloguer.- Legalització de l’ocupació en cas que l’habitatge estigui infrautilitzat durant més d’un any.

• Tinença segura / no pèrdua de l’habitatge

- Prohibició de desnonar per motius econòmics els habitatges habituals. Moratòria immediata de tots els desnonaments d’aquestes característiques.- Aprovació de la ILP promoguda per la PAH.- Creació de comissions paritàries entre persones afectades-PAH, Associacions de Veïns i Veïnes, municipis i propietaris per evitar els desnonaments.

13


- Potenciació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca com a interlocutor principal.- Reallotjament adequat en cas de desnonament / lloguer social.- Lloguer assequible, de llarga durada i estable.

• Nova construcció i gestió del sòl:

- Prohibició de venda de sòl públic.- Recuperació del dret de tempteig i retracte per part de les entitats locals.- Noves construccions públiques exclusives de lloguer social i foment del sistema Andel per construccions privades on es conservi la propietat pública del sòl.- Plans de rehabilitació consensuats amb el veïnat.

1.6.2 Habitatge i entorn

Des de la CUP Gavà partim d’una concepció de l’habitatge més enllà de l’espai físic en si, entenent que en formen part els serveis bàsics i serveis públics. Per tant hem de garantir:

• El subministrament d’aigua i energia a tots els habitatges del territori.• Serveis públics de qualitat (escoles, hospitals, serveis socials), propers a l’habitatge i a l’abast de les famílies.• Accessibilitat als habitatges i la mobilitat de les famílies, mitjançant una xarxa de transport públic que cobreixi les activitats quotidianes.

Cal potenciar des dels ajuntaments l’okupació d’edificis buits per part de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per reallotjar-hi famílies que han estat desnonades o no tenen habitatge on viure. Per això des de la CUP Gavà treballarem per:

• La realització d’un estudi previ per evitar que la gent es quedi sense habitatge: ajuts a l’habitatge, mediació per aconseguir masoveria urbana, etc.• Que la policia local no dificulti ni impedeixi l’okupació de l’immoble ni col·labori en el desallotjament en cas que hi hagi una ordre judicial.• Que la policia local no acompanyi les empreses energètiques o d’aigua a tallar els subministres de l’edifici okupat.• El consistori no s’ha de desentendre de la situació de les famílies que viuen a l’edifici okupat, sinó que ha de garantir-los els mateixos drets i ajuts que a la resta


14

de la població, i entre aquests el dret a l’empadronament.• Des de l’Ajuntament no s’ha de pensar que aquestes persones tenen la necessitat d’habitatge resolta, perquè sovint el nou edifici requereix tasques de rehabilitació i arranjaments i accés als subministraments, i s’han de poder acollir als ajuts com la resta d’habitatges.

1.7 DIVERSITAT FUNCIONAL I SALUT MENTAL

La CUP ha de ser un instrument d´alliberament de la discriminació a què estan sotmeses les persones amb diversitat funcional i el col·lectiu de persones afectades per una malaltia mental.

Apostem per un model de societat centrat en les necessitats i la realització plena de les persones, on cadascú faci una aportació a la comunitat segons la seva capacitat i rebi segons les seves necessitats.

Propostes en el diferents àmbits:

• Salut

Definir uns protocols sociosanitaris específics per a les persones amb diversitat funcional i les persones afectades per una malaltia mental.

• Educació i formació

Garantir la ràtio de professorat de suport i d’educació especial per centre i d’alumnat per aula a fi d’assegurar la qualitat de l’educació.

• Habitatge

- Promoure una legislació que garanteixi l’accés en igualtat de condicions a un habitatge adaptat.- Creació d’una xarxa pública de pisos tutelats que garanteixi l’autonomia i la integració social a totes les persones amb malalties mentals.

• Creació d’ocupació i lluita contra l’atur i la precarietat

15


- Polítiques actives d’ocupació i priorització per a les persones amb diversitat funcional i/o afectades per una malaltia mental.- Impuls dels Serveis d’Integració Laboral (SIL) amb la finalitat d’afavorir la inclusió de les persones amb diversitat funcional en l’àmbit laboral.- Programa d’Inserció Laboral (PIL) específic per a les persones afectades per malalties mentals. Tallers ocupacionals i Centres especials d’ocupació per a persones amb dificultats d’inserció en empreses ordinàries.- Aprovació d’una renda bàsica de ciutadania adreçada a les persones sense ingressos.

• Urbanisme sostenible i dret a l’accessibilitat i a la mobilitat

- Fomentar la supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de comunicació i promoure el transport adaptat.- Garantir a tot el territori un transport públic totalment accessible per tal que tothom, i també les persones amb diversitat funcional, puguin desplaçar-se de forma segura i autònoma.- Definir i oferir el Servei de transport Porta a Porta com a servei públic de transport.

• Lleure Inclusiu

- Promoure una legislació i uns reglaments que garanteixin l’adaptació de les instal·lacions d’oci i cultura per a fer-les accessibles a tothom i fer seguiment del compliment d’aquestes normatives.- Afavorir la participació activa de les persones afectades per malalties mentals i d’altres col·lectius amb diversitat funcional en els programes de cultura i lleure de l’àmbit municipal.- Facilitar espais i recursos per tal que els col·lectius de persones afectades per malalties mentals i els col·lectius de persones amb diversitat funcional puguin desenvolupar de forma autònoma les seves activitats culturals i de lleure obertes a tota la comunitat (tallers de ràdio, tallers de teatre, tallers de música, etc.).- Facilitar i fomentar la pràctica d’activitats esportives entre les persones amb diversitat funcional com a element bàsic per a la salut i el benestar.


16

1.8 SOBIRANIA TECNOLÒGICA

El programari utilitzat i facilitat per l’administració ha de complir amb tres requisits:

• Que sigui programari lliure.• Que sigui en català. El programari no pot quedar exclòs de la llengua vehicular del nostre poble.• Que utilitzi estàndards oberts per emmagatzemar les dades per tal de garantir-hi un accés perenne.

La informació ha de complir tres requisits per a garantir-ne l’accessibilitat:

• Ha de ser accessible per tots els canals possibles.• Ha d’estar publicada en formats lliures. Només això pot garantir-hi un accés universal.• Ha de poder ser tractada; és a dir, s’ha de facilitar en formats que en permetin el processament de forma fàcil i àgil.

Les Infraestructures han de garantir l’accés a internet i a aquelles eines necessàries per al desenvolupament telemàtic a tota la societat. Per aconseguir-ho, s’han de tenir en compte projectes ja existents -com és el cas de guifi.net- que poden satisfer aquestes necessitats.

17


2. LLUITA CONTRA L’ATUR I ACTIVACIÓ ECONÒMICA

Ens trobem immersos dins d’una crisi del sistema econòmic, polític i social del capitalisme. Aquesta crisi ha produït l’inevitable col·lapse d’un model de creixement fictici fonamentat principalment en la construcció amb finalitat especulativa i l’absorció de la producció mitjançant l’endeutament forçat d’unes classes populars que veien minvar el seu poder adquisitiu any rere any.

La gestió que s’ha fet de les diferents dimensions de la crisi s’ha basat en la filosofia de privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues. Les classes populars han estat sotmeses a una contínua despossessió de les estructures de benestar, per via de la seva mercantilització, paral·lela a la ràpida desintegració del mercat de treball fins arribar a taxes d’atur que se situen sobre el 25% . Immersa en aquesta situació, la classe treballadora ha topat amb reformes laborals que l’han portat a la precarietat, la desprotecció i a la devaluació del treball, situant-la en una posició de pèrdua relativa de força davant del capital i, en molts casos, en situacions límits.

Des de la CUP entenem que la lluita contra l’atur és una de les necessitats més bàsiques de les classes populars. Però cal comprendre les limitacions de les institucions pel que fa a aquesta tasca, tenint ben present que la mobilització és la millor eina de les classes populars a l’hora de defensar i fer valdre els seus drets. Ha estat així històricament i així és ara.

2.1 L’ÀMBIT MUNICIPAL COM A EIX DE TRANSFORMACIÓ I CREACIÓ D’OCUPACIÓ

L’àmbit municipal –ajuntaments, teixit social- ha de ser una peça clau per a la transformació de l’actual sistema neoliberal basat en l’obtenció del màxim passant per sobre dels drets de les persones. Des de la CUP apostem per un model que fomenti la participació ciutadana en contraposició de l’ideari neoliberal que cedeix l’espai urbà i social al mercat, en detriment dels serveis públics.

D’acord amb això, creiem en la necessitat de programes universals de benestar social, de reconeixement de drets socials, de tributació progressiva; en la necessitat d’un sector públic sòlid on el poble deixi d’estar integrat per subjectes passius, d’una proporció significativa de propietat pública o col·lectiva, i d’una la presa de decisions sobre les prioritats socioeconòmiques bàsiques democràtica.


18

Davant de la situació d’emergència social actual, en què la meitat de la població activa i sense ocupació ja no cobra cap tipus de prestació econòmica, cal que els ajuntaments es converteixin en agents actius de creació d’ocupació. Aquests han de treballar estratègicament a través de plans locals per a potenciar sectors emergents (de base solidària i cooperativa) en base a la igualtat i la justícia social, amb treball de qualitat, diversificat i sobre la base d’una economia al servei de les persones.

Calen mesures de “xoc” necessàries, però que permetin establir les bases d’un nou model econòmic, de relacions laborals, de respecte al territori i de proximitat.

Des de la CUP Gavà també serem presents en totes les lluites de carrer que treballin per crear un teixit social combatiu al municipi, ja que som conscients de les limitacions tàcites de les institucions a l’hora d’engegar el procés de transformació social necessari per a una plena ocupació i que fos capaç de pal·liar la situació d’emergència social.

Propostes d’actuació:

• Suport a les lluites de la classe treballadora.La Cup Gavà, com a organització de classe, ens comprometem a formar part i donar suport a totes aquelles lluites que serveixin per atorgar poders a la classe treballadora. Considerem aquesta com el principal motor de transformació revolucionària, i és per això que apostem per la seva autoorganització en defensa dels seus drets socials –incloses les lluites en defensa dels drets laborals- com a mecanisme d’empoderament.

• Municipalització de serveis públics.Cal una municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, l’Ajuntament ofereix en règim de concessió. Amb gestió directa es pot dedicar el marge de benefici empresarial a generar ocupació, reduir despeses i millorar el servei. De la mateixa manera, es reduirà la jornada a 35 hores sense reducció retributiva (amb independència de la legislació vigent) per la creació de llocs de treball. Mentre no es puguin municipalitzar, els plecs administratius establiran la plantilla obligatòria mínima per al desenvolupament d’un servei i les hores de treball i retribucions.

19


Dins aquest àmbit ens comprometem a:

• Presentar mocions als plens en els quals s’insti l’equip de govern a estudiar la possibilitat de municipalitzar tots els serveis públics en mans d’empreses privades. La moció ha d’implicar la no execució de les pròrrogues dels contractes de serveis externalitats fins que no s’acabin els estudis i hi hagi hagut un debat públic al respecte.

• En el cas d’empreses de qualsevol àmbit que facin fallida, facilitar o instar des dels ajuntaments que la classe treballadora en prengui el control, tot assegurant que s’aplicarà un model d’autogestió ampliada que inclogui la participació de tots els agents afectats (treballadors, veïnat, grups de consum, etc.).

• Prestar ajuts a les persones traballant en règim d’autònoms. Per tal que pugin accedir als recursos necessaris per continuar desenvolupant la seva activitat, des de la CUP entenem que els ajuntaments han de fer de pont amb les entitats de crèdit que fomentin una banca ètica i popular.

• Fomentar les pensions públiques. Vetllarem perquè l’Ajuntament, i les empreses que treballin per al consistori, no fomentin sistemes de pensions privats que permeten la fugida de recursos econòmics cap a bancs, caixes i asseguradores privades que no reverteixen en benefici de tothom.

• Establir la regidoria de treball com a eix vertebrador de les polítiques públiques d’ocupació, garant d’unes condicions de treball dignes. Aquestes seran la punta de llança a l’hora d’acabar amb la xacra de l’economia submergida als nostres municipis, tot solucionant i denunciant els problemes dels falsos autònoms, del treball sense contracte, la precarietat dels sectors feminitzats i de l’explotació de les màfies envers la immigració sense papers en el món del treball.

2.2 ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA I COOPERATIVISME.

Des de la CUP creiem en la necessitat de bastir un nou model d’organitzacions econòmiques que vehiculi les necessitats de producció, consum i distribució de la societat, que doni prioritat a l’ocupació per damunt del benefici i que prioritzi la democràcia davant l’autoritarisme. El progrés econòmic ha d’estar relacionat amb l’equitat, la participació, la sostenibilitat ambiental i la cooperació entre els diferents agents privats i públics. Ens comprometem a:


20

• Prioritzar la contractació d’empreses cooperatives per part de l’Ajuntament i establir criteris i condicions referents als drets laborals –com la lluita contra la temporalitat-.• Prioritzar i apostar per l’impuls de l’emprenedoria social cooperativa i col·laborativa, així com altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, etc.• Procurar polítiques de foment de consum de l’agricultura de proximitat, especialment l’ecològica, facilitant els canals de distribució i punts de venda directa i fent la difusió pertinent mitjançant els canals municipals.• Fomentar els mercats municipals en detriment del model de centres comercials i mercats que giren al voltant de supermercats.

2.2.1 Deute

El deute cada vegada representa un major percentatge del pressupost de les administracions públiques que l’han assumit com a prioritari, cosa wue ha comportat una retallada sistemàtica de les polítiques socials. Tanmateix, es constata la impossibilitat d’accedir a la informació pública sobre allò que es deu, a qui, sota quines condicions i des de quan. Per tant, és impossible saber-ho sense haver estat mai votat.

Ens comprometem a:

• Presentar mocions als plens instant el consistori a impulsar una auditoria ciutadana del deute per tal d’avaluar i quantificar la xifra total del deute il·legítim. Aquesta auditoria ciutadana ha de permetre saber com s’estan recaptant i gastant els recursos públics, així com exigir transparència als comptes municipals.

• Instar els consistoris a presentar pressupostos participatius a nivell de municipi i de barri.

• Facilitar tota la informació a la població i als col·lectius o entitats del poble.

2.3 SISTEMA FINANCER POPULAR.

Fer èmfasi en el fet que qualsevol sistema financer ha d’estar subjecte al control democràtic de la població i respondre a les necessitats del país i de les persones. Ens comprometem a:

• Desenvolupar un decàleg, juntament amb altres entitats que treballen el tema,que expliciti els passos a seguir per tal que un municipi es desconnecti (tan com pugui) de l’actual entramat financer i comenci a treballar amb entitats d’estalvi de caràcter ètic i popular.

21


2.4 FISCALITAT NOVA I ECONOMIA PÚBLICA.

Les actuals administracions catalanes pateixen una greu asfíxia financera a causa de les polítiques neoliberals implementades en els darrers anys: reducció de la pressió fiscal a les grans fortunes i empreses, rescats milionaris (directes i indirectes) a les entitats financeres, una lluita gairebé inexistent contra el frau fiscal i l’evasió de capitals i una corrupció generalitzada entre les elits polítiques i empresarials.

El finançament dels ajuntaments s’ha basat en les taxes i els impostos relacionats amb l’especulació immobiliària i les subvencions estatals i autonòmiques. Cal impulsar una modificació del finançament per tal que els principals ingressos dels ajuntaments no depenguin de la construcció ni de les subvencions. D’altra banda, des d’un posicionament d’esquerres, la CUP ha d’impulsar una fiscalitat progressiva i un augment de la despesa social, per tal de fer una efectiva redistribució de la renda.

Ens comprometem a:

• Impulsar polítiques de lluita i denúncia del frau fiscal.• Instar les administracions a augmentar la pressió fiscal a les rendes més altes i a les activitats especulatives, apostant per un augment dels impostos a totes aquelles empreses i particulars que més guanyin o hagin guanyat, a través d’impostos més o menys progressius.• Fomentar una depesa pública austera -entesa com el màxim aprofitament dels recursos comuns- i acabar amb la despesa associada a grans projectes sense cap tipus de rendibilitat ni econòmica ni social.• Suprimir o rebaixar les taxes sobre els serveis essencials, ja que són ingressos que no tenen en compte la renda de la ciutadania i, per tant, tenen una major afectació sobre qui menys té. En qualsevol cas, es podrien establir sistemes de descomptes en funció de la renda.• Augmentar els criteris progressius dels impostos municipals com són l’impost de béns immobles o l’impost de circulació de vehicles. Cal una tributació progressiva.• Imposar un recàrrec a l’IBI dels habitatges desocupats.• Aplicar descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals a les persones desocupades i sense prestació de desocupació o a aquelles que cobrin una prestació baixa o assistencial.• Incrementar la despesa social. Cal un augment dels recursos municipals destinats a educació i sanitat per tal que es puguin dirigir als col·lectius més desafavorits.


22

3. CULTURA POPULAR I LLENGUA. EINES DE CONVIVÈNCIA I LLIBERTAT. PRODUCCIÓ I SOCIALITZACIÓ DE BÉNS CULTURALS.

La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP entenem que la cultura ha de ser per al poble un mitjà de relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna que ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col·lectivament com a catalanes i gavanenques. La política cultural municipal ha de ser un element clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la població, fugint de dinàmiques de control institucional.

3.1 ELEMENTS NECESSARIS PER PROMOURE CORRECTAMENT LA CULTURA

3.1.1 Gestió popular de la cultura

• Obertura d’espais i infraestructures destinats a la producció cultural, facilitant aquests a les nostres associacions, sense que aquestes hagin de pagar pel seu ús.• Mitjans de difusió de la producció cultural.• Suport a les associacions culturals.• Priorització de les associacions i els col·lectius locals en l’agenda cultural.• Generació de dinàmiques de col·laboració entre les entitats que fomentin el treball en xarxa i les relacions de solidaritat entre les diverses associacions.• Potenciació de l’assemblearisme de barri, urbà i rural, mitjançant la democràcia directa i la transparència com a única mediació del govern i empoderament en la gestió cultural pública.• Suport a la col·lectivització, a l’autogestió i a iniciatives individuals, col·lectives; associacionisme sense ànim de lucre i/o de plantejament comunitari, i equipaments i serveis públics no externalitzats per a l’avenç d’una economia democràtica, social i solidària, en detriment del pes i domini de les indústries i de la mercantilització cultural.• Promoció de la cultura popular i tradicional a les escoles.• Potenciació dels mitjans de comunicació local de forma democràtica.• Potenciació de la realització d’activitats culturals al carrer.• Potenciació de l’activitat cultural en espais destinats a altres finalitats.• Impuls de l’autoorganització popular i l’associacionisme, mitjançant l’alliberament d’espai urbà amb aquestes finalitats (hotels d’entitats).

23


• Formació individualitzada i per a petits grups en el sistema educatiu públic.• Gestió d’uns pressupostos en cultura participatius amb les assemblees de barri.• Gestió dels serveis públics culturals d’acord amb programes i projectes culturals focalitzats en la participació ciutadana, implicant el teixit productiu cultural i garantint que les seves propostes entraran en les bases.• Implicació de la població i de totes les entitats en la defensa de la cultura catalana.

3.1.2 Fomentar un model de festes participatiu i sostenible

Hem de garantir l’accés a les festes de tota la població.

Per això cal:

• Organitzar tot tipus de festes del poble des d’una comissió de festes i entitats, amb el suport de l’Ajuntament.• Acostar les festes i les activitats culturals a tots els barris del poble amb l’objectiu d’enfortir-hi les relacions i de facilitar-ne la participació.• Els diferents elements festius (vestuari, balls, entre d’altres) de la festa major no han de ser propietat de l’Ajuntament, sinó de les entitats populars.• Prendre consciència de l’herència de les nostres tradicions culturals i impulsar la recuperació dels elements culturals oblidats.

3.1.3 Adequar i garantir les necessitats d’infraestructures i espais cultural.

Per això:

• L’espai públic ha d’estar a disposició del poble, sense que en regulin l’accés taxes de qualsevol tipus en relació a entitats o associacions sense ànim de lucre.• El govern i control dels serveis i equipaments públics han de basar-se en la democràcia directa, basada en l’assemblearisme de barri, local i municipal, i comptant amb el teixit associatiu, de moviments socials i lluites. La remunicipalització de serveis culturals i de comunicació és indispensable per aturar la concentració de capitals i la centralització.• És important establir convenis amb entitats locals, en lloc de contractar empreses privades per fer feines relacionades amb la Festa Major.• S’han d’impulsar casals de joves autogestionats, com a punt de trobada i de lleure,


24

per organitzar-hi activitats. Aquests casals alhora han de funcionar com a punts d’informació juvenil.

3.2 POLÍTIQUES DE DEFENSA DE LA LLENGUA.

Fem una aposta clara per tal que el català, la llengua pròpia i històrica del nostre país, sigui la llengua comuna de cohesió social de les persones que convivim en aquest territori, la qual ha de disposar de tota la cobertura jurídica necessària (un concepte que es pot identificar amb el d’oficialitat) per tal d’assegurar que serà la llengua primera de tots els àmbits de la societat catalana.Aquesta oficialitat única del català no impedeix, però, que considerem com uns dels objectius del país el plurilingüisme de la població.

Accions polítiques:

• Realitzar campanyes estables i continuades de promoció de l’ús de la llengua.• Enfortir les organitzacions que ja hi treballen.• Promoure dinàmiques d’acollida, en comptes de parlar únicament d’integració.• Continuar treballant per al desenvolupament oficial de la llengua de signes catalana.

3.3 FOMENT DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Considerem important recuperar la història del nostre municipi per posar-la a l’abast de tothom. Per tant, des de la CUP volem engegar polítiques per preservar i desenvolupar la memòria, el patrimoni i la identitat col·lectiva. Per tot això, cal:

• Afavorir la recuperació d’una part central de la història dels catalans: la tradició obrera, revolucionària i col·lectivista.• Promoure la recuperació històrica, explicant allò que va representar el franquisme, en relació al tipus de víctimes (econòmiques, culturals, intel·lectuals, nacionals, personals i familiars).• Fer un exercici constant d’explicació del present a partir del passat; un passat que encara s’ha d’explicar bé i de manera rigorosa.

Utilitzar l’espai públic com a espai de commemoració i memòria, potenciant:

25


• La promoció del patrimoni industrial per explicar el paper de la classe obrera i les seves condicions de vida i laborals.• Potenciar el patrimoni com a element funcional. Per això cal valorar si el patrimoni es pot reconvertir o no en altres usos i pot patir transformacions.• L’eliminació de la presència en l’espai públic de símbols i noms vinculats a la negació dels drets individuals i col·lectius.• Les relacions entre Universitat i municipis a través de convenis per a recerques, tenint en compte que les entitats també poden jugar un paper important a l’hora de promocionar i protagonitzar aquestes recerques.

3.4 SUPORT AL TEIXIT ASSOCIATIU

Des de la CUP treballem per dinamitzar el teixit associatiu i promocionar l’autoorganització popular, ja que és una de les bases principals per a la construcció d’una societat de persones lliures, responsables i solidàries. Creiem necessària una forta xarxa social de caire popular, com a principal garantia d’una ciutat viva i participativa i la participació de la ciutadania en entitats o associacions.

La creació d’una taula d’entitats facilitaria la millora del teixit associatiu en tots els aspectes, així com el foment d’un associacionisme que sorgeixi de demandes reals i interessos comuns. Algunes formes de relació de les entitats amb l’Ajuntament han de ser:

• Subvencions i convenis per a projectes concrets d’interès pel que fa a la dinamització de la vida associativa del municipi. L’establiment d’aquests convenis ha de prioritzar el treball voluntari, la solidaritat, la promoció de la cultura popular, l’enfortiment del teixit associatiu i l’autoorganització.

• Convenis de gestió d’instal·lacions. Els centres esportius i culturals del municipi que usen una infraestructura podran establir un conveni de cessió amb l’Ajuntament, evitant, d’aquesta manera, que la gestió quedi en mans d’empreses privades.


26

4. LLUITA ANTIPATRIARCAL

Entenem la lluita contra el patriarcat com a radical i revolucionària, mai parcial ni secundària. Una vegada oberts els ulls a la realitat i entenent que amb la perpetuació del patriarcat mai no aconseguirem eradicar la violència masclista ni aconseguirem els objectius d’una societat no basada en la desigualtat, toca fer un pas endavant per combatre-ho i superar-ho. El menyspreu de les lluites i reivindicacions feministes sota el pretext que la igualtat ja ha estat conquerida eternitza i invisibilitza les desigualtats existents en tots els àmbits de la societat. És des de les competències municipals, per proximitat, que podem desenvolupar polítiques integrals de gènere i igualtat, superant les perspectives assistencialistes i podent encarar el repte de garantir la igualtat, des del projecte “ciutat educadora” com a transformador social.

4.1 POLÍTICA D’APODERAMENT

L’apoderament de les dones com a grup social ens farà protagonistes i transformadores de la nostra història, individualment i col·lectiva, a l’hora d’impulsar els canvis necessaris per la igualtat. Les polítiques d’apoderament han de garantir l’accés a la informació i a l’educació i la cració d’espais de participació on es tinguin en compte les diferències pel que fa al posicionament respecte el poder, els models de lideratge, els models de direcció i els diferents usos del temps.

4.2 POLÍTICA DE GÈNERE

El sistema sexe-gènere té com a resultat una desigual relació de poder entre homes i dones que es tradueix en la distribució desigual de coneixements, propietats i ingressos, responsabilitats i drets. L’objectiu de les polítiques de gènere és acabar amb aquestes desigualtats, permetent primer identificar-les per tal d’establir estratègies que permetin eradicar-les.

27


Propostes d’actuació política:

• Aplicar de manera transversal la perspectiva de gènere en tots els departaments municipals i prendre mesures per fomentar-la en l’àmbit privat.• Fomentar l’ús no sexista del llenguatge en la redacció de tot tipus d’escrits oficials dirigits al públic en general.• Desenvolupar mesures de conscienciació, sensibilització i educació en valors dirigides a fomentar la igualtat de gènere entre la població.

4.3 POLÍTIQUES D’IGUALTAT

La conquesta de la igualtat no és un procés homogeneïtzador, sinó al contrari: parteix del respecte a la diversitat sense que aquesta sigui motiu de desigualtat o discriminació.


• Eradicació de la violència masclista.• Igualtat d’oportunitats al mercat laboral.• Conciliació laboral/personal. Nous usos del temps.• Participació paritària.• Transversalitat en les polítiques des d’una perspectiva de gènere.• Adopció de les mesures necessàries dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes.• Potenciació de fórmules de creació d’ocupació local adequades a dones aturades.• Promoció de cursos de formació en matèria d’igualtat entre dones i homes per als empleats i empleades municipals.• Oferta d’espais i recursos públics a les organitzacions que treballin en la defensa de la igualtat i l’equitat per dur a terme la seva activitat.

4.4 VIOLÈNCIA MASCLISTA Entenem que la violència masclista denota un problema social que no pot fitar-se a l’àmbit domèstic, sinó que afecta tots els àmbits de la nostra societat. La violència masclista té com a resultat danys físics, sexuals i/o psicològics per a la dona, alhora que afecta també la integritat i desenvolupament dels menors que la sofreixen.


28

Per això cal una intervenció contundent que permeti acabar amb aquest tipus de violència, responsabilitat de les administracions públiques. S’ha d’assegurar el desenvolupament integral de la Llei 1/2004 de “Mesures de protecció contra la violència de gènere” i la creació d’un pla i un protocol d’actuació. Propostes d’actuació política • Dur a terme campanyes de sensibilització i prevenció de relacions abusives i introduir activitats educatives i formatives entre la població més jove.• Proporcionar formació específica en matèria de violència masclista destinada al personal de l’administració pública, especialment destinada a la comunitat educativa, al personal sanitari i al departament de treball social. • Impulsar la formació d’un equip de professionals expert en aquest àmbit.• Crear un protocol d’actuació en casos d’emergència.• Desenvolupar un pla integral de serveis i recursos específics destinats a dones i menors víctimes de la violència masclista que permeti la superació d’aquesta.

29


5. POLÍTIQUES DE JOVENTUT

Partim de la consideració del jovent com a subjecte polític que viu de forma particular i diferenciada el seu dia a dia en una societat capitalista i patriarcal, ja sigui a nivell laboral, d’accés a un habitatge propi, d’experimentació de la seva sexualitat, de participació i vinculació política, del tractament que rep per part dels mitjans de comunicació, etc. D’aquesta manera, entenem que el jovent és el motor d’inici de mobilització i canvi i que cal treballar per visualitzar la seva realitat i les alternatives proposades des d’aquest col·lectiu al model actual.

5.1 ESPAIS I MODEL DE SOCIALITZACIÓ

El jovent és el col·lectiu que més temps passa al carrer, relacionant-se, experimentant i descobrint; és al carrer on s’expressen les inquietuds i es busquen solucions. Les diverses ordenances del civisme han anat limitant i sancionant moltes de les activitats que fins ara es realitzaven en aquest escenari.

Al mateix temps, aquestes ordenances han regulat l’espai públic d’una manera que impedeix, mitjançant traves burocràtiques i econòmiques, la realització d’activitats i actes a tota entitat que vulgui utilitzar aquest espai.

Una de les conseqüències de la privatització de l’espai públic és la situació en què ens trobem actualment: els diferents espais d’oci estan gestionats i pensats per la població adulta, fet que exclou el jovent de decidir quines són les diferents opcions d’oci en què vol participar. Al mateix temps, es planteja un model d’oci que promou el consumisme, el sexisme i l’individualisme, sovint basat en la drogodependència que fomenta l’alienació per tal de fer més suportable la precarietat existent entre el jovent.


• Retirar les lleis sancionadores d’activitats al carrer.• Facilitar l’ús de l’espai públic.• Defensar els espais alliberats i autogestionats.• Cedir part de la gestió dels equipaments públics al jovent associat o organitzat.• Promoure activitats d’oci que no es basin en el consumisme, sinó que tinguin com


30

a objectiu fomentar la relació entre el jovent.• Aglutinar, donar veu i recolzar aquells col·lectius i grups de joves que treballin per la reivindicació d’espais propis des dels quals puguin desenvolupar les seves activitats; ja sigui mitjançant l’ús de l’espai públic, d’espais autogestionants, llogats o municipals.

5.2 TREBALL I PRECARITZACIÓ LABORAL

La principal problemàtica que aguditza la precarietat juvenil és la precarietat laboral, amb formes com el treball submergit, el treball no remunerat a la llar, la subocupació i la pluriocupació, les males condicions de treball, l’escassetat d’ingressos i la baixa –quan no nul·la- protecció social del jovent.


• Crear una borsa de treball juvenil que permeti donar sortida laboral a aquest sector.• Crear una borsa juvenil de persones aturades amb què l’Ajuntament pogués contactar a l’hora de realitzar obres o altres feines públiques.• Fer ús dels recursos propis del territori perquè siguin motor econòmic i una possible font de creació de llocs de treball.• Donar suport i assessorament al jovent precari a través dels diferents serveis de què disposen els ajuntaments.• Aglutinar, donar veu i recolzar aquells col·lectius i grups de joves que treballin per la reivindicació dels seus drets laborals.• Crear xarxes de suport mutu entre el jovent precari i en situació d’atur per fer front a aquesta situació.• Fomentar el parc agrari de Gavà com a sortida laboral per a aquest sector de la població. • Fomentar les classes particulars per a gent jove als instituts.

5.3 HABITATGE I EMANCIPACIÓ

El jovent té la necessitat de trobar espais propis on poder desenvolupar els seus projectes de vida, la intimitat, les relacions i, en definitiva, la seva autonomia.

31



• Crear una taula d’habitatge municipal que permeti una participació activa, no merament consultiva.• Crear una “Borsa Municipal d’Habitatges”.• Facilitar el servei d’informació, assessoria tècnica i jurídica davant casos d’assetjament immobiliari.• Crear un servei d’informació sobre els processos de transformació urbanística i la infraestructura necessària per promoure i dur a terme processos de participació ciutadana relatius a aquests processos, on hi hagi un estudi acorat de la problemàtica juvenil.• Donar suport i promoure les okupacions d’habitatges i locals que portin molt de temps abandonats, fetes amb l’objectiu de donar-los un ús social i obert al barri i a la ciutat.• Aglutinar, donar veu i recolzar aquells col·lectius i grups de joves que treballin per la reivindicació d’un habitatge digne per al jovent i per al conjunt de la societat, i que al mateix temps denunciïn la situació actual pel que fa aquest àmbit.

5.4 DRETS SEXUALS I ROLS DE GÈNERE

Entenem que vivim en una societat heteropatriarcal basada en l’explotació de les dones a través de la divisió sexual del treball que perpetua l’opressió d’aquestes per mitjà de les institucions socials i polítiques amb què es sustenta (família, matrimoni, Església, escola i Estat). En base aquesta situació, el jovent es veu abocat a reproduir els rols imposats des de les diferents estructures mencionades.


• Crear centres per a joves de salut sexual i reproductiva.• Fer tardes adreçades específicament a joves als CAP dels municipis per poder rebre informació dels mètodes anticonceptius no agressius.• Fomentar el fet que s’abordin a les escoles públiques els temes de desenvolupament i salut sexual i reproductiva d’una manera integral, feminista, no criminalitzadora de les opcions sexuals i identitats sexuals diverses i sobretot no centrada en la penetració.• Fomentar punts de trobada on es puguin abordar temes com la violència de gènere


32

i sexual d’una forma comunitària i empoderadora, no (només) asistencialista.• Portar als instituts educació sexual i potenciar cercles de confiança entre joves parlant del sexe. • Aglutinar, donar veu i recolzar aquells col·lectius i grups que treballin per la conscienciació en aquest àmbit, i fomentar espais per abordar les problemàtiques existents d’una manera col·lectiva i feminista.

33


6. MODEL URBÀ. UNA CIUTAT MÉS AFABLE I INTEGRADA EN L’ENTORN

6.1 EL TERRITORI I LA CIUTAT

L’ordenació del territori ha de fer compatible la protecció del medi amb un model sostenible d’espais lliures, infraestructures, equipaments, pobles i ciutats. La situació actual de crisi econòmica, social i ambiental ens indica que la sostenibilitat del territori passa, en molts casos, pel decreixement. Per tant, hem de reivindicar que no s’urbanitzin nous territoris.

La CUP defensa un model de ciutat compacte i diversa, que estigui socialment cohesionada, ja que pensem que el model de ciutat dispersa destrueix l’entorn i el paisatge i dificulta la barreja social. Per tal de fer-ho possible cal renovar la ciutat construïda i protegir les àrees no urbanitzables.

Al llarg dels darrers anys els Països Catalans han transformat clarament el seu model territorial. Hem estat protagonistes d’un desgavell territorial, econòmic i social sense precedents. Gavà no n’ha estat una excepció, i en els últims anys hem patit grans atacs contra el patrimoni natural del poble. En són exemples el Pla de Ponent o d’altres que s’aconseguiren aturar per la pressió popular, com és el cas del macroprojecte d’Eurovegas. Però veiem que aquest model basat en l’especulació i les grans inversions no s’atura i, tant a Gavà com als pobles propers, tenim avui en dia amenaces contra el nostre patrimoni natural.

La CUP té clar que el creixement infinit en un món finit no és possible i sabem que la base d’un sistema sostenible és l’alimentació. Per això defensem:

• L’agricultura ecològica com un pilar que ens garanteixi aconseguir la sobirania alimentària, que ens permeti controlar allò que mengem fora de la dictadura de les grans empreses d’alimentació. En aquest àmbit, tenim a Gavà una situació excepcional: la zona agrícola ha de ser una de les nostres prioritats.• Hem de procurar reduir al màxim els nostres residus i reciclar de forma eficient aquells que generem.• Lluitarem per la defensa d’aquest model sostenible i respectuós amb el medi ambient confrontant-nos, des de els municipis, amb l’actual model capitalista i depredador.


34

Àmbits d’actuació:

• Urbanisme sostenible. El sòl és un recurs limitat i, per tant, l’urbanisme sostenible comporta crear models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió del territori, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà i consolidin un model de territori globalment eficient.• Urbanisme local al servei del poble. El poder local relacionat amb l’urbanisme ha facilitat durant dècades el manteniment de l’status quo de molts dels partits polítics de l’actual règim i del conjunt de les classes dominants. Per evitar el malbaratament de recursos públics, l’especulació i la corrupció política calen mesures que obliguin al control del poder urbanístic. Per això, caldria:

• Restaurar el supòsit d’infracció urbanística aplicable a funcionaris, tècnics de l’administració i càrrecs públics per l’incompliment de la legalitat en matèria de llicències o execució de plans i programes.• En un sistema urbà, fer que els espais interior naturals i els espais periurbans naturals siguin complementaris. Es considera que l’expansió urbana sense límits -més enllà la seva impossibilitat física- de les ciutats no beneficia gens a gaudir d’una bona qualitat de vida, ja que trenca el benestar social dels ciutadans.

Les polítiques ambientals i socials han de poder garantir la salut tant de les ciutats com de la població, i no tan sols potenciar microhàbitats i grans espais o zones verdes internes, sinó també zones periurbanes naturals.

6.2 LA POLÍTICA DE SÒL PÚBLIC. EQUIPAMENTS I EL DRET A L’HABITATGE

És fonamental que Gavà tingui una política de sòl que li permeti desplegar els seusprojectes urbanístics estratègics. Per això caldrà:

• Oposar-se a la venda de sòl públic i tendir a augmentar-ne la quantitat disponible.• Aplicar tots els instruments en matèria de política de sòl que la legislació urbanística i d’habitatge posa a disposició de l’Ajuntament; edificació forçosa i registre de solars sense edificar, àrees de tempteig i retracte, expropiació de la propietat o limitada a l’usdefruit.• Elaborar un pla local l’habitatge definint la política del sòl que s’utilitzarà des de la Institució,

35


la política administrativa (impostos, ajudes, etc.) i que concreti les diferents tipologies d’habitatge protegit (habitatge de protecció oficial, habitatge de promoció pública, habitatge social, etc.) en l’intent de desmercantilitzar aquest bé de primera necessitat.• Arribar a acords amb la propietat per tal de definir les actuacions urbanístiques i vetllar pel seu màxim rendiment social.• Modificar la fiscalitat del sòl, actualitzar periòdicament el cadastre pel que fa a valors del sòl i titularitats. Aplicar l’IBI amb rigor, tot desgravant la primera residència; canviar la política de subvenció a la compra de l’habitatge per la de suport a aquelles persones amb baix poder adquisitiu a l’hora de tenir accés a aquest habitatge, ja sigui de compra o bé de lloguer.• Potenciar l’habitatge social que va destinat als sectors que no poden assumir el cost d’un de protecció oficial que té un preu marcat per l’administració.

6.3 MODEL ENERGÈTIC

• Suport a la creació de cooperatives energètiques fonamentades en fonts d’energia renovables. Aquesta és una opció de generació d’energia neta i verda, a través dels principis de solidaritat i de proximitat al territori.• Elaboració de mapes locals per al desenvolupament d’energies renovables, en col·laboració amb universitats, entitats i institucions locals i supramunicipals.• Instal·lació de panells solars (situats sobretot a les teulades dels edificis públics) i petits aerogeneradors (previ estudi sobre les condicions meteorològiques i idoneïtat de la zona) per obtenir electricitat (edificis privats, empreses, instal·lacions municipals i enllumenat públic), o bé aigua calenta i calefacció (en funció de l’opció instal·lada). Aquests panells i aerogeneradors podrien suposar un estalvi econòmic a llarg termini i fins tot un benefici econòmic, en cas de venda de l’excedent energètic.• Elaboració d’un estudi per executar un programa de xoc per tal de pal·liar les situacions de pobresa energètica. • Promoció de l’autosuficiència energètica a les indústries, desenvolupant sistemes de subministrament, principalment solar i tèrmic, i l’ús de gas metà mitjançant la cogeneració. Hem de tendir a la reducció de la dependència de combustibles fòssils. • Promoció de campanyes municipals de sensibilització/conscienciació ciutadana per tal de promoure les bones pràctiques energètiques i mostrar l’efecte directe que tenen aquestes mesures d’estalvi en l’economia familiar i municipal.


36

6.4 PROTEGIR ELS ESPAIS AGRARIS I FORESTALS

• Definir i legislar els espais agraris, forestals i periurbans mitjançant plans especials que facilitin l’establiment i l’aplicació d’estratègies de conservació, gestió i intervenció, per tal de protegir-los de futurs processos especulatius de depredació del territori.

• Garantir la conservació, en xarxes d’espais lliures i espais protegits, de mostres suficients i ecològicament viables de la diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies, i dels àmbits de connexió necessaris per a la dispersió de les espècies.

• Cercar noves fórmules de cooperació municipal i formular plans urbanístics en l’àmbit supramunicipal.

Malgrat tot, aquestes mesures tenen les seves limitacions en l’intent de aconseguir una real solució al problema de l’equilibri ecològic dins d’un model de producció i distribució capitalista. Per tant, treballarem per l’organització popular encarada a la superació d’aquest model que permeti un decreixement redistributiu i planificat.

6.5 ANTIESPECISME

Des de la CUP Gavà volem ser altaveu d’aquells nous debats que tenen a veure amb la nostra relació amb la natura i les altres espècies. Així, cal reforçar les actituds i discursos que incloguin les formes d’explotació que no es tenen en compte en la nostra vida cotidiana, com és l’especisme. Cal plantejar-se el tracte diferent que donem a les diferents espècies animals, ja que el capitalisme no només explota a l’espècie humana sinó també moltes altres.

37


7. PARTICIPACIÓ COM A MOTOR DEL CANVI SOCIAL

Les propostes que oferim a continuació van orientades a:

• Atorgar a la població el protagonisme en els processos de gestió municipal.• Afavorir i potenciar els mecanismes de participació directa.• Potenciar la gestió col·lectiva, la coresponsabilitat de la població i la màxima transparència en la gestió municipal.• Començar processos reals de descentralització administrativa, política i de recursos, per tal d’apropar les decisions a la població i possibilitar la seva participació de forma efectiva.• Potenciar i posar en marxa criteris per a una administració transparent, desburocratitzada, àgil i eficaç.

Obrim espais de participació, construïm nous models de democràcia:

Des de la CUP apostem per impulsar mecanismes de participació directa, tant des de dins com des de fora de les institucions.

La participació és una eina necessària per a l’empoderament de les classes populars que no es pot entendre si no és de baix a dalt. Per això, creiem que és especialment útil l’aposta per les Assemblees Obertes i Populars com a eines necessàries a l’hora de prendre consciència activa de la necessitat de defensar els drets col·lectius de les persones.

L’objectiu de la CUP és introduir elements de democràcia directa que siguin útils i pràctics realment factibles, amb la finalitat d’implementar un model de participació directa, de transparència, de control del poder i que pugui garantir la gestió municipal dels serveis.

7.1 DEMOCRÀCIA DIRECTA

Deefensem la democràcia directa i crearem el mecanismes necessaris per practicar-la, com:

• Assemblees Municipals Obertes: són el mecanisme que ha de permetre a la població incidir en espais de política municipal, deixant en mans del poble mobilitzat la iniciativa política i garantint que alhora aquesta iniciativa tingui un retorn i una repercussió en les institucions.

• Assemblees de barri: és l’espai que, per proximitat, millor ofereix a la població la possibilitat de participar directament de la política i gestió municipal, amb el seu veïnat i el seu entorn més proper.


38

• Consell del poble: és un òrgan de participació on la població en general i les persones representats d’entitats debaten amb els representants polítics i tècnics de l’Ajuntament els assumptes públics locals (pressupostos, POUM, infraestructures, habitatge, cultura, salut, educació. etc.).

• Consells sectorials de participació: s’han de revisar, reorientar i crear nous consells municipals per tal de dotar-los d’un caràcter vinculant, com a mecanisme de control democràtic de l’acció municipal i de capacitat resolutòria i de gestió, en els quals participin entitats, representants d’assemblees de barri, partits polítics, etc. Els consells prioritaris seran: Consell social, Consell de Joventut, Consell d’Urbanisme i Medi Ambient, Consell d’Ensenyament i Cultura.

• Taules específiques sobre temàtiques concretes: són espais de participació on es tracten conflictes específics de caire social i econòmic. Estan pensats per impulsar mesures de xoc contra problemàtiques de caràcter urgent, mitjançant la participació de persones i entitats directament relacionades amb l’àmbit d’actuació concret.

• Aplicació i reforma del ROM (Reglament Orgànic Municipal): volem aplicar, modificar i potenciar els instruments de participació ja previstos en el ROM vigent, per tal que sigui un instrument real d’incidència en la política municipal.

• Referèndums i consultes municipals: entenem el referèndum i la consulta com unes eines de participació popular que cal normalitzar i utilitzar com a mètode d’intervenció política habitual. La iniciativa de convocar-les pot sortir de qualsevol òrgan de participació o directament de la població organitzada mitjançant un mecanisme preestablert.

En aquests espais hi podran participar totes les persones empadronades al municipi d’edat igual o major de setze anys, alhora que es fomentarà el debat sobre els temes tractats en els centres escolars a través de jornades de participació.

• Obertura dels plens: volem que els plens siguin espais que s’obrin més a la població i, per tant, farem la màxima difusió dels dies de la celebració dels mateixos i del seu contingut; contemplarem mecanismes facilitadors del fet que la població i les entitats puguin presentar mocions o propostes; oferirem espais per tal que la població i entitats puguin formular preguntes als regidors i regidores.

• Pressupostos participatius: volem que sigui la població qui decideixi directament com gastar els diners municipals anualment; per tant, s’ha de garantir la màxima participació en el procés d’estudi, anàlisi i reflexió previ a l’aprovació per part del Ple dels pressupostos municipals anuals.

39


• Auditoria del deute: un dels principals problemes de Gavà a nivell econòmic és l’elevat percentatge dels pressupostos destinat a pagar el deute contret, i els seus interessos. Per això nosaltres apostem per fer una auditoria municipal del deute amb un procés participatiu, per tal de prendre la consciència sobre el deute il·legítim que permeti denunciar aquest fet i lluitar i reclamar pel seu no pagament.

• Enfortiment i dinamització del teixit associatiu: la consolidació d’un teixit associatiu viu, conformat per entitats dinàmiques,democràtiques i independents, és una de les nostres prioritats de cara a la participació de la població.

7.2 TRANSPARÈNCIA

Sous dels regidors i regidores i càrrecs de confiança. Defensem la revisió immediata dels sous dels regidors i regidores en relació amb el salari mínim interprofessional i el seu equiparament a la mitjana de sous de la població.

Transparència municipal i lluita contra la corrupció. Defensem la màxima transparència en la gestió municipal com a element vertebrador de la qualitat democràtica de l’Ajuntament. Per això proposem:

• Limitar el sou dels regidors i regidores.• Declarar els interessos dels regidors i regidores tant en el moment d’acceptar el càrrec com en el de deixar-lo.• Obligar els partits representats en el plenari a presentar anualment la declaració de les seves despeses i ingressos.• Obligar a fer públics els crèdits sol·licitats a una entitat financera a aquells partits representats a l’Ajuntament que en sol·licitin.• Que la política de subvencions, ajuts, contractacions, etc. a entitats i col·lectius així com la contractació externa d’empreses siguin transparents.

7.3 GESTIÓ PÚBLICA

Descentralització de l’administració pública: s’han d’habilitar oficines d’informació i atenció a la població als barris per tal de descentralitzar, desconcentrar, coordinar i fer participatius els interessos públics; així com a espai de comunicació directe entre els veïns i veïnes i l’administració.

Creació i elaboració del PAM: un dels objectius de l’Ajuntament ha de ser crear un Programa d’Actuació Municipal (PAM), com a instrument de planificació de l’activitat de cada legislatura.


40

8. ESPAIS DE CONTRAPODER POPULAR

Des de la CUP, conjuntament amb les altres organitzacions de l’Esquerra independentista de Gavà i dins les nostres possibilitats, ens comprometem a impulsar espais fora de les institucions per tal d’articular un contrapoder popular que enforteixi el potencial transformador i anticapitalista.

• Xarxa de suport mutu. Hem d’impulsar aquesta xarxa de lluita per l’habitatge, pels recursos bàsics com són la llum, l’aigua, el gas i els aliments i poder superar de forma col·lectiva els problemes de les persones amb dificultats econòmiques causades pel sistema capitalista.

• Assemblees de treballadores i treballadors. Cal treballar el sindicalisme de barri i donar suport a les diferents lluites laborals, intentant vincular la lluita en els llocs de treball amb la lluita dels moviments populars.

• Punts d’Informació laboral. És necessari crear punts d’informació laboral perquè totes aquelles persones que tinguin conflictes laborals puguin ser assessorades per part de persones actives dins del sindicalisme combatiu.

• Assemblees d’aturades i aturats. Col·laborarem i treballarem conjuntament per tirar endavant assemblees d’aturats i aturades com a resposta organitzada i de lluita contra el drama social de l’atur provocat per un sistema econòmic basat en l’explotació de la classe treballadora.

• Trobades d’Unitat Popular. Impulsarem Trobades d’Unitat Popular (TUP) obertes per debatre amb amb la població diferents aspectes que ens afecten i intentar trobar la solució més idònia per a les classes populars i en defensa de la terra.

• Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL). Per tal de potenciar l’ús social del català a Gavà potenciarem la creació de la CAL i el retorn del Correllengua al nostre poble, implicant-hi el màxim d’entitats possible.

41


9. INTERNACIONALISME

9.1 SUPORT INTERNACIONAL

Des dels ajuntaments cal posicionar-se a favor de les a les lluites emancipadores de les classes i les nacions oprimides del món . Per això, des de la CUP:

Proposarem adherir-se com a Ajuntament a la campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel.

9.2 OPOSICIÓ AL TRACTAT TRANSATLÀNTIC DE LLIURE COMERÇ I INVERSIÓ (TTIP)Ens oposarem a tractats internacionals que beneficiïn les grans transnacionals i empitjorin les condicions de les classes populars, com és el TTIP.

Programa polític - CUP Capgirem Gavà

Documents

Transcript of Programa polític - CUP Capgirem Gavà