Els primers fredsa)Catalogació:

-Autor: Miquel Blay (1866-1936)-Títol: Els primers freds-Cronologia: 1891-1892-Localització original: Exposició Nacional de Madrid de 1892-Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona (MNAC)-Estil: Realisme.

b)Anàlisi material:-Dimensions: 2,93 m x 1,95 m-Material: marbre blanc-Tècnica: talla-Formes: exempta-Tipologia: grup -Cromatisme: monocroma -Estat de conservació: Bo

Context històric (dades biogràfiques)

Miquel Blay (Olot, 1866- Madrid, 1936) Feu l’aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot, dirigida per J. Berga i Joaquim Vayreda. Després, a Itàlia i França, rep una sòlida formació artística.

El 1892 va rebre la primera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, per l’obra Els primers freds. El 1900 és primera medalla en l’Exposició Universal de París i també rebé el títol de Cavaller de la Legió d’Honor el 1901. Roman a París fins el 1906, instal·lant-se a Madrid quan ja era un artista reconegut. Fou un gran mestre d’escultors que estudiaren al seu taller.

Introduí a la seva escultura amb un naturalisme extrem, tots els elements del modernisme. Col·laborà amb Lluís Domenech i Montaner amb l’escultura de La cançó popular, a l’exterior del Palau de la Música Catalana, obra ja totalment modernista.

El 1909 fou nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes i San Fernando de Madrid, i el 1925 director de la Academia de Bellas Artes d’Espanya a Roma.

Neix al final del regnat d’Isabel II, viu molt jove el Sexenni Revolucionari, i la Restauració, amb la Dictadura. La II República i mor l’any de l’esclat de la guerra civil.

La confluència de les dues façanes, la presideix l’escultura de Miquel Blay:

La cançó popular catalana

Dues figures nues d’un vell i una nena. Estan asseguts en un banc, ell en posició frontal però amb la mirada absent, lleugerament perduda. El vell porta barba i els cabells una mica llargs. La nena té el cap reclinant al pit del vell, porta els cabells llargs i ondulats, enretirats cap al cantó esquerra de manera que cauen cap el cos del vell. Té els ulls tancats, amb un aire somiador, esperançat. Té les cames juntes i els peus de puntetes, l’un damunt de l’altre, perquè no arriba al terra. Les dues figures estan fetes amb un rigorós realisme, com si emergissin, resignades, del marbre...

Anàlisi formal:Descripció

Gest emotiu i tendre de la nena (recolza tendrament el seu cap damunt la clavícula de l’ancià a la recerca de la seva protecció)

Dues figures nues assegudes en un banc d’un parc, arraulides de fred i de misèria.

Vell amb barba descuidada i amb un posat resignat

Les mans unides de l’ancià ens remeten a un cru hivern

Volums

Modelat delicatTractats amb absolut realisme:

Cos nenafeble, prim, amb les costellesi os del malucmarcats.

Cos demacrat de l’ancià, amb amplitud d’espalles

La nena centra tota l’atenció en l’ancià, mentre aquest observa a l’espectador,resignat però digne.

Ella busca la proteccióde l'ancià, recolzanttendrament el cap en la seva clavícula, i plega els dos peus, en una postura que reflecteix timidesa i indefensió. No li arriben al terra.

L’ancià es manté estàtic, amb els dos peus a tera.

Composició

Línies rectes: verticals, horitzontals i diagonals.

Corbes la nena

Treball d’una gran minuciositat i d’un naturalisme extraordinari.

Representació de la pell arrugada, esquena encorbada., els plecs de la pell... Cabells tractats amb gran realisme, igual que les expressions dels rostres. La sensació de fred en el rostre de l’ancià està perfectament captada, com es veu en la tensió muscular del coll i el gest facial d’aquest, en un intent de superar l’adversitat a la que ambdós es veuen abocats.

El rostre de la nena mostra tendresa, amb la cara concebuda a partir de l’sfumatto o nonfinito, realçant també així les formes suaus de la seva anatomia.

Les mans entrellaçades amb fermesa semblen suggerir que no hi més alternativa que el sofriment.

Per tant, el delicat modelat de l’escultura, que dona als cossos unes formes suaument esfumades, fa que la llum sigui difusa, donant més verisme a la sensació de fred que pateixen els protagonistes, accentuada per la blancor extrema del marbre, que sembla un bloc de gel.

Interpretació

Blay transmet la sensació de fred del vell i la nena, completament nus.

La veritable força és la capacitat de transformar una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del sofriment humà.

Es por considerar una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. És una reflexió sobre les dificultats i la cruesa de la vida, per tant té una gran càrrega expressiva.

Edip a Colonna (1885) de Dominique Jean Hugues Museu d’Orsay, París (Representa Antígona, amb el seu pare cec, Edip, segons l’obra de Sòfocles del mateix títol).

Interpretació

Semblances amb aquesta obra francesa, que representa a Edip i la seva filla Antígona.

El vell mira l’espectador, mostra voluntat de superar el patiment per protegir la noia.

Només està nu el tors del vell en aquesta. En Blay les dues figures estan nues.Als esbossos previs de Blay, però, els dos personatges anaven vestits.

L’obra fou presentada a l’Exposició de Madrid l’any 1892 i cobert d’elogis, Miquel Blay obtingué una medalla.

En el procés de creació d‘Els primers freds, l'escultor primer du a terme una versió amb les figures vestides i després una altra amb les figures nues, accentuant el missatge ple de simbolisme. Aquesta última fou la definitiva. Ambdues versions són fetes a Roma.

Queda plasmat, amb un cru realisme, la pobresa i la misèria que pateix la humanitat.

Funció

Aquesta està molt relacionada amb el context històric. L’aparició del modernisme a Catalunya és data entre el 1888, amb l’Exposició Universal, i el 1898, amb la pèrdua de les últimes colònies. Aquest estil fou impulsat pel mecenatge privat, que després es va anar veient desplaçat pels poders públics, sobre tot la Mancomunitat, la qual establí un programa cultural que donava preferència a l’ús del català i a la catalanitat com a element diferenciador. El modernisme fou un art plenament al servei de la burgesia.

En un moment en que el sentiment nacionalista era molt fort, el modernisme intentava trobar un estil propi català que donés continuïtat a la Renaixença, incorporant al mateix temps les noves tendències i avantguardes europees.

Els primers freds, malgrat pertànyer més al corrent realista, obeïa al desig del modernisme, de portar la modernitat artística a Catalunya.

Blay va realitzar aquesta obra a Roma i l’exposà per primer cop a Madrid, on va tenir un gran èxit. Va obtenir menció extraordinària a l’exposició de Belles Arts de 1894.

Estil (models i influències)

Blay desenvolupà un estil molt personal, caracteritzat per: - domini depurat del dibuix i la tècnica escultòrica - gran facilitat per treballar l’expressivitat dels personatges.Els primers freds és una obra primerenca de Blay, on hi ha influències dels seu mestre, H. Chapu i de Hugues (Edip a Colonna)

En el seu temps, Els primers freds, fou considerada una escultura que trencava amb l’academicisme. Blay evolucionà del realisme al simbolisme i modernisme, destacant dins d’aquest el grup al·legòric del Palau de la Música. Tot i així ja hem vist que a Els primers freds s’hi observen elements simbolistes (formes esfumades del modelat, estats d’ànim clarament expressats).L’escultura catalana de finals del XIX s’inspirava en les novetats que provenien de París, sobretot en el simbolisme de Rodin, que fou el gran renovador del llenguatge escultòric de l’època.

La influència de Rodin s’aprecia en el dibuix del cap del vell, el detallisme anatòmic, la delicadesa de la nena i l’anecdotisme del banc.

Aquesta obra correspon a l’etapa romana de Blay.

El contrast entre realisme, simbolisme i idealisme d’aquesta obra va significar la transició de l’academicisme a la modernitat escultòrica, present en Josep Llimona i Enric Clarasó.

Miquel Blay: Perseguint la il·lusió.

Grup escultòric fet el 1903 i instal·lat al MNAC, a Barcelona. Aquesta és una obra propera al simbolisme i combina diferents materials com a recurs cromàtic i al·legòric. Influències de Meunier, Rodin i Claudel en les obres de Blay pertanyent a aquest període.

Monument a Alfons XII, parc del Retiro, Madrid. 1910

1903, Monument a Vítor Chávarri 1930. Monument a Cuba

Font de la plaça Espanya, de Barcelona. Tres grups escultòrics que representen els 3 mars que banyen les costes de la Península Ibèrica. 1929