Miquel Blay: Els primers

freds

Títol: Els primers freds.Autor: Miquel Blay (Olot,

1866 – Madrid, 1936).Cronologia: 1892. Tipologia: escultura

exempta.Materials: marbre blanc.Mides: 1,36 x 0,98 m.Estil: realista/simbolista.Tema: anecdòtic i

costumista.Localització: MNAC

(Barcelona).

Fitxa tècnica

Perseguint la il·lusió(c. 1903).

Obra del mateix autor

La cançó popular. Grup escultòric de la façana del

Palau de la Música Catalana de Barcelona (1907).

Biografia de l’autor

Miquel Blay va començar el seu aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot. El 1888 va anar a París, ciutat on va viure fins a l’any 1906. Entre el 1890 i el 1894 l’escultor va visitar Roma, període de temps en què va adquirir una sòlida formació artística que li va valer el reconeixement de la seva obra i l’obtenció de nombrosos premis nacionals i internacionals.

El 1906 es va instal·lar a Madrid, va abandonar l’estil modernista de la seva primera etapa i es va caracteritzar per un academicisme pròxim al realisme.

Eclosió (1905)

Nomenat acadèmic espanyol a Madrid (1909) i, posteriorment a Roma (1924), va retre nombrosos encàrrecs públics que va compaginar amb la seva tasca com a mestre escultor.La Pau (Monument a Alfons XII) (1910) Parc de El

Retiro

Rius de la Mediterrània, Ebre. Font de la plaça Espanya (1929)

Descripció formal

Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena, ambdós asseguts en un banc i completament nus. En la seva posició, l’ancià mostra una composició quasi simètrica –amb una inclinació lleu del cap-, marcada per angles i línies rectes. La noia jove, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba, que permet a l’escultor representar l’actitud de moviment cap al personatge central, que es manté estàtic amb els dos peus a terra.

En el tractament, l’escultor aplica un grau alt de realisme acompanyat d’una minuciositat extrema. Això s’evidencia en l’anatomia de l’ancià, especialment en la textura de la pell i la morbidesa i els plecs de la carn.

També cal destacar el naturalisme extraordinari amb què l’artista aconsegueix representar la sensació de fred en el rostre de l’ancià, esculpint amb tot detall la constricció muscular en el gest facial i també al coll, en l'intent de superar l’adversitat. Les mans també són molt expressives, entrellaçades, com si volgués suggerir que no hi ha cap altra esperança o alternativa.

Tota aquesta força, en canvi, es transforma en tendresa en el cas de la nena, la cara de la qual és concebuda per l’artista a partir del sfumatto o non finito, tècnica amb la qual s’aconsegueix realçar les formes suaus de la seva anatomia.

Temàtica

Els primers freds supera la simple consideració escultòrica anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. La finalitat que perseguia l’artista català va ser la d’invitar l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida, i per a això es val de l'excel·lent expressivitat dels personatges. L’ancià presenta una musculatura robusta, que fa pensar en la fortalesa i els treball dels anys de joventut. Ara, però, la seva mirada trista i resignada sembla assumir la debilitat de la vellesa. La nena, en canvi, delicada i tendra, mostra una actitud d’indefensió i temor, i tomba el cap vers l’ancià. La nuesa dels dos personatges contribueix a donar una major credibilitat a aquest missatge ple de simbolisme , alhora que aquest aspecte permet a l’artista remarcar-ne l’estat d’indefensió.

Amb tots aquests elements, Blay aconsegueix transformar una escena de tendresa commovedora en una representació del sofriment humà.

Models i influències

La influència de Rodin en l’obra de Blay és evident en el tractament del marbre, perquè marca la musculatura del personatge amb una gran exactitud i utilitza la tècnica del non finito en el rostre de la nena. Des del punt de vista formal, el model en què es va inspirar Blay també va ser francès: el grup Edip a Colonna, de l’escultor Jean –Baptiste Hugues, format per dues figures –l’ancià i la nena- en una actitud similar a la d’Els primers freds.

Jean-Baptisme Hugues : Edip a Colonna (1885)

Premiada amb la Primera Medalla a l’Exposició Nacional de Madrid, el contrast entre realisme, simbolisme i idealisme d’aquesta obra va significar la transició de l’academicisme cap a una modernitat escultòrica que es troba desenvolupada en l’obra de Josep Llimona i Enric Clarasó, entre d’altres.

Josep LLimona: El desconsol (1903-1907)

Enric Clarasó: Eva (1904)