4t.

ES

O

Pro

fess

or:

Fe

rran

Go

nzà

lez

EL

S T

EM

PS

MO

DE

RN

S (

S.

XV

-XV

III)

Unitat 2 L’Europa de l’absolutisme (XV-XVIII)

2

1.GENT I FEINA A L’EUROPA MODERNA 1.1 La societat a l’època moderna La població era bàsicament rural. Els rendiments agrícoles eren baixos i la tecnologia pobra. Les males collites provocaven les crisis de subsistències caracteritzades per la puja del preu dels aliments i els morts per fam. Les guerres eren freqüents i les epidèmies com la pesta provocaven una elevada mortaldat. També era molt elevada la mortalitat infantil. Es mantenia la divisió en tres estaments. Els nobles i els clergues constituïen els dos estaments privilegiats perquè no pagaven impostos i gaudien de lleis especials. El tercer estament estava format per pagesos, artesans, menestrals i burgesos cada cop més rics. 1.2 Creixement i crisi El segle XVI va ser un període de creixement econòmic ja que es va desenvolupar molt el comerç per diferents raons: arribada d’or i plata americans, demanda americana de productes europeus, arribada dels europeus a Amèrica. El segle XVII, en canvi, va ser un temps de crisi provocada per les guerres, les crisis de subsistències i les pestes.

2. LA MONARQUIA ABSOLUTA A finals de l’Edat Mitjana es va anar creant una nova forma de govern caracteritzada per l’increment del poder del rei,que els historiadors i historiadores han anomenat la monarquia autoritària o absoluta. 2.1 Què és la monarquia absoluta? Els reis absoluts dels segles XVI,XVII i XVIII tenien un poder gairebé absolut: dictaven les lleis, dirigien el govern i aplicaven la justícia. Els defensors de la monarquia absoluta (video) sostenien que el rei havia rebut el seu poder de Déu. Per això, aquesta forma de govern es coneix com a monarquia absoluta de dret diví. L’ampliació del poder reial va fer-se a costa dels grups dominants a l’Edat Mitjana. La noblesa va perdre part del seu poder polític i els reis van ser prou poderosos per esclafar les revoltes dels nobles.

A l’edat moderna la majoria de la població seguia sent pagesa. A la foto, una representació de pagesos treballant els camps.

Un dels principals representants de la monarquia absoluta va ser el rei Lluis XIV de França (web) (1638-1715)

Unitat 2 L’Europa de l’absolutisme (XV-XVIII)

3

Les Corts també es veieren afectades i els reis a penes les convocaven. Els reis per exercir el seu poder van crear exèrcits poderosos i van organitzar una administració estatal integrada per un gran nombre de funcionaris, que eren els encarregats d’administrar justícia i recaptar impostos. També formaven el cos diplomàtic encarregat de les relacions internacionals. Els monarques governaven des de la capital i delegaven en privats (nobles o eclesiàstics en qui el rei delegava les tasques de govern). 2.3 El rei i els diners Els reis van obtenir els diners de diferents maneres:

Recaptació d’impostos

Comerç internacional Les grans rutes del comerç eren marítimes i les més importants eren les següents:

Índies occidentals, que comunicava Europa amb Amèrica.

Índies orientals, que arrencava dels territoris asiàtics i vorejant Àfrica arribava fins a Europa.

Comerç triangular, que s’establia entre Europa, el golf de Guinea i Amèrica.

Els préstecs. Aquest recurs va provocar l’endeutament de la hisenda reial.

La concessió de patents de cors. El rei autoritzava a determinats mariners (corsaris) a assaltar naus enemigues. El monarca rebia part del botí. Un dels més famosos va ser Francis Drake (foto inferior) que va fer de corsari per la reina Isabel I d’Anglaterra i va acabar rebent un títol nobiliari

2.4 El rei i els estaments El rei es va envoltar de l’alta noblesa, que el va ajudar a governar. La petita noblesa, va continuar vivint als seus castells, lluny dels centres de poder. La burgesia comercial s’havia beneficiat molt del creixement del comerç dels segles XVI i XVII. Continuava controlant el govern de les ciutats i col.laborava amb els monarques absoluts concedint-los préstecs o bé integrant-se en el cos de funcionaris de l’Estat. Els burgesos continuaven formant part de l’estament no privilegiat. Aquesta situació va impedir-los accedir als càrrecs de govern més importants i els obligava a pagar impostos.

Les immenses quantitats d’or i plata provinents del Nou Món van tenir un preu molt costós en vides humanes. A la foto un gravat de les espantoses condicions de treball i vida dels indígenes obligats a treballar a les mines de plata de Potosí.

Les famílies burgeses més riques es van convertir en els banquers dels reis europeus. A la foto un quadre de en el que apareix un matrimoni burgés dedicat al negoci del préstec.

Retrat de Sir Francis Drake. (video)

Unitat 2 L’Europa de l’absolutisme (XV-XVIII)

4

Per aquesta raó la burgesia s’anava allunyant dels monarques absoluts.

3. TEMPS DE GUERRA 3.1 Els grans estats Els reis dels segles XVI i XVII van regnar sobre territoris cada vegada més extensos. Aquest fenomen sobretot és molt visible a Europa oriental, ja que a finals del segle XVII només hi havia tres estats: l’imperi otomà, Polònia i Rússia. Les úniques excepcions pel que fa a la formació dels grans estats eren la península italiana i l’imperi germànic.

Al segle XVI, la monarquia hispànica era la potència hegemònica a Europa: controlava el comerç atlàntic, encapçalava la lluita contra els turcs i actuava com a potència defensora del catolicisme, la qual cosa li va provocar enfrontaments amb els estats protestants. Als segles XVI i XVII, a la monarquia hispànica regnava la dinastia dels Habsburg. Com a reis molt absolutistes d’aquesta dinastía destaquen Carles I i Felip II. A Àustria regnava una altra branca dels Habsburg. Aquest regne de cultura alemanya i religió catòlica abraçava altres territoris: Bohemia i Moràvia. Entre els segles XVI i XVII França va esdevenir una de les grans monarquies europees. Va ser l’únic estat capaç d’oposar-se als Habsburg amb garanties de derrotar-los.

Unitat 2 L’Europa de l’absolutisme (XV-XVIII)

5

L’any 1599 va arribar al tron de França la família dels Borbó, que al llarg del segle XVII va vèncer reiteradament els monarques austríacs, tot conquerint el Franc Comtat i el Rosselló. Aquesta política volia fer coincidir les fronteres polítiques de França amb les fronteres naturals delimitades pels rius Jura i Rin i per les muntanyes dels Alps i els Pirineus. 3.2 Els conflictes A l’Edat Moderna, la guerra fou una constant en la vida dels europeus. França i la monarquia hispànica van guerrejar des del segle XV fins al XVII. També van ser constants els enfrontaments entre el regne d’Àustria i l’imperi otomà. A més hi van haver revoltes, guerres civils i guerres religioses. De tots els conflictes cal destacar-ne dos:les guerres de religió a França i la guerra dels Trenta Anys. 3.3 Les guerres de religió a França Van ser vuit conflictes bèl.lics que van enfrontar els catòlics amb els calvinistes, coneguts amb el nom d’hugonots. Els catòlics van ser ajudats per la monarquia hispànica i els hugonots reberen el suport d’Anglaterra i d’altres estats protestants d’Europa. Paral.lelament es va desenvolupar un altre conflicte:la lluita per la corona entre les diverses famílies de la noblesa francesa. Finalment es va imposar l’hugonot Enric de Borbó, el qual es convertí al catolicisme i va promulgar l’Edicte de Nantes:decret que confirmava el catolicisme com a religió oficial de França i a la vegada reconeixia als hugonots el lliure exercici de la seva religió. 3.4 La guerra dels Trenta Anys (1618-1648) La guerra dels Trenta Anys (video) s’inicià com un conflicte religiós i polític dins de l’imperi alemany i va acabar sent una lluita entre els Borbó i els Habsburg pel domini d’Europa. La guerra s’acabà a Alemanya amb la pau de Westfàlia (1648) , si bé França i la monarquia hispànica van seguir lluitant a l’actual Bèlgica i a Catalunya fins el 1659, any en què signen la pau dels Pirineus.

Un dels episodis més sagnants de les guerres de religió franceses fou l’anomenada nit de Sant Bartolomeu, quan els catòlics van massacrar els hugonots pels carrers de Paris el 24 d’agost de 1572. A la foto, pintura de François Dubet que representa la matança.

La guerra dels Trenta Anys (1618-1648) comença amb un fet anecdòtic: la defenestració de Praga (web)

Unitat 2 L’Europa de l’absolutisme (XV-XVIII)

6

4. L’EXÈRCIT DELS REIS ABSOLUTS Els exèrcits europeus integrats per nobles i cavallers van ser substituïts per unitats militars formades per mercenaris, que lluitaven a canvi d’un sou i pel dret de botí sobre els conquerits. Els reis europeus van utilitzar els soldats no tan sols per lluitar contra altres estats rivals, sinó també per imposar el seu poder dins de les fronteres del seu reialme.

5. LA REVOLUCIÓ ANGLESA Al segle XVII, la major part dels estats europeus eren monarquies absolutes. Teníem com a excepcions: Suïssa, confederació de districtes; les repúbliques italianes i Anglaterra que va experimentar un canvi en el model polític, ja que la monarquia absoluta va desaparèixer gràcies a dues revolucions. La nova dinastia anglesa dels Orange va instaurar la religió protestant i la llibertat del Parlament. Això volia dir que a partir d’aleshores la monarquia anglesa qudava sotmesa a les lleis i al Parlament. S’estrenava un nou model pòlític:la monarquia parlamentària.

6. L’ART BARROC El barroc (video) és un estil artístic nascut a Italia a finals del segle XVI, que es va estendre per tota Europa al llarg del segle XVII i volia defugir la serenor i l’equilibri propis de l’art del Renaixement. 6.1 L’escultura Els escultors van interessar-se per la representació del moviment, per la qual cosa en les escultures hi ha roba en moviment i predomini de la línia diagonal.Com a altres trets tenim el realisme, els gestos teatrals i l’expressió de sentiments. Els principals temes van ser el mitològic i el religiós. Abunden les imatges que representen amb molt dramatisme, la passió de Crist.

Al quadre de Velázquez (video) “La rendición de Breda” (1635) els protagonistes són soldats que acaben de lluitar en una gran batalla.

El retrat de cos sencer més famós de Carles I d’Anglaterra pintat per Van Dyck el 1635.

Unitat 2 L’Europa de l’absolutisme (XV-XVIII)

7

6.2 L’arquitectura Per donar sensació de dinamisme a les façanes barroques predomina la línia corba. També s’alternen zones de llum amb zones més fosques i es combinen les línies còncaves amb línies convexes. Es fan plantes de les esglésies a partir de línies corbes, moltes esglésies tenen planta el.líptica i oval. Els edificis són molt decorats amb medallons, escuts i escultures col.locades en unes obertures anomenades nínxols. 6.3 La pintura Els pintors barrocs centren el seu interès en el moviment , l’expressió i el realisme. També s’interessen per la perspectiva i el color. La pintura barroca és feta a partir de taques de color i hi ha molt contrast entre la llum i l’ombra, anomenat clarobscur. El retrat i la pintura mitològica van ser dos dels temes més corrents. Als països catòlics es van fer, a més, moltes pintures de tema religiós amb predilecció pel dramatisme(escenes de mort i martiri de sants i santes). Als països protestants abunden les obres que representen escenes de la vida quotidiana, paisatges i natures mortes (fruita, flors, gerros, llibres, instruments de música). L’italià Caravaggio conegut pels contrastos violents de llums i ombres, és considerat un dels primers pintors barrocs. Als Països Baixos destaca Rembrandt i el flamenc Rubens que adquirí fama per les seves pintures de tema mitològic, on apareixien dones de formes plenes.

El palau de Versailles (França) (web) és un dels principals exponents de l’arquitectura del barroc.

La vocació de Sant Mateu (1599-1600) de Caravaggio.(web) Capella Contarelli. Església San Luigi dei Francesi (Roma)