juny 2009

Un cinturó verd per a Girona

La riquesade les Illes Formigues

Càtedres: la Universitat i el territori

Al servei de la recerca

Arqueologia urbana a Girona. L’excavació Cuina de Casa pastorsJosep M. Nolla, Josep CasasEdita: Universitat de Girona ISBN 978-84-8458-291-5 / 101 pàg / 21 x 30 cm / PVP: 12 €

Llocs públics en la naturaCarlos Martí ArísEdita: Universitat de GironaISBN 978-84-8458- 284-7 / 66 pàg. / 18 x 12,5 cm / PVP: 10 €

La tutoria a la Universitat. Una proposta de pla d’acció tutorialDiversos autorsEdita: Universitat de GironaISBN 978-84-8458- 289-2 / 106 pàg. / 21 x 29 cm / PVP: 10 €

Dels capbreus al registre de la propietat.Drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles XIV-XX)Rosa Congost Colomer (Ed.)Edita: Documenta Universitaria - Sèrie Biblioteca d’Història Rural - FontsISBN: 978-84-96742-91-8 / 390 pàgines / 13 x 20 cm / idioma: català/ PVP: 20 €

Filiales de multinacionales en EspañaI + D y competitividadJaume Valls Pasola, Paloma Miravitlles Matamoros, Ana Núñez Carballosa, Laura Guitart Tarrés, José María Castán FarreroEdita: Documenta Universitaria - Sèrie DocumentaISBN: 978-84-92707-00-3 /120 pàgines / 16 x 23,5 cm / castellà / PVP: 25 €

De la vanitat a la saviesa - From vanity to wisdomEl paper cibernètic dels museus - The cybernetic role of heritageTomislav SolaEdita: Documenta Universitaria - Sèrie Publicacions de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni CulturalISBN: 978-84-96742-69-7 / 76 pàgines / 12 x 17 cm / idioma: bilingüe català-anglès / PVP: 14 €

Usos transnacionals del discurs sobre l’Holocaust i el colonialisme / Transnational Uses of Holocaust and Colonialism DiscourseAndreas HuyssenEdita: Documenta Universitaria - Sèrie Publicacions de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni CulturalISBN: 978-84-92707-03-4 / 56 pàgines / 12 x 17 cm / idioma: bilingüe català-anglès / PVP: 14 €

Tècniques d’anàlisi turísticaGermà Coenders Gallart, Gemma Renart Vicens, Laura Vall·Llosera Casano-vas, Àngels Xabadia PalmadaEdita: Documenta Universitaria - Sèrie PLURALS-AulaISBN: 978-84-96742-95-6 / 312 pàgines / 16 x 23,5 cm /català / PVP: 18 €

Manual para el análisis de la variabilidad geográfica de la supervivencia relativaAplicación de modelos estadísticos a datos poblaciones de cáncerMarc Sáez i Zafra, et al.Edita: Documenta Universitaria - Sèrie UdG PublicacionsISBN: 978-84-96742-90-1/ 102 pàgines / 16 x 23,5 cm / català / PVP: 23 €

Pla d’igualtat entre dones i homes de la Universitat de GironaMercè Agüera Cabo, Obdúlia Gutiérrez Jaramillo (Coord.)Edita: Documenta Universitaria - Sèrie UdG PublicacionsISBN: 978-84-96742-99-4 / 2a edició / 88 pàgines / 16 x 23,5 cm / idioma: català / PVP: 16 €

La producció audiovisual a Catalunya. 2005-2007Josep Gifreu i Pinsach, Joan Maria Corbella Cordomí (Ed.)Edita: Documenta Universitaria - Sèrie UNICA-EstudisISBN: 978-84-96742-74-1 / 410 pàgines / 16 x 23,5 cm / idioma: català / PVP: 30 €

La futura llei d’espais agraris a CatalunyaJornades de reflexió, participació i debatAnna Ribas Palom, Anna Roca Torrent, et al. (Ed.)Edita: Documenta Universitaria - Sèrie ActaISBN: 978-84-96742-89-5 / 290 pàgines / 16 x 23,5 cm / idioma: català / PVP: 36 €

Novetats editorials

UdG Publicacions / Tel. 972 41 80 99 · Documenta Universitaria / Tel. 972 41 89 92

/3/

Etapes universitàries

S’acaba un curs que haurà estat decisiu a l’hora d’enfocar els nous plantejaments exigits per l’adequació de les nostres universitats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Després de superar múltiples entrebancs, començant per la indefinició de les directrius estatals fins a l’últim moment i acabant per un determinat estat d’opinió que ha estat com a mínim escèptic, la Universitat de Girona endega 27 nous graus que començaran a partir del període 2009/2010. És un final de curs, doncs, que implica també, a nivell genèric de tot el sistema universitari, un final d’etapa, d’una determinada manera d’afrontar els reptes educatius. Ara, se n’obre una altra que, per a tots els implicats, representa endinsar-se en un terreny en certa manera desconegut, conscients, però, que reportarà notables beneficis a la pròpia universitat i als estudiants, que veuran com la integració europea i les noves metodologies educatives eixamplen el ventall de la seva formació i de les sortides professionals.

Diem “en certa manera desconegut” perquè si hi ha una cosa certa és que la UdG ja fa temps que, a través dels plans pilot, de les campanyes informatives, de la seva voluntat d’avançar-se als esdeveniments, ja fa temps, doncs, que treballa amb la perspectiva europea. El curs que acaba és la culminació de molts esforços. El curs que començarà el setembre ve carregat de responsabilitats històriques i de moltes esperances en una renovació pedagògica que també ha de representar un canvi en la pròpia manera d’entendre el sentit de la universitat a començaments del segle XXI.

Al mateix temps, la UdG iniciarà un procés electoral que culminarà amb l’elecció d’un rector o d’una rectora, responsable de dur a bon port no solament la consolidació de l’EEES sinó el trajecte que a la UdG es regeix sota les directrius del Pla Estratègic aprovat enguany.

Engega. Revista de la Universitat de GironaEdita: Universitat de GironaCoordinació: Josep M. Fonalleras i Francesc TenRedacció: Carles GoriniFotografia: Marta Payeró (Servei de Publicacions) i els autors corresponentsMaquetació i il·lustració: Marc Vicens (Servei de Publicacions)Producció: Servei de PublicacionsISSN: 1988-3161Dipòsit legal: Gi-835-2008Amb el suport del Consell Social de la UdG. Consell editorial: Comissió de Publicacions de la Universitat de Girona (Xavier Arbós, David Brusi,Maria Gispert, Dolors Juvinyà, Salomó Marquès, Sadurní Martí, Joaquim M. Puigvert, Jaume RufíDolors Vidal i Jörg Zimmer).

La revista Engega no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

PublicacionsPl. Sant Domènec, 317071 Girona Tel. 972 41 80 99Edifici Les Àligueswww.udg.edu/publicacions publicacions@udg.edu

Imprès amb paper offset de 70g

BY

/4/

05 //// Opinió: Modest Prats, engrunes i retalls. Francesc Feliu

06 //// Opinió: Transferència de coneixement en l’àmbit de les Humanitats. Gerardo Boto

07 //// Opinió: L’Erasmus: una gran oportunitat. Nadeia Balsalobre

08 //// Beques BTI. Formant estudiants per la transferència i la innovació

10 //// El Serveis Tècnics de Recerca de la UdG

14 //// Càtedres UdG

15 //// Art i Cultura Contemporània

16 //// Empresa Familiar: de la botiga a la multinacional

17 //// Tots som científics

18 //// Xavier Quintana: “cal conservar els valors ecològics del territori”

20 //// Educació en l’esport

21 //// Més valor per a les Illes Formigues

22 //// Josep-Maria Terricabras: “una universitat petita no té perquè ser esquifida, ni ha de ser marginal pel fet de ser perifèrica”

27 //// Un cinturó verd per Girona

30 //// L’aportació de la Càtedra d’Immigració

31 //// La UdG divulgarà l’obra del matemàtic Lluís Santaló

33 //// Atles literari de les terres de Girona

35 //// Martí Casals, metge rural

36 //// Ángel López: “Hem de fer que les indústries creixin sense comprometre el desenvolupament futur”

37 //// La promoció de la salut

38 //// Joaquim Velayos: La seguretat en el treball no només és important sinó que a més surt rendible”

39 //// La cultura des de la proximitat al món global

40 //// Per un desenvolupament humà sostenible

41 //// Albert Serra vist per Marc Vicens

43 //// UdG Express: Localitzat el temple romà de Girona; Fòrum Industrial: contacte directe; Tenir química amb la ciència; Notícies de l’ACME.

45 //// El Perfil: Josep Tero

SUM

ARI

/5/

Modest Prats, Engrunes i retallsEn la darrera lliçó a la Universitat, que constitueix l’epíleg d’aquesta mena d’obra filològica completa que és el llibre Engrunes i retalls. Escrits de llengua i de cultura catalanes, Modest Prats acabava confessant que «amb tantes paraules que us he dit i m’heu dit, m’heu acostat a la Paraula». Crec que aquesta afirmació dóna un sentit precís i molt correcte al que ha estat la seva importantíssima aportació a la investigació científica i a la docència universitària: per a Modest Prats, la dedicació a la filologia i l’estudi de tantes qüestions relacionades amb la llengua i amb la cultura catalanes han estat la via propícia per establir un diàleg fecund amb el món universitari i acadèmic, i per encarrilar, en bona mesura, les seves inquietuds intel·lectuals, sense perdre mai el referent, profund, de la seva relació amb la Transcendència. D’una altra banda, i lligada íntimament amb la seva fidelitat pregona a l’Església del país, la fidelitat al País, insubornable, ha marcat també profundament la seva trajectòria vital, ha condicionat i ha tenyit de forma constant la seva producció científica —les seves paraules— des dels inicis.

El llibre no és pas una simple reimpressió dels escrits publicats de Modest Prats, amb alguna minúcia afegida. Com a editor d’aquest volum, i en nom del grup gironí de recerca en Història de la Llengua que és qui l’ha promogut, voldria deixar clar que el que pretén aquest llibre és una autèntica reinterpretació de la seva obra, per situar-la en la dimensió i en el lloc que li pertoca. Els treballs de Modest Prats, alguns ben coneguts pels estudiosos del ram, altres avui segurament desconeguts o oblidats per quasi tothom, prenen efectivament una nova llum en posar-los junts, l’un al costat de l’altre. El que representaven paraules parcials en el discurs científic de la filologia, el que constituïen petits retalls d’impressions i d’opinions sobre la nostra història cultural, el que eren només engrunes produïdes arran de les circumstàncies i els compromisos d’una vida, uns al costat dels altres fan piló i evidencien un treball d’un gruix intel·lectual i moral inqüestionable. Ens sorprèn la profunda coherència entre textos produïts al llarg de més de quaranta anys. Ens sorprèn la seva solidesa, malgrat el temps. Ens sorprèn, encara, la seva vigència per als estudis actuals en aquests camps. Tant de bo que la comunitat científica aprofiti molt aquest llibre, que sigui de profit també per als lectors que s’hi acostaran amb més o menys intensitat, i que ens serveixi a tots per confirmar-nos l’alta consideració que, sens dubte, ja mereix l’obra de Modest Prats.

Francesc FeliuDegà de la Facultat de Lletres de la UdG

/6/

Gerardo BotoProfessor d’Història de l’Art. Institut de Recerca Històrica

Transferència de coneixement en l’àmbit de les HumanitatsLa projecció social dels resultats i procediments de les recerques dels professors i investigadors que desenvolupem la nostra activitat en qualsevol de les disciplines humanístiques – tipificats com a transferència del coneixement – és una constant que es reflecteix en un ampli llistat de suplements o revistes culturals del diaris, televisions i cadenes de ràdio, etc. La Facultat de Lletres de Girona, sense anar més lluny, pot presentar una àmplia i variada nòmina de professors –d’autors, al cap i a la fi– que exposen en articles divulgatius les conclusions més significatives de les seves recerques específiques.

L’arqueologia de gestió, municipal o comarcal, és sens dubte, un altre domini en el qual es du a terme una transferència de coneixement, elaborat prèviament a les aules i a les excavacions de recerca. En paral·lel, i potser d’una manera encara més visible, les exposicions de contingut artístic posen a l’abast de la societat tots els resultats de les recerques sobre els aspectes formals i estètics o sobre les anàlisis dels continguts culturals i ideològics de les obres d’art, arguments nuclears en la disciplina d’Història de l’Art. Una mostra de les obres d’un període històric o un artista específic exigeix, a més, transmetre plantejaments i informacions sobre els processos de patrimonialització de les obres o les estratègies de museïtzació i exposició. És, per tant, mitjançant les exposicions em museus o sales d’institucions culturals, que els historiadors de l’art consumem la difusió de les nostres tasques investigadores i ens responsabilitzen de la transferència del coneixement, freqüentment, a més, sense que l’accés a tot això no comporti un cost afegit per al ciutadà.

En el meu cas, he tingut l’oportunitat de comissariar recentment l’exposició “Imatges medievals de culte”, tasca que inclou el disseny tant dels continguts de la mostra com del catàleg publicat. És des d’aquesta circumstància puntual que els responsables d’Engega m’han demanat que plantegi una valoració general sobre els vèrtexs de la socialització del coneixement que despleguem els historiadors de l’art. La mostra sobre aquestes representacions en fusta pintada dels éssers sagrats venerats pel cristianisme medieval resulta pertinent, a més, per a reflexionar des d’una perspectiva històrica com s’ha propiciat en altres períodes l’accés dels no iniciats a determinats principis culturals, o com és el cas, doctrinals. La teologia divulgativa, conreada pels predicadors al llarg dels segles medievals, pretenia que totes les audiències de fidels comprenguessin quin tipus d’aspiracions podien dipositar en Déu o els sants, com també quines conseqüències morals i espirituals tindria comportar-se d’una manera o d’una altra. Les societats medievals van produir un art elitista per a consum dels poderosos, realitzat sempre que era possible amb els materials més cars i luxosos perquè, entre altres responsabilitats, havien de representar la rellevància social i política dels seus propietaris. No obstant això, al mateix temps, en aquelles èpoques es realitzaren escultures o pintures menys costoses –per exemple, en fusta policromada– destinades a espais d’ús col·lectiu, com ara capelles o esglésies, i a receptors de formació teològica limitada. Les talles, però, transmetien amb força i eficàcia els principis dogmàtics de la fe cristiana. Ara bé, és veritat que aquestes escultures gòtiques o romàniques s’oferien a uns espectadors àvids d’esperança. És aquí on ens hem de demanar, davant l’avidesa de coneixement dels ciutadans i ciutadanes d’avui, quines són les estratègies comunicatives i expositives més adequades per arribar al públic, i no només distreure’l i informar-lo, sinó sobretot formar-lo i emocionar-lo; al cap i a la fi enriquir-lo i, de retruc, dispensar un benefici objectiu al conjunt de la societat.

/7/

Nadeia BalsalobreTècnica de l’Oficina de Relacions Exteriors

L’Erasmus: una gran oportunitatQuan estudiava mai no hauria aprofitat l’oportunitat d’anar a fer una part de la carrera a un altre país. Sempre he estat molt “de casa” i la idea de viure durant més de quinze dies seguits en un país estranger em feia pànic. L’oportunitat hi era. Existia, com ara, el progra-ma Erasmus d’intercanvi d’estudiants entre universitats europees. Ara em penedeixo de no haver-hi participat. Actualment treballo per mirar de facilitar els tràmits als estudiants de la Universitat de Girona que volen fer un Erasmus i, ho confesso, em fan enveja. Sana, però enveja.

Tot i que en el meu cas el problema era un altre, llavors la beca per anar a fer un període d’estudis a un altre país era molt minsa i això limitava en gran mesura l’oportunitat de mo-bilitat dels estudiants. Però, tot i així, n’hi havia que marxaven. Se n’anaven a l’aventura, i una mica també es tracta d’això. En aquest moment els ajuts per fer un Erasmus són força més elevats i, en qualsevol cas, representen una ajuda a l’hora de viure la que, en molts casos, serà la més gran experiència de la vida dels que hi participen, experiència que, en tots els casos, serà inoblidable. Hi ha estudiants que protesten perquè la beca no cobreix totes les despeses que tindran al país on volen anar. És clar, totes les despeses no les cobrirà mai. Ni aquí ni enlloc no paguen ningú per estudiar. Visquis on visquis tindràs despeses que has d’afrontar amb els teus propis ingressos. Encara que estudiïs en un altre país, la cosa no canvia. Depèn d’on decideixis viatjar, la beca pot cobrir la major part de les despeses que tindràs o bé només serà un ajut simbòlic. En qualsevol cas, els estudiants que marxen d’Erasmus haurien de tenir en compte que s’estalvien els diners de la matrícula a la univer-sitat on van, que pot arribar a ser infinitament més cara que no pas aquí; haurien de tenir en compte també que només d’aquesta manera tenen l’oportunitat de cursar part dels seus estudis fora; i, sobretot, haurien de poder adonar-se que reben diners (siguin més o menys dels esperats) a canvi de l’oportunitat de viure una gran experiència. Així ho asseguren tant els estudiants que han marxat com els que han vingut aquí provinents d’altres països a través del mateix programa. Molts han acabat demanant un allargament de l’Erasmus: si han marxat per només un semestre demanen poder quedar-se al país que han triat durant tot un curs. Sí, al país que han triat. Hi ha un ampli ventall de possibilitats per triar. La Universitat de Girona compta amb un gran nombre de convenis bilaterals amb uni-versitats d’arreu d’Europa. Tots es presenten en forma d’oferta de places que els estudiants poden triar. I si no n’hi ha més és perquè s’ajusten a la demanda del moment. Si la demanda per fer un Erasmus creix, els convenis, les destinacions per triar, també augmentaran.

Jo ho veig així, i així els ho explicaria: són estudiants, són a l’inici de les seves vides, encara estan decidint a què es dedicaran, què faran a la vida. Molts encara no saben què volen ser quan siguin grans. Conèixer gent nova, maneres de fer noves, experiències noves, els ajudarà en molts casos a prendre aquesta decisió. Alguns fins i tot es quedaran al país on han viatjat, per motius professionals, per motius personals... pel que sigui. Alguns coneixe-ran nous estudis, noves variants de la carrera que han triat, noves llengües... s’obriran nous horitzons per a ells. I potser també coneixeran persones que acabaran essent crucials en les seves vides. Sigui com sigui, estic convençuda que en tots els casos l’experiència marcarà les seves vides, per sempre.

/8/

Les beques BTI (Becaris de Transferència i Innovació) són un instrument de la Universitat de Girona per millorar la formació dels estudiants en els camps de la transferència i la innovació.

Les dues ribes d’un riu mai no són iguals. Una pot ser dolça i l’altra feréstega, en un punt pot semblar que s’acosten i més enllà separar-se. La Universitat i l’empresa són també dues ribes separa-des per un riu que de vegades és imaginari i d’altres molt real. Els seus perfils són variables, les distàncies de vegades són incertes, però, amb tot, hi ha diversos llocs des dels quals es poden cons-truir ponts entre una riba i l’altra. Un d’aquests ponts s’anomena Beques BTI i per ell circulen estudiants de la UdG de camí cap als seus futurs llocs de treball. És aquest un pont que no cal travessar corrent. Els que el passen —els estudiants— s’hi poden entretenir, adquirir diferents coneixements que els seran útils quan arribaran a l’altra riba. Ara, el pas del pont imaginari es materialitza en pràc-tiques en empreses, cursos especialitzats i, a la fi, en l’assumpció dels coneixements que els facilitaran l’activitat de transferència i innovació.

Les pràctiques: primer eix de les beques BTI

Ignasi Rodríguez-Roda és el responsable de la bona marxa de les beques BTI. Aclareix des d’un primer moment que es tracta de formar estudiants del darrer curs del grau o de màster per “ge-nerar una activitat de transferència i innovació de major qualitat

Formem estudiants per a la transferència i la innovació

i competitivitat”. És a dir, de preparar-los bé perquè passin el pont entre la universitat i l’empresa, un pont que aquí pren la forma de pràctiques. Amb tot, es tracta d’una beca i les places són limitades. Els es-tudiants que hi accedeixen cobren vuit-cents euros al mes durant els nou mesos que dura aquest perí-ode. Una part d’aquests diners l’aporten els Grups de Recerca. A canvi, els becaris hauran de presentar una memòria, un projecte de transferència en què demostrin haver assimilat els coneixements i les expe-riències adquirides en les pràctiques realitzades a les empreses. Jordi Freixenet dirigeix el grup de recerca VICOROB de la UdG, en què aquests darrers cursos han treballat quatre BTI. Freixenet considera que una característica diferencial d’aquestes beques és el fet que es contracta un estudiant per “treballar en un projecte que interessa les empreses”. Per al director del VICOROB l’empresa veu en l’estudiant un nexe amb els grups de recerca de la Universitat, que, a la vegada, treballa en projectes que els són d’utilitat. Els becaris del grup de Freixenet han col·laborat amb empreses com Òptimus, Coronis Computing o l’UDI-AT de Sabadell, entre altres. L’investigador remarca, a més, que la formació addicional que reben els beca-ris “és molt necessària i creiem que ells se la prenen molt seriosament”.

/9/

El curs d’emprenedoria: el segon eix

A més de les pràctiques, un altre dels moments importants en l’itine-rari dels becaris és el curs d’emprenedoria que coordina Núria Frigola. Els curs l’imparteixen diversos professors triats per la seva expertesa en camps com el màrqueting, la creativitat, les tècniques de venda o la gestió dels projectes i les patents. “Son coneixements que cal que l’investigador tingui clars, perquè en cas contrari sempre haurà de dependre de terceres persones en aspectes que els seran molt im-portants en la seva tasca professional”, comenta Frigola. El curs s’ha anat optimitzant en funció de l’experiència i els resultats, i els BTI que hi han passat el valoren molt positivament. És el cas de Ferran Ripoll i Joel Denamur, que el van cursar l’any passat. Ripoll, que ara treballa a Sisltech, SL, recorda que l’obligació d’estudiar les assignatures relaci-onades amb l’emprenedoria no li feia molta gràcia. Ara bé, el curs el va sorprendre i admet que el que hi va aprendre va ser realment útil. Afegeix, a més, que “els professors, que venien d’altres universitats o d’empreses privades, estaven molt ben triats, la qual cosa feia que les classes fossin molt amenes”. Per la seva part, Joel Denamur, que, com el seu company, era becari al grup LEQUIA i realitzava el projecte del màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua, explica que el fet de tenir la beca li va permetre dedicar tot el seu temps a la realització del projec-te. Del curs d’emprenedoria diu que es van tractar temes que no ha-via estudiat a la carrera i eren “conceptes nous per a mi que em van sorprendre positivament”. Avui, aquests antics estudiants acumulen una bona experiència al servei de l’empresa privada. Denamur és al departament d’hidràulica d’ABM, SL, un laboratori en què es mode-litzen rius i xarxes de drenatge per tal de saber com es comportaran i poder prevenir, si és el cas, inundacions. Del treball en el sector privat, el jove investigador destaca la necessitat de compaginar la qualitat amb la immediatesa, una equació que a la Universitat es resol d’una altra manera. Per la seva part, Ripoll comenta que no ha trobat un gran salt entre la recerca que feia a la Universitat i la que fa a Sisltech, SL. Bé, una sí, “que el projecte que vaig presentar a la beca podia ser que no es dugués a la pràctica, en canvi, ara, és precisament perquè es converteixin en realitat que faig projectes”.

Una característica diferencial d’aquestes beques és el fet que es contracta un estudiant per treballar en un projecte que interessa les empreses.

Un dels moments importants en l’itinerari dels becaris és el curs d’empreneduria.

Ferran Ripoll, exbecari de Transferència i Innovació.Ferran Ripoll, exbecari de Transferència i Innovació.

/10/

En els darrers mesos s’ha completat el trasllat de les instal·lacions dels

Serveis Tècnics de Recerca de la UdG al Parc Científic i Tecnològic. La intenció dels responsables és acostar-los una mica més als usuaris potencials, a més de projectar-los a l’exterior aprofitant la plataforma del Parc.

L’administració i una part important dels equips dels Serveis Tècnics de Recerca (STR) de la UdG s’han traslladat al Parc Científic i Tecnològic, per tal de millorar la relació amb els usuaris. I per fer-se visibles, al mateix temps, fora de la Universitat. El trasllat dels STR es va començar a dur a terme el mes de setembre de 2008. Ha estat un procés llarg, que ha anat acompanyat de la complexitat que caracteritza moure, d’un lloc a un altre, els aparells d’alta tecnologia amb què està equipat el Servei. Amb tot, alguns d’aquests equips no han fet el viatge i continuaran fent la feina al mateix lloc que ocupaven a l’Escola Politècnica Superior. Els que s’han quedat són els equips de la Unitat de Ciència dels Materials i de la Unitat de Microscòpia, que, cal dir-ho tot, són els aparells de més envergadura, el moviment dels quals hauria comportat un cost excessiu.

Els Serveis Tècnics de Recerca de la UdG

Treballant a la vitrina de flux laminar.

/11/

Una nova etapa per als STR

De tota manera, aquest trasllat obeeix també a la voluntat d’iniciar una nova etapa que haurà de caracteritzar-se per una més gran relació amb els investigadors que utilitzen els serveis i per l’obertura de nous canals de col·laboració amb diferents indústries de sectors diversos, que poden anar des del sanitari fins al de la construcció, passant pel farmacèutic, el químic o el metal·lúrgic. Si ho volen, les empreses podran beneficiar-se d’uns equips que en molts casos són únics a Girona. Els Serveis Tècnics de Recerca es defineixen com un instrument de suport a la recerca que fan els grups de la UdG, però també com a referent ineludible per a les empreses tecnològiques del teixit industrial del territori. “Des de cadascuna de les unitats del Servei hem de mirar d’afavorir les indústries que tenim al voltant”, explica Josep Costa, que n’és el director científic. Costa afegeix que el paper dels STR és molt clar, ofereix serveis especialitzats vinculats a la infraestructura científica, que en cap cas “s’han d’involucrar en projectes de recerca o innovació perquè aquesta tasca la fan els investigadors”. En aquest sentit, el director científic dels STR considera que el fet de disposar d’un reglament que els vincula al Vicerectorat de Política Científica i Planificació Estratègica i al Vicerectorat de Recerca, és una fórmula adequada per esvair qualsevol dubte sobre el present i el futur dels STR. Pel que fa a l’adquisició i utilització dels aparells, es persegueix el compromís amb els investigadors per tal que la tria sigui l’adequada i la utilització, òptima.

La Unitat d’Assessorament Estadístic (UAE)

La UAE és una unitat de nova creació, la componen especialistes en matemàtica estadística. L’objectiu és donar suport a les activitats de recerca que requereixen tractar volums importants de dades d’una manera estadísticament rigorosa, la qual cosa passa en àmbits com els estudis socials, clínics, epidemiològics, de poblacions, etc. Amb la creació d’aquesta unitat es resol una situació que es produïa fins ara,

Els Serveis Tècnics de Recerca (STR) de la UdG s’han traslladat al Parc Científic i Tecnològic, per tal de millorar la relació amb els usuaris. I per fer-se visibles, al mateix temps, fora de la Universitat.

Els Serveis Tècnics de Recerca es defineixen com un instrument de suport a la recerca que fan els grups de la UdG, però també com a referent ineludible per a les empreses tecnològiques del teixit industrial.

Ressonància Magnètica Nuclear de 300MHz.

Tubs de combustió d’Anàlisi Elemental CHNS.

/12/

La Unitat de Ciència de Materials

Al soterrani de l’Escola Politècnica Superior hi ha la Unitat de Ciència dels Materials. En una sala de color blanc hi ha els microscopis de difracció de raigs X i els ordinadors equipats amb el programari que interpreta les informacions que produeixen. De microscopis n’hi ha dos, cadascun d’ells valorat en uns tres-cents mil euros. Un està preparat per a l’observació de cristalls i, l’altre, per a l’observació de pòlvores. Aquests microscopis no són òptics i per poder veure l’estructura atòmica dels materials és necessari reconstruir la imatge a partir d’un complex càlcul matemàtic. Això, per sort, ho fan els ordinadors. Fa poc, s’ha rebut un aparell de fluorescència de raigs X, que permetrà augmentar el ventall de serveis que ofereix la Unitat. Al capdavant de la Unitat hi treballa Xavier Fontrodona, químic de formació i especialitzat en cristal·lografia a Alemanya, on es va passar sis mesos familiaritzant-se amb l’equip que ara l’envolta. La seva feina consisteix a seleccionar els cristalls o les partícules més adients per a l’observació, preparar-los i posar-los en els aparells. Les mostres passen diverses hores al microscopi. De vegades calen vint-i-quatre hores perquè l’observació sigui completa. Amb totes les dades, Fontrodona prepara l’informe dels resultats que torna a l’investigador. Per les característiques dels seus equips, la Unitat rep encàrrecs d’empreses alienes a la Universitat, com el CECAM. Dins de la Universitat, un dels usuaris és el Grup de Recerca en Materials i Termodinàmica dirigit pel Dr. Joan Josep Suñol, que estudien els materials ferromagnètics tous. Aquest físic considera que un equipament d’aquestes característiques és essencial per a qualsevol estudi seriós dels materials. Suñol explica, a més, que la utilització que fan dels equips ha anat a més i que han anat comprometent-se en diversos projectes de recerca d’acord amb les possibilitats que els proporcionaven els aparells.

que consistia en el fet que fossin els mateixos professors de l’àrea d’estadística els que satisfessin les necessitats dels seus companys, la qual cosa, de vegades, els posava en dificultats per manca de temps. La Unitat d’Assessorament Estadístic espera, també, rebre les demandes d’usuaris externs, com els serveis de salut o els municipis.

Els STR tenen sis unitats especialitzades: la d’Anàlisi Química, la d’Anàlisi Tèrmica, la de Biologia Molecular, la de Caracterització de Materials i la de Microscòpia. A més, aprofitant aquesta etapa tot just estrenada, s’ha posat en marxa una nova unitat, la sisena, dedicada a l’assessorament estadístic. Engega inicia amb aquest reportatge una sèrie en què s’aniran descrivint les característiques més significatives de les diverses unitats i de la recerca que fan els seus usuaris.

La Unitat de Ciència dels Materials compta amb els equips següents: microscopi de difracció de raig X de monocristall, microscopi de difracció de raig X de pols, màquina d’assaig universal (fracció i flexió), espectròmetre d’emissió òptica (OES) i laboratori de preparació de mostres.

Cap de la Unitat: Xavier Fontrodona

Goniòmetre del difractòmetre de raigs X de pols..

Difractograma de raigs X de pols..

/13/

Patrons de la Fundació Privada: Girona, Universitat i Futur:

Les Càtedres UdG amb la societat i el territori· Càtedra d’Art i Cultura Contemporània· Càtedra Cambra d’Empresa Familiar· Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital· Càtedra de Cultura Jurídica· Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis· Càtedra d’Esport i Educació Física· Càtedra d’Estudis Marítims· Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani· Càtedra de Geografia i Pensament Territorial· Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania· Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica· Càtedra M. Àngels Anglada · Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural· Càtedra de Processos Industrials Sostenibles· Càtedra de Promoció de la Salut· Càtedra de Seguretat i Salut en el Treball· Càtedra UNESCO Desenvolupament Humà Sostenible· Càtedra UNESCO Polítiques Culturals i Cooperació

OlotBanyoles

Figueres

Torroellade Montgrí

Santa Cristina d’AroPalamós

Sant Feliude Guíxols

Girona

Castell-Platja d’Aro

/14/

El 1989, ara fa vint anys, es va crear la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. D’aleshores ençà, ja són disset les càtedres que té la UdG. Totes elles tenen la funció de pro-moure l’estudi i la recerca per mitjà de l’organització d’activitats de formació, debat i difusió

del coneixement en diversos camps temàtics. Les càtedres han permès fer present la Universitat en el territori i la societat de les comarques gironines, al mateix temps que han permès actualitzar i renovar la tradició de l’extensió universitària amb un amplíssim ventall d’interessos que comprenen disciplines diverses o homenatges a figures cabdals de la ciència i el pensament. Són moltes les ciutats i viles que tenen una “antena” universitària mitjançant una càtedra: Girona, Figueres, Olot, Banyoles, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i Torroella de Montgrí. Es tracta, ben mirat, d’una altra mena de campus que ens permet vigoritzar de manera dinàmica les relacions de la UdG amb l’entorn.

En l’actualitat, les disset càtedres de la UdG (més la recentment creada, de Cultura Jurídica) co-breixen tots els grans àmbits de coneixement: el d’humanitats i ciències socials, el científic i tecno-lògic, i també el de les ciències de la salut. En tots els casos les càtedres aporten valor afegit a la Universitat i a la societat. No es tracta, en cap moment, de duplicar estructures a la Universitat sinó de respondre a demandes socials a partir de criteris de rigor científic i de professionalitat.

Ara bé, tot això és possible gràcies a la col·laboració dels diversos patrons que formen part de la Fundació Girona: Universitat i Futur (que dóna suport global al sistema de càtedres de la UdG) i a tota una sèrie d’ajuntaments i altres institucions i empreses que patrocinen les càtedres de manera particular. A tots ells els volem mostrar el nostre agraïment per la confiança dipositada a la UdG, per-què, entre tots, hem ajudat a dibuixar un mapa ampli i vigorós, territorialment i universitàriament.

Càtedres UdG

Anna M. Geli, rectora de la Universitat de Girona

/15/

La càtedra d’Art i Cultura Contemporània va ser fundada amb la voluntat d’impulsar i donar a conèixer els protagonistes i els temes d’interès més rellevants de la nostra cultura actual, i obrir un espai de debat a partir de les relacions entre l’art, la poesia, la literatura, la música, la filosofia i el cinema contemporanis des d’un vessant interdisciplinari. La Càtedra col·labora amb l’organització del màs-ter en Comunicació i Crítica d’Art, i amb altres iniciatives, com els Rencontres Fès-Girona. També dóna suport al programa de doctorat Cultura i Societat a l’Europa Mediterrània de la Facultat de Lletres de la UdG i organitza anualment un seminari que té lloc al Museu de l’Empordà de Figueres.

Al llarg de la seva trajectòria ha comptat amb convidats il·lustres, al voltant de temes relacionats amb l’art, la literatura i el pensament, com el poeta italià Mario Luzi o l’afamat pensador George Steiner, que va dissertar sobre el futur del llenguatge. Així mateix, la Càtedra ha organitzat, sola o amb col·laboració d’entitats com el KRTU del Departament de Cultura, simposis i col·loquis internacionals sobre figures com Beckett, Celan, Dalí o Zambrano, i sobre aspectes de la contemporaneïtat com l’art i la memòria dels camps de concentració nazi, a partir del 60è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, les relacions entre art i mitjans de comunicació, o les presències de l’art actual en diversos contextos mundials.

Art i Cultura ContemporanisPatrocini: Ajuntament de Figueres i Fundació Privada Girona:Universitat i FuturDirecció: Maria Josep BalsachAdreça: Facultat de Lletres (Pl. Ferrater Mora, 1. 17071 Girona)Telèfon: 972 41 82 11Fax: 972 41 82 30Web: http://www.udg.edu/tabid/5781/Default.aspxCorreu: dir.cacc@udg.edu

Art i Cultura Contemporanis

Cartell del primer SeminariCartell del primer Seminari Internacional de la Càtedra d’Art i Cultura

Contemporanis que es va celebrar l’any 2000 a Girona i Figueres.

/16/

Les empreses familiars formen el teixit empre-sarial més important del nostre país. No hi ha un perfil únic per definir-les, perquè n’hi ha de grans i de petites, n’hi ha que treballen en un àmbit local i també hi ha grans multinacionals. Amb tot, comparteixen diversos aspectes que són els que, a la fi, els donen carta d’identitat.

M. Dolors Muñoz dirigeix la Càtedra Cambra de l’Empresa Fa-miliar. Aquesta unitat de promoció de l’estudi i la recerca va néixer de la iniciativa de la Universitat de Girona i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona, i compta amb la col·laboració de l’Instituto de la Empresa Familiar i l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar. En part, una de les missions que s’ha proposat la Càtedra és determinar els trets comuns que identifiquen aquest grup tan heterogeni que aplega em-preses de diferents mides, sectors i orientació, que van des de la botiga fins a la multinacional. El que es pretén a través d’aquesta identificació és proporcionar els instruments neces-saris que permetin enfortir l’empresa familiar davant els reptes de la societat canviant. Maria Dolors Muñoz considera que un dels riscos que pateixen les empreses familiars rau en les difi-cultats que passen per fer-se visibles, en especial, per fer valer el patrimoni que representa «la tradició que tenen al darrere, el saber que han anat traspassant de pares a fills». La crisi econòmica que les sacseja representa una amenaça més, com també ho és per a les altres indústries, però en aquest cas, Muñoz matisa que per a les familiars, tancar les portes repre-senta no només un fracàs econòmic, «sinó un de familiar, un veritable trastorn humà».

Cambra de l’Empresa Familiar

Patrocini: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona i Fundació Privada Girona: Universitat i Futur.Direcció: Maria Dolors MuñozAdreça: Despatx 33. Parc Científic i Tecnològic, Universitat de Girona. Pic de Peguera, 15. Ed. Jaume Casademont 17003 Girona Telèfon: 972 18 32 23Web: www.udg.edu/empresafamiliarCorreu: catedra.cef@udg.edu

Empresa familiar: de la botiga a la multinacional

El baròmetre de l’empresa familiar

Entre les diverses iniciatives que desplega la Càtedra, des-taca l’edició de la col·lecció d’estudis Baròmetre de l’Em-presa Familiar, que és a punt de presentar el tercer títol. Als primers estudis publicats, Sobreviure generacions: factors d’èxit en les empreses familiars gironines i relació amb les polítiques de recursos humans i Conciliació de la vida per-sonal, familiar i laboral a les empreses gironines, aviat s’hi sumarà Aspectes econòmics i financers de les empreses familiars catalanes, editats tots per la Fundació Jaume Ca-sademont. Per a Muñoz, la col·lecció vol «donar a conèixer els aspectes que són rellevants de l’empresa familiar», per això diversos especialistes fan estudis des de diferents dis-ciplines lligades al desenvolupament de les empreses, els aspectes econòmics, els organitzatius o els socials. Per a la directora de la Càtedra, la defensa de l’empresa familiar és decisiva, perquè davant les situacions desfavorables «les empreses familiars mai no deslocalitzen, i miren de sobre-posar-se a la crisi com sigui».

Dolors Muñoz, directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar.Dolors Muñoz, directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar.

/17/

El 25 de setembre de 2009 cent cinquanta uni-versitats d’arreu d’Europa celebraran la Nit de la Recerca amb l’objectiu de divulgar la ciència i la figura dels investigadors i investigadores a tota la societat.

“Tots som científics”, assegura Sílvia Simon, directora de la càte-dra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG. Quan aquesta doctora en ciències químiques fa una afirmació semblant no està parlant de posar-nos a tots una bata blanca i tancar-nos en un laboratori. No es això. Simon ens parla de la capacitat que mostrem per fer-nos preguntes, per voler saber, per exemple, per què després de la pluja surt l’arc de Sant Martí. “Tots som científics: tu, jo... en canvi el nom es continua associant a un tipus de persona llunyana, tancada en els seus pensaments.” Amb aquesta premissa sembla lògic que un dels primers deures que s’ha proposat la Càtedra sigui divulgar la cultura científica. La participació en la Nit de la Recerca és la seva aposta per començar a trencar aquí, a Girona, l’estereotip del científic avorrit. Ningú mi-llor que els nens de primària per assistir a aquest experiment. “Vo-lem començar des de baix, amb els nens, que són molt receptius”, confirma Simon. És per això que els proposen, a partir de jocs “en que podran remenar”, un primer contacte amb la ciència, amb les respostes a les preguntes. A les senzilletes, sí, però també algu-na de més complicada. Les activitats previstes estan pensades, al matí, per a nens de 8 a 12 anys que vindran amb l’escola. En can-vi, per la tarda, les activitats es despleguen per abastar un públic més ampli i, per què no, perquè els mateixos nens que han vingut al matí puguin tornar i fer de guies dels seus pares.Per donar fil a tot plegat, l’acte comptarà amb la presència de Dani Jiménez, el popular divulgador televisiu. A més, i com a no-vetat, aquest any s’hi afegeixen les eines del web 2.0 per acon-seguir una interacció més gran. La plataforma virtual oferirà jocs, experiments en línia i presentacions informals d’investigadors i investigadores del país.La Nit de la Recerca és una activitat impulsada per la C4D. La Universitat de Girona n’és la coordinadora de tot l’Estat espanyol i compta amb la col·laboració de dos socis catalans, l’AGAUR, a través del seu portal Recerca en Acció, i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. A aquests dos, cal sumar-n’hi d’altres, com són la Universitat de Múrcia i la Fundación Séneca. L’Oficina d’Investigació i Transferència Tecnològica de la UdG (OITT) donarà suport logístic a l’organització.

Cultura Científica i Comunicació Digital

Patrocini: Telefònica i Fundació Privada Girona: Universitat i FuturDirecció: Doctora Sílvia Simon Adreça: Institut de Química Computacional, Parc Científic i Tecnològic, Universitat de Girona. Pic de Peguera, 15. Ed. Jaume Casademont 17003 GironaTelèfon: 972 41 83 68Web: http://c4d.udg.edu

Nit de la Recerca 2009www.rn09.netDurant la Nit de la Recerca, els investigadors de diferents universitats posaran en pràctica la seva faceta de comunicadors i divulgadors de la feina que fan. Utilitzaran les noves tecnologies que tenen a l’abast, com el web 2.0, per tal d’arribar a tothom i, en especial, al públic més jove. Els assistents podran gaudir de fascinants experiments en directe i participar en tallers que els acostaran a una faceta recreativa de la ciència.

Lloc: Casa de Cultura de GironaData: 25 de setembre de 2009

Sílvia Simon:

“Tots som científics”

/18/

La possibilitat que els aiguamolls del Baix Ter es converteixin en un parc natural és cada cop més a prop. La càtedra d’Eco-sistemes Litorals Mediterranis té molt a veure en el procés de definició del futur Parc.

Fa més de vint anys que s’hi treballa i, amb tot, la feina encara no està acabada. En aquests anys hi ha hagut il·lusions, espe-rances i decepcions en el trajecte per aconseguir protegir un espai d’alt interès ecològic com són els aiguamolls del Baix Ter, que, juntament amb el massís del Montgrí i les Illes Medes, for-men part d’una proposta de parc natural a tocar de Torroella de Montgrí i Pals. Aquesta és l’aposta de la càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la UdG, que dirigeix Xavier Quintana. La Càtedra, però, gairebé és al final de tota aquesta història que va començar amb el primer treball de recerca de Quintana, tot just acabada la carrera. Alguna cosa va veure aquell jove investigador que el va moure a defensar, des dels arguments científics, la necessitat de preservar la biodiversitat dels aigua-molls. I aquesta no era cap altra cosa que la seva accelerada destrucció. “Comptant només des del moment en què es va crear el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, l’any 1983, del qual els del Baix Ter van quedar fora, que s’han reduït en un

40% les zones humides”, destaca Quintana, que afegeix que si no es vol condemnar l’espai a la desaparició cal fer alguna cosa. I el que s’ha dut a terme s’ha fet en el marc de diversos projectes de recerca destinats a conèixer el funcio-nament ecològic d’aquests espais i, quan ha estat possible, a revertir alguns d’aquests espais al seu estat anterior. Per tirar endavant aquests projectes s’ha comptat amb l’ajuda d’un parell de projectes LIFE i diversos projectes de recerca propis. L’esforç dels investigadors ha permès recuperar di-verses zones humides i algunes espècies amenaçades, com la tortuga d’estany o el fartet, un peix endèmic de la penín-sula Ibèrica i que es troba en risc d’extinció, i restaurar els hàbitats en què aquestes espècies són presents.

Com acostuma a passar quan es vol revertir l’ús d’un espai, no tothom està d’acord a protegir la biodiversitat o, en tot cas, hi està d’acord sempre que la protecció es faci en un altre lloc. De tota manera, la consciència que és convenient una regulació conservacionista dels usos del sòl es va este-nent entre tots aquells que, d’una manera o altra, hi estan implicats. Una implicació diversa, perquè els aiguamolls es troben en una zona que encara és agrícola, però que també és turística i urbanísticament atractiva. Cal, doncs, compatibilitzar aquests usos amb la urgència de la protec-ció del medi.

Xavier Quintana: “cal conservar els valors ecològics del territori”

/19/

Amb tot, el més delicat és delimitar la zona de protecció. La qüestió dels límits és important, saber fins on ha d’arribar la reserva, perquè, com explica el director de la Càtedra, “la seva definició garantirà la futura conservació d’aquests espais”. Un cop els límits estiguin definits, es podrà dur a terme una gestió integrada que permeti l’ordenació de l’espai, que és una feina del tot necessària perquè “cal conservar els valors ecològics del territori”, diu Quintana. A partir d’aquest moment, es podrà procedir a fomentar les espècies autòctones, tornar a introduir les que havien desaparegut i fer fora les invasores, que n’hi ha i són moltes. A més, la recuperació dels usos tradicionals del territori, amb l’aplicació d’una agricultura adequada a l’entorn, permetrà veure el Parc no només com un fet biològic, sinó tam-bé cultural, que pot esdevenir el focus d’atracció d’un turisme de qualitat.

Però tot això és al final del procés, en un punt on la càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis formalitzarà la seva relació amb els aiguamolls. Avui, Xavier Quintana vol fer èmfasi en el fet que van aconseguir dos projectes LIFE consecutius per bas-tir el costellam d’aquest futur Parc Natural: “que et donin dos LIFE no és gens habitual i és senyal que el projecte s’ho valia”, conclou.

Xavier Quintana: “Comptant només des del moment en què es va crear el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, l’any 1983, que s’han reduït en un 40% les zones humides.”

El futur Parc dels aiguamolls del Baix Ter no només ha de ser vist com un fet biològic, sinó també cultural, que pot esdevenir el focus d’atracció d’un turisme de qualitat.

Ecosistemes Litorals Mediterranis

Patrocini: Ajuntament de Torroella de Montgrí, Fundació Privada Girona: Universitat i Futur.Direcció: Xavier QuintanaAdreça: Museu de la Mediterrània, C/ d’Ullà, 31, Torroella de Montgrí, 17257-GironaTelèfon: 972 75 51 80Fax: 972 75 51 82Web: en construcció

Diversos aspectes dels aiguamolls del Baix Ter. D’esquerra a dreta: Intervenció per recuperar una de les llacunes. L’espai humit amb les Medes al fons. Vista aèria que mostra, en la part superior, una zona urbanitzada que caldrà desmantellar. El fartet, Aphanius iberus, peix endèmic d’aquestes aigües i que es troba en risc d’extinció.

/20/

L’esport és un fenomen social i cultural molt present a la vida diària. El vessant educatiu de l’esport i l’educació física són els grans àmbits als quals es dedica la CEEF i els seus objectius són fonamentalment la formació permanent i la transferència de coneixement.

Víctor López Ros dirigeix la Càtedra d’Esport i Educació Física (CEEF), que té la seu a Banyoles. La Ciutat de l’Estany té interès a consolidar l’esport com a tret fonamental i distintiu de la seva personalitat i la Universitat de Girona vol ser capdavantera en aquells àmbits que són socialment rellevants. És per això que una i altra es van posar d’acord per impulsar aquest centre que fa compatibles la qualitat acadèmica amb les necessitats del territori. «Volem contribuir a fer avançar aquesta realitat social i cultural que és l’esport», comenta López Ros. La realitat de l’esport, però, és complexa i la Càtedra treballa en diversos àmbits per satisfer-la. Per una banda, proporciona formació continuada als educadors, a aquells que, per dir-ho d’alguna manera, estan en la base de l’esport des de la feina diària que fan a les escoles. Amb un altre enfocament, també organitza seminaris i conferències d’alt nivell adreçades a professionals que treballen amb esportistes d’elit o bé que volen introduir-se en aquest món i també en recerca. En un cas i altre, les iniciatives de la CEEF han sabut trobar el seu espai i han omplert el buit que hi havia a les terres gironines.

Pel que fa a atendre les necessitats dels educadors, la Càtedra organitza un curs de postgrau pensat per als mestres d’educació física de primària. En el transcurs de les classes, se’ls dóna una formació específica per a l’exercici professional de la docència, la qual cosa també els és útil, si és el cas, per preparar les oposicions. «L’educació física a l’escola ja no és allò de fer sortir els nens al pati i fer-los suar», explica Jordi Sargatal, secretari de la Càtedra. Per a Sargatal les coses han canviat molt, perquè ara el que es busca és educar-los, transmetre’ls el valor de tenir cura d’un mateix i intentar que l’esport continuï present al llarg de la seva vida i, en això, el

paper de l’educador és molt important. Amb tot, arriba un dia que els nens es fan grans i necessiten un suport adequat al seu rendiment, necessiten un entrenador. En aquest sentit, la Càtedra també dóna suport als especialistes a través de les Jornades de la Càtedra d’Esport i Educació Física, en què, any rere any, «busquem promoure la reflexió, el diàleg i la divulgació de l’esport i l’educació física», diu López Ros.

Esport i Educació Física

Patrocini: Ajuntament de Banyoles i Fundació Privada Girona: Universitat i Futur Direcció: Víctor LópezAdreça: C/. de la Llibertat, 155, 2aE 17820 BanyolesTelèfon: 972 57 64 93Web: http://www.udg.edu/tabid/5649/Default.aspxCorreu: dir.ceef@udg.edu

Banyoles té interès a consolidar l’esport com a tret fonamental i distintiu de la seva personalitat.

«L’educació física a l’escola ja no és allò de fer sortir els nens al pati i fer-los suar», explica Jordi Sargatal.

Educació en l’EsportLa Càtedra d’Esport i Educació Física

/21/

Per iniciativa de la Confraria de Pescadors de Palamós, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí estudia des de fa uns mesos convertir les Illes Formigues i els seus voltants en una reserva marina d’interès pesquer.

Morir d’èxit. Això és el que pot passar a les Illes Formigues si se les continua estimant tant. Canvieu estimar per bussejar, pescar, navegar i totes les altres coses que us pugueu imaginar i que avui es fan en aquestes illes i a les aigües dels seus voltants. Aquest petit espai de la Costa Brava s’ha convertit en una mena de plaça pública que alguns han començat a creure que és necessari regular. Les primeres veus en favor de la mesura han vingut des de la Confraria de Pescadors de Palamós, que ha pres consciència que la sobreexplotació del recurs, que és en el que, en el fons, s’han convertit aquestes illes, les porta pel mal camí. Amb el suport de l’Ajuntament, els pescadors de la Confraria es van adreçar al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí perquè procedís a estudiar la possibilitat de declarar l’espai reserva marina d’interès pesquer. Una reserva marina d’interès pesquer és una figura específica

de protecció que pretén aconseguir l’explotació sostenible dels recursos pesquers i establir, alhora, mesures de protecció en les àrees delimitades dels caladors de pesca tradicionals.

Cal una reserva i alguna cosa més

El procediment que Madrid ha posat en marxa per declarar el lloc reserva pesquera segueix el seu curs. Probablement, la demanda de la Confraria reeixirà i l’espai de les Illes Formigues es regularà, però aquesta és una solució que malgrat aportar grans avantatges també desperta alguns recels. Per esvair les suspicàcies, l’Ajuntament de Palamós, el Museu de la Pesca i la Càtedra de Pesca Marítima de la UdG han engegat un mecanisme paral·lel al del Ministeri per tal d’informar la gent interessada dels avantatges que els pot reportar l’existència de la reserva en aquestes aigües. El paper de la Càtedra d’Estudis Marítims en aquest procés és fomentar el coneixement de les riqueses, algunes de visibles i altres d’amagades, que atresoren les Formigues. Des de la institució, s’ha buscat establir contacte amb tots els agents implicats per informar-los de les possibilitats que els obrirà el nou escenari. I els agents són molts: des dels

Més valor per a les Illes Formigues

Llagut de vela llatina Rafael durant una visita a les Illes Formgiues organitzada pel Museu de la Pesca..

/Carles Gorini/

/22/

pescadors que paren la canya fins als estiuejants que es passegen amb les piragües, i també els banyistes, els submarinistes o les embarcacions que llancen l’àncora al fons marí. És bo recordar que, a més, totes les activitats es duen a terme des de dos àmbits: el del lleure i el professional. La pressió, doncs, és màxima. Alfons Garrido, tècnic del Documare, el centre de documentació de la pesca i el mar impulsat per l’Ajuntament de Palamós, creu que informar bé tothom és l’únic camí per vèncer algunes de les resistències amb què s’han trobat. És per això que han organitzat jornades tècniques en les quals han participat persones d’altres punts de la costa en què funcionen reserves com la que es proposa per a Palamós, o científics que han fet un balanç de la qüestió. A més, al cicle «Converses de Taverna», es van reunir els pescadors més ancians, que van explicar com les captures han anat minvant en qualitat i quantitat en els darrers temps. Garrido espera que amb les accions que s’han posat en marxa s’afegirà un tercer valor, el cultural, a un espai que fins ara es debatia entre els valors turístics i el pesquers.

Una reserva per millorar la qualitat

Determinar la quantitat i la qualitat del peix és important, és per això que Margarida Casadevall i Josep Lloret, biòlegs del Grup de Recerca en Biologia Animal, col·laboren amb la Càtedra d’Estudis Marítims. A més, dirigeixen una tesi doctoral promoguda a fi d’estudiar la situació actual de les Formigues. El treball de recerca l’està duent a terme Caterina Dimiatriadis, que des de fa uns mesos s’embarca amb els pescadors per prendre mostres de les captures i de diferents aspectes del fons marí. Els biòlegs diuen que les dades obtingudes en altres reserves, com les de les Medes, demostren que els efectes positius són clars i que les poblacions protegides es recuperen, i estan convençuts que els beneficis superen amb escreix els inconvenients. Tenen la confiança que dins de l’àmbit de la reserva, es puguin tornar a veure les rajades, els taurons i tantes altres espècies que ara són tan difícils de trobar. A Palamós el sector pesquer dóna feina a tres-cents pescadors, que són la primera baula d’una cadena

en la qual també hi ha els peixaters o els restauradors, un conjunt que mou milions d’euros al cap de l’any. Per al director del Museu de la Pesca, Miquel Martí, la reserva serà el fruit « d’un esforç comú en el qual conflueixen el talent i l’esforç de molta gent, del territori». Martí defensa que el més important és continuar comptant amb peix de qualitat capturat amb mètodes de pesca tradicional que «segurament són més sostenibles que els grans vaixells d’arrossegament». El problema és que ara moltes espècies estan desapareixent perquè no tenen capacitat per adaptar-se a la pressió que els imposen les actuals regles del joc.

En sintonia, Jaume Badias, tècnic de la Càtedra, explica que, a la vegada, es treballa en la creació de l’Espai del Peix, una iniciativa lúdica relacionada amb la cuina del peix que busca fomentar els productes de Palamós i abocar més cultura sobre el peix i la manera de consumir-lo.

Les Illes Formigues s’han convertit en una mena de plaça pública que alguns han començat a creure que és necessari regular.

La Càtedra d’Estudis Marítims fomenta el coneixement de les riqueses, algunes de visibles i altres d’amagades, que atresoren les Formigues.

Un moll reial, típic de les petites cavorques submarines de les parets rocalloses.

Preparant l’art.Preparant l’art. Foto: Caterina Dimitriadis.

/23/

Estudis Marítims

Patrocini: Ajuntament de Palamós i Fundació Privada Girona: Universitat i FuturDirecció: Joan Lluís Alegret Adreça: Plaça dels Països Catalans, s/n 17230 PalamósTelèfon: 972 60 12 44Web: http://cem.udg.edu/Correu: dir.cem@udg.edu

Caterina Dimiatriadis. Embarcar-se amb els pescadors

Caterina Dimiatriadis és biòloga i prepara una tesi doctoral que estudia l’entorn de les Illes Formigues. A la investigació hi aporta l’experiència de tres anys de treball amb pescadors a l’Uruguay, en què avaluava les conflictives relacions que mantenien amb els dofins. Aquests dies Ca-terina s’embarca amb els pescadors de Palamós per tal d’obtenir dades per a la recerca.

Que persegueixes amb la tesi?L’objectiu principal de la tesi és caracteritzar les Illes Formigues des de l’àmbit biològic, determinar la vulnerabilitat de les diferents espècies de peixos que hi viuen i quins poden ser més sensibles als diferents tipus de pesca que s’hi fa. També es busca obtenir una descripció acu-rada del fons marí.

Quina és la teva feina?Aquests dies m’embarco amb els pescadors artesanals. De moment, he anat set cops amb ells i he vist que, quan recullen les xarxes, gairebé no treuen res. Em penso que deuen perdre diners.

Què pesquen?Calen el palangre i el tresmall per pescar verats, lluços, pagells, cap-roigs, raps, llagostes... però l’exemplar més gran que els he vist treure amb prou feines pesava nou-cents grams.

Com és la pesca tradicional?Hi ha pescadors que treballen pare i fill plegats, i s’ajuden. En canvi, n’hi ha d’altres que van sols i ho han de fer tot ells mateixos. És força dur. Aquests pescadors artesanals són una minoria que no pot competir contra els arrossegadors. Tampoc no poden fer-ho contra els pescadors submarins, que són molt selectius i s’enduen els exemplars millors, es-troncant la possibilitat de reproducció. Si no es fa alguna cosa, aquests pescadors tradicionals desapareixeran.

Quina opinió tens de la futura reserva marina d’interès pesquer?Penso que per als pescadors artesanals, i també per als submarinistes, la reserva pesquera és una solució. En tot cas, cal tornar a aprendre a fer servir aquest recurs que són les Illes Formigues per poder disposar en un futur d’un espai ric i divers com el que han esdevingut les Me-des.

Joan Lluís Alegret. «A les Illes Formigues hi ha un problema de sobreutilització»

Quin és el paper de la Càtedra en aquest procés de la reserva marina d’interès pesquer?La Càtedra col·labora amb la Confraria de Pescadors de Palamós assesso-rant-la en tot allò que pugui necessitar per tal de fer avançar la demanda de la reserva marítima d’interès pesquer. A més, dóna suport científic a l’Ajuntament de Palamós en la tasca de mostrar a la ciutadania les condici-ons reals en què es troben les Illes Formigues.

On són els orígens de la Càtedra?En un treball de recerca que vaig fer entre 1982 i 1984, en què vaig estudiar els pescadors artesanals de Palamós. Això em va portar a conèixer Miquel Martí, què treballava en el projecte del Museu de la Pesca.

Què aporta la Càtedra de la UdG a Palamós?Fa present la Universitat a la ciutat. A Palamós ha anat bé perquè ha permès fer el Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, i ha contribuït a impul-sar diversos equipaments relacionats amb la pesca, a partir de la presència d’investigadors, d’estudiants o de l’edició de publicacions.

Ara projecteu l’Espai del Peix. En què consisteix?L’Espai del Peix busca donar continuïtat temporal al Museu de la Pesca, que no deixa de ser un centre d’interpretació del passat, per portar-lo al pre-sent. Es farà des de tres vessants. El primer mostrarà les activitats actuals dels pescadors i la rellevància de la indústria que mou la pesca i el port. Després, es donaran a conèixer els diferents aspectes biològics, ecològics i nutricionals del peix, el marisc i els mol·luscs que es pesquen a Palamós. I en tercer lloc, s’hi farà una activitat de divulgació gastronòmica dirigida a donar a conèixer diferents maneres de preparar els productes de Palamós i a valorar les espècies que avui són poc conegudes. No es tractarà de cap restaurant, sinó d’un espai destinat a la descoberta a través del paladar.

/24/

Josep-Maria Terricabras és el director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Ara fa vint anys que va tenir la idea de crear una càtedra de pensament en una Girona que tenia estudis universitaris, però que encara no tenia universitat pròpia. Han passat els anys i es pot afirmar que ha estat una jugada reeixida perquè, gràcies a la Càtedra, han passat per la ciutat personatges destacats de la cultura, com Chomsky, Quine, Cavalli-Sforza, Nyman o Stieglitz, fins a completar una llista que aviat arribarà a la trentena. La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani és més antiga que la mateixa Universitat de Girona. El 2 de novembre vinent farà vint anys que es va crear.

La Càtedra neix abans que la Universitat i en un cert sentit funciona com a motor...Sí, és veritat que va anar així. Una cosa que vam tenir clara és que la Càtedra no havia de ser només de filosofia, sinó que també havia de ser de pensament, i que calia associar-la a un nom reconegut al món sencer. Era el 1989, feia cent anys del naixement de Wittgenstein i aquí organitzàvem un simposi sobre el filòsof austríac que es duria a terme a La Mercé, quan aquest espai el dirigia Salvador Sunyer, i que va ser un gran èxit. Vam aprofitar que havíem convidat Ferrater Mora a assistir a

“Una universitat petita no té perquè ser esquifida, ni ha de ser marginal pel fet de ser perifèrica”

Josep-Maria Terricabras

“Vam aprofitar que havíem convidat Ferrater Mora a venir a la UdG per proposar-li la idea de la Càtedra” “La història de la filosofia és molt productiva, i hem acabat confonent la filosofia amb la seva història” “Bolonya és inevitable i sospito que, si s’hagués plantejat millor, les coses haurien anat d’una altra manera i tothom hi hauria estat d’acord”

/Carles Gorini i Josep M. Fonalleras/

/25/

les jornades per proposar-li la idea de la Càtedra i demanar-li que ens permetés d’associar-hi el seu nom. Li vam fer la proposta en Pep Nadal i jo mateix. Ferrater es va quedar molt parat, però va acceptar.

Quins eren els principis de la Càtedra?Teníem (i tenim) dos principis fonamentals: el primer és que una universitat petita no té perquè ser esquifida. El segon és que pel fet de ser perifèrica no ha de ser marginal. El que volíem era tenir una universitat petita en què es poguessin fer algunes coses de primer ordre. I ho hem mantingut. En aquests anys ha estat un plaer veure que han vingut i han fet classes a Girona persones com Quine, el lògic viu més important del món, que va publicar a Harvard les Lliçons de Girona. També ha vingut Chomsky, que va congregar més d’un miler de persones, cosa que a Girona no s’havia vist mai... Hem anat engreixant una llista molt bona i dubto que hi hagi cap universitat a Europa amb una altra llista com la nostra.

Com s’aconsegueix fer venir persones d’aquest nivell?Amb Ferrater vam decidir uns noms. Jo els convidava i ell, pel seu compte, els enviava una carta. Va ser una maniobra molt útil al començament, quan ningú no ens coneixia, i ens va anar molt bé. En tots aquests anys hem aconseguit de fer venir les primeres espases de la filosofia i el pensament, la qual cosa ens ha obligat a mantenir un nivell molt alt i a treballar per no pervertir la llista. Des del moment en què hi contactem fins que venen poden passar sis o set anys, perquè és realment complex fer venir persones d’aquesta categoria per estar-se una o dues setmanes a Girona. Pel que fa als personatges del país només hem triat els indiscutibles. Això vol dir que, tot just ara, després de vint anys, tenim el quart català, en Josep Fontana, precisament perquè és un indiscutible pel que fa a la historiografia catalana. Els altres havien estat el mateix Ferrater, el pare Batllori i el matemàtic Lluís Santaló.

De dones, però, n’hi ha hagut molt poques...Sí, és veritat i sóc el primer a dir-ho i a estar preocupat per aquesta qüestió. El que passa és que al costat d’homes de primeríssima fila no podem posar una dona de segona, perquè amb això faríem un flac favor al feminisme. Hi ha dones amb una vàlua extraordinària, però encara se’ns han de fer visibles, les hem de conèixer. A la Càtedra hi ha assistit Agnes Heller i també Seyla Benhabib, i és gairebé segur que l’any vinent tindrem Lynn Margulis, a qui segur que ben aviat donaran el Nobel.

Com són els assistents als cursos de la Càtedra?El perfil és el del professional universitari i culte. També hi ha els especialistes en l’obra del professor convidat, als quals la Càtedra proporciona la possibilitat de tenir-lo a prop. Uns i altres fan que els debats que segueixen les lliçons tinguin un nivell molt alt. A més, totes les intervencions s’enregistren i, gràcies a la col·laboració de la Biblioteca de la UdG, tenim l’esperança que aviat es podran mostrar al públic en general.

Però si es van reduint les hores de filosofia a secundària, no es quedarà sense públic?Les retallades que s’estan fent a secundària em semblen molt malament. Amb tot, els docents també hem de fer autocrítica, perquè la filosofia s’ha d’ensenyar amb un estil determinat que no és el que ara es pot donar. Fa més de vint anys que participo en el projecte Filosofia 3/18 que apliquen centenars de professors i que té per objectiu millorar la capacitat de raonament dels infants. A secundària, la filosofia hauria d’estar més relacionada amb allò que interessa els joves. El que passa és que la història de la filosofia és molt productiva i hem acabat confonent la filosofia amb la seva història. Per a mi la història és la pedrera on cal anar a cercar el que m’interessa i, com deia Focault de Nietzsche, “abusar dels amics.”

Què en pensa de la nova Llei d’educació?Ens posem com ens posem, tenim tres capitals: Atenes, Roma i Jerusalem. Aquests són els pilars que configuren la nostra religió (també per als ateus), la nostra cultura (també per als incultes), el nostre dret i fins les nostres vies de comunicació. Em sembla un error molt important oblidar-ho i que ara ens diguin que cal fer una altra cosa. En aquest país estem obsessionats per la modernitat, però en un sentit estranyíssim que ens porta a pensar, per exemple, que amb tres hores d’anglès els nens en tindran prou per aprendre’l. Ens en sortiríem millor amb idees més agosarades i, si el que volem és que parlin anglès, enviem-los tot un mes a Anglaterra a fer immersió lingüística...

Joseph Stieglitz, convidat de la Càtedra Ferrater Mora.Joseph Stieglitz, convidat de la Càtedra Ferrater Mora.

/26/

I del procés de Bolonya?Bolonya és inevitable. Sospito que, si s’hagués plantejat millor, les coses haurien anat d’una altra manera i tothom hi hauria estat d’acord, en part perquè els Erasmus són una petita mostra d’aquesta coordinació, i tothom hi participa amb entusiasme. Amb tot, el Govern espanyol ho ha portat molt malament, perquè fins a darrera hora no s’han decidit aspectes tan importants com la durada dels graus i, quan s’ha fet, ha estat per equiparar-nos amb Romania, en dissenyar-los amb una durada de quatre anys més un altre de màster. Penso que això és la mostra que no es té un projecte educatiu clar. També s’ha perdut el temps fent declaracions més pròpies del segle XIX, sobretot els estudiants que reclamen poder treballar i estudiar quan, per allò que han de lluitar, és per un sistema de beques ben plantejat que els permeti dedicar-se absolutament a l’estudi. Un cop hagin estudiat i s’hagin preparat bé, ja aniran a treballar! Amb tot, per a mi la idea inicial de la universitat continua essent vàlida, la del lloc en què uns professors tenen coses a dir i les ofereixen, fomenten el debat i el fan arribar als altres.

Tasca editorial: publicacions de la Càtedra Ferrater Mora (PCFM)El maig de 2009 Josep-Maria Terricabras ha presentat les publicacions de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (PCFM). Es publiquen els quatre primers títols de “Noms de la Filosofia Catalana” i el primer títol de “Lliçons de la Càtedra Ferrater Mora”..

Les Jornades per a Professors de SecundàriaS’han organitzat amb gran èxit de continguts dues sessions per a professors de secundària de filosofia. A les sessions es parla dels problemes que troben, però també hem abordat debats ètics actuals i els hem parlat de filosofia política. La intenció és fer un seminari cada trimestre.

Premi Ferrater Mora d’assaigS’ha instituït el Premi Ferrater Mora d’Assaig. Es farà cada tres anys i busca promocionar la recerca sobre l’obra del filòsof.

Edicions, jornades i premis

Peter Singer, va visitar la Càtedra l’any 2003 .Peter Singer, va visitar la Càtedra l’any 2003 .

Ferrater Mora de Pensament Contemporani

Ferrater Mora de Pensament ContemporaniPatrocini: Ajuntament de Girona i Fundació Privada Girona:Universitat i FuturFundació Privada Girona:Universitat i FuturDirecció: Josep-Maria TerricabrasAdreça: Plaça Ferrater Mora, 1. GIRONA 17071Telèfon: 972 41 80 19Web: http://www3.udg.edu/fllcatfm//Correu: dir.cfm@udg.es

/27/

Un cinturó verd és una zona d’espais oberts que, a mode d’anella circumdant, voreja el nucli urbà d’una ciutat i els nuclis adjacents. El Cinturó Verd de l’àrea urbana de Girona és un instrument estratègic d’ordenació territorial i de foment de la qualitat paisatgística.

Fa un parell d’anys l’artista Perejaume i el crític d’art Carles Guerra van voler sortir caminant de Madrid amb tres pintures carregades a l’esquena. Va ser un exercici físic, però també mental, per superar les barreres que encerclen aquella ciutat. Com a tot arreu, les carreteres, les línies de ferrocarril o el creixement urbà desordenat han omplert l’espai d’obstacles que esdevenen permanents i infranquejables. L’oportunitat de restablir la connectivitat dels diferents espais que envolten les ciutats topa amb l’obligació de dotar-les d’infraestructures adequades a les necessitats d’aquells que les habiten. Girona no és Madrid, és cert, però malgrat les diferències d’escala els problemes no són tan diferents. Els artistes van reeixir a sortir a peu de Madrid de la mateixa manera que qualsevol podria fer-ho de la nostra ciutat, però no ho van tenir fàcil, com tampoc no ho tindríem nosaltres. És per això, perquè les barreres semblava que creixien sense control, que des de la Diputació es va començar a treballar en diferents projectes per diagnosticar la situació, per saber la distància a què l’urbs s’estava situant del seu entorn. Amb els primers estudis a la mà es va veure que, malgrat

Un cinturó verd per a Girona

Hortes a Santa Eugènia.Hortes a Santa Eugènia. Foto: Narcís Sastre.

El salt del Timbarró a Sarrià de Ter.El salt del Timbarró a Sarrià de Ter. Foto: Narcís Sastre./Carles Gorini/

/28/

les amenaces, hi havia una oportunitat que consistia a dissenyar un cinturó verd per a l’àrea urbana de Girona. En un moment donat, els esforços de la Diputació es van trobar amb els de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG i junts van poder materialitzar el projecte del Cinturó, en què l’organisme provincial va posar els coneixements tècnics i la Universitat, els arguments científics.

Què és un cinturó verd?

En paraules de Jaume Hidalgo, cap del servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona, el Cinturó serà un parc periurbà que envoltarà tot el sistema urbà de Girona, «un continu de zones de bosc, fluvials o de pastures, tot un mosaic agroforestal amb un potencial molt gran». Des de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG, Josep Pintó i Narcís Sastre expliquen que si algú es vol fer una idea de què és un Cinturó Verd pot veure’n

un exemple a Vitòria. En la redacció del projecte han primat els plantejaments possibilistes perquè «no s’han tocat les àrees urbanitzades ja programades», diuen els geògrafs. Sastre insisteix que el projecte ha de ser un instrument de pressió contra l’extensió indiscriminada del creixement urbanístic, què té l’ambició de «relligar grans espais naturals com les Gavarres o l’extrem oriental de les Guilleries». Josep Pintó afegeix que és necessari afavorir la proximitat dels espais naturals als habitants de les àrees urbanes perquè no calgui anar lluny per gaudir-ne, una afirmació avalada pel Conveni Europeu del Paisatge que insisteix que el paisatge és un element important de la qualitat de vida de les poblacions, tant en els mitjans urbans com en els rurals, tant en les zones degradades com en les de més qualitat, tant en els espais singulars com en els quotidians. Una afirmació que sentencia Sastre quan diu que «les ciutats sense espais lliures són ciutats que no funcionen».

La imatge ideal topa ben aviat, però, amb alguns inconvenients que consisteixen a saber com es resol el pas de les grans infraestructures de transport que creixen per tot el territori i, molt especialment, en l’eix nord-sud de Girona. Josep Pintó, des de la Càtedra, apunta que les diverses infraestructures que es construeixen es fan amb directrius mediambientals diferents, la qual cosa «revela una manca de criteri per part de les administracions». Pintó al·ludeix al fet que davant qüestions semblants els problemes es resolen de maneres molt diferents i allà on una administració hi posa, per exemple, un ecoducte, l’altra no ho fa o les dimensions que proposa no tenen res a veure amb les que ha proposat la primera administració. «Hem treballat moltíssim en la solució d’aquests problemes»,

El Cinturó serà un parc periurbà que envoltarà tot el sistema urbà de Girona.

Els problemes consisteixen a saber com es resol el pas de les grans infraestructures de transport que creixen per tot el territori.

/29/

aclara Hidalgo des de la Diputació, que té interès que se sàpiga que, per tal de permeabilitzar el traçat, cal que les modificacions introduïdes en el projecte original del TGV ara es repeteixin en les altres infraestructures en construcció, com són l’AP-7 i l’AII.

El disseny del Cinturó Verd

Els treballs duts a terme pels tècnics han permès delimitar un cinturó verd amb una superfície total de 10.040 ha, repartides entre dinou municipis de tres comarques diferents: el Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva. Pel que fa als usos i cobertes del sòl que hi ha al seu interior, predomina la superfície boscosa. «El fet que predominin els boscos respon a una distribució lògica», afirmen els geògrafs, perquè s’ha primat la contigüitat de les masses forestals. Un cop identificades les zones que en podran formar part, s’estan traduint a l’àmbit municipal les necessitats del projecte a través de diferents plans o propostes de plans urbanístics, la qual cosa ja ha començat

a Llambilles, Quart, Aiguaviva, Vilablareix o Sant Gregori. «La nostra voluntat és anar tancant tot aquest àmbit municipal a través de plans especials», comenta Hidalgo. La resposta dels ajuntaments ha estat prou positiva, potser perquè entenen que «el creixement no pot ser il·limitat i que hi ha d’haver un punt en què cal que es consolidin les zones urbanes, què no poden continuar creixent indefinidament», prossegueix el tècnic de la Diputació.A la fi, i com destaquen els defensors del projecte, el Cinturó Verd es fa un lloc destacat en l’ordenació territorial del sistema urbà de Girona, que és un espai sotmès a una gran pressió. Però encara és més que això, perquè pot arribar a ser una eina valuosa com a motor del desenvolupament territorial si és que som capaços de percebre el paisatge com el que és: la interacció històrica entre natura i cultura, és a dir, part de la nostra identitat.

La resposta dels ajuntaments ha estat prou positiva, potser perquè entenen que el creixement no pot ser il·limitat.

El Cinturó Verd pot arribar a ser una eina valuosa com a motor del desenvolupament territorial.

Geografia i Pensament Territorial

Patrocini: Fundació Privada Girona: Universitat i FuturDirecció: Margarida CastanyerAdreça: Plaça Ferrater Mora, 1. GIRONA 17071Telèfon: 972 41 87 14Web: http://www3.udg.edu/cgpt/Correu: dir.cgpt@udg.edu

Panoràmica des de Campdorà.Panoràmica des de Campdorà. Foto: Narcís Sastre.

/30/

“En un punt imprecís de la carretera Nacional II hi ha un grup d’homes que s’esperen al voral. Entre mig del trànsit dens, una furgoneta fa una maniobra i s’atura. S’obre la porta del darrere i en pugen uns quants. Negocien. N’hi ha un parell que es queden fora. El vehicle es posa en marxa i els que no han pujat giren cua i es perden per un camí que porta al bosc.” L’escena és real i possiblement s’estigui donant en més llocs al mateix temps. La immigració té moltes cares. Aquesta és una de les més agres.

En un moment en què les circumstàncies econòmiques estan canviant, hi ha el risc que les situacions discriminatòries s’estenguin fins a prendre dimensions preocupants. Amb tot, la nostra societat ha disposat i disposa de nombrosos mecanismes per emparar els col·lectius en risc d’exclusió. Els immigrants en són un. Els governs fan lleis i la societat civil crea xarxes de suport amb la intenció d’evitar, en la mesura del possible, l’existència de situacions que vulnerin els drets dels immigrants. Ara bé, les dades de què es disposa demostren que la gran majoria de persones nouvingudes han viscut algun tipus de discriminació. Per tal d’ajudar a donar visibilitat al conjunt d’accions legislatives, polítiques i socials que s’emprenen al voltant de la immigració, la càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la UdG va decidir fa uns mesos recollir-ne tantes com fos possible en una publicació digital. La intenció era donar homogeneïtat i visibilitat als treballs que es fan en diversos fronts i en diferents països. El seu nom és Butlletí de Polítiques Normatives i Institucionals i compta amb un equip de redacció format per Ferran Camas, que n’és el responsable, Eduardo Rojo, Ramon Girona, Mercedes Martínez, Judit Baseiria i Cristina López. En l’any transcorregut des que es va publicar el primer número s’ha passat de la trentena de persones i institucions que van demanar de rebre’l fins a gairebé les mil vuit-centes que en l’actualitat hi estan subscrites.

Ferran Camas, director de la Càtedra, considera que “gairebé totes les institucions públiques tenen interès a estar informades de primera mà sobre les iniciatives que afecten la immigració, per tal de poder donar solucions i fer propostes als poders públics en aquest àmbit”. Aquest és un tema de molta actualitat, segons Camas, perquè “els efectes de la recessió global han afectat molt els treballadors immigrats, que han

Immigració, Drets i Ciutadania

Patrocini: Síndic de Greuges de Catalunya, Bisbat de Girona i Fundació Privada Girona: Universitat i FuturDirecció: Ferran CamasAdreça: Facultat de Dret; Campus de Montilivi; 17071 GironaTelèfon: 972 41 98 27Fax: 972 41 81 21Web: http://web.udg.edu/cidc/Correu: dir.cidc@udg.es

incrementat la seva taxa d’atur a ritmes interanuals del noranta per cent”, insisteix. De fet, com explica aquest professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UdG, un 58% dels immigrants que no són de la Unió Europea tenen condicionat el seu permís de residència al fet de tenir un contracte de treball i, quedar-se’n sense, els fa entrar en situació irregular i els pot obligar, com als protagonistes de l’exemple citat al començament del text, a perdre’s pel bosc. Es calcula que a l’Estat espanyol hi ha uns tres-cents mil sense papers. Els problemes que es deriven de situacions d’aquesta mena centren l’atenció de la Càtedra, que estudia si, en determinades extincions de contractes laborals, s’amaga una discriminació per raó d’ètnia o nacionalitat.

La Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania va ser creada amb la finalitat de treballar en totes aquelles qüestions que incideixen en els moviments migratoris. La Càtedra és una iniciativa conjunta de la Universitat de Girona, el Bisbat de Girona i el Síndic de Greuges.

El fet migratori i les aportacions de la Càtedra d’Immigració

/31/

Fruit de la col·laboració entre la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica i la Bi-blioteca de la UdG, s’ha recopilat i digitalitzat l’obra divulgadora del matemàtic Lluís Santaló. Aviat serà accessible per a tothom.

“Si hi ha algú que no li agraden les matemàtiques és perquè no les hi van explicar prou bé a l’escola” D’aquesta manera tan clara s’expressa Carles Barceló, director de la Càtedra Lluís Santaló de divulgació de la matemàtica. La divulgació de la matemàtica va ser una de les grans pre-ocupacións de l’eminent matemàtic Lluís Santaló. Ara, per iniciativa de la Càtedra i la Biblioteca de la UdG, les seves publicacions –tant científiques com docents– s’han digitalitzat i es posaran a l’abast de tothom.

Uns més, uns menys, tots recordem l’escola i aquelles classes de mate-màtiques amb uns professors que les explicaven d’una manera eixuta, gairebé cruel. Els números, aïllats de qualsevol relació amb la resta del món, es resistien a entrar dins el cap de la major part dels nens. Carles Barceló és del parer que les matemàtiques es poden explicar, gairebé sempre, acompanyades d’exemples de la vida quotidiana, però que mas-sa sovint no és fa així. Ell és un defensor dels exemples i les aplicacions i, així, pot arribar a explicar les dades composicionals del símplex com-

La UdG divulgarà l’obra del matemàtic Lluís Santaló

Lluís Santaló.Lluís Santaló.

/32/Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica

Patrocini: Fundació Privada Girona: Universitat i FuturDirecció: Carles BarcelóAdreça: Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada. Edifici Politècnica IV Campus de Montilivi. 17071 GironaTelèfon: 972 41 84 17Fax: 972 41 87 92Web: http://www.udg.edu/LluisSantalo/Presentacio/tabid/5821/language/ca-ES/Default.aspxCorreu: dir.cls@udg.edu

parant-les amb les receptes per fer un bon còctel. I funciona. Barceló és el director de la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica. Lluís Santaló va néixer a Girona, a la Plaça de Sant Pere. Malgrat tot, “no és per això que l’enaltim, sinó perquè va ser un gran matemàtic”, explica Barceló. Santaló, a mitjans del segle XX, va esdevenir un dels gran impulsors de la Geometria Integral la qual constiueix el fonament, entre d’altres, d’una nova disciplina com és l’Estereografia, una altra paraula que viu amagada al darrera del funcionament d’apa-rells mèdics com el TAC. “De Santaló, aquí a Catalunya, quan estudiàvem, no en sabíem res”, aclareix el director de la Cà-tedra. El desconeixement no era gratuït perquè el matemàtic havia hagut d’exiliar-se després de la Guerra Civil i havia fixat la seva residència a l’Argentina. “No va ser fins l’arribada de la democràcia que el vam conèixer, quan diverses universitats espanyoles el van nomenar Doctor Honoris Causa”, prosse-gueix Barceló. Una de les característiques de Santaló va ser la seva elevada producció científica i el fet que mai descuidés la divulgació. Una gran obra pel seu volum i també pel seu abast, però dispersa. I és per això que la Càtedra es va proposar de recollir-la i, amb la col·laboració de la Biblioteca de la UdG, convertir aquesta última en el lloc de referència del coneixe-ment de Santaló.

Àngels Merino és cap de la Biblioteca de Montilivi. Per la bi-blioteca, recollir l’obra de Santaló representava una oportu-nitat i un repte a la vegada. L’oportunitat venia donada pel fet de convertir-se en el referent mundial de l’obra del ma-temàtic. Pels centres de documentació és important disposar d’especificitats, perquè els permet diferenciar-se de la resta. La Biblioteca de la UdG és el referent pel que fa a personatges com Vicens Vives, Ferrater Mora o, més recentment, Manuel Brunet. Aviat ho serà de Santaló. Per altra banda, el repte ha estat present perquè el de Santaló és el primer fons que es digitalitza complet a la UdG, la qual cosa ha obligat a establir uns protocols dels que no es disposava. “Amb la digitalització del fons Santaló hem après molt,” afirma Merino. El projecte ha viscut diverses fases en les quals ha calgut recopilar còpies de les obres, bé fossin llibres, revistes o articles, que han estat localitzades en llocs tan distants entre ells com Buenos Aires o Nova York. Quan es va disposar de la documentació aquesta va ser lliurada a TECNODOC per a la seva digitalització, a la vegada que es negociaven amb la família del matemàtic els drets per poder-la mostrar al públic, la qual cosa es farà pel procediment Open Access. En aquests moments, tant la Càte-dra com la biblioteca ultimen els detalls per poder procedir a la presentació i difusió del projecte que, molt possiblement, es farà a finals de l’any 2009.

Santaló, a mitjans del segle XX, va esdevenir un dels gran impulsors de la Geometria Integral

Per a la biblioteca de la UdG, recollir l’obra de Santaló representa una oportunitat i un repte a la vegada.

Santaló va ser un dels impulsors de laSantaló va ser un dels impulsors de la geometria integral que va permetre avenços a

la medicina com el TAC.

/33/

La mirada de l’escriptor i la seva presència construeixen la simbologia literària del territori i fan que esdevingui patrimoni literari. L’Atles literari de les terres de Girona, una iniciativa de la Càtedra M. Àngels Anglada de la UdG i de la Diputació de Girona, respon a la voluntat de reunir en un lloc comú textos sobre els espais més propers i, per això mateix, més estimats.

Els autors de l’Atles literari de les terres de Girona es van fixar en la profunda relació de l’escriptor amb el seu entorn més immediat, de l’estret lligam de la literatura amb la terra que la produeix. La directora de la Càtedra M. Àngels Anglada, Mariàngela Vilallonga, considera que quan la vàlua d’un escriptor és incontestable, pot arribar a canviar un territori, pot canviar la visió que se’n té. «Tanta és la força de la paraula», afirma. I a través de la suma de les mirades sobre un espai concret, el que acaba passant es que esdevé un patrimoni literari.

L’Atles el constitueixen dos volums que sumen mil dues-centes pàgines, que van ser possibles gràcies a la intervenció d’un nombrós grup de professionals dirigits i coordinats per Narcís Jordi Aragó i Mariàngela Vilallonga. A més, a la versió en paper cal sumar-hi la versió web, que incorpora tots els elements originals de la primera i els afegeix l’accessibilitat pròpia del mitjà. El resultat és un llarg viatge per totes les terres de Girona, de nord a sud i d’est a oest, perquè cada terra té la seva personalitat pròpia, la qual cosa ha tingut com a conseqüència diferents menes de literatura, de la mateixa manera que ha donat escriptors ben diversos.Uns escriptors que, després del seu pas, no permeten que es trepitgi la terra sense veure’s envoltat per la sensibilitat de la seva obra. L’Atles abraça escriptors dels segles XIX i XX (nascuts fins el 1975).

Atles literari de les terres de Girona

A l’Atles literari, hi trobareu 9 itineraris per l’Alt Empordà.

/34/

Deu anys de la mort de M. Àngels Anglada

La difusió de la figura i de l’obra de l’escriptora és un dels objectius de la Càtedra i amb aquesta finalitat, enguany, que es compleix el desè aniversari de la seva mort, la Càtedra a partir dels pilars de la seva obra, llengua, memòria, compromís, paisatge, art i música, i amb la veu de la mateixa autora o de persones que la van tractar i que coneixen bé la seva trajectòria, ha organitzat dues exposicions: una de virtual (Quaderndanglada.cat) i una altra d’itinerant. Aquesta segona recorrerà els llocs angladians per excel·lència: Vic, Girona, Figueres, la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, i la Fundació Pla de Palafrugell, i es completarà visites guiades, taules rodones, lectures de poemes, conferències, recitals de música...

La difusió del patrimoni literari no deixa de ser un tipus de transferència, divulgació i retorn a la societat propi de les humanitats; la Càtedra, a partir de l’obra d’Anglada, té construïts un parell d’itineraris literaris preparats pel seu equip habitual, són les rutes Maria Àngels Anglada a Vic i Les Closes de M. Àngels Anglada. Altres itineraris elaborats són Vies verdes, Ruta del Ter, La Girona escrita, Rodoreda Romanyà, Besalú, La Casa de la Literatura (ruta a la Facultat de Lletres de la UdG).

M. Àngels Anglada

Patrocini: Diputació de Girona i Fundació Privada Girona: Universitat i FuturData de creació: 2004Direcció: Mariàngela VilallongaAdreça: Facultat de Lletres Pl. Ferrater Mora, 1 17071 GironaTelèfon: 972 41 89 60 / 972 41 97 53Fax: 972 41 89 78Web: http://www3.udg.edu/cmaa/Correu: dir.cmaa@udg.edu

www.Quaderndanglada.cat

La difusió del patrimoni literari no deixa de ser un tipus de transferència, divulgació i retorn a la societat propi de les humanitats.

Lluís Rius, comissari de l’exposició virtual Quadern d’Anglada.Lluís Rius, comissari de l’exposició virtual Quadern d’Anglada.

Pere Fages recitant Anglada.Fages recitant Anglada.

/35/

Vinculada al llegat dels metges rurals, neix a Sant Feliu de Guíxols la Càtedra Martí Casals del Metge Rural. Un dels objectius és estimular l’aproximació interdisciplinària a l’estudi de la medicina i la salut rural, per tal de desfer els tòpics que situaven el camp com un desert mèdic.

Amb bicicleta. La imatge de Martí Casals és la del metge rural amb bicicleta. Va estar de guàrdia permanent durant trenta anys i va recórrer tots els camins de la Vall d’Aro per tenir cura dels malalts que, molt sovint, també eren els amics. Amb tot, avui poca gent es recorda de la figura del metge rural. Tampoc no trobaríem gaires professionals de la medicina disposats a operar sense anestèsia, de la mateixa manera que la gent ja no té “el costum” de néixer o de morir a casa seva. Martí Casals representa un món que se’ns fa llunyà, però que encara conviu entre nosaltres. La Càtedra que du el seu nom neix amb la voluntat de fer visible aquesta realitat que gairebé ha desaparegut del primer món, però que encara és ben present en altres regions del nostre planeta, com l’Àfrica, Àsia o Amèrica del Sud. Passat i present de la medicina. “La Càtedra vol obrir un espai de reflexió al voltant d’aquests problemes”, explica el seu director, Joaquim Maria Puigvert, perquè “el coneixement del passat pot ser útil per no repetir determinats errors”.

Per a Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Me-dicina de Catalunya i col·laborador de la Càtedra Martí Casals, la Càtedra constitueix un “instrument fonamental per al desen-volupament de la història de la medicina, en general, i catalana i gironina en particular”. Zarzoso és del parer que una institució d’aquesta mena és molt necessària, per exemple, per explicar l’evolució de la medicina en el món contemporani, la dels seus professionals i la de les organitzacions que els agrupen. També ho és perquè el públic, que en un moment o altre ha estat pacient o en serà, entengui com la societat ha anat accedint a aquests recursos. No es pot oblidar que l’encaix de la medicina oficial en l’àmbit rural no va ser fàcil. Els tècnics de la Càtedra insisteixen que la recuperació d’aquesta memòria no solament ha de servir per entendre el passat, sinó que ha de contribuir a millorar la formació dels estudiants de me-dicina, a eixamplar la cultura humanística dels professionals de la medicina i a fer de la cultura mèdica un patrimoni ciutadà. La Càtedra fa una aportació substancial en aquesta direcció i, alhora, compta amb el suport de la Universitat de Girona i dels ajunta-ments de la Vall d’Aro.

Martí Casals, metge rural

Martí Casals del Metge Rural

Patrocini: Ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell d’Aro i la Fundació Privada Girona:Universitat i FuturDirecció: Joaquim Maria PuigvertAdreça: Plaça del Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de GuíxolsTelèfon: 972 82 15 75Web: http://www.metgerural.catCorreu: info@metgerural.cat

Medicina i salut en el món rural: una perspectiva històrica. Curs a Sant Feliu de Guíxols

En un món cada vegada més urbanitzat té interès preguntar-nos per realitats que, des d’una perspectiva històrica, no ens haurien de resultar tan llunyanes. En el món rural dels segles XVI-XIX, com s’organitzava l’atenció sanitària? Les darreres investiga-cions sobre el tema ens mostren que l’Europa rural era lluny de ser un desert mèdic, malgrat que els grans hospitals eren a les ciutats. Aquest curs d’estiu pretén reunir diversos especialistes amb l’objectiu que ofereixin un estat de la qüestió sobre el tema des de la perspectiva de la història comparada. Es tracta d’un curs que es complementarà l’any vinent amb un altre de dedicat a la “medicina i la salut en l’àmbit rural, des de la perspectiva del present”.

Dates: dies 10 i 11 de juliol de 2009Lloc: Museu d’Història. Espai del Metge i de la Salut Rural. Plaça del Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols

Informació i matrícula:Info.fundacioif@udg.edu / www.fundacioudg.orgTelèfon: 972 21 02 99; horari: de dilluns a dijous de 9.00 a 19.00 h i divendres de 9.00 a 15.00 h.

/36/

La Càtedra de Processos Industrials Soste-nibles busca proporcionar instruments que contribueixin a difondre la cultura de l’op-timització dels recursos. Es tracta de formar tècnics que ajudin la indústria a consumir millor.

Ángel López explica que la sostenibilitat «consisteix a fer que les indústries gastin allò que els fa falta sense comprometre el desen-volupament futur». López és el director de la Càtedra de Processos Industrials Sostenibles. Aquest doctor en Enginyeria i professor a la UdG acumula una dilatada experiència en la indústria, per a la qual sempre ha treballat en l’àmbit de la millora dels processos i la gestió de l’energia, una feina que ell anomena « reenginyeria». Fa servir dades per il·lustrar la voràgine en què ens movem. Adverteix que el consum de les 2.300 empreses de l’àrea de Girona s’acosta als 1.200 milions de kW-h, equivalents a 1.400.000 barrils de pe-troli l’any. Descriu que, cada dia, es consumeixen al món 26.000 milions de litres de petroli. Afegeix que, dels 159 litres d’un barril, se n’aprofiten uns 110. La resta es perd pel camí entre el cost del transport i el que es necessita en el procés d’extracció o en el de refinatge. La sostenibilitat «comença per aquí, identificant les co-ses en les quals hem de millorar, mirant d’estalviar energia en els processos». L’enginyer manifesta que, encara que perseguir una major sostenibilitat costi diners, en un percentatge important dels casos la inversió es recupera en adoptar una tecnologia més mo-derna, que estalvia. En aquest sentit, les estadístiques mostren que el consum d’energia de la indústria creix a un ritme més lent que el de la societat.

Processos Industrials Sostenibles

Patrocini: IMJAC S.L. i Fundació Privada Girona: Universitat i FuturDirecció: Ángel López Adreça: Escola Politècnica Superior, Edifici III; Despatx 136Telèfon: 972 41 84 56Fax: 972 41 83 99Web: http://www.udg.edu/tabid/8702/Default.aspxCorreu: catedra.pris@udg.edu; angel.lopez@udg.edu

Ángel López: «Hem de fer que les indústries creixin sense comprometre el desenvolupament futur»

El objectius de la Càtedra

La Càtedra de Processos Industrials Sostenibles té per objectiu promocionar estudis i investigacions en-torn del consum de l’energia. La fórmula de treball té en compte, de manera prioritària, la promoció de la recerca entre diversos grups de la mateixa uni-versitat. Es tracta d’introduir la sostenibilitat en els processos en què treballen altres grups de recerca, un suggeriment, afirma, «que hem fet nosaltres per-què no tenia sentit iniciar costoses investigacions en solitari». Per al director de la Càtedra representa la via més encertada, perquè «els facilitarem mitjans econòmics perquè investiguin al voltant dels nostres objectius». Es tracta de la primera càtedra d’aquesta especialitat constituïda a tot l’Estat espanyol, la qual cosa per a López representa «un avantatge, però també un risc».

/37/

«La salut és una manera de viure lliure, solidària, joiosa i autònoma.» La frase és del doctor Jordi Gol, que la va dir l’any 1974. El concepte avui encara és vàlid.

Fruit d’un acord entre la Universitat de Girona i DIPSALUT es va crear l’any 2007 la Càtedra de Promoció de la Salut, amb dues missions molt concretes. La primera és analitzar els efectes de les accions de DIPSALUT i avaluar-ne l’impacte sobre la salut dels ciutadans. La se-gona és proposar permanentment accions de promoció de la salut des del món acadèmic i científic cap el territori a través de DIPSALUT. A més, la Càtedra també vol ajudar a desplegar el projecte Universi-tat Saludable i assessorar institucions i empreses sanitàries en temes de promoció de la salut. En conjunt, aquests treballs de la Càtedra segueixen la filosofia expressada pel Dr. Gol. Amb tot, la tasca no és fàcil perquè com explica la directora de la Càtedra, Dolors Juvinyà, «corregir allò que incideix en la salut és molt complex». Es treballa, doncs, amb la intenció de proporcionar informació a les persones per tal que puguin conèixer de primera mà el que és millor per a elles pel que fa a la seva salut. I aquesta és una necessitat important perquè va lligada a l’augment de l’esperança de vida i al fet que, amb ella, cada cop serà més freqüent haver de conviure amb la malaltia. “Po-dem viure bé amb una malaltia crònica si aprenem a gestionar-la”, diu Juvinyà, que afegeix que, en això, l’educació és molt important. Una educació que s’expressa a través dels hàbits, de saber triar-ne els bons i evitar-ne els dolents. “No es tracta només de preocupar-se per l’aspecte físic”, adverteix, com tampoc no es tracta de recordar-se de la salut quan ens posem malalts. Més aviat és una qüestió d’actitud, “d’aprendre a viure”, afirma.

DIPSALUT ha emprès diferents iniciatives amb la finalitat de promoure els hàbits saludables entre la població. Des de l’organisme autònom de la Diputació, el seu president, Josep Marigó, explica que són molts els municipis que durant el 2008 han construït itineraris saludables i han introduït mobiliari urbà per fomentar l’activitat física. A aquest fet cal afegir que més de cent municipis gironins estan redactant estudis de nous itineraris i nous parcs de salut per convertir l’activitat física en un fet quotidià i normal.

Per a Josep Marigó és evident que a les comarques gironines s’està vivint un moment molt especial. Després de diverses dècades dels es-tudis d’infermeria a Girona, del bon nivell obtingut i del reconeixe-

La promoció de la salut

ment del món universitari cap a la feina ben feta, ha arribat l’hora de la Facultat de Medicina i de la sensibilització municipal en els temes de salut, que es farà des de la Diputació de Girona a través de DIPSALUT. “És una oportunitat per a Girona, ja que de ben segur ens convertirem en un territori més saludable, on tots podrem gaudir de més qualitat de vida i de més expectatives de vida saludable”, afirma.

Promoció de la Salut

Patrocini: DipSalut i Fundació Privada Girona:Universitat i FuturDirecció: Doctora Dolors JuvinyàAdreça: Escola Universitària d’Infermeria, Emili Grahit, 77; 17071 GironaTelèfon: 972 41 89 15Web: http://www.udg.edu/tabid/10790/Default.aspxCorreu: dolors.juvinya@udg.edu

/38/

No fa pas tants anys es va tenir la impressió que els estudis en segu-retat i salut en el treball tindrien un gran recorregut. La falta d’una re-gulació definitiva dels estudis ha impedit, però, el desenvolupament de funcions de nivell superior i ha implicat la dispersió dels estudis. Amb tot, diversos professors de la UdG els han volgut mantenir i fer-los avançar. És per això que han creat la càtedra de Salut i Seguretat en el Treball. Amb aquesta acció, els promotors de la Càtedra han volgut enfortir la disciplina i treure-la de la situació indefinida en què havia quedat. A llarg termini, també volen reconstruir-ne la recerca. Joaquim Velayos n’és el director i assegura que “la seguretat en el treball no només és important sinó que a més surt rendible.”

Per tirar endavant la iniciativa de la Càtedra s’ha pogut comptar amb la col·laboració de la Mútua Universal. Els objectius que s’han mar-cat pretenen incentivar la reflexió sobre la integració de la formació en prevenció de riscos laborals en tots els nivells educatius, en es-pecial en l’àmbit universitari. De fet, com apunta Núria Mancebo, col·laboradora de la Càtedra, el que es proposen és donar visibilitat a una realitat que ha quedat una mica amagada: que els profes-sors dels àmbits tecnicocientífics fa temps que incorporen els temes de prevenció quan fan classes als seus estudiants “perquè, sobretot en l’àmbit tecnològic, la prevenció de riscos és molt important”. En aquest apartat de la docència, es vol actuar per aconseguir la inte-gració de la prevenció i aportar una oferta d’assignatures optatives en totes les carreres. “Tots els estudiants han de poder conèixer la normativa i la forma d’actuar pel que fa a la salut i als riscos labo-rals”, insisteix Velayos que, a més, explica que a l’Escola Politècnica Superior es produeixen cada curs diversos projectes de final de carre-ra, els PFC, sobre riscos laborals i avaluació de riscos en determinades activitats industrials, treballs que comporten la transferència de co-neixement des de la Universitat cap a la indústria. “La Càtedra és un bon paraigüa per a projectes de prevenció de riscos, per enfortir la

Seguretat i Salut en el Treball

Patrocini: Mútua Universal i Fundació Privada Girona: Universitat i FuturDirecció: Joaquim VelayosAdreça: Escola Politècnica Superior; Edifici III; despatx 14Telèfon: 972 41 84 06Fax: 972 41 83 99Web: http://www.udg.edu/tabid/5837/Default.aspxCorreu: nuria.mancebo@udg.edu

cultura preventiva, per difondre les tecnologies pre-ventives”, opina Mancebo.

Un altre dels reptes que s’han proposat els impulsors d’aquesta iniciativa ha estat el de la interdisciplinari-etat, el d’incorporar investigadors de diversos camps que afegeixin visions des de perspectives diferents. “Aquesta voluntat interdisciplinària potser és fruit de la meva formació”, afegeix Velayos, que, a més d’enginyer, és llicenciat en dret i es va doctorar amb una tesi que avaluava els riscos laborals des de la perspectiva legal. Els tècnics de la Càtedra saben que en la seguretat i la salut laboral s’han fet pas-sos molt importants, però, alhora, estan segurs que queda molt de camí per recórrer. Aclareixen que al nostre país, tot i que les normatives que s’apliquen són correctes, els resultats no són els que caldria es-perar, els nivells de sinistralitat són elevats, perquè “sembla que les inspeccions no estan funcionant prou bé”, conclou Velayos.

Joaquim Velayos: “La seguretat en el treball no només és important sinó que a més surt rendible”

L’objectiu de la càtedra de Seguretat i Salut en el Treball és promoure les activitats d’extensió universitària i l’intercanvi de coneixements i informació amb les institucions que tenen interès en la seguretat i la salut laboral.

/39/

Un estudi del sector cultural a Girona i un conveni de cooperació amb la Universitat Tecnològica Bolívar, a Colòmbia, tenen en comú el fet d’haver estat abordats des de la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona.

La realitat de la feina diària de la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals i Cooperació versa sobre la manera d’entendre la cultura en l’àmbit dels estudis i la pràctica de les politiques culturals contemporànies. La cultura es pot entendre com el fet antropològic que ha estat sempre, el conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements o objectes que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida d’una societat o d’un poble. Però també es pot entendre la cultura com un sector de la vida social que es pot estudiar en els seus aspectes tangibles i intangibles. La cultura tant aporta elements d’identitat i cohesió social com de desenvolupament econòmic i ocupació.

La cultura com a motor econòmic

El sector de la cultura a Girona ha tingut un creixement que a priori sembla considerable, paral·lel al de la resta del país. D’ençà de la consolidació dels governs locals democràtics i la generalització de les polítiques públiques de garantia d’accés a la cultura, s’han estès els programes de lectura pública, l’accés al patrimoni, als museus; s’han incrementat les manifestacions artístiques, les de cultura popular... Aquesta constatació prèvia, contrastada amb els protagonistes del creixement tant del sector públic com del sector privat i associatiu, no ha anat acompanyada d’un procés paral·lel d’anàlisi i reflexió en relació amb les xifres reals, els potencials, les orientacions i necessitats que el desenvolupament de la cultura com a sector està generant. És a dir, no es disposa de mesures ni d’indicadors fiables que mostrin amb números a la mà què representa el sector cultural en el producte interior brut del nostre país. Per estudiar aquesta situació la Diputació de Girona va encarregar a la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals i Cooperació l’estudi del sector cultural amb l’ambició de posar unes primeres dades sobre la taula i disposar d’indicadors. L’estudi ha primat la valoració del pes i la distribució dels equipaments, les infraestructures i els agents que fan possible el dinamisme cultural que avui es percep arreu. La importància de conèixer els agents culturals ve de la possibilitat de donar valor al potencial creatiu del territori, de fer-ne un mapa i tenir-ne, d’aquesta manera, una representació. Un estudi que ha de cloure necessàriament amb l’advertiment que el mapa resultant és un mapa viu, en actualització constant, al qual tothom està convidat a formar part.

UNESCO de Polítiques Socials i Cooperació

Patrocini: UNESCO i Fundació Privada Girona: Universitat i Futur.Direcció: Alfons Martinell Adreça: Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, Edifici Jaume Casademont, despatx 2 C/ Pic de Peguera, 15 17003 GironaTelèfon: 972 41 80 10Web: http://www.catedraunesco.com Correu: sec.cunesco@udg.edu

Cooperació amb Iberoamèrica

La incorporació de la dimensió cultural a les polítiques de desenvolupament proporciona una aliança imprescindible contra la pobresa. Amb aquesta premissa s’ha posat en marxa la Red Desarrollo y Cultura, un projecte de cooperació internacional que busca incorporar la dimensió cultural a les polítiques de desenvolupament a Iberoamèrica i al Carib. Per acomplir la finalitat que es proposen, cal construir les relacions necessàries entre els que prenen les decisions i els que, des de les ciències socials, aporten enteniment als vincles entre el desenvolupament i la cultura. Una d’aquestes relacions és la que ha establert la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació amb la Universitat Tecnològica Bolívar. La intenció última és crear un node de xarxa que pugui generar, a més, noves aportacions per a la recerca i la formació.La Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació té com a finalitat establir xarxes universitàries en l’àmbit internacional, a partir dels valors de la solidaritat universitària i l’anàlisi de la interdependència creixent entre el Nord i el Sud. Aquesta cooperació s’inscriu dins d’una dinàmica de desenvolupament i de defensa de la diversitat cultural. En paraules del director de la Càtedra, Alfons Martinell, el que es vol és “treballar la cultura entre la proximitat i el món global.”

La cultura: des de la proximitat al món global

/40/

La Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible treballa per establir canals de diàleg entre la societat civil i les administracions públiques. La voluntat és crear espais i estructures que permetin la concreció de processos de par-ticipació ciutadana per a la presa de decisions en els quals persones, entitats i altres actors socials puguin transformar la seva realitat sense deixar de tenir en compte la diversitat cultural.

La Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible té com a objectius consolidar la Xarxa Internacional UNESCO/UNITWIN Medeuramèrica per al Desenvolupament Humà, de la qual és el nucli, i crear estudis de postgrau en relació íntima amb programes de recerca. La Catèdra també realitza transferència de coneixements (“socialitza el coneixement”, com aclareix el seu director, Jordi de Cambra) i interrelaciona les universitats amb les societats dels seus entorns a través d’activitats d’extensió universitària i accions comunitàries.

Acostar la Universitat de Girona a les ONGLa Càtedra té les coses clares i sap que un dels valors que des d’UNESCO més es valoren és la combinació de docència, investigació, extensió i cooperació en l’essència de les seves accions i plantejaments. Jordi de Cambra considera que “la Càtedra és un instrument de relació entre la tasca acadèmi-ca i el compromís que comporta la tasca acadèmica envers les iniciatives de la societat civil: ONG, plataformes, fundaci-ons...”. D’aquí que amb la Coordinadora d’ONG Solidàries s’hagi signat un conveni especial de col·laboració, “perquè la gent de les ONG té dret a formació universitària i perquè des de les universitats podem dir molt per transformar l’entorn” ja sigui el més immediat o el més prioritzat per les ONG. Aquest conveni comprèn des d’accions de formació en el màster en Desenvolupament Humà Sostenible, que compor-ten recerca bàsica i aplicada, i impliquen un valor afegit de projectes d’intervenció social, fins a accions de sensibilització i conscienciació en consum responsable (guies, exposicions itinerants, calendaris).

UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible

Patrocini: UNESCO, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i Fundació Privada Girona: Universitat i Futur.Direcció: Jordi de CambraAdreça: Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Campus Montilivi, 17071 GironaTelèfon: 618 723 968Fax: 972 418 032Web: http://www.udg.edu/tabid/9407/Default.aspx *Correu: sec.cunescodhs@udg.edu

Alhora, la Càtedra, a través del projecte l’Observatori del Desenvolupament Humà Sostenible, vol ser un instru-ment essencial per a les polítiques públiques destinades a superar els desequilibris territorials. L’Observatori del Desenvolupament Humà Sostenible de Catalunya va pre-sentar els seus primers resultats, relatius a les comarques gironines des de l’any 2001 fins a l’any 2005, el 30 de juny de 2008. L’objectiu de la càtedra és estendre la seva anàlisi a totes les comarques catalanes, i oferir nous re-sultats a l’inici del nou curs 2009-2010.

Per un desenvolupament humà sostenible

/41/

Tècniques que els STR posa al vostre abast

· Ressonància Magnètica Nuclear · Difracció de Raigs X· Seqüenciació de DNA· Anàlisi Elemental· Espectrometria de Masses· Microscòpia Electrònica i Òptica· Anàlisi Tèrmica· Assessorament Estadístic

Serveis Tècnics de Recerca: fins a l’últim detall.

Oberts a les empreses i institucions

/42/

- No he estudiat mai cine. Innat a la llibertat.

- El mestre adoctrina les masses. - El cine no deixa de ser art popular en narració.

- L’art és una SUBLIMACIÓ de la vida. - El tema no és important. - No experimento. - L’espectador ha de saber desco-dificar. No és el mateix llegir una novel·la que llegir poesia.

- L’artista actual es pren massa seriosament a si mateix. (PETULÀNCIA)

- L’element clau és la IRONIA. (Orinal de Duchamp)

- S’ha de ser artista per assimilació de la realitat, DIGERIR-INTUIR.

- EXPRESSIÓ-SUBJECTIU-SIMBOLISME.

- Em considero molt conservador. Tradició, no passar els límits.

- Eliminar els guionistes. - La postmodernitat pot produïr una confusió. La qüestió anticanònica es pot tornar canònica.

- Com deia Picasso: “No busco, encuentro”

- El digital em permet treballar en SEQÜÈNCIES - NO PLÀNOLS.

- Influències: Nouvelle vague, la crítica de cine (del que es fa i s’ha fet) i la pròpia vida.

Albert Serra vist per Marc Vicens Albert Serra és un cineasta amb un gran reconeixement internacional que va triomfar a la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes amb Honor de cavalleria i que ha consolidat la seva carrera formalment trencadora amb El cant dels ocells, Premi Gaudí 2009 a la millor pel·lícula catalana. El 30 d’abril va ser a la Facultat de Lletres per impartir dues lliçons sobre cinema digital i sobre el paper de l’artista. El dibuixant Marc Vicens n’ha fet una lectura personal, en un format d’història il·lustrada, a partir de les reflexions del cineasta i d’imatges de les dues pel·lícules.

/43/

Localitzat el temple romà de GironaL’obertura d’una cala arqueològica amb motiu de la construcció d’una nova cripta a la Catedral ha permès identificar el fonament del mur del que havia estat el temple romà de Girona.

Un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona, encapçalats per Jordi Sagrera, ha localitzat el fonament del mur de llevant del que hauria estat el temple romà de Girona. La troballa té una gran importància històrica per-què permet establir una cronologia ferma per a aquest edifici que fins ara només se suposava. L’origen de la intervenció es troba en la necessitat que te-nia el Capítol de la Catedral de construir una nova cripta en la qual disposar d’espai per a l’enterrament dels bisbes. La Catedral, com tots els béns culturals d’interès nacional, està sotmesa a diverses limitacions abans de poder-hi fer cap mena d’intervenció. En aquest cas, com que es tenia intenció de perforar-ne el sòl, calia la prospecció dels arqueòlegs per assegurar que les obres no malmetessin cap resta de valor. Jordi Sagrera explica que la interven-ció va començar amb l’obertura d’una cala de tres metres i mig d’amplada per quatre de longitud en la qual no s’esperava trobar res més que terra sobreposada. Només aixecar el paviment gòtic els arqueòlegs van trobar un altre que es corresponia amb el de l’edifici anterior, d’estil romànic. Encara per sota d’aquest, va sorgir un estrat d’època romana, just al damunt de la roca na-tural. Allò que havien descobert era un mur mal conservat que avançava en direcció nord-sud i que continuava més enllà de la cala, del qual només s’identificava el nivell de fonamentació i que s’adaptava a les irregulari-tats de la roca natural. En un primer moment, es va pensar que podia ser el fonament d’un pòrtic de la part posterior del temple romà, però les seves dimensions van acabar desmentint aquesta hipòtesi i, a la fi, es va confir-mar que es tractava del mur de llevant, el de tancament.Amb la neteja i adequació del perímetre es va veure que possiblement aquest mur hauria estat revestit amb plaques de terra sorrenca. A l’interior del que devia ser el recinte del temple s’hi ha trobat la base d’un dolium que va ser literalment segat per acomodar-hi el paviment romànic. El fet de trobar un dipòsit com aquest a l’interior del temple afegeix incògnites a la troballa, perquè tot i haver-se documentat altres estructures semblants, tant en època republicana com en època imperial, se’n desconeix el signifi-cat en aquest cas concret. Amb tot, les restes permeten establir una crono-logia clara al voltant de la primera meitat del segle I dC. Sagrera afirma que les possibilitats d’error en la datació són poques, perquè coincideix amb el recinte conegut del Fòrum. A més, els indicis que havia aportat la tesi doctoral de Marc Sureda, sobre els precedents de la Catedral de Girona, in-dicaven que la part sacra de la catedral havia estat envoltada d’un mur que igualava el nivell natural, que era irregular i que sustentava l’estructura del temple.

Malgrat que s’ha aconseguit fixar la datació de l’edifici, persisteix el buit històric que va des del segle I fins a l’època carolíngia. En aquest sector de la catedral, el buit s’eixampla fins a la construcció de la catedral romànica. Probablement, el nivell natural del terreny, irregular i pedregós, va fer que per a la construcció de la catedral romànica es produís un rebaix que es va endur per sempre qualsevol altre vestigi del passat.

Fòrum Industrial: contacte directeL’Associació d’Estudiants d’Industrials de l’Escola Politècnica Superior de la UdG (AEDI) organitza, un cop l’any, el Fòrum Industrial. Enguany ha tingut lloc la desena edició amb canvis importants.

La recepta del Fòrum Industrial és ben senzilla. Es tracta de convidar un bon nombre d’empreses a venir a l’Escola Politècnica Superior i, alhora, es co-munica als estudiants que les tenen a la seva disposició per deixar-hi un currículum, concertar una entrevista o interessar-se pels productes que fabriquen. És com una mena de casament, que es guarneix amb diferents conferències i xerrades que parlen de les portes que pot arribar a obrir una titulació d’enginyeria. Oscar Elgarrista, acompanyat d’uns quants membres d’AEDI, ha estat qui ha dirigit la cerimònia i, pels resultats obtinguts, ho ha fet amb encert. El nombre d’empreses que hi han assistit ha augmentat i el nombre d’estudiants, també. «Les empreses que han vingut a l’Escola ho han fet perquè els interessa, perquè saben que aquí potser trobaran el tècnic que necessiten», comenta Elgarrista. En aquesta desena edició s’han introduït alguns canvis, com el que ha fet que el Fòrum passés a fer-se en dimarts en comptes de dijous. Una altra novetat ha estat in-centivar l’entrega de currículums a les empreses assistents per part dels estudiants, als quals es feia participar en un concurs en què es podien guanyar diferents premis. Els organitzadors remarquen, però, que no ha estat el valor dels premis el que ha fet que els estudiants participessin massivament en la iniciativa, sinó el fet que «han entès la importància de presentar-se a les empreses per en-carar el seu futur». El director de l’EPS, el Dr. Joaquim Velayos, destaca que el Fòrum Industrial és un dels actes més importants que organitza la UdG, que compta amb el suport del Patronat de l’Escola i del Consell Social, entre d’altres, tot i que són els mateixos es-tudiants els que el fan funcionar. A la fi, Velayos diu que «nosaltres formem professionals perquè reverteixin a la societat els coneixements que han ad-quirit». És per això que alguns dels representants de les empreses presents al Fòrum són antics estudiants de la UdG.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

/44/

Tenir química amb la ciència Laia Guillaumes Domènech. Estudiant de 4t de Química

Té la ciència una cara divertida i amable? Us animo a descobrir-ho. Hi ha taules periòdiques de temàtiques d’allò més variades, es poden fabricar molècules amb papiroflèxia o fer experiments casolans. Entendre el perquè del que passa al nostre entorn i veure la ciència des de la quotidianitat és la millor manera de sentir-la propera.Fa uns dies un científic australià anunciava que la tan anomenada grip nova havia estat creada en un laboratori, a causa d’un error humà. Després de moltes anàlisis l’OMS ho descartava i afirmava que aquesta grip havia aparegut de manera natural. Malauradament, se sol fer més difusió d’allò que no ha sortit com es volia que no pas dels grans avenços i descobriments que els científics han desenvolupat. La divulgació de la ciència té molt camp per córrer i l’objectiu principal és arribar al gran públic per mostrar-los la

utilitat i la proximitat de la ciència. Si parlem de ciència a l’abast no cal oblidar la cuina, una espècie de gran laboratori químic. En uns temps en què l’originalitat és el reactiu principal, per obtenir un

producte innovador hem de ser conscients dels canvis físics i químics que es produeixen en el procés d’elaboració d’un plat. Se sol tenir un concepte erroni de la relació que hi ha

entre la química i l’alimentació; la química s’associa sovint amb quelcom que ha estat manipulat i que és poc sa, una

percepció que hauria de canviar tenint en compte que en allò que la societat considera natural s’han desenvolupat reaccions químiques, i que aquestes reaccions són precisament la base de l’existència del que mengem. Cal que ens adonem que tot és química, que tot té una explicació científica i que en aquesta explicació rau el quid de la qüestió: engegar la curiositat i tenir interès per descobrir-la.

Notícies de l’ACMEL’ACME, el projecte de Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament de la UdG, s’ha renovat i ha ampliat el ventall d’opcions disponibles. L’eina ha incorporat les novetats del web 2.0 i ara permet un ús més intuïtiu i segur.

El nou ACME permet fer moltes més coses que abans perquè ha incorporat una gran part dels elements del web 2.0. Alhora, es presenta amb una nova imatge més moderna en què, com a tret característic, el color blau ha substituït el verd. Amb l’ajut de les novetats que engloba, la navegació per aquest espai virtual de la Universitat de Girona resulta molt més intuïtiva i

segura. Glossaris, wikis, portafolis, blocs o twiters són presents en una eina que fan servir més de cinc mil estudiants i que ha eixamplat molt el nombre d’activitats disponibles. L’adaptació de l’ACME a l’espai europeu d’educació superior ha suposat també canvis en la terminologia, més clara, i en la possibilitat d’emparar assignatures transversals en les quals poden participar diversos professors. Com a exemple d’aquesta nova etapa, el Servei de Llengües Modernes va aprofitar l’ACME per fer les proves de nivell de català i anglès a tots els estudiants de primer curs.

La plataforma educativa, que fins fa poc se circumscrivia a l’entorn tècnic i científic, va fent el seu camí en les ciències socials, a les assignatures que imparteixen Carles Ballard, a Educació, i Carme Echazarreta, a Publicitat. Echazarreta, professora de Teoria de la comunicació i de la imatge a la Facultat de Turisme, destaca que, amb l’ús de l’ACME, ha pogut incorporar a les assignatures un seguit d’activitats que no podia proporcionar “La Meva”. Se sent còmoda amb l’ACME perquè es desenvolupen competències com la del treball en equip. És el cas de l’elaboració de glossaris, que ha permès als seus estudiants de disposar d’un corpus teòric que ha concentrat unes informacions que, fins al moment, es treballaven de forma dispersa. A les assignatures que imparteix, també aprofiten les possibilitats dels blocs, les wikis o el twiter, en què treballen en grups reduïts per, a la fi, posar en comú els treballs dels uns i els altres. « No crec en l’ensenyament virtual, però sí a fer de les noves tecnologies un espai per a la comunicació i l’intercanvi d’idees», comenta Echazarreta. Un dels aspectes que més destaca la professora és la facilitat de què disposa per controlar el rendiment dels grups que, en aquest cas, estan compostos d’un nombre important d’estudiants.

Ferran Prados, que juntament amb Josep Soler i Jordi Poch, és el responsable de desenvolupament de l’ACME, explica que el proper repte se centra a integrar-se en la plataforma MOODLE per tal de poder compartir espais virtuals de coneixement amb altres universitats.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>L’agenda dels estudiantsEls enginyers fan els deures pendents el dissabte; els informàtics, el diumenge al vespre. En canvi, els estudiants de publicitat prefereixen fer-los els dimarts. Entre molts altres, l’ACME permet conèixer detalls com aquests, anecdòtics fins al dia que alguna tesi doctoral decideixi elevar-los al rang de categoria.

/45/

Perfils

Josep Tero, alumne i amic de M. Àngels AngladaLa primera vegada que Josep Tero va sentir el nom de M. Àngels Anglada va ser quan la M. Rosa Gratacós, pianista i cantautora, el va convidar a cantar les cançons que ell mateix havia compost. Gratacós parlava d’Anglada i dels seus poemes amb tan-ta definició de perfils i amb tant d’èmfasi sobre la seva tendència clàssica que, tot i no haver-la vist mai, el jove cantautor se la va imaginar com en realitat la va trobar el matí que la va conèixer. Tero ha estat a Girona per presentar el seu darrer disc, en què ha musicat poemes de M. Àngels Anglada.

Com era la Figueres d’Anglada, la de la vostra adolescència?La Figueres d’aleshores mantenia l’aura dels poetes emporda-nesos absents, com Carles Fages de Climent o Jaume Maurici... i ella, amb altres “vestals” com Montserrat Vayreda i Carme Guasch, atiava aquell foc amb el mateix afecte amb què parla-va de Carles Riba, Kavafis, Ausiàs March, Gabriel Ferrater, Sal-vador Espriu... Érem a l’any 1969. Tot traspuava franquisme, vexació constant contra els Països Catalans i els que lluitàvem per un demà més lliure; vet aquí perquè a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, Anglada es relacionava més amb Isabel-Clara Simó, Dolors Condom i Neus Lloberes, que no pas amb altres professores i professors.

“La qualitat M. Àngels Anglada va fer que es convertís en companya de tots els que, com ella, defensàvem el territori i la llengua.”

/46/

I com era ella?La seva qualitat de persona a l’abast va fer que es convertís en companya de tots els que, com ella, defensàvem el territori, la llengua... I era amb ella que anàvem a veure el seu alum-ne empresonat a Castella i, alhora, qui ens duia a Itàlia da-vant l’estupefacció del director de l’institut en què estudiàvem. Anglada ens va ser sempre propera, no ens va escatimar mai un text per fer més eficaç la tasca amb què ens havíem com-promès: cas dels aiguamolls de l’Alt Empordà, del cementiri marí de l’Escala o de la salutació del primer “Fòrum de la Cançó d’Empúries”, llegida abans de presentar Maria del Mar Bonet, veu d’aquell vespre precís. Va comprometre’s activament, amb paraules i fets, en les llibertats per les quals es feia, també, col·laboradora incansable de l’Assembla de Catalunya, que es va projectar a l’Empordà després de les trobades a la casa que tenia a Vilamacolum.

Us vau entendre de seguida?Anglada em va ensenyar a estimar Grècia a través de la poesia clàssica i del segle XX, que ella coneixia tan bé, a l’aula de grec de l’institut. Un dia, en sortir de la seva classe em va preguntar quin poeta m’agradava més. Li vaig respondre que Joan Sal-vat Papasseit, que havia descobert entre les cançons de Rafael Subirachs i Guillermina Motta. Pocs dies després, em donava, manuscrit, com en secret, un poema escrit per ella. De mica en mica se’m feia cada cop més propera, a la vegada que els seus poemes dormien sota el meu coixí, perquè, anys més tard, es fessin cançons.

Com veieu el llegat d’Anglada deu anys després de la seva mort?M’hauria agradat oferir-li, en vida Et deixaré la veu i, des-prés de totes les converses que encara hauríem tingut, descobrir amb ella més coses de Grècia i Catalunya, de les Illes, de València... I passejar-me una estona més pel seu jardí de Vilamacolum, com el dia que la vam acom-panyar amb Marta Pessarrodona i Anna Lizaran. I com m’agradaria d’anar-la a esperar un cop més a la sortida de l’IEC per dinar plegats, o entrar a casa meva —a la place-ta del Pi—, per continuar parlant de Kavafis o Sotades... Sempre li agrairé que arreu dels Països Catalans, a Grècia o en qualsevol altre lloc d’aquest món, pugui projectar el que ella pensava i sentia, perquè revisqui també, és clar, a través de les cançons que els seus poemes m’han ajudat a compondre.

“Anglada em va ensenyar a estimar Grècia a través de la poesia clàssica i del segle XX”

“Sempre li agrairé que arreu dels Països Catalans, a Grècia o en qualsevol altre lloc d’aquest món, pugui projectar el que ella pensava i sentia”

Manel Quer, 9, entl. Tel. 972 20 25 47 - Fax 972 22 07 93 - 17002 GIRONAwww.arcadipla.com - e-mail: arcadi.pla@arcadipla.com

T’oferim, entre d’altres, 27 graus nous per al curs 2009-2010en una Universitat a la teva mida.

Noves titulacions· Comunicació Cultural· Criminologia· Biotecnologia· Ciències Polítiques i de l’Administració

Girona, ciutat universitària, per aprendre i investigar.

Centre d’Informació i Assessorament dels EstudiantsCampus de MontiliviEdifi ci CIAE 17071 GIRONAhttp://www.udg.edu/ciaeinformacio@udg.eduTel. 972 418 046

Comença amb nosaltres la carrera del teu futur