ENTREVISTA A UNA INDIGNADA

1
6 de juny del 2011 ENTREVISTA A UNA INDIGNADA Noms: Júlia Fernàndez Edat: 26 anys Treball: Actualment a l'atur -Que és exactament el que reivindiqueu? Doncs, la veritat són moltes coses, Peró principalment com funciona el sistema actualment, tant econòmicament com socialment, ja fa temps que això es pensa però fins ara no ens em començat a unir per reivindicar el que realment volem, volem un futur, volem que la política només estigui entre dos partits i que a de més es desfavoreixi als nous i petits partits. -Creus que amb aquestes manifestacions i reivindicacions realment aconseguireu alguna cosa? A veure jo crec que sí que sí persistim i ens unim tots ho aconseguirem. -Fins a on creus que podreu arribar? A veure canviar el sistema polític, ho veig molt difícil, crec que això no és una cosa de dos dies, però crec que ara mateix em plantat la llavor i que trigarà un temps en germinar i produir els seus fruits, però crec que podrem arribar a conscienciar a la gent per les pròximes eleccions i no només això sinó que a de més crec que podem arribar a fer un canvi de mentalitat que és el que ara mateix és el que aquest país necessita necessita. -Com os vau organitzar en aquesta lluita i per que vas decidir pertànyer a aquest col·lectiu d'indignats? A veure jo sóc de les que va arribar més tard, però després de veure a la televisió quanta gent s'estava mobilitzant ràpidament vaig decidir que havia de pertànyer a aquest grup, a de més en quan a organització jo simplement ajudava a servir els dinars i participava en les reunions, Peró jo tampoc era de les que estava més ficada en el tema. També crec que en relació a organització exterior vull dir en quant a informació en gran part les xarxes socials han ajudat molt doncs informaven minut a minut el que estava succeint al carrer. Ara jo ja no estic a plaça per circumstàncies obvies, crec que el moment d'estar al carrer s'ha acabat però també crec que s'ha de seguir una organització per tal que tot això serveixi d'alguna cosa. -Creus que heu tingut el recolzament de tots el ciutadans? Sí, jo crec que sí, a veure segur que hi havia gent que no estava d'acord, però crec que ens em mobilitzat per una cosa que ens interessa a tots, així que sí crec que molta gent, no només la gent acampada a plaça sinó en general, estava d'acord amb els nostres ideals. -I ja per finalitzar que t'ha semblat l'acció del mossos d'esquadra? A veure he de dir aleshores jo ja no estava havia marxat un parell de dies abans, però tot hi així crec que ha estat una brutalitat és que no hi ha cap altre adjectiu per definir això, simplement es van passar i no hi ha excusa per aquest acte, els vídeos o demostren els meus companys s'estaven comportant d'una manera pacifica i tot hi així els mossos van atacar i amb força, no hi ha perdó. Arrate Calvín

description

Article credit

Transcript of ENTREVISTA A UNA INDIGNADA

Page 1: ENTREVISTA A UNA INDIGNADA

6 de juny del 2011

ENTREVISTA A UNA INDIGNADA Noms: Júlia Fernàndez Edat: 26 anys Treball: Actualment a l'atur -Que és exactament el que reivindiqueu? Doncs, la veritat són moltes coses, Peró principalment com funciona el sistema actualment, tant econòmicament com socialment, ja fa temps que això es pensa però fins ara no ens em començat a unir per reivindicar el que realment volem, volem un futur, volem que la política només estigui entre dos partits i que a de més es desfavoreixi als nous i petits partits. -Creus que amb aquestes manifestacions i reivindicacions realment aconseguireu alguna cosa? A veure jo crec que sí que sí persistim i ens unim tots ho aconseguirem. -Fins a on creus que podreu arribar? A veure canviar el sistema polític, ho veig molt difícil, crec que això no és una cosa de dos dies, però crec que ara mateix em plantat la llavor i que trigarà un temps en germinar i produir els seus fruits, però crec que podrem arribar a conscienciar a la gent per les pròximes eleccions i no només això sinó que a de més crec que podem arribar a fer un canvi de mentalitat que és el que ara mateix és el que aquest país necessita necessita. -Com os vau organitzar en aquesta lluita i per que vas decidir pertànyer a aquest col·lectiu d'indignats? A veure jo sóc de les que va arribar més tard, però després de veure a la televisió quanta gent s'estava mobilitzant ràpidament vaig decidir que havia de pertànyer a aquest grup, a de més en quan a organització jo simplement ajudava a servir els dinars i participava en les reunions, Peró jo tampoc era de les que estava més ficada en el tema. També crec que en relació a organització exterior vull dir en quant a informació en gran part les xarxes socials han ajudat molt doncs informaven minut a minut el que estava succeint al carrer. Ara jo ja no estic a plaça per circumstàncies obvies, crec que el moment d'estar al carrer s'ha acabat però també crec que s'ha de seguir una organització per tal que tot això serveixi d'alguna cosa. -Creus que heu tingut el recolzament de tots el ciutadans? Sí, jo crec que sí, a veure segur que hi havia gent que no estava d'acord, però crec que ens em mobilitzat per una cosa que ens interessa a tots, així que sí crec que molta gent, no només la gent acampada a plaça sinó en general, estava d'acord amb els nostres ideals. -I ja per finalitzar que t'ha semblat l'acció del mossos d'esquadra? A veure he de dir aleshores jo ja no estava havia marxat un parell de dies abans, però tot hi així crec que ha estat una brutalitat és que no hi ha cap altre adjectiu per definir això, simplement es van passar i no hi ha excusa per aquest acte, els vídeos o demostren els meus companys s'estaven comportant d'una manera pacifica i tot hi així els mossos van atacar i amb força, no hi ha perdó. Arrate Calvín