Escola Fluvià

Escola Fluvià,

una comunitat que aprèn

Projecte Aprenem en Xarxa. Escoles i Instituts públics del Poblenou

2 Escola Fluvià, una comunitat que aprèn

1. Contextualització del centre

L’escola Fluvià és un centre educatiu de recent creació que acull alumnes de 3 a 12

anys. Va començar el curs 2007-2008 i el 2015-2016 finalitzarà l’escolarització de la

seva primera promoció d’alumnes. Aquesta singularitat fonamenta un eix de

creixement potent: Ser un centre en permanent construcció.

Estrenar projecte educatiu evidencia un seguit de necessitats de reflexió i de formació

que l’equip pedagògic transforma en decisions. El primer posicionament que va haver

de prendre l’equip docent ha estat referent al model educatiu a seguir. Es plantegen la

pregunta: -què necessita aprendre un infant d’infantil i primària?, fugint del -què cal

ensenyar? I la resposta que donen passa per entendre l’aula i l’escola com una

col·lectivitat de persones que volen interpretar la complexitat de l’entorn per entendre

la realitat. D’aquí la seva necessitat de crear una estructura organitzativa on tothom es

senti acollit i on el respecte per la diferència sigui cabdal.

L’escola entén que un altre element clau és el paper del docent. Fer de mestre avui

entre altres coses, vol dir ajudar l’alumnat a transformar la informació en coneixement

formulant preguntes que tinguin gruix, que generin curiositats i pensament crític. Per

això veuen la necessitat de ser referents dins l’aula en l’acompanyament, la

dinamització i el guiatge en l’aprendre, sent molt sensibles a les inquietuds dels infants

i sobretot fent el lligam amb el currículum real.

En aquest centre, la incorporació gradual de personal nou és una evidència i aquest fet

fa que en determinats moments aquesta visió de construcció mostri certa fragilitat. Es

necessita consolidar el discurs pedagògic propi i un fet que els ajuda és la formació

interna de l’equip humà. El claustre es consolida com a equip de treball i es marca uns

objectius de creixement. El grup de treball activa la capacitat de reflexionar

conjuntament fent emergir actituds participatives que afavoreixen l’intercanvi. L’acollida

dels mestres té aquí un pes cabdal, entesa en la dimensió de coneixement mutu i

d’acollida mútua.

Un altre factor determinant en el projecte és la creació de cultura educativa des de

l’escola. La presència i la participació de la comunitat educativa en converses,

jornades i col·laboracions a les aules dóna valor al discurs pedagògic fent visible com

aprenen els nens i nenes a l’escola.



2. El projecte

El projecte de l’escola Fluvià es fonamenta en una estructura organitzativa singular i

pròpia del centre, i posa de manifest com l’equip docent entén el procés

d’ensenyament aprenentatge, tal i com es recull en el seu Projecte Educatiu del

Centre, que diu:

L’estructura organitzativa de l’escola determina i concreta el nostre ideal educatiu: fer

possible una bona relació i comunicació tot creant comunitats on l’aprenentatge sigui

significatiu. (...) L’escola és essencialment un lloc d’acció. De l’acció es passa al

pensament, a la interpretació pròpia del món a partir de l’experimentació, creant una

comunitat crítica d’investigadors.

Entenen que la missió de l’escola és la d’ajudar els infants a mirar, a escoltar i a

pensar, i per tant consideren que cal dotar al centre d’una estructura organitzativa que

afavoreixi propostes pedagògiques on les intel·ligències individuals creixin donant

oportunitats per compartir-les.

Al llarg de vuit anys l’escola ha anat dissenyant un projecte educatiu propi. L’equip

directiu afirma: -Està pensat des de la mirada del professional que atén les

necessitats dels infants i les seves famílies des d’un model educatiu obert. Definir-lo no

és tasca fàcil. Hem prioritzat una estructura organitzativa que facilita la inclusió de tots

els infants de l’escola i que es recolza sobre els pilars de l’autonomia, la

personalització dels aprenentatges i el treball cooperatiu.

De P3 a 6è, l’horari està distribuït en franges diferenciades corresponents a tres eixos:

teixit d’aula, tallers i espais d’aprenentatge de P3 a 4t, i de recerca a 5è i 6è. Cada eix

té entitat per si mateix i al mateix moment complementa els altres. L’objectiu marc és

el d’afavorir situacions on els infants puguin formular-se preguntes, buscar respostes

coherents, processar-les i saber-les comunicar. Aquesta organització demana

flexibilitat i diversitat d’escenaris per respectar l’instint natural de descoberta de l’infant,

i en d’altres ocasions, provocar-lo. Les aules, els materials, els ambients, conviden a

l’observació, al joc, a la curiositat i al treball en equip.

El Teixit d’aula

És el punt de trobada dels infants d’un mateix grup i la seva mestra de referència. Es

dóna una experiència emocional compartida i es reconeix cada membre com un



individu necessari per al desenvolupament grupal. Aquest treball permet crear una

xarxa de protecció emocional on cada membre del grup s’hi pot agafar per continuar

avançant. És el lloc per escoltar les inquietuds dels infants, per copsar-ne els

interessos incentivant les seves preguntes i per buscar les respostes. Els

aprenentatges nous amplien mirades fent possible que s’estableixin connexions noves

entre els coneixements. La conversa i el treball cooperatiu són la base del

desenvolupament dels diversos projectes de treball que es porten a terme durant el

curs.

Els Tallers

En aquests espais, s’hi plantegen aprenentatges més específics que requereixen un

seguiment més acurat per part de l’educador. Aquí el gran repte dels docents és ajudar

els nens i les nenes a reconèixer els seus punts forts i els punts febles, les seves

habilitats i les seves limitacions. Es vol oferir un ensenyament personalitzat que s’ajusti

a les característiques de cada infants, a fi que cadascun tingui possibilitats d’èxit.

Formen part d’aquests tallers els continguts matemàtics, lingüístics, científics, i

d’expressió musical i corporal. Es plantegen sempre de forma vivencial i significativa.



Els Espais d’aprenentatge ( 3 a 10 anys)

Són ambients dissenyats per tal que els infants de diferents edats juguin i experimentin

junts a partir d’uns materials que desperten la seva curiositat i els porten a gaudir

plenament del seu instint natural de descoberta. L’alumnat tria l’espai on vol anar, amb

la qual cosa es fa responsable del seu procés d’aprenentatge. El docent guia i

acompanya els infants i els planteja preguntes que els ajuden a continuar investigant.

És el repte més gran per posar en funcionament l’autoregulació i l’autonomia. A partir

de cicle mitjà, cada espai planteja propostes de treball més complexes i pautades per

motivar en l’alumnat la capacitat de resoldre reptes.

Els Espais de recerca (11 i 12 anys)

És el moment on es barregen els infants de cicle superior per enfrontar-se a la

investigació de reptes que planteja l’adult. Els infants trien l’espai on volen

desenvolupar el seu treball de recerca que durarà un número determinat de sessions.

En acabar el projecte, l’infant ha d’elaborar un informe que recull la seva experiència i

els aprenentatges assolits.



L’avaluació

L’equip docent de l’escola Fluvià és conscient que si es vol oferir un aprenentatge que

giri a l’entorn d’un marc competencial s’ha d’afrontar canvis en el concepte d’avaluació.

L’avaluació tradicional entesa com a instrument de control dels aspectes únicament

cognitius, no té valor educatiu i si, a més a més, acaba resumint el procés

d’aprenentatge d’un infant amb una simple paraula quantitativa, cau en la reducció i la

simplificació. Es necessita situar l’infant davant de situacions que reclamen discutir

amb rigor, i al mateix temps generar dubtes per poder mantenir la seva curiositat

intel·lectual. Per això a l’escola es valora el concepte d’avaluació com una eina al

servei de qui aprèn, com l’element potent per poder millorar la comprensió i

l’aprenentatge de l’alumnat. La narració, tanmateix ajuda a incloure la veu de l’infant a

través de la seva pròpia valoració per a explicar i a reflexionar per reconèixer

trajectòries i per pensar sobre com s’assoleixen els coneixements.

En aquest projecte, la conversa n’és l’eix. Els grups tenen l’hàbit de reflexionar

col·lectivament construint coneixement. La coavaluació i l’autoavaluació són eines

properes que ajuden a parlar sobre el què fan i el com ho fan, posant l’èmfasi en el

com s’han sentit els alumnes. L’adult intervé aportant el principi de realitat, reflexionant

amb l’infant sobre el que pot i el que vol aconseguir.

L’escola considera que valorar els processos ajuda a entendre resultats i apunta

necessitats de canvis qualitatius. Entén que reflexionar en grup elaborant crítiques

constructives ajuda a la superació grupal i a la millora individual. I defensa que per

reconèixer i valorar aquests processos és important implicar les famílies buscant

moments per compartir activitats significatives d’aula que mostrin tasques realitzades, i

donant a conèixer tant els processos com l’interès que han mostrat els infants.

3. El lideratge i la participació

L’històric de l’escola explica la necessitat de perfilar un projecte que es construeix a

mesura que creix. Des dels inicis, l’equip directiu ha estat l’element impulsor del

projecte i la incorporació progressiva de professionals a l’equip pedagògic dóna un

valor afegit a la trajectòria de l’escola. Per una banda, ha estat un procés de llibertat

per crear i imaginar nous escenaris d’aprenentatge i per altra, de fragilitat perquè la



cohesió de l’equip docent està permanentment en procés. L’equip directiu ho resumeix

així: -La revisió constant, la construcció gradual, la reflexió conjunta són elements que

ajuden a progressar encara que molt a poc a poc.

La seva proposta educativa accepta aquest ritme cadenciós: “Per definició, l’educació

és lenta. Si a més hi sumem la idea que crear i construir exigeix temps i que el temps

administratiu no coincideix amb el temps real de l’escola, en ocasions ens trobem en

un encreuament complicat. Per poder consensuar projecte cal afinar en la relació entre

el que volem fer i el que podem fer. Trobar l’equilibri tocant de peus a terra ens ajuda a

trobar criteris de realitat i treure’ns angoixes encara que no sempre s’aconsegueix.

Aquest és un factor que no tenim gens superat”.

L’ideari de l’escola està obert a tota la comunitat educativa, com es recull en dos dels

principis definits al Projecte Educatiu de Centre, que reflecteixen aquesta idea: el

d’escola acollidora i el d’escola creadora de cultura educativa. El primer fa referència a

la preocupació en tot moment pel benestar de tots els membres que integren la

comunitat escolar afavorint espais amables de relació i d’intercanvi. Es considera que

la participació activa de totes les persones implicades genera la creació de vincles

d’entesa i confiança. El segon principi recull la importància de construir cultura d’escola

a l’escola, de l’intercanvi d’idees, de la reflexió compartida i de la participació

col·lectiva. El centre compta amb el suport de diferents experts en el món de

l’educació que els acompanyen en el camí.

L’estructura de l’escola permet espais de participació i col·laboració de la comunitat

educativa, de manera que aquests moments recullen la voluntat per vertebrar un clima

de participació i de reflexió. Alguns exemples de comunicació i diàleg són:

El Consell de petits, on els infants representants de cada aula es reuneixen

amb l’equip directiu per tractar temes d’escola i prendre decisions que

impliquen directament els infants.

Les persones col·laboradores, un grup integrat per famílies i educadors

vinculats a la comunitat educativa de l’escola Fluvià, que participen com

acompanyats al costat del docent responsable d’un espai d’aprenentatge.

Les comissions participatives, formades per mestres de l’equip directiu i

famílies on s’aporten idees i coneixements per fer créixer espais educatius de

l’escola, com per exemple la remodelació del pati o el seguiment de l’espai del

migdia.



El treball en equip, perquè s’entén com a l’eix que vertebra el clima de

participació i de reflexió. Per això és voluntat de l’equip humà elaborar un

treball cohesionat per poder transmetre valors de respecte, de diàleg i d’entesa.

4. Les dinàmiques

A l’escola Fluvià, l’organització al voltant dels tres eixos, Teixit d’aula, Tallers i Espais,

fuig de la fragmentació dels aprenentatges per àrees de coneixement i pretén ajudar

l’infant a fer la connexió dels diferents continguts.

Les tres propostes es basen en dinàmiques que vetllen per donar resposta a una altra

pregunta molt present en les reflexions pedagògiques de l’equip docent:

-Com provoquem la curiositat dels infants per estimular la seva motivació i les ganes

d’aprendre?

L’equip pensa que totes elles han de tenir com a base el joc perquè els produeix plaer,

els impulsa a explorar i a inventar, a la vegada que els convida a persistir, a

concentrar-se, a posar tota l’atenció en el que els apassiona, i per tant, aconseguir

resultats satisfactoris. Cal oferir propostes obertes, les quals deixen lloc als

imprevistos, a la descoberta pròpia, a la sorpresa i donen cabuda tant a la pluralitat

d’interessos com a la diversitat de maneres d’aprendre. S’entén que aquestes, han de

ser contextualitzades a la vida real, ja que és a partir de la resolució de les necessitats

existents que els nens i nenes veuen l’ús real i competencial dels aprenentatges. El

professorat d’aquesta escola posa en la conversa com a eix vertebrador perquè

entenen que compartint coneixements i experiències és com es desperten altres

inquietuds i es generen noves preguntes. També prioritzen el treball cooperatiu, que té

com a objectiu afavorir les aportacions de tots les components del grup, tot potenciant

les habilitats de cadascú des del seu moment maduratiu, des de la seva experiència,

des del rol que ocupa i des de la seva manera d’abordar l’adquisició dels nous

aprenentatges.

Cada dia els infants gaudeixen de les tres propostes, ja que es divideix la jornada en

tres franges: abans del pati, després del pati i a la tarda. Una estructura amb què, a

més a més, pretén fomentar l’autonomia i l’autoregulació per tal que els infants siguin

protagonistes del com i del quan viure les seves experiències pedagògiques i puguin

evolucionar en el seu creixement personal.



5. Resultats

Per saber el grau de coneixement de la línia educativa marcada al Projecte Educatiu

de Centre (PEC), així com el nivell de satisfacció sobre la manera de treballar, el

centre ha passat durant el curs 2014-2015 una enquesta a tot l’equip docent. Aquesta

detecció de necessitats també els ha servit per perfilar les fortaleses i les mancances

del funcionament organitzatiu i pedagògic del centre.

Quant a l’equip de mestres. L’enquesta l’ha contestat el 96’2% dels mestres.

Tothom afirma conèixer el PEC i un 61’5% expressa tenir coneixement d’altres

documents organitzatius del centre. La resta o bé no els coneix o està en

procés de fer-ho. Quan es tracta de mostrar la identificació amb la manera de

treballar el 53’8% reconeix que s’identifica plenament, un 30’7 % expressa que

s’identifica bastant, mentre que el 15’5% restant està a cavall entre el poc i el

bastant.

Respecte al què agrada del projecte i la manera de treballar es destaca

l’obertura del projecte educatiu, la versatilitat i llibertat per crear, la formació

permanent de l’equip docent, el treball en equip, l’aprenentatge bidireccional, el

contacte diari i directe amb les famílies, els tres eixos d’aprenentatge,

l’aprendre jugant, el treball cooperatiu, la conversa i la reflexió, i el foment de la

creativitat, la responsabilitat i l’autonomia.

Respecte al què no agrada del projecte apareixen aspectes com la permanent

construcció de l’equip, la manca de connexió entre el què volem i el què podem

fer, la poca documentació actualitzada que argumenti la manera de treballar

juntament amb el poc acompanyament als mestres nouvinguts. I per últim, la

manca de temps com el factor que més angoixa a tot l’equip. En general,

opinen que crear un projecte educatiu comporta preparació i implicació de gran

envergadura i a més amb la consciència que constantment demana fer el lligam

amb el marc curricular de referència.

Quant als infants. Un altre pilar importantíssim de l’escola són els nens i

nenes que hi assisteixen, perquè són el motor pel qual cada dia cobra sentit la

feina dels mestres de l’escola Fluvià. Així doncs, també han considerat

important tenir-los en compte a l’hora d’avaluar el projecte. Aquesta avaluació

objectiva, s’ha fet a partir de les informacions extretes de les enquestes



realitzades als més grans de l’escola, els 65 infants que feien cinquè de

primària el 2014-2015.

Les enquestes constaven de 5 preguntes que feien referència al coneixement

dels infants sobre els diferents moments d’aula que es donen a l’escola. Dels

65 alumnes participants, 18 s’havien incorporat al centre en cursos posteriors a

P3. Els resultats, mostren que un 90% aproximadament tenen un clar

coneixement sobre els tres eixos de l’estructura d’escola, així com dels tallers i

dels espais de recerca que porten a terme.

Quant a les famílies. Les famílies són la tercera pota de la comunitat de

l’escola Fluvià i per això també les tenen molt presents a l’hora d’avaluar el seu

projecte. En aquest cas van basar en dades objectives com ara el nombre de

preinscripcions i les baixes dels últims vuit cursos. Cada any hi ha demandes

d’inscripció a tots els nivells de l’etapa, i aquestes han augmentat any rere any,

especialment les de P3 on, en els dos últims cursos, un 33’3% de les famílies

es van quedar sense plaça. Les baixes també han estat progressives. Tot i que

a l’equip directiu li consta que en 8 anys 8 famílies han marxat del centre per

discrepàncies amb el projecte de l’escola, les altres baixes han estat per canvis

de domicilis. El grup de nivell que ha tingut més mobilitat és el que obre la

promoció de l’escola Fluvià, que en el 2014-2015 està cursant el cinquè de

primària. Cal tenir present que només 9 de les 77 famílies d’aquests grup van

triar aquesta escola en primera opció, a l’inici de P3.

6. Conclusions

El professorat de l’escola Fluvià està convençut que l’equilibri entre el compliment de

les expectatives com a docents passa per diferents estats d’implicació que responen al

grau de convenciment que cadascú hi aporta. Són exigents amb el què fan i no

sempre senten que formen part d’un equip potent prou protegit a nivell emocional.

Quan formulen suggeriments de millora coincideixen en tornar a endreçar i a

visualitzar les línies pedagògiques que sostenen el com s’aprèn a l’escola Fluvià.

També tenen plena consciència d’allò que els queda com a pendent, l’actualització de

la documentació on s’especifiquen els acords bàsics de funcionament, per donar pistes

al personal de nova incorporació i que, a l’hora, serveixi de guia per tot l’equip. Tenen



el convenciment que necessiten continuar en una línia de formació conjunta que els

ajudi a consensuar criteris i crear referents sobre com es fa l’acompanyament per tal

de construir els esquemes vitals de tots els nens i nenes de l’escola.

L’equip docent valora molt positivament les visites en d’altres centres educatius per

poder contrastar la seva concepció del com aprendre i fixar altres maneres d’entendre

la relació d’ensenyament-aprenentatge. Sortir de l’escola i viure altres realitats ajuda al

professorat a crear xarxa amb altres centres i a contrastar el seu saber fer. La web del

centre recull l’estructura organitzativa així com els principis que sustenten l’escola

www.escolafluvia.cat

Mestres de l’escola Fluvià: Aina Torrella, Anna Trabal i Tamara Ruiz.

Barcelona, febrer de 2015

http://www.escolafluvia.cat/

Escola Fluvià

Documents

Transcript of Escola Fluvià