espai de creació i d'intercanvi d'experiències per impulsar … · 2018. 8. 17. · espai de...

SESSIÓ 5 A

espai de creació i d'intercanvi d'experiències per impulsar l'economia social i solidària

espai de creació i d'intercanvi d'experiències per impulsar l'economia social i solidària

Presentació col·laboratori.ess i participants 3

SESSIÓ 1 Conceptes d’economia social i solidària i acció comunitària 5

SESSIÓ 2. INICIANT PROCESSOS Aterratge al territori i paper dels professionals que han de promoure l’economia social i solidària (ESS) 9

SESSIÓ 3. PROVOCANT REACCIONS Complicitats al territori 13

SESSIÓ 4. CONCENTRANT L'ENERGIA Espais de treball conjunt 17

SESSIÓ 5. CATALITZANT PROCESSOS Metodologies col·laboratives 21

SESSIÓ 6. SINTETITZANT Recull d'aprenentatges 25

Eines 35

3

Presentació col·laboratori.ess i participants

ObjectiusEl Col·laboratori.ess, laboratori d’idees i pràctiques de l’economia social i solidària des de l’acció comunitària, és un espai d’aprenentatge col·lectiu amb dues dimensions:

D’una banda, facilitar reflexions sobre els conceptes d’economia social i solidària (a partir d’ara, ESS) i d’acció comunitària.

I d’una altra banda, sistematitzar un recull de coneixements a partir de les pràctiques i les experiències de les persones professionals que participen a l’espai.

Al llarg d’aquest procés d’aprenentatge s’ha volgut sistematitzar i compartir una metodologia d’intervenció al territori per promoure l’ESS des de l’acció comunitària, així com construir un marc compartit i comú.

L’estructura de les 6 sessions va conjugar tres continguts o espais: un d’intercanvi d’experiències i pràctiques, un de formatiu, i un de sistematització d’aprenentatges i coneixements generats.

ParticipantsEls participants van ser persones tècniques d’entitats que desenvolupen diferents accions de promoció i dinamització de l’ESS promogudes pel Comissionat d’ECSSiC i la Direcció d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa als territoris, i persones tècniques referents de l’àmbit de l’ESS dels districtes. A llarg de les diferents sessions es van convidar també persones que van explicar les seves experiències sobre l’ESS i l’acció comunitària.

Hem de destacar la diversitat tant territorial com de perfil de les persones que han participat en l’espai, que és, en part, un reflex de l’estat de l’ESS a Barcelona, així com dels inicis de la implementació d’unes polítiques publiques de promoció de l’ESS.

4

ParticipantsAina Juanet, tècnica dinamitzadora d’ESS de Sarrià - Sant Gervasi

Alba Hierro, tècnica dinamitzadora d’ESS de l’Eixample

Ana Biada, tècnica del comissionat d’ESS

Andrea Balletbó, tècnica dinamitzadora d’ESS de l’Eix Pere IV

Andrés Soberbio, tècnic dinamitzador d’ESS de Roquetes-Porta

Andreu Camprubí, tècnic dinamitzador d’ESS de Sant Andreu

Carmen de Dios, tècnica del districte de Nou Barris

David Benito, tècnic dinamitzador d’Ess de l’Eixample

Elisabeth Gaspar, tècnica del districte de Gràcia

Elisenda Vegué, Direcció d’innovació socioeconòmica de Barcelona Activa

Ester Vall, tècnica dinamitzadora d’ESS de Gràcia i les Corts

Flora Torrens, tècnica del districte de les Corts

Francesca Segovia, tècnica dinamitzadora d’ESS d’Horta

Guillermo Rojo, cooperativa ETCS

Joan Bares González, tècnic del districte de Gràcia

Joana Conill, tècnica dinamitzadora d’ESS de Roquetes-Porta

Jordi Callejón, Taula Eix Pere IV

Loli Castilleja, cooperativa ETCS

Manel Devesa, Oficina de Promoció Econòmica del districte de l’Eixample

Maria Jesús Escolano, tècnica d’innovació socioeconòmica de Barcelona Activa

Maria José Mayorga, tècnica d’ocupació d’Horta-Guinardó

Marta Raventós, tècnica d’innovació socioeconòmica de Barcelona Activa

Marta Vàzquez, tècnica d’innovació socioeconòmica de Barcelona Activa

Mercè Esteban, IGOP

Mònica Beneyto, tècnica dinamitzadora d’ESS de Sarrià - Sant Gervasi

Montse Framis, tècnica dinamitzadora d’ESS de Sarrià - Sant Gervasi (Orlandai)

Montserrat Palou, tècnica del districte de Ciutat Vella

Nathalie Souto, tècnica del districte de Sant Andreu

Neus Tormo, tècnica de comerç del districte Sants-Montjuïc

Obdulia Domínguez, tècnica dinamitzadora d’ESS de Sant Andreu

Pau Roldan, tècnic d’economia cooperativa, social i solidària i consum

Philipa Parry, tècnica dinamitzadora d’ESS de l’Eix Pere IV

Raimon Carreras, tècnic dinamitzador d’ESS Sarrià - Sant Gervasi (Orlandai)

Ruben Domínguez, tècnic dinamitzador d’ESS de l’Eixample

Xavi Rubio, tècnic d’economia cooperativa, social i solidària

Xavier Recasens, tècnic de comerç del districte de Sarrià - Sant Gervasi

5SESSIÓ 1

SESSIÓ 1

Conceptes d’economia social i solidària i acció comunitària26 de gener de 2017

Objectius de la primera sessió del Col·laboratori.ess:En aquesta primera sessió es va fer una aproximació i una identificació dels elements compartits de l’economia social i solidària i de l’acció comunitària (dels seus principis, valors i metodologies) per tal d’anar avançant en la conceptualització i el desenvolupament d’eines de treball que ens puguin ajudar a impulsar projectes als barris.

Reflexions aportades pel grup

• Dificultats i un cert desconeixement sobre els conceptes, sobretot d’economia social i solidària.

• Necessitat d’identificar pràctiques i cultura de l’ESS.

• Importància de crear un relat comú.

• Importància del treball en xarxa.

• La territorialització comporta realitats diverses, i moltes pràctiques no se senten com a iniciatives d’ESS.

• Quines polítiques públiques d’ESS cal implementar?

• S’ha de generar, perquè n’hi ha necessitat, una metodologia de treball conjunt.

• L’ESS és complementària, subsidiària o alternativa? Com es pot conjugar amb més actors de l’economia convencional?

• La dificultat dels diferents ritmes.

6 SESSIÓ 1

Reflexions inspiradores

Bibliografia comentadaGuia d’economia social i solidària per a l’administració local, editada per la Diputació de Barcelona sota la direcció d’en Jordi Garcia i la col·laboració de l’IGOP. Guia que ajuda a emmarcar la voluntat i el sentit d’implementar i generar polítiques públiques en clau de l’economia social i solidària. Què és l’economia social i solidària? Quin sentit té parlar d’ESS en el marc del desenvolupament local? També és interessant el fet que la guia compti amb col·laboracions de l’IGOP, que hi aporten el punt de vista acadèmic i aplicat de les polítiques públiques. Són especialment interessants el vincle entre bé comú, ESS i polítiques públiques que planteja en Joan Subirats, i com incorporar la innovació a les polítiques públiques (Òscar Rebollo, Ismael Blanco), la contextualització i l’aproximació al concepte i les pràctiques de l’ESS realitzades pel Jordi Garcia i en Jordi Via (persones de l’àmbit de l’ESS), i, d’altra banda, les intervencions del Jordi Boixader i l’Oriol Estela, que parlen des de l’experiència de les polítiques de desenvolupament i com es lliguen amb l’ESS. http://www.diba.cat/documents/36150622/41094827/26626_CC00000_Guia+Economia+Administracio+Local_tot.pdf/b57f5ab8-0d98-4be4-9332-2ef878bd4eff

El concepte d’ESS fa referència a un conjunt d’iniciatives i pràctiques, és una economia que ja existeix. L’ESS informa sobre una triple sostenibilitat o visió integral (social, ambiental i econòmica); així mateix, incorpora el reconeixement a l’economia reproductiva i de les cures, i la comunitària. Els elements que cal destacar són: l’arrelament al territori, la generació i l’apoderament de la comunitat.

Per tal de desenvolupar i implementar un pla de l’ESS, cal que existeixin una comunitat i un diagnòstic, ja que entenem que és una economia que vol respondre a les necessitats de les persones d’un territori i posar-hi la vida al centre.

L’acció comunitària (AC, a partir d’ara), així mateix, posa al centre les persones, ja que parteix de la idea de generar organització al territori i construir comunitat amb un doble vessant: resolució de necessitats i millora de la qualitat de vida (apoderament i inclusió).

Tant l’ESS com l’AC s’emmarquen en l’atenció a la desigualtat i en com promoure la justícia social.

Partim de la necessitat d’una acció col·lectiva, des d’un doble vessant, més utilitarista: «Soles

no podem», per arribar a un de més polític: «Soles no volem». En aquest sentit, es planteja la necessitat de generar una aliança entre allò públic més local i allò públic social per tal de fer escalables l’ESS i l’AC, més enllà de la capacitat d’autogestió i d’autonomia que tenen els col·lectius.

Partim d’un context socioeconòmic que planteja la necessitat d’alternatives. L’ESS busca resoldre les necessitats, però també és fruit de la insatisfacció amb el model de vida existent.

En aquest punt, es planteja la dificultat d’activar capacitats i el capital social en territoris amb necessitats especials.

El motor de canvi es construeix des de dues lògiques: d’una banda, incidir en els canvis sobre les estructures que generen aquesta situació, però, d’altra banda, un element central per a l’AC és generar el canvi des d’un procés relacional (activar des de la proximitat). Cal promoure un canvi cultural i de formació d’un subjecte corresponsable i crític.

(Extret del diàleg del Jordi Garcia i de l’Ernesto Morales i de la intervenció del Jordi Via.)

7SESSIÓ 1

Pla d’impuls de l’economia social i solidària 2016-2019 com a traducció de la voluntat i full de ruta del comissionat d’ESS,c i c. http://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2016/12/02131212/plaimpuls-ESS_web.pdf

Potencialitats i límits de l’acció comunitària com a estratègia apoderadora en un context de crisi, article d’Ernesto Morales i Oscar Rebollo a la Revista de treball social, monogràfic sobre el compromís amb la comunitat, número 203, desembre 2014. L’acció comunitària i l’apoderament de la població poden tenir un paper determinant a l’hora d’impulsar noves respostes i/o preservar drets existents; d’aquí ve l’interès per identificar-ne les potencialitats i els límits.

Crisis capitalista y economía solidaria, una economía que emerge como alternativa real, de Jean-Louis Laville i Jordi Garcia Jané, editorial Icaria, 2009. Els tres primers capítols podríem dir que formen una genealogia de l’ESS (on podem entreveure vincles directes entre ESS, AC i desenvolupament local). Llibre important per centrar els conceptes d’ESS i economia plural. http://www.scielo.org.mx/pdf/rz/v32n126/v32n126a10.pdf

L’economia social i solidària a Barcelona, informe realitzat per l’Ivan Miró i l’Anna Fernàndez per al comissionat d’ESSC. Exercici important per tal de contextualitzar i delimitar l’ESS a la ciutat de Barcelona, així com apuntar alguns dels reptes presents. http://www.laciutatinvisible.coop/wp-content/uploads/2016/02/essb_def3.pdf

Les altres economies de la ciutat, informe promogut per Barcelona Activa i realitzat pel Rubèn Suriñach, molt interessant perquè fa una panoràmica de les diferents economies, conceptualitza i dona accés a vincles per aprofundir. Ajuda molt a ordenar i aclarir conceptes i el panorama. http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/images/cat/Altres-economies-web_tcm83-122244.pdf

RecursosGuia operativa d’avaluació de l’acció comunitària, editada per l’Ajuntament de Barcelona, dirigida per l’Oscar Rebollo (IGOP), Barcelona, octubre 2014 http://cbab.bcn.cat/uhtbin/cgisirsi/x/0/0/57/520/18705?user_id=CATALA

Pàgina de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Entre altres recursos i referències, s’hi pot trobar el Pam a pam, el Balanç Social, la Fira d’Economia Solidària (FESC), eines que ens permeten contextualitzar i visibilitzar l’ESS a Catalunya. www.xes.cat

Aprenentatges que hem fet

Ambdós conceptes ens aporten una reflexió important sobre què fer, la necessitat i la presa de consciència que davant el context socioeconòmic actual no ens serveixen les receptes convencionals, sinó que calen alternatives transformadores de la realitat, tremendament desigual actualment.

D’altra banda, ens apunten la possibilitat d’imaginar i anomenar la ciutat d’un altra manera, el segrest viscut fins ara de l’economia (com un saber expert, científic i un fet natural, neoliberal) és qüestionat des de l’ESS i l’AC, que ens (a)porten a possibilitar dispositius per recuperar i tornar a pensar i anomenar l’economia, una reapropiació de l’economia i el seu sentit, centrada en la vida i les necessitats, on la persona ha de estar al centre. Promoure una economia plural on allò social

8 SESSIÓ 1

i econòmic són indissociables, on l’economia està informada per diferents principis, més enllà de l’exclusivitat del principi de mercat (com ens assenyalen K. Polany i J. LL. Laville: redistribució, reciprocitat i bescanvi, economia domèstica, etc.).

D’altra banda, ens fan repensar el paper dels actors del territori i de l’administració pública en lògiques de correponsabilitat i coproducció, on allò públic recobra un sentit més ample.

L’ESS i l’AC són sobretot una pràctica, un procés que incideix i es fonamenta en la manera de fer, en un procés de radicalització democràtica, de recuperació de l’autonomia i la sobirania de la ciutat i de les persones, d’una ciutadania subjecte de l’acció.

L’economia plural, una altra manera d’entendre l’economia, planteja una proposta d’un desenvolupament local territorial integral.

9SESSIÓ 2

SESSIÓ 2. INICIANT PROCESSOS

Aterratge al territori i paper dels professionals que han de promoure l’economia social i solidària (ESS)23 de febrer de 2017

Objectius de la segona sessió del Col·laboratori.ess:– Presentació dels recursos de Barcelona Activa.

– Compartim i treballem els casos de l’Eixample, Nou Barris, Horta-Guinardó, Gràcia, Sant Andreu, i Sarrià - Sant Gervasi, a partir de tècniques de creativitat social i de la implicació dels participants en la sessió.

– Compartim sentiments i sensacions com a professionals, davant de la promoció de l’ESS, en els territoris on estem treballant.


Sobre els territoris (quines preguntes ens fem?)Eixample: Com generar espais de treball conjunt?

Més d’una resposta fa referència a crear espais comuns, que no tenen perquè ser físics.

Gràcia: Com contactar amb el màxim d’iniciatives i com generar un resposta positiva sense crear expectatives?

S’aporta la idea de fer veure allò que la quotidianitat impedeix de veure, es proposa de fer aportacions que puguin venir de visions externes.

Horta: Què hem de fer com a districte de manera proactiva però sense ser paternalistes?

Facilitar o crear espais de participació on poder col·laborar de manera diferent.

Nou Barris: Podem acompanyar els col·lectius de Porta perquè aconsegueixin incorporar gent nova als seus projectes ?

10 SESSIÓ 2

S’han de generar més espais d’intercanvi, tot i que al barri ja n’hi ha algun. Però s’apunta que es veu un problema que potser no s’ha indicat al cas, que és que molta gent del barri no hi fa vida, i que en aquests espais que ja existeixen, només hi van persones que ja són actives al barri.

Sant Andreu: Com es poden implicar els menys motivats? Es parla de la implicació personal de cadascú i de l’estat anímic de les persones.

Sarrià - Sant Gervasi: Com es pot reduir el transport privat? Aquest problema ens ajuda a construir una solució amb la xarxa. No només a través de les escoles, sinó a través d’altres agents com ara pares i veïns.

Sobre el paper professional

Tècniques de districte

Tenim la sensació de treballar des de la solitud.

Treballem la promoció de l’ESS no únicament ni exclusivament; hi dediquem, doncs, un temps limitat.

Considerem que les dinàmiques de treball per enfortir i promoure l’ESS al territori estan basades en lògiques que defugen de dinàmiques de treball més «tradicionals». Per part de l’Administració hi ha un desconeixement d’aquestes lògiques, fet que dificulta als professionals de l’administració local saber com facilitar la promoció de l’ESS, per manca d’eines, i per inèrcies molt consolidades.

Hem d’actualitzar les dades que tenim sobre els territoris, cal recopilar constantment informació i intercanviar coneixements per conèixer objectius, necessitats, límits. Ens cal una mirada transversal.

Valorem positivament l’impuls que s’està donant a l’ESS.

Ens sentim motivades per aquests tipus de projectes i d’actuacions. Tanmateix, l’experiència de treball als barris implica dedicació, que es tradueix en temps i recursos.

Tècniques de promoció de l’ESS (entitats prestadores de serveis)

Consideren que cal tenir en compte que l’encàrrec acaba al juny, però que les entitats es queden i ja estan fent coses, de manera que cal treballar per enfortir-les.

Compartim la idea de la limitació temporal com a dificultat; les economies comunitàries es consoliden a poc a poc i aquest projecte s’emmarca dins d’un període curt.

Es posa en valor que els projectes d’ESS vinguin derivats de les demandes dels barris.

Es valora positivament que el fet de visibilitzar i promoure l’ESS ofereix a les persones la possibilitat de poder escollir diferents models econòmics.

Es proposa no treballar des de lògiques dicotomitzades, del tipus: «Això és ESS o economia capitalista; Administració o no, etc.».

11SESSIÓ 2

Bibliografia comentadaMartí, J. (2005): «Diagnóstico comunitario y participación local. El diagnostico comunitario de la Zona Ponent de Tarragona», a Participación y desarrollo comunitario en medio urbano. Experiencias y reflexiones. Construyendo ciudadanía/7. Madrid: lepala editorial/Cimas.

Article que descriu el procés de diagnòstic realitzat a la Zona Ponent de Tarragona, com a base per desenvolupar un procés comunitari que actualitzi els reptes de futur del territori des de la visió de les persones que viuen i actuen en la comunitat. Es busca la implicació dels agents del territori en sentit ampli: ciutadania, administració local, professionals dels serveis públics i d’entitats prestadores dels serveis, en la definició i l’execució de les línies de treball futur.

Basat en la metodologia de la investigació - acció participativa, el procés de diagnòstic va considerar juntament amb la producció d’un coneixement sistemàtic: la participació i l’organització de la comunitat.

Al llarg de l’article es descriuen objectius del diagnòstic, espais de treball, fases i reflexions crítiques sobre els diagnòstics.

RecursosEmpresaActivitats formatives adreçades al foment i creixement de l’Economia Social i Solidària

http://empresa.barcelonactiva.cat/empresa/cat/formacio/index.jsp#economia-social-i-solidària--eines-pel-foment--creixement-i-consolidacio

Emprenedoriaactivitats: sessions informatives- assessorament-activitats i programes en ESS

http://empresa.barcelonactiva.cat/empresa/cat/formacio/index.jsp#economia-social-i-solidària--eines-pel-foment--creixement-i-consolidacio

Procés i metodologia cap a la coproducció de projectes i estratègies amb dimensió ESS:

Treball conjunt i participat.

Cada participant aporta des del seu paper i la seva expertesa.

El procés de construcció ha de ser col·lectiu, inclusiu i de suma i incorporació.

Totes som necessàries i importants.

Cal crear els espais i els contextos, però no han d’estar tots per començar.

Anem caminant i anem sumant.

Cal desplegar estratègies per incloure els indiferents, i dialogar amb els qui bloquegen.

(Extret del document: Desenvolupament local integral. Territori i comunitat socialment responsable. Economia

cooperativa social i solidària i consum de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.)


12 SESSIÓ 2


Sobre els actors potencialment participants del procés, ens trobem que les persones que participen ho fan en molts espais. N’hi ha «d’altres» que no veiem però que hi són, la nostra acció ha de ser inclusiva, i considerar diferents graus de participació, més enllà dels que ja estan actius.

Els projectes i les propostes de l’ESS han de donar respostes a persones en situació de vulnerabilitat, i en aquest sentit tenim l’obligació professional de donar eines i facilitar l’apoderament, per invertir la tendència de l’aïllament que pateixen algunes persones, sempre que tinguin la voluntat de sortir-se’n.

13SESSIÓ 3

SESSIÓ 3. PROVOCANT REACCIONS

Complicitats al territori23 de març de 2017

Objectius de la tercera sessió del Col·laboratori.ess:Aprofundir/compartir com s’estan treballant les «complicitats» al territori on s’està desenvolupant la promoció de l’economia social i solidària.

Es remarca la importància de la intersecció entre acció comunitària i ESS per pensar com ens relacionem amb els diferents agents del territori, com fem partícips i còmplices els diferents actors presents en un territori. Per treballar aquest objectiu, vam analitzar el cas de Sarrià - Sant Gervasi, a partir del relat del Raimon Carreras, de l’associació Cultural Casa Orlandai (http://casaorlandai.cat/). I coneixerem l’experiència pràctica de Coopolis, a partir del relat de l’Hernan Córdoba (http://bcn.coop/).


• La diversitat d’iniciatives presents en un territori, com es conviden?

• Complexitat per col·laborar i generar sinergies amb iniciatives que ja funcionen sense generar rebuig.

• El problema dels ritmes.

• Com compatibilitzar situacions d’urgència amb un procés més lent i de llarg termini.

• Com establir ponts entre districte i iniciatives ESS presents al territori. Hi ha molt desconeixement.

• L’ESS com quelcom útil o ideològic?

14 SESSIÓ 3


Al grup es va realitzar una reflexió sobre com teixir complicitats. Podem destacar-ne els elements següents:

L’ESS no és un terme incorporat i propi (apropiat) pel territori, ni pel districte, ni pel teixit social i associatiu; es tracta de posar un nou tema sobre la taula, generar una nova agenda.

Ara per ara, és una proposta i un projecte genèric que es viu com una invitació genèrica i que des de dinàmiques més comunitàries es veu amb distància i respecte.

Alguns elements que afavoreixen el procés:

Estar vinculats al territori: hi ha reconeixement i trajectòria de treball conjunt (com el cas de la Casa Orlandai, que és referent i punt de trobada al districte).

Respectar els ritmes i les propostes de les diferents iniciatives.

Plantejar una estratègia oberta i adaptada al context que es viu, i que es pot anar modificant.

Obrir el ventall de pràctiques que s’inclouen a l’espectre de l’ ESS.

Treballar diferents formats i espais (grupals, individuals) que faciliten la participació.

No generar dependència dels tècnics, afavorir l’autonomia dels actors del territori i la sostenibilitat de les propostes, que faciliten un procés progressiu d’apoderament.

Desenvolupar una estratègia relacional, com ara: la difusió i la presentació oberta del projecte amb lògica de construir relacions, realitzar un mapa relacional que ens ajudi a identificar actors i iniciatives i plantejar aliances (amb qui volem treballar i com) que ens possibilitin, en un primer moment, de conèixer-nos i reconèixer-nos, a més de donar visibilitat a les diferents realitats presents al territori.

Gestionar la comunicació i les convocatòries.

Dificultat sobre informació/saturació. És important una bona coordinació per incorporar la diversitat territorial (barris i districtes); cal tenir en compte les diferents escales territorials.

Incorporar una estratègia amb una geometria variable que doni espais a diferents ritmes i implicacions, però que no aturi ni veti el procés.

Modular el missatge i les propostes que trobin un equilibri entre elements més intangibles i ideològics davant d’elements més tangibles, pràctics i útils.

Generar confiança.

Reconèixer la capacitat de les iniciatives.

Treballar el lideratge. Tenir un paper d’acompanyament i promoció, iniciativa pròpia del territori.

Promoure el sentiment de pertinença i de lligam amb el procés.

Generar aliats al territori i vincles amb el territori. Obrir l’espectre.

Escoltar de manera activa.

Pensar en tangibles.

Aterrar i adaptar el concepte d’ESS a cada territori.

La sostenibilitat passa per establir un vincle entre teixit sociocomunitari i socioeconòmic (com els vinculem).

El procés d’autodiagnosi genera l’expectativa de resoldre necessitats. Per tant, cal identificar necessitats que són transversals al barri.

D’ altra banda, des de Coopolis ens apunten la importància de generar un relat comú i conjunt sobre l’ESS, el foment del cooperativisme, com ara la contaminació entre l’ESS i els moviments socials per trobar referents comuns, i el foment de la intercooperació per fomentar certa consciència i identitat d’ESS.

15SESSIÓ 3

Bibliografia comentadaTransversalitat del concepte a la pràctica, article elaborat pel Quim Brugué que aprofundeix en com promoure i treballar la transversalitat i el treball en xarxa.

https://www.tarragona.cat/serveis-a-la-persona/serveis-socials/observatori-social-de-la-ciutat-de-tarragona/fitxers/altres/treballem-en-xarxa/transversalitat-del-concepte-a-la-practica

La gestió comunitària dins l’economia social i solidària, una reflexió feta a sis mans per l’Helena Ojeda, en Xavier Urbano i la Judit Font, arran de la seva experiència en diferents equipaments comunitaris de Nou Barris, un intent de sistematitzar i conceptualitzar la pràctica de gestió comunitària des de l’òptica de l’ESS. http://www.nativa.cat/2015/03/la-gestio-comunitaria-dins-leconomia-social-i-solidària/

RecursosUs donem una llista de recursos que, d’una manera o altra, ajuden a facilitar eines i tècniques per promoure la col·laboració, la complicitat i la participació. Diríem que les tècniques no deixen de ser una eina, un mitjà (no un fi en si mateix) per generar el procés que volem. En aquest sentit, és important tenir clar l’objectiu, el que volem aconseguir per després adaptar-hi les tècniques.

De tall més clàssic, inspirats en la investigació, l’acció participativa i la participació, tenim en Javier Encinas, en Tomás Rodríguez Villasante i companyia. Hi podem trobar tècniques i eines concretes, com ara reflexions també de tall més epistemològic: http://ilusionismosocial.orghttp://www.redcimas.org/biblioteca/metodologia

Des del NESTA es va fer un recull i una ordenació de tècniques per promoure la innovació social. N’hi ha de concretes justament per pensar i ampliar la xarxa, etc. En tenim de conegudes i d’altres de més noves (design thinking): http://es.diytoolkit.org/tools

Un clàssic que parla de tècniques de participació. Guia del DIBA elaborada pel Joel Martí:https://www1.diba.cat/uliep/pdf/35701.pdf.

Recursos i experiències més aviat realitzades des de les pràctiques culturals, però recursos, reculls, sistematització i glossari imprescindibles: http://www.poliedrica.cat.

Encara que tenim el Pap a pam, no deixa de ser una eina més de visibilització de l’ESS i una BBDD. Des de l’IAP podrem explorar el tema de mapes socials i sociogrames (no sempre del tot pràctic, però Rodríguez Villasante en aporta un marc interessant), que ens permeten generar processos de complicitat i aliances. Un dels temes és identificar relacions i pensar estratègies i aliances concretes (propers, aliens, etc.). De tota manera, un col·lectiu argentí més actual està sistematitzant i compartint tot un saber fer sobre cartografia col·lectiva. Segur que és inspirador: http://www.iconoclasistas.net.

16 SESSIÓ 3


Com vam observar en la primera sessió des de l’AC i l’ESS, el com fem les coses és central.

D’alguna manera el com fem les coses marcarà el què fem i per a què?

Tant l’AC, com el desenvolupament local i l’ESS es plantegen la necessitat que tots els actors del territori participin per codefinir i coproduir el que pugui ser un procés de desenvolupament territorial integral.

En aquest sentit, hi ha alguns intangibles que cal tenir en compte i que, d’alguna manera, són interpel·lats el rol de l’Administració pública, l'assumpció que en allò públic hi estem implicats tots els actors/agents per promoure un model públic cooperatiu i comunitari. Però també interpel·la la resta d’actors que han de repensar el seus papers.

Un altre intangible important és sobre el lideratge i el paper de facilitador i promotor, com generem contextos apoderadors?

En aquest sentit, es fa central desplegar una estratègia relacional on puguem identificar i pensar com generem confiança, com identifiquem els actors que hi ha al territori (importància del mapa relacional/sociograma? Qui volem i/o hi ha de participar? Com es fa? Com es prenen les decisions ?, etc.).

Un esquema que ens sembla clarificador és el que ens aporta el mateix Quim Brugué quan parla de promoure la transversalitat, i identifica que s’ha de treballar la confiança:

«Distinguir los 3 momentos de la confianza:

El momento inicial. Desde el punto de vista de la gestión no podemos suponer que la confianza es algo que, simplemente, invade o no el corazón de nuestras organizaciones. La confianza ha de generarse, y para ello no nos sirven los buenos deseos sino los cálculos. Es decir, la confianza entre actores diversos sólo se puede iniciar cuando éstos reconocen una apropiada relación entre los costes y los beneficios de su dedicación y su participación en la red.

El momento del desarrollo. Una vez el cálculo nos introduce en una relación, entonces la confianza se desarrollará a medida que conozcamos y comprendamos a los otros. La confianza evoluciona como un proceso de reconocimiento mutuo sin el cual no es posible trabajar juntos.

El momento de la consolidación. Finalmente, la confianza alcanzará su meta, su consolidación, cuando no únicamente comprendamos al otro sino que también nos identifiquemos con él. Esta identificación se puede expresar en términos de compatibilidad estratégica (cuando compartimos los mismos objetivos) o de compatibilidad cultural (cuando mostramos estilos y hábitos de trabajo compartidos).»

Quan parla de treballar la generació de la xarxa identifica els aspectes següents que convé tractar i compartir en aquest esquema:

«Gestionar la formación de la red: Los objetivos (el porqué), Los actores (el quién) Los factores tangibles: (Los procesos, Los recursos) Los factores intangibles: (Las relaciones, El liderazgo)»

17SESSIÓ 4

SESSIÓ 4. CONCENTRANT L'ENERGIA

Espais de treball conjunt20 d’abril de 2017

Objectius de la quarta sessió del Col·laboratori.ess:– Recordem aspectes treballats a la sessió anterior: «Com generem complicitats en el territori» a

través del relat de l’Elisenda Vegué. Barcelona Activa.

– Aprofundir/compartir com s’estan desenvolupant «espais de treball conjunt al territori» on estem desenvolupant la promoció de l’ESS.

– Coneixem experiències: el cas de la Taula Eix Pere IV, a partir del relat de l’Andrea Balletbó, la Philippa Parry i en Jordi Callejón. El projecte «Mares» a través del relat del Fernando Sabin i en Mauro Gil.


Sobre els espais de treball conjunt...

Ingredients que hi podem incloure (perquè els trobem a faltar)

• Tenir més claredat en el marc conceptual de l’ESS.

• Mirar a barris propers encara que no siguin del mateix districte.

• «Picar» més portes, per tenir més agents; no s’hi val a pensar que «no servirà de res».

• «Impulsar» i motivar que tothom parli; donar veu als qui estan més callats.

• Tenir més flexibilitat per definir el projecte.

• Incorporar noves tecnologies (per gestionar una base de dades, per exemple).

• Necessitem estructures institucionals potents.

Aspecte que ens agradaria canviar?

• Seguiment personalitzat.

• Manca de temps.

• Des del districte: falten instruments (formació, conceptes), implicació de deferents àrees, i treball conjunt amb entitats prestadores de serveis per promocionar l’ESS.

• Tenir més coordinació amb d’altres per incorporar el que ja s’ha fet i intercanviar coneixements previs.

• Que part dels recursos de la licitació serveixin com a incentiu per crear espais de relació.

18 SESSIÓ 4

Ingredients que ens agradaria limitar, eliminar o deixar caure?

• Canviar la burocràcia (els processos de les licitacions, que limiten en el temps).

• L’estrès, la desorientació i l’angoixa.

• Les preconcepcions cap a nosaltres com a professionals en els territoris on treballem.

• Etiqueta, «marca» de Barcelona Activa.

• Que aquest procés esdevingui un foc d’encenalls.

• Sistema de creences com a part del procés: «sostre de vidre de no voler el benefici, basar-se en el voluntariat».

• Augmentar la dedicació per a la dinamització, per afavorir que tothom se senti part del procés.


Escala d’intervenció

A cada escala (barri, districte, etc.) hi ha diferents potencialitats i dificultats. Els barris permeten teixir complicitats perquè és on hi ha la proximitat (la gent es coneix, hi ha un tipus de xarxa informal o formal), i també és on es poden identificar més fàcilment les necessitats d’una manera col·lectiva. Quan es fa una mirada de districte, on hi ha moltes realitats diferents, és més difícil trobar aquestes necessitats compartides. El barri, per tant, és l’escala des d’on es pot anar prenent consciència del que cal.

Ara bé, quan es vol estirar d’una necessitat i fer un projecte econòmic, l’escala de barri queda curta per una qüestió de sostenibilitat. (...)

L’escala de districte ens serveix per dimensionar aquestes necessitats i veure els recursos que hi ha. Tot i així, ens podem trobar que hi hagi alguna iniciativa que només es treballi a nivell de barri i per a la qual no calgui fer el salt al districte. La idea, doncs, és començar pel barri, però no oblidar el districte.

Ritmes

En relació amb els ritmes, es planteja adoptar la lògica de l’acció comunitària. Aquesta estratègia d’impuls de l’ESS no està basada només en què es vol fer, sinó també en com, dos elements que es presenten com a inseparables.

Treballar conjuntament amb diferents agents sempre implica ajustar ritmes. El que cal evitar és la tirania del ritme d’un actor, sigui quin sigui aquest actor. Però cal ser conscients que trobar un ritme idoni per a tots els actors alhora no és possible.

Ara mateix l’Ajuntament està marcant un ritme, que pot estar frenant o accelerant altres ritmes, però és el que respon a la responsabilitat que té d’aspirar i promoure aquest impuls de l’ESS, i aquesta responsabilitat és sobre tota la població que hi ha al districte.

La conclusió seria que cal ser conscients que, com a persones tècniques, cal marcar un ritme, però sense convertir-lo en tirania. Més que pensar que s’acceleren processos, planteja fer la mirada d’oportunitat de moure coses i generar ritmes. Cal ser conscients de qui falta perquè, en el mateix procés, es puguin elaborar estratègies per anar-los sumant.

(Intervenció de l’Elisenda Vegué. Direcció d’Innovació socioeconòmica de Barcelona Activa)

19SESSIÓ 4

Bibliografia comentadahttp://eixpereiv.org/la-taula

La Taula Eix Pere IV és una plataforma ciutadana formada per un grup de veïns i veïnes, col·lectius i entitats dels barris del Poblenou.

Té com a objectiu impulsar noves activitats cíviques, culturals, socials i econòmiques a tot el carrer Pere IV i el seu entorn, i d’aquesta manera crear una major cohesió social en el territori per evitar la fragmentació urbana ara existent i revertir l’estat de degradació i abandonament del seu patrimoni.

La Taula Eix Pere IV és un element clau en la promoció de l’ESS: és una organització i un espai de treball conjunt que ja existeix al territori i que ha permès tirar endavant accions com les que estan duent a terme: formacions, acompanyaments i suport a iniciatives d’economia social i solidària.

www.maresmadrid.es

«Mares» és un projecte pilot innovador de transformació urbana a través d’iniciatives d’economia social i solidària i de la creació d’ocupació, de proximitat i de qualitat i de la promoció d’un altre model de ciutat. «Mares» treballa cinc sectors diferents, en quatre districtes de la ciutat de Madrid: mobilitat (Vallecas), alimentació (Villaverde), reciclatge (Vicálvaro), energia (Centre) i sostenibilitat de la vida; l’àmbit de les cures és un sector transversal que es treballa a tots els territoris.

Està promogut per l’Ajuntament de Madrid juntament amb vuit socis: Dianmia, Estudio SIC, Vivero de Iniciativas Ciudadanas, Ecooo, Todo por la Praxis, Agencia para el Empleo, Acción contra el Hambre y Tangente. Va ser un dels 18 projectes seleccionats a la convocatòria de la iniciativa Urban Innovative Actions de la Comissió Europea, dirigida a finançar solucions urbanes innovadores.

Dins del model es planteja la hipòtesi política i de desenvolupament, que té a veure amb no buscar la generació de noves iniciatives, sinó connectar les iniciatives econòmiques i ciutadanes que ja existeixen a la ciutat. I incorporar determinades eines i espais perquè el seu desenvolupament pugui ser clau per avançar en la consolidació del teixit productiu existent, o la generació de nou teixit orientat a l’activació d’aquests sectors estratègics en llocs on aquests sectors es van allunyant.


Els espai de treball conjunt, malgrat la seva complexitat (diversitat de perfils, diversitat d’organitzacions i procedències, i diversitat de lògiques), poden ser propulsors de projectes. Es necessiten espais de treball conjunt amb mirada transversal per racionalitzar els recursos i augmentar l’eficàcia de les intervencions.

SESSIÓ 5 21

SESSIÓ 5. CATALITZANT PROCESSOS

Metodologies col·laboratives 4 de maig 2017

Objectius de la cinquena sessió del Col·laboratori.ess:– Posada en pràctica d’una metodologia col·laborativa de prototip creativa, aplicada i pràctica,

aplicable als processos de treball, que va consistir en:

– Configurar un preprototip1 d’una idea.

– Desenvolupar un prototip identificant barreres i possibilitats durant el seu desenvolupament.

– Continuar aprofundint i compartint les pràctiques en els diferents territoris.

Per treballar aquests objectius, vam comptar amb el Txelu Balboa, de ColaBoraBora.


• Cal confiança i reconeixement per treballar juntes.

• La posada en comú és un pràctica que pot facilitar l’aterratge i l’apropiació del que es vol impulsar.

• És interessant provar i fer pròpies les metodologies i les tècniques.

Sobre la tècnica de dramatització per testar projectes, es va parlar de:

• La posició «àncora» (barreres/dificultat/problema) és la que més tendim a utilitzar. Per equilibrar l’anàlisi caldria fer rotació i forçar l’anàlisi des de totes les posicions.

• La metodologia mateix té un ritme propi: al principi costa, després té un moment àlgid i a continuació baixa, un altre cop, el nivell de participació al joc.

• Acotar les premisses de la tècnica ajuda a fer que les reflexions siguin més aterrades i contextualitzades.

1. Per definició, un prototip és el primer exemplar d’alguna cosa que es pren com a model per crear-ne d’altres de la mateixa classe. En el context de la cocreació, l’entenem com la primera versió susceptible de ser millorada, completada i sofisticada, entre la idea inicial i el projecte realitzat.

22 SESSIÓ 5

Bibliografia comentadahttps://www.colaborabora.org/2016/09/06/publicamos-el-kit-de-kooptel/

#KOOPtel, un kit metodològic per afavorir la col·laboració.

La coctelera loca és un exercici de prototip senzill que està inclòs en una metodologia de treball de col·laboració que s’anomena KOOPtel; els destinataris són persones que volen col·laborar, però sense tenir definit el què ni el com, per desenvolupar un projecte col·laboratiu.

És una fase inicial en què es parteix de tenir una idea conjunta que després es va desenvolupant. Primer es parteix d’una aportació individual i, després, d’una part més col·lectiva com a treball de cocreació.

Guia Incompleta para colaborar, escrita per Ricardo Amasté, de ColaBoraBora. Tot el seu bloc és molt interessant per explorar sobre la cooperació i la col·laboració. Aquesta és una guia que va servir per sistematitzar algunes reflexions i pràctiques que porten a terme des de ColaBoraBora. La dificultat de pensar-nos en comú, com generar espais i pràctiques de col·laboració, com generar complicitats i per què? https://www.colaborabora.org/wp-content/uploads/sites/7/2012/12/GuiaIncompletaParaColaborar1.pdf


Per a la tasca del prototip:

– Tota idea és benvinguda (no s’ha de limitar la capacitat de pensar, ni generar judici previ).

– La crítica destructiva no hi està convidada (cal posposar el judici, proposar en positiu, afegir).

– El desenvolupament i associació d’idees és desitjable (la idea de com sumar és imprescindible, perquè la imbricació d’idees pot portar a una idea interessant).

Acords per al treball en grup (cada grup de treball pot generar els seus propis acords):

– Treballar des de la consciència, des de la creativitat, des de l’humor i des dels afectes.

– Ser generoses (no deixar-se res al tinter).

– Ser respectuoses amb els temps del procés i amb els temps del altres.

– Ser empàtiques: es pot pensar de manera diferent, però això no significa que no tinguem la raó o que no puguem treballar juntes.

– Concretar i aterrar: cal especificar bé les aportacions i evitar les abstraccions.

– Abandonar els espais de confort: atrevir-se a pensar de manera diferent, a desitjar, a imaginar, a dibuixar, a jugar...

L’acord que resumeix els anteriors és el següent:

– Donar el millor d’una mateixa per construir amb els altres.

(Aportacions del Txelu Balboa de ColaBoraBora)

SESSIÓ 5 23

RecursosFitxa amb el guió per estructurar el projecte amb els següents ítems:

– Nom de la idea

– Eslògan

– Objectiu/funció

– Descripció (3 punts clau)

– Valor diferencial

– Detractors/inconvenients

– Agents/recursos

– Dibuix /esquema de la idea

– Com fer un primer test del projecte

24 SESSIÓ 5

Fitxa d’avaluació de propostes

En una escala del 0% al 100%, nivells de realitat, d’importància i de prioritat.


Es tracta d’una metodologia concreta per facilitar processos de cooperació entre agents diversos, treballant sobre les seves necessitats i capacitats, per identificar àmbits potencials de cooperació i abordar col·lectivament tot tipus de reptes i oportunitats. La metodologia és aplicable entre diferents organitzacions i persones, així com cap a dins d’una mateixa organització. A través d’un procés centrat en els preliminars i en posar les bases per treballar juntes, des del (re)coneixement mutu, la definició d’un projecte comú, el treball col·lectiu i el seu anàlisi.

25SESSIÓ 6

SESSIÓ 6. SINTETITZANT

Recull d'aprenentatges25 de maig 2017

35EINES

Eines

6 barrets per pensar

Per a què Anàlisi d’una situació, construcció de pensament, cocreació, presa de decisions.

Com Es disposa de sis barrets de diferent color que representen les sis direccions del pensament que hauríem d’utilitzar quan encarem un problema. Aquests sis barrets imaginaris, els participants ens els podem posar o treure per indicar el tipus de pensament que estem utilitzant. Els sis estils de pensament estan representats per cada barret:

1. Barret blancÉs el pensament que se centra en les dades disponibles, mirem la informació que tenim i aprenem d’aquesta.

2. Barret vermell Abordem els problemes utilitzant la intuïció, els sentiments, les emocions. Els participants exposem els sentiments sense haver de justifi car-los.

3. Barret negreEns permet fes ús del nostre pensament del seny i la cautela, posant de manifest els aspectes negatius del tema tractat.

4.Barret grocPensem positivament i veiem per què alguna cosa creiem que funcionarà i aportarà benefi cis.

5. Barret verdRepresenta la creativitat, l’oportunitat d’expressar conceptes nous, alternatives, etc.

6. Barret blauEns referim a la gestió del procés de pensament. Resumim el que s’ha dit i arribem a les conclusions.

La facilitadora explica què signifi ca el color de cada barret i la pregunta focus que el grup ha de treballar.

Els participants comencen a fer les seves aportacions, explicitant amb quin barret parlen.

Després d’aquestes primeres rondes d’aportacions, la facilitadora, en base a l’estil de pensament utilitzat pels participants, proposa fer aportacions amb un barret diferent. I així successivament.

Per concloure la sessió, la facilitadora fa un resum de les conclusions a què s’ha arribat.

ReferènciesDe Bono, E. (2008): Seis sombreros para pensar. Barcelona: Paidós.

36 EINES

El basar de les idees

Per a quèConstrucció i aportació d’idees, des del treball conjunt, per a reptes prèviament formulats, mirant les situacions des d’una altra perspectiva, sense prejudicis.

ComEs disposa de diferents objectes que es poden trobar en un basar: una regadora, una llanterna, una forquilla..., que estaran a la vista de totes les participants. Cada participant disposa d’una llibreta amb tantes pàgines en blanc com a participants. A cada llibreta hi haurà escrit un repte, el que cada participant formuli.

La facilitadora indica a les participants que triïn un objecte i que s’hi familiaritzin una estona. Després, han de respondre al seu repte a través del que els suggereix l’objecte que han triat. Tenen 5 minuts per contestar. Transcorregut aquest temps, han de donar la seva llibreta a la persona que tenen a la dreta, que, en una altra pàgina, contestarà el repte de la companya segons l’objecte que ha triat. Així successivament les llibertes aniran rodant fins que a cadascú li arribi la llibreta on ha formulat el seu repte.

ReferènciesColaBoraBora

Vídeo Caída y Auge de Reginald Perrin – Tienda Basura

https://www.youtube.com/watch?v=MRtOzBzooEQ

37EINES

Test, horitzó, àncora, regadora

Per a quèTestar projectes/prototips. Imaginar-se com es desenvoluparà un projecte en 5 anys. Es tracta d’una conversa sobre un projecte figurat per identificar-ne les oportunitats i les possibilitats, com aporten al seu desenvolupament; amb quins obstacles i barreres ens podem trobar i com ens ho farem per superar-los i resoldre’ls. S’ha de detectar què sortirà bé i què malament.

ComÉs un exercici de dramatització que dura 20 minuts en el qual s’escenifica un projecte. És interessant ser conscients del que comporta l’escenificació, en què hi ha un públic que també és actiu i protagonista.

Per fer-ho, es posen a terra quatre fulls amb diferents imatges, cadascuna de les quals representa una posició des de la qual es proposa que dues persones parlin a l’hora d’interpretar un projecte:

Test Explicació detallada del projecte al moment actual pensant que el projecte comença a brotar. Les dues persones que se situen aquí, que ho fan d’una manera més estàtica que a les altres posicions, tenen la responsabilitat de fer anotacions de les propostes que apareixen.

HoritzóFutur. Les dues persones que se situen en aquest punt han d’explicar què ha passat, al cap de cinc anys de consolidació del projecte, amb la configuració del barri durant els cinc anys de vida del projecte. La idea és plantejar un futur positiu i ideal.

ÀncoraBarrera, dificultat o problema. Les dues persones que estan en aquesta posició han de dialogar des de la posició negativa de la consolidació del projecte fent ressaltar les dificultats i els punts foscos de la idea.

RegadoraOportunitats. Des d’aquí ens trobem en la posició de ressaltar els elements positius que han fet de palanca per al desenvolupament del projecte.

38 EINES

Les diferents posicions no són estàtiques; inicialment es parteix de la situació que dues persones se situen a cada punt, però hi poden haver canvis, tant des de canviar de posició com que les persones que fan de públic se situïn en un dels quatre punts i facin una intervenció. L’objectiu és ser especulatius, pensant què podria passar des de la concreció.

Un cop acabada la dinàmica, es deixa un temps per valorar què ha passat al llarg del joc i es comparteixen reflexions.

ReferènciesGasca, J; Zaragoza, R. (2016). Desingopedia. 80 Herramientas para construir tus idees. Madrid: Lid editorial empresarial.

Manual que recopila eines per desenvolupar reptes d’innovació i emprenedoria al voltant de quatre fases: mapejar, explorar, construir i testejar.

39EINES

Termòmetre

Per a quèAnàlisi d’una situació, construcció de pensament, cocreació.

ComEs disposa d’un termòmetre imaginari, graduat de l’1 al 100, a la sala on es realitza la sessió. La graduació representa el grau d’acord o de desacord: 100, molt d’acord, i 1, poc d’acord. La facilitadora llança afirmacions provocadores sobre el tema focus i les participants es col·loquen en el termòmetre imaginari, en funció del seu grau d’acord. Es convida les participants que expressin i debatin els arguments que les motiven a situar-se allà on s’han col·locat, i comença un diàleg entre les participants en què cadascuna participa des de la seva posició.

Al llarg de la dinàmica i en funció de les diferents aportacions, les participants poden anar canviant de posició.

Un cop es dona per acabat el debat, es fa una conclusió i la facilitadora planteja la següent afirmació provocadora. Es repeteix l’exercici, fins a 4 o 5 vegades, amb diferents afirmacions provocadores relacionades amb el focus triat.

ReferènciesEls històrics CrAc, uns cracks de la participació. Unes guies bàsiques per dinamitzar reunions i d’altres: http://redasociativa.org/crac/descargas/cuadernillos/

Recull de recursos que ens ve de l’Argentina. Molt interessant, ja que és específic d’ESS i hi ha una mica de tot. http://cajondeherramientas.com.ar/

espai de creació i d’intercanvi d’experiències per impulsar l’economia sociali solidària

SESSIÓ 5 41

espai de creació i d'intercanvi d'experiències per impulsar … · 2018. 8. 17. · espai de...

Documents

Transcript of espai de creació i d'intercanvi d'experiències per impulsar … · 2018. 8. 17. · espai de...