ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ - La Bisbal...

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ

PAISATGÍSTICA (EIIP)

PROJECTE D’ACTUACIÓ

ESPECÍFICA EN SÒL NO URBANITZABLE A

LA FINCA DE CAN DALMAU

NUCLI DE SANT POL

T.M. DE LA BISBAL D’EMPORDÀ

(BAIX EMPORDÀ)

Juliol de 2017

GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - [email protected]

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA (EIIP)

PROJECTE D’ACTUACIÓ ESPECÍFICA EN EL SÒL NO URBANITZABLE A LA FINCA DE CAN

DALMAU

NUCLI DE SANT POL, LA BISBAL D’EMPORDÀ (BAIX EMPORDÀ)

Juliol de 2017

Dirigit i realitzat per:

Joan Solà i Subiranas

Geòleg (UAB)

Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental (UPC)

Carles Bayés i Bruñol

Llicenciat en Geografia (UdG)

-i-


TAULA DE CONTINGUTS

1. APARTATS PRELIMINARS .............................................................................................................. 3

1.1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................................... 3

1.2. DADES BÀSIQUES ................................................................................................................................. 3

1.3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I EMPLAÇAMENT DE L’ÀMBIT .................................................................... 5

1.4. OBJECTIUS I CONTINGUT DE L’EIIP.................................................................................................... 8

2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ACTUACIÓ ....................................................................................... 11

3. PLANEJAMENT VIGENT I INSTRUMENTS I DIRECTRIUS DE PAISATGE ................................. 15

3.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL, ESTRATÈGIC I SECTORIAL ........................................................... 15

3.1.1. Pla Territorial Parcial de les Comarques gironines ...................................................................... 15

3.1.2. Catàleg de Paisatge de les Comarques gironines. Directrius de paisatge .................................. 16

3.1.3. PEIN de les Gavarres .................................................................................................................. 18

3.2. PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL ......................................................................................... 19

3.2.1. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ........................................................................................ 19

3.2.2. Catàleg de Masies i Cases rurals ................................................................................................ 21

4. PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL I LOCAL ........................................................................... 25

4.1 PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL: MASSÍS DE LES GAVARRES ................................................ 25

4.1.1 DESCRIPCIÓ I DINÀMIQUES....................................................................................................................... 25

4.1.2. COMPONENTS ............................................................................................................................................ 26

4.1.3. VALORS ....................................................................................................................................................... 27

4.1.4. OBJECTIUS DE QUALITAT ......................................................................................................................... 28

4.2. PAISATGE A ESCALA LOCAL ............................................................................................................. 29

4.3. ANÀLISI DE LA VISIBILITAT DE L’EMPLAÇAMENT ........................................................................... 33

-ii-


5. INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA DE LA PROPOSTA D’ACTUACIÓ ............................................... 49

ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS DE L’ÀMBIT DE L’ENTORN DE CAN DALMAU ........................ 49

6. ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ.............................................................. 59

6.1. MESURES COMPLEMENTÀRIES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA A TENIR EN COMPTE ........... 59

6.2. CONCLUSIONS .................................................................................................................................... 61

7. ANNEX. RELACIÓ D’ESPÈCIES A EVITAR EN LA JARDINERIA I LA REVEGETACIÓ ............. 65

-1-


APARTATS PRELIMINARS 1

-2-


-3-


1. APARTATS PRELIMINARS

1.1. INTRODUCCIÓ

El present document correspon a l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística (en endavant, EIIP) del

PROJECTE D’ACTUACIÓ ESPECÍFICA EN SÒL NO URBANITZABLE A LA FINCA DE CAN DALMAU, al

nucli de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà, a la comarca del Baix Empordà.

Els estudis de paisatge en els procediments d’aprovació d’actuacions en el sòl no urbanitzable funcionen com

a instruments de treball, de proposta i d’avaluació, amb vocació de promoure el manteniment i la posada

en valor de la qualitat i el caràcter propi del paisatge i, d’aquesta manera, fer compatibles les noves activitats

i/o cobertes i usos del sòl amb la preservació de les característiques del paisatge on s’insereixen.

El projecte que ocupa aquest estudi d’impacte paisatgístic encamina la seva proposta d’ordenació cap a

aquesta direcció de contextualitzar les noves obres del mas de Can Dalmau i el nou aspecte del seu

entorn, integrat a les particularitats de la matriu territorial on s’emplaça d’acord amb els valors

especialment arquitectònics, naturals i culturals del paisatge.

1.2. DADES BÀSIQUES

L’àmbit del projecte s’integra en el sistema d’espais oberts del terme de la Bisbal d’Empordà dins de l’àmbit

de l’espai PEIN del massís de les Gavarres, al front del veïnat rural de Sant Pol.

Objectiu del projecte

Ordenar l’espai exterior de l’entorn del mas de Can

Dalmau amb criteris de valor paisatgístic i d’integració

amb l’entorn natural i territorial. El projecte contribueix

en els treballs d’adequació de la finca de Can Dalmau

per a ús d’habitatge unifamiliar de mida gran amb

voluntat de rehabilitació i ampliació de les edificacions

existents.

Base legal

Decret Legislatiu 1/2010 pel qual s’aprova el Text Refós de

la Llei d’Urbanisme

Decret 305/2006 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

d’Urbanisme

Catàleg de Masies i Cases rurals del Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal de la Bisbal d’Empordà

Pla especial de delimitació i recuperació de l’espai públic

del nucli de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà

Decret 343/2006 pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de

8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es

regulen els estudis i informes d’impacte i integració

paisatgística

Directrius de paisatge del Pla Territorial Parcial de les

Comarques gironines

Decret 328/1992 del Pla d’Espais d’Interès Natural

Promotor

William Larado, Clifford William

Autor del projecte

Carles Sanjosé Bosch, arquitecte

Autor de l’Estudi Impacte Integració Paisatgística

Geoservei, Projectes i Gestió Ambiental S.L.

-4-


Situació

Àmbit de vora, en sòl no urbanitzable, a la façana de ponent del

veïnat rural de Sant Pol, inclòs a l’espai del massís de les

Gavarres del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Se situa als

primers vessants septentrionals dels relleus de les Gavarres.

S’emplaça en un enclavament d’interès paisatgístic dins d’un

mosaic agroforestal composat per un entramat de conreus

intercalats amb prats, herbassars i retalls forestals en continuïtat

amb la matriu boscosa de les Gavarres. El veïnat de Sant Pol

s’ubica al Pla de Sant Pol, als peus del vessant oest i nord de la

serra del Solell de l’Anguila i de la serra dels Perduts

respectivament, i s’eleva per sobre de la vall de la riera de la

Marqueta i de la riera del Vilar.

Àmbit d’actuació

Parcel·la 340, polígon 7, La Bisbal d’Empordà. MAS DALMAU. Número d’identificació cadastral: 17025A007003400000RQ. Parcel·la 122, polígon 7, La Bisbal d’Empordà. LA CLOSA. Número d’identificació cadastral: 17025A007001220000RM.

Accés

Carrer d’accés al nucli de Sant Pol pel camí de

Sant Pol des de la carretera de la Bisbal

d’Empordà

Superfície de l’àmbit del Pla

Superfície total de 28.593 m2.

Edificacions existents

Casa rural formada per varis volums de diferents

èpoques annexos a la façana principal i a la

façana sud, amb cobertes inclinades de teula

àrab. Les façanes són arremolinades, i consta de

planta baixa i dos pisos en tot el conjunt excepte

un porxo que és planta baixa.

Síntesi de l’actuació

La proposta d’ordenació inclou les següents actuacions:

- Obertura d’un nou camí d’accés i de servei per l’interior de la finca

- Bancals amb coberta vegetal

- Construcció d’algunes infraestructures de servei del mas (piscina de lleure, elements de tancament -murs i tanques-, i plaques solars)

- Tractament natural de l’entorn (plantació de vegetació)

LES GAVARRES

Àmbit del projecte

T.M. LA BISBAL D’EMPORDÀ

-5-


1.3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I EMPLAÇAMENT DE L’ÀMBIT

L’àmbit del projecte ocupa una superfície propera a les dues hectàrees al veïnat de Sant Pol.

Figura 1. Situació geogràfica i emplaçament de l’àmbit del projecte.

El mas de Can Dalmau s’insereix al mosaic agroforestal de les zones de transició relacionades amb el canvi

dels ambients de muntanya al de plana, entre el massís de les Gavarres i la plana agrícola del Baix Ter i el

plans al·luvials del Daró.

-6-


Aquest mosaic agroforestal presenta un potencial ambiental i paisatgístic que s’intensifica per la presència de

rieres, que estructuren el paisatge, i de petits pobles i masies que completen l’escena paisatgística.

Figura 2. Context territorial de l’àmbit del projecte.

-7-


Font: Elaboració pròpia a partir de Google Earth, 2016.

El projecte inclou una actuació amb possibilitats d’impacte paisatgístic. L’adequació de l’entorn del mas de

Can Dalmau tindrà un efecte en dos aspectes i a dues escales:

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

o Integració a l’entorn en funcionalitat i coherència ecològica (continuïtat de cobertes i

elements vegetals) i en inserció paisatgística (matriu agroforestal)

o Composició i percepció visual de la imatge del nucli de Sant Pol

ESCALES D’ANÀLISI:

o Territorial: Encaix a la matriu agroforestal i visuals escèniques des de punts d’observació

elevats, allunyats i emblemàtics (recorreguts paisatgístics, cims, nuclis històrics, etc.)

o Local: Coherència amb el caràcter rural del lloc i qualitat de la percepció paisatgística de

la imatge de conjunt del nucli de Sant Pol des del propi entorn del veïnat (vies d’accés i

carrers)

-8-


1.4. OBJECTIUS I CONTINGUT DE L’EIIP

Els estudis d’impacte i integració paisatgística són documents tècnics previstos per la legislació sobre

paisatge i la legislació urbanística i territorial de Catalunya. L’article 19 del Decret 343/2006, de 19 de

setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de

Catalunya i que regula els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística estableix que la finalitat dels

EIIP és...

...“considerar les conseqüències que té sobre el paisatge l’execució d’actuacions,

projectes d’obres o activitats, i exposar els criteris adoptats per a la seva integració”

El capítol 2 d’aquest document conté el detall de les característiques del projecte. L’actuació proposada

planteja una acció d’adequació de l’espai obert de l’entorn del mas de Can Dalmau amb criteris d’integració

paisatgística.

Aquest estudi d’impacte i integració paisatgística té la finalitat d’avaluar la idoneïtat dels criteris d’integració

paisatgística que incorpora l’actuació proposada. Aquest exercici es du a terme a partir d’una diagnosi del

paisatge tant a escala territorial com local, s’analitza la visibilitat de l’àmbit del projecte dins de l’escenari

paisatgístic i es proposen condicions i mesures que garanteixen la correcta contextualització de l’entorn del

mas de Can Dalmau al caràcter del paisatge que l’envolta.

D’acord amb els objectius de l’EIIP l’estructura del document és la següent, a part d’aquest primer capítol

preliminar d’introducció:

- Capítol 2 de característiques de l’actuació proposada

- Capítol 3 de planejament vigent i instruments i directrius de paisatge

- Capítol 4 sobre el paisatge a escala territorial i local

- Capítol 5 de valoració de la incidència del projecte sobre el paisatge

- Capítol 6 de criteris i mesures d’integració paisatgística adoptades

-9-


CARACTERÍSTIQUES DE L’ACTUACIÓ 2

-10-


-11-


2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ACTUACIÓ

Les actuacions que formen part del projecte per a l’ordenació de la finca de Can Dalmau són l’objecte

d’anàlisi, de proposta i d’avaluació d’aquest estudi d’impacte i integració paisatgística.

El planejament derivat proposa una opció d’ordenació d’una part dels terrenys del mas Can Dalmau, dins dels

límits del Pla. Concretament aquest projecte pren les següents finalitats:

1. Ordenar l’espai de l’entorn del mas com a pati exterior vinculat a l’habitatge

2. Actuar pròpiament com a mesura d’integració paisatgística, perquè el tractament de

la vegetació, els usos i elements previstos, han estat concebuts i treballats sota criteris

de garantia per a...

- ... l’encaix territorial d’aquest espai verd dissenyat en coherència amb

l’entorn, i per

- ... la qualitat de les visuals escèniques de la finca com a conjunt dins de

la imatge rural del nucli de Sant Pol

L’adequació de l’entorn del mas de Can Dalmau a les característiques del lloc i per assolir el seu encaix

territorial requereix la consideració de criteris d’ordenació i l’establiment de condicions que recull el projecte

com a espais i elements que formen part de la proposta:

- Entre els diferents espais es distingeixen les següents àrees que conformen el conjunt dels

espais oberts de l’entorn del mas:

1. Una zona al nord amb plantació d’arbres i arbustos entre el camí públic adjacent al

límit nord de la finca i el nou camí particular d’accés a l’habitatge.

2. La resta de l’àmbit més proper al mas i tota l’àrea situada al sud i a l’oest. Inclou les

següents àrees:

a. La plantació d’oliveres a l’entrada de la finca pel sud i la prevista al nord

del camí de servei .

b. El jardí o pati d’entrada, situat al final del camí particular, format pels

espais d’arribada de cotxes i una plantació de plantes aromàtiques.

c. La zona de fruiters, al costat de la piscina de lleure, i a la part superior de

la zona de terrasses amb talussos vegetats, a l’est del camí de servei.

d. La zona d’oliveres entre el camí d’accés i la piscina de lleure.

e. La zona agrícola, a bona part de la meitat oest de l’àmbit del projecte.

- També es distingeixen i regulen una sèrie d’elements que formen part de l’ordenació de

l’entorn del mas:

a. Camí privat d’accés

-12-


b. Camí pel pas dels bombers

c. Tanques

d. Murs de contenció

e. Pas canadenc

f. Piscina de lleure

g. Panells fotovoltaics

h. Transformador elèctric

El següent mapa recull aquest conjunt d’espais i d’elements que formen part del disseny de l’espai obert de

l’entorn de Can Dalmau, objecte del projecte.

Veure amb més detall la memòria del projecte d’actuació específica en sòl no urbanitzable a la finca de Can Dalmau.

-13-


PLANEJAMENT VIGENT I INSTRUMENTS I DIRECTRIUS DE PAISATGE 3

-14-


-15-


3. PLANEJAMENT VIGENT I INSTRUMENTS I DIRECTRIUS DE PAISATGE

3.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL, ESTRATÈGIC I SECTORIAL

3.1.1. Pla Territorial Parcial de les Comarques gironines

El Pla Territorial Parcial de les Comarques gironines (PTPCG) estableix directrius, estratègies i actuacions

amb objectius de vertebració i coherència territorial i pel desenvolupament econòmic i social dels territoris,

així com també ambiental, i especialment en clau paisatgística.

Font: Plànol O.7. Espais oberts, estratègies i actuacions d’infraestructures, Pla Territorial Parcial de les Comarques gironines, 2010.

El veïnat rural de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà es localitza dins del sistema d’espais oberts en un sòl

classificat de protecció especial que, com en el cas que ocupa aquest EIPP, “per la localització en el

territori, el Pla considera que és el més adequat per integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts

que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori, que tenen diferents

caràcters i funcions”. S’hi afegeix el fet que l’àmbit del projecte està inclòs dins de l’espai PEIN i Xarxa

Natura 2000 de les Gavarres (veure apartat 3.2.2).

Dintre del sistema d’assentaments al nucli de Sant Pol se li atribueix una estratègia de desenvolupament

basada en el manteniment del seu caràcter rural i, per tant, les actuacions previstes al projecte han de ser

congruents amb aquest criteri d’estructura territorial, i això significa que s’hauran de tenir en compte mesures

d’integració paisatgística en la línia de la preservació de la fesomia rural del nucli amb garanties de preservar

la personalitat del paisatge de l’entorn.

Entre els objectius generals d’aquest Pla d’àmbit territorial hi ha els següents que afecten a l’objecte del

projecte que s’està avaluant, i que poden tenir efectes sobre la qualitat i la identitat del paisatge de la zona:

-16-


1. Orientar l’expansió de les àrees urbanes de forma que es creïn espais de qualitat ben

interrelacionats amb els entorns naturals

El projecte haurà de garantir la permeabilitat de l’espai edificat amb el seu

entorn natural i agrícola

2. Protegir el paisatge en tant que factor identitari i actiu econòmic

El projecte haurà de seguir estratègies d’integració paisatgística que reforcin

la imatge i el caràcter rural del nucli de Sant Pol

3. Fomentar la redacció de projectes de paisatge en determinats àmbits periurbans

Aquest EIIP avalua les estratègies i els criteris de projecte que serveixen per garantir la

contextualització al paisatge del lloc de les noves actuacions als espais de vora del nucli

de Sant Pol

D’acord amb els sistemes bàsics del territori que diferencia el PTPCG, les actuacions previstes en el marc del

projecte té efectes sobre (1) el sistema d’assentaments i sobre (2) el sistema d’espais oberts dins del

terme de la Bisbal d’Empordà. En aquest sentit, caldrà donar compliment als següents objectius, en

congruència amb les directrius anteriors:

(1) Sistema d’assentaments. Es mantindrà la configuració rural del nucli de Sant Pol, una

estructura compacta, de petita magnitud, resultat de l’adaptació morfològica del territori.

(2) Sistema d’espais oberts. Se seguiran els següents criteris:

a. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica.

b. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a

components de l’ordenació del territori.

c. Preservar el paisatge i el patrimoni cultural com a valors socials i actius econòmics

del territori.

3.1.2. Catàleg de Paisatge de les Comarques gironines. Directrius de paisatge

Al final del cos normatiu del PTPCG hi figuren les directrius de paisatge que es desprenen dels objectius de

qualitat paisatgística que proposa el Catàleg de Paisatge de les Comarques gironines, un document

de diagnosi de l'estat del paisatge i de proposta de d’estratègies i actuacions pel planejament territorial i

urbanístic municipal. D’acord amb el preàmbul de les directrius del paisatge “d’aquestes propostes se’n

deriven conseqüències força immediates pel que fa al paisatge; aquest, en tant que correspon a un medi

antropitzat, és, en bona part, resultat del model territorial, i la seva evolució serà bàsicament conseqüència de

l’evolució d’aquest model”.

-17-


El nucli de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà s’inclou dins de la unitat de paisatge de les Gavarres. Els

objectius de qualitat establerts per a aquesta unitat i que tenen incidència per part del projecte són els que es

refereixen a preservar/potenciar/procurar:

- Un paisatge agrícola i agroforestal preservat i ben gestionat, que mantinguin els valors dels camps,

la seva parcel·lació, i les construccions agrícoles tradicionals.

- Una ordenació dels assentaments que no comprometin els valors del paisatge de les Gavarres, ni

els valors dels espais circumdants, on es respectin els espais agraris d’amortiment i transició, i amb

unes entrades als nuclis de qualitat.

- Actuacions integrades en el paisatge, de manera que es minimitzi el seu impacte visual.

- Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permeti

descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de les Gavarres.

El veïnat de Sant Pol presenta una fesomia singular per la seva morfologia i integració en la singularitat de

l’entorn agroforestal del massís de les Gavarres en aquest sector del pla agrícola de Sant Pol. Davant

d’aquest escenari, les futures actuacions hauran de tenir en compte tota una sèrie de criteris:

Procurar que les noves construccions estiguin ben inserides al lloc, els materials que el

conformen siguin respectuosos amb els elements del medi natural i coherents amb els valors

paisatgístics del seu entorn.

Mantenir oberta les perspectives al paisatge des del camí de Sant Pol, definida com a itinerari

paisatgístic, i per tant evitar la construcció en les parcel·les agrícoles de tancaments, tanques,

edificacions o elements opacs que limitin el camp visual o desfigurin les panoràmiques. Des

Sant Pol

-18-


d’aquest vial i altra xarxa de camins la percepció i interacció amb el paisatge és més àmplia i

suggerent.

Desenvolupament urbà tant de rehabilitació com de nova obra ha de respectar aquests perfils o

imatges de nuclis amb fesomia singular per la seva morfologia i integració en l’entorn

Evitar la desfiguració de les fites paisatgístiques dels nuclis amb fesomia singular per la seva

morfologia i integració en l’entorn

Mantenir la vocació agrícola de les àrees que envolten els espais protegits de la unitat del

massís de les Gavarres

Preservar el caràcter visual dels fons escènics generats pel massís de les Gavarres en les

planes adjacents

3.1.3. PEIN de les Gavarres

El Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, estableix els

següents objectius al seu article 1:

Més endavant, de 6 de juny de 2006, es fa públic l’Acord del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova

definitivament el Pla especial de delimitació definitiva i de protecció del medi natural i del paisatge de les

Gavarres. L’objecte d’aquest Pla és “la delimitació definitiva de l’espai natural de les Gavarres inclòs al Pla

d’espais d’interès natural (en endavant, PEIN), per tal de garantir la salvaguarda dels valors que han motivat

la inclusió d’aquest espai en el PEIN, i l’establiment d’un règim jurídic que en garanteixi la conservació dels

valors ecològics, paisatgístics i culturals”.

El seu article 12 estableix un règim d’incompatibilitat d’usos, aprofitaments i actuacions en matèria de

paisatge a l’espai PEIN de les Gavarres. És incompatible la:

-19-


- Introducció d’espècies silvestres, vegetals o animals no autòctones que puguin representar

efectes negatius sobre els ecosistemes existents a l’espai protegit.

- Instal·lació de tanques que impedeixin la lliure circulació de la fauna silvestre o puguin

perjudicar notòriament els altres valors esmentats a l’article 1, o que entrin en contradicció amb

les determinacions de l’article 10.5.

- Instal·lació de cartells i tanques de propaganda i altres elements similars que per la mida, el

disseny o la col·locació afectin l’ambient, les perspectives del paisatge o les vistes

panoràmiques.

Específicament, l’article 10 sobre edificació i tanques, s’estableix que els projectes de les obres “han de

garantir la seva adequació i respecte a l’entorn, tant per la forma d’inserció en el terreny com per raó del tipus

de construcció i dels materials emprats. Els acabats i colors exteriors han d’ajustar-se a les textures i

tonalitats pròpies i tradicionals de la zona”.

Pel que fa a les tanques, en aquest mateix article 10 es regula que “s’admet la construcció de tancats amb

paret d’obra, xarxa metàl·lica i d’altres modalitats no tradicionals quan calgui protegir determinats elements

funcionals, edificacions o instal·lacions. En qualsevol cas, aquestes instal·lacions han de projectar-se amb

criteris d’integració en l’ambient rural de la zona i han de ser compatibles amb la circulació de la fauna

silvestre a través de l’espai”.

3.2. PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL

3.2.1. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

L’article 308 del POUM de la Bisbal també defineix el sistema d’espais oberts del terme municipal des de la

perspectiva paisatgística i, per tant, el paisatge té una funció cabdal en el territori que el planejament

urbanístic ha de preservar. En defineixen els següents objectius en clau paisatgística:

- Evitar la transformació i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats

com espais naturals, paisatgístics, socials, productius o culturals.

- Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels

ecosistemes.

- Evitar els processos d’implantació urbana en àrees no aptes orogràficament o subjectes a riscos, d’acord

amb allò que estableix la legislació urbanística.

- Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del sistema d’espais oberts,

afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.

- Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del paisatge rural, en relació al valor de connexió

ecològica entre hàbitats i al manteniment de la biodiversitat.

-20-


L’article 319 defineix els elements naturals que configuren el paisatge dins del terme de la Bisbal d’Empordà,

i ja s’estableixen algunes condicions per evitar la desfiguració del perfil natural del terreny:

1. Són elements naturals de la topografia les carenes i els turons que, juntament amb els espais oberts, la

vegetació de ribera i les masses boscoses de les Gavarres i de la plana de l’Empordanet i el Ba ix Ter,

configuren el paisatge del municipi.

2. Les construccions, instal·lacions i explotacions permeses en el sòl no urbanitzable s'adaptaran a la

topografia natural del terreny, i si es necessari efectuar moviment de terres, aquest serà el mínim

necessari i en cap cas suposarà murs o talussos de més de als tres metres, excepte en aquells casos en

que el planejament defineixi altres condicions.

El capítol IV, entre els articles 320 i 325, regula un seguit d’aspectes de tramitació de figures de planejament

per vetllar per la correcta integració paisatgística de noves propostes urbanístiques, i es tracten alguns

aspectes concrets amb potencial d’impactes sobre la qualitat del paisatge, com el tractament de les tanques

(article 323):

1. Prèviament a la col·locació de la tanca caldrà l’autorització de l’Ajuntament.

2. D’acord l’apartat 6 de l’article 2.3. de les Disposicions Normatives de les Directrius del Paisatge del Pla

territorial parcial de les Comarques Gironines, la construcció de tanques en l’espai agrari, i en el sòl no

urbanitzable en general, ha de limitar-se a aquells casos en què siguin imprescindibles per les

circumstàncies del lloc, o es justifiqui la seva necessitat per atendre els requeriments productius de

l’explotació. Es recomana, quan sigui possible, la utilització d’altres sistemes que no sigui la tanca per

l’assenyalament dels límits.

3. Els tancats que es puguin disposar en les partions de parcel·les es construiran de forma que no

agredeixin el medi rural on s'emplacen ni barrin el pas als camins existents. No s’admetran el tancament

d’espais interiors de les finques quan no resultin necessàries per al desenvolupament dels usos agraris o

ramaders.

4. Només s’admetran els tancats de parcel·la amb filats ecològics, fusta tractada o elements vegetals

autòctons, que no siguin secs per no esdevenir un perill en cas d’incendis forestals, i queden prohibides les

espècies amb demostrat comportament invasor llistades a l’Annex IV.II de les presents Normes

urbanístiques i/o en el Reial Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol

d'espècies exòtiques invasores.

5. La tanca s’instal·larà de tal manera que sigui possible la lliure circulació i trànsit de totes les espècies

autòctones de la fauna salvatge, el que suposa tancaments amb malla anodada de forma rectangular, amb

distàncies entre filferros horitzontals variables, amb una major distància en les parts inferiors per permetre

el pas de micro mamífers (30 cm entre un i altre), i una menor distància en les parts superiors per permetre

el pas de l’ornitofauna (15 cm entre un i altre). La seva base es podrà fixar directament a terra, sempre que

no impedeixin el pas de la fauna. L’única excepció són els tancaments de conreus en que l’objectiu sigui

protegir-los dels danys causat per fauna, en aquests casos s’ha d'utilitzar el mateix tipus de tanca però la

distància entre filferros horitzontals pot ésser de 15 cm en tota la seva alçada.

6. En cap cas seran admesos tancats opacs de fàbrica ni els que tinguin les característiques pròpies de les

tanques urbanes. Amb tot això, l’Ajuntament podrà admetre la reposició de les tanques existents de pedra

-21-


així com la formació d’un tancat amb paret de pedra de la zona al voltant de les edificacions existents,

separat com a màxim 10m d’aquestes.

7. Es prohibeixen les tanques amb punxes o altres elements que puguin afectar a la seguretat de les

persones, i corrent elèctric, a excepció del pastor elèctric per a explotacions ramaderes extensives o àrees

de repoblació cinegètica que ho requereixin.

8. Les tanques s’hauran de separar un mínim de 4 metres des de l’eix dels camins rurals i tindran una

alçada màxima de 1,50 metres.

9. El que estableixen els punts anteriors s’entén sense perjudici de les facultats que atorga als propietaris

l’article 388 del Codi Civil.

10. Les tanques existents executades legalment que no presentin una integració paisatgística satisfactòria

amb l’entorn, requeriran d’unes mesures adients per corregir l’impacte visual o bé perquè no són

permeables a la fauna (sempre que en aquest cas sigui possible) pel tipus d’activitat de la finca. La

resolució de l’Administració local especificarà, si s’escau, els canvis que calgui introduir en la tanca per tal

de garantir la seva inserció paisatgística en l’entorn.

Dintre del sòl no urbanitzable, l’àmbit del projecte se situa en la subzona d’espais naturals agrícoles (Clau

N3a), i per tant se seguiran les seves determinacions. La regulació dels usos admesos i les condicions

específiques en aquesta subzona es remetran a les del Pla Especial de delimitació i de protecció del medi

natural i del paisatge de les Gavarres, fins que sigui vigent el Pla Especial que el substitueixi.

Alhora es determina que les masies i cases rurals incloses en el Catàleg de Masies i Cases Rurals de la

Bisbal d’Empordà es regularan per les determinacions d’aquest Catàleg.

3.2.2. Catàleg de Masies i Cases rurals

Dintre de la tramitació urbanística del POUM de la Bisbal d’Empordà també es va aprovar el Catàleg de

Masies i Cases rurals, el qual inclou Can Dalmau (M-42).

La justificació que aconsella la seva recuperació i preservació és que “es tracta d’una edificació que forma

part del paisatge rural del territori i de la seva història, amb una arquitectura tradicional autòctona que cal

preservar. L’ocupació permanent del mas facilitaria la preservació del medi”.

A continuació es reprodueix la fitxa de Can Dalmau, on s’estableixen les condicions d’ordenació i d’edificació.

-22-


Font: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la Bisbal d’Empordà. Document IX. Catàleg de Masies i Cases Rurals, 2013.

-23-


PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL I LOCAL 4

-24-


-25-


4. PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL I LOCAL

4.1 PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL: MASSÍS DE LES GAVARRES

4.1.1 DESCRIPCIÓ I DINÀMIQUES

L’àmbit del projecte d’actuació forma part de la unitat del paisatge Les Gavarres d’acord amb el Catàleg de

Paisatge de les Comarques gironines, elaborat pel desenvolupament de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de

protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya. El Catàleg defineix a bastament el paisatge d’aquesta

unitat i en ressalta les diferències zonals: “El paisatge d’aquesta unitat conforma un sector de relleu

muntanyós que separa la plana de la Selva i la plana de l’Empordà. Formen un arc perpendicular a la costa

que s’estén de nord a sud des del curs del Ter fins al mar. Tot i una certa homogeneïtat en el conjunt del

paisatge existeix un contrast bastant marcat entre el vessant que està encarat a la plana selvatana i el

vessant que mira cap a la plana empordanesa. El contacte amb la plana de l’Empordà és molt més brusc, fet

que converteix les Gavarres en una fons escènic permanent en l’horitzó de molts espais de l’Empordanet”.

Figura 3. Emmarcament paisatgístic. Unitats del paisatge.

Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia del Catàleg del Paisatge de les Comarques Gironines, Observatori del Paisatge, 2016.

Globalment al massís s’estén un predomini molt significatiu del paisatge forestal constituït majoritàriament per

suredes, alzinars i pinedes, acompanyades de les respectives màquies i brolles que resulten de la degradació

dels boscos, que històricament han estat explotats. L’aprofitament de les suredes ha sigut una de les

principals activitats econòmiques i ha modelat el paisatge d’àrees extenses. De totes maneres, a partir de

mitjans del segle XX es va produir la desaparició de bona part dels aprofitaments econòmics del massís.

Aquestes dinàmiques van provocar el progressiu avenç del bosc, la matriu forestal es va fer més contínua i

extensa i es va iniciar un procés clar d’homogeneïtzació paisatgística.

El creixement de la vegetació espontània fruït de les noves dinàmiques del paisatge va acompanyat de zones

conreades, especialment cerealístiques de secà, que connecten el paisatge de les Gavarres amb els

Terraprims i l’Empordanet–Baix Ter. Les zones agrícoles s’han vist significativament reduïdes en els darrers

-26-


anys però encara tenen un paper substancial dins de l’estructura territorial del vessant nord del massís i

ocupen majoritàriament la falda de les pre-Gavarres mirant cap a la plana agrícola del Baix Ter.

Un dels valors paisatgístics de les Gavarres és el mosaic agroforestal del sector oriental, especialment als

replans de la perifèria del massís, en l’àrea de transició entre els relleus i la plana de l’Empordanet, on

històricament s’hi assenten petits pobles i veïnats. La modelació del paisatge testimonia la tradició del treball

agrícola a l’entorn d’aquests assentaments. Destaca la presència difusa de masos de gran valor arquitectònic

i patrimonial, inicialment vinculats a l’activitat agrícola i l’explotació forestal.

4.1.2. COMPONENTS

L’àmbit del projecte s’ubica al pla agrícola de Sant Pol, integrat a la matriu agroforestal del vessant

septentrional del massís de les Gavarres.

Dintre de la unitat de paisatge de Les Gavarres, l’àmbit del projecte s’inscriu plenament dins dels dominis del

paisatge d’excel·lència de la “Subunitat agroforestal de les Gavarres”, inclosa a la unitat de paisatge de les

Gavarres. Es posa en valor la matriu territorial de caràcter agroforestal com a reflex d’un paisatge

humanitzat conformat en el seu conjunt per conreus, pinedes, suredes, alzinars, boscos mixtos i boscos de

ribera de verns i alocs. Aquesta estructura paisatgística té continuïtat cap al nord en els municipis dels

contraforts septentrionals del massís de les Gavarres.

Els principals trets distintius del marc paisatgístic territorial són:

- La matriu agroforestal conformada per retalls boscosos, peces agrícoles i franges de marges i

vores vegetats.

- El contrast cromàtic del mosaic agroforestal pels canvis estacionals en la diversitat de cobertes

forestals i agrícoles

Pla de Sant Pol

-27-


- El replà agrícola a la falda septentrional del massís de les Gavarres.

- Els tons verds i marronosos del massís de les Gavarres, que esdevé el fons escènic emblemàtic de

la plana agrícola circumdant.

- La fesomia singular del nucli de Sant Pol amb el referent visual de la parròquia homònima.

- Els corredors forestals de ribera com a elements conformadors del paisatge que ressegueixen

cursos fluvials que actuen de connectors paisatgístics (riera del Vilar) amb l’entorn.

- La densa xarxa capil·lar de camins i carreteres secundàries que històricament han comunicat els

pobles i discorren entre camps, masies i carenes i són punts d’observació del paisatge.

- La presència de masos de valor arquitectònic i patrimonial que esquitxen el territori de manera

dispersa, històricament vinculats a l’activitat agrícola i forestal.

D’altra banda, un component intangible però rellevant pel seu efecte sobre la imatge del paisatge

empordanès és la tramuntana, que explica la presència de paravents, majoritàriament formats per fileres de

xiprers, els quals s’alineen perpendicularment al nord i tenen la funció de protegir els conreus. Aquestes

fileres arbrades defineixen clarament les visibilitats i els horitzons propers i es consideren elements

paisatgístics singulars característics de les zones planeres, tot i que la seva significació no és tan rellevant

com a la unitat de la plana de l’Empordà.

4.1.3. VALORS

Valors naturals i ecològics

El patrimoni biològic del massís de les Gavarres té un valor especial que justifica la seva protecció dintre del

Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000. Acull hàbitats predominantment forestals, amb

alzinars, suredes, pinedes i brolles, juntament amb espais oberts com prats i herbassars, que allotgen una

gran diversitat florística i faunística pròpia dels ambients mediterranis de terra baixa.

La matriu agroforestal de l’entorn de Sant Pol és un actiu paisatgístic i ecològic del territori perquè manté la

biodiversitat i garanteix la connectivitat ecològica entre el massís de les Gavarres i la plana del Baix Ter. A

més a més forma part de l’estructura territorial del connector entre les Gavarres i les riberes del Ter a través

d’espais que mantenen els components agroforestals (les Serres-Pla de Sies-Pla de Cruïlles, la Pedra

Blanca-Puig de Queralb, i la Planoia-Boscos de Foixà).

Valors estètics i escènics

La matriu agroforestal conté valors estètics al presentar un fort contrast entre camps de conreu i clapes de

vegetació que donen singularitat al paisatge rural del massís de les Gavarres. Aquest mosaic és visible des

de la plana circumdant dels relleus de les Gavarres i exerceixen una forta influència sobre les visuals de

l’entorn proper. D’aquesta manera, el nucli de Sant Pol forma part del fons escènic emblemàtic de la falda

agrícola del sector nord del massís de les Gavarres.

-28-


El veïnat de Sant Pol està visualment exposat tant des del peu de mont del massís com des dels vials

d’accés al nucli de Sant Pol, conformat per cases agrupades a l’entorn de l’església. Aquest perfil li confereix

una imatge visual nítida i singular.

Amb tot això, l’àmbit atresora un valor escènic notable, tant com a component del conjunt paisatgístic en què

s’insereix, com a espai d’observació del paisatge de l’entorn.

Valors productius

El valor productiu del paisatge es correspon amb els camps de cultiu, cereals, farratges, fruiters i oliveres que

configuren el caràcter agrícola dels plans del límit septentrional del massís de les Gavarres, en continuïtat

amb la matriu agrícola dels plans al·luvials del Daró i del Baix Ter amb un valor productiu elevat.

Valors simbòlics

Pel que fa als valors simbòlics i identitaris del paisatge de les Gavarres, és notable l’arrelament en la població

local del sentiment de pertinença a un paisatge caracteritzat per les suredes i les activitats relacionades amb

el seu aprofitament, així com amb el desenvolupament d’activitats vinculades a l’agricultura tradicional, ja

sigui a la vinya i l’olivera com als conreus herbacis de secà que han condicionat la imatge escènica del nucli

de Sant Pol, amb noves formes aterrassades del terreny als seus peus per adaptar les feixes agrícoles al

relleu existent.

El paisatge rural de les Gavarres té un valor patrimonial i simbòlic. Els antics poblaments es van organitzar en

masos i sagreres i l’església va ser l’element vertebrador del paisatge. Nombroses parròquies s’estengueren

pel conjunt del massís, com la de Sant Pol de la Bisbal.

4.1.4. OBJECTIUS DE QUALITAT

D’acord amb el Catàleg de Paisatge de les Comarques gironines, els objectius de qualitat per a la unitat de

les Gavarres i per tant del seu conjunt paisatgístic són els següents:

- Un paisatge amb boscos de suredes, alzinars i pinedes preservats i gestionats, lliure de

transformacions i processos d’artificialització, que mantingui l’escenari de gran valor escènic que

conforma.

- Un paisatge agrícola i agroforestal preservat i ben gestionat, que mantinguin els valors dels camps,

la seva parcel·lació, i les construccions agrícoles tradicionals.

- Uns creixements dels assentaments urbans de Girona, Cassà de la Selva, La Bisbal d’Empordà,

Corçà, Palafrugell, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i Celrà ordenats i que no comprometin

els valors del paisatge de les Gavarres, ni els valors dels espais circumdants, on es respectin els

espais agraris d’amortiment i transició, i amb unes entrades als nuclis de qualitat.

- Uns paisatges que mantinguin en bon estat el seu patrimoni arquitectònic, de dòlmens i altres

restes megalítiques, així com l’històric i simbòlic, i en permetin la seva promoció turística.

-29-


- Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permeti

descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de les Gavarres.

4.2. PAISATGE A ESCALA LOCAL

L’àmbit del projecte forma part de l’estructura paisatgística de la matriu territorial anterior.

Dintre de l’àmbit es distingeixen diferents components del paisatge rural, amb elements propis del medi

natural i també del patrimoni històric i cultural associats als habitatges del veïnat i a les activitats en el

territori.

Figura 4. Components del paisatge a escala local.

-30-


L’àmbit del projecte i l’entorn immediat se circumscriu en una matriu agroforestal composada per marges,

vorals i retalls forestals amb vegetació predominantment arbòria (ullastre, alzina, surera i roure) –i cobertura

d’herbàcies ruderals– en continuïtat amb l’estructura paisatgística del pla agrícola de Sant Pol i de la matriu

boscosa que recobreix els vessants dels relleus propers que conformen el massís de les Gavarres, dintre del

marc territorial analitzat al capítol anterior.

Terreny en pendent amb estructura en feixes agrícoles Franges arbòries als marges de camps

Camí de Sant Pol

Retalls forestals

Filera d’arbres al camí

Camps de secà Arbre aïllat (figuera)

-31-


Aquest sector de l’entorn del nucli de Sant Pol està composat per camps agrícoles disposats en feixes que

vesteixen una estructura aterrassada dels peus del nucli amb orientació est-oest i li confereix una morfologia

particular, pròpia d’espais rurals de tradició agrícola i silvícola. L’agrupament de masies i el referent visual de

l’església conformen i coronen el nucli de Sant Pol.

Font: Imatge en 3D, Goggle Earth, 2016.

1

2

1

-32-


Val a dir que la proposta d’actuació tindrà una mica més d’incidència paisatgística a escala local, des d’on es

podran visualitzar els nous components del paisatge i la seva coherència i integració amb l’entorn. Aquesta

percepció visual es farà més evident des del camí de Sant Pol i des de dins de la pròpia finca.

S’hi pot observar una composició visual amb caràcter de referent paisatgístic conformada per la conjunció del

mas a primer terme, els elements vegetals i el referent visual de la parròquia, i tot aquest conjunt encimbellat

en un terreny en pendent.

Figura 5. Visibilitat des del camí de Sant Pol.

2

-33-


Sí que és remarcable la possibilitat de gaudi de vistes panoràmiques del paisatge de l’entorn des del propi

àmbit del projecte. De fet, un dels objectius dels propietaris del mas Can Dalmau, i promotor del projecte, és

realçar i donar significació a les vistes paisatgístiques que s’obtenen des del mas i des de la futura zona

enjardinada.

Figura 6. Vistes escèniques des de l’àmbit del projecte.

4.3. ANÀLISI DE LA VISIBILITAT DE L’EMPLAÇAMENT

En síntesi, d’acord amb els apartats anteriors, l’àmbit forma part de la imatge de conjunt de l’entorn del mas

de Can Dalmau amb el nucli de Sant Pol, una imatge que conté tots els elements o components abans

esmentats i il·lustrats, els quals s’integren, a una escala més territorial, a una matriu paisatgística

agroforestal.

Tot aquest conjunt paisatgístic està exposat visualment des de diferents punts del territori proper, un entorn

que està caracteritzat per la seva irregularitat i diversitat orogràfica, i això fa que hi hagi diferents punts

d’observació i recorreguts paisatgístics.

S’ha comentat anteriorment que l’exposició visual de l’àmbit és a dues escales. Una primera és l’entorn del

nucli de Sant Pol, des d’on es pot contemplar la imatge de l’àmbit dins del perfil escènic del veïnat de Sant

Pol; i una segona escala és més territorial, de conques visuals més allunyades des d’on es poden observar

panoràmiques del nucli de Sant Pol i el seu encaix a la matriu territorial de caràcter agroforestal localitzat en

els primers desnivells dels vessants septentrionals del massís de les Gavarres.

La figura següent assenyala els principals punts d’observació o recorreguts visuals que faciliten la percepció

del paisatge. Són espais d’observació accessibles a peu, en bicicleta o amb vehicle, socialment freqüentats,

on la percepció i la interacció amb el paisatge és més àmplia i suggerent.

-34-


Són punts de distribució dispersa sobre el territori, i majoritàriament formen part de recorreguts paisatgístics

corresponents a trams de vies locals utilitzades pel passeig dels veïns i de rutes senyalitzades com el GR-92

i del PR-C 100. Les panoràmiques són llunyanes, dintre de les quals es distingeix el patró agroforestal i la

silueta del nucli de Sant Pol.

Figura 7. Principals punts d’observació i recorreguts visuals des d’on es percep paisatgísticament l’àmbit del Pla.

-35-


Els recorreguts paisatgístics són els que ofereixen imatges itinerants de l’àmbit del Pla dins de l’escena

paisatgística del pla de Sant Pol als relleus del massís de les Gavarres. Destaquen les rutes senyalitzades

del GR-912 i el PR-C 100.

Font: Consell Comarcal del Baix Empordà, 2016.

La figura següent mostra quines són les àrees de visibilitat de l’àmbit del projecte a un radi de 5 quilòmetres,

on es pot identificar des d’on es veu l’àmbit d’acord amb les dues escales de visibilitat comentades.

Nucli de Sant Pol

-36-


Figura 8. Conca visual (en lila) de l’emplaçament del projecte i equidistàncies visuals de l’àmbit.

-37-


A efectes d’avaluar més afinadament la visibilitat de l’àmbit s’ha efectuat una anàlisi de la conca visual de

l’emplaçament a partir de delimitar les zones d’ordenació, dins de l’àmbit del Pla, de major sensibilitat visual,

amb l’objectiu de valorar separadament la seva exposició visual. Com que cada zona té una entitat pròpia

dins del conjunt, és bo conèixer des de quins llocs es veu cada zona (hi ha visibilitat) i si es veu molt o poc

(número de punts visibles).

Les zones que s’han delimitat per valorar aquesta percepció visual de l’àmbit del projecte són quatre:

- Zona d’oliveres i camí d’entrada a la finca de Can Dalmau

- Zona de bosc, camp de plantes aromàtiques i plantació d’oliveres

- Zona de bancals i de fruiters

- Zona agrícola de la Closa

-38-


Els resultats han estat els següents:

Figura 9. Conca visual (en lila) de l’emplaçament del projecte per zones internes de l’àmbit.

Zona oliveres i camí d’entrada a la finca

Zona de plantació d’arbres, camp de plantes aromàtiques, i oliveres

-39-


Zona de bancals i fruiters

Zona agrícola

-40-


A una escala més local, a l’entorn més immediat de l’àmbit del projecte, la principal visibilitat de Can Dalmau

es dóna des de (1) el camí d’accés al nucli de Sant Pol, (2) els camps inferiors de l’àmbit, a ponent, (3) el

propi àmbit del Pla, (4) els carrers del nucli de Sant Pol i també (5) les plantes altes de les masies que

conformen el nucli de Sant Pol, des de les quals també tenen unes vistes panoràmiques de qualitat cap a

l’oest i nord-oest.

1

2 3 4

1 3

5

-41-


El punt amb la conca visual més ampla, nítida i oberta a la imatge de conjunt de l’àmbit és des del camí de

Sant Pol. Avui la pròpia vegetació dels marges dels camps de conreu ja actua de filtre paisatgístic i deixa

entreveure l’edificació del mas i es fa visualment evident la relació entre l’habitatge amb l’element verd que

caracteritza l’entorn.

A una escala territorialment més àmplia, les conques visuals realcen la qualitat de la percepció visual per

l’observació d’imatges escèniques que integren elements d’interès com fites topogràfiques, vessants, crestes,

línies d'horitzó, rius, perfils d'assentaments històrics, referents religiosos, matrius agrícoles i forestals, etc.

En aquest sentit, destaquen especialment les següents exposicions visuals de l’àmbit a nivell territorial:

1. Una escena paisatgística propiciada per la situació de l’àmbit del projecte a mig vessant de les

Gavarres, entre la plana agrícola baixempordanesa –primer pla– i els relleus del massís –fons

escènic–, on hi participa directament l’àmbit del projecte. La figura següent mostra els components

d’aquest fons escènic de qualitat, sensiblement visible des del Pla agrícola de Cruïlles, on s’hi teixeix

una xarxa de camins amb rutes senyalitzades a peu i en bicicleta.

4 2

5

-42-


Figura 10. Vista panoràmica des del Pla agrícola de Cruïlles amb el fons escènic de les Gavarres. Perfil topogràfic.

Plana del Baix Ter

-43-


També hi ha una panoràmica d’interès paisatgístic des del nucli de Cruïlles i el seu conjunt medieval, des

d’on s’observen els components del paisatge a una escala territorial molt àmplia, sense distingir els detalls,

però sí l’escena paisatgística com a conjunt. S’identifiquen els components característics del paisatge de la

unitat de les Gavarres: massís forestal, mosaic agroforestal, nuclis urbans a mig vessant, pla agrícola, i rius i

rieres.

Figura 11. Vista panoràmica des del nucli de Cruïlles de Cruïlles amb el fons escènic de les Gavarres. Perfil topogràfic.

-44-


2. Una vista panoràmica del paisatge propiciada per la situació de l’àmbit del projecte dins dels

vessants de les Gavarres i que és visible des de l’entramat orogràfic del massís i des de relleus de

l’entorn.

En el cas específic de la serra dels Perduts, per on circula el GR-92, les vistes de l’àmbit del projecte

s’obren intermitentment al llarg del seu recorregut per la serra. Es percep com queda immers als

pendents de les Gavarres i amb el fons escènic d’una part del Montgrí.

-45-


Figura 11. Vista panoràmica des de la serra dels Perduts (itinerari GR-92). Perfil topogràfic.

Des de la serra dels Perduts i altres punts elevats dels relleus de les Gavarres es remarcable l’estètica de

l’escena panoràmica de l’àmbit del projecte, una imatge conformada per tres components propis del paisatge

de l’entorn i els seus valors visuals: el mas de Can Dalmau, l’església de Sant Pol i la vegetació que l’envolta.

Des d’altres punts s’hi afegeix el canvi estacional dels colors dels camps que formen part del conjunt del Pla

agrícola de Sant Pol.

-46-


-47-


INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA DE LA PROPOSTA D’ACTUACIÓ 5

-48-


-49-


5. INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA DE LA PROPOSTA D’ACTUACIÓ

En aquest capítol s’avalua la incidència paisatgística de la proposta d’ordenació que contempla el projecte

d’actuació específica de la finca de Can Dalmau.

ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS DE L’ÀMBIT DE L’ENTORN DE CAN DALMAU

La proposta d’integració paisatgística que sosté el projecte d’ordenació de la finca del mas de Can Dalmau,

en clau paisatgística, segueix especialment dues estratègies:

- Estratègia de contextualització, que busca l’establiment de continuïtats entre els elements

preexistents i els nous mitjançant la referència a determinades pautes perceptibles en el paisatge

(tipològiques, volumètriques, cromàtiques, escalars, morfològiques,..).

La contextualització ve a ser l’estratègia per garantir l’encaix territorial o la integració de l’entorn del

mas de Can Dalmau dins del mosaic agroforestal i el paisatge rural arrelat a la tradició agrícola i

silvícola. Això significa tenir en compte usos i cobertes pròpies de l’entorn i que siguin components

del paisatge característic de la zona on s’.

- Estratègia de naturalització, que pretén recuperar la imatge de naturalitat dels llocs mitjançant la

potenciació de la presència dels components naturals (sòl, vegetació, aigua,...) i del restabliment

de l’equilibri ecològic i els processos naturals.

El projecte d’enjardinament per a l’àmbit d’actuació pretén utilitzar la vegetació com a element

natural per a la integració al paisatge de l’entorn i la continuïtat amb els sistemes naturals del

massís de les Gavarres.

A continuació, d’acord amb aquestes dues estratègies, s’especifiquen els espais i els elements que s’han

considerat en la definició del projecte de paisatge per adaptar l’entorn del mas de Can Dalmau a les

característiques rurals i a les particularitats naturals i topogràfiques del sector agroforestal del Pla de Sant

Pol.

-50-


Topografia

Canvia la morfologia del relleu preexistent, procurant la millor adaptació a la topografia actual.

Topografia actual Topografia prevista

Zones d’ordenació

A continuació es detallen les diferents zones d’ordenació previstes al projecte dins de l’àmbit d’actuació a

l’entorn del mas de Can Dalmau, que són compatibles amb el caràcter i les formes del paisatge de la zona.

L’afectació paisatgística en termes de modificació de la topografia original es qualifica com a lleu.

S’incrementa el pendent mig del terreny preservant una estructura en feixes com a testimoni de la

morfologia de l’espai tradicionalment agrícola, i reforçarà la imatge de nucli encimbellat de Sant Pol.

La incidència paisatgística es valora com a positiva

perquè es recupera un tipus de conreu que antigament

cobria aquest sector de l’entorn del nucli de Sant Pol.

S’afegeix un component més del paisatge rural tradicional

de la zona dins de la matriu territorial d’aquest entorn.

OLIVERES

-51-



perquè es delimita una zona de caràcter boscós que té

continuïtat amb els marges vegetals dins de l’àmbit i amb

els retalls forestal a fora. Té un efecte positiu en la

composició del paisatge de l’entorn de Can Dalmau dins de

l’estructura del mosaic agroforestal de la zona.


perquè es planteja una àrea dedicada a la plantació de

plantes aromàtiques, predominantment espígol o lavanda

(Lavandula angustifolia). És una herba perenne pròpia

d’ambients mediterranis, olorosa, i floreix a l'estiu, a partir

del mes de juny. El seu valor cromàtic és molt notable

gràcies a la flor blavosa. Cobrirà un terreny inclinat cap a

l’oest-nord-oest.


perquè es reprodueix a petita escala l’estructura de feixes

agrícoles que caracteritzen l’entorn de ponent del nucli de

Sant Pol, amb un desnivell progressiu cap a l’oest. Aquests

desnivells quedaran integrats a l’entorn perquè esdevindran

talussos verds amb espècies arbustives i herbàcies.


perquè es reprodueixen espais propis dels patis i jardins

interiors de masies rurals dedicats al conreu de fruiters. Es

proposen dos bancals amb plantacions d’arbres fruiters que

se situaran en una cota superior de la finca. Aquesta franja

verda de tipus arbori participarà de la imatge dels principals

referents visuals del nucli de Sant Pol.


perquè aquesta peça dins del conjunt de l’àmbit del projecte

actua com a zona de permeabilitat al llarg del camí d’accés

a la finca, on predomina una coberta mixta del sòl, amb

arbres aïllats dins d’una zona de prat i amb un talús vegetat

que separa dues feixes.

PLANTACIÓ D’ARBRES

PLANTES AROMÀTIQUES

BANCALS

FRUITERS

MIXT

-52-



perquè l’àmbit del projecte inclou una peça agrícola que es

mantindrà amb les mateixes condicions d’ús i, per tant, es

garanteix la diversitat d’ambient dins de la finca del projecte

i la composició singular de la matriu agroforestal del conjunt

d’aquest entorn del nucli de Sant Pol.

L’àmbit del projecte participa territorialment en la permeabilitat del mosaic agroforestal i, per tant, contribueix en la funcionalitat del paisatge i la seva biodiversitat, és a dir, té un efecte sobre la dinàmica de les relacions ecològiques de l’entorn.

La incidència paisatgística serà lleu perquè aquesta

infraestructura d’aprofitament i ús d’energies alternatives no

entrarà en conflicte amb els elements naturals i propis del

paisatge rural de l’entorn. S’aplicaran estratègies oportunes

d’integració paisatgística. Es crearà un espai de transició

perimetral plantat amb espècies arbòries agrícoles pròpies

de l’entorn.

.

PLAQUES FOTOVOLTAIQUES

CAMP DE CONREU

-53-


Vegetació

L’element verd és el principal component de l’espai que garantirà la idoneïtat i viabilitat de la integració de

l’entorn de Can Dalmau al paisatge de la zona. El tractament del paisatge natural propiciarà la integració

paisatgística del nou espai.

Globalment, per a la selecció definitiva de la vegetació que s’utilitzarà a l’espai enjardinat a l’entorn del mas

de Can Dalmau, es tenen en compte dos aspectes determinants:

1. Prohibició d’espècies de flora amb forta capacitat invasora

2. Integració i contextualització paisatgística a l’entorn

En concret, els criteris que guien la decisió del tipus de vegetació són els següents:

- Espècies autòctones pròpies del tipus de bosc mediterrani de la zona on hi predominen les suredes

i el bosc mixt d’alzina i roure (roures martinencs, alzines, lledoners, etc.)

- Espècies forestals, tant arbòries com arbustives i herbàcies, adaptades a l’entorn de les Gavarres

(pins, prats amb gramínies i anuals, espígol, etc.)

- Espècies de diferents ambients naturals i paisatgístics (praderies, bosc, plantacions, etc.)

- Diversitat i contrast de colors de les espècies vegetals durant els canvis estacionals (arbres

caducifolis, prat floral, plantes aromàtiques, fruiters, etc.)

- Arbres fruiters com a components tradicionals dels jardins privats (figueres, ametllers, etc.)

vinculats a masos

- Estructures vegetals pròpies de l’entorn (passeig de plàtans a les vores del camí d’entrada, marges

vegetats, etc.)

- Manteniment d’arbres existents a l’àmbit -als marges vegetats- propis del bosc mediterrani de

l’entorn (roures martinencs, ullastre, surera, alzina, lledoner, etc.)

L’annex 1 d’aquest estudi d’impacte i integració paisatgística adjunta una llista de plantes que s’han d’evitar

perquè són espècies exòtiques i de marcat caràcter invasor, d’acord amb el que estableix el:

- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la Bisbal d’Empordà. Annex III. Relació

d’espècies a evitar en la jardineria i la revegetació.

- Catàleg de les espècies introduïdes de les Gavarres i valoració del potencial invasor, realitzat pel

Consorci de les Gavarres davant de la problemàtica que genera la presència d'espècies de flora

exòtica invasora en el medi natural.

- Reial Decret 630/2013, del 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques

invasores.

-54-


El projecte concreta les espècies principals que s’utilitzaran per a l’enjardinament del nou espai de l’entorn

del mas, tant de l’estrat arbori com arbustiu i herbaci.

La distribució de les plantes es detalla al plànol d’ordenació del projecte (veure memòria del document), i cal

afegir-hi les recomanacions en el tractament de la vegetació que es proposa al capítol 6 d’aquest mateix

document paisatgístic (Estratègies, criteris i mesures d’integració).

Els bancals previstos a la part central de l’àmbit i els talussos vegetats al costat del mas afavoriran la

integració del nou espai enjardinat dins de l’estructura del paisatge d’aquest entorn.

La incidència paisatgística es valora com a positiva perquè es preveu la utilització d’espècies

pròpies dels ambients mediterranis, sense considerar espècies exòtiques de marcat comportament

invasor. Globalment les plantes escollides per a l’enjardinament/naturalització del nou espai són pròpies

de l’entorn natural de les Gavarres i dels espais rurals del massís.

És important que aquesta estratègia de naturalització de l’espai eviti que la proposta d’ordenació sigui

falsa, artificiosa i incoherent amb l’entorn natural.

En general també s’utilitzaran arbres de no massa envergadura, seria convenient que tinguessin poca

incidència visual.

Pel que fa a la percepció visual de l’àmbit des de punts allunyats on s’obren escenes

paisatgístiques del massís de les Gavarres, la incidència dels detalls de la proposta en el paisatge

és escassa perquè visualment no és massa apreciable des de distàncies llargues. En aquest supòsit el

predomini de l’element verd de la proposta ja garanteix el manteniment de l’actual imatge de conjunt del

nucli de Sant Pol dins de la massa boscosa de les Gavarres.

-55-


Elements construïts i instal·lacions

El projecte contempla un seguit d’usos que justifiquen algunes estructures que poden tenir alguna incidència

paisatgística, tot i que el criteri que se segueix és el de l’ocupació mínima de l’espai obert de l’entorn de la

masia, el seu dimensionament ajustat a les necessitats i la implementació sota criteris de sostenibilitat.

Concretament es proposa el següent:

- Piscina o bassa de lleure, construïda amb materials, textures i colors integrats amb l'entorn.

- Elements de contenció i de tancament. Alguns murs de contenció de pedra delimitaran l’àmbit,

reproduint les estructures existents a la banda esquerra del carrer d’entrada a Sant Pol, i es

preveuen tanques de tipus cinegètic, que s’instal·laran als límits de la finca perquè puguin integrar-

se a l’estructura de marges que voregen els camps, i així no travessen anàrquicament espais

oberts. També es preveu un pas canadenc amb poca percepció visual.

Infraestructures de serveis

El projecte contempla un seguit d’infraestructures de serveis bàsics de l’entorn i del mateix habitatge de la

finca:

- Camí d’accés. Sauló sòlid

- Camí de servei. De terra

- Plaques fotovoltaiques per a l’abastament d’energia elèctrica al mas

La incidència paisatgística es valora com a lleu perquè es garanteix la utilització adequada de

dissenys, materials, colors i acabats de les estructures a les característiques pròpies del paisatge de

l’entorn. Se segueixen criteris de coherència i homogeneïtat de tanques, emplaçaments idonis, poca

diversitat material i formal i vincles compositius amb les construccions i els elements estructurants del

paisatge de l’entorn, tancaments no opacs que permetin la filtració visual i tanques ecològicament

permeables, etc.

La incidència paisatgística es valora com a lleu perquè es garanteix la correcta inserció d’aquests

elements a l’entorn del mas de Can Dalmau, tant en disseny, el tipus de material a utilitzar, com per

l’impacte visual. Es minimitzarà l’impacte visual de les plaques mitjançant l’ús de vegetació arbustiva, que

ajudaran a completar una correcta integració a l’entorn, i ocultarà parcialment les estructures rígides.

-56-


-57-


ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ 6

-58-


-59-


6. ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ

6.1. MESURES COMPLEMENTÀRIES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA A TENIR EN COMPTE

La proposta d’ordenació del projecte ve justificada per la zonificació de l’entorn del mas de Can Dalmau que

resulta d’un estudi preliminar de paisatge que serveix de document de partida per les actuacions de

rehabilitació de la masia. Es contemplen criteris d’integració paisatgística basada en estratègies preferents de

contextualització i de naturalització, les quals han estat aplicades per a la definició i concreció tant de les

zones com dels elements que conformaran el nou espai a la façana de ponent del nucli de Sant Pol.

Aquests criteris i mesures han estat esmentades i avaluades al capítol anterior. A continuació es plantegen

algunes recomanacions per reforçar la garantia d’integració de la zona enjardinada del mas de Can Dalmau

al caràcter rural de la zona i al medi natural de l’entorn.

S’ordenen segons diferents aspectes en matèria d’integració paisatgística:

Conservar i potenciar l’estructura i elements vegetals existents en coherència amb l’entorn

agroforestal, i realçar la qualitat de la percepció visual

- Evitar la falta de coherència de l’estructura dels espais enjardinats en relació amb les formacions

vegetals de l’entorn, especialment en els talussos i marges de transició.

Es densificaran els marges vegetats amb aquestes espècies arbustives prioritàries:

Llentiscle (Pistacea lentiscus)

Marfull (Viburnum tinus)

Bruc boal (Erica arborea)

Les espècies arbòries prioritàries en operacions de densificació de la massa vegetal natural

mitjançant replantacions són:

Alzina (Quercus ilex)

Alzina surera (Quercus suber)

Roure martinenc (Quercus humilis)

Arç blanc (Crataegus monogyna)

Ullastre (Olea europaea ssp. Sylvestris)

Pi blanc (Pinus halepensis), aquest últim amb l’objectiu d’oferir ombra a alzines i roures

necessària per a germinar.

- Donar prioritat a l’ús de plantes autòctones, pròpies del bosc mediterrani de la zona i de les

estructures vegetals de l’entorn agroforestal on està inserida la finca, ja que garanteixen un encaix

més satisfactori a l’estructura paisatgística i a la funcionalitat i qualitat ecològica del territori.

-60-


- Garantir l’ús exclusiu o prioritari d’espècies autòctones d’origen certificat en totes les noves

plantacions.

- Evitar la vegetació d’acompanyament inapropiada, escollida sense tenir en compte els criteris

ambientals o el resultat formal.

- Donar prioritat a la reutilització d’elements vegetals arboris i arbustius, procedents de les tasques

d’aclarida i adequació de l’entorn i que compleixin les recomanacions efectuades en aquesta

matèria, susceptibles de ser reincorporats en l’estructura vegetal de l’àmbit.

- Es conservaran els plançons d’alzina i de roure que es distribueixen de manera dispersa a l’extrem

sud de l’àmbit.

- Mantenir els usos agrícoles actius en les parcel·les adjacents que són propietat del promotor.

- Donar significació als contrastos cromàtics estacionals de la vegetació plantada que donaran una

imatge canviant, atractiva i d’impacte visual al llarg de l’any.

- Donar prioritat a espècies arbòries de tipus caducifoli amb funcions d’estalvi energètic a la façana

de la masia i de confort climàtic al jardí tant a l’estiu com a l’hivern.

- No atapeir excessivament l’entorn immediat de la masia per tal de conservar la imatge que

s’observa amb nitidesa des de punts allunyats del territori que combina (1) l’agrupament de masies

del nucli de Sant Pol, (2) el referent visual de l’església de Sant Pol i (3) la vegetació que protegeix

l’àrea, però sense ocultar-la. Al contrari, realça la qualitat estètica d’aquesta fita paisatgística.

Precisament l’element verd participa directament d’aquestes visuals dins de la trama boscosa de

les Gavarres.

- Plantar una filera de xipressos (Cupressus sempervirens) perpendicular als vents del nord, en un

tram del camí de Sant Pol, com a element identitari del paisatge agrícola de l’Empordà.

- Considerar espais reduïts però testimonials a l’extrem sud de l’àmbit amb cobertes herbàcies de

llistó (Brachypodium retusum), i acompanyat per petites clapes com la farigola, l’argelaga o

l’espígol, propi de prats i herbassars mediterranis.

- Aplicar pràctiques pròpies de la jardineria sostenible (reducció i optimització del consum d’aigua,

protecció del sòl, cicle de la matèria orgànica, increment de la biodiversitat, etc.) per garantir

l’adaptació i la coherència ecològica i paisatgística del nou espai amb l’entorn que l’envolta.

Assolir una imatge unitària, homogènia i coherent amb el caràcter rural de l’entorn i minimitzar

l’impacte visual

- Donar prioritat a la pavimentació de només les roderes del camí d’accés al mas perquè així manté

el caràcter rural per la presència de vegetació espontània a l’espai central.

-61-


- Tractar unitàriament els exteriors de possibles noves estructures i construccions, preferentment

amb materials naturals (pedra de la zona, fusta) o en cas de remolinats amb colors de la gamma

de terrossos i ocres. Evitar colors blancs, brillants o reflectants.

- Encara que quedi fora de l’àmbit del Pla, els nous volums de l’edificació del mas de Can Dalmau

preservaran el caràcter original de la construcció sense desvirtuar-ne les seves característiques

pròpies.

- Per a la piscina o bassa de lleure s’utilitzaran materials i colors propis de l’àmbit rústic. S’assimilarà

més a una bassa que no pas a una piscina de caràcter més urbà.

- Se seguiran les determinacions de l’article 328 del POUM, de condicions generals de les

edificacions en el sòl no urbanitzable.

- Se soterrarà en la mesura que sigui possible la línia elèctrica que travessa l’àmbit i, si s’escau, les

futures infraestructures de subministrament del mas.

- Les tanques perimetrals seran de tipus cinegètic, seran sense muret base, amb una alçada d’entre

1,5 i 2,1 metres, amb acabats d’aspecte natural, que no alterin la fesomia natural del paisatge.

Serviran de tutor a la plantació de varietats vegetals autòctones per formació de tanques.

6.2. CONCLUSIONS

L’ordenació de l’entorn del mas de Can Dalmau és una proposta de transformació d’un espai de 2,8 ha a la

façana de ponent del nucli de Sant Pol i contribueix a la imatge de conjunt del nucli juntament amb el grup de

cases que conformen el veïnat.

El projecte modifica poc significativament la composició d’elements que actualment configuren el paisatge i

varia poc la freqüentació actual de l’àmbit i a l’entorn.

La implantació serà positiva ja que s’afavoreix el manteniment de l’estructura física, la funcionalitat

de l’espai, es preserven i milloren les qualitats perceptives del lloc, i es mantenen els elements

estructuradors propis.

La contextualització és la principal estratègia que desenvolupa el projecte per a la integració, tant física com

funcional, al paisatge de l’entorn. Per assolir aquest objectiu es preveuen diferents espais (passeig arbrat,

praderia, bancals, feixes, camp agrícola, etc.) i elements (vegetació, camins, murs de pedra, etc.) que

garanteixen aquestes funcions paisatgístiques, amb incidència lleu o més aviat positiva i d’oportunitat per

ordenar satisfactòriament l’espai de vora del nucli de Sant Pol.

El Pla no considera l’estratègia d’ocultació perquè precisament un dels valors paisatgístics de l’àmbit és la

imatge de conjunt del mas de Can Dalmau, juntament amb l’església de Sant Pol, acompanyats de la

-62-


vegetació que forma part de la massa boscosa dels relleus de les Gavarres, i a més a més des de molts

punts del territori, especialment des de les faldes del massís, aquesta imatge queda realçada dins del mosaic

agroforestal del lloc.

Globalment, l’impacte paisatgístic de l’ordenació de l’entorn del mas de Can Dalmau és positiu perquè la

pròpia proposta d’ordenació esdevé un projecte de paisatge que garanteix la contextualització dels nous usos

en la matriu territorial de l’entorn, a més a més s’evita la desfiguració i es realça la fita paisatgística del nucli

amb fesomia singular per la seva morfologia i integració en l’entorn rural i agroforestal. Es dóna compliment a

la integració de l’espai al paisatge de l’entorn en els següents termes:

- Per la tipologia d’usos assignats, compatibles amb el medi rural i el propi entorn

- Per la tipologia de cobertes del sòl escollides, en continuïtat amb el sistema d’espais oberts

preexistents

- Per la composició d’elements del paisatge natural i rural del lloc

- Per la funcionalitat de l’espai com a vora d’un nucli de caràcter rural

- Per la permeabilitat de l’entorn del mas de Can Dalmau entre el nucli de Sant Pol i els camps

adjacents que s’esbiaixen cap a ponent

- Per la imatge paisatgística de conjunt del nucli de Sant Pol des del propi entorn

- Per la qualitat de la percepció de l’escena paisatgística del nucli de Sant Pol des de punts

d’observació elevats de l’entorn (relleus de les Gavarres i falda agrícola del massís)

- Per la rèplica del patró tradicional d’espais exteriors de masies rurals de les Gavarres

- Per la tipologia de construccions pròpies del medi rural

- Pels tipus de materials constructius i els colors escollits en un entorn rural

- Per la morfologia del terreny que conserva la inclinació cap a l’oest i l’estructura en feixes

- Per la diversitat d’ambients que donaran caràcter, personalitat i coherència paisatgística

- Per la vegetació pròpia dels entorns mediterranis

-63-


En conclusió, el projecte específic en sòl no urbanitzable a la finca de Can Dalmau té la capacitat de garantir

(1) la permeabilitat paisatgística amb l’entorn, (2) la coherència ecològica de la vegetació prevista amb

el caràcter agroforestal de l’àrea, (3) la significació de les visuals paisatgístiques des del propi àmbit del

Pla pel gaudi dels seus valors estètics, i (4) el manteniment de la imatge panoràmica de conjunt que es pot

observar del nucli de Sant Pol des dels recorreguts paisatgístics existents, i que es percep com a testimoni

del paisatge rural del massís de les Gavarres.

Girona, Juliol de 2017

Joan Solà i Subiranas

Geòleg (UAB)

Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental (UPC)

Carles Bayés i Bruñol

Llicenciat en Geografia (UdG)

L’ordenació de l’entorn de Can Dalmau, amb la incorporació dels criteris i mesures avaluats en el present

document, es considera d’incidència paisatgística COMPATIBLE amb els condicionants analitzats, amb la

capacitat d’acollida de l’entorn en clau paisatgística, i amb els objectius d’integració del paisatge establerts

en la normativa vigent aplicable a tal efecte.

-64-


-65-


ANNEX. RELACIÓ D’ESPÈCIES A EVITAR EN LA JARDINERIA I LA

REVEGETACIÓ

7

-66-


-67-


RELACIÓ D’ESPÈCIES A EVITAR EN LA JARDINERIA I LA REVEGETACIÓ

En terrenys o zones verdes adjacents o propers a zones forestals, espais naturals i corredors biològics, s’ha

d’evitar plantar-hi les espècies de la relació següent, tant en jardins públics com privats, ja que tenen un

demostrat comportament invasor.

De la mateixa manera, en el cas de comptar amb aquestes espècies en llocs ambientalment sensibles, cal

gestionar correctament els seus residus vegetals (llavors, fruits, esqueixos, etc.) per tal que no generin noves

dispersions. És convenient plantejar la seva substitució progressiva per espècies que no siguin invasores.

Arbres

Acàcia (Robinia pseudoacacia)

Ailant (Ailanthus altissima)

Freixe americà (Fraxinus pennsylvanica)

Freixe de flor (Fraxinus ornus)

Acàcia de tres punxes (Gleditsia tracanthos)

Mimosa (Acacia dealbata)

Morera del paper (Broussonetia papyrifera)

Negundo (Acer negundo)

Troana (Ligustrum lucidum)

Arbusts

Amporpha fruticosa

Baccharis halimifolia

Budlèia (Buddleja davidii)

Cornera de la Xina (Cotoneaster lacteus)

(Cotoneaster tomentosa)

Carolina o Coronil·la glauca (Coronilla valentina ssp glauca)

Piracant (Pyracantha angustifolia) i (Pyracantha crenatoserrata)

Pitospor (Pittosporum tobira)

Plantes entapissants i reptants

Campanetes (Ipomoea cf. indica)

Miraguà (Araujia sericifera)

Bàlsam, ungla de gat o dits de bruixa (Carpobrotus edulis) i (C. acinaciformis)

Bàlsam emparrador (Boussingaultia cordifolia) o (Anredera cordifolia)

Cabellera de la reina (Aptenia cordifolia)

-68-


Delairea odorata (Senecio mikanoides)

Lligabosc (Lonicera japonica)

Senecio angulatus / Senecio tamoides

Sicyos angulatus

Tradescantia (Tradescantia fluminensis)

Vinya del Tibet (Fallopia baldschuanica / Bilderdyckia aubertii / Polygonum aubertii)

Vinya verge (Parthenocissus quinquefolia)

Plantes crasses i assimilables

Aloe maculat (Aloe maculata)

Atzavares o figuerasses (Agave sp.)

Bryophyllum daigremontianum (Kalanchoe daigremontiana)

Aigueres de moro (Opuntia ficus-indica / O. maxima / O. stricta / O. linguiformis )

Einadia nutans

Plantes aquàtiques

Azolla sp.

Cyperus eragrostis

Elodea canadensis

Jacint d’aigua Eichhornia crassipes

Ludvigia grandiflora

Myriophyllum aquaticum

Salvinia natans

Gramínies per a hidrosembra i gespes

Eragrostis curvula

Paspalum saurae

“Kikuyu” o gram gruixut (Pennisetum clandestinum)

Altres espècies (ornamentals, etc.)

Acant (Acanthus mollis)

Arcthoteca calendula

Bambú o canya americana (Phyllostachys spp. / Bambusa spp.)

Canya (Arundo donax)

Erigeron karvinskianus

-69-


Gasània (Gazania sp.)

Herba de la Pampa (Cortaderia selloana)

Impatiens sp.

Nyàmera (Helianthus tuberosus)

Raïm de moro (Phytolacca americana)

Senecio angulatus

Plantes que haurien de comportar la seva retirada immediata d’un terreny atesa la seva demostrada

capacitat invasora / de dispersió

Aster pilosus

Aster squamatus

Datura stramonium

Oxalis pes-caprae

Tabac de jardí (Nicotiana glauca)

“Taco de la reina”, caputxina (Tropaeolum majus)

Seneci del Cap (Senecio inaequidens)

Solanum chrysotrichum

A una escala de més detall pel massís de les Gavarres, hi ha una sèrie d’espècies vegetals invasores

seleccionades com a prioritàries de gestió de les zones verdes urbanes o també naturals, que poden posar

en perill la integritat i la composició florística de les Gavarres. S’ha d’evitar la seva plantació i

comercialització:

Acacia dealbata

Ailanthus altissima

Broussonetia papyrifera

Buddleja davidii

Coronilla valentina ssp. glauca

Cortaderia selloana

Cyperus eragrostis

Delairea odorata

Gleditsia triacanthos

Opuntia maxima

-70-


Parthenocissus quinquefolia

Pyracantha crenatoserrata

Robinia pseudoacacia

Senecio tamoides

Tradescantia fluminensis

Aquestes són les espècies invasores més comunes a l’entorn mediterrani i que es poden trobar amb més

facilitat a la Bisbal d’Empordà i al seu entorn territorial. A més a més poden tenir efectes significatius sobre

l’equilibri ecològic del massís de les Gavarres, però hi ha altres espècies que, d’acord amb el Reial Decret

630/2013, del 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, tampoc es

poden introduir al medi natural del conjunt de la Península Ibèrica perquè esdevenen una amenaça ecològica

per a les espècies silvestres autòctones.

A continuació es reprodueix l’annex d’aquest Reial Decret, concretament l’apartat de la flora:

-71-


-72-


ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ - La Bisbal...

Documents

Transcript of ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ - La Bisbal...