ESTUDI D’IPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA · 2014-01-27 · Barcelona, gener de 2013 . 3 ......

ESTUDI D’IMPACTE I

INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

PLA ESPECIAL URBANISTIC “ ELS CASALS”

Barcelona, gener de 2013

3

ESTUDI D’INTEGRACIÓ I IMPACTE PAISATGÍSTIC DEL PLA ESPECIAL ELS CASALS

1 DADES BÀSIQUES ................................................................................................................... 5

2 PLANEJAMENT VIGENT I INSTRUMENTS DE PAISATGE ............................................................ 7

2.1 PLANEJAMENT TERRITORIAL .............................................................................................................................. 7

2.2 PLANS SECTORIALS ........................................................................................................................................... 12

2.3 PLANEJAMENT URBANÍSTIC ............................................................................................................................. 14

3 PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL ........................................................................................ 21

3.1 DESCRIPCIÓ ........................................................................................................................................................ 21

3.2 COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE .......................................................................................................... 21

3.3 DINÀMIQUES ....................................................................................................................................................... 26

3.3.1 CAPACITAT DE CÀRREGA .................................................................................................................................................. 26

4 PAISATGE DEL LLOC I PROJECTE ......................................................................................... 29

4.1 DESCRIPCIÓ I VISIBILITAT DE L’EMPLAÇAMENT ............................................................................................. 29

4.1.1 ESTRUCTURA DEL LLOC .................................................................................................................................................. 29 4.1.2 ALTERNATIVES D’UBICACIÓ ............................................................................................................................................. 31 4.1.3 ANÀLISI DE LA VISIBILITAT .............................................................................................................................................. 33

4.2 PROGRAMA I REQUISITS DEL PROJECTE ......................................................................................................... 36

4.2.1 FINALITAT I JUSTIFICACIÓ ............................................................................................................................................... 36 4.2.2 COMPONENTS DEL PROJECTE ........................................................................................................................................ 36

4.3 VISIÓ INTEGRAL DEL PROJECTE ....................................................................................................................... 37

4.3.1 ENCAIX DEL PROJECTE I VISIÓ GOLBAL DE L’ORDENACIÓ ............................................................................................ 37 4.3.2 VALORACIÓ GOLBAL DELS CANVIS INTRODUÏTS PEL PROJECTE ................................................................................... 43

5 ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ ............................................................. 45

5


1 DADES BÀSIQUES

ESTUDI D’INTEGRACIÓ I IMPACTE PAISATGÍSTIC DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE CAN CASALS

SÍNTESI DE L’ACTUACIÓ

Redacció d’un Pla Especial en sòl no urbanitzable per tal d’ordenar i regular les activitats industrials

existents a la finca “Els Casals” i alhora és redueixin els seus impactes ambientals i paisatgístics.

PROMOTOR

Cooperativa la Fageda

REDACTOR DEL PROJECTE

PAU – CD, SLP

REDACTORS DE L’EIIP

lavola

BASE LEGAL

Articles 19, 20, 21 i 22 del Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005,

de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis d’impacte i integració

paisatgística. Articles 47.6 i 48 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de

la Llei d’urbanisme.

SITUACIÓ ACCÉS A LA PARCEL·LA

Sudt del terme municipal de Santa Pau dins la

comarca de la Garrotxa. .

L’accés motoritzar en duu a terme a través d’una

carretera asfaltada que connecta la Gi-524 amb la

el recinte de la Fageda

ÀMBIT D’ACTUACIÓ SUPERFÍCIE TRANSFORMADA

Terrenys de superfície total 19.998 m2.

Es mante l’ocupació del sòl i es re-ubiquen les

instal·lacions. Hi ha uns 13.917 m2 de construcció

proposada algunes de les quals sofriran

reconstruccions.

Coordenades del Lloc

UTM x UTM y

466180 4.67355343

6

Figura ‎1.1. Mapa de situació

Font. ICC

7


2 PLANEJAMENT VIGENT I INSTRUMENTS DE PAISATGE

Conèixer el planejament i els espais amb algun tipus de protecció de les zones afectades per la

proposta, ens permet conèixer el context normatiu que afecta l’emplaçament del projecte en

qüestió. En aquest cas, no hi ha documents o directrius del paisatge que serveixin de referència.

De totes maneres, s’ha dut a terme un recull dels diferents tipus de planejament rellevants en el

cas que ens ocupa. S’han remarcat aquells aspectes relacionats amb el paisatge per tal

d’encaixar, en la mesura del possible, el projecte dins de les directrius del planejament de rang

superior.

2.1 PLANEJAMENT TERRITORIAL

PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES GIRONINES

CATEGORIA

La zona d’estudi queda dins de dues zones una classificada com a protecció especial . S’inclouen en els

sòls de protecció especial aquells sòls que, pels valors naturals o de connectivitat ecològica, o per la

localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per integrar una xarxa permanent i

contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del

territori, que tenen diferents caràcters i funcions. En aquest cas, es consideren sòls de protecció

especial degut a que l’àmbit d’estudi està classificat com a PEIN i Xarxa Natura 2000 i forma part del

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Figura ‎2.1. Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures

Font: Pla Territorial parcial de les Comarques Gironines

8

ARTICULAT

S’estableix la següent regulació (Article 2.7):

1. El sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, sens perjudici

de la precisió de límits que es regula en l’apartat 2 de l’article 2.4. Amb aquesta finalitat ha de

ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal llevat

que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o

polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la

cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió

urbanística corresponent. Quan es doni aquesta situació, el tractament del sòl haurà de

garantir la preservació dels valors que han motivat la seva inclusió en la categoria de

protecció especial.

En els sòls de protecció especial determinats pel Pla s’ha d’aplicar el règim que estableix

aquest article.

2. Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels

apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu

1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del Reglament aprovat pel Decret

305/2006, s’entén que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de

protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’article esmentat i que són incompatibles totes

aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara

els valors que motiven la protecció especial.

3. En el sòl de protecció especial, només es poden autoritzar les següents edificacions de nova

planta o ampliació de les existents:

a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de

protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que

estableix el Pla, la qual cosa comporta el compliment de les especificacions que

s’assenyalen a l’apartat 7 del present article. Aquestes edificacions corresponen al

tipus A de l’article 2.5.

b) Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que

estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005),

quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8

del present article per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la

protecció especial d’aquest sòl. Aquestes edificacions o instal·lacions corresponen als

tipus B i C de l’article 2.5.

4. En el sòl classificat com de protecció especial que es destini a activitats agràries, s’entén

com a edificacions motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per a

l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar

provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general,

aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme

(Decret legislatiu 1/2005) i els articles concordants del Reglament (Decret 305/2006).

5. Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com

també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables considerades del tipus B

en l’apartat 3 de l’article 2.5 requereixen, per a ser autoritzades, la incorporació a l’Estudi

d’impacte i integració paisatgística, que és preceptiu d’acord amb el que disposen els articles

4.1 i 4.2 de les Directrius de Paisatge per tractar-se d’edificacions aïllades, d’un capítol que

analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva

9


compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl,

sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8.

6. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de

protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, han

d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els

connectors ecològics, corredors hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural

(hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural. Quan el sòl de

protecció especial es destini a activitats agràries, caldrà adoptar també solucions que

minimitzin l’impacte a les explotacions agràries i les seves infraestructures. L’estudi

d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra ha de tenir en compte la

circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi

d’impacte ambiental és preceptiva la realització, dins l’estudi d’impacte i integració

paisatgística que disposen els articles 4.1 i 4.2 de les Directrius de Paisatge, d’una valoració

de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les

condicions esmentades sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8.7.

7. L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial

ha de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma

substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi ha de

considerar les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a

protegir i el possible impacte de l’activitat.

a) Vegetació i hàbitats de l’entorn

b) Fauna de l’entorn

c) Valor edafològic

d) Funcions de connector biològic

e) Estabilitat del sòl

f) Funcions hidrològiques

g) Connectivitat territorial

h) Gestió dels residus

i) Accessibilitat i necessitat de serveis

j) Increment de la freqüentació

k) Patrimoni cultural i històric

l) Patrimoni geològic

m) Zones humides

n) Paisatge

o) Qualitat atmosfèrica

p) Millora esperada de l’espai protegit

q) Valor productiu agrari

En tot cas, les dimensions de l’àrea de sòl –superfície, amplada,...- seran determinants en la

valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial.

8. Mitjançant instruments de planejament urbanístic –plans directors urbanístics, plans

d’ordenació urbanística– i d’altres instruments de planificació sectorial, es poden, en el marc

de les regulacions d’ordre general que s’expressen en aquestes normes, desenvolupar de

forma detallada les condicions per a l’autorització de les edificacions i activitats a què es

refereix l’apartat 5, com també les condicions específiques per a la implantació de les

infraestructures necessàries. Quan hi hagi aquestes regulacions, no és necessari analitzar i

valorar la inserció en l’entorn territorial a què es fa referència, amb caràcter general, en

aquest article, sense perjudici de:

10

a) Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la legislació vigent per a

determinades actuacions en funció de la seva naturalesa i dimensió.

b) Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la normativa ambiental de

Catalunya per als

espais compresos en el pla d’espais d’interès natural.

c) Les condicions específiques de caràcter més restrictiu establertes per als sòls que

formen part de la Xarxa Natura 2000, en especial el compliment de l’article 6 de la

Directiva

92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i

de lafauna i la flora silvestres.

9. Als espais de protecció especial destinats a la producció agrària s’ha d’afavorir

l’ambientalització de les activitats agrícoles i ramaderes, principalment pel que fa al

manteniment i millora de les taques de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de

vegetació, mosaics i altres) i a la incorporació de mesures agroambientals, d’acord amb les

polítiques agràries i els instruments de suport i finançament existents. Els departaments

competents han de definir projectes de restauració i de foment amb aquests objectius per tal

que les reposicions no gravin significativament l’activitat agrària.

10. Les activitats extractives que tinguin lloc en el sòl de protecció especial es regeixen per allò

establert a l’article 2.18.

L’Article 6.3 regula les condicions generals per a les edificacions aïllades:

1. Les edificacions que s’ubiquen separades dels assentaments urbans són alteracions

potencials al paisatge existent i, sense perjudici de les regulacions motivades per altres

objectius, convé que estiguin subjectes a regulacions d’ordre paisatgístic.

2. A l’efecte d’aquest article, es consideren edificacions aïllades les que es poden

construir en sòl no urbanitzable a l’empara del que estableix l’article 47 del Text refós de

la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i també aquelles altres que estaran

aïllades de fet encara que s’ubiquin en peces de sòl que es classifiquen com a

urbanitzables o urbanes amb la finalitat de possibilitar la implantació de l’ús i la

construcció, en no estar aquests compresos entre els admissibles en sòl no

urbanitzable.

3. Les edificacions aïllades poden, segons els casos, seguir les estratègies següents

d’integració en el paisatge:- harmonització- mimesi / ocultació - monumentalització.

L’estratègia d’harmonització és preferent i pretén que les noves edificacions s’integrin

en el paisatge com a components positius, o com a mínim neutres, pel que fa a la

qualitat d’aquest paisatge.

L’estratègia d’ocultació és la indicada en aquells casos en què no és possible assolir un

grau acceptable d’harmonització i la integració només és possible adoptant les

mesures adequades per a ocultar o fer escassament perceptible la imatge de la

implantació. Aquesta estratègia pot complementar, quan convingui, la d’harmonització.

Excepcionalment es pot optar per l’estratègia de monumentalització, que pot ser

indicada per a determinades construccions en què la seva imatge hagi de passar a ser

un component principal del paisatge.

11


4. En defecte de regulacions específiques per a les diferents unitats de paisatge

establertes per les directrius de paisatge derivades dels catàlegs, les edificacions han

de complir les condicions que s’assenyalen a la disposició transitòria primera, sense

perjudici del compliment de les normes contingudes en plans urbanístics quan siguin

més restrictives o específiques.

(...)

Totes les anteriors condicions per a la integració paisatgística de les edificacions aïllades de

nova planta són també d’aplicació en els procediments de renovació, rehabilitació o

reconstrucció de les ja existents.

La disposició transitòria segona estableix que en absència de directrius de paisatge les

edificacions aïllades compliran les condicions que s’estableixen a continuació, les quals seran

d’obligat compliment de manera indefinida en aquells aspectes en què les directrius no

estableixin una regulació alternativa.

Implantació, atès que una adequada implantació contribueix significativament a la integració

paisatgística, s’avaluaran diverses alternatives d’emplaçament i se seleccionarà la més

adient amb relació al paisatge.

Perfil territorial, es preservaran les línies del relleu que defineixen els perfils panoràmics i

s’evitarà la localització d’activitats sobre els punts prominents, els careners i les cotes més

altes del territori, on la projecció de la silueta de l’edificació en la línia d’horitzó modifiqui el

perfil natural perceptible del paisatge.

Proporció, les implantacions han de ser proporcionades a la dimensió i escala del paisatge,

de manera que s’evitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una

presència impròpia i desproporcionada.

Pendent, en totes les intervencions s’evitarà ocupar els terrenys amb major pendent. Quan

siguin necessaris anivellaments, es procurarà evitar l’aparició de murs de contenció de

terres, i se salvaran els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la

revegetació. Per tal de minimitzar l’impacte visual, les edificacions s’esglaonaran o es

descomposaran en diversos elements simples articulats evitant la creació de grans

plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferències de cota

entre el terreny natural i el modificat.

Parcel·la, la correcta inserció en el medi rural de qualsevol implantació requereix que una

proporció mínima del 70% de la parcel·la on s’ubica mantingui el caràcter d’espai rural no

artificialitzat que ha d’actuar de coixí amb l’entorn no transformat, tot i que s’admeten les

actuacions necessàries per donar un correcte tractament als límits de la implantació.

Distàncies, les edificacions se separaran com a mínim 100 m de les lleres dels rius, rieres i

barrancs. Així mateix, se separaran dels marges de les infraestructures lineals de

comunicació, un mínim de 50 m de les vies locals, 100 de les generals i 150 de les

autopistes, autovies i vies convencionals amb doble calçada. La distància de separació a vies

fèrries serà de 100 m. Aquestes distàncies que es consideren com els mínims desitjables es

podran disminuir justificadament en aquells casos d’edificacions agràries de necessària

ubicació en una parcel·la, en què la configuració del territori les faci inabastables.

Tractament exterior, serà obligatori el tractament com a façana de tots els paraments

exteriors de les edificacions sigui quina sigui la seva finalitat i com a materials d’acabament

només s’utilitzaran aquells que presentin colors i textures que harmonitzin amb el caràcter

del paisatge i no introdueixin contrastos estranys en la seva imatge dominant.

12

La construcció de tanques complirà les condicions que s’estableixen a continuació, les quals

seran d’obligat compliment de manera indefinida en aquells aspectes en què les directrius no

estableixin una regulació alternativa.

La construcció de tanques en els espais oberts ha de limitar-se a aquells casos en què siguin

imprescindibles en funció de l’ús i les circumstàncies del lloc. El Pla recomana, quan sigui

funcionalment possible, la utilització d’altres sistemes que la tanca per l’assenyalament del

límit de la propietat o de l’àmbit de l’activitat.

Amb les excepcions de l’apartat j) no s’admetran tanques d’obra, llevat dels murs de pedra

seca d’alçada no superior a 90 cm.

Les tanques podran ser de vegetal viu o de materials que permetin la transparència en tota la

seva alçada.

Les tanques transparents podran complementar-se amb vegetals propis de l’entorn per

aconseguir el grau d’opacitat que es desitgi.

Les tanques tindran un tractament regular i homogeni en tota la seva longitud.

Els materials manufacturats utilitzats en les tanques tindran colors discrets per tal que

s’integrin bé en el fons cromàtic del lloc.

Sempre que no sigui incompatible amb l’activitat que motivi la necessitat de tanques,

aquestes permetran el pas de la petita fauna terrestre pròpia del lloc.

Les tanques d’obra existents i les que preveu l’apartat i) es tractaran amb superposicions de

vegetal viu per tal de millorar la seva integració en el paisatge.

Només s’admetran tanques d’obra o opaques en general en aquelles parcel·les on per motius

de seguretat calgui garantir la impossibilitat d’accés o de vistes i no existeixin altres fórmules

de tancament que puguin garantir-ho.

Aquestes condicions seran d’obligat compliment sense perjudici de les determinacions més

restrictives o més específiques que continguin els plans d’ordenació urbanística que no

siguin contradictòries.

2.2 PLANS SECTORIALS

EL CATÀLEG DEL PAISATGE DE LES COMARQUES GIRONINES

CATEGORIA

El Catàleg del Paisatge de les Comarques Gironines situa el municipi de Santa Pau dins de la Unitat de

Paisatge de les Valls d’Olot.

Objectiu 23.1. Un parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ben conservat, amb qualitat

paisatgística, viable ecològicament i que compagini l’activitat econòmica, especialment l’agropecuària,

l’aprofitament de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.

Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a la gestió Proposta 23.4. La unitat de paisatge de

les Valls d’Olot acull diverses figures de protecció que engloben la zona volcànica de la Garrotxa. Entre

elles trobem les figures de parc natural, pla d’espais d’interès natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000 (ZEC,

ZEPA, LIC). De tota manera, és cabdal realitzar una gestió efectiva per mantenir la vegetació i la fauna

pròpies del domini biogeogràfic que els correspon i assolir una adequada qualitat paisatgística.

23.28. Promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i de miradors accessibles a peu o amb vehicles, on

la percepció i interacció amb el paisatge és més àmplia i suggerent. Aquesta xarxa, que

comprènmiradors i camins existents, i d’altres a consolidar, hauria de rebre, allà on correspongui, les

13


actuacions necessàries de condicionament, senyalització, manteniment i difusió per tal de potenciar la

funció de facilitar la percepció dels valors del paisatge i el coneixement del territori. Són els miradors de

Puig Redon, Montsacopa i Castell de Finestres, i els itineraris paisatgístics a peu o bicicleta del GR-83 o

camí del Nord, Ruta del Carrilet (Olot-Sant Feliu de Guíxols), GR-2, GR-1, Tres Colades – cingles de Sant

Joan les Fonts, Fageda d’en Jordà- Santa Margarida-Croscat, Valls de Sant Iscle i del Vallac, i els

motoritzats de Itineraris de Llançà a Ribes de Freser, de Les Guilleries a Olot, de Girona-Ulldeter. Rutes

motoritzades secundàries: Vall d’en Bas, Olot-BatetSanta Pau, Olot-Sant Martí de Campmajor (veure

mapa 23.2, al final de la fitxa). Integrar el conjunt de miradors i itineraris al Pla territorial parcial de les

Comarques Gironines.

Figura ‎2.2. Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines

Font: Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines

Plans Comarcals de muntanya

Els plans comarcals de muntanya són el principal instrument que la Llei d'alta muntanya preveu

per al seu desenvolupament. Aquests documents de planificació es configuren com un pla

integral de desenvolupament socioeconòmic on es coordinen les actuacions i les inversions dels

diversos agents de l'Administració de la Generalitat i de l'Estat a cadascuna de les comarques de

muntanya.

Pla comarcal de muntanya 2009-2012

El present Pla, aprovat definitivament el 10 de novembre de 2009, preveu una inversió global de

més de 2.800 milions d’euros a l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa,

el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Val d’Aran.

Presenta una visió socioeconòmica i territorial del conjunt de les deu comarques, seguida d’una

visió més concreta per a cada una d’elles. El document preveu més de 600 actuacions,

distribuïdes en quatre categories: creació d’infraestructures, equipaments i suport a l’activitat;

dotació i ampliació de serveis i de dinamització de les iniciatives locals, actuacions pròpies de la

Direcció General de Planificació Territorial i grans eixos de comunicacions.

14

Dins del pla d’actuació del Pla comarcal de muntanya, hi ha una actuació A-23 dins del Programa

d’equipaments assistencials, pel qual, al 2009, es proposa una ampliació del servei de teràpia

ocupacional a Santa Pau.

2.3 PLANEJAMENT URBANÍSTIC

EL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANTA PAU

CATEGORIA

La referència urbanística local és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Santa Pau aprovat i

publicat l’any 2008. Aquest document és el que classifica aquesta zona dins el sòl no urbanitzable i

qualifica la zona amb tres zonificacions diferent:

Zona de protecció natural i paisatgística

Zona forestal

Zona agrícola

En les tres zones coexisteixen les Normes del POUM i les del PNZVG, i en cas d’eventuals interpretacions

preval la normativa del Parc.

Figura ‎2.3. Planejament urbanístic de la Cooperativa la Fageda

Font: POUM de Santa Pau

15


ARTICULAT

Art. 164 Zona de protecció natural i paisatgística

Espais que per les seves característiques naturals, geològiques, paisatgístiques o ambientals,

han de ser objecte d’una especial protecció, impedint actuacions que transformin les seves

característiques actuals.

Art. 168 Zona forestal

Sols rústics poblats d’espècies arbòries, erms situats als límits dels boscos necessaris per a la

seva protecció i erms que per llurs característiques siguin adequats per a l’aforestació o la

reforestació.

Art. 168 Zona agrícola

Sols que tenen un especial valor agrícola, ja estiguin conreats o no.

Planejament derivat

El POUM preveu el desenvolupament de les seves determinacions mitjançant figures de

planejament derivat.

Art. 158

Les determinacions del POUM podran desenvolupar-se mitjançant Plans especials urbanístics,

que no podran alterar les determinacions del POUM, excepte per a regular restrictivament les

condicions d’edificació i ús.

Art. 172.12

En les zones agrícoles, per a les edificacions que, en aplicació d’allò que estableix

l’art. 47 del Text Refós de la Llei d’urbanisme es declarin d’utilitat pública i d’interès

social, s’haurà de redactar un Pla especial que contempli:

La detecció i correcció de l’impacta ambiental

Els efectes territorials i paisatgístics de la implantació

Les servituds de sòl no edificable, a efectes d’evitar la formació d’un nucli de població

Les condicions formals i tècniques de la nova edificació.

EL PLA ESPECIAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

CATEGORIA

El Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa (aprovat en data 14 de setembre de 2010 i publicat

en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5735, del dia 15 de octubre de 2010), és l’

instrument bàsic d’ordenació de l’àmbit territorial del Parc Natural.

Els terrenys de la finca “Els Casals”, propietat de la Cooperativa La Fageda, el Pla especial de protecció

els qualifica:

Principalment d’Espai agrícola d’interès paisatgístic (Clau 4.2), zona a on es troben situats la

totalitat dels edificis i instal·lacions existents

Una petita zona situada al nord, d’Espai d’interès natural preferent (Clau 1)

La resta de finca, zona boscosa situada al sud-oest de la mateixa, d’Altres terrenys forestals

(Clau 3.5)

16

Figura ‎2.4. El Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Font: PEZVG

ARTICULAT

Zonificació

Art. 42 Espais agrícoles – subzona d’interès paisatgístic

Espais agraris del Parc amb predomini dels sòls de conreats a on l’objectiu és el manteniment de

l’activitat agrària de manera compatible amb la conservació i millora ambientals i amb el foment

de la qualitat dels processos productius agraris.

Les àrees qualificades d’Espais agrícoles d’interès paisatgístic (Clau 4.2) comprenen els

mosaics de plans conreats i pastures que s’esglaonen pels vessants de les serralades seguint la

successiva accentuació de pendents. Els usos principals i dominants són els agrícoles i

ramaders extensius. Es poden admetre altres usos compatibles (altres usos agraris, turístics,

culturals i recreatius, els equipaments i les activitats d’interès públic) sempre que no modifiquin

la fesomia i les característiques generals del paisatge i dels seus elements estructuradors, els

quals són objecte d’especial protecció: parcel·lació, marges, feixes, tanques, sèquies, recs,

alineacions arbrades, etc.

Només es podran bastir edificacions de nova planta per al desenvolupament dels usos admesos,

amb caràcter complementari dels edificis o agrupacions existents, sempre que formin un

conjunt unitari integrat.

17


Aprofitaments ramaders

Art. 70.1

Els usos i les activitats ramaderes s’han de dur a terme de manera que siguin

compatibles amb la conservació global del Parc.

Planejament derivat

Art. 8.2b

Es podran formular plans especials per a l’ordenació detallada d’àmbits específics i la

reordenació volumètrica i d’usos de conjunts edificats, així com catàlegs complementàries

d’aquest Pla especial (PNZVG) d’acord amb el que estableix la legislació urbanística.

Usos i activitats compatibles

Art. 14.1.1b

Usos ramaders intensius i ramaders semi intensius en pasturatge, amb les instal·lacions

mínimes necessàries per l’allotjament del bestiar (regulat a l’art. 71)

Art. 14.1.1.d

Activitats econòmiques estrictament vinculades a la primera transformació de les produccions

agràries de la Zona Volcànica, quan la naturalesa de l’activitat n’exigeixi l’emplaçament en el

medi rural, o de caràcter artesanal quan es desenvolupin en construccions existents en el

moment de l’aprovació d’aquest Pla.

Arti. 14.1.1g

Usos assistencials, quan siguin congruents amb la naturalesa rural i el caràcter protegit de

l’espai natura.

Normes de construcció i d’edificació

Art. 16.1

Es podran admetre en l’àmbit del Pla especial les construccions i edificacions permeses per la

legislació urbanística en sòl no urbanitzable, sempre que se subjectin a les disposicions

d’aquestes Normes (PNZVG) i complementàriament, a les del planejament urbanístic (POUM

Santa Pau).

Art. 16.2

Les edificacions hauran d’adequar-se a l’ambient que les envolta, especialment pel que fa a la

situació, la volumetria i el tractament exterior, i respectant tant com sigui possible les invariants

tipològiques de l’arquitectura tradicional de la zona, sens perjudici de l’excepció que preveu l’art.

16.8

Art. 16.5

Els projectes hauran de preveure mesures d’estalvi d’aigua, sistemes de depuració, reutilització

(si és el cas) d’aigües residuals, tractament de residus,..

Art. 16.6

Els projecte procuraran mesures d’estalvi energètic i màxima autonomia, ....

Art. 16.7

Es podrà exigir un estudi paisatgístic quan les característiques atípiques de l’edificació o la

fragilitat del paisatge ho requereixin.

18

Art. 16.8

Amb caràcter excepcional, quan la naturalesa específica d’una edificació o del seu entorn ho faci

necessari, podrà eximir-se-la del compliment d’alguna d eles condicions establertes amb

caràcter general.

Art. 16.9

Els projectes de noves edificacions i de reformes i ampliacions de les existents hauran de

preveure actuacions d’adequació paisatgística de les edificacions preexistents i de millora del

seu entorn.

Implantació

Art. 17.1

Les edificacions es situaran preferentment fora de les masses arbòries i sobre sòls d’escàs valor

agrícola, en les zones de límit entre bosc i conreus o prats, i en zones d’inflexió entre pla i

vessant.

Art. 17.2

Els edificis o conjunts amb una ocupació en planta superior als 300 m2 solsament es podran

construir sobre terrenys de pendent inferior al 15%

Art. 17.3

Les edificacions han de restar agrupades de manera que puguin envoltar-se d’un cercle de

superfície no superior al 5% de la superfície de la finca. S’admet excepcions quan la naturalesa

específica d’una edificació exigeix un emplaçament mes isolat.

Tractament dels edificis

Art. 18

Composició volumètrica de caràcter compacte amb un volum principal i altres agregats menors.

• Alçada màxima de 8m en cada punt de l’edifici, que podrà modificar-se pels instruments

de desenvolupament del Pla (Plans especials)

• La coberta preferentment serà de teula. Es podran utilitzar altres materials de forma

justificada.

• La composició de façanes observarà un caràcter unitari

• Els materials preferents seran els de la zona.

• Quan es tracti de construccions destinades a formar part d’una agrupació d’edificacions

agràries preexistents es podran adoptar determinacions que permetin mantenir la

coherència arquitectònica del conjunt i millorar l’adequació paisatgística.

Tractament dels espais exteriors

Art. 19

Els projectes arquitectònics hauran d’incloure totes aquelles actuacions que s’hagin

de desenvolupar en els espais exteriors: camins, tanques, moviments de terres,

jardineria,..

El tractament d’aquests espais alterarà el mínim possible l’orografia i la vegetació

preexistents.

Obres de reforma i ampliació

Art. 22

S’admeten obres de reconstrucció, reforma, consolidació, reparació, rehabilitació i, si escau,

ampliació quan aquests resultin conformes amb el planejament urbanístic vigent i altres

reglamentacions aplicables.

19


Tancament de finques

Art. 23

S’admeten les tanques vegetals i els murets de pedra volcànica d’una alçada no superi9r a 1,5m.

Excepcionalment, per raons de protecció o seguretat de determinats elements funcionals,

edificacions o instal·lacions que ho requereixin, ex podrà admetre la construcció de tanques amb

condicions diferents

Masies i cases rurals

Art. 24

Regulades pel Catàleg de Santa Pau.

Les obres de reconstrucció o rehabilitació hauran de respectar el volum preexistent i la

composició volumètrica original.

Les ampliacions hauran de restar justificades

21


3 PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL

3.1 DESCRIPCIÓ

L’àmbit del pla especial es localitza dins de la Unitat de paisatge de les Valls d’Olot. L’entorn

proper a l’emplaçament del projecte presenta una orografia fortament marcada per l’activitat

volcànica de la Garrotxa, propers s’hi localitzen els volcans del Croscat i Santa Margarida.

Figura ‎3.1. Mapa d’estructura del paisatge territorial

Font: Elaboració pròpia.

L’estructura rural del municipi de Santa Pau, on s’emplaça l’àmbit d’estudi, es caracteritza per un

nombre elevat d’enclavaments, aquests masies majoritàriament ocupades s’escampen pel

territori generant activitat agrícola i ramadera, així com un ric entramat de camins.

3.2 COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE

Per tal de dur a terme un anàlisi més detallat de la zona d’estudi i en concret, dels paisatges de la

zona, descriurem els elements que el conformen i les relacions existents entre ells. Aquest

anàlisi ens permet aprofundir la descripció, comprensió i valoració del paisatge i per tant, poder

estudiar amb més precisió els possibles efectes paisatgístics de la redacció del Pla Especial

Urbanistic de Can Casals.

Es tracta d’un paisatge agroforestal típic de les Valls d’Olot; de totes maneres, aquest es troba

molt influenciat per les extenses masses forestals que envolten l’àmbit d’estudi. El mosaic

agroforestal està caracteritzat pels boscos caducifolis i conreus de regadiu o de zones molt

22

plujoses. Dins del mosaic agroforestal s’hi localitzen edificacions vinculades amb l’aprofitament

rural de l’àmbit d’estudi.

Com es pot observar en les imatges següents les grans àrees del paisatge estan ocupades

majoritàriament per dos unitats paisatgístiques. En primer lloc i ocupant la major part del

territori trobem els boscos, que s’estenen ocupant el sud i el nord-oest de l’àmbit. L’altra gran

àrea del paisatge és el conreu herbaci que ocupa gran part del nord-est.

Figura ‎3.2. Grans àrees del paisatge

23


Font: elaboració pròpia

Les zones urbanitzades representen una petita part del territori. El nucli medieval de Santa Pau

s’ubica al centre del municipi, i majoritàriament tota l’altra part del municipi, és eminentment

rural .

Trobem un paisatge eminentment forestal que s’estén fonamentalment pels vessants

muntanyosos. Tot i que en la unitat de paisatge, aquestes masses forestals són d’alzinars, a

l’àmbit d’estudi i els seus entorns, hi predominen les fagedes. A les zones més planeres

predomina l’espai agrícola dedicat, fonamentalment, al cultiu de farratges, cerals farratgers i

pastures per la ramaderia, aquesta estructura de mosaic forestal estructurat en funció de la

topografia, genera un paisatge homogeni i endreçat, solcat per masos i per petits nuclis

habitats.

Figura ‎3.3. Components del paisatge

Font: Elaboració pròpia

Un tret molt característic és l’orografia de l’àmbit d’estudi on hi destaquen les morfologies

produïdes pel vulcanisme quaternari com la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca o els 40

volcans catalogats.

Pel fons de les planes discorren les principals vies de comunicació que connecten les Valls d’Olot

amb les ciutats i pobles de fora del seu àmbit. La via de comunicació més propera dins de l’àmbit

d’estudi, és la carretera Gi-524, com es veu en la imatge anterior, les zones planeres presenten

una extensa xarxa de camins que connecta les diferents masies i edificacions agrícoles.

24

Dins del territori trobem elements lineals que conformen el paisatge. Els elements lineals

horitzontals es troben associats a les formes geomètriques que delimiten els camps de conreu

dins de la matriu agrícola, així com als camins associats tant a aquestes activitats com als

masos.

D’altra banda, els elements lineals verticals es troben associats als arbres que conformen les

masses boscoses així com els que es localitzen de forma puntual propers als camps de conreu.

En els efectes estètics, a nivell cromàtic, intervenen les gradacions estacionals, especialment

pel que respecta al cicle dels vegetals. Aquests efectes són ben palpables en les zones properes

a l’àmbit d’estudi, que passa d’unes tonalitats verdoses ben vives i intenses durant la primavera

i l’estiu, a uns tons ocres i marronosos durant la tardor, per perdre totalment les seves fulles

durant l’hivern. A més a més, a nivell de sòl troben els cromatismes propis dels conreus que es

basen tonalitats marrons que apareixen després de la collita i diferents tonalitats dels conreus

que passen pel color torrat dels cereals assecats al sol fins al verd ofenós adoptat als períodes

de primavera. Els diferents tons de blau que adopta el cel són els que acaben pintant l’horitzó

depenent de les condicions atmosfèriques.

Figura ‎3.4. Cromatisme del paisatge de la Fageda d’en Jordà

Font: lavola

Pel que fa als valors del paisatge l’element cabdal des de la perspectiva dels valors naturals i

ecològics ve donat pel vulcanisme de la zona, que ha llegat testimonis excepcionals que no es

repeteixen a la península Ibèrica. Fet que va afavorir la protecció de la Zona Volcànica de la

Garrotxa amb un Pla Especial; actualment dins del parc hi ha 28 reserves naturals protegides pel

seu interès geològic i botànic que preserven, una d’elles dins de l’àmbit d’estudi. La suma dels

diferents factors geològics, biogeogràfics i climàtics fa que la flora i la vegetació siguin d’una

varietat extraordinària; si se sumen els elements de caire mediterrani. submediterrani i

centreeuropeu de caràcter atlàntic s’assoleixen més de 1.173 espècies de plantes superiors

catalogades.

25


Figura ‎3.5. Valors del paisatge


Tot i que el paisatge és d’una elevada qualitat es poden trobar alguns elements distorsionadors.

Aquests elements corresponen a construccions realitzades amb materials que no són típics de

les construccions de la zona, sostres d’uralites i altres materials que no mostren concordança

amb el paisatge. Al costat d’aquestes edificacions es troben elements exteriors que també

provoquen un impacte en el paisatge com: tanques de plàstic, emmagatzematge de materials de

construcció, etc.

26

Figura ‎3.6. Impactes del paisatge


3.3 DINÀMIQUES

Les últimes dècades el paisatge de l’àmbit d’estudi s’ha vist afectat per certes dinàmiques que

estan transformant ràpidament el paisatge. La primera d’elles es deguda a l’increment de la

superfície construïda ja sigui per usos residencials com per usos industrials principalment. La

segona dinàmica que altera les característiques del paisatge és la construcció de

infraestructures viàries en el territori.

S’entén per fragilitat paisatgística la susceptibilitat d’un paisatge a veure alterats els seus valors

i el seu caràcter per l’efecte paisatgístic proposat.

La fragilitat paisatgística l’àmbit d’estudi pot ser considerada com a mitja ja que la visibilitat

d’aquest àmbit es pot considerar mitjana; a més a més, el fet que ja existeixi l’activitat industrial

i ramadera facilita la integració de les propostes del Pla especial. De totes maneres, tot i que la

fragilitat paisatgística sigui mitjana, cal recordar que ens trobem en una zona d’un valor

paisatgístic rellevant i per tant, caldrà que això sigui tingut en compte en les mesures

d’integració del projecte.

3.3.1 CAPACITAT DE CÀRREGA

La següent matriu serveix per tal de dur a terme una valoració de la capacitat de càrrega del

paisatge, ponderant el valor del paisatge i la fragilitat d’aquest. D’aquesta manera, tenim un

indicador per tal de poder veure la capacitat de modificació d’aquest paisatge sense que s’alterin

les característiques bàsiques. S’ha dut a terme un anàlisi per les dues alternatives per separat.

Índex de la capacitat de càrrega del paisatge

CAPACITAT DE

CÀRREGA VALOR

FRAGILITAT Molt alt Alt Mig Baix

Molt alta Molt baixa Molt baixa Baixa Mitja

Alta Molt baixa Baixa Baixa Mitja

Mitja Baixa Baixa Mitja Mitja

Baixa Mitja Mitja Mitja Alta

27


El valor del paisatge s’ha considerat molt alt ja que es troba en una zona amb una alteració molt

baixa i amb uns valors naturals i culturals molt significatius, i uns paisatges d’elevat valor

paisatgístic i simbòlic.

Com s’ha comentat anteriorment la fragilitat paisatgística s’ha considerat com a mitja i per tant

això fa que s’obtingui una capacitat de càrrega del paisatge mitja. La fragilitat del sector de totes

maneres, dona una capacitat de càrrega baixa fet que ens descriu la capacitat del paisatge per

rebre alteracions sense modificar la seva estructura.

29


4 PAISATGE DEL LLOC I PROJECTE

4.1 DESCRIPCIÓ I VISIBILITAT DE L’EMPLAÇAMENT

4.1.1 ESTRUCTURA DEL LLOC

Els principals components estructurals del paisatge de la zona són el seu relleu i hidrografia, la

vegetació i els elements d’origen antròpic (edificacions agrícoles).

El relleu de la zona està fortament marcat pel vulcanisme i els cursos fluvials.

Figura ‎4.1. Mapa de pendents i hidrografia

Font: Elaboració pròpia.

Pel que fa a l’àmbit d’estudi, presenta dues zones molt diferenciades, una al sud de l’àmbit

d’estudi amb pendents superiors al 50% corresponent amb la serra del Corb i una altra zona, molt

més planera, pendents inferiors al 10% on es troba situada tota l’activitat i és l’àmbit d’actuació

principal del PEU. Les zones amb pendents del 50% actualment es troben cobertes per massa

forestal i no es preveu que desencadenin processos gravitacionals..

En la secció següent es pot observar la topografia de l’àmbit d’estudi i els seus entorns. En la

secció, s’observa que en les zones més planeres s’hi situen els camps de conreus i l’activitat i en

les zones més pendents les zones boscoses.

30

Un altre fet rellevant que ens indica la secció, és el fet que l’àmbit d’estudi es situa en una zona

deprimida topogràficament fet que redueix les visibilitats de l’àmbit d’estudi. Com s’observa els

punts de més visibilitat són els punts elevats coincidents amb

Figura ‎4.2. Secció de l’àmbit d’estudi i els seus entorns

Font: lavola

La cartografia dels usos del sòl mostra que l’àmbit d’estudi es troba ubicat dins d’una matriu

mixta de conreus i boscos. Els boscos ocupen majoritàriament les zones amb desnivell mentre

que els conreus ocupen les zones més planeres. Es rellevant la misticitat d’espècies forestals

que configuren els boscos dels entorns de l’àmbit d’estudi, en son característics els Roures

(pènol, i martinenc) i els fajos.

Concretament l’àmbit d’actuació es troba ocupat majoritàriament per dues zones forestals al

nord i el sud i una zona de conreus al centre de l’àmbit. A més a més, es caracteritza per la

presencia d’edificacions (residencials, industrials i ramaderes), zones amb hivernacles i

plantacions de fruiters, arbustos i espècies hortícoles. També hi destaca una zona d’aparcament

pels treballadors i visitants de la cooperativa.

Com es veu en l’esquema següent, en els entorns de l’àmbit d’estudi, a les zones més planeres,

es repeteix el patró que relaciona els espais oberts (camps i matollars) amb les masies i les

edificacions ramaderes.

31


Figura ‎4.3. Mapa d’usos i cobertes del sòl

Font: Mapa de cobertes del sòl de Catalunya, CREAF.

Pel que fa als hàbitats dominants a l’àmbit d’estudi, aquests són els conreus herbacis i els

boscos caducifolis. Aquests hàbitats estan disposats a l’interior i al voltant de l’àmbit d’estudi, i

n’ocupen gran part de la superfície del mateix. També hi trobem prats calcícoles i mesòfils i

algunes taques de boscos d’esclerofil·les i laurifolis.

Concretament, l’àmbit d’estudi està format per quatre hàbitats, la zona nord i sud que

coincideixen amb la zona forestal, s’hi troben Fagedes acidòfiles pirenaico-catalanes (al nord) i

fagedes mesòfiles i xeromesòfiles (al sud) al centre de l’àmbit d’estudi s’hi localitzen conreus

herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses.

Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari en destaquen els següents.

4.1.2 ALTERNATIVES D’UBICACIÓ

Degut a les característiques de l’activitat i les preexistències que hi ha actualment, s’han

elaborat alternatives que fan especial atenció a la configuració de les noves edificacions i

Zona Codi Nom Prioritari

Zona forestal nord: 9120 Fagedes acidòfiles No

Zona forestal nord: 9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixtos del

Carpinion betuli No

Zona forestal sud 9130 Fagedes neutròfiles No

Zona forestal sud 9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles No

Zona forestal sud 9340 Alzinars i carrascars No

32

reconversions de les actuals més que plantejar alternatives d’ubicació ja que es considera, que

tan a nivell ambiental, paisatgístic com econòmic, no es viable traslladar la activitat. Així doncs, a

continuació es presenten les alternatives que s’han estudiat.

Figura ‎4.4. Esquema de les alternatives estudiades (alternativa 0 i alternativa 1)

Font: Equip redactor del PEU.

Fruit del treball per a la implantació de l’activitat i amb la finalitat de millorar la ubicació de

l’emplaçament i introduir-hi mesures d’integració paisatgística insitu s’ha treballat en una

tercera alternativa. Arrel d’aquest treball en equip amb els redactors del Pla, i l’equip tècnic i

directiu del Parc, ha sorgit l’alternativa escollida que s’especifica a continuació.

Figura ‎4.5. Esquema de l’alternativa escollida (alternativa 2)

Font: Equip Redactor del PEU

33


L’alternativa 0, planteja el manteniment de la situació actual, de totes maneres, tan com es

descriu en la memòria del PEU, tant l’espai com les pròpies instal·lacions a on es duen a terme

aquestes activitats precisen d’una ordenació que estableixi les determinacions necessàries per

millorar les condicions funcionals actuals, prevegi futures actuacions en el marc de l’activitat

social i econòmica que desenvolupa la Cooperativa, i finalment s’adeqüin a les determinacions i

objectius de protecció que el planejament territorial, l’urbanístic i l’especial de protecció dicten

per aquesta zona.

Així doncs, entre l’alternativa 1 i la 2, s’escull l’alternativa 2, ja que planteja una ordenació de les

edificacions més permeable i acord amb la volumetria de la zona, incorpora teulades verdes en

les edificacions per tal de reduir el seu impacte paisatgístic i proposa una ubicació de la zona

d’aparcaments menys impactant paisatgística i ambientalment.

4.1.3 ANÀLISI DE LA VISIBILITAT

Per tal d’avaluar l’impacte paisatgístic que pot arribar a suposar el desenvolupament del pla

especial, s’han realitzat estudis de visibilitat per tal de poder estudiar els llocs des dels quals

són visibles els àmbits d’estudi. La gran importància de l’observador en el paisatge fa que

s’hagin de tenir en compte els punts d’observació més importants.

MÈTODE D’ELABORACIÓ

ANÀLISI DE VISIBILITATS

L’anàlisi de visibilitat s’han realitzat a partir del model digital a partir de la base cartogràfica 1:5.000 de

l’ICC amb una mida de malla de 5x5m. Així doncs, no deixa de tractar-se d’una modelització de la realitat,

pel que els resultats s’han de prendre com a indicatius. En l’entorn natural, l’estudi de visibilitats ve

molt condicionat per la presència de vegetació tant pel que fa als punts d’observació com dels punts

observats. Per tant, s’han d’estudiar de manera concreta els efectes d’apantallament de les espècies

vegetals dins l’àmbit d’estudi.

S’ha elaborat l’estudi de les conques visuals de tot l’àmbit d’estudi s’han caracteritzat diferents nivells

de visibilitat.

34

Figura ‎4.6. Visibilitats a l’entorn de l’àmbit d’estudi

Font: lavola

35


Tal com es pot observar en la figura anterior l’àrea d’estudi no presenta una elevada visibilitat ja

que només és visible des d’un 2,3% de la seva conca visual.

S’ha simbolitzat a través d’un símbol marró els elements significatius del paisatge des d’on

l’actuació del paisatge de l’àmbit d’estudi pot ser visible. Tal com es pot deduir de la figura

anterior, la visibilitat de la nova construcció dins de l’àmbit d’estudi és visible des de les cotes

més elevades de la serra del Corb i Finestres. Els elements significatius del paisatge, tals com

Sant Miquel Sacot, Santa Margarida, o Can Jordà, no son visibles. Tan sòls es visible des de la

carena del Puig de la Roureda, i des de les edificacions que queden darrera de Sant Miquel Sacot,

com es pot veure en les imatges a continuació:

Figura ‎4.7. Visibilitats des de l’àmbit d’estudi (Can Batlle i Can Costa)

Font: lavola

Pel que fa les visibilitats dels paisatges propers, cal destacar que tot i que la conca visual es molt

acotada i que la massa boscosa que envolta la Fageda limita les visibilitats properes, hi ha dos

punts importants que caldrà que siguin tinguts en compte alhora de concretar l’ordenació.

El primer punt, es important, degut a que es localitza a l’accés de la Fageda, la zona d’entrada

que queda emmarcada per la fageda d’en Jordà, aquest punt on s’obra la perspectiva a mesura

que s’avança en el camí aporta una visió complerta de la Cooperativa i per tant, es important que

es vetlli per la qualitat dels seus components i elements configuradors del paisatge.

El segon punt, son les visuals des de la masia situada al sud de l’àmbit d’estudi, d’es d’aquest

punt i tot el llarg del sender es tenen visuals properes de l’àmbit d’estudi.

Figura ‎4.8. Panoràmiques de les visibilitats properes des de l’àmbit d’estudi

36

Font: lavola

4.2 PROGRAMA I REQUISITS DEL PROJECTE

4.2.1 FINALITAT I JUSTIFICACIÓ

Aquest EIIP es refereix al Pla especial de la Cooperativa de la Fageda. Aquest PEU respon a la

necessitat de desenvolupar les determinacions urbanístiques necessàries, en la finca “Els

Casals”, per tal que es regulin i ordenin les activitats assistencials, industrials i ramaderes

existents i a l’hora es redueixin els seus impactes ambientals i paisatgístics. Al mateix temps

que s’exposa la compatibilitat de l'actuació amb el planejament territorial, urbanístic i sectorial,

especialment amb el PEZVG.

4.2.2 COMPONENTS DEL PROJECTE

El document d’Avanç proposa un exercici de ordenació espacial i funcional de les diferents

activitats i serveis que es desenvolupen en la finca “Els Casals” i en conseqüència de les

diferents edificacions i instal·lacions que les acullen.

El Pla Especial preveu la:

En la zona de fàbrica, es proposa la construcció d’una nova edificació que ocuparia part

dels cinc hivernacles existents i una altra que ocuparia els darreres de l’edifici central.

Annex a la zona de Fàbrica, es construirien dues naus per allotjar els materials

inflamables, els tallers, el CIP, i les àrees de serveis de gas, aigua i fred i calderes.

Pel que fa als serveis assistencials es concentrarien en una única zona, donant la

possibilitat a les masies que s’ampliïn sense superar en cap cas, les possibilitats que

fixa el Catàleg.

A la zona de vivers, es mantenen i resituen les zones destinades a vivers amb l’objectiu

que l’espai lliure central esdevingui zona de relació i lleure, tant del personal com de les

visites que rep la Cooperativa

A la zona dels serveis generals, es proposa concentrar els serveis administratius

generals en l’edifici central, mantenint els serveis de cuina i menjador en l’edifici Els

Casals, i mantenir en el seu emplaçament actual l’àrea destinada a l’atenció als

visitants, amb una nova construcció que substitueix els actuals hivernacles i que formi

façana amb l’espai enjardinat central que en el futur farà les funcions de plaça central

del conjunt.

37


Es proposa traslladar la zona d’aparcaments, tant de vehicles com d’autocars, a una

àrea situada més a l’est, i amb accés des del camí que per l’est bordeja el límit de la

finca

Zonificació d’usos i ordenació de l’espai exterior amb la finalitat de vetllar per la

seguretat i gaudi dels treballadors i visitants i assegurar la protecció del medi ambient i

el paisatge

4.3 VISIÓ INTEGRAL DEL PROJECTE

4.3.1 ENCAIX DEL PROJECTE I VISIÓ GOLBAL DE L’ORDENACIÓ

Com ja hem indicat anteriorment, tant l’espai com les pròpies instal·lacions a on es duen a terme

aquestes activitats precisen d’una ordenació que estableixi les determinacions necessàries per

millorar les condicions funcionals actuals, prevegi futures actuacions en el marc de l’activitat

social i econòmica que desenvolupa la Cooperativa, i finalment s’adeqüin-hi a les determinacions

i objectius de protecció que el planejament territorial, l’urbanístic i l’especial de protecció dicten

per aquesta zona.

Motiva l’actuació la necessitat de desenvolupar les determinacions urbanístiques necessàries,

en la finca “Els Casals”, per tal que es regulin i ordenin les activitats industrials existents i a l’hora

es redueixin els seus impactes ambientals i paisatgístics.

L’objecte d’aquest del PE és:

Presentar una seguit de consideracions que han de portar al reconeixement de la

utilitat pública i l’ interès social de les activitats que es desenvolupen a la finca “Els

Casals”,

Concretar els motius que justifiquen la necessitat de redactar un pla urbanístic que

ordeni el conjunt de la finca

Delimitar l’àmbit de l’actuació urbanística

Relatar i avaluar el conjunt d’activitats actuals que es porten a terme dins l’àmbit

d’ordenació

Avaluar les necessitats futures per tal de garantir la viabilitat del projecte social que és

l’origen i motiu de les activitats econòmiques que es duen a terme en aquest paratge.

Determinar els objectius de l’actuació i la seva compatibilitat amb el planejament vigent

Concretar les propostes d’intervenció

Concretament les accions es plantegen segons l’esquema següent:

GRANJA

L’àrea ocupada per les instal·lacions de la granja és la que es troba més adaptada a les seves

exigències i necessitats. No es preveuen ampliacions ni noves instal·lacions, llevat millores en el

condicionament de l’espai que ocupen els tancs.

Modificar la coberta de la nau 1 substituint-la per una de característiques similars a

l’existent a la nau 2, fet que comporta bàsicament la substitució de la coberta per una

altre que garanteixi millors condicions de ventilació.

La superfície total construïda seria de 4.207 m2 en front dels 4.177m2 actuals.

38

COMPOST

La proposta manté les instal·lacions existents en aquesta zona i únicament preveu cobrir, amb

una estructura lleugera,

Creació d’una petita zona per destinar-la a ensacat del compost,

Una superfície de 100 m2.

FABRICA

El conjunt de les zones destinades actualment a la fabricació de iogurts, líquids, gelats i

melmelades, són les que requereixen una major i més profunda intervenció donada la dispersió

actual d’aquestes funcions en el conjunt del espais habilitats, i la precarietat de les edificacions

que ocupen i de les seves instal·lacions entre altres.

Es proposa:

Concentrar tota l’activitat de fabrica en l’àrea central mantenint les dues naus i l’edifici

central (que es destinaria a aquest ús en dues terceres parts de la seva superfície

construïda).

Construir una nova edificació que ocuparia part dels cinc hivernacles existents i una

altre, situada als darreres de l’edifici central, destinada a cambra de conservació i

expedició. És en dos d’aquests hivernacles on es construiria una nova cadena de

producció de làctics i en part dels restants hivernacles es construirien nous vestuaris

per al personal de fàbrica, magatzem de productes, un espai per a la preparació de

conserves, i la zona d’atenció als visitants.

De la voluntat de racionalitzar el procés productiu des del seu inici es desprèn la

necessitat de situar la cambra de conservació al finat del recorregut ampliant la zona en

part construïda, situada al nord de l’edifici principal, i ocupant part de l’actual pati de

carrega i descarrega.

Les proposa la construcció de dues naus que allotgin el magatzem de materials

inflamables, els tallers, el CIP, i les àrees de serveis de gas, aigua fred i calderes.

La reordenació de les activitats de fàbrica significarien que el conjunt edificat central ocuparia

un sostre de 5.561 m2.

39


La proposta planteja una volumetria neta, sobre l’esquema ordenador actual, ja definit

anteriorment pel Parc Natural, amb dues naus de producció de lactis (una nova i la reforma de

l’actual) amb l’alçada necessari que precisen els dipòsits de llet i les galeries de serveis i

instal·lacions situades en el sostre de les naus., una nau destinada a cambra al nord del conjunt,

i les destinades a magatzem i altres serveis a l’est de l’existent edifici central. La resta de

volums (sobre part de l’espai que ocupen els hivernacles) serien també de clara volumetria (en

una planta) amb cobertes planes vegetals.

SERVEIS ASSISTENCIALS

Es proposa concentrar en una única zona el gruix de les activitats assistencials,agrupant els

espais lliures i els edificats necessaris per a cobrir les demandes d’aquest servei. Es planteja

destinar a usos assistencials l’edifici Els Casals, l’edifici annex (actualment destinat a usos

administratius) i l’espai enjardinat situat a l’oest dels mateixos, formant així una àrea compacta

de millor utilització per les activitats que actualment porta a terme la Cooperativa en aquesta

finca...

Es proposta també que aquest dos edificis es puguin ampliar sense superar en cap cas els límits

que fixa el Catàleg de Masies i Cases rurals de Santa Pau.

D’aquesta forma s’aconseguiria que els serveis assistencials disposessin d’un sostre total

de 1.214 m2.

L’edifici annex acolliria els despatxos i sales polivalents, que actualment es localitzen a

l’edifici central i en hivernacles, i es construiria una ampliació de la planta soterrani

existent per situar una nova i necessària sala de reunions i actes, sense aparent volum

extern.

VIVERS

Es mantenen i resituen les zones destinades a vivers, ocupant els espais situats entre els

edificis i espais lliures centrals i la zona de la nova depuradora.

Es mantindrien aproximadament les mateixes superfície de sòl que ocupen en l’actualitat.

Es objectiu de l’Avanç que l’espai lliure central esdevingui zona de relació i lleure, tant del

personal com de les visites que rep la Cooperativa.

40

SERVEIS GENERALS

Es proposa concentrar els serveis administratius generals en l’edifici central, mantenir els

serveis de cuina i menjador en l’edifici Els Casals, i mantenir en el seu emplaçament actual l’àrea

destinada a l’atenció als visitants, amb una nova construcció que substitueix els actuals

hivernacles i que formi façana amb l’espai enjardinat central que en el futur farà les funcions de

plaça central del conjunt.

La superfície de sostre que es destinaria a aquests usos és de 1.011 m2 sense comptar l’espai

destinat a cuina i menjador que es troba emplaçat a el Mas Els Casals, ja s’ha comptabilitzat

anteriorment.

L’habitatge dels masovers de la finca, actualment situat a l’ala nord de l’edifici Els Casals, es

proposa traslladar-lo a la planta superior del cos edificat que en planta baixa ocupen els tancs de

llet, deixant d’aquesta forma la totalitat del Mas lliure per ser ocupada per l’àrea assistencial.

APARCAMENTS

Es proposa reordenar la zona d’aparcaments, tant de vehicles com d’autocars, en la mateixa

zona que actualment ocupen, i amb accés des del camí que per l’est bordeja el límit de la finca.

D’aquesta forma i un cop condicionat aquests espai, es reduiria l‘impacte d’aquestes

instal·lacions sobre el conjunt i a l’hora es recuperaria part de l’espai central per zona d’esbarjo

del personal que treballa a la finca i de les visites.

Es mantindria l’actual capacitat dels aparcaments ocupant una superfície aproximadament igual

a l’actual de 3.000 m2.

EN RELACIÓ A LES EDIFICACONS

En base a la revisió funcional plantejada pel conjunt de les activitats que es desenvolupen a la

finca, i atenent a les necessitats de reubicació i ampliació que detalladament es presenten el

aquest Pla, resulta el següent quadre comparatiu de superfícies d’ocupació i sostre:

ACTIVITAT OCUPACIÓ ACTUAL

CONSTRUCCIÓ

ACTUAL

OCUPACIÓ

PROPOSADA

CONSTRUCCIÓ

PROPOSADA

GRANJA 5.515 m2 4.177 m2 5.545 m2 4.207 m2

FABRICA 3.319 m2 3.568 m2 4.150 m2 5.561 m2

ASSISTENCIAL 477 m2 788 m2 599 m2 1.214 m2

VIVERS 4.169 m2 1.614 m2 3.684 m2 1.291 m2

SERVEIS GRALS 870 m2 1.385 m2 305 m2 1.011 m2

APARCAMENT 3.040 m2 3.000 m2

COMPOSTATGE 2.100 m2 2.200 m2

INSTAL·LACIONS 508 m2 433 m2 473 m2 433 m2

TOTALS 19.998 m2 11.965 m2 19.956 m2 13.917 m2

41


42

VOLUMETRIA ACTUAL

VOLUMETRIA PROPOSADA

43


4.3.2 VALORACIÓ GOLBAL DELS CANVIS INTRODUÏTS PEL PROJECTE

El pla especial permetrà donar compliment als objectius que es plantejava inicialment que

parteixen de la base d’aconseguir regularitzar i ordenar les activitats industrials i ramaderes

existents i a l’hora es reduir els seus impactes ambientals i paisatgístics de l’activitat.

Així els canvis introduïts al paisatge serà la reordenació i consolidació de les edificacions

existents i en la zona de fàbrica la construcció de tres volums nous. Tan la volumetria com la

proposta de les seves cobertes, es planteja amb criteris d’integració paisatgística per tal,

d’integrar les noves construccions en el paisatge.

Com s’ha pogut veure en aquest document, un dels impactes més importants paisatgísticament

parlant, és la presència d’hivernacles de tonalitats verdes. La substitució d’aquests per

edificacions més integrades en el paisatge, es considera que millorarà l’aspecte paisatgístic del

conjunt. Al mateix temps, la nova ubicació de la zona d’aparcaments permetrà reduir

significativament els impactes visuals llunyans i propers que actualment existien.

A més a més, la zonificació que es planteja així com les millores que proposa l’Informe de

Sostenibilitat Ambiental i l’annex de mobilitat ajudaran a millorar les condicions paisatgístiques,

especialment al camí d’accés i els espais no perimetrals no construïts.

El nivell de detall al que arriba un Pla especial, no permeta avaluar més concretament altres

aspectes paisatgístics rellevants pel que fa a la visibilitat propera.

Per aquesta raó, és valora l’impacte paisatgístic del Pla Especial Urbanistic “Can Casals”

d’acceptable, podent arribar a suposar un impacte positiu.

45


5 ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ

Un cop dut a terme l’anàlisi, es presenten les mesures per tal d’evitar, reduir i compensar l’efecte

de les actuacions proposades en el paisatge. Primerament, però cal definir la perspectiva de la

que s’entén el paisatge per tal de poder definir les mesures d’integració corresponents. Tot i que

es considera que l’impacte del PE es acceptable i pot arriar a ser positiu, a continuació es

detallen algunes mesures d’aplicació en la concreció del projecte que vetllaran per la seva

integració.

CRITERIS MESURES

Integrar els elements construïts

amb les edificacions pròpies del

lloc

El revestiment dels nous volums es realitzarà en materials no agressius

amb l’entorn i amb cromatismes acord amb les edificacions típiques de

la zona.Amb aquest objectiu el projecte constructiu haurà de valorar la

incorporació total o parcial de revestiments de pedra en aquelles

edificacions en que tècnicament sigui viable.

En general tots el tancaments exteriors: finestres, portes d’accés, etc

han de seguir la mateixa línia de disseny, colors i textures.

L’alçada de les construccions serà la mínima possible que permeti

l’activitat.

Els paviments exteriors s’adaptaran al cromatisme de la zona.

La construcció de tanques en els espais oberts ha de limitar-se a aquells

casos en què siguin imprescindibles en funció de l’ús i les

circumstàncies del lloc.

Les tanques que separin els diferents usos del sòl han de tenir un

tractament regular i homogeni en tota la seva longitud. En el cas que

s’opti per la utilització d’elements vegetals en el tancament, aquests

haurien de ser autòctons de la zona. Les tanques han de permetre el pas

de la petita fauna terrestre pròpia del lloc.

Conservar i potenciar la vegetació

de l’entorn

En els entorns de l’activitat es mantindrà el caràcter rural de l’àmbit i

només s’utilitzaran espècies autòctones de la zona.

Es proposa consolidar i incrementar una zona arbrada perimetral a la

parcel·la. Aquesta zona arbrada s’haurà de correspondre amb la

vegetació de la zona, com son els roures i els faigs.

Degut al marcat caràcter rural de la zona, s’evitarà la creació de fileres

d’arbres continues al llarg dels elements lineals.

La il·luminació exterior haurà de respectar el mapa de contaminació

lumínica d’aquesta zona. Els elements d’iluminació exterior hauran

d’estar integrats al paisatge.

ESTUDI D’IPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA · 2014-01-27 · Barcelona, gener de 2013 . 3 ......

Documents

Transcript of ESTUDI D’IPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA · 2014-01-27 · Barcelona, gener de 2013 . 3 ......