ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU … · estudi de viabilitat per la implantaciÓ...

ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS

MUNICIPALS A L’ANOIA

Març 2015

ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA

1

ÍNDEX ÍNDEX DE TAULES .................................................................................................................. 3

ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS ......................................................................................................6

1 ANÀLISI COMARCAL .......................................................................................................... 8

1.1 POBLACIÓ ...................................................................................................................................... 9

1.1.1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ .......................................................................................................... 9

1.1.2 POBLACIÓ PER MUNICIPIS ............................................................................................................. 9

1.2 TIPOLOGIA URBANA I RURALITAT ............................................................................................. 10

1.3 HABITATGES ................................................................................................................................. 11 1.4 ACTIVITATS ECONÒMIQUES ....................................................................................................... 12

1.4.1 ACTIVITATS GENERADORES DE FORM ....................................................................................... 13 1.4.2 ACTIVITATS SEGONS L’IDESCAT -ANY 2002- ........................................................................... 13

1.5 EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS ................................................................................ 15

1.5.1 MUNICIPIS AMB COMPOSTATGE COM A VIA ÚNICA DE GESTIÓ DE LA FORM ............... 17 1.6 ESTACIONALITAT DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS .................................................................... 18

1.7 EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA ................................................................................... 20

1.7.1 QUALITAT DE LES FRACCIONS RECOLLIDES .............................................................................. 22 QUALITAT DE LA FORM ........................................................................................................................... 22 QUALITAT DELS ENVASOS...................................................................................................................... 23

1.8 DESTINS ACTUALS DE CADA FRACCIÓ ...................................................................................... 24

2 SERVEI ACTUAL DE RECOLLIDA ......................................................................................... 27

2.1 RESUM DEL SERVEI DE RECOLLIDA ACTUAL .............................................................................. 27

2.1.1 SERVEI DE RECOLLIDA DE LA FORM ........................................................................................... 28

2.1.2 SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA .............................................................................................. 29

2.1.3 SERVEI DE RECOLLIDA DE LA RESTA .......................................................................................... 30

2.2 ESTAT DEL COMPOSTATGE DOMÈSTIC I COMUNITARI ............................................................. 31 2.3 CONTENERITZACIÓ ..................................................................................................................... 32

2.3.1 DISTRIBUCIÓ DE LA CONTENERITZACIÓ ................................................................................... 32

2.3.2 RITMES DE RECOLLIDA ................................................................................................................... 35 2.3.3 CAPACITAT I ÚS MITJÀ DELS CONTENIDORS .......................................................................... 38

2.4 PERSONAL I MITJANS DE RECOLLIDA ........................................................................................ 43

2.5 COST DEL SERVEI DE RECOLLIDA ACTUAL ................................................................................. 44

3 ANÀLISIS DE LA SITUACIO ACTUAL DELS MUNICIPIS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI ............................. 46

3.1 MUNICIPIS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI..............................................................................................46

3.2 GENERACIÓ DE RESIDUS ............................................................................................................ 47

3.3 RESULTATS DE RECOLLIDA SELECTIVA ...................................................................................... 48

3.4 BALANÇ ECONÒMIC ................................................................................................................... 50

3.4.1 INGRESSOS ...................................................................................................................................... 50

3.4.2 DESPESES .......................................................................................................................................... 53 3.4.3 BALANÇ ECONÒMIC ...................................................................................................................... 58

3.4.4 BALANÇ PER TONA DE RESIDUS ................................................................................................. 60

3.5 BALANÇ D’EMISSIONS ................................................................................................................ 61 4 ESCENARI ÒPTIM DE RECOLLIDA ....................................................................................... 64

4.1 CRITERIS PREVIS ..........................................................................................................................64

4.2 ZONIFICACIÓ ............................................................................................................................... 67

4.2.1 CRITERIS DE ZONIFICACIÓ ........................................................................................................... 67 4.3 DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE RECOLLIDA PREVIST ................................................................. 69

4.3.1 sistema de recollida per ALS MUNICIPIS >500 HABITANTS ................................................ 69

4.3.2 SISTEMA DE RECOLLIDA PER ALS MUNICIPIS <500 HABITANTS.......................................... 72 4.4 PREVISIÓ DE CAPTACIÓ PER FRACCIÓ ....................................................................................... 74

4.4.1 previsió de captació anual per fraccionS I SISTEMA DE RECOLLIDA ................................. 74

4.4.2 PREVISIÓ DE CAPTACIÓ ANUAL PER RUTES .............................................................................. 75 4.4.3 nivell d’IMPROPIS previstos ......................................................................................................... 77

4.5 CONTROL DE LA QUALITAT DEL SERVEI I DE LES APORTACIONS ............................................. 77

4.5.1 sistema informatitzat de control ............................................................................................... 77 4.5.2 SISTEMA DE CONTROL DE QUALITAT DE LES APORTACIONS ............................................. 79

4.6 SUBMINISTRAMENT DE BOSSES COMPOSTABLES I BOSSES D’EMERGÈNCIA HOMOLOGADES .................................................................................................................................. 81


2

4.7 CARACTERÍSTIQUES I DIMENSIONAMENT DEL SERVEI ............................................................ 82

4.7.1 resum DELS SERVEIS previstos ................................................................................................... 82 4.7.2 HORARIS I FREQÜÈNCIES ............................................................................................................. 83 4.7.3 DIMENSIONAMENT DEL SERVEI ................................................................................................. 85 4.7.4 INVERSIONS PREVISTES ................................................................................................................ 88

4.7.5 ADQUISICIÓ ANUAL DE BOSSES COMPOSTABLE I BOSSES D’EMERGÈNCIA ................... 90

4.7.6 DESPESA ASSOCIADA A PERSONAL DIRECTE .......................................................................... 90

4.7.7 DESPESA EN COMBUSTIBLE I MANTENIMENT ........................................................................ 91 4.7.8 altres despeses ................................................................................................................................ 91 4.7.9 COST DEL SERVEI ............................................................................................................................. 91

5 BALANÇ ECONÒMIC DEL NOU MODEL DE RECOLLIDA .......................................................... 94

5.1 VARIABLES ...................................................................................................................................94

5.2 BALANÇ ECONÒMIC PREVIST ................................................................................................... 96

6 BALANÇ D’EMISSIONS DEL NOU MODEL DE RECOLLIDA ....................................................... 98

6.1 EMISSIONS DE CO2 DEL MODEL ÒPTIM DE RECOLLIDA ...........................................................98

7 CONCLUSIONS ................................................................................................................ 99

7.1 RESULTATS DE RECOLLIDA ........................................................................................................ 99

7.2 RESULTATS ECONÒMICS ........................................................................................................... 99

7.2.1 COMPARATIVA AMB LA SITUACIÓ ACTUAL PROJECTADA A 2016 .................................... 101 7.3 RESULTATS D’EMISSIONS ......................................................................................................... 103

7.3.1 COMPARATIVA D’EMISSIONS DE CO2 AMB LA SITUACIÓ ACTUAL .................................. 103


3

ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Evolució de la població en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.011 –Dades: padró- ........ 9

Taula 2. Població per municipis de l’àmbit d’estudi ....................................................................................... 10

Taula 3. Tipologia urbana per municipi. ............................................................................................................. 11

Taula 4. Habitatges principals, secundaris i buits per municipis al 2011 –Idescat- ................................. 11

Taula 5. Activitats econòmiques generadores de FORM als municipis amb recollida -Font: Consell

Comarcal- .................................................................................................................................................................. 13

Taula 6. Activitats econòmiques per sectors i municipis -Font: Idescat, 2002- ...................................... 14

Taula 7. Evolució de la generació de residus en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font:

ARC i Consell Comarcal-......................................................................................................................................... 15

Taula 8. Evolució de la generació de residus per càpita de l’àmbit d’estudi entre els anys 2000 i

2013 ............................................................................................................................................................................. 16

Taula 9. Evolució de la generació de residus dels municipis amb compostatge com a via única de

gestió entre els anys 2.000 i 2.013 -Font: ARC i Consell Comarcal-. ........................................................... 17

Taula 10. Evolució de la generació de residus per càpita dels municipis amb compostatge com a via

única de gestió entre els anys 2.000 i 2.011 ...................................................................................................... 17

Taula 11. Evolució de la recollida selectiva en els municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i el

2013 -Font: ARC-. ..................................................................................................................................................... 20

Taula 12. Preus de tractament de la planta de compostatge de Jorba al 2014 segons impropis ........ 22

Taula 13. Nivell d’impropis de la FORM per municipi i mes al 2010 i 2014 ................................................ 23

Taula 14. Mitjanes de les caracteritzacions d’envasos realitzades per Ecoembes entre el 2008 i el

2014. ............................................................................................................................................................................ 23

Taula 15. Plantes de transferència i tractament per fraccions recollides pel Consell Comarcal de

l’Anoia ....................................................................................................................................................................... 24

Taula 16. Característiques del servei de recollida de la FORM .................................................................... 29

Taula 17. Característiques del servei de recollida dels envasos lleugers .................................................. 29

Taula 18. Característiques del servei de recollida del paper i cartró.......................................................... 29

Taula 19. Característiques del servei de recollida del vidre ......................................................................... 30

Taula 20. Característiques del servei de recollida de la resta ..................................................................... 30

Taula 21. Compostadors per municipi i gestor ................................................................................................. 32

Taula 22. Contenidors per fracció gestionats pel Consell Comarcal de l’Anoia ...................................... 32

Taula 23. Contenidors i índex de habitatges per contenidor per fracció i municipi............................... 33

Taula 24. Rimes de recollida del paper i cartró ................................................................................................ 35

Taula 25. Ritmes de recollida dels envasos ...................................................................................................... 36

Taula 26. Ritmes de recollida del vidre ............................................................................................................. 36

Taula 27. Ritmes de recollida de la FORM .......................................................................................................... 37

Taula 28. Ritmes de recollida de la resta ........................................................................................................... 37

Taula 29. Densitats de residus compactats i sense compactar en tones/m3 ......................................... 38


4

Taula 30. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de paper i cartó dels municipis ................................... 38

Taula 31. Capacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipis ............................................... 40

Taula 32. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de vidre dels municipis ................................................... 41

Taula 33. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de FORM dels municipis ................................................ 42

Taula 34. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de resta dels municipis .................................................. 43

Taula 35. Personal i medis destinats als serveis de recollida de residus. ................................................ 44

Taula 36. Imports unitaris de càlcul dels serveis de recollida, neteja i manteniment actual per

fraccions. .................................................................................................................................................................. 44

Taula 37. Imports unitaris de càlcul del servei de transport actual per fraccions. ................................. 44

Taula 38. Municipis amb recollida completa actual, o potencialment completa del Consell

Comarcal .................................................................................................................................................................. 46

Taula 39. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font:

ARC i Consell Comarcal-........................................................................................................................................ 47

Taula 40. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font:

ARC i Consell Comarcal-........................................................................................................................................ 48

Taula 41. Evolució de la recollida selectiva al conjunt dels municipis de l’àmbit d’estudi entre el

2000 i el 2013 ........................................................................................................................................................... 48

Taula 42. Ingressos i variables.............................................................................................................................. 51

Taula 43. Ingressos de recollida per fracció i municipi .................................................................................. 51

Taula 44. Ingressos per tones recollides ............................................................................................................ 52

Taula 45. Variables per les despeses de recollida, rentat i manteniment de contenidors. .................. 53

Taula 46. Cost dels servei de recollida per municipis i fraccions ................................................................ 53

Taula 47. Cost del servei de neteja, manteniment i voluminosos per municipis i fraccions .............. 54

Taula 48. Despeses totals de recollida, neteja i manteniment i voluminosos per municipis ............ 54

Taula 49. Despeses de transport per municipis i fracció.............................................................................. 56

Taula 50. Variables per les despeses de tractament. .................................................................................... 56

Taula 51. Costos de tractament per fraccions i municipis ............................................................................ 56

Taula 52. Despeses unitàries de recollida, neteja, transport i tractament per fraccions ..................... 57

Taula 53. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi ........................... 58

Taula 54. Ingressos, despeses i balanç per tona recollida de cada fracció ............................................... 60

Taula 55. Emissions de CO2 per fracció de residus recollida, transportada i gestionada al 2013 ....... 62

Taula 56. Àrees d’aportació tancades necessàries per nucli ........................................................................ 73

Taula 57. Previsió de generació i captació per model de recollida i fracció (%) ...................................... 74

Taula 58. Previsió de de captació anual per model de recollida, nucli i fracció (kg) ............................. 74

Taula 59. Previsió de captació anual per rutes de recollida ......................................................................... 76

Taula 60. Bosses compostables anual previstes ............................................................................................ 82

Taula 61. Serveis de recollida i transport previstos ........................................................................................ 82

Taula 62. Freqüència i horari previst per la recollida porta a porta domèstica i comercial ................ 84

Taula 63. Densitats utilitzades pels càlculs de volum .................................................................................. 85

Taula 64. Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 1 ............... 85


5

Taula 65 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 2 ................ 86

Taula 66 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 3 ............... 86






Taula 72. Criteris i valors per al càlcul del temps de recollida ..................................................................... 87

Taula 73. Personal previst per a la recollida ..................................................................................................... 88

Taula 74. Equips i mitjans per dur a terme el servei ...................................................................................... 88

Taula 75. Inversions en parc mòbil i càlcul de l’amortització ...................................................................... 89

Taula 76. Inversions en el sistema informatitzat de control ....................................................................... 89

Taula 77. Inversions en material i campanya inicial ...................................................................................... 89

Taula 78. Resum d’inversions i d’amortitzacions anuals ............................................................................. 90

Taula 79. Previsió anual de bosses compostables i de bosses d’emergència ......................................... 90

Taula 80. Taula salarial ......................................................................................................................................... 90

Taula 81. Despesa directa en mitjans humans ............................................................................................... 90

Taula 81. Despesa en personal i seguretat social ............................................................................................ 91

Taula 82. Despesa directa en combustible i manteniment .......................................................................... 91

Taula 83. Altres despeses associades al servei................................................................................................ 93

Taula 84. Detall del cost del servei de recollida .............................................................................................. 93

Taula 85. Ingressos i variables que afecten al seu càlcul ............................................................................. 94

Taula 86. Ingressos i variables que afecten al seu càlcul ............................................................................. 95

Taula 87. Despeses i variables que afecten al seu càlcul .............................................................................. 95

Taula 88.. Ingressos i variables que afecten al càlcul.................................................................................... 96

Taula 89. Balanç econòmic previst del nou model de recollida ................................................................. 97

Taula 90. Emissions de CO2 per fraccions del model òptim de recollida ................................................ 98

Taula 91. Comparativa del balanç econòmic del nou model de recollida amb la situació actual

projectada a 2016 .................................................................................................................................................. 101

Taula 92. Comparativa d’emissions totals per fraccions ............................................................................ 103


6

ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS Il·lustració 1. Municipis amb servei de recollida de residus del Consell Comarcal i població ............... 8

Il·lustració 2. Evolució de la població en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.011 –Dades: padró-

...................................................................................................................................................................................... 9

Il·lustració 3. Població per municipis de l’àmbit d’estudi .............................................................................. 10

Il·lustració 4. Habitatges principals, secundaris i buits al 2011 –Idescat-. ................................................. 12

Il·lustració 5. Sectors econòmics dels municipis de l’àmbit d’estudi -Font: Idescat, 2002- .................. 13

Il·lustració 6. Activitats econòmiques per sectors i municipis -Font: Idescat, 2002- ............................. 14

Il·lustració 19. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –

Font: ARC i Consell Comarcal-. ............................................................................................................................. 15

Il·lustració 20. Evolució de la generació de residus per càpita de l’àmbit d’estudi entre els anys

2.000 i 2.013 .............................................................................................................................................................. 16

Il·lustració 21. Evolució de la generació de residus dels municipis amb compostatge com a via única

de gestió entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-. ..................................................... 17

Il·lustració 22. Generació de residus mensual dels municipis de l’àmbit d’estudi al 2013.................... 18

Il·lustració 23. Generació de residus mensual total de l’àmbit d’estudi al 2013 ..................................... 20

Il·lustració 24. Evolució de la recollida selectiva en els municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i

el 2013 -Font: ARC-. .................................................................................................................................................. 21

Il·lustració 25. Recollida selectiva dels municipis de l’àmbit d’estudi el 2013 –Font: CCA- ................... 21

Il·lustració 26. Recollida selectiva als municipis de l’àmbit d’estudi al 2013, Catalunya la 2012 i la

bossa tipus segons el PRECAT2020. ................................................................................................................... 22

Il·lustració 27. Mitjana anual d’impropis de la FORM dels municipis de l’àmbit d’estudi del 2010 al

2014 ............................................................................................................................................................................. 23

Il·lustració 28. Mitjanes de les caracteritzacions d’envasos realitzades per Ecoembes entre el 2008 i

el 2014. ...................................................................................................................................................................... 24

Il·lustració 7. Plantes de transferència i destí de les fraccions a la Comarca de l’Anoia........................ 25

Il·lustració 8. Municipis amb servei de recollida complet o exclusivament de selectiva prestat pel

Consell Comarcal ..................................................................................................................................................... 27

Il·lustració 9. Municipis amb servei de recollida de la FORM executat pel Consell Comarcal ............ 28

Il·lustració 10. Municipis amb implantació del compostatge ...................................................................... 31

Il·lustració 11. Distribució dels contenidors actuals per municipis .............................................................. 33

Il·lustració 12. Índex d’habitatges per contenidor per fracció i municipi .................................................. 35

Il·lustració 13. Freqüències mensual mitjanes de recollida per fracció ..................................................... 38

Il·lustració 14. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de paper i cartó dels municipis ........................... 39

Il·lustració 15. Capacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipis ...................................... 40

Il·lustració 16. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de vidre dels municipis .......................................... 41

Il·lustració 17. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de FORM dels municipis ....................................... 42

Il·lustració 18. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de resta dels municipis ......................................... 43


7


Font: ARC i Consell Comarcal-. ............................................................................................................................ 47


Font: ARC i Consell Comarcal-. ............................................................................................................................ 48

Il·lustració 31. Evolució de la recollida selectiva al conjunt dels municipis de l’àmbit d’estudi entre

el 2000 i el 2013 ...................................................................................................................................................... 49

Il·lustració 32. Recollida selectiva per municipis l’any 2013 ......................................................................... 49

Il·lustració 33. Resultats de recollida selectiva dels municipis de l’àmbit d’estudi, Catalunya i la

bossa tipus al 2013 ................................................................................................................................................. 50

Il·lustració 35. Distribució dels ingressos ........................................................................................................... 52

Il·lustració 37. Ingressos unitaris per tona ........................................................................................................ 53

Il·lustració 38. Proporció d’ingressos de recollida, transport, voluminosos i tractament de residus. 53

Il·lustració 39. Despeses de voluminosos, recollida i neteja per fraccions ............................................... 55

Il·lustració 41. Despesa de tractament per fraccions ...................................................................................... 57

Il·lustració 42. Despeses unitàries per tona recollida .................................................................................... 58

Il·lustració 40. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi ................. 59

Il·lustració 43. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi ................. 59

Il·lustració 46. Ingressos, despeses i balanç per tona recollida de cada fracció ..................................... 60

Il·lustració 47. Emissions de CO2 per fracció de residus recollida, transportada i gestionada al 2013

.................................................................................................................................................................................... 62

Il·lustració 1. Municipis amb previsió del Consell Comarcal de l’Anoia com a gestor de residus únic

.................................................................................................................................................................................... 67

Il·lustració 2. Municipis amb població superior i inferior a 500 habitants .............................................. 68

Il·lustració 3. Model proposat per la recollida porta a porta de residus domiciliaris en les poblacions

de més de 500 habitants. ..................................................................................................................................... 70

Il·lustració 4. Model proposat per la recollida porta a porta de residus domiciliaris ............................. 72

Il·lustració 5. Model proposat per la recollida de residus domiciliaris i comercials de la zona rural . 73

Il·lustració 6. Previsió de captació anual per fracció a nivell global .......................................................... 74

Il·lustració 7. Previsió de captació anual per zones (tones) .......................................................................... 75

Il·lustració 8. Previsió de captació anual per rutes de recollida. ................................................................. 76

Il·lustració 9. Esquema resum del sistema de control informàtic previst per la FORM ....................... 79

Il·lustració 10. Esquema dels serveis previstos ............................................................................................... 83

Il·lustració 11. Distribució dels ingressos de l’escenari òptim de recollida ............................................... 95

Il·lustració 12. Distribució de les despeses de l’escenari òptim de recollida ............................................ 96

Il·lustració 13. Balanç econòmic previst del nou model de recollida ......................................................... 97

Il·lustració 14. Emissions de CO2 per fraccions del model òptim de recollida......................................... 98

Il·lustració 15. Comparativa del balanç econòmic del nou model de recollida amb la situació actual

projectada a 2016 .................................................................................................................................................. 102


8

1 ANÀLISI COMARCAL El Consell Comarcal de l’Anoia gestiona la recollida de residus de diferents fraccions a 30 dels 33

municipis que configuren la comarca. Els 3 restants -Igualada, Vilanova del Camí i Calaf- no tenen

delegats cap dels serveis al Consell Comarcal.

Il·lustració 1. Municipis amb servei de recollida de residus del Consell Comarcal i població


9

1.1 POBLACIÓ

1.1.1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

A nivell poblacional, en els últims 10 anys els municipis objecte d’estudi han tingut una tendència

d’increment any rere any. Entre els anys 2.000 i 2.011 l’augment ha estat del 53,1%.

Taula 1. Evolució de la població en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.011 –Dades: padró-

ANY POBLACIÓ

VARIACIÓ RESPECTE L'ANY

ANTERIOR TENDÈNCIA 2000 41.244

TENDÈNCIA GENERAL

D'AUGMENT DE LA

POBLACIÓ DEL 53,1% EN ELS ÚLTIMS 10 ANYS

2001 41.244 0,0% 2002 47.311 14,7% 2003 50.287 6,3% 2004 52.218 3,8% 2005 54.617 4,6% 2006 56.990 4,3% 2007 59.089 3,7% 2008 60.657 2,7% 2009 61.917 2,1% 2010 62.653 1,2% 2011 63.164 0,8%

Il·lustració 2. Evolució de la població en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.011 –Dades: padró-

1.1.2 POBLACIÓ PER MUNICIPIS

El 60% dels municipis no superen els 1.000 habitants i el 60,9% de la població se situa en 4 dels 30

municipis de la comarca -Piera, Santa Margarida de Montbui, Masquefa i Capellades-.. S’observa

una comarca amb un elevat nombre de municipis rurals i amb una elevada concentració de la

població. Aquest serà un factor determinant alhora de finir el model òptim de recollida. La

ruralitat de la comarca determinarà en gran mesura el sistema finalment escollit.

-

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

POBLACIÓ

POBLACIÓ

POBLACIÓ

POBLACIÓ


10

Taula 2. Població per municipis de l’àmbit d’estudi

MUNICIPI HABITANTS MUNICIPI HABITANTS BELLPRAT 89 CARME 831 SANTA MARIA DE MIRALLES 133 JORBA 849 ORPÍ 135 LA LLACUNA 934 MONTMANEU 169 CABRERA D'ANOIA 1.138 SANT PERE SALLAVINERA 171 SANT MARTÍ DE TOUS 1.184 VECIANA 176 VALLBONA D'ANOIA 1.431 CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 183 EL BRUC 2.027 PUJALT 198 LA POBLA 2.219 CALONGE DE SEGARRA 203 HOSTALETS DE PIEROLA 2.935 RUBIÓ 212 ÒDENA 3.629 ARGENÇOLA 215 LA TORRE DE CLARAMUNT 3.827 COPONS 325 CAPELLADES 5.374 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 382 MASQUEFA 8.429 PRATS DE REI 551 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 9.690 CASTELLOLÍ 556 PIERA 15.057

POBLACIÓ TOTAL 63.252

A la il·lustració 1 s’observa com el gruix de la població es situa al sud est del territori, mentre que

els nuclis de població més petits es localitzen al nord i a l’oest d’Igualada.

Il·lustració 3. Població per municipis de l’àmbit d’estudi

1.2 TIPOLOGIA URBANA I RURALITAT

La categorització estàndard de municipis estableix les següents categories segons criteris

poblacionals:

§ Tipologia urbana: municipis amb població igual o superior a 50.000 habitants

§ Tipologia semiurbana: municipis amb població entre 5.000 i 50.000 habitants

§ Tipologia rural: municipis amb població inferior als 5.000 habitants

-

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

BELLPRAT

SANTA MARIA DE MIRALLES

ORPÍ

MONTM

ANEU

SANT PERE SALLAVINERA

VECIANA

CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS

PUJALT

CALONGE DE SEGARRA

RUBIÓ

ARGENÇOLA

COPONS

SANT MARTÍ SESGUEIOLES

PRATS DE REI

CASTELLOLÍ

CARM

E

JORBA

LA LLACUNA

CABRERA D'ANOIA

SANT MARTÍ DE TOUS

VALLBONA D'ANOIA

EL BRUC

LA POBLA

HOSTALETS DE PIEROLA

ÒDENA

LA TORRE DE CLARAMUNT

CAPELLADES

MASQUEFA

SANTA MARGARIDA DE…

PIERA

POBLACIÓ

POBLACIÓ

POBLACIÓ

POBLACIÓ

60,9% de la població


11

Taula 3. Tipologia urbana per municipi.

MUNICIPI HABITANTS TIPOLOGIA DE

MUNICIPI BELLPRAT 89 RURAL SANTA MARIA DE MIRALLES 133 RURAL ORPÍ 135 RURAL MONTMANEU 169 RURAL SANT PERE SALLAVINERA 171 RURAL VECIANA 176 RURAL CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 183 RURAL PUJALT 198 RURAL CALONGE DE SEGARRA 203 RURAL RUBIÓ 212 RURAL ARGENÇOLA 215 RURAL COPONS 325 RURAL SANT MARTÍ SESGUEIOLES 382 RURAL PRATS DE REI 551 RURAL CASTELLOLÍ 556 RURAL CARME 831 RURAL JORBA 849 RURAL LA LLACUNA 934 RURAL CABRERA D'ANOIA 1.138 RURAL SANT MARTÍ DE TOUS 1.184 RURAL VALLBONA D'ANOIA 1.431 RURAL EL BRUC 2.027 RURAL LA POBLA 2.219 RURAL HOSTALETS DE PIEROLA 2.935 RURAL ÒDENA 3.629 RURAL LA TORRE DE CLARAMUNT 3.827 RURAL CAPELLADES 5.374 SEMIURBÀ MASQUEFA 8.429 SEMIURBÀ SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 9.690 SEMIURBÀ PIERA 15.057 SEMIURBÀ POBLACIÓ TOTAL 63.252

Un total de 26 dels 30 municipis als que presta servei de recollida de residus el Consell Comarcal

són rurals -el 86%-. Aquests 26 municipis agrupen tan sols el 39% de la població, indicador de la

dispersió i de la ruralitat de la zona d’estudi.

1.3 HABITATGES

No es disposa de dades d’habitatges propis de cada municipi, de manera que s’ha fet us de la base

de dades de l’Idescat del 2011.

Taula 4. Habitatges principals, secundaris i buits per municipis al 2011 –Idescat-

HABIT. PRINCIPALS HABIT. SECUNDARIS HABIT BUITS HABITATGES TOTALS

HABITATGES % HABITTGES % HABITATGES % ARGENÇOLA 93 59,6% 63 40,4% - - 156 BELLPRAT 36 50,0% 36 50,0% - - 72 EL BRUC 729 68,8% - - 331 31,2% 1.060 CABRERA D'ANOIA 526 48,2% 566 51,8% - - 1.092 CALONGE DE SEGARRA 56 44,1% 71 55,9% - - 127 CAPELLADES 2.123 82,2% 130 5,0% 331 12,8% 2.584 CARME 342 80,5% - - 83 19,5% 425 CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 82 53,6% 30 19,6% 41 26,8% 153 CASTELLOLÍ 219 77,9% - - 62 22,1% 281 COPONS 124 75,6% 40 24,4% - - 164 HOSTALETS DE PIEROLA 1.092 73,2% 142 9,5% 258 17,3% 1.492 JORBA 308 71,6% 69 16,0% 53 12,3% 430 LA LLACUNA 375 51,7% 244 33,6% 107 14,7% 726 LA POBLA 816 74,6% - - 278 25,4% 1.094 MASQUEFA 3.133 73,1% - - 1.153 26,9% 4.286


12

HABIT. PRINCIPALS HABIT. SECUNDARIS HABIT BUITS HABITATGES TOTALS

HABITATGES % HABITTGES % HABITATGES % MONTMANEU 76 76,8% 23 23,2% - - 99 ÒDENA 1.292 79,3% 82 5,0% 256 15,7% 1.630 ORPÍ 62 58,5% 27 25,5% 17 16,0% 106 PIERA 5.368 53,0% 3.187 31,5% 1.569 15,5% 10.124 PRATS DE REI 194 56,1% 76 22,0% 76 22,0% 346 PUJALT 70 57,4% 52 42,6% - - 122 RUBIÓ 70 69,3% 31 30,7% - - 101 SANTA MARGARIDA DE M. 3.657 84,6% - - 665 15,4% 4.322 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 132 69,8% 57 30,2% - - 189 SANT MARTÍ DE TOUS 404 63,9% 90 14,2% 138 21,8% 632 SANT PERE SALLAVINERA 55 56,1% 43 43,9% - - 98 SANTA MARIA DE MIRALLES 56 76,7% 17 23,3% - - 73 LA TORRE DE CLARAMUNT 1.375 82,2% - - 297 17,8% 1.672 VALLBONA D'ANOIA 543 80,9% - - 128 19,1% 671 VECIANA 61 61,6% 25 25,3% 13 13,1% 99 HABITATGES TOTALS 23.469 68,2% 5.101 14,8% 5.856 17,0% 34.426

Il·lustració 4. Habitatges principals, secundaris i buits al 2011 –Idescat-.

Piera, Santa Margarida de Montbui i Masquefa agrupen més del 54% d’habitatges. Dels 34.426

habitatges, un 68% són principals i un 32% són secundaris o buits. Hi ha molta diversitat entre

municipis: municipis com Santa Margarida de Montbui amb un 84% d’habitatges principals, i

d’altres com Calonge de Segarra amb només un 44% d’habitatges principals. Aquesta dada

permet classificar els municipis en funció de l’estacionalitat de la població.

1.4 ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Es disposa de les activitats generadores de FORM dels municipis on hi ha implantada la recollida

selectiva d’aquesta fracció, però no de les dades actualitzades de totes les activitats de l’àmbit

d’estudi. S’ha analitzat les dades d’activitats econòmiques de l’IDESCAT per tal de determinar de

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

BELLPRAT



MONTM

ANEU

VECIANA

RUBIÓ

ORPÍ

PUJALT

CALONGE DE SEGARRA


ARGENÇOLA

COPONS


CASTELLOLÍ

PRATS DE REI

CARM

E

JORBA

SANT MARTÍ DE TOUS

VALLBONA D'ANOIA

LA LLACUNA

EL BRUC

CABRERA D'ANOIA

LA POBLA


ÒDENA


CAPELLADES

MASQUEFA

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

PIERA

HABITATGES PRINCIPALS HABIT. SECUNDARIS HABIT BUITS 54%


13

forma orientativa el nombre i tipus de grans productors de cada municipi. Cal tenir en compte que

les últimes dades d’activitats econòmiques de l’IDESCAT daten de l’any 2002, data respecte la qual

ha disminuït dràsticament l’activitat econòmica per els efectes de la crisi econòmica global. Per

tant, aquestes dades es consideren orientatives, però en cap cas permeten realitzar

dimensionaments precisos posteriors.

1.4.1 ACTIVITATS GENERADORES DE FORM

El Consell Comarcal disposa d’una base de dades dels establiments generadors de FORM dels

municipis als quals ofereixen aquest servei.

Taula 5. Activitats econòmiques generadores de FORM als municipis amb recollida -Font: Consell Comarcal-

GP CARME 9 VALLBONA 13 LA LLACUNA 21 CAPELLADES 62 CASTELLOLÍ 7 EL BRUC 27 LA POBLA 10 LA TORRE 20 MONTMANEU 4 PRATS DE REI 4 177

1.4.2 ACTIVITATS SEGONS L’IDESCAT -ANY 2002-

L’any 2002 el sector predominant era els serveis, seguit del comerç, que agrupaven un 35% i un 15,7%

de les activitats respectivament. Al mateix any a Catalunya el pes dels sectors serveis i comercial

eren del 43% i del 19%. En canvi els sectors industrial i constructiu es trobaven per sobre de la mitja

catalana, amb un 9% i un 10% de les activitats totals respectivament.

Il·lustració 5. Sectors econòmics dels municipis de l’àmbit d’estudi -Font: Idescat, 2002-

18,7%

23,2%

15,7%

35,0%

7,4%

INDUSTRIA

CONSTRUCCIÓ

COMERÇ

SERVEIS

PROFESSIONALS


14

El 70% dels municipis agrupen, tan sols, el 18% de les activitats econòmiques. No hi ha una

homogeneïtat en les activitats predominants dels diferents municipis.

Taula 6. Activitats econòmiques per sectors i municipis -Font: Idescat, 2002-

INDUSTRIA CONSTRUCCIÓ COMERÇ SERVEIS PROFESSIONALS GP TOTAL

GP % GP % GP % GP % GP % ARGENÇOLA 5 41,7% 3 25,0% 0 0,0% 3 25,0% 1 8,3% 12 BELLPRAT 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 2 66,7% 1 33,3% 3 EL BRUC 17 12,5% 39 28,7% 17 12,5% 49 36,0% 14 10,3% 136 CABRERA D'ANOIA 9 14,5% 22 35,5% 5 8,1% 23 37,1% 3 4,8% 62 CALONGE DE SEGARRA 2 15,4% 1 7,7% 2 15,4% 7 53,8% 1 7,7% 13 CAPELLADES 47 13,5% 63 18,1% 87 25,0% 125 35,9% 26 7,5% 348 CARME 5 10,6% 17 36,2% 7 14,9% 16 34,0% 2 4,3% 47 CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 4 25,0% 4 25,0% 2 12,5% 6 37,5% 0 0,0% 16 CASTELLOLÍ 15 36,6% 3 7,3% 2 4,9% 16 39,0% 5 12,2% 41 COPONS 7 28,0% 3 12,0% 1 4,0% 10 40,0% 4 16,0% 25 HOSTALETS DE PIEROLA 28 19,4% 47 32,6% 13 9,0% 43 29,9% 13 9,0% 144 JORBA 16 29,1% 10 18,2% 4 7,3% 21 38,2% 4 7,3% 55 LA LLACUNA 17 18,9% 18 20,0% 15 16,7% 27 30,0% 13 14,4% 90 LA POBLA DE CLARAMUNT 70 38,3% 29 15,8% 15 8,2% 52 28,4% 17 9,3% 183 MASQUEFA 63 13,4% 114 24,2% 80 17,0% 192 40,8% 22 4,7% 471 MONTMANEU 6 35,3% 2 11,8% 3 17,6% 6 35,3% 0 0,0% 17 ÒDENA 93 35,2% 45 17,0% 18 6,8% 90 34,1% 18 6,8% 264 ORPÍ 12 54,5% 3 13,6% 0 0,0% 5 22,7% 2 9,1% 22 PIERA 113 13,5% 194 23,2% 164 19,6% 304 36,4% 61 7,3% 836 ELS PRATS DE REI 6 17,6% 4 11,8% 8 23,5% 13 38,2% 3 8,8% 34 PUJALT 0 0,0% 3 33,3% 0 0,0% 4 44,4% 2 22,2% 9 RUBIÓ 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 4 80,0% 1 20,0% 5 SANTA MARGARIDA 79 16,0% 139 28,1% 103 20,9% 144 29,1% 29 5,9% 494 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 6 20,7% 4 13,8% 8 27,6% 10 34,5% 1 3,4% 29 SANT MARTÍ DE TOUS 18 20,5% 23 26,1% 11 12,5% 29 33,0% 7 8,0% 88 SANT PERE SALLAVINERA 6 26,1% 1 4,3% 2 8,7% 11 47,8% 3 13,0% 23 SANTA MARIA DE MIRALLES 0 0,0% 1 8,3% 2 16,7% 8 66,7% 1 8,3% 12 LA TORRE DE CLARAMUNT 32 16,2% 68 34,3% 16 8,1% 66 33,3% 16 8,1% 198 VALLBONA 25 30,1% 13 15,7% 9 10,8% 27 32,5% 9 10,8% 83 VECIANA 4 33,3% 2 16,7% 0 0,0% 6 50,0% 0 0,0% 12 GP TOTAL 705 18,7% 875 23,2% 594 15,7% 1.319 35,0% 279 7,4% 3.772

Il·lustració 6. Activitats econòmiques per sectors i municipis -Font: Idescat, 2002-

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

BELLPRAT

RUBIÓ

PUJALT

ARGENÇOLA


VECIANA

CALONGE DE SEGARRA

CASTELLFOLLIT DE…

MONTM

ANEU

ORPÍ


COPONS


ELS PRATS DE REI

CASTELLOLÍ

CARM

E

JORBA

CABRERA D'ANOIA

VALLBONA

SANT MARTÍ DE TOUS

LA LLACUNA

EL BRUC


LA POBLA DE CLARAMUNT


ÒDENA

CAPELLADES

MASQUEFA

SANTA MARGARIDA

PIERA

Nº D'ACTIVITATS

Nº D'ACTIVITATS

Nº D'ACTIVITATS

Nº D'ACTIVITATS

INDUSTRIA CONSTRUCCIÓ COMERÇ SERVEIS PROFESSIONALS


15

1.5 EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS

En aquest apartat s’analitza la generació de residus dels 30 municipis de l’àmbit d’estudi i dels

municipis amb compostatge com a via única de gestió de la FORM. Les dades de generació

obtingudes estan calculades a partir d’estimacions indirectes, que es tradueix en una pèrdua de

veracitat, principalment en les dades a nivell municipal. Per tant, cal tenir en compte que l’estudi

de la generació de residus dona dades generals de tendències, però no és prec

L’anàlisi de la tendència en la generació de residus de l’àmbit d’estudi permetrà realitzar una

posterior previsió de la generació de residus.

Taula 7. Evolució de la generació de residus en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.

ANY CAPTACIÓ (TN)

DESVIACIÓ RESPECTE L'ANY

ANTERIOR TENDÈNCIA 2000 26.253 -

TENDÈNCIA GENERAL

D'AUGMENT DE LA

CAPTACIÓ DEL 27,5% EN ELS ÚLTIMS 13 ANYS

2001 25.563 -2,6% 2002 30.306 18,6% 2003 32.328 6,7% 2004 31.151 -3,6% 2005 36.069 15,8% 2006 37.197 3,1% 2007 34.496 -7,3% 2008 36.508 5,8% 2009 37.134 1,7% 2010 35.864 -3,4% 2011 36.125 0,7% 2012 34.047 -5,8% 2013 33.466

En els últims 13 anys hi ha hagut variacions anuals d’augment i disminució de la captació de

residus, però la mitjana absoluta ha estat un augment del 27,5% -de 26.253 tones a 33.466 tones

de residus captats-, associat a l’increment poblacional.

Il·lustració 7. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.

-

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)





16

En la captació de residus absoluta no es té en compte l’impacte que poden tenir les fluctuacions

de població. La generació de residus per càpita permet analitzar la variació real en la generació de

residus per persona generadora.

Taula 8. Evolució de la generació de residus per càpita de l’àmbit d’estudi entre els anys 2000 i 2013

ANY CAPTACIÓ PER CAPITA (KG)


ANTERIOR TENDÈNCIA 2000 637 -

TENDÈNCIA GENERAL DE

DISMINUCIÓ DE LA CAPTACIÓ PER CÀPITA DEL 16,8% EN ELS

ÚLTIMS 13 ANYS

2001 620 -2,6% 2002 641 3,4% 2003 643 0,4% 2004 597 -7,2% 2005 660 10,7% 2006 653 -1,2% 2007 584 -10,6% 2008 602 3,1% 2009 600 -0,4% 2010 572 -4,6% 2011 572 -0,1% 2012 536 -6,2% 2013 529 -1,3%

La tendència de generació per càpita de residus a partir del 2005 ha estat negativa. Durant

aquests anys la generació per càpita s’ha reduït de 660 kg per habitant a 529. En els 13 anys

avaluats hi ha hagut una disminució total de la generació per càpita del 16,8%

Il·lustració 8. Evolució de la generació de residus per càpita de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013

Tot i considerar les variacions poblacionals, la generació de residus ha disminuït tant en termes

absoluts com relatius.

-

100

200

300

400

500

600

700

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

CAPTACIÓ DE RESIDUS PER CAPITA (KG)





17

1.5.1 MUNICIPIS AMB COMPOSTATGE COM A VIA ÚNICA DE GESTIÓ DE LA FORM

La generació dels municipis amb compostatge com a via única de gestió de la FORM s’analitza

amb l’objectiu de comprovar quina reducció ha suposat la implantació de la implantació d’aquest

model.

En la següent taula es mostra l’evolució de la generació de residus en els municipis que han optat

per l’autocompostatge com a via única de gestió de la FORM.

Taula 9. Evolució de la generació de residus dels municipis amb compostatge com a via única de gestió entre els anys 2.000 i 2.013 -Font: ARC i Consell Comarcal-.

ANY CAPTACIÓ (TN)



TENDÈNCIA GENERAL DE DISMINUCIÓ

DE LA CAPTACIÓ DEL 17,44% EN ELS ÚLTIMS 13 ANYS

2001 794 -11,3% 2002 869 9,4% 2003 869 0,0% 2004 869 0,0% 2005 981 12,9% 2006 987 0,6% 2007 751 -23,9% 2008 907 20,7% 2009 908 0,1% 2010 866 -4,6% 2011 840 -3,0% 2012 919 9,5% 2013 739 -19,7%

Il·lustració 9. Evolució de la generació de residus dels municipis amb compostatge com a via única de gestió entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.

Una de les formes de mesurar si el compostatge es du a terme correctament és comparant la

generació per càpita d’aquests 9 municipis i del total de l’àmbit d’estudi.

Taula 10. Evolució de la generació de residus per càpita dels municipis amb compostatge com a via única de gestió entre els anys 2.000 i 2.011

ANY CAPTACIÓ PER CAPITA (KG) COMPOSTATGE

CAPTACIÓ PER CÀPITA (KG) - MUNICIPIS ESTUDI DESVIACIÓ

-

200

400

600

800

1.000

1.200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013






18

2000 577 637 -10,3% 2001 512 620 -21,1% 2002 562 641 -14,1% 2003 546 643 -17,7% 2004 526 597 -13,5% 2005 590 660 -12,0% 2006 579 653 -12,7% 2007 430 584 -35,7% 2008 509 602 -18,3% 2009 500 600 -20,1% 2010 471 572 -21,5% 2011 457 572 -25,2% 2012 508 536 -5,5% 2013 423 498 -17,8%

Considerant que la generació per càpita d’aquest conjunt de municipis sempre ha estat inferior a

la del conjunt de municipis de l’àmbit d’estudi, no es considera que la reducció a partir del 2010-

2012, anys en que es van fer les implantacions del compostatge sigui significativa. En concret, els

diferencials dels dos últims anys, 2012 i 2013 són inferiors al diferencials dels anys anteriors, fet

que indica que no s’està eliminant la FORM de la xarxa de contenidors convencionals de resta i,

per tant, que el compostatge comunitari com a via de gestió exclusiva no està obtenint resultats

satisfactoris.

1.6 ESTACIONALITAT DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS

La generació de residus mensual del 2013 permet analitzar la possible estacionalitat de residus de

l’àmbit d’estudi. És un indicador imprescindible per a poder definir el servei de recollida i les

freqüències de cada fracció.

Il·lustració 10. Generació de residus mensual dels municipis de l’àmbit d’estudi al 2013


19

Les fluctuacions en la generació de residus dels 30 municipis són semblants. En concret destaca

l’augment de generació durant els mesos de juliol i agost i també, en menor mesura, a l’abril. En

aquets sentit cal considerar una lleugera estacionalitat en la generació dels residus a nivell

comarcal.

0,00

10.000,00

20.000,00

30.000,00

40.000,00

50.000,00

60.000,00

70.000,00

80.000,00

90.000,00

100.000,00

ARGENÇOLA BELLPRATCABRERA D'ANOIA CALONGE DE SEGARRACAPELLADES CARMECASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS CASTELLOLÍCOPONS EL BRUCHOSTALETS DE PIEROLA JORBALA LLACUNA LA TORRE DE CLARAMUNTMASQUEFA MONTMANEUÒDENA ORPÍPIERA LA POBLAPRATS DE REI PUJALTRUBIÓ SANT MARTÍ SESGUEIOLESSANT MARTÍ DE TOUS SANT PERE SALLAVINERASANTA MARGARIDA DE MONTBUI SANTA MARIA DE MIRALLESVALLBONA D'ANOIA VECIANA


20

Il·lustració 11. Generació de residus mensual total de l’àmbit d’estudi al 2013

1.7 EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA

L’evolució de la recollida selectiva entre els anys 2000 i 2011 s’ha dut a terme mitjançant les dades

de l’ARC. Amb les dades del Consell Comarcal s’ha pogut determinar els resultats de recollida

selectiva dels exercicis 2012 i 2013. Igual que l’anàlisi de la generació de residus, les dades de

recollida selectiva s’han determinat a partir d’estimacions indirectes, pel que no s’ha d’interpretar

com a un anàlisi exhaustiu per municipis.

Taula 11. Evolució de la recollida selectiva en els municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i el 2013 -Font: ARC-.

FORM I PODA PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA TOTAL

TN % TN % TN % TN % TN % TN % TN 2000 28 0,1% 674 2,6% 612 2,3% 83 0,3% 282 1,1% 24.573 93,6% 26.253 2001 38 0,1% 450 1,8% 219 0,9% 79 0,3% 213 0,8% 24.564 96,1% 25.563 2002 36 0,1% 724 2,4% 627 2,1% 139 0,5% 56 0,2% 28.723 94,8% 30.306 2003 109 0,3% 701 2,2% 631 2,0% 140 0,4% 88 0,3% 30.658 94,8% 32.328 2004 100 0,3% 701 2,3% 632 2,0% 140 0,5% 27 0,1% 29.551 94,9% 31.151 2005 187 0,5% 961 2,7% 624 1,7% 237 0,7% 321 0,9% 33.739 93,5% 36.069 2006 276 0,7% 988 2,7% 606 1,6% 236 0,6% 471 1,3% 34.621 93,1% 37.197 2007 278 0,8% 1.042 3,0% 821 2,4% 279 0,8% 390 1,1% 31.686 91,9% 34.496 2008 565 1,5% 1.093 3,0% 807 2,2% 393 1,1% 1.783 4,9% 31.867 87,3% 36.508 2009 1.007 2,7% 1.111 3,0% 933 2,5% 471 1,3% 1.431 3,9% 32.182 86,7% 37.134 2010 1.551 4,3% 1.130 3,1% 903 2,5% 573 1,6% 955 2,7% 30.753 85,7% 35.864 2011 1.714 4,7% 1.113 3,1% 919 2,5% 597 1,7% 1.155 3,2% 30.628 84,8% 36.125 2012 1.791 5,3% 1.029 3,0% 943 2,8% 595 1,7% 1.624 4,8% 27.681 81,3% 34.047 2013 1.501 4,6% 798 2,4% 863 2,6% 593 1,8% 1.426 4,3% 27.729 84,3% 32.909

La recollida selectiva va experimentar una millora l’any 2008, principalment gràcies a l’augment

dels residus especials, perillosos i voluminosos. En termes de recollida selectiva hi ha hagut un

estancament dels resultats des de l’any 2010 fins al 2013-. Els anys anteriors la recollida selectiva

seguia una lleugera tendència a l’alça.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

GENERACIÓ DE RESIDUS MENSUAL




TOTAL DE L'ÀMBIT D'ESTUDI





21

Il·lustració 12. Evolució de la recollida selectiva en els municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i el 2013 -Font: ARC-.

Pel que fa als resultats de recollida selectiva per municipis, se situen entre el 7,4% i el 26%, amb

una mitjana de l’11,92%. Tenint en compte que la mitjana de recollida selectiva a Catalunya va ser

del 39%, i que segons el Precat2020 la bossa tipus conté un 88,8% de materials que es poden

recollir selectivament, els resultats actuals tenen un ampli marge de millora.

Il·lustració 13. Recollida selectiva dels municipis de l’àmbit d’estudi el 2013 –Font: CCA-

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

FORM I PODA PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA

ESTANCAMENT RS

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

VALLBONA D'ANOIA

CAPELLADES

PUJALT


MONTM

ANEU

CASTELLOLÍ

EL BRUC


CARM

E

PRATS DE REI


JORBA

SANT MARTÍ DE TOUS



VECIANA

LA POBLA


COPONS


RUBIÓ

LA LLACUNA

ORPÍ

ARGENÇOLA

CALONGE DE SEGARRA

ÒDENA

MASQUEFA

BELLPRAT

CABRERA D'ANOIA

PIERA

PAPER VIDRE ENVASOS FORM RESTA

RECOLLIDA SELECTIVA: 11%


22

Il·lustració 14. Recollida selectiva als municipis de l’àmbit d’estudi al 2013, Catalunya la 2012 i la bossa tipus segons el PRECAT2020.

1.7.1 QUALITAT DE LES FRACCIONS RECOLLIDES

L’eficiència dels diferents models de recollida selectiva no només es mesuren amb els resultats en

pes de recollida selectiva, sinó també amb el nivell d’impropis de cadascuna de les fraccions,

aspectes que influeixen directament en els retorns econòmics que obtenen les administracions

per gestionar els residus municipals. Es disposa de dades de presència d’impropis de la FORM i

dels envasos lleugers, que a la pràctica són les dades qualitatives que impacten directament en els

retorns del cànon i d’Ecoembes.

QUALITAT DE LA FORM

La qualitat de la FORM té diverses implicacions, tant a nivell ambiental com econòmic:

§ Influència en la qualitat del compost obtingut a la planta de tractament

§ Influència en el cost d’entrada a la planta de tractament -veure taula-

§ Influència en el retorn del cànon de l’ARC. A partir d’un 15% d’impropis no hi ha retorn per

recollida, i el càlcul de l’import és progressiu entre el 0% i el 15% d’impropis.

Un nivell d’impropis més baix de FORM implica un estalvi de fins a 29,45€ per tona de FORM

entrada a la planta de compostatge. En concret, els preus de la planta de compostatge de Jorba al

2014 són els següents:

Taula 12. Preus de tractament de la planta de compostatge de Jorba al 2014 segons impropis

QUALITAT DE LA FORM €/Tona Taxa de tractament per un 0-10% d'impropis 36,24 € Taxa de tractament per un 10-15% d'impropis 43,08 € Taxa de tractament per un 15-20% d'impropis 50,43 € Taxa de tractament per un 20-25% d'impropis 65,69 €

ÀMBIT D’ESTUDI CATALUNYA BOSSA TIPUS


23

Taula 13. Nivell d’impropis de la FORM per municipi i mes al 2010 i 2014

EL BRUC CASTELLOLÍ LA POBLA MONTMANEU PRATS DE REI

SANT MARTÍ DE TOUS


LA TORRE

MITJANA DEL PERIODE

MITJANA 2014 (1r trimestre)

6,64% 6,64% 6,64% 3,94% 3,94% 3,94% 3,94% 3,94% 4,95%

MITJANA 2013 12,50% 7,92% 12,50% 6,84% 6,84% 6,84% 6,84% 11,41% 8,96% MITJANA 2012 7,03% 7,03% 7,03% 4,52% 4,52% 4,52% 4,52% 4,52% 5,46% MITJANA 2011 3,33% 3,33% 3,33% 4,28% 4,28% 4,28% 4,28% 4,28% 3,92% MITJANA 2010 4,04% 4,04% 4,04% 5,97% 5,97% 5,97% 5,97% 5,97% 5,25%

Entre els anys 2011 i 2013 hi ha hagut un empitjorament de la qualitat de la FORM recollida en els 8

municipis que tenen implantat el servei de recollida de la FORM.

Il·lustració 15. Mitjana anual d’impropis de la FORM dels municipis de l’àmbit d’estudi del 2010 al 2014

QUALITAT DELS ENVASOS

Es disposa de caracteritzacions d’Ecoembes des del 2008 fins el 2014. Els impropis dels envasos

lleugers afecten directament al retorn d’Ecoembes i, per tant, al balanç econòmic. En concret, el

SIG considera que un nivell d’impropis superior al 30% és penalitzable, mentre que uns impropis

inferiors al 20% es premien mitjançant el retorn.

Taula 14. Mitjanes de les caracteritzacions d’envasos realitzades per Ecoembes entre el 2008 i el 2014.

PERIODE

MITJANA IMPROPIS

(%) MITJANA ANUAL

2014 GENER - ABRIL 35,35% 35,35%

2013 SETEMBRE DESEMBRE 27,18%

27,77% MAIG - AGOST 30,96% GENER - ABRIL 25,18%











5,25%3,92%

5,46%

8,96%

4,95%

0,00%

1,00%

2,00%

3,00%

4,00%

5,00%

6,00%

7,00%

8,00%

9,00%

10,00%

2010 2011 2012 2013 2014

IMPROPIS FORM

IMPROPIS FORM

IMPROPIS FORM

IMPROPIS FORM


24

La qualitat dels envasos lleugers recollits als 30 municipis de l’àmbit d’estudi ha empitjorat en els

últims anys, passant d’un 19% al 2008 a un 35% al 2014. En concret, al 2014 es supera el 30%

d’impropis, fet que reduirà els ingressos provinents dels retorns d’Ecoembes.

Il·lustració 16. Mitjanes de les caracteritzacions d’envasos realitzades per Ecoembes entre el 2008 i el 2014.

1.8 DESTINS ACTUALS DE CADA FRACCIÓ

El Consell Comarcal de l’Anoia fa ús de les següents instal·lacions de transferència i tractament de

residus:

Taula 15. Plantes de transferència i tractament per fraccions recollides pel Consell Comarcal de l’Anoia

PLANTA MUNICIPI

PAPER CENTRE DE TRACTAMENT DE PAPER I CARTRÓ "CENTRE DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL, SL"

IGUALADA

VIDRE DANIEL ROSAS EL PRAT DE LLOBREGAT

ENVASOS PLANTA DE TRANSFERÈNCIA D'ENVASOS "UTE" IGUALADA PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS "UTE" BERGA

FORM PLANTA DE COMPOSTATGE JORBA RESTA DIPÒSIT CONTROLAT DE CAN MATA HOSTALETS DE PIEROLA

La major part de les plantes de les quals fa ús el Consell Comarcal de l’Anoia estan situades a

lacomarca, a excepció de la planta de tractament del vidre, que està al Prat de Llobregat i la planta

de triatge d’envasos, situada a Berga. En tots dos casos s’estableix una transferència prèvia al

transport.

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

40,00%

GENER - ABRIL

SETEMBRE DESEM

BRE

MAIG - AGOST

GENER - ABRIL

SETEMBRE DESEM

BRE

MAIG - AGOST

GENER - ABRIL

SETEMBRE DESEM

BRE

MAIG - AGOST

GENER - ABRIL

SETEMBRE DESEM

BRE

MAIG - AGOST

GENER - ABRIL

SETEMBRE DESEM

BRE

MAIG - AGOST

GENER - ABRIL

SETEMBRE DESEM

BRE

MAIG - AGOST

GENER - ABRIL

2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

MITJANA IMPROPIS (%) MITJANA ANUAL


25

Il·lustració 17. Plantes de transferència i destí de les fraccions a la Comarca de l’Anoia


26

VALORACIÓ DE L’ANÀLISI COMARCAL

• Elevada ruralitat.

• Concentració de la població, dels habitatges i de les activitats econòmiques en 4

municipis del sector sud-est de la comarca -Piera, Santa Margarida de Montbui,

Masquefa i Capellades-.

• A nivell global hi predominen els habitatges principals, però determinats municipis com

Argençola, Bellprat, Cabrera d’Anoia, Calonge de Segarra i Pujalt, tenen més d’un 40%

d’habitatges secundaris.

• Manca d’informació per determinar les activitats econòmiques, tot i que s’observa com el

sector terciari es troba per sota la mitjana catalana, i com la indústria i la construcció es

troben per sobre -segons dades de l’IDESCAT de l’any 2002-.

• Augment de generació total de residus, tot i que la generació per habitatge s’ha anat

reduint.

• Baixa participació l’autocompostatge tot i el nombre de compostadors instal·lats. Ens Els

municipis amb compostatge com a via única de gestió la reducció de la generació de

residus ha estat poc significativa.

• Estacionalitat de la generació de residus durant la setmana santa i els mesos de juliol i

agost

• Resultats de recollida selectiva molt baixos respecte la mitjana catalana (11% l’any 2013)

• Tendència a l’increment del nivell d’impropis presents a la FORM i als envasos lleugers

(un 8,9 i un 27,77 respectivament, l’any 2013)

• Ubicació avantatjosa respecte les plantes de transferència i tractament de residus.


27

2 SERVEI ACTUAL DE RECOLLIDA

2.1 RESUM DEL SERVEI DE RECOLLIDA ACTUAL

El Consell Comarcal de l’Anoia presta el servei de recollida de totes les fraccions a 19 dels 30

municipis que li han delegat algun dels serveis de recollida. Als 11 municipis restants només se’ls

realitza el servei de recollida selectiva -envasos, paper i cartró i vidre-, mentre que la recollida de

Resta i de FORM la realitzen de forma directa.

Il·lustració 18. Municipis amb servei de recollida complet o exclusivament de selectiva prestat pel Consell Comarcal

El servei de recollida de residus de totes les fraccions actualment les du a terme Fomento de

Construcciones y Contratas, que estructura els serveis en recollida, neteja i manteniment,

voluminosos i transport. La base de càlcul dels serveis prestats és la següent:


28

2.1.1 SERVEI DE RECOLLIDA DE LA FORM

Dels 19 municipis als quals es realitza el servei de recollida de totes les fraccions, només 8 tenen

implantada la recollida de la FORM, la resta han optat pel compostatge domèstic o comunitari

com a via única de gestió d’aquesta fracció.

Il·lustració 19. Municipis amb servei de recollida de la FORM executat pel Consell Comarcal


29

Taula 16. Característiques del servei de recollida de la FORM

FORM SERVEI REALITZAT PEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA EMPRESA DE RECOLLIDA: FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI SISTEMA D'APORTACIÓ A LA VIA PÚBLICA Contenidors de 360l i 700l

Nº CONTENIDORS Contenidors de càrrega posterior 360 litres (90%) 168

Contenidors de càrrega posterior de 700 litres (10%) 19

CONTENIDORS TOTALS 187

FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA FREQÜÈNCIA ESTIU FREQÜÈNCIA HIVERN 2/3 cops setmana 2 cops setmana

HORARI DE RECOLLIDA Diürn

MITJANS MATERIALS EQUIP

PROPIETAT / AMORTITZACIÓ

1 camió recol·lector càrrega posterior de 9m3

Consell Comarcal Anoia

MITJANS PERSONALS 1 equip jornada completa format per un conductor

TONES ANUALS RECOLLIDES TN 2013 281,82 tn

2.1.2 SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA

Taula 17. Característiques del servei de recollida dels envasos lleugers

ENVASOS SERVEI REALITZAT PEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA EMPRESA DE RECOLLIDA: FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI SISTEMA D'APORTACIÓ A LA VIA PÚBLICA Contenidors metàl·lics de 3000l i iglús de 2500l

Nº CONTENIDORS Metàl·lics de 3000l (70%) 302

Iglús de 2500l (30%) 129


FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA Entre 2 cops a la setmana i cada 2 mesos, depenent del municipi HORARI DE RECOLLIDA Diürn (3 equips de matins i 2 de tardes per la selectiva)

MITJANS MATERIALS (*)

EQUIP

PROPIETAT / AMORTITZACIÓ 2 camions Amortització (finalitza al final del contracte) 1 camió Consell Comarcal Anoia 2 caixes compactadores de 16m2 Amortització (finalitza al final del contracte) 2 caixes obertes de 18m2 Amortització (finalitza al final del contracte) 2 remolcs de caixes Amortització (finalitza al final del contracte)

(*) Equips compartits per les recollides de paper i cartró, envasos i vidre

2 caixes compactadores de 16m2 Consell Comarcal Anoia 1 furgoneta amb carcher -

1 furgoneta de l'encarregat - MITJANS PERSONALS 5 equips jornada completa formats per un conductor (*)

(*) Els 5 equips fan la recollida de paper i cartró, envasos i vidre


Taula 18. Característiques del servei de recollida del paper i cartró

PAPER I CARTRÓ SERVEI REALITZAT PEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA EMPRESA DE RECOLLIDA: FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI SISTEMA D'APORTACIÓ A LA VIA PÚBLICA Contenidors metàl·lics de 3000l i iglús de 2500l


Iglús de 2500l (30%) 146


FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA Entre 3 cops a la setmana i cada 12 setmanes, depenent del municipi HORARI DE RECOLLIDA Diürn (3 equips de matins i 2 de tardes per la selectiva)


EQUIP


(*) Equips compartits per les recollides de paper i 2 caixes compactadores de 16m2 Consell Comarcal Anoia


30

PAPER I CARTRÓ cartró, envasos i vidre 1 furgoneta amb carcher - 1 furgoneta de l'encarregat - MITJANS PERSONALS 5 equips jornada completa formats per un conductor (*)

(*) Els 5 equips fan la recollida de paper i cartró, envasos i vidre


Taula 19. Característiques del servei de recollida del vidre

VIDRE SERVEI REALITZAT PEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA EMPRESA DE RECOLLIDA: FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI SISTEMA D'APORTACIÓ A LA VIA PÚBLICA Contenidors metàl·lics de 3000l i iglús de 2500l


Iglús de 2500l (30%) 125


FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA Entre 2 cops al mes, i 3 cops l'any, depenent del municipi HORARI DE RECOLLIDA Diürn (3 equips de matins i 2 de tardes per la selectiva)


EQUIP


(*) Equips compartits per les recollides de paper i cartró, envasos i vidre

2 caixes compactadores de 16m2 Consell Comarcal Anoia 1 furgoneta amb carcher -

1 furgoneta de l'encarregat - MITJANS PERSONALS 5 equips jornada completa formats per un conductor (*)

(*) Els 5 equips fan la recollida de paper i cartró, envasos i vidre TONES ANUALS RECOLLIDES TN 2013 862,66 tn

2.1.3 SERVEI DE RECOLLIDA DE LA RESTA

Taula 20. Característiques del servei de recollida de la resta

RESTA SERVEI REALITZAT PEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA EMPRESA DE RECOLLIDA: FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI SISTEMA D'APORTACIÓ A LA VIA PÚBLICA Contenidors de 1100 litres

Nº CONTENIDORS Contenidors de càrrega posterior de 1100 litres 614


FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA FREQÜÈNCIA ESTIU FREQÜÈNCIA HIVERN Entre 5 cops/setmana i quinzenal, depenent del nucli

Entre 5 cops/setmana i 1 cop cada 3 setmanes, depenent del nucli

HORARI DE RECOLLIDA Diürn

MITJANS MATERIALS

EQUIP

PROPIETAT

2 camions recol·lectors de 18 m3 Consell Comarcal Anoia 1 camió recol·lector de 18m3 per recollir la Torre de Claramunt

Lloguer

MITJANS PERSONALS EQUIPS ESTIU EQUIPS HIVERN

4 equips a jornada completa de conductor + peó

3 equips a jornada completa de conductor + peó

TONES ANUALS RECOLLIDES TN 2013 3.322,96 tn


31

2.2 ESTAT DEL COMPOSTATGE DOMÈSTIC I COMUNITARI

12 dels municipis de l’àmbit d’estudi tenen implantat el compostatge domèstic i/o comunitari, 9

com a via única de gestió i 3 com a via complementària a la recollida de FORM en contenidor.

Il·lustració 20. Municipis amb implantació del compostatge

S’han implantat un total de 470 compostadors, dels qual 39 són comunitaris i la resta domèstics.

El Consell Comarcal de l’Anoia només gestiona el compostatge en 4 del 12 municipis. En la resta de

municipis el compostatge es gestiona pel propi Ajuntament, tot i que hi ha algun cas amb gestió

privada.


32

Taula 21. Compostadors per municipi i gestor

COMPOSTADORS CASOLANS

COMPOSTADORS COMUNITARIS

GESTOR

ARGENÇOLA 42 0 Argençola CASTELLFOLLIT 17 8 Castellfollit COPONS no es coneix 4 Copons LA TORRE DE CLARAMUNT 190 20 Ambiens MONTMANEU 11 0 Montmaneu ORPÍ 17 3 CCA PUJALT no es coneix 4 Ambiens RUBIÓ 26 0 CCA SANT MARTÍ DE TOUS 49 0 Tous SANTA MARIA DE MIRALLES 25 0 Miralles ST. PERE SALLAVINERA 28 0 CCA VECIANA 26 0 CCA TOTAL 431 39

2.3 CONTENERITZACIÓ

El Consell Comarcal de l’Anoia disposa d’una xarxa de 2.089 contenidors distribuïts per el territori.

Alhora de fer l’anàlisi de la distribució de contenidors, cal tenir en compte que, en part dels

municipis, la recollida de FORM i Resta no es realitza des del Consell Comarcal, de manera que en

aquests casos no es pot realitzar l’anàlisi global, sinó relatiu a cada fracció.

Taula 22. Contenidors per fracció gestionats pel Consell Comarcal de l’Anoia

CONT. % PAPER I CARTRÓ 485 23,2% ENVASOS 431 20,6% VIDRE 416 19,9% FORM 187 9,0% RESTA 570 27,3% TOTAL 2.089 100%

2.3.1 DISTRIBUCIÓ DE LA CONTENERITZACIÓ

La xarxa de contenidors i la seva ubicació al territori influeix directament en els resultats de

recollida. La presència de àrees d’aportació completes amb contenidors de totes les fraccions, o de

contenidors de resta aïllats determina, en gran mesura, els resultats obtinguts.

Una gran quantitat de contenidors de resta aïllats comporta una davallada dels resultats

potencials. Aquest és el cas de molts municipis rurals, on compten una àmplia xarxa de

contenidors de resta.


33

Il·lustració 21. Distribució dels contenidors actuals per municipis

L’índex que permet comparar la concentració real són els habitatges per contenidor. Amb aquest

indicador es detecta per a quines fraccions s’ha instal·lat una xarxa més intensiva de contenidors.

El fet que no es disposi del nombre de contenidors de FORM i resta dels municipis als quals no es

realitza el servi de recollida no permet completar l’anàlisi a nivell global.

Taula 23. Contenidors i índex de habitatges per contenidor per fracció i municipi.

PAPER I CARTRÓ ENVASOS VIDRE FORM RESTA

CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT ARGENÇOLA 6 26 6 26 6 26 20 8 BELLPRAT 1 72 1 72 1 72 8 9 EL BRUC 29 37 26 41 28 38 33 32 111 10 CABRERA D'ANOIA 16 68 15 73 13 84 CALONGE DE SEGARRA 7 18 7 18 7 18 27 5 CAPELLADES 26 99 22 117 25 103 CARME 11 39 11 39 11 39 CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 3 51 3 51 3 51 10 15 CASTELLOLÍ 9 31 5 56 7 40 13 22 39 7


34


CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT COPONS 3 55 3 55 2 82 HOSTALETS DE PIEROLA 30 50 29 51 28 53 JORBA 14 31 14 31 13 33 LA LLACUNA 8 91 8 91 5 145 LA POBLA 21 52 21 52 21 52 42 26 98 11 MASQUEFA 55 78 45 95 43 100 MONTMANEU 3 33 3 33 4 25 6 17 15 7 ÒDENA 20 82 18 91 20 82 ORPÍ 2 53 2 53 3 35 11 10 PIERA 70 145 67 151 61 166 PRATS DE REI 7 49 8 43 5 69 14 25 30 12 PUJALT 16 8 12 10 6 20 33 4 RUBIÓ 4 25 4 25 4 25 17 6 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 41 105 30 144 32 135 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 4 47 2 95 2 95 7 27 19 10 SANT MARTÍ DE TOUS 9 70 9 70 8 79 16 40 56 11 SANT PERE SALLAVINERA 9 11 8 12 7 14 26 4 SANTA MARIA DE MIRALLES 3 24 3 24 3 24 LA TORRE DE CLARAMUNT 33 51 31 54 31 54 56 30 32 52 VALLBONA D'ANOIA 19 35 12 56 11 61 VECIANA 6 17 6 17 6 17 18 6 CONTENIDORS TOTALS 485 71 431 80 416 83 187 29 570 11

S’observa com la Resta és la fracció amb una cobertura més elevada, amb 1 contenidor per cada 11

habitatges, i com les altres fraccions presenten cobertures considerablement més baixes, sobretot

en el cas dels envasos, del paper i el cartró i del vidre. Aquest fet desincentiva la participació en la

recollida selectiva, ja que moltes vegades els generadors utilitzen l’àrea d’aportació més propera

que són majoritàriament de Resta.

Aquest és un factor que es repeteix habitualment en les zones rurals, on s’intensifica la presència

de contenidors de Resta aïllats amb la idea de millorar el servei. Aquest fet treu responsabilitat al

generador perquè no compta amb els mitjans adequats per participar en la recollida selectiva. Cal

buscar, doncs, un model que permeti combinar una bona cobertura d’aportació amb un equilibri

de les ràtios de les diferents fraccions.

Els municipis amb ratis d’habitatge per contenidor més alts, el que indica una contenerització més

optimitzada són Piera i Santa Margarida de Montbui, que són alhora dos dels municipis amb més

concentració d’habitatges. D’altra banda, alguns dels municipis més petits com Sant Pere

Sallavinera o Pujalt són els que tenen nivells de contenidors per habitatges més baixos degut a la

dispersió de la població, amb una contenerització més intensiva.

Pel que fa l’equilibri entre fraccions, la Torre de Claramunt és la que presenta un major equilibri

amb ràtios similars dels contenidors de recollida selectiva i resta. Aquest és una factor clau al qual

haurien de tendir tots els municipis de la comarca.


35

Il·lustració 22. Índex d’habitatges per contenidor per fracció i municipi

2.3.2 RITMES DE RECOLLIDA

A partir de les alçades i les freqüències de recollida de cada fracció i municipi, s’ha determinat la

mitjana de contenidors que es recullen per jornada de servei a cada municipi.

Taula 24. Rimes de recollida del paper i cartró

CONTENIDORS FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA ALÇADES ANUALS

MITJANA D'ALÇADES SETMANALS

JORNADES ANUALS DE

SERVEI

MITJANA D'ALÇADES PER

JORNADA ARGENÇOLA 6 Mensual / trimestral 48 0,9 23 2,1 BELLPRAT 1 Quinzenal 26 0,5 26 1,0 EL BRUC 29 Setmanal / Quinzenal 962 18,5 182 5,3 CABRERA D'ANOIA 16 Mensual / 14 cops l'any 198 3,8 26 7,6 CALONGE DE SEGARRA 7 Quinzenal / mes i mig 67 1,3 39 1,7 CAPELLADES 26 2-3 setmanals 3.224 62,0 260 12,4 CARME 11 Quinzenal 286 5,5 26 11,0 CASTELLFOLLIT DE R. 3 Quinzenal 78 1,5 26 3,0 CASTELLOLÍ 9 Mensual 279 5,4 53 5,3 COPONS 3 Setmanal 156 3,0 52 3,0 HOSTALETS DE PIEROLA 30 3 cops al mes 1.030 19,8 106 9,7 JORBA 14 Setmanal / mensual 364 7,0 91 4,0 LA LLACUNA 8 3 cada 4 setmanes 312 6,0 39 8,0 LA POBLA 21 Setmanal / Quinzenal 910 17,5 78 11,7 MASQUEFA 55 2/1 cop setmana 3.276 63,0 260 12,6 MONTMANEU 3 Mensual / setmanal 117 2,3 65 1,8 ÒDENA 20 Setmanal / 3 cops cada 4 set. 1.001 19,3 91 11,0 ORPÍ 2 Mensual 26 0,5 13 2,0 PIERA 70 1-3 cops setmana 5.876 113,0 312 18,8 PRATS DE REI 7 Quinzenal 182 3,5 26 7,0 PUJALT 16 Quinzenal / Mensual 128 2,5 16 8,0 RUBIÓ 4 Mensual 52 1,0 26 2,0 SANTA MARGARIDA 41 2 cops setmana / quinzenal 3.484 67,0 364 9,6 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 4 3 cops cada 4 setmanes 160 3,1 40 4,0 SANT MARTÍ DE TOUS 9 1-2 cops setmana 624 12,0 156 4,0

-

20

40

60

80

100

120

140

160

180ARGENÇOLA

BELLPRAT

EL BRUC

CABRERA D'ANOIA

CALONGE DE SEGARRA

CAPELLADES

CARM

E


CASTELLOLÍ

COPONS


JORBA

LA LLACUNA

LA POBLA

MASQUEFA

MONTM

ANEU

ÒDENA

ORPÍ

PIERA

PRATS DE REI

PUJALT

RUBIÓ



SANT MARTÍ DE TOUS




VALLBONA D'ANOIA

VECIANA

HABITATGE / CONTENIDOR






36



JORNADES ANUALS DE

SERVEI

MITJANA D'ALÇADES PER

JORNADA SANT PERE SALLAVINERA 9 Mensual 117 2,3 65 1,8 SANTA MARIA DE M. 3 Mensual 39 0,8 13 3,0 LA TORRE DE CLARAMUNT 33 Setmanal 1.716 33,0 52 33,0 VALLBONA D'ANOIA 19 Quinzenal 494 9,5 26 19,0 VECIANA 6 Mensual 78 1,5 13 6,0 TOTAL 485 Mitjana: mensual 25.310 487 2.565 5,6

Taula 25. Ritmes de recollida dels envasos



JORNADES ANUALS DE SERVEI

MITJANA D'ALÇADES

PER JORNADA ARGENÇOLA 6 Quinzenal / Mes i mig 81 1,6 31 2,6 BELLPRAT 1 Cada 2 mesos 6 0,1 6 1,0 EL BRUC 26 Setmanal / Quinzenal 780 15,0 156 5,0 CABRERA D'ANOIA 15 Quinzenal / Mensual 364 7,0 39 9,3 CALONGE DE SEGARRA 7 Mensual 91 1,8 13 7,0 CAPELLADES 22 Setmanal / Quinzenal 1.560 30,0 156 10,0 CARME 11 Quinzenal 286 5,5 26 11,0 CASTELLFOLLIT DE R. 3 Quinzenal 78 1,5 26 3,0 CASTELLOLÍ 5 Setmanal / Mensual 180 3,5 64 2,8 COPONS 3 Setmanal 156 3,0 52 3,0 HOSTALETS DE PIEROLA 29 Quinzenal / Mensual 1.014 19,5 118 8,6 JORBA 14 Setmanal / Mensual 351 6,8 91 3,9 LA LLACUNA 8 Setmanal 416 8,0 52 8,0 LA POBLA 21 Setmanal / Quinzenal 910 17,5 78 11,7 MASQUEFA 45 2 cops setmana / Quinzenal 3.016 58,0 260 11,6 MONTMANEU 3 Quinzenal / Mensual 65 1,3 39 1,7 ÒDENA 18 Setmanal / 3 cops cada mes 897 17,3 91 9,9 ORPÍ 2 Mensual 26 0,5 13 2,0 PIERA 67 Setmanal 3.484 67,0 52 67,0 PRATS DE REI 8 Quinzenal 208 4,0 26 8,0 PUJALT 12 Quinzenal / Mensual 96 1,8 16 6,0 RUBIÓ 4 Quinzenal 104 2,0 52 2,0 SANTA MARGARIDA 30 2 cops setmana / Quinzenal 1.612 31,0 312 5,2 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 2 3 cops cada mes 80 1,5 40 2,0 SANT MARTÍ DE TOUS 9 Setmanal 468 9,0 52 9,0 SANT PERE SALLAVINERA 8 Mensual 104 2,0 65 1,6 SANTA MARIA DE M. 3 Mensual 39 0,8 13 3,0 LA TORRE DE CLARAMUNT 31 Setmanal 1.612 31,0 52 31,0 VALLBONA D'ANOIA 12 Setmanal / Quinzenal 468 9,0 78 6,0 VECIANA 6 Cada 2 mesos 36 0,7 6 6,0 TOTAL 431 Mitjana: 3 cops al mes 18.588 357 2.075 6,0

Taula 26. Ritmes de recollida del vidre




MITJANA D'ALÇADES

PER JORNADA ARGENÇOLA 6 Mensual / Trimestral 40 0,8 22 1,8 BELLPRAT 1 Mensual 12 0,2 12 1,0 EL BRUC 28 Mensual / Bimensual 264 5,1 48 5,5 CABRERA D'ANOIA 13 Mensual 156 3,0 12 13,0 CALONGE DE SEGARRA 7 Quatrimestral / Semestral 24 0,5 9 2,7 CAPELLADES 25 Mensual 300 5,8 12 25,0 CARME 11 Mensual 132 2,5 12 11,0 CASTELLFOLLIT DE R. 3 Mensual 36 0,7 12 3,0 CASTELLOLÍ 7 Bimensual 42 0,8 6 7,0 COPONS 2 Mensual 24 0,5 12 2,0 HOSTALETS DE PIEROLA 28 Mensual 336 6,5 48 7,0 JORBA 13 Bimensual 78 1,5 6 13,0 LA LLACUNA 5 Mensual 60 1,2 12 5,0 LA POBLA 21 Mensual 252 4,8 12 21,0 MASQUEFA 43 Mensual 516 9,9 36 14,3 MONTMANEU 4 Bimensual 24 0,5 12 2,0 ÒDENA 20 Mensual 240 4,6 24 10,0


37




MITJANA D'ALÇADES

PER JORNADA ORPÍ 3 Bimensual 18 0,3 6 3,0 PIERA 61 Mensual 732 14,1 12 61,0 PRATS DE REI 5 Mensual 60 1,2 12 5,0 PUJALT 6 Mensual 72 1,4 12 6,0 RUBIÓ 4 Mensual 48 0,9 24 2,0 SANTA MARGARIDA 32 Quinzenal / Mensual 568 10,9 164 3,5 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 2 Mensual 104 2,0 52 2,0 SANT MARTÍ DE TOUS 8 Mensual 416 8,0 52 8,0 SANT PERE SALLAVINERA 7 Mensual / Bimensual 60 1,2 42 1,4 SANTA MARIA DE M. 3 Mensual 36 0,7 12 3,0 LA TORRE DE CLARAMUNT 31 Mensual 372 7,2 21 17,7 VALLBONA D'ANOIA 11 Bimensual 66 1,3 6 11,0 VECIANA 6 Mensual 72 1,4 12 6,0 TOTAL 416 Mitjana: Mensual 5.160 99 734 5,8

Taula 27. Ritmes de recollida de la FORM




MITJANA D'ALÇADES

PER JORNADA EL BRUC 33 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 3.861 74 468 8,3 CASTELLOLÍ 13 2 cops setmana 1.352 26 104 13,0 LA POBLA 42 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 4.914 95 234 21,0 MONTMANEU 6 2 cops setmana 624 12 208 3,0 PRATS DE REI 14 2 cops setmana 1.456 28 104 14,0 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 7 2 cops setmana 728 14 104 7,0 SANT MARTÍ DE TOUS 16 2 cops setmana 1.664 32 104 16,0 LA TORRE DE CLARAMUNT 56 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 6.552 126 117 56,0 TOTAL 187 Mitjana: 2,3 cops setmana 21.151 407 1.443 13,5

Taula 28. Ritmes de recollida de la resta




MITJANA D'ALÇADES

PER JORNADA

ARGENÇOLA 20 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.300 25 65 20 BELLPRAT 8 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 520 10 65 8 EL BRUC 111 1-5 cops setmana (hivern-estiu) 18.096 348 650 28 CALONGE DE SEGARRA 27 setmanal - 1 cop cada 3 set. 938 18 240 4 CASTELLFOLLIT DE R. 10 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 1.170 23 117 10 CASTELLOLÍ 39 1-3 cops setmana (hivern-estiu) 4.212 81 312 14 COPONS 8 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 936 18 117 8 LA POBLA 98 1-5 cops setmana (hivern-estiu) 18.181 350 342 53 MONTMANEU 15 1-3 cops setmana (hivern-estiu) 1.885 36 221 9 ORPÍ 11 2 cops setmana 1.144 22 104 11 PRATS DE REI 30 2 cops setmana 3.120 60 104 30 PUJALT 33 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.377 26 66 21 RUBIÓ 17 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.105 21 65 17 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 19 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 2.223 43 117 19 SANT MARTÍ DE TOUS 56 1-3 cops setmana (hivern-estiu) 6.240 120 182 34 SANT PERE SALLAVINERA 26 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.612 31 156 10 SANTA MARIA DE M. 36 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.188 23 66 18 LA TORRE DE CLARAMUNT 32 2-4 cops setmana (hivern-estiu) 23.543 453 286 82 VECIANA 18 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.105 21 104 11 TOTAL 614 Mitjana: 3 cops setmana 89.895 1.729 3.379 17,0

El paper i cartró i el vidre són les fraccions amb una recollida mitjana més baixa, seguits pels

envasos, que es recullen 3 cops al mes. Aquesta fracció és la més voluminosa i per això té una

freqüència de recollida més elevada. La FORM també té freqüències de recollida elevades per tal


38

d’evitar males olors a la via pública. Tot i així, la fracció resta és la que es recull amb més

freqüència, en aquest cas una mitjana de 12 vegades al mes.

Il·lustració 23. Freqüències mensual mitjanes de recollida per fracció

2.3.3 CAPACITAT I ÚS MITJÀ DELS CONTENIDORS

Un altre factor important en l’anàlisi de la contenerització és el nivell d’ús dels contenidors.

Aquesta dada permet valorar el nivell d’optimització del volum total instal·lat. A partir de les

alçades anuals i les tones recollides per fracció anualment es calcula el % d’ús dels contenidors.

Per determinar l’ús dels contenidors és necessari treballar amb volums. Les densitats utilitzades

són:

Taula 29. Densitats de residus compactats i sense compactar en tones/m3

DENSITAT (T/M3) SENSE COMPACTAR COMPACTADA FORM 0,50 0,60 PIC 0,25 0,30 ELL 0,07 0,12 RESTA 0,25 0,33 VIDRE 0,20 0,25

PAPER I CARTRÓ

El paper i cartró és una de les fraccions amb un ús mitjà de la capacitat instal·lada més baix. La

mitjana d’ús del contenidors és del 4,76%. Entre els 30 municipis on es realitza aquest servei hi ha

certa variació, però no és significant, i es situa entre el 2,1% i el 8,4%. Aquest fet indica un

sobredimensionament del servei en base a la quantitat recollida.

Taula 30. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de paper i cartó dels municipis

CONTENIDORS ALÇADES ANUALS

VOLUM TOTAL (M3)

PES RECOLLIT 2013 (TN)

VOLUM RECOLLIT 2013 (M3) % ÚS

ARGENÇOLA 6 48 127.200 1.586 6.346 5,0% BELLPRAT 1 26 68.900 819 3.276 4,8% EL BRUC 29 962 2.549.300 26.745 106.979 4,2% CABRERA D'ANOIA 16 198 524.700 8.288 33.154 6,3% CALONGE DE SEGARRA 7 67 177.550 2.142 8.568 4,8% CAPELLADES 26 3.224 8.543.600 98.599 394.394 4,6% CARME 11 286 757.900 9.349 37.397 4,9% CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 3 78 206.700 2.463 9.853 4,8%

0

2

4

6

8

10

12

14

PAPER ICARTRÓ

VIDRE ENVASOS FORM RESTA

RECOLLIDES MENSUALS

RECOLLIDES MENSUALS

RECOLLIDES MENSUALS

RECOLLIDES MENSUALS


39


VOLUM TOTAL (M3)



CASTELLOLÍ 9 279 739.350 7.704 30.817 4,2% COPONS 3 156 413.400 4.843 19.373 4,7% HOSTALETS DE PIEROLA 30 1.030 2.729.500 41.791 167.164 6,1% JORBA 14 364 964.600 11.123 44.492 4,6% LA LLACUNA 8 312 826.800 10.770 43.080 5,2% LA POBLA 21 910 2.411.500 26.553 106.212 4,4% MASQUEFA 55 3.276 8.681.400 98.185 392.741 4,5% MONTMANEU 3 117 310.050 2.039 8.158 2,6% ÒDENA 20 1.001 2.652.650 30.717 122.870 4,6% ORPÍ 2 26 68.900 365 1.461 2,1% PIERA 70 5.876 15.571.400 174.364 697.454 4,5% PRATS DE REI 7 182 482.300 5.512 22.049 4,6% PUJALT 16 128 339.200 6.227 24.909 7,3% RUBIÓ 4 52 137.800 1.567 6.267 4,5% SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 41 3.484 9.232.600 108.263 433.053 4,7% SANT MARTÍ SESGUEIOLES 4 160 424.000 4.818 19.274 4,5% SANT MARTÍ DE TOUS 9 624 1.653.600 18.952 75.810 4,6% SANT PERE SALLAVINERA 9 117 310.050 2.826 11.306 3,6% SANTA MARIA DE MIRALLES 3 39 103.350 1.057 4.228 4,1% LA TORRE DE CLARAMUNT 33 1.716 4.547.400 60.182 240.728 5,3% VALLBONA D'ANOIA 19 494 1.309.100 27.475 109.901 8,4% VECIANA 6 78 206.700 2.352 9.408 4,6% CONTENIDORS TOTALS 485 25.310 67.071.500 797.680 3.190.720 4,76%

Il·lustració 24. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de paper i cartó dels municipis

ENVASOS

L’ús dels contenidors d’envasos és superior al dels paper i cartró, en part degut a que el volum dels

envasos és superior. La mitjana d’ús és del 17,18%. Per aquesta fracció sí que hi ha variacions

significatives entre municipis. Pujalt és el municipi amb major optimització de la recollida

d’envasos, amb un ús mitjà del 28,1%, mentre que Orpí només arriba a un ús mitjà del 7,9%.

0,0%1,0%2,0%3,0%4,0%5,0%6,0%7,0%8,0%9,0%

ORPÍ

MONTM

ANEU



CASTELLOLÍ

EL BRUC

LA POBLA

PIERA

MASQUEFA


RUBIÓ

VECIANA

PRATS DE REI

SANT MARTÍ DE TOUS

JORBA

CAPELLADES

ÒDENA

COPONS


BELLPRAT

CASTELLFOLLIT DE…

CALONGE DE SEGARRA

CARM

EARGENÇOLA

LA LLACUNA



CABRERA D'ANOIA

PUJALT

VALLBONA D'ANOIA

% ÚS: 4,76%


40

Taula 31. Capacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipis


VOLUM TOTAL (M3)



ARGENÇOLA 6 81 214.650 2.007 28.674 13,4% BELLPRAT 1 6 15.900 160 2.288 14,4% EL BRUC 26 780 2.067.000 25.146 359.228 17,4% CABRERA D'ANOIA 15 364 964.600 10.471 149.590 15,5% CALONGE DE SEGARRA 7 91 241.150 2.657 37.952 15,7% CAPELLADES 22 1.560 4.134.000 52.234 746.194 18,1% CARME 11 286 757.900 9.391 134.157 17,7% CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 3 78 206.700 2.563 36.608 17,7% CASTELLOLÍ 5 180 477.000 7.140 102.003 21,4% COPONS 3 156 413.400 4.925 70.356 17,0% HOSTALETS DE PIEROLA 29 1.014 2.687.100 46.078 658.256 24,5% JORBA 14 351 930.150 10.898 155.683 16,7% LA LLACUNA 8 416 1.102.400 14.502 207.167 18,8% LA POBLA 21 910 2.411.500 27.990 399.852 16,6% MASQUEFA 45 3.016 7.992.400 83.121 1.187.447 14,9% MONTMANEU 3 65 172.250 2.129 30.412 17,7% ÒDENA 18 897 2.377.050 29.854 426.485 17,9% ORPÍ 2 26 68.900 379 5.412 7,9% PIERA 67 3.484 9.232.600 110.376 1.576.794 17,1% PRATS DE REI 8 208 551.200 6.341 90.584 16,4% PUJALT 12 96 254.400 4.999 71.420 28,1% RUBIÓ 4 104 275.600 1.653 23.618 8,6% SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 30 1.612 4.271.800 48.856 697.944 16,3% SANT MARTÍ SESGUEIOLES 2 80 212.000 2.643 37.758 17,8% SANT MARTÍ DE TOUS 9 468 1.240.200 13.242 189.172 15,3% SANT PERE SALLAVINERA 8 104 275.600 3.007 42.953 15,6% SANTA MARIA DE MIRALLES 3 39 103.350 1.139 16.277 15,7% LA TORRE DE CLARAMUNT 31 1.612 4.271.800 50.070 715.291 16,7% VALLBONA D'ANOIA 12 468 1.240.200 17.396 248.511 20,0% VECIANA 6 36 95.400 1.139 16.270 17,1% CONTENIDORS TOTALS 431 18.588 9.258.200 592.505 8.464.357 17,18%

Il·lustració 25. Capacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipisCapacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipisCapacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipisCapacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipis

VIDRE

El vidre és la fracció amb un ús de capacitat instal·lada més intensiu. Les freqüències de recollida

són baixes, de manera que els contenidors es recullen més plens. L’ús mitjà per els 30 municipis és

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

ORPÍ

RUBIÓ

ARGENÇOLA

BELLPRAT

MASQUEFA

SANT MARTÍ DE TOUS

CABRERA D'ANOIA


CALONGE DE SEGARRA



PRATS DE REI

LA POBLA

JORBA


COPONS

VECIANA

PIERA

EL BRUC

MONTM

ANEU

CARM

ECASTELLFOLLIT DE…


ÒDENA

CAPELLADES

LA LLACUNA

VALLBONA D'ANOIA

CASTELLOLÍ


PUJALT

% ÚS: 17,18%


41

del 31,54%. En aquest cas, igual que en el cas dels envasos, hi ha molta variació entre municipis. La

Llacuna, Orpí, Vallbona i Castellolí tenen usos sensiblement superiors a la resta de municipis -

entre el 59% i el 74%-. En la banda oposada hi ha municipis com Sant Martí de Tous, o Sant Martí

Sesgueioles, amb usos molt baixos -el 7,4% i el 8,1% respectivament-.

Taula 32. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de vidre dels municipis


VOLUM TOTAL (M3)



ARGENÇOLA 6 40 106.000 7.703 38.517 36,3% BELLPRAT 1 12 31.800 2.227 11.134 35,0% EL BRUC 28 264 699.600 46.875 234.377 33,5% CABRERA D'ANOIA 13 156 413.400 28.949 144.747 35,0% CALONGE DE SEGARRA 7 24 63.600 3.977 19.884 31,3% CAPELLADES 25 300 795.000 53.444 267.221 33,6% CARME 11 132 349.800 26.280 131.400 37,6% CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 3 36 95.400 6.680 33.401 35,0% CASTELLOLÍ 7 42 111.300 13.131 65.653 59,0% COPONS 2 24 63.600 4.453 22.267 35,0% HOSTALETS DE PIEROLA 28 336 890.400 61.803 309.015 34,7% JORBA 13 78 206.700 11.289 56.445 27,3% LA LLACUNA 5 60 159.000 23.630 118.152 74,3% LA POBLA 21 252 667.800 46.631 233.153 34,9% MASQUEFA 43 516 1.367.400 94.429 472.145 34,5% MONTMANEU 4 24 63.600 4.600 23.002 36,2% ÒDENA 20 240 636.000 44.536 222.682 35,0% ORPÍ 3 18 47.700 6.680 33.401 70,0% PIERA 61 732 1.939.800 135.394 676.970 34,9% PRATS DE REI 5 60 159.000 11.135 55.673 35,0% PUJALT 6 72 190.800 13.360 66.801 35,0% RUBIÓ 4 48 127.200 8.907 44.534 35,0% SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 32 568 1.505.200 71.258 356.290 23,7% SANT MARTÍ SESGUEIOLES 2 104 275.600 4.453 22.267 8,1% SANT MARTÍ DE TOUS 8 416 1.102.400 16.260 81.300 7,4% SANT PERE SALLAVINERA 7 60 159.000 10.875 54.373 34,2% SANTA MARIA DE MIRALLES 3 36 95.400 6.680 33.401 35,0% LA TORRE DE CLARAMUNT 31 372 985.800 67.706 338.532 34,3% VALLBONA D'ANOIA 11 66 174.900 22.421 112.107 64,1% VECIANA 6 72 190.800 6.900 34.501 18,1% CONTENIDORS TOTALS 416 5.160 13.674.000 862.669 4.313.345 31,54%

Il·lustració 26. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de vidre dels municipis

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

SANT MARTÍ DE TOUS


VECIANA


JORBA

CALONGE DE SEGARRA

EL BRUC

CAPELLADES



MASQUEFA


PIERA

LA POBLA

CASTELLFOLLIT DE…

PUJALT


BELLPRAT

COPONS

RUBIÓ

ÒDENA

CABRERA D'ANOIA

PRATS DE REI

MONTM

ANEU

ARGENÇOLA

CARM

ECASTELLOLÍ

VALLBONA D'ANOIA

ORPÍ

LA LLACUNA

% ÚS: 31,54%


42

FORM

La FORM és una de les fraccions amb freqüències de recollida més elevades degut a la seva

fermentabilitat i a les potencials males olors associades. A més, la seva densitat és elevada. Per

aquestes raons és una de les fraccions amb un ús més baix de capacitat instal·lada i per tant amb

un elevat potencial de millora d’eficiència.

Taula 33. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de FORM dels municipis


VOLUM TOTAL (M3)



EL BRUC 33 3.861 1.521.234 96.200 192.400 12,6% CASTELLOLÍ 13 1.352 532.688 28.800 57.600 10,8% LA POBLA 42 4.914 1.936.116 41.420 82.840 4,3% MONTMANEU 6 624 245.856 11.100 22.200 9,0% PRATS DE REI 14 1.456 573.664 18.300 36.600 6,4% SANT MARTÍ SESGUEIOLES 7 728 286.832 14.080 28.160 9,8% SANT MARTÍ DE TOUS 16 1.664 655.616 32.600 65.200 9,9% LA TORRE DE CLARAMUNT 56 6.552 2.581.488 39.320 78.640 3,0% CONTENIDORS TOTALS 187 21.151 8.333.494 281.820 563.640 6,76%

Il·lustració 27. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de FORM dels municipis

RESTA

Les alçades de contenidors de la fracció resta es realitzen amb un ús mitjà d’aquests del 16,53%. En

aquest cas hi ha municipis on l’ús és molt baix, com per exemple la Torre de Claramunt amb un

11,8%,, on es podria reduir la freqüència o reduir contenidors, i d’altres amb un ús més elevat com

Copons amb un ús mitjà del 36%.

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

% ÚS: 6,76%


43

Taula 34. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de resta dels municipis


VOLUM TOTAL (M3)



ARGENÇOLA 20 1.300 1.430.000 87.231 348.923 24,4% BELLPRAT 8 520 572.000 32.400 129.600 22,7% EL BRUC 111 18.096 19.905.600 722.414 2.889.654 14,5% CALONGE DE SEGARRA 27 938 1.031.800 71.565 286.259 27,7% CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 10 1.170 1.287.000 65.512 262.048 20,4% CASTELLOLÍ 39 4.212 4.633.200 200.453 801.811 17,3% COPONS 8 936 1.029.600 92.571 370.286 36,0% LA POBLA 98 18.181 19.999.100 864.475 3.457.901 17,3% MONTMANEU 15 1.885 2.073.500 69.785 279.139 13,5% ORPÍ 11 1.144 1.258.400 56.967 227.868 18,1% PRATS DE REI 30 3.120 3.432.000 190.128 760.510 22,2% PUJALT 33 1.377 1.514.700 72.989 291.956 19,3% RUBIÓ 17 1.105 1.215.500 80.822 323.288 26,6% SANT MARTÍ SESGUEIOLES 19 2.223 2.445.300 132.804 531.218 21,7% SANT MARTÍ DE TOUS 56 6.240 6.864.000 417.640 1.670.559 24,3% SANT PERE SALLAVINERA 26 1.612 1.773.200 58.035 232.141 13,1% SANTA MARIA DE MIRALLES 36 1.188 1.306.800 46.998 187.991 14,4% LA TORRE DE CLARAMUNT 32 23.543 25.897.300 764.000 3.056.000 11,8% VECIANA 18 1.105 1.215.500 60.171 240.686 19,8% CONTENIDORS TOTALS 614 89.895 98.884.500 4.086.960 16.347.840 16,53%

Il·lustració 28. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de resta dels municipis

2.4 PERSONAL I MITJANS DE RECOLLIDA

El Consell Comarcal disposa d’entre 12 i 14 persones contractades -en funció de si és estiu o hivern-

i té a la seva disposició 9 vehicles per dur a terme la recollida de residus. A part del personal directe

associat a la recollida de residus, cal tenir en compte un encarregat de tots els serveis, que treballa

a jornada completa.

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

% ÚS: 16,53%


44

Taula 35. Personal i medis destinats als serveis de recollida de residus.

PERSONAL HORARI CONDUCTORS PEONS MEDIS

PERSONAL DIRECTE

SELECTIVA 5 equips jornada completa formats per un conductor

3 equips treballen al matí i 2 a la tarda

5 0

3 camions amb 4 caixes compactadores mòbils de 16m3 i 2 caixes obertes 2 remolcadors de caixes

FORM

3 equips jornada completa formats per conductor + peó

HIVERN 3 3 3 camions recol·lectors de càrrega posterior 4 equips jornada completa formats

per conductor + peó ESTIU 4 4

RESTA 1 equip jornada completa format per conductor

1 0 1 camió recol·lector de 9m3 de càrrega posterior

TOTAL 9/10equips (hivern - estiu) Diürn 9/10 conductors 3/4 peons 9 vehicles PERSONAL INDIRECTE 1 encarregat de la recollida de totes les fraccions

2.5 COST DEL SERVEI DE RECOLLIDA ACTUAL

SERVEI DE RECOLLIDA, RENTAT I MANTENIMENT

§ Servei de recollida. Es calcula en funció de les alçades. Aquest mètode de càlcul no té en

compte la utilització dels contenidors. El contracte de recollida estableix un preu unitari

per alçada i uns factors multiplicadors que varien anualment

§ Servei de rentat i manteniment de contenidors. Es calcula en funció dels serveis

contractats de neteja i manteniment per contenidors. En concret, el rentat dels

contenidors d’envasos, paper i cartró i vidre es realitza setmanalment, mentre que els

contenidors de FORM es renten diàriament.

Taula 36. Imports unitaris de càlcul dels serveis de recollida, neteja i manteniment actual per fraccions.

COST UNITARI PER ALÇADA

COST UNITARI RENTAT I

MANTENIMENT Kt IVA (10%) DESPESES DE GESTIÓ

PAPER I CARTRÓ 4,79 € 61,21 € 1,42 € 1,10

6% VIDRE 12,93 € 70,14 € 1,42 € ENVASOS 5,59 € 66,68 € 1,42 € FORM 2,61 € 5,17 € 1,01 € L'IVA està inclòs

en el preu unitari RESTA 3,74 € 3,01 € 1,44 €

SERVEI DE TRANSPORT

El servei de transport només s’aplica sobre les fraccions de recollida selectiva –envasos lleugers,

vidre i paper i cartró-. Es calcula en funció del pes, mitjançant uns preus i coeficients unitaris per

fracció.

Taula 37. Imports unitaris de càlcul del servei de transport actual per fraccions.

COST UNITARI PER KG Kt IVA (10%)

DESPESES DE GESTIÓ

PAPER I CARTRÓ 0,0605 € 1,4205

1,10 6% VIDRE 0,2300 € 1,4205

ENVASOS 0,0968 € 1,4205


45

L’aplicació de cost per tona transportada de recollida selectiva és un mecanisme que penalitza els

resultats de recollida selectiva, ja que a més quantitat recollida, més cost s’afegeix al balanç,

sobretot en el ca del vidre.

VALORACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI DE RECOLLIDA ACTUAL

• El Consell Comarcal únicament realitza la totalitat dels serveis a 19 municipis. A la resta

només realitza el servei de recollida selectiva d’envasos, paper i cartró i vidre.

• Hi ha 9 municipis que han optat pel compostatge com a via única de gestió de la FORM i,

per tant, no tenen implantat el servei de recollida d’aquesta fracció.

• Elevada cobertura de contenidors de Resta, vers una baixa cobertura de contenidors de

recollida selectiva. Aquest fet té un efecte directe sobre els resultats de recollida

selectiva.

• Sobredimensionament del servei en pràcticament de totes les fraccions. La capacitat dels

contenidors no s’aprofita, fet que hauria de permetre una optimització de les freqüències

o de la capacitat instal·lada.

• Penalització a nivell econòmic de la millora de la recollida selectiva. El contracte actual de

recollida selectiva penalitza la millora dels resultats, ja que aplica un criteri en concepte

de transport de preu per quilo recollit, cost que no es reflecteix en el cost real del servei,

ja que la despesa de recollida real no depèn del pes.


46

3 ANÀLISIS DE LA SITUACIO ACTUAL DELS MUNICIPIS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

Alhora de plantejar un canvi de model que tingui com a objectiu maximitzar els resultats de

recollida selectiva, optimitzant el servei, cal tenir en compte que només és possible si es gestiona

la recollida de totes les fraccions, especialment la de la fracció resta, que és la que cal reduir.

En aquest sentit, l’àmbit d’estudi s’ha acotat tenint en compte els municipis que actualment

tenen delegada la recollida de totes les fraccions al Consell Comarcal i aquells que es preveu que

poden arribar a formar part del nou projecte –Capellades, Carme, La Llacuna i Vallbona d’Anoia-.

La resta de municipis exclosos de l’àmbit d’estudi es poden adherir al projecte, però per aspectes

administratius -contractes en vigor amb operadors de recollida-, no es valora que formin part

d’aquesta primera fase de treball.

3.1 MUNICIPIS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

Per aquesta raó només s’han tingut en compte els municipis que tenen delegat o podrien delegar

el 100% de la gestió de la recollida de totes les fraccions al servei al Consell Comarcal.

Taula 38. Municipis amb recollida completa actual, o potencialment completa del Consell Comarcal

GESTIÓ ACTUAL DEL CONSELL COMARCAL HABITATGES POBLACIÓ

ARGENÇOLA COMPLETA 156 2.935 BELLPRAT COMPLETA 72 215 EL BRUC COMPLETA 1.060 2.027 CALONGE DE SEGARRA COMPLETA 127 203 CAPELLADES SELECTIVA 2.584 5.374 CARME SELECTIVA 425 831 CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS COMPLETA 153 183 CASTELLOLÍ COMPLETA 281 556 COPONS COMPLETA 164 325 LA LLACUNA SELECTIVA 726 934 LA POBLA DE CLARAMUNT COMPLETA 1.094 2.219 MONTMANEU COMPLETA 99 169 ORPÍ COMPLETA 106 135 ELS PRATS DE REI COMPLETA 346 551 PUJALT COMPLETA 122 198 RUBIÓ COMPLETA 101 212 SANT MARTÍ SESGUEIOLES COMPLETA 189 382 SANT MARTÍ DE TOUS COMPLETA 632 1.184 SANT PERE SALLAVINERA COMPLETA 98 171 SANTA MARIA DE MIRALLES COMPLETA 73 133 LA TORRE DE CLARAMUNT COMPLETA 1.672 3.827 VALLBONA SELECTIVA 671 1.431 VECIANA COMPLETA 99 176 TOTAL 11.050 24.371


47

3.2 GENERACIÓ DE RESIDUS

S’ha analitzat la generació de residus concreta dels municipis de l’àmbit d’estudi.

Taula 39. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.

ANY CAPTACIÓ

(TN)


ANTERIOR TENDÈNCIA 2000 9.042 -


DE LA CAPTACIÓ DEL 3,48% EN ELS ÚLTIMS 13 ANYS

2001 8.295 -8,3% 2002 10.311 24,3% 2003 11.200 8,6% 2004 8.657 -22,7% 2005 11.256 30,0% 2006 11.697 3,9% 2007 9.197 -21,4% 2008 10.425 13,4% 2009 10.048 -3,6% 2010 9.423 -6,2% 2011 10.234 8,6% 2012 9.259 -9,5% 2013 8.728 -5,7%

La captació absoluta de residus ha disminuït en un 3,48% en els últims 13 anys, tot i que en els

últims dos anys s’ha vist reduïda en un 9,5% i 5,7% respectivament.


Amb l’evolució de la generació per càpita s’ha posat en evidència com la reducció de la generació

real per habitant dels últims 13 anys ha estat més abrupta, reduint-se en una mitjana del 26%. Els

últims dos anys la baixada en la captació és molt semblant a l’absoluta, reduint-se en un 9,7% i 4,8%

respectivament.

-

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000






48

Taula 40. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.

ANY

CAPTACIÓ PER CAPITA

(KG)




DE LA CAPTACIÓ PER CÀPITA DEL 26,05% EN ELS

ÚLTIMS 13 ANYS

2001 503 -8,3% 2002 596 18,6% 2003 612 2,6% 2004 461 -24,7% 2005 580 25,9% 2006 584 0,7% 2007 448 -23,4% 2008 495 10,6% 2009 467 -5,6% 2010 436 -6,8% 2011 472 8,2% 2012 426 -9,7% 2013 405 -4,8%


3.3 RESULTATS DE RECOLLIDA SELECTIVA

Taula 41. Evolució de la recollida selectiva al conjunt dels municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i el 2013

FORM I PODA PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA TOTAL TN % TN % TN % TN % TN % TN % TN 2000 0 0,0% 374 4,1% 365 4,0% 43 0,5% 116 1,3% 8.144 90,1% 9.042 2001 2 0,0% 165 2,0% 86 1,0% 31 0,4% 57 0,7% 7.954 95,9% 8.295 2002 0 0,0% 392 3,8% 363 3,5% 64 0,6% 2 0,0% 9.490 92,0% 10.311 2003 0 0,0% 397 3,5% 368 3,3% 65 0,6% 78 0,7% 10.292 91,9% 11.200 2004 0 0,0% 397 4,6% 369 4,3% 65 0,8% 17 0,2% 7.809 90,2% 8.657 2005 4 0,0% 539 4,8% 362 3,2% 116 1,0% 68 0,6% 10.168 90,3% 11.256 2006 0 0,0% 536 4,6% 332 2,8% 106 0,9% 101 0,9% 10.622 90,8% 11.697 2007 12 0,1% 430 4,7% 372 4,0% 114 1,2% 69 0,7% 8.200 89,2% 9.197 2008 34 0,3% 496 4,8% 377 3,6% 171 1,6% 654 6,3% 8.694 83,4% 10.425 2009 15 0,1% 499 5,0% 430 4,3% 199 2,0% 31 0,3% 8.874 88,3% 10.048 2010 315 3,3% 487 5,2% 423 4,5% 241 2,6% 207 2,2% 7.751 82,3% 9.423 2011 612 6,0% 454 4,4% 415 4,1% 247 2,4% 159 1,6% 8.347 81,6% 10.234 2012 555 6,1% 367 4,1% 398 4,4% 260 2,9% 615 6,8% 6.856 75,7% 9.051 2013 523 3,8% 325 3,8% 415 4,9% 253 3,0% 114 1,3% 6.903 80,9% 8.534

-

100

200

300

400

500

600

700






49

Entre el 2010 i el 2013 –des de l’inici de la recollida de la FORM-, s’estanquen els resultats de

recollida selectiva.

Il·lustració 31. Evolució de la recollida selectiva al conjunt dels municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i el 2013

Pel que fa a la recollida selectiva per municipis, cap d’ells arriba al nivell de recollida selectiva mitjà

de Catalunya, que es situa al 39% -Pujalt, municipi amb millors resultats, va recollir selectivament

un 25,2% dels seus residus al 2013-.

Il·lustració 32. Recollida selectiva per municipis l’any 2013

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

FORM I PODA PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

RESTA

ALTRES

FORM

ENVASOS

VIDRE

PAPER


50

Els resultats de recollida selectiva del conjunt de municipis és molt baix, comparat amb la mitjana

del 2013 de Catalunya. Alhora, si es considera que el 88,8% dels materials de la bossa tipus

catalana són aptes per la recollida selectiva, hi ha un llarg recorregut de millora en els resultats de

l’àmbit territorial estudiat mitjançant l’optimització del model de recollida.

Il·lustració 33. Resultats de recollida selectiva dels municipis de l’àmbit d’estudi, Catalunya i la bossa tipus al 2013

ÀMBIT ESTUDI CATALUNYA BOSSA TIPUS

3.4 BALANÇ ECONÒMIC

La gestió dels residus municipals és un dels serveis municipals amb més influència en els

pressupostos de les administracions locals. És necessari un anàlisi específic de les variables i

partides que repercuteixen en el balanç econòmic i l’adequació de la taxa d’escombraries al

resultat obtingut.

L’estudi del balanç econòmic es realitza independentment a l’ingrés de la taxa d’escombraries. El

dèficit o superàvit obtingut d’aquest primer anàlisi és un indicador de la idoneïtat de la taxa per al

servei de recollida i els resultats obtinguts.

Per a la realització de l’anàlisi econòmic dels 23 municipis de l’àmbit d’estudi s’han tingut en

compte tots els costos i ingressos actuals. En els 19 municipis que actualment tenen delegada la

recollida de totes les fraccions al Consell Comarcal únicament s’han tingut en compte les dades

pròpies del Consell. En els altres quatre casos s’ha treballat amb les dades de cost de recollida i

tractament de FORM i resta que ham facilitat els ajuntaments.

3.4.1 INGRESSOS

Els Sistemes Integrats de Gestió (SIGs) i l’Agència de Residus de Catalunya fomenten models que

promoguin i millorin la recollida selectiva mitjançant incentius econòmics a les entitats locals.

Aquests ingressos es diferencien segons si han meritat com a conseqüència de la fase de recollida

o tractament de residus.


51

Taula 42. Ingressos i variables

INGRÉS ORGANISME VARIABLES

RETORN PER LA RECOLLIDA DE LA FORM ARC Tones recollies Tipologia de municipi rural / urbà % impropis

RETORN PER EL TRACTAMENT DE LA FORM ARC Tones recollides

% impropis

RETORN PER LA RECOLLIDA D'ENVASOS ECOEMBES

Tones recollides % impropis Sistema de recollida Número i volum de contenidors

RETORN PER LA RECOLLIDA DE PAPER I CARTRÓ ECOEMBES 40% de les tones recollides

Sistema de recollida

Número i volum de contenidors

RETORN PER LA RECOLLIDA DE VIDRE ECOVIDRIO Tones recollides

Distància a planta de tractament

VENDA DE PAPER I CARTRÓ Tones aportades

Els ingressos per recollida són els que tenen major impacte en el balanç i els més diversificats -

provenen de 4 organismes diferents-. En canvi, només hi ha un ingrés per tractament, el de l’ARC

per tractament de la FORM. Per estimar el preu de venda del paper i cartró s’ha tingut en compte

la mitjana del preu de mercat establert per Aspapel al 2013, és a dir, 99,34€.

Taula 43. Ingressos de recollida per fracció i municipi

RETORN DEL

CÀNON

RETORN ECOEMBES PAPER I CARTRÓ

VENDA DE PAPER

RETORN ECOVIDRIO

RETORN ECOEMBES ENVASOS

TOTAL INGRESSOS

ARGENÇOLA 0,00 € 38,77 € 157,59 € 502,57 € 308,79 € 968,95 € BELLPRAT 0,00 € 20,02 € 81,36 € 145,27 € 24,64 € 251,27 € EL BRUC 4.681,50 € 653,64 € 2.656,81 € 3.058,15 € 3.868,45 € 14.264,92 € CALONGE DE SEGARRA 0,00 € 52,35 € 212,77 € 259,44 € 408,70 € 880,91 € CAPELLADES 32.023,44 € 2.409,75 € 9.794,78 € 3.486,70 € 8.035,61 € 53.340,53 € CARME 5.660,77 € 228,49 € 928,75 € 1.714,51 € 1.444,71 € 9.748,74 € CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 0,00 € 60,20 € 244,69 € 435,81 € 394,22 € 1.074,72 € CASTELLOLÍ 1.757,60 € 188,29 € 765,35 € 856,64 € 1.098,45 € 4.478,04 € COPONS 0,00 € 118,37 € 481,13 € 290,54 € 757,65 € 1.529,33 € LA LLACUNA 6.295,34 € 263,22 € 1.069,88 € 1.541,65 € 2.230,94 € 11.137,81 € LA POBLA DE CLARAMUNT 1.939,14 € 648,95 € 2.637,77 € 3.042,19 € 4.305,93 € 11.925,02 € MONTMANEU 633,91 € 49,84 € 202,60 € 300,13 € 327,50 € 1.464,14 € ORPÍ 0,00 € 8,93 € 36,28 € 435,81 € 58,28 € 530,37 € ELS PRATS DE REI 1.138,66 € 134,72 € 547,59 € 726,42 € 975,49 € 3.388,16 € PUJALT 0,00 € 152,19 € 618,61 € 871,63 € 769,11 € 2.259,35 € RUBIÓ 0,00 € 38,29 € 155,64 € 581,08 € 254,33 € 991,06 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 874,12 € 117,76 € 478,66 € 290,54 € 406,61 € 2.049,93 € SANT MARTÍ DE TOUS 1.939,79 € 463,20 € 1.882,74 € 1.060,81 € 2.037,15 € 6.920,49 € SANT PERE SALLAVINERA 0,00 € 69,08 € 280,77 € 709,47 € 462,55 € 1.452,79 € SANTA MARIA DE MIRALLES 0,00 € 25,83 € 105,01 € 435,81 € 175,29 € 716,11 € LA TORRE DE CLARAMUNT 1.945,96 € 1.470,85 € 5.978,47 € 4.417,17 € 7.702,82 € 20.044,42 € VALLBONA 10.888,00 € 671,50 € 2.729,40 € 1.462,77 € 2.676,17 € 17.756,34 € VECIANA 0,00 € 57,49 € 233,66 € 450,16 € 175,21 € 859,03 € TOTAL 69.778,23 € 7.941,73 € 32.280,33 € 27.075,27 € 38.898,61 € 168.032,44 €

El 40% dels ingressos actuals provenen de la recollida i tractament de la FORM, seguit per un 22%

dels ingressos per la recollida dels envasos lleugers. Aquestes dues fraccions són les suposen un

major impacte en els ingressos del balanç.


52

Il·lustració 34. Distribució dels ingressos

INGRESSOS PER TONA DE RESIDUS

Per valorar correctament els ingressos i el seu pes al balanç es calcula l’import del retorn per tona

recollida o tractada. Les millores en la recollida de cada fracció afectaran de forma diferent en el

balanç, en funció d’aquesta dada.

Taula 44. Ingressos per tones recollides

FRACCIÓ INGRÉS/TN FORM - RECOLLIDA 32,62 € FORM - TRACTAMENT 34,00 € RECOLLIDA PAPER I CARTRÓ 24,44 € VENDA PAPER I CARTRÓ 99,34 € VIDRE 65,24 € ENVASOS 153,84 €

El retorn d’Ecoembes per la recollida d’envasos és el que aporta major ingrés per tona de material

recollit, seguit per la venda de paper i cartró i el retorn d’Ecoembes per la recollida de vidre. Els

retorns de l’ARC per recollida i tractament de la FORM i d’Ecoembes per la recollida de paper i

cartró tenen ingressos per tona més moderats.

40%

5%18%

15%

22%RETORN DEL CÀNON

RETORN ECOEMBES PAPER ICARTRÓ

VENDA DE PAPER

RETORN ECOVIDRIO

RETORN ECOEMBESENVASOS


53

Il·lustració 35. Ingressos unitaris per tona

3.4.2 DESPESES

Les despeses es diferencien segons si es tracten de la fase de recollida, transport o tractament de

residus. Cadascuna es repercuteix als municipis en funció d’unes variables que determina el

Consell Comarcal i que han acordat els diferents ajuntaments entre ells.

Il·lustració 36. Proporció d’ingressos de recollida, transport, voluminosos i tractament de residus.

COST DE RECOLLIDA, TRANSPORT, NETEJA I VOLUMINOSOS

Taula 45. Variables per les despeses de recollida, rentat i manteniment de contenidors.

COST UNITARI PER ALÇADA

COST UNITARI RENTAT I

MANTENIMENT Kt IVA (10%)

DESPESES DE GESTIÓ

PAPER I CARTRÓ 4,38 € 55,98 € 1,4205 10%

6% VIDRE 11,82 € 64,15 € 1,4205 ENVASOS 5,11 € 60,98 € 1,4205 FORM 2,39 € 4,73 € 1,0081 L'IVA està inclòs

en el preu unitari RESTA 3,42 € 2,75 € 1,43884

Taula 46. Cost dels servei de recollida per municipis i fraccions

24,44 €32,62 € 34,00 €

65,24 €

99,34 €

153,84 €

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

RECOLLIDAPAPER ICARTRÓ

FORM -RECOLLIDA

FORM -TRACTAMENT

VIDRE VENDA PAPERI CARTRÓ

ENVASOS

INGRÉS PER TONA

INGRÉS PER TONA

INGRÉS PER TONA

INGRÉS PER TONA

RECOLLIDA 43%

TRANSPORT4%

VOLUMINOSOS3%

TRACTAMENT 50%


54

COST SERVEI DE RECOLLIDA

PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS

FORM NO DELEGADA

RSU NO DELEGADA SUBTOTAL

ARGENÇOLA 346,72 € 779,25 € 682,61 € 0,00 € 6.780,91 € 8.589,50 € BELLPRAT 187,81 € 233,78 € 50,56 € 0,00 € 2.712,36 € 3.184,51 € EL BRUC 6.948,92 € 5.143,07 € 6.573,30 € 9.860,69 € 94.390,23 € 122.916,20 € CALONGE DE SEGARRA 483,97 € 467,55 € 766,88 € 0,00 € 4.892,69 € 6.611,09 € CAPELLADES 23.288,26 € 5.844,39 € 13.146,60 € 17.886,00 € 78.043,15€ 180.778,98 CARME 2.065,89 € 2.571,53 € 2.410,21 € 7.062,00€ 39.601,00€ 68.383,03€ CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 563,43 € 701,33 € 657,33 € 0,00 € 6.102,82 € 8.024,90 € CASTELLOLÍ 2.015,33 € 818,21 € 1.516,92 € 3.452,90 € 21.970,14 € 29.773,50 € COPONS 1.126,85 € 467,55 € 1.314,66 € 0,00 € 4.882,25 € 7.791,32 € LA LLACUNA 2.253,70 € 1.168,88 € 3.505,76 € 6.900,00€ 42.265,00€ 65.510,22€ LA POBLA DE CLARAMUNT 6.573,30 € 4.909,29 € 7.668,85 € 12.549,97 € 94.833,60 € 126.535,00 € MONTMANEU 845,14 € 467,55 € 547,77 € 1.593,65 € 9.832,32 € 13.286,43 € ORPÍ 187,81 € 350,66 € 219,11 € 0,00 € 5.967,20 € 6.724,78 € ELS PRATS DE REI 1.314,66 € 1.168,88 € 1.752,88 € 3.718,51 € 16.274,18 € 24.229,10 € PUJALT 924,60 € 1.402,65 € 809,02 € 0,00 € 7.182,55 € 10.318,82 € RUBIÓ 375,62 € 935,10 € 876,44 € 0,00 € 5.763,77 € 7.950,93 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 1.155,74 € 2.026,06 € 674,18 € 1.859,25 € 11.595,35 € 17.310,59 € SANT MARTÍ DE TOUS 4.507,41 € 8.104,22 € 3.943,98 € 4.249,72 € 32.548,36 € 53.353,69 € SANT PERE SALLAVINERA 845,14 € 1.168,88 € 876,44 € 0,00 € 8.408,33 € 11.298,78 € SANTA MARIA DE MIRALLES 281,71 € 701,33 € 328,66 € 0,00 € 0,00 € 1.311,70 € LA TORRE DE CLARAMUNT 12.395,36 € 7.247,05 € 13.584,82 € 16.733,29 € 122.802,24 € 172.762,75 € VALLBONA 3.568,36 € 1.285,77 € 3.943,98 € 29.400,00 € 14.880,00 € 70.080,00 € VECIANA 563,43 € 1.402,65 € 303,38 € 0,00 € 5.763,77 € 8.033,23 € TOTAL 72.819,16 € 49.365,63 € 66.154,36 € 115.265,97 € 637492,15 € 941.097,33€

Taula 47. Cost del servei de neteja, manteniment i voluminosos per municipis i fraccions

COST NETEJA I MANTENIMENT COST SERVEI

VOLUMINOSOS

PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS FORM RSU SUBTOTAL

ARGENÇOLA 553,44 € 634,20 € 602,89 € 0,00 € 335,54 € 2.126,06 € 1.511,44 € BELLPRAT 92,24 € 105,70 € 100,48 € 0,00 € 234,88 € 533,30 € 0,00 € EL BRUC 2.674,95 € 2.959,58 € 2.612,54 € 1.167,57 € 5.586,70 € 15.001,34 € 16.576,89 € CALONGE DE SEGARRA 645,68 € 739,90 € 703,38 € 0,00 € 104,86 € 2.193,80 € 0,00 € CAPELLADES 2.398,23 € 2.642,48 € 2.210,61 € 0,00 € 0,00 € 7.251,32 € 0,00 € CARME 1.014,64 € 1.162,69 € 1.105,30 € 0,00 € 0,00 € 3.282,63 € 0,00 € CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 276,72 € 317,10 € 301,45 € 0,00 € 209,71 € 1.104,97 € 344,38 € CASTELLOLÍ 830,16 € 739,90 € 502,41 € 459,95 € 654,30 € 3.186,71 € 2.373,78 € COPONS 276,72 € 211,40 € 301,45 € 0,00 € 0,00 € 789,56 € 1.035,90 € LA LLACUNA 737,92 € 528,50 € 803,86 € 0,00 € 0,00 € 2.070,27 € 0,00 € LA POBLA DE CLARAMUNT 1.937,03 € 2.219,69 € 2.110,13 € 1.486,00 € 4.932,40 € 12.685,24 € 4.964,61 € MONTMANEU 276,72 € 422,80 € 301,45 € 212,29 € 188,74 € 1.401,99 € 638,38 € ORPÍ 184,48 € 317,10 € 200,96 € 0,00 € 322,95 € 1.025,50 € 1.918,05 € ELS PRATS DE REI 645,68 € 528,50 € 803,86 € 495,33 € 629,13 € 3.102,50 € 2.198,62 € PUJALT 1.475,83 € 634,20 € 1.205,79 € 0,00 € 251,65 € 3.567,47 € 1.281,69 € RUBIÓ 368,96 € 422,80 € 401,93 € 0,00 € 142,60 € 1.336,29 € 1.520,72 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 368,96 € 211,40 € 200,96 € 247,67 € 478,14 € 1.507,13 € 911,44 € SANT MARTÍ DE TOUS 830,16 € 845,59 € 904,34 € 566,09 € 1.174,38 € 4.320,57 € 90,20 € SANT PERE SALLAVINERA 830,16 € 739,90 € 803,86 € 0,00 € 218,10 € 2.592,01 € 1.186,89 € SANTA MARIA DE MIRALLES 276,72 € 317,10 € 301,45 € 0,00 € 0,00 € 895,26 € 1.398,64 € LA TORRE DE CLARAMUNT 3.043,91 € 3.276,68 € 3.114,95 € 1.981,33 € 805,29 € 12.222,16 € 0,00 € VALLBONA 1.752,55 € 1.162,69 € 1.205,79 € 0,00 € 0,00 € 4.121,03 € 0,00 € VECIANA 553,44 € 634,20 € 602,89 € 0,00 € 905,95 € 2.696,48 € 1.186,89 € TOTAL 22.045,27 € 21.774,06 € 21.402,72 € 6.616,23 € 17.175,33 € 89.013,60 € 39.138,53 €

Les despeses de recollida, neteja i voluminosos es sumaran dins una partida global al balanç que

es denominarà “recollida”, ja que estan relacionades i es diferencien clarament de les fases de

transport i tractament. La suma d’aquests conceptes per municipis és la següent.

Taula 48. Despeses totals de recollida, neteja i manteniment i voluminosos per municipis


55

TOTAL ARGENÇOLA 12.227,00 € BELLPRAT 3.717,81 € EL BRUC 154.494,43 € CALONGE DE SEGARRA 8.804,89 € CAPELLADES 49.530,58 € CARME 10.330,27 € CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 9.474,26 € CASTELLOLÍ 35.333,99 € COPONS 9.616,78 € LA LLACUNA 8.998,61 € LA POBLA DE CLARAMUNT 144.184,86 € MONTMANEU 15.326,79 € ORPÍ 9.668,33 € ELS PRATS DE REI 29.530,23 € PUJALT 15.167,98 € RUBIÓ 10.807,94 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 19.729,16 € SANT MARTÍ DE TOUS 57.764,45 € SANT PERE SALLAVINERA 15.077,68 € SANTA MARIA DE MIRALLES 3.605,61 € LA TORRE DE CLARAMUNT 184.984,91 € VALLBONA 12.919,14 € VECIANA 11.916,60 € TOTAL 833.212,30 €

El cost de recollida i manteniment més elevat és el de la fracció resta, degut a l’alta freqüència de

recollida, i conseqüentment, l’alt nombre d’alçades a facturar a cada municipi. Tot i així, el cost per

alçada de resta és una de les més econòmiques.

Il·lustració 37. Despeses de voluminosos, recollida i neteja per fraccions

11%

9%

10%

7%58%

5%

PAPER I CARTRÓ

VIDRE

ENVASOS

FORM

RSU

VOLUMINOSOS


56

COST DE TRANSPORT

Taula 49. Despeses de transport per municipis i fracció

COST TRANSPORT

PAPER I CARTRÓ

COST TRANSPORT

VIDRE

COST TRANSPORT ENVASOS

COST TOTAL TRANSPORT SELECTIVA

ARGENÇOLA 145,43 € 2.683,65 € 294,42 € 3.123,51 € BELLPRAT 75,09 € 775,72 € 23,49 € 874,30 € EL BRUC 2.451,85 € 16.330,01 € 3.688,46 € 22.470,33 € CALONGE DE SEGARRA 196,36 € 1.385,37 € 389,68 € 1.971,41 € CAPELLADES 9.039,16 € 18.618,36 € 7.661,74 € 35.319,26 € CARME 857,10 € 9.155,17 € 1.377,49 € 11.389,76 € CASTELLFOLLIT DE R. 225,81 € 2.327,16 € 375,88 € 2.928,86 € CASTELLOLÍ 706,31 € 4.574,31 € 1.047,34 € 6.327,96 € COPONS 444,02 € 1.551,44 € 722,40 € 2.717,86 € LA LLACUNA 987,35 € 8.232,12 € 2.127,14 € 11.346,61 € LA POBLA DE CLARAMUNT 2.434,28 € 16.244,74 € 4.105,58 € 22.784,60 € MONTMANEU 186,97 € 1.602,64 € 312,26 € 2.101,88 € ORPÍ 33,48 € 2.327,16 € 55,56 € 2.416,21 € ELS PRATS DE REI 505,35 € 3.878,96 € 930,10 € 5.314,40 € PUJALT 570,89 € 4.654,33 € 733,33 € 5.958,54 € RUBIÓ 143,63 € 3.102,89 € 242,50 € 3.489,02 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 441,74 € 1.551,44 € 387,69 € 2.380,87 € SANT MARTÍ DE TOUS 1.737,50 € 5.664,52 € 1.942,37 € 9.344,38 € SANT PERE SALLAVINERA 259,11 € 3.788,42 € 441,03 € 4.488,57 € SANTA MARIA DE MIRALLES 96,91 € 2.327,16 € 167,13 € 2.591,20 € LA TORRE DE CLARAMUNT 5.517,26 € 23.586,89 € 7.344,43 € 36.448,58 € VALLBONA 2.518,84 € 7.810,96 € 2.551,65 € 12.881,44 € VECIANA 215,63 € 2.403,79 € 167,05 € 2.786,48 € TOTAL 29.790,05 € 144.577,23 € 37.088,75 € 211.456,03 €

COST DE TRACTAMENT

Ve definit per els preus d’entrada de la FORM a la planta de compostatge i de la resta a l’abocador.

Taula 50. Variables per les despeses de tractament.

COST TRACTAMENT

DESPESES DE GESTIÓ

COST ENTRADA ABOCADOR 54,63 € 6% COST ENTRADA PLANTA DE COMPOSTATGE 36,24 €

Taula 51. Costos de tractament per fraccions i municipis

COST TRACTAMENT

DE RESTA

COST TRACTAMENT

DE FORM COST TOTAL TRACTAMENT

ARGENÇOLA 5.051,34 € 0,00 € 5.051,34 € BELLPRAT 1.876,21 € 0,00 € 1.876,21 € EL BRUC 41.833,38 € 4.040,78 € 45.874,16 € CALONGE DE SEGARRA 4.144,16 € 0,00 € 4.144,16 € CAPELLADES 157.844,00 € 6.078,78 € 163.922,78 € CARME 25.970,00 € 817,76 € 26.787,76 € CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 3.793,66 € 0,00 € 3.793,66 € CASTELLOLÍ 11.607,78 € 1.209,71 € 12.817,50 € COPONS 5.360,61 € 0,00 € 5.360,61 € LA LLACUNA 30.758,00 € 1.078,00 € 31.836,00 € LA POBLA DE CLARAMUNT 50.059,86 € 1.739,80 € 51.799,66 € MONTMANEU 4.041,08 € 466,24 € 4.507,32 € ORPÍ 3.298,84 € 0,00 € 3.298,84 € ELS PRATS DE REI 11.009,87 € 768,67 € 11.778,54 € PUJALT 4.226,64 € 0,00 € 4.226,64 € RUBIÓ 4.680,23 € 0,00 € 4.680,23 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 7.690,41 € 591,42 € 8.281,83 € SANT MARTÍ DE TOUS 24.184,60 € 1.369,33 € 25.553,93 €


57

COST TRACTAMENT

DE RESTA

COST TRACTAMENT

DE FORM COST TOTAL TRACTAMENT

SANT PERE SALLAVINERA 3.360,69 € 0,00 € 3.360,69 € SANTA MARIA DE MIRALLES 2.721,54 € 0,00 € 2.721,54 € LA TORRE DE CLARAMUNT 69.325,37 € 1.510,45 € 70.835,82 € VALLBONA 24.636,00 € 1.667,39 € 26.303,39 € VECIANA 3.484,40 € 0,00 € 3.484,40 € TOTAL 500.958,67 € 21.338,35 € 522.297,02 €

La despesa de tractament de la fracció resta és la més elevada. Aquesta fracció, a més del cost

fixat per al seu abocament, porta associada una despesa en concepte de cànon, que ha

incrementat pràcticament el 50% els darrers 4 anys i que es preveu que arribi a 50€/tona l’any

2020. Per tant, la reducció de la fracció resta és estratègica per la millora dels resultats del balanç

econòmic.

Il·lustració 38. Despesa de tractament per fraccions

DESPESA PER TONA DE RESIDUS

Per poder determinar què implica cada tona recollida en termes de despesa s’ha calculat el cost

per tona de cada despesa i fracció.

Taula 52. Despeses unitàries de recollida, neteja, transport i tractament per fraccions

TN

RECOLLIDA NETEJA TRANSPORT TRACTAMENT COST TOTAL PER TONA

€ €/TN € €/TN € €/TN € €/TN VIDRE 415,01 49.365,63 € 118,95 € 21.774,06 € 52,47 € 144.577,23 € 348,37 € 0,00 € 0,00 € 519,79 € ENVASOS 252,85 66.154,36 € 261,63 € 21.402,72 € 84,65 € 37.088,75 € 146,68 € 0,00 € 0,00 € 492,96 € PAPER I CARTRÓ 324,95 72.819,16 € 224,09 € 22.045,27 € 67,84 € 29.790,05 € 91,68 € 0,00 € 0,00 € 383,61 € FORM 523,06 115.265,00 € 220,37 € 6.616,23 € 12,65 € 0,00 € 0,00 € 21.338,35 € 40,80 € 273,81 € RSU 6.903,44 637.492,00 € 92,34 € 17.175,33 € 2,49 € 0,00 € 0,00 € 500.958,67 € 72,57 € 167,40 €

Una tona de recollida selectiva té un fort impacte en la despesa, duplicant l’impacte econòmic de

recollida d’una tona de resta o FORM.

El cost del transport per tona és el que penalitza la recollida selectiva. Amb l’estructura de costos

actuals, és a dir amb els contracte vigent de recollida, un increment de la recollida selectiva faria

COST TRACTAMENT DE

RESTA96%

COST TRACTAMENT DE

FORM4%


58

inassumible el balanç global. Però el fet que el cost de tractament de la fracció resta incrementa

any rere any, tampoc suportaria mantenir els nivells actual de recollida de resta.

Il·lustració 39. Despeses unitàries per tona recollida

3.4.3 BALANÇ ECONÒMIC

El balanç econòmic reflecteix el conjunt d’ingressos i despeses derivats de la gestió de residus

municipals i el seu resultat. S’analitza el balanç econòmic tant per el conjunt dels municipis de

l’àmbit d’estudi, amb els serveis que els presta el Consell Comarcal, com els municipis on el

Consell Comarcal du a terme la recollida de totes les fraccions.

Taula 53. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi

COST DE RECOLLIDA

COST DE NETEJA I

MANTENIMENT COST DE

TRANSPORT

COST DE RECOLLIDA D

EVOLUMINOSOS COST DE

TRACTAMENT INGRESSOS I RETORNS

BALANÇ GLOBAL POBLACIÓ

COST PER HABITANT

ARGENÇOLA -8.589,50 € -2.126,06 € -3.123,51 € -1.511,44 € -5.051,34 € 968,95 € -19.432,90 € 215 90,39 € BELLPRAT -3.184,51 € -533,30 € -874,30 € 0,00 € -1.876,21 € 251,27 € -6.217,05 € 89 69,85 € EL BRUC -122.916,20 € -15.001,34 € -22.470,33 € -16.576,89 € -45.874,16 € 14.264,92 € -208.574 € 2027 102,90 € CALONGE DE S. -6.611,09 € -2.193,80 € -1.971,41 € 0,00 € -4.144,16 € 880,91 € -14.039,55 € 203 69,16 € CAPELLADES -138.208 € -7.251,32 € -35.319,26 € 0,00 € -163.922,78 € 53.340,53 € -291.361,23 € 5374 54,22 € CARME -53.710,64 € -3.282,63 € -11.389,76 € 0,00 € -26.787,76 € 9.748,74 € -85.422,05 € 831 102,79 € CASTELLFOLLIT r. -8.024,90 € -1.104,97 € -2.928,86 € -344,38 € -3.793,66 € 1.074,72 € -15.122,05 € 183 82,63 € CASTELLOLÍ -29.773,50 € -3.186,71 € -6.327,96 € -2.373,78 € -12.817,50 € 4.478,04 € -50.001,41 € 556 89,93 € COPONS -7.791,32 € -789,56 € -2.717,86 € -1.035,90 € -5.360,61 € 1.529,33 € -16.165,92 € 325 49,74 € LA LLACUNA -56.093,34 € -2.070,27 € -11.346,61 € 0,00 € -31.836,00 € 11.137,81 € -90.208,41 € 934 96,58 € LA POBLA DE C. -126.535 € -12.685,24 € -22.784,60 € -4.964,61 € -51.799,66 € 11.925,02 € -206.844 € 2219 93,22 € MONTMANEU -13.286,43 € -1.401,99 € -2.101,88 € -638,38 € -4.507,32 € 1.464,14 € -20.471,85 € 169 121,14 € ORPÍ -6.724,78 € -1.025,50 € -2.416,21 € -1.918,05 € -3.298,84 € 530,37 € -14.853,01 € 135 110,02 € ELS PRATS DE REI -24.229,10 € -3.102,50 € -5.314,40 € -2.198,62 € -11.778,54 € 3.388,16 € -43.235,01 € 551 78,47 € PUJALT -10.318,82 € -3.567,47 € -5.958,54 € -1.281,69 € -4.226,64 € 2.259,35 € -23.093,81 € 198 116,64 € RUBIÓ -7.950,93 € -1.336,29 € -3.489,02 € -1.520,72 € -4.680,23 € 991,06 € -17.986,12 € 212 84,84 € SANT MARTÍ S. -17.310,59 € -1.507,13 € -2.380,87 € -911,44 € -8.281,83 € 2.049,93 € -28.341,93 € 382 74,19 € SANT MARTÍ DE T. -53.353,69 € -4.320,57 € -9.344,38 € -90,20 € -25.553,93 € 6.920,49 € -85.742,28 € 1184 72,42 € SANT PERE S. -11.298,78 € -2.592,01 € -4.488,57 € -1.186,89 € -3.360,69 € 1.452,79 € -21.474,14 € 171 125,58 € SANTA MARIA m. -1.311,70 € -895,26 € -2.591,20 € -1.398,64 € -2.721,54 € 716,11 € -8.202,25 € 133 61,67 € LA TORRE DE C. -172.762,75 € -12.222,16 € -36.448,58 € 0,00 € -70.835,82 € 20.044 € -272.224 € 3827 71,13 € VALLBONA -53.078,11 € -4.121,03 € -12.881,44 € 0,00 € -26.303,39 € 17.756,34 € -78.627,64 € 1431 54,95 € VECIANA -8.033,23 € -2.696,48 € -2.786,48 € -1.186,89 € -3.484,40 € 859,03 € -17.328,45 € 176 98,46 € TOTAL -941.097 € -89.013 € -211.456,03 € -39.138,53 € -522.297,02 € 168.032 € -1.634.970€ 21525 75,96 €

92,34 €

220,37 € 224,09 €261,63 €

118,95 €2,49 €

12,65 €67,84 €

84,65 €

52,47 €72,57 €

40,80 €

91,68 €

146,68 €

348,37 €

0,00 €

100,00 €

200,00 €

300,00 €

400,00 €

500,00 €

600,00 €

RSU FORM PAPER ICARTRÓ

ENVASOS VIDRE

€€ €€/TN

/TN

/TN

/TN

TRANSPORT

TRACTAMENT

NETEJA

RECOLLIDA


59

Il·lustració 40. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi

Il·lustració 41. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi

-1.650.000 €-1.600.000 €-1.550.000 €-1.500.000 €-1.450.000 €-1.400.000 €-1.350.000 €-1.300.000 €-1.250.000 €-1.200.000 €-1.150.000 €-1.100.000 €-1.050.000 €-1.000.000 €-950.000 €-900.000 €-850.000 €-800.000 €-750.000 €-700.000 €-650.000 €-600.000 €-550.000 €-500.000 €-450.000 €-400.000 €-350.000 €-300.000 €-250.000 €-200.000 €-150.000 €-100.000 €-50.000 €

- €50.000 €100.000 €150.000 €200.000 €

INGRESSOS-RETORNS I VENTA DESPESES DE RECOLLIDA DESPESES DE TRACTAMENT BALANÇ GLOBAL

-400000

-350000

-300000

-250000

-200000

-150000

-100000

-50000

0

50000

100000

COST DE RECOLLIDA COST DE NETEJA I MANTENIMENTCOST DE TRANSPORT COST DE RECOLLIDA D EVOLUMINOSOSCOST DE TRACTAMENT INGRESSOS I RETORNSBALANÇ GLOBAL


60

3.4.4 BALANÇ PER TONA DE RESIDUS

L’anàlisi del balanç absolut realitzat permet veure els impactes reals de cada partida, però per

analitzar els efectes que tindria possibles variacions dels resultats de recollida selectiva en el

balanç econòmic és necessari l’anàlisi dels ingressos i despeses actuals per tona recollida i

tractada.

S’ha determinat els impactes concrets de les partides d’ingrés i despesa de cada fracció al balanç

econòmic.

Taula 54. Ingressos, despeses i balanç per tona recollida de cada fracció

RETORNS COST

RECOLLIDA COST NETEJA COST

TRANSPORT COST

TRACTAMENT BALANÇ RESTA 0,00 € -92,34 € -2,49 € 0,00 € -72,57 € -167,40 € FORM 66,62 € -220,37 € -12,65 € 0,00 € -40,80 € -207,19 € PAPER I CARTRÓ 123,78 € -224,09 € -67,84 € -91,68 € 0,00 € -259,83 € ENVASOS 153,84 € -261,63 € -84,65 € -146,68 € 0,00 € -339,12 € VIDRE 65,24 € -118,95 € -52,47 € -348,37 € 0,00 € -454,55 €

El cost de transport fa que la recollida selectiva sigui la que genera més dèficit en el balanç per kg

recollit. Per premiar la recollida selectiva econòmicament seria necessari que el dèficit per tona

recollida d’envasos, paper i cartró, vidre fos inferior al dèficit de la fracció resta. Actualment passa

exactament el contrari. És més beneficiós econòmicament -és a dir aporta un dèficit inferior- la

recollida de la fracció resta.

Il·lustració 42. Ingressos, despeses i balanç per tona recollida de cada fracció

66,62 €123,78 € 153,84 €

65,24 €

-92,34 €

-220,37 € -224,09 €-261,63 €

-118,95 €

-67,84 €

-84,65 €

-52,47 €-72,57 €

-40,80 €

-91,68 €

-146,68 €

-348,37 €

-600,00 €

-500,00 €

-400,00 €

-300,00 €

-200,00 €

-100,00 €

0,00 €

100,00 €

200,00 €RESTA FORM

PAPER ICARTRÓ ENVASOS VIDRE

€€ €€/TN

/TN

/TN

/TN

COST TRANSPORT

COST TRACTAMENT

COST NETEJA

COST RECOLLIDA

RETORNS

BALANÇ


61

3.5 BALANÇ D’EMISSIONS

La recollida i el tractament de residus generen emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte

hivernacle (GEH). Aquesta contribució procedeix tant de l’ús de combustibles fòssils com de la

combustió directa de residus o la generació de gas metà a les fases de fermentació de la matèria

orgànica.

A nivell global de Catalunya durant els últims 20 anys les emissions procedents de tots els sectors

han augmentat. Entre els anys 2007 i 2009 hi va haver un període de decreixement de les

emissions globals, però al 2010 van tornar a incrementar. Pel que fa al sector concret dels residus,

les emissions de CO2 han anat augmentant constantment des del 1990 fins a l’actualitat. En

concret, hi ha hagut un augment del 93% respecte les emissions de l’any 1990 procedents del

tractament i eliminació de residus.

Tenint en compte que les emissions de CO2 i altres GEH procedents del tractament i l’eliminació

de residus suposa un 6,4% del total d’emissions, és important optimitzar els sistemes de recollida i

tractament per tal de minimitzar l’impacte d’aquest sector en la composició atmosfèrica.

Per tal de poder valorar quin impacte té aquest servei a la població en el medi ambient i, en

concret, en el clima, és interessant mesurar la petjada de carboni mitjançant la quantificació dels

gasos d’efecte hivernacle. La mesura dels GEH de la situació actual ens permetrà comparar-la amb

els possibles escenaris alternatius que es puguin plantejar.

El balanç d’emissions s’ha dut a terme a partir de la calculadora d’emissions de gasos amb efecte

hivernacle de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. En els factors d’emissió de GEH establerts per

l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic s’inclouen les emissions generades per la gestió de residus

municipals, des que les fraccions són dipositades als contenidors fins el seu tractament final,

incloent recollida, transport, plantes de transferència, pretractament i tractament finalista.

VALORACIÓ DEL BALANÇ ECONÒMIC ACTUAL

• Baix nivell d’ingressos degut als pobres resultats de recollida selectiva.

• El cost de recollida representa la partida més elevada del balanç.

• Alt impacte de la partida de despesa pel tractament de la fracció resta, que es preveu que

incrementi un 60% l’any 2016 i un 100% l’any 2020.

• Greu penalització de la millora de la recollida selectiva a nivell de balanç econòmic, degut

al sistema de pagament del cost del transport, la qual cosa impedeix compensar

l’increment del cost de tractament de la fracció resta millorant els resultats de recollida

selectiva.


62

La unitat de càlcul pels gasos d’efecte hivernacle són grams de CO2 equivalent, que no només

inclou el CO2 sinó que també té en compte el metà, l’òxid de nitrogen, els hidrofluorocarburs,

perfluorocarburs i l’hexafluorur de sofre.

El càlcul de les emissions s’ha dut a terme per els 23 municipis amb recollida completa o

potencialment completa per part del Consell Comarcal de l’Anoia, per fer-les comparables a les

emissions que es calcularan del model òptim de recollida.

Taula 55. Emissions de CO2 per fracció de residus recollida, transportada i gestionada al 2013

FRACCIÓ CAPTACIÓ DE RESIDUS 2013

FACTOR D'EMISSIÓ DE CO2

EMISSIONS DE CO2

KG g CO2eq/unitat TONES FORM 523.060 109,65 57,35 ENVASOS LLEUGERS 252.851 126,51 31,99 PAPER I CARTRÓ 324.948 62,84 20,42 VIDRE 415.010 36,93 15,33 RESTA 6.903.440 1.028,97 7.103,43 EMISSIONS TOTALS 8.419.309 7.228,52

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic estableix uns coeficients per fracció que corresponen ales

emissions generades des de que el residu es diposita als contenidors, fins el seu tractament final.

Això inclou recollida, transport a les plantes de transferència i a plantes de tractament. Aquests

coeficients reflecteixen les fraccions que tenen un impacte més negatiu en el medi ambient en

concepte d’emissions. Una tona de vidre gestionada, emet només un 3,5% de les emissions que

emet una tona de fracció resta. De la mateixa manera, una tona de paper i cartró, FORM i envasos

lleugers emeten un 6,1%, 10,6% i un 12,2% respectivament de les emissions d’una tona de resta.

Aquests factors evidencien l’alt impacte ambiental de la fracció resta, i la necessitat de minimitzar

la seva captació. Una de les formes d’aconseguir-ho és optimitzant el model de recollida,

maximitzant la captació de FORM i recollida selectiva.

Il·lustració 43. Emissions de CO2 per fracció de residus recollida, transportada i gestionada al 2013

0,8%

0,4% 0,3%

0,2%

98,3%

FORM

Envasos lleugers

Paper i cartró

Vidre

Resta


63

L’any 2013 es van emetre 7.228 tones de CO2 com a conseqüència de la recollida, transport i gestió

de residus dels 23 municipis. D’aquestes tones el 98,3% provenen de la gestió de la fracció resta, el

que evidencia la necessitat d’optimitzar els models de recollida i minimitzar les emissions de CO2 a

l’atmosfera.

VALORACIÓ DEL BALANÇ D’EMISSIONS ACTUAL

• Alt impacte ambiental en el procés de recollida, transport i tractament de la fracció resta,

en concepte d’emissions de CO2.

• Necessitat d’implantar models de recollida de residus que minimitzin la fracció resta.

ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA

64

4 ESCENARI ÒPTIM DE RECOLLIDA

4.1 CRITERIS PREVIS

La comarca de l’Anoia requereix un nou plantejament de model de gestió de residus que permeti

maximitzar la recollida selectiva, ja que en l’actualitat els resultats estan molt per sota de la mitja

catalana. El sistema de recollida actual, basat en àrees d’aportació de vorera té un sostre de

resultats tant qualitatius com quantitatius, ja que depèn de la voluntat individual dels generadors,

i no es coneix cap experiència a Catalunya on els impropis de la FORM recollida mitjançant aquest

sistema es situï per sota del 5% d’impropis.

D’altra banda el model implantat en els municipis rurals, amb l’autocompostatge com a via única

de gestió de la FORM, no ha donat els resultats esperats i la FORM generada acaba en gran

mesura al contenidor de resta.

Cal considerar també la tendència actual d’increment del cànon sobre la disposició del rebuig dels

residus municipals, fet que requerirà que el nou model plantejat permeti contenir i minimitzar la

fracció resta, amb l’objectiu d’estabilitzar el balanç associat a la gestió de residus, i com a

conseqüència directa, la taxa d’escombraries.

Les característiques territorials i comarcals s’han tingut en compte a l’hora de determinar el model

òptim de recollida. El gran nombre de nuclis rurals i l’elevada dispersió han estat factors clau en la

confecció i personalització del model de recollida de residus de la comarca.

El nou model de recollida diferencia entre els municipis de més de 500 habitants, on es preveu

implantar un model de recollida de responsabilització del generador domèstic i comercial amb

aportacions individualitzades de totes les fraccions, i els nuclis més rurals amb menys de 500

habitants, on es preveu la instal·lació d’àrees tancades d’aportació amb accés restringit i

identificació dels veïns.

Els criteris que s’han tingut en compte per determinar el nou model han estat:

MÀXIMA CAPTACIÓ I QUALITAT DE LES DIFERENTS FRACCIONS, ESPECIALMENT DE LA FORM

El model es definirà per tal de maximitzar els resultats quantitatius i qualitatius de recollida

selectiva i minimitzar la fracció resta, assolint un resultat mínim del 70% per els municipis amb

recollida porta a porta i del 40% per els municipis rurals amb recollida en àrees d’aportació

tancades, sobre el 11% de recollida selectiva actual.


65

El model s’ha definit tenint en compte que ha de permetre assolir un nivell d’impropis de la FORM

mig del 5% i dels envasos del 20%.

ADAPTACIÓ DEL MODEL DE RECOLLIDA A LES CARACTERÍSTIQUES TERRITORIALS

Es distingiran dues tipologies de zones:

§ Municipis amb més de 500 habitants, on es preveu la recollida domèstica i comercial

mitjançant l’aportació individualitzada de la FORM, els envasos lleugers, el paper i el cartró,

el vidre i la resta, tant domèstica com comercial.

§ Municipis amb menys de 500 habitants, on es preveu la recollida en àrees d’aportació

tancades amb accés restringit i identificació del generador. Cada àrea donarà servei a unes

30 – 50 famílies i contindrà contenidors de totes les fraccions. Els grans productors podran

disposar d’àrees tancades pròpies o emmagatzemar els residus dins la seva propietat.

L’objectiu dels models plantejats en les diferents zones responen a criteris d’optimització i

d’eficiència del servei.

ESTABLIMENT DE MODELS COMPATIBLES PER OPTIMITZAR EL SERVEI DE RECOLLIDA

El nou model contempla que els diferents sistemes de recollida previstos -per la zona amb

recollida porta a porta i la zona amb recollida en àrees d’aportació tancades- siguin compatibles a

nivell d’equips per tal d’optimitzar el servei. Així, es l’ús de vehicles de càrrega posterior per tal de

fer compatible els dos models de recollida. D’aquesta manera es poden incorporar els nuclis rurals

amb recollida en àrees d’aportació a les rutes de recollida porta a porta i evitar duplicitat de rutes

en el servei.

MÀXIMA INDIVIDUALITZACIÓ DE L’APORTACIÓ DE TOTES LES FRACCIONS

Als municipis amb menys de 500 habitants es planteja la recollida amb àrees d’aportació tancades

i amb identificació del generador per tal d’optimitzar el servei de recollida en municipis rurals.

L’existència d’aquestes àrees obertes podria comportar problemàtiques com l’abocament de

residus incontrolat per part de veïns d’altres municipis. Per evitar aquestes incidències es preveu el

tancament de les àrees d’aportació, amb targetes per els veïns de cada municipi amb aquest

sistema de recollida, per tal que només ells puguin accedir a les àrees en qüestió.

ÚS OBLIGATORI DE BOSSES COMPOSTABLES PER A L’APORTACIÓ DE LA FORM

L’ús de bossa compostable té com a propòsit principal la millora de la qualitat de la fracció. En

l’actualitat el retorn del cànon tant per recollida com per tractament de residus té en compte el


66

nivell d’impropis de la FORM. Per impropis superiors al 15% el retorn del cànon és 0, mentre que

quant més s’acosta els impropis al 15%, més disminueix el retorn per tona de FORM recollida.

Caldrà establir un protocol de lliurament de bosses compostables per tal de garantir-ne l’accés a

tots els habitatges i comerços.

ESTABLIMENT DE SISTEMES DE CONTROL DE LA PARTICIPACIÓ I DE LES INCIDÈNCIES

El sistema de recollida que es preveu, amb aportació individualitzada de totes les fraccions,

requereix un seguiment molt acurat que garanteixi l’èxit. Tant el nivell de participació com les

incidències detectades durant el servei s’han de seguir diàriament per resoldre-les i incrementar

la captació. La dispersió i la quantitat de nuclis als quals se’ls hi ofereix el servei de recollida amb

aportació individualitzada fa altament recomanable la implementació d’un sistema de control

automatitzat. Qualsevol altre plantejament o model del sistema de control i seguiment

representaria un increment significatiu de temps de treball i per tant del costos. En aquest sentit

es preveu realitzar l’aportació amb cubells amb tag, associat a l’habitatge, que permetrà realitzar

aquest control per part del tècnics responsables del servei, i controlar l’entrada a les àrees

d’aportació tancades mitjançant targetes personalitzades per cada usuari.


67

4.2 ZONIFICACIÓ

4.2.1 CRITERIS DE ZONIFICACIÓ

Per tal d’optimitzar el model de gestió de residus és necessari el control integral de la recollida de

totes les fraccions per part del mateix gestor. L’escenari òptim de recollida es calcula a partir de

l’agrupament dels municipis que tenen cedides la recollida de totes les fraccions al Consell

Comarcal de l’Anoia i aquells que, tot i que actualment només tenen cedida la recollida dels

envasos lleugers, el paper i el cartró i el vidre, es preveu que es puguin adherir al nou model.

Il·lustració 44. Municipis amb previsió del Consell Comarcal de l’Anoia com a gestor de residus únic


68

POBLACIÓ

S’ha diferenciat entre municipis de més de 500 habitants i municipis de menys de 500 habitants.

Aquesta zonificació permetrà aplicar criteris d’eficiència del servei en funció de la generació i de la

previsió de captació de cada municipi.

Il·lustració 45. Municipis amb població superior i inferior a 500 habitants

SITUACIÓ GEOGRÀFICA / POBLACIÓ

S’han determinat 8 sectors que prenen en consideració la tipologia de municipi, el nombre

d’habitants, les vies de comunicació i la proximitat geogràfica entre ells. Cadascun d’aquests

sectors configura una ruta de recollida equilibrada a nivell de quilòmetres recorreguts i població.


69

Il·lustració 46. Zonificació segons situació geogràfica i població

4.3 DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE RECOLLIDA PREVIST

4.3.1 SISTEMA DE RECOLLIDA PER ALS MUNICIPIS >500 HABITANTS

Es preveu una recollida porta a porta individualitzada i homogeneïtzada de les 5 fraccions dels

residus domiciliaris i comercials. El model d’aportació és diferent per els dos tipus de generadors.

No es contempla el compostatge com a via única de gestió, sinó es que considera com un sistema

complementari al model de gestió proposat.

MODEL D’APORTACIÓ DELS RESIDUS DOMICILIARIS

S’ha establert un calendari de recollida per tal que els veïns deixin la fracció pertinent a la porta de

l’habitatge. Per tal de garantir els millors resultats possibles s’ha partit de la base de fomentar la


70

màxima individualització, però minimitzant la inversió. Així, el model previst per a l’aportació dels

residus domiciliaris és el següent:

Il·lustració 47. Model proposat per la recollida porta a porta de residus domiciliaris en les poblacions de més de 500 habitants.

Aquest model, a més de reduir la inversió inicial, permet portar el control d’aportació i incidències

totes les fraccions. Els objectius que persegueix el model finalment definit són els següents:

§ Maximitzar la captació i la qualitat de totes les fraccions. El fet de recollir totes les fraccions,

inclòs el vidre i eliminar tots els contenidors del carrer, individualitzar totes les aportacions,

controlar les aportacions i les incidències associades a la recollida de totes les fraccions i

establir un sistema homologat per a l’aportació de l’emergència, permet preparar el

sistema per obtenir resultats superiors al 70% de recollida selectiva amb una qualitat

òptima de totes les fraccions.

§ Facilitar la comprensió del missatge i de la separació en origen. Cada família rebrà el

material per a la separació en origen i per a l’aportació dels residus a la via pública, de

manera que es facilita la separació en origen amb un sistema d’emmagatzematge flexible.

La ciutadania rebrà un missatge positiu amb una solució al problema d’emmagatzematge

dels residus als habitatges.

§ Minimitzar la fuga de residus. El fet d’instal·lar un transponedor -TAG- als cubells per a

l’aportació dels residus a la via pública , fomenta la participació i evita part de la fuga per

exportació de residus gràcies al fet que es pot fer un seguiment i control de la participació.

§ Optimitzar el servei de recollida. La traçabilitat del servei permet optimitzar rutes i

freqüències de recollida, recursos humans i materials, etc. Això permet ajustar els costos de

FRACCIÓ ORGÀNICA L'objectiu és reduir les males olors en la separació en origen i facilitar l'aportació d'aquesta fracció. Amb la bossa compostable augmenta la qualitat.

A LA CUINA Cubell marró airejat de 7 l + bossa compostable

A LA VIA PÚBLICA Cubell marró de 20 l

ENVASOS LLEUGERS / PAPER I CARTRÓ / VIDRE Cubell ambivalent L’objectiu és endreçar i controlar l’aportació contenint la inversió.

RESTA Cubell de 20l gris L’objectiu és individualitzar i homogeneïtzar tant la separació en origen com l’aportació de la fracció.


71

recollida en funció de les necessitats. D’altra banda el fet de fer compatible la recollida de la

del porta a porta amb les àrees d’aportació tancades, permet incrementar els ritmes de

recollida.

§ Preparar el model per implantar sistemes de pagament per generació en el futur. El sistema

d’identificació automatitzada de les aportacions permet implantar sistemes de pagament

per generació sense necessitat de realitzar noves inversions complementàries.

A part de les fraccions de recollida previstes es preveu una recollida de tèxtil sanitari i excrements

d’animals domèstics cadascun dels dies de recollida, que s’haurà de treure en una bossa

identificada amb un adhesiu.

MODEL D’APORTACIÓ DELS RESIDUS COMERCIALS

La recollida porta a porta comercial inclou tots els establiments comercials, d’hostaleria i

restauració i oficines, així com els equipaments municipals. S’establirà un calendari de recollida

mitjançant el qual els comerciants podran depositar la fracció corresponent davant l’establiment.

L’aportació dels residus comercials es realitzarà mitjançant bujols o contenidors, en funció de la

generació i la capacitat d’emmagatzematge, excepte en el cas del cartró comercial que es preveu

que es realitzi plegat i lligat.

Els bujols i contenidors seran propietat de l’establiment, el qual serà el responsable del seu

emmagatzematge i de la neteja. Per tant, el contenidors romandran dins l’establiment i es trauran

a la via pública el dia fixat en el calendari.

Per tal de definir les necessitats de contenerització de cada establiment un tècnic realitzarà una

visita per analitzar la generació i l’espai d’emmagatzematge. D’aquesta manera es realitzarà una

proposta de contenerització personalitzada per cada establiment que es definirà juntament amb

el seu responsable.


72

Il·lustració 48. Model proposat per la recollida porta a porta de residus domiciliaris

4.3.2 SISTEMA DE RECOLLIDA PER ALS MUNICIPIS <500 HABITANTS

El conjunt de municipis amb <500 habitants tan sols sumen el 12% de la població total dels

municipis contemplats en l’estudi, pel que la generació prevista d’aquest conjunt de nuclis és molt

baixa. Amb l’objectiu d’optimitzar el servei, a la vegada de garantir la màxima captació de

recollida selectiva, es mantindrà el model de contenidor, que permet espaiar la freqüència de

recollida i reduir costos, però en àrees tancades amb identificació electrònica, a les quals només

tindran accés uns veïns determinats. Cada habitatge tindrà una targeta electrònica que li donarà

accés a una àrea determinada, de manera que es controlarà l’aportació, esdevenint àrees

d’aportació comunitàries d’ús restringit.

FORM / ENVASOS LLEUGERS / VIDRE / RESTA Bujol o contenidor en funció de les necessitats de cada establiment.

PAPER I CARTRÓ Plegat i lligat, ja que pel seu volum utilitzar un contenidor no facilita la separació, l’emmagatzematge ni l’aportació a la via pública.

120 L 240 L 1.100 L


73

Es proposa substituir els contenidors actuals per contenidors de càrrega posterior per totes les

fraccions, per tal d’unificar el servei de la recollida porta a porta i la de les àrees d’aportació,

instal·lant contenidors compatibles amb tots els vehicles que executaran el servei. Per el càlcul de

les àrees d’aportació necessàries, s’ha estimat que hi hagi una àrea d’aportació per cada 30/40

habitatges, en funció del municipi.

Taula 56. Àrees d’aportació tancades necessàries per nucli

Nº D'ÀREES D'APORTACIÓ TANCADES

ARGENÇOLA 6 BELLPRAT 2 CALONGE DE SEGARRA 5 CATELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 5 COPONS 6 MONTMANEU 4 ORPÍ 4 PUJALT 4 RUBIÓ 4 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 7 SANT PERE SALLAVINERA 3 SANTA MARIA DE MIRALLES 3 VECIANA 3 TOTAL 56

Il·lustració 49. Model proposat per la recollida de residus domiciliaris i comercials de la zona rural

RESTA/ ENVASOS LLEUGERS / PAPER I CARTRÓ / VIDRE Contenidors de 1.100 l, excepte el vidre, que es preveu en contenidor de 240 l

FORM Compostadors comunitaris

EXEMPLES D’ÀREA D’APORTACIÓ TANCADA

FORM


74

4.4 PREVISIÓ DE CAPTACIÓ PER FRACCIÓ

4.4.1 PREVISIÓ DE CAPTACIÓ ANUAL PER FRACCIONS I SISTEMA DE RECOLLIDA

Una vegada definit el model i prèviament al dimensionament del nou servei, s’ha elaborat una

previsió de la captació per fraccions i models de recollida en base a la generació actual. L’estimació

dels resultats de captació s’ha realitzat a partir de l’estimació de generació per nucli, en base als

criteris descrits anteriorment. El càlcul de captació de les diferents fraccions s’ha basat en els

criteris descrits a la següent taula:

Taula 57. Previsió de generació i captació per model de recollida i fracció (%)

PREVISIÓ PaP PREVISIÓ RURAL

FORM 30,0% 15,0% PODA I JARDINERIA 1,0% 0,0% PYC 16,0% 10,0% VIDRE 8,0% 6,0% ENVASOS LLEUGERS 9,0% 6,0% ALTRES 6,0% 3,0% RESTA 30,0% 60,0% TOTAL 100,0% 100,0%

A partir d’aquests criteris s’ha calculat la captació per nucli, tenint en compte una reducció de

residus d’un 10%, degut a la previsió de fuga i a efectes de prevenció. Es preveu un resultat de

recollida selectiva del 70% per als municipis amb recollida porta a porta i del 40% per els municipis

amb recollida en àrees tancades comunitàries d’ús restringit.

Il·lustració 50. Previsió de captació anual per fracció a nivell global

Taula 58. Previsió de de captació anual per model de recollida, nucli i fracció (kg)

GENERACIÓ PREVISTA FORM

PODA I JARDINERIA PIC VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA

PORTA A PORTA 6.661.778,0 1.998.533,4 66.617,8 1.065.884,5 532.942,2 599.560,0 399.706,7 1.998.533,4 CAPELLADES 1.258.295,7 377.488,7 12.583,0 201.327,3 100.663,7 113.246,6 75.497,7 377.488,7 CARME 323.208,2 96.962,5 3.232,1 51.713,3 25.856,7 29.088,7 19.392,5 96.962,5 CASTELLOLÍ 237.058,2 71.117,5 2.370,6 37.929,3 18.964,7 21.335,2 14.223,5 71.117,5

FORM30,0%

PODA I JARDINERIA

1,0%

PIC16,0%

VIDRE8,0%

ENVASOS 9,0%

ALTRES6,0%

RESTA30,0%

FORM

PODA I JARDINERIA

PIC

VIDRE

ENVASOS

ALTRES

RESTA


75

GENERACIÓ PREVISTA FORM


EL BRUC 845.666,7 253.700,0 8.456,7 135.306,7 67.653,3 76.110,0 50.740,0 253.700,0 LA LLACUNA 541.720,8 162.516,2 5.417,2 86.675,3 43.337,7 48.754,9 32.503,2 162.516,2 LA POBLA DE CLARAMUNT 930.157,6 279.047,3 9.301,6 148.825,2 74.412,6 83.714,2 55.809,5 279.047,3 LA TORRE DE CLARAMUNT 1.480.435,8 444.130,7 14.804,4 236.869,7 118.434,9 133.239,2 88.826,1 444.130,7 PRATS DE REI 213.556,8 64.067,1 2.135,6 34.169,1 17.084,5 19.220,1 12.813,4 64.067,1 SANT MARTÍ DE TOUS 460.659,9 138.198,0 4.606,6 73.705,6 36.852,8 41.459,4 27.639,6 138.198,0 VALLBONA D'ANOIA 371.018,3 111.305,5 3.710,2 59.362,9 29.681,5 33.391,6 22.261,1 111.305,5 ÀREES TANCADES 1.131.643,8 169.746,6 0,0 113.164,4 67.898,6 67.898,6 33.949,3 678.986,3 ARGENÇOLA 101.177,9 15.176,7 0,0 10.117,8 6.070,7 6.070,7 3.035,3 60.706,7 BELLPRAT 36.595,9 5.489,4 0,0 3.659,6 2.195,8 2.195,8 1.097,9 21.957,6 CALONGE DE SEGARRA 82.540,1 12.381,0 0,0 8.254,0 4.952,4 4.952,4 2.476,2 49.524,1 CATELLFOLLIT DE R. 79.348,0 11.902,2 0,0 7.934,8 4.760,9 4.760,9 2.380,4 47.608,8 COPONS 109.703,2 16.455,5 0,0 10.970,3 6.582,2 6.582,2 3.291,1 65.821,9 MONTMANEU 91.773,4 13.766,0 0,0 9.177,3 5.506,4 5.506,4 2.753,2 55.064,0 ORPÍ 66.121,2 9.918,2 0,0 6.612,1 3.967,3 3.967,3 1.983,6 39.672,7 PUJALT 99.806,0 14.970,9 0,0 9.980,6 5.988,4 5.988,4 2.994,2 59.883,6 RUBIÓ 95.418,9 14.312,8 0,0 9.541,9 5.725,1 5.725,1 2.862,6 57.251,3 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 162.899,4 24.434,9 0,0 16.289,9 9.774,0 9.774,0 4.887,0 97.739,6 SANT PERE SALLAVINERA 76.533,0 11.479,9 0,0 7.653,3 4.592,0 4.592,0 2.296,0 45.919,8 SANTA MARIA DE M. 57.314,4 8.597,2 0,0 5.731,4 3.438,9 3.438,9 1.719,4 34.388,7 VECIANA 72.412,6 10.861,9 0,0 7.241,3 4.344,8 4.344,8 2.172,4 43.447,5 TOTAL 7.793.421,8 2.168.280,0 66.617,8 1.179.048,9 600.840,9 667.458,6 433.656,0 2.677.519,7

Cada model de recollida té un pes específic diferent a nivell de generació. Els municipis amb porta

a porta suposen més d’un 74% de la generació total de residus.

Il·lustració 51. Previsió de captació anual per zones (tones)

4.4.2 PREVISIÓ DE CAPTACIÓ ANUAL PER RUTES

A partir dels 8 sectors, cadascun dels quals conforma una ruta diferent, s’ha determinat la

captació per ruta per tal de dimensionar els equips -vehicles i personal- necessaris per cadascuna

d’elles.

0,0

1.000.000,0

2.000.000,0

3.000.000,0

4.000.000,0

5.000.000,0

6.000.000,0

7.000.000,0

PORTA A PORTA ÀREES TANCADES

RESTA

ALTRES

ENVASOS

VIDRE

PIC

PODA I JARDINERIA

FORM


76

Taula 59. Previsió de captació anual per rutes de recollida

SISTEMA DE RECOLLIDA FORM


GENERACIÓ PREVISTA

RUTA 1 324.817,5 10.827,2 173.236,0 86.618,0 97.445,2 64.963,5 324.817,5 1.082.724,9 EL BRUC PaP 253.700,0 8.456,7 135.306,7 67.653,3 76.110,0 50.740,0 253.700,0 845.666,7 CASTELLOLÍ PaP 71.117,5 2.370,6 37.929,3 18.964,7 21.335,2 14.223,5 71.117,5 237.058,2 RUTA 2 390.352,8 13.011,8 208.188,1 104.094,1 117.105,8 78.070,6 390.352,8 1.301.175,9 LA POBLA DE CLARAMUNT PaP 279.047,3 9.301,6 148.825,2 74.412,6 83.714,2 55.809,5 279.047,3 930.157,6 VALLBONA D'ANOIA PaP 111.305,5 3.710,2 59.362,9 29.681,5 33.391,6 22.261,1 111.305,5 371.018,3 RUTA 3 277.994,0 8.649,3 150.732,2 76.600,5 85.249,7 55.598,8 333.540,1 988.364,7 CARME PaP 96.962,5 3.232,1 51.713,3 25.856,7 29.088,7 19.392,5 96.962,5 323.208,2 LA LLACUNA PaP 162.516,2 5.417,2 86.675,3 43.337,7 48.754,9 32.503,2 162.516,2 541.720,8 ORPÍ ÀREES TANCADES 9.918,2 0,0 6.612,1 3.967,3 3.967,3 1.983,6 39.672,7 66.121,2 SANTA MARIA DE MIRALLES ÀREES TANCADES 8.597,2 0,0 5.731,4 3.438,9 3.438,9 1.719,4 34.388,7 57.314,4 RUTA 4 377.488,7 12.583,0 201.327,3 100.663,7 113.246,6 75.497,7 377.488,7 1.258.295,7 CAPELLADES PaP 377.488,7 12.583,0 201.327,3 100.663,7 113.246,6 75.497,7 377.488,7 1.258.295,7 RUTA 5 444.130,7 14.804,4 236.869,7 118.434,9 133.239,2 88.826,1 444.130,7 1.480.435,8 LA TORRE DE CLARAMUNT PaP 444.130,7 14.804,4 236.869,7 118.434,9 133.239,2 88.826,1 444.130,7 1.480.435,8 RUTA 6 143.687,4 4.606,6 77.365,2 39.048,5 43.655,1 28.737,5 160.155,5 497.255,8 SANT MARTÍ DE TOUS PaP 138.198,0 4.606,6 73.705,6 36.852,8 41.459,4 27.639,6 138.198,0 460.659,9 BELLPRAT ÀREES TANCADES 5.489,4 0,0 3.659,6 2.195,8 2.195,8 1.097,9 21.957,6 36.595,9 RUTA 7 109.978,7 0,0 73.319,1 43.991,5 43.991,5 21.995,7 439.914,7 733.191,2 ARGENÇOLA ÀREES TANCADES 15.176,7 0,0 10.117,8 6.070,7 6.070,7 3.035,3 60.706,7 101.177,9 MONTMANEU ÀREES TANCADES 13.766,0 0,0 9.177,3 5.506,4 5.506,4 2.753,2 55.064,0 91.773,4 RUBIÓ ÀREES TANCADES 14.312,8 0,0 9.541,9 5.725,1 5.725,1 2.862,6 57.251,3 95.418,9 COPONS ÀREES TANCADES 16.455,5 0,0 10.970,3 6.582,2 6.582,2 3.291,1 65.821,9 109.703,2 VECIANA ÀREES TANCADES 10.861,9 0,0 7.241,3 4.344,8 4.344,8 2.172,4 43.447,5 72.412,6 PUJALT ÀREES TANCADES 14.970,9 0,0 9.980,6 5.988,4 5.988,4 2.994,2 59.883,6 99.806,0 SANT MARTÍ SESGUEIOLES ÀREES TANCADES 24.434,9 0,0 16.289,9 9.774,0 9.774,0 4.887,0 97.739,6 162.899,4 RUTA 8 99.830,2 2.135,6 58.011,2 31.389,8 33.525,4 19.966,0 207.119,7 451.977,9 PRATS DE REI PaP 64.067,1 2.135,6 34.169,1 17.084,5 19.220,1 12.813,4 64.067,1 213.556,8 SANT PERE SALLAVINERA ÀREES TANCADES 11.479,9 0,0 7.653,3 4.592,0 4.592,0 2.296,0 45.919,8 76.533,0 CALONGE DE SEGARRA ÀREES TANCADES 12.381,0 0,0 8.254,0 4.952,4 4.952,4 2.476,2 49.524,1 82.540,1 CATELLFOLLIT DE R. ÀREES TANCADES 11.902,2 0,0 7.934,8 4.760,9 4.760,9 2.380,4 47.608,8 79.348,0 TOTAL 2.168.280,0 66.617,8 1.179.048,9 600.840,9 667.458,6 433.656,0 2.677.519,7 7.793.421,8

Il·lustració 52. Previsió de captació anual per rutes de recollida.

0,0

200.000,0

400.000,0

600.000,0

800.000,0

1.000.000,0

1.200.000,0

1.400.000,0

1.600.000,0

RUTA 1 RUTA 2 RUTA 3 RUTA 4 RUTA 5 RUTA 6 RUTA 7 RUTA 8

RESTA

ALTRES

ENVASOS

VIDRE

PIC

PODA I JARDINERIA

FORM


77

4.4.3 NIVELL D’IMPROPIS PREVISTOS

Els models de recollida amb aportació individualitzada permeten reduir en gran mesura el nivell

d’impropis de totes les fraccions, degut a la millora en els resultats de recollida selectiva.

La implantació d’aquests sistemes de recollida, amb la màxima individualització de les

aportacions, juntament amb l’obligatorietat d’ús de la bossa compostable, fa que el nivell

d’impropis de la FORM pugui arribar a nivells molt baixos. S’ha considerat uns impropis inferiors al

2%, xifra que, a més a més, influirà positivament en els retorns de cànon per recollida i tractament.

En el cas dels impropis de la fracció envasos, s’ha tingut en compte un nivell d’impropis d’un 20%,

un nivell conservador tenint en compte el model proposat, que habitualment permet reduir els

impropis per sota del 15%.

4.5 CONTROL DE LA QUALITAT DEL SERVEI I DE LES APORTACIONS

4.5.1 SISTEMA INFORMATITZAT DE CONTROL

Per tal de garantir la qualitat del servei de recollida, de les aportacions i controlar el nivell de

participació i les incidències és recomanable l’ús de sistemes de control. Aquests sistemes poden

realitzar-se tant de forma manual com informatitzada, aportant una traçabilitat del servei de

recollida.

En el cas de l’Anoia, per les característiques territorials i poblacionals que presenta i el model

definit, s’ha optat per implantar un control de fluxos informatitzat per evitar els problemes

detectats en els control de fluxos manuals, que es resumeixen a continuació:

§ Dificultat en la gestió d’un gran nombre d’operacions manuals.

§ Inexistència d’un sistema de captura de les dades automatitzat i d’una base de dades

personalitzada per usuari i fracció.

§ Impossibilitat d’una validació del treball realitzat.

§ Impossibilitat d’una consulta de dades a temps real.

Per a l’escenari òptim de recollida s’ha previst la instal·lació del sistema de control informatitzat

per totes les fraccions, tant domèstiques com comercials, en el cas de la recollida port a aporta, i

de l’accés i l’ús de les àrees tancada en el cas dels municipis rurals. Mitjançant aquests sistemes de

control s’aconsegueix minimitzar la fuga, millorar la quantitat i la qualitat de la recollida selectiva

i resoldre de forma ràpida i àgil totes les incidències, la qual cosa fa incrementar el nivell de

satisfacció amb el servei.


78

Els sistemes informatitzats permeten el control i l’optimització de les rutes realitzades pels

vehicles amb la instal·lació de GPS i el control dels usuaris mitjançant la identificació amb TAG

instal·lats als cubells i amb targetes electròniques d’accés. Mitjançant la instal·lació de sistemes de

pesatge a bord als vehicles, també permeten el control dels pesos recollits.

El sistema de control de fluxos informatitzat que es proposa consisteix en l’ús de components

electrònics i informàtics per realitzar un seguiment dels usuaris i els mitjans utilitzats en el servei

de recollida. El sistema es basa en la incorporació de TAGs RFID als cubells i contenidors

domiciliaris, comunitaris i de grans productors, que s’utilitzen per identificar els generadors i

s’incorpora la identificació dels usuaris de les àrees tancades comunitàries d’ús restringit.

Per altra banda els vehicles encarregats de realitzar el servei de recollida han de portar incorporat

un sistema de lectura de dades a bord que permeten la lectura i la identificació dels TAGs, el

posicionament dels vehicles i l’enviament de les dades recollides a un conjunt de servidors.

El sistema proposat permet la lectura múltiple i a distància, de manera que no afecta de forma

significativa el temps de recollida. Aquest és un aspecte clau del model, ja que l’alt grau

d’individualització de les aportacions no permet plantejar sistemes de lectura alternatius pels

increments en els tems de recollida que significarien.

Les dades enviades als servidors es bolquen sobre una aplicació web que permet la visualització en

temps real de la posició del vehicle i de les tasques realitzades pel servei de recollida. Per altra

banda, l’aplicació web permet la gestió de les dades recollides i la generació d’informes per un

control acurat del servei.

Els sistemes de control de fluxos informatitzats són una eina dinàmica que aporta al servei la

possibilitat de control en temps real i control històric de:

§ Nº de buidatges dels cubells domiciliaris i bujols de grans productors per fracció // Nivell i

freqüència d’ús de les àrees tancades.

§ Rutes realitzades pels vehicles.

§ Incidències en el servei de recollida, associades al tag o georeferenciades.

L’anàlisi de les dades obtingudes mitjançant aquests sistemes permeten el control de les possibles

fugues de residus a causa d’un ús indegut del sistema i la possibilitat d’implantar un pagament

per generació basat en el numero de buidatges per usuari i fracció.


79

Il·lustració 53. Esquema resum del sistema de control informàtic previst per la FORM

4.5.2 SISTEMA DE CONTROL DE QUALITAT DE LES APORTACIONS

Una de les característiques de la recollida amb aportació individualitzada és que permet controlar

la qualitat de les aportacions realitzades per la ciutadania i els grans productors.


80

En aquest cas la tasca de l’operari de recollida és essencial i cal establir des de l’inici els criteris de

qualitat per al control. Així, el personal responsable de la recollida haurà de seguir els següents

criteris de qualitat a l’hora de recollir cadascuna de les fraccions:

CRITERIS DE QUALITAT PER FRACCIONS

§ FORM: Es considerarà un material apte aquell que es trobi dins una bossa compostable o

sense bossa i contingui únicament restes orgàniques compostables, és a dir, restes de

menjar i restes vegetals de mida petita que poden ser recollides selectivament i

susceptibles de degradar-se biològicament. Per fer-ne la valoració, els operaris hauran de

fer un reconeixement visual del material lliurat i hauran de sospesar la bossa compostable

per fer-ne una valoració del pes. Si hi ha indicis que el material no està ben seleccionat es

podrà procedir a l'obertura de la bossa per tal d'assegurar que majoritàriament només

conté restes orgàniques.

§ Envasos: Es considerarà un material apte aquell que contingui únicament envasos lleugers

que no siguin de paper o cartró, amb el distintiu del punt verd d'ECOEMBES. Els cubells que

contenen aquestes deixalles tenen, en termes generals, molt volum i poc pes. Per fer-ne la

valoració els operaris hauran de fer un reconeixement visual del material lliurat i hauran de

sospesar la bossa d'envasos; només caldrà fer una inspecció visual de l'interior de la bossa

en el cas que el pes sigui sospitosament alt.

§ Paper i cartró: Es considerarà un bon material tot aquell paper i cartró que no formi part

d'un material mixt i que no estigui brut. Per fer-ne la comprovació serà suficient la inspecció

visual de l’interior del cubell. En el cas del paper i cartró comercial, només es recollirà aquell

que sigui dipositat per l'establiment generador ben plegat i sense cap altra resta de

material.

§ Vidre: Es considerarà material apte aquell que es trobi dins el cubell destinat a la fracció,

sense bossa, d’envasos de vidre -pots i ampolles de vidre-. Per fer-ne la valoració, els

operaris hauran de fer un reconeixement visual del material lliurat i hauran de sospesar el

cubell, tenint en compte que es tracta d’una fracció d’alta densitat i pes.

NO RETIRADA DE RESIDUS EN ELS MUNICIPIS AMB RECOLLIDA PORTA A PORTA

En el cas que algun cubell no compleixi amb les especificacions anteriorment explicades, es

deixarà un avís de residu mal lliurat i no es recollirà. En aquest cas, l’operari haurà de donar d’alta

la incidència a través del sistema automatitzat de control per tal que posteriorment es pugui

procedir a la seva gestió.


81

PERSONAL RESPONSABLE DEL CONTROL DE QUALITAT

El nou model implica una complexitat que requereix l’assignació de personal responsable per tal

de supervisar i controlar el correcte funcionament i qualitat del sistema. El tècnics comarcals

realitzaran la supervisió del servei de recollida, però es preveu incorporar un tècnic de suport que

assumeixi el seguiment del nou model.

Les tasques del nou tècnic encarregat del seguiment seran les següents:

§ Control de la presència dels equips previstos, de la seva correcta composició i del

compliment de la prestació dels serveis: itineraris, horaris, personal, conformació equips,

sistema de treball, incompliment de normes, ubicació contenidors, estat de papereres i

contenidors, estat general de la neteja dels carrers.

§ Control de qualitat de les prestacions.

§ Detecció de punts negres d’abandonament de bosses i d’abocaments incontrolats.

§ Resolució d’incidències diàries.

§ Seguiment de la participació.

§ Suport a la realització de campanyes d’educació ambiental a la població, als grans

generadors i als centres educatius.

§ Recollida d’aportacions, queixes, suggeriments, etc., que pugui fer la població en relació al

servei de recollida selectiva.

§ Repartiment i control de les bosses compostables i els adhesius de bolquers i tèxtil sanitari

entre els veïns i veïnes.

4.6 SUBMINISTRAMENT DE BOSSES COMPOSTABLES I BOSSES D’EMERGÈNCIA HOMOLOGADES

En el model proposat, el subministrament de les bosses compostables són un factor clau per

garantir-ne l’èxit.

BOSSES COMPOSTABLES

Les bosses compostables es preveu que es subministrin de manera gratuïta als habitatges i als

establiments comercials amb l’objectiu de garantir-ne l’ús i contenir els nivells d’impropis.

Aquestes bosses s’incorporaran en el cost del servei com a despesa fixa anual. En el moment de la

implantació caldrà definir un protocol de lliurament per tal de facilitar l’accés dels ciutadans i els

gran productors l’obtenció de les bosses. Es preveu un consum de 150 bosses compostables per

habitatge -amb una reducció del 15% -, i de 3 bosses per gran productor a la setmana -freqüència

de recollida de la FORM-. A la taula següent s’hi detalla la quantitat de bosses previstes anualment

per capacitat i el seu preu unitari.


82

Taula 60. Bosses compostables anual previstes

UNITATS ANUALS PREU UNITARI

DOMÈSTIQUES 1.243.125 0,044 € COMERCIALS 101.400 0,320 €

4.7 CARACTERÍSTIQUES I DIMENSIONAMENT DEL SERVEI

4.7.1 RESUM DELS SERVEIS PREVISTOS

Els serveis previstos incorporen, a més de les rutes anteriorment descrites, 2 equips encarregats de

la recollida de mercats setmanals, del reforç de cartró comercial, de la neteja i el manteniment de

les àrees tancades comunitàries, de la recollida d’actes i esdeveniments i de la recollida de

voluminosos.

Taula 61. Serveis de recollida i transport previstos

SISTEMA DE RECOLLIDA EQUIP

VEHICLE FREQÜÈNCIA SETMANAL

RUTA 1. PaP // 1 + 1

PAP: 3 FORM, 2 ENVASOS, 1 PAPER I CARTRÓ, QUINZENAL RESTA, QUINZENAL VIDRE // ÀREES TANCADES: RECOLLIDA DIÀRIA D’UNA FRACCIÓ

EL BRUC PaP 1 EQUIP CONDUCTOR + PEÓ

VEHICLE COMPACTADOR CP DE 12M3

CASTELLOLÍ PaP RUTA 2. PaP // 1 + 2 LA POBLA DE CLARAMUNT PaP 1 EQUIP

CONDUCTOR + 2 PEONS


VALLBONA D'ANOIA PaP RUTA 3. PaP + RURAL // 1 + 1 CARME PaP

1 EQUIP CONDUCTOR + PEÓ


LA LLACUNA PaP ORPÍ ÀREES TANCADES SANTA MARIA DE MIRALLES ÀREES TANCADES RUTA 4. PaP // 1 + 2

CAPELLADES PaP

1 EQUIP 1 CONDUCTOR + 2 PEONS


RUTA 5. PaP // 1 + 2

LA TORRE DE CLARAMUNT PaP

1 EQUIP 1 CONDUCTOR + 2 PEONS


RURA 6. PaP + RURAL // MONOPERADOR SANT MARTÍ DE TOUS PaP 1 EQUIP

MONOPERADOR VEHICLE COMPACTADOR CP DE 9M3 BELLPRAT ÀREES TANCADES

RUTA 7. RURAL // // MONOPERADOR ARGENÇOLA ÀREES TANCADES

1 EQUIP MONOPERADOR


MONTMANEU ÀREES TANCADES RUBIÓ ÀREES TANCADES COPONS ÀREES TANCADES VECIANA ÀREES TANCADES PUJALT ÀREES TANCADES SANT MARTÍ SESGUEIOLES ÀREES TANCADES RUTA 8. PaP + RURAL // // MONOPERADOR

PRATS DE REI PaP 1 EQUIP MONOPERADOR


SANT PERE SALLAVINERA ÀREES TANCADES CALONGE DE SEGARRA ÀREES TANCADES CATELLFOLLIT DE RIUBREGÓS ÀREES TANCADES ALTRES SERVEIS NETEJA I MANTENIMENT DE CONTENIDORS

2 EQUIPS 1 CONDUCTOR + 1 PEÓ

CAIXA OBERTA Segons necessitats MERCATS SETMANALS REFORÇ DE PiC COMERCIAL RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS


83

Il·lustració 54. Esquema dels serveis previstos

4.7.2 HORARIS I FREQÜÈNCIES

A l’hora de determinar l’horari i les freqüències de recollida s’han tingut en compte els següents

criteris:

§ Garantir una freqüència òptima de totes les fraccions en funció de la seva generació i de la

dificultat d’emmagatzematge.

§ Estructurar el calendari de manera que la segona residència de cap de setmana pugui

participar de la recollida amb aportació individualitzada

§ Establir un calendari de freqüències que fomenti la prevenció de residus i minimitzi la

generació de fracció resta.

§ Buscar la màxima optimització del servei de recollida per contenir la despesa associada.


84

RECOLLIDA AMB APORTACIÓ INDIVIDUALITZADA PORTA A PORTA

Es preveu que la recollida domèstica i comercial es realitzin amb la mateixa freqüència i en els

mateixos horaris per optimitzar costos del servei. Tot i això es preveu un servei de reforç de

recollida del cartró comercial per tal d’evitar problemes d’emmagatzematge als establiments. La

recollida es preveu diürna. Aquest fet permet reduir els costos de personal. El calendari i l’horari

previst de recollida per cadascuna de les zones és el següent:

Taula 62. Freqüència i horari previst per la recollida porta a porta domèstica i comercial HORARI

PER TREURE RESIDUS

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

RECOLLIDA PORTA A PORTA

El dia abans a partir de les 20.00h.

La recollida comença a les 6.00h

ENVASOS FORM PAPER I CARTRÓ FORM ENVASOS FORM RESTA + VIDRE (quinzenal)

RECOLLIDA EN ÀREES D’APORTACIÓ TANCADES

A partir de les 20.00h

APORTACIÓ: TOTS ELS DIES DE LA SETMANA RECOLLIDA: 1 DIA A LA SETMANA PER FRACCIÓ

* El tèxtil sanitari es recollirà diàriament.

Cal tenir en compte que el calendari detallat a la taula anterior correspon al calendari de recollida,

que es realitzarà en horari diürn de matí. Per tant els veïns i veïnes i els grans productors hauran

de deixar els residus a la via pública el vespre abans. Alhora de crear els materials informatius cal

tenir en compte aquest aspecte per evitar generar confusió.

El calendari reforça la recollida de FORM i envasos lleugers, amb una major freqüència, ja que són

les fraccions que per possibles problemes deguts al seu emmagatzematge, en el cas de la FORM, o

pel volum generat, en el cas dels envasos, són les que requereixen un major nombre de recollides

setmanals.

En el cas del paper i cartró i el vidre, el seu emmagatzematge és senzill, i per tant és suficient amb

una freqüència setmanal -per el paper i cartró- i quinzenal -per el vidre-.

La resta és la fracció que es preveu minimitzar. Tenint en compte que cada dia de servei es

recolliran bolquers i tèxtil sanitari, una recollida quinzenal cobreix les necessitats d’aportació.

Altres experiències amb sistemes de recollida de porta a porta funcionen correctament amb

recollides quinzenals d’aquesta fracció, aconseguint optimitzar els costos del servei i assolint

resultats de recollida selectiva superiors al 85%.


85

ALTRES SERVEIS

S’han previst altres serveis necessaris per garantir l’èxit del model. Les freqüències de recollida

d’aquests serveis variaran segons les necessitats.

§ Neteja i manteniment de contenidors

§ Mercats setmanals

§ Reforç de porta a porta comercial

§ Recollida d’actes i esdeveniments

§ Recollida de voluminosos

4.7.3 DIMENSIONAMENT DEL SERVEI

Una vegada definits els factors que determinen el dimensionament del servei -model d’aportació,

sistema de control de les aportacions, horaris i freqüències-, s’ha procedit a definir de forma

detallada la necessitat d’equips i mitjans per calcular el cost del servei.

PREVISIÓ MITJANA I MÀXIMA DE RECOLLIDA DIÀRIA PER FRACCIÓ I TEMPORADA

A partir de l’estimació de la generació de residus municipals i de la captació per fracció i tipus de

generador, s’han estimat els pesos i volums diaris mitjos i màxims de recollida, necessaris per

dimensionar el servei de recollida.

Taula 63. Densitats utilitzades pels càlculs de volum

DENSITAT (T/M3) SENSE

COMPACTAR (S/C) COMPACTADA

(C) FORM 0,5 0,6 PAPER I CARTRÓ 0,25 0,3 ENVASOS LLEUGERS 0,07 0,12 RESTA 0,25 0,33 VIDRE 0,2 0,25

A partir de la freqüència prevista i de la previsió de recollida per fracció en temporada alta i en

temporada baixa, s’ha estimat el pes i el volum mitjà per dia de recollida, fracció i temporada, amb

l’objectiu de preveure la capacitat de càrrega dels equips i el nombre de transferències necessàries.

Taula 64. Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 1

EL BRUC CASTELLOLÍ RUTA 1

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

FORM 1.626,3 2,7 455,9 0,8 2.082,2 3,5 PODA I JARDINERIA 54,2 0,2 15,2 0,1 69,4 0,2 PIC 2.602,1 8,7 729,4 2,4 3.331,5 11,1 VIDRE 2.602,1 10,4 729,4 2,9 3.331,5 13,3 ENVASOS 731,8 6,1 205,1 1,7 937,0 7,8 RESTA 2.927,3 8,9 820,6 2,5 3.747,9 11,4 BOLQUERS 487,9 1,5 136,8 0,4 624,6 1,9


86

Taula 65 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 2

LA POBLA DE CLARAMUNT

VALLBONA D'ANOIA RUTA 2

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

FORM 1.788,8 3,0 713,5 1,2 2.502,3 4,2 PODA I JARDINERIA 59,6 0,2 23,8 0,1 83,4 0,3 PIC 2.862,0 9,5 1.141,6 3,8 4.003,6 13,3 VIDRE 2.862,0 11,4 1.141,6 4,6 4.003,6 16,0 ENVASOS 804,9 6,7 321,1 2,7 1.126,0 9,4 RESTA 3.219,8 9,8 1.284,3 3,9 4.504,1 13,6 BOLQUERS 536,6 1,6 214,0 0,6 750,7 2,3


CARME LA LLACUNA ORPÍ SANTA MARIA

DE M. RUTA 3 PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

FORM 621,6 1,0 1.041,8 1,7 95,4 0,2 82,7 0,1 1.841,4 3,1 PODA I JARDINERIA 20,7 0,1 34,7 0,1 0,0 0,0 55,4 0,2 PIC 994,5 3,3 1.666,8 5,6 127,2 0,4 110,2 0,4 2.898,7 9,7 VIDRE 994,5 4,0 1.666,8 6,7 152,6 0,6 132,3 0,5 2.946,2 11,8 ENVASOS 279,7 2,3 468,8 3,9 76,3 0,6 66,1 0,6 890,9 7,4 RESTA 1.118,8 3,4 1.875,2 5,7 762,9 2,3 661,3 2,0 4.418,2 13,4 BOLQUERS 186,5 0,6 312,5 0,9 0,0 0,0 499,0 1,5


CAPELLADES RUTA 4

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

FORM 2.419,8 4,0 2.419,8 4,0 PODA I JARDINERIA 80,7 0,3 80,7 0,3 PIC 3.871,7 12,9 3.871,7 12,9 VIDRE 3.871,7 15,5 3.871,7 15,5 ENVASOS 1.088,9 9,1 1.088,9 9,1 RESTA 4.355,6 13,2 4.355,6 13,2 BOLQUERS 725,9 2,2 725,9 2,2


LA TORRE RUTA 5

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

FORM 2.847,0 4,7 3.785,7 4,7 PODA I JARDINERIA 94,9 0,3 124,4 0,3 PIC 4.555,2 15,2 6.043,0 15,2 VIDRE 4.555,2 18,2 6.057,1 18,2 ENVASOS 1.281,1 10,7 1.722,0 10,7 RESTA 5.124,6 15,5 7.141,4 15,5 BOLQUERS 854,1 2,6 1.119,9 2,6


SANT MARTÍ DE TOUS BELLPRAT RUTA 6

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

FORM 885,9 1,5 52,8 0,1 938,7 1,6 PODA I JARDINERIA 29,5 0,1 0,0 29,5 0,1 PIC 1.417,4 4,7 70,4 0,2 1.487,8 5,0 VIDRE 1.417,4 5,7 84,5 0,3 1.501,9 6,0 ENVASOS 398,6 3,3 42,2 0,4 440,9 3,7 RESTA 1.594,6 4,8 422,3 1,3 2.016,9 6,1 BOLQUERS 265,8 0,8 0,0 265,8 0,8


87


ARGENÇOLA MONTMANEU RUBIÓ COPONS VECIANA PUJALT SANT MARTÍ SESGUEIOLES RUTA 7

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

FORM 145,9 0,2 132,4 0,2 137,6 0,2 158,2 0,3 104,4 0,2 144,0 0,2 235,0 0,4 1.057,5 1,8 PODA I JARDINERIA 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 PIC 194,6 0,6 176,5 0,6 183,5 0,6 211,0 0,7 139,3 0,5 191,9 0,6 313,3 1,0 1.410,0 4,7 VIDRE 233,5 0,9 211,8 0,8 220,2 0,9 253,2 1,0 167,1 0,7 230,3 0,9 375,9 1,5 1.692,0 6,8 ENVASOS 116,7 1,0 105,9 0,9 110,1 0,9 126,6 1,1 83,6 0,7 115,2 1,0 188,0 1,6 846,0 7,0 RESTA 1.167,4 3,5 1.058,9 3,2 1.101,0 3,3 1.265,8 3,8 835,5 2,5 1.151,6 3,5 1.879,6 5,7 8.459,9 25,6 BOLQUERS 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0


PRATS DE REI SANT PERE

SALLAVINERA CALONGE DE SEGARRA

CATELLFOLLIT DE

RIUBREGÓS RUTA 8

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

PES (KG)

VOL (M3)

FORM 410,7 0,7 110,4 0,2 119,0 0,2 114,4 0,2 754,6 1,3 PODA I JARDINERIA 13,7 0,05 0,0 0,0 0,0 13,7 0,05 PIC 657,1 2,2 147,2 0,5 158,7 0,5 152,6 0,5 1.115,6 3,7 VIDRE 657,1 2,6 176,6 0,7 190,5 0,8 183,1 0,7 1.207,3 4,8 ENVASOS 184,8 1,5 88,3 0,7 95,2 0,8 91,6 0,8 459,9 3,8 RESTA 739,2 2,2 883,1 2,7 952,4 2,9 915,6 2,8 3.490,2 10,6 BOLQUERS 123,2 0,4 0,0 0,0 0,0 123,2 0,4

PREVISIÓ DE TEMPS DE RECOLLIDA I DE PERSONAL

La previsió del temps de recollida s’ha calculat a partir dels habitatges dels municipis de cada ruta.

Per els municipis amb recollida porta a porta s’ha establert un rati de recollida d’entre 150 i 200

habitatges per hora i operari. Al temps previst de recollida i parades s’hi ha afegit el temps de

desplaçament, calculat a partir de l’establiment de velocitats mitjanes per cadascuna de les vies

de comunicació entre nuclis.

Taula 72. Criteris i valors per al càlcul del temps de recollida

POBLACIÓ HABITATGES

HORES / PUNTS

D'APORTACIÓ KM

DESPLAÇAMENT

TEMPS DE DESPLAÇAMENT

60 KM/H

TOTAL TEMPS RUTA

RUTA 1. PaP // 1 + 1 2.583,0 1.355,0 4,5 18,0 0,3 4,8 RUTA 2. PaP // 1 + 2 3.650,0 1.786,0 4,5 24,5 0,4 4,9 RUTA 3. PaP + RURAL // 1 + 1 1.202,0 908,0 4,7 80,0 1,3 6,1 RUTA 4. PaP // 1 + 2 5.374,0 2.584,0 6,5 20,0 0,3 6,8 RUTA 5. PaP // 1 + 2 3.827,0 1.791,0 4,5 80,0 1,3 5,8 RURA 6. PaP + RURAL // MONO. 1.273,0 710,0 4,4 60,0 1,0 5,4 RUTA 7. RURAL // MONOPERADOR 1.677,0 637,0 3,4 150,0 2,5 5,9 RUTA 8. PaP + RURAL // MONOP. 1.108,0 759,0 3,6 120,0 2,0 5,6 TOTAL 20694 10530

Els temps calculats permeten ajustar totes les rutes a jornades completes de 6,5 hores, incloent

transferències intermitges i descàrregues finals.


88

A partir del temps de recollida i de la freqüència setmanal s’ha pogut determinar el personal

necessari per dur a terme el servei. Alhora de definir el personal s’ha tingut en compte els períodes

de vacances per a substitucions, partint d’un total de 216 jornades laborables anuals, i un horari

setmanal de 35 hores.

Es plantegen equips que treballin de dilluns a dissabte i equips de diumenges i festius

Taula 73. Personal previst per a la recollida

PERSONAL CONDUCTORS LABORABLES 9 PEONS LABORABLES 10 CONDUCTORS DG I FESTIUS 7 PEONS DG I FESTIUS 8

DIMENSIONAMENT D’EQUIPS I MITJANS

Per a dur a terme els serveis descrits es requereixen 3 vehicles compactadors de càrrega posterior

de 9 m3, que permetin fer la recollida de les rutes 3, 6 i 8. Per les rutes 1, 2, 4 i 5 es preveu l’ús de 4

vehicles compactadors de 12m3. La ruta 7 es durà a terme amb un vehicle compactador de 16m3.

Taula 74. Equips i mitjans per dur a terme el servei

VEHICLE RUTA 1. PaP // 1 + 1 CP 12 M3 RUTA 2. PaP // 1 + 2 CP 12 M3 RUTA 3. PaP + RURAL // 1 + 1 CP 9 M3 RUTA 4. PaP // 1 + 2 CP 12 M3 RUTA 5. PaP // 1 + 2 CP 12 M3 RURA 6. PaP + RURAL // MONOPERADOR CP 9 M3 RUTA 7. RURAL // // MONOPERADOR CP 16 M3 RUTA 8. PaP + RURAL // // MONOPERADOR CP 9 M3 ALTRES SERVEIS CAIXA OBERTA

4.7.4 INVERSIONS PREVISTES

Les inversions que s’han tingut en compte dins el cost del servei de recollida són les associades a

equips i mitjans, materials per a la separació i l’aportació dels residus a la via pública i campanya

d’implantació. Aquestes inversions s’han tingut en compte mitjançant amortitzacions a 10 anys,

calculades amb un 6% d’interès.


89

INVERSIONS ASSOCIADES AL PARC MÒBIL

Taula 75. Inversions en parc mòbil i càlcul de l’amortització

VEHICLE UNITATS

PREU UNITARI (S/

IVA) IMPORT CÀRREGA POSTERIOR 9 M3 3 105.000,00 € 315.000,00 € CÀRREGA POSTERIOR 12 M3 4 110.000,00 € 440.000,00 € CÀRREGA POSTERIOR 16 M3 1 130.000,00 € 130.000,00 € TOTAL 885.000,00 € CÀLCUL AMORTITZACIÓ ANYS A AMORTITZAR 10 anys INTERÈS APLICAT 6% CAPITAL ANUAL 88.500,00 € INTERÈS ANUAL 31.743,14 € QUOTA ANUAL 120.243,14 €

INVERSIONS ASSOCIADES AL SISTEMA INFORMATITZAT DE CONTROL

Taula 76. Inversions en el sistema informatitzat de control

UNITATS PREU

UNITARI IMPORT SISTEMA INFORMATITZAT DE CONTROL SISTEMA DE CONTROL DE FLUXES 1 85.000,00 € 85.000,00 € TOTAL 85.000,00 € CÀLCUL AMORTITZACIÓ ANYS A AMORTITZAR 10 anys INTERÈS APLICAT 6% CAPITAL ANUAL 8.500,00 € INTERÈS ANUAL 3.048,78 € QUOTA ANUAL 11.548,78 €

INVERSIONS ASSOCIADES A LA IMPLANTACIÓ DEL NOU MODEL (MATERIAL I CAMPANYA INICIAL)

Taula 77. Inversions en material i campanya inicial

UNITATS PREU

UNITARI IMPORT MATERIAL CUBELL 7 L AIREJAT PER LA FORM 10600 2,05 € 21.730,00 € CUBELL DE 20 L MARRÓ PER LA FORM 9750 5,40 € 52.650,00 € CUBELL DE 20 L GRIS PER LA RESTA 9750 5,40 € 52.650,00 € CUBELL DE 40 L TARONJA AMBIVALENT 9750 8,00 € 78.000,00 € BUJOLS 120 L 700 32,00 € 22.400,00 € BUJOLS 240 L 600 40,00 € 24.000,00 € CONTENDIORS 1000 L 177 170,00 € 30.090,00 € ÀREES TANCADES I TARGETES 56 3.000,00 € 168.000,00 € CAMPANYA D'IMPLANTACIÓ DISSENY ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ 7.500,00 € DISSENY DE MATERIALS GRÀFICS 12.000,00 € EDICIÓ DE MATERIAL 25.000,00 € XERRADES INFORMATIVES I JORNADES 30 280,00 € 8.400,00 € ESPAI INFORMARTIU I DE RECOLLIDA DE MATERIAL 60 420,00 € 25.200,00 € PORTA A PORTA COMERCIAL 650 11,00 € 7.150,00 € ENTREGA DE MATERIAL COMERÇOS 650 15,00 € 9.750,00 € TOTAL 544.520,00 € CÀLCUL AMORTITZACIÓ ANYS A AMORTITZAR 10 anys INTERÈS APLICAT 6% CAPITAL ANUAL 54.452,00 € INTERÈS ANUAL 19.530,82 € QUOTA ANUAL 73.982,82 €


90

RESUM DE LES INVERSIONS I DE LES QUOTES D’AMORTITZACIÓ ANUALS

Taula 78. Resum d’inversions i d’amortitzacions anuals

IMPORT D'INVERSIÓ

QUOTA D'AMORTITZACIÓ

ANUAL PARC MÒBIL 885.000,00 € 120.243,14 € SISTEMA INFORMATITZAT DE CONTROL 85.000,00 € 11.548,78 € MATERIAL I CAMPANYA D'IMPLANTACIÓ 544.520,00 € 73.982,82 € TOTAL 1.514.520,00 € 205.774,74 €

4.7.5 ADQUISICIÓ ANUAL DE BOSSES COMPOSTABLE I BOSSES D’EMERGÈNCIA

Tal i com s’ha descrit en l’apartat 5.5.2 s’ha previst el subministrament de bosses compostables a

tots als grans productors i als habitatges dels municipis amb aportació individualitzada. El cost

anual previst es detalla a la taula següent.

Taula 79. Previsió anual de bosses compostables i de bosses d’emergència

UNITATS ANUALS

PREU UNITARI TOTAL

BOSSES COMPOSTABLES DOMÈSTIQUES 1.243.125 0,04 € 54.821,81 € BOSSES COMPOSTABLES COMERCIALS 101.400 0,32 € 32.448,00 € B.I. 87.269,81 € I.V.A. (21%) 18.326,66 € TOTAL 105.596,47 €

4.7.6 DESPESA ASSOCIADA A PERSONAL DIRECTE

S’han obtingut les taules salarials vigents, a través de les quals s’ha calculat els sous de personal

per jornada, tant de peó com de conductor, en els diferents horaris i tipus de jornada. Aquest cost

no inclou la despesa de Seguretat Social, inclosa a altres despeses.

Taula 80. Taula salarial

COST

JORNADA COST/JORNADA PEÓ LABORABLE 81,00 € FESTIU 87,00 € COST/JORNADA CONDUCTOR LABORABLE 98,00 € FESTIU 101,00 €

S’ha calculat el cost de personal a partir de les jornades anuals de servei per equip, tant festives

com laborables necessàries per dur a terme el servei.

Taula 81. Despesa directa en mitjans humans

JORNADES LABORABLES / DIURN JORNADES FESTIVES / DIURN COST TOTAL PERSONAL DIRECTE

Nº JORNADES SETMANALS

Nº JORNADES ANUALS

COST ANUAL CONDUCTOR

COST ANUAL PEÓ


Nº JORNADES ANUALS


COST ANUAL PEÓ

RUTA 1 6 299 29.302,00 € 24.219,00 € 1 65 6.565,00 € 5.655,00 € 65.741,00 € RUTA 2 6 299 29.302,00 € 48.438,00 € 1 65 6.565,00 € 11.310,00 € 95.615,00 € RUTA 3 6 299 29.302,00 € 24.219,00 € 1 65 6.565,00 € 5.655,00 € 65.741,00 € RUTA 4 6 299 29.302,00 € 48.438,00 € 1 65 6.565,00 € 11.310,00 € 95.615,00 €


91

JORNADES LABORABLES / DIURN JORNADES FESTIVES / DIURN COST TOTAL PERSONAL DIRECTE


Nº JORNADES ANUALS


COST ANUAL PEÓ


Nº JORNADES ANUALS


COST ANUAL PEÓ

RUTA 5 6 299 29.302,00 € 48.438,00 € 1 65 6.565,00 € 11.310,00 € 95.615,00 € RUTA 6 6 299 29.302,00 € 0,00 € 1 65 6.565,00 € 0,00 € 35.867,00 € RUTA 7 6 299 29.302,00 € 0,00 € 0 0 0,00 € 0,00 € 29.302,00 € RUTA 8 6 299 29.302,00 € 0,00 € 1 65 6.565,00 € 0,00 € 35.867,00 € ALTRES SERVEIS 5 247 48.412,00 € 40.014,00 € 0 0 0,00 € 0,00 € 88.426,00 € TOTAL 53 2639 282.828 € 233.766 € 7 455 45.955 € 45.240 € 607.789 €

Als sous del personal directe cal afegir-hi la Seguretat Social, que és un 40% del sou brut -

243..15,60€ en total-. El cost total del personal directe, considerant tant el sou brut com la

Seguretat Social sumarà 850.904,60€.

Taula 82. Despesa en personal i seguretat social

DESPESA TOTAL EN PERSONAL DIRECTE

PERSONAL DIRECTE 607.789,00 €

SEGURETAT SOCIAL (40%) 243.115,60 €

TOTAL 850.904,60 €

4.7.7 DESPESA EN COMBUSTIBLE I MANTENIMENT

Per establir el cost de combustible i manteniment s’han tingut en compte les jornades de servei i

el cost associat a cada tipus de vehicle. El cost unitari reflectit en aquesta taula és inferior a

l’habitual perquè en les despeses estructurals s’hi integra una part de les despeses de

manteniment dels vehicles.

Taula 83. Despesa directa en combustible i manteniment

TOTAL JORNADES ANUALS

COST UNITARI TOTAL

RUTA 1 364 70 25.480 € RUTA 2 364 70 25.480 € RUTA 3 364 70 25.480 € RUTA 4 364 70 25.480 € RUTA 5 364 70 25.480 € RUTA 6 364 70 25.480 € RUTA 7 299 70 20.930 € RUTA 8 364 70 25.480 € ALTRES SERVEIS 247 70 17.290 € TOTAL 3094 216.580 €

4.7.8 ALTRES DESPESES

El servei porta associades altres despeses estructurals, que ja es comptabilitzen actualment, i que

es detallen a continuació. S’ha tingut en compte un cap de servei, un encarregat, un mecànic, un

administratiu i un educador ambiental, tots a jornada completa.


92

Les assegurances de funcionament es refereixen als 8 vehicles del servei, mentre que les

assegurances del servei es refereixen a riscos com la responsabilitat civil, etc. També s’han inclòs

despeses bàsiques de funcionament com el lloguer o els subministres bàsics, com llum, aigua, així

com també els vestuari dels operaris, eines, la subcontractació de la prevenció de riscos laborals, i

un 5% de la inversió en material en concepte de reposició i manteniment.


93

Taula 84. Altres despeses associades al servei

UNITATS PREU UNITARI IMPORT PERSONAL 195.000 € CAP DEL SERVEI 1 50.000 € 50.000 € ENCARREGAT 1 45.000 € 45.000 € MECÀNIC 1 40.000 € 40.000 € ADMINISTRATIU 1 30.000 € 30.000 € EDUCADOR AMBIENTAL 1 30.000 € 30.000 € FUNCIONAMENT 8.800 € ASSEGURANCES 8 1.100 € 8.800 € BASE SERVEI 29.600 € LLOGUER 18.000 € SUBMINISTRES 6.600 € ASSEGURANCES 5.000 € ALTRES 40.876 € VESTUARI 80 80 € 6.400 € EINES 6.000 € PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

6.000 €

REPOSICIÓ I MANTENIMENT 22.476 € SUBTOTAL I 274.276 €

4.7.9 COST DEL SERVEI

El cost del servei té en compte totes les despeses descrites en els apartats anteriors.

Taula 85. Detall del cost del servei de recollida

IMPORT PERSONAL DIRECTE 850.905,60 € COMBUSTIBLE I MANTENIMENT 216.580,00 € ALTRES DESPESES 274.276,00 € SUBTOTAL 1.341.761,60 € DG + BI (6%) 80.505,64 € IVA (10%) 142.226,62 € TOTAL 1.564.492,86 € AMORTITZACIÓ ANUAL 205.774,74 € IVA (10%) 20.577,47 € TOTAL 226.352,21 € BOSSES COMPOSTABLES ANUALS 87.269,81 € IVA (10%) 18.326,66 € TOTAL 105.596,47 € TOTAL 1.896.441,55 €


94

5 BALANÇ ECONÒMIC DEL NOU MODEL DE RECOLLIDA

S’ha realitzat un càlcul del balanç econòmic que resultaria del nou model de recollida de residus

dels 23 municipis de l’àmbit d’estudi per tal de fer comparable el vector econòmic d’aquest

escenari amb les projeccions de la situació actual a l’any 2016.

5.1 VARIABLES

INGRESSOS

Els ingressos previstos depenen de la previsió de captació i de la qualitat de les fraccions. En

aquest sentit cal remarcar que s’ha realitzat una previsió conservadora de captació amb l’objectiu

de mantenir un balanç conservador i millorar els resultats previstos amb la posada en marxa del

nou model.

Els ingressos no tenen en compte la taxa d’escombraries, ja que es considera que aquesta ha de

cobrir el dèficit associat a al recollida i al tractament, és a dir que s’equipara al balanç resultant en

aquest punt.

Els ingressos considerats al balanç procedeixen de SIGs (Sistemes Integrats de Gestió de residus),

del retorn del cànon gestionat per l’ARC , per la recollida i el tractament de diferents fraccions, i de

la venta de paper i cartró.

Taula 86. Ingressos i variables que afecten al seu càlcul

INGRESSOS ORGANISME VARIABLES OBSERVACIONS RECOLLIDA

RETORN PER LA RECOLLIDA D'ENVASOS

ECOEMBES

Tones recollides d'envasos % mitjà d'impropis anual previst: 20% % d'impropis

Tipus de contenidors o sistema de recollida

RETORN PER LA RECOLLIDA DE PAPER I CARTRÓ

ECOEMBES 40% de les tones recollides de paper i cartró

Tipus de contenidors o sistema de recollida RETORN PER LA RECOLLIDA DE

VIDRE ECOVIDRIO

tones recollides

Distància a la planta de tractament RETORN DEL CÀNON PER RECOLLIDA DE FORM

ARC Tones recollida % d’impropis

% mitjà d’impropis anual previst: 2%

TRACTAMENT

VENTA DE PAPER I CARTRÓ RECUPERADOR SEGONS CONTRACTE

Tones recollida Preu de mercat

RETORN DEL CÀNON PER TRACTAMENT DE LA FORM RECOLLIDA

ARC Tones netes recollides % mitjà d’impropis anual previst: 2%


95

A partir de les variables per al càlcul de cadascun dels conceptes s’ha calculat el total d’ingressos

previstos, que es detalla a continuació.

Taula 87. Ingressos i variables que afecten al seu càlcul

NOU MODEL ECOEMBES - Envasos 256.474 € ECOEMBES - Paper i cartró 47.489 € ECOVIDRIO 43.366 € VENTA DE PAPER I CARTRÓ 94.324 € RETORN DEL CÀNON - Tractament 72.247 € RETORN DEL CÀNON - Recollida 86.729 € INGRESSOS TOTALS 600.629 €

Els ingressos augmenten sensiblement degut a la previsió de millora dels resultats de recollida

selectiva. Un altre factor que influeix en els ingressos és la qualitat de la FORM i els envasos. La

minimització d’impropis repercuteix positivament en el balanç econòmic. La millora de la recollida

selectiva, i la reducció de la resta permet una partida d’ingressos major i més diversificada.

Il·lustració 55. Distribució dels ingressos de l’escenari òptim de recollida

DESPESES

Es tenen en compte les despeses derivades dels serveis de recollida i tractament de cada fracció.

Les despeses de recollida estan justificades a l’apartat del cost del servei del nou model. Pel que fa

al tractament, es considera que la FORM es tractarà a la planta de compostatge de Jorba, mentre

que la fracció resta es destinarà la planta de tractament ECOPARC 4, on el cost és sensiblement

superior al cost de tractament actual de l’abocador.

Taula 88. Despeses i variables que afecten al seu càlcul

DESPESES ORGANISME / EMPRESA VARIABLES OBSERVACIONS RECOLLIDA RECOLLIDA DE RESTA i FORM CCA

Despeses associades al servei RECOLLIDA DE SELECTIVA CCA

TRACTAMENT

43%

8%7%

16%

12%

14% ECOEMBES - Envasos

ECOEMBES - Paper i cartró

ECOVIDRIO

VENTA DE PAPER I CARTRÓ

RETORN DEL CÀNON - Tractament

RETORN DEL CÀNON - Recollida


96

DESPESES ORGANISME / EMPRESA VARIABLES OBSERVACIONS

FORM PLANTA COMPOSTATGE DE JORBA

Tones d’entrada a planta €/TN: 36,24€ Despeses de gestió: 6%

RESTA ECOPARC 4 tones entrades a l'abocador €/TN: 88,66€ (Cànon inclòs) Despeses de gestió: 6%

Taula 89.. Ingressos i variables que afecten al càlcul

DESPESES RECOLLIDA I TRANSPORT - 1.564.493 € TRACTAMENT FORM - 83.293 € TRACTAMENT RESTA - 251.638 € BOSSES COMPOSTABLES - 105.596 € AMORTITZACIONS - 226.352 € BALANÇ GLOBAL - 2.231.372 €

Tot i que el preu de l’entrada de al fracció resta a la planta de tractament augmenta

considerablement respecte a la situació actual, la reducció de la captació de la fracció resta a favor

de la recollida selectiva permet que aquesta partida de despesa no es dispari.

El 70% de les despeses provenen de la recollida i transport, la qual cosa suposa la major part de la

partida de despeses.

Il·lustració 56. Distribució de les despeses de l’escenari òptim de recollida

5.2 BALANÇ ECONÒMIC PREVIST

El balanç econòmic es realitza partint d’una previsió conservadora perquè:

§ Es comptabilitza el 100% de la quota d’amortització de les noves inversions, sense tenir en

compte ajuts o subvencions que contribueixin a reduir-la.

-70%

-4%

-11%

-5%

-10%

RECOLLIDA I TRANSPORT

TRACTAMENT FORM

TRACTAMENT RESTA

BOSSES COMPOSTABLES

AMORTITZACIONS


97

§ La previsió de captació sobre la qual es calcula el balanç és conservadora. És a dir, els

resultats de generació i captació de fracció resta seran segur inferiors als previstos, fet que

causa una previsió menor d’ingressos i major de la despesa associada al tractament.

Tenint en compte aquests aspectes el balanç econòmic previst associat al nou model de recollida

és el següent:

Taula 90. Balanç econòmic previst del nou model de recollida

BALANÇ % INGRESSOS 600.628,63 € ECOEMBES - Envasos 256.474,29 € 15,7% ECOEMBES - Paper i cartró 47.488,62 € 2,9% ECOVIDRIO 43.365,69 € 2,7% VENTA DE PAPER I CARTRÓ 94.323,91 € 5,8% RETORN DEL CÀNON - Tractament 72.247,09 € 4,4% RETORN DEL CÀNON - Recollida 86.729,03 € 5,3% DESPESES -2.231.372,24 € RECOLLIDA I TRANSPORT -1.564.492,86 € 95,9% TRACTAMENT FORM -83.293,17 € 5,1% TRACTAMENT RESTA -251.637,52 € 15,4% BOSSES COMPOSTABLES -105.596,47 € 6,5% AMORTITZACIONS -226.352,21 € 13,9% BALANÇ GLOBAL -1.630.743,61 €

Il·lustració 57. Balanç econòmic previst del nou model de recollida


98

6 BALANÇ D’EMISSIONS DEL NOU MODEL DE RECOLLIDA

6.1 EMISSIONS DE CO2 DEL MODEL ÒPTIM DE RECOLLIDA

Taula 91. Emissions de CO2 per fraccions del model òptim de recollida

FRACCIÓ GENERACIÓ

FACTOR D'EMISSIÓ DE CO2

EMISSIONS DE CO2

KG g CO2eq/unitat TONES FORM 2.168.280 109,65 237,75 ENVASOS LLEUGERS 667.459 126,51 84,44 PAPER I CARTRÓ 1.179.049 62,84 74,09 VIDRE 600.841 36,93 22,19 RESTA 2.677.520 1.028,97 2.755,09 EMISSIONS TOTALS 7.293.148 3.173,56

El nou model de recollida preveu l’augment de la captació de FORM i recollida selectiva, i la

disminució de la captació de la resta, el que es tradueix en 3.173,56 tones de CO2 emeses

anualment a l’atmosfera.

Il·lustració 58. Emissions de CO2 per fraccions del model òptim de recollida

9,6%3,5%

2,8%1,3%

82,8%

FORM

Envasos lleugers

Paper i cartró

Vidre

Resta


99

7 CONCLUSIONS

7.1 RESULTATS DE RECOLLIDA

La implantació del nou model de recollida a nivell comarcal comporta una millora significativa

quantitativa i qualitativa dels resultats de recollida selectiva, que és l’objectiu principal del canvi

de model plantejat en el present estudi. Tal i com s’ha descrit anteriorment, la previsió de recollir

selectivament més d’un 60% en pes dels residus generats ja és un augment molt significatiu

respecte els resultats actuals, però cal destacar el fet que s’ha treballat amb una hipòtesi

conservadora, de manera que probablement aquesta previsió es superi una vegada posat en

marxa el nou servei.

Així, les millores que comporta la implantació del nou model de recollida respecte l’escenari de

mantenir el model de recollida àrees d’aportació al carrer són les següents:

§ Increment de la recollida selectiva per sobre el 60%, gràcies a la individualització de les

aportacions domèstiques i comercials als municipis de més de 500 habitants i a la

instal·lació de les àrees tancades comunitàries d’ús restringit en les municipis de menys de

500 habitant.

§ Nivell d’impropis de la FORM per sota el 2%, gràcies a l’obligatorietat de l’ús de bossa

compostable i al control de les aportacions i les incidències. Aquest resultat només és

possible amb un model d’individualització de l’aportació.

§ Reducció del nivell d’impropis dels envasos lleugers, en el cas dels envasos lleugers per sota

el 20%, gràcies a la individualització de l’aportació a la zona de vall i al control amb tag de

les aportacions i les incidències.

7.2 RESULTATS ECONÒMICS

Els resultats econòmics previstos en el present estudi parteixen d’una previsió dels resultats de

recollida -previsió conservadora-, que afecten directament al balanç econòmic. Tot i l’esforç

realitzat per tal d’afinar amb la màxima precisió possible la previsió de resultats, no es pot

preveure amb exactitud quins resultats de recollida s’obtindran, ja que la previsió de generació ja

es basa en una hipòtesi per no disposar de dades reals de cadascun dels nuclis.

La hipòtesi obtinguda contempla un escenari amb resultats conservadors o lleugerament

pessimistes, amb una elevada captació de fracció resta, per tal que les possibles desviacions que es


100

succeeixin a la realitat, en comparació amb les previsions, siguin sempre favorables a millorar el

balanç econòmic global obtingut.

Així doncs, com a conclusió es pot afirmar que la implantació del nou model de recollida proposat

tindrà un impacte positiu en el balanç econòmic. La comparativa del nou model de recollida amb

la projecció a 2016 del model actual, presenta uns resultats econòmics molt superiors.

Tot i això hi ha una sèrie de variables que cal tenir en compte, ja que són factors que poden fer

variar significativament les previsions, tant d’un model com de l’altre:

§ Costos salarials.... Aquesta és la partida de despesa principal. Si durant els propers anys es

modifiquen els convenis laborals actuals a l’alça, els balanços podrien patir variacions

significatives que afectarien en major grau a l’escenari de recollida porta a porta.

§ Diferencial entre el cost de tractament de resta i el cost d’entrada a planta de compostatge.

Com més gran sigui aquest diferencia més beneficiat es veurà l’escenari amb millors

resultats de recollida selectiva.

§ Subvencions i/o ús d’altres fonts de finançament a cost zero. La possibilitat d’obtenir

aportacions econòmiques a fons perdut o amb finançament sense costos per les inversions

plantejades faria variar el capítol d’amortitzacions anuals.

§ Imports, fórmules, coeficients i variables dels convenis marc. Els canvis en els sistemes de

càlculs dels retorns -per la FORM, el els envasos lleugers, el paper i el cartró i el vidre- i del

preu de venta del paper i el cartró.

§ Elecció definitiva del model de recollida. Si el model que s’implantés finalment patís

variacions respecte les descrites en el present document -com podria ser instal·lar àrees

d’emergència, no fer obligatori l’ús de la bossa compostable, etc.- els resultats de recollida i

les balanços podrien patir variacions significatives.

Tenint en compte aquests factors, les millores que representaria la implantació del nou model de

recollida respecte l’escenari de mantenir el model de recollida amb contenidors al carrer són les

següents:

§ Increment dels ingressos associats als retorns i a la venda de materials. El fet d’incrementar

la captació i la qualitat de les diferents fraccions comporta un increment dels ingressos.

Aquests cada vegada més depenen, no només de la quantitat recollida, sinó també dels

nivells d’impropis. Així aquest sistema de recollida prepara a la comarca per als futurs

canvis en els criteris de càlcul dels retorns que vagin en aquesta línia de penalitzar els

continguts elevats d’impropis.


101

§ Reducció dels costos de tractament. Aquesta reducció es deu a la minimització de fracció

resta recollida. Cal tenir en compte que els darrers anys ha incrementat anualment el cànon

associat al tractament d’aquesta fracció i que a Catalunya el cost del tractament se situa

lluny de la mitjana europea, per sota. És per aquest motiu que es preveuen increments

continuats del cost de tractament de la resta, de manera que les comarques que implantin

sistemes de recollida que permetin minimitzar aquesta fracció, estaran preparades perquè

aquests increments no els afectin de forma significativa en el balanç global.

§ Tendència a estabilitzar el balanç econòmic associat a la gestió de residus. El model actual

de recollida amb contenidors està sotmès a una gran incertesa, ja que polítiques que vagin

en la direcció de gravar la fracció resta i bonificar els bons resultats a nivell qualitatiu i

quantitatiu poden afectar-lo molt severament. El nou model proposat prepara a la comarca

per afrontar el futur a mig i llarg termini.

7.2.1 COMPARATIVA AMB LA SITUACIÓ ACTUAL PROJECTADA A 2016

En l’anàlisi de situació actual s’ha analitzat el balanç econòmic 2013 i la projecció a 2016. La

comparativa del model de recollida s’ha de realitzar, doncs, amb aquesta projecció, ja que

l’escenari 2013 queda molt desfasat en tots els aspectes econòmics -sous i salaris, preus de

tractament, retorns, etc-. La comparativa dels dos balanços és la següent:

Taula 92. Comparativa del balanç econòmic del nou model de recollida amb la situació actual projectada a 2016

BALANÇ 2013 PREVISIÓ 2016 NOU MODEL

DIFERÈNCIA NOU MODEL - PREVISIÓ 2016

INGRESSOS 168.064,94 € 168.064,94 € 600.628,63 € 257,4% ECOEMBES - Envasos 38.898,61 € 38.898,61 € 256.474,29 € 559,3% ECOEMBES - Paper i cartró 7.941,73 € 7.941,73 € 47.488,62 € 498,0% ECOVIDRIO 27.075,27 € 27.075,27 € 43.365,69 € 60,2% VENTA DE PAPER I CARTRÓ 24.371,10 € 24.371,10 € 94.323,91 € 287,0% RETORN DEL CÀNON - Tractament 69.778,23 € 69.778,23 € 72.247,09 € 3,5% RETORN DEL CÀNON - Recollida 0,00 € 0,00 € 86.729,03 € DESPESES -1.803.002,50 € -2.136.728,03 € -2.231.372,24 € 4,4% RECOLLIDA I TRANSPORT -1.280.705,48 € -1.344.740,76 € -1.564.492,86 € 16,3% TRACTAMENT FORM -21.338,35 € -21.338,35 € -83.293,17 € 290,3% TRACTAMENT RESTA -500.958,67 € -770.648,93 € -251.637,52 € -67,3% BOSSES COMPOSTABLES 0,00 € 0,00 € -105.596,47 € AMORTITZACIONS 0,00 € 0,00 € -226.352,21 € BALANÇ GLOBAL -1.634.937,57 € -1.968.663,09 € -1.630.743,61 € -17,2%


102

Il·lustració 59. Comparativa del balanç econòmic del nou model de recollida amb la situació actual projectada a 2016

L’escenari per l’any 2016 difereix de forma molt significativa amb la implantació del nou model,

l’increment del cost de tractament associat a la fracció resta donaria com a resultat un increment

del dèficit associat a la gestió de residus del 20%, el qual s’hauria de reflectir en un increment de la

taxa d’escombraries.

Aquest fet únicament es pot corregir amb un canvi de model que permeti contenir els costos de

tractament i incrementar els ingressos associats a la recollida selectiva. El nou model permet

estabilitzar el balanç i contenir la taxa d’escombraries a llarg termini.

Es pot concloure, doncs, que a nivell econòmic el nou model permetria reduir i estabilitzar el

balanç i evitar futurs increments de taxes associades a l’increment del cost de tractament.

-2.000.000 €-1.950.000 €-1.900.000 €-1.850.000 €-1.800.000 €-1.750.000 €-1.700.000 €-1.650.000 €-1.600.000 €-1.550.000 €-1.500.000 €-1.450.000 €-1.400.000 €-1.350.000 €-1.300.000 €-1.250.000 €-1.200.000 €-1.150.000 €-1.100.000 €-1.050.000 €-1.000.000 €-950.000 €-900.000 €-850.000 €-800.000 €-750.000 €-700.000 €-650.000 €-600.000 €-550.000 €-500.000 €-450.000 €-400.000 €-350.000 €-300.000 €-250.000 €-200.000 €-150.000 €-100.000 €-50.000 €

- €50.000 €100.000 €150.000 €200.000 €250.000 €300.000 €350.000 €400.000 €450.000 €500.000 €550.000 €600.000 €650.000 €

INGRESSOS-RETORNS I VENTA DESPESES DE RECOLLIDA DESPESES DE TRACTAMENT BALANÇ GLOBAL

BALANÇ 2013 PREVISIÓ 2016 ECOPARC NOU MODEL 2016


103

7.3 RESULTATS D’EMISSIONS

El focus d’emissions de GEH que influeix principalment en els balanços d’emissions derivades de la

gestió dels residus municipals és la quantitat de fracció resta captada degut a les elevades

emissions que el seu tractament i dipòsit generen. Per aquest motiu és clarament més favorable el

model proposat per la conseqüent millora dels resultats de la recollida selectiva i, per tant,

reducció d’aquesta fracció.

7.3.1 COMPARATIVA D’EMISSIONS DE CO2 AMB LA SITUACIÓ ACTUAL

Les diferències en les emissions de CO2 venen donades per les accions tant en recollida com en

tractament de residus. El servei de recollida actual i el nou servei, amb els seus corresponents

resultats de recollida, difereixen a nivell d’emissions de CO2.

Taula 93. Comparativa d’emissions totals per fraccions

FRACCIÓ EMISSIONS ACTUALS

EMISSIONS MODEL ÒPTIM

%

FORM 57 238 315% Envasos lleugers 32 84 164% Paper i cartró 20 74 263% Vidre 15 22 45% Resta 7.103 2.755 -61% EMISSIONS TOTALS 7229 3174

Amb el nou servei de recollida es redueixen les emissions tant de recollida com de tractament. En

concret s’aconseguiria reduir les emissions un 56% respecte l’estimació d’emissions actuals, que

es traduiria en 4.055 tones menys de CO2. També s’evidencia la rellevància de la fracció resta

respecte a les altres fraccions, que passa a ser la més rellevant amb diferència. Tot i que les

emissions procedents de la gestió de la resta de fraccions augmenta, la disminució de la captació

de la fracció resta és suficientment important com per provocar l’estalvi d’emissions del 56%

Il·lustració 32. Comparativa d’emissions totals per fraccions


104

La millora en la recollida selectiva, i més concretament la reducció de la fracció resta, té un gran

impacte ambiental a nivell d’emissions de CO2, pel que la implantació de sistemes eficients de

recollida, que optimitzen els resultats de recollida són bàsics per minimitzar aquest impacte.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

EMISSIONS ACTUALS EMISSIONS NOU MODEL

Resta

Vidre

Paper i cartró

Envasos lleugers

FORM

REDUCCIÓ D'EMISSIONS

ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU … · estudi de viabilitat per la implantaciÓ...

Documents

Transcript of ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU … · estudi de viabilitat per la implantaciÓ...