Estudis de base per a una estratègia de prevenció i d ... · resultat de la interacció entre els...
Transcript of Estudis de base per a una estratègia de prevenció i d ... · resultat de la interacció entre els...
Documents del canvi climàtic
Estudis de base per a una estratègia de prevenció i d’adaptació del canvi climàtic a CatalunyaNúmero 1: el Delta de l’Ebre
Document de síntesiDesembre de 2008
2
2
BIBLIOTECA DE CATALUNYA – DADES CIP
Estudis de base per a una estratègia de prevenció i d’adaptació del canvi climàtic a Catalunya
Número 1: el Delta de l’Ebre
Document de síntesi
© Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient i Habitatge
http://www.mediambient.gencat.cat
Direcció: Josep Garriga Sala, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Departament de Medi
Ambient i Habitatge.
Coordinació: Gisela Loran Benavent, Taller d’Enginyeria Ambiental, SL.
Redacció: Francisco Cabrera Tosas, Esther Ferrer Pont, Ramiro Aurín Lopera, Màrcia Eugenio Gosalbo,
Blanca Botey Sánchez de Rojas, Taller d’Enginyeria Ambiental SL.
Col.laboradors: Raúl Medina Santamaria, Iñigo J. Losada Rodríguez, Fernando Méndez Incera, Institut
d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria, Universitat de Cantàbria.
Primera edició: juny de 2010
Tiratge: 500 exemplars
Disseny: Imatge i Color
Maquetació i impressió: Barcino Solucions Gràfiques, SL
Depòsit legal: B-24424-2010
Aquesta publicació s’ha imprès en paper ecològic estucat mat de 135 g i les cobertes en paper ecològic estucat mat de 300 g.
Estudis de base per a una estratègia de prevenció i adaptació del canviclimàtic a Catalunya. Número 1, El Delta de l'Ebre : document de síntesi.– (Documents del canvi climàtic ; 2)I. Garriga Sala, Josep, dir. II. Loran Benavent, Gisela, ed. III. CabreraTosas, Francisco IV. Catalunya. Departament de Medi Ambient iHabitatge V. Oficina Catalana del Canvi Climàtic VI. Col·lecció:Documents del canvi climàtic ; 21. Canvis climàtics – Aspectes ambientals – Catalunya – Ebre, Delta de l'2. Canvis climàtics – Gestió del risc – Catalunya – Ebre, Delta de l'551.58(467.1:28Ebre)
3
Sumari
1. Presentació .................................................................................................................................... 5
1.1. Introducció ................................................................................................................................ 71.2. Objetius ..................................................................................................................................... 71.3. Metodologia del treball............................................................................................................... 7
2. Caracterizació del Delta de l’Ebre ............................................................................................... 9
2.1. El Delta com a zona humida d’importància internacional.......................................................... 112.2. El medi socioeconòmic al Delta de l’Ebre................................................................................. 15
3. Anàlisi de variables...................................................................................................................... 19
3.1. Introducció .............................................................................................................................. 213.2. Anàlisi de les variables climàtiques........................................................................................... 213.3. Cabals del riu Ebre................................................................................................................... 233.4. Les variables marines............................................................................................................... 24
4. Catàleg d’episodis ....................................................................................................................... 27
5. Estudi de la vulnerabilitat del Delta de l’Ebre enfront dels efectes del canvi climàtic .........31
5.1. Definició de vulnerabilitat.......................................................................................................... 335.2. Vulnerabilitat del sistema físic ................................................................................................... 345.3. Vulnerabilitat del sistemes naturals........................................................................................... 405.4. Vulnerabilitat del sistema humà ................................................................................................ 49
6. Prognosi ....................................................................................................................................... 51
6.1. Prognosi de la línia de costa exterior del Delta ......................................................................... 536.2. Prognosi de la costa de les badies........................................................................................... 606.3. Prognosi de la presència i permanència de la falca salina......................................................... 63
7. Anàlisi de risc sobre béns econòmics, naturals i socials ........................................................ 65
7.1. Risc sobre béns naturals.......................................................................................................... 707.2. Risc sobre béns econòmics..................................................................................................... 767.3. Risc sobre béns socials ........................................................................................................... 79
8. Disseny de mesures d’adaptació i prevenció ........................................................................... 83
8.1. Presentació de les mesures ..................................................................................................... 858.2. Zonificació de les actuacions ................................................................................................... 90
Documents del canvi climàtic
1. Presentació
Estudis de base 1: el Delta de l’EbrePresentació
7
1. Presentació
1.1. Introducció
Aquest document és una síntesi de l’estudi “Sèrie d’estudis de base per a la definició posterior d’una
estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya. Estudi de base n1: Delta de l’Ebre
(desembre del 2008)”, que en presenta les principals conclusions obtingudes. Es tracta d’un estudi que
l’empresa Taller d’Enginyeria Ambiental, SL ha redactat per encàrrec de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic,
del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
L’estudi que a continuació se sintetitza és, doncs, el primer d’una sèrie d’estudis de base per a la definició
posterior d’un Pla d’acció per a l’adaptació i prevenció del canvi climàtic a Catalunya. El seu àmbit espacial
és la plana deltaica del riu Ebre, que es considera una de les àrees més vulnerables de Catalunya als efectes
de l’escalfament global, atesa la seva situació costanera, les seves característiques geomorfològiques i els
seus valors ambientals, socials i econòmics, i que per tant constitueix una àrea prioritària pel que fa al
disseny i l’aplicació de polítiques d’adaptació i prevenció al canvi climàtic.
1.2. Objectius
El objectius generals del treball són, d’una banda, l’establiment de les bases metodològiques i analítiques
que es podran usar posteriorment en d’altres zones vulnerables i, de l’altra, la proposta de les possibles
mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic per al cas particular del Delta de l’Ebre.
Aquesta presentació sintètica dels resultats de l’estudi ha de ser una eina bàsica de consulta per permetre,
d’una banda, la divulgació dels efectes del canvi climàtic en el nostre territori, i, de l’altra, la participació de
tots els agents socials en l’aportació d’informacions d’interès que puguin ajudar a millorar i detallar el
coneixement tècnic, científic i social, així com en el debat necessari per identificar les accions prioritàries en
les mesures que ens permetran afrontar el Pla d’adaptació al Delta de l’Ebre.
1.3. Metodologia del treball
Per tal d’assolir els objectius descrits, es proposa una metodologia de treball tal i com s’esquematitza a
continuació, i que es desenvolupa en capítols posteriors.
8
Figura 1.1. Esquema general del treball.
Descripció i caracterització del territori
Vulnerabilitat del Delta de l’Ebreal canvi climàtic
Anàlisi del risc al Delta de l’Ebre
Proposta de mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic al Delta de l’Ebre
PROGNOSI
Anàlisi evolutiva
Mo
delització
Esdeveniments
Variables
Climàtiques
Oceanogràfiques
Hidrometeorològiques
Inundacions fluvials
Tempestes marines
Vulnerabilitat dels sistemes
Medi físic
Medi natural
Medi humà
Retrocés de la línia de costa exterior
Inundació de terrenys adjacents a les badies
Augment de la permanència de la falca salina Probabilitat d’ocurrència
� �
�
�
Documents del canvi climàtic
2. Caracterizació del Delta de l’Ebre
2. Caracterizació del Delta de l’Ebre
2.1. El Delta com a zona humida d’importància internacional
El riu Ebre conforma en el seu tram final un dels deltes més extensos del Mediterrani, d’una superfície
aproximada de 320 km2. El Delta de l’Ebre presenta una forma triangular i lobulada, configuració que és el
resultat de la interacció entre els processos de sedimentació fluvial, els corrents marins, la climatologia i
l’acció humana, i que el converteixen en un lloc únic tant per la seva singularitat geomorfològica com per
la diversitat de processos dinàmics i de sistemes naturals que presenta.
El Delta de l’Ebre forma part de la Llista de Zones Humides d’Importància Internacional (Convenció de
Ramsar), un tractat intergovernamental que està en vigor des del 1975 per a la conservació i ús racional de
les zones humides. L’Estat espanyol participa en la Convenció amb un total de 63 zones humides i de
281.768 ha de superfície; a Catalunya es troben els aiguamolls de l’Empordà (4.784 ha), el Delta de l’Ebre
(7.736 ha), l’estany de Banyoles (1.033 ha) i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
(39.979 ha). Considerant només les zones humides costaneres, el Delta de l’Ebre constitueix el 62% de la
superfície catalana.
A la costa mediterrània espanyola (Comunitat Valenciana, Múrcia i Almeria) hi ha d’altres zones humides
incloses en la Convenció de Ramsar: l’albufera de València (21.000 ha), Lagunas de la Mata y Torrevieja
(3.693 ha), Marjal de Pego-Oliva (1.290 ha), Pantano del Hondo (2.387 ha), Paraje Natural Punta Entinas-
Sabinar (1.948 ha), Prat de Cabanes-Torreblanca (812 ha), Salines de Santa Pola (2.496 ha) i Salinas del
Cabo de Gata (300 ha). La superfície esmentada per a l’albufera de València inclou unes 18.000 ha
d’arrossars, que en el cas del Delta de l’Ebre es troben exclosos. Considerant aquest fet, el Delta constitueix
més d’una quarta part de la superfície de zones humides de la costa mediterrània espanyola. De fet, és
considerat la zona humida més important de la costa mediterrània occidental, després de la Camarga (parc
regional francès), i la segona d’Espanya, després de Doñana.
Les zones humides són un dels ecosistemes que presenten una major biodiversitat, i alhora es consideren
els més amenaçats a escala mundial. Al llarg del s. XX ha desaparegut més de la meitat de superfície de
zones humides a Europa, i les que resten es troben sotmeses a fortes pressions, fonamentalment per
sobreexplotació dels recursos hídrics, contaminació i construcció de grans infraestructures, com també
per espècies invasores i pels efectes potencials derivats de l’escalfament global. A més dels valors naturals,
les zones humides presenten valors econòmics, culturals, científics i recreatius molt notables, que en
justifiquen amb escreix els esforços de conservació.
En el cas del Delta de l’Ebre, la franja de terrenys costanera de la plana deltaica gaudeix de diverses figures
de protecció: és parc natural (7.736 ha, totes de superfície terrestre), espai del PEIN (10.400 ha, de les
quals 616 ha són marines), espai de la xarxa Natura 2000 (40.431 ha, de les quals 33.720 ha són marines),
i s’hi troben diverses reserves naturals (de superfície total d’11.496 ha, totes terrestres) i diverses zones
humides incloses en l’Inventari de les Zones Humides de Catalunya.
11
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreCaracterització del Delta de l’Ebre
12
Figura 2.1.1. Espais protegits. Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Llegenda
Espais Naturals de Protecció Especial
Xarxa Natura 2000
Espais del PEIN
Espais Protegits
Espais d’interès natural
Llacunes i zones humides
Badies
13
Delta Delta de l'Ebre 58,42 29.753,24
Fletxes litorals Punta del Fangar 13,8 489,9
Punta de la Banya 41,74 2.664,69
Badies El Fangar 31,73 2.430,31
Els Alfacs 59,89 6.994,93
Estuari Desembocadura 16,27 400,67
Platges Arenal 1,98 4,18
Fangar 7,39 480,06
Goleró 1,13 0,62
Marquesa 1,77 12,67
Bassa de l'Arena 3,1 14,5
Riumar 3,45 59,75
Sant Antoni 1,93 14,97
Buda 4,66 107,16
Alfacada 2,77 55,8
Serrallo 1,81 72,65
Platjola 1,31 56,65
Eucaliptus 2,68 77,42
Aluet 1,95 29,94
Trabucador 20,39 561,01
Sistemes dunars Platja del Fangar 77,71
Platja de la Marquesa 8,34
Platja de la Bassa de l'Arena 7,82
Platja del Trabucador 336
Altres 204,47
Llacunes Les Olles 2,4 27,8
Canal Vell 8,68 245,46
Garxal 6,04 205,72
Calaixos de Buda 12,13 507,09
Alfacada 3,94 65,86
Platjola 5 50,14
Tancada 9,11 238,8
Encanyissada 22,68 782,4
Taula 2.1.1. Elements geomorfològics presents al Delta de l’Ebre.
Al Delta de l’Ebre es troben elements geomorfològics de gran singularitat i valor; són els que es recullen a
la taula següent:
Longitud/ Longitud de la línia de costa/
Perímetre (km)
Elementgeomorfològic
Nom Superfície (ha)
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreCaracterització del Delta de l’Ebre
14
Figura 2.1.2. Imatge aèria del lòbul deltaic. S’aprecien la desembocadura actual del riu Ebre, el Garxal (dreta de la desembocadura) i l’illa de Sant Antoni, calaixos de Buda i illa de Buda (esquerra de la desembocadura).
Figura 2.1.3. Punta del Fangar i badia del Fangar (esquerra); i punta de la Banya i badia dels Alfacs.
Figura 2.1.4. Platges del Fangar i la Marquesa (punta del Fangar), a l’esquerra; i Llacuna del Canal Vell a la dreta.
15
Taula 2.2.1. Dades poblacionals del Delta de l’Ebre. Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
El Delta de l’Ebre presenta una elevada heterogeneïtat en les condicions fisicoquímiques dels sòls i les
aigües, tant espacial com temporal. El resultat és una gran diversitat, tant de sistemes naturals com
d’hàbitats, masses de vegetació i comunitats d’animals.
Molts dels sistemes naturals més característics del Delta estan íntimament lligats a la disponibilitat d’aigua
i a la qualitat d’aquesta, així com a processos dinàmics d’erosió, transport i deposició de sediments.
És particular el cas dels arrossars, que apareixen classificats dins els sistemes naturals terrestres. L’ocupació
agrícola del Delta de l’Ebre s’ha produït de manera intensa des del segle XIX, i únicament no ha modificat
els espais perifèrics, on resulta difícil el control de la salinitat, o que presenten substrats molt desfavorables
per al cultiu.
2.2. El medi socioeconòmic al Delta de l’Ebre
Població
Pel que fa a la població, el conjunt dels municipis que configuren l’àmbit deltaic presentava una població,
l’any 2007, de 59.172 habitants (IDESCAT). A la taula 2.2.1 es mostren les dades de població resident
(censada), població estacional, així com dades referents al nombre total d’habitatges i tipologia, en els
principals nuclis de població del Delta de l’Ebre.
L’Ampolla 2.662,00 Sin datos Sin datos 2.863,00 807,00 2.056,00 74,70
L’Aldea 3.927,00 .. .. 1.581,00 1.251,00 324,00 111,50
Camarles 3.479,00 .. .. 1.200,00 997,00 203,00 1.328,30
Deltebre 11.603,00 -232,00 10.465,00 4.428,00 3.314,00 1.114,00 103,00
Amposta 19.805,00 -220,00 17.539,00 8.234,00 5.911,00 2.323,00 143,20
St. Jaume d’Enveja 3.434,00 .. .. 1.460,00 1.091,00 369,00 56,50
St. Carles de la Ràpita 14.262,00 993,00 13.088,00 7.505,00 4.184,00 3.321,00 53,70
1. ETCA: població equivalent a temps complet any.2. Veïns residents d’aquest territori més la població estacional.3. Inclou segones residències no ocupades.4. Inclou places hoteleres, càmpings i turisme rural 2006.
T.M.Primera
residència(2001)
Segonaresidència
(2001)4
Densitatde
població(2007)
Poblacióresident(2007)
Poblacióestacional
ETCA1
(2003)
Poblaciótotal2ETCA(2003)
Nre.d’habitatge
s3
(2001)
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreCaracterització del Delta de l’Ebre
16
El conreu de l’arròs ocupava l’any 2000 una superfície total de 21.554 ha, és a dir, un 66,5% del total de
superfície de la plana deltaica. La producció d’arròs del Delta suposa el 98% de la producció total catalana.
Pesca i marisqueig
Així mateix, presenten gran importància econòmica:
– la pesca marina, centrada al voltant dels ports de l’Ampolla, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita; al
Delta de l’Ebre es captura el 10% del volum total de captures de pesca Catalunya, que representa
el 13% del valor en el mercat,
– la pesca continental, que es duu a terme a les llacunes de l’Encanyissada, la Tancada, el Canal Vell
i les Olles, seguint encara el sistema tradicional de sorteig,
– l’aqüicultura: es practica l’aqüicultura marina, tant a la franja costanera i a les badies com a mar obert,
i també l’aqüicultura continental o en terra, a les llacunes i altres indrets,
– el marisqueig.
Activitat industrial
Pel que fa a l’activitat industrial, es troba poc desenvolupada, i gairebé sempre té una base agrària; la major
part de les activitats industrials es localitzen a l’eix de la carretera N-340, fora de la plana deltaica. A la
punta de la Banya es troben les Salines de la Trinitat, actualment en explotació.
Turisme
Pel que fa al turisme, destaca el turisme estival (de fet és important la segona residència, també pel que fa
al model de construcció), i el turisme verd o l’agroturisme, que es preveu que esdevingui un dels principals
motors de dinamització socioeconòmica del conjunt de l’àmbit deltaic.
Activitats econòmiques
Agricultura
Pel que fa a activitats econòmiques, l’agricultura, que constitueix una de les grans bases de l’economia al
Delta, es troba fonamentada en el conreu d’arròs. El percentatge de conreus per superfície apareix
representat en la figura següent, obtinguda de “L’estudi agronòmic de la zona del Delta de l’Ebre” (Agència
Catalana de l’Aigua):
Figura 2.2.1. Percentatge de conreus per superfície. Font: Agència Catalana de l’Aigua.
Altres 5%
Oliveres 18%
Arròs 66%
Cítrics 4%
Hortalisses 7%
17
Infraestructures
Pel que fa a infraestructures, és característic al Delta de l’Ebre el sistema de canals per al reg i desguàs dels
arrossars. Es tracta de sistemes capil·lars: el de reg parteix de l’assut de Xerta, situat a uns 50 km aigües
amunt de la desembocadura del riu, des d’on surten els dos canals principals: el canal de la dreta de l’Ebre
i el canal de l’esquerra de l’Ebre. Des d’aquests l’aigua passa a un seguit d’altres canals, i després a les
sèquies, fins a arribar a les sèquies secundàries, que distribueixen l’aigua als arrossars, generalment per
gravetat. Els retorns s’aboquen a canals de desguàs de secció progressivament major, que finalment
conflueixen en dos grans canals: al marge dret del riu, el canal de circumval·lació, i al marge esquerre, el
canal sanitari. Aquests canals proveeixen d’aigua dolça les llacunes i badies del Delta.
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreCaracterització del Delta de l’Ebre
Documents del canvi climàtic
3. Anàlisi de variables
21
3. Anàlisi de variables
3.1. Introducció
Al present apartat s’ha realitzat una anàlisi de les variables següents:
– Variables climàtiques
– Cabals de riu
– Variables marines
3.2. Anàlisi de les variables climàtiques
S’han recollit les anàlisis evolutives i les projeccions de futur emeses per part d’organismes de reconeguda
autoritat en la matèria respecte de les mateixes variables, i s’han contrastat amb els resultats obtinguts en
el present estudi. A continuació se n’ofereix un resum.
Pel que fa a les anàlisi de temperatura de l’aire,
– Evolució de la temperatura mitjana (1905-2007)
Gràfic evolutiu de temperatura mitjana de l’aire a l’Observatori de l’Ebre (blau) i a l’Observatori Fabra (negre) al llarg del darrer segle. Les línies fúcsia corresponen a les mitjanes mòbils dels darrers 25 anys. S’observen tendències creixents en les mitjanes.
– Els resultats concorden amb els obtinguts pel Servei Meteorològic de Catalunya sobre les mateixes
sèries de dades, en particular: (1) la mitjana anual s’ha incrementat a un ritme de 0,15 ºC per dècada,
(2) la mitjana de la temperatura màxima ha augmentat a un ritme més accelerat que la mitjana de la
temperatura mínima.
Temperatura mitjana (1905-2007)
Temps (Anys)
Tem
pera
tura
(ºC
)
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de variables
22
Precipitació anual acumulada a l’Observatori de l’Ebre al llarg del darrer segle. S’observa que la mitjana mòbil (fúcsia) presenta una tendència ascendent entre 1929 i 1972 (corresponent al període 1904 i 1947), posteriorment un període relativament estable, i, des del 1983 fins al 2002, una tendència descendent (corresponent al període 1958-1977). En els darrers anys (2002-2007) la tendència és ascendent.
– D’acord amb les prediccions de canvi climàtic del GIECC (Previsions del GIECC per a l’Europa Medi-
terrània, 2007): (1) s’està produint un escalfament en totes les estacions, (2) l’escalfament és major a
l’estiu que a l’hivern, (3) a l’estiu, l’escalfament està més relacionat amb temperatures més altes en
els dies calorosos, (4) l’escalfament d’hivern està relacionat amb temperatures més elevades en els
dies freds.
Pel que fa a les anàlisis de temperatura de l’aigua del mar,
– La sèrie de temperatura de l’aigua a l’Estartit, que s’ha emprat en aquest estudi, s’ha fet servir també
en altres estudis, com Cambio climático en el Mediterráneo (Institut Espanyol d’Oceanografia, 2008),
Reflexions sobre el canvi climàtic (Josep Pascual, 2006) i Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics. Any
2007 (Servei Meteorològic de Catalunya, 2008), ja que es tracta d’una de les sèries més llargues
disponibles.
– No hi ha contradicció entre els resultats obtinguts en els diferents estudis. En tots s’hi detecten puja-
des importants de la temperatura del mar fins als 80 m de fondària, que varien al llarg de l’any i són
particularment intenses durant l’estiu.
– L’SMC quantifica l’augment de temperatura per al període 1974-2007 en 0,34º C, 0,37º C, 0,35º C
i 0,22º C per dècada a diferents profunditats: en superfície, a 20 m, 50 m i 80 m, respectivament.
Pel que fa a les anàlisis de pluviometria,
– Anàlisi evolutiva de la pluviometria
– S’han analitzat les dades corresponents a l’Observatori de l’Ebre, que són les que presenten una major
longitud temporal, i s’ha observat un patró que es dóna en 8 dels 12 mesos de l’any, consistent en un
període de tendència decreixent que se situa en la segona meitat del s. XX.
Pluviometria acumulada anual
Temps (Anys)
Plu
viom
etria
(mm
)
23
– Per estacions, haurien augmentat les precipitacions d’hivern i de tardor, i disminuït les d’estiu i
primavera. En el cas de la precipitació acumulada, la tendència (no significativa) seria a l’augment.
– Aquests resultats coincideixen amb els obtinguts pel Servei Meteorològic de Catalunya a partir de la
sèrie temporal de l’Observatori de l’Ebre, i amb la prognosi duta a terme per l’Observatori de l’Ebre
(Universitat Ramon Llull-CSIC, 2009) en l’Estudi del balanç hídric de la conca de l’Ebre i de les conques
internes de Catalunya durant la segona meitat del s. XX i la primera del s. XXI mitjançant models de
clima regionals.
– El GIECC (2007) també indica un augment de la intensitat de pluja, que s’ha contrastat al Butlletí Anual
d’Indicadors Climàtics. Any 2007 (Servei Meteorològic de Catalunya, 2008) i a l’Estartit (dades de
Josep Pascual).
Pel que fa a les anàlisis d’humitat relativa,
– És difícil obtenir tendències o patrons clars, ja que presenten una longitud màxima de només 16 anys.
– S’observa que la variable: (1) a l’estació d’hivern disminueix a partir del 2002 i fins al 2007 al Fangar,
(2) a l’estació de primavera augmenta des del 1992 fins al 2003, i disminueix a partir d’aleshores,
(3) a l’estació d’estiu presenta un patró creixent fins al 2003, i decreixent a partir d’aleshores, i (4) a
l’estació de tardor disminueix entre el 2005 i el 2007.
Pel que fa a les anàlisis d’evapotranspiració
– És difícil obtenir tendències o patrons clars, ja que presenten una longitud màxima de només 16 anys.
– S’observa que la variable presenta tendència creixent: (1) per mesos, al març des del 2004, i a l’agost
des del 1998, (2) a partir del 2000 per a la sèrie de valors mitjans anuals i (3) a partir del 1998 per a
les dades de valors màxims obtinguts per a cada any de la sèrie (d’acord amb les mitjanes mensuals).
Pel que fa a les anàlisis de vent terrestre
– La velocitat mitjana mensual del vent mesurada a 2 m d’alçada en tres estacions situades a la zona del
Delta de l’Ebre (Fangar, Amposta i Alfacs) s’ha reduït en els últims 13 anys. La taxa anual de disminu-
ció ha estat de 0,102 (m/s)/any als Alfacs; 0,093 (m/s)/any al Fangar; i 0,0485 (m/s)/any a Amposta
(en ordre decreixent)
– La velocitat màxima enregistrada cada mes a l’estació d’Amposta ha augmentat al llarg dels últims
13 anys, amb una taxa anual de 0,098 (m/s)/any.
– Els resultats obtinguts en la present anàlisi són clars, i no contradiuen les prediccions d’altres estudis.
3.3. Cabals del riu Ebre
Pel que fa a cabals del riu Ebre, s’observa una reducció del cabal mitjà anual de l’11% entre 1913-1935 i
1951-1979, de 23% entre 1951-1970 i del 19% entre 1971-1990 i 1991-2004. Aquesta disminució
s’atribueix fonamentalment a causes lligades a la construcció de preses (Mequinença, Flix i Riba-roja a partir
dels anys ’60).
La reducció del cabal presenta un punt de canvi de magnitud molt important a l’entorn de l’any 1980.
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de variables
3.4. Les variables marines
De la mateixa manera que s’ha fet per als cabals del riu Ebre, s’han analitzat els canvis ocorreguts en els
darrers 50 anys en les variables ambientals oceanogràfiques, i s’han estudiat les seves tendències de llarg
termini. Per a la majoria dels casos s’han afegit les dades a una escala mensual, estacional i anual. Les
variables són:
– Onatge,
– Vent (marítim),
– Marea meteorològica i
– Nivell del mar.
En els casos de l’onatge, el vent i la marea meteorològica, se n’ha considerat tant el règim mitjà com
l’extremal.
1. Onatge. L’estudi de la influència dels patrons climàtics posa de manifest que la NAO (North Atlantic
Oscillation) i l’EA (Eastern Atlantic) són els que tenen major influència amb caràcter general, ja que
24
Figura 3.4.1. Alçada d’ona significant (m) de període de retorn 100 anys.
25
Figura 3.4.2. Sèrie de nivell del mar corresponent al mareògraf de Barcelona.
juguen un paper important en la generació de l’onatge al Delta. L’índex NAO presenta una influència
general a tota l’àrea, mentre que l’índex EA domina la zona nord i explica part dels onatges del nord-
est. L’índex EA/WR (Eastern Atlantic-Western Russia) afecta els onatges extrems del sud-est, mentre que
l’SCA (Scandinavian) explica el mitjà a la zona sud.
L’anàlisi de tendències de llarg termini de la magnitud de l’alçada d’onada indica tendències de canvi molt
petites. S’ha detectat una tendència lleugerament positiva al sud de la desembocadura i un petit descens
al nord que només es descriu durant l’època d’hivern per al règim mitjà.
L’estudi de les persistències per a l’alçada d’onada 1 m mostra una tendència de llarg termini positiva
en els onatges del nord-est i una tendència negativa per als onatges del sud-est.
L’estudi de valors extrems de l’onatge (tempesta) indica uns valors d’alçada d’ona significant de període
de retorn de 100 anys de fins a 5,5 m al lòbul deltaic (la part més exposada) i de 0,5 m a les badies (la
més arrecerada).
2. i 3. Vent marítim i marea meteorològica. L’estudi de la marea meteorològica i vent en un punt a
aigües profundes ha revelat la relació dels patrons climàtics estudiats i aquestes variables. Els índexs
EA/WR i NAO afecten en especial ambdues variables, tot i que el camp de vents està dominat
principalment per l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO). L’índex SCA explica part de la variabilitat en els
valors mitjans d’aquestes variables, mentre que no afecta especialment els valors extrems.
4. Nivell del mar. Les anàlisis realitzades sobre la variable nivell del mar indiquen un augment de
4’5 mm/any en el període 1992-2007 i una important correlació amb el patró escandinau (índex SCA).
Niv
ell d
el m
ar (m
m)
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de variables
Documents del canvi climàtic
4. Catàleg d’episodis
29
4. Catàleg d’episodis
S’ha dut a terme un recull dels episodis extrems que han ocorregut històricament al Delta de l’Ebre, en
particular de les inundacions fluvials i les tempestes marines. Mentre que fins a la primera meitat del s. XX
els episodis s’han identificat d’acord amb la recerca bibliogràfica, per a la segona meitat del s. XX s’han
identificat mitjançant modelització, i comprovat amb fonts documentals, com ressenyes als diaris; per a la
identificació dels episodis d’inundació fluvial, s’ha pres com a criteri que el cabal fos de més de 2.000 m3/s.
La cronologia de riuades i tempestes marines resultants es recull a la taula següent:
s.XV
s.XVII
s.XVI
s.XVIII
s.XIX
s.XX
Taula 4.1. Episodis històrics de riuades (esquerra) i tempestes (dreta) al Delta de l’Ebre.
Riuades
s.XIV
Comentaris Riuades Comentaris Tempestes Comentaris
1380
1488
1532
1582
1605
1617
1625
1700
1717
1743
1772
1773
1783
1787
1826
1845
1853
1865
1866
1871
1884
la més gran de l’història
1907
1914
1937
1959
1960
1961
1962
1967
1969
1970
1971
1972
1974
1977
1978
1979
1982
1997
2001
la segona més gran
de l’història
tres en total
dues en total
dues en total
dues en total
dues en total
s.XVIII
s.XX
1779
1920’s
1940’s
1948
1958
1960
1962
1963
1965
1967
1971
1972
1973
1975
1978
1980
1982
1985
1990
1992
1995
1997
2000
2001
Trencament del Trabucador
Trencament del Trabucador
Trencament del Trabucador
dues en total
dues en total
dues en total
tres en total
dues en total
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreCatàleg d’episodis
Documents del canvi climàtic
5. Estudi de la vulnerabilitat del Delta de l’Ebre enfront
dels efectes del canvi climàtic
5. Estudi de la vulnerabilitat del Delta de l’Ebre enfront dels efectes del canvi climàtic
5.1. Definició de vulnerabilitat
El desenvolupament d’aquest apartat té presents els apartats anteriors. Es basa en l’anàlisi de la capacitat
intrínseca d’un sistema a patir danys davant d’un fenomen d’una severitat (intensitat o magnitud)
determinada.
En el present treball, i per tal d’avaluar la vulnerabilitat d’un sistema, es consideraran tant el seu valor intrínsec
com la seva capacitat de fer front als potencials canvis ambientals que es preveuen com a efecte de
l’escalfament global.
Pel que fa al valor intrínsec, s’avaluen els diferents components que presenta un sistema particular en el
territori considerat. Aquesta valoració es fa en virtut de les característiques descrites al punt de descripció
i caracterització del medi.
La capacitat de fer front s’entén en un sentit ampli, i englobaria tant:
– La no afectació del component per part del factor o esdeveniment considerat.
– La capacitat del component/sistema de tamponar els efectes del canvi.
– La capacitat del component/sistema de recuperar les seves condicions anteriors després de l’ocurrèn-
cia de certs canvis ambientals, particularment aquells esdeveniments sobtats i intensos de durada
curta que canvien notablement aquestes condicions (resiliència, en el sentit ecològic del terme).
– La capacitat del component/sistema de modificar les seves condicions actuals en funció de certs
canvis ambientals, particularment aquells que es produeixen d’una manera progressiva en el temps,
sense desaparèixer o convertir-se en un altre component/sistema diferent.
Els canvis ambientals presenten característiques variables:
Pel que fa a les escales temporals, es poden produir tant:
– Esdeveniments extrems de durada curta que canviïn notòriament les característiques dels sistemes
físics i naturals, com per exemple les tempestes.
– Processos prolongats en el temps, que es poden produir a un ritme aproximadament constant, o a
ritmes variables; p.e. l’augment del nivell del mar, que es preveu que es doni amb un ritme creixent
en el temps (GIECC, 2007).
Pel que fa a les escales espacials, es poden produir tant:
– Canvis que afectin zones àmplies, com l’augment mateix del nivell del mar.
– Canvis locals, per exemple els canvis d’orientació d’algunes platges a causa de la variació del flux
mitjà d’energia de l’onatge.
Hi ha d’altres característiques d’aquests canvis ambientals també molt importants: la seva magnitud o
intensitat, la seva freqüència en una àrea determinada, la seva recurrència sobre una mateixa localització,
etc. A més, cal considerar que molts dels potencials canvis ambientals no segueixen comportaments lineals,
p.e. els canvis de temperatura relatius entre el mar i l’aire generen altres canvis atmosfèrics que alhora
interaccionen, fet pel qual els patrons observats en aquestes variables poden canviar de signe al llarg del
33
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreEstudi de la vulnerabilitat
34
temps.
La vulnerabilitat s’estudiarà per als sistemes següents:
– Vulnerabilitat del sistema físic
– Vulnerabilitat del sistema natural
– Vulnerabilitat de l’entorn humà
5.2. Vulnerabilitat del sistema físic
5.2.1. Valor intrínsec
Tots els components del sistema físic del Delta de l’Ebre (vegeu el capítol 2) presenten un alt valor com a
elements geològics i geomorfològics singulars. Cal tenir present que constitueixen la base per al
desenvolupament dels diferents biòtops i ecosistemes que configuren el Delta de l’Ebre.
5.2.2. Canvis ambientals potencials i afectació als components del sistema físic
Manca de transport de sediments pel riu Ebre
La construcció d’embassaments a la conca cap a mitjan s. XX va suposar tant la regulació del cabal líquid
com la pràctica interrupció del transport de cabal sòlid per part del riu Ebre. S’estima que els embassaments
suposen la retenció del 93,7% del sediment que el riu aportaria al Delta (Varela et al. 1986). El sediment
gruixut, de diàmetre mitjà superior a 125 µm, és el que es considera rellevant des del punt de vista de
l’estabilitat costanera, i queda retingut al 100%, de manera que les seves aportacions que arriben a la costa
es produeixen exclusivament aigües avall de l’embassament de Flix. El sediment fi, de diàmetre inferior a
125 µm, es transporta en suspensió i queda retingut en percentatges alts, superiors al 90% (Catalán 1969;
Palenques 1987; Palenques et al. 1990; Guillem i Palenques 1992; Ibáñez et al. 1996).
Per aquests motius es considera que el Delta de l’Ebre ha passat d’estar modelat per la combinació de
factors dinàmics riu-onatge a estar modelat únicament per l’onatge, que transporta els sediments existents
al llarg de la línia de costa i determina així l’existència de zones erosives i de zones d’acumulació.
Tot i així, aquest procés no està directament lligat al canvi climàtic, però pot agreujar els seus efectes.
Subsidència de la plana deltaica
La manca d’acreció vertical de la plana deltaica contribueix a intensificar els efectes dels processos de
subsidència que es produeixen per compactació dels sediments que conformen el Delta (la taxa de
subsidència mitjana s’ha estimat en 2 mm/any), i que comporten un augment relatiu del nivell del mar a la
plana deltaica. Aquest constitueix un dels problemes ambientals que afecten de manera global el medi físic
del Delta.
35
Figura 5.2.1. Taxes de subsidència a la plana deltaica de l’Ebre. Font: ITGE, 1996.
Una costa en la qual es produeix acreció vertical de sediments presenta una capacitat de resposta a l’ascens
del nivell del mar que no presenta una costa en què l’acreció no es produeix, com és el cas del Delta de
l’Ebre (vegeu la figura inferior).
Figura 5.2.2. Esquematització de l’efecte de l’ascens del nivell del mar en una costa deltaica. A l’esquerra: amb capacitat de resposta; a la dreta: sense resposta. Font: Sánchez-Arcilla et al. (1998).
Entrades del riu
Sedimentsfins
Sorra
Readaptació costanera
SLR SLR
Dinàmica costanera
Readaptació costanera
Dinàmica costaneraContribució
orgànica Acreció vertical
Plana deltaicaPlana deltaica
Subsidència Subsidència
Franja costanera
Franja costanera
Taxa màxima de subsidència = 4 cm / 10 anysTaxa mitjana d’aport sedimentari = 2 m / 10 anys
Abast màxim de sorres = 7 km
Abast màxim de fangs = 10 kmPendent màxim del front deltaic = 10º
0,8 cm/10 anys
Sondeigs
MigjornAmposta Jesús i Maria I. Buda
2 cm/10 anys
4 cm/10 anys
2 cm/10 anys 0,8 cm/10 anys
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreEstudi de la vulnerabilitat
Els processos de subsidència no estan directament lligats al canvi climàtic, però poden agreujar els seus
efectes.
Evolució de la línia de costa
L’augment del nivell del mar afectarà l’evolució de la línia de costa exterior de la plana deltaica de l’Ebre, un
sistema modelat únicament per l’onatge, que transporta els sediments existents al llarg de la línia de la
costa i determina així l’existència de zones erosives i de zones d’acumulació.
A la línia de la costa corresponent a les badies del Fangar i els Alfacs pràcticament no es produeix transport
longitudinal de sediments, ja que es troba arrecerada per la presència de la punta del Fangar i la punta de
la Banya. En aquest cas l’augment del nivell del mar serà el principal factor que determinarà l’evolució de
la línia de la costa.
Considerant que el Delta de l’Ebre, pel seu origen geomorfològic, presenta una orografia pràcticament
plana, amb cotes que es troben per sota del nivell del mar, la pèrdua de terrenys per l’augment del nivell del
mar esdevé una de les conseqüències més rellevants dels efectes de l’escalfament global al Delta de
l’Ebre. Per aquest motiu s’ha dut a terme una prognosi de futur, que apareix resumida en l’apartat següent
del present document de síntesi (vegeu el punt 6 de prognosi).
Ocurrència de tempestes
De l’anàlisi de règim extremal de les variables onatge, marea meteorològica i vent dut a terme específicament
per al cas del Delta de l’Ebre (vegeu l’apartat relatiu Anàlisi de Variables), es conclou que:
– Les zones que fins ara han estat més afectades per l’efecte de les tempestes són les que ho seguiran
sent en el futur: el lòbul deltaic, la zona entre Marquesa i Riumar, i la zona entre l’Alfacada i el
Trabucador.
– L’alçada de l’onatge tendeix a augmentar lleugerament davant de la punta de la Banya, en concret
a la zona del far.
– La durada de les tempestes podria disminuir a l’Hemidelta nord, i augmentar al sud, en particular
enfront de l’Aluet i també al llarg de la barra del Trabucador i enfront de les Salines de la Trinitat.
Presència i permanència de la falca salina
El riu Ebre, en el seu tram final, es comporta com un estuari altament estratificat o de falca salina. Això és
degut al fet que la cota d’alçada és igual o inferior a la del mar, per la qual cosa, quan el cabal del riu es
troba per sota de certs límits, no té prou força per empènyer l’aigua del mar, que penetra i forma una llengua
d’aigua salada que circula per sota de la capa d’aigua dolça, l’anomenada falca salina. La longitud i el gruix
de la falca depèn dels cabals del riu, del nivell del mar i de la topografia de la llera.
Com a conseqüència del canvi climàtic, s’espera tant un augment del nivell del mar com una disminució dels
cabals del riu Ebre (vegeu-ne explicació detallada en el punt 6). Aquests efectes serien sinèrgics pel que fa
a la falca salina, és a dir, ambdós potenciarien un augment en la seva presència i permanència. Per aquest
motiu s’ha dut a terme una prognosi de futur, que apareix resumida en l’apartat següent del present
document de síntesi.
Variació de les variables climàtiques
Alguns components del medi físic, i en particular les masses d’aigua, poden patir variacions de les seves
característiques fisicoquímiques com a conseqüència dels canvis en les variables climàtiques, com per
exemple per augment de la temperatura o variacions en les precipitacions.
36
37
Reducció dels cabals del riu Ebre
Com a conseqüència del canvi climàtic, i d’acord amb l’esperada reducció de la precipitació anual
acumulada i la modificació dels patrons estacionals de precipitació, així com l’augment de temperatures i
per tant de l’evaporació, s’espera una reducció general dels cabals de base en els rius, fet que suposarà
l’augment del nombre de cursos fluvials temporals i de trams de riu amb cabals únicament estacionals
(Impactos del Cambio Climático en España, 2007). En el cas del riu Ebre, i segons resultats de diversos
projectes europeus, s’esperen reduccions del règim de cabals a Tortosa d’entre el 10% i el 20% al llarg del
s. XXI.
Inundacions fluvials
Podrien produir-se inundacions temporals dels terrenys adjacents al riu Ebre per crescudes, relacionades
amb un increment de la torrencialitat de les pluges.
Al Green Paper de la Comissió de la Unió Europea (Adaptating to Climate Change in Europe-Options for EU
Action, 2007) s’inclouen els resultats d’una simulació del canvi de nivell d’inundació fluvial de període de
retorn de 100 anys per al 2080 a escala europea, segons els quals al tram baix del riu Ebre es produiria un
augment d’entre el 20 i el 40%. Tanmateix, cal considerar que la conca fluvial del riu Ebre es troba fortament
regulada; aquest fet, fonamental a l’escala espacial considerada en el present treball, no s’ha tingut en
compte en la previsió.
En la taula següent es duu a terme una valoració de l’afectació per part dels canvis ambientals anteriorment
identificats als diferents components que conformen el sistema físic.
Figura 5.2.3. Afectació als components del sistema físic per part dels canvis ambientals identificats.
Subsidència
Delta Fletxes litorals Badies Llacunes Riu i
estuariPlatges i dunes
Zona d’aigüescostaneres
Evolució de la línia de costa
Ocurrència de tempestes marines
Presència i permanència de
la falca salina
Variació de variables climàtiques
Variació de cabals del riu Ebre
Ocurrència d’inundacions fluvials
** * *
** ** ** ** **
* * * *
**
* * * *
* * * **
*
Afectat pels efectes derivats del canvi climàtic.Potencialment afectat pels efectes derivats del canvi climàtic, o amb efectes que es poden agreujar.
* / *** / **
Components del sistema físic
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreEstudi de la vulnerabilitat
38
5.2.3. Capacitat dels components del sistema físic de fer front als canvis
Finalment, es fa esment d’aquelles característiques del sistema físic del Delta de l’Ebre o dels seus
components que li confereixen certa capacitat de tamponar, de recuperar-se o adaptar-se als potencials
canvis ambientals anteriorment identificats.
Mida de la plana deltaica
La disponibilitat de superfície al Delta de l’Ebre (que majoritàriament presenta usos agrícoles o naturals del
sòl) permet la reproducció o la compensació de les pèrdues d’alguns dels components del sistema físic de
manera natural o mitjançant mesures d’intervenció directa.
Baix grau de rigidització de la costa i la plana deltaica
– A la costa exterior del Delta de l’Ebre, només existeix una escullera a la platja de la Marquesa; a la
costa de les badies, es troben estructures rígides en el cas de la badia dels Alfacs.
– Només un 2,75% de la plana deltaica es troba urbanitzada, i a més la densitat d’ocupació per infra-
estructures és baixa, cosa que constitueix un fet avantatjós pel que fa a l’adaptació a l’augment del
nivell del mar.
– Gairebé ? parts de la superfície total del Delta estan ocupades pel conreu d’arròs, que és compati-
ble amb els valors ambientals del Delta, i que a més presenta un elevat potencial de renaturalització.
Manteniment del perfil actiu de les platges
Si el nivell del mar puja com a conseqüència del canvi climàtic, el perfil de la platja es desplaçarà en resposta
a aquesta variació. Per quantificar la resposta de les platges s’utilitza la Regla de Bruun, segons la qual en
el nou nivell del mar s’establirà un perfil d’equilibri amb forma idèntica a l’existent abans de l’ascens, i
s’assumeix que el volum de sorra de la platja es conserva.
Figura 5.2.4. Esquema de la Regla de Bruun.
És a dir, el retrocés de la línia de costa exterior del Delta de l’Ebre com a conseqüència de l’augment del
nivell del mar no suposarà la desaparició de platges i sistemes dunars per inundació, sinó el seu retrocés
terra endins, sempre que hi hagi espai disponible i no existeixin estructures antròpiques que interrompin
els processos de retrocés.
39
Acumulació de sediments orgànics per part de les zones humides
A les zones humides es generen sediments orgànics que pateixen processos de putrefacció i carbonificació
parcial, en un procés lent que condueix a la formació de torba. El pas dels anys resulta en una acumulació
de torba que pot assolir metres de gruix; el ritme de creixement s’ha estimat entre els 0,5 i els
10 cm/100 anys. L’acumulació de matèria orgànica i la subsegüent acumulació de torba permeten guanyar
alçada. Al Delta existeixen nombroses zones humides que fan aquestes funcions, i existeix també la
possibilitat de renaturalitzar terrenys per potenciar-la.
Evolució de les barres litorals i badies
La presència i els processos d’acreixement de l’àpex de les puntes del Fangar i la Banya comporten certa
capacitat de protecció de les franges de terreny costaneres situades al voltant de les badies pel que fa a
les dinàmiques litorals d’erosió, transport i sedimentació, i també pel que fa a l’impacte de les tempestes.
Orografia de la plana deltaica
En darrer lloc és necessari esmentar una característica del Delta de l’Ebre que el fa particularment vulnerable
a alguns dels potencials canvis ambientals derivats de l’escalfament global, en particular a l’augment del
nivell del mar: es tracta de l’orografia. El Delta de l’Ebre, pel seu origen geomorfològic, presenta una
orografia pràcticament plana, que inclou cotes que es troben per sota del nivell del mar.
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreEstudi de la vulnerabilitat
40
1 Identificades mitjançant consulta a: (1) Web del Parc Natural del Delta de l’Ebre, (2) Catálogo nacional de especies amenazadas, (3) Atlas y Libro Rojo de los Peces Continentales de España (2001), (4) Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España (2002),(5) Atlas y Libro Rojo de los Mamíferos Terrestres de España (2002), (6) Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BIOCAT), (7) Atles dels Ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004), (8) Atles dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra(Llorente et al. 1995) i (9) Els grans mamífers de Catalunya i Andorra (Ruiz-Olmo et al. 1995)
Taula 5.3.1. Figures de protecció legal, espècies d’especial interès i hàbitats d’interès comunitari als sistemes marins del Delta de l’Ebre.
Franja litoral XN2000: Molt altDelta de l’Ebre
Estuari PEIN i XN 2000 Molt alt
Presència d’alguers de fanerògames (Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, Zostera noltii, espècies protegides
a nivell autonòmic mitjançant Ordre de 31 de juliol de 1991. Font: Biocat, Banc de Dades de Biodiversitat)
Presència de Caretta caretta (protegida a nivell autonòmic mitjançant Llei 12/2006; a nivell estatal pel RD 439/1990; inclosa en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas;
recollida als anexos II i IV de la Directiva Hábitats. Font: Biocat, Banc de Dades de Biodiversitat)
Hi és present el HIC prioritari alguers de posidònia (1120*), (cartografia temàtica encara no elaborada)
Espècies d’ictiofauna autòctones i protegides com Acipenser sturio, Alosa alosa, Alosa fallax, Barbus graellsii,
Gasterosteus aculeatus, Petromyzon marinus, Salaria fluviatilis (endèmica), i Syngnathus abaster
Presència d’alguers de fanerògames (Cymodocea nodosa, Zostera noltii, espècies protegides a nivell autonòmic mitjançant
Ordre de 31 de juliol de 1991. Font: Biocat, Banc de Dades de Biodiversitat i Mapa de la vegetació submergida
de la badia dels Alfacs. Pérez et al., 2006)
Presència de Caretta caretta (protegida a nivell autonòmic mitjançant Lley 12/2006; a nivell estatal pel RD 439/1990; inclosa en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas;
recollida en els annexos II i IV de la Directiva Hábitats. Font: Biocat, Banc de Dades de Biodiversitat)
Presència de Stema hirundo i Sterna nilotica (espècies protegides a nivell autonòmic mitjançant Lley 22/2003)
Badies
Fangar:Molt alt
Alfacs:Muy alt
i alt(fora
de figures deprotecció)
badia del Fangar:XN 2000,
PEIN (parcial),ENPE (parcial),
badia dels Alfacs: XN 2000
(parcial)
Sistemes naturals
Marins
Proteccióde l'espai
Hàbitats i espècies d'interès particular
Valorintrínsec
5.3. Vulnerabilitat dels sistemes naturals
5.3.1. Valor intrínsec
El valor ambiental dels sistemes naturals del Delta de l’Ebre es qualifica en funció de la presencia d’hàbitats
d’interès comunitari, d’espècies d’especial interès1, i de figures legals de protecció. Els resultats es
recullen a les taules següents:
Nota: El valor intrínsec que s’ha atorgat a la major part de la superfície d’arrossars del Delta de l’Ebre és mitjà. Tanmateix, s’haconsiderat que la superfície d’arrossars que està situada al voltant de sistemes naturals de valor intrínsec alt o molt alt i que es trobaen terrenys protegits mitjançant una figura legal presenta un valor intrínsec alt.
41
Taula 5.3.2. Figures de protecció legal, espècies d’especial interès i hàbitats d’interès comunitari als sistemes terrestres del Delta de l’Ebre.
Sistemes naturals
Terrestres
Proteccióde l'espai
Hàbitats i espècies d'interès particular
Valorintrínsec
Dunes mòbils embionàries (HIC no prioritari 2110)
Dunes mòbils del cordó litoral amb Ammophila arenaria (HIC no prioritari 2120)
Dunes litorals fixes amb comunitats delCrucianellion maritimae (HIC no prioritari 2210)
Dunes amb cuberta de Malcomietalia(HIC no prioritari 2230)
Vegetació psamòfila, especialitzada en aquest tipus d’hàbitats.Destaquen espècies com Limoniastrum monopetalum
(vulnerable a Cat.; protegida pel Decret 328/1992)
Avifauna nidificant: Charadrius alexandrinus (principal població ibérica, vulnerable a Cat.), Sterna nilotica
(en perill a Eur.), Haematopus ostralegus (vulnerable a Cat.), Sterma hirundo (vulnerable a Cat.),
Sterna albifrons (en perill a Cat.)
Comunitats de Salicòrnia i altres plantes anuals, colonitzadores de sòls argilosos no sorrencs salins
(HIC no prioritari 1310)
Prats d’espartina (HIC no prioritari 1320)
Amenteres mediterrànies halins (Juncatella maritimi) (HIC no prioritari 1410)
Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) (HIC no prioritari 1420)
Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) (HIC no prioritari 1430)
Comunitats halòfiles de sòls d’humitat molt fluctuant(HIC prioritari 1510)
Flora: Zygophyllum album (vulnerable a Cat. i Esp.), Spergularia rubra subsp. heildreichii, Limonium densissimum
(vulnerable a Cat. i a Esp.), L. girardianum, L. ferulaceum
Avifauna nidificant: Glareola pratincola (en perill a Cat. i a Eur.; només nidifica al Delta), Sterna albifrons (en perill
a Cat.), Haematopus ostralegus (vulnerable a Cat.), Charadrius alexandrinus (vulnerable a Cat.), Calandrella
brachydactyla (en perill a Cat., vulnerable a Eur.), C. rufescens (vulnerable a Cat. i Eur.)
Flora: Zigophyllum album (vulnerable a Cat. i Esp.)
Avifauna nidificant: Larus audouinii (vulnerable a Cat.), L. fuscus (vulnerable a Cat.), L. genei (vulnerable a Cat.),
Sterna sandvicensis (vulnerable a Cat.), S. albifrons(en perill a Cat.), Charadrius alexandrinus (principal població ibérica, vulnerable a Cat.), Tringa totanus
(en perill a Cat.), Haematopus ostralegus (vulnerable a Cat.), Tadorna tadorna (vulnerable a Cat.)
Avifauna: hàbitat per a anàtides hivernants i limícoles
Herpetofauna: Mauremys leprosa (vulnerable a Esp.) i Emys orbicularis (en perill a Esp.)
Espècies de flora protegides: Lindernia dubia, Marsilea cuadrifolia i Bergia capensis
Dunar
Sistemes halobis:saladars,
maresmes i salines
Platges de L’Alfacada, la Platjola i
els Eucaliptus, i erms de
la Tancada
Punta de la Banya
Arrossars
XN 2000,PEIN,ENPE
XN 2000,PEIN,ENPE
XN 2000,PEIN,ENPE
(XN 2000, PEIN,ENPE)
Només part de la superfície d’arrossar
que es troba en la franja de terrenys
costanera de la planadeltaica es troba
protegida
(localitzacions especificades
a sota)
Molt alt
Molt alt
Molt alt
Molt alt
Mitjà/Alt
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreEstudi de la vulnerabilitat
42
Tabla 5.3.3. Figures de protecció legal, espècies d’especial interès i hàbitats d’interès comunitari a les aigües continentals i sistemes limnètics del Delta de l’Ebre (I).
Sistemes naturals
Aigües continentals i sistemes limnètics
Proteccióde l'espai
Hàbitats i espècies d'interès particular
Valorintrínsec
Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera(HIC no prioritari 92A0)
Flora: espècies protegides com Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa i Lonicera biflora
Ictiofauna: espècies autòctones i protegides com Acipenser sturio, Alosa alosa, Alosa fallax, Barbus graellsii,
Gasterosteus aculeatus, Petromyzon marinus, Salaria fluviatilis(endèmica), i Syngnathus abaster, Chondrostoma miegii,
Cobitis paludica (endèmica)
Llacunes litorals (HIC prioritari 1150*)
Flora: macròfits com Ruppia cirrosa i Potamogeton pectinatus dins l’aigua;
cinturons d’helòfits als voltants
Avifauna: Chlidonias hybridus (vulnerable a Cat.), Sterna nilotica (en perill a Eur.), Circus aeruginosus
(vulnerable a Cat.), Ardeola ralloides (vulnerable a Eur.), Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.)
Avifauna: Ardeola ralloides (vulnerable a Eur.), Locustella luscinioides (en perill a Cat.)
Ictiofauna: Anguilla anguilla (vulnerable a Esp.)
Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d’espigues d’aigua
(Potamion) (HIC no prioritari 3150)
Ictiofauna: Aphanius iberus (en perill d’extinció i protegida mitjançant Llei 12/2006; RD 439/90 i Directiva d’Hàbitats);
Anguilla anguilla (vulnerable a Esp.)
Herpetofauna: Emys orbicularis (vulnerable)
Avifauna: Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.), Alcedo atthis (vulnerable a Cat.), Emberiza schoeniclus
(en perill crític a Cat.), Ixobrychus minutus (propera a l’amenaça),Ardeola ralloides (propera a l’amenaça),
Egretta garzetta (propera a l’amenaça), Chlidonias hybridus(vulnerable a Cat.), Locustella luscinioides (en perill a Cat.)
Dunes movents embionàries (HIC no prioritari 2110)
Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d’espigues d’aigua
(Potamion) (HIC no prioritari 3150)
Avifauna nidificant: l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet menut (Ixobrychus minutus)
o el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida
Sistema fluvial
Llacunes litorals
Alt
Molt alt
(localitzacions especificades
a sota)
Les Olles XN 2000, PEIN,ENPE
El Canal Vell
XN 2000, PEIN, ENPE Parc Natural i
també Reserva de Fauna Salvatge,
(l’extrem nord-oest)
El Garxal
XN 2000, PEIN, ENPE Parc Natural i
també Reserva de Fauna Salvatge, (cinturó al voltant
de l’àrea privada decaça)
43
Taula 5.3.4. Figures de protecció legal, espècies d’especial interès i hàbitats d’interès comunitari a les aigües continentals i sistemes limnètics del Delta de l’Ebre (II).
Sistemes naturals
Aigües continentals i sistemes limnètics
Proteccióde l'espai
Hàbitats i espècies d'interès particular
Valorintrínsec
El Calaix de Buda/
els Calaixos de Buda
Molt alt
Molt alt
XN 2000, PEIN,ENPE
Parc Natural i també Reserva
de Fauna Salvatge(parcial)
XN 2000, PEIN,ENPE
Parc Natural i també Reserva
de Fauna Salvatge
L’Alfacada XN 2000, PEIN, ENPE
La Platjola XN 2000, PEIN, ENPE
L’Encanyissada XN 2000, PEIN, ENPE
Ullals i marjals XN 2009, PEIN (parcial),ENPE (parcial)
La Tancada
Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments sumersos d’espigues d’aigua
(Potamion) (HIC no prioritari 3150)
Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics(Sarcocornetea fruticosae) (HIC no prioritari 1420)
Flora: Zygophyllum album (vulnerable a Cat. i a Esp.), Limonium vigoi (endemisme; en aquest nucli es concentren més del 99%
d’individus de l’espècie)
Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments sumersos d’espigues d’aigua
(Potamion) (HIC no prioritari 3150)
Avifauna nidificant: Chlidionas hybrida (vulnerable a Cat.), Acrocephalus melanopogon (vulnerable a Cat.), Locustella luscinioides (en perill a Cat.)
Avifauna nidificant: Ixobrychus minutus (vulnerable a Eur.) i esporàdicament Botaurus stellaris (en perill crític a Cat., vulnerable a Eur.), Locustella luscinioides (en perill a Cat.),
Emberiza schoeniclus (en perill crític a Cat.)
Dormidor de Circus aeruginosus a l’hivern
Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics(Sarcocornetea fruticosae) (HIC no prioritari 1420)
Avifauna nidificant: Sterna nilotica (en perill a Eur.), Tringa totanus (en perill a Cat.), Sterna hirundo (vulnerable a Cat.)
Amenteres mediterrànies halins (Juncetalia maritimi) (HIC no prioritari 1410)
Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics(Sarcocornetea fruticosae) (HIC no prioritari 1420)
Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments sumersos d’espigues d’aigua
(Potamion) (HIC no prioritari 3150)
Flora: Najas marina (bastant rar)
Avifauna nidificant: Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.), Netta rufina (vulnerable a Cat.), Circus aeroginosus (vulnerable a Cat.),
Chlidonias hybrida (vulnerable a cat.)
Herpetofauna: Emys orbicularis
Aigües estagnats oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies (HIC no prioritari 3140), en els ullals del Tronc
Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments sumersos d’espigues d’aigua
(Potamion) (HIC no prioritari 3150)
Aiguamolls calcaris amb amnsega (Cladium mariscus)(HIC prioritari 7210*), als ullals del Tronc
Flora: Iris xiphium (mol rar a Cat.), als ullals de la Panxa
Fauna: Phagocata ullala (planària: únic animal endèmic del Delta), als ullals de l’Arispe i Baltasar
Ictiofauna: Gobio gobio (autócton a l’Ebre), Cobitis paludica(endemisme ibèric, vulnerable a Esp.), Gasterosteus aculeatus
(protegit a Cat., vulnerable a Esp.), Valencia hispanica(endemisme entre el Delta i el nord d’Alacant, en perill a Esp.)
Herpetofauna: Emys orbicularis, Mauremys leprosa
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreEstudi de la vulnerabilitat
44
5.3.2. Canvis ambientals potencials i afectació als components del sistema natural
Pèrdues de patrimoni natural per augment del nivell del mar
En la mesura en què el sistema físic és vulnerable a la pujada del nivell del mar, i es dóna retrocés de la línia
de costa i inundació de terrenys costaners, ho són també els sistemes naturals presents en aquests
terrenys.
Els sistemes naturals del Delta de l’Ebre es troben majoritàriament situats a la franja costanera de terrenys,
per la qual cosa l’augment del nivell del mar en pot suposar la pèrdua o reducció de superfície. És notori
el cas de les llacunes litorals, ja que, com ja s’ha exposat a l’apartat relatiu a vulnerabilitat del medi físic,
les platges, els sistemes dunars i les maresmes presenten certa capacitat de retrocés.
Canvis en els sistemes naturals derivats dels canvis en les variables climàtiques
Les variacions de les variables climàtiques tenen efectes sobre diferents característiques dels sistemes
naturals, com són:
– Augment de l’evaporació en masses d’aigua
– Augment de la transpiració en vegetals
– Variació de la solubilitat de gasos a l’aigua i de les seves concentracions de saturació; en el cas de
l’oxigen, en augmentar la temperatura, disminueix la concentració de saturació
– Augment de les taxes biogeoquímiques i metabòliques, per exemple de descomposició de la matèria
orgànica
– Disminució de la recarrega hídrica dels aqüífers i ecosistemes aquàtics
Que alhora comporten canvis en les característiques del component abiòtic dels ecosistemes:
– Canvis en la mida (menor extensió/profunditat/volum) i en la permanència de les llacunes i d’altres
ecosistemes aquàtics
– Augment de la seva salinitat
– Augment de la concentració de nutrients en ecosistemes aquàtics (eutrofització)
– Canvis en l’estratificació dels ecosistemes aquàtics, tant pel que fa a temperatura com pel que fa
a salinitat, i potencialment tant en la duració temporal de l’estratificació com en la profunditat a la qual
es localitza la termoclina
– Modificacions dels cicles biogeoquímics
– Canvis en la productivitat
I també comporten canvis (directes i indirectes) en el component biòtic dels ecosistemes:
– Canvis en els cicles biològics, que depenen de les temperatures i d’altres factors abiòtics.
– Canvis en la presència d’espècies: s’esperen canvis en les distribucions geogràfiques de les espè-
cies, fet que implicarà extincions locals d’algunes espècies, alhora que l’establiment de noves
espècies.
– Canvis en l’abundància d’espècies.
– Canvis en les relacions entre espècies (depredació, simbiosi, parasitisme, competència, comensa-
lisme, etc.).
– Proliferacions temporals (durant certs episodis climàtics) de patògens, algues nocives, etc.
En les taules següents es detalla l’afectació als diferents sistemes naturals del Delta de l’Ebre.
45
Taula 5.3.5. Afectació als sistemes terrestres del Delta de l’Ebre derivada dels canvis en les variables climàtiques.
Dunar
Arrossars
Halobis:saladars,
maresmes,salines
Canvis en les característiques estructurals
Canvis en les característiques funcionals
Canvis en la biota
Augment de la temperatura de la sorra
Augment de la temperatura del sòl
Augment de la temperatura a l’aigua
Augment de les taxes d’evapotranspiració Requeriments hídrics més elevats
Canvis en la direcció del vent? Canvis en la forma
dels sistemes dunars
Major evapotranspiració: fases seques més freqüents
i prolongades
Possibles extincions locals d’espècies
Possibles extincions locals d’espècies
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreEstudi de la vulnerabilitat
46
Taula 5.3.6. Afectació als sistemes marins del Delta de l’Ebre derivada dels canvis en les variables climàtiques.
Franjalitoral
Estuari
Canvis en les característiques estructurals
Canvis en les característiques funcionals
Canvis en la biota
Augment de la temperatura de l’aigua
Canvis en les relacions tròfiques derivades dels canvis de cicle anual
(major durada del repòs) en fitoplàncton
Major duració temporal del periode de repòs estiuenc del fitoplàncton (poblacions
poc denses, biomassa baixa, etc.)
Termoclina situada a major profunditat,
i de major duració temporal
Acidificació de l’aigua de mar (absorció de majors quantitats
de CO2)
Acidificació de l’aigua de mar (absorció de majors quantitats
de CO2)
Canvis de productivitat
Possibles brots de patògens, ja que la majoria són sensibles
a la temperarura
Impacte negatiu de l’acidificació de l’aigua en organismes
amb exoesquelets calcaris
Possibles brots de patògens, ja que la majoria són sensibles
a la temperarura
Augment de la temperatura de l’aigua Canvis de productivitat
Canvis en els patrons de presència,abundància i distribució d’espèciesderivats dels canvis de temperatura:
mortalitat d’espècies (especialment en episodis de
temperatures anormalment altes),establiment/augment d’abundància
d’espècies termòfiles, proliferació d’algues
Badies
Augment de la temperatura de l’aigua
Acidificació de l’aigua de mar (absorció de majors quantitats
de CO2)
Si es produixen disminucions de les entrades d’aigua dolça (?): augment de la salinitat, canvis
en estratificació i en temps de renovació de l’aigua
Canvis en les taxes de renovació de l’aigua
Impacte negatiu de l’acidificació de l’aigua en organismes
amb exoesquelets calcaris, com els moluscs (aqüicultura)
Major risc d’anoxia
Canvis de productivitatPossibles brots de patògens, ja que la majoria són sensibles
a la temperarura
L’augment de temperatura afavoreixles taxes biogeoquímiques
metabòliques (p.e. degradació de la matèria orgánica)
Canvis en els patrons de presència,abundància i distribució d’espèciesderivats dels canvis de temperatura:
mortalitat d’espècies (especialment en episodis de
temperatures anormalment altes),establiment/augment d’abundància
d’espècies termòfiles, proliferació d’algues
47
Taula 5.3.7. Afectació a les aigües continentals i sistemes limnètics del Delta de l’Ebre derivada dels canvis en les variables climàtiques
Sistemafluvial
Marjals
Llacuneslitorals
Ullals
Canvis en les característiques estructurals
Canvis en les característiques funcionals
Canvis en la biota
Disminució de la recàrrega hídricade l’aqüifer
Major temperatura de l’aigua
Major risc d’anòxia, ja que les temperatures més elevades redueixen
les concentracions de saturació d’oxígen dissolt
Augment de salinitat per augment de l’evaporació (i per intrusió salina i menors aportacions d’aigua dolça
dels arrossars en cas de no augmentar-s’hi
les dotacions d’aigua)
Reducció de la mida (extensió, profunditat) i/o acceleració de la desaparició de la llacuna per canvis en el balanç hídric (major evaporació, aportacions d’aigua
dolça proporcionalment menors encas de no augmentar-se la dotació
d’aigua de reg dels arrossars)
Disminució de la recàrrega hídricade l’acüífer
Reducció/Pèrdua de l’aflorament d’aigua
Possibles extincions locals d’espècies
Augment de la dominància, per tant reducció
de la diversitat global
Modificacions de les relacions entre espècies
(p.e. tròfiques i competitives)
Inestabilització de les poblacions de macroinvertebrats
Increment de la productividad primària i de les taxes de
degradació de la matèria orgànica(amb el subseqüent augment
de les emisions de gasos a l’atmosfera, etc.)
Episodis d’eutrofització i anòxia més freqüents i/o perllongats (per episodis de precipitació
intensa que comporten inputs de nutrients des dels arrossars;
majors concentracions de nutrientsen augmentar l’evaporació,
si no s’augmentan proporcionalment els inputs d’aigua)
Reducció/Pèrdua de l’aflorament d’aigua
Possibles extincions locals d’espècies
Augment de la temperatura de l’aigua
Canvis de productividadVariacions en el cabal
Possibles brots de patògens, ja que la majoria d’ells són sensibles a la temperatura
Canvis en els patrons de presència,abundància i distribució d’espèciesderivats dels canvis de temperatura:
mortalitat d’espècies (especialment en episodis de
temperatures anormalment altes),establiment/augment d’abundància
d’espècies termòfiles, proliferació d’algues
Canvis en els patrons de presència,abundància i distribució d’espèciesderivats dels canvis de temperatura:
mortalitat d’espècies (especialment en episodis de
temperatures anormalment altes),establiment/augment d’abundància
d’espècies termòfiles (algunes oportunistes o exòtiques invasores),
proliferacions d’algues, disminució d’abundància dels macròfits submersos
Canvis en els patrons de presència,abundància i distribució d’espècies
derivats dels canvis de salinitat: guanyen en dominància Phragmites i
Scirpus davant Typha o Cladium(també suposa un canvi cap a ssppanfíbies en comptes d’aquàtiques),desaparició d’espècies endèmiques
com Margaritifera i Ephoron(increment de la salinitat
en primavera)
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreEstudi de la vulnerabilitat
48
5.3.3. Capacitat dels sistemes naturals de fer front als canvis
A continuació es fa esment d’aquelles característiques dels sistemes naturals del Delta de l’Ebre que els
confereixen certa capacitat de tamponar, de recuperar-se o adaptar-se als potencials canvis ambientals
anteriorment identificats.
Retrocés de platges, sistemes dunars i maresmes
Com s’ha esmentat anteriorment, les platges i dunes, així com d’altres sistemes naturals associats
(maresmes) patiran un retrocés progressiu terra endins, sempre que hi hagi espai disponible i no existeixin
estructures antròpiques que l’interrompin; el ritme de canvi determinarà la capacitat de supervivència de la
biota associada a dunes i maresmes.
Mida i relació de superfície/volum en llacunes
Les llacunes litorals patiran una sèrie de canvis en les característiques del medi físic que influenciaran les
seves característiques fisicoquímiques, el seu funcionament i els processos ecològics que hi tenen lloc.
Entre aquests canvis, són remarcables l’augment de les entrades de sorra i d’aigua salada com a
conseqüència de l’augment del nivell del mar, que comportarien processos de colmatació i augments de la
conductivitat de l’aigua. També es podria donar entrada d’aigua dolça des dels aqüífers, per l’augment de
la pressió de l’aigua del mar en l’ascens.
La capacitat de fer front a aquests canvis serà major en aquelles llacunes que presenten una mida major,
i dependrà també de la seva relació de superfície/volum. Una superfície major facilita l’evaporació d’aigua;
l’existència d’un major volum d’aigua dolça tampona més eficientment les entrades d’aigua salada.
Regulació antròpica en llacunes i badies
Les llacunes i badies del Delta de l’Ebre són sistemes naturals fortament condicionats pels sistemes
antròpics del Delta de l’Ebre, en particular pels arrossars, ja que en reben aportacions d’aigua dolça que
determinen els seus cicles hidrològics.
Aquest fet suposa que, davant de canvis no desitjats en aquests sistemes naturals, existeix la potencialitat
de regular-los entròpicament.
Capacitat de canvi i adaptabilitat global
La transformació a la qual pot estar sotmesa el Delta de l’Ebre com a conseqüència dels efectes del canvi
climàtic pot implicar un canvi en les característiques dels hàbitats i ecosistemes:
– Desaparició física d’alguns hàbitats
– Aparició d’altres hàbitats nous
– Canvi en les condicions fisicoquímiques dels hàbitats. Consegüentment, successió d’espècies i adap-
tació a les noves condicions.
La mida i les característiques del Delta de l’Ebre afavoreixen la possibilitat d’aparició de nous hàbitats.
49
5.4. Vulnerabilitat del sistema humà
5.4.1. Valor intrínsec
El valor amb el qual s’han qualificat els sistemes humans del Delta de l’Ebre és majoritàriament alt. Són
excepcions els components següents:
– els nuclis urbans i les infraestructures portuàries, als quals s’ha qualificat amb un valor molt alt, en
el primer cas per la presència de vides humanes, i en el segon pel valor econòmic, i
– el turisme, al qual s’ha qualificat amb un valor mitjà, pel pes econòmic que té a la zona comparati-
vament amb d’altres activitats.
5.4.2. Canvis ambientals potencials i afectació als components del sistema humà
Pèrdues de patrimoni per augment del nivell del mar
En la mesura en què el sistema físic és vulnerable a la pujada del nivell del mar, i es produeix el retrocés de
la línia de costa i la inundació permanent de terrenys, ho són també els components del sistema humà que
s’hi troben.
L’augment del nivell del mar pot comportar pèrdues de patrimoni, en particular:
– Nuclis urbanitzats: la urbanització Ampollamar, el càmping Ampolla-Platja, les edificacions de la platja
de la Marquesa (un restaurant i altres instal·lacions auxiliars), la urbanització Riumar (a aquest cas
se li dedica un tractament particular en el capítol de prognosi), el càmping l’Aube, la urbanització
i el càmping Els Eucaliptus i els nuclis d’Els Muntells i Poblenou del Delta.
– Infraestructures viàries: les situades a primera línia de costa o bé que hi són properes, fonamental-
ment camins i carreteres locals.
– Infraestructures hidràuliques i de sanejament: les situades a primera línia de costa o bé que hi són
properes podran estar-ne afectades, directament (per inundació dels terrenys) o indirecta (per inhabi-
litació).
– Infraestructures portuàries: la pujada del nivell del mar i les alteracions de la dinàmica litoral general
poden tenir conseqüències de diferent magnitud sobre el funcionament dels ports (l’Ampolla, Deltebre
i Sant Carles de la Ràpita).
– Altres infraestructures: són també vulnerables les infraestructures de protecció de la línia de costa
i altres xarxes de serveis com línies elèctriques, i línies telefòniques i de comunicacions situades prop
de la franja costanera
– Activitats econòmiques: agricultura: es preveuen pèrdues de superfície de conreu d’arròs.
– Activitats econòmiques: aqüicultura: hi pot haver afecció directa a les instal·lacions existents
(gàbies, plataformes flotants i no flotants, batees, estanys) com a conseqüència de l’ascens del nivell
mitjà del mar, i inundació de terrenys dedicats a l’aqüicultura en terra i situats a primera línia de costa.
– Activitats econòmiques: les salines de la Trinitat: la ubicació de les salines de la Trinitat podria con-
dicionar el desenvolupament futur de l’activitat, tant per pujada del nivell del mar a la badia dels Alfacs
com per retrocés de la línia de costa a la franja litoral.
– Activitats econòmiques: recursos turístics: cal considerar afeccions a les instal·lacions actualment
existents (càmpings, nuclis de segones residències, ja esmentats anteriorment), i al patrimoni natural
del Delta de l’Ebre, fet que repercutiria en el turisme verd i l’agroturisme.
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreEstudi de la vulnerabilitat
50
Canvis en les condicions sanitàries i ambientals derivats de canvis en les variables climàtiques
Pel que fa als canvis en les condicions sanitàries i ambientals, cal considerar:
– un augment potencial de la sobremortalitat estiuenca
– l’emergència o reemergència de malalties infeccioses com malària, dengue, febre del virus del Nil
Occidental, leishmaniosi i malalties transmeses per paparres
– canvis en la qualitat de l’aire.
Canvis en la competitivitat de les activitats econòmiques derivats de canvis en les variables climàtiques
Pel que fa als canvis en la competitivitat de les activitats econòmiques, cal considerar:
– Arrossars: és previsible que es produeixin augments significatius de l’evapotranspiració i disminucions
dels recursos hídrics disponibles, particularment a l’estiu.
– Pesca marina i continental: hi poden haver afectacions a espècies d’interès pesquer per canvis en
la temperatura i salinitat de l’aigua, particularment en masses d’aigua d’escassa profunditat, com llacu-
nes. També hi poden haver expansions de certes espècies, i esdeveniments de creixement sobtat
i excessiu de fitoplàncton en ambients eutròfics i hipertròfics com les llacunes, que poden originar
episodis d’anòxia.
– Aqüicultura: hi podria haver canvis en el cicle reproductiu de certes espècies d’interès com peixos
i es podria afavorir l’expansió de certes espècies d’algues microscòpiques que donen lloc a blooms.
– Activitat industrial: es considera que la indústria més vulnerable serà la que desenvolupi la seva acti-
vitat en la transformació, preparació o venda de productes agrícoles (principalment l’arròs i altres
productes de l’horta).
– Recursos turístics: pel que fa a la vulnerabilitat dels recursos turístics cal considerar tant la idoneïtat
de les condicions climàtiques futures, com les condicions de salut ambiental.
Documents del canvi climàtic
6. Prognosi
53
6. Prognosi
6.1. Prognosi de la línia de costa exterior del Delta
6.1.1. Escenaris considerats
La metodologia es basa en l’anàlisi històrica de tendències: s’avaluen les tendències de llarg termini de les
variables geofísiques oceanogràfiques i hidrometeorològiques i s’extrapolen a l’any horitzó 2050.
Per a la variable cota d’inundació s’aplica un sistema híbrid, consistent en l’extrapolació de les tendències
de llarg termini de les dinàmiques marines (onatge i marea meteorològica a l’any 2050) i a la projecció
d’ascens de nivell mitjà del mar global per a l’escenari A1B de l’IPCC (escenari mitjà) per a l’any 2050: 15
cm de pujada. A més, es fa una prognosi per a l’any 2100 per a l’escenari A1B amb un ascens de 40 cm i
per a un escenari que s’ha considerat pessimista, el qual consisteix en una sobreelevació del nivell mitjà del
mar de 100 cm.
6.1.2. Evolució de la línia de costa al llarg del s. XX
De l’evolució històrica del Delta de l’Ebre al llarg del segle XX es pot destacar l’obertura de la desembocadura
actual i el tancament de la Gola Est el 1937, a causa d’una riuada de gran magnitud, i la dràstica reducció
de l’aportació sedimentària per part del riu per la construcció d’embassaments a la conca de l’Ebre, que
ha provocat l’evolució cap a un sistema deltaic dominat per l’onatge, i ha invertit la tendència sedimentària
a cap Tortosa, que actualment es troba en retrocés. En la figura 6.1.3 es representen les línies de costa al
lòbul deltaic al llarg de la segona meitat del s. XX.
Actualment es dóna una tendència sedimentària en les dues fletxes litorals, mentre que les zones situades
entre el lòbul i les fletxes actuen com a zones de transvasament de sediment. Així, segons s’observa a la
Figura 6.1.2:
– Cap Tortosa es troba en procés d’erosió
– El Fangar i la Banya són zones receptores de sediment
– Les zones del Trabucador i Eucaliptus-Migjorn són de trànsit del sediment que procedeix de cap
Tortosa i es dirigeix cap a la Banya
– La zona Marquesa-Riumar és de trànsit del sediment que procedeix de cap Tortosa i es dirigeix cap
al Fangar.
Estudis de base 1: el Delta de l’EbrePrognosi
54
Figura 6.1.1. Línia de costa a cap Tortosa des del 1957 fins al 2000. Font: Jiménez et al, 2005.
Figura 6.1.2. Guanys i pèrdues actuals de sediment al llarg de la costa exterior del Delta de l’Ebre(m3/any).
Taxes en m3/any
55
Evolució de la línia de la costa
Per estimar l’evolució de la línia de la costa s’ha analitzat per separat la influència del transport longitudinal
de sediment i la influència del nivell mitjà del mar, i posteriorment s’han superposat ambdós efectes.
Es parteix de la configuració actual del sistema i no es considera que hi hagi cap tipus d’alteració, tret de
les pròpies del canvi climàtic, és a dir, la predicció realitzada es basa en la hipòtesi de no interferència amb
el sistema per part d’agents externs, en particular de caràcter antropogènic.
Evolució de la línia de la costa per transport longitudinal de sediment
Per tal d’estimar el canvi que experimenta la línia de la costa a causa del transport longitudinal de sediment
s’ha assumit que: el perfil d’equilibri conserva la seva forma i la profunditat de tancament de la platja resta
constant; en cada tram de platja el volum de sorra erosionat o dipositat es distribueix uniformement en tota
la seva longitud.
El retrocés mitjà obtingut es mostra a la taula següent:
Taula 6.1.1. Retrocés mitjà de la línia de la costa per transport longitudinal de sediment.
Retrocés mitjà de la costa per transport longitudinal (m)
15 cmany horitzó 2050
40 i 100 cmany horitzó 2100 m/any
-348,30 -753,29 -8,10
10,24 22,14 0,24
194,42 420,48 4,52
-120,81 -261,28 -2,81
-76,97 -166,48 -1,79
7,18 15,53 0,17
148,32 320,79 3,45
-252,83 -546,82 -5,88
Cal assenyalar que l’anàlisi de tendències mostra que les variacions del transport longitudinal de sediment
a llarg termini són no significatives, per la qual cosa el fenomen més vinculat al canvi climàtic és el retrocés
de la línia de la costa associat a l’augment del nivell mitjà del mar.
Evolució de la línia de la costa per ascens del nivell mitjà del mar
Amb la finalitat d’estimar el retrocés que experimenta la línia de la costa per l’augment del nivell mitjà del
mar s’han assumit les hipòtesis següents:
– en el nou nivell del mar s’establirà un perfil d’equilibri amb forma idèntica a l’existent abans de
l’ascens del nivell del mar,
– la forma del perfil d’equilibri està determinada per la formulació de Dean (1977), la profunditat de
tancament de la platja és la corresponent a la donada per la formulació de Birkemeier (1985),
– el volum de sorra de la platja es conserva.
El retrocés mitjà obtingut es mostra a la taula 6.1.2.
Península del Fangar
Platja de la Marquesa
Platja de Riumar i cap Tortosa
Platja del Serrallo i Platja Migjorn
Platja dels Eucaliptus
Platja el Trabucador
Salines de la Trinitat
Punta de la Banya
Estudis de base 1: el Delta de l’EbrePrognosi
56
Taula 6.1.2. Retrocés mitjà de la línia de la costa per augment del nivell del mar.
Retrocés mitjà de la costa per augment del nivell mitjà del mar (m)
15 cm any horitzó 2050
40 cm any horitzó 2100
100 cm any horitzó 2100
8,90 23,72 59,31
10,25 27,33 68,33
10,15 27,06 67,65
9,70 25,85 64,64
9,05 24,12 60,30
9,12 24,32 60,79
9,34 24,90 62,25
7,85 20,93 52,32
Taula 6.1.3. Retrocés mitjà total de la línia de la costa, per trams.
Retrocés mitjà total de la costa (m)
Escenari Aany horitzó 2050
(0,15 m)
Escenari Bany horitzó 2100
(0,40 m)
Escenari Cany horitzó 2100
(1,00 m)
-339,40 -729,57 -693,98
20,49 49,47 90,47
204,56 447,54 488,13
-111,11 -235,43 -196,64
-67,93 -142,36 -106,18
16,30 39,84 76,32
157,66 345,70 383,05
-244,98 -525,90 -494,50
Evolució de la línia de la costa total
Finalment s’estima l’evolució de la línia de la costa total, tant per transport longitudinal de sediment com per
augment del nivell del mar. El retrocés mitjà obtingut per als diferents trams considerats es mostra a la taula
següent:
Les prognosis de la línia de la costa segons els diferents escenaris especificats es mostren a les figures
següents.
Península del Fangar
Platja de la Marquesa
Platja de Riumar i cap Tortosa
Platja del Serrallo i Platja Migjorn
Platja dels Eucaliptus
Platja el Trabucador
Salines de la Trinitat
Punta de la Banya
Península del Fangar
Platja de la Marquesa
Platja de Riumar i cap Tortosa
Platja del Serrallo i Platja Migjorn
Platja dels Eucaliptus
Platja el Trabucador
Salines de la Trinitat
Punta de la Banya
57
Figura 6.1.3. Línies de la costa actuals i dels diferents escenaris de canvi climàtic a la península del Fangar i la platja de la Marquesa.
Figura 6.1.4 Línies de la costa actuals i dels diferents escenaris de canvi climàtic a la platja de Riumar i cap Tortosa.
Foto any 2007EscenariA any 2050B any 2100C any 2100 pessimista
Foto any 2007EscenariA any 2050B any 2100C any 2100 pessimista
Estudis de base 1: el Delta de l’EbrePrognosi
58
Figura 6.1.5. Línies de la costa actuals i dels diferents escenaris de canvi climàtic a les platges d’Eucaliptus, Migjorn i Serrallo.
Figura 6.1.6. Línies de la costa actuals i dels diferents escenaris de canvi climàtic a la platja del Trabucador.
Foto any 2007EscenariA any 2050B any 2100C any 2100 pessimista
Foto any 2007EscenariA any 2050B any 2100C any 2100 pessimista
59
Figura 6.1.7. Línies de la costa actuals i dels diferents escenaris de canvi climàtic a les salines de la Trinitat i a la punta de la Banya.
Figura 6.1.8. Forma en planta d’equilibri de la platja de Riumar per als diferents escenaris plantejats.
6.1.3. Casuística de Riumar
La platja de Riumar es troba a l’ombra dels baixos exteriors de la desembocadura, que actuen com a
element de difracció. El retrocés de cap Tortosa en provocarà el retrocés en la mesura en què es desplaça
la línia de costa, modificant-se alhora la posició de la planta d’equilibri de la platja. Aquesta s’ha analitzat
utilitzant la metodologia de González i Medina (2001); la prognosi de la línia de la costa a Riumar apareix
representada a la figura inferior:
Foto any 2007EscenariA any 2050B any 2100C any 2100 pessimista
Foto any 2007EscenariA any 2050B any 2100C any 2100 pessimista
Estudis de base 1: el Delta de l’EbrePrognosi
6.2. Prognosi de la costa de les badies
Per calcular l’efecte de la pujada del nivell del mar a l’interior de les badies s’ha fet un model digital del
terreny (MDT) per avaluar les zones inundables a la part interior de les badies, considerant la cota del nivell
del mar la del port de Sant Carles de la Ràpita. Els escenaris que s’han considerat per a la realització de la
simulació han estat els mateixos que els considerats per a l’estudi de l’evolució de la línia exterior de la
costa anteriorment explicat:
– l’any 2050 el nivell del mar estarà 15 cm per sobre del nivell del mar actual (escenari A)
– l’any 2100 el nivell del mar estarà 40 cm per sobre del nivell del mar actual (escenari B)
– l’any 2100 el nivell del mar estarà 1 m per sobre del nivell del mar actual (escenari C i el més
pessimista).
En tots aquests escenaris s’ha considerat la subsidència mitjana de 0’2 cm/any.
Aquest model té unes limitacions per:
– Manca d’una cartografia detallada i adequada per realitzar els treballs
– En la utilització del model, s’ha considerat que la topografia no canvia en els 50 i 100 anys en els quals
es realitza la hipòtesi (no pot ser d’altra manera ja que no es té la topografia del futur). Aquesta supo-
sició és del tot errònia, ja que a mesura que augmenti el nivell del mar canviarà la topografia (segura-
ment es construiran estructures que interrompran aquesta pujada de l’aigua, etc.).
Resultats
L’anàlisi indica quina serà l’evolució de l’avanç de l’aigua i quines zones s’inundaran primer; i no pretén
constituir una prognosi de quines són les zones inundables a un horitzó temporal definit i sota una certa
hipòtesi, ja que hi ha una certa imprecisió en les dades de base (escala de treball, detall de l’error de les
cotes, etc.).
En el cas de les badies, que no responen a augments del nivell del mar (no actives des d’un punt de vista
morfològic), i atès el caràcter marcadament planer del Delta, l’aigua del mar pot inundar sense gaire
interrupció, amb excepció de la que poden proveir estructures com carreteres, i que és eficient només a un
termini curt de temps.
Les zones que s’ha detectat que ofereixen una facilitat major per a l’entrada de l’aigua de mar, són les goles
i els punts de bombament:
60
61
Fig. 6.2.1. Prognosi de les zones inundables abans de l’any 2050, amb cotes per sota dels 15 cm. d’augment del nivell mitjà del mar. S’observa per on comença a inundar l’aigua del mar.
Fig. 6.2.2. Prognosi de les zones inundables a l’any 2050 considerant un augment del nivell mitjà del mar de 15 cm. (i la subsidència).
ESCENARI
Anys 2008-2050 (1)
Línia de costa 2050
Línia de costa 2007
InundableRetrocés de la línia de costa
ESCENARIAny 2050
augment del NMM 15 cm(Tenint en compte la la subsidència)
Línia de costa 2050
Línia de costa 2007
InundableRetrocés de la línia de costa
Estudis de base 1: el Delta de l’EbrePrognosi
62
Fig. 6.2.3. Prognosi de les zones inundables a l’any 2100 considerant un augment del nivell mitjà del mar de 40 cm. (i la subsidència).
Fig. 6.2.4. Prognosi de les zones inundables a l’any 2100 considerant un augment del nivell mitjà del mar de 100 cm. (i la subsidència).
ESCENARIAny 2100
augment del NMM 1 m(Tenint en compte la la subsidència)
Línia de costa 2050
Línia de costa 2007
InundableRetrocés de la línia de costa
ESCENARIAny 2100
augment del NMM 40 cm(Tenint en compte la la subsidència)
Línia de costa 2050
Línia de costa 2007
InundableRetrocés de la línia de costa
63
6.3. Prognosi de la presència i permanència de la falca salina
Al present apartat es realitza una prognosi de la presència i permanència de la falca salina a l’Ebre.
Per aquest estudi es considera:
– La situació actual de la falca
– La influència de la reducció de cabals al riu Ebre
– Influència de l’augment del nivell del mar
Conclusions:
– A partir de les modelitzacions realitzades, el límit superior de cabal del riu per a l’existència de falca
salina és de 600 m3/s.
– En la situació actual i durant un 10% del temps en l’any mitjà no existirà falca salina. La falca sobre-
passa l’illa de Gràcia al voltant d’un 20% del temps.
– Influència de la reducció del règim de cabals
S’han proposat dos escenaris a partir dels resultats de diversos projectes europeus, i que consistei-
xen en una reducció del règim de cabals a Tortosa del 10 i del 20% al llarg del segle XXI.
En modificar el règim de cabals que rep la zona d’estudi, s’alterarà el règim de longitud de la falca
salina i el resultat és un major temps de permanència de la falca, més acusat com major sigui la
disminució cabals.
– Influència de l’augment del nivell mitjà del mar
Per avaluar la influència de l’augment del nivell mitjà del mar, s’utilitzen tres escenaris proposats al
IV Informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), que són l’escenari
A1B per a l’any 2050, en el qual es prediu un augment del nivell mitjà del mar global de 15 cm, l’A1B
per a l’any 2100, que equival a un augment de 40 cm, i un escenari pessimista (cota superior de tots
els escenaris proposats en el GIECC) equivalent a un augment de 100 cm a l’any horitzó 2100.
Figura 6.3.1. Influència de l’augment del nivell mitjà del mar.
NMM actualescenari A1B 2050escenari A1B 2100escenari pessimista 2100
Distància des de la desembocadura
Desembocadura
Cal
at (m
)P
roba
bilit
at (L
i<=L
io)
Illa Gracia Amposta
0 5 10 15 20 25 30
0 5 10 15 20 25 30
0
-2
-4
- 6
-8
-10
1
0.8
0.6
0.4
0.2
0
Estudis de base 1: el Delta de l’EbrePrognosi
64
Per tant:
– L’augment del nivell mitjà del mar potencia l’existència de la falca salina en una àrea major i durant
més temps.
– La falca assoleix l’illa de Gràcia un 20% del temps en l’actualitat; per a l’escenari A1B del 2100 ho farà
un 40% del temps, i
– l’escenari pessimista indica que la falca salina estarà present el 50% del temps en aquesta zona.
Documents del canvi climàtic
7. Anàlisi de risc sobre béns econòmics,
naturals i socials
7. Anàlisi de risc sobre béns econòmics, naturals i socials
En el present treball es considera que el risc és el producte de la vulnerabilitat d’un component per la
probabilitat que un determinat efecte potencial derivat del canvi climàtic es produeixi.
D’aquesta manera, per tal de definir el risc sobre els béns econòmics, naturals i socials es parteix de:
– la definició de vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans
– la probabilitat que tenen diferents efectes sobre els sistemes naturals i els humans d’ocórrer, qualifi-
cada d’acord amb:
(a) les prognosis que s’han dut a terme en l’apartat anterior,
(b) la recerca bibliogràfica i
(c) l’estimació de la probabilitat, quan cap de les dues opcions anteriors és possible.
D’acord amb la definició de risc donada a l’inici d’aquest punt, i considerant els resultats de les
modelitzacions de la inundació dels terrenys com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic (punt 6.2
del present document), s’observa que les zones de risc són les següents:
Àmbit Riscos previstos en un horitzó de 50 anys
Riscos previstos en un horitzó de 100 anys
Zona de la platja dela Marquesa-Nen Perdut
Zona Riumar
Zona Garxal - IllaSant Antoni - Illa de
Buda- Alfacada
Platjola - Eucaliptus
Punta Fangar iPunta de la Banya ibarra Trabucador
Hemidelta nord
Reducció de la platja i trasllat d’aquesta cap enrere
Afecció a la urbanització per pujada de la cota del nivell del mar
Reducció d’espais naturals
No es preveu afectació
Evolució dels sistemes d’acord amb la dinàmica costanera. Reducció de l’interior
de la Punta de la Banya o de la Punta del Fangar, a l’hora que creixen en longitud
Inundació de l’hemidelta a partir primer de les goles de les Olles i de l’estació de bombament del Port de l’Illa.
Després, a partir d’altres punts baixos
Inundació des de la resta de l’Hemidelta cap a la punta amb probabilitats diferents
segons l’escenari
Hemidelta sudInundació de l’hemidelta sud a partir primer
de les goles. Risc sobre la població de Poble nou del Delta
Inundació des de la resta de l’hemidelta cap a la punta amb probabilitats diferents
segons l’escenari
Segueixen els processos evolutius de la línia de la costa.
Les puntes s’allarguen més, i les parts internesqueden mes inundades sense desaparèixer
Afectació indirecta per inundació de la plana deltaica des de les badies
(afectació a la urbanització)
Increment de l’afectació.Afectació indirecta de la plana deltaica
des de les badies
Increment de l’afectació.Afectació indirecta de la plana deltaica
des de les badies
Reducció de la platja.Afectació indirecta de la plana deltaica
des de les badies
67
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de risc
68
Figura 7.1. Identificació dels efectes potencials dels canvis ambientals identificats sobre els béns naturals, econòmics i
Canvis ambientals identificats ConsideracionsProbabilitat d’ocurrència
Subsidència
Augment del nivell del mar
Variació del règim de tempestes marines
Alta La taxa de subsidència varia en l’espai i en el temps
AltaEs consideren les prognosis
per a diferents escenaris(capítol 5)
AltaSeguiran afectant el lòbul deltaic,
Marquesa-Riumar, i L’Alfacada-Trabucador. A HN disminuirà la durada; al HS augmentarà
Augment de la presència i permanència de la falca salina
AltaEs consideren les prognosis
per a diferents escenaris(capítol 5)
Variació de variables climàtiques Alta Fonamentalment de la temperatura de l’aire i l’aigua, i en la pluviometria
Disminució de cabals del riu Ebre MitjanaS’estima que disminuirà en un 10-20% al llargdel s. XXI. La regulació pot permetre mantenir
un cabal mínim
Variació del règim de inundacions fluvials
Mitjana Atesa l’alta regulació de la conca, no s’esperen grans variacions
��
��
A continuació es duu a terme l’anàlisi del risc sobre els béns naturals, econòmics i socials, per al qual s’ha
seguit l’esquema conceptual que apareix representat en la Figura 7.1, de manera que els riscos es tracten
de forma particular.
69
socials del Delta de l’Ebre.
Efectes potencials Béns naturals Béns econòmics Béns socials
Pérdua directa de terrenys
Pèrdua de sistemes naturals
Pérdua de zones urbanitzades
Pèrdua d’activitats productives
Pèrdua d’infraestructures
Afectació a zones urbanitzades
Empitjorament de la salut ambiental
Emergència de malalties
Pèrdua de vides humanes
Afectació a activitats productives
Afectació a infraestructures
Pérdua indirecta de terrenys (salinització
i/o entollament)
�
Canvi en les condicionsecològiques
Canvi en les condicionsecològiques
Canvi en les condicionsecològiques. Salinització
i anòxia
Afectació a activitats productives: arrossars
Afectació a activitats productives: arrossars, pesca,
aqüicultura, turisme
Canvi en les condicionsecològiques
per salinització. Episodis d’anòxia
Afectació a infraestructures (EDAR’s)
�
Salinització i anòxia �
Canvi en les condicions ambientals �
Canvi en les condicions hidrològiques i hidràuliques �
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de risc
7.1. Risc sobre béns naturals
7.1.1. Risc de pèrdua de sistemes naturals per augment del nivell del mar
El risc de pèrdua de sistemes naturals i hàbitats per augment del nivell del mar, considera en primer lloc la
probabilitat d’ocurrència d’aquest esdeveniment, de manera que s’ha considerat que:
– Hi ha una probabilitat alta de pèrdua dels sistemes naturals que es troben sobre els terrenys que
resulten inundats o erosionats en l’escenari A1B per a l’horitzó temporal 2050.
– Hi ha una probabilitat alta de pèrdua dels sistemes naturals que es troben sobre els terrenys que
resulten inundats o erosionats en l’escenari A1B per a l’horitzó temporal 2100.
– Hi ha una probabilitat baixa de pèrdua dels sistemes naturals que es troben sobre els terrenys que
resulten inundats o erosionats considerant una pujada de nivell del mar de 100 cm per a l’horitzó
temporal 2100.
Aquestes probabilitats d’ocurrència es consideren conjuntament amb la vulnerabilitat definida per als
sistemes naturals, segons la categorització següent:
70
Taula 7.1.1. Obtenció de la valoració del risc.
Probabilitat d’ocurrència
Molt alta/alta
Mitjana
Baixa
Vuln
erab
ilita
t
Risc 1
1 2 3
Risc 1
Risc 1 Risc 2
Risc 2
Risc 2 Risc 3 Risc 3
Risc 3
El mapa de risc resultant apareix a la Figura 7.1.1.
71
Figura 7.1.1. Risc als sistemes naturals del Delta de l’Ebre per l’augment del nivell del mar.
Segons s’observa a la figura, es troben en risc 1: les llacunes litorals (les Olles, el Canal Vell, lo Garxal, el
Calaix de Buda, l’Alfacada, la Platjola, la Tancada, l’Encanyissada), altres zones humides (illa de Sant Antoni,
illa de Buda i riu Migjorn), les platges, els sistemes dunars, els sistemes halobis (entre d’altres, erms de la
Tancada, erms de Casablanca i Vilacoto i antigues salines de Sant Antoni), superfície d’arrossars. Cal
assenyalar que tots els sistemes naturals situats sobres el lòbul deltaic i les puntes del Fangar i la Banya es
troben en risc 1.
Es troben en risc 2 i risc 3 els marges del riu Ebre al tram més baix, els ullals i les marjals associades i la
superfície d’arrossars.
El risc dels sistemes naturals es fa extensiu a tot un seguit d’hàbitats d’interès comunitari (HIC) que s’hi
troben, així com a les espècies animals i vegetals que els habiten.
LLEGENDA
Línia de costa 2007
Risc a l’entorn natural
sense risc
1
2
3
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de risc
A la taula següent s’especifiquen les superfícies dels HIC que es troben fora de risc, en risc 1 i en risc 2:
72
Codi HIC Sense risc(ha)
Risc 1 (ha)
Risc 2 (ha)
1140118,54
0,22
30,25
19,02
88,58
0,23
2,14
7,45
0,00
3,45
1,65
1990,56
1492,55
14,13
185,88
701,16
24,64
85,35
74,67
7,91
294,81
0,31
117,56
0,90
1,43
28,28
104,53
6,97
1,11
14,84
0,00
29,10
0,39
Plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians
1150* Llacunes litorals
1320 Espartinars
1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi)
2110 Dunes movents embrionàries
1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics(Sarcocornetea fruticosae)
2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae
3140 Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies
2120 Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria)
7210* Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus)
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera
Taula 7.1.2. Superfícies d’hàbitat d’interès comunitari per categories de risc.
73
A les taules següents s’especifiquen les espècies vegetals i animals d’especial interès que es troben en
risc, identificades d’acord amb els sistemes naturals que habiten:
Taula 7.1.3. Espècies d’interès particular en risc als sistemes terrestres del Delta de l’Ebre.
Sistemes naturals
Sistemes dunars
Sistemes halobis
Arrossars
Vegetació psamòfila, especialitzada en aquest tipus d’hàbitats. Destaquen espècies com Limoniastrum monopetalum
(vulnerable a Cat.; protegida pel Decret 328/1992)
Avifauna: hàbitat per a anàtides hivernants i limícoles
Herpetofauna: Mauremys leprosa (vulnerable a Esp.) i Emys orbicularis (en perill a Esp.)
Espècies de flora protegides: Lindernia dubia, Marsilea cuadrifolia i Bergia capensis
Avifauna nidificant: Charadrius alexandrinus (principal població ibèrica, vulnerable a Cat.), Sterna nilotica (en perill a Eur.), Haematopus ostralegus (vulnerable a Cat.), Sterna hirundo (vulnerable a Cat.), Sterna albifrons (en perill a Cat.)
Flora: Zygophyllum album (vulnerable a Cat. i Esp.), Spergularia rubrasubsp. heildreichii, Limonium densissimum (vulnerable a Cat. i a Esp.),
L. girardianum, L. ferulaceum
Avifauna nidificant: Glareola pratincola (en perill a Cat. i a Eur.; només nidifica al Delta), Sterna albifrons (en perill Cat.), Haematopus ostralegus (vulnerable
a Cat.), Charadrius alexandrinus (vulnerable a Cat.), Calandrella brachydactyla(en perill a Cat., vulnerable a Eur.), C. rufescens (vulnerable a Cat. i Eur.), Larus audouinii (vulnerable a Cat.), L. fuscus (vulnerable a Cat.), L. genei
(vulnerable a Cat.), Sterna sandvicensis (vulnerable a Cat.), S. albifrons (en perill a Cat.), Charadrius alexandrinus (principal població ibèrica, vulnerable a Cat.), Tringa totanus (en perill a Cat.), Haematopus ostralegus (vulnerable a Cat.),
Tadorna tadorna (vulnerable a Cat.)
Espècies d’interés particular en risc
Terrestres
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de risc
74
Taula 7.1.4. Espècies d’interès particular en risc a les aigües continentals i els sistemes limnètics delDelta de l’Ebre.
Sistemes naturals
Llacunes litorals
Les Olles
El Canal Vell
El Garxal
El Calaix de Buda/ els Calaixos de Buda
L’Alfacada
La Tancada
La Platjola
L’Encanyissada
Ullals i marjals
Flora: macròfits com Ruppia cirrosa i Potamogeton pectinatus dins l’aigua; cinturons d’helòfits als voltants
Avifauna: Chlidonias hybridus (vulnerable a Cat.), Sterna nilotica (en perill a Eur.), Circus aeruginosus (vulnerable a Cat.), Ardeola ralloides (vulnerable a Eur.),
Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.)
Avifauna: Ardeola ralloides (vulnerable a Eur.), Locustella luscinioides (en perill a Cat.)
Ictiofauna: Aphanius iberus (en perill d’extinció i protegida mitjançant Llei 12/2006; RD 439/90 i Directiva d’Hàbitats);
Anguilla anguilla (vulnerable a Esp.)
Flora: Zygophyllum album (vulnerable a Cat. i a Esp.), Limonium vigoi (endemisme; en aquest nucli es concentren més del 99% d’individus de l’espècie))
Avifauna nidificante: Chlidonias hybrida (vulnerable en Cat.), Acrocephalus melanopogon (vulnerable en Cat.), Locustella luscinioides (en peligro en Cat.)
Fauna: Phagocata ullala (planària; únic animal endèmic del Delta), als ullals de L’Arispe i Baltasar
Avifauna nidificant: Sterna nilotica (en perill a Eur.), Tringa totanus (en perill a Cat.), Sterna hirundo (vulnerable a Cat.)
Avifauna nidificant: Ixobrychus minutus (vulnerable a Eur.) i esporàdicament Botaurus stellaris (en perill crític a Cat., vulnerable a Eur.), Locustella luscinioides
(en perill a Cat.), Emberiza schoeniclus (en perill crític a Cat.)
Ictiofauna: Gobio gobio (autòcton a l’Ebre), Cobitis paludica (endemisme ibèric, vulnerable a Esp.), Gasterosteus aculeatus (protegit a Cat., vulnerable a Esp.),
Valencia hispanica (endemisme entre el Delta i el nord d’Alacant, en perill a Esp.)
Avifauna nidificant: Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.), Netta rufina (vulnerable a Cat.),Circus aeroginosus (vulnerable a Cat.), Chlidonias hybrida (vulnerable a Cat.)
Avifauna nidificant: l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet menut (Ixobrychus minutus)o el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Dormidor de Circus aeruginosus a l’hivern
Flora: Najas marina (bastant rara)
Herpetofauna: Emys orbicularis
Herpetofauna: Emys orbicularis, Mauremys leprosa
Flora: Iris xiphium (mol rar a Cat.), als ullals de la Panxa
Ictiofauna: Anguilla anguilla (vulnerable a Esp.)
Herpetofauna: Emys orbicularis (vulnerable)
Avifauna: Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.), Alcedo atthis (vulnerable a Cat.), Emberiza schoeniclus (en perill crític a Cat.), Ixobrychus minutus
(propera a l’amenaça), Ardeola ralloides (propera a l’amenaça), Egretta garzetta(propera a l’amenaça), Chlidonias hybrudus (vulnerable a Cat.),
Locustella luscinioides (en perill a Cat.)
Espècies d’interés particular en risc
Aigües continentals i sistemes limnètics
75
7.1.2. Risc de salinització i anòxia per augment en la presència i permanència de la falca salina
– El tram del riu Ebre situat per sota l’illa de Gràcia presenta una probabilitat mitjana de presència i
permanència de la falca salina, ja que en l’actualitat hi és un 20% del temps, mentre que en els esce-
naris del 2100 hi seria un 40% (A1B) – 50% (pessimista).
– El tram del riu Ebre situat per sobre l’illa de Gràcia presenta una probabilitat baixa de presència i
permanència de la falca salina.
Aquestes probabilitats d’ocurrència es consideren conjuntament amb la vulnerabilitat definida per al riu,
segons la categorització que es recull a la Taula 5.3.3. El risc resultant es troba representat a la Figura 7.1.1.
7.1.3. Risc de canvi en les condicions ecològiques per canvis en les variables climàtiques
S’ha valorat el risc que comporta el canvi en les variables climàtiques sobre els diferents sistemes naturals
presents al Delta a escala global. Tanmateix, aquests comporten alhora canvis en el comportament biòtic
dels sistemes. Els riscos que s’hi associen són difícilment avaluables, i calen estudis específics.
Tot i així, ateses les característiques dels diferents ecosistemes, s’ha considerat que els principals hàbitats
que tenen un major risc davant el possible canvi de condicions per aquest aspecte, són els següents:
– Badies
– Llacunes
– Ullals i marjals
– Sistema fluvial
En menor mesura, aquest risc es pot manifestar en altres hàbitats.
Recentment s’ha proposat l’ús de Living Planet Index methodology (WWF, ZSL) com a eina objectiva per
tal de mesurar els patrons de biodiversitat en les zones humides mediterrànies en un context de canvi
global. La primera versió d’aquest índex ja s’ha aplicat, tant a una escala global a la mediterrània, com a
una escala local, per exemple a la Camarga. Segons s’ha vist, la majoria de dades de monitorització de
què es disposa corresponen a ocells, en detriment d’altres classes de vertebrats. Tanmateix, i segons s’ha
observat, els ocells semblen adaptar-se bé a la transformació dels seus biòtops, i per tant no sempre són
bons indicadors de l’evolució qualitativa dels seus hàbitats, per la qual cosa s’hauria de promoure el
seguiment d’organismes que es troben en contacte més directe amb els hàbitats aquàtics, com els amfibis
o els peixos.
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de risc
7.2. Risc sobre béns econòmics
7.2.1. Risc de pèrdua d’activitats productives i infraestructures per augment del nivell del mar
Per tal d’avaluar el risc de pèrdua d’activitats productives i infraestructures per augment del nivell del mar,
s’ha considerat la mateixa metodologia que s’ha fet servir al punt 7.1.1. De manera que s’ha fet la mateixa
caracterització de probabilitats d’ocurrència. I de la mateixa manera s’ha relacionat amb la vulnerabilitat per
tal d’avaluar el risc, com s’indica a la taula 7.1.1. El mapa de risc resultant apareix representat en la figura
següent:
76
Figura 7.2.1. Risc als sistemes humans del Delta de l’Ebre per augment del nivell del mar.
ESCENARI
Risc a l’entorn humà
Sense risc
1
2
3
Línia de costa 2007
Pel que fa a activitats econòmiques, a la taula següent es recullen les superfícies de les principals activitats
productives en risc:
77
Figura 7.2.2. Infraestructures en risc.
Taula 7.2.1. Superfícies d’activitats productives afectades.
Activitats productives Sense risc (ha) Risc 1 (ha) Risc 2 (ha) Risc 3 (ha)
Arrossars 6.688,17 11.187,09 6.473,54 0,00
Altres conreus 417,12 1,35 6,84 0,00
Salines 3,03 179,89 1,07 0,00
Pel que fa a infraestructures, a la figura següent es representen les infraestructures en risc:
LLEGENDA
2100. 1 m
2100. 40 cm
2050. 15 cm
Línea de costa 2007
EDAR
Estacions Bombament
Sèquies
Desaigües
Autopista, autovía, via preferent
Carretera de primer ordre
Carretera de segon ordre
Carretera de tercer ordre
Any 2100 (augment NMM 1 m)
Any 2100 (augment NMM 40 cm)
Any 2050 (augment NMM 15 cm)
Inundable
Vials
Línia de costa dels diferents escenaris
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de risc
Segons s’observa, hi ha risc d’afecció sobre diferents tipus d’infraestructures: viàries, de sanejament (EDAR,
col·lectors i emissaris) i hidràuliques.
7.2.2. Risc d’afectació a activitats productives per salinització i/o entollament
S’ha identificat un altre risc associat a l’augment del nivell del mar, que derivaria de la intrusió d’aigua
salada en els aqüífers de la plana deltaica.
En literatura científica es descriu el Delta de l’Ebre com un sistema conformat per diferents aqüífers, d’entre
els quals el més superficial té una profunditat de 10 m, es troba conformat per sorres fines poc permeables,
i presenta zones salines i zones hipersalines (Bayó et al., 1992; Bayó et al., 1997). El contingut de sals
d’aquesta capa estaria fonamentalment controlat per l’input d’aigua dolça que comporta el reg dels
arrossars. Per aquests motius, i segons alguns autors, no s’espera pèrdua indirecta de terrenys per
salinització com a conseqüència de l’augment del nivell del mar: l’aigua ja és salina, i els aportaments d’aigua
dolça procedeixen del reg (Sánchez-Arcilla et al., 2008).
En el present treball es fa la proposta d’una mesura de seguiment del grau d’incidència del canvi climàtic
sobre les expectatives dels diferents sectors productius al Delta de l’Ebre (capítol 7 del present treball,
mesura DE 9), que inclou el seguiment de la productivitat dels arrossars i permetria, per tant, detectar si es
donen efectes negatius sobre els arrossars relacionats amb la salinització dels aqüífers.
7.2.3. Risc d’afectació a activitats productives per canvis en les condicions climàtiques
A continuació es valora el risc d’afectació a les activitats productives que es troben al Delta de l’Ebre per
canvis en les condicions climàtiques, en base a la recerca bibliogràfica en estudis que donin orientació al
respecte de la probabilitat d’ocurrència dels efectes considerats.
Arrossars
La vulnerabilitat dels arrossars deriva de l’augment dels seus requeriments hídrics, que serà proporcional a
l’augment de l’evapotranspiració. Des de la Junta d’Andalusia s’han dut a terme previsions al respecte: els
resultats assenyalen valors mitjans d’augment de l’ET (evapotranspiració del conreu de referència) d’entre
8,4 i 8,9% per a 2050 en els escenaris més favorable (B2) i més desfavorable (A2), respectivament. Aquests
percentatges són valors mitjans per a tots els píxels en què es divideix l’estat espanyol.
L’augment dels requeriments hídrics dels arrossars del Delta es donaria alhora que una disminució dels
recursos hídrics a la conca de l’Ebre; segons resultats de diversos projectes europeus, s’esperen reduccions
del règim de cabals a Tortosa d’entre el 10% i el 20% al llarg del s. XXI. Donada l’elevada regulació de la
conca del riu Ebre, les polítiques de gestió de l’aigua seran de gran rellevància.
Els arrossars del Delta de l’Ebre es trobarien en risc 2 quan el seu valor intrínsec és alt (els que es troben
en àrees protegides al voltant dels sistemes naturals) i en risc 3 quan el valor intrínsec és mitjà (en la resta
de la plana deltaica).
Pesca marina i continental
En base a l’estimació de risc que s’ha fet per al cas de risc de canvi en les condicions ecològiques per canvi
en les variables climàtiques, de les quals depèn la pesca, s’atribueix a la pesca continental risc 1, i a la
pesca marina risc 2.
78
Aqüicultura
D’acord amb l’estimació de risc que s’ha fet per al cas de risc de canvi en les condicions ecològiques per
canvi en les variables climàtiques, s’atribueix a l’aqüicultura en badies risc 1 i a l’aqüicultura en la franja
litoral risc 2.
Recursos turístics
Segons un estudi de valoració de les condicions climàtiques futures en relació amb el turisme, elaborat per
la Comissió Europea al juny de 2007, el Delta de l’Ebre estaria en un nivell Acceptable (TCI 40-60) per al
període 2071-2100. Es considera que el risc d’afectació al turisme per canvi en les variables climàtiques és
risc 3. Cal esmentar el fet que l’activitat turística podria estar indirectament afectada per canvis negatius en
les condicions de salut ambiental.
7.3. Risc sobre béns socials
7.3.1. Risc de pèrdua o afectació de zones urbanitzades per augment del nivell del mar
Per tal d’avaluar el risc de pèrdua de béns socials i entorns humans per augment del nivell del mar, s’ha
considerat la localització de tots els nuclis habitats, i els diferents escenaris de pujada del nivell del mar. El
mapa de risc resultant apareix representat en la figura següent:
79
Figura 7.3.1. Risc de pèrdua o afectació de zones urbanitzades per augment del nivell del mar.
LLEGENDA
Any 2100 (augment del NMM 1 m)
Any 2100 (augment del NMM 40 cm)
Any 2150 (augment del NMM 15 cm)
2100. 1 m
2100. 40 cm
2050. 15 cm
Línia de costa 2007
Zones urbanitzades
Inundable
Línia de costa dels diferents escenaris
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de risc
80
Segons s’observa, al Delta de l’Ebre es troben en situació de risc els nuclis següents:
– Riumar. Té risc derivat de l’evolució de la línia de la costa, ja present a l’escenari projectat per al 2050
i que s’incrementarà a finals de segle.
– El Poblenou del Delta. El risc d’aquest nucli és alt per a l’escenari projectat per al 2050, per la pujada
del mar des de la badia dels Alfacs.
– Els Muntells. Presenta situació de risc per a l’escenari mes desfavorable: considerant l’any horitzó
el 2100 i una pujada del nivell mitjà del mar d’1 m.
– Els Eucaliptus. A la zona costanera dels Eucaliptus no hi ha risc, ja que la previsió és de creixement de
la línia de la costa. Tanmateix, la inundació des de la badia dels Alfacs els pot afectar entre l’any 2050
i el 2100.
A la pàgina següent s’inclouen figures especifiques per al cas de Riumar i Eucaliptus.
7.3.2. Risc d’empitjorament de la salut ambiental per canvis en les variables climàtiques
S’ha considerat conjuntament la qualitat de l’aire, la qualitat de l’aigua, la seguretat dels aliments i les
malalties al·lergèniques. El risc d’empitjorament de la salut ambiental per canvis en les variables climàtiques
es considera risc 3.
7.3.3. Risc d’emergència de malalties per canvis en les variables climàtiques
S’han considerat la malària, el dengue, la febre del virus del Nil Occidental, la leishmaniosi i les malalties
transmeses per paparres. El risc d’emergència de malalties per canvis en les variables climàtiques es
considera risc 3.
7.3.4. Risc de pèrdua de vides humanes per canvis en les variables climàtiques
Les previsions per al Delta de l’Ebre en l’escenari més pessimista pel que fa a l’emissió de gasos i
l’escalfament global (Adapting to climate change in Europe – options for EU action (Commissió de la
Comunitat Europea, 2007), són que, per al període 2071-2100 en relació amb el període 1961-1990:
– Les morts per malalties relacionades amb un excés de calor augmentin en una mitjana de 25-
30 persones mortes per cada 100.000 persones.
– Les morts per malalties relacionades amb un excés de fred disminueixin en una mitjana de 5-
10 persones mortes per cada 100.000 persones.
81
Figura 7.3.2. Imatge ampliada de les línies de la costa per a Riumar: escenari AB1 – 2050 (vermell); escenari AB1 – 2100 (taronja); escenari pessimista – 2100 (verd).
Figura 7.3.3. Imatge ampliada de la situació per a Eucaliptus a horitzons temporals 2050 i 2100.
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de risc
Documents del canvi climàtic
8. Disseny de mesures d’adaptació i prevenció
8. Disseny de mesures d’adaptació i prevenció
8.1. Presentació de les mesures
Qualsevol previsió relacionada amb l’escalfament global duu inherentment associat cert nivell d’incertesa,
derivat entre d’altres de la complexitat mateixa dels fenòmens climàtics, del rang de variabilitat dels escenaris
futurs pel que fa a emissions, de les complexes interaccions entre variables que es produeixen en els
sistemes naturals o de la manca de coneixement científic. Per tal de proposar mesures d’adaptació i
prevenció als efectes del canvi climàtic per al Delta de l’Ebre s’ha decidit seguir el principi de precaució,
segons el qual, quan existeixi una incertesa en relació amb els potencials danys ambientals o socials que
puguin ocórrer o sorgir d’una manera de procedir determinada, evitar el risc ha de ser una norma de decisió
establerta.
Les mesures d’adaptació al canvi climàtic al Delta de l’Ebre tenen els objectius següents:
– O1. Millora dels sistemes de mesura, d’obtenció de dades i d’emmagatzematge i tractament de la
informació obtinguda.
– O2. Reducció de la vulnerabilitat i el risc per a les persones.
– O3. Adaptació de les activitats econòmiques i a la protecció dels béns econòmics potencialment
afectats.
– O4. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ambientals amenaçats.
Per tal d’assolir aquests objectius, s’han diferenciat quatre grans línies de mesures:
– Mesures de gestió, planificació i normativa (Taula 8.1)
– Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis (Taula 8.2)
– Mesures per a la informació i sensibilització ciutadana (Taula 8.3)
– Mesures d’intervenció directa (Taula 8.4 i 8.5)
Entre les mesures que impliquen una intervenció directa en el territori, es poden diferenciar:
– Un grup de mesures per tal d’actuar sobre les problemàtiques ambientals i impactes que existeixen
actualment al Delta, i que augmentaran o podrien augmentar per sinèrgia els efectes del canvi climàtic.
– Un grup de mesures que són pròpiament una adaptació als efectes potencials del canvi climàtic,
derivades de l’estudi de risc.
– Es prioritzen les mesures toves i de gestió sobre les mesures dures.
85
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreDisseny de mesures d’adaptació i prevenció
86
Codi PrioritatActuacions relacionadesTítol de l’actuació
GPN 1 Creació d’una figura d’observació i de seguiment dels efectes del canvi climàtic al Delta de l’Ebre
GPN 4, GPN 5, GPN 7, DE 1, DE 2, DE 3, DE 4,
DE 5, IS 1, IS 2Alta
GPN 2 Elaboració d’un Pla director de les mesures d’adaptaciói prevenció al canvi climàtic al Delta de l’Ebre
GPN 1, GPN 4, GPN 5, GPN 6, GPN 7 Alta
GPN 3 Adequació del Domini Pùblic Marítimo-Terrestre (DPMT)a les previsions de risc d’augment del nivell Alta
GPN 4 Adaptació dels plans territorials i sectorials als efectespotencials derivats del canvi climàtic al Delta de l’Ebre GPN 2, GPN 3 Alta
GPN 5
GPN 7
Adaptació del planejament urbanístic a les zones de riscpel canvi climàtic definides al Delta de l’Ebre
GPN 1, GPN 2, GPN 3,GPN 4, GPN 10 Alta
Incorporació de criteris constructius i d’avaluació tècnica que considerin
els efectes potencials derivats del canvi climàticGPN 2, GPN 4 Alta
GPN 8.1Control sanitari: establiment de sistemes de control i prevenció sanitari davant la possible aparició de
quadres clínics i malalties vinculades al canvi climàtic. IS 1, IS 2 Alta
GPN 8.2
Control sanitari: establiment de sistemes de control i prevenció per tal de preveure possibles plagues
i malalties que afectin la productivitat agrícola, piscícola i marisquera
IS 1, IS 2 Alta
GPN 6 Adaptar i redefinir els límits de les figures protegides al Delta de l’Ebre GPN 3, GPN 4, GPN 5 Alta
GPN 9 Establiment de sistemes de control de la qualitat ambiental GPN 8 Complementària
Taula 8.1. Mesures de gestió, planificació i normativa.
87
DE 1Creació i manteniment d’una base de dades integrada
i centralitzada per a la gestió de la costa del Delta de l’Ebre
GPN 1, DE 2, DE 3, DE 5 Alta
DE 5 Desenvolupament de programes cientIficotècnics aplicats a la prognosi
GPN 1, DE 1, DE 2, DE 3, DE 4 Alta
DE 7 Conservació del patrimoni genètic al Delta de l’Ebre DE 6, ID GC 4 Complementària
DE 8 Control i monitorització de les llacunes, badies i zones humides Complementària
DE 10 Estudis sobre la utilització de varietats d’arròs amb menors requeriments hídrics ID 1, DE 9 Alta
DE 11 Aplicació de sistemes d’optimització de recursos hidrològics DE 10, GPN 4, GPN 6 Alta
DE 13 Control i seguiment de les prognosis realitzades GPN 1, GPN 2, DE 1, DE 5 Alta
DE 14 Reavaluació de la funcionalitat de les infraestructures costaneres GPN 2, GPN 4 Alta
DE 15 Valoració dels reservoris de sorra Alta
DE 6Seguiment de les poblacions d’espècies protegides,
endèmiques, rares o vulnerables presents al Delta de l’Ebre
DE 7, ID 4 Mitjana
DE 12
Control de poblacions de paràsits i altres vectors potencials de malalties i plagues que puguin
apareixer com a conseqüència del canvi en les variables climàtiques
GPN 8.1, GPN 8.2 Alta
DE 9 Seguiment del grau d’incidència del canvi climàtic sobre les expectatives dels diferents sectors productius ID 1 Alta
DE 2 Elaboració d’una batimetria i cartografia detallada de la costa del Delta de l’Ebre DE 1, DE 5 Alta
DE 3 Seguiment de detall de la subsidència de la plana deltaica DE 1, DE 5 Mitjana
DE 4 Seguiment de l’estat i posició de la falca salina DE 1, DE 5 Mitjana
Codi PrioritatActuacions relacionadesTítol de l’actuació
Taula 8.2. Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis.
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreDisseny de mesures d’adaptació i prevenció
88
IDE 4 Línies de mesures per solucionar la problemàtica de la falca salina DE 4 Complementària
IDE 5 Mesures per minimitzar la rigidització a la costa Alta
MG 2 Redefinició gestionada de la línia de la costa GPN 2, GPN 4, GPN 10 Alta
MG 3 Mantenir la línia de la costa mitjançant l’aplicació de mesures dures
MG 4 Mantenir la línia de la costa mitjançant l’aplicació de mesures toves
MG 5 Guanyar-li terreny al mar
MG 6 Mesures de mitigació amb intervenció limitada
IDE 6 Instal·lació de filtres verds i regulació dels efluents que s’aboquen a llacunes i badies DE 8 Complementària
IDE 1Línies de mesures per solucionar la problemàtica de
manca d’acreció vertical de la plana deltaica: aprofitament dels sediments dels embassaments
DE 3 Complementària
IDE 2Línies de mesures per solucionar la problemàtica de manca d’acreció vertical de la plana deltaica:
potenciar les zones humidesDE 3 Complementària
IDE 3
Línies de mesures per solucionar la problemàtica de manca d’acreció vertical de la plana deltaica:
aprofitar els llims presents en les badies per reomplir les zones més baixes de la plana deltaica
DE 3 Complementària
MG 1No intervenir, és a dir, acceptar a l’àmbit territorial
l’ascens del nivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners
GPN 2, GPN 4, GPN 10
Codi PrioritatActuacions relacionadesTítol de l’actuació
(1) Actuació sobre problemàtiques ambientals i impactes actualment existents
(2) Mesures generals.- Criteris
Taula 8.4. Mesures d’intervenció directa (I).
Codi PrioritatActuacions relacionadesTítol de l’actuació
Taula 8.3. Mesures per a la informació i sensibilització ciutadana.
IS 1 Desenvolupament de programes d’informació i sensibilització ciutadana GPN 1 Alta
IS 2 Desenvolupament de sistemes d’alerta centrats en la població
GPN 1 Alta
89
ID GC 1Mesures de lluita contra els efectes de la pujada
del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars
MG 4, MG 6 Alta
ID GC 3 Mesures encaminades a l’abandonament progressiu de les àrees urbanes i activitats en zones de risc GPN 5, IS 1, IS 2, MG 2 Mitjana
ID GC 4 Actuacions i mesures complementaries: construcció de motes MG 1, MG 2, MG 4 Mitjana
ID GC 5 Regeneració de platges a partir de l’aportació de sorres acumulades en altres zones MG 4 Mitjana
ID GC 6 Mesures encaminades al manteniment d’un cabalmínim al riu Ebre
DE 10, DE 11, IDE 1, IDE 4 Mitjana
ID GC 7 Garantir el lliure moviment de la sorra Alta
Codi PrioritatActuacions relacionadesTítol de l’actuació
(3) Mesures específiques
Taula 8.5. Mesures d’intervenció directa (II).
ID GC 2 Mesures de compensació d’hàbitats naturalsGPN 4, GPN 5, GPN 10,
ID 2, MG 2 Mitjana
Dins la proposta de mesures d’intervenció directa adreçades a l’adaptació als efectes potencials del canvi
climàtic al Delta de l’Ebre, tenen particular significació i pes les adreçades a la gestió de la línia de la costa,
que constitueix un assumpte de primer ordre d’importància dins les estratègies d’adaptació, ja que s’espera
la inundació permanent de la franja de terrenys costanera adjacent a les badies com a conseqüència de
l’augment del nivell del mar, segons es desprèn de la prognosi per al 2050 i el 2100 recollida anteriorment.
La gestió que es faci de la línia de costa, doncs, té conseqüències sobre els sistemes naturals i humans
situats sobre els terrenys en risc.
S’ha considerat que les mesures d’intervenció directa adreçades a la gestió de la línia de la costa que es
proposin no poden implicar contradiccions de criteri, fet que en fomentaria la no acceptació social. S’ha
considerat necessari adoptar una o algunes línies estratègiques, així com certs criteris fonamentals, per tal
de guiar la presa de decisions.
En primer lloc, és preferible adoptar una estratègia pro-activa –d’anticipació als canvis ambientals, tant
esdeveniments com processos- sempre que sigui possible, i adoptar una estratègia reactiva –d’actuar
davant els canvis ambientals quan els seus efectes ja són palesos- només quan aquesta és l’única opció
possible.
Pel que fa a les grans línies estratègiques de la línia de la costa, s’han considerat les que apareixen
recollides al projecte EUROSION (Guide to coastal erosion management practices in Europe, 2004), on
s’especifica en quines circumstàncies es consideren més convenients, i a quins llocs d’Europa s’estan
fent servir. A continuació s’adjunta un gràfic on apareixen representades aquestes estratègies, que en el
treball original apareixen també descrites en detall.
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreDisseny de mesures d’adaptació i prevenció
90
Figura 8.1. Polítiques genèriques de gestió de la costa, segons definició del Departament de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals (DMAAAR) del Regne Unit.
8.2. Zonificació de les actuacions
En darrer lloc, s’ha dut a terme una zonificació de la costa del Delta de l’Ebre, amb l’objectiu de diferenciar
trams de característiques al més homogènies possible pel que fa a medi físic, natural i socioeconòmic, així
com pel que fa a tendència sedimentària (erosió/deposició). Per a cadascun d’aquests trams s’ha valorat
el conjunt de mesures proposades i, d’acord amb les seves característiques, s’han proposat les que es
consideren més adequades en aquell cas particular. En aquest procés s’han seguit els criteris generals
següents:
A la línia de la costa exterior del Delta es proposa el seguiment de les prognosis que s’han dut a terme en
el present treball, i es consideren més adequades les línies de gestió “no actuació” i “redefinició gestionada
de la línia de costa”, i per tant es limiten molt les actuacions físiques, excepte en els punts següents:
– Zona de Riumar: actuacions per a la reducció del risc sobre les persones
– Zona Eucaliptus: A llarg termini (a partir de l’any 2050), caldrà proposar actuacions per a la reducció
del risc sobre les persones.
Els terrenys adjacents a les badies presenten risc 1, per la qual cosa es tracta de zones prioritàries en la
definició de les mesures per a l’adaptació al canvi climàtic. Es considera fonamental un estudi hidràulic que
analitzi el grau d’operativitat de les diferents infraestructures hidràuliques per fer front a l’entrada d’aigua.
D’acord amb la modelització realitzada hi haurà entrada d’aigua a partir de les goles, estacions de
91
bombament i punts baixos; l’estudi hidràulic que es proposa ha de garantir la funcionalitat d’aquestes
infraestructures i dissenyar-ne de noves en el cas que calguin.
La resta de mesures estan adreçades a intentar minimitzar la pujada del nivell del mar d’acord amb dues
estratègies: la redefinició gestionada de la línia de la costa i el manteniment de la línia de la costa mitjançant
diferents tècniques. En aquest sentit, cal esmentar que algunes de les actuacions proposades per la DG
de Sostenibilitat de la Costa i del Mar del Ministeri de Medi Ambient poden tenir repercussions positives pel
que fa als efectes del canvi climàtic per pujada del nivell del mar, ja que consisteixen en camins de ronda
que actuen com a motes de protecció (vegeu l’actuació ID GC 4).
A continuació es presenten, per zones, les possibles mesures d’actuació.
Estudis de base 1: el Delta de l’EbreDisseny de mesures d’adaptació i prevenció
Zona Alternatives CodiLínies d’actuació
Mesures específiques
Mesures
Mesures d'intervenció directa: actuaciósobre problemàtica existente
PlatjaMarquesa
Zona deRiumar
Lo Garxal-Illa
St. Antoni-Lo Riu Vell
Zonailla de Buda-L’Alfacada
ZonaEucaliptusi Platjola
Mesures d'intervenció directa: varis
Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis
Mesures d’informació i sensibilització ciutadana
Mesures d'intervenció directa: varis
Mesures d'intervenció directa: varis
Mesures d'intervenció directa: varis
Mesures d'intervenció directa: varis
Mesures per minimitzar la rigidització a la costa
Redefinició gestionada de la línia de costaAlt 1
Alt 1
Alt 1
Alt 1
Alt 1
Alt 2
Alt 3
Alt 3
Alt 2.1
Alt 2.1
Alt 2
Alt 2
Alt 2.2
Alt 2.2
Desenvolupament de sistemes d’alerta centrats en la població
Mesures encaminades a l'abandonament progressiu de les àrees urbanes i activitats en zones de risc
i reallotjament
Desenvolupament de programes d’informaciói sensibilització ciutadana
Mantenir la línia de costa mitjançant l’aplicació de mesures toves
Mantenir la línia de costa mitjançant l’aplicació de mesures dures
Mantenir la línia de costa mitjançant l’aplicació de mesures toves
Mantenir la línia de costa mitjançant l’aplicació de mesures toves
Mantenir la línia de costa mitjançant l’aplicació de mesures toves
Desenvolupament de programes d’informaciói sensibilització ciutadana
Mantenir la línia de costa mitjançant l’aplicació de mesures dures
Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)
Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)
Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)
Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis
Mesures d’informació i sensibilització ciutadana
Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)
Redefinició gestionada de la línia de costa
Redefinició gestionada de la línia de costa
Desenvolupament de sistemes d’alerta centrats en la població
Mesures de compensació d’hàbitats naturals
Mesures de compensació d’hàbitats naturals
No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascensdel nivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners
No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascensdel nivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners
No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascensdel nivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners (6)
Mesures encaminades a l'abandonament progressiu de les àrees urbanes i activitats en zones de risc
i reallotjament
Mesures de lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació
de sistemes dunars.
Mesures de lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació
de sistemes dunars.
ID 5
MG 2
MG 3
MG 4
DE 13
IS 1
IS 2
ID GC 3
MG 3
MG 4
DE 13
MG 1
ID GC 1
ID GC 2
MG 4
DE 13
MG 1
MG 2
ID GC 1
MG 4
DE 13
IS 1
IS 2
MG 1
ID GC 3
ID GC 2
MG 2
PresentaciónIntroducción
títol del capítolsubtítol del capítolPrioritat
2050 2100 Eficiència de la mesura Dificultat Cost econòmic Impactes ambientals
adicionals
Valoració
Mitjana
Baixa (1)
Mitjana (1)
Alta
Alta
Alta
Alta
Alta
Alta
Mitjana
Baixa (1)
Mitjà (1)
Mitjà
Alta
Baixa-Mitjana
Baixa-Mitjana
Alta
Alta
Alta
Alta
Alta
Alta
Mitjana
Mitjana-Baixa
Mitjana-Baixa
Baixa (5)
Baixa
Alta
Mitjana
Mitjana
Baixa (6)
Baixa
Mitjana (6)
Alta (6)
Alta
Alta
Baixa
Mitjana-Baixa
Indet. (5)
Mitjana-Baixa
Mitjana
Baixa (5)
Baixa
Alta
Mitjana Mitjana
Alta
Baixa
Indet. (5)
Mitjana
Mitjana
Mitjana-Alta (1)
Alta
Alta
Mitjana-Alta (1) Alta
Alta
Alta
Alta
Alta
Alta (4) Mitjana
Alta
Baixa-Nul.la
Alta
Alta
Mitjana
Alta
Mitjana-Baixa
Baixa Baix-Mitjà
Mitjana Mitjana Alta
Alta (4) Mitjana
Alta
Baixa-Nul.la
Alta
Alta
Mitjana
Alta
Mitjana-Baixa
Baixa
Mitjà-Baix
Baix
Alta Alta Baixa
Alta
Alta
Baixa
Mitjana Mitjà-Indet. (2)
Baix
Baix-Mitjà
Nuls
Nuls
Nuls
Indet.
Indet.
Alt Indet.
Alt-Mitjà
Mitjà Positius
Baixos-Nuls
Baixa Baix-Mitjà
Mitjà-Baix Nuls
Alt Indet.
Indet.
Indet.
Alt-Mitjà
Mitjà
Baixos-Nuls
Positius
Alta
Baixa-Indeterminada
Baixa-Mitjana
Baixa
Mitjana-Baixa
Mitjana-Baixa
Baixa
Baixa
Baixa
Baixa
Mitjana
Alta
Baixa-Indeterminada Alta
Alt
Mitjà-Alt Baixos
Alts
Baix
Baix
Mitjà-Indet. (2) Indet.
Indet.
Indet.
Mitjà-Baix
Mitjà-Baix
Baixa
Mitjà
Baix-Mitjà
Baix-Mitjà
Baix-Mitjà
Mitjà (2)
Alts
Baixos
Nuls-Baixos
Baixa Baix Nuls
Nuls
Nuls
Nuls
Nuls
Zona Alternatives CodiLínies d’actuació
Mesures específiques
Mesures
Mesures d'intervenció directa: varisErms de
La Tancada-La Tancada
Barra del Trabucador
Puntade la Banya
Fangar
Port Ampolla-Nucli Ampolla.
Port Sant Carles
Interiordel Deltaa la Badia del Fangar
Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis
Mesures d'intervenció directa
Mesures d'intervenció directa: varis
Mesures d'intervenció directa: varis
Mesures d'intervenció directa: varis
Alt 1
Alt 1
Alt 1.1
Alt 3
Alt 1.2
Alt 2
Alt 2
Alt 2
Alt 3
Mantenir la línia de costa mitjançant l’aplicació de mesures toves
Reavaluació de la funcionalitat de les infraestructures costaneres
Mesures de lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars
Mesures de lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars.
Incorporació de criteris constructius i d’avaluació tècnica queconsiderin els potencials efectes derivats del canvi climàtic
Adaptar el planejament urbanístic a les zones de risc pel canvi climàtic definides al Delta de l'Ebre
Mesures encaminades a l'abandonament progressiu de les àrees urbanes i activitats en zones de risc
i reallotjament
Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)
Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)
Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis
Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis
Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis
Mesures de gestió, planificació i normativa
Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)
Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)
Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)
Mesures per minimitzar la rigidització a la costa
Mesures per minimitzar la rigidització a la costa
Redefinició gestionada de la línia de costa
Redefinició gestionada de la línia de costa
Redefinició gestionada de la línia de costa
Mesures de compensació d’hàbitats naturals
Reavaluació de la funcionalitat de les infraestructures costaneres.En cas necessari, càlculs hidràulics de la capacitat del canals
i redisseny de les estacions de bombament i comportes basculants. Concretament, com mes urgents, les de la bassa
de les Olles, i la de El Port de l'Illa
Mesures de compensació d’hàbitats naturals
Mesures de compensació d’hàbitats naturals
Mesures complementaries: construcció de motes de protecció
Actuacions per mantenir la línia de costa amb actuacions dures
Actuacions per mantenir la línia de costa amb actuacions toves
No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascens del nivell del mar
No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascens delnivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners
No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascens del nivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners
No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascens delnivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners
DE 13
MG 3
DE 13
DE 13
IDE 5
IDE 5
MG 1
MG 1
MG 4
MG 2
ID GC 3
ID GC 2
DE 13
MG 1
MG 2
ID GC 2
ID GC 1
DE 14
GPN 7
GPN 5
DE 13
MG 3
MG 4
MG 1
ID GC 1
ID GC 2
ID GC 4
DE 14
PresentaciónIntroducción
títol del capítolsubtítol del capítolPrioritat
2050 2100 Eficiència de la mesura Dificultat Cost econòmic Impactes ambientals
adicionals
Valoració
Alta
Baixa
Alta
Mitjana
Alta
Alta
Alta
Baixa
Mitjana-Baixa
Baix
Mitjà-Baix
Baixa
Baix Nul
Nuls
Mitjana Mitjana Alta NulBaixa Indet.
Mitjá Mitjana Alta NulBaixa Indet.
Mitjana Mitjana Alta NulBaixa Indet.
Baixa Indet. Indet. AltAlta Indet.
Baixa Baixa Alta Baix-MitjàIndet. Nuls-Positius
Nuls
Alta Alta Alta Mitjana-Baixa Mitjà-Baix Nuls
Alta Alta Alta Mitjana Mitjà-Indet.(2) Indet.
Alta Alta Alta Mitjana-Baixa Mitjà-Baix Nuls
Alta Alta Alta Mitjana-Alta Mitjà-Alt Nuls
Alta Alta Alta Baixa Baix Nuls
Alta Alta Alta Baixa Baix Nuls
Alta Alta Alta Baixa Baix Nuls
Alta Alta Alta Mitjana-Alta Alt Indet.
Baixa (5) Indet. (5) Alta Mitjana Mitjà Positius
Alta (7) Alta (7) Alta Alta Mitjà Baixos-Mitjans
Mitjana Alta Alta Alt Alts
Baixa Mitjana Alta Mitjana Mitjà Positius
Alta Alta Alta Alt Mitjans-Alts
Alta Alta Alta Alta Alt Indet.
Alta Alta Baixa Mitjà Nul
Alta
Alta
Mitjana Alta Baixa Baix-Mitjà Indet.Mitjana
Mitjana Alta Baixa Baix-Mitjà Indet.Mitjana
Indet. (5) Alta Mitjana Mitjà PositiusBaixa (5)
Indet. (5) Alta Mitjana Mitjà PositiusBaixa (5)
Alta Alta Mitjana-Baixa Mitjà-Baix Nul
Zona Alternatives CodiLínies d’actuació
Mesures específiques
Mesures
Mesures d’intervenció directa (b)
Mesures d’intervenció directa (c)
Mesures d’intervenció directa (d)
Interior del Delta a la Badiadels Alfacs
Badies, Llacunes i
zones humides
GeneralDelta
de l’Ebre
Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis
Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis
Mesures de gestió, planificació i normativa
Mesures d’informació i sensibilització ciutadana
Mesures d'intervenció directa (a): abandonament àrees urbanes
Alt 1.1
Alt 1.2
Alt 3
Alt 2
Mesures encaminades a l'abandonament progressiu de les àrees urbanes i activitats en zones de risc
i reallotjament
Mesures de lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars.
Mesures complementaries: construcció de motes de protecció
Actuacions per mantenir la línia de costa amb actuacions dures
Actuacions per mantenir la línia de costa amb actuacions toves
Control i seguiment de les prognosi realitzades
Desenvolupament de programes d’informaciói sensibilització ciutadana
Desenvolupament de sistemes d’alerta centrats en la població
Reavaluació de la funcionalitat de les infraestructures costaneres. En cas necessari, càlculs hidràulics de la capacitat del canals i redisseny de les estacions
de bombament i comportes basculants
DE 14
DE 13
IS 1
IS 2
ID GC 3
MG 3
MG 4
MG 1
ID GC 3.1
ID GC 1
ID GC 2
GPN 1
GPN 2
GPN 3
GPN 4
GPN 5
GPN 6
GPN 7
GPN 8.1
GPN 8.2
GPN 9
ID GC 4
DE 8
IDE 6
Redefinició gestionada de la línia de costa
Control i monitorització de les llacunes, badies i zones humides
Instal·lació de filtres verds i regulació dels efluents que s’aboquen a llacunes i badies
Creació d’una figura d’observació i de seguiment dels efectes del canvi climàtic al Delta de l’Ebre
Adequació del Domini Pùblic Marítimo-Terrestre (DPMT) a les previsions de risc d’augment del nivell del mar
Adaptació del planejament urbanístic a les zones de risc pel canvi climàtic definides al Delta de l’Ebre
Establiment de sistemes de control de la qualitat ambiental
Adaptar i redefinir els límits de les figures protegides al Delta de l’Ebre
Incorporació de criteris constructius i d’avaluació tècnicaque considerin els potencials efectes derivats
del canvi climàtic
Control sanitari: establiment de sistemes de control i prevenció sanitari front la possible aparició quadres clínics
i infermetats vinculades al canvi climàtic
Control sanitari: establiment de sistemes de control i prevenció per tal de preveure possibles plagues i infermetats que afectin a la productivitat agrícola,
piscícola i marisquera
Adaptació dels plans territorial i sectorial als potencials efectes derivats del canvi climàtic al Delta de l’Ebre
Elaboració d’un Pla Director de les mesures d’Adaptació i Prevenció al canvi climàtic al Delta de l’Ebre
Mesures de compensació d’hàbitats naturals
Mesures de compensació d’hàbitats naturals
títol del capítolsubtítol del capítolPrioritat
2050 2100 Eficiència de la mesura Dificultat Cost econòmic Impactes ambientals
adicionals
Valoració
Alta Alta Alta Alta Alta Indet.
Alta Alta Alta Mitjana Mitjà-Indet. (2) Indet.
Alta Alta Alta Baixa Baix Nuls
Alta Alta Alta Baixa Baix Nuls
Alta Alta Alta Mitjana-Alta Alt Indet.
Alta Alta Alta Baixa Baix Nuls-Positius
Alta Alta Alta Baixa-Mitjana Baix Nuls-Positius
Alta Alta Alta Baixa-Mitjana Baix Nuls-Positius
Alta Alta Alta Baixa-Mitjana Baix Nuls-Positius
Alta Alta Alta Baixa-Mitjana Baix Nuls
Alta Alta Alta Mitjana Mitjà Nuls
Alta Alta Alta Mitjana Medio Nuls
Alta Alta Alta Alta Alt Indet.
Baixa Mitjana Alta Mitjana Mitjà Positius
Alta (2) Alta Alta Mitjà Baixos-Mitjans
Alta Alta Baixa-Mitjana Baix-Mitjà Nuls
Alta Alta Baixa Baix Nuls
Mitjana Mitjana Alta Baixa Baix Nuls
Mitjana Mitjana Alta Mitjana Mitjà Positius
Complementària Complementària Indet. Baixa-Mitjana Mitjà Positius
Complementària Complementària Mitjà Baixa Medio Nuls
Mitjana Alta Alta Alt Alts
Alta Alta Alta Alt Mitjans-Alts
Alta Alta
Zona Alternatives CodiLínies d’actuació
Mesures específiques
Mesures
GeneralDelta
de l’Ebre
Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis
Mesures per a la informació i sensibilització ciutadana
Mesures d’intervenció directa: actuació sobre problemàtiques
ambientals i impactes actualment existents
Mesures d’intervenció directa: mesures pròpies d'adaptació
als efectes potencials del canvi climàtic
Creació i manteniment d’una base de dades integrada i centralitzada per a la gestió de la costa
del Delta de l’Ebre
Elaboració d’una batimetria i cartografia detallada de la costa del Delta de l’Ebre
Seguiment de detall de la subsidència de la plana deltaica
Seguiment de l’estat i posició de la falca salina
Desenvolupament de programes científico-tècnics aplicats a la prognosi
Seguiment de les poblacions d’espècies protegides, endèmiques, rares o vulnerables
presents al Delta de l’Ebre
Conservació del patrimoni genètic al Delta de l’Ebre
Seguiment del grau d’incidència del canvi climàtic sobre les expectatives
dels diferents sectors productius
Estudis sobre la utilització de varietats d’arròs amb menors requeriments hídrics
Aplicació de sistemes de optimització de recursos hidrològics
Control poblacions de paràsits i altres vectors potencials d’enfermetats i plagues que puguin
apareixer com a conseqüència del canvi en les variables climàtiques
Control i seguiment de les prognosi realitzades
Reavaluació de la funcionalitat de les infraestructures costaneres
Valoració dels reservoris de sorra
Desenvolupament de programes d’informació i sensibilització ciutadana
Desenvolupament de sistemes d’alerta centrats en la població
Línies de mesures per solucionar la problemàtica de mancad’acreció vertical de la plana deltaica: aprofitament
dels sediments dels embassaments
Línies de mesures per solucionar la problemàtica de mancad’acreció vertical de la plana deltaica: Augmentar
la quantitat de zones humides, perquè generen sedimentsorgànics i afavoreixen la producció de torba
Línies de mesures per solucionar la problemàtica de manca d’acreció vertical de la plana deltaica: Aprofitament dels llims presents en el fons de les badies per a reomplir
les zones més baixes de la plana deltaica
Línies de mesures per solucionar la problemàtica de la falca salina
Mesures per minimitzar la rigidització a la costa
Mesures encaminades al manteniment d’un cabal mínim al riu Ebre
Garantir el lliure moviment de la sorra
DE 1
DE 2
DE 3
DE 4
DE 5
DE 6
DE 7
DE 9
DE 10
DE 11
DE 12
DE 13
DE 14
DE 15
IS 1
IS 2
IDE 1
IDE 2
IDE 3
IDE 4
IDE 5
ID GC 6
títol del capítolsubtítol del capítolPrioritat
2050 2100 Eficiència de la mesura Dificultat Cost econòmic Impactes ambientals
adicionals
Valoració
Alta Alta Alta Baixa-Mitjana Baix Nuls
Mitjana Mitjà Alta Mitjana Mitjà Nuls
Mitjana Mitjà Alta Mitjana Mitjà Nuls
Mitjana Mitjà Alta Mitjana Mitjà Nuls
Complementari Complementari Mitjà Mitjana Mitjà Positius
Complementari Complementari Mitjana Alta Alt Mitjans-Alts
Complementari Complementari Mitjana Mitjana Mitjà-Alt Positius
Complementari Complementari Mitjana Alta Alt Mitjos-Alts
Complementari Complementari Mitjana Mitjà Mig Indet.
Alta Alta Alta Baixa-Mitjana Baix Nuls
Alta Alta Alta Mitjana Mitjà Nuls
Alta Alta Alta Mitjana Mitjà Nuls
Alta Alta Alta Mitjana Mitjà Nuls
Alta Alta Alta Mitjana Mitjà Nuls
Alta Alta Alta Baixa Baix Positius
Alta
Mitjana Mitjà Mitjana-Alt Alta Alt Positius
Alta Alta Alta Alta Alt Indet.
Alta Alta Alta Baixa Baix Nuls
Alta Alta Alta Baixa Baix Nuls
Alta Alta Baixa Baix Nuls
Alta Alta Mitjana Mitjà Nuls
Alta Alta Alta Mitjana Mitjà Nuls
Depèn de la mesura
Notes:
(1) Aquesta tipologia d’actuació general fa referència al manteniment físic de la línia de la costa.
(2) En el cost econòmic, caldria preveurer també la possibilitat d’adquisició de terrenys.
(3) Tot i que es tracta d’una mesura general, es considera rellevant que se citi el seguiment específic en
aquest punt.
(4) L’eficàcia d’aquesta mesura depèn del lloc on es pot ubicar el sistema dunar. Això està relacionat amb
la reubicació del DPMT.
(5) Hi ha hàbitats i sistemes potencialment d’interès que poden desaparèixer com a conseqüència dels
efectes del canvi climàtic. En qualsevol cas, la mesura de compensació no es prioritària, ja que cal
estudiar l’evolució del Delta en la seva totalitat com a sistema.
(6) A la zona de la Platjola i Eucaliptus el problema no els ve del front litoral. Consegüentment, aquestes
zones es poden veure beneficiades indirectament per les mesures que s’apliquin a les zones de les
badies.
D’entre el seguit de mesures que s’han presentat anteriorment, en la figura següent es mostren les més
significatives:
100
Figura 8.2.1. Proposta de mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic al Delta de l’Ebre.
LLEGENDABases per a una estratègia de prevenció
i adaptació al canvi climátic
Actuacions per a reduir el risc sobreles persones.
Manteniment de la línia de costa.
Reavaluació de la funcionalitat d’infraestructures hidràuliques.
Aplicació de sistemes d’optimització dels recursos hidrològics.
Adaptació dels sectors productiusal CC.
Arrossars
Salines
Marisqueig
Redefinir línia DPMT
Batimetria i topografia de detallControl i seguiment d’habitats naturalsCompensació d’hàbitats naturals
Zones urbanitzades
2100. 1 m
2100. 40 cm
2050. 15 cm
Inundable. Escenaris
Prioritat alta(escenari 2050)
Prioritat mitjà(escenari 2050)
Prioritat alta(escenari 2100)
Prioritat alta(escenari 2050)
Prioritat mitjà(escenari 2050)
Prioritat mitjà(escenari 2100)
Prioritat alta
Prioritat mitjà
Prioritat alta
Prioritat mitjà
Prioritat alta
Prioritat mitjà