Edició de BarcelonaDIMECRES · 20 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14673 - AVUI / Any XL. Núm. 13543 - EL PUNT

1,20€

1215

03-1

1363

83w

1344

95-1

1829

98t

P6-8

El president i el monarcahaurien de coincidir divendresa Tarragona i el dia 28 a Girona El president Quim Torra ■ EFE

Quim Torrasospesa siplanta el rei

La denúnciade TorrentcontraLlarena,arxivadaEl Suprem diu que noestava ben plantejada

DIFERÈNCIES · La cimera definals de juny es preveuconflictiva per les discrepànciesen política migratòria dels socis

La UE vol internarels migrants encamps exteriorsPLA · Els Vint-i-vuit preveuenconcentrar els demandants d’asilfora del territori europeu perfer-ne una selecció posterior

EUROPA-MÓN P22-24

Nens mexicans separats de les seves famílies, en un camp d’internament a Texas, ahir al matí ■ REUTERS

Indignació per la política de separar els nens dels pares immigrants

La vergonya de Trump

A partir de les10.00 h

El ple del Parlament,a El Punt Avui TV

Societat P16

Dos dels germans Roca recollint el guardó ■ ACN

El Celler de CanRoca, segon millorrestaurant del món

Sánchez descarta perara el nou finançament

Nacional P10

Guerra oberta en el PPper la successió de Rajoy

Europa / Món P26

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE JUNY DEL 20182 |

rancisco y Catali-na és el nom d’un

vaixell de pescadorsde gambes d’Alacantque ara fa dotze anyses va fer conegut. Elrecordo sovint quan

es repeteixen casos com el de l’Aquari-us. I perquè t’adones que passen elsanys però els problemes persisteixen ino hi ha voluntat per solucionar-los. I sino ho fa la política, ho fa la ciutadania.Com va passar aquell 17 de juliol del2006. Els deu pescadors del vaixellalacantí treballaven en aigües de lescostes de Malta pescant gambes quanvan veure un bot ple de persones abord que s’enfonsava. Aquells homesque només viuen de la seva feina almar, que anaven en una embarcacióamb l’espai just per a ells i les seves ei-nes de treball, no van dubtar ni un ins-tant. Van deixar el que feien i els vanrescatar. Hi havia 51 persones, entreles quals, una dona embarassada idues criatures. Aquell gest que des-prés també han tingut molts altrespesquers, alguns l’han pagat molt car,incloses penes de presó, acusats decol·laborar amb la immigració il·legal.

Per aquest motiu hi ha molts vaixellsque passen de llarg quan es trobenamb barcasses d’immigrants. Ja sa-bien a què s’exposaven: a no cobrar–perquè si no treballen, no pesquen ino venen– i a multes o condemnes. Elsera igual. El que no es pensaven eratrobar-se amb l’actitud de les autori-tats. Primer les malteses, que els vanprohibir que atraquessin a cap delsseus ports, no volien problemes. I des-prés les europees, que es van estarmés de vuit dies per decidir què feienamb les 51 persones. Va començar unmercadeig obscè entre els països quea canvi de contrapartides de Brussel-les estaven encantats de rebre unsquants immigrants. Més de vuit diesper decidir el futur d’unes personesque es van llançar al mar buscant unfutur. A bord del pesquer ho tenienclar. “Avui són ells, demà hi podríemser nosaltres.” Allò que els polítics vantrigar més d’una setmana a decidir, hotenien molt clar els mariners que tripu-laven el Francisco y Catalina. Va predo-minar la llei del mar.

F

Keep calmMartí Gironell

La llei del mar

Aquells homes que nomésviuen de la seva feina al marno van dubtar ni un instant.Van deixar el que feien i elsvan rescatar

La vinyetaFer

Rússia, les noies que es diuenAurora estan acostumades queels nois els repliquin: “I jo Po-

temkin.” Ho he trobat en un llibre deSergei Dovlatov, el gran cronista crítici humorístic de l’època soviètica, quees va acabar exiliant a Nova York, onva morir. L’Aurora va ser el vaixell deguerra que va anunciar amb una cano-nada l’inici de la Revolució. Està atra-cat en un dels molls de Sant Peters-burg i és objecte de la curiositat delsturistes i, sobretot, de l’admiració delsnaturals del país. El cuirassat Potem-kin es movia per Odessa, al mar Ne-gre, i va ser pre-revolucionari. Eisens-tein el va immortalitzar, i Billy Wilderens va fer saber que va ser desballes-tat: el jove comunista d’Un, dos, treses promet amb la filla de l’amo de laCoca-Cola amb unes aliances “fosesamb l’acer del Potemkin”. Desprésaquest jove arribarà a gerent de l’em-presa del sogre i es casarà amb unanell fos amb el material que els mi-ners extreuen de les mines d’or.

Lenin, que va accionar a distància elcanó de l’Aurora, manté monuments,carrers i places a tots els pobles i ciu-

A

tats de Rússia. En els monumentssempre està de perfil, sempre aixecaun dit enlaire i sempre porta abric. LaRevolució va ser a l’octubre –el novem-bre, segons el calendari llavors vigenta Rússia–, i entre octubre i novembrecomença l’hivern rigorós que no aca-barà fins a final d’abril. L’abric debronze de Lenin fa venir calor a l’es-tiu, però la calor dura poc. I Stalin?Queden monuments dedicats a Stalin?No en vaig veure cap. Els van treuretots perquè Lenin i la seva obra llu-ïssin més. Al peu d’un Lenin escultòricem pregunto si la poca afabilitat delsbotiguers, cambrers i taquillers russos

no es deu al fet que el líder revolucio-nari els va alliberar d’haver de serviraristòcrates i burgesos. Els turistessom burgesos. O petitburgesos, queencara sona pitjor. Els nous rics rus-sos que circulen amb cotxes caríssimsper les places i avingudes dedicades aLenin i que viuen en palaus són unarèplica de l’aristocràcia. Quin posathan de fer davant seu els que cobrenquatre rubles per servir-los? Quin, da-vant nostre? A Israel em vaig trobaramb una actitud semblant. Pot el po-ble escollit per Déu portar un cafè ofer el llit a un gentil? Servien el cafèamb cordialitat a la taula del costat,ocupada per jueus arribats d’Amèrica.

Al riu de Moscou s’aixeca un monu-ment de bronze aparatós i estrany.Una figura humana de cos senceremergeix d’una caravel·la. Havia deser un monument a Colom destinat ala ciutat de Nova York. Nova York noel va voler, i es va quedar a Moscou.L’escultor va canviar el cap de la figu-ra: el de Colom pel del tsar Pere elGran. Es va comprar un pis a la casadel davant i des de la finestra contem-pla cada dia la seva obra.

“Van suprimir lesde Stalin perquè lesde Leninlluïssin més

Vuits i nous

Estàtues russesManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE JUNY DEL 2018

i ha qui s’exclama aquests diesque el govern Torra en general,i el seu president en particular,

es plantegi plantar el rei Felip VI quanaquest vingui de visita demà passat aCatalunya a inaugurar els Jocs del Me-diterrani, o quan d’aquí a quinze diesvagi a Girona a entregar els premisque organitza una seva filla. Jo no séquè farà Torra ni soc qui per donar-liconsells. Només sé que si ara Torra esplanteja plantar el rei és perquè el 3d’octubre, dos dies després de l’1-O, elrei va plantar bona part dels catalans.Els va abandonar. O el que és pitjor,els va deixar a les mans de Rajoy. I vaobrir –perquè va ser ell, el rei, qui la vaobrir– la porta al 155. Felip VI va par-lar d’una “societat catalana fracturadai enfrontada” (això ho podria haver dittranquil·lament Albert Rivera o InésArrimadas) i va assegurar que “les au-toritats de Catalunya” havien “sosca-vat l’harmonia i la convivència de la

H “Torra ara esplanteja si planta ono el rei. La qüestióés, però, també,saber qui va plantarprimer a qui

societat catalana arribant, desgracia-dament, a dividir-la”. Això va ser, se-gons el rei, l’1-O. Ens vàrem situar “to-talment al marge de l’estat de dret i dela democràcia”. “Han pretès trencar launitat d’Espanya i la sobirania nacio-nal”, hi va afegir. Sa Majestat, és bo re-cordar-ho, va dir aleshores que els go-vernants catalans, fent l’1-O, havien

“vulnerat de manera sistemàtica lesnormes”, i havien “demostrat una des-lleialtat inadmissible cap als poders del’Estat”. Les autoritats catalanes, vadir el rei, es van situar amb l’1-O “to-talment al marge del dret i de la demo-cràcia”. Ara que el rei ens visita, i araque les aigües baixen més tranquil·les(o així ho voldríem creure tots ple-gats), és bo recordar el que va dir elmonarca. La duresa amb què va trac-tar la situació catalana, la poca empa-tia cap als 2 milions de catalans quehavien sortit al carrer i la nul·la sensi-bilitat amb res. I això, ja té nassos, hova arrodonir dient que el seu discurs elfeia destacant la seva “entrega a l’en-tesa i la concòrdia entre els espa-nyols”. No ho sé, Majestat, si el que và-reu sembrar va ser precisament con-còrdia i entesa. De tanta que en devíeusembrar, em sembla a mi, Roger Tor-rent ja ha dit que no el vol veure iQuim Torra que s’ho pensa.

Plantar el reiXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La presència del tècnic català a la banqueta de laselecció belga ha accentuat les simpaties cap aaquest equip, que s’ha estrenat al mundial ambuna victòria. Amb jugadors com Curtois, De Bruy-ne, Hazard o Lukaku podem continuar mirant capa Bèlgica amb esperança.

REI D’ESPANYA

Accent català a Rússia

No fa la impressió que el rei d’Espanya tingui la in-tenció de disculpar-se pel discurs del 3 d’octubre,com li exigeix el president Torra, vist com agraeixels “serveis prestats” al delegat del govern espa-nyol a Catalunya, Enric Millo, el dia que es publicala seva destitució al BOE.

-+=

-+=

Sense embutsJulio Manrique

Agraït a Enric MilloFelip VI

-+=

Robert Martínez

Cap escletxa a l’ambigüitat. A la gala dels premisMax, en rebre el reconeixement a la direcció deL’ànec salvatge, va demanar la llibertat per alspresos polítics i va reivindicar la llibertat d’expres-sió. I ho va fer a Sevilla, en presència del nou mi-nistre de Cultura, José Guirao.

ACTOR i DIRECTOR TEATRAL

SELECCIONADOR DE BÈLGICA DE FUTBOL

La tragèdia de l’existència derefugiats creix geomètrica-

ment al planeta i ja són 68,5 milionsles persones que han hagut de fugirde casa seva per salvar-se delsefectes d’una guerra o de violènciesdiverses. Així ho reflecteix l’informede l’Alt Comissionat de les NacionsUnides per als Refugiats (Acnur). Iprobablement és una xifra que que-da curta. Avui, Dia Mundial de lesPersones Refugiades, toca fer unareflexió profunda sobre la necessi-tat d’una resposta global a aquestagran crisi humanitària. Cal, en pri-mer lloc, articular el refugi, és a dirl’acollida. No es pot delegar en elspaïsos veïns tota la responsabilitatde donar resposta a milions de per-sones que fugen d’un conflicte comha fet la UE amb Turquia en el casde la guerra de Síria. I l’acollida hade tenir estàndards de dignitat iuna coordinació internacional quedoti de recursos per complir-los.

En segon lloc, cal complir i fercomplir la legislació internacional enmatèria de refugiats i dret humani-tari. La comunitat internacional,amb els tribunals pertinents, ha devetllar per aquest compliment i exi-gir responsabilitats als països queno ho facin. I en tercer lloc, calenplans internacionals d’actuació enorigen, als països en conflicte. Ac-tuar arreu del món pot semblar unaquimera, però no podem oblidar quenomés intervenint en una dotzenade països –Síria, Colòmbia, l’Afga-nistan, el Sudan, el Sudan del Sud,República Democràtica del Congo,Nigèria, Somàlia, l’Iraq, el Iemen, Bir-mània i Ucraïna– per tancar els seusconflictes es podria reduir en tresquartes parts el nombre de refugiatsdel planeta. Sense oblidar que mol-tes d’aquestes guerres es mantenenvives en el temps per interessos es-puris de potències internacionalsque haurien de passar a ser part dela solució i no del problema.

Cal respostaglobal perals refugiats

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

El debatpervers

costar els presos quan es tanqui la instrucciójudicial “és raonable”, deia el president del govern

espanyol en la primera entrevista, a TVE. I el ministre del’Interior hi afegia ahir que no es tracta “d’un acte debona voluntat, sinó d’un principi de proporcionalitat”.Tant Pedro Sánchez com Fernando Grande-Marlaskasemblen abonar el terreny per a un eventual trasllat, uncop aclarit –per obra i gràcia del jutge del Suprem PabloLlarena– que la decisió correspon a la secretaria generald’Institucions Penitenciàries, dependent d’Interior. Des

de l’executiu del PSOE ho plantegencom un gest per rebaixar la tensióamb Catalunya. Nou aire amb el nougovern, seria la idea. L’assumpciód’aquest relat de benevolència és unimmens error. Hi ha com a mínimdues raons per rebutjar-lo. Laprimera ens remet a la llei. Hoexplicava la companya Mayte

Piulachs fa uns dies: tant la llei general penitenciàriacom la Constitució donen a entendre que elscondemnats han d’estar a prop de la seva família. No ésuna concessió, és la legalitat. El segon motiu invalida finsi tot el primer. Capbussar-se en el debat sobre el possibleacostament és acceptar la situació de nou dirigentspolítics i socials acusats i en presó preventiva per undelicte de rebel·lió que mai van cometre. És –ni que siguiindirectament– admetre que estan tancats quan no hiha ni una sola raó que ho justifiqui. És, en definitiva,emmascarar la veritable reclamació: els volem lliures.

A

L’assumpciód’aquest relatdebenevolènciaés un immenserror

http://epa.cat/c/tzpusx

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El govern ofereix detalls de l’1-Oal líder de Catalunya en Comúperquè els de Colau s’hi puguinafegir en la votació del 8 dejuliol.

10anys

20anys

La meitat dels alumnes de 15anys no parlen mai català ambels amics. La llengua catalanaperd la batalla als patis delsinstituts.

La ministra de Culturaassenyala que el PP no vol“quotes ni barreres” i Serraamenaça de deslligar-se del’acord sobre la llei del català.

Guanyen temps El català als patis El decret del cineTal diacomavui fa...

uan només faltendos dies per a la

inauguració dels JocsMediterranis de Tarra-gona –aquests que esvan haver d’ajornar un

any pels problemes econòmics per po-der tirar-los endavant–, l’esdeveni-ment ha pres de cop una altra dimen-sió, més enllà de la purament esporti-va: a la cerimònia inaugural d’aquestdivendres al vespre, al camp de Nàstic,s’hi espera una cita a tres: entre el pre-sident de la Generalitat, Quim Torra; elpresident del govern espanyol, PedroSánchez, i el rei Felip VI, que presideixel comitè d’honor dels Jocs Mediterra-nis. Serà el primer cop que coincidei-xin tots tres, si és que finalment Torradecideix anar-hi –fet que ahir el governencara no va voler confirmar– i asseu-re’s a la grada amb un rei que, entred’altres coses, el 3 d’octubre va fer undiscurs per emmarcar i penjar a la pa-ret dels despropòsits. Ahir la portaveudel govern, Elsa Artadi, va deixar enl’aire aquest punt de l’agenda de Torraa l’espera de veure si en aquests dos

dies hi ha “un gest” del monarca queevidenciï que ha virat el plantejamentexpressat en aquell discurs del 3 d’oc-tubre; sobre “l’empara” que diu que vafer de la violència de l’1-O. Si s’hagues-sin fet quan tocava, haurien estat Ma-riano Rajoy i Carles Puigdemont elsque haurien compartit la grada amb elmonarca espanyol. En aquest darrerany hi ha hagut tantes estrebades itants girs al país –als països–, queQuim Torra deu tenir el dubte de si ésmillor anar a fer el paperot en la inau-guració dels Jocs; de si cal anar-hi percomençar a abocar la motxilla carre-gada de retrets al monarca, o de si ésmillor que ens quedem a casa; que to-tal, ja sabem tots quin peu calcem. Demoment, això sí, aquest dijous el presi-dent de la Generalitat anirà a Tarrago-na a inaugurar el palau d’esports cons-truït per a l’ocasió. I desitgem, ara sí,que els Jocs Mediterranis que tantsmaldecaps han portat als tarragoninssiguin un èxit. I que les cites a dues o atres bandes que hi pugui haver en elspròxims dies, també.

Q

Full de rutaCarina Filella

Una cita a tres

Els presidents dels governscatalà i espanyol, Quim Torrai Pedro Sánchez, i el rei FelipVI coincidiran per primer copen la cerimònia inauguraldels Jocs Mediterranis

“L’Estat ha deser laic, sí, però lasocietat no ho és

s un tòpic molt repetit dir que la reli-gió és un fet privat i propi de la inti-mitat personal. Es tracta d’una idea

molt estesa, que sol justificar-se en elprincipi de laïcitat. Ara bé, cada cop hi hamés consciència que aquesta afirmacióés errònia. La religió és, certament, unafer privat, però no exclusivament pri-vat. Té una dimensió social, col·lectiva ipública de primer ordre. Aquí i arreu delmón. Ara i al llarg de tota la història.

LA FE RELIGIOSA ÉS UNA EXPERIÈNCIA per-sonal forta, que inclou unes creences i unestil de vida personals. Però no és maiquelcom estrictament individual. Qual-sevol fe és un producte històric i culturalde llarga tradició. El creient la rep il’aprèn sempre d’altres persones. Es viusempre amb altres. Se celebra i es com-parteix comunitàriament. Les personess’associen i s’organitzen d’acord ambcreences religioses compartides. I qual-sevol fe comporta una crida a ser expres-sada públicament, a ser ensenyada, aconvidar a altres a adherir-s’hi, a trans-metre-la generacionalment i a viure ex-ternament en coherència amb ella. És,

Édoncs, un fet social i públic. És per aixòque la Declaració Universal dels DretsHumans i altres tractats internacionals,en definir el dret humà a la llibertat reli-giosa, inclouen el dret de “manifestar, in-dividualment o col·lectivament, en pú-blic o en privat, la pròpia religió o creen-ces, mitjançant l’ensenyament, la pràcti-ca, el culte i l’observança”.

SOCIÒLEGS, FILÒSOFS I ANTROPÒLEGS hanmostrat fa temps el gran influx que hatingut el fet religiós en la conformaciócultural de les nostres societats. I avuidia, malgrat la secularització, les tradi-cions i les institucions religioses tenen

un enorme valor humà i social. Donensentit a la vida de moltes persones i lesacompanyen en moments clau (el matri-moni, la malaltia, la mort...). Creen i pro-mouen valors ètics. Contribueixen a lacohesió social. Conviden al compromíscívic i polític. I desenvolupen una enormetasca en molts àmbits de gran rellevàn-cia: l’atenció als col·lectius més vulnera-bles, l’educació, la salut, la cultura, l’art,el lleure...

PER TOT AIXÒ, LA PRETENSIÓ D’EXCLOURE elfet religiós de la vida pública és un greuerror. L’Estat ha de ser laic, sí, però la so-cietat no ho és. Una part notable de la po-blació viu creences religioses. I els poderspúblics no hi poden ser aliens. Ho han detenir en compte en les lleis i en les políti-ques. Igual que hi ha una política econò-mica, laboral, fiscal o cultural, hi ha d’ha-ver una política religiosa. No per identifi-car-se ni per donar més valor a una deter-minada fe religiosa, sinó per atendre cor-rectament les persones que viuen una fe,per garantir la llibertat religiosa de tots iper col·laborar amb els col·lectius religio-sos en tot allò que afavoreixi el bé comú.

Eduard Ibáñez. Membre del Grup Sant Jordi

La religió: afer privat?Tribuna

Suïcidi a Cornellà

b Un home s’ha llevat la vidaquan l’anaven a desnonar decasa seva llançant-se per la fi-nestra. Ha estat a Cornellà deLlobregat. Podia haver estar aqualsevol altre lloc. Els desno-naments poden fàcilment durles persones a situacions demàxima desesperació fins afer-los prendre decisions fa-tals com la d’aquest veí deCornellà. Quina mena de so-cietat tenim que no és capaçde preveure una solució perals casos de desnonamentsde forma personal i indivi-dual? Quina mena de perso-nes formem aquesta societatque deixem soles les perso-nes que s’han d’enfrontar a si-tuacions límit? On és el suporti l’ajuda que els devem entretots? Fem de les nostres ca-ses el nostre reducte de pau ion construïm la llar que a poca poc forma part de nosaltresmateixos. Allà dipositem el diaa dia i nit a nit de la nostra

existència quan podem des-cansar després de la jornadade feina o els dies de meres-cut descans. Els desnona-ments de les llars són desno-naments de parts de videsviscudes. Quan hi haurà algu-na mena de llei que de debòforci i compleixi el dret a unallar per a tothom i no resti no-més en les bones intencions?EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZTorroella de Montgrí (Baix Empor-dà)

‘Polònia’

b Segueixo el programa Polò-nia que TV3 emet en hora demolta audiència des de la sevacreació i reconec que és des-enfadat, incisiu i crític espe-cialment amb els temes polí-tics d’actualitat així com ambels seus protagonistes; hi hagags molt bons i punyentstant per als espanyols comper als de casa, encara que avegades entenc que es ridicu-litzen massa determinades

actuacions. De fa temps espassen una mica amb els nos-tres ja prou vilipendiats polí-tics i especialment amb elspresidents –els emèrits i el vi-gent–. Jo és a favor d’aquestque vull trencar una llança.

En el programa de Polòniadel 14 de juny al meu parervan ridiculitzar el Molt Hono-rable Quim Torra amb un gaga nivell de titellaires, en què lamanca de respecte envers ell–acabat d’arribar al món de lapolítica de primer nivell i ambun panorama de futur molt di-fícil–, de manera pejorativa,van ser les astracanades d’unpèssim actor fent befa del seuaspecte personal. Jo pensoque no som nosaltres qui hemde fer escarni dels propis, que,com sabem, en el nostre Es-tat, s’hi juguen la llibertat i al-guna cosa més, i no vull dirque no s’hagin d’incloure ensàtires o acudits referents alsseus actes, habilitats, o formade fer; això és una cosa il’ofensa n’és una altra. O així

m’ho sembla.BONAVENTURA BOSCHSant Joan Despí (Baix Llobregat)

Sense ànima

b Al greu problema dels pre-us dels lloguers dels pisos i lamanca d’habitatges socials sen’hi afegeixen d’altres. Hi ha-via un temps en què el llogateri l’amo d’un pis establien uncontracte i es coneixien. Araels propietaris són entitatssense rostre i sense ànima,cegues i sordmudes. Pel quehe llegit al diari, un entramatde dos bancs i dues immobi-liàries posseeixen un pis aCornellà, l’inquilí del qual ha-via de ser desnonat perquè nopagava el lloguer. No crec quel’home pogués arribar a parlaramb ells per tal d’arribar a unacord. El que sé és que, enaquest cas, i sembla que no ésl’únic, el contracte es va aca-bar amb el seu suïcidi.MIQUEL PUCURULLLlançà (Alt Empordà)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE JUNY DEL 2018

Jordi Mestre, VICEPRESIDENT ESPORTIU DEL FC BARCELONA

“Bartomeu va parlar amb Piqué per traslladar-li que haviagenerat sorpresa i malestar al club i a molts barcelonistes”

La frase del dia

“Què, sinól’enveja, potcontinuaralimentant la críticaque es fa d’un arbretan caigut comUrdangarin, un copjutjat, exposat icondemnat?

e sol distingir l’enveja podrida dela sana enveja com si en fossindues, però ho són? És evident que

el fet de voler ser com els altres no estradueix directament en enveja, peròcrec que hi ha quelcom de malaltís, perexemple, en la meva manera de viure lafelicitat de qui es dedica al teatre, al ci-ne o a la música, conscient com soc deno haver tingut coratge per dedicar-mea activitats professionalment tan arris-cades i competitives.L’enveja entesa com a competència (eldesig del que és o té un altre) pot sermotor de competitivitat, però es con-verteix en malsana de debò quan mésque aconseguir el que té l’altre es desit-ja que l’altre deixi de tenir-ho. L’exem-ple literari-cinematogràfic el tenim a laverdosa i consumida condició d’en Sa-lieri front un Mozart exultant. Recor-dem, però, que aquesta malsana volun-tat de destruir l’altre destrueix qui en-veja, però també en molts casos qui ésobjecte de l’enveja. Intentem pensar-hien clau política.No sé com s’ha de dir, però quelcomsemblant a l’enveja es desprèn de l’acti-tud dels valencians quan varen inclou-re en la reforma del seu Estatut l’ano-menada “clàusula Camps”. El polític hadesaparegut, però la clàusula queda, isegons el que estableix, els facilita la in-corporació de competències i drets in-closos en altres estatuts d’autonomiaquan així es consideri convenient i sig-nifiqui d’alguna manera un beneficiper a València. Es tracta de una menade voluntat que podríem traduir com“jo també ho vull”, encara que de vega-des no se sàpiga per què es vol la compe-tència, ni si resultarà beneficiós per ala comunitat el fet de tenir-la. Si par-lem des de la perspectiva de l’acció polí-tica, podríem convenir, doncs, que unapart de la hipertròfia de l’Estat autonò-mic ha vingut donada per aquesta vo-luntat generalitzada (i potenciada: re-cordi’s la tasca duta a terme per Clave-

S ro Arévalo per aconseguir que Andalu-sia tingués també un Estatut d’Autono-mia, malgrat l’actitud refractària d’Al-meria) de negar la diferència i afavorirla uniformitat en els territoris de l’Es-tat. L’Estatut andalús incorporava la li-teralitat de bona part de l’Estatut català,fins i tot en paràgrafs que en aquest úl-tim va ser reinterpretats o senzillamenteliminats pel Tribunal Constitucional.No cal dir que la intenció a Catalunya iAndalusia, tot i emprar les mateixes pa-raules, era ben diferent, però com expli-car l’aparença a la gent no experta endret perquè ho entengui? Impossible.L’enveja és una energia implosiva i con-taminant, moralment entesa com elpecat característic d’Espanya, potserper la seva estranya condició, a la vega-da reivindicadora d’una integritat ter-ritorial ancestral i objecte de pugnes ibaralles constants per distingir-se uns

dels altres. El cert és que front volun-tats de singularitzar-se com les que desdel segle XIX s’han donat a Catalunya oel País Basc, un moviment de recentra-lització sol partir del centre cap a la pe-rifèria sota l’ombra de la visió napoleò-nica-borbònica del Dret i l’Administra-ció Pública. És la reacció una formad’enveja o la voluntat lleial de construiruna unitat més forta?Si la política pateix del pecat d’envejaés perquè les persones que constituïmcomunitat també som víctimes de lesseves mossegades, en la seva versió mo-derada, motor de competència, o en elvessant malaltís que voreja l’autodes-trucció. Mentre dissertava al centrecultural CETRES d’aquest penúltimpecat i de les seves manifestacions hu-manes i polítiques, preparant-nos aixíper encetar l’últim debat entorn delgran pecat de la supèrbia, pensava tam-bé en la reflexió dels psicòlegs sobre lanostra crítica envers els altres i com solreflectir mancances o defectes de lanostra personalitat. I hi afegia jo quequan amaga una íntima alegria per ladesgràcia en què pugui caure l’envejat,estem davant de l’últim esglaó de l’es-cala cap a l’infern de l’enveja. Què, sinól’enveja, pot continuar alimentant lacrítica que es fa d’un arbre tan caigutcom Iñaki Urdangarin, un cop jutjat,exposat, perseguit i condemnat per vi-cis d’ahir exposats a la lupa sense pie-tat (i no per això menys cega) del pre-sent? Enveja de qui era?, enveja quepugui escollir la presó?, enveja que esti-gui sol per complir la seva condemna?Es dirà que és justícia, però, en la ínti-ma alegria de veure enfonsat qui ho hatingut tot, més aviat s’assedega la ven-jança, una forma d’enveja que consu-meix l’energia de la comunitat. Percontrolar-la es dona el pa amb circ desempre. Tocava abatre un boc per evi-tar els estralls que sempre fa l’enveja,no fos que arribés tan amunt que fesperillar el sistema.

Monserrat Nebrera. Professora de dret constitucional (UIC)

Assedegar l’envejaTribuna

SísifJordiSoler

legim, al seu pre-àmbul, que pro-

clama la voluntat de“garantir la convivèn-cia democràtica (...);protegir tots els espa-

nyols i els pobles d’Espanya en l’exerci-ci dels drets humans, les seves cultu-res i tradicions, llengües i institucions;promoure el progrés de la cultura i del’economia per tal d’assegurar a tot-hom una qualitat de vida digna; esta-blir una societat democràtica avança-da...” Quan, en canvi, dirigents polítics iopiniatres que es creuen omniscientsens amenacen tothora en nom de laConstitució, sempre em pregunto sil’han llegit algun cop i si han repassatarticles com ara el 117.1 sobre el poderjudicial on se’ns assegura que jutges imagistrats han de ser, entre altres co-ses, independents.

Soc dels que van votar sí a la Cons-titució, i que la van defensar, malgratesculls com el de la reinstauració de lamonarquia. Ens crèiem, ingenus, lafal·làcia de Carrillo quan ens deia queno es tractava de triar entre monar-quia i república sinó entre dictadura idemocràcia. Els que ens portaven capa la Constitució ens insistien en unpunt: garantir-ne el desenvolupamentposterior, més en la línia del que ha-víem reclamat des de l’Assemblea deCatalunya en la qual es trobaven esta-ments socials ben diferents i el pesdels i de les protagonistes de les lluitesobreres, dels col·legis professionals ide les associacions de veïns, com es vaveure en la celebració de l’11 de Se-tembre de 1976 a Sant Boi, amb unpes decisiu de “persones vingudes defora o immigrants”. (Val la pena recu-perar les paraules d’aquell dia de per-sones com Roca Junyent, per saberqui es proposava aleshores per recu-perar primer l’Estatut del 32 i despréspel dret a l’autodeterminació, com de-ia el punt tercer del programa de la talAssemblea).

L

De set en setIgnasi Riera

Constitució

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE JUNY DEL 20186 |

El sou brut mitjàd’un treballador ésde 19.000 euros, un21% per sota delsalari mitjà

Sánchez admet queno podrà renovar elsistema per falta detemps i aplicarà lafórmula de Montoro

No hi hauràfinançamentnou aquestmandat

Els pisosturísticsocupen 4.700barceloninsNacional

Les relacions del governcatalà amb l’espanyol po-drien almenys destensar-se amb la reunió que tenenprevista a principi de juliolels seus presidents, peròamb la monarquia seguei-xen estant lluny de la nor-malització. La intervenciótelevisiva que Felip VI vafer el 3 d’octubre, avalantla repressió policial contraels catalans que volien vo-tar l’1-O, encara cou alpaís, i Quim Torra sospesafer evident el malestarfent-li el buit divendres alvespre en l’acte inauguraldels Jocs Mediterranis aTarragona, als quals enprincipi també es preveuque hi assisteixi el rei, amés de Pedro Sánchez.El monarca, de fet, tambéha de ser dijous de la set-mana vinent a les comar-ques gironines en el lliura-ment dels premis de laFundació Princesa de Gi-rona, però allà Torra enca-ra ni tan sols s’ha plantejatsi hi anirà.

La portaveu del govern,Elsa Artadi, explicavaahir, acabada la reunió delConsell Executiu, quel’agenda del presidentaquesta setmana no estàtancada, i no amagava queel discurs reial del 3-O, queno s’ha rectificat ni mati-sat i que mostra una “granirresponsabilitat i deixa-desa” del seu càrrec, se-gons ella, condiciona lesrelacions actuals, amb laqual cosa no hi pot haveruna “trobada protocol·là-ria” amb la mateixa nor-malitat que hi havia hagutabans. Artadi evitava

exigir cap condició prèviaabans de divendres en for-ma de gest o disculpa pú-blica a la casa reial, ambqui de fet no han parlat, pe-rò sí que demanava genèri-cament al rei que “reflexio-ni” i faci un “replanteja-ment seriós” sobre el pa-per que ha de jugar, teninten compte, a més, el bai-xíssim nivell de populari-tat que té a Catalunya, onun 60% de ciutadans li po-saven un zero en els últimsbaròmetres del CEO. “Uncanvi de posició seria ben-vingut, però això no depènde nosaltres”, refermavaArtadi, que li reclamavaque recuperi “l’esperit” ex-pressat tant per ell com pelseu pare Joan Carles quandeien, fa anys, que cal res-pectar la voluntat del poblecatalà.

Això sí, vist el clàssichermetisme de la corona,pot llegir-se com a simpto-màtic, i no precisament enel sentit que reclamava laportaveu del govern, queen el decret de cessamentd’Enric Millo com a delegatde l’Estat a Catalunya (elsubstituirà la socialista Te-resa Cunillera), que el BOEpublicava ahir, el rei fesservir una fórmula en quèagraeix explícitament els“serveis prestats”, la qualno havia fet servir, per ex-emple, en els decrets simi-lars per cessament del go-vern Rajoy, ni tampoc, ésclar, amb el govern Puigde-mont arran de l’aplicaciódel 155.

La de Tarragona seria laprimera trobada pública enquè el president de la Gene-ralitat coincidiria amb lesdues màximes autoritatsde l’Estat des de l’1-O, des-

prés que Felip VI ja va venira Catalunya el 25 de febrerper al sopar oficial previ alWorld Mobile Congress, enquè també li van fer el buit amitges la màxima autoritatllavors, Roger Torrent, il’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau. Cap dels dos elva rebre aquell dia, si bé síque van participar desprésen un tens sopar al Palau dela Música en què Torrent nitan sols el va saludar, ni enva aplaudir el discurs. Elpresident del Parlament,precisament, ja va anun-ciar ahir que no anirà di-vendres a Tarragona ni lasetmana vinent a Girona,ja que entén que “ja hi ha re-

Torra es planteja plantDUBTE Decidirà avui si coincideix ambell per primer cop en la inauguració delsJocs Mediterranis a Tarragona demàpassat MÉS Torrent ja avança que no hianirà, mentre el rei agraeix a Millo els“serveis prestats” en el seu cessament

Òscar PalauBARCELONA

El govern va aprovar ahir elsdecrets d’estructuració delsdos últims departaments quefaltava, el de Polítiques Digi-tals i Administració Pública, iel d’Acció Exterior, RelacionsInstitucionals i Transparèn-cia. En aquest darrer cas, ésel primer pas efectiu per a lareobertura en els propersmesos de les delegacions quees van tancar arran del 155. Elconseller Ernest Maragall–que precisament ahir vaacompanyar Torra en la sevareunió a Palau amb l’ambai-xador de Suïssa, Giulio Haas–

anunciarà properament qui-nes seran i qui se’n farà càr-rec, si bé no en tots els casoses podrà fer efectiva la resti-tució. També ahir s’aprovavael nomenament de NatàliaMas Enguix, fins ara secretà-ria general d’Economia, coma secretària d’Acció Exterior.Artadi confirmava també elnomenament del professorJosep Lluís Alay, anunciadaper ell mateix a les xarxes,com a coordinador de políti-ques internacionals de Presi-dència. Alay serà l’interlocu-tor en matèria exterior de to-

tes les conselleries, en elmarc d’un equip d’assessorsen què n’hi haurà tres mésper a polítiques socials, eco-nòmiques i institucionals.

El govern espera nomenarla setmana vinent el nou co-missionat del 155, encarregatd’avaluar els danys provocatsper l’article i coordinar mesu-res per posar-hi remei. A més,va acordar l’inici de l’elabora-ció del pla de legislatura, apartir dels eixos exposats pelpresident Torra en el discursd’investidura, i que s’esperatenir enllestit al setembre.

El president Quim Torra, amb laconsellera de la Presidència, ElsaArtadi, i el secretari Víctor Cullell, ahirentrant a la reunió de govern ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mas Enguix, secretària d’exteriors, i Alay, assessor

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

L’excepció fetanorma

L’APUNT l’exili. Temes bàsics com ara el dret dels electes a exer-cir el vot, la presència o no dels diputats a l’hemicicle,les intervencions i l’ús de símbols com un dret a la lli-bertat d’expressió, aquest cop en forma de llaç groc,han esdevingut tan excepcionals, i més que n’aparei-xeran, com ahir ho era posar ordre en els criteris perpagar dietes als parlamentaris.Emma Ansola

Que la política catalana viu en una situació excepcio-nal en dona testimoni cada dia l’activitat del Parla-ment a l’hora de regular aspectes que fins ara passa-ven desapercebuts. Alguns grups parlamentaris hanbuscat assessorament en altres cambres legislatives,com ara la basca, per tractar el règim especial que im-posa el fet que alguns diputats estiguin a la presó i a

presentació institucional”de Catalunya, per bé que nova concretar quina.

En l’última visita reial, alfebrer, es van organitzarprotestes ciutadanes i lapolicia va tallar diversoscarrers vora el Palau de laMúsica, fet que ahir lamen-

tava Artadi per la “pocasensibilitat” mostrada perno “incomodar” el monar-ca. En aquest sentit, la por-taveu expressava el seu“respecte” per si les enti-tats de la societat civil volenmuntar ara algun tipus demanifestació de rebuig a

Tarragona, on Torra sí queserà avui en la inauguraciódel nou palau d’esports Ca-talunya, un dels principalsequipaments dels Jocs queha finançat la Generalitat.El president probablementaprofitarà per parlar amb elcomitè organitzador i l’al-calde Josep Fèlix Balleste-ros abans de prendre unadecisió final sobre si hi tor-na divendres.

Contactes amb SánchezEn paral·lel, Artadi confir-mava ahir que continuenels contactes previs amb laministra d’Administra-cions Territorials, Merit-xell Batet, per preparar lareunió de presidents que esfarà “els primers dies de ju-liol”. La portaveu reiteravaque Torra hi pensa posarsobre la taula la qüestiócentral de l’autodetermi-nació de Catalunya, i nega-va que això sigui cap ele-ment que dilati la reunió,per molt que admet que l’al-tra part s’estimaria mésparlar d’altres temes “sec-torials”. El president, aixòsí, es podria reunir abansamb el líder de Podemos,Pablo Iglesias, principalcrossa de Sánchez al Con-grés i aliat del sobiranismecatalà en la demanda d’unreferèndum i en les críti-ques a la posició de la mo-narquia. Els contactes enaquest cas també es preveuque fructifiquin en breuamb la fixació d’una reunióper als propers dies.

Després que, la vigília,Sánchez obrís la porta areunir altre cop la comissióbilateral Estat-Generalitat,Artadi ahir li donava la ben-vinguda si serveix per“fomentar el diàleg” de tu atu, si bé insistia que abanscal definir el “marc” gene-ral. La portaveu lamentavaque el govern estatal parlide l’acostament dels presospolítics perquè això serveixper “distreure” i no parlardel “punt central”, quesegons ella ha de ser l’alli-berament i la fi de la per-secució. ■

tar Felip VI

“Demanem unareflexió a Felip VI.Preferiríem que fessingestos d’un canvid’actitud, però això hohan de decidir ells”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El govern espanyolvol distreure i parlarde l’acostament depresos per no parlardel punt principal”Elsa ArtadiPORTAVEU DEL GOVERN

a cap de l’oposició al Parlament deCatalunya, Inés Arrimadas, es parlaper telèfon amb el president de la Ge-

neralitat, Quim Torra, però no s’hi veu, per-què ha rebutjat l’oferiment per trobar-s’hicara a cara, i tot plegat en un marc “cor-dial”, segons fa saber Ciutadans.

Aquest és l’embull polític en el qual viuinstal·lada la cap del partit més votat en lesdarreres eleccions autonòmiques, que esmanté ferma en l’estratègia de continuartibant la corda davant l’opció política majo-ritària atiant el discurs de la “fractura so-cial” i la idea que els únics culpables de lasituació són els que vesteixen de groc. Pú-blicament, Arrimadas aparenta no moure’sni un mil·límetre dels principis del movi-ment España Ciudadana, mentre la restade líders polítics catalans ja han començat,si més no de forma formal, un tímid procésde distensió amb entrevistes bilateralsamb el president de la Generalitat.

La líder de la formació taronja, que com-pareix pràcticament cada dia davant elsperiodistes per repetir una i una altra vega-da que Catalunya està trencada i que no estrobarà amb Torra fins que aquest despen-gi el llaç groc del balcó del Palau de la Ge-neralitat, va sorprendre ahir difonent unanota del partit en què explicava que di-marts de la setmana passada va trucar alpresident per traslladar-li “la profunda pre-ocupació pel conflicte social a Catalunya”.Segons la mateixa comunicació, Arrimadasva convidar Torra que “reflexioni sobre el

L seu pla il·legal i les conseqüències de caureen els mateixos errors que han causat elconflicte social”.

En cap de les conferències de premsaque va fer la setmana passada Arrimadasva desvelar l’existència d’aquesta trucada,tot i que la premsa li va demanar diversoscops pel rebuig de reunir-se amb Torra iper la possibilitat de fer aquesta trobada alParlament, on no hi hauria l’impedimentexpressat per Ciutadans de la simbologiadel llaç groc.

Pel contingut de la nota difosa ahir pelpartit, l’estratègia de Ciutadans és la decontinuar rebutjant el diàleg directe, aliensal nou ambient que sura en el debat políticdesprés del relleu de Rajoy a La Moncloa,on sembla haver-se obert una finestra quela prudència mana, si més no, explorar.

El discurs de Ciutadans continua pre-nyat de molta duresa verbal i gestual, pre-sentant els seus votants com a víctimesd’una exclusió que practiquen “els del llaçgroc” i ignorant que la seva proposta de re-forma electoral d’àmbit espanyol, feta dis-sabte per Albert Rivera, pot ser qualificadaigualment d’excloent perquè deixaria senserepresentació a Madrid els votants delspartits nacionalistes, incapaços per si solsd’arribar al 3% de representació d’àmbitestatal exigit per entrar al Congrés.

En la nota difosa per Ciutadans, s’espe-cifica que la conversa entre la seva líder i elpresident Torra va ser “cordial”. És la cor-dialitat segons Arrrimadas.

La cordialitat,segons Arrimadas

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANÀLISI

Inés Arrimadas dilluns passat en una conferència de premsa a Madrid ■ JAVIER LIZÓN / EFE

Jordi Panyella

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

1364

10-1

1130

76®

El Tribunal Suprem n’hatingut prou amb dos diesper rebutjar, per un defec-te de forma, la denúnciapresentada pel presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, contra el jutge PabloLlarena i els magistrats dela sala del Suprem per unaconstant vulneració delsdrets polítics i democrà-tics dels diputats electes,als quals es va prohibir demanera reiterada sortir de

la presó per ser investits.El que primer havia depresentar-se en forma dequerella va acabar sent di-jous passat una denúnciaformal que signa el mateixpresident del Parlamenten què es relaten els fetsque van impedir als dipu-tats electes exercir elsseus drets. Torrent va pre-sentar una denúncia pre-nent com a base un acordde la mesa del Parlamentadoptat entre els dies 16 i24 d’abril en què es dema-nava als serveis jurídics

del Parlament que “s’estu-diïn i exercitin les accionspenals adequades perquès’aclareixin davant la ju-risdicció les responsabili-tats en què hagin pogut in-córrer els magistrats de laSala Penal del Suprem”.Aquest acord va derivar enla denuncia presentadaper Torrent amb “l’asses-sorament” dels lletrats se-gons defensava ahir el diri-gent republicà davant lescritiques de Ciutadans i elmalestar del PSC pel queconsideren que és una ac-

ció unilateral de Torrent,ja que, segons afirmen, “nihi ha un informe dels lle-trats que ho avali i ells ne-guen haver participat en laredacció”, un extremaquest ultim que Torrentva corroborar, ja que l’es-crit es va fer dels del gabi-net de Presidència ambl’assessorament dels lle-trats que sempre van pen-sar que la millor fórmulaera una denúncia i no pasuna querella.

Segons va afirmar elpresident del Parlament:“Temíem que el Suprempogués presentar aquestaexcusa per no aclarir res-ponsabilitats i desestimarla denúncia”, va assegurardurant la roda de premsaper presentar també laproposta, acceptada ahirper la mesa i que haurà de

ser aprovada en un prò-xim ple, de constituciód’una comissió d’estudisobre els drets que va vul-nerar l’Estat espanyolquan es va donar respostaa l’1-O. A més a més, tam-bé s’ha iniciat la constitu-ció de la comissió d’inves-tigació sobre els efectes deles mesures del 155 enl’administració catalana,tant des de la perspectivade les causes com de lesconseqüències. La comis-sió també haurà de ser va-lidada en una sessió plenà-ria abans de constituir-secom a tal i posar-se a treba-llar. ■

El Suprem tomba la denúnciade Torrent contra Llarena

Emma AnsolaBARCELONA

a Ho justifica per un defecte de forma i el president anuncia noves vies per exigir responsabilitatsa Topada entre el dirigent republicà i l’oposició per la participació dels lletrats en l’acció jurídica

Els serveis jurídics del Parla-ment valoraran, a petició dela mesa, si els diputats queestan a la presó o a l’estran-ger poden cobrar comple-ments salarials i dietes o, percontra, no es donen els requi-sits legals per percebre-les. Elconflicte s’obre després queels serveis administratius dela cambra optessin al marçper retirar aquests comple-ments relatius a les despeses

El president del Parlament, Roger Torrent, ahir a la cambra després de saber que el Suprem havia rebutjat la denúncia ■ ACN

pel trasllat del diputat a lacambra des del lloc de resi-dència, unes quantitats quefins ara no s’havien retiratmai, malgrat que alguns elec-tes no assistissin a la feinaper raons de malaltia i mater-nitat. La laxitud en els criterisva propiciar que ahir es de-manés el retorn de les dietesals presos i exiliats, però final-ment s’esperarà a conèixer elcriteri dels serveis jurídics.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El cobrament de dietes, a estudi

“No ens quedarem debraços plegats, niquiets ni passius, icontinuarem reclamantresponsabilitats”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE JUNY DEL 201810 | Nacional |

Els barons del PSOE quevan rebre l’entronitzacióde Pedro Sánchez comuna porta oberta a tenirun nou finançament sotales directrius socialistesvan descobrir ahir que el japresident espanyol no técap intenció de reformaren aquest mandat de dosanys el model que MarianoRajoy ja li va llegar caducatperquè s’hauria d’haverreformat el 2013. En elseu debut en una sessió decontrol al govern al Senat,el president espanyol, queel dia abans va dir que esdisposa a esgotar la legisla-tura fins al 2020, va adme-tre que ni tan sols enaquest temps “no podràrenovar” el finançament.“No hi haurà temps”, vaconfessar Sánchez a la se-nadora de Nueva CanariasMaría del Mar Julios.

El reconeixement queno intentarà la reformadel finançament ni tansols ara que ha incomplert

la promesa –feta en vigí-lies de la moció de censu-ra– de no esgotar el man-dat és una galleda d’aiguafreda per a presidents au-tonòmics com ara el valen-cià Ximo Puig i l’andalusaSusana Díaz. La decepciódels barons socialistes –ipopulars– no és nova per-què se suma a la passivitatde Rajoy des del 2011 ambun model que li va caducarel 2013 i que no va renovaramb l’argument primigenide la falta de recursos perla crisi i, més tard, ambl’excusa de la falta d’un go-vern de la Generalitatefectiu per l’aplicació del155. La inoperància de Ra-joy en aquest afer no va im-pedir que tant ell com elportaveu Íñigo Méndez deVigo acusessin CarlesPuigdemont d’ignorar “lescoses que importen a lagent” per faltar a l’últimaconferència de presidentsdel gener del 2017, que noha servit per a res en l’aferdel nou finançament.

Conscient que l’anunciseria acollit amb decepció

pels barons que ja sabenque el canvi a La Moncloano els alterarà les arques,Sánchez ho va compensaramb una promesa. “Peròsí que farem millores per atotes les comunitats fins ala convocatòria de noves

eleccions”, va dir senseprecisar com ni fer cap dis-tinció entre les forals i lesde règim comú, entre lesquals hi ha Catalunya.

Al Senat també es vasotmetre al control la mi-nistra d’Hisenda, María

Jesús Montero, que va ex-plicar al senador del PPGuillermo Martínez Arcasque ella “no ha aixecat capcontrol financer a la Gene-ralitat”, sinó que ha fet unacte automàtic derivat dela fi del 155. “Hem comple-

mentat el procés iniciatpel govern del PP que eraque amb l’aixecament del155 s’eliminaven els con-trols inclosos en l’article,com ara el control previ dela despesa”, va raonar.Quan el senador MartínezArcas (PP) li va recordarque la mateixa portaveudel govern Isabel Celáa hova vendre com un gest aQuim Torra, la ministrad’Hisenda va ser més ex-plícita a l’hora de negarcap gest perquè ella es li-

mita a imitar el seu prede-cessor. “El control pressu-postari de la Generalitates condueix exactamentigual que el que tenia pre-vist el ministre CristóbalMontoro, ni una ordreamunt ni una ordre avall,seguim el full de ruta jamarcat pel Ministeri d’Hi-senda”, va dir Montero. ■

David PortabellaMADRID

Sánchez descarta en aquestmandat el nou finançamenta Decep els ‘barons’ renunciant a la reforma pendent des del 2013 a Promet “millores per a totesles comunitats” a La ministra d’Hisenda admet que fa amb la Generalitat “el mateix que Montoro”

Sánchez, ahir, en la seva primera sessió de control al Senat ■ JUAN CARLOS HIDALGO / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El controlpressupostari de laGeneralitat és el quetenia previst elministre Montoro”María Jesús MonteroMINISTRA D’HISENDA

“No hi haurà temps.Però sí que faremmillores per a totesles comunitats”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

“Quina mandra!” Així s’ex-pressava ahir el portaveudel PNB, Aitor Esteban–una frase que també vavoler fer seva Gabriel Ru-fián, d’ERC–, després queel PP tornés a portar alCongrés el debat sobre ladefensa de la unitat d’Es-panya, el blindatge de laConstitució i el rebuig “aqualsevol intent de refe-rèndum de secessió d’unapart del territori”.

Els conservadors vanvoler rebre l’estrena delssocialistes amb una propo-sició no de llei per la quals’insta, un cop més, a l’ex-ecutiu a arribar a un pacted’Estat per a la defensa dela integritat territorial i dela Constitució. I el PSOE,igual que Cs, s’hi van su-mar. Això sí, el represen-tant del govern de PedroSánchez ho va aprofitarper criticar que els dos par-tits de dretes utilitzin el de-bat per competir al voltantde la bandera.

La cambra baixa, doncs,va reviure una discussió re-current i “buida”, segonsdenunciava Gregorio Cá-mara, del PSOE. “Perquès’entesten a solemnitzar el

que és obvi?”, hi afegia. Toti així, el grup va negociaramb el PP afegir que aques-ta defensa de la integritates conjugui amb el “reco-neixement de la diversitatque s’expressa en el dret al’autonomia de les sevesnacionalitats i regions”,mentre forçava PP i Cs acontinuar a la comissió so-bre l’avaluació de l’Estatautonòmic –els taronjal’havien abandonat– i ques’incorpori un informe so-bre el tractament “dels fetsdiferencials”.

Durant el debat, els d’Al-bert Rivera van intentarcol·locar en la proposicióno de llei la seva iniciativaper expulsar els grups ca-talans, bascos i canaris del

Congrés tot establint perllei que s’hagi d’arribar al3% estatal per poder tenirrepresentació a la cambra.“Materialitzar-ho seriauna mostra de la nostraproclamada voluntat decontinuar en una Espanyaunida”, sentenciava el por-

taveu de Cs, Joan CarlesGirauta.

Jordi Xuclà, delPDeCAT, per la seva ban-da, va aprofitar el debat perexigir Sánchez que s’obri aun diàleg sense condicionsi sense límits en la seva prò-xima reunió amb el presi-

dent Quim Torra, mentreque Rufián, com a repre-sentant d’ERC, va voler po-sar en evidència les contra-diccions en el seu afany perexhibir “patriotisme” en-tre els tres partits estatalsque ahir van avalar la pro-posta. ■

a El PP, el PSOE i Cstornen a votar encontra del dretd’autodeterminació

M. OlivaMADRID

El Congrés blinda un copmés la unitat d’Espanya

El portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, ahir durant el ple del Congrés ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE JUNY DEL 201812 | Nacional |

l canvi de govern de l’Estatha intensificat la petició dela llibertat per a les perso-

nes que es troben en presó pre-ventiva com a conseqüència delprocés independentista català, iha incrementat les demandes afavor del seu trasllat a establi-ments penitenciaris que siguinmés propers als domicilis. Quanta això darrer, hi ha motius jurídicsconsistents que advoquen peraquest acostament. Em proposoen aquestes línies destacar-ne unde rellevant que fins ara ha estatoblidat.

La decisió del trasllat d’establi-ment penitenciari durant el com-pliment de la presó preventiva–l’adopti el jutge instructor ol’adopti l’administració peniten-ciària (titularitat que ha estat ob-jecte de controvèrsia)– és unadecisió discrecional; és a dir, quipren la decisió gaudeix d’un mar-ge de lliure apreciació, a la vegadaque està subjecte a raons, criterisi circumstàncies que s’han deponderar. Altrament la decisió se-ria arbitrària. Alguns dels criterissón força coneguts: la necessitatd’haver de practicar sovint dili-gències serveix per justificarl’elecció d’un centre proper al tri-bunal, mentre que el fet que lapersona empresonada tingui fillsmenors d’edat advoca per la triad’un centre proper al domicili fa-miliar.

Ara bé, hi ha un criteri que finsara no he vist mai esmentat i queés convenient fer aflorar perquè

E

s’apliqui. Es tracta del respectedel dret de les persones empre-sonades a utilitzar la seva llenguaen comú amb els altres membresde la minoria lingüística a la qualpertanyen. M’explico.

L’any 1981, el comitè de dretshumans de les Nacions Unides,en resoldre l’assumpte SandraLovelace vs. el Canadà, aplicàd’una manera suggestiva l’article27 del Pacte Internacional de

Drets Civils i Polítics, que, recor-dem-ho, disposa el següent: “Alsestats en què existeixin minories[...] lingüístiques, no es negarà ales persones que hi pertanyin eldret que els correspon, en comúamb els altres membres del seugrup, [...] a utilitzar el seu propiidioma.”

La legislació canadenca nopermetia a Sandra Lovelace, donanascuda en una reserva índia, re-

cuperar, després del seu divorci, lacondició d’índia que havia perdutarran del seu matrimoni amb unciutadà no indi. Mancada d’aque-lla condició, Sandra Lovelace nopodia tornar a residir a la reservaon havia nascut i on vivia la sevafamília. Davant del fet que la se-nyora Lovelace només podia exer-cir del dret a gaudir de la llenguanadiua, en comú amb els altresmembres del seu grup, a la reser-

va d’on era originària, el Comitèobservà que la denegació del dreta residir a la reserva implicava unaviolació de l’article 27 del pacteper part del Canadà.

Doncs bé, és evident que en elcas de qualsevol pres preventiu ocondemnat de parla catalana, ode parla èuscara o de parla d’unade les altres llengües espanyolesdiferents del castellà, la circums-tància de trobar-se en presonsubicades en territoris de parla ex-clusivament castellana els restrin-geix severament el dret, recone-gut en el Pacte Internacional deDrets Civils i Polítics, a poder utilit-zar la seva llengua en comú ambels altres membres del seu grup;restricció que ben segur fóra moltmés tènue –pels coneixementslingüístics del personal peniten-ciari i per l’origen dels presos– si

se’ls internava en establiments si-tuats en territoris on es parla laseva llengua. Per això, salvades lesdistàncies entre el cas Lovelace iel supòsit de la població reclusa,s’ha de ponderar també, a l’horade determinar el centre peniten-ciari on s’ha de complir la presópreventiva o la pena de presó de-clarada en sentència ferma, el res-pecte al dret lingüístic que aca-bem de veure. No oblidem que elPacte Internacional de Drets Civilsi Polítics obliga l’Estat espanyol, enhaver-lo ratificat; que el pacte for-ma part de l’ordenament jurídicintern, en haver estat publicat enel Boletín Oficial del Estado, i que,d’acord amb l’article 10 de laConstitució Espanyola, els drets iles llibertats que la Constitucióconsagra s’han d’interpretar jus-tament conforme al pacte susdit.

Presó (preventiva), trasllati plurilingüisme

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Cinc dels presos polítics són a Estremera –a la imatge–; dos, a Soto del Real, i dos, a Alcalá Meco ■ AFP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A l’hora de determinar elcentre penitenciari s’hade ponderar també elrespecte al dret lingüístic

Antoni Milian i MassanaCatedràtic de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona

Els familiars dels políticsindependentistes presos iexiliats, agrupats en l’As-sociació Catalana pelsDrets Civils (ACDC), vandenunciar ahir a Ginebra,en la 38a reunió ordinàriadel Consell dels Drets Hu-mans de l’ONU, que els fetsen què es basa el jutge Pa-

blo Llarena per encausarels seus parents són “fal-sos”. En nom de l’ACDC,l’advocat Jordi Palou-Lo-verdos va assegurar quel’actuació “d’alguns jut-ges” contra líders polítics isocials “no és d’acord ambels principis d’indepen-dència judicial” establertsper l’ONU. Després de re-cordar que hi ha setze polí-tics catalans en presó pre-

ventiva o a l’exili, Palou-Loverdos va afegir que “nitan sols” se’ls va respectarel dret a una tutela judicialefectiva i a la defensa en ci-tar-los per delicte de rebel-lió “a alguns d’ells amb me-nys de 24 hores d’antelacióa més de 500 quilòmetresdel seu domicili”. Tambéva denunciar que el 24 demaig Llarena va introduira la seva resolució “uns fets

falsos descrits pel fiscal, laveracitat dels quals no vaser comprovada per capdels dos”. El representantd’ACDC va reclamar a lajustícia espanyola que ga-ranteixi el jutge ordinari“establert per la llei”, evi-tant les “pèrdues manifes-tes d’imparcialitat”, les“penes anticipades”, la“criminalització preventi-va d’idees i/o fets” i que

s’utilitzi la presó provisio-nal “com a últim recurs”,acordant “mesures de lli-bertat amb les garantiesdegudes”. I al nou governespanyol, li va demanarque “aprofiti l’oportunitatque té” per complir les nor-mes i principis i els instru-ments internacionals deDrets Humans, i que “se-gueixi els consells i reco-manacions” de l’ONU.

Ribó, a EstrasburgMentrestant, el síndic degreuges, Rafael Ribó, vaexpressar ahir la seva pre-ocupació per “la precarie-tat democràtica” a l’Estat

espanyol en relació amb elprocés català. Ho va fer aEstrasburg, on es va re-unir amb la nova comissà-ria de Drets Humans delConsell d’Europa, DunjaMijatovic, i amb diversosmembres de la institució,a qui va lliurar un informesobre la vulneració dedrets fonament a partir del’1-O i de l’aplicació de l’ar-ticle 155. Ribó va demanarals organismes amb qui esva reunir que verifiquinque l’Estat espanyol faciefectiu el seu compromísde dur a terme una investi-gació sobre les càrreguespolicials de l’1-O. ■

Els familiars dels presos i exiliatsporten a l’ONU l’actuació de LlarenaRedaccióBARCELONA

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE JUNY DEL 2018

135034-1189806L

La iniciativa Art per la Re-pública té com a objectiu“ajudar a construir repú-blica des de la cultura”, se-gons els seus responsa-bles. Es tracta d’un fonsd’art format per una tren-tena de peces: pintures, di-buixos i escultures, d’ar-tistes reconeguts que hancedit la seva obra. En unapàgina web que es posaràen línia divendres, es po-dran veure les obres i tot-hom que ho vulgui podràfer donacions a través delweb. La donació permetrà

participar al sorteig de lesobres, que previsiblementes farà l’1 d’octubre. Els di-ners recollits es destina-ran a projectes de l’asso-ciació sense ànim de lucreCatalunya, Cultura i Pro-grés, constituïda a l’hiverna Bèlgica, i impulsora d’a-quest projecte que té tam-bé el suport de la FundacióLlibreria Les Voltes de Gi-rona.

Exposició itinerantLa web d’Art per la Repú-blica s’activarà divendrescoincidint amb l’exposicióde la col·lecció a la bibliote-ca pública de Palamós. La

idea és que la mostra siguiitinerant i de moment hanconfirmat que exposaranel fons les localitats deReus, l’Escala, Barcelona,Girona i Sabadell. Segonsva assenyalar el presidentde la Fundació LlibreriaLes Voltes, Joan Matama-la, es vol aprofitar les expo-sicions per “ d’una maneralocal fer difusió de la cam-panya”. Matamala va insis-tir en el fet que la construc-ció de la República, “s’hau-rà de fer des de l’exterior iamb recursos privats”.

Entre els artistes quehan cedit la seva obra hi hael pintor i escultor gironí

Bonaventura Ansón, queva remarcar “el compro-mís polític” dels artistesque han cedit la seva obraamb “la República que vo-lem formar”. El fons d’art,que ahir al migdia es va po-der veure exposat al salóde descans del Teatre Mu-nicipal de Girona, estàobert a noves aportacions il’únic requeriment és queles obres han de ser d’artis-tes professionals. En

aquest sentit, es preveuque s’engrandeixi el fonsles pròximes setmanes, jaque els responsables hanrebut peticions d’artistescatalans però també d’es-trangers, entre els qualsn’hi ha d’Itàlia, França,l’Iran i Andorra.

L’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, va re-marcar la situació d’anor-malitat que representaque hi hagi presos polítics i

exiliats en uns moments“enganyosament tran-quils”. Madrenas va donarvalor a la iniciativa Art perla República, que va quali-ficar d’idea magnífica, jaque construeix repúblicades de “la cultura, que és elparadigma de la llibertat”.També va tenir paraulesd’agraïment als artistesque han fet aquest acte degenerositat i de compro-mís. ■

G. BusquetsGIRONA

Impulsen un fonsd’art per ajudar aconstruir repúblicaa Iniciativa de l’associació Catalunya, Cultura i Progrés, elformen una trentena d’obres cedides per artistes d’arreu

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el president de la Fundació Llibreria Les Voltes deGirona, Joan Matamala, observen les peces exposades ahir al Teatre Municipal ■ QUIM PUIG