Europa? Què fa Europa per mi?

Salvador Sedó i Alabart

Europa? Què fa Europa per mi?25 respostes pràctiques

4

Desembre 2013Editat pel Grup PPE Democratacristians al Parlament EuropeuEscrit per l’eurodiputat Salvador Sedó i Alabart

5

Dedicat a la memòria de Wilfried Martens, exprimer ministre de Bèlgica

i president del Partit Popular Europeu (PPE), un dels arquitectes de la construcció europea

i referent democratacristià a tot Europa

7

La Unió Europea continua essent per a molta gent, després de més de 60 anys des que es va iniciar la seva construcció, una gran desconeguda. Això, que fins fa uns quants anys no tenia gaire importància, es pot convertir aviat en un veritable problema per la seva legitimació ciutadana i, per tant, per la seva futura existència.

Tradicionalment, la Unió passava als ulls de molts ciutadans com un projecte globalment positiu, destinat a evitar nous enfrontaments entre països i, alhora, també com un sistema de coordinació d’algunes polítiques lligades a la qualitat de vida (comerç, medi ambient, consum, lliure circulació, etc.) i de distribució de subvencions a l’agricultura o a la modernització de les infrastructures públiques. Amb poques excepcions, les seves accions eren acceptades sense gaire debat i sense massa necessitat de justificació.

Amb la crisi econòmica les coses han canviat. Des de l’estiu del 2008 la Unió Europea ha hagut de transformar-se, ràpidament i per pura necessitat, en una estructura de govern econòmic i polític de primer ordre, capaç de prendre decisions amb efecte directe sobre les polítiques pressupostàries, fiscals i econòmiques dels seus estats membres. En pocs anys, la UE s’ha convertit en un nivell de govern tant fonamental, o més, que els nivells existents a l’ambit estatal, nacional, regional o local. El que els mitjans de comunicació anomenen «Brussel·les» apareix ara com el responsable principal o parcial de mesures relacionades amb els salaris, els impostos o les pensions, temes de primer ordre per a qualsevol persona.

Pròleg

8

Lògicament, no totes aquestes decisions són aplaudides pels ciutadans i, fins i tot, s’ha arribat al punt en què, de fet, la Unió Europea «carrega» amb el cost polític i d’imatge per decisions que no han estat preses per les institucions europees, sinó pels propis estats memebres, pels governs dels quals és molt més fàcil i rendible endossar el cost i la responsabilitat a un ens difús i impersonal anomenat «Brussel·les».

En aquest nou context, és imprescindible que els ciutadans europeus sàpiguen quines són les decisions que realment es prenen a nivell europeu i que reconeguin a les institucions europees la mateixa legitimitat que atorguen als governs i als parlaments dels seus països. La legitimitat jurídica de les decisions europees existeix, la donen els tractats; però la legitimització és una altra cosa. És política i s’ha de guanyar tots els dies per la via de la confiança.

Perquè aquest procés pugui tenir lloc amb èxit, cal que els ciutadans europeus se sentint informats i partícips: informats del que es fa i del per què es fa, partícips per la via de l’elecció, tant d’aquells que prendran les decisions com dels qui exerciran el control en seu parlamentària.

Pel que fa a la informació europea, sovint es diu que és poca i que no arriba als ciutadans. Al meu parer, això és cert només en part. Qualsevol ciutadà que vulgui obtenir-la ho pot fer fàcilment, sobre tot des que existeix Internet i que totes les institucions europees han fet un esforç important per traslladar a la xarxa bona part dels seus debats i decisions. El que falla no és, per tant, la quantitat d’informació que es pot trobar, sinó la creença que l’accès a aquesta informació ha de ser diferent a l’accès a l’actualitat política nacional o internacional. És a dir, que la responsabilitat de saber el que fa una institució hagi de ser assumida per la pròpia institució.

Crec, en canvi, que és important que el coneixement sobre la Unió Europea i sobre l’actualitat europea s’assoleixi de la mateixa manera i per les mateixes vies que per a qualsevol altra informació política. És cert que les institucions europees han de fer tot el possible per facilitar l’accès a les fonts d’informació a aquells que s’interessen de manera activa, ja sigui per raons professionals o personals, però la responsabilitat d’informar a aquells que mai faran el pas rau essencialment en els dirigents polítics i en els mitjans de comunicació. És clar que les institucions europees han de fer tot el possible per apropar el seu treball a la gent, però aquest esforç podria convertir-se en pura propaganda si al mateix temps els actors de la vida política europea i els mitjans de comunicació no fessin també la seva feina.

És per això que crec que al publicar el llibre que teniu entre mans, en Salvador Sedó ha tingut tres encerts importants.

En primer lloc, l’encert de dedicar una part del seu temps com a parlamentari

9

Europeu a facilitar als seus conciutadans informació sobre el que fa el Parlament europeu i sobre com aquesta institució compleix amb el deure de defensar i millorar dia rera dia els drets i la qualitat de vida de tots els que vivim a la Unió Europea.

En segon lloc, ha tingut la bona idea d’enfocar aquest exercici de manera pràctica i amb un llenguatge adaptat al de la gent. La millor manera d’interessar els ciutadans en els temes europeus no és necessàriament amb grans reflexions sobre els orígens, la història o el futur de la integració europea -d’altra banda indispensables- sinó anant directament a la descripció de les polítiques comunitàries i de les mesures que prenen cada dia les institucions de Brussel·les i Estrasburg: de què s’ocupa la Unió Europea i com m’afecten les seves decisions, amb exemples concrets i que tothom pot contrastar amb la seva pròpia experiència diària.

En tercer lloc, si l’esforç per fer pedagogia sobre la Unió Europea sempre és de lloar, fer-ho a poques setmanes de les properes eleccions europees esdevé un autèntic encert.

Deixeu-me que us en doni dues raons que no són l’una conseqüència de l’altra, però que van molt lligades: d’una banda, des que es va crear la Unió Europea, mai no s’havia trobat davant d’un futur tan obert, per no dir incert, com ara. De l’altra, el Parlament Europeu s’ha convertit en aquests darrers anys en una institució forta i influent, capaç d’intervenir de manera decisiva en la política europea, modificant i aprovant bona part de la legislació comunitària i controlant de manera eficaç la Comissió Europea, què és el govern del dia a dia de la Unió.

Un futur obert i incert? Sí. La Unió Europea ha estat especialment útil per evitar que determinats estats membres fessin fallida com a resultat de polítiques econòmiques equivocades i dels desequilibris interns creats per anys de decisions fàcils i de diner barat. Malgrat que es tracta d’un fet perfectament probable, la crisi ha fet que sigui precisament la pròpia Unió Europea la que hagi acabat parcialment qüestionada, fins al punt que podríem pensar que la crisi va ser causada, i no pas alleujada, per ser membres de la Unió Europea o, si més no, de l’eurozona.

Només cal donar un cop d’ull a la situació econòmica de cadascun dels estats membres de la Unió per adonar-nos de les grans diferencies entre ells, amb països que han estat a punt de fer fallida i països que gairebé no han notat l’efecte de la crisi, diferències que s’expliquen molt més fàcilment per les polítiques econòmiques adoptades pels respectius governs els anys previs a l’arribada de la crisi, que no pas per les mesures preses posteriorment per la Unió Europea per tal d’evitar l’agreujament o el contagi de la situació.

Dit això, és cert que les polítiques impulsades des de Brussel·les poden ser considerades encertades pels uns i inadequades pels altres. També en això la Unió

10

Europea s’assembla cada vegada més a un Estat: les polítiques del govern de torn no seran mai acceptades per tothom. En tot cas, hauran de gaudir sempre del suport d’una majoria, per la via de l’elecció democràtica dels seus dirigents.

Deia abans que la segona raó per la qual és molt adient fer ara mateix pedagogia de la UE és el pes específic assolit pel Parlament Europeu. Des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa, el desembre del 2009, el Parlament Europeu legisla sobre la major part de les polítiques europees, ja siguin agricultura, pesca, recerca, comerç, medi ambient, energia, indústria, immigració, protecció de la intimitat, drets laborals, socials o sobre política bancària. És cert que no és legislador ple, perquè encara queden alguns àmbits on no pot intervenir amb el mateix nivell d’eficacia (política exterior, fiscal o monetària), però això no el fa molt diferent d’altes parlaments més propers. També és cert que colegisla amb el Consell de la Unió (els ministres dels estats membres) i que cal l’acord d’ambdues institucions, Parlament i Consell, perquè una llei europea pugui ser aprovada i entri en vigor. També aquí la situació no és massa diferent de la de països com Alemanya, Itàlia o Espanya, on el procés legislatiu requereix la intervenció de dues cambres. Prenem l’exemple alemany, on la legislació requereix l’acord del Parlament (Bundestag) que representa els ciutadans i també de la cambra alta (el Bundestag, on seuen els caps de govern dels estats federats) que representa els territoris. És fàcil trobar el paral·lelisme amb el sistema europeu, a on la major part de la legislació necessita també l’acord de dues cambres: la cambra dels ciutadans, que és el Parlament Europeu, i la cambra dels estats, que és el Consell.

Un futur obert i un Parlament poderós. Dues raons diferents, però que convergiran a les properes eleccions al Parlament Europeu i que tornarant a fer-ho cada cinc anys: és necessari que els ciutadans europeus reforcin i renovin la legitimitat política de les institucions europees i de les decisions que han de prendre, una acció col·lectiva que té com a eina principal la participació a les eleccions europees per tal d’escollir una part important de les persones encarregades de prendre aquestes decisions.

El lector s’haurà adonat que no utilitzo la formula “eleccions al Parlament Europeu” que és certament la més adient des del punt de vista jurídic i formal, sinó la de “eleccions europees” que em sembla políticament més propera a la realitat. Gràcies al Tractat de Lisboa, les eleccions ja no són només “al Parlament”. És cert que els electors hauran d’escollir entre paperetes amb candidats a ser diputats al Parlament Europeu, però també que, com a les eleccions al Parlament de Catalunya, o a les Corts espanyoles, escollir els diputats és també una manera de participar a la decisió posterior de qui tindrà majoria per governar i qui no la tindrà i de qui serà el cap de l’executiu, en aquest cas el president de la Comissió Europea.

Ens trobem, per tant, davant d’un Parlament que intervé de manera eficaç en

11

l’aprovació de centenars de lleis europees, que modifica i aprova els pressupostos anuals i multianuals de la Unió, que decideixen en què es gastaran els diners europeus, que elegeix el president de la Comissió Europea en funció del resultat de les eleccions i de la composició ideològica de la pròpia cambra parlamentària i que controla la Comissió Europea de manera permanent durant els cinc anys de legislatura.

Però encara més important que això, ens trobem davant el moment i el mecanisme que ens permeten decidir no solament si volem o no volem Europa, sinó quina Europa volem. De la mateixa manera que ho fem a casa nostra, es tracta d’elegir a nivell europeu entre propostes (idees, programes, candidats), i de fer-ho en comú i al mateix temps que milions i milions d’altres ciutadans de la Unió Europea. Davant el futur obert del qual parlava, correspon a la ciutadania decidir com haurà de ser la Unió Europea dels propers anys. Una ciutadania informada i, per tant, responsable.

La publicació d’en Salvador Sedó ajuda a crear aquesta ciutadania informada i responsable i es converteix, per tant, en una aportació important a la qualitat democràtica del projecte europeu. Només em resta agrair-li que entre sessions plenàries i comissions hagi trobat el temps i l’energia d’escriure una obra útil, interessant i fàcil de llegir.

Jaume Duch i GuillotDirector de mitjans de comunicació i portaveu del Parlament Europeu

13

Pròleg 7

Índex 13

Introducció 15

01 Europa t’afecta molt més del que et sembla 17

02 Europa t’ofereix el dret i el deure d’exercir com a ciutadà europeu 21

03 Europa t’empara legalment 25

04 Europa és una de les grans potències econòmiques del món 29

05 Europa té valors fonamentals propis 33

06 La UE et cobreix amb el telèfon 112 i la targeta sanitària 37

07 Europa inverteix en la teva educació i formació 41

08 Europa vetlla pels drets humans 45

09 La UE protegeix el medi ambient 49

10 La UE defensa els teus drets com a consumidor 53

11 Europa és un espai sense fronteres 57

12 Europa protegeix les teves llibertats civils 61

13 Europa aposta per les PIME i els emprenedors 65

14 Europa impulsa la innovació, la recerca i el desenvolupament 69

15 Europa decideix la Política Agrària Comuna 73

16 Europa fomenta el voluntariat 77

17 La EU impulsa les energies renovables 81

18 Europa és solidària 85

19 Catalunya suma amb Europa 89

20 Europa lluita contra el canvi climàtic 93

21 Europa legisla, Europa decideix 97

22 Europa treballa per frenar l’augment dels extremismes 101

23 Europa lluita contra la crisi econòmica 105

24 Europa vol ciutadans amb veu i vot 109

25 Europa és participació i democràcia 113

English version 117

Índex

15

Som més de 500 milions de ciutadans europeus que estem directament influits per allò que es decideix a Brusel·les i Estrasburg. El que es decideix és molt, i cada cop més rellevant, sobretot des del 2009, quan el Parlament esdevingué codecisor amb el Consell Europeu en l’àmbit legislatiu i pressupostari.

La desafecció política i la crisi econòmica que tot just comencem a superar no poden tapar la importància d’Europa. La integració europea és un projecte que no es pot deixar en mans dels governs dels estats membres. La veu del ciutadà europeu és representada pels seus eurodiputats. Hi ha molts motius i de molt de pes per participar i mobilitzar-se. Ara més que mai.

En aquest llibret trobareu 25 píndoles per entendre millor Europa des d’una perspectiva pràctica; el títol Europa? Què fa Europa per mi? és força il·lustratiu de l’esperit pràctic que he volgut donar al text.

Al darrere de cada capítol, trobareu dades útils sobre com manegar-se a l’Administració Europea; des de recursos, formularis de contacte, sol·licituds d’ajudes fins a magnituds i mercats dins de la Unió Europea.

Espero que el text us sigui d’utilitat.

Salvador Sedó i AlabartDiputat del Parlament Europeu

Introducció

17

01Europa t’afecta molt més del que et semblaL’últim Eurobaròmetre que recull l’opinió de gairebé 27.000 ciutadans europeus, aboca dades que fan pensar: el 66% dels enquestats diuen que no estan massa o gens interessats en els assumptes europeus.

És més, gairebé un 40% tenen una imatge bastant negativa del Parlament Europeu, o molt negativa; tot i que més de la meitat reconeixen que l’activitat del Parlament no és massa o gens coneguda.

Curiosament, però, aquests mateixos enquestats diuen en gairebé un 70%, que els agradaria que el Parlament Europeu tingués un paper més important que el que ara té. Del 55% d’abstencionistes —som el dissetè Estat en el rànquing d’abstenció sobre els 27 països de la Unió—, un 40% diu que no vota a les eleccions europees perquè o bé no hi confia, o bé no li interessa la política.

És a dir: “No m’interessa Europa, però tampoc no sé què fa”. “No confio en la política, però voldria que el Parlament Europeu tingués un rol més important”. Sembla clar que aquestes contradiccions estan en la base de l’abstenció que històricament hi ha a les eleccions europees: al desconeixement respecte allò que es decideix a Estrasburg i a Brussel·les se suma la desafecció general envers la política, com si no tingués res a veure amb el que passa en el Consell de Ministres a Madrid, o en el Govern de la Generalitat, a Barcelona. I és tot el contrari.

18

Per què des del rescat financer d’Espanya de l’estiu del 2012, algú encara nega, per exemple, les potents competències exclusives de la Unió Europea en matèria econòmica i financera? Hi ha desenes d’exemples, si mirem l’amplíssim ventall de competències exclusives i compartides de la UE, que ens evidencien la influència directa d’allò que es decideix a Estrasburg, a Brussel·les o a les reunions del Consell de Ministres de la UE sobre el teu dia a dia. Sobre el dia a dia de la gent que t’envolta.

Europa et toca molt més del que sovint perceps o creus. T’incumbeix en qüestions genèriques però de màxima importància, com ara la política monetària, la política comercial comuna, les polítiques de creixement econòmic i de creació d’ocupació, els acords internacionals, la política agrària comuna, el medi ambient, l’energia o la unió duanera, per exemple, però també en temes molt més quotidians:

• Latevacistelladelacompra:quipensesquefixa,indirectamentimésenllàdel’oferta i la demanda, el preu de la llet mitjançant les ajudes als productors, per exemple? Europa.

• Elteullocdetreball:quiapostaperinvertirel44%delpressupostdelaUnióEuropea al creixement econòmic i a la creació d’ocupació? El Parlament Europeu.

• Latevafacilitatpermoure’t,estudiaritreballaraEuropa:l’acorddeSchengenpermet, des del 1995, que circulis lliurament per tota la Unió. Que puguis homologar moltes titulacions, així com trobar oportunitats de tirar endavant el teu projecte de vida en altres estats d’Europa com si fossis a casa teva.

• Latevasalutiseguretatalimentària:sabiesqueelParlamentEuropeuhaestablert les normes necessàries per garantir un etiquetatge clar i comú a tot Europa?

• Elsteusdretscomaconsumidor:haestatelParlamentEuropeu,inopasunaaltra instància, qui ha forçat les operadores de telecomunicacions a reduir les factures de les trucades i missatgeria mòbil entre països, el roaming, per posar un altre exemple.

• Lanetedat,sostenibilitaticonservaciódelteuentornnatural:sabiesqueel Parlament Europeu ha fet possible dedicar el 39% del pressupost a la conservació i la gestió dels recursos naturals? I que Europa és la macroregió mundial que més normativa ha posat en marxa per lluitar contra l’escalfam ent climàtic?

• Elsteusdretsfonamentalscomaciutadàeuropeu:l’AgènciaEuropeadeDretsFonamentals o el mateix Tribunal de Justícia Europeu vetllen pels teus drets més enllà de les instàncies judicials locals i nacionals. Europa et defensa.

Fins aquí algunes de les coses concretes que el Parlament Europeu fa, legisla, pressuposta, en definitiva, per fer-te la vida més fàcil. Però seguim…

Sabies que…?L’any 1973 la Comissió Europea va establir l’Eurobaròmetre com a eina de monitori–tzació de l’opinió pública dels estats membres sobre temes com les estratègies europees, l’adhesió de nous membres, la crisi, l’Euro com a moneda única o el sentiment europeista. L’Eurobaròmetre estàndard consisteix en enquestes realitzades a, aproximadament, 1000 ciutadans de cada Estat membre dos cops a l’any, mentre que l’Eurobaròmetre especial són informes específics amb dades estadístiques d’interès per a la Comissió Europea o altres institucions europees en temes com el desenvolupament, el canvi climàtic, les ajudes internacionals o la biodiversitat.

El pressupost de la UE es basa en un marc financer plurianual que regula ingressos i despeses per a un període de 7 anys. En el proper periode 2014-2020 Espanya serà el tercer estat receptor que més fons rebrà de la UE, un 8% del pressupost total; per darrere de Polònia i d’Itàlia.

MARC FINANCER PLURIANUAL 2014-2020

Si vols més informació…

http://ec.europa.eu/public_opinion/index_en.htm http://www.globalbarometers.org/

Font: Eurostat

21

Europa t’ofereix el dret i el deure d’exercir com a ciutadà europeuEl dret a votar ha estat una reivindicació històrica a Europa. El sufragisme, que reclamava el vot lliure per a les dones, va néixer la dècada del 1840 als Estats Units, però fou al Regne Unit, a finals del segle XX, i a la resta d’Europa on més es va fer sentir.

El dret a vot ha estat una lluita de molts anys per a moltes europees i europeus. A Catalunya també hi va haver sufragistes durant la República, però després varen venir quaranta anys de dictadura i de privació del dret al vot lliure i universal. Moltes generacions d’homes i de dones varen lluitar molt per recuperar aquest dret. Alguns, fins i tot, hi varen deixar la vida.

Per això és important no banalitzar el dret a vot. No és un deure obligatori, només faltaria, però sí que hauria de ser una pràctica democràtica indefugible. L’abstenció debilita les democràcies i sovint afavoreix els totalitarismes. Anar a votar és un dret de la ciutadania europea. Un dels drets més importants.

Concretament, a més del dret de circular i residir lliurement a qualsevol país d’Europa, el dret a demanar asil polític, el dret a formular peticions al Parlament Europeu i a demanar l’empara del Defensor del Poble Europeu, o el dret a dirigir-se per escrit a qualsevol de les institucions europees, els ciutadans i les ciutadanes

02

22

d’Europa tenen el «dret de sufragi actiu i passiu a les eleccions al Parlament Europeu, així com a les eleccions municipals dels estats membres on resideixin, en les mateixes condicions que els nacionals d’aquell Estat».

Les eleccions europees són sempre les més abstencionistes. A les darreres eleccions del 2009, a Catalunya es varen batre tots els rècords d’abstenció en unes eleccions, i és que només varen anar a votar un 37,54% dels catalans. I a tot Europa, més de la meitat dels ciutadans es van quedar a casa. Els motius són molts i tenen a veure amb la desafecció general envers la política, amb la sensació d’allunyament dels ciutadans envers els seus representants a Europa i —jo m’atreviria a dir— amb un gran desconeixement sobre què fem a Europa, què decidim, i per què ho fem.

És per això que els eurodiputats ens dediquem a explicar-ho a casa nostra. Esmercem temps a rendir comptes; a apropar-nos a les preocupacions diàries de la gent. Al dia a dia. Baixem a peu de carrer i escoltem i traslladem a Europa les demandes dels nostres conciutadans.

I malgrat que avui la classe política està molt desprestigiada, sense partits polítics o sense parlaments, no hi ha democràcia. La veu del carrer s’ha d’escoltar, però la representació popular s’expressa en el Parlament.

També hauria de ser un deure exercir el dret a vot. Perquè, entre altres coses, si no votes tu, algú altre decidirà per tu; i tu ets el protagonista de l’Europa que vols. El teu vot no és indiferent, hi tens dret. Aquesta és una de les raons més importants per les quals és important participar en el procés de construcció d’Europa.

Sabies que…?Espanya va adherir-se a la Comunitat Europea l’1 de gener del 1986, a la meitat de la II Legislatura del Parlament Europeu, però no es van celebrar eleccions europees fins al 10 de juny de 1987. Per tant, els seixanta eurodiputats que li corresponien per dret a Espanya gràcies a l’Acta d’Adhesió, van ser elegits provisionalment entre els diputats i senadors prèviament escollits a les eleccions generals espanyoles de 1982.

PARTICIPACIÓ ELECTORAL A LES ELECCIONS EUROPEES

PARTICIPACIÓ ELECTORAL A CATALUNYA

Font: Idescat

Font: Idescat

25

Europa t’empara legalmentQuantes vegades hem sentit, en to col·loquial, allò de… «és que això ve de Brussel·les». Certament, encara que potser la majoria de la ciutadania no n’és conscient, moltes coses «vénen» ja legislades des de Brussel·les, o des de Luxemburg, on hi ha la seu del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.

I el que és més important saber: el dret comunitari preval sobre el dret nacional, és a dir, en cas de contradicció entre una llei estatal i una llei comunitària, preval la comunitària i la llei nacional queda suspesa, tal com va quedar fixat a la sentència Costa contra ENEL de 15 de juliol de 1964.

Què vol dir a la pràctica aquest principi de prevalença? Vol dir que el dret comunitari és el que, al capdavall, prima sobre els diferents ordenaments jurídics de cada Estat membre de la Unió Europea. I val tant per a lleis com per a resolucions, recomanacions, decrets, reglaments o el que sigui. Per tant, les directives europees són de caràcter obligatori per als estats que formen la Unió. Altra cosa és que cada estat pugui decidir la manera i els mitjans per materialitzar-la. És per això que a Brussel·les hi ha desenes de despatxos de lobbistes professionals de tots els països: volen estar a prop de qui decideix sobre la normativa i els reglaments dels seus respectius estats i clients.

03

26

Tots podem recordar casos de contradicció entre ordenaments jurídics nacionals i comunitaris. Un exemple molt comentat fou el de la Directiva Europea de Regulació de la Pirotècnia, que l’Estat espanyol i l’Ajuntament de València varen haver d’aplicar a partir del 2008 i que va suposar moltes multes als veïns de València durant les falles. O més darrerament, Europa va declarar abusiva i il·legal la llei espanyola sobre els desnonaments, sense anar més lluny.

Trobaríem mil altres exemples de com el Tribunal Europeu ha fet canviar normatives a casa nostra, per a bé o per a mal, segons s’analitzi. Però, si el dret comunitari preval sobre el nostre i si podem apel·lar al Tribunal Europeu en última instància, no val la pena saber què es decideix a Estrasburg? No val la pena incidir en què es legisla i com es legisla? Fet i fet, ens acaba afectant directament!

Sabies que…?Tots els drets i les obligacions jurídiques de la UE passen a formar part de la legislació de cada Estat membre dins del conjunt de corpus jurídic que s’anomena Cabal Comunitari. Aquest Cabal està comprès pels principis i la legislació dels tractats, les directives, els reglaments i les decisions de la UE, els acords internacionals i els diferents actes jurídics.

Una de les condicions d’adhesió a la Unió Europea és adoptar el Cabal Comunitari, juntament amb els criteris polítics, institucionals —tenir institucions estables que garanteixin la democràcia, l’Estat de dret, els drets humans i el respecte de las minories—, i econòmics —tenir una economia de mercat que funcioni. Aquest criteris, es coneixen com els criteris de Copenhaguen, adoptats el juny del 1993 pel Consell Europeu.


http://eur-lex.europa.eu/es/index.htm http://europa.eu/legislation_summaries/index_es.htm

29

Europa és una de les grans potències econòmiques del mónAvui vivim en una economia globalitzada. Les transaccions són a escala planetària i les superpotències econòmiques són les que determinen les regles del joc. Junt amb els Estats Units i la Xina, la Unió Europea és una potència comercial de primer ordre.

El 2012 el PIB de la UE va ser de gairebé 13 bilions d’euros, major que el dels EUA. Europa només té el 7% de la població mundial, però el seu comerç amb la resta del món representa aproximadament un 20% de les seves importacions i exportacions.

Malgrat que el comerç també ha sofert els efectes de la recessió econòmica mun–dial, la UE segueix sent la principal potència exportadora, amb un 15,4% de les exportacions mundials el 2012, per davant de la Xina amb un 13,4% i el 10,5% dels Estats Units. La UE també va ser la principal importadora amb un 16,4% per davant dels Estats Units amb un 15,5% i la Xina amb un 11,9%, en dades referents al 2011.

La puixança de la Xina i l’Índia (i d’Àsia, en general), o de certs països llatinoameri–cans, encapçalats per Brasil, Perú i Colòmbia, entre d’altres economies emergents, estan movent les fitxes del taulell de joc. L’eix d’influència geoestratègica es trasllada d’occident a orient. Però Europa, com a realitat econòmica, no només aguanta malgrat la crisi que encara pateix, sinó que es manté en el lideratge de les grans superpotències econòmiques globals.

04

30

En aquest context, però, no s’hi val a badar: avui les decisions econòmiques es prenen a Nova York, a Londres, a Hong Kong, a Pequín i a Brussel·les. Ni a Madrid, ni a Barcelona.

Brussel·les és un gran centre de decisions econòmiques. Per això hi ha despatxos de lobbys de tot Europa, representacions de patronals, sindicats, associacions i ONG’s. És allà on passen les coses. Per això convé saber què s’hi decideix. I ser-hi.

Aquest és un altre bon motiu per participar a les eleccions europees del maig del 2014: també ens hi va la cartera.

Sabies que…?Segons les dades del Banc Mundial, dels 10 de països amb més PIB del món, tres pertanyen a la Unió Europea, i ocupen la sisena, la setena i la novena posició. Aquests són, com és d’esperar, Alemanya, França i el Regne Unit. Espanya ocupa la tretzena posició.

PERCENTATGE EUROPEU SOBRE EL PIB I POBLACIÓ MUNDIAL


http://www.weforum.org/ http://www.worldbank.org/

Font: world bankhttp

33

Europa té valors fonamentals propisHa tornat a caure a les meves mans «Valors tous per a temps durs», una bona anàlisi que, ja fa un temps, varen publicar conjuntament la Fundació Lluís Carulla i ESADE arran de l’Enquesta Europea de Valors. Rellegint-la, he tornat a refermar la idea que els valors dels catalans —àdhuc dels més joves— són valors molt europeus.

L’Enquesta, corresponent a l’any 2009, quan ja érem en plena crisi econòmica, ens diu que la societat catalana és més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica. És també més lliure i exigent, i continua en ple procés d’autoafirmació com a poble. És un col·lectiu, d’altra banda, que busca conquerir tots els espais de la vida quotidiana per adaptar-los a les seves pròpies preferències i apropiar-se’ls, però respecta que els altres facin el mateix de manera diferent. Fer i deixar fer, com a valor de tolerància en la diferència.

Llibertat, liberalisme, respecte, cosmopolitisme, solidaritat, arrel cristiana, ciutadania, civisme, democràcia, etc. són valors dels catalans, però també estan a la base de l’europeisme. Catalunya sempre ha mirat cap a Europa més que cap a Espanya. Ha mirat més cap al nord que no pas cap al sud. La identificació del catalanisme amb la causa d’Europa és antiga i ferma. El catalanisme polític sempre ha fet bandera del seu europeisme per moltes raons. Perquè Europa ha estat sempre un referent

05

34

d’excel·lència i de modernització per a Catalunya. Perquè Catalunya ha mostrat sempre un fort sentiment de pertinença a Europa i s’ha sentit partícip de la seva construcció. Perquè compartim interessos, necessitats i veïnatge amb molts dels pobles d’Europa i perquè compartim la idea de la subsidiarietat europea, principi d’autonomia i d’autodeterminació pel qual un assumpte ha de ser resolt per l’autoritat (normativa, política o econòmica) més pròxima a l’objecte del problema.

Els catalans tenim molts motius per sentir-nos europeus. I compartim molts projectes, però sobretot compartim els valors. Només per això, o precisament per això, val la pena formar part del projecte europeu.

Sabies que…?

Pensament humanistaPosar les persones al centre!

RacionalitatLa raó es torna la font última de la decisió!

SecularitatLa separació dels poders entre la religió i la política!

Estat de dretJustícia mitjançant les lleis seculars i de la Constitució!

DemocràciaRepresentants elegits periòdicament pel poble!

Drets humansUna llei universal feta de la gent per a la gent!

1r pas

2n pas

3r pas

4t pas

5è pas

6è pas


http://www.valors.org/ http://www.europeanvaluesstudy.eu/

Una visió humanista del món dóna molta importància als valors.

37

La UE et cobreix amb el telèfon 112 i la targeta sanitàriaDos nous motius ben pràctics que afecten directament la nostra salut i seguretat, pels quals val la pena votar a les eleccions europees són la targeta sanitària europea i el telèfon d’emergències 112.

El 2004, Europa va començar a introduir la targeta sanitària europea i, l’any 2008, va posar en marxa el telèfon europeu d’emergències. Són dues cobertures sanitàries i d’emergències comunes i vàlides a tots els països de la Unió.

El 112 és, a més, per normativa de telecomunicacions europea, gratuït i permet telefonar des de telèfons mòbils i fixes per contactar amb tot tipus de serveis d’emergència: ambulàncies, bombers i policia. Quan una persona, a qualsevol racó d’Europa, marca el 112, un operador especialment preparat respon la trucada. En funció de l’organització de les emergències de cada Estat, l’operador gestiona directament la petició o bé transfereix la trucada al servei d’emergència més adequat. Els operadors poden geolocalitzar l’origen de la trucada i poden contestar les trucades en la llengua pròpia, a més de fer-ho en francès i en anglès.

Si bé el 112 no reemplaça els telèfons nacionals d’emergències, en molts països coexisteixen. En d’altres, com Dinamarca, Finlàndia, Holanda, Portugal, Suècia, Malta i Romania, el 112 és el número d’emergències central. Com és el cas, també, de Catalunya. Per això sorprèn que només el 25% dels europeus enquestats coneguin

06

38

aquest telèfon que és, juntament amb l’euro, un dels béns o serveis més «comuns» de la UE.

La targeta sanitària europea és una targeta gratuïta que permet accedir a l’atenció sanitària pública —necessària per motius mèdics— durant una estància temporal a qualsevol dels 28 estats membre de la UE, a més d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa, en les mateixes condicions i al mateix cost que les persones assegurades en aquest país. Aquesta targeta, que emet la Seguretat Social de cada país, no és una alternativa a l’assegurança de viatge, ja que no cobreix l’assistència sanitària privada ni costos tals com el vol de tornada al país d’origen o la pèrdua o robatori de pertinències. Tampoc no garanteix un servei sanitari gratuït, però sí que permet moure’s per tota la Unió Europea amb la certesa que, en cas d’urgència, hom rebrà tractament sanitari públic sigui on sigui.

Dos motius ben concrets per pensar que el Parlament Europeu fa alguna cosa més que debatre i rebre alts dignataris europeus: vetlla per la teva salut i per la teva seguretat amb serveis d’assistència universals.

Sabies que…?


http://ec.europa.eu/social/main.jsp? catId=559&langId=es

https://play.google.com/store/apps/details?id=eu.europa.ec.ehic

https://itunes.apple.com/be/app/european-health-insurance/id516504241

http://www.windowsphone.com/ca-es/store/app/european-health-insurance-card/661cb16d-630b-4f17-a767-8a75cb695664

A Catalunya, el servei del 112 el presta la Generalitat a través d’un centre modèlic instal·lat a Reus

41

Europa inverteix en la teva educació i formacióEl Programa d’Aprenentatge Permanent europeu (PAP) és una nova raó per creure en Europa. No és una dada menor que acabat el període 2007-2013, la UE dediqués prop de 13.000 milions d’euros a l’aprenentatge i l’educació al llarg de la vida, i a l’intercanvi i la mobilitat d’estudiants universitaris i d’aprenents de Formació Professional d’arreu d’Europa.

Gairebé tothom ha sentit parlar del programa Erasmus (creat el 1987 i al qual s’han acollit més de 2,5 milions d’estudiants i professors de tot Europa), però poca gent sap que, a més d’aquest programa, el PAP finança tres altres programes: el Comenius, el Leonardo da Vinci i el Grundtvig.

Tots quatre programes, que abracen tot el període d’educació i de formació de les persones, primen els projectes que incrementen la mobilitat dels estudiants, fomenten associacions bilaterals o multilaterals, o milloren la qualitat i la innovació dels sistemes d’educació i de formació dels estats membres. En ordre cronològic, segons els estadis educatius i formatius de l’individu, el Programa d’Aprenentatge Permanent conté el programa Comenius, que atén les necessitat d’ensenyament i d’aprenentatge de l’educació infantil, primària i secundària;

07

42

el programa Erasmus cobreix l’educació superior formal i les pràctiques dels estudiants en empreses; el Leonardo da Vinci està dirigit als estudiants de Formació Professional i el Grundtvig atén l’educació i la formació d’adults.

És important saber que aquests quatre pilars del Programa d’Aprenentatge Permanent de la Unió Europea tenen un cinquè programa transversal que promou quatre activitats clau: la cooperació i la innovació en matèria d’aprenentatge permanent (visites d’estudi per a professors i educadors d’FP i projectes d’investigació); la promoció de l’aprenentatge d’idiomes; el desenvolupament de l’e-learning i l’educació 2.0, i la difusió dels resultats i l’intercanvi de les bones pràctiques. Totes aquestes actuacions tenen com a complement el Programa Jean Monnet, que ajuda les institucions i les activitats educatives orientades a la integració europea. Amb aquests programes i la inversió feta, la UE ha demostrat que l’educació i la formació són un dels seus fonaments bàsics. Tu, com a ciutadà europeu, o els teus fills també us hi podeu acollir. Creus que un complement d’educació i de formació permanent en un context cosmopolita i obert és un nou bon motiu per creure en Europa? Jo crec que sí!

Sabies que…?La Unió Europea és ben conscient de la importància de l’educació en la vida dels seus ciutadans. És per això que un dels objectius per a l’any 2020 està centrat en aquest àmbit, i busca que les taxes d’abandonament escolar prematur se situïn per sota del 10% i que, com a mínim, un 40% de les persones d’entre 30 i 34 anys completin estudis de nivell terciari.

El Lifelong Learning Programme (2007-2013) tenia un pressupost d’uns 7 bilions d’euros. Erasmus + (2014-2020), que engloba el programa anterior i n’amplia les competències, preveu un pressupost d’uns 19 bilions d’euros, un 271% més. Catalunya se’n beneficia de dues maneres: rep ajudes econòmiques per enviar alumnes a l’estranger i obté els ingressos dels milers d’estudiants que elegeixen el nostre país com a destí.

El curs 2011-12, més de 250.000 joves europeus varen participar en el programa de mobilitat estudiantil Erasmus. Aquest programa farà possible un dels objectius del procés de Bolonya: que el 2020, com a mínim el 20% dels graduats de l’Espai Europeu d’Educació Superior hagi passat un temps estudiant a l’estranger.

Durant el curs 2011-2012, a Catalunya, la UB i la UPC van enviar més de 1.000 estudiants cadascuna. En recepció d’estudiants, va ser la UAB, seguida de la UB qui més estudiants foranis va acollir.


http://ec.europa.eu/education/erasmus-plus/index_en.htm

http://eacea.ec.europa.eu/llp/

45

Europa vetlla pels drets humansDurant el 2013, hem tingut dos exemples de l’impacte que tenen les resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans o Tribunal d’Estrasburg: el 16 d’octubre de 2013 va tornar a donar la raó a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i va aturar el desallotjament d’un bloc d’habitatges de Salt, on vivien 16 famílies. Uns dies més tard, el mateix Tribunal va rebutjar el recurs presentat per l’Estat espanyol contra la sentència que el juliol de l’any passat va donar la raó a l’etarra Inés del Río i va obligar a derogar l’anomenada «doctrina Parot», elaborada pel Tribunal Suprem espanyol per perllongar la condemna fins a pràcticament la cadena perpètua als terroristes i als delinqüents amb les condemnes més greus.

La conseqüència immediata d’aquesta última resolució del Tribunal d’Estrasburg és que Inés del Río ha sortit de la presó, de la mateixa manera que ho han fet altres membres d’ETA condemnats per delictes de terrorisme.

08

46

Sense entrar a valorar les seves resolucions, el cert és que el Tribunal Europeu dels Drets Humans emet sentències que afecten les justícies nacionals dels estats membres d’Europa, fins al punt de posar en qüestió temes tan socialment polèmics i d’actualitat com els dos esmentats.

I és que el Tribunal d’Estrasburg, que depèn del Consell d’Europa, és la màxima autoritat judicial per garantir els Drets Humans i les llibertats fonamentals a tota Europa. Es tracta d’un tribunal internacional al qual pot demanar empara qualsevol persona que consideri que ha estat víctima d’una violació dels drets reconeguts en el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals o qualsevol dels seus protocols addicionals.

Aquest Conveni és, a la pràctica, un tractat que els 47 estats membres del Consell d’Europa han acordat acatar i executar-ne les sentències que són, així, «executables» i supervisades pel Consell de Ministres, òrgan decisori del Consell d’Europa.

La justícia europea regeix casa nostra i té efectes pràctics sobre la justícia nacional i local. I, per tant, sobre cada ciutadà, un a un, que consideri que els seus drets humans han estat vulnerats.

Novament, aquesta és una bona raó per participar activament de la realitat anomenada Europa.

Sabies que…?L’any 2012, la Unió Europea va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau per la seva contribució a l’estabilitat, al respecte dels drets humans, a la pau i la reconciliació a Europa a partir de la normativa europea que imposa l’obligació de garantir l’Estat de dret, la democràcia, la pau i la llibertat.

Una de les prioritats del Parlament Europeu és el respecte dels drets humans i ho canalitza cap a la defensa de la democràcia, la llibertat d’expressió, la celebració d’eleccions lliures i els drets dels oprimits. Una de les bases de la UE és la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Cada any, des del 1988, el Parlament Europeu entrega el Premi Sájarov a la llibertat de consciència i recompensa a individuals i col·lectius que defensen fermament els drets humans i les llibertats fonamentals. El primer guardonat va ser el líder antiapartheid Nelson Mandela. Entre d’altres han estat guardonats, la birmana Aung San Suu Kyu, el 1990, o el cubà Oswaldo Payà, el 2002. El darrer Premi Sájarov ha estat per a la jove pakistanesa Malala Yousafzai, per la seva campanya a favor de l’escolarització de les noies al Pakistan.


http://www.amnistiacatalunya.org/index.php

http://www.echr.coe.int/Pages/home.aspx?p=home http://www.europarl.europa.eu/charter/default_es.htm

49

La UE protegeix el medi ambientUna nova raó per considerar que és interessant participar en el procés d’integració europea és la protecció del nostre medi ambient. Si la influència d’Europa no hagués existit tots aquests anys, seria difícil imaginar que el 30% del territori espanyol estigués actualment protegit mediambientalment. Aquest és, potser, l’efecte més clar de la directiva que va portar, per exemple, a crear la Xarxa Natura 2000 d’espais naturals europeus d’especial protecció ambiental, que en el cas de Catalunya suposen 1.060.000 hectàrees terrestres i marítimes, gairebé un 30% del territori català.

En tot cas, durant aquestes darreres dècades, el Parlament Europeu ha aixecat molt el llistó de les exigències als estats membres en matèria d’avaluacions d’impacte ambiental, accés a la informació, gestió de l’aigua i altres matèries ambientalment sensibles que han contribuït clarament que, avui per avui, moltes parts d’Europa —entre elles Catalunya— siguin territoris especialment curosos amb el medi ambient i la sostenibilitat.

La protecció del medi ambient és, fet i fet, un dels eixos vertebradors de la UE. El

09

50

projecte LIFE+ és l’instrument que té Europa per finançar projectes de conservació mediambiental. Es va crear l’any 1992 —va celebrar el seu vintè aniversari el 2012— i des d’aleshores ha cooperat en gairebé 3.000 projectes, ha invertit gairebé 2.000 milions d’euros fins al 2007 i té la previsió d’invertir-ne 3.000 milions més en el període 2014-2020. El pressupost per Espanya de l’any 2013 va ser de 27.346.823 euros, gairebé un 10% del pressupost total.

I on van aquests diners? Doncs, gestionats pel Ministeri d’Agricultura i també pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, van a la protecció dels nostres espais marítims, els nostres boscos, rius i parc naturals, però també al desenvolupament sostenible d’entorns urbans i rurals, des de projectes per pal·liar el canvi climàtic fins a projectes de residus urbans, ús de l’aigua, aigües residuals, qualitat de l’aire, contaminació, etc.

Si la UE té una bandera clara i unànime, aquesta és la de la protecció, real i efectiva, del medi ambient. L’aigua que bevem, l’aire que respirem, les platges que gaudim, els boscos pels quals passegem són, en gran mesura, espais de qualitat ambiental gràcies a l’acció de la UE. No val la pena continuar apostant per la sostenibilitat del nostre continent mitjançant Europa?

Sabies que…?


http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_OFFPUB/KS-DK-13-001/EN/KS-DK-13-001-EN.PDF

Sabies que gràcies a la Unió Europea podem comptar amb un programa marc global que afecta a tots els Estats membres de manera beneficiosa per a tots els europeus? La protecció del medi ambient no coneix fronteres i la salvaguarda de la biodiversitat europea ens competeix a tots.

Sabies que el Danubi passa per set estats membres i que el Rin ho fa per quatre? O que l’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull de 2010 va afectar a més de 12 països, vuit d’ells de la UE? Gràcies a les lleis de protecció mediambiental comunitàries podem comptar amb un patrimoni legal rigorós que garanteixi, fins i tot, la reacció comuna davant de possibles catàstrofes naturals.

La sostenibilitat és alguna cosa més que bons desitjos, i gràcies als programes específics de la UE, la qualitat de vida a les nostres ciutats augmentarà com en cap altra part del món. A més, gràcies a programes com Xarxa Natura 2000, la cinquena part de la UE està protegida en els 26.000 espais naturals que la componen, on espècies i hàbitats amenaçats, no només ho deixaran d’estar, sinó que tindran assegurada la seva biodiversitat i la seva conservació per al futur.

53

La UE defensa els teus drets com a consumidorUna de les polítiques més actives de la Unió Europea és la protecció dels drets dels consumidors. Molt recentment, el Parlament Europeu ha aprovat, per exemple, una nova norma que té com a objectiu acabar amb els excessos en la concessió de crèdits hipotecaris com els que varen provocar la bombolla immobiliària a casa nostra o a Irlanda, i millorar la protecció dels consumidors enfront dels desnonaments en cas d’impagament.

Aquesta és una de les moltíssimes normes que la Comissió Europea ha aprovat pensant en els drets dels consumidors, que constitueix un dels valors fonamentals per al desenvolupament de les polítiques de la UE, com així ha quedat degudament reflectit en la seva legislació i en les seves pràctiques, des de fa anys.

La xarxa de Centres Europeus del Consumidor (CEC), creada el 2005, pretén precisament millorar la confiança dels consumidors en el comerç transfronterer, de manera que Europa esdevingui, literalment un sol mercat únic, on les normes i els usos del consum siguin iguals per a tothom, es compri on es compri.

Comprar el què vulguis i on vulguis d’Europa sense limitacions ni taxes addicionals;

10

54

retornar un producte defectuós o avariat i ser reemborsat, si és el cas; garantir la total seguretat alimentària dels productes que es venen a Europa; tenir tota la informació sobre els ingredients dels productes alimentaris en les etiquetes, degudament homologades per saber què compres i menges; blindar-se contra els abusos o les clàusules contractuals abusives, la “lletra petita” tristament habitual en alguns productes financers, com és l’exemple dels abusos en els crèdits hipotecaris; poder canviar d’opinió en cas de vendes fetes a domicili o a través d’Internet...tots aquests aspectes estan legislats i contemplats en la política de protecció dels consumidors de la Unió.

La protecció al consumidor europeu també contempla ajudar-lo a comparar i analitzar preus amb tota la informació necessària per prendre una decisió. O la prohibició de qualsevol tipus de publicitat encaminada a estafar o enganyar els consumidors. O la protecció enfront dels canvis inesperats, overbooking o fallides dels operadors turístics. O contemplar possibles indemnitzacions en cas de litigis transfronterers. Les accions de protecció del consumidor a Europa són moltes i molt rigoroses, de manera que fan bona la dita popular que “el client (a Europa) sempre té la raó”. La tingui o no, el que és cert és que Europa proporciona totes les eines perquè els seus drets siguin respectats i escoltats.

Sabies que…?Si tens alguna queixa d’un producte o servei, tens tot el dret a reclamar. En primer lloc, has de posar-te en contacte amb l’establiment o empresa, els quals estan obligats a facilitar un llibre de reclamacions, un servei telefònic d’assistència o una adreça on dirigir-te. La resposta hauria d’arribar-te en el termini d’un mes. En cas contrari, pots presentar una reclamació oficial a l’Oficina d’Informació al Consumidor del teu municipi o comarca, o a l’Agència Catalana del Consum.

InfoConsum és una aplicació de software per a dispositius mòbils (smartphones i tauletes) oficial de l’Agència Catalana del Consum creada en col·laboració amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i l’empresa Telefònica. Està disponible per a sistemes operatius Android i iOS.


http://www.consum.cat/ http://www.cec.consumo-inc.es/

57

Europa és un espai sense fronteresJa fa vint-i-set anys de la signatura de l’acord de Schengen, que va crear un espai sense fronteres entre tots els països membres de l’aleshores CEE. Aquest conveni va voler dir, a la pràctica, que tot ciutadà europeu es podia desplaçar amb llibertat per tot el territori comunitari. Actualment, són membres de l’Espai Schengen tots els països de la UE —excepte Gran Bretanya, Irlanda i Xipre— més quatre d’extracomunitaris: Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein.

Aquest és un nou motiu per involucrar-se en la idea d’Europa: la llibertat de moviment, que té molts avantatges per als ciutadans comunitaris, com ara la supressió dels controls a les fronteres internes, l’harmonització dels procediments en les diferents duanes o una política comuna pel que fa a visats per a viatges de curta estada. A més, agilitza tots els tràmits relacionats amb els països extracomunitaris, que en comptes de demanar un visat per a cada país europeu que volen visitar, poden viatjar a Europa amb un sol permís o visat.

Viatjar avui per Europa és, pràcticament, com fer-ho dins d’un sol país, només amb el DNI a la cartera. Schengen ha afavorit, alhora, el dinamisme econòmic i cultural d’Europa, especialment en les zones frontereres. A banda de la comoditat i la

11

58

senzillesa del moviments dels europeus, l’espai Schengen reforça els drets civils, perquè també vol evitar criteris discriminatoris, aleatoris i vexatoris que permetin la prohibició d’entrada d’un ciutadà a un Estat membre.

La llibertat de moviments dins d’Europa vol dir, també, llibertat de mobilitat laboral. En aquest sentit, la Comissió Europea ha creat la plataforma de mobilitat professional EURES, que ofereix vacants en 32 països europeus, gestiona currículums de candidats, dóna informació del que cal saber per viure i treballar a l’exterior i assessora en la contractació/col·locació d’estudiants —té més de 800 consellers per tot Europa—, però també de treballadors i empresaris o de qualsevol ciutadà europeu que es vulgui beneficiar del principi de lliure circulació de les persones.

Sabies que…?Sabies que Espanya, des de l’any 2009, és el país amb més nombre de ciutadans emigrants?

PRINCIPALS ESTATS MEMBRES RECEPTORS D’IMMIGRANTS

PRINCIPALS ESTATS MEMBRES EMISSORS D’IMMIGRANTS

Font: eurostat

Font: eurostat

61

Europa protegeix les teves llibertats civilsPotser alguns recordareu que fins al 2009 a Europa, s’anomenava col·loquialment Mr. PESC a Javier Solana. Se li va posar aquest àlies quan era Alt Representant del Consell per a la Política Exterior i Seguretat Comunes. Actualment, i des del Tractat de Lisboa de 2009, l’Alt Representant per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, és també el comissari de Relacions Exteriors.

Aleshores, Javier Solana, i avui dia, la baronessa britànica Catherine Ashton són la figura més semblant a un ministre d’Exteriors i de Defensa d’Europa. Desenvolupen les polítiques —totalment estratègiques i necessàries— de dissenyar i desplegar la política (autònoma) de la Unió Europea en matèria militar i de defensa, i formen part essencial de la política exterior i de seguretat comunes de la UE.

La política exterior i de defensa de la UE va fer un salt endavant important gràcies al Tractat de Lisboa del 2009, que va servir per avançar cap a una major democràcia i cooperació estructurada i permanent entre els estats membres, i va crear el Servei Europeu d’Acció Exterior, que administra l’acció exterior de la UE en totes les seves dimensions i principis, que són: els Drets Humans, les llibertats civils, la democràcia, l’Estat de dret, la igualtat, la solidaritat, la cooperació i el multilateralisme.

12

62

No obstant això, considero que Europa ha d’avançar encara molt més en política exterior i de defensa. Cal, sobretot, coordinar-la definitivament. Cal una única veu. Les reticències de cada Estat membre són el gran fre, ara per ara.

Paradoxalment, la UE és la segona potència mundial en despesa militar amb un 21% del total, mentre que la Xina per exemple, hi dedica només el 5%. Amb aquest pressupost certament alt, costa entendre com la visibilitat de la política de defensa de la UE no sigui percebuda per la ciutadania, i en gran part es deu al fet que no hi ha una política comuna, sinó moltes polítiques particulars.

De totes maneres, jo sóc dels que creu que les bases estan posades, i ben posades, i que cal que des del Parlament Europeu i la Comissió es continuï treballant per enfortir-les. El Consell Europeu de final de l’any 2013 es va dedicar principalment a la política de seguretat i defensa. Per tant, cal continuar apostant per Europa.

Sabies que…?La creació de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSF) és un pas cap a la integració europea militar; tot i que no existeix un exèrcit de la Unió Europea que actuï directament sota les directrius de la UE. Això sí, existeixen unes forces armades europees anomenades Eurocorp, que actuen sota les directrius de l’OTAN i la Comunitat Internacional. La seva missió se centra en ajudes humanitàries, assistència a desastres naturals i conflictes, manteniment de la pau, etc. Alguns líders europeus, com ara Nicolas Sarkozy, Angela Merkel o Guy Verhofstadt han defensat fermament la necessitat d’una defensa comuna per a la Unió.

Als anys 50 va fer fallida el projecte de crear la Comunitat Europea de Defensa. Els sis països creadors de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, la precursora de la Unió Europea, van signar el Tractat constitutiu, però a l’hora de ratificar-lo França es va tirar enrere perquè no volia perdre sobirania i l’opció de tenir un exèrcit propi.

L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) compta amb 57 països membres d’Europa, Amèrica i Àsia, i treballa per la seguretat en diferents aspectes com el militar, l’econòmic o l’ambiental.


http://www.eurocorps.org

http://www.osce.org/

http://www.nato.int/

http://www.eeas.europa.eu/index_es.htm

65

Europa aposta per les PIME i els emprenedorsAcabes de llançar una startup? Procures tirar endavant una de les petites o mitjanes empreses de Catalunya? Tens ganes i idees per emprendre? La bona noticia és que ara Europa et dóna suport.

Una de les meves obsessions durant aquest legislatura al Parlament Europeu ha estat donar impuls i facilitar el finançament als emprenedors i a les PIME europees que representen, com sabem, el 90% de les empreses a Europa, i són els grans motors de generació de creixement i d’ocupació, així com també d’innovació i d’internacionalització.

Rellançar l’esperit emprenedor a Europa és l’objectiu que hi ha darrera del Pla d’Acció sobre emprenedoria 2020, que va proposar la Comissió Europea el gener del 2013. Aquest pla de xoc contra l’atur i a favor del creixement a Europa —recordem els 25 milions d’aturats i les encara moltíssimes PIME amb dificultats de finançament— pretén donar un impuls definitiu i establir mesures concretes per eliminar obstacles i facilitar el finançament de l’emprenedoria i les PIME europees dins del marc de l’estratègia 2020 europea, basada en un creixement més intel·ligent, sostenible i integrador.

La re/industrialització competitiva d’Europa, clau per a la sortida definitiva de la crisi, passa doncs per donar suport als emprenedors i a les PIME, així com donar accés al

13

66

finançament i prioritzar la internacionalització amb instruments de suport concrets i fomentar l’emprenedoria (amb un Programa Erasmus per a joves emprenedors, per exemple). Per respondre a aquests reptes, la Comissió Europea ha proposat destinar 2.300 milions d’euros per al període 2014-2020, dels quals dues terceres parts es destinaran a l’accés al finançament de les PIME. Serà la primera vegada en la història que la Unió Europea compta amb un programa específic per a les PIME: el Programa COSME. La intenció és que, un cop estigui en funcionament, el COSME assisteixi unes 40.000 empreses cada any i que això ajudi a crear al voltant de 30.000 llocs de treball.

La proposta que ha fet la Comissió al Consell Europeu planteja, a més, crear un gran programa amb fons del Banc Europeu d’Inversions, el mateix COSME i Fons Estructurals que permeti un veritable accés de les PIME al crèdit, i mobilitzar més de 10.000 milions de fons europeus. L’aposta d’Europa per l’emprenedoria i les PIME és estructural i molt ferma: una nova raó, de pes i molt concreta, per pensar que val la pena participar a Europa.

Sabies que…?El termini mig per crear una empresa a Espanya és de sis dies i el cost se situa al voltant d’uns 300 euros. En el rànquing mundial, l’any 2012, Espanya es va posicionar en el 52è lloc en termes de facilitat d’iniciar un negoci. Dels deu primers països que hi figuren, només dos pertanyen a la Unió Europea: Dinamarca (5è) i Regne Unit (10è).

La Xarxa Europea de Negocis (EEN) ajuda les PIME a introduir-se al mercat únic europeu mitjançant el desenvolupament del negoci en nous mercats, l’adaptació de noves tecnologies i l’accés a finançament europeu. Hi són membres les cambres de comerç i d’indústria, els centres tecnològics i de recerca o les universitats.


http://doingbusiness.org/ http://www.smeeurope.eu/

69

Europa impulsa la innovació, la recerca i el desenvolupamentSi ets investigador, tens una empresa tecnològica innovadora, ets un professional de la xarxa de centres de recerca o dels parcs tecnològics de Catalunya, o ets un emprenedor d’un dels clústers innovadors del país, has de saber que Europa i Catalunya, alineades, han fet recentment una aposta molt ferma per l’R+D+I com a base de la seva estratègia de creixement econòmic d’aquí al 2020.

La transferència tecnològica i el lligam entre universitats i centres de recerca, institucions i empreses, és una assignatura pendent que aviat podria quedar superada gràcies a l’aposta estratègica per a la innovació intel·ligent que la Unió Europea ha fet en el marc Programa Horitzó 2020.

L’Horitzó 2020 conté l’estratègia anomenada RIS3 o Estratègia d’especialització intel·ligent en recerca i innovació (Research and Innovation Smart Specialisation Strategy). Aquesta estratègia impulsada per la Comissió Europea té com a objectiu que els estats membres i les regions de la Unió Europea identifiquin les especialitzacions de coneixement que millor encaixin amb el seu potencial d’innovació d’acord amb els seus recursos i capacitats.

Catalunya ha fet seus els objectius europeus Horitzó 2020 expressats en el RIS3,

14

70

i ha definit la seva pròpia estratègia d’especialització intel·ligent —l’ECAT 2020— basada en les seves fortaleses específiques i focalitzada en activitats d’alt nivell d’innovació i valor afegit. Així, l’ECAT 2020, emmarcada en l’estratègia europea per al 2020, és el full de ruta del Govern de Catalunya per reactivar l’economia i reorientar el sector productiu cap a un model econòmic més intel·ligent, més sostenible i més integrador.

En el context de l’ECAT 2020, la RIS3CAT promou l’R+D+I com a motor per a la transformació econòmica del teixit productiu cap a un model competitiu i sostenible, que fomenti l’ocupació i la cohesió social, i la innovació oberta i la col·laboració entre empreses, administracions, usuaris i centres universitaris, tecnològics i de recerca, per generar noves oportunitats de creació de riquesa i ocupació i donar resposta als reptes socials.

A la pràctica, la translació a Catalunya de l’estratègia europea RIS3 voldrà dir una gestió més eficient dels fons europeus i una condició prèvia per accedir als fons FEDER i FEADER. El sector de l’R+D+I (centres tecnològics, empreses, recerca, etc.) està davant d’una oportunitat excel·lent, a la qual caldrà estar molt atent, de tenir accés a nou finançament europeu, més tenint en compte que l’Estat espanyol ha congelat la seva inversió en investigació, recerca i innovació, i s’ha fixat com a objectiu arribar a destinar el 2% en aquest sector, en comptes de la previsió inicial, que era del 3%. Així, mentre l’Estat redueix el seu pressupost en aquest àmbit estratègic, Europa el farà augmentar sensiblement. No és una altra bona raó per apostar per Europa?

Sabies que…?Aquest any, dels 13 projectes presentats al Centre Europeu de Recerca (ERC), en el marc del seu programa d’excel·lència Synergy Grant, 2 han estat per projectes catalans. El Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) rebran 40 del 150 milions euros, quasi un 27% del pressupost.

El sistema d’investigació i recerca català és un dels capdaventers a Europa. Mentre representa un 1,5% de la población europea, Catalunya capta el 3,1% dels projectes atorgats a Europa.

En el darrer programa marc, el setè, del 2007 al 2013, Catalunya va rebre 865 milions d’euros, que representa el 2,4% del total europeu, només superada pels Països Baixos en termes de recursos per càpita.


http://eit.europa.eu/ http://ec.europa.eu/programmes/horizon2020/en

73

Europa decideix la Política Agrària ComunaLa Política Agrària Comuna (PAC), que gestiona les subvencions que s’atorguen en matèria agrària comuna amb l’objectiu d’incentivar l’oferta i fer créixer la productivitat, és una de les polítiques més antigues i essencials que desenvolupa, des del 1962, la Unió Europea.

Tenint en compte que el 77% del territori europeu és zona rural, que es compta que hi ha 12 milions d’agricultors i que l’agricultura i la indústria agroalimentària plegades representen el 6% del PIB de la UE (15 milions d’empreses i 46 milions de llocs de treball) és clara l’enorme rellevància que la PAC té per a Europa, i sobretot per a Catalunya, on el sector agroalimentari es constitueix com el primer clúster agroalimentari d’Europa, i representa gairebé el 12% de les empreses espanyoles i un 17% del PIB espanyol.

La PAC, que ha estat gairebé sempre en revisió, acaba de ser reformada. La nova revisió fixa tres prioritats: garantir una producció viable dels aliments, garantir la gestió sostenible dels recursos naturals i afavorir un desenvolupament equilibrat de les zones rurals de tota la Unió. Les subvencions estan destinades a ajudar la renda dels agricultors i al respecte de les pràctiques agrícoles sostenibles (un 70% del pressupost), a mesures de suport al mercat (un 10% del pressupost) i a mesures de desenvolupament i modernització rural (un 20%).

15

74

La reforma suposa que els pagaments directes als agricultors s’orientin millor a la sostenibilitat i al foment de noves vocacions de joves envers el món rural; que els mecanismes de gestió del mercat siguin més senzills, eficaços i àgils, i que la política de desenvolupament rural se centri a augmentar la seva competitivitat i fomentar-ne la innovació.

Valdrà molt la pena estar atent a aquest nou període de la PAC, que com ha manifestat el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Maria Pelegrí, ha de servir perquè Catalunya lideri les aportacions a la nova PAC amb l’acord del sector. Les aportacions que Catalunya vol fer són, entre d’altres, la creació d’un observatori de preus a nivell de la UE que aporti major transparència sobre els preus a la cadena alimentària; d’instruments de gestió del mercat i mesures que evitin la volatilitat dels preus i la figura del contracte entre productors i distribuïdors per pactar un preu que eviti les vendes per sota del preus de cost. Així mateix, vol que s’incorpori la consideració dels joves agricultors i ramaders, que es reconegui el paper estratègic de les dones en el món agrari i rural, i s’estableixin instruments de suport per mantenir la seva activitat, així com també la territorialització de la PAC perquè Catalunya pugui gestionar els seus propis interessos.

Si com hem vist, el sector agroalimentari és clau a Catalunya, i si les polítiques agroalimentàries es decideixen i es reformen a la Unió Europea, no creus que és important poder incidir-hi i participar-hi?

Sabies que…?El Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea es va signar el 1957 i inclou la creació del mercat únic i la Política Agrària Comú. Per tant, la PAC forma part dels objectius primers i principals de la Unió Europea des dels inicis.

Algunes dades d’interès:

•El77%delterritoridelaUEestàclassificatcomaruralambun47%de terres agrícoles i un 30% arbrades. La meitat de la població europea viu en aquestes àrees.

•Aquestsectorproporciona46milionsdellocsdetreball.

• L’any2012,esvanexportar31bilionsd’eurosenbénsagrícolesise’nvanimportar 24,8 bilions.

•Laproduccióagrícolacatalanaconformal’1,10%detotalaproducció europea i l’espanyola conforma el 10,32%, els productes més abundants són: l’oli d’oliva (51%), l’arròs (28%), la fruita (25%) o els ous (13%).


http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.8ea90a68a 0f0f53053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=f7f3608347b24110Vgn VCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f7f3608347b24110 VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

77

Europa fomenta el voluntariatSi tens entre 18 i 30 anys i vols conèixer països diferents, viure una experiència d’intercanvi cultural i, al mateix temps, fer una tasca solidària, el Servei Voluntari Europeu (SVE) és un molt bon camí a escollir i és, de fet, una de les accions més destacades del programa europeu de joventut.

La Comissió Europea impulsa àrees importants com la cooperació per al desenvolupament i les polítiques de joventut. I el Servei Voluntari Europeu és un bon exemple d’aquesta prioritat. Es defineix com a un procés personal de formació no reglada del voluntari o voluntària, al llarg d’entre sis mesos i un any, que permet adquirir, en un país estranger, una sèrie d’habilitats i de coneixements de gran importància, tant a nivell professional i curricular com a nivell personal. Aquest procés és reconegut per Europa amb un certificat que l’acredita: el Youthpass.

La participació és gratuïta per als voluntaris (excepte per una possible contribució equivalent com a màxim al 10% dels costos del viatge), també se’ls proporciona allotjament i manutenció, una assegurança i una petita assignació de diners per a la durada del projecte. Hi ha unes condicions especials per fomentar la participació de joves amb menys possibilitats econòmiques. Per exemple, aquests joves tenen la possibilitat de participar-hi a partir dels 16 anys.

16

78

El Servei Voluntari Europeu abasta una gamma d’àrees àmplia, com la cultura, la joventut, els esports, l’atenció social, l’herència cultural, l’art, la protecció civil, el medi ambient, la cooperació per al desenvolupament, etc. Una de les coses que totes les activitats, que poden ser individuals o col·lectives, tenen en comú és una clara dimensió d’aprenentatge intercultural i formació europea. El SVE és un procés de benefici mutu, en el qual tots guanyen perquè coneixen la cultura de l’altre.

Per accedir al SVE només cal triar una organització d’enviament, que s’encarreguen de reclutar, preparar i enviar els voluntaris i mantenir el contacte amb ells durant l’estada de voluntariat, triar després un lloc de destí o acollida i omplir la sol·licitud pertinent, que generarà, arribat el cas, una beca que cobreix les despeses de viatge, l’assegurança, l’allotjament, la formació i una mica de diners de butxaca. La tramitació de tot plegat es pot fer mitjançant la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Si ets jove i europeu, i t’impliques amb Europa, trobaràs avantatges i propostes útils i pràctiques com el Servei Voluntari Europeu. No creus que val la pena ser-ne protagonista?

Sabies que…?El dia internacional dels voluntaris se celebra el 5 de desembre. Barcelona ha estat escollida Capital Europea del Voluntariat 2014 en reconeixement del suport que la ciutat manté amb entitats i organitzacions de persones voluntàries o que promouen l’altruisme.

Segons les últimes dades disponibles (2006) un 31,7% dels joves europeus va realitzar activitats de voluntariat. Eslovènia, amb més d’un 75% de joves voluntaris, lidera el rànquing. Espanya se situa per sobre de la mitjana amb un 41,3%. Els estats amb menys joves voluntaris són Bulgària i Dinamarca, amb només un 2,3%.

Consell:

No necessites marxar a l’estranger per fer un voluntariat, prop de casa teva també tens moltes opcions i oportunitats de fer un bé per a la comunitat. Navega per la xarxa i informa’t.


http://www20.gencat.cat/portal/site/cooperaciocatalana

http://europa.eu/youth/country/76/theme/46_es http://www.voluntaris.cat/

http://www.alliance-network.eu/

81

La EU impulsa les energies renovablesLa disminució de la dependència del petroli i els hidrocarburs és un dels objectius més estratègics de la política energètica europea. Les energies renovables —eòlica, solar (tèrmica i fotovoltaica), hidràulica, geotèrmica i la generada per la biomassa— són alternatives essencials als combustibles fòssils. El seu ús permet no només reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i lluitar contra el canvi climàtic, sinó també anar prescindint de la importació de combustibles fòssils —gas i petroli fonamentalment— d’altres economies —com la de Rússia o els Estats Units— riques en aquests recursos energètics.

La Unió Europea persegueix un objectiu ambiciós: aconseguir que un 20% de la seva combinació energètica global provingui de fonts renovables. Aquesta aposta estratègica ha quedat inclosa en el Programa Horitzó 2020, que considera les energies renovables com un sector estratègic de creixement més eficaç, sostenible i competitiu de l’economia europea.

Europa té, fet i fet, molt de marge de millora en energies renovables, que segons el

17

82

Banc Europeu haurien de passar del 18% actual al 36% el 2030.

La implantació de les energies renovables no només suposa una important millora mediambiental a Europa i una menor dependència del petroli, sinó que a més, es tracta d’un sector innovador que pot generar molts llocs de treball nous. Alguns estudis indiquen que, actualment, hi ha un milió de llocs de treball en el sector de les renovables a Europa i es considera que es podria arribar als dos milions i mig de llocs de treball en deu anys. Això contribuiria a la nostra competitivitat i crearia indústries en les quals Europa ja té un pes, no només de manufactura, sinó també en la instal·lació, el manteniment i en tota la cadena producció de les instal·lacions de les energies renovables.

Aconseguir els objectius del Protocol de Kyoto per reduir els gasos d’efecte hivernacle a la Unió Europea és encara un objectiu allunyat per a determinats països de la Unió Europea —com Espanya—, però globalment Europa està en el camí de poder-hi arribar. El fet d’haver convertit el sector de les renovables en prioritari i estratègic, ens obre l’oportunitat d’avançar molt més encara en la direcció d’una major sostenibilitat i competitivitat, malgrat la supressió que el govern espanyol va fer a principi del 2013 de les primes o incentius a les energies renovables –fonamentalment les fotovoltàiques–.

Amb l’ajuda de les polítiques de clima i energia, la UE va pel bon camí per aconseguir el seu objectiu de baixar el 20% les seves emissions d’efecte hivernacle de cara el 2020. Ben probablement, sense una política i una legislació comunes en aquest camp, no ho estaríem aconseguint. Estar a Europa és un incentiu per a la millora energètica dels seus estats membres. Probablement Catalunya sola no ho podria aconseguir. La millora de la sostenibilitat i la competitivitat a partir de les energies netes és un altre motiu per implicar-se en Europa.

Sabies que…?George Bush, en aquell moment president dels Estats Units, la potència amb major emissió de gasos hivernacle mundial, va signar el Protocol de Kyoto però el Congrés dels EUA no el va voler ratificar. Per tant, els Estats Units no formen part d’aquest acord internacional vinculant que busca reduir les emissions de sis gasos d’efecte hivernacle que provoquen l’escalfament global. De fet, Canadà tampoc no en forma part perquè no va voler pagar multes per incompliment i va en sortir. Per tant, Amèrica del Nord, una de les regions més desenvolupades i contaminants, no forma part del protocol ecologista més important del moment.

El país europeu que més electricitat produeix a partir d’energies renovables és Noruega i el que menys és Malta. Espanya es troba per sobre de la mitjana europea.

GENERACIÓ D’ENERGIA RENOVABLE

Font: eurostat

85

Europa és solidàriaUn dels principis fonamentals d’Europa és la solidaritat entre els seus pobles. Les ajudes a països europeus que han patit una catàstrofe natural es gestionen des del Fons de Solidaritat de la Unió Europea. Des de la seva creació, el 2002, el Fons ha respost a cinquanta-dues catàstrofes a tot Europa, inclosos terratrèmols, incendis forestals, sequeres, tempestes i inundacions. S’ha ajudat a vint-i-tres països, amb més de 3.200 milions d’euros.

L’Estat espanyol es va beneficiar del Fons de Solidaritat de la UE, amb 21 milions d’euros, en motiu del terratrèmol de Lorca, produït el maig del 2011, per exemple. Però més enllà de les catàstrofes naturals, és just assenyalar que, en realitat, l’Estat espanyol ha rebut un enorme corrent de solidaritat d’Europa en diferents fons des que es va incorporar a la UE el 1986. O dit d’una altra manera, en aquests 28 anys ha rebut d’Europa pràcticament el doble del que ha aportat.

Dels recursos rebuts, el 80% està destinat a les polítiques comunitàries agrícoles, mitjançant el Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA), i a polítiques d’accions estructurals i de cohesió. Amb aquests fons de la UE s’han pogut cofinançar, entre altres, el TGV Madrid/Barcelona, l’ampliació del aeroport de la

18

86

capital catalana i la restauració del Gran Teatre del Liceu.

Encara que en menor mesura, també rebem fons socials destinats a finançar polítiques d’inserció social, a fomentar la investigació i el desenvolupament, i a programes d’educació, que han beneficiat més de 16 milions de persones. Els principals beneficiaris són aturats, joves, dones i nens.

Ser socis d’aquesta comunitat ens ha facilitat afrontar els nous reptes de la globalització, i situar-nos en primera línia del pla polític internacional. Ens ha permès accelerar el nostre desenvolupament econòmic i augmentar la nostra competitivitat. Com a ciutadans europeus hem adquirit nous drets i se’ns han obert portes noves. Avui podem viatjar, treballar i estudiar a vint-i-set països diferents, en els quals gaudim dels mateixos drets que els seus nacionals. La pertinença a la UE ha suposat una infinitat d’avantatges que serien impensables si no forméssim part d’aquesta comunitat. Encara que només sigui per tota la solidaritat rebuda, no creus que val la pena participar activament en la construcció d’Europa?

Sabies que…?La Unió Europea és el donant número 1 en Cooperació al Desenvolupament i Ajuda Humanitària de tot el món; mitjançant projectes de primera necessitat com aigua potable, però també de comerç i d’obertura de fronteres. De fet, a títol individual, els nou primers països que més assisteixen amb ajuda humanitària en relació amb el seu PIB pertanyen a la Unió Europea.

Els Objectius del Mil·lenni són vuit propòsits de desenvolupament humà fixats l’any 2000 pels 189 països membres de les Nacions Unides.

Els propòsits són:

•Eradicarlapobresaextremailafam.

•Aconseguirl’ensenyamentprimariuniversal.

•Promourelaigualtatdegènereil’autonomiadeladona

•Reduirlamortalitatinfantil

•Millorarlasalutmaterna.

•CombatreelVIHialtresmalalties.

•Garantirlasostenibilitatdelmediambient

•Fomentarunaassociaciómundialperaldesenvolupament.

Per aconseguir tals propòsits, la Comissió Europea compta amb una Direcció General de Desenvolupament i Cooperació (Europeaid) i amb diferents projectes com, per exemple, el Programa per al Canvi.

La Unió Europea compta en els seus pressupostos amb uns instruments de flexibilitat per a casos d’emergència com desastres naturals, tant a la UE com fora; partides necessàries no previstes inicialment o per combatre conseqüències de la globalització. Aquests instruments són el Fons Europeu de Solidaritat, la Reserva d’Ajuda d’Emergència, l’Instrument de Flexibilitat i el Fons Europeu d’Ajustament de la Globalització.

89

Catalunya suma amb EuropaSi en alguna cosa semblen estar d’acord darrerament tant els partidaris d’una possible independència de Catalunya com els partidaris d’altres vies d’autogovern és que ningú no vol que Catalunya pugui acabar algun dia fora de la Unió Europea.

Catalunya ha estat sempre un país proper a Europa. Europeista, diria jo. Per història, per cultura, per valors, per proximitat a la frontera francesa, per sentiment, per ànima. Molts catalans se senten més europeus que espanyols, d’això no n’hi ha cap dubte. I més enllà del cor, Catalunya ha estat sempre una de les àrees d’Europa més dinàmiques econòmicament. Ha estat motor de creixement i ha construït Europa, conjuntament amb d’altres nacions.

Algunes veus institucionals europees ja han manifestat que una Catalunya independent quedaria, d’entrada, fora de la Unió Europea. És difícil de predir quin hipotètic camí de retorn a Europa hauria de fer la Catalunya independent. És un exercici de ficció política, ara per ara. Però en tot cas, el que és segur és que costaria entendre una Catalunya fora de la Unió. I no només perquè Catalunya s’ha pogut acollir durant tots aquests anys a fons estructurals i programes europeus que li han permès, per exemple, cofinançar grans infraestructures com l’ampliació de l’aeroport del Prat, la connexió de l’AVE de Barcelona a França, protegir parcs naturals o fer grans inversions culturals, sinó perquè a Europa, Catalunya té el seu mercat natural, la seva principal via d’internacionalització.

19

90

Europa amb Catalunya guanya. I Catalunya amb Europa, també. L’interès no és només en una direcció, és bidireccional. Durant els darrers 28 anys, Catalunya —com d’altres regions, nacionalitats i nacions d’Europa— ha estat un dels pilars de la construcció europea. Catalunya sempre ha mirat cap a Europa com una realitat oberta, democràtica, cosmopolita, lliure. Com un espai econòmic, cultural i identitari molt propi. Del qual ha tret, històricament, coses bones.

Perquè amb Europa, Catalunya guanya.

Sabies que…?En el rànquing de les regions més productives segons el PIB, Catalunya ocupa la 64a posició mundial, i és la primera a Espanya i la desena a Europa. És un dels motors industrials del continent i una de les regions més dinàmiques econòmicament, amb un PIB per càpita superior a la mitjana europea.

El català, malgrat ser la novena llengua a la Unió Europea, no és una llengua oficial de les institucions europees, però sí que està reconegut com a llengua de comunicació. Per això mateix, qualsevol ciutadà pot dirigir-se en català per escrit a qualsevol organisme com el Parlament Europeu, el Comitè de les Regions o el Defensor del Poble Europeu i té dret a rebre una resposta en aquesta mateixa llengua.

93

Europa lluita contra el canvi climàticEl capítol nou aborda temes mediambientals, molt centrat, però, en temes de protecció d’espais. Aquest capítol se centra en quelcom que afecta de manera molt directa el benestar del planeta: el canvi climàtic.

És cert que de tornados, tifons, huracans i sequeres sempre n’hi ha hagut, però sembla que des de fa uns anys aquests fenòmens tendeixen a concentrar-se en unes mateixes àrees geogràfiques.

Casos com el tifó de Filipines, de novembre de l’any 2013, es repetiran amb més freqüència en el futur si no consensuem mesures preventives per acabar amb la degradació de la capa d’ozó, la desforestació, el desglaç, etc.

Fa molts anys que la Unió Europea s’ha compromès en aquesta lluita, tant a escala europea, com internacional, figura entre les prioritats del seu programa i queda reflectida en la seva política climàtica. A més, ha integrat el control dels gasos d’efecte hivernacle en el conjunt dels seus àmbits d’actuació per assolir els següents objectius:

1. Consumir de manera més racional una energia menys contaminant

2. Disposar de mitjans de transport més nets i equilibrats

20

94

3. Responsabilitzar les empreses sense posar en perill la seva competitivitat

4. Obrar perquè l’ordenació territorial i l’agricultura estiguin al servei del medi ambient

5. Crear un entorn favorable per a la recerca i la innovació

Per això, s’han posat en marxa els següents programes:

1. Política Climàtica Comunitària (PECC: Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic)

a) La reducció dels gasos d’efecte hivernacle com a objectiu prioritari.b) La vigilància i l’adaptació a les conseqüències inevitables del canvi

climàtic (sistema GMES).c) El Protocol de Kyoto i el compromís comunitari en les negociacions

internacionals.

2. Una energia menys contaminant i més eficient (paquet Energia 2007)

a) Controlar i racionalitzar el consum d’energia gràcies a l’eficiència energètica (Llibre Verd).

b) Aconseguir que les energies renovables siguin una alternativa real i assequible.

3. Mitjans de transport més nets i equilibrats (Llibre Blanc 2001)

a) Reconciliar el transport per carretera i el transport aeri amb el medi ambient.

b) Fomentar el transport ferroviari i el transport per vies navegables, així com la intermodalitat.

4. Empreses responsabilitzades i competitives (qui contamina, paga)

5. L’agricultura i l’ordenació territorial al servei del medi ambient.

6. Crear un marc adaptat per a la innovació.

Finalment, deixo aquí la frase del prestigiós Nobel d’Economia, Paul Krugman: «El planeta es continuarà cuinant».

Som aquí per evitar-ho.

Sabies que…?A més d’aconseguir que un 20% de l’energia total sigui renovable, la UE pretén reduir en un 20% o 30%, depèn de les condicions, les reduccions de gas d’efecte hivernacle en relació a les de l’any 1990. El país que més gasos d’efecte hivernacle produeix de tota la Unió Europea és Alemanya amb un 20%.

EMISSIONS CO2 EN PERCENTATGE SOBRE EL TOTAL EUROPEU (UE + no UE) 2011

Font: eurostat

97

Europa legisla, Europa decideixÉs un fet: els estats membres cedeixen la seva sobirania en algunes matèries a la Unió Europea. Des del 1979, els tractats europeus han ampliat les competències del Parlament en l’elaboració del pressupost de la UE. També s’ha reforçat el control polític que els eurodiputats exercim sobre les altres institucions i òrgans de la Unió.

Amb el Tractat de Lisboa, en vigor des del 2009, el poder pressupostari del Parlament s’ha ampliat a totes les despeses de la UE, incloses les despeses de la Política Agrària Comuna, respecte de les quals el Consell tenia fins ara l’última paraula.

El paper legislatiu del Parlament ha augmentat considerablement: a partir d’ara, a l’hora d’elaborar lleis en la pràctica totalitat dels àmbits de competència de la UE el Parlament té el mateix pes que el Consell. Abans, els diputats adoptaven lleis dirigides bàsicament a facilitar la circulació de les persones, les mercaderies, els serveis i els capitals dins de la UE o la protecció del medi ambient i dels consumidors. Ara, el seu acord és així mateix indispensable per legislar en sectors com l’agricultura, la pesca, l’energia, el turisme, el control de les fronteres exteriors, la cooperació policial i judicial o la protecció civil.

21

98

Els ciutadans poden dirigir peticions al Parlament per presentar queixes a propòsit de l’aplicació de la legislació europea. Els diputats elegeixen un Defensor del Poble Europeu, que s’encarrega d’examinar les reclamacions en els casos de mala administració per part de les institucions i òrgans de la UE. També poden constituir comissions d’investigació si consideren que s’ha infringit el Dret europeu.

La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea recull en un mateix text els drets civils, polítics, econòmics i socials proclamats, fins aleshores, en diferents documents nacionals, europeus i internacionals. Amb caràcter vinculant des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, els diputats hi fan referència per denunciar violacions dels drets humans a la UE.

Sabies que…?El Tractat de Lisboa es va signar l’any 2007 i va entrar en vigor el desembre del 2009. El Tractat es compon d’una sèrie d’esmenes que modifiquen el Tractat de la Unió Europea i el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea –Tractat de Funcionament de la Unió Europea, d’ara endavant–. Aquests tractats, juntament amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, constitueixen la base jurídica de la Unió Europea.

La Unió Europea es regeix pel principi de subsidiarietat. Això significa que la Unió només ha d’actuar en aquells àmbits on la seva acció sigui estrictament més efectiva que la acció nacional dels estats membres.

La codecisió va ser introduïda l’any 1992 amb el Tractat de Maastricht com a procediment, i la última modificació es va produir en el Tractat de Lisboa, a partir del qual es passa a anomenar procediment legislatiu ordinari. El Tractat atorga al Parlament i al Consell el mateix pes decisori i legislatiu.


http://www.parlament.cat/activitat/Tractats_UE_web_CA.pdf

101

Europa treballa per frenar l’augment dels extremismesEvitar el ressorgiment del nazisme, del racisme, de la xenofòbia i de l’antieuropeisme forma part de les polítiques de la Unió Europea i dels estats membres.

Nikolaos Michaloliakos (Alba Daurada, Grècia), Marine Le Pen (Front Nacional, França), Nick Griffin (BNP, Regne Unit), Geert Wilders (PVV, Països Baixos), Heinz Christian Strache (FPO, Àustria), Timo Soini (Veritables Finlandesos, Finlàndia), Corneliu Vadim Tudor (Gran Romania, Romania), Kristian Thulesen Dahl (Partit del Poble Danès, Dinamarca) o Gábor Vona (Moviment per una Hongria Millor, Hongria) són els màxims exponents del populisme europeu centrat en la idea «els que vénen de fora ens foten el pa».

La veritat és que —de moment— ni Catalunya ni Espanya acullen moviments socials comparables i significatius, més enllà d’alguns grups molt minoritaris. A més, la majoria de grups «ultra» de la Península són bàsicament nostàlgics del franquisme i de l’«España Una…», no es tracta tant de grups xenòfobs o moviments antiimmigració.

Es pot entendre que en un moment de crisi com el que vivim ara s’estenguin els moviments populistes i euroescèptics. La filosofia centrada en el fet que «abans ens anava millor» sempre troba adeptes, ja que moltes vegades la plantegen com a axiomàtica . El problema és que els líders populistes tenen el seu millor combustible,

22

102

precisament, en els períodes de recessió. Quan les coses van bé, ningú no dóna valor a les consignes de Le Pen, només cal fer una ullada a les hemeroteques per veure-ho.

En el Parlament Europeu es treballava des de l’Observatori Europeu del Racisme i la Xenofòbia, en funcionament des del 1997, però que l’any 2007 es va substituir per l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. La missió de l’Observatori era facilitar a la Comunitat i als seus estats membres dades objectives, fiables i comparables a nivell europeu sobre els fenòmens del racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme, que els poguessin ser d’utilitat quan, en els àmbits de les seves competències respectives, adoptessin o definissin accions.

Sóc conscient que queda molt per fer, però la clau, com gairebé sempre, és a les urnes.

Sabies que…?Plataforma per Catalunya, un partit polític d’ultradreta populista en contra de la immigració, va obtenir 5.000 vots a les eleccions autonòmiques del 2003; 75.321 a les del 2010 i 60.142 a les del 2012. Per sort, mai no ha arribat a obtenir representació parlamentària.

Precisament, la Unió Europea va néixer com a conseqüència directa de les dues guerres mundials consecutives iniciades al cor d’Europa, per evitar que tal horror es repetís. Els primers apropaments entre els països fundadors van ser de caire comercial, però amb una finalitat de pau.


http://fra.europa.eu/en http://www.movimientocontralaintolerancia.com/

105

Europa lluita contra la crisi econòmicaFa temps que se sent parlar de «brots verds», tot i que quan un posa el punt de mira en l’Europa del sud, sembla que només es vegin zones desèrtiques. Els diferents estats membres de la UE, però, estan sortint de la crisi a ritmes molt diferents. És més, alguns com Alemanya (motor d’Europa) han deixat enrere la recessió i presenten un superàvit en els seus comptes públics.

El fet de moure’s a diferents velocitats és normal. No és el mateix tenir una taxa d’atur del 20%, que tenir-la del 8%. Amb una taxa d’atur menor, els pressupostos d’atenció social són menors, fet que permet destinar recursos al creixement i a la innovació.

Un estat com l’espanyol, a més, arrossega un dèficit i un deute que impedeixen el creixement a la mateixa velocitat que els seus veïns del nord. Si a això se suma la major taxa d’atur coneguda, el ritme desaccelerat està servit.

Però una cosa és clara, a Catalunya i a Espanya els serà més fàcil sortir de la crisi amb Europa que no pas sense. Si als nostres amics britànics o alemanys els va bé, augmentarà el consum de les famílies, i això a mig i llarg termini significa un auge de les nostres exportacions.

23

106

Des del Parlament també es vetlla per l’equilibri pressupostari, i de la mateixa manera que un país amb un enorme deute rep una reprimenda en forma de «retallades», un país amb superàvit com Alemanya també rep advertències de la UE perquè augmenti els seus salaris mínims i així promoure una millora en el consum familiar.

La paraula clau és equilibri, i això implica, en teoria, un «principi de vasos comunicants». És a dir, que el Parlament Europeu sempre serà més sensible a ajudar els estats que més ho necessitin. És un principi de solidaritat que s’aplica des de la formació de la Unió.

Ja ho diu el refranyer popular, la unió fa la força.

Sabies que…?

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

EU28 10,1% 9,8% 9,1% 8,0% 7,6% 9,0% 9,6% 9,8% 10,6%

Bèlgica 9,5% 9,5% 9,3% 8,5% 7,6% 8,1% 8,5% 7,2% 7,4%

Dinamarca 6,0% 5,3% 4,5% 4,2% 3,8% 5,3% 6,5% 7,4% 7,6%

Alemanya 10,2% 11,0% 10,2% 8,8% 7,7% 7,3% 6,6% 5,6% 5,2%

Irlanda 4,0% 4,1% 4,3% 4,3% 4,9% 8,2% 9,9% 10,8% 11,0%

Grècia 16,2% 15,3% 13,6% 12,8% 11,4% 13,2% 16,2% 21,4% 28,1%

Espanya 14,8% 12,2% 11,6% 10,9% 13,0% 18,4% 20,5% 22,2% 25,4%

França 10,3% 10,3% 10,1% 9,0% 8,4% 9,8% 10,1% 10,2% 10,4%

Itàlia 10,5% 10,1% 8,8% 7,9% 8,5% 9,3% 9,7% 9,6% 11,9%

L’entrada d’Espanya a la Unió Europea l’any 1986 va significar un gran pas endavant en l’economia i la situació política espanyola. El creixement registrat va ser substancialment superior al dels onze estats membres anteriors.

En tots aquests anys, els beneficis de pertànyer a la Unió Europea han estat notables: augment de la inversió estrangera i del flux comercial; rebuda de fons europeus d’una mitjana del 0,8% del PIB espanyol; increment de la mobilitat laboral i creació de llocs de treball.

En 25 anys, Espanya ha rebut més diners que tota Europa amb el Pla Marshall. Si la UE ha estat un motor per Espanya durant tots aquests anys, per què no ho ha de ser d’ara endavant?

TAXES D’ATUR

Font: eurostat

109

Europa vol ciutadans amb veu i votEn les eleccions europees es trien els diputats del Parlament Europeu, l’assemblea parlamentària de la Unió Europea.

Des del 1979, aquestes eleccions tenen lloc cada cinc anys. Fins ara, el sistema electoral de cada Estat membre és definit per cada govern nacional, però, abans de les eleccions del 2004, els estats van haver d’aplicar una directiva que preveia certa homogeneïtzació.

Tenen dret de vot actiu tots els ciutadans de la Unió Europea a partir dels 18 anys. Cada ciutadà pot votar a l’estat de residència o en l’estat de la seva nacionalitat.

Com funciona?

Els eurodiputats es trien en cada Estat membre per separat. La presentació de candidats està reservada als partits polítics nacionals. No obstant això, els partits de diferents estats, però amb la mateixa ideologia política, solen aliar-se i formar partits polítics a escala europea, els nuclis dels grups parlamentaris al Parlament Europeu.

Després de les eleccions, els diputats elegits poden participar en un grup parlamentari al Parlament Europeu, però també poden exercir el seu mandat com a independents. La formació d’un grup parlamentari exigeix un mínim de 25 diputats de com a mínim una quarta part dels estats membres.

Des de principis dels anys 90 (Tractat de Maastricht, el 1992), el poder del Parlament

24

110

Europeu davant de les altres institucions de la Unió Europea —sobretot, el Consell de Ministres— ha augmentat notablement. No obstant això, segueix sent menor del que té un parlament nacional enfront d’un govern nacional. Però des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa el 2009, el Parlament Europeu ha esdevingut codecisori en quasi la totalitat de matèries. Avui, el Parlament Europeu, és el parlament més important de tota la Unió Europea, per damunt de cap parlament d’un Estat membre. Malgrat això, en gairebé tots els estat membres, la participació electoral a les eleccions europees és bastant menor que la de les eleccions generals nacionals, la qual cosa a vegades afavoreix grups d’ideologia populista o extremista.

Quan se celebren les pròximes eleccions al Parlament Europeu?

Tindran lloc entre el 22 i el 25 de maig de 2014. A Espanya se celebraran el diumenge 25 de maig.

La incongruència catalana

Curiosament, el poble català sempre ha presumit de ser proeuropeista. No obstant això, en les últimes eleccions al Parlament Europeu del 2009, l’abstenció de l’Estat espanyol va ser del 54%, i la de Catalunya va ser del 62,46%, molt superior.

Sens dubte, afrontem el gran repte de millorar aquesta participació. Els polítics tenim molt a veure a l’hora d’explicar què és i per què és important Europa. Espero que aquest recull d’articles ajudi a aclarir els conceptes.

Sabies que…?

COMPOSICIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU ABANS I DESPRÉS DEL TRACTAT DE LISBOA


http://www.europarlbarcelona.eu/ca/home.html

Font: euroepan parliament

113

Europa és participació i democràciaEn el capítol anterior, parlava d’un nivell d’abstenció del 62,5% a Catalunya les passades eleccions europees del 2009. En altres paraules, de cada 100 persones amb dret a vot, només van passar per les urnes 38, un nivell rècord de baixa participació.

Estic d’acord en l’anàlisi dels motius de l’abstenció del periodista i escriptor Lluís Foix:

1. La primera és que la política té la seva pròpia dinàmica, les coses van relativament bé, no hi ha pors i, com a conseqüència, no cal anar a votar. Molts ho analitzen així als Estats Units, on la participació en les eleccions presidencials frega el 50%.

2. L’altra interpretació és menys optimista. Quan els ciutadans no van a votar és perquè no esperen gaire de la política, no creuen en els polítics i creuen que acudir a les urnes no canvia res.

No obstant això, en el cas d’Europa, jo afegiria una raó més: el desconeixement generalitzat de les competències del Parlament Europeu i el seu impacte en la vida dels ciutadans d’Europa.

25

114

La veritat és que l’abstenció debilita la democràcia i, en aquest cas, debilita Europa, ja que una participació baixa facilita l’entrada de grups populistes de caràcter racista, xenòfob, feixista o antisistema.

Al llarg d’aquests articles, hem parlat de les moltes competències d’Europa, de salut, d’educació, de valors, de medi ambient, de drets humans, de mobilitat, de llibertats civils, d’innovació, d’avantatges per a les PIME, de política agrària, d’energies renovables, de solidaritat…

Crec que, arribats a aquest punt, val la pena recordar totes les persones que van donar la seva carrera i la seva vida pel projecte d’una Europa unida, per un espai de 500 milions de persones amb molts vincles comuns, però amb la riquesa local de tantes llengües i cultures.

Valdria la pena homenatjar persones com Robert Schuman, Konrad Adenauer, Jean Monnet, Alcide de Gasperi, Winston Churchill, Helmut Kohl, François Miterrand, Jacques Delors, Felipe González, Wilfried Martens, Giulio Andreotti i molts altres que han fet possible que avui siguem ciutadans europeus de ple dret.

I el millor homenatge, no en tinc cap dubte, és passar per les urnes el proper 25 de maig, perquè Europa és democràcia.

Sabies que…?L’Oficina pel Foment de la Democràcia Parlamentària dóna suport al desenvolupa–ment parlamentari de les democràcies noves i emergents, i la seva acció es dirigeix als seus funcionaris i diputats.

Un dels criteris d’adhesió a la Unió Europea, conegut com a criteris de Copenhage, és el criteri polític, el qual dictamina que el nou país membre ha de tenir unes institucions democràtiques estables que garanteixin l’Estat de dret, el respecte als drets humans i el respecte a les minories. Per exemple, Espanya va demanar adherir-se a la Comunitat Econòmica Europea l’any 1962, quan encara s’estava sota la dictadura franquista. Aquesta petició va ser denegada ipso facto. Més tard, ja en l’època de la transició política cap a la democràcia, Espanya va iniciar negociacions amb la UE una altra vegada i va haver d’anar ajustant-se als requisits, fins que l’1 de gener de 1986 entrava en vigor l’Acta d’Adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees.

La Iniciativa Ciutadana Europea permet que tu, com a ciutadà europeu, participis directament en el desenvolupament de les polítiques de la UE. El procediment és ben senzill: o bé t’adhereixes a iniciatives ciutadanes ja presentades o en presentes una. Quan la iniciativa en qüestió rep el suport d’un milió de ciutadans de com a mínim set estats membres, en un període d’un any, la inicitiva arriba a les mans de la Comissió Europea, la qual té l’obligació de presentar una proposta de legislació.


http://europa.eu/europedirect/index_es.htm

117

What the heck is Europe doing for me?25 practical answers

From Reus to BrusselsBorn in Reus (Catalonia) in 1969, Salvador Sedó i Alabart is member of Unió Democràtica de Catalunya —UDC— (Democratic Union of Catalonia) since 1985. He started his political career in the Unió de Joves, the UDC youth branch and he was its President (1993-1995) and its secretary general (1995-1996). Since his youth, he was interested in Europeanism so he joined the European Christian Democrat Youth, where he was member of the executive board, as well as member of the Bureau of the European Youth Forum and of the Advisory Council of Youth of the Council of Europe.

Later on, in 1997, he was appointed Executive Secretary of International Relations of Unió Democràtica de Catalunya, and since 2012, he is also member of the National Executive Committee of Convergència i Unió.

Apart from politics, he studied a Bachelor degree in Industrial Engineering at the Barcelona University and afterwards, he took a master in Leadership and Public Management at the IESE Business School. He is member of the Technical Industrial Engineers Association in Tarragona and he is currently the President of NISIROS SL, a business and engineering consulting he founded.

He is vice-president of SME Europe, an organization founded by the European People’s Party which drives the small and medium enterprises and Member of the European Parliament since December 2011.

He is member of the ITRE Committee (Industry, Research and Energy), and substitute in the LIBE Committee (Civil Liberties, Justice and Home Affairs). He is also member of the Delegation for relations with South Africa, and substitute in the Delegation for relations with the countries of South Asia.

English version

118

IntroductionWe are more than 500 million European citizens who are directly affected by what is decided in Strasbourg. What Europe decides is highly and increasingly important, especially since 2009, when the Parliament becomes co-decision maker together with the European Council regarding legislative and budget issues.

The political disaffection and economic crisis that we are starting to overcome cannot hide the importance of Europe. European integration is a project that cannot be left in the hands of the Member States governments. The voice of European citizens is represented by its MEPs. There are many compelling reasons for participating and mobilising; now more than ever.

In this book you will find 25 pills to better understand Europe from a practical perspective. The title “What the heck is Europe doing for me?” highlights the practical spirit that I wanted to give to this book.

Behind each chapter you will find useful information about how to handle the European Administration: resources, contact forms, requests for assistance or aggregates and markets within the European Union.

I hope you find it useful.

Salvador Sedó Alabart MEP

(01) Europe concerns you much more than you thinkThe latest Euro-barometer that collects the opinion of nearly 27,000 Europeans showed that 66% of respondents say they are few or not at all interested in European affairs.

Moreover, nearly 40% have a very or fairly negative image of the European Parliament, although more than half of respondents recognize that its activity is few or not at all known.

However, nearly 70% of these respondents say that they would like that the European Parliament has a bigger role. With 55% of abstainers Spain is the seventeenth country in the ranking of abstention among the 27 EU countries, and 40% of abstainers say they do not vote in the European elections because they do not trust it or they are not interested in politics.

That is: “I’m not interested in Europe, but I do not know what it does”. “I do not trust in politics but I would like that the Parliament has a bigger role”. It seems clear that these contradictions are the basis of abstention around the European elections: a lack of awareness about what is decided in Strasbourg and Brussels is added to a general disregard towards politics, as it happens with the cabinet meeting in Madrid or with the Catalan government in Barcelona.

Since the bailout in summer 2012, there are people who still deny the powerful European Union exclusive competences in economic and financial matters. There are dozens of examples by looking at the vast range of exclusive and shared competences of the EU that show the direct influence of what is decided in Brussels, Strasbourg or in the EU cabinet meetings about your daily life and those who surround you.

Europe concerns you more than what you perceive. Europe concerns you in such important issues as monetary policy, common commercial policy, policies for economic growth and job creation, international agreements, the

119

common agricultural policy, the environment, the energy or in custom unions. But it also concerns you in daily topics:

• Yourshoppingbasket: Indirectlyandbeyondthe supply and demand, for example, who do you think that fixes the price of milk by means of producer aids? It is Europe.

• Your job:whoinvests44%oftheEUbudgetin economic growth and job creation? It is he European Parliament.

• Your easiness to move, to study and towork in Europe: since 1995, the Schengen Agreement allows you moving throughout the European Union. It ratifies many courses and it allows you finding new opportunities to pursue your life projects in other European states as if you were at home.

• Yourhealthandfoodsafety:didyouknowthatthe European Parliament has established rules to ensure clear and common labelling throughout Europe?

• Your consumer rights: it has been no oneelse than the European Parliament who has forced mobile telecommunication companies to reduce bills for calls and text messages between countries, as another example.

• Cleanliness, sustainability and conservationof your environment: Did you know that the European Parliament spends 39% of its budget to conserve and manage natural resources? And that Europe is the worldwide macroregion that has implemented more rules to fight against global warming?

• Your basic rights as a European citizen: theEuropean Union Agency for Fundamental Rights and the Court of Justice of the European Union also safeguard your rights beyond local and national courts. Europe defends you.

These are some specific issues that the European Parliament does, legislates or budgets in order to make your life easier; but move on…

(02) Europe offers you the right and duty to exercise as a European citizenThe right to vote has been a long-standing demand in Europe. Suffragism, which claimed for the women’s free vote, was born in the 1840s in the US, but it was in the UK, at the end of the twentieth century, and in the rest of Europe where it had more repercussion on.

For a long time, the right to vote has been a struggle for many European people. During the Republic there were suffragettes in Catalonia too. However, dictatorship arrived with the loss of free and universal vote. Many generations of men and women fought hard to recover this right and some of them even died.

This is why it is important not to trivialize the right to vote. Of course it is not a compulsory duty, but it should be an inescapable democratic practice. Abstention weakens democracies and often favours totalitarianisms. Voting is a right of European citizenship and it is one of the most important.

Specifically, in addition to the right to move and reside freely in any European country, to ask for political asylum, to ask requests to the European Parliament, to ask for protection to the European Ombudsman or to write to any other European institution, European citizens have “the right to vote and to stand as a candidate in elections to the European Parliament and in municipal elections in the Member State in which they reside, under the same conditions as nationals of that State”.

The most abstained elections are always the European ones. In the last elections in 2009, Catalonia broke all abstention records as only 37.54% of Catalan people voted. In Europe, more than half percent of citizen did not vote. There are a lot of reasons and they have to do with disaffection towards politics, the people’s feeling of distancing towards their political

120

representatives. I dare say that they also have to do with the ignorance about what is done and decided in Europe and why.

This is why we —MEPs¬— are devoted to explain it in our country. We spend time to render, to get closer and to listen to people’s daily worries, so we transfer to the European Parliament our fellow citizens’ requests.

Despite the fact that politicians are discredited, with neither political parties nor parliaments there is no democracy. People have to be listened but the popular representation needs to be expressed in the Parliament.

Exercising the right to vote should be a duty because, among other things, if you do not vote somebody else will decide for you. You are the protagonist of the Europe you want, so your vote is not indifferent, you have the right to. This is one of the most important reasons why it is significant to participate in Europe building process.

(03) Europe legally protects youHow many times have you heard “this issue comes from Brussels”? Although most of people are not aware of it, certainly a lot of issues are legislated in Brussels or Luxembourg, where the Court of Justice of the European Union is located.

What is important to know is that the community law prevail over the national law. This means that when a state law contradicts a community law, the national one is suspended as was established in the sentence Costa against ENEL of 15 July 1964.

What does this principle mean? It means that the community law takes precedence over the member state legislation. This is used in rules, resolutions, recommendations,

decrees, regulations or whatever. So European guidelines are compulsory for the European Union states, but each country can decide the way and means to make them real. This is why there are dozens of professional lobbies in Brussels, which pretend to be close to who decides about the law and regulations that affect their states or customers.

Cases in which there are contradictions between national and community legislation can be recalled. One of these was the directive on fireworks regulation that had to be applied by the Valencian and the Spanish government from 2008. It meant so many fines for Valencian citizens during the “Fallas” celebration. Recently, Europe has declared that the Spanish law on eviction was abusive and illegal.

We could find more examples about how the Court of Justice has changed rules at home, for better or worse depending on the point of view. But if the community law prevails over our law and we can appeal to the Court of Justice as a last resort, it is worth knowing what is decided in Strasbourg; as well as influencing on what is legislated and how. Anyway, it directly affects us.

(04) Europe is one of the biggest economic powers in the worldNowadays we live in a globalized economy. Transactions are done worldwide and economic superpowers determine the rules. The European Union is a top commercial power together with the US and China.

The EU GDP in 2012 was nearly 13 million, higher than the US one. Europe only has 7% of the worldwide population, but its trade with the rest of the world means about 20% of its imports and exports.

Despite that the trade has suffered the effects

121

of the economic recession; the EU is still the main exporter power (15.4% of the worldwide exports in 2012) in front of China (13.4%) and the US (10.5%). The European Union was also the main exporter in 2011 (16.4%) in front of the US (15.5%) and China (11.9%).

The strength of China, India (Asia in general) or some South American countries such as Brazil, Peru and Colombia, among other growing economies, is moving the board. The geostrategic zone of influence is being moved from West to East. But Europe, as an economic reality, not only withstands despite the crisis but also keeps the leadership of the biggest worldwide economic superpower.

In this context, Europe cannot be careless: today the economic decisions are made in New York, London, Hong Kong, Beijing and Brussels; neither in Madrid nor Barcelona.

Brussels is a big centre of economic decisions; this is the reason why there are lobbies offices from all Europe, employers’ representatives, trade unions, associations and NGOs. Brussels is where things happen, so you should know what it is decided and take part in.

This is another good reason to participate in the European elections in May 2014: it also affects our pocket.

(05) Europe has its own basic values“Soft values for hard times”, a good article published some years ago by the Lluís Carulla Foundation and ESADE as the result of the European Values Study, has fallen again into my hands. While I was re-reading it, I ratified again that the Catalan values (even the most recent ones) are very European values.

The survey was done in 2009, when we fully were in the economic crisis, and it said that the

Catalan society is more individualist, liberal, tolerant, plural and democratic. It is also freer and more demanding and it is still in a self-determination process as a nation. Moreover, Catalan people want to conquer all daily life fields to adapt them to their preferences and to appropriate them. They always respect if other people act differently; do and let do as a tolerance value regarding difference.

Other Catalan and European values are freedom, liberalism, respect, cosmopolitanism, solidarity, Christian roots, citizenship, civility or democracy. Catalonia has always looked at Europe more than at Spain. It has looked more at the North than at the South. Catalonia has identified itself with the European cause since the beginning. For many reasons, Catalonia has always been proud of its Europeanism; some of these reasons are that Europe has always been an example of excellence and modernization for Catalonia. Or that Catalonia has had a strong sense of belonging to Europe and it has been part of its building. We share interests, needs and neighbourhood with lots of European nations as well as we share the idea of the European subsidiarity, the principle of autonomy and self-determination. Therefore, any affair has to be solved by the closest (law, political or economic) authority to the object of the issue.

Catalan people have lots of reasons for feeling European. Most of us share lots of projects, but we mainly share values. Only for this motive, or exactly for this motive, it is worth being part of the European project.

(06) UE covers you with the 112 emergency phone number and the medical cardTwo more reasons that directly affect our heath and security are the 112 emergency phone

122

number and the medical card, so it is worth voting in the European elections.

In 2004 Europe started introducing the European medical card and in 2008 set in motion the European emergency phone number: two common medical and emergency covers that are valid in all the European Union countries.

Moreover, according to the European tele–communication regulation, the 112 emergency phone number is free and you can call with mobile phones or line lands to be in contact with all kind of emergency services: ambulances, firefighters and police. When somebody in any part of Europe calls the 112, an operator who is specially prepared answers the call. Depending on how each country organizes emergencies, the operator manages himself the request or he transfers it to the most appropriate emergency service. Operators are able to georeference the call origin and they can answer in the own language, apart from answering in French and English.

Although the 112 number does not replace the national emergency numbers, in many countries they coexist. In others such as Denmark, Finland, Netherlands, Portugal, Sweden, Malta or Romania, the 112 emergency phone number is the main one. It is also the main phone number in Catalonia. For this reason, the fact that only 25% of respondents know this number is amazing, because together with the Euro it is one of the EU most common good or services. The European medical card is a free card that allow you gaining access to the public health related assistance (needed for any medical motives) during a temporary stay in any of the 28 EU member states and in Island, Liechtenstein, Norway and Switzerland in the same conditions and the same cost than people insured in that country. This card is issued by the Social Security of each country but it is not an alternative to the travel insurance because it does not cover the private medical aid or costs such as the return flight and the loss or stolen goods. It does not guarantee a free health

service but it allow you travelling around the EU knowing that in an emergency you will receive a public health treatment wherever you are.

These are two more reasons to believe that the European Parliament does something else than debating or receiving European high dignitaries: it watches over your health and your security thanks to the universal aid services.

(07) Europe invests in your education and trainingThe European Lifelong Learning Programme is another reason to believe in Europe. It is not a minor fact that at the end of the period 2007-2013, the EU allocated nearly 13,000 million Euros to learning and education through life, to exchanging and to the mobility of university students and vocational training trainees all over Europe. Almost everybody has heard about the Erasmus programme, which was created in 1987 and has accept more than 2.5 million students and teachers of all Europe, but few people know that apart from this programme, the Lifelong Learning Programme funds three more programmes: Comenius, Leonardo da Vinci and Grundtvig.

All programmes cover the education and training period and reward projects that increase the students’ mobility and encourage bilateral and multilateral associations or that improve the quality and innovation of the educational and training system. In chronological order, depending on the educational state, the European Lifelong Learning Programme contains the Comenius programme, which deals with the educational and training needs during the pre-school, the primary and the secondary education; the Erasmus programme that covers the formal higher education and students’ internships in companies; the Leonardo da Vinci programme is aimed at vocational training students, and

123

the Grundtvig programme deals with the adults’ education and training.

It is important to know that these four European Lifelong Learning Programme mainstays have a fifth cross programme that promotes four activities: co-operation and innovation in continuous learning (investigation projects and study visits for teachers and vocational training teachers); promotion of the language learning; development of the e-learning and 2.0 education, and broadcasting results and best practices.

There is also a complement for all these actions: the Jean Monnet programme, which helps institutions and educational activities guided to the European integration. With these programmes and the investment done, the European Union has demonstrated that education and training are some of its basic foundations. As a European citizen, you or your children can use them. Don’t you think that an educational and training continuous complement in a cosmopolitan and open context is a good reason to believe in Europe? I think so.

(08) Europe watches over Human RightsDuring 2013, there had been two examples of the impact that resolutions of the European Court of Human Rights had: in October 16th 2013, the Court admitted again that the Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (Movement of Mortgage Victims) was right and stopped a building eviction in Salt, where 16 families were living. Some days later, the same Court rejected an appeal filed by the Spanish government against the sentence that last July admitted that the terrorist member of ETA, Inés del Río, was right and the Court forced to repeal the named Parot Doctrine. The Doctrine was created by the Supreme Court of Spain in order to prolong the prison sentence until almost

the life imprisonment for terrorist members or criminals with serious prison sentences.

The immediate consequence of this last resolution is that Inés del Río has release from prison as well as other terrorist member of ETA, who were condemned for terrorism crimes.

Without commenting the European Court of Human Rights resolutions, it is right that it pronounces about issues that affect national justices, up to the point that it questions very latest matters which are socially polemics as these two examples.

The European Court of Human Rights depends on the European Council, which is the maximum judicial authority to ensure Human Rights and fundamental freedoms all over Europe. It is an international Court, so any person that considers himself a victim of a violation of rights included in the Convention for the Protection of Human Rights and Fundamental Freedoms or any of its additional protocols can ask protection to the European Court of Human Rights.

In practice, this Convention is a Treaty that the 47 European Council member states agreed to respect and to execute its sentences, which are enforceable and supervised by the European Council of Ministers, the decision-making authority of the European Council.

The European justice rules our country and it has practical effects on the national and local justice. So, it rules over each citizen that considers that his human rights have been damaged.

This is again another good reason to participate actively in the reality named Europe.

(09) Europe protects the environmentAnother reason to consider that participate in the European integration is interesting is the

124

protection of our environment. Without the European influence during all this years, it would be difficult to imagine that 30% of the Spanish territory would be environmentally protected. Perhaps this is the most obvious effect of the guideline that allows creating the Nature 2000 network of European natural areas with special environmental protection. In Catalonia it means 1,060,000 land hectares and about 30% of the Catalan territory.

In any case, during the last decades, the European Parliament has set high standards on member states demands related to the environmental impact, the access to information, the water management and other environmentally sensitive issues. Those issues have clearly contributed to have territories especially careful with environment and sustainability in many parts of Europe, including Catalonia.

The environment protection is one of the European Union main focuses. Life+ is an instrument used by the European Union to fund environmental conservation projects. It was created in 1992, so it celebrated its 20th anniversary in 2012, and from then on it has cooperated in nearly 3,000 projects. It invested nearly 2,000 million Euros until 2007 and it is planned that it will invest 3,000 million more in the period 2014-2020. The planned budget in 2013 for Spain is 27,346,823 Euros, about 10% of the total budget.

Where does this money go? It is managed by the Spanish Ministry of Agriculture and the Catalan Department of Agriculture and it is devoted to protect our maritime areas, our forests, rivers and nature reserves and to develop urban and rural surroundings sustainably, from mitigating the climatic change to urban residues, water use, waste water air quality and contamination projects, etc.

The EU clear and unanimous standard is the real and effective protection of the environment. The water we drink, the air we breathe, the

beaches we enjoy, the forest where we walk through are, to a large extent, areas with environment quality thanks to the EU action. Don’t think that it is worth continuing to bank on our continent sustainability?

(10) Europe defends your consumer rightsOne of the most active policies of the European Union is the protection of consumer rights. Recently, the European Parliament has passed a new law that aims at ending with the excess of mortgage grants that has caused the real estate bubble in Spain or in Ireland and at improving the consumer protections in front of evictions in case of non-payment.

This is one of the rules that the European Commission has passes thinking on the consumer rights, which is one of the funda–mental values for the development of European policies; as it has been duly reflected in its legislation and practices since many years.

The European Consumer Centres were created in 2005 and they try to improve the consumer confidence in the cross-border trade, so Europe becomes a unique market where rules and purchase uses are the same wherever you buy.

The following aspects are legislated and considered in the European consumer policy: buying what you want and where you want all over Europe with neither limitation nor additional fees; returning defective or broken down products and being refunded; ensuring the complete food security of all products sold in Europe; having the whole information about food ingredients in labels, duly approved in order to know what do you buy and eat; protecting against abuses or abusive contractual clauses, the small print which sadly appears in some financial products (for example, abuses in the

125

mortgages) or being able to change your opinion when buying at home or on the Internet.

Protecting the European consumer also includes aiding him to compare and analyse prices with all the needed information to make a decision; the prohibition of any kind of advertising designed to swindle or mislead consumers; the protection against unexpected changes, overbooking or bankrupts of tour operators; and a possible compensation for cross-border disputes. There are many actions to protect consumers in Europe, which are very strict, so the saying “the consumer (in Europe) is always right” is true. Being right or not, Europe provides you with all kind of tools to make your rights respected and listened.

(11) Europe is an area without bordersIt has been twenty-seven years since the Schengen Agreement, which created an area without borders among members of the European Economic Community, was signed. In practice, this agreement meant that all European citizens could move freely throughout the community territory. These are the current members of the Schengen Area: all EU states (except for Great Britain, Ireland, and Cyprus) and some non-EU countries such as Island, Norway, Switzerland and Liechtenstein.

Freedom of movement is another reason to get involved in Europe, because European citizens have a lot of advantages, such as the elimination of inner border controls, the coordination of procedures in different customs or a common policy related to visa for short stay trips. Moreover, it speeds up procedures related to non-EU countries, which can ask for only one visa to visit all Europe instead of asking one for each country.

Travelling today along Europe is practically

as travelling in a unique country because you only your ID card in the pocket. At the same time, Schengen Agreement has favoured the European economic and cultural dynamism, mainly in the cross-border areas.

Freedom of movement in Europe also means freedom of labour movement. In this sense, the European Commission has created the EURES Job Mobility Platform, which offers vacancies in 32 European countries, manages candidate curriculum vitae, provides information about what have to be known to live and to work abroad and advice in hiring and positioning of students (there are more than 800 advisors in all Europe), as well as workers, entrepreneurs or any other citizen who wants to benefit from the principle of free movement.

(12) Europe protect your civil libertiesSome of you maybe remember that until 2009 Javier Solana was known as Mr PESC (CFSP, in English) He received this nickname when he was the High Representative for the Common Foreign and Security Policy. Since the Treaty of Lisbon in 2009, the High Representative for the Common Foreign and Security Policy is assisted by the European External Action Service.

First, it was Javier Solana and nowadays, the British Baroness Catherine Ashton. She is the most similar figure to a Minister of Foreign Affairs and Security. She develops totally strategic and needed policies about designing and displaying the (autonomous) European policy on military and defence, and she is an essential part of the European Common Foreign and Security Policy.

The Common Foreign and Security Policy made a great leap forward thanks to the Treaty of Lisbon in 2009, which allow improving toward a bigger democracy and a structured and

126

permanent cooperation among the member states. It also created the European External Action Service that manages the European foreign action in all its dimensions and principles: the Human Rights, civil liberties, democracy, rule of law, equality, solidarity, cooperation and multilateralism.

However, I think that Europe has to progress mucho more in foreign and security policy. Above all, it is needed to coordinate it and to have only one voice. Nowadays, reservations from member states are the biggest obstacle.

Paradoxically, the EU is the second worldwide power in military expense (21% of the total amount) while China, for example, devoted only 5%. It is difficult to understand that with such a high budget citizenship do not perceive the security policy. This is because there is not a common policy but a lot of home policies.

Anyway, I think those bases are well set, so the European Parliament and the European Commission have to work to reinforce them. The last European Council was mainly devoted to the security and defence policy. So, it is needed to continue betting on Europe.

(13) Europe believe in SMEs and entrepreneursHave you launched a start-up? Are you prosecuting some of the Catalan SMEs? Would you like to undertake?

The good news is that Europe supports you.

During this term of office in the European Parliament, one of my preoccupations has been motivating and facilitating the entrepreneurs and SMEs funding. As it is known, the SMEs represent 90% of the companies in Europe and they are an engine that generates growth and employment as well as innovation and internationalization.

The main objective of the Entrepreneurship 2020 Action Plan is re-launching the entrepreneurship in Europe. This Plan was suggested by the European Commission in January 2013. It is a shock plan against unemployment and for the growth in Europe (there are 25 million unemployed people and a lot of SMEs with funding problems) that tries to promote and to establish specific measures to avoid obstacles and to favour funding for entrepreneurs and SMEs within the strategic European 2020 framework, which is based on a more intelligent, sustainable and conciliatory growth.

The European competitive re/industrialization, key for definitively surviving the crisis, means supporting entrepreneurs and SMEs as well as giving access to funding, prioritizing internationalization with specific support tools and promoting entrepreneurship (for example with an Erasmus programme for young entrepreneurs). In order to answer these challenges, for the period 2014-2020, the European Commission has suggested assigning 2.300 million Euros; two thirds will be devoted to SMEs funding access. It will be the first time in history that the European Union has a specific programme for SMEs: COSME Programme. The idea is that once working, the COSME Programme helps nearly 40,000 companies each year, which will help to create about 30,000 jobs.

Moreover, the proposal that the European Commission has made to the European Council contemplates creating a great programme with funds of the European Investment Bank, the COSME Programme and Structural Funds that allow a real access to credit and mobilizing more than 10,000 million European funds. The European investment in entrepreneurship and SMEs is structural and very strong; this is a new specific and solid reason to think that it is worth participating in Europe.

127

(14) Europe promotes innovation, research and developmentIf you are a research, you have an innovative technological company, you are a professional of the research network or of the Catalan Science parks, or you are an entrepreneur from the innovation clusters, you should know that Europe together with Catalonia has recently bank on R&D as the basis of their growth strategy from now until 2020.

The technological transfer and the relationship among universities and research network, institutions and companies is a pending subject that soon could be solved thanks to the strategic bank on intelligent innovation that the European Union has done within the framework of the Horizon 2020 Programme.

Horizon 2020 contains a strategy named RIS3 or Research and Innovation Strategies for Smart Specialisation. It is promoted by the European Commission and its objective is that the member states and the European regions could identify the knowledge specializations that best match with its innovative potential according to its resources and abilities.

Catalonia has taken over the European Horizon 2020 objectives expressed in the RIS3 and has defined its own Strategies for Smart Specialisation (ECAT 2020) that is based on its specific strength and focused on innovative high level activities and added value. So, the ECAT 2020, framed in the European strategy for 2020, is the Catalan government roadmap to reactivate the economy and to re-orientate the productive sector to a smarter, more sustainable and more conciliatory economic system.

In the context of ECAT 2020, the RIS3CAT promotes the R&D as the engine to transform economically the productive fabric to a competitive and sustainable model which

promotes the employment and the social cohesion, the open innovation and the cooperation among companies, institutions, users and university, technological and research centres in order to generate new opportunities to create richness and employment and to answer social challenges.

In practice, the translation to Catalonia of the European strategy RIS3 will mean a more efficient management of the European funds and a previous condition to assume the FEDER and FEADER funds. The R&D sector (technological centres, companies, research, etc.) has a great opportunity to have access to a new European funding, taking into account that the Spanish government has frozen its investment on investigation, research and innovation and has set as an objective reaching until 2% in this sector, instead of the initial 3%.So, while Spain reduces its budget in this strategic field, Europe will noticeably increase it. Don’t you think that this is another reason to bank on Europe?

(15) Europe decides the Common Agricultural PolicyOne of the oldest and most essential policies developed since 1962 by the European Union is the Common Agricultural Policy (CAP), which manages grants given to the agricultural field to promote demand and to increase productivity.

Taking into account that 77% of the European territory is rural, that there are 12 million farmers and that agriculture together with food and agriculture industry represent 6% of the European GDP (15 million companies and 46 million jobs) it is clear how relevant is the CAP for Europe and mainly for Catalonia, where the food and agriculture sector is the first food and agriculture cluster of Europe and represents about 12% of the Spanish companies and a 17% of the Spanish GDP.

128

The CAP, which is almost always under review, has been already remodelled. This new review establishes three priorities: to ensure a viable food production, to ensure a sustainable management of natural resources and to favour a well-adjusted development in all European rural areas. Grants are devoted to help the farmers’ rent and to respect sustainable agricultural practices (70% of the budget), to support the market (10% of the budget) and to develop and modernise rural areas (20% of the budget).

This reform means that direct payments to farmers should be better pointed to sustainability and the encouragement of new vocations for young people; that management systems of the market should be easier, agiler and more efficient and that the rural development should focus on increasing its competitiveness and promoting innovation.

It will be worth staying alert to this new CAP period because as Josep Maria Pelegrí, Agriculture, Livestock and Fisheries councillor, has said and it will be suitable for Catalonia to lead contributions to the new CAP in accordance with the sector. Among others, Catalan contributions would be the following: to create an EU price observatory that provides a bigger transparency on prices in the food chain; tools to manage the market, measures to avoid price volatility and a contract among producers and distributors to agree a price that avoids sells under cost price. Likewise, it also wants to incorporate the conception of young farmers and ranchers, to recognize the women’s strategic role in the agricultural and rural field, and to establish tools to maintain this activity in Catalonia, as well as to territorialize the CAP in order that Catalonia can manage its own interests.

As it can be seen, the Catalan food and agriculture sector is crucial. So if food and agriculture policies are decided and remodelled in the European Union, don’t you think that it is important to influence and to take part in it?

(16) Europe promotes volunteerismIf you are aged between 18 and 30 and you want to know different countries, to live a cultural exchange experience while doing a voluntary task, the European Voluntary Service (EVS) is a good choice because it is one of the most noted actions in the European Youth programme.

Important fields such as cooperation for the development and youth policies are encouraged by the European Commission and a good example of this priority is the EVS. It is defined as a personal non-official training process and it lasts between six month and a year. It allows you acquiring a range of great important abilities and knowledge at a professional and curricular level and at the personal one in a foreign country. This process is recognized with a certificate named Youthpass.

Participation for volunteers is free (except for a possible contribution equivalent as maximum to 10% of the trip costs) and volunteers will be provided with accommodation, maintenance, insurance and a little money payment during the project length. Conditions to promote participation among young people with fewer economic possibilities exist; for example these young people have the chance to participate since they are 16.

The EVS reaches a wide range of fields like culture, youth, sports, social care, cultural heritage, art, civil protection, environment, development aid etc. All activities can be individual or collective and they have in common a clear focus on intercultural learning and European training. The EVS is a mutual process in which everybody wins because they know others’ culture.

In order to have access to the EVS, you only need to choose one shipment organization, which is in charge to recruit, to prepare, to send volunteers and to keep in contact with

129

them during the voluntary stay; to choose a destination or reception place, and to fill a corresponding application in, which will generate if possible, a grant to cover expenses of the trip, the insurance, the accommodation, the training and some money for your pocket. You can do it by means of the Catalan Directorate General of Youth.

If you are European and young and you get involved in Europe, you will find useful and practical advantages and suggestions like the European Voluntary Service. Don’t you think that it is worth being the protagonist?

(17) Europe boosts renewable energyThe decrease of the dependence on oil and hydrocarbon is one of the strategic objectives of the European energy policy. Renewable energies (wind, solar —thermal and photovoltaic—, hydraulic, geothermal and those generated by biomass) are essential alternatives to fossil fuels. Its use allows not only reducing emissions of greenhouse gases and struggle for the climate change, but also going without the fossil fuels import (mainly gas and oil) from other rich-energies economies such as Russia or the US.

The European Union pursues an ambitious objective: to reach that 20% of its global energetic combination comes from renewable sources. This strategic bet has been included in the Horizon 2020 Programme that considers renewable energies as a more efficient, sustainable and competitive strategic field of growth for the European economy.

In fact, Europe has much margin of improvement in renewable energies, which according to the European Central Bank should move from the current 18% until 36% in 2030.

Implementing renewable energies not only

means an important environmental impro-vement in Europe and a minor dependence on oil, but also it is an innovative sector which can generate lots of jobs. Some studies point out that nowadays there are a million jobs in the renewable energies sector in Europe and consider that it can reach 2 million and a half in a decade. This would contribute to our competitiveness and also would create industries in which Europe is important, not only in fabrication but also in installation, maintenance and the whole productive chain of renewable energy facilities.

Achieving the Kyoto Protocol to reduce emissions of greenhouse gases in the European Union is still a remote objective for some European countries, like Spain, but Europe as a whole is on its way to achieve it. Turning the renewable energy field into priority gives us the chance to improve more in the way of a better sustainability and competitiveness despite the elimination done by the Spanish government at the beginning of 2013 of bonus and incentives for the renewable energies, mainly the photovoltaic one.

Thanks to climate and energy policies, Europe is on the right direction to achieve the objective of a 20% decrease in the emissions of greenhouse gases in 2020. Probably without having common policies and laws in this field, we would not be able to achieve it. Being in Europe is an incentive for the energetic improvement.

Probably Catalonia on its own could not achieve it. Another reason to get involved in Europe is the improvement of sustainability and competitiveness from clean energies.

(18) Europe is supportiveOne of the fundamental principles of Europe is the solidarity among its people. Aids to European countries that have suffered natural disasters are managed by the European Union

130

Solidarity Fund. Since its creation in 2002, the Fund has acted in 52 disasters across Europe: earthquakes, forest fires, droughts, storms and floods. 23 countries have been helped with more than 3.200 million Euros.

As an example, in May 2011, Spain took advantage of the European Union Solidarity Fund with 21 million Euros when there was the earthquake in Lorca. But apart from natural disasters, it must be pointed that Spain has received an enormous amount of solidarity from Europe, since 1986, when it joined the EU. In other words, during these 28 years, Spain has received nearly the double of what it has contributed.

80% of the received funds are devoted to the common agricultural policies through the European Agricultural Guidance and Guarantee Fund (EAGGF) and to cohesion and structural action policies. The Barcelona – Madrid APT, the expansion of the Catalan airport and the Liceu Theatre restoration are projects financed jointly with these European funds.

In a minor extent, we also receive social funds devoted to financing social insertion policies, to promoting research, development and learning programmes that have benefit 16 million people. The main beneficiaries are unemployed people, young people, women and children.

Being part of this community has facilitated facing new globalization challenges and placing us at the first international scene. It has allowed us accelerating our economic development and increasing our competitiveness. As European citizens we have achieved new right and new doors have been opened. Today, we can travel, work and study in 27 different countries in which we have the same rights as nationals. Being part of the EU has meant countless advantages that would be unthinkable if we have not been part of it. Even for the solidarity we have received, don’t you think that it is worth participating actively in the Europe building?

(19) Catalonia is better with EuropeLately, it seems that both supporters of a possible independence of Catalonia and supporters of other forms of self-government only agree on the fact that anybody wants Catalonia outside the European Union.

Catalonia has always been a country closed to Europe. I dare to say that it is pro-European because of history, culture, proximity to the French border, feelings and soul. There is no doubt that many Catalans feel more European than Spanish. And beyond the heart, Catalonia has always been one of the most economically dynamic areas in Europe. It has acted as a growth engine and has helped to build Europe together with other nations.

Some European institutional people have already stated that initially an independent Catalonia would remain outside the European Union. It is difficult to predict which hypothetical way back to Europe should follow an independent Catalonia. Nowadays, it is an exercise of fictitious politics. But in any case, the true is that it is difficult to imagine Catalonia outside the EU, not only because Catalonia has accepted European structural funds and programmes that have allowed it co-financing major infrastructures as the expansion of the El Prat airport or the Barcelona-France AVE connection, protecting national parks or doing big cultural investment, but also because Catalonia has its natural market and its main route of internationalization in Europe.

Europe wins with Catalonia in the same way that Catalonia wins with Europe. Then, the interest is bidirectional. Over the past 28 years, Catalonia, like other regions, nationalities and nations of Europe, has been one of the pillars of the European building because it has always looked at Europe as an open, democratic, cosmopolitan and free reality. It has always looked at Europe as an economic, cultural and

131

identity area from which it has obtained good things.

Catalonia wins with Europe

(20) Europe fights against the climate changeEnvironmental issues are addressed in chapter 9, although it is very focused on protection of areas. This chapter is focused on something that affects more directly the planet welfare: the climatic change. Despite the fact that tornados, typhoons, hurricanes and droughts have always existed, since some years ago, they are concentrated in the same geographic areas. Situations like the typhoon Haiyan in Philippines in 2013 will be repeated more frequently in future if preventive measures to stop the degradation of the ozone layer, deforestation, melting, etc. are not agreed.

Since several years, the European Union has been involved in this struggle, both in European and international scale. It is among its priorities and is reflected in its climate policy. Moreover, Europe has integrated the greenhouse gases control in all its areas of action to achieve the following objectives:

• To rationally consume less contaminantenergy.

• Tohavecleanerandmorebalancedmeansoftransport.

• To blame companies without risking theircompetitiveness.

• Towork for the town and country planningand for having an agriculture at the service of the environment.

• To create a favourable environment forresearch and innovation.

To this end, the following programmes have been launched:

1. EU Climate Change Policy (European Climate Change Programme (ECCP))

a) Reduction of greenhouse gases as a main priority.

b) Monitoring and adapting to the inevitable consequences of climate change (GMES system).

c) The Kyoto Protocol and the EU commitment in international negotiations

2. Less polluting, more efficient energy (Action Plan for Energy Efficient 2007-12)

a) Controlling and rationalising energy consumption thanks to energy efficiency (Green Paper on energy efficient)

b) Making renewable energy a genuine and affordable alternative

3. Cleaner and better-balanced transport (White Paper: European transport policy for 2010)

a) Reconciling road and air transport with the environment

b) Promoting transport by rail, waterways and intermodality

4. Competitive and responsible companies (whoever pollutes will pay)

5. Agriculture and land-use planning to benefit the environment

6. Adapted framework for innovation

Lastly, I quote the prestigious Nobel economist Paul Krugman: “The planet will continue to cook”.

We are here to avoid it.

(21) Europe legislates, Europe decidesIt is a fact: EU member states cede sovereignty to the European Parliament. Since 1979,

132

European treaties have increased the Parlia-ment competencies to draft the EU budget. Also, the political control that MEPs exercise on other European institutions and bodies has been reinforced.

Since the Treaty of Lisbon, in force since 2009, the budgetary power of the Parliament has been increased to all EU expenses, including those related to the Common Agricultural Policy, for which until now the European Council had the last word.

The Parliament legislative role has considerably increased: from now on, when drafting legislation in almost all areas of EU competences, the Parliament has the same weight as the Council. Previously, MEPs adopted laws mainly aimed at facilitating the movement of people, goods, services and capital within the EU or at protecting environment and consumers.

Today, the Parliament agreement is indis–pensable to legislate in fields such as agriculture, fishing, energy, tourism, control of foreign borders, police and judicial cooperation and civil defence.

Citizens can write requests to the Parliament to file complaints in relation to the application of the European law. MEPs choose a European Ombudsman, who is in charge of examining the complaints in case of bad administration by the European institutions and bodies. They also can form investigation commissions if they consider that the European Law has been infringed.

The European Charter of Fundamental Rights compiles in a single text all civil, politic, economic and social rights proclaimed, since then, in different national, European and international documents.

Blinding since the Treaty of Lisbon came into force, MEPs make reference to it to denounce human right violations in the European Union.

(22) Europe works to slow down the extremism increaseAvoiding the resurgence of Nazism, racism, xenophobia and anti-Europeanism is part of the policies of the EU and the member states.

Nikolaos Michaloliakos (Golden Dawn, Greece), Marine Le Pen (National Front, France), Nick Griffin (BNP, United Kingdom), Geert Wilders (PVV, The Netherlands), Heinz Christian Strache (FPÖ, Austria), Timo Soini (True Finns, Finland), Corneliu Vadim Tudor (Greater Romania Party, Romania), Thulesen Kristian Dahl (Danish People’s Party, Denmark) or Gábor Vona (Movement for a Better Hungary, Hungary) are the best examples of European populism focused on the idea of “foreign people take everything we have”.

For the moment, it is right that neither Catalonia nor Spain have such comparable and significant social movements, apart from some minority groups. Moreover, most of the ultra-movements in the Spain are mainly nostalgic Franco supporters, those who quote “Spain: one, great and free”; so they are not xenophobic groups or anti-immigration movements.

It can be understood that in crisis periods like the one we are living, populist and Eurosceptic movements spread out. The philosophy focused on the fact that “we lived better some years ago” always finds supporters because most of the time it is outlined as axiomatic. The problem is that populist leaders have their best combustible in recession periods. When things go well nobody value Le Pen’s slogans, you only need to have a look at newspaper libraries to check it.

The European Parliament worked from the European Monitoring Centre for Racism and Xenophobia, operating since 1997, which in 2007 was replaced by the European Union Agency for Fundamental Rights. The Monitoring

133

Centre mission was to provide the community and the member states with objective, reliable and comparable data at a European level regarding racism, xenophobia and anti-Semitism that could be useful when adopting or defining actions in their respective fields.

I am aware that there is a lot to be done, but as usual the key is on ballot boxes.

(23) Europe struggle against the crisisWe have been hearing for a while about “green shoots”, but when we look at the southern Europe it seems that we only staring at desert areas. However, EU member states are emerging from the crisis at very different rates. Indeed, some countries like Germany (the European engine) have a surplus on its public finances.

Advancing at different rates is normal; it is not the same having an unemployment rate of 20% than having 8%. With a lower unemployment rate, social care budgets are smaller, which allows you allocating resources to growth and innovation.

Moreover, a country like Spain drags a deficit and a debt that prevent growth at the same rate that their northern neighbours. And if we add the highest unemployment rate ever known, the slower rate is served.

There is a clear thing: Catalonia and Spain will overcome the crisis faster with Europe than without it. If our British or German friends go well, household consumption will increase and in medium or large term this will mean an export growth in our country.

The European Parliament also watches over a balanced budget; a country with a huge debt receives a reprimand in form of cuts and a surplus country, like Germany, also receives

warnings from the EU to increase their minimum wages and thus promote an increase of household consumption.

The key word is balance, and in theory that means a “principle of communicating vessels”. So, the European Parliament will always be more sensitive to help most needed states. It is a principle of solidarity that is applied since the European Union was built. As the phrase says: there’s strength in numbers

(24) Europe wants full citizensMembers of the European Parliament, which is the parliamentary institution of the European Union, are chosen in European elections.

Since 1979, these elections are held every five years. Up to now, the electoral system of each member state is defined by each national government, however, before the 2004 elections certain homogenization had to be provided for a common policy.

All European Union citizens from 18 years old have the right to vote in its residence or national State.

How does it work?

MEPs are elected in each member state separately, so each deputy is elected in his own country. The nomination is reserved to national political parties. However, parties from different states but with the same political ideology often align and form political parties at European level, the heart of the parliamentary groups in the European Parliament.

After elections, elected members can participate in a parliamentary group, but they can also exercise their mandate as independents. The formation of a parliamentary group requires a minimum of 19 deputies from five different countries.

134

Since the early 90s (Treaty of Maastricht in 1992), the European Parliament power in front of other EU institutions, especially the Council of Ministers, has significantly increased. However, it is still lower than the power that a nation parliament has over a national government. As a result, in almost every member state, turnout in European elections is significantly lower than the national elections, which favour groups with populist or extremist ideology.

When are the upcoming European Parliament elections held?

They will take place between May 22nd and 25th. In Spain, they will be held on Sunday, 25th of May.

The Catalan contradiction

Catalan people have always proclaimed being pro-European. However, in the last European Parliament elections in 2009, the Spanish abstention was around 54% while the Catalan one was much higher: 62.46%.

Certainly, we face a great challenge of improving participation. Politicians have a lot to do explaining what Europe is and why it is important. I hope this collection of articles can help to clarify concepts.

(25) Europe is involvement and democracyThe previous chapter talked about 62.5% level of abstention in Catalonia in the European elections in 2009. In other words, for every 100 people with right to vote, only 38 went to ballot boxes, a low turnout record.

I agree with the journalist and writer Lluís Foix when analysing the abstention reasons:

1. Politics has its own dynamics: if things are going relatively well there are not fears and, therefore, there is no reason to vote. That is

the analysis of many people in the US, where participation in presidential elections only reaches 50%.

2. On the contrary, the other interpretation is less optimistic. When citizens do not go to vote is because they do not expect much of politics, they do not believe in politicians and they think that voting does nothing for changing the course of events.

However, in the European case, I would add one more reason: the widespread ignorance of the European Parliament powers and its influence on the European citizens’ life.

It is truth that abstention weakens democracy and its legitimacy, and in this case, weakens Europe due to the fact that low participation facilitates the entry of racist, xenophobic, anti-system and fascist populist groups.

Throughout these articles, we talked about the many European competences: health, education, values, environment, human rights, mobility, civil liberties, innovation, benefits for SMEs, agricultural policy, renewable energy and solidarity...

On that point, I think it is worth remembering all those people who gave their career and life for the project of a united Europe and for an area of 500 million people with many common bonds but with local wealth of many languages and cultures.

It would be worthwhile honouring people such as Robert Schuman, Konrad Adenauer, Jean Monnet, Alcide de Gasperi, Winston Churchill, Helmut Kohl, François Mitterrand, Jacques Delors, Felipe González, Wilfried Martens, Giulio Andreotti and many others who had made possible that we are now fully European citizens.

I have no doubt that the best tribute is voting in May 25th, because Europe is democracy.

Europa? Què fa Europa per mi?

Education

Transcript of Europa? Què fa Europa per mi?