flflT LLOREflÇ DE/ CftROA//RR ABRIL DE 1987 N°...
20
/flflT LLOREflÇ DE/ CftROA//RR ABRIL DE 1987 N° 127
Transcript of flflT LLOREflÇ DE/ CftROA//RR ABRIL DE 1987 N°...
/flflT LLOREflÇ DE/ CftROA//RRABRIL DE 1987 N° 127
Editorial FLOR DE CARD -2- (74)
Segona 4 'ha pogut compfiovoA, a. ¿upaòAadu úutu de Seimana Santa. kA. ha.hagut un le^-ooA-gxcmeni de. ¿a paAt4.C4.pac4.ópopuloA, ta getti ha. anat a tu, pAocu-¿on¿ 4. ¿'han au.Qme.ntat conó-¿detab£emenie.1 nombre, de "pa¿>¿o¿". L'a¿>¿>¿i>te.nc4.a de£e¿ donu -autoA¿tzadu o Á.cÀ.aJbne.nt peApfujneAa vegada a paAt4.C4.paA vut¿du de.cap4Aonat¿- també, ha utat un a^peciedutacable. 4. paneÁ*. ut>eA que. tot ax.xòno ¿'ha ude.v4.nQut un-ic.ame.nt e.n e.1 no¿-tAe. poblé..
1 aquut ¿ei, ana m-ic.a complicat de.catalogasi du de.1 pani de v-lt>ta ¿>oc4.oCo-Q4.C, no ¿ejmbla que. u c.owie¿pongu¿ a unatornada ma¿>¿>¿va de. la geni cap a l' eó-glé¿¿a. Segona e.1 no&tne. patim e.1 po-d/i¿ejn ¿¿tuoA d¿nó l'¿nte.nt de. n.e.c.upeAafilu 6e¿te¿ populate, COA. la geni que.¿>usit al c.aM.eA dca^ei^ada en tempt, de>iua, ¿i g£oba^meni la mateAxa que. va ala plaça a baila*, -i tombí la que. patá¿-cÀpa a le¿ pn.oc.eA&on¿>. 5¿ geni ^ae volvitate la ^uta, vol ¿orunan paît activade. la ce.le.btiacÂ.0, tant &¿ é¿ pagana comne.lÁ.Q¿o&a.
Tal uegada a¿x.o te.ngu¿ alguna co¿aque. ve-ute. amb la democA-àc/ca, qae paneÂ.\que. puomou la col.labo/iacÂ.0 activa d¿n¿la política en conuiapo^-tc^o' a la pa¿&¿-v¿tat e.x-ig-ida peJL ie.g¿m ¿fianquL&ta. Re-cordem, per exemple, que. a lu ptiòz-imue/eccxconó muYU.cA.pali, &'h¿ pfLue.nte.n 9Scand¿dat¿ de.1 poblé., co¿>a que. no ¿' Ájna-
'g¿nava n¿ngú ¿a pou any&.En la iuta pa&t>a alguna co¿>a sem-
blant: la geni tí ganu de. ¿ontÁJi alcavie*., i. en lloc de. V4.une.-la pontu en-din¿ de.C4.deAx., en an iemp¿ on u vanacabant lu n.e.pnut>4.on¿,, V4.ufie.-la potáua ^ona.
I O4.KÒ ú bo. Penóam qae la fie.cupeA.a-C4.Ó de. lu ^utu populate ú ¿mpofitantpeA. tAoboA lu oAAoJU, de. qual&e.vol po-blé., ¿empie -i quan no ¿ '¿nói-cíac-íona-oti-Z4.. Cal deÁxoA-la que. ienga-t ana e.volu-C4.Ó nofunal, corn totu lu co&u que. ie-nen v-¿da, que. ¿-ino co An. e.1 peAÂll de.peAdfie. upontaneJítat -i mob-còtiai, ¿^gneeumeni de la manca de. v-ida.
Flor de Card
Bolletf-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Número 127Abril de 1987Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza
Guillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda
COL·LABOREN
Josep Cortès
Antoni SansóGuillem Pont
Onofre JaumeAPAXesc UmbertMaria Calmés
Jaume Calmés
J.M.CerezoPep AlbaLlorenç ArtiguesPere CalmésBel NicolauAndreu Amer
NOTA
Dijous Sant PortadaEspipellades 3Eleccions 4Batec 10Quina societat... 5Campaments 6Sant Llorenç, ahir 20Història 8Acords 9El temps 9Demografia 10Si lleu... 18ComptabilitatII Congrés... 12Poesia 14Kafka 15Esports 19Objectors 16G.O.B. 16Zartan 17Bàsquet 19DistribucióTresoreria
Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors.
Espjpellades FLOR DE CARD -3- (73)
Bon dia (o bones tardes, segons es cas).Som en Pep Mosca, Director General de PROPOLOSA -Promocions de Polí-tics Locals, S.A.-, i, a la vista d'es partits que se presenten a ses elec-cions municipals d'es mes que ve, vos voldria dir dues paraules que m'agra-daria tenguéssiu presents: cercau, comparau i, si trobau res millor, votau -ho. Si no, que Déu mos agafi confessats!
Si hi ha qualque partit que encara no tengui programa electoral i en volcomprar un a bon preu, dijous que ve, a sa plaça d'es mercat, hi haurà unataula que en vendrà.Són de lo més pràctic, ja que serveixen per qualsevol llista: basta canviar-loses nom i s'escut i pareixen fets a mida.Espavilau-vos, que no n'hi haurà p'es qui en voldrà.
I llavonses n'hi ha que diven que s'Ajuntament no fa res!En es darrer mig any han fet una escola de música, una exposició de retra-tos antics, plaques noves p'es carrers, un aiguavés a sa casa d'es vells, hanposat sa primera pedra de s'Unitat Sanitària i diven que volen posar enmarxa lo de sa presa.Llàstima que no hi hagi eleccions cada any!
Està ben vist que avui en dia ni sa fe és ja lo que era!Fixau-vos fins a quin punt s'han anat abandonant es costums religiosos,aue es PDP va celebrar s'elaboració de sa llista amb una torrada de carn.I es fet no tendria res d'extraordinari si no fos perquè va tenir lloc es Di-vendres de Dolor, un d'es dijunis més grossos de s "any!Que ho haguessin fet es comunistes, passi, però es Demòcrata-Cristians pareix que els tocava haver estat un poc més- alerta, no és ver?
Es Dijous Sant, badant a sa processó, em vaig atracar an es cabo per amo-llar-li una collonada -que tant ell com jo som una mica encollonadors-, iencara no havia obert sa boca quan es batle , que mos vetlava, se va acos-tar i li va enflocar: "Pedró, quan acabis de xerrar amb sa premsa, vendràs,que t'he de menester".¿Que devia tenir por que no me contàs qualque secret de La Sala?I tanmateix era per demés, que es cabo, d'ençà que festeja ja no me contares de res.Se veu que s'al.lota el deu menar d'aprop...
A sa darrera revista -i podeu creure i pensar que va ser ben sense voler-donàrem una informació equivocada: diguérem que un d'es grups que par-ticiparen a sa xirrbombada era de s'Escola Card, quan en realitat justeren un grup d'amics que els agrada sa gresca.Valguin aquestes retxes com a rectificació, que a noltros sempre mos haagradat donar a cadascú lo seu.
A sa revista d'es març de 1972 -ara fa quinze anys- férem una entrevistaan es qui aleshores era es batle, en Miquel Vaquer, i davant sa preguntade quins projectes tenia a llarg plac mos va respondre: "Sa canalitzaciód'aigua potable i xarxa de clavegueram de Sant Llorenç i Son Garrió".Com podeu comprovar no va dir cap mentida: es projecte era a llarg plac.
A mitjan mes que ve, si no hi ha res de nou, farem una taula rodonaamb sos caps de llista que se presenten a ses eleccions i presentarem esprimer llibre de sa col·lecció "Es Pou Vell", que serà un recull de ses fo-tografies comentades a sa secció "Sant Llorenç, ahir".En arribar s'hora ja vos farem a sebre es dia, s'hora i es lloc.
Josep Cortès
iccions FLOR DE CARD -ï- (76)
PDPPARTIT DEMÒCRATA POPULAR
1.- Miquel Servera Blanes "Parreta"2.- Bernat Rosselló Mesquida "Polit"3.- Llorenç Cabrer Brunet "Rafeló"4.- Sebastià Rigo Vaquer "Rigo"5.- Llorenç Rosselló Melis "Estelet"6.- José Miguel Marqueño García7.- Gabriel Servera Servera "Figó"8.- Bernat Calmes Sureda "Sollo"9.- Xerafí Llull Mesquida "de Sa Bagura"
10.- Xerafí Llull Barceló "de Sa Bagura"11.- Josep Vaquer Jaume "Corem"
12.- Mateu Amer Caldentey "d'Es Forn"13.- Tomeu Domenge Comila "Rotes Noves"
œ?1.- Tomeu Pont Estelrich "Carbó"2.- Tomeu Mestre Esteva "Bovet"3.- Pere Umbert Sancho "de Son Vives"4.- Mateu Domenge Riera "Costi?1
5.- Pere A. Femenias Bosch "de Son Roca"6.- Mateu Gayà Ballester "Ventura"7.- Tomeu Riera Riera "Paleta"8.- Toni Font Pont "Font"9.- Joan Sureda Ballester "Serveri?'
10.- Miquel Sureda Duran "Rave"11.- Bernat Brunet Servera "Campes"
12.- Maria Rosselló "de Ses Vaques"13.- Joana Pont "Cordera"
w&•™F*M^™
1.- Antoni Sansó Servera "Cuc"2.- Andreu Femenias Grimait "de Ses Toltes"3.- Pere Massanet Sancho "Bosco"k.- Bàrbara Mesquida Nicolau5.- Dolors Sánchez Márquez6.- Guillem Femenias Estelrich "Petxina"7.- Joana Genovart Juan "Garrida"8.- Joan Ballester Riera "Cuixa"9.- Francesc Calmés "de Sa Botigueta"
10.- Antoni Llull Planisi11.- Margalida Duran Domenge "Reus"
12.- Catalina Mesquida Llull "Sansona"13.- Biel Font Sureda "Tenre"14.- Andreu Amer Artigues "Pipes"
SPSOE
1.- Mateu Puigròs "de Sa Caseta"2.- Ignasi Humbert Roig3.- Guillem Soler Riera "Corme"4.- Josep Sureda Fullana "de Son Neula"5.- Francesc Fullana Font "Paco Font"6,- Margalida Segura Miquel "de Sa Coma"7.- Aina Melis "Solia"8.- Joan Roig Ginard "Fosc"9.- Maria Artigues "Randa"
10.- Jaume Torres Calmés11.- Margalida Santandreu "Gelat"
12.- Antoni Melis "de Sa Cova"13.- Jaume Amer Artigues14.- Amador Nebot Brunet "Busco"
5.- Tomàs Bauzà Gayà "Llavorim"6.- Joan Vaquer Caldentey "Vaquer"
^BBÍf^P 7-- Pere Santandreu Servera "Paler"^^fl^Hi^ 8,- A ína M. "Jaume Girar t "Pospta"Mimjfcj¿j*f • 9.- Maria Gelabert Bauzà
10.- Llorenç Calmés Jaume "Conier"11.- Pere Bauzà Vaquer "Mauri"
1.- Miquel Vaquer Melis "Falera"2.- Antoni Ordinas Pascual "Ordines" 12.- Montserrat Umbert Servera "Mena"3,- Guillem Llull Comila "Corona" 13.- Francesc Soler Vaquer "Gall">4.- Miquel Adrover Bestard 14.- Antonio López Sánchez
FLOR' DE CARD -3- (77)
uniómniLORQumn1.- Joan Santandreu Servera "Paler"2.- Miquel Mascaró Melis "Coll"3.- Miquel Santandreu Sureda "Móra"4.- Tomeu Domenge Riera "Costí11
5.- Pedro Sánchez Gómez "Vidrier"6,- Andreu Salas Melis7.- Miquel Puigròs Sureda "Carmany"8.- Justo Pérez Sanchis9.- Jaume Adrover Calmés
10.- Tomeu Riera Domenge "Baiò"11.- Jaume Font Sureda
12.- Joan Carrió Duran13.- Joan Llinàs Mascaró14.- Miquel Umbert Mascaró
'j$%Pv/^v«S>V> <<WV
*&&&&3?^ Ò- JO.oSÇ.ftKtf
w/s/v. ^ \o/V-& <r\ ,^*\r-*"XSv v
S¿ no íw. ha CÉWV-CÓ de dawieAa ¡nona,¿& moti pfLobabie. que. aqm<i¿>tt> ¿¿guú.n <LÛ>XJ,one.ncA.n¿> qua &á piuínt¿n a ¿e¿ v¿-ne.nt& ila.ccA.oM mun¿c¿pal¿. l&> U¿¿te¿>e.n¿ han e^tcut pnoponcA.ona.du pe.t& ptiop¿&pasi&jt¿>.
QUINA SOCIETAT VOLEM?
He explicat ja, en anteriors col·labora-cions, "Quin Ajuntament volem" i "Quin po-ble volem". Ara, per acabar la sèrie, expo-saré el meu punt de vista sobre la part mésdifícil, però que no per això faig comptesdeixar de banda: "Quina societat volem".
Per ventura no caldria explicar-ho, jaque el propi nom del meu partit i la mevatrajectòria política ho indiquen clarament,però, seguint l'esquema dels altres articles,ho concretaré en tres punts: volem una so-cietat progressista, nacionalista i en pauamb la naturalesa.
Volem una societat progressista, és adir, una societat amb programes socials ipolítics avançats, no estancada en elpassat, que tendeixi a afavorir els més dè-bils i que no es vengui als interessos delspoderosos. Una societat on el socialisme ila llibertat siguin les metes a aconseguir ino només damunt el paper. I, a la vista depassades actuacions, estam en condicionsd'afirmar que, avui per avui, el PSM ésl'únic partit a Sant Llorenç que encara potdur el socialisme per bandera sense haverde baixar el cap.
Perquè després de llorencins som mallor-quins, també volem una organització políti-ca i cultural que depengui de nosaltres ma-teixos, que no es regeixi pels ordes donatsde fora, que miri, abans de res, pel bé deMallorca i que s'expressi en la llengua delsnostres padrins. Una política, en definitiva,nacionalista i d'esquerres.
I perquè pensam que l'única esperançadels llorencins de reconciliar-nos amb la na-turalesa és deixant de fer-li mal i conser-vant el poc que ens queda, assumim comple-tament el programa que les delegacions delGOB de Sant Llorenç i Son Servera han elabor at de cara a les vinent«, eleccions, un pro-grama ecològic que contempla els proble-mes de les aigües, els incendis, l'urbanisme,les zones verdes públiques i les graveres icantoneres, entre d'altres.
Aquesta és la societat que volem, i tre-ballarem per aconseguir-la.
Antoni Sansó
13 anys de campamentsUNA EXPERIENCIA EDUCATIVA
FLOR DE CARD -6- (78)
EL SAFAREIG1983
El Juliol del83 fou un mes demolta calor, gai-rebé asfixiant.
D'altra banda,el decurs dels a-conteixements nofou el previst,però també servfper emmagatze-mar en el sacd'experiències.
Per mor d'unscaçadors furtiusque s'enfrontarenamb les armes al'amo de Son Jo-sep, el senyor de-cidi' aixecar unes barreres que permetien elpas de les persones però no el dels vehicles,i, malgrat el grau de confiança, ens manifes-tà -i ho comprenguérem- que no es podienfer excepcions. Per això instal·làrem el cam-pament a un pinaró que hi ha rera les cases,just a la vora del safareix i dels tarongers,però bastant més lluny de la mar.
El primer dia que hi baixàrem la trobàremengrescada per la xalocada i tinguérem sem-blant racció el segon dia... calor, distància,mar moguda feren que, per pròpia iniciativai amb pesar dels monitors, els nins decidissinno baixar més a la mar i banyar-se en el sa-fareig.
La descripció del fet és senzilla, però larealitat del moment era més empalagosa:
"convèncer l'amo, netejar el safareig -que esféu amb la decidida i voluntariosa participa-ció d'un grapat de pares a la sortida de sol-,però també ens obria un nou interrogant ¿ne-cessita el nin la mar per passar-s'ho bé? ¿Ésun tòpic que "suposam" sense haver-ho com-provat?
Ens portà a pensar que la "necessitat dela mar" és ben relativa. I no solament el casconcret, que podia ésser anecdòtic o "for-çat", sinó el d'altres llocs amb piscina prepa-rats per a campaments/colònies: Lluc, Colò-nia de Sant Pere (mixte), altres a Catalu-nya...
En el contexte didàctic general -natura,creativitat, hàbits...- i també motivat per la
calor, tinguérem l'avinentesa d'empènyer,allargar... les relacions campamentals foradel contexte del campament, aprofitant-com altres vegades i amb altres objectius-el moment i les possibilitats que se'ns ofe-rien espontàniament.
L'aire era calenti'ssim... i amb això comen-çàrem a sentir un cre-cre-crec continuat.Sobtats i creient que era renou de foc, co-mençàrem a córrer i a cridar els nins,però... i el fum? No, no ho era foc, eren lespinyes que, per l'escalfor s'anaven obrintd'una manera forçada i renouera, oferint-nosuna vertadera pluja de pinyons.
Tastàrem i arreplegàrem pinyons, delsquals en faríem planter per després sembrara part o banda.
Pares i autoritats
Parlant del safareig, ja he esmentat laforça i voluntat dels pares, que a sortida desol ja eren allà preparats per a netejar-lo...però la seva participació -decidida, oberta iclara- també els portà a realitzar tota unallista de "necessitats" mínimes -i traduïda enpessetes- amb la finalitat de presentar-la alConsistori.
Vist en perspectiva, em fa l'efecte deque, malgrat els canvis normals que es produ-eixen any rera any, com a col·lectiu, elspares anaven assimilant i compartint, de ca-da vegada més, els objectius del campament.
FLOR DE CARD -7- (79)
A tal efecte es podria citar tot un anecdo-tari ben interessant i no absent d'esforços nide cost personal, com és ara, afluixar-se d'a-nar a pescar per intentar arreglar el motor,per no tornar citar altra vegada l'enllotadadel safareig.
L'any 83 també es podria assenyalar comun any ben excepcional, si no ho record ma-lament, per primera vegada ens visita el bât-ie de la vila. I potser l'excepcionalitat nos'esdevé tant per la visita sinó per l'absènciade visites semblants en els onze anys ante-riors.
Em resulta mal d'entendre que, per les fi-nalitats perseguides i, sobre tot, per la quanti-tat de gent que els campaments movienmai no haguessin estat capaços de "ferir lasensibilitat" de les Autoritats de torn. Mal-grat solament fos per una soterrada finalitatelectoral.
Una altra característica
Aquest darrer comentari ens porta a unaaltra característica ben peculiar dels Campa-ments a Sant Llorenç: la manca d'ajudes sig-nificants i la ignorància per part de les auto-ritats locals. Amb tot i amb això, a dir ver,la qüestió no es pot plantejar en termes devirginitat, car, en determinats moments iper intersecció d'algun pare lligat al poder,ens havien arribat alguns esquits-llimosna,cosa que sempre és d'agrair.
De totes ma-neres, això ensporta a un altre"coneixement"propiciat perl'experiència delscampaments: quaj[sevol tasca, peràrdua i complexaque sigui, ambvoluntat i unamica d'enginy espot dur a termesi és tasca d'e-quip (el tòpic de"la unión hace lafuerza") Els do-blers, les depen-dències, els avan-tatges de parti-da... no suposengaire cosa en-front de la volun-tat decidida i
clara d'aconseguir unes metes (A Sant Llo-renç hi ha altres exemples clars i actualsd'això).
I per acabar
El campament de l 'any 83 també repre-sentà el principi de la fi, car d'una banda, anivell municipal es creà el SMOE i d'altra,a nivell personal es posarà fil a l'agulla perencetar l'experiència de Ses Sitges.
Guillem Pont
223222222
Burgués, s.n.FELANITX
T. 581579
Història FLOR DE CARD -8- (80)
HISTORIA DE SANT LLORENÇLa basílica de Son Pereto
per Onofre Jaume
La basílica de Son Pereto estava enclava-da damunt un turonet a 2 qmts. del poble i,per tant, dins el nostre terme eclesiàstic.Tenia 31 metres de llargària per 14 d'amplà-ria i estava orientada de ponent a llevant.Constava de tres naus i la d'enmig estavaun poc més elevada que les altres dues. Detramuntana a xaloc hi havia dues portes se-cundàries. L'atri estava rodejat de corre-dors, tot a cobri. La teulada, seient damuntels arcs, fortificada per les columnes.
En el centre de l'atri trobam la pila bap-tismal en forma de creu, on es batiava perimmersió. Es baixava a la piscina per medide dos escalons i, en la part de xaloc, hihavia un clot per donar sortida a l'aigua.Tota la piscina estava construïda d'una ma-nera rudimentària, amb pedres unides ambterra roja o calç, amb fragments de terrapicada, tot això formant una pasta.
L'altar estava construí't de pedra de peraquí i era d'una sola peça. Estava orientat,igualment que la basílica, de ponent a lle-vant, sostingut per columnes que avui handesaparegut. Tenia dues cavitats quadrades,bastant endinsades, per sostenir les varesd'un tabernacle que cobria l'altar durant eltemps que permaneixia l'hòstia consagrada iel vi.
Molt aprop, pardamunt l'altar, hi haviauna altra cavitat de 21 x 19 ctms. on con-servaven les relíquies dels màrtirs, trasllada-des des de Roma a aquestes terres. No po-dien ésser màrtirs de Mallorca perquè, quesapiguem, a Mallorca no en va morir capmai. L'exili ja era considerat com el càsticmajor que poguessin donar a un ciutadà ro-
' mà, encara que fos esclau.El presbiteri estava separat del cor per
dos escalons. L'altar estava rodejat per unbanc de pedra. El cor, separat de les nauslaterals per una barana, su-ran del presbite-ri, en la part central. En el presbiteri, dar-rere l'altar, hi havia la famosa cadira epis-copal, a la qual s'hi arribava per dos esca-lons.
Moltes sepultures foren trobades en l'inte-rior de la basílica. Les principals són la deBaleria, matrona romana que, sens confisca-ció de béns fou desterrada des de Roma aMallorca i que devia ésser molt bona cristia-na, puix en vida seva va veure convertit elseu palau en casa del Déu dels cristians; la
de Marcus i Ossius i moltes altres en l'exte-rior de la basílica.
La Reconquesta
Llegim en uns apunts de Mn. SalvadorCalmés, dels quals prenim nota l'any 1952:"Peópuéó d<L ta. Re.conqul¿ta pon e,l neÀ.don Jcu/ne e.1 Conqu¿¡>tadon, nueAtno pue-blo apane.ce. situado en an anco a 3 km.al N.O. deJt actual con eJL nombne. de.Be.tA.vzA, que. aún conbeAva ¿a pne.dlo II-mltno^e. y con -ou pannoqula eAlglda en1248 junto con laí> pnlmeAOA de. la lòia.Concesivo con aquel, nombre., con ¿u Balle.ne.al ¿ pánnoco pnoplo ha&ta e.1 ¿Iglò Xl/o Xl/I, de¿pu¿& •de. connló al lugan ac-tual con e.1 nombre, de. Sant Llone.nç deiCandoAAon.
En eJL ¿Iglò Xl/I la antigua Iglesia &e.unió a la de. Manacon y en eJL &lalo Xl/IIne.cobnó ¿u peA&onalidad.
En e.1 ne.pantlmle.nto de. to¿t> tleAnoA e.nuta ¿&la, tocaron la¿> de. la villa de.Manacon al conde. dñJL Ro&eJLlón don ÑuñoSanç, qule.n e.n heAe.ncla lat> dejo' a ¿utío eÂ. Conquistado*.. Von Huno libeAÓ ahombtie¿ y mujeAe¿ de. nwe.n&a& y faanql-c¿aí> y e£ que. la& heA.e.dó, de¿pué¿ de. lamueAte. de.1 conde., la¿ paio en venda de.díe.zmo¿>, laudejn¿o¿ y ta&ca¿>.
Ve¿pu¿¿, ¿u h¿jo Jaime. II, e.n <¿JL año1300, e.ntne. otAo¿> vlllaé eJLe,vó la de.Manacor a PaAAoquÁa. La ¿aleóla ¿u^iagá-ne.a de. San Lorenzo, situada a nona y me-dia al noioe¿te., pon camino llano y enpacaje, poco ¿ano pon cau&a de. un axno-yuelo que. conne. e.n ¿u. ¿nmed-caoton. Todolo demáó e¿ ¿eco y no tan llano como lonettante, del camino.
(Continuano.}
FLOR DE CARD -9- (81)
Et dia 14 d'abnJJt -e.t ¿egon dimoAtAdit meó- uà tinÁA ¿toc ¿a. /(.eunuco' on.dA.na-nÁjOi de ta. Junta. de. t'APA -i eó tna.cA.aM.tine£ó .óegüen¿ó -temeó:
/ . - Et dÀAicton. dimana, ajuda a £ 'APApet a £ei v-cnentó competició nó eópo/t£¿-veó eóco£a/tó, pet ¿a¿ com do¿ de¿ó meó-¿teó que kab<Ltu.atme.nt -óe'n cu/tden ¿etande u-ca¿ge d'eó-tadcó pet -tetAeó de Ga£t-cx.a.
2.- La ¿eóía de£ ttibnt d'enguany eódedicata a ¿a poeó^ta ¿ nx^ c.ot.tabonoA.ane¿ó a.t.totí> de t'u ço ta. amb poemeó p^to-p¿ó. L ' expoA-ccx.0 eó-tata obet/ta a£ pú-b£x:c de^ 23 a£ 26 d'abnÁJL.
3.- Pet donoA ¿>otáÁ.da ató dobbe^ó queíé t'k¿Aoc¿ac¿ó, faconda comp/iat unequx-p de múó-íca compo^-C d'un amptA.&·ica.-don, una ptat¿na de ca¿¿etíe, dueó co-¿umneó -c do¿ nu.ctoA, ío-t (^ac¿£meníxttan^po^tab£e -c que pugux. ei-óet ut¿Lit-zat tant a £eó au£eó corn a £'ax>ie -¿¿¿u--te. E^ p-teu nondafia £eó dueó-ceníeó mx¿£peó-óeíeó.
També ¿'aco-tda comp/tat un nome c£àó-í-cc, que éó un mode£ anaíòm-cc ¡(ei de pe-ceó deómuníab£eó pet podet eóíud-cat£' eó-ttucíuAa ¿níe/u.0^., ¿ que eó comanatàa una caóa eópec¿a£¿¿zacía de Ba-tce£ona.
Ull tGmpS Estació de Ca'n Xesc
Dia
I23«56789
10II1213141516Ï7181920212223
2*252627282930-31
litres
Z'2o' 5
¡3
É'9
l'3
•b,06,3,2!
"M
^0'
fenomenatmosfèric
••
i 1
•
•LJ — 1
•
•¿\
•
•
ventdominant
NE
e
NN
O
o -NNON
M£
Mes H AR C.
_Temperatures màximesOies
2.
graus
26
Temperatures mínimesDies
\b
graus
i 'S
Velocitats màximes del ventDies
. T'l
Qmts/hora?5
Fenomen atmosfèric
Pluja
Neu
Calabruix
Tempestat
•-X-
A
RBoira =
Rosada .
Celada
Petita nevada K
* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE
MARGALIDA MOREY
J
11
Tel
General Mola. 1 I -E(Baix de's Cos)
554078 MANACOR
JOIERIA FEMENIflS
LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL
Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072
Batec FLOR DE CARD -IO- (82)
CARRERS
El dia 8 d'abril, continuant amb la lentaaplicació del programa de normalització lin-güística aprovat fa prop de quatre anys, esva procedir a canviar les plaques metàl·li-ques d'alguns carrers del poble per les rajo-les de ceràmica corresponents.
construí't un suport amb rodes per al Crist,s'ha espolsat un "Eccehomo" que feia propde cinquanta anys que estava arraconat is'ha "aixecat" la "Mare de Déu morta" il'han convertida en "Dolorosa". I tot aixòs'ha tret a les processons acompanyat dedues confraries de capironats -una és novad'enguany- i d'un gran nombre de seguidors.
Si a tot això hi afegim un Crist vivent,amb la Creu, els centurions i dues bandes demúsica, no resultarà gens estrany el comen-tari que es feia de que gairebé no quedavagent per badar.
U "*
FESTA DEL LLIBRE
Continuant la ja tradicional "Festa delLlibre" -iniciada, a Sant Llorenç, l'any1975-, va tenir lloc, a la Rectoria, una mos-tra de llibres infantils i de poesia.
L 'exposicio-venda estava organitzada pelsServeis d'Orientació Educativa de Son Serve-ra, Artà i Sant Llorenç i va restar oberta alpúblic del 23 al 26 d'abril.
SETMANA SANTA
No hi ha dubte que la característica quemés ha destacat de la passada Setmana San-ta ha estat la participació popular i el res-sorgiment de la iconografia religiosa: s'hanrestaurat un gran nombre de llanternes, s'ha
NAIXEMENTS
N'Ai.no. Ma>u.a (/¿vu Lloaria, ¿¿¿¿ad'e.n Ga.bnA.eA. ¿ n'A<Lna, neÂx. a Son Can-HÀ.Ó eJL dia 20 de. moAç. Enhofiabona!
VEfUHCWNS
En Batitomeu Que-tgßw LtinaA "d'uGOWÚ.QÓ" , (Layout, mon. a ¿'zdat de. 75any& a. Sant Ltone.nç, dia 29 de. moA-Ç.Ve¿can¿¿ e.n pau.
MOAXA GatméA
FLOR DE CARD -11- (83)
FOTOGRAFIES ANTIGUES
De l ' l i al 22 d'abril es varen exposar, ala Rectoria, un bon grapat de fotografiesantigues de Sant Llorenç i Son Garrió quehavien estat arreplegades per en Llorenç Fe-brer i per la majoria de les entitats cultu-rals i esportives del poble.
L'exposició, que va estar molt concorre-guda, passarà a formar part de la bibliotecamunicipal i les fotografies estaran a disposi-ció del qui les hagi de menester.
DEPURADORA
El dia 13 d'abril el President del GovernBalear, Gabriel Cañellas,acompanyat del Conseller d'Or-denació del Territori, del Di-rector General d'Obres Públi-ques i del Cap de la Secció Hi-dràulica, visitaren oficialmentl'"Estació Depuradora de la Zo-na de Sant Llorenç (Costa)".
La depuradora, situada vorael Safari, podrà depurar les ai-gües d'una població de 37.000habitants i té un pressupost de272 milions de pessetes. Si lesobres marxen a aquest ritme,està previst que entri en fun-cionament a darreries de juny.
Cuidará del seu funciona-ment un equip format per untècnic i quatre o cinc personesmés.
ARA FA 5 ANYS
3-*.- Comença un cursetde ceràmica a la biblioteca.
14-4.- En Mateu Gir art ien Pere J. Llull aproven lesoposicions d'auxiliar adminis-tratiu de l 'Ajuntament.
18-4.- En el ple del mess'acorda que a la sortida delpoble, anant a Artà, les casesde la dreta de la carreteras'hauran de fer 25 metres en-fora.
1-5.- Mor en Tòfol MoraGarT, secretari local de UCD.
30-4.- El ple de l'Ajunta-ment acorda construir un es-corxador, amb sales de sacri-fici, de refrigeració, oragedo-res, oficines, excusats, labora-tori, buidador de panxes itres corrals.
1-5.- S'inaugura la CreuRoja al poble.
l/CONGtóSnTERNACKJNAL-DEL*LLENCVA-CÄDUÜirtft• MCMVlflZ
FLOR DE CARD -12- (84)
LES CONCLUSIONS
Després d'onze mesos de silenci, es torna-ria parlar del "Congrés". Aquesta vegada -i,evidentment, sense el ressò dels mesos d'a-bril i maig de l'any passat- la Comissió Ter-ritorial de les Illes Balears es tornaria a reu-nir per a l'Acte de Presentació Pública deles Conclusions del II Congrés. Acte que,com la seva inauguració, es faria a Ciutat.El lloc triat per a l'esdeveniment seria lasala d'actes del Convent de Sant Francesc. Ila data, dia 8 d'abril.
Lluny quedava el dia de le presentació, aManacor, les jornades de Reus, les cent con-ferències simultànies, i els salons d'actesplens de gom a gom. Dimecres passat, a lasala del Convent, poc de tot això restava,àdhuc gent a més de quatre cadires. El IICongrés no es pot dir ben bé que fos un fra-càs, car si tenim en compte que per allà onli posàrem més retrets fou pel seu caràctercienti'fic, tan allunyat de l'impacte popularque havia de suposar. D'altra banda, els re-sultat pràctics aconseguits tampoc no hanestat els desitjables al seu començ. Contra-diccions i opinions aillades apart, el que síés cert és que la participació a aquest con-grés serà una cosa que es recordarà: no se-ria just parlar de fracàs. De totes maneres,prest sortiran publicades en quatre toms lesconclusions d'un acte que va batre no pocsrècords de participació (els 4000 estudiantsa Reus en podrien esser un botò de mostra).
Abstraccions al marge, tendria lloc l'actede presentació pública d'aquestes conclu-sions. A la taula de presidència hi havia elDr. Antoni M. Badia i Margarit, n'Aina Molli Marquès i Isidor Marí" i Mayans, entre d'al-tres. El ponent encarregat del tema "Llengiai Dret" faria els següents comentaris:* La llengua pròpia és aquella que és empra-da per les administracions i poders públics.* L'actitud favorable a la protecció no ésun acte partidista, sinó que, en termes jurf-dics, és la que se'n deriva de la Constituciói de l'Estatut Autonòmic. Partint del princi-pi de pluralisme exposat el primer articlede la Constitució.
El Sr. Joan Marti", tractaria el tema del'ensenyament:* La situació de normalitat suposa la norma-lització de tots els Països Catalans. El fu turde la llengua va lligat al fu tu r de la nació.
* La Constitució discrimina les nacions del'Estat. El català serà una llengua de segonamentre no es dugui a terme una adequadatransformació del marc legal.* Les lleis de normalització són insuficientsi a més no s'apliquen.* Cal una política educativa compartida pertots els grups autonòmics d'arreu dels PaïsosCatalans.* Reivindicà que a l'escola ha d'ésser obliga-tòria l'assignatura del català i que, a mes,les altres assignatures s'han d'impartir ' encatalà. Alhora que també proposà que la for-mació dels alumnes no només ha d'ésser lin-güistica i literària, sinó també ideològica.* No s'acompleixen els mínims.
Al torn de "Història de la Llengua", s'es-mentarien les següents conclusions:* Enriquiment intel·lectual i humà entre elsassistents al Congrés.* Convicció general que el II Congrés pot és-ser una fita històrica per al recobrament delnostre idioma.
El President, el Sr. Antoni Badia i Marga-rit, clouria l'acte amb una reflexió clara, ex-plícita i personal segons el punt de vista tèc-nic "A", pràctic "B" i vital "C":
A.- El conjunt del treball realitzat ha es-tat un "corpus ingent de sociolingüística apli-cable no només a l'estudi de la llenguacatalana".
B.- Les conclusions, el resultat de l'estudii de la discusió, són realitzables, realistes,on les actituds han estat per damunt de lesinstitucions. "Ens hem d'inspirar per dur-lesa terme".
C.- Remoure la societat: fer-li entrar ga-nes (més ganes) de treballar per la llengua.Les conclusions han sortit de la mateixa en-tranya de la societat.
Després de la cloenda dels diferents dis-cursos, hi hauria un col·loqui entre la taula iels assistents. D'ell trèiem el següent ex-tracte, referit als mitjans per dur a termeles conclusions dins la nostra societat. AinaMoll vendria a dir el següent: coordinar es-forços, reunió dels tres parlaments catalans:les Illes, el Principat i el Pars Valencià. Peraixò, se'ls hi hauria de presentar el corres-ponent projecte, aquest hauria d'ésser apro-vat per les tres autonomies, enviar-ho alParlament Central i que aquest donas el seuvist i plau.
No creis, emperò, que avantposant les ac-tituds a les estructures també podríem avan-çar
Jaume Calmés
ENOUESm FLOR DE CARD -13- (83)
El Consell Insular de Mallorca, en unalloable iniciativa per tal d'avaluar el graude coneixement del català a l'illa, va encar-regar una enquesta sociolingürstica a la Uni-versitat de les Illes Balears.
La mostra, de 1111 enquestes amb unerror màxim del +_ 3%, es va extreure utilit-zant el mètode aleatori estratificat, conside-rant com a estrats tots i cada un dels muni-cipis de Mallorca.
Per l'interès que té de cara als estudio-sos de la llengua, hem considerat oportúpublicar-ne les conclussions. Si algú té inte-rès en consultar altres aspectes del treball,està a la seva disposició.
1.- La llengua catalana és la llengua prò-pia de Mallorca no només històricament i ju-rídicament sinó també sociològicament siems atenim al fet que tres quartes parts dela població adulta parla en català.
2.- La comunitat lingüística catalana ésla comunitat autòctona: un 94% dels mem-bres són nascuts als Països Catalans. Percontra, de la població no catalano parlanttan sols hi són nascuts un 20%, és a dir, queun 80% són immigrats.
3.- Cal incrementar la instrucció supe-rior, tot augmentant-ne els recursos i diver-sificant-ne les titulacions per nivells i perespecialitats, en vista del grau d'instruccióque correspon al d'una societat del nivell dedesenvolupament econòmic de la mallor-quina.
4.- Cal dedicar una atenció preferent aaugmentar el nivell d'instrucció, en totesles àrees, de la població mallorquina: esco-les d'adults, reciclatges, difusió cultural sub-vencionada als diaris, emissores, televisió...
5.- És possible una política normalitzado-ra del català impulsada pels organismes pú-blics, ja que la societat civil mallorquinacontrola molt més eficaçment que la foras-tera l'àmbit empresarial.
6.- Si els mallorquins no escriuen en cata-là és senzillament perquè no els n'han en-senyat a l'escola.
7.- Cal introduir seriosament i en profun-ditat l'ensenyament del català i en català atots els nivells educatius per tal d'erradicarl'altíssima taxa d'analfabetisme en la llen-gua pròpia de la població mallorquina.
8.- Cal que l'ensenyament del català i encatalà sigui obligatori a tots els nivells edu-catius per als fills dels no catalano parlantsa fi de dur-ne a terme la integració, dema-nada quasi unànimement.
9.- Cal satisfer la demanda social de l'an-glès com a segona llengua dels mallorquins.
10.- Cal suprimir l'artificial sentiment deminorització dels mallorquins per tal queparlin en català als no catalanoparlants;aquest és, a més, el desig majoritari delsimmigrats.
11.- Cal fer la propaganda comercial encatalà (anuncis, rètols...) per tal d'afermarla mallorquinitat de l'establiment i augmen-tar-ne la clientela.
12.- Cal augmentar la presència ambientaldel català als mitjans de comunicació (tele-visió, ràdio, diaris...) a fi que reflecteixin larealitat social.
13.- Cal una acció decidida dels poders pú-blics i socials orientada a adequar-se al fetque el català és la llengua majoritària i prò-pia de Mallorca, ja que la democràcia, o go-vern de la majoria, encara no ha arribat aservir aquesta realitat sociolingüística.
14.- Per la novetat que presenta l'enfoca-ment de l'enquesta i a fi de defugir el loca-lisme instam el Consell Insular de Mallorcaque ofereixi el mètode i els qüestionaris aaltres institucions dels Paisos Catalans i elsanimi a dur a terme una enquesta similar.
15.- Caldria que aquesta enquesta es repe-tís periòdicament, amb l'objectiu d'estudiarl'evolució de la realitat sociolingüística iajustar-hi les accions pertinents, i que esfessin estudis semblants per aprofundir endistints àmbits.
Poesia FLOR DE CARD -1 fr- (86)
"SIS BRONZES GRISOS D'ALBA"de Margalida Pons (*)
Un llibre de lectura imprescindibleper a conèixer els nous valors dela nostra poesia.
Intentar fer una aproximació a un text li-terari, on es respira ambigüetat a cada rat-lla, és vertaderament dificilíssim, molt mésencara si ens movem dins els marges de lapoesia. Quan deim aproximació a un text,hem d'entendre aquesta com un apropamentals propòsits de l'autor/a, és a dir, a la lec-tura que ell/a fa de la seva pròpia obra.Una teoria meva molt particular és que elsautors només són -o haurien d'ésser- això,autors. I molt fan donant-nos a compartirles seves vivències mitjançant els esquerpscamins de la paraula. I com autors, semprenedant segons el meu corrent, no són ningúpere valorar la seva obra dins un contextediguem-ne universal, de la mateixa maneraque tampoc no ho són els crítics (encara quealguns s'ho creguin) ni ningú. Per emetre ai-tals judicis, l'únic jutge que té veu i vot ésel temps: el millor antòleg, com molt bé hadeixat escrit Borges. De totes maneres, si aalgú això el preocupa, el remet al següentcomentari de Joan Fuster: "V<iu tie.oAme.nteA. poeta allò que. jo e.nte.nc e.n lte.QAA--lo? Tant ¿e. val. Fa. que. jo e.nte.ngu¿ al-Qu.no. co¿a, que., ¿>*. no ¿ó e.1 que. ili diu,¿i e.1 que. jo estava a punt de. dAA-me.".
Abans hem fet una petita referència altemps, un dels problemes metafísics quemés preocupen de veritat l'home (tal vegadaperquè és el que ens toca de més aprop).Efectivament, l'home, ja sigui empirista jatengui més predilecció per la raó, viu cons-tantment assetjat per instants, moments quesovint es repeteixen, altres que no tornenmai, altres que li romanen per a sempre, al-'tres que voldria oblidar... "Et tejnpA ¿ó unpinzuti fae¿uAÓ¿> d'acaba*. / e.1 d¿bu¿x. de.tu v¿de¿. I PeA OÀ.KÒ la me.monÀ.a / calno guoAdoA-la ¿ejnpAe. I i. no gAavoA ma¿¿a¿¿gnes at COA I que. puguÁ.n compAome.-tne.'n¿>. I Eli, dA.es esgotats ¿ ja viscutsI guoAdejn-loA as&e.catt> com ^lons moAcÀ-des I e.n eAs {ults d'un ve.lt ttibne. IdeJL més antic pAestatge.. I O b¿ que. estoAnÀn nùvoli, ¿ tAomunt-in I esve.ltes¿eAAalades I ^¿n& oAA¿baA a les valli ondo Am la boÂjia / ¿e¿ó pluja de. poAaules".
"Sis bronzes grisos d'alba", escrit per naMargalida Pons, fou el llibre que guanyà laprimera edició del premi "Salvador Espriu",l'any 1985. Aquest, juntament amb el fet
que estava escrit per una mallorquina, jove,a més, foren essencialment els motius queem dugueren a la seva lectura. Un premi ila publicació a una bona editorial, no hi hadubte és el que somnia qualsevol personaque escriu amb pretensions d'escriptor. Arabé, l'aconseguir-ho no significa res (per allector que no ha fet de l'esnobisme la sevareligió, em referesc) si entre dos cartonsd'una grata presentació estètica i després dela noteta "Obra guardonada amb el premi X"(entenent X com un premi d'Institut peramunt, per exemple), no hi trobam res quejustifiqui la concessió de tal premi i/o detal edició.
Òbviament aquest no és el cas que ensocupa, del moment que m'atrévese a reco-manar la seva lectura. "Sis bronzes grisos del'alba" és un llibre de veritable poesia (po-sau-hi jove, darrera, si tant vos plau), on hiressona la veu dels nostres poetes contempo-ranis; fet que per altra banda fa constaramb els epígrafs expressament triats per aaquest llibre: cites d'Espriu, Rosselló-Pòrcel,Ferrater, Vinyoli i Foix. Autors que, tal ve-gada exceptuant el mallorquí, han conreatun tipus de poesia de caire més narratiu, ésa dir, amb molts d'encavallaments, tallantels versos amb la intenció de voler fer res-saltar més una paraula: "El ce.1 ja és tanmaduA que. ves&a datiez I peA l'angle, de.1pui oí. I ReAa e.lí, te.ulat¿ / to Ana e.1lle.vant astut I -una ve.gada més- / aafalagoA eÂ. bAancatge. de. l'acacia. /No*altAe¿, tanmateÃx., deAconeAxw aquestpaisatge, nu I Á. avançam fiAztuAo&oA de.l'<inceAt./ EncoAa 1'atibAe. o&cat / e.n&poAla deÂ. comí de. tu goAlande¿ I ¿e,ncoAa k¿ ka ctiveJULu at no&tAe. p¿t ¿atd ullo I peA deÁxoA pao al go¿g o a la¿OApAUa./ AxLx¿ anam e,ndavant en dÁa ca-titjóí, I que. amaga e.1 Ue.u ¿omAÍÁ ¿jnpeA-ce.ptA.bte., 4AonA.c A. te.ny¿t d'¿nd¿6eAe.n-c¿a,/ d'aqueM& que., ja molt lluny,/ve.ue.n e.li> no¿tAe¿ <¿¿e¿ CA¿¿XCA com unahe.uAa/ be.n abAaçada al tAonc de. I'e^pe.-Aança".
Versos calmats, acompassats (com acabaude veure) amb imatges florals en perfectaharmonia amb l'elaboració de paisatges cre-pusculars. Finalment citaré uns quants ver-sos solts que, de manera especial, m'han cri-dat l'atenció:
"Cauen a plom tu dotze. e¿>pa¿e¿ I ^ta-mzjantA de.1 m-igdia", "Campanades de.l'alba, gi-cóo-ó bAonzes,/ campanades de.
FLOR DE CARD -15- (87)
¿'alba -tn¿£en te¿ \}<¿JLu> I le.nte¿", 'Heuobservat la musicalitat de les imatges, enels casos citats, bellament aconseguida perla irrupció d'elements metàl·lics dins el poe-ma?
El llibre, com veim, és un llibre unitari,un cos poètic que giravolta entorn d'un ma-teix tema, el temps, obrint-se a un inicid'alba i acabant amb l'arribada de la nit;emperò, dins un tema tan ample, també s'hitoquen temes com les relacions i l'esperan-ça. Acab citant un darrer poema, un delsque més m'ha impressionat: "Méó e.nlla di¿'¿nAomnJ. <¿t lecorcec / e£ó ta. v ¿va ptie,--óèncx.0. de.1 de¿-¿g./ Se.n¿e. e^atç, amb e.l¿ulL& cluc*,/ conexxe-ó bé ¿u ttie¿>que¿d'aquest CO& / <i e.1 te.u tfiiít ¿ó encert./En-fie e£ó <¿¿>pWU> de. l'alba &a¿ un ¿oleI d'eópe-i-óa -i flonja calma./ MU/LÓ cíequÀ&tu-d <¿£ QULon.dn.Yi la. tornada I al ce.1<mt¿c d'on vèn&, d<¿¿ d'on upejizA I unattui cAJJt,! e.1 noA&ie. cA<it -immetto -i e-ó-peAançat I de. cada taxda, quan ja tot u¿a bu¿t I i. -temem, angeJ. QUO c, e.lí> H-Í.UAde. l'ombra".
3aune Calme s9-IV-87
(*) "Sis bronzes grisos d'alba", MargalidaPons i Jaume, "ELS LLIBRES DE L'ES-CORPf. Poesia, 101. Ed. 62.
CoUaboració
KAFKA
No digué tampoc que no, però no peraixò s'assustà. Al contrari, el seguí mi-rant tan impàvidament com sempre, comsi res no hagués passat. Com si res no ha-gués passat, no, sinó com ja acostumatque degut a ell tot ja havia passat. Liadreçaria encara una altra mirada, esguar-dant-lo de fit a fit, amb els ulls glaçats,vidriosos. S'allunyaren sense dir-se res.
Jaume Calmés
AUTOESCOLACARDASSAR
major, 22
I ARA, A MÉS...
PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!
Carrer d'en Sureda, 1 * Tel. 570624PORT DE MANACOR
Objectors FLOR DE CARD -16- (88)
EL DRET AL SUICIDI (II)
El suicidi i la revolta són dos dels fenò-mens socials que testimonien la crisi d'unasocietat que ja no s'adequa a les necessitatsdels qui hi vivim. Són conseqüències d'unainquietud i d'un buit comú al cor i a l'espe-rit.
Intenten suicidar-se, i si tenen la malasort de no aconseguir-ho, aquests idiotes quesón els vius faran de tot i molt per retor-nar-los a la vida i els forçaran a compartirla seva merda.
Sabem que a la vida hi ha cetts momentsque semblen feliços, és qüestió d'humor,com la desesperació, i ni l'un ni l'altra esbasen en res sòlid. Tot és miserablementprovisional. L'instint de conservació és unaporqueria.
El planeta es cobreix de centrals nuclearsi de sitges atòmiques, i, maldament intentinconèncer-nos de que són segurs, els acci-dents es succeeixen. Guerres, milions d'atu-rats, cents de mils de nins que moren defam, cada mes, en el món. Milions cada any.¿Qui gosaria negar a les seves mares el dreta l'avortament? La producció d'armes flo-reix en el món com les margalides a la pri-mavera. La contaminació atmosfèrica creixi les nostres ments també són contaminadesper les ideologies dominants, i davant aquestmalgastament restam impassibles i indife-rents. En canvi ens escandalitzam quan algu-nes persones, de cada vegada més, es prenenla llibertat de desaparèixer, mentre els quiostenten el poder polític, social i econòmicpreparen la darrera mentida, la qual seràamplament difosa per tots els mitjans de co-municació, sobre el tractament dels rebus-sall nuclears, la contaminació, l'atur, la ven-da i tràfic d'armes, etc. i seguiran parlant--nos d'inconsciència, irresponsabilitat i deque pensem en les víctimes innocents.
El suicidi existeix, les persones acceptenmatar-se en les guerres o de fam.
La mort és quelcom molt seriós per ésserabandonat a la iniciativa individual. La so-cietat se'n cuida cada cert temps de propor-cionar als impacients una mort útil en algunescenari de gran transcendència.
José Maria CerezoMoviment d'Objectors de Consciència
Col·laboració
G.O.B.
No cal dubtar que el creixement delGOB va en augment, i en bona part és de-gut a la creació de les delegacions als dife-rents pobles de les Illes. Pel que atany. aMallorca són ja deu les que funcionen: Ala-ró, Alcúdia, Bunyola, Capdepera, Deià, Fe-lanitx, Llucmajor, Manacor, Pollença, San-tanyf, Sóller i Son Servera.
La feina que una delegació pot dur a ter-me és variada i té el gran avantatge deque aixf es coneixen els problemes de laresta de l'illa amb informació de primeramà. Una altra cosa a tenir en compte ésque el moviment ecologista del poble ro-man junt i els esforços en aquest sentitestan així" més ben encaminats.
Als del GOB de Son Servera ens agrada-ria donar una sempenta als amics llorencinsper tal de tirar envant una nova delegació,al temps que ens posam a la vostra disposi-ció per si la nostra curta experiència vospot ésser útil.
Cal dir que la problemàtica dels dos po-bles és més o manco la mateixa i els tre-balls que hem realitzat junts sempre handonat bons fruits, com per exemple, l'haveraconseguit que ajuntaments, hotelers, co-merços, partits polítics i entitats signassinun document demanant l'estricta protecciói vigilància de Sa Punta de n'Amer.
Una altra realització conjunta ha estatla confecció d'un llibret que ofereix una al-ternativa ecològica per als nostres pobles, ien la que voldríem mostrar els greus proble-mes que ens envolten, per fer, de qualquemanera, que els polítics es comprometin enla defensa del nostre entorn.
Si estau interessats, podeu conectar ambel GOB mitjançant el telèfon 569025 deSant Llorenç o l'apartat 58 de Son Servera.
Pep AlbaGOB - Son Servera
FLOR DE CARD -17- (89)
Si Heu• •• FLOR DE CARD -18- (90)
MOTS ENCREUATS
1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 01234567
HORITZONTALS.- l.-Dit de la qui emula. 2.-Nom de lapalmera que fa dàtils. Nota musical. 3.-Humor serós i acreque raja de les plaques i tumors malignes. Inscriure la data.^.-Nuvolada espesa que tapa el cel. 5.-E1 fet d'estar sensefer res. Fabricant d'aluda. 6.-Lloc de moltes roques. Darre-ra. 7.-Cara del dau marcada amb un punt. Gos. Ocell. Mil.VERTICALS.- l.-Que edita. 2.-Nom de diferents sfmis ca-tarrins, cuacurts, amb callositats isquiàtiques. 3.-Pertanyent0 relaltiu a la utopia. ^.-Unitat monetària d'Itàlia. Al rev.sfmbol del calci. 5.-Contr acció de la preposició "a" i de1 'article "el". Cadascuna de les darreres branques d'un ar-bre portadores de fulles. 6.-Laberint. 7.-Condició d'orat.
8.-Consonant. Nom porpi d'home. 9.-Part d'un edifici que s'estén a l'un i l'altre constat del cosprincipal. Sfmbol de Terbi. lO.-Terminació verbal. Manoll de flors, herbes, etc., que serveix d'a-dorn.
SOPA DE LLETRES
E X T E N S T S A VA C D T X I R G I AG L E F Z A S R L NE B T G S T E A D DG I H O R L S N E NA J N P S S Q D S UN K M J O O K I EFT L E L R L T O S OA H O D G M N S O RTC I C S B R Q P PF G T O D N A R G TM O N U M E N T A L
Apa ! a cercar 'dins a-quest embolic de lletresdeu sinònims del mot"GRAN".
*?^^£ -~ ^ 5
*t/ïp
o
-**>/? ,A5r • **'n
J*Cs Pi
VpV*-*ö
.U O'
o
U-ps,^5
:M3Í fc\ «<r
i-k-sS-kçãr»•jg&eo\v**° av\*e r; ox -_,^o
<aV>"ès
*í><ai«»e*1
•oq|p un sg
V11VNIA3QN3
WVa
av
H3
V1V
n3QV1
«
VanQVtt0
V 3W V
1 Vv y va H3 1 Ia v i
3Id0.1.n
SIVn3HDN3
s vo aD 0v i0 Iv aW 3
S1OW
i
dy0dnNa
A
V 1D H
S0IaNV
1 tfD
V S
N 3 Viv N a
Dao
s ss
1 S N
S3ÏH311
H N O VM0 1
3 1O V
1 INVD
1 31 O
V3 1 X 3
3Q VdOS
•pT9Ana,p jjad PS uanp anbsdoji 's3.oTpua 'sDjod 'sasç
'sdod ap ajd Pisa uouu {3 -:çiap oq,uj ajdoias ajpd uoy\¡
S1VDOA 3Q VDnj
Esports FLOR DE CARD -19- (91)
Després de vèncer per tres gols a zero alconjunt de Ses Salines, el Cardassar, quannomés manquen dos partits per a la conclu-sió d'aquest campionat de lliga, asseguravala permanència dins la categoria. No haestat possible, tampoc enguany, poder con-córrer a la "lligueta" d'ascens a la TerceraDivisió. Malgrat tot, s'ha de dir que la parti-cipació de Nicolau als esquemes ofensius del'equip ha estat decissiva, prova dels pocspartits que ha jugat en relació als gols acon-seguits. Un altre factor digne de ressaltarés la baixa de n'Antoni Cànoves, "Lliro",que pràcticament s'ha passat aquesta tempo-rada en blanc, atesa la lesió que rossega.Això quant a individualitats. La feina de totel conjunt ja seria més mala d'analitzar, em-però, malgrat tot, hauríem de destacar la jo-ventut del Cardassar 86-87, la qual, ambmés ganes que experiència, ha afrontat aixícom ha pogut les envestides d'una dura tem-porada. Dir algun nom tal vegada no' siguimassa ètic, però, d'entre els més joves, po-dríem destacar la labor de Barceló, hometècnic i amb una gran visió per als contraa-tacs i per a les passades en profunditat. Ferun balanç exhaustiu, a més de no entrar dinsles nostres possibilitats (merament informati-ves, per altra banda), seria arriscat. No obs-tant, el bon aficionat no tendria massa pro-blemes de cara a emetre un bon judici.
Anterior al partit amb què començàvemla nostra crònica, s'havien disputat els en-contres amb Es Port (2-2 dins Sant Llorenç)i amb la Victòria (2-0 dins Ciutat). Partit,aquest darrer on, amb una mica més d'ambi-ció, s'haurien d'haver esborrat els dos nega-tius que ara passeja.
Acabam la part dedicada al futbol dientque en el partit amb el Ses Salines es pro-duïa el debut de Jaume Riera (el porter delsjuvenils) amb el primer equip, a causa queels titulars Vives i Fullana es trobaven lesio-nats. Partit del qual de segur guardarà unbon record, ja que l'acabà amb la porteriaimbatuda i amb una clara victòria del seu e-quip, amb gols de Soler, Mondéjar i Nicolau.
BÀSQUET 3UNIOR CARDASSARResum d'una temporada que ja s'acaba
Després d'un començament difícil (pelsfactors esmentats a altres números) l'equipjúnior masculí va augmentar el seu rendi-ment:
* El joc defensiu, que sempre feia "ai-
gües", ara s'ha convertit en el punt més fortdel conjunt: amb les tres "torres" a darrerai amb uns homes ràpids i agressius a davantque fan de la defensa una zona mala de rom-pre.
Podem dir que això s'ha aconseguit grà-cies al dur treball que ha duit a terme l'en-trenador Jaume Mas "Cadireta", amb elsseus jugadors durant els tres entrenamentssetmanals que s'han fet al llarg de tot l'any.I també dissabte rera dissabte als enfronta-ments a un rival gairebé sempre superior.
* Dins el camp ofensiu el progrés és nota-ble; cal dir que ara la mitjana encistellado-ra ha pujat en trenta punts més per partitque aprincipis de lliga. Es veu qup la volun-tat per part d'uns jugadors menors, en edati en estatura ha estat prou important. A-questa millora garanteix la continuïtat del'equip per a l'any vinent.
* Els resultats aconseguits.La derrota ha estat el resultat que més
s'ha produït i ha fet baixar la moral dels jo-ves jugadors inexperts, a més ha provocatenfrontaments i discussions entre els propisjugadors. Però les ganes de jugar i l'amistatentre tots els components han pogut mésque els nervis i la millora (en joc) ja és aquí.
Els darrers partits ho confirmen, perquès'ha anat per davant al marcador en moltesocasions, i s'ha pogut guanyar. Ja són moltallunyats aquells resultats d'escàndol quetantes setmanes fa que no es produeixen.
* Per a la propera temporada.L'objectiu més important és apuntar l'e-
quip a la categoria que li toca, així les aspi-racions dins la competició juvenil seran mésgrans.
Futbol: Jaume CalmésBàsquet: Pere Calmés
Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (92)
A vegades m'entretenc rellegint articlesd'aquests fets a corre-cuita i sense gairemirament -una forma de vanitat?-, i, ai las!hom se n'adona que no sempre els mots es-crits s'identifiquen amb el pensament.
Concretament alguns dels "Sant Llorenç,ahir" poden induir a pensar en passes enversel conservadurisme més tancat en allò deque "cualquier tiempo pasado fue mejor"? icree que aquesta imatge no s'adapta, nimolt manco, a la realitat.
Pens, òbviament, que abans hi havia méspossibilitats de relació entre persones, quepotser la necessitat empenyia a viure d'unamanera menys artificiosa, més "natural", ique la meta fonamental de la vida no erenels doblers per ells mateixos.
Sens dubte les implicacions vitals quecomporten les afirmacions del paràgraf an-terior són força complexes i no totes positi-ves. Parlem, si més no, de l'escola -aprofi-tant l'avinentesa de les vacances de Pasqua.
Com era l'escola en el Sant Llorenç d'a-hir? Sens dubte era una escola fortamentrepressiva i classista. Els infants eren tal-ment arbres joves i els educadors els polit-xons. Havien d'atracar els nins -fos comfos- al politxó; la personalitat, la manerad'ésser dels infants no comptava per a res id'altra banda molts pocs eren els politxons
/educadors que eren rectes i ben formats.Malgrat tot, la democràcia, el benestar, l'a-vanç de les ciències humanes... encara ésviu l'exemple de l'arbre jove, de l'adaptaciódel nin a la manera d'ésser de l'adult.
El preu a pagar pels infants: qualsevol, el"necessari". Parlau amb els pares i us conta-ran coses ben saboroses: pallisses de ca, des-precis, quins eren els alumnes marginats iperquè, quins eren els benvists i perquè, itambé anècdotes ben salades com les porsal pecat que havia de portar a la condemna-ció eterna pel simple fet d'anar en bicicletao de passar amb curiositat per davant elball d'homenots i donotes (quin fàstic!)
O aquella altra de la faixa i ben estreta,eh? que havien de portar les nines de 13-14anys que tenien la "desgràcia" de tenir elspits assenyalats (llavors jugant botaven iaixò no es podia consentir!)
Anau, anau a na Catalina "de Son Vives",na Maria "Cerola", n'Antònia "Caragola",n'Antònia "Barbota", na Magdalena "Sure-da", na Magdalena "Pisca", na Catalina "Da-meta", na Catalina "Vellaca", na Francisca"Mena", na Miquela "Gomila" o a les altresde la fotografia. Si volen us ho podran con-tar.
Guillem Pont
