Associació P. ForanaPrincesa, 2407240 Sant Joan

1GDANYSMIR0ILLES BALEARS

SANT LLORENÇ DES CARDASSAR * AGOST-SETEMBRE DE 1993 * N° 197

Editorial pàg 2 (162)

El funcionament

A rel de les preguntes que van fer alguns membres del'oposició en el ple del mes passat, hem pensat que, araque s'han acabat les vacances d'estiu i comença el nou"curs"polític, podríem "denunciar" les comissions infor-matives del nostre Ajuntament que no funcionen així comcaldria esperar.

Començarem per les de Bartomeu Mestre, responsablede la brigada d'obres i de la canalització de les aigües,i ho farem perquè és diflcil que vagin pitjor d'així comvan: totes les places del poble fan llàstima, exceptuant ladel Lloc Sagrat; moltes de les plaques de ceràmica queassenyalen els noms dels carrers han caigut; fa més demig any que no arreglen les camades que ho necessitenamb tota urgència; les connexions de les aigües brutess'embussen i les netes encara no es poden emprar desprésde cinc anys d'haver fet els pous. Tot plegat, un desastre.

Les de Miquel Golmés tampoc no se 'n duen gaire flors,ja que la de normalització lingüística està totalment apar-cada: canells en castellà, programes de festes també, osinó amb una catefa défaites d'ortografia, absolutamentcap campanya per fomentar l'ús de la nostra llengua alscomerços, empreses o associacions; la policia, segons lesseves pròpies manifestacions al ple, no fa cas del que ellordena; els representants dels hotelers opinen que la deturisme brilla per la seva absència, i així fins a l'infinit.

Les comissions de Joan Sant anàreu segueixen la matei-xa tònica: la de cultura va caientpaulatinament dins l'o-blit, sense idees noves ni iniciatives dinamitzadores; lad'hisenda destaca sobretot pels seus retrassos: tant en lesaprovacions dels pressuposts com en el pagament delsdeutes. Tanta sort que almanco els regidors cobren pun-tualment el sou que ells mateixos s'han assignat.

En Mateu Puigròs, encarregat d'urbanisme, té la culpade que encara no s'hagin entregai les Normes Subsidià-ries al Consell, i això que fa dos mesos i mig que lesaprovaren; i també que durant el seu mandat no s'hagiiniciat cap obra pública dins Sant Llorenç: ni la plaçaNova, ni la piscina municipal, ni el poliesportiu, ni cappla d'embelliment...

El balle, en fi, és el responsable final i subsidiari detotes les comissions, inclosa la de sanitat, que es trobacompletament aturada d'ençà que na Jerònia Mesquidafou expulsada de l'equip de govern.

Mentrestant, l'oposició la veritat és que no s'hi enfadagaire i es limita a remugar molt educadament dins el ple.No sabem si és perquè encara aspira a aconseguir qual-que cosa o perquè no sap fer res més. Sigui com sigui, elpanorama no és gens encoratjador.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant llorenç des Cardas-sar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Calmés * Telèfon: 560509Agost-Setembre de 1993. Número 197Dipòsit legal: 765-1973Edita: Assoc. Cultural Flor de Card * CIF G07606185Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Portera

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Joan Ramis SinevJosep Cortès

Guillem PontJoan RossellóSol, i de dolLleure a lloureGuillem SolerMiquel A. FemeniasCerdà/DomengeSebastià FrauRafel DuranJaume GalmésFrancesc Umbert

PSMIgnasi Umbert

El BorinoI.E.C.Maria Galmés

Ramon RossellóBosch/LlorençIsabel Nicolau

PortadaEspipellades 3Crònica informal 18Tal dia com avui 23Gent de la nostra gent 4Aniversari de la parròquia 6Batec 8Festes 10Futbol 11Futbolet 12Joan Ramis Sinev 13Canal 37 13La cabra mallorquina 14Diari valencià 16Meteorologia 17El temps 24 'Diguem prou 19Cròniques vilatanes 20Les devaluacions 22SecretariaEls perqués d'unes festes 21Els signes d'interrogació 23Si lleu... 26Demografia 26ComptabilitatHistòria 27Universitat 28Distribució

Espipellades pàg 3 (163)*f

I què voleu que vos digui? Trob que per aquella misèria que posaren per ses festessols no ho pagava empaperinar. N'hi ha que quan combrega s'al.lot deixen es cor-ral més vistós que es carrer Major d'enguany.I no em digueu que estam en temps de crisi, que amb un poc d'imaginació s'ho ha-guessin pogut enginyar per quatre pessetes. Bastava que durant es plens de sa pri-mavera, ara que en fan tants i mos surten tan cars, haguessin donat un parell de dia-ris a cada regidor i que s'entretenguessin retallant, tanmateix per ses feines quetenen... Així, si un hagués fet moneiots, s'altre neules i s'altre pelleringos p'enturahauríem descobert algun artista amb possibilitats de futur.

Perdonau si vos aplec hora de sopar, però o ho he de dir o m'ha de fer mal.En Bartomeu Mestre, responsable de sa canalització de ses aigües brutes i d'es re-tràs de ses netes, va recomanar a un veïnat que adesiara obrís sa comporta de samerda, hi abocas aigua neta i ho remenàs amb un bastó, que d'aquesta manera p'en-tura no s'embossaria tant sa comporta i sa brutor correria millor. I si així encara noanava bé, que rompés es sifó i posas silicona a sa tapadora per evitar sa pudor.Vos imaginau, cada matí, s'estol de contribuents, amb una gafa en es nas, remenantsa merda enmig d'es carrer perquè es nostro Ajuntament no se n'ha cuidat de quefessin s'instai, lació així com l'hem pagada?I com que no faig comptes fer res que toqui a s'Ajuntament, jo només hi veig doscamins: o esbutzar-mos de rialles o posar-los ses anques com un tamborino.

Quan es matí de dia 17 de setembre ets al.lots arribaren a s'escola els digueren queno n'hi havia perquè havien d'asfaltar es pati. Tres preguntes:Primera: En tot es mes de juny, es de juliol, mig setembre i es capvespres i dis-sabtes de s'altre mig, es nostro Ajuntament no ha trobat un punyetero mig dia perasfaltar es pati i ha hagut d'esperar sa setmana que havia començat es curs?Segona: Mentres asfaltaven es pati, no haguessin pogut es mestres fer alguna cosa,encara que fos plàstica, jocs, o treballs a s'aire lliure p'es poliesportiu, ara queencara fa bon temps?Si res de lo anterior era possible, no podien haver avisat un dia abans?

Enguany ha fet catorze anys que s'inauguraren ses pistes de tennis i bàsquetd'es poble, i altres tants que sa punta del solar que pega a sa carretera de Calicantestà plena d'herbes i sense aprofitar.Què costaria posar-hi arena i comprar quatre engronçadores, llenegadores i altresormetjos propis d'es parcs infantils? M'hi posaria messions que amb lo que moscosta una reunió de comissió informativa encara sobraria per anar a fer un cafè.Si es solar fos a Cala Millor o a Son Garrió sé cert queja l'haurien aprofitat, o no?

(Ve de la pàg. 26) DEMOGRAFIA

Na Catalina Amorós Llinàs, casa-da, moria a Sant Llorenç, dia 22 desetembre, tenia 80 anys. Que la ve-gem en el Cel.

MATRIMONIS

N'Andreu Pont Riera i na Frances-

ca Serra Sintes, es casaren dia 17 dejuliol a Sant Llorenç. Que tot els si-gui enhorabona!

En Salvador Comí Altés i na MariaMagdalena Pocoví Ballester, ferenl'esclafit a Sant Llorenç dia 7 d'a-gost. Salut!

En Pablo Jorge García i n'AntòniaBallester Galmés es casaren a Sant

Llorenç dia 7. Enhorabona!N'Antoni Roses Pou i na Catalina

Servera Sansó es casaren dia 27 aSant Llorenç. Enhorabona!

En Joan Bautista Roca Salord i naVictòria Margalida Moya Baseler fe-ren l'esclafit dia 11 de setembre aSant Llorenç. Salut!

Maria Galmés

Gent de la nostra gent Pàg 4 (164) $f

En Rafel Duran

Potser ho vaig aprendre en els anysdel Club Card, i encara m'agrada.Assaborir una conversa assossegadaamb els llorencins que viuen lluny re-sulta plaent per al timpà i alimental'esperit.

La relació amb en Rafel ve d'enre-ra. L'altre dia, traginent papers, emvaig topar amb l'orla del curs 1969-70, on hi figuren els nins que sofrirenla meva primera experiència didàcticaformal. L'únic que portava ulleres eraen Rafel, qui, aleshores, feia el pri-mer curs d'ensenyança primària. Te-nia, idò, sis anys. Record que era unnin trempat, no gens trullos, dolç, ob-servador i una mica .orat. Alguna ve-gada m'ha retret el meu autoritarismei el fet que li ensenyàs el Cara-at-sol.

D'aleshores ençà ens hem anat ve-ient. Em va sobtà una provocativa a-parició a un sant Antoni. Em va ale-grar el seu vol a Barcelona, pel quetenia de ruptura i agosarament. I emva arribar al cor un carieu dedicat ana Constanca de la primera obra quedirigia.

Ara, a la carrera de Ses Sitges, enun crepuscle de tarda agostenc i mà-gic el tene al davant per enfilar con-versa. Des d'aquí Sant Llorenç esdestaca blanc sobre una simfonia detons grisos.

Que és de guapo Sant Llorençd'enfora, eh? i feim una fresca riallade complicitat pel tot el que s'amagarera aquesta senzilla expressió. Quinacàrrega que comporta!

De tot d'una mostra rebuig a lameva teoria d'en Joanet de Ses Ron-dalles, però crec que, poc a poc, elvaig convencent, almanco en part.

De fet, per a mi resulta evidentís-sim que l'esforç que ha hagut de feren Rafel per arribar a la seva meta ésmés gros que el que han hagut de fermolts d'altres. El punt de partida noera el mateix. En una situació nor-mal, si no hagués actuat a la vidacom a Joanet, faria segurament feina

manual, potser amb encert i amor,però no seria director de teatre a Bar-celona.

Vull dir que, com el fill petit de lesrondalles, en Rafel va haver de partir-ruptura amb la protecció de la casapairal- i va haver de mostrar la sevavàlua amb enginy, coratge, força iamb la caparrudesa d'aquells que te-nen ben clares les seves metes.

"Barcelona és per a mi molt espe-cial, allà et valoren pel que dius,penses i fas, no és com aquí que sem-pre estàs mediatitzat pels teus orí-gens... a més, si cerques, sempre

pots trobar oportunitats... aquí, aMallorca, el nivell és un altre, hi hacapelletes muntades... és diferent. Joem trob millor a Barcelona. "

"Sempre hi ha una certa relacióamb el poble, pensa que vivim en unmateix pis tres llorencins -amb enJoan i en Jaume Sales-, no és quemos vegem massa, perquè cadascú dula seva vida, però a vegades llegintFlor de Card o comentant alguna co-sa feim una riallota... "

"Dic que som de Mallorca perquèmoltes vegades no val la pena haverd'explicar què és Sant Llorenç i on es

Gent de la nostra gent Pàg 5 (165) If

troba...""No sabia ben bé per què vaig es-

tudiar teatre fins que un dia, en unaclasse, jas!, vaig veure clarament queallò era el que havia cercat tota lavida, es feren conscients tot un muntde records infantils on hi eren pre-sents l'observació, l'adaptació, lamanipulació i la representació... jaestà! De llavors ençà no he tengutcap dubte... "

"ens acuses de no fer res per SantLlorenç, de no sentir-nos llorencins,però també és cert que mai no es pos-sibilità la nostra participació... sinófos perquè ara, amb el llibre del Cen-tenari s'ha demanat la col·laboracióde llorencins... nofotis, eh ? elpasso-tisme és mutu, va i ve..."

Xerrant, xerrant la fosca ens anàbesant i engolint suaument, el desigde comunicació era més fort que noel de veure l'espectacle d'en JaumeCompany a les festes patronals. Se-guírem parlant.

Li vaig fer el test del molí enllu-menat que, des de Ses Sitges estant,sembla estar col·locat al damunt del'església. Sense-pensar-s'ho ni micaem va dir que era el molí d'en Bou,ja que si agafàvem la perspectiva dela façana de l'església... Aprovat!Observador i lògic sí que ho és. Mésd'un es queda embadalit i dubitatiu.

I després m'acusà de ser teatral al'hora de plantejar preguntes.

"Òbviament, el sexe sempre intervéen tota activitat humana... Crec quesí, la càrrega sexual hi és present.Quan cerques una escena, una forçadeterminada i veus que després decercar-la una i una altra vegada i quedesprés d'entrega, treball i forçaarribes a allò que havies intuït... tensun plaer semblant a l'orgasme... aixòsol passar en els assajos..."

".. .la por escènica hi és, cadascú laviu d'una manera... n'hi ha de di-rectors que no poden assistir a la re-presentació... preocupacions i nervissempre n'hi ha... solc ésser bastant

trempat, sobretot a partir de l'inici del'obra..."

"Per què no encens un llum?" Lafosca havia convertit la fesomia en si-lueta, a mi no em feia gens de faltaveure les expressions de la seva cara,em bastava amb les paraules... de totd'una em va sorprendre una mica lanecessitat de llum, era tan bella lafosca!, però ràpidament vaig com-prendre que ell té mental itzats uns es-quemes més urbans.

"...no et pensis, en la meva feinales referències al poble i a la sevagent són gairebé constants. Teneinterioritzada la meva manera deparlar, la consueta, la manera demoure els braços... en certa ocasióvaig dir a un actor: tu no coneixesmon pare?, idò vull que pensis en elli ho facis a la seva manera... vasortir brodat, transpiram mediterra-ni..."

"...no, més que problemes de co-municació és una manera de fer lescoses... jo tampoc no hi crec massaamb el tòpic del mediterrani, jo diriamés bé llatí..."

Potser un dels moments més entra-nyables de la conversa fou quan par-làrem de mn. Joan Rosselló i el seuentorn. Passada la força del Card,l'església tornà assumir el seu paperde dinamitzador del jovent mitjançantla personalitat -i paciència- de "donJoan", el rector felanitxer que deixàque la rectoria fos cosa de tots. I emcomentava en Rafel les llargues vetla-des escoltant música, jugant o parlantque havien passat a la rectoria; i elspapers d'un i de l'altre, i les bromes,i els lligams que encara perduren...

Fa hores que parlam i comentamcoses. I la nit camina. Decidim tallar,que no acabar, perquè així encara tin-drem temps de fer "una volteta per safesta".

Ara, quan les figues ja han fet laseva i s'ha refrescat l'oratge, en Rafel

torna ésser a la seva Barcelona -o ésal País Basc assajant una obra?- i res-ta el record de la conversa. I més queels mots, l'actitud, la força vital.

Certament, viure és meravellós.Segons com es mira, una ximplesa, isegons com un gavell de problemes ientrebancs... però l'entrega, el tre-ball, sempre surt a llum.

I en Rafel ha treballat de valent iamb molt encert. Vegi's, sinó, algu-nes notes del seu curriculum, queparlen soles.

Texte: Guilltm PontDibuix: Josep Cortès

CURRÍCULUM VITAE

Activitat com ajudant de direcció

1987 LULU de Frank WedekindDirecció: JORDI MESALLESTaller de tercer curs d'interpre-tació (86-87)Sala Gran de l'I.T.B.

1989 UN ANY SENSE ESTIU deCatherine AnneDirecció: JOAN OLLÉTaller de tercer curs d'interpre-tació (88-89)Sala Gran de l'I.T.B.TOT ASSAJANT DOM JOANde Elvire JouvetDirecció: JOSEP Ma FLOTATSPoliorama. Programació 88-89(espectacle suspès abans de laseva presentació al públic)

1991 INDIAN SUMMER de SireraDir: GUILLERMO HERASCentre Dram, de la GeneralitatRomea. Programació 90-91

1992 FEMINISTA de S. RusiñolLA INFANTICIDA de V.CatalàDirecció: J.M.MESTRESCicle "Dilluns Clàssics I"Centre Dram, de la GeneralitatRomea. Programació 1992.FANNY de Carles SoldevilaCIVILITZATS. TANMATEIXde Carles SoldevilaDirecció: FRANCESC NEL.LO

(Continua a la pàg. 12)

Església pàg 6 (166) if80è aniversari de la parròquia

Estimats llorencins:

Si sempre és agradable trobar-seamb amics i persones estimades, moltmés ho és trobar-s'hi damunt festes.I avui és la gran diada de sant Llo-renç, titular de la parròquia i patródel poble.

I per afegitó enguany teniu un altremotiu per fer festa: s'hi escau el vui-tantè aniversari de la creació de laparròquia, que, juntament amb altres30, fou erigida pel bisbe Campinsl'any 1913.

Però celebrar aquest aniversari noés recordar només una fita solitària,per important que sia, sinó afegir unabaula més a la llarga cadena d'histò-ria i vivències cristianes de la par-ròquia llorencina.

Una història que ve de molt enrere.Hem de recular molts d'anys, uns1500, per trobar devers son Peretouna nombrosa comunitat cristiana,com ho demostren les troballes de là-pides i inscripcions. Recordem, comexemple, alguns noms no diré de llo-rencins encara, però sí d'habitadorsd'aquestes contrades: Balería, enterra-da amb un nin petit devora ella, talvolta un fillet seu, un tal Marc iBassus, prevere de la Santa EsglésiaRomana, soterrat en pau el 12 d'abrilde l'any 493.

Passen llavors alguns segles obs-curs dels quals ens han arribat poquesnotícies. Avancem, idò, fins a la vin-guda del rei En Jaume. Sabem quedesprés de la conquista catalana dei "any 1229 i per espai de molts anysel terme i parròquia de Sant Llorençes va dir Bellver, simplement, otambé Santa Maria de Bellver, fentreferència a la titular de l'església.

Bé és ver que a l'església de SantaMaria de Bellver hi havia un altar de-dicat a Sant Llorenç, però fins benentrat el segle XIV no se troba, de

....... — \ .

'

moment, documentat el nom de SantLlorenç de Bellver (1349), que ambel temps donarà pas al nom completactual de Sant Llorenç des Cardassar(1519).

Sembla que el primer oratori o es-glesieta de Sant Llorenç va ésser a-quell del qual encara es conservenrestes a la possessió de Son Vives, itenia per titular Santa Maria, devocióque aleshores estava molt estesa.

El papa Innocenci IV, amb unabul.la datada l'any 1248, posà davallla seva protecció totes les parròquiesde Mallorca amb les seves propietats,en el document citat hi ha la parrò-quia de Santa Maria de Bellver.

Encara que la parròquia tenguésper titular Santa Maria, també hi re-bia culte Sant Llorenç amb el seu cor-responent altar; el mes d'agost del1282, per exemple, Arnau Figueroladeixava, en testament, 12 diners al'altar de Sant Llorenç de Bellver.

A mitjan segle XIV es comença abastir una nova església, que proba-blement ocupava el mateix lloc on

s'hi aixeca l'actual. El permís o lli-cència reial és del rei Pere el Cerimo-niós amb data de 7 de desembre de1360. Les obres se posaren en marxatot d'una i se necessitava molta d'aju-da. Per això s'imposaven talles o con-tribucions, i per ventura es qui méstenien manco ajudaven.

Sabem que pel setembre de 1389Montserrat Eritges, jurat de Bellver,en nom dels altres jurats s'havia quei-xat al governador sobre el fet que al-guns ciutadans que tenien possessionsen el terme, ço és: Guillemó Oliver,Joan des Portell i l'hereu de l'honratRodrigo de Berga (propietaris degrans finques entre les quals Sa Pun-ta) contradeien pagar allò en què erentaxais en dos talls fets darreramentper l'obra de la esgleya de dit loch.

I el 1399 la dona Elisenda, propie-tària de Son Vives, hereva del seu pa-re Llorenç de Pardines, juntamentamb altres veïnats refusaven pagaraquesta contribució per la nova esglé-sia, al·legant que volien continuarfent ús de l'església antiga, és a dir,la de Son Vives.

A finals del segle XIV s'anà per-dent la independència administrativacivil que tenia Bellver, per passarmés directament a Manacor; casi almateix temps vingué l'abandó espiri-tual, ja que també es perderen elsrectors propis, i l'església de Bellverfou regida pel rector de Manacor o,en lloc seu, per un vicari que normal-ment no residia a Bellver.

Aquesta situació comportava quemolt sovint flaquejàs l'atenció espiri-tual dels habitadors del lloc, fins alpunt que, pel maig de 1582, es produíun plet entre Macià Bosc, posseïdorde Sa Blanquera i el rector de Mana-cor, en el qual el dit Bosc exigia queel rector renuncias als seus drets da-munt la vicaria de Sant Llorenç o béque nomenàs un vicari que hi residíscontínuament.

Església pàg 7 (167)

*tLes dificultats no minvaven, i així

ens trobam que el bisbe, Fra SimóBauzà, crea la parròquia de Sant Llo-renç, separada de Manacor perquè hiha una gran distància entre ambduespoblacions i moltes voltes la gent mo-ria sense sagraments, com li era noto-ri al bisbe per ésser "molt pràctic peraquestes parts per ço que ha estat as-si tres anys per prior (del conventdels Dominics) y ha vistes moltes co-ses".

Però aquesta separació fou de pocadurada ja que el 20 de febrer de 1617es tornaren unir les dues parròquiessense consultar els llorencins, queprotestaren públicament.

Però aquestes protestes i les que seferen més envant de ben poc serviren,perquè, llevat del breu parèntesi deltemps del bisbe Juan Díaz de la Gue-rra, en què ordenà la nova creacióparroquial, el fet és que les cosestornaren seguir com abans i Sant Llo-renç no aconseguiria la condició deparròquia fins a l'ordenament ecle-siàstic que féu el bisbe Campins l'any1913, ara fa vuitanta anys, en què secrearen a Mallorca 31 parròquies, en-tre les quals la de Sant Llorenç desCardassar.

Germans: tot lo exposat fins arapot parèixer aigua passada, històriamorta. Jo diria emperò que no és aixíperquè darrere cada un dels fets hihavia cristians llorencins, hi havia unpoble i una comunitat cristiana quebategava unida per uns mateixos sen-timents.

No podem oblidar que tota la histò-ria llorencina ha tengut dos punts dereferència: la Mare de Déu i santLlorenç, la Mare de Déu és part inte-grant de la vostra història, de la vos-tra devoció i de la vostra vida cristia-na. Maria vos ha acompanyat sempre,sia amb el nom de Santa Maria deBellver o amb el de Mare de DéuTrobada.

Sabem també que a l'antiga esglé-sia de sant Llorenç hi va rebre culteuna altra imatge de Maria, probable-

ment de finals del segle XIV o princi-pis del XV i que, en bona hora, elvostre rector ha exposat de bell nou ala veneració pública a la capelleta onantany hi havia les fonts baptismais.

Suposat, però, que dedicau una fes-ta pròpia a la Mare de Déu Trobada,em voldria fixar breument en lo queens diu avui el vostre patró sant Llo-renç de cara a la vida de la comunitatcristiana.

Sant Llorenç és el més famós i po-pular dels màrtirs romans. Era diacadel papa Sixte II, que havia estat mar-tiritzat amb alguns companys quatredies abans. Com a diaca de l'esglésiaromana, es va distingir pel seu amorals pobres, als quals distribuïa elsbéns amb generositat. Precisament a-questa generositat el fa atractiu, ac-tual i exemplar.

Hem sentit contar moltes vegadesaquell pas de la vida del nostre sant.Quan la policia romana el va deteniri li demanava que entregas les rique-ses de l'Església, ell va assenyalar unboldró de pobres dient: aquests són eltresor de l'Església. La caritat fetamisericòrdia és l'estel més lluminósde la vida de Sant Llorenç.

La caritat feta misericòrdia had'ésser l'estrella més brillant i senseeclipsis de cada comunitat cristiana,de cada cristià, ja que és el fonamentde tot lo que té nom de cristià. Facemlo que facem, només té sentit si par-teix de l'amor i ens du a estimar,com feia avinent Sant Pau: Si no es-timam som com les campanes que to-quen o els platerets que eixorden.

Quants de graus assenyalaria eltermòmetre del nostre amor efectiu?Per ventura tenim encara massa divi-sions i enveges, massa discòrdies iincomprensions. Per ventura ens costamassa perdonar. Per ventura gastammolt i compartim poc. Per venturasom massa egoistes i els pobres sónencara massa externs al nostre cor i ala nostra butxaca.

Que la intercessió de Sant Llorençens ajudi a ésser com el gra de blat

que, colgat dins el solc de l'estima-ció, produesqui un bon esplet d'obresde misericòrdia.

Déu estima els qui donen amb ale-gria, també hem sentit avui. Que a-quest amor de Déu tan present dins elcor de Sant Llorenç inflami també elsnostres i ens mogui a ésser bons ambtothom.

I per acabar, recordem aquestes es-trofes d'un himne que l'Església dedi-cà al diaca i màrtir sant Llorenç:

A l'Església de Romafou ministre de l'altar,servent d'orfes i de viudesi assistent dels marginats.

Va portar l'eucaristiaa les cambres dels malalts,i en el calze del bon Mestreva vessar la pròpia sang.

Pugi a Déu nostra lloançaper tan alt intercessor,que ens anima a ésser magnànimsamb els pobres d'aquest món.

Amén.

Joan Rosselló10 d'agost de 1993

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

Batec pàg 8 (168) tfFestes de Sant Llorenç

Dins la primera quinzena d'agost,com cada any, tenen lloc les festes deSant Llorenç. Enguany hi ha hagutcomèdia, revetles, corregudes demountain bike, i una mica de tot.

De les festes particularment en des-tacaria la gran participació de gent.Una de les característiques, precisa-ment, de places i carrers mediterra-mis és la vida que s'hi fa. Amb mésmotiu, les festes serveixen per aple-gar el col.lectiu que forma el poble.Veure carrers plens de gom en gom,trull arreu arreu, converteix una festapreparada en festa viscuda.

No puc deixar de banda, tampoc,els actes que anaven destinats als in-fants. D'entre totes les edats, a la in-fantesa és on més intensament es vi-uen aquests dies. De fet, en sentir lacrida al foc i al divertiment, els mésmenuts i menudes en són els millorsreceptors. Un dissabte varen partici-par a tallers de corda, guix i mural.Encara podeu, veure si voleu, el mu-ral mironià que ens n'ha romàs a laplaça de l'Ajuntament. El dia de SantLlorenç, jocs tradicionals ben a voler.

Tot plegat molt bé. Ens agradariaque l'any vinent encara hi hagués mésparticipació, més bulla i sarau.

Comencenles classes a EGB

Dilluns dia 13 de setembre, tots elsescolars matriculats als centres educa-tius del municipi varen començar lesclasses.

Enguany ja es dóna la incorporaciódels infants de tres anys dins el cicled'educació infantil, talment com as-senyala la LOGSE.

Sembla que l'inici del curs no vaser problemàtic en el municipi. Noobstant això, ens han arribat rumorsque pares del col·legi de Sa Coma ha-vien presentat queixes per l'empla-çament dels seus fills i per la noadequació de les aules a les necessi-tats dels alumnes.

Boca de incendiosy alcantarillados

Aunque esta revista tenga por cos-tumbre escribir en el idioma catalán,no quiere decir que tenga la exclusivi-dad en su uso. Deben entenderlo asínuestros concejales, ya que por mu-cha normalización, y mucha palabre-ría, aún siguen instalando letreritoscomo "Boca de Incendios" y "Alcan-tarillados". Seamos, de una vez y portodas, laurencianos con todas las dela ley, y dejémonos de chollos y ro-llos. Y por cierto, demos la enhora-buena a los encargados municipalesde política lingüística de nuestro A-yuntamiento, por estar normalizandoel español como idioma -grande quees (recordemos, 300 millones; 400millones, el siglo que viene)- propiode nuestra España, una, grande libre.Amén.

íífíííiííi'ííllSAS

Senyalització

Aquesta bategada, senzillament, volser un suggeriment als que en siguinresponsables. No és, per tant, ni capcrítica desfavorable ni cap malinten-cionat.

Sent com som un municipi tan tu-

rístic, caldria que (com en altresindrets) els muclis urbans estassinmés ben senyalitzats. Convendría, ala vegada, que els serveis d'interèsque s'ofcreixen tant als nuclis histò-rics de població com a la zona costa-nera es senyalitzassin per tot. Si, perexemple, un extern ve a Sant Llorença sentir una conferència, si no ho de-mana, no trobarà ca ses monges. O,si ve a veure una exposició, etc.

Creim que seria bo que s'instai, las-sin, a l'entrada de cada nucli del mu-nicipi (de fet, Cala Millor, en part, jaen disposa) uns cartells, en consonàn-cia amb el paisatge, amb les possibili-tats que s'ofereix.

Festes de S'Dlot

Just ara, aquest final de mes de se-tembre, han començat les festes deS'Illot. Segurament que seran benanimades, si el temps els ho permet.

Festes del turista

També a finals del mes de setem-bre, es duen a terme a Cala Millor,les festes del turista. Segons el nostreparer, la llàstima és que siguin tanfolklòriques, festes tan a posta per al"guiri", i que n'hi hagi tantes d'accésrestringit ("sólo para turistas").

Ni feim esment, ja, de la nul.lapresència de la nostra llengua a car-tells o catàlegs.

Grup Llorencíde comèdies

Després de l'èxit aconseguit pelGrup Llorencí de comèdies amb la re-presentació de l'obra "Es sogre demadò Rosa", duita a terme a l'EscolaNova, el nostre grup teatral va creureoportú realitzar un sopar de germanoramb tots els seus membres i amics.Així, doncs, divendres dia 10 de se-tembre, a la finca de Son Barbot ensarreplegàrem un bon grapat de gent,i assaborírem la porcella que havienpreparat les cuineres.

Batec pàg 9 (169) *fEn haver acabat, començà el torn

de les cançons i els balls. Hi va haverlloc per la bona música del violí. Elsarau es va allargar fins ben entradala nit. Endavant amb les èxits!

Paper

És una llàstima que l'Ajuntamentde Sant Llorenç no prengui mesuresper arreplegar el paper per poder re-ciclar-ho. La resposta dels ciutadansdel terme, envers les piles i el vidreha estat favorable. Pensem que avuien dia s'empra molt de paper i plàs-tic. Ajudem a conservar la natura ireciclem el paper i els plàstics. És unconsell per a tots.

Mostra internacional

A la darrera revista, N'Ignasi Um-bert, demanava a veure si hagués es-tat possible una traducció de la pre-sentació del grup de Grècia. Nosaltres(Escola Card), també pensàvem elmateix i ens oferirem, encara que nosapiguem molt d'anglès. En qualquecosa ens haguéssim desfet. Idò, a-quest grup no va admetre que nosal-tres els féssim una traducció, perquèla gent de Sant Llorenç es pogués as-sabentar del que estaven dient. No-més queda una mica d'informació queja vàrem fer arribat a Flor de Card elmes passat. Gràcies pel suggeriment.

Festes de laMare de Déu

Com cada any, quan el mes de se-tembre ja prepara per a les seves plu-ges que ens anuncien l'acabament del'estiu, tenen lloc les festes de lamare de Déu Trobada. Des de sem-pre, aquestes celebracions ens recor-den la llegenda de la troballa de lamare de Déu. Més que res, emperò,són una festa que prepara i organitzala parròquia. Festes amb un pressu-post molt més baix que les que patro-cina l'Ajuntament, però molt sentidesi viscudes perquè un grup nombrós de

gent hi col·labora desinteressadament.Enguany hi ha hagut ball de bot,

comèdia ben divertida, vetlada jove al'escola nova, amb el grup Juevert iSalsa de granats, que ho feren d'allòmés bé, corregut incògnit, i trull avoler.

Molts d'anys i fins l'any vinent.

r a m is i n e v

Doctor

Dia 16 de setembre, a la sala degraus de la Universitat Central deBarcelona, en Joan Domenge va llegirla tesi doctoral per obtenir el títol deDoctor en Història de l'Art. El temade la tesi era "El procés de construc-ció de la Catedral de Palma de Ma-llorca". El tribunal de la tesi va quali-ficar d'Apte "cum laudem" aquesttreball. La nostra felicitació a EnJoan.

Exposició"Rami Sinev"

A la galeria d'Art Llevant de SaComa, el dia 11 d'Agost es va inna-gurar una exposició d'escultures d'EnJoan Ramis. Aquesta mostra es potvisitar durant tot l'estiu. També el dia14 del mateix mes, les persones inte-ressades varen poder realitzar un gra-vat sobre paper, elaborat amb l'ajudad'En Joan i els materials eren aportats

per la galeria i,pel mateix autor.Desitjam tant a la galeria que s'a-

caba d'inaugurar com a en Joan ungran èxit.

Equip femeníde bàsquet

Aquest estiu s'ha consolidat l'equipfemení de bàsquet a sant Llorenç. Lesintegrants del grup són d'una catorze-na d'anys. Ja a les passades festes va-ren dur a terme un enfrontament es-portiu entre fadrines i casa Jo«.

S'entrenen ben a voler i aviat arri-baran a categories excel·lents. Espe-rem que per a la pròxima revista ensfacin arribar qualque foto dels seuspartits.

Per a elles, molts de trumfos.

El nostre cuiner

Dins plena temporada turística, elnostre bon amic i excel·lent cuinerBartomeu Caldentey, Pinxo, va serconvidat a preparar les seves elabo-racions més suculentes i exquisides.

Tots els assistents ho trobaren d'a-llò més esplèndid.

La nostra estreta de mans a en To-meu, perquè seguesqui fent de gust laseva feina, i ens pugui fer gaudir d'a-quest art tan antic.

Guillem Nadal

Del 21 de setembre fins al 6 denovembre es pot contemplar, a les ga-leries Joachim Becker i Martine Que-val de París, obra del pintor llorencíGuillem Nadal, dins una col·lectivaque amb el nom de Erotic Art reuneixobra d'artistes tan importants comCaballero, Castelli, Petting, Jones,Penck, etc.

També del 9 al 17 d'octubre elsquadres d'en Guillem estaran pre-sents, un any més, a l'estant de lagaleria Joachim Becker a la FIAC 93de Paris, una de les fires d'art mésimportants del món.

Sol, i de dol

Festes pàg 10 (170) ifLleure a lloure no va tenir vacances

.-*«

LLEU REASUMEUna vegada acabades les Festes de

Sant Llorenç i de la Mare de Déu,hem trobat oportú i convenient asseu-re'ns tranquilament per analitzar iavaluar el que han estat i donat de sítotes les activitats -que no ha estatpoques-, que l'associació "Lleure aLloure" ha organitzat, amb la sana in-tenció de no repetir les mateixes er-rades i de, en definitiva, millorar lesactivitats futures.

La intenció d'aquest escrit no ésdonar detalls de totes les activitatsque es varen dur a terme, perquè comes diu: "festes passades, coques men-jades", sinó més bé, donar-vos a co-nèixer les conclusions a les que ha ar-ribat la junta directiva una veg'adaacabades dites festes. No cal dir, perobvi, que la millor avaluació, és sensdubte, la vostra (espectadors, partici-pants, lectors, ...), i que ens podeufer arribar com trobeu oportú. Seriad'agrair.

En termes generals, les erradesmés importants que vàrem detectar enl'organització de les activitats de lesfestes de sant Llorenç, foren les se-güents:

- Horaris poc adequats, en generalmassa dematí. En són l'exemple elstallers infantils i el tir amb fona. Ai-xò provocà, que respectado i partici-pació en aquests actes, no fos tantnombrosa com s'esperava.

- El nombre d'activitats de quel'Associació es feia càrrec era massanombrós (7). Creim que és més pre-ferible la qualitat enfront a la quanti-tat.

* Les responsabilitats de prepara-ció i realització de les activitats vanquedar repartides entre un grup nomassa nombrós de persones, la qualcosa repercutí negativament en laqualitat de les activitats.

En definitiva, podem dir que a-questa impressió de desorganitzaciógeneralitzada es deu a una sèrie decircumstàncies o factors, tant interns,com externs, que han envoltat els ini-cis de l'Associació (una certa inexpe-riència, l'època de l'any, etc. ).

Fent un incís, en tot el que hanestat les festes de Sant Llorenç, vo-lem deixar clar el procediment que esva seguir a l'hora de sol·licitar lagestió del bar de les festes, i parlaruna mica sobre els beneficis obtingutsamb ell i del seu destí.

* Procediment: El 25 de maig de1993 vàrem presentar una instància alregistre d ' entrades del' Ajuntament deSant Llorenç, fent la sol.licitut perti-nent. El dia 9 de juliol vàrem rebreuna notificació de la Comissió de Go-vern, on per unanimitat, se'ns conce-dia el que havíem demanat. Així desimple ü

* Beneficis i destí: Per llevar elmal de panxa a més d'un, i fent unexercici de transparència, volem i po-dem dir-vos que els beneficis del barascendiren a unes 380.000.- pts., lesquals seran destinades a fer front ales despeses que ocasionen les activi-tats que du i té previst realitzar Lleu-re a Lloure.

Seguint amb temes monetaris, vo-lem deixar constància que l'Ajunta-ment va aportar 150.000.- ptes., quees van utilitzar per cobrir les despesesque les activitats organitzades perLleure a Lloure van ocasionar (mate-rial divers, premis infants, àrbitres, iun llarg etc.). Aquests doblers, nosón la retribució de la feina feta perl'Associació, és a dir, la feina és gra-tuïta, no cobram res per fer-la. Òbvi-ament (?).

A les festes de la Mare de Déus'intentaren subsanar les errades co-meses anteriorment. De fet, es va a-conseguir millorar en alguns aspectesi posar en pràctica les conclusions ales que havíem arribat.

Així que's'organitzaren menys ac-tivitats (4) intentant pulir-les, arrodo-nir-les, millorar-les,..., més i millor.Les responsabilitats estaren molt mésrepartides, i les comissions de feinacomençaren a funcionar.

Com és normal, encara es comete-ren errades, però la impressió generalés que anam fent camí per millorarcada dia tot el que es faci. Així i tot,volem dir:

- El procés de selecció de les acti-vitats tal vegada no és el millor. Hova fer la junta directiva, seguramentper la manca de temps de què dispo-sàrem. Som conscients, que aquestprocés hauria d'haver estat més parti-cipatiu.

Pel que respecta a les despeses ques'ocasionaren, aquestes foren cobertesper l'Església (25.000 ptes.), i pelsdiferents patrocinadors (45.000 ptes. ),l'aportació dels quals fou decisiva perpoder organitzar i realitzar les dife-rents activitats. Moltes Gràcies.

Ens queda agrair la participaciódesinteresada i gratuïta, dels grups:Salsa de Granats, Orquestra i Jue-vert.

Després de tot aquest "rollo", vosvolem dir que estam començant a pre-parar les diferents activitats que vo-lem dur a terme al llarg d'aquest noui primer "curs". Ara, i sempre, és elmoment per fer-nos arribar les vos-tres idees, suggerències, interessos..., i d'aportar la vostra participaciómés activa dins l'Associació.

T'esperam, ets important ü

Lleure a Lloure

Futbol pàg 11 (171) *tFrancesc Umbert

A fi d'omplir una mica el buit ques'observa a la revista en relació al'esport de la pilota, ens hem propo-sat fer cada mes una entrevista a al-gun personatge local relacionat ambel món del futbol. D'aquesta maneraens aproparem un poc a la problemà-tica d'aquest esport des de diversospunts de vista, que és com millor espot apreciar com a conjunt.

I per començar la secció ningúmillor que en Francesc Umbert, elnou president del Cardassar, que ambaquesta temporada ja ho haurà estatsis anys, passant a ésser el de mésdurada en tota la història del club.

Després d'una primera etapa coma president que culmina amb l'as-cens a Tercera, .amb quines aspira-cions assumeixes aquesta nova pre-sidència?

Havent-hi un club consolidat i unadirectiva que em recolza, he tornatassumir la tasca de la presidència ambmolta il·lusió. Amb el grup de perso-nes que som, feim comptes esser unclub important dins el futbol balear.

Pareix que en aquest comença-ment de lliga les coses estan rodantbastant bé i ja hem guanyat al pri-mer equip. A què creus que és de-gut, això?

A l'ambient que es repira dins elsvestuaris, a la il·lusió i companyeris-me que hi ha entre els jugadors i ladirectiva, i a la bona feina de l'equiptècnic.

Seguint les aliniacions que surtencom a titulars, pareix ésser que lacantera està donant els seus fruits.Què opines?

No és la primera vegada que ho

recalcava als entrenadors, ja que esta-va segur que d'aquesta remesa sorti-rien uns quants jugadors de categoria,mentren ells hi posin un poc de la se-va voluntat.

Què els diries als juvenils quanacabin, que anassin a altres clubsperquè es foguejassin o que jugassinamb la penya?

Que fessin algunes sessions a altresclubs de categories inferiors, per aga-far experiència, ja que les competici-ons oficials són molt més serioses queels torneigs de les penyes.

En relació al futbol base, quantsequips té el Cardassar i quants ju-gadors amb fitxa?

Té quatre equips en competició,amb unes setanta-cinc fitxes federati-ves, a més d'un equip de veterans

amb aspiracions de jugar competici-ons continentals.

Hem notat que aquesta tempora-da a tots els nins amb fitxa se'ls hiha presentat un carnet de soci. Comhan respost les famílies?

La col·laboració ha estat bona, ifins i tot jo diria que molt bona, jaque hi havia diferents raons econòmi-ques i esportives. Intentam que lagent vengui més als partits i, essentsoci, ets un membre més dei club.

Com tu saps, per fer un bon fut-bol es necessita un bon camp. Ambquè creus que es pot millorar el re-cinte del nostre poble?

Les condicions del camp són òpti-mes, però, com sempre, hi ha cosespuntuals per arreglar.

Ja que parlam del camp, coms'està portant l'Ajuntament?

L'Ajuntament es porta bastant bé icol·labora en el manteniment de lesinstal·lacions i amb les ajudes a l'e-quip base. Però les ajudes també po-drien millorar...

Què diries a l'afecció que cadadiumenge ve tant si plou com si fasol (que és molt poca)? I a la que liagrada el futbol i no ve gairebémai?

Els don les gràcies en nom meu, dela directiva i dels jugadors per la sevaassistència..'. malgrat els resultats delspartits no sempre surtin bé.

I a aquests que no vénen tant, aveure si s'atraquen pel camp a passaruna estona agradable... i al mateixtemps es fa poble.

Guillem Soler

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Esports/Gent de la nostra gent pàg 12 (172) $f

El torneig llorencí de fiïtbolet

Aquest estiu s'ha duit a terme el japopular torneig de futbolet al polis-portiu de sant Llorenç. Com cadaany, el torneig ha despertat la curiosi-tat de molts de llorencins per veureels nous enfrontaments, les jugadespolèmiques i els gols dels deu equipsque enguany hi participaven.

Els equips han estat: s'Estanyol,Tot Xets, s'Elèctric, Glopet Groc,Viatges Llevant, sa Lazio, es Pibe,ses Tres Jotas, García Liss i La Sala-Es Puig.

Com tots sabem, un torneig foracap tipus de polèmica ni picabarallamoriria en poc temps, perquè la gentva al "mini-moleter" per veure bonsenfrontaments i també per escalfar elsjugadors, si cal.

No hi va haver cap equip que s'es-capàs de les crítiques dels afeccionatsi seguidors del torneig. Per exemple:

s'Estanyol ha estat criticat per haverfet un equip tan competitiu; Tot Xets,per jugar massa fort; Viatges Llevantes va guanyar el nom d'infanticides-quan va golejar els García Liss, unequip massa jove per jugar el torneig;La Lazio, per tenir qualque jugadoramb cabeçades o dur les cucales po-sades; La Sala també se'n du un bongrapat de crítiques pel seu joc, i so-bretot, pel seu bon exemple d'educa-ció i no violència física ni verbal, tantdintre com fora del camp (com es vapoder veure al partit d'accés a les se-mifinals contra el Glopet Groc) d'al-guns dels seus fitxatges externs. Enuna paraula, tots foren passats per lapedra, però acabats els partits tots sónamics perquè ens coneixem.

La classificació va quedar de la se-güent manera: els Tot Xets guanyarenla copa de campions, la qual podem

veure als prestatges de can Pedró, unequip tan bo i original com la sevavestimenta i el seu nom. El segonclassificat fou el gran,derrotat, s'Es-tanyol, un equip que anava per ferprimer; tercer, s'Elèctric; quart, elGlopet Groc; cinquè, la Sala; sisè,Viatges Llevant; setè, la Lazio; vuitè,el Pibe; novè, les tres Jotas i darrerels Liss.

Enguany la polèmica també va sor-tir del camp, ja que tots els equipsvan haver de pagar deu mil pessetesper a la inscripció, xifra un poc mas-sa alta per només fer una torrada alcamp de futbol i pegar dos glopetsd'aigua el temps del descans.

Ja només em queda donar les grà-cies als organitzadors del torneig perla seva bona fe i que l'any que ve hotornin a fer tan bé.

Miquel Àngel Femenias

(Ve de la pàg. 5)

Cicle "Dilluns Clàssics ü"Centre Dram, de la GeneralitatRomea. Programació 1992.

Activitat en el cinema

1991 L'ECUACIÓ DEL VERTIGENGuió i direcció: J. ALVAREZDirecció d'actors: R. DURANCurtmetratge.Assistent actoral: R. DURANDramàtic. TV3

Activitat com a direcció d'escena

1989 ZÒMIT. La solidesa del fangdins un safareig d'aiguaCreació pròpia.IV Mostra de Teatre MemorialLlorenç MoyaEls CapsigranysSala Mozart. Auditorium.

1989 L'HOME DE LA FLOR A LABOCA, de Luigi PirandelloTaller de Direcció escènica.Actors: M. Dueso i Q. Lecina.La Cuina - Teatres de l'InstitutInstitut del teatre de Barcelona

1990 ASSAIG D'HACCreació pròpia amb textos dePeter Handke2n Premi IV Concurs de Projec-tes Teatrals de l'A. de Palma1989 Estrena al T.M. Manacor.

1991 DON GIOVANNI de MozartEscola d'òpera del Teatre For-tuny de Reus.CARMEN de Cases i RumbauCo-direcció amb Toni RumbauCompanyia La FanfarraMalic. Cicle Teatre de ButxacaIII Festival de tardor. Barcelona

1992 MI RESTA LA SPERANZA

Espectacle de fragments d'òperade Le nozze de Figaro de Mo-zart i Carmen de Bizet.Cloenda de l'Escola d'Opera.Festival de les Arts. Reus.CERIMÒNIES DE PROCLA-MACIÓ DE VENCEDORSCoreografia i escenificació rea-litzades amb Txiki Berraondo.XXV Jocs Olímpics de Barna.

1993 LA NIT JUST ABANS DELSBOSCOS de B.M. KoltèsCompanyia LA d'H ACTeatre Malic. Barcelona.

Altres activitats teatrals

* Col·laborador a la revista "El Púbuco"* Col·laborador en la reconstrució dedrames sacres medievals.* Coordinador del cicle de monòlegsDE L'AUTOR A L'ACTOR

1 Art pàg 13 (173) tf

Joan Ramis Sinev

Amb motiu de l'exposició d'escul-tures que es va inaugurar el mes dejuliol a la galeria Llevant de Sa Co-ma, vàrem tenir una conversa amb enJoan. Parlàrem una mica de l'exposi-ció i també tenguérem temps de par-lar de nous projectes i altres treballs.

A l'exposició de Sa Coma, que en-cara ara es pot visitar, hi trobareuuna mostra de quatre o cinc escultu-res de grans dimensions, les bases deles quals provenen d'una fàbrica d'es-tores de Sineu.

Com ja sabeu, en Joan, a part dededicar-se a la pintura, ja fa tempsque es dedica a l'escultura.

Les primeres mostres de treball es-cultòric es varen poder veure fa unsdos anys a l'exposició Epur si muovea la Torre de Ses Puntes de Manacor.Seguint amb aquesta trajectòria, fados estius va donar a l'associació deDonants de Sang i al poble de Sineu,una escultura amb el símbol de l'as-sociació. Tot seguit, va elaborar elProjecte Mallorca, que té dues ver-tents: per una banda farà una escultu-ra per a cada poble de Mallorca ambels símbols que els representen, i perl'altra agruparà en un parc escultòricel conjunt de les escultures que hauràfet per cada un dels pobles.

Malgrat les exposicions d'en Joansiguin tan esporàdiques,- sabem queno està aturat, té obra a diferentsgaleries.

Un dels grans projectes és la con-fecció d'un alfabet, fruit de nou anysd'investigació i estudi de la simbolo-gia. Aquest alfabet està composat devint-i-dos signes, darrera dels qualss'hi amaguen unes lletres, uns signifi-cats, uns números, unes músiques...aglutinants del saber comú de totacultura de la mediterrània.

Tot i que l'alfabet sempre sigui elmateix, en Joan no es subordina a capestètica i ens ho presenta de diversesmaneres i en diferents suports escul-

A.M. Cerdà

J. Domenge

tura en varis materials, pintura, gra-vat, dibuix o fins i tot brodat.

Aquest és un dels seus grans pro-jectes, que ara fa uns mesos perdéquasi per complet, quan un dia a lanit, potser per un tall de corrent, esva encendre el seu estudi de pintura aSineu, l'antic cinema.

Part dels projectes que en Joan te-nia s'han hagut de paralitzar, ja queallà dintre hi guardava gran part de laseva obra.

Malgrat tot, en Jean ha decidit tirarendavant les seves iniciatives, i fins itot n'han sorgit de noves, com és elcas de guardar una quantitat determi-nada de les cendres que ha quedat del'antic taller -autentificades per unnotari- per a envasar-les i distribuiriesper galeries d'art i particulars. Comel mateix Joan diu, és com un home-natge a aquell artista italià, Pie-roManzoni, que per demostrar el seurebuig pel mercat de l'art, va fer en-llaunar la seva pròpia merda i en vaenviar un pot a cada un dels seus ga-leristes. Però el que havia de ser uninsult, amb el pas del temps, s'ha sa-cralitzat i ara podem trobar algunsd'aquests pots repartits pels museusdel món. Qui sap si un dia hi troba-rem les cendres de l'antic taller d'enJoan Ramis?

Com probablement ja deveu saber,el senyal del Canal 37 TV ja arriba aSant Llorenç des Cardassar. Efectiva-ment: des de mitjans del mes de maig-quan vàrem instai.lar-nos a Alfàbia-la imatge del "37" pot sintonitzar-sea la freqüència 37 de UHF. La pro-gramació del Canal -amb mes de 20hores setmanals de producció pròpia-conforma una variada oferta que ensacosta al món dels esports, el cinema,el teatre, les notícies, els debats, lacultura, la música, les entrevistes itots aquells esdeveniments que afectenla nostra illa. Les emissions s'inicien,de dilluns a divendres, a les 21 h. ifinalitzen sobre les 0:30 h.

Els diferents espais i el seu horarid'emissió podeu consultar-los diària-ment a les pàgines de televisió de:"El Dia del Mundo", "Diario de Ma-llorca" i "Diario 16 Baleares".

Sebastià FrauGerent de Canal 37TV

Opinió pàg 14 (174) tf

El Bé i el Mal i la cabra mallorquina Rafel Duran

Cada vegada que retorn a Sant Llo-renç sempre dic que la vila em fotuna clatellada. El poble canvia a granvelocitat i tot per empitjorar. Crecque cada dia es torna més bufa i ordi-nari, a imatge i semblança de Mana-cor, queja ha adquirit la denominacióde poble més lleig de Mallorca. Alnostre, poc li falta. Diguem que s'au-todevora. No sé perquè sempre enstoca als forans ser més crítics amb elpoble, cosa que no sol agradar gensals llorencins, ja que ens ataquen decolonialistes, clar que podem optarper passar de tot, però també seremcriticats pel mateix. Aleshores, re-mare la condició d'apàtrides: a Barce-lona som mallorquins, a Sant Llorençcatalans. I a f e que no em desagrada,això em dóna una visió més objectivade les coses. Bé, allò que deia, si feisuna volta pel poble en pla guiri veu-reu la feta.

Si algú troba exagerada aquesta vi-sió negativa pot agafar una càmera devídeo domèstica i fer la prova (ho dicper allò que el vídeo sempre distan-cia). Filmau diferents carrers del po-ble i després visionau: no hi ha resque s'avengui ni s'enquantri. O bé,qualsevol horabaixa d'estiu podeuanar a filmar, per exemple, la plaçade l'església: no deixeu res senseenregistrar, ni la part esbucada dePapua (quatre pedres i quatres ca-nyes) ni els fascinants personatgesque hi veuen passar el temps. Des-prés, si ho voleu arrodonir, hi podeuacoplar música interpretada pel Carden Festa, que avui per avui és la ins-titució musical llorencina que desafina

més quan sona (amb tots els respec-tes, però la meva estimada orella nopot mentir. Abans era la banda demúsica quan jo hi tocava, record en-cara les discussions soberanes de tresquarts d'hora sobre la duració d'unacontea, que si mig temps o tempssencer!!!).

Estic convençudíssim que amb totaixò pot sortir una pel·lícula molt in-teressant, i qui sap!, en el millor delscasos pot guanyar l'oscar a la millorpel·lícula estrangera, superant \'A-marcord d'en Fellini. Vés per on,crec que això sí que seria positiu perla vila, perquè d'aquesta manera pas-saríem als annals de la història delsetè art i el poble se'n beneficiariaturísticament, entrant en competènciadeslleial amb Cala Millor i Sa Coma;a més a més, els polítics, que semprees preocupen tant pel poble, podrienconcedir tranquil·lament la indepen-dència als carrioners i aquests farienunes festes més grosses que les delcentenari de la independència lloren-cina. N'estic ben segur. Hi pos la màal foc i no és conya, que les ideesvan cares!

Tanmateix, res d'això era del quevolia parlar. Sempre m'ha cridat l'a-tenció al llarg de la història el fet deveure pobles, ciutats o països dalt detot del ranking de popularitat econò-mica, cultural, esportiva, etc. i decop i volta caure en desgràcia al fonsde l'abisme i a vegades de l'oblit.Talment això li ha passat a Sant Llo-renç en el tema festiu, per no derivara aspectes més seriosos. Sé on vullanar a parar. Les festes d'enguanyhan resultat ser una autèntica cutrada:desorganització total i una programa-ció caòtica i deplorable.

Ja sé que les festes del Sant Llo-renç d'antany són mítiques. L'època"gloriosa" foren els anys 50 i partdels 60. Tothom sempre me n'ha par-lat, fins i tot fora poble. Aleshores

tenien molta anomenada les verbenes,amb n'Antonio Machín i en JoséGuardiola. Era la primera vegadad'un aconteixement semblant i això eldevia fer singular. Malgrat tot, cal-dria estudiar quin grau de participacióactiva i passiva tenien els llorencinsen la festa.

Després vindrien anys de decadèn-cia. El Club Card seria l'alternativaal nous temps que corrien, faria recu-perar el caràcter participatiu de lafesta amb les seves activitats lúdi-ques, que serien aplicades durant lesfestes de la Mare de Déu Trobada(molt participatives, i el més impor-tant de tot: amb pressupost econòmicnivell zero) contra-punt a les festespatronals i lliçó modèlica a seguir desde la segona meitat dels anys 70 finsals nostres dies.

Les festes dels anys 80 s'han dedefinir amb dues fases. Les de la pri-mera fase foren organitzades per enMauri, home de gran activitat sempreque li deixen dur trull, com a tothom.Les seves foren unes festes de copiai mantilla, misses, varietés. Ell seriael Berlusconi nostrat, precursor a lavila de l'èxit massiu de les MamàsChicho de Tele 5. En la segona fase,el regidor de festes de torn, en ToniCuc, fa un intent d'actualitzar-les alritme postmodern del país i l'acte es-telar de la programació va ser conver-tir el camp de futbol en un macroes-pai concertistic de dues plataformes-escenari a l'estil de qualsevol palaud'esports rocker de ciutat gran. Hidesfilaren el bo i millor del moment,amb molts milions vessats i d'altresrecaptats. Les festes per als llorencinsencara no eren de franc: un negoci.Això sí, a Sant Llorenç no s'haviavist tanta gent mai. Eren anys d'estu-fera.

Per tant, en temps de crisi coml'actual, tampoc hi ha dret a donarnosunes festes com les d'enguany. La

Opinió pàg 15 (175)*f

crisi econòmica és una excusa absur-da que demostra manca d'imaginaciópels quatre cantons. Que se n'ha fetde tota la memòria històrica del po-ble? Amb tot el que s'ha viscut a lavila no hi ha dret que encara ens vul-guin donar ous per caragols. I dic joque el responsable de la cutrada endeu ser el regidor de festes, que tam-bé ho és de cultura, conjuntamentamb part del consistori. Molt bé,l'enhorabona, idò!

Ajuntar en Tomeu Penya i els O-cults en una mateixa vetllada és undisbarat salvat en part per la joventut,que almanco dur una marxa rabiosacom mai no s'havia vist al poble. Ola Rapsòdia d'en Company, vingudajust per desmitificar-nos anys d'infàn-cia en festes franquistes. La Rapsòdiaavui és una mòmia estantissa, incultai banal, que ni tan sols quedariaclassificada a Gente Joven, que ja ésdir molt. Però... la placeta plena degent i manballetes a dojo. Idò, i queno es guapo això?

Concurs de plats dolços. Un altredói. Jo que som del dolcet-dolcet,ningú no em farà creure que un en-gronso és millor que una orellana.Són prou bons i diferents com percompetir. Anant així arribarem a ferunes olimpíades enlloc d'unes festesde poble. Participació, ganes de broui prou.

I què me'n direu dels foners? Arri-ben al poble, fan diana, se'n duen elstrofeus i, un cop han partit cametesme valguin, demanen als quatre assis-tents si volem participar. Qui paga totaixò? I de la doma de cavalls? No tépreu. Un altre oscar al comentarista ivisca l'autopublicitat. A l'únic lloren-cí que hi va participar el van desjec-tar micròfon en mà. Hostes vinguerenque de casa ens tragueren. I del pro-grama de mà-catàleg publicitari? Al-manco podrien copiar el d'Artà, queamb creativitat en el disseny i imagi-nació en la programació està a anysllum del nostre. Pes cert, quan s'in-clourà dins el programa el sus oficialde laja tradicional guerra d'aigua? La

situació de marginació en la que estroba és greu i ataca la nostra sensibi-litat granotera. Llavors passa el quepassa.

Tot plegat, una llàstima, i no seràperquè a Sant Llorenç no hi hagi gentcapacitada. Podria continuar perquè,com que m'agrada endoiar, gairebésempre vaig ser enmig del trull.

Ah! ja em descuidava. Dos consellsal regidor de cultura per quan li facinentrevistes a la TV: primer que no esgrati tant, no dóna cap bona imatge alpoble, ja que enlloc de granots diranque tenim puces. Amb tantes gratadesva superar na Xita de'n Tarzan. I mi-rau que és difícil superar es llistó! Elsegon consell és que hauria d'anar encompte amb l'ús que en fa de la pa-raula cultura, perquè de cultura n'hiha de tres castes: una que s'escriu en

majúscules i que es viu en estat actiu;la segona s'escriu en minúscules i espot viure en estat passiu; la terceras'escriu amb "c" però ve de la parau-la curtor.

Reconec que aquest escrit pot mo-lestar la sensibilitat de qualcú perquèles crítiques no solen agradar, peròno m'ho podia callar, i com que unservidor està exposat de per vida aque qualsevol feina que faci siguimalmenada per la més ferotge críticadel país... així que un toc a la barrai a fer-ho millor en una altra ocasió.

I com que l'esperança és l'únic quemai no hem de perdre, preguem per-què l'any que ve el consistori s'espa-bili i no li hàgim de tirar més en caraallò que cantava en Machín quan ve-nia a Sant Llorenç: Esperanza, Espe-ranza, sólo sabes bailar cha-cha-cha.

CIAL

C.B

GARCIA LISJOIERIA-RELLOTGERIA-FOTOGRAFIA

LES MILLORS MARQUES DEL MERCAT ENCAMERES FOTOGRÀFIQUES

COMPACTES, RÈFLEX, AUTOFOCUSNIKON * MINOLTA * CANON * OLYMPUS * YASHICAKONICA * RICOH * PENTAX * PRACTICA * POLAROID

Fotografia i video professionalRevelat de fotos Arco Iris de Kodak

Carrer Major, 47 SANT LLORENÇ Telèfon 838351

Viatges pàg 16 (176) tf

Diari valencià

Als meus amics IMM i MJE

València. 5-JX-'93

Un vol molt maco: un instant entredues badies il·luminades. Era el meuprimer vol noturn, tot i que en enlai-rar-se l'avió era encara el crepuscle ia l'oest es besllumaven els colorsverd, groc i roig.

Val.. 7-IX

Passeig en barca per l'Albufera. Gar-ses reials s'alçaven d'entre les matesde fang -paisatge amb barraques onfou rodat Cañas y barro. Les garsesreials baten enlaire majestuosamentles seves graas ales esteses. Tambén'hem vistes de blanques i fumatells.Dins l'aigua, les llises saltaven cap a 'defora i es deixaven veure un segonllampeguejaries pel sol.

M'he comprat, a la llibreria "Crisol",l'Art amatòria.

A la nit, llegesc Joaquim Folguera,malaguanyat poeta de qui enguany escompleix el centenari del seu naixe-ment (Quants de centenaris enguany!:Miró, Foix, Riba...). N'he pres notesper a fer-ne un article.

Val.. 8-IX

Visita a l'editorial Alfons el Magnà-nim, capitanejada per Marc Granell,amb qui he parlat d'una possible futu-ra col·laboració. Després hem entratal despatx d'Eduard J. Verger, poetaell mateix i traductor d'Attila Józef,

Mallarmé, Bonnefoy, Éluard i JeanTardieu. Amb aquest darrer s'hi haescrit però ara, al cap d'uns quantsanys, atès que nasqué en la primeradècada del segle, ignora si encara ésviu. Tardieu havia festejat EmilieNoulet, l'assagista belga que amb eltemps esdevindria la dona de JosepCarner. N'Eduard ens ha dit que,gràcies al poeta català, Tardieu sebéalmenys que existia la literatura cata-lana. L'autor francès té també traduïtal català un llibre de memòries, Elvénen a Cercar, senyor Jean: la fraseque li dóna títol és la que li deia elseu majordom quan, de petit, tenia al-guna visita i es trobava dins una ha-bitació plena de joguines i llibres il-lustrais. El títol, és a dir, la frase,s'associa no ara amb la crida del ma-jordom (el qual el poeta cercava inú-tilment en passar per la casa de la se-va infància), ans amb la crida de laMort.

*******

Al vespre, hem visitat la catedral deValència, però aquesta vegada, comal 89, no hem pujat al Micalet, sinóque hem revist la tomba d'AusiàsMarch i la torna on predicava SantVicenç Ferrer. Hem sortit de l'es-glésia i ens hem assegut en un bar dela plaça de la Mare de Déu, que ésaquella que té el brollador de Neptúamb nàiades que sempiternalmentaboquen l'aigua de les seves àmfores.Allí he llegit L'altre, encara.Són les onze. Escolt 1'"Himne a De

meter" i em colg (gite).

Val.. 9-IX

Al matí, en una biblioteca hem vistuna exposició dedicada a n'Estellés.Després hem tret un llibre dels Hederde Heine en francès i en presa. Elspoemes aquests són impregnats d'unsuau romanticisme: la neu, el cor gla-çat, els ulls blaus que inspiren pensa-ments blaus...A la vesprà hem presenciat el Tribu-nal de les Aigües, tradició que esmanté a València des de temps imme-morials. Ningú no ha protestat. Abansd'anar al llit, hem escoltat el TeDeum de Bruckner, impressionant.Últim jorn a València ciutat.

Gandia. 12-IX

Aquest cap de setmana hem estat aDénia; hem vist de prop el Montgó,ens hem passejat pel carrer Campos,ombrejat pels plàtans frondosos, ihem visitat el castell. Més tard, alvespre, hem visitat l'ermita de SantaAnna, que pertany als Pares Escola-pis, un dels quals és el pare Faus,abrandat defensor de fer la missa i lesclasses en català. Rajoles de Manis-ses.Visita a la caseta del Pare Pere.

Gandia. 13-IXHem pujat al Montdúver. Hem passatamb el cotxe per La Drova i hem vist

Jaume Golmés davant el Montgó

Viatges/Estiu pàg 17 (177) íf

El Cingle Verd. Des del cim delMontdúver teníem una vista preciosa:el Montgó, València, Cullera, CaraSegaria (es diu així perquè té la si-lueta d'un home ajagut cara amunt),Xeraco, Gandia i altres poblets.

Primera conferència que assistim al'Hotel Bayrén I.

LITERATURAI CIRCUIT EDITORIAL

a càrrec de Joaquim Molas

Galàxia Guttenberg. Fet literari: autor(el qui fa el text) i destinatari (el quiel consumeix). Vivim una massifica-ció; primer no hi havia tants d'autorscom ara, o, almenys que sobrevis-quessin tant com ara, "allau fasci-nant . Actualment, un llibre necessitaun elevat tiratge, traduccions i que enfacin una pel·lícula, així és com són"desfilais" els escriptors a la Fira deFrankfurt.Concentració de grans capitals (Ed.PLANETA)Tiranies: la de l'agent literari i la dela publicitat (oral, escrita i visual)Dins una mateixa àrea lingüística hiha moltes literatures; per ex., al mónanglosaxó tenim l'alt front (Joyce), elmig (Hemminguay) i el baix (autors

desconeguts per a nosaltres).Períodes de la lit:

-abans i després de Baudelaire(Universal)

-abans i després de Juan Ramón(Esp.)

-abans i després de Carles Riba(Cat.)

Molas parlà també de Salvador Dalí,de qui digué que era un escriptorsense llengua.Conclusió: La Literatua pura és unelement d'identificació individual.

Gandia. 15-IX

LLENGUA I NACIONALISMEa càrrec de Xavier Lamuela

Lamuela parlà de l'aspecte intern dela llengua nacional, dient que hi hauna llengua discriminant i una d'inte-gradora. Quant a la llengua literària,de la qual n'ha publicat un llibre,conclogué que es regia per la classedominant i pels gusts literaris de l'è-poca.

G.. 16

DONA I ESCRIPTURAa càrrec de Maria Mercè Marçal

Importància de la "cambra pròpia" dequè parlava V. Woolf. Els poetes an-tics s'inspiraven en les Muses ("debella i gràcil aparença") mentre queels poetes d'aquest segle han escritdes de la fúria de les Erínies ("gossesàvides de sang").La ponent recordà Anna Rodas, poe-tessa violada i assassinada als 20anys, la qual fou comparada a SylviaPlath.M. Mercè, llicenciada en clàssiques ipoeta (Llengua abolida), féu una be-llissima descripció de les deessesgregues: Recordà, per exemple, quePal.las Atenea neix directament delcap de Zeus; és, per tant, "una fillasense mare", i per això perdona Ores-tes per haver matat la seva. Quant asi podem parlar d'una literatura mas-culina i una de femenina digué queno, que la literatura per tradició ésmasculina; en tot cas, aquest tema nola preocupa gaire. De Sylvia i de Ma-rina Tsvetàieva contà que ambduestengueren una vida molt dura. En re-sum, una conferència tan interessantcom poètica, esquitxada d'espurnesmitològiques, que agradà a la majoriadels assistents a aquesta.

Universitat d'Estiu de Gandia

Jaume Calmés

Meteorologia

Com es pot veure en el termogra-ma adjunt, la temperatura arribà alsseus màxims a començaments del mesd'agost, exactament el dia 5, que, se-gons els aparells, va fregar els 40°,la més alta que hem tengut mai d'en-çà què registr les dades.

L'altra gràfica correspon a la humi-tat relativa de l'aire, que en el mateixdia i a la mateixa hora va registrar unmínim poc habitual: 10%.

Tret d'aquesta invasió d'aire africà,

pareix que l'estiu no ha estat tancalent com el de l'any passat, quetenguérem 55 dies de temperaturaigual o superior als 30°, mentres queenguany no ha estat així.

Crònica informal pàg 18(178)^*f

La gent que només passa gust decriticar -que n'hi ha molta, creis-me-,escampa arreu del poble que la nostraCorporació no té gens de gust perl'estètica i que tant li és si les cosesque l'envolten són hermoses o resul-ten un atemptat contra el bon gust.Per reforçar els seus peregrins argu-ments parlen de les places del poble,dels empedrats, de les façanes, de lamanca d'arbres... i acusen l'actualequip de govern de passar olímpica-ment de rentar la cara a la vila. Peròprova de que això només són fal.là-cies dels qui tenen mala sang i cer-quen ronya única i exclussivament perpoder gratar és un cossiol d'aram illautó que fa uns mesos col·locarenjust davant el despatx del batle. Elcossiol, naturalment, és preciós i famirera, però el que realment cridal'atenció és un manat d'immenses ca-nyes plomisseres tenyides de vistososcolorins mig fluorescents que hi hancol·locat amb mà magistral. Quinameravella de verds, grocs, roses iblaus que alegren la vista del visitant!Quina esclator de color que inundales parpelles dels funcionaris!

-Quina horterada!-Les plomes o la redacció?-Les dues coses.-Veus? Vet-aquf un dels que deia.

Que no t'agraden els colorins?-Sí, però em sembla que hi queda-

ria millor una quència, què vols queet digui?

-No tens gens d'imaginació. Valmés que ho deixem anar i comencemamb el ple del 16 de setembre, quesinó la cosa s'engrescarà i acabaremde mala manera.

Pareix ésser que la unitat sanitàriade Son Garrió els ha quedat petita, i,

aprofitant que una veïnada els ha re-galat un solar a la sortida del poble,anant cap a S'Illot, la delegació localdemana que se'n construeixi una denova i així tant els vells com els ma-lalts estaran més amples. I com queper aquestes coses com més prest s'hiposin millor i quan els llorencins se'npensen una els carrioners ja l'han fe-ta, tregueren comptes i calcularen quecostaria devers trenta-tres milions depessetes, tot inclòs, dels quals, si laConselleria de Sanitat hi venia a bé apagar-ne quatre parts, l'Ajuntamentpodria fer-se càrrec de la cinquena.

-Una de dues, o en sis anys la po-blació de Son Garrió ha augmentat deforma espectacular, o tregueren mala-ment els comptes sobre el nombre demalalts quan construïren la que tenen.

La tasca d'en MateuPuigròs no s'ha de li-

mitar a fer obresnoves a Son Garrió

-El parell de milions que va costarnomés suposaven una inversió provi-sional, home. Aprovaren la propostaper unanimitat, però n'Antoni Sansóva recordar a Mateu Puigròs que erael regidor d'Urbanisme de tot el ter-me, i que, per tant, la seva tasca nos'havia de limitar a fer obres novesper Son Garrió, ja que hi havia mol-tes zones públiques a Sant Llorençque també necessitaven arreglar.

A continuació el PS M va presentaruna moció d'urgència sobre el temade la cessió del 15% de l'IRPF a lescomunitats autònomes que poc més omanco deia el mateix que l'article dela revista d'aquest mes. Fou aprovadaper deu vots a favor i un en contra, elde na Jerònia.

-Encara estan igual, aquests dos?-Sí, i crec que ho tendrán mal d'ar-

reglar si a les diferències de planteja-ment polític hi afegeixen les perso-nals. Però ja són grandets i deuen se-bre el què fan i el que s'hi juguen.

El darrer punt, cosa rara, era eldels precs i preguntes, i dic cosa raraperquè en els plens extraordinaris non'hi sol haver. Començà en MateuDomenge dient que a començamentsdel 91 l'equip de govern va dir queen un any estaria enllestida la prolon-gació del carrer Lepanto, la que l'u-neix amb el camí de Calicant. Va de-manar si ja sabien quan estaria i enBartomeu Mestre li va respondre queencara no estava a punt.

Continuà na Bàrbara inquirint sobrequan s'acabarien els carrers que en-volten l'escola, i en Bartomeu Mestreli va respondre que encara no estavena punt. També denuncià que moltesvegades els femeters se'n duen elspoals perquè els resulta més ràpid quela gent només tregui les bosses, i queels contenidors fan tanta olor que nin-gú no els vol ran de caseva/ Li con-testà en Bartomeu Mestre dient quenomés se'n duen els poals que no te-nen bossa, i que els contenidors sónun gran avanç tècnic i que no cal anarcul enrera en relació al progrés. Aca-bà el seu torn de preguntes discutintdurant un quart d'hora amb en MateuPuigròs perquè el carrer on han d'u-bicar la nova unitat sanitària de SonCarrió serà tort, i manifestà que seriamés guapo si fos dret.

-Segons es meu gust, hi ha cosesque fan molta més planta si estan dre-tes, però també n'hi ha d'altres quem'agraden més si tenen un poc decorba...

-Sempre estàs pensant en el mateix.Agafà el torn n'Antoni Sansó, i va re-cordar que feia dos mesos que s'ha-vien aprovat les Normes Subsidiàriesi a l'arquitecte municipal encara no lihavia llegut presentar-les. En Mateuel tranquil·litzà-assegurant que jas'estan fent les fotocòpies. També di-gué que havia sentit dir que el regidorMestre recomanava als veïnats queadesiara alçassin la comporta i reme-nassin la merda. Recordà que això éstasca de l'Ajuntament, no dels veï-nats, i demanà que s'arreglas el pro-blema. El regidor Mestre s'excusà di-

Crònica informal/Autonomia Pàg 19 (179) tfent que la merda no corria perquèempraven poca aigua.

Fan les coses mala-ment i volen que no-saltres les arreglem

-Quaranta putes, si haguessin con-nectat les netes i la pagàssim a deversdeu duros no hi emportaria mirar tanprim, però a 500 ptes. la tonelada famal amollar l'aixeta! A més, quanpertot recomanen estalviar aigua elnostre regidor d'obres diu que la ti-rem per les clavegueres perquè no sen'ha cuidat de que fessin la instai.la-cio així com toca. Saps que n'hi hade barra, pel món!

-No t'enfadis, que tendrás unapujada de sang.

-És que fa enfadar, home. Són ellsels qui fan les coses malament i volenque siguem nosaltres els qui les arre-glem, a més de pagar totes les despe-ses. Ja està bé, no?

A continuació s'hi posà en GuillemLlull i féu diverses preguntes sobrel'herba que inunda la bifurcació del'entrada del poble, unes camionadesde grava que li havien promès que ti-rarien per uns camins espanyats, unpou destapat que resulta un perill perals vianants des de fa més de migany... En Bartomeu Mestre, comsempre, mirava de defensar-se tirantpilotes fora i cercant excuses de malpagador, però tene per mi que no vaconvèncer ningú.

Acabà na Jerònia demanant a veuresi ja sabien si l'aigua dels pous públisera potable o no, i en Bartomeu Mes-tre li respongué que li pareixia que sí.

-Hi ha res que funcioni per la Sala?-No ho sé, però m'han dit que una

dona va sentir dir a una rollada queun temps hi havia homo que contavaque una vegada li havien parlat d'unacosa que havien feta bé.

-Tanta sort!

Josep Cortès

Diguem prou

La introducció de modificacions enel sistema de finançament de les Co-munitats Autònomes amb l'exclussióde les Illes Balears de la cessió del15% de l'IRPF, suposa un nou greu-ge comparatiu respecte a la resta deComunitats Autònomes.

Aquests sistema, injust i discrimi-natori, no garanteix als ciutadans d'a-questes illes el mateix nivell de ser-veis i d'inversions que tenen la restade ciutadans de l'Estat Espanyol.

Basta constatar que les necessitatsde finançament de les Illes Balearss'han fixat en 23.278.- ptes/habitanti any, mentre que la mitjana de laresta de Comunitats Autònomes delmateix nivell de competències és de27.730.- ptes/habitant.

Per posar un altre exemple: a Ex-tremadura la quantitat total recaptada,fora comptar la Seguretat Social, ésde 52.363.- ptes. per cada habitant iany, mentres que a les Balears és de333.587.- ptes/habitant.

Per completar les desigualtats po-dem afegir que les inversions públi-ques estatals a les Illes Balears solshan estat el 35% de la mitjana espa-nyola. El sistema no sols no compen-sa el cost de la insularità!, sinó quetampoc té en compte la demanda deserveis públics dels milions de turistesque ens visiten cada any.

Patim una vertadera situació d'es-poliació fiscal que no pot justificar-seamb la petició d'una falsa solidaritat.

L'elevada renda per càpita dels ciu-tadans d'aquestes illes serveix perjustificar que no necessitam uns ser-veis públics, perquè, segons Madrid,podem pagar uns serveis privats.

A Madrid, s'estan oblidant que ales Illes Balears existeixen més deseixanta mil aturats, que els sous sónels quarts més baixos de l'Estat, quedes del gener de 1991 tanquen duespetites empreses diàriament, que l'a-gr¡cultura està en fase terminal, mar-ginada de les subvencions europees,

que la indústria desapareixerà fatal-ment si no aconseguim entrar en elsobjectius de la Comunitat Europea...

Aquests col·lectius de persones mésnecessitades, així com les petites imitjanes empreses que es veuen obli-gades a tancar, també tenen dret a re-clamar la solidaritat. La solidaritatd'aquells qui utilitzen la nostra perfinançar obres faraòniques i trensd'alta velocitat de dubtosa lendabilitateconòmica i social.

Davant la revisió del sistema de fi-nançament, podem comprovar una ve-gada més com els representants polí-tics del PP, el senyor Cañellas elprimer, han estat desautoritats per lesdeclaracions dels dirigents estatals delseu partit, que han posat en evidènciauna cosa que des del PSM fa estonamanifestam: la dependència del se-nyor Canellas i del PP al mandat delsenyor Aznar i del PP a Madrid.

I què hem de dir dels representantsdel PSOE, fidels esponents dels dic-tats de Madrid, sentinel.les del cen-tralisme que vol malmenar la nostraidentitat, depradant la nostra econo-mia i usurpant, encara, les competèn-cies en educació?

És hora de dir prou a aquest espolifiscal. Per això, el PSM està fent elpossible per aconseguir la cessió del15% de l'IRPF i un nou sistema definançament mitjançant el ConcertEconòmic, com tenen Navarra i elPaís Basc.

Des del PSM, també exigim mésdescentralització i participació en elsingressos de l'Estat de les Corpora-cions Locals com a única sortida quetenen els Ajuntaments per sortir de lacrisi actual.

És hora de dir clarament als partitscentralistes com el PP i el PSOE queel poble de les Illes Balears vol éssersolidari, però no bàmbol. Per aixòdeim prou.

PSM-Nacionalistes de Mallorca

Opinió pàg 20 (180) ifCròniques vilatanes

L'estiu no és un temps gaire bo perhaver-hi aconteixements dignes de co-mentar; la gent se sent tan acaloradaque només pensa en una bona sesta al'ombra d'un garrover o en assolellar-se a la platja. Els polítics tanquenl'ajuntament i les decisions es deixenpel setembre, quan les calors ja hanminvat prou com perquè íes discus-sions no sien tan acalorades. Per aixòles notícies ens solen venir de fora ode la zona costanera, i sols les festespatronals rompen una mica aquestaquietud que al llarg dels mesos d'es-tiu forma part de la fesomia del nos-tre poble, només rompuda per un pa-rell d'hores al vespre quan la gents'asseu al carrer per mirar de refres-car-se una mica.

Festes

Aquest any les festes han sigut unamica diferents de les dels altres anys:el concert d'un artista més o mancofamós no ha omplert el programa iels responsables han hagut de fer dever que la crisi econòmica també haarribat al nostre ajuntament, i no hiha hagut l'escusa del Centenari, coml'any passat. Però així i tot es pot dirque el programa nocturn que la co-missió va preparar va ésser realmentencertat. Les orquestres i grups musi-cals varen estar molt bé, a alguns elsllorencins ja els coneixíem, com l'Or-questrina o en Tomeu Penya, altres,com UC, varen esser una agradablesorpresa. Tan sols hi ha un petit em-però: el programa que va presentar la

banda municipal, pens que no era elmés adequat per aquest vespre, per-què si bé les peces musicals eren prouinteressants, degut al renouer dels in-fants, que no s'aturaven de cridar icórrer, cosa, d'altra banda, ben nor-mal per aquestes dates tan significati-ves; caldria en propers concerts al'aire lliure que es fes un programaamb música més lleugera, perquè seràmolt difícil evitar que les padriness'emportin els nins a la plaça i queels tenguin callats i asseguts sensemoure's.

Però si en la part nocturna la cosava anar més que bé, dels actes pro-gramats durant el dia no es pot dir lomateix, alguns varen esser una micaa deshora, cas de la tirada amb fonao els tallers d'infants. En el primercas no hi havia més que els que tira-ven, en el segon, molts d'al. lots arri-baren tard perquè els pares havienvetlat el vespre abans. Pel que fa alsespectacles esportius, al tennis tansols hi havia els que jugaven i pocagent més; al tradicional partit de fut-bol de les festes l'assistència tambéva ser magra, encara que hi ha quedir que el rival, el Petra, no era demassa renom; possiblement un Mana-cor hagués estat més a l'altura de lafesta; un altre any serà.

Una altra cosa que va extranyaruna mica va ésser que enguany no hihagués sant Llorencet. Per venturahagués sigut millor començar la festael divendres i acabar-la el dimecres,ja que el fet que la festa acabas elmateix dia de sant Llorenç va donarla sensació que la festa havia estatacurçada.

Es pot dir que aquestes festes hansigut festes de temps de crisi, ambencerts, les actuacions musicals, iqualque errada, però que aquest és elcamí adequat per començar a estalviardoblers, que ja està bé de fer macroconcerts per la gent de fora i que enscostaven un Perú. La festa ha d'ésser

per als llorencins, ja que som els llo-rencins els qui la pagam.

Cardassar

Malgrat les baixes d'alguns juga-dors considerats titulars, el Cardassarha fet una excel·lent pre-temporada,amb dues victòries, dos empats i unasola derrota, a Ciutat, davant l'equipsots-19 del Mallorca. Si es té encompte que a mitjan juliol l'equip en-cara no tenia directiva nova i que elscomentaris de la premsa no erert gensesperançadors, les baixes de Servera,Gaspar, Mellado, Loren i Pascual fe-ien que l'afeccionat veiés una micanegra la cosa, però la incorporaciód'un quants juvenils com Pere Mas,Joan Mestre, Miquel Sancho, EstevaSancho i Pere Soler, a més del nouentrenador Antoni Pastor i del prepa-rador físic argentí Luís Rodríguez hanfet agafar coratge de bell nou.

D'aquests partits de pretemporadacal destacar els jugats al toneig d'es-tiu de Portocristo, on es guanyà alBadia de Cala Millor i s'empatà a ze-ro amb el Manacor de 2° divisió,ambdós jugats en menys de 24 hores.Al final del partit contra el Manacorhi va haver una mica de conflicte,quan el Manacor va voler obligar elCardassar a jugar una pròrroga de 30minuts perquè així estava establert alcontracte signat pels dos clubs, i noes va conformar en ésser proclamatguanyador, quan estava molt mésfresc per haver jugat el primer partitdel torneig. Incomprensiblement es vadesqualificar el Cardassar donant-li elquart lloc. Es veu que la dolenta pre-temporada del Manacor no ha sigutmassa ben assimilada pels directius.

El darrer, jugat a Ciutat contra elMallorca-Sots-19, malgrat perdre'lper un gol a zero, el Cardassar va ferun excel·lent partit. Esperem que a lalliga l'equip faci tan bons partits coma la pretemporada.

Opinió pàg 21 (181) if

Nota: A l'hora de tancar aquestacrònica, el campionat de lliga ja hacomençat i el C.D. Cardassar no po-dia començar millor, amb victòria perdos gols a zero contra l'Atlètic deCiutadella, molt bon partit i excel·lentarbitratge, amb gols de Torreblanca iMorey.

Que la segueixi així.

Mare Deu Trobada

Com ja és habitual des de fa bas-tants d'anys la Parròquia organitza lesfestes de la nostra patrona, la Marede Déu Trobada, i enguany el progra-ma, també com sempre, compta ambuna novetat prou interessant: l'expo-sició Filatèlica, organitzada per l'as-sociació Gent Cardassana, amb un te-

ma únic i ben interessant: el futbol,col·lecció privada d'en Miquel Llom-part, de Ciutat.

De la resta del programa no es po-den destacar gaire novetats en relacióal dels altres anys; per ventura caldriafer una menció a l'originalitat delprograma de mà, i també cal apuntarel debut d'un nou grup musical, sor-git de les files de la banda: Salsa deGranat, que amb música de xarangademostrà la seva bona preparació, sibé potser li caldria una interpretacióuna mica més viva, amb més alegria.

Aquestes festes, que en la sevaconcepció són humils, compleixenperfectament i sense fer grans despe-ses amb la seva finalitat, que no ésaltra que honorar la patrona de la vi-la, la Mare de Déu Trobada. Són

unes festes fetes pels llorencins i perals llorencins i a les quals el que mésimporta és passar una estona agrada-ble, sia escoltant música o rient elbon quefer dels nostres comediants.Són unes festes on a la vetlada ja escomença a sentir la frescor, com siens anuncias que l'estiu ja s'acaba ique els nins ben prest hauran de co-meçar l'escola i els polítics tornarana l'Ajuntament més torrats que n'An-tonio Machín, després de les panxa-des de sol que s'hauran pegat per de-vers Cala Millor o Sa Corca, i dispo-sats a començar el nou curs políticamb nous afanys i noves idees, queesperem que sien en bé de la nostravila.

Ignasi Umbert i Roig

Els perquésd'unes festes

Tothom n'ha parlat molt, d'aques-tes festes passades, i ningú n'ha ditquasi cap de bona: cares i amb mancad'imaginació, començant pel cap iacabant per la coa. Podem dir quenomés se salven els actes esportius ique l'entrada als espectacles era defranc. Mentrestant, tots ens seguimdemanant:

-Per què ens fan un plamflet de pro-grama que pareix la propaganda del'hiper?-Per què no hi ha cap acte que co-menci a l'hora prevista?-Per què els directius del C.D. Car-dassar s'enfaden a l'hora d'adjudicarel bar de les festes i després no mirenprim a l'hora de fer la presentaciódels equips?-Per què les organitzacions subven-cionades per l'Ajuntament no fan unaactuació gratuïta per les festes?-Per què el grup de comèdies cobra

tres-centes vint-i-cinc mil pessetes perrepetir una obra i després n'estrenauna de franc per les festes de la Marede Déu?-Per què l'U.C. Sant Llorenç no or-ganitza cap carrera per les festes i undiumenge després sí?-Per què LLeure a Lloure vol agafartant de protagonisme? "OrganitzaLleure a Lloure".-Per què una organització de caireecologista comporta tenir plàstics ialtres deixalles més de quinze diesdesprés de fer unes proves?-Per què gent jove no té gens d'ima-ginació a l'hora d'organitzar jocs in-fantils?-Per què hem de comportar que unextern faci l'abús a un llorencí quefeia una volta amb el seu cavall?-Per què no es demana permís per ferunes proves a uns terrenys particu-lars?

Hem de dir al senyor regidor deCultura que només hi manca una bo-na organització, una mica d'imagina-ció i menys ganes de gastar diners enun any de crisi.

El Burino

Telèfons

DOODOO000

Ajuntament

Policia municipalPolicia nacionalGuàrdia CivilCasa de CulturaUnitat SanitàriaP.A.C. Son ServeraAmbul. de ManacorSon DuretaEscolaBombersC. Roja (ambulància)Jutge

S.M.O.E.Ca Ses MongesFuneràriaGESAGrua

56 90 0356920056941155004456 70 2056 90 8356 95 9756 71 6855 42 022891 0056 94 8355008020 01 0256904656 95 5356 95 4956 90 835260535541 11550344

Opinió pàg 22 (182) íf

De què ens ha servit tanta devaluació?

Després del susto de l'any passat elsector hoteler no ho tenia gens clar,tenia por a que es tornas repetir laforta baixada d'ocupació de l'any an-terior; no ha sigut així i els hotels,tret de qualcun, han tornat tenir unaocupació propera al cent per cent.

Vist així, des de fora, pareixeriaque els hotelers havien reculat a a-quells anys en què es deia que feiendoblers a carretades, COSA ben llunyde la realitat. La veritat és que elsector hoteler es va emprobrint de ca-da dia més, els costos van augmentantde cada any en un percentage superi-or a la inflació oficial, la pressió fis-cal és de cada vegada més forta i elsbalanços de fi de temporada s'atra-quen de cada vegada més al signe ne-gatiu.

Urgeix canviar aquest estat de co-ses, perquè si no es canvia en moltspocs anys el sector hoteler es pot tro-bar tan empobrit que la seva subsis-tència sigui cada vegada més dificul-tosa. Les diferents devaluacions de lapesseta que ha fet el govern de Ma-drid durant aquest darrer any tan solsens han servit per engreixar més elstour-operators estrangers i per en-fonsar-nos més dins la crisi i augmen-tar les diferències econòmiques delproducte en la relació preu-qualitat,que a través d'aquests mateixos tour-operators estam oferint al mercat eu-ropeu. Un producte que avui per avuiés el millor del Mediterrani.

Quan s'esperava que aquestes deva-luacions servissin, si no per augmen-tar l'ocupació, (almenys per aquest

any, ja que els contractes estaven sig-nats de molt abans i normalment nosolen contemplar cap clàusula de re-visió de preus, tal com es fa amb elsconvenis sindicals), sí perquè les des-peses dels clients, tant fora de l'hotelcom dintre, augmentassin; però no hasigut així, sinó ben al contrari i tansols ha servit perquè el tour-operatoraugmentas les seves ofertes a la baixai donas més possibilitats de venir aMallorca a sectors de gent amb poderadquisitiu més inferior, al mateixtemps que feien el seu agost; per aixòla despesa extra hotelera és de cadavegada més baixa.

Les perspectives de que la cosa mi-llori no són gens esperançadores, vis-tes les posicions dels tour-operatorseuropeus, que amb una cínica demos-tració de força no volen ni tan solsacceptar la realitat del que suposa peral sector hoteler la devaluació de lapesseta, que en aquest moments jas'atraca al 24% en relació al marcalemany, cosa que si s'hagués tenguten compte aquest fet tan significatiuhauria permès al sector recobrar-se encerta mesura de la pèrdua percentualque s'ha anat perdent aquests darrersanys.

Tampoc no han volgut reconèixeramb fets (de paraula sí que ho reco-neixen) els esforços, no tan sols pú-blics, com han sigut els plans d'em-belliment, sinó també els privats quehan renovat i modernitzat els seus ho-tels i han posat les seves instal·lacionsal dia, fent un esforç d'inversió moltimportant, lo que ha suposat en moltsde casos un endeutament del sector, iaixò ha sigut aprofitat pels qui con-trolen el mercat turístic europeu per

estrènyer més els hotelers i imposar-los, en certa manera, els preus queels ha convingut.

Però aquesta situació també pot ar-ribar a ser perillosa per als tour-ope-rators perquè si maten la gallina delsous d'or, pot ser que no en trobind'altra de gallina com les Illes Ba-lears.

Potser en aquets moment, en quèels hotels estan de gom en gom, notinguem temps per reflexionar sobreel futur dels nostres hotels, que ésimpossible mantenir aquesta situaciódurant molt de temps sense córrer elrisc d'haver de posar la clau i tancar,perquè no és gens lògic que un hoteld'Alemanya d'una mateixa categoriacosti nou o deu vegades més que aMallorca; perquè si Mallorca és Eu-ropa, també ho haurien d'ésser elspreus, o del contrari en molts pocsanys ens podríem convertir en el cor-ral d'aquesta Europa a la que ja per-tanyem i a la que volem seguir per-tanyent, però amb igualtat de condi-cions. El govern hauria d'establir lesnormes necessàries perquè els con-tractes no fossin contractes de paperbanyat, allà on tan sols s'obliga unapart: l'hoteler; que fermas de la ma-teixa manera les dues parts i no comara, que l'hotel que no compleix laseva part del contracte paga cent peru i el tour-operator tan sols adquireixel compromís de pagar les cambresocupades independentment de les quehagi contractat, i això molt sovint nitan sols es compleix. Pocs anys queno n'hi hagi qualcun que no quebri.

Europeus, sí, però en igualtat decondicions. Aquesta és l'assignaturapendent del govern central de cara aEuropa. Aconseguir això i que elsefectes de la devaluació no servesquinper dur mes gent d'espardenyeta isense cap duro a la butxaca és latasca immediata del sector hoteler.

Ignasi Umbert i Rois

Llengua/ Aniversaris pàg 23 (183)

^Institut d'Estudis CatalansSecció Filològica

Ens plau defer-vos arribar l'acordque la Secció Filològica de l'Institutd'Estudis Catalans ha pres el dia 11de juny de 1993 amb relació a la pro-posta lingüística següent: Els signesd'interrogació i d'admiració.

Us agrairem que la tingueu encompte i que la difongueu de la ma-nera que considereu més convenient.

Si desitgeu fer-nos cap observaciósobre el contingut o l'aplicació d'a-questa proposta, ens la podeu fer ar-ribar per escrit mitjançant el serveide correus o mitjançant telefax. (93-4122994).

Us saludem ben atentament.SecretariaBarcelona, 15 de juliol de 1993

Fins als nostres dies, la llenguacatalana ha mancat d'una normativafixa sobre l'ús dels signes d'interro

gació. Ja en les primeres èpoques dedifusió de l'obra gramatical de Pom-peu Fabra, tothom estava d'acord queel signe d'interrogació clou el períodei que, pel que fa a l'inici, el signeinvertit només es pot posar, si de cas,quan l'oració interrogativa és extre-mament llarga i no conté cap elementgramatical suggeridor del seu valorinterrogatiu.

Darrerament, hem vist estendre'suna utilització sistemàtica de l'inter-rogant invertit, en oposició a allò quecertament era un hàbit prou ben esta-blert. Trobem, ara, periòdics i llibreson no hi ha cap frase interrogativaque no s'obri amb aquest signe depuntuació quasi sempre inútil, encaraque sigui reduïda a un sol mot mono-si!.lab. I, fins i tot, el mateix tracta-ment reben, segurament pel gust delparal·lelisme, les frases exclamativos.

Així, un tema que fins ara mancava

de normativa es troba, de fet, sota laforça de la pressió de l'ús que en faun cert sector editorial, diferent del'ús observat tradicionalment en cata-là, la qual cosa causa confusió.

La Secció Filològica ha analitzatl'ús dels signes d'interrogació i d'ad-miració en llengües d'estruciara inte-rrogativa o exclamativa semblant a ladel català (italià, occità, portuguès) odiferent (francès, anglès, alemany,rus, hongarès), i ha comprovat que,amb l'excepció del castellà, és unapràctica universal l'ús exclusiu d'a-quests signes al final.

D'acord amb aquesta pràctica, i te-nint en compte que l'absència d'unanormativa clara condueix a una situa-ció confusionària, la Secció Filològicaaconsella, amb finalitat simplificado-ra, d'usar els signes d'interrogació id'admiració exclusivament al final del'oració.

Tal dia com avui

ARA FA 100 ANYS* Que es va constituir una sucursal

de la Unió Republicana, al carrer del'Àngel, 16.

* Que es posaren números a les ca-ses del poble.

ARA FA 45 ANYS* Que Nicolau Pascual Pascual a-

conseguí el títol de campió d'Espanyade tir amb fusell.

ARA FA 40 ANYS* Que Tomàs Rosselló fou nomenat

batle de Sant Llorenç.

ARA FA 25 ANYS* Que s'aprovà el Pla Parcial de Sa

Coma.

ARA FA 20 ANYS* Que l'Ajuntament llogà un solar

a Son Garrió per fer-hi un camp defutbol.

* Que Sant Llorenç -i la resta deMallorca- va patir una plaga de grins.

ARA FA 15 ANYS* Que es jubilaren en Francesc Ra-

mis, secretari, i l'amo en Pep Comís,saig de l'Ajuntament.

ARA FA 10 ANYS* Que T APA se'n cuida de vendre

els llibres de texte de l'escola.

ARA FA 5 ANYS* Que s'inaugurà la Unitat Sanità-

ria de Sant Llorenç. La placeta del-Pou Vell encara segueix sense acabar.

* Que Rafel Duran estrenà la sevaprimera obra de teatre: Zòmit.

ARA FA 1 ANY* Que celebràrem la festa del Cen-

tenari, de la qual no en quedarà resmés que els llibres que s'hagin editat.

Josep Cortes

El temps pàg 24 (184) %£

Ca'n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

Resum comparatiu del mes de juliol

1992

Temperatura màxima 33Temperatura mínima 12'5Temperatura mitja 23Temp. max. mitja 28'7Temp. min. mitja 17'3Boires 1Tempestes 1CalamarsaPluja (l/m2) 3'9Dies de cel serè 21Dies de cel cobert 2Dies de cel nuvolat 6GeladesPols d'Africà

Pluja en el terme

1993 Ses Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)

34 Son Roca13 Sa Fontpella

22'8 Sant Llorenç (Ca'n Xesc)28'217'5 Des d'on ha bufat el vent

1

12415

N &s mE n

100 HUMITAT

n n i 111 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

VENTS

Il·lTO1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1040

1030

102

1010

100&

990

rnAOOAW

m m m M-* M U *H1 — •—•-•—" — •m-*~m-m-m^ *-• »̂̂ ^̂ nrT •

• -̂ — •

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

80

60

40

20

O

PLUJA

H 1 H1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

40353025no15'•

TEMPERAT

n-5-H—2—3—4—5—6—f—8—9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31~

El temps pàg 25 (185)

Resum comparatiu del mes d'agost

Ca1 n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

Temperatura màximaTemperatura mínimaTemperatura mitjaTemp. max. mitjaTemp. min. mitjaBoiresTempestesCalamarsaPluja (l/m2)Dies de cel serèDies de cel cobertDies de cel nuvolatGeladesPols d'Africà

1992

3614

25'732'419'1

Pluja en el terme

1993 Ses Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)

39'5 Son Roca13 Sa Fontpella25 Sant Llorenç (Ca'n Xesc)

31'318'5 Des d'on ha bufat el vent

2218

161

142 r

10080604I2l

HUMITAT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

N üS •E nO •

80

60

40

VENTS

„TOiTltïïiff HiWirí i M I if"-41 .2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

104&10301020-10iaIODO990

PRESSIÓ

-\ 1 1 1 h1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

80

60

40

20

O

PLUJA

H 1 1 1 1 1 1 1 i \ 1- -\ 1 1-1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

TEMPERAT

- 5 M—2—3—4 —5—6—7—8—9 10 11 12 13 Ï4 15 16 17~18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Si lleu... pàg 26 (186) íf

MOTS CREUATS

8 91011 12

Horitzontals: 1.-Líquid amarg decolor verdós segregat pel fetge. Con-sonant. Símbol del cobalt. Interjecció.2.-Que acapara. 3.-Doctrina que con-sidera els gèneres i les espècies comno existint sinó de nom. 4.-Amina a-romàtica primària, resultant de subs-tituir pel grup amid un àtom d'hidro-gen del benzol (Salades!). Matriu. 5.-Tela molt forta. Cinc-cents. lacisumatoN. Consonant. 6.- Nom de lletra.Altar. Tronc de l'arbre. 7.-Antece-dent. Nom de lletra. Un home, un a-nimal, fer força per moure alguna co-sa en la mateixa direcció que ell esmou. 8.-Conjunt dels atots que té unjugador. Lletra grega. 9.-Confirmar.10.- Metall groc. Partida de caça.Símbol del iode. 11 .-Felí semblant allinx, propi de l'Àsia i de l'Àfrica,bru rogenc amb les orelles negres.Còdols. 12.-Llinatge mallorquí. Plet.

Verticals: l.-Lloc plantat de fa-' nais. Ocell palmipede lamel.lirostre,més gros que l'ànec. 2.-Càrrec d'ecò-nom. Branca tallada de T arbre. 3.Quelamina. Nota musical. 4.-Munt d'unaalçària relativament considerable. A-gredir. 5.-Substància amorfa, àcida,fortament astrignet, que s'extreu deles agalles, de l'escorça de l'alzina,etc., i és emprada sobretot en l'adobde pells. Nom de lletra. Acció d'ata-car. 6.-Arran. Relatiu o pertanyent al'arrel. 7.-Acció de calar les veles.En l'òrbita d'un planeta, el punt més

distant del sol. 8.-Repugnància pro-funda per alguna cosa. Terminacióverbal. 9.-Difusió que té lloc entredos líquids miscibles separats per unenvà permeable. Espai que una perso-na recorre en moure's. 10.-E1 quearma una cosa. Símbol de l'argent.ll.-Ant., magistrat municipal elegitpel rei. Capritx. 12.-La primera. Tre-sor públic. Símbol del sofre.

Solucions

Horitzontals: l.-Fel. T. Ço. Apa.2.-Acaparadora. 3.-Nominalisme.4.-Anilina. Mare. 5.-Lona. D. Od.R. 6.-Ema. Ara. Soca. 7.-Dada. A.Tirar. 8.-Atotada. Pi. 9.-Ratificar.10.-Or. Cacera. I. 11.-Caracal.Macs. 12.-Amer. Litigi.

Verticals: l.-Fanaleda. Oca. 2.-E-conomat. Ram. 3.-Laminador. Re.4.-Pila. Atacar. 5.-Tani. A. Atac.6.-Ran. Radical. 7.-Calada. Afeli. 8.-Odi. T. Ir. T. 10.- Armador. A. Ag.ll.-Paer. Caprici. 12.-A. Erari. S.

BROU DE LLRTRES

IJ

A B WQ G ER I FS N OH E G

B LR K

M A CN O PL OS TT MU D ED A BE O F

ESO

C DH LP EM ZY XF RE RQ ND AS UR NI PR NY NG B

R OJ KT XS EV KE PA SR DD AI VS LT EM SA PH Y

M HI AS AA BT WY ZC BC AR TA AM XR IC OM AU

G R SR T GA T BN O PE I GD R OI G NN O LA R SA R TT F VF G LX F GX F G

I F G D

Apa! i sense pasar gens de pena, acercar dins aquest embull de lletres elnom de deu begudes.

Solució

Ginebra, whisky, granadina, cer-vesa, sidra, orxata, rom, vi, anís ixampany.

Demografia

NAIXAMENTSNa Maria Magdalena Sancho Pas-

cual, filla d'en Jaume i na Magda-lena, neix a Sant Llorenç dia 26 dejuliol. Enhorabona!

Dia dos d'agost neix a Sant Llo-renç, en Jaume Mas Riera, fill d'enPere Ramon i na Maria Teresa. Salut!

A Sa Coma i dia dos d'agost, neixen Cristian Quesada Padilla, fill deAntonio i na Carmen. Salut!

Neix a Cala Millor dia 4 na Ma-nuela Vargas Vargas, filla d'en Ma-nuel i na Teresa. Enhorabona!

Na Gemma Margalida Rama Gal-més, filla d'en Manuel i na Teresa,neix a Son Garrió dia 25. Salut!

A Sa Coma, filla d'en Francisco in'Aina, neix dia 3 de setembre naCarme Maria Fernández Ruiz. Salut!

Na Maria Juan Garcías, filla d'enJoan i n'Apolonia, neix dia 8 de se-tembre a Sant Llorenç. Salut!

DEFUNCIONSEn Bartomeu Gomila Bassa, casat,

mor a Son Garrió dia 30 de juliol, te-nia 73 anys. Al Cel eia.

A Sant Llorenç dia 9 d'agost morína Francinaina LI iteras Servera, viu-da, tenia 86 anys. Descansi en pau.

En Miquel Miquel Mira, viudo,mor a Sant Llorenç dia 16 a l'edat de84 anys. Que el vegem en el Cel.

També dia 16 i a Sant Llorenç,morí na Joana Maria Jaume Ordinas,fadrina, tenia 86 anys. Al Cel sia.

Na Francesca Umbert Ballester,viuda, mor a Sant Llorenç dia 29,tenia 95 any.s. Descansi en pau.

(Continua a la pàg. 3)

Història Pàg 27 (187) tfLes claus del Regne de Mallorca (I)

Fou durant la revolta popular cone-guda amb el nom de Germanies, o-correguda durant els anys 1521-23,que els jurats de la Ciutat i Regneferen fer unes claus d'or per entregara l'emperador Carles en senyal d'o-bediència i respecte. L'emperador, encarta adreçada al capità i lloctinentgeneral de Mallorca, dia 4 de setem-bre de 1524, s'expressava amb aques-tes paraules: 'Relació tenim que enpoder vostre y de altres officials ysingulars persones de aqueix Regneestan, es troben, diverses armes, ro-bes, joyes, banderes y altres cosesdels agermanats de aqueix Regne oque ells havien preses y robades dealguns obedients yfaels a nostre ma-jestat, y senyaladament són en podervostre les claus de or que llevors losjuran o los agermanats d'exa Ciutatfere/i per presentar a la nostra majes-tat, les quals coses totes y sengles perno trobar ni haver-hi senyor propi sesguarden y pertanyen a nostre reyalpatrimoni o saltim deven star en po-der de nostre procurador reyal en a-queix Regne, perquè si's venien o'strobaven senyors de aquelles lesfos-sen restituïdes, y sinó passat lo tem-ps, per pragmàtiques reals stathït, si-en incorporades, servades dites prag-màtiques, al dit nostre patrimoni re-al". Per tant, continua l'emperador,dites claus i altres béns han de ésserentregades al procurador reial delRegne. Contestà el capità i lloctinentreial gue era Don Miquel de Gurrea,que les banderes eren de poc valor iencara que troba quç haurien d'estar

deposades a la capitania general aixíi tot, complint el manament reial lesentregará al procurador reial que eraDon Francesc Burgués. Quant a lesclaus diu que les feren fer els juratsper presentar-les a Sa Majestat, peròaquest no les volgué i foren retorna-des a Mallorca i ara, són en poder dedits jurats. (ARM LR 84 f.267v-269v).

Efectivament, es conserva una car-ta reial anterior, datada dia 24 de ge-ner de 1523, on l'emperador diu elsmotius del per què no ha volgut ac-ceptar les claus. La carta va adre-çada: "A tot lo poble y altres par-ticulars persones de qualsevol grau,condició que sien, vehins habitadorsy residints de present en la nostraCiutat de Mallorcas, a cada nun deells, a qui pertanyo e de les presentsnostres letres hauran notícia en qual-sevol manera. Sapiau que havem vis-tes unes letres què'ns ha aportat depan vostre Barthomeu Ventayol vos-tre missatger, lo qualjatsia que vingadepart de súbdits nostres que stan ennotòria desobediència de son rey y

senyor natural, com vosaltres, havemmanat ésser oyit en nostre sacre ereyal Consell e vistes les rahons perell deduhïdes de vostre part y lesclaus de or que ab ell tremeteu perasenyal de la innata fidelitat que dieutenir a nostre corona reyal, conside-rants les dites rahons no eser dignesde admetre y que les vertaderes clausque 'ns haveu de donar e tre metre hande ésser de pura efael obediència abtot affecte a nostra reyal persona y ennom de aquell a don Miquel de Gur-rea, nostre lochtinent y capità gene-ral, que és anat y resideix per mana-ment nostre an aqueix Regne ab laarmada y gent que dine per vostresletres pera reduir als inobedients adeguda obediència nostre, havem de-lliberat de no admetre les dites ra-hons ni rebre les dites claus". Conti-nua el Rei comentant el cas de laguerra de les Germanies i mana siaobeït dit capità general don Miquel deGurrea. (ARM Lletres Missives AH690 f. 78v)

Ramon Rosselló

Universitat pàg 28 (188) *£Lectura de la tesi doctorald1 en Joan Domenge i Mesquida

Lletra de Barcelona, lòde setem-bre de 1993. Per al jove doctor.

De bon matí, mentre Sant Llorençcomençava a feinejar i tu tot just etdespertaves, un avió s'envolava a Pal-ma. Duia na Joana, plena dels fruitssavis de la teva illa que, hores méstard, enriquirien una taula curulla decelebració. Arribava, com la teva ma-re, per trobar-se amb un nodrit grupd'amics i col.legues que volíem a-companyar-te en un dia lluminós i ir-repetible.

Llegies la teva tesi doctoral, Elprocés de construcció de la catedralde Mallorca segons els Llibres d'O-bra. Dels inicis a les obres del Mira-dor (1306-1398), a la facultat deGeografia i Història de !a Universitatde Barcelona, allà on tantes estoneshavíem passat d'estudiants i on ara tuets professor. El teu text l'havia dejutjar un tribunal de cinc membresque composaven el Dr. Xavier Bar-rai, director del Museu Nacionald'Art de Catalunya i catedràtic d'His-tòria de l'Art, la Dra. Rosa MariaTerés, professora titular d'Història del'Art de la Universitat de Barcelona,el Dr. Toni Riera i Melis, llorencí,catedràtic d'Història Medieval de laUniversitat de Barcelona, el Dr. Ar-tur Zaragoza, doctor arquitecte, Ins-pector de Monuments Històrico-Artís-tics de la Generalitat de València, iSalvador Tarragó, professor titular dela Universitat Politècnica de Cata-lunya. Tots plegats van ponderar-liels mèrits, decididament i elogiosa,sense cap reserva. Per ells vam saber-confiem que aviat podrem llegir-lopublicat- que ens havies regalat untreball en endavant imprescindible pelconeixement de la història de la im-

posant i esbelta fàbrica gòtica de laSeu de Mallorca. Ens van explicarcom, amb un mètode sensible i rigo-rós, havies avançat amb pas delicat isegur pels secrets camins de la histò-ria, recuperant la memòria de lesgents i dels afanys que durant el segleXIV van sostenir les obres de la bellacatedral; i com, a la fi, t'havies gua-nyat un espai privilegiat en la histo-riografia de la catedral de l'illa, do-tant-nos d'una reflexió consistent i fo-namental pel coneixement de l'arqui-tectura gòtica catalana.

La resta de l'acte acadèmic, acaba-des les teves intervencions i les deltribunal, fou per a tots una festa, so-bretot en l'instant crucial que els cincjutges van acordar concedir-te la qua-lificació més alta, l'excel.lent cumlaude. Ens agrada de recordar comtots plegats vàrem compartir aquellaperitiu que na Joana va saber redi-mir de la impersonalitat, tot punte-jant-lo, per sorpresa teva, de cocar-rois, senyorets i ensaïmades que ensaproximaren als gustos antics de lavostra terra. Els mateixos que potser

alguna vegada, fa molts segles, assa-boriren els poderosos canonges de la"teva" Seu, però també els modestos-manobres que van elevar la catedral ique ara tu has salvat de l'anonimat.

En acabar l'acte endevinàvem elteu contentament radiant i asserenat.En mirar-te més atentament, percebí-em en el fons de la teva mirada tran-quil·la el punteig brillant que traïa elteu secret i legítim orgull per aquellaobra tan pulcra, per la feixuga i labo-riosa feina tan ben acabada. Un orgullsemblant, de ben segur, a aquell ques'endugueren de tornada na Joana i lateva mare a la llar del carrer del Pou.Una satisfacció que devia escampar-seper l'aire clar de la teva terra, entreels ametllers, des dels turons de Cali-cant fins a la línia blava del mar quedes de Sant Llorenç tot just s'endevi-na.

Joan Bosch i BallbonaNúria Llorens ¡ Moreno

Barcelona 26 de setembre de 1993