Proves daccs a cicles formatius de grau superior de formaci professional inicial, densenyaments darts plstiques i disseny, i densenyaments esportius 2012

S1 21 3 BIOLOGIA GS SOLUCIONS 12

InstruccIons

TrieuiresoleuCINCdelssetexercicisqueesproposen. Indiqueuclaramentquinsheutriat.Nomssenavaluarancinc. Cadaexercicival2punts. Contesteutoteslesqestionsenelmateixfulldenunciats.

SOLUCIONS,

CRITERIS DE CORRECCI

I PUNTUACI

BiologiaSrie 1

2

Exercici1

1.1. Observeu el dibuix segent:

Colloqueu en les caselles corresponents de la figura anterior les paraules segents: [1 punt: 0,2 punts per cada paraula ben collocada]

Gen Cromosoma Cllula DNA Cromatina

1.2. Johannes Friedrich Miescher (s. xix) fou un bileg i metge sus que va allar, dels nuclis dels glbuls blancs, una substncia cida i molt rica en fsfor i nitrogen que no shavia allat ni descrit mai anteriorment. Posteriorment, la va poder separar en dues fraccions: la nuclena (cida i rica en fsfor i nitrogen) i la protamina (bsica).Responeu a les qestions segents:[1 punt]

a) Quina era la substncia que va allar J. Friedrich Miescher dels nuclis cellulars en primer lloc, i que posteriorment va separar en dues fraccions?[0,25 punts]

Cromatina.

b) Com anomenem actualment la nuclena?[0,25 punts]

DNAoADN.

Cromosoma

Cromatina

Cllula

DNA

Gen

3c) Quines molcules es corresponen amb la protamina?[0,25 punts]

Leshistones(protenesbsiques).

d) La nuclena cont una gran quantitat de fsfor, a ms de carboni, hidrogen, nitrogen i oxigen. Expliqueu per qu s tan rica en fsfor.[0,25 punts]

PerquelDNAestformatperlaunidenucletids,icadanucletidtunamolculadcidfosfricenlasevacomposici.

Exercici2

Per tal de conixer la importncia de la composici de laire en el creixement duna planta es va dur a terme lexperiment segent:1. Es van plantar llavors de psol en dos hivernacles diferents que tenien les mateixes con-

dicions de temperatura, humitat, tipus de sl2. Es va afegir dixid de carboni a laire dun dels hivernacles.La taula segent mostra la concentraci de CO2 i els resultats que es van obtenir:

Hivernacle 1 Hivernacle 2

Taxa de CO2 de laire 0,03 % 0,1 %

Massa de la matria seca de la planta 3,5 % 6,2 %

Responeu a les qestions segents:[2 punts]

a) Amb quina concentraci de CO2 creixen ms les plantes? Expliqueu la diferncia entre els dos grups de pesoleres.[0,5 punts]

Lesplantescreixenmsambunataxadel0,1%deCO2.CommsaltselpercentatgedeCO2enlaire,msaugmentalaquantitatdeCO2fixatenelcicledeCalvin-Bensoni,pertant,esprodueixenmsglcids(carbohidrats).

b) Obtindrem els mateixos resultats si a lhivernacle 2 augmentssim la quantitat doxigen, en lloc daugmentar la quantitat de CO2? Justifiqueu la resposta.[0,5 punts]

No.Sielevemlaconcentracidoxigenelrendimentdelafotosntesidisminuiracausadelsprocessosdefotorespiraci.

c) Qu passaria si les pesoleres es cultivessin en una atmosfera sense dixid de carboni?[0,5 punts]

SinohihaCO2noespotdonarlafasedesntesii,pertant,lesplantesnocreixen.

4

d) Esmenteu dos factors ms que es podrien modificar per tal daugmentar el rendiment de les plantes.[0,5 punts]

Augmentarlleugeramentlatemperatura. Augmentarlaintensitatlumnica. Augmentarleshoresdellum.

Exercici3

3.1. En la fotografia segent, feta amb un microscopi ptic, observem unes cllules de larrel duna ceba que sestan dividint per mitosi:

A B C

D

Font: http://biol2c201.blogspot.com.

a) Indiqueu el nom de les fases senyalades en la imatge.[1 punt: 0,25 punts per cada resposta correcta]

Lletra Nom de la fase

A Metafase

B Telofase

C Anafase

D Profase

b) Digueu lordre que segueixen aquestes fases al llarg de la mitosi (podeu indicar les lletres o els noms de les fases).[0,25 punts]

Profase(D)metafase(A)anafase(C)telofase(B)

3.2. Les cllules de la ceba tenen setze cromosomes i sn organismes en fase diploide.a) Quants cromosomes tenen els gmetes de les cebes?

[0,25 punts]

Vuitcromosomes.

5b) Mitjanant quin tipus de divisi cellular sobtenen els gmetes?[0,25 punts]

Mitjanantlameiosi.

c) Abans que es produeixi la divisi cellular, cal que el material gentic es dupliqui. En quina fase del cicle cellular es dna aquesta duplicaci?[0,25 punts]

Laduplicacidelmaterialgenticesprodueixenlainterfase,concretamentenlafaseS.

Exercici4

4.1. Digueu el nom que correspon a cadascun dels conceptes segents:[1 punt]

a) Grup de biomolcules que inclou el sucre de taula i la cellulosa:[0,25 punts]

Glcidsocarbohidrats(espanyol,glcidos).

b) Nom dels monmers que formen els cids nucleics: [0,25 punts]

Nucletids.

c) Grup de biomolcules al qual pertanyen els greixos, els olis[0,25 punts]

Lpids.

d) Nom dels monmers que formen les protenes:[0,25 punts]

Aminocids.

6

4.2. Les imatges segents mostren algunes de les estructures de les protenes.[1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta]

A

B

C D E

Indiqueu a quin nivell estructural corresponen:

Lletra Nivell estructural

A Estructuraprimria

B Estructuraquaternria

C Estructurasecundria

D Estructuraterciria

E Estructurasecundria

7Exercici5

Una espcie invasora s una espcie no nativa que ha colonitzat un ecosistema. Si b s cert que les invasions biolgiques constitueixen un fenomen natural, tamb ho s que lexpansi humana nha accelerat el procs a un ritme exponencial. La taula segent mostra les caracte-rstiques dalgunes de les espcies invasores del nostre territori:

Espcie Origen Introducci Caracterstiques biolgiques

Musclo zebrat(Dreissena polymorpha)

Mar Negra, mar Cspia

La navegaci interfluvial.

Gran expansi que cobreix tot tipus de substrats. Salimenta de fitoplncton, per s un consumidor selectiu (noms menja determinades espcies).

Cranc de riu americ(Procambarus clarkii)

Nord-est de Mxic i zona central i sud dels EUA.

Per a consum hum. Viu en rius i basses de fons tous, on fa tnels per refugiar-shi. s una espcie omnvora (menja cucs, larves dinsectes, ous de peixos i amfibis) i pot ser tamb saprfita. s portadora sana dun fong que afecta negativament altres espcies de cranc.

Vis americ(Mustela vison)

Canad i part del nord dels EUA.

Per a lexplotaci en el sector de la pell.

Mamfer semiaqutic carnvor, solitari i territorial. s una espcie molt agressiva. T ms descendents que lespcie autctona i s ms grossa. Tamb s portadora de diverses malalties, que transmet a les espcies autctones.

5.1. Expliqueu, dacord amb les dades de la taula, com modifiquen aquestes espcies lequili-bri ecolgic de lhbitat que envaeixen. Digueu dos mecanismes de modificaci de cada una, com a mnim.[1 punt]

Musclo zebrat:comquesalimentadefitoplncton,competeixamblesespciesautctonespels recursos alimentaris, fins al puntque les arriba adesplaar.Envaeixsubstrats,perlaqualcosatambcompeteixamblesaltresespciesilesdesplaa.Modificalaqualitatdelecosistemaperdiversosmotius:consumeixunagranquantitatdoxigen,eliminafitoplncton,provocaunaacumulacideclosques,modifica lespoblacionsdalgues a causade lalimentaci selectiva,etctera.

Cranc de riu americ:permitjdelfongdelqualsportador,transmetmalaltiesmortalsalesespciesautctones.Modificaelmediacausadelseuhbitdefertnels.Salimenta,entredaltresanimals,depeixosiamfibis,iaquestadepre-dacicausaefectesdirectessobrelespoblacionsdaquestesespcies.Potalterarlescadenestrfiquesdelsecosistemes.

Vis americ:smsgros,msagressiuiformacamadesmsgransqueelvisautcton;pertant,hicompeteixienprovocaeldesplaament.sportadordediversesmalaltiesquecausenmortaldatenespcieseuropees.

8

5.2. Com afecta la introducci daquestes espcies a la biodiversitat dels ecosistemes? Justifiqueu la resposta.[0,5 punts]

Esprodueixunareduccidelabiodiversitatdelsecosistemesperdesaparicides-pciesautctones,causadapertotselsmecanismesexplicatsenlapartatanterior.

5.3. El vis americ entra en zel abans que lespcie autctona (Mustela lutreola) i es pot encreuar amb les femelles de vis europeu, de manera que es genera un embri inviable. Es pot considerar que aquests dos tipus de vis sn de la mateixa espcie, o sn despcies diferents? Justifiqueu la resposta.[0,5 punts]

Sndespciesdiferentsperqulasevauninoelspermetdereproduir-se.Tenenunallamentpost-zigtic;sadir,podenaparellar-se,esdnalafecundaciiesformalembri,peraquestnosviable.

Exercici6

La imatge segent mostra una part del metabolisme duna cllula eucariota animal.

6.1. Indiqueu el nom de les vies B i C:[0,5 punts: 0,25 punts per cada resposta correcta]

Via Nom

B Gluclisi

C Fermentacilctica

6.2. Sn vies anabliques o catabliques? Justifiqueu la resposta.[0,5 punts]

Snviescatabliques,perquelsubstratsunamolculacomplexaielproductequesenobtsnmolculesmssimples.Esdnauntrencamentdelsubstrat.

96.3. En quin lloc de la cllula es donen les vies B i C?[0,25 punts]

Esdonenalhialoplasma(citosol ).

6.4. Les vies B i C sn aerbiques o anaerbiques? Justifiqueu la resposta.[0,5 punts]

Snviesanaerbiques,perqunonecessitenoxigenperaesdevenir-se.

6.5. Com sanomena la via metablica que degrada totalment la glucosa en CO2 i aigua?[0,25 punts]

Respiracicellular.

Exercici7

Els tres dibuixos segents mostren diferents tipus de cllules (no sn fets a escala):

A B CFont: http://recursos.cnice.mec.es.

7.1. Indiqueu de quin tipus s cadascuna i esmenteu una caracterstica a partir de la qual lheu identificada.[1,2 punts: 0,2 punts per cada resposta correcta]

Lletra Tipus de cllula Caracterstica

A Procariota Notnucliniorgnulsmembranosos.

B EucariotaanimalTformaesfrica,elnuclienposicicentral,notparetcellular,notcloroplast,noshiveuenvacolsgrans

C EucariotavegetalTformageomtrica,nuclilateral,paretcellular,cloroplast,ungranvacol

7.2. Indiqueu quin tipus de cllules (especificant al mxim) caracteritzen els regnes segents: [0,8 punts: 0,2 punts per cada resposta correcta]

a) Regne de les moneres: cllulaprocariota.b) Regne dels fongs: cllulaeucariotaanimal.c) Regne protoctista: clluleseucariotesanimalsivegetals.d) Regne de les plantes: cllulaeucariotavegetal.

10

11

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs