Guia Verda /s (Page 2) - Departament de Millora Contínua · nous sistemes de recollida selectiva,...

Ajuntament de Barcelona

Guia d

e

l’ofic

ina

verda

Guies d’educació ambiental 5

1

Presentació

La societat pren cada dia més consciència de la necessitatde protegir el medi ambient i de promoure un desenvolupa-ment més sostenible. Un nou model basat en l’ús racionaldels recursos naturals –que són limitats- en un canvi d’hà-bits de consum que afavoreixi l’estalvi energètic, en l’ús deproductes més idonis i tecnologies més netes i en unareducció de l’impacte ambiental de les nostres activitats, viareducció, reutilització i reciclatge dels residus.

L’Ajuntament de Barcelona –que està en procès d’elaboracióde l’Agenda 21- està compromès amb la construcció d’unaciutat conscient dels reptes ambientals, cada dia més soste-nible i solidària. Al costat de les polítiques que s’estan rea-litzant en aquest terreny –foment de les energies renovables,nous sistemes de recollida selectiva, increment del verdurbà, etc.- és necessari també millorar el nostre propi fun-cionament com a organització compromesa amb el desenvo-lupament sostenible.

La Guia de l’Oficina Verda –adreçada al personal del’Ajuntament de Barcelona- pretén ser una eina en aquestadirecció. Un conjunt d’informacions i de consells que ensajudaran a millorar la nostra coherència ambiental, des de

l’ús del paper, el material d’oficina i arxiu, el material d’in-formàtica i ofimàtica, les màquines de begudes, etc. Hi tro-bareu criteris i consells útils a l’hora d’aquirir, utilitzar ireciclar els productes.

L’ambientalització de la pròpia organització és un compromísamb la preservació del medi ambient i, a la vegada, suposaun estalvi de recursos energètics i econòmics i una millora dela qualitat de vida al lloc de treball. També reforça la imatgeciutadana de l’organització municipal, que ha de ser modelde coherència i responsabilitat amb els reptes ambientals iamb les declaracions internacionals que hem suscrit.

La transició cap a una societat més sostenible implica uncanvi profund en molts dels nostres hàbits col.lectius i indi-viduals quotidians. Sovint es concreta en petits gests quedemanen l’esforç de superar la rutina. A casa, a l’escola, al’oficina, en el barri, en les activitats de lleure... el compro-mís ambiental és possible, necessari i positiu.

Imma Mayol Ernest Maragall Presidenta Comissió President ComissióSostenibilitat i Ecologia Urbana Presidència i Hisenda

GUIA DE L’OFICINA VERDA

L’administració, que sovint demana la implicació dels sec-tors productius, així com de cadascun dels ciutadans i ciu-tadanes a títol individual per tenir cura per la protecciódel medi ambient i fer la nostra ciutat més sostenible, téuna funció modèl.lica important.

Liderar processos d’ambientalització i potenciar unademanda de productes i serveis ecològicament correctesformen part d’una estratègia compartida de preservar elmedi ambient.

Què forma part de la compra verda a

nivell municipal?

L’administració local contracta un gran número de produc-tes i serveis amb incidència mediambiental:

la compra de productes (com mobiliari, material d’ofi-cina, parc mòbil)

la contractació de serveis (com neteja i mantenimentd’edificis i equipaments públics)

el manteniment de propietats i serveis públics (zonesverdes, enllumenat)

la contractació d’obres de construcció o rehabilitaciód’edificis

la organització d’actuacions municipals puntuals (fes-tes populars).

Quins actors intervenen en

l’ambientalització ?

En la reducció d’aquests factors ambientalment negatiuspoden intervenir diferents actors:

els fabricants de material, màquines i mobiliari d’ofi-cina, que han de desenvolupar alternatives menys nocives

els proveïdors, que han d’incloure els productesambientalment correctes en la seva oferta

els responsables polítics, que han d’adoptar compro-misos polítics per recolzar l’ambientalització de l’adminis-tració

els responsables de compres i contractació de serveis,que han de homologar i comprar productes i serveis

i finalment els treballadors, que fan les sevesdemandes de material d’oficina, i amb el seu comporta-ment contribueixen a un consum conscient, que inclou lareutilització i reducció de residus.

Per què potenciar la utilització de productes ambien-

talment correctes des de l’Ajuntament?

2

Problemes ambientals al lloc de

treball

Passem més de 1700 hores anuals al nostre lloc de tre-ball al despatx. La feina administrativa pot comportarmés problemes mediambientals i per la salut del quesembla d’entrada:

les coles, els líquids correctors, les fotocopiadores,els mobles, la climatització, els detergents, el tabac ialtres productes alliberen substàncies nocives i problemà-tiques

el soroll produït per les màquines moltes vegades nopermet treballar amb concentració

una mala il.luminació, les radiacions electro-magnè-tiques o la falta d’ergonomia poden produir estrés.

Tot això, juntament amb una manca de ventilació, potproduir el que s’anomena "síndrome de l’edifici malalt",que es fa evident per una alta incidència de transtorns enles persones que hi tenen el seu lloc de treball.

En una oficina verda

• es redueixen els consums de

material i energia

• es produeixen menys residus

• es redueixen possibles problemes

de salut

• s’estalvien despeses econòmiques

en molts casos

3

Introducció

Guia de l’oficina verda

4

Què comprar?

La selecció de productes amb qualitats ambientalmentpositives fa necessari definir criteris, que permetin dife-renciar entre productes amb més o menys càrregues pelmedi ambient. Productes ecològics són productes, que encomparació amb altres:

Com seleccionar els productes?

Per poder escollir l'alternativa més ecològica existeixenbàsicament dues estratègies:

Comparació de 2 alternatives de productesLa comparació de 2 alternatives de pro-ductes, orientat en els criteris definitsanteriorment. En aquest cas es tracta de comparar 2productes per triar l'opció més ecològica.Per exemple un producte de paper TCF(totalment lliure de clor) té característi-ques mediambientalment més positivesque un producte de paper ECF (liure declor elemental).

Etiquetes ecològiquesLes certificacions mediambientals o eti-quetes ecològiques volen ser una eina quegaranteixi al comprador/ consumidor lacompra de productes mediambientalmentmés positius. A l’annex s’esmenten les eti-quetes ecològiques més importants i elsgrups de productes pels quals existeixen.

Principis de la Compra Verda

criteri producte

estalvien recursos, energia o aigua bombetes de baix consum

produïdes a Catalunya

utilitzen recursos renovables calculadores solars

baix contingut o absència de marcadors de text secssubstàncies problemàtiques com a residu i amb baixes emissions pegaments i retoladors a base aquosa

redueixen residus bolígrafs amb mina recarregable

són de materials reciclats paper reciclat

són de llarga durada grapadores amb una mecànica de bona qualitat

són fàcilment reparables plumes amb recanvi

són reutilitzables (no d'un sol ús) gots propis o gots multiús

són reciclables, tisores de metall, sense mànecde materials separables de plàstic


5

Quin ús fer dels productes ?

No només al moment de la compra cal tenir en comptecriteris mediambientals. Igual de important és l’ús quefem dels productes, per tal de reduir càrregues mediam-bientals innecessàries.

Abans de comprar un producte cal preguntar-se sirealment és necessari o si no podem prescindir d’ell !

Hem de aprofitar les característiques ambientalmentpositives dels productes: no serveix de res comprar marca-dors de text recàrregables, si no ens acostumem a dema-nar recàrregues !

Encara que triem productes ecològics, els hem de uti-litzar d’una manera estalviadora. Utilitzar paper reciclat éstant important com fer-lo servir per les dues cares.

Què fer amb els residus ?

La minimització de residus i la correcte gestió dels residusinevitables són, com a tot arreu, els objectius ambientalsal despatx.

Els residus al despatx es componen de productes utilitzats(paper, material d’escritura, cartutxos,..), embalatges (car-trons, films, bosses, envasos de plàstic i metall), brossaorgànica (restes d’aliments,..), residus especials (tòners,fluorescents, esprais,..) i altres.

Segons els resultats de l’Auditoria mediambiental de l’Ajuntamentde Barcelona i de la Diagnosi Mediambiental de l’InstitutMunicipal d’Educació entorn d’un 90 % dels residus produitsinternament correspon a paper i cartró !

Principis de la compra verda

Els principis més importants a

tenir en compte són:

• La recollida selectiva de paper a

cada lloc de treball

• La recollida d’embalatges i plàstics

a un lloc centralitzat

• La recollida de residus especials

com tòners, fluorescents i piles a

un lloc centralitzat

El medi de treball i comunicació tradicional en l’administra-ció és el paper. Tant per reunions com per la tramitació dellicències, instàncies i altra documentació és la nostra einahabitual. La tendència actual és la transició cap a un funcio-nament amb medis electrònics

S’utilitzen:- paper DIN A4 i DIN A3 (paper en raima)- productes impresos personalitzats, com sobres, targes opaper de carta- blocs, quaderns, agendes, i altres articles de paper

Problemes mediambientals

Els problemes ecològics lligats a la producció i al consum depaper no reciclat són un alt consum de recursos (fusta), d'aigua ienergia, la càrrega contaminant de les aigües residuals, les emis-sions atmosfèriques de productes organoclorats i compostos desofre. Una part important i especialment problemàtica de les emissionssón les produïdes sobretot per les substàncies lligades amb elblanquejat del paper amb clor. Els efectes mediambientals delsdiferents processos de producció de paper es diferencien per laprocedència de la pasta de paper i el procès de blanquejat.

La pasta de paper pot procedir de processos de reciclatge de paper vellrestes de fusta procedent d'altres usospasta química elaborada a partir de cel.lulosa proce-

dent d'explotacions forestals sosteniblespasta química elaborada a partir de cel.lulosa proce-

dent d'explotacions forestals no sostenibles

El procés de blanquejat pot sersense blanquejar (sense extracció de tintes)blanquejat sense cloramb diòxid de clor, o altres compostosblanquejat amb clor elemental

Paper


6

El consum de paper d’ofici-

na DIN A4 a l'Ajuntament

de Barcelona és de

36.817.500 fulls anuals,

que correspon a 26 kg per

treballador i any !

El nou recull de premsa electrònic estalvia

respecte al recull de premsa tradicional

2.400.000 fulls de paper anuals, corres-

ponent a més de 30 kg de paper al dia i

un 21% del consum de paper del CRD. Al

mateix temps significa un estalvi en mis-

satgeria i una millora del servei, ja que és

consultable a partir de les 9 del matí.

7


Certificacions ecològiques

Amb les ecoetiquetes es certifiques productes més respec-tuosos amb el medi ambient, o bé pel que fa el procés deproducció, o bé per la procedència de les matèries prime-res. Les certificacions d’organismes oficials per paper quees troben en el mercat són:

Distintiu de garantia de qualitat ambientalEl distintiu de garantia de qualitat ambiental de laGeneralitat de Catalunya té com a objectiu la promoció deproductes que afavoreixin la minimització de residus o la reu-tilització i que suposin un estalvi de recursos. El distintiuper paper certifica que el paper sigui reciclat i blanquejatsense clor (TCF).

L'Àngel BlauL'àngel blau certifica que el paper és 100 % paper reci-clat, blanquejat sense clor (TCF), i es compleixen les nor-mes de qualitat DIN 19309 (paper apte per a fotocopiado-res). Els paper s'han de produir sense blanquejadors òpticsi han de contenir quantitats mínimes de formaldehid i PCBi complir la norma DIN respecte a la durabilitat de paper.És per tant molt exigent en qüestions de qualitats tècni-ques del paper.

Tot i ser una certificació alemanya, arreu d'europa, hi ha granquantitat de marques de paper per a còpia certificades amb l'an-gel blau i per tant reciclat i apte per a tots els usos. D'aquestestambé se'n troben a Barcelona.

El Cigne BlancEl Cigne Blanc és una certificació dels països nòrdics. Els criterises refereixen a la procedència de les matéries primeres i a lesemissions produïdes durant la producció del paper. Aquesta certi-ficació no garantitza que el paper sigui blanquejat sense clor nique contingui paper reciclat.Hi ha forces marques de paper que opten per aquesta certificació.Habitualment es tracta de paper no reciclat i quan és lliure declor ho indica expressament a part.

L'etiqueta ecològica de la Unió EuropeaL'etiqueta europea també vol controlar les emissions durant elprocés de producció, la gestió mediambiental de les empresesproductores, i la procedència de la matèria prima. Pot ser paperreciclat i en cas contrari exigeix que es presenti una certificaciód'explotació forestal sostenible.Actualment hi ha 2 marques de paper per a còpia que portenaquesta etiqueta europea.

Paper

Denominacions TCF, ECFAquestes denominacions o etiquetes habituals esrefereixen exclusivament a l'ús de clor. Tot i queen el millor dels casos poden respondre a unaanalítica concreta, en no haver-hi cap instànciaatorgadora de la denominació, la pròpia etiquetano és cap garantia i d'altra banda no gaudeixende reconeixement oficial. Si la concentració màxima de compostos de clora la pasta de paper és inferior a 15 ppm es parlade Total Chlorine Free (TCF). La denominació ECFnomés exclou el blanquejat amb clor elemental,peró pot significar la seva substitució per quanti-tats elevades de dioxid de clor amb la correspo-nent càrrega de les aigües residuals. La qualitatECF orrespon a un 90 % de la producció mundiali és per tant l'estàndard actualExibir la denominació ECF no requereix cap tipusde compromís mediambiental.

Paper ecològicEl "paper ecològic" no representa cap certificacióo garantia oficial. Sovint són els productors de

paper en qualitat TCF o ECF que s’autoatorgenaquesta "etiqueta".

Què comprar ?

Els productes que estalvien més recursos són els depaper reciclat.

Si en casos especials s’opta per utilitzar paper blanc,s’hauria d’utilitzar com a mínim amb la qualitat TCF, que ésun 36% més car que el paper reciclat.

Articles de curta vida com blocs, tacs de notes, llibretessempre s’haurien de triar de paper reciclat. Aquestsproductes poden ser de paper reciclat sense blanquejat.

Paper


8

Producte No recomenable Alternativa

Paper DIN A4, DIN A3 Paper ECF Paper reciclat amb

(paper en raima), Paper "ecològic" sense certificació

paper continu més especificacions o Paper TCF amb

certificacions oficials certificació en

casos especials

Blocs, tacs de notes, Paper ECF Paper reciclat

llibretes

Sobres i altres articles Paper ECF Paper reciclat amb

impresos (carpetes certificació

d'expedient,...)

9


Les populars notes adhesives grogues tambè s’oferei-xen en paper reciclat - del mateix productor.

La utilització de paper reciclat per targes, paper decarta i sobres és una mostra del compromís mediambientali dóna exemple de cara als ciutadans

Les "banderetes senyalitzadores" de colors per marcarpàgines de documents són de plàstic, i per tant podeninterferir en el procés de reciclatge del paper si es quedenenganxades a documents que després van a parar a larecollida selectiva. Existeixen marcadors de pàgines decolors de paper.

Per tots els productes de paper, com etiquetes, paper con-tinu, llibretes, etc., existeixen alternatives de paper reci-clat. Aquí cal insistir de cara als proveïdors habituals per-què ofereixin aquests productes i que especifiquin la qua-litat del paper en els seus catàlegs.

Quin ús fem ?

Independentment de les característiques del paper triat, elmés positiu mediambientalment és la racionalització delconsum excessiu de paper. Podem actuar de la següentmanera:

reutilitzar paper copiat o imprès a una sola cara (coma paper de notes, etc)

copiar o imprimir a dues caresfer només les impressions o còpies estrictament

necessàriessi fem reduccions podem reduir el número de pàgines

fotocopiadesrevisar els documents amb un corrector abans d’im-

primir-loscorregir a mà les últimes faltes d’ortografia de docu-

ments per a ús internen lloc de paper utilitzar el correu electrònic o intra-

net; enviar faxos des de l’ordinadorrevisar els mailings per publicacions per reduir els

tiratges d’impressió a la quantitat necessària


tenir caixes al costat de les fotocopiadores i impresso-res que permetin recollir paper escrit per una cara per laseva reutilització

per garantir la recollida selectiva de paper cal dispo-sar de punts de recollida de paper no només a llocs cen-trals. El millor és tenir una ecopaperera a cada lloc de tre-ball per recollir paper i un altre per a la resta de brossa.

Paper

Si la recollida selectiva de paper encara noestà establert al vostre departament, cal acordarla logística de la recollida, sia pels serveis deneteja habituals o amb la subcontractació d’algu-na empresa recuperadora que vingui a recollir-lo.

Paper


10

Els avantatges econòmics de la uti-

lització de paper reciclat:

El paquet de paper reciclat és un 10%

més econòmic que el paper "blanc"(ECF).

L’any 2000 l’Ajuntament de Barcelona va

comprar un 9% de paper reciclat.

Si assolíssim quotes de paper reciclat

com altres administracions (al voltant del

95 % de paper reciclat), això significaria

un estalvi entre 4 i 5 milions de pessetes

anuals !

11


En el marc de l’Auditoria Mediambientalinterna dels edificis centrals de l’Ajuntamentde Barcelona es va fer una anàlisi de labrossa generada internament. Els resultatsmés significatius són:

• amb la recollida selectiva de paperen les dependències municipals s'assoleixennivells d'entorn el 80% del paper total gene-rat.

• tot i això l’anàlisi dels residus depaperes (brossa no triada) mostra que elpaper, amb un 66 % (en pes), és la fracciómés important.

Un resultat quasi idèntic es va donar en laDiagnosi Mediambiental del InstitutMunicipal d’Educació: un 76 % del paper esrecull selectivament, i la fracció de paper icartrò en la brossa no triada és, amb un 63%, la més significativa.

Auditoria Ambiental de l’Ajuntament de BarcelonaAnàlisi de la brossa no triada

Paper

altres

paperpaper / cartró

vidre

metalls

plàstics

materials

mixtes

oficina / ofimàtica

residus especials

tèxtils

orgànica + rebuig

Els productes per classificació i arxiu són els elementsconstituents de l’organització del despatx. Existeix unagran diversitat d’articles, com arxivadors, caixes, carpetes idossiers.

Arxivadors, caixes i carpetesAquests productes de classificació i arxiu sovint són de mix-tures de materials, com per exemple arxivadors de palancade cartró plastificat. Això comporta un augment de residusno revaloritzables, i són problemàtics en el seu destí final.

Carpetes pinça, fundes i dossiersLes carpetes pinça són habitualment de plàstic de colors,amb una tapa de plàstic transparent i un clip. Els proveï-dors ofereixen majoritàriament productes de Clorur dePolivinil (PVC), encara que es comencen a oferir tambè dePolipropilé (PP, no clorat i lliure de metalls pesants). Lesfundes i dossiers transparents que s'utilitzen per guardardocuments de poques pàgines habitualment són de plàsticdel tipus PVC o de PP.

EnquadernacióTant les tapes transparents com els canonets que s’utilit-zen majoritàriament per encuadernació són de PVC.

Què comprar ?


Arxivadors i carpetes Mixtures de material Productes de PP

Productes de PVC Productes de cartrò

Productes de cartrò

reciclat

Carpetes pinça, Productes de PVC Productes de PP oPE

fundes i dossiers

Material Tapes i canonets Tapes de PP, PE o

d’enquadernació de PVC cartrò

Canonets de metall


12

Classificació i arxiu

Ja hem començat:

Les fundes i dossiers homo-

logats pel Servei Central de

Compres de l’Ajuntament ja

es serveixen exclusivament

de PP.

13


Productes amb certificació ambiental:Per productes de paper i cartrò reciclats existeixen certifi-cacions ambientals oficials, com són el Distintiu deGarantia de Qualitat Ambiental del Departament de MediAmbient i l'Àngel Blau alemany. Molts dels grans productors ofereixen articles amb aquestcertificat (arxivadors, carpetes, etc..), Però els proveïdors ofereixen pocs articles certificats, i lespapereries també.

Quin ús fem ?

amb un sistema de documentació i arxiu eficientpodem racionalitzar l’ús de material

comprar productes de qualitat i reutilitzar-los almàxim. Així es pot allargar al màxim la vida útil dels pro-ductes abans de convertir-los en residu. No només estalviarecursos, sino tambè costos ! Per exemple, si disposemd’etiquetes per enganxar al llom podem reutilitzar caixes,arxivadors de palanca, etc.

Residus

si evitem productes de mixtures de materials (p.ex.plastificats), podem separar els productes espatllatssegons els materials paper / cartrò o plàstic per a la sevarecollida selectiva i reciclatge.

Classificació i arxiu

Retoladors, bolígrafs, llapis i marcadors de text són einesd’ús diari que tots tenim sobre la taula. Encara que un solretolador comporti una càrrega mediambiental molt reduï-da, l’elevada quantitat total d’aquests productes recomanatenir en compte criteris ambientals.

Bolígrafs i RetoladorsExisteix una gran varietat de marques i models ambcarcassa de metall, plàstic, fusta o cartrò, recarregables od’un sol ús. Actualment utilitzem majoritàriament bolígrafsd’un sol ús i incrementem, encara que en poca quantitat,el volum de brossa, inecessàriament. Habitualment elsbolígrafs són de PVC, en part els productors estan substi-tuint el PVC per altres tipus de plàstic. La pasta perescriure (tinta) conté espessants, dissolvents orgànics icolorants amb metalls pesants.És possible que aviat trobarem bolígrafs amb carcassa deplàstic reciclat.

LlapisEls llapis que utilitzem són o bé llapis de fusta amb minade grafit encolada o bé portamines de plàstic, metall ofusta, en els quals es reposen solament les mines. La fusta dels llapis habitualment està lacada per fora, i avegades és de fusta tropical. En el lacat s'utilitzen pintu-

res que poden contenir dissol-vents orgànics i metalls pesants.Mossegant el llapis, sumits en els nostrespensaments, ens estem empassant metalls pesantscancerígens ! I això que per la sevafunció el lacat és innecessari.

Marcadors fluorescentsUtilitzat com a producte d'un sol ús amb carcassa de plàs-tic, els marcadors de text habituals comporten un granvolum de residus de plàstic, que en part conté pigmentsamb metalls pesants.Respecte al tipus detinta, s’ofereixen tantproductes a baseaquosa com a base dedissolvents orgànicsque poden contenirformaldehid com aconservant.

Material d’Escriptura


14

Més de la meitat dels

marcadors que s’utilitzen

a l’Ajuntament de

Barcelona són recarrega-

bles! Però al mateix

temps, ningú ha demanat

recàrregues !

15


Què comprar ?

Quin ús fem ?

utilitzar el material d’una manera estalviadora, ferservir només el que faci falta i no dispersar el material

no deixar marcadors i retoladors sense tapa, perquèno se sequin.



Retoladors i bolígrafs Productes d’un sol ús, D’altres plàstics, de PVC de plàstic reciclat,

metall o de fusta,recarregable

Llapis productes lacats sense lacar, portamines

Marcadors de text amb carcassa de PVC, amb carcassa de PP, d’un sol ús, reomplible, a base de dissolvents a base aquosa

Llapis flourescent (sec) enlloc de marcadors líquids

Residus

cal evitar, a l’hora de la compra, els productes ambembalatge individual (com el blíster de cartrò i plàstic perun sol marcador).

com a ideal es recomana la màxima reutilització delmaterial existent

alguns dels utensilis descrits s’haurien de tractar coma residus especials, per tant més val evitar-los a l’hora dela compra o comanda.

no barrejar el material usat o residu amb la recollidaselectiva que es faci del paper.

una vegada en desús, el material d’escriptura va alrebuig.



16

En el cas ideal, cadascú té el seu equip bàsic,

triat amb criteris mediambientals:

- un retolador o bolígraf amb mina recanviable

- un portamines

- un llapis flourescent sec

Si es trien aquests productes de bona qualitat

i llarga vida, vigilarem més que no ens desapa-

reguin, i reduirem les comandes a recanvis i

recàrregues.

Els altres utensilis d’ús puntual com marca-

dors especials poden ser d’ús compartit.

Amb aquesta tria no només tenim en compte

criteris mediambientals, sinó a la llarga també

serà més econòmic !

17


En l’activitat administrativa s’utilitzen coles sobretot perenganxar paper o cartrò, per aquests usos no fan falta pro-ductes especials. Els productes més consumits són:

Barra adhesiva Les barres adhesives consten d'una funda de plàstic (quepot ser de PVC) i una substància adhesiva que, segons elproducte, pot contenir dissolvents orgànics o ser de baseaquosa. A més poden contenir conservants. Segons la midai el tipus (recarregable o no) es pot produir un gran volumde residus.

Goma aràbigaLa goma aràbiga és una pega líquida per a paper, recome-nable des del punt de vista mediambiental: aquestespegues són de base aquosa. L'ampolla pot ser bé de vidrebé de plàstic. Els residus associats depenen del tamany(volum de contingut) i de si s'utilitzen sistemes reompli-bles o no. En comparació amb les barres adhesives és unproducte que comporta menys residus.

Cola blancaLa cola blanca és una pega universal per a diversos materialsen forma pastosa o líquida, s’utilitza en petites quantitats.L'envàs en general és de plàstic, i no es reomplible.

Coles especialscoles especials, com coles de contacte o coles ràpides, abase de dissolvents, només s’utilitzen en petites quanti-tats, però són altament tòxics.

Cinta adhesiva transparentLa cinta adhesiva en rotllo és un producte molt utilitzat.Existeix de diferents qualitats, majoritàriament les cintesadhesives transparents són de PVC, i poden contenir altressubstàncies problemàtiques per la salut com productesplastificants o estabilitzadors i dissolvents orgànics. La uti-lització de cintes adhesives pot dificultar el reciclatge delpaper.

Corrector líquidEl corrector líquid - de base aquosa o a base de dissol-vents orgànics - es substitueix cada vagada més per cintescorrectores.

Cintes correctoresLes cintes correctores tenen, en comparació amb el correc-tor líquid, l'avantatge de ser seques i no porten dissolventsorgànics. Per contra, però, si s'utilitza com a producted'un sol ús. Es genera un gran volum de residus, sobretotsegons el tipus de carcassa.

Coles, correctors i cintes adhesives

Què comprar ?

sempre que es pot és millor triar coles de base aquosa.

les indicacions "no tòxic" o "ecològic" per si sols nosón cap garantia respecte al tipus de dissolvents utilitzats.

per les cintes adhesives existeixen articles delsgrans productors alternatives al PVC en qualitat dePP. Aquí cal insistir perquè els proveïdors habitualsofereixin aquests productes.

les cintes adhesives a base d’acetat de cel.lulo-sa són una alternativa mediambientalment correcteque ofereixen tots els grans proveïdors. Tanmateixsón més cares.



18

Química al despatx

Les coles i correctors es poden agrupar en dos categories:

Coles i correctors a base de dissolvents o

rgànics

Aquestes coles contenen fins a un 70 % de dissolvents, com ben-

zina, toluol, xylol, etanol, acetona, i altres. Aquests dissolvents

són problemàtics per la salut, ja que poden tenir un efecte tòxic

en el moment de la inhalació i el contacte amb la pell.

coles i correctors de base aquosa

Les coles de base aquosa contenen cel.lulosa, midò o goma, i

aigua com a dissolvent. Són lliures de dissolvents orgànics.

D’altra banda poden contenir conservants com formaldehid.


Barres adhesives i productes amb productes de base

coles universals dissolvents orgànics aquosa

productes recarregables

Cintes correctores cintes no carregables productes recarregables

productes per paper

reciclat

Cintes adhesives productes de PVC productes de PP o

de acetat de cel.lulosa

19


Quin ús fem ?

Triar el producte segons l’ús, no utilitzar coles espe-cials per paper

Tancar les coles després de cada ús per evitar càrre-gues innecessàries (dissolvents orgànics) i que s’assequin.

Residus

no comprar cintes adhesives amb portarotllos d’usar illençar !

sempre que es pot és millor triar productes recàrrega-bles o reomplibles per reduir el volum de residus.

les coles i les cintes adhesives comprades en unitatsindividuals poden tenir un volum molt gran d’embalatgeque cal evitar a l’hora de la compra

coles a base de dissolvents orgànics són residus espe-cials que s’han de separar i portar a la deixalleria


Material d’escriptori no fungible


20

El material d'escriptori no fungible inclou els següents pro-ductes:

desgrapadoraesmolallapisgrapadora de sobretaulatisora d'oficina safates apilables

En la producció d'aquests articles es poden produir càrre-gues mediambientals, tant en relació amb els materialsseleccionats com amb el tipus de tractament de les super-fícies. Com a productes de llarga durada es preferible quesiguin d'un material resistent com el metall, i si es possi-ble sense niquelat o cromat. S'haurien d'evitar les mixturesde material (plàstic + metall). Si per raons de preu o estè-tiques es trien productes de curta durada, poc recarrega-bles, o productes no reparables, s'augmenta innecessària-ment el consum de materies primeres i alhora la generacióde residus.

Clips i grapes

S'utilzen per ajuntar fulles soltes de paper d'una manerafixe (grapes) o temporal (clips). En general es tracta deproductes de metall amb diferents tipus d'acabats. Elsclips i les grapes de metall s'ofereixen amb diferents trac-tament adicionals de la superfície metàl.lica, com lacat,niquelat o plastificat. Aquests tractaments tenen perobjectiu evitar-ne el rovell, però també una finalitat estèti-ca. D'altra banda, però, són innecessaris per a la seva fun-ció i per contra els processos industrials associats aaquests tractaments comporten càrregues mediambientalsimportants que es podrien evitar.

Què comprar ?

Es proposa comprar, sempre que sigui possible, productesd'un sol material, en general metàl.lic, lliure de mixtures.En el cas de les safates, si es compren de plàstic, cal evi-tar el PVC. S'ofereixen tambè productes fabricats ambmaterial reciclat (per exemple grapadores amb les partsplàstiques de ABS reciclat, o tisores de metall i de plàsticreciclat)

21


Quin ús fem ?

el clips són un producte reutilitzable que no s’han dellençar amb el paper !

Si identifiquem una Unitat Administrativa en la quals’acumulen clips, ens podem inventar un sistema de reuti-lització interna !

Què fem amb els residus ?

si triem el material d’escriptori no fungible de llargavida, no hauriem de produir residus.

si triem productes de llarga durada, generalmentmetàl·lics, un cop espatllats, si no es poden reparar, elsllençarem com a ferralla, que podrà ser recuperada.

Material d’escritori no fungible

En l’anàlisi de brossa que s’ha fet en

el marc de l’Auditoria Mediambiental

de l’Ajuntament de Barcelona s’ha tro-

bat una quantitat de clips que corres-

pon a més d’un 30% de les compres

anuals !

El material consumible d’informàtica i ofimàtica inclou, apart de disquets, filtres, com a productes més consumitsels tòners, cartutxos de tinta i cintes d’impressores, foto-copiadores i aparells de fax.

Per tots aquests productes poden ser problemàtics els con-servants, metalls pesants o pigments de la tinta o deltòner.

Si s’utilitzen com a productes d'un sol ús generen unvolum de residus molt elevat que contenen restes de tintesi pols de tòner i que per tant tenen un cert grau de toxici-tat. D'altra banda els components sovint no han esgotat laseva funció, sols que s'ha acabat la tinta.

Què comprar ?

Existeixen tòners i cartutxos de tinta "compatibles" nooriginals per a molts models, provinents d'empresesrecuperadores que reutilitzen total o parcialment elscomponents dels cartutxos originals, els recuperen ivenen en el mercat amb marca pròpia. També hi ha pro-ductes originals de marca que incorporen materials reci-clats o recuperats ja que el propi productor té un siste-ma de recollida i recuperació o reciclatge de unitats gas-tades.

Una alternativa per cartutxos de tinta, tant econòmica-ment com ecològicament avantatgosa és la compra decartutxos amb un sistema desmontable, en el qual elcapçal d'impressió i el dipòsit de tinta són dos elementsseparats, el primer dels quals es pot mantenir i utilitzarfins a 5 vegades. Un cop esgotat el cartutx només essubstitueix el dipòsit de tinta (en el sistema convencio-nal capçal i dipòsit estan incorporats en un sol element,i es canvia inecessàriament tant l'un com l'altra).

Tots aquest productes són positius per minimitzar els resi-dus associats, les experiències, però, amb productes recu-perats o reciclats són molt diverses i en sentits diferents.

Consumibles d’Informàtica i Ofimàtica


22

Des de l’any 1997 el Servei

Central de Compres va començar a

introduir els tòners per impressora

làser reciclats, i el nivell assolit en

el primer any fou d'un 56 % reci-

clats del total. La compra de tòner

reciclat significa un estalvi econò-

mic d’un 40 % !

Per garantir el bon funcionament del producte es pot recò-rrer a ecoetiquetes, per exemple hi ha productes que por-ten l'Àngel Blau amb l'especificació RAL UZ 55a/55b o béque compleixen els requisits tècnics per portar-lo. Unaaltra possibilitat és demanar al proveïdor una garantia dequalitat del productor.


Els cartutxos i tòners són residus especials que s’han derecollir selectivament. Hi ha tres opcions per la recollida selectiva de tòners icartutxos de tinta buits:

s’acorda el retorn amb mateix proveidorses contracta una empresa recuperadora autoritzada

per la Junta de Residuss’acorda la recollida a travès d’una entitat sense ànim

de lucre, com Caritas o altres FundacionsLes primeres dues opcions poden generar un estalvi econò-mic pel retorn, la tercera opció permet generar un benificisocial. La unica opció que no genera cap benefici ésllençar el cartutx buit a la paperera !

A nivell intern la recollida selectiva dels cartutxos pot fun-cionar de dues maneres:

es pot instal.lar un contenidor a un lloc centralitzat iinformar tot el personal sobre la seva existència

un mètode més efectiu és demanar el retorn del car-tutx buit al moment de l’entrega del nou. Així es pot arri-bar a recollir el 100 % dels cartutxos i tòners gastats

23


Consumibles d’Informàtica i Ofimàtica

Criteris de qualitat per cartutxos i tòners reciclats

El número de còpies / impressions que es pot fer amb un cartutx / tòner

(amb contrast mig i percentatge de 6 % negre) ès de 3000 fulls

El tòner / cartutx de tinta / tambor ès reomplible, 5 vegades

En el producte s'indica que es tracta d'un producte reomplert

i la data de caducitat de tintes

Es dóna una garantia del productor de qualitat de tòner / tinta i de funcio-

nament així com responsabilitat en cas de danys a la impressora

Ordinadors, fotocopiadores, aparells de fax sónparts integrants de cada oficina, i amb lesseves emissions, el seu consum d’energia i elseu cicle de vida cada vegada més curt, com-porten a una càrrega ambiental important.

En la compra o homologació dels aparellsintervenen diferentes Unitats Administrativesde l’Ajuntament de Barcelona, per exemplel’Institut Municipal d’Informàtica pel que faordinadors i impressores o el Servei Centralde Compres pel que fa fotocopiadores i apa-rells de fax.

Màquines d'oficina


24

Aparell Possibles càrregues mediambientals

Ordinadors personals: Gran quantitat de residus "electrònics"Efectes sobre salut (Radiacions i posició corporal)Substàncies problemàtiques en l'aparell (substàncies antiinflamants, PVC, metalls pesats)Consum d'energia

Impressores: Emissió d'ozòEmissions sonores (impressores matricials)Substàncies problemàtiques en l'aparell (substàncies antiinflamants)Problemes amb la utilització de paper reciclatConsum d'energiaTractament de residus de tòner, cintes i cartutxos de tinta, fotosemiconductor (seleni, sulfit de cadmi)

Fotocopiadores: Emissions d'ozòEmissions de polsEmissions sonoresProblemes amb la utilització de paper reciclatConsum d'energiaSubstàncies problemàtiques en l'aparell Tractament de residus: fotoconductors; tòner, material d'un sol ús

Aparells de fax Consum de paper tèrmicCalculadores PilesMàquines d'escriure: Emissions sonores

Consum de material: cintes no reomplibles

25


Com triem les màquines ?

Ordinadors i impressoresA l’hora de comprar ordinadors, l’IMI té en compte criterismediambientals com el consum d’energia, la longevitat iels materials. Les radiacions dels monitors han de complirla norma sueca (baixes radiacions).

FotocopiadoresEn l’adquisició de fotocopiadores habitualment es contem-pla la possibilitat de fer leasing, que inclou el retorn del’aparell un cop esgotat el seu ús. Es contempla la possibi-litat de fer còpies a dues cares i reduccions.

Aparells de faxEls aparells de fax, homologats pel Servei Central deCompres prescindeixen del paper tèrmic, problemàtic des delpunt de vista ambiental, i funcionen amb paper normal.

Quin ús fem de les màquines ?

imprimir en qualitat "econòmica" si es tracta d’esbo-rranys o documents d’ús intern

no posar en marxa les màquines automàticament quanarribem al lloc de treball, sinó només quan ens es necessari

instal.lar fotocopiadores a llocs amb ventilació natu-ral, i en tot cas prou lluny de llocs de treball continu

la impressió en color comport sovint un ús no racionalde les tintes i de paper especial

una fletxa en l’embolcall del paper indica la posiciódels primer full de la còpia. Així no s’encallarà.


els aparells en leasing es retornen al proveïdor un cop aca-bat el contracte o bé es segueixen utilitzant la opció de compra

l’Institut Municipal d’Informàtica té un magatzem per apa-rells en desús i dónaels aparells aprofita-bles a entitats senseànim de lucre.Durant l’any 2000l’ajuntament vaentregar 407 ordina-dors a ONGs.

Màquines d'oficina

Per les fotocopiadores i apa-

rells de fax que compra

l’Ajuntament de Barcelona

s’estableix com a criteri que

admetin com a paper d’ús

habitual el paper reciclat

Per totes les màquines d’oficina existeixen certificacions

mediambientals, com l’Àngel Blau alemany. Tenint en compte

que generalment es tracta d’empreses que actuen a nivell

internacional, ens es fàcil trobar i homologar màquines d’ofici-

na que compleixen aquests estàndards mediambientals.

Totes les màquines certificades dels grans productors admeten

la utilització de paper reciclat !

Una mala il.luminació al lloc de treball pot provocar símp-tomes com cansament, problemes de concentració o malde cap. Ja en el disseny de l’edifici es decideix sí es potaprofitar la llum natural, i quin serà el consum d’energiaper il.luminació artificial.

No aprofitem la llum naturalEn alguns llocs, per falta de cortines s’han de baixar lespersianes durant el dia per evitar refexos a les pantallesdels ordinadors. Com a solució es poden instal.lar làminesantireflectants incorporades als vidres o cortines orienta-bles.

Excés d’il.luminació artificialTambé es troben molt sovint excessos d’il.luminació, comper exemple en passadissos, i es poden solventar fàcilmentdesendollant flourescents innecessaris i reduint la il.lumi-nació instal.lada.

Bombetes incandescents o fluorescents ?Les antigues bombetes incandescents gasten un 80 % mésd’energia que les bombetes fluorescents ("de baix con-sum"). Aquestes a més a més tenen una durada 10 vega-des superior.

Què podem fer nosaltres ?

podem incrementar la il.lumi-nació incorporant tubs més eficients(fluorescents trifosfors) enlloc d’in-crementar la potència instal.lada

apagar o desendollar els llumsinnecessàris

tancar els llums quan sortimdels lavabos o de sales de reunions

substituir les bombetes incan-descents per altres de baix consum

pujar les persianes sempre quees pugui

Què fer amb els

residus ?

Els flourescents i leslàmpades de baix consum sónresidus especials, que hemde recollir selectivament !

Il.luminació


26

En els últims anys s’han dut a

terme múltiples actuacions d’es-

talvi energètic en dependències

municipals. L’any 1998 es van

canviar les lluminàries òptiques i

fluorescents per models d’alta

eficiència a l’escola Lluïsa Cura.

Per l’any 2000 l’estalvi energètic

assolit és de més d’un 18% res-

pecte l’any 1997

L’energia fotovoltaica

generada a les cases con-

sistorials en el període de

juny a desembre de l’any

2000 és de 20.661 kwh,

equivalent a 917 008

pta. La reducció de les

emisions de CO2 és de

4,73 tonelades

27


Un element cada vegada més habitual en dependènciesadministratives són les màquines de begudes, tant debegudes fredes com de calentes.

Problemàtica mediambiental

Les màquines de venda automàtica de begudes habitual-ment ofereixen refrescs en llaunes i aigua en ampolles deplàstic, les màquines de cafè ofereixen begudes calentesamb got i cullera. A l’Ajuntament de Barcelona es tractasense excepcions d’envasos i recipients d’un sol ús. La incidència sobre el volum de residus generats és impor-tant; segons l’anàlisi de la brossa de l’Ajuntament deBarcelona les llaunes de les màquines sumen més del 50% de la fracció metall.

Alternatives

Les màquines de begudes són gestionades per empreses devending, a partir d’un contracte amb l’Ajuntament. Fins arano s’inclouen criteris mediambientals en la selecció del ser-vei. Existeixen alternatives ambientalment avantatjoses:

Màquines de begudes fredesHi ha serveis de vending que ofereixen màquines de begu-des refrescants en vidre amb sistemes de retorn automatit-zat. Aquest sistema ja s’ha instal.lat a la UniversitatAutònoma de Barcelona, a la UPC, a la Junta deResidus,...

Màquines de begudes calentesExisteixen màquines de begudes calentes que permetenprescindir del gotet de plàstic i utilitzar la tassa pròpiamultiús. Alguns models permeten la introducció d’un doblesistema de preus (amb o sense tasa), que beneficia elsconsumidors conscients. La iniciativa d’oferir cafè de Comerç Just a les màquinesde begudes calentes s’està duent a terme a la UAB i espot implantar fàcilment a qualsevol despatx.

Instal.lació d’una font d’aigua fredaUna alternativa a les màquines de begudes fredes pot serla instal.lació d’una font d’aigua freda que permeti omplirampolles i endur-se l’aigua al lloc de treball. Això compor-ta una reducció important de residus de plàstic.

Màquines de begudes

En la gran majoria de dependències de l’Ajuntament deBarcelona la neteja és un servei contractat externament.Els productes de neteja van a càrrec de l’empresa contrac-tada. Encara perdura la idea que mostrar un alt consum deproductes de neteja és oferir un millor servei.


Els problemes lligats amb la neteja són una càrrega ecotoxicològica de les aigües residuals

per clor (lleixiu) i altres substàncies de neteja agressivesla generació d’envasos de substàncies perillosespossibles efectes sobre la salut del personal de neteja

i dels empleats.

La neteja "verda" d’entrada necessita un canvi de menta-litat, tant dels empleats com del personal de neteja. Nosón poques les persones que identifiquen la olor a lleixiu oaltres detergents amb olor "a net" !

Alternatives

Productes de neteja mediambientalment més correctestambé comporten una càrrega, però menys que els produc-tes convencionals. Per això cal actuar a tres nivells:

prescindir de productes innecessaris, com poden serambientadors, suavitzants, desinfectants

reduir el consum de productes químics amb controlsdel consum i sistemes de dosificació

substituir productes problemàtics per productesmediambientalment més correctes, per ex. enlloc de rentarel vàter amb lleixiu, fer-ho amb àcid acètic.

Material de higieneEls serveis de neteja també reposen els articles d’higiene,com sabó, tovalloles i paper de vàter.

les sistemes de dosificació de sabó de mans permetenreduir el consum

el paper de vàter, un article de molt curta vida no hade ser ni blanquejat ni colorejat ! Existeix paperde vàter de paper reciclat amb certificacióecològica (Distintiu de Garantia de QualitatAmbiental)

allà on hi ha assecadors de mans elèctrics,moltes vegades els empleats s’eixugen lesmans amb paper de vàter. En aquests casosés aconsellable instal.lar un sistema expenedorde tovallola de cotó, pels quals també existei-xen productes amb certificació ecològica.

Neteja


28

29


Aparells de sobretaula i butxaca, com calculadores, graba-dores o busques funcionen habitualment amb piles.Aquests aparells no s’homologuen, sino es compren direc-tament a través dels proveïdors habituals. Per calculadores, per exemple, existeixen aparells ambpiles, amb adaptadors o solars. La tria del producte i lesseves característiques depen de nosaltres !


Les piles contenen metalls pesants com el mercuri, elplom o el cadmi. Disposats en un abocador comportenproblemes pel medi ambient i la salut, ja que s’alliberen a través del sòl i l’aigua. Piles són residus especials, ques’han de recollir selectivament.

Què comprar ?

Quin ús fem ?

Els acumuladors secs(recarregables amb un carre-gador complementari) espoden utilitzar durant unperiode de temps molt mésllarg que les piles. Un copesgotats, també són residusespecials.

Apagar els aparells quanno ens fan falta per allargar lavida de les piles.

Què fer amb els

residus ?

La Junta de Residus ofe-reix contenidors petits per larecollida de piles que espoden instal.lar en unlloc centralitzat. Larecollida es fa atra-vés d’una empre-sa gestora.

Piles


Calculadores productes amb piles 1 - solar sense piles2 - solar amb piles3 - amb adaptador per

connexió a xarxa4 - amb acumuladors

recarregables

Glossari


30

Asbest (amiant): denominació genèricade minerals d’origen silícic d’estructurafibrosa fina, empreats bàsicament coma material de construcció, també enautomoció (frens i embragament) i perl’elaboració de teixits refractaris (iní-fugs). La pols d’asbest provoca afectacions ales vies respiratories i es considera can-cerígen. Tot i que ja no s’utilitza caladoptar mesures de protecció en elsanejament d’edificis antics, per evitarafeccions als treballadors. Bioacumulació: procés d’enriquiment iconcentració de substàncies determina-des en els essers vius. En general estracta de substàncies no metabolitza-bles i tòxiques (metalls pesants, plagui-cies,...) que acaben acumulant-se enòrgans com fetge o ronyo i en texits adi-posos. A través de la xarxa alimentària(xarxa tròfica) van passant d’un organis-me a un altre fins als organismes supe-riors, on s’observen els nivells més alts. COV’s: abreviació de la denominaciógenèrica Compostos Orgànics Volàtilsque s’aplica a substàcies químiquesque s’evaporen ràpidament, com dissol-vents, benzines, etc.... Dissolvents orgànics: líquids que s’em-pren per dissoldre altres substànciessense produir canvis químics en elles.Acostumen a ser força volàtils i per tantels podem “identificar” en aquells arti-cles que un cop oberts s’assequen ràpi-dament si no es tanquen bé. Articles oproductes d’ús habitual en oficines quepoden contenir-ne són:

• les coles i “pegaments” habitualspoden tenir una composició de fins al70% de dissolvent, generalment ceto-na, acetat de metil o etanol (el menyproblemàtic dels dissolvents orgànics)“Pegaments” especials (ràpids, decontacte, ..) poden utilitzar com adissolvents substàncies altament tòxi-ques com xilè, toluè o clorur de metil.

• els correctors i retoladors en generalpoden contenir alcohols (etanol,metanol), hidrocarburs aromàtics(com bencè, toluè o xilè) i hidrocar-burs clorats (els més freqüents el tri-cloretà i el metil clorid).

• les tintes de bolígrafs o retoladorspoden incorporar formaldehid com aconservant

• mobles d’aglomerat en la fabricaciódels quals s’emprea formaldehid També molts productes utilitzats en laneteja o el manteniments de les ofici-nes contenen dissolvents d’aquest:

• els productes de neteja poden conte-nir alcohols, hidrocarburs aromàtics oclorats (PCP), formaldehid i derivats

• moltes pintures, vernissos i altres pro-ductes de tractament de superficiescontenen hidrocarburs aromàtics.Moltes d’aquests substàncies espoden classificar com a POP’s pel riscque comporten no només per la salut,sinó també pel medi ambient.En molts casos s’estan desenvolupantproductes alternatius que empreencom a dissolvent bàsic l’aigua.

Metalls pesants: denominació genèricaper a metalls de densitat alta amb efec-

tes tòxics sobre molts organismes (plan-tes, animals i essers humans).Alliberats al medi tenen un efecte bioa-cumulatiu. Els trobem presents endiversos articles i aparells d’oficina: • les carcasses plàstiques d’aparells

electrònics contenen compostosmetàl.lics de crom i brom (PBB) comestabilitzadors i antiimflamants

• els cartuxos de tinta i toners d’im-pressora poden contenir compostosde seleni, teluri, arsènic o cadmi,

• les tintes de retoladors i llàpis decolor, especialment de marqueseconòmiques d’importació, podencontenir quantitats considerables deplom, crom o cadmi.

Ozó (O3): gas amb un gran poder oxidantque pot afectar tant als materials comals esser vius. En plantes pot provocardes de l’aparició de taques a les fullesfins a la mort parcial de la planta. Ja enconcentracions relativament baixes téun efecte altament irritant de les viesrespiratories, de les mucoses i dels ullsen persones i animals. En espais d’oficina es forma en el fun-cionament regular de fotocopiadores,impresores lasers i aparells de fax (tèr-mics) per la generació d’alt voltatge anivell del trommel.En control atmosfèric, l’ozó es unamesura de tipus indicador que compor-ta l’existència d’altres productes dereacció (contaminants secundaris) al’ambient. Plàstic: denominació genèrica per a unconjunt de compostos macromoleculars

que es poden obtenir bé per la transfor-mació de productes naturals o bé persíntesi a partir de productes químics debase (per exemple etilè o acetilè). Lesseves qualitats de resistència a l’aigua ide ser materials no conductors, així comla possibilitat d’obtenir-los per síntesiquímica a baix cost, han generalitzat elseu ús a tot tipus d’aplicacions. La síntesi química permet obtenir plàs-tics amb qualitats específiques mit-jançant la introducció d’additius, demanera que es produeixen materialsnous de síntesi que generalment perraons de cost substitueixen materialstradicional. Aquest nous materials s’identifiquen perun codi de lletres i és habitual en ofici-nes l’ús de articles de PP (polipropilè),PVC (clorur de polivinil) o de ABS (acri-lonitril-butadiè-estirè) i PS (poliestirè). En molts casos els problemes mediam-bientals estan més associats a l’ús d’ad-ditius que al polimer plàstic original,sigui per tractar-se de substàncies clo-rades, com per contenir metalls pesantso altres substàncies ambientalmentrelevants. Com a material fungible (articles ambun temps d’ús curt que es converteixenràpidament en residu) es consumeixencada cop més articles de plàstic. Ladiversitat de materials, formes itamanys d’aquests articles en fa difícilla recuperació i s’origina així una frac-ció de rebuig específica i característicade serveis administratius. La gestió de residus sovint no pot pre-

31


veure i evitar l’alliberament d’additiusincorporats en materials plàstics diver-sos, de manera que hi ha riscos de con-taminació del medi natural.Els anomenats bioplàstics són polímersamb qualitats similars als plàstics sintè-tics, però elaborats a partir de substàn-cies naturals, bàsicament ésters decel.lulosa o midó. En principi es tractade materials mediambientalment neu-tres biodegradables i compostables.Pols de toner: es composa de particulesde fum, de resines termoplàstiques iòxids de ferro. Es forma en el funciona-ment habitual de fotocopiadores iimpressores laser i s’acumula electro-estàticament. En un moment donat, ladiferència de càrrega comporta la dis-persió de la pols de toner a l’ambient.La seva inhalació pot afectar les viesrespiratòries.POP’s: abreviació de la denominaciógenèrica “Permanent OrganicPolutants” que s’aplica a una gran sèriede compostos que es caracteritzen per laseva persitència, per ser bioacumulatiusi per tenir una presència cada cop mésextesa, donat que es traslladen a gransdistàncies. En destaquen productes tantdiversos com pesticides, agents escu-mants, estabilitzants, refrigerants,... Poden tenir el seu origen en aplicacionsagrícoles, aplicacions industrials espe-cífiques (equipament elèctric, electro-domèstics, mobles,...), en el tractamentde residus per incineració o en acci-dents en el seu transport. Un cop preci-pitats a l’entorn aquests contaminants

es dispersen extraordinàriament i ja noes poden recollir. El Programa de les Nacions Unides pelMedi Ambient (PNUMA) treballa en laprohibició progressiva d’aquestessubstàncies.Productes i compostos clorats: sónaquells que incorporen clor en la sevacomposició. En una oficina poden serpresents, entre d’altres, com a: • plàstics clorats: bàsicament PVC, apli-

cat per a la fabricació de materialsd’oficina tant diversos com portafoliso gomes d’esborrar i en envasos iembalatges.

• dissolvents clorats• paper blanquejat amb clor: • productes de neteja clorats, sobretot

el lleixiu, però també altres productescom insecticides, etc...

L’Ajuntament de Barcelona, donada lacontroversia generada entorn aquestsproductes i valorant que en molts casosexisteixen al mercat productes substi-tutius va adoptar la “Mesura de governen relació a l’ús de productes clorats enles activitats i dependències munici-pals” , aprovada al 27 de juliol de1997, on s’expressa la voluntad d’anarsubstituint progressivament l’ús d’a-quest tipus de productes.Radiacions: En una oficina podem trobarfonts de radiacions diverses que sónemesses pels diferents tipus d’aparellssegons les seves característiques. • radiació electromagnètica: tot monitor

en funcionament genera un campelectromagnètic de baixa frequència

que pot afectar la persona que hi tre-balla. També l’ús de telèfons mòbilscomporta l’emissió de radiacionselectromagnètiques.Aquesta radiacióelectromagnètica constitueix l’ele-ment bàsic de l’anomenat electros-mog. Els efectes directes d’aquestessobre la salut són una qüestió en dis-cussió que podria anar des d’altera-cions de les capacitats cognitives,canvis metabòlics, influència sobreels sistema cardiovascular fins aldesenvolupament de càncer.

• radiació electroestàtica: quasevolaparell elèctric en funcionamentgenera un camp electroestàtic a lasuperficie que segons la seva càrregaprovoca l’acumulació de particules depols. La diferència de càrregues entrel’aparell i el seu entorn (personalinclòs) comporta le projecció de lesparticules acumulades que generairritacions als ulls, pell, o pot pene-trar per inhalació a les vies respiratò-ries. La potència d’aquest campdepen també de la humitat atmosfè-rica, de la roba que portem (tipus deteixits) o del tipus de superficie(moquetes de PVC, ...)Els principals generadors de campselectroestàtics els constitueixen elsmonitors i les fotocopiadores.

• soroll: les fonts de radiacions sonoresmés important han estat les màquinesd’escriure i les impresores d’agulles. Aquests aparells van caient progressi-vament en desús, tanmateix la gene-ralització d’ús i l’acumulació progres-

siva d’aparells informàtics podenmantenir certs nivells de radiaciósonora de fons. La instal.lació cadacop més habitual de sistemes de con-dicionament d’aire comporta unanova font de soroll.A més dels possibles efectes directesles radiacions són importants en l’a-nomenat Síndrome de l’edifici malalt.

Síndrome de l’edifici malalt: conjunt depatologies clíniques que es podendetectar en persones que treballen enedificis d’ús administratiu i que no sónatribuibles de forma directa a una causaconcreta, sinó que s’identifiquen com laconseqüència d’un conjunt difús de cir-cumstàncies que convergeixen en unmateix lloc o espai físic i que actuensinèrgicament. Entre aquestes circumstàncies trobem lapresencia de compostos químics enl’ambient de treball (dissolvents orgà-nics, etc...) radiacions, ozó, pols, ... enespais o edifici hermètics, tancats ambventilació forçada o poc airejats.


32

Glossari

Ecoetiquetes

Símbols que identifiquen productes (itambé serveis) que han estat milloratsmediambientalment o bé que incorpo-ren millores mediambientals respecte elque és el producte habitual al mercat.Les millores es poden referir:• tant a la seva composició i/o fabrica-

ció (per ex: productes de materialreciclat),

• com a l’ús o funcionament (per ex: apa-rells que incorporen sistemes de reduc-ció del consum d’aigua o energia),

• possibilitats de recuperació (per ex:per incorporar components desmonta-bles i/o reciclables o estar elaboratsde materials compostable) i

• millores en l’eliminació com a residu(per ex: per ser lliures de CFC’s).

Les ecoetiquetes oficials són aquellesque garantitzen que els productes quela presenten han estat sotmesos a uncontrol supervisat per l’administració.Per al conjunt d’articles i aparells d’ofi-cina les ecoetiquetes oficials més habi-tuals que podem trobar són lessegüents:

Distintiu Garantia deQualitat Ambiental (DGQA),per a tot tipus de producteso serveis que compleixin els

criteris establerts per a cada categoriapel Departament de Medi Ambient,Generalitat de Catalunya.

Etiqueta EcològicaEuropea, per a tot tipus deproductes i serveis quecompleixen els criterisestablerts per a cada cate-

goria per la Direcció General de MediAmbient, Comissió Europea, U.E.

Blauer Engel (Àngel Blau),per a tot tipus de produc-tes que compleixen els cri-teris establerts per cadacategoria per l’Agència

Federal de Medi Ambient(Umweltbundesamt), Alemanya.

Energy-Star (Estel energè-tic): estàndard energèticper a tot tipus d’aparellselèctrics que compleixi elscriteris establerts per

l’Agència de Protecció Mediambiental(EPA), EEUU.

TCO: estàndard d’emissióde radiacions per a moni-tors, més estrictes que elsMPR, establerts perl’Organització sindical

sueca de funcionaris i treballadors del’administració pública,Suècia. En larevisió de l’estàndard s’han anat incor-

porant criteris energètics, ergonòmics imediambientals donant lloc successiva-ment als TCO 92 i TCO 95.

MPR II: estàndard d’emissió de radia-cions per a monitors establerts perl’Institut Suec de Normativa,Suècia. Larevissió i actualització de criteris dónalloc a l’estàndard MPR II, el qual cons-titueix també un criteri en la concessióde l’Àngel Blau alemany.

Adreces i telèfons d'interès

Empreses de recollida

Recollida de PilesRF. PROCÉS, SA, Tel.: 900 30 05 06

Recollida de Paper i TònerTRINI JOVE Tel.: 93 311 46 60Fundació ENGRUNESTel.: 93 223 27 29

Entitats Públiques

Generalitat de Catalunya

informació de gestió de residus:Junta de Residusc/ Dr. Roux 80Tel. 93 567 33 00www.junres.es

Informació sobre etiquetes ecològiques:Departament de Medi AmbientDirecció General de Qualitat AmbientalTel.: 93 444 50 00http://www.gencat.es/mediamb/qamb


Compres:Servei Central de CompresPlaça Sant Miquel s/n, 7a pl 08002 BarcelonaTel.: 93 402 71 09

Recursos:Centre de Recursos Barcelona Sosteniblec / Nil Fabra 20 08012 BarcelonaTel.: 93 237 47 43

Bústia de consultes i suggeriments:Intranet: OFICINA VERDAInternet: oficina [email protected]

33


Continguts

Presentació 1

Perquè potenciar la utilització de productes

ambientalment correctes des de l’Ajuntament ? 2

Principis de la compra verda 4

Paper 6

Classificació i arxiu 12

Material d’escriptura 13

Coles, correctors i cintes adhesives 17

Material d’escriptura no fungible 20

Consumibles d’informàtica i ofimàtica 22

Màquines d’oficina 24

Il·luminació 26

Màquines de begudes 27

Neteja 28

Piles 29

Glossari: química a l’oficina 31

© Ajuntament de Barcelona

CONTINGUTS I REDACCIÓ:Bettina Schaefer (EcoinstitutBarcelona)

DISSENY GRÀFIC:Faino Comunicació

IL·LUSTRACIONS:Joan Corominas

COORDINACIÓ:Txema Castiella

COL·LABORACIÓ:Eduard Castells i Jaume Bosch (Serveis Generals)Ricard Sanjuan (Institut Municipal d’Informàtica)Alicia San Miguel (Manteniment i Serveis)

EDITA:Ajuntament de BarcelonaSector de Manteniment i ServeisDirecció de Serveis d’Educació i Participació Ambiental

Per a qualsevol informació:Centre de Recursos Barcelona SostenibleNil Fabra, 2008012 BarcelonaTel. (93) 237 47 43

Imprès en paper reciclat

Aquesta guia d’educació ambiental és una contribució

al procés d’elaboració de l’Agenda 21 de Barcelona


"La Guia de l'Oficina Verda, adreçada al personal del'Ajuntament, vol ser una eina útil que ens ajudi amillorar la nostra coherència ambiental, des de l'úsdel paper, el material d'oficina i arxiu, el materiald'informàtica i ofimàtica, les màquines de begudes,etc.

Hi trobareu criteris i consells a tenir en compte al'hora d'adquirir, utilitzar i reciclar els productes, queens permeten avançar en l'ambientalització de lanostra pròpia organització."

Guia Verda /s (Page 2) - Departament de Millora Contínua · nous sistemes de recollida selectiva,...

Documents

Transcript of Guia Verda /s (Page 2) - Departament de Millora Contínua · nous sistemes de recollida selectiva,...