Universitat Rovira i Virgili.

Historiografia, curs 2016/17.

Aitor García Solé.

Objectes i tecnologia que

han estat emprats per

diferents grups humans per

satisfer les seves

necessitats en el passat o el

present.

Mostra

ConeixementsTecnologia Organització social

Ideologia Ritus i espiritualitat

Relacions de gènere i sexualitat Modes de producció Etc...

Alguns vasos grecs ens mostren la seva mitologia. En aquest podem apreciar Heràcles i Iolao matant la Hidra.

L’AntropologiaLa Història

La ArqueologiaLa Museologia

La Psicologia

La Sociologia

Conèixer cultures passades i presents

La Història de l’Art

Tot i que hi ha precedents la primera tendència europea va ser la coneguda com: WunderKammer o sales de meravelles.

Eren col·leccions privades amb relíquies. Ha evolucionat paral·lelament a les diferents tendències metodològiques i filosòfiques.

Lewis Henry Morgan, 1881:

Anàlisi etnogràfic en base a la cultura material i la ergología.

Eric Hobsbawm, Edward Palmer Thompson i l’escola marxista:

van criticar la història cultural clàssica que donava importància a la homogeneïtat sobre el conflicte i no a associar la cultura amb la estructura econòmica. Cercaven substituir la primacia del materialisme per la noció gramsciana de la hegemonia cultural.

1960 Raquel Carson inicia estudis de relació entre els humans i el medi ambient.

Els anys 60 – 70 Edward Evan Evans-Pritchard, Mary Douglas iClifford Geertz :

Defensaven que la cultura és un patró de significats simbòlics que declaren, expliquen o escenifiquen els valors i les preocupacions d’una societat.

Esdevé una alternativa al model marxista que relacionava la cultura i la societat reduint la primera a un mirall de la segona.

Nou model permetia que la cultura es comuniqués per sí mateixa com una relació entre la creació cultural i la experiència social.

Nova Història Cultural

Noves visions més amplies i diversificades de la realitat aportades pel Feminisme i l’anticolonialisme.

Cercaven noves veus en la narrativa històrica així com anàlisis més profunds en les relacions , pràctiques culturals i la cultura material.

Mijaíl Bajtín:

Nocions de gènere discursiu i polifonia.

Norbert Elias:

Autocontrol, llindars de vergonya i repugnància.

Michel Focault:

Disrupció, construcció cultural i discurs.

Pierre Bourdieu:

“habitus”, distinció y camp.

Nova narrativa històrica -antropològica

Cultura Material i base econòmica.

Organització social, formes d’associació o sistema sociopolític.

Superestructura ideològica o de la cultura espiritual.

Esferes marginals

Cultura material de les necessitats fisiològiques: Menjar, llar i abric corporal.

Cultura material popular: Etnologia.

Cultura material espiritual

Cultura material del poder

Cultura material de gènere

Cultura material del sexe

Cultura material dels sentiments

Etc...

Qualsevol àmbit de la vida humana pot ser mostrat.

Les reconstruccions, diorames i realitat augmentada situen el visitant com observador omniscient i l’ajuden a viatjar al passat. Com podem observar en el museu etnogràfic de Ripoll.

L’estudi de la cultura material s’impregna d’altres disciplines per tal de completar la seva narrativa històrica; vegem els següents exemples:

Nova història narrativa

Nova història política

Història de la religiositat

Història de la vida quotidiana

història del vestit

Història de les emocions

Història de les dones Gay studies

Estudis subalterns

Estudis postcolonials

Història local Microhistòria

1- Berdichewsky, Bernardo: “Antropología Social: Introducción. Una visiónglobal de la Humanidad”. LOM ediciones, novembre de 2002. Maturana 9, Santiago. Imprès a Santiago de Chile.

2- Burke, Peter: “Hibridismo Cultural”. Traducció de Sandra ChaparroMartínez. Ediciones Akal S.A., 2010. Sector Foresta, 1, 28760, Tres Cantos –Madrid. Imprès a Cofás, S.A. Móstoles (Madrid).

3- Colomer, Laia. González Marcén, Paloma. Montón, Sandra. Picazo, Marina: “Arqueología y teoría Feminista Estudios sobre Mujeres y Cultura Material en Arqueologia”. Romanyà/Valls S.A. Verdaguer 1, Capellades (Barcelona). Icària Editorial S.A, Ausiàs March, 16 3.º 2.ª/ 08010 Barcelona.

4- J.G. Pounds, Norman: “La vida cotidiana historia de la cultura material”. Editorial Crítica S.L., Còrsega, 270, 08008 Barcelona. Novembre de 1999.

Imatge Descripció Font d'origen.

Portada. Fragment ceràmic civil, vaixella de luxe recuperada en la intervenció arqueològica Forts dels Massalucans 2016.

Arxiu privat Aitor García Solé.

Figura 1 Vas amb vernís negre àtic. Gravat amb Heràcles i Iolao matant la hidra.

http://histgueb.net/mitos/caracena/index.htm[26/10/2016]

Figura 2 Anònim, del Gabinet de Curiositats (finals del segle XVII). Oli sobre llenç.

http://camara-de-maravillas.blogspot.com.es/2011/01/que-es-una-camara-de-maravillas-o.html [27/10/2016]

Figura 3 Última fàbrica artesanal de claus que va existir al Ripollès, concretament de la població de Campdevànol. Va tancar el 1929. Es va traslladar peça per peça fins el museu etnogràfic de Ripoll on s’exposa des del 1932

http://visitmuseum.gencat.cat/es/museu-etnografic-de-ripoll/objeto/diorama-del-clavetaire/[29/10/2016]