Història de la Revolució Russa - marxists.org · No hi ha res que fatigue tant les masses com la...

Histria de la Revoluci Russa

Volum 2 La Revoluci dOctubre

Lev Trotski

Histria de la Revoluci Russa, Volum II Trotski

2

Versi catalana feta per Alejo Martnez per al Marxists Internet Archive des de:

http://www.marxistsfr.org/espanol/trotsky/1932/histrev/tomo2/index.htm i Historia de la Revolucin Rusa, Tomo II, Editorial Galerna, Buenos Aires, 1972 i contrastada amb Histoire de la Rvolution russe, 2. La Rvolution dOctobre,

ditions du Seuil, Paris, reimpressi de 1967de la primera edicin de 1950

LES JORNADES DE JULIOL: PREPARACI I COMENAMENT............................... 3 LES JORNADES DE JULIOL: EL MOMENT CULMINANT I LA DERROTA ............. 19 PODIEN PRENDRE EL PODER ELS BOLXEVICS AL JULIOL? ............................... 37 EL MES DE LA GRAN CALMNIA .............................................................................. 52 LA CONTRAREVOLUCI AIXECA EL CAP ................................................................ 68 KERENSKI I KORNILOV (Els element de bonapartisme en la Revoluci Russa) ........ 82 LA CONFERNCIA NACIONAL EN MOSCOU ........................................................... 96 EL COMPLOT DE KERENSKI .................................................................................... 110 LA SUBLEVACI DE KORNILOV .............................................................................. 122 LA BURGESIA MESURA LES SEUES FORCES AMB LA DEMOCRCIA ............... 133 LATAC CONTRA LES MASSES.................................................................................. 149 PUJA LA MAREA ......................................................................................................... 164 ELS BOLXEVICS I ELS SOVIETS ............................................................................... 182 LLTIMA COALICI................................................................................................. 194 LA QESTI NACIONAL ........................................................................................... 230 LA SORTIDA DEL PREPARLAMENT I LA LLUITA PEL CONGRS DELS SOVIETS...................................................................................................................................... 248 EL COMIT MILITAR REVOLUCIONARI ................................................................. 264 LENIN CRIDA A LA INSURRECCI .......................................................................... 285 LART DE LA INSURRECCI..................................................................................... 311 LA PRESA DE LA CAPITAL ........................................................................................ 332 LA PRESA DEL PALAU DHIVERN ........................................................................... 356 LA INSURRECCI DOCTUBRE ............................................................................... 377 CONCLUSI ................................................................................................................ 419


3

LES JORNADES DE JULIOL: PREPARACI I COMENAMENT En 1915 la guerra li havia costat a Rssia 10.000 milions de rubles; de 1916 a 19.000 milions; en la primera meitat de 1917, 10.500 milions. A principis de 1918, el deute pblic havia dascendir a 60.000 milions, representant, doncs, gaireb tant com tota la riquesa nacional, que es calculava en uns 70.000 milions. El Comit Executiu central redact un projecte de proclama advocant per un emprstit de guerra amb el pomps nom dEmprstit de la Llibertat; el govern, per la seua banda, arribava a la fcil conclusi que sense un nou i grandis emprstit exterior, no sols no podria pagar les comandes fetes a lestranger, sin que no podria ni tan sols complir les obligacions interiors. El passiu de la balana comercial creixia constantment. Era evident que els aliats es disposaven a abandonar el ruble a la seua prpia sort. El mateix dia en qu la proclama sobre lEmprstit de la Llibertat omplia la primera pgina dIzvestia dels Soviets, el Missatger del Govern ret compte de la catastrfica baixa del ruble. La premsa destampar bitllets no donava ja a labast a la inflaci. Estaven a punt dabandonar-se els antics i slids signes monetaris, que encara servaven la resplendor del seu poder adquisitiu anterior, per a posar en circulaci aquelles descolorides etiquetes de botelles a qu el poble don de seguida el nom de kerenski. El burgs com lobrer donaven a aquesta paraula, en pronunciar-la, cadasc a la seua manera, una inflexi de menyspreu. Verbalment, el govern abraava un programa de reglamentaci de leconomia, i fins i tot arrib a crear amb aquest objecte, a finals de juny, una complicada organitzaci. Per en el rgim de febrer, a les paraules i els fets els passava quelcom aix com a lesperit i la carn del cristi devot: que no acabaven dharmonitzar. Els rgans reguladors de leconomia, degudament seleccionats, es preocupaven ms de preservar els patrons dels capritxos dun poder central inconsistent i vacillant que no pas de posar lmit als interessos privats. El personal administratiu i tcnic de la indstria estava dividit: els sectors ms alts, espantats per les tendncies anivelladores dels obrers, es posaven decididament al costat dels patrons. Els obrers sentien repugnncia envers les comandes de guerra, encarregades a les fbriques amb un any, o dos, danticipaci. Per tamb els patrons anaven perdent lafecte a la producci, que els fornia ms inquietuds que beneficis. El tancament deliberat de les fbriques pels patrons prenia carcters sistemtics. La indstria metallrgica redu la seua producci en un 40%, la txtil en un 20%. Escassejaven tots els articles necessaris per a la vida. Els preus pujaven a lunson amb la inflaci i la crisi de leconomia. Els obrers sentien un viu desig de poder controlar el mecanisme administratiu i comercial ocult als seus ulls i del que depenia la seua sort. Skobelev, Ministre de Treball, tractava de persuadir els obrers, en manifestos difusos, de la impossibilitat de la seua intervenci en la direcci de les indstries. El 24 de juny, Izvestia publicava la notcia que existia el propsit de tancar un nombre de fbriques. De provncies, arribaven informes anlegs. La situaci dels transports ferroviaris era encara ms greu que la de la indstria. La meitat de les locomotores necessitava una reparaci radical; una gran part del material mbil estava al front i shi feia notar la manca de combustible. El Ministeri de Vies i Comunicacions es trobava obstinat en una pugna constant amb els obrers i empleats ferroviaris. Labastiment de la poblaci empitjorava de dia en dia. En Petrograd, noms


4

hi havia reserves de farina per a deu o quinze dies: en els altres centres, la situaci no era fora millor. La semiparalitzaci del material mbil i lamenaa de vaga ferroviria constituen un perill constant de fam. No shi veia cap sortida. No; no era a, ni de bon tros, all que els obrers havien esperat de la revoluci. Per la situaci era encara pitjor, si cabia, al terreny poltic. La indecisi s lactitud ms greu que poden adoptar tant els governs, les nacions i les classes com els individus. La revoluci s un mode implacable de resoldre els problemes histrics. La poltica ms funesta que pot seguir una revoluci s la de les mitges tintes: aqueixa poltica guiada noms per lafany devitar els problemes. El revolucionari s com el cirurgi que clava el bistur al cos del malalt; no pot vacillar. Doncs b, el rgim dualista, nascut de la Revoluci de Febrer, era la indecisi organitzada. Tot es girava contra el govern. Els amics condicionals esdevenien adversaris, els adversaris tebis enemics aferrissats, i els que eren enemics inermes, sarmaven. La contrarevoluci es mobilitzava duna manera completament descarada, a plena llum, inspirada pel Comit Central del partit cadet, centre poltic de tots els que tenien quelcom a perdre. El Comit de lAssociaci dOficials destacat al Quarter General de Mohilev, que representava prop de cent mil caps i oficials descontents, i el Consell de lAssociaci de soldats cosacs, de Petrograd, eren les dues palanques militars de la contrarevoluci. La Duma, malgrat la resoluci votada al juny pel Congrs dels Soviets, decid continuar les seues sessions privades. El seu Comit Provisional servia de tapadora legal a la tasca contrarevolucionria, generosament alimentada amb recursos financers pels bancs i les ambaixades de lEntente. Els conciliadors es veien amenaats per la dreta i per lesquerra. El govern, inquiet, acordava confidencialment consignar un crdit per a lorganitzaci duna policia poltica secreta. Coincidint amb tot a, a meitat de juny, el govern assenyal la data del 17 de setembre per a les eleccions a lAssemblea Constituent. La premsa liberal, tot i estar representats els cadets al Ministeri, sostenia una campanya tena contra la data assenyalada oficialment, en la que, daltra banda, ning hi creia i que ning defensava seriosament. La imatge de lAssemblea Constituent, tan ntida en els primers dies de mar, senterbolia i sanava esvaint. Tot es girava contra el govern, fins i tot les seues pobres bones intencions. Fins al 30 juny no es decid a abolir la tutela que continuava exercint la noblesa sobre les aldees, per mitj dels caps rurals, el sol nom dels quals era execrat pel pas des que Alexandre III els cres. Per, fins i tot aquesta reforma parcial, tardana i obligada, tenia el segell duna denigrant covardia. Mentre, la noblesa sanava reposant del seu pnic, els grans terratinents sorganitzaven i estrenyien els seus rengles. El Comit Provisional de la Duma es dirig a finals de juny al govern, exigint ladopci de mesures eficaces i resoltes per tal de protegir els propietaris contra els camperols, revoltats per elements criminals. L1 de juliol sobriren a Moscou les sessions del Congrs Panrus dels Propietaris de Terres; la indiscutible majoria dels congressistes eren elements de la noblesa. El govern feia els ms variats equilibris, intentant entretenir i enganyar amb paraules ja els camperols ja els grans terratinents. Per on les coses estaven pitjor era al front. Lofensiva, que era ja la darrera carta de Kerenski fins i tot per a afrontar els problemes interiors, sagitava en les ltimes convulsions. El soldat no volia continuar guerrejant. Els diplomtics del prncep Lvov no satrevien a mirar a la cara els de lEntente. Lemprstit era duna absoluta


5

necessitat. Per a donar sensaci duna fermesa que no tenia, el govern comen latac contra Finlndia, que, com tots els assumptes bruts, port a terme per mediaci dels socialistes. Al mateix temps, sagreujava el conflicte amb Ucrana, en el que la ruptura declarada anava fent-se cada vegada ms patent. En no trobar sortida, lenergia de les masses es dispersava en actes allats i secundaris. Els obrers, soldats i camperols intentaven solucionar per parts all que el poder creat per ells es negava a resoldre en conjunt. No hi ha res que fatigue tant les masses com la indecisi dels directors. Lespera infructuosa les incita a colpejar amb una fora creixent la porta que no sels vol obrir, o provoca explosions tumultuoses dindignaci. Ja pels dies del Congrs dels Soviets, quan els delegats de provncies a males penes pogueren contenir la m dels seus caps alada sobre Petrograd, els obrers i soldats pogueren convncer-sen de quins eren els sentiments i els propsits que abrigaven els dirigents sovitics envers ells. Per a la majoria dels obrers i soldats de la capital, Tseretelli shavia convertit, com Kerenski, en una figura odiosa, en un personatge estrany. A la perifria de la revoluci creixia la influncia dels anarquistes, els quals tenien gran predicament en el Comit Revolucionari que shavia constitut a la casa de camp de Durnovo. Fins i tot els sectors obrers ms disciplinats i la massa del partit comenaven a perdre la pacincia o a prestar odes als que ja les havien perdudes. La manifestaci del 18 de juny pales als ulls de tothom que aquell govern no comptava amb cap base. En qu pensen els de dalt?, es preguntaven els soldats i els obrers, referint-se no sols als caps conciliadors, sin tamb als organismes dirigents dels bolxevics. Sota les condicions creades pels preus dinflaci, la lluita pels salaris enervava i esgotava els obrers. En el transcurs del mes de juny aquesta qesti es plantej duna manera especialment aguda a la fbrica de Putilov en qu treballaven 40.000 homes. El 21 esclat la vaga en alguns tallers daquesta fbrica. El partit veia clarament lesterilitat daquestes explosions espordiques. Lendem, una assemblea de delegats de les organitzacions obreres ms importants i de setanta fbriques, dirigida pels bolxevics, declarava que la causa dels obrers de Putilov s la causa de tot el proletariat de la ciutat, i exhortava els obrers de la fbrica Putilov a contenir el seu legtim descontent. La vaga fou ajornada. Per en els dotze dies segents no es produ cap canvi. La massa obrera de les fbriques sagitava, cercant una sortida. Cada fbrica tenia plantejat el seu conflicte, i tots aquests conflictes junts arribaven a les altures, al govern. El sindicat de brigades de locomotores deia en una nota enviada al ministre de Vies i Comunicacions: Ho declarem per darrera vegada: la pacincia t els seus lmits. No ens sentim amb forces per a continuar vivint en aquesta situaci... Era una queixa que naixia no sols de la necessitat i la fam, sin tamb de la duplicitat, la indecisi, la falsedat del govern. La nota protestava amb especial acritud contra les crides constants que sens dirigeixen, apellant al deure cvic i a labstinncia. Al mar, el Comit Executiu havia traspassat els poders al Govern Provisional, a condici que no es tragueren de Petrograd les tropes revolucionries. Per ja ning sen recordava. La guarnici havia evolucionat cap a lesquerra, els dirigents dels soviets, cap a la dreta. La pugna contra la guarnici estava constantment a lordre del dia. I si el govern no satrevia a treure tots els regiments de la capital, sota pretext de necessitats estratgiques, els ms revolucionaris es veien sistemticament delmats per la sagnia de les companyies enviades de maniobres. Constantment estaven arribant a la capital notcies relatives a la dissoluci al front de regiments insubordinats i a la negativa a


6

complir les ordres datac que rebien. Dues divisions siberianes (no feia molt, els tiradors siberians eren considerats com els millors elements) havien estat dissoltes per la fora. Davant la negativa a complir les ordres que rebien, foren encausats noms en el 5 Exrcit, situat prop de la capital, 87 oficials i 12.725 soldats. La guarnici de Petrograd, en la qual sacumulava el descontentament del front, de laldea, dels districtes obrers i dels quarters, es trobava en un estat de permanent agitaci. Els soldats barbuts de quaranta anys exigien amb histrica insistncia que sels llicencis, que sels envis a casa per a atendre als treballs del camp. Els regiments situats al barri de Viborg (el 1er de Metralladores, el 1er de Granaders, el de Moscou, el 180 dInfanteria i daltres) estaven constantment davall lardent influncia dels suburbis proletaris. Milers dobrers desfilaven diriament per davant dels quarters; entre ells, hi havia no pocs incansables agitadors bolxevics. Sota aquells bruts murs se celebraven mtings i ms mtings, gaireb sense interrupci. El 22 de juny, quan encara no shavia extingit el ress de les manifestacions patritiques provocades per lofensiva, satrev a aventurar-se en la Perspectiva Sampsonievski, imprudentment, un autombil de Comit Executiu amb uns cartells grans que deien: endavant per Kerenski! El regiment de Moscou detingu els agitadors, trenc els cartells i envi lautombil patritic al regiment de metralladores. En general, els soldats eren ms impacients que els obrers, perqu vivien directament sota lamenaa dsser enviats al front i perqu els costava molt ms treball assimilar-se les raons destratgia poltica. A ms, tenien un fusell a la m, i des de febrer, el soldat propendia a exagerar la seua fora. Lihdin, un vell obrer bolxevic, contava ms tard que els soldats de 180 Regiment li deien: Qu fan els nostres al Palau de la Kxesinskaia: estan dormint? Per qu no tirem nosaltres mateixos a Kerenski? En les assemblees dels regiments es votaven resolucions sobre la necessitat de decidir-se, per fi, a emprendre latac contra el govern. En els regiments, es presentaven constantment delegats de les fbriques i preguntaven si els soldats es llenarien al carrer. Els soldats del regiment de metralladores envien als quarters delegats incitant els soldats a aixecar-se en armes contra la continuaci de la guerra. Els delegats ms impacients hi afigen: Els regiments de Pavlovski i de Moscou i 40.000 obrers de Putilov es llenaran dem al carrer. Les exhortacions oficials del Comit Executiu no produeixen cap efecte. Cada vegada es fa ms agut el perill que Petrograd, no recolzat pel front i la provncia, siga venut. El 21 de juny, Lenin, des de Pravda, exhorta els obrers i soldats de Petrograd a esperar fins que els esdeveniments impulsen les grans reserves a posar-se al costat de la capital. Ens fem crrec de lamargor, de lexcitaci dels obrers de Petrograd. Per els diem: companys, en aquests moments lacci seria nociva. Lendem, una reuni privada de dirigents bolxevics, que, segons sembla eren ms esquerrans que Lenin, arribava a la conclusi que, tot i lestat dnim dels soldats i les masses obreres, encara no era possible acceptar la batalla: s millor esperar que, amb lofensiva iniciada, els partits dirigents es cobrisquen definitivament doprobi. Llavors, tindrem la partida guanyada. Aix ho conta Latzis, organitzador de barriada i un dels elements ms importants per aquells dies. El comit es veu obligat, cada vegada amb ms freqncia, a enviar als regiments i a les fbriques agitadors a fi devitar que es llencen a una acci prematura. Els bolxevics de Viborg, movent el cap, es lamenten entre si: Hem de fer de mnega per a apagar el foc. No obstant aix, les incitacions a llanar-se al carrer no cessaven. Entre elles, hi havia no poques que tenien un carcter evident de provocaci. LOrganitzaci Militar dels bolxevics es vei obligada a dirigir-se als soldats i obrers amb un manifest en qu es


7

deia: No doneu crdit a cap crida que se vos faa en nom de lOrganitzaci Militar perqu vos llenceu al carrer. LOrganitzaci Militar no ha fet cap crida en aquest sentit. I ms endavant, encara amb major insistncia: Exigiu de tot orador que vos incite a lacci en nom de lOrganitzaci Militar que vos presente la credencial amb la signatura del president i del secretari. En la famosa Plaa de lAncora, de Kronstadt, on els anarquistes alcen la veu cada dia amb ms fermesa, es prepara un ultimtum rere altre. El 23 de juny, els delegats de lesmentada plaa, prescindint del Soviet de Kronstadt, exigeixen del Ministeri de Justcia que pose en llibertat el grup danarquistes de Petrograd, amenaant, en cas contrari, amb lassalt de la pres pels marins. Lendem, els representants dOranienbaum declaren al ministre de Justcia que la seua guarnici est tan agitada com la de Kronstadt amb motiu de les detencions efectuades a la casa de camp de Durnovo, i que sestan netejant ja les metralladores. La premsa burgesa agafava al vol aquestes amenaces i se les ficava pels nassos als seus aliats conciliadors. El 26 de juny arribaven del front al seu batall de reserva els delegats del regiment de Granaders de la gurdia i declaraven: el regiment est contra el Govern Provisional i exigeix que tot el poder passe als soviets, es nega a participar en lofensiva ordenada per Kerenski i expressa el temor que el Comit Executiu shaja passat als burgesos amb els ministres socialistes. Lrgan del Comit Executiu ret compte daquesta visita en un to de reprotxe. Bullia com una caldera no sols Kronstadt, sin tota lesquadra del Bltic, que tenia la seua base principal en Helsingfors. El millor element amb qu comptaven els bolxevics en lesquadra era indiscutiblement Antonov-Ovseenko, que havia participat ja, essent un oficial jove, en la sublevaci de Sebastopol de 1905. Menxevic durant els anys de la reacci, emigrant internacionalista durant la guerra, collaborador de Trotski a Pars, en el diari Nastxe Slovo (Nostra Paraula), bolxevic al seu retorn de lemigraci, home polticament vacillant, per dotat de valor personal, i, encara que impulsiu i desordenat, capa diniciativa i improvisaci, Antonov-Ovseenko, poc conegut encara en aquells anys, ocup en els esdeveniments ulteriors de la revoluci un lloc prou considerable. En el Comit del partit de Helsingfors [conta en les seues Memries] comprenem la necessitat desperar i dorganitzar una preparaci seriosa. Tenem, a ms a ms, indicacions del Comit Central en aquest sentit. Per ens adonvem que lesclat era inevitable i girvem inquiets la mirada a Petrograd. Els elements explosius sanaven acumulant aix mateix ac de dia en dia. El segon regiment de metralladores, ms ressagat que el primer, adopt una resoluci a favor de la transmissi del poder als soviets. El tercer regiment dinfanteria es neg a deixar sortir 14 companyies per a les maniobres. Les assemblees dels quarters prenien un carcter cada vegada ms turbulent. En el mting celebrat l1 de juliol pel regiment de granaders, fou detingut el president del comit i shi imped parlar als oradors menxevics. A baix lofensiva! A baix Kerenski! El punt central de la guarnici eren els soldats del regiment de metralladores, que foren els que obriren els dics a lallau de juliol. Ja en els esdeveniments dels primers mesos de la revoluci ens trobem amb el nom del primer regiment de metralladores. Aquest regiment, que es trobava de guarnici en Oranienbaum i shavia traslladat per iniciativa prpia a Petrograd desprs de la caiguda del rgim tsarista per a la defensa de la revoluci, ensopeg immediatament amb la resistncia del Comit Executiu, que acord expressar la seua gratitud al regiment i reintegrar-lo a Oranienbaum. Els soldats es negaren rotundament a abandonar la capital:


8

Els contrarevolucionaris poden atacar el Soviet i restaurar lantic rgim. El Comit Executiu ced, i uns quants milers de soldats romangueren a Petrograd amb les seues metralladores. Installats a la Casa del Poble, no sabien qu seria dells dara en avant. En el regiment hi havia no pocs obrers petersburgesos, i per a no s casual que fos el comit dels bolxevics qui es preocups dels soldats de la secci de metralladores. Grcies a la seua intervenci aquests eren provets regularment amb queviures per la fortalesa de Pere i Pau. Aix quedava segellada una amistat que no trig a convertir-se en indestructible. El 21 de juliol, el regiment, reunit en assemblea general, adopt la resoluci segent: Dara en avant no senviaran forces al front ms que en el cas que la guerra prenga un carcter revolucionari. El 2 de juliol, el regiment organitz a la Casa del Poble un mting de comiat dels ltims soldats que sortien al front. Van fer s de la paraula Lunatxarski i Trotski, posteriorment, els governants intentaren donar a aquest fet accidental una importncia extraordinria. En nom del regiment parlaren el soldat Gilin i el sotsoficial Lastxevitx, que era un vell bolxevic. Els nims estaven fora excitats. Hom anatematitz Kerenski, es jur fidelitat a la revoluci, per ning fu proposicions concretes per al prxim futur. No obstant aix, durant aquells dies shavien esperat esdeveniments a la ciutat. Les jornades de juliol projectaven ja la seua ombra. Per tot arreu, en tots els racons [recorda Sukhanov], en el Soviet, al Palau Marinski, a les cases particulars, a les places i als bulevards, als quarters i a les fbriques, shi parlava insistentment daccions que es produirien dun moment a un altre... Ning sabia concretament qui es llenaria al carrer, ni com ni quan. Per la ciutat tenia la sensaci de trobar-se en viglies duna explosi. I lacci, en efecte, es desencaden, impulsada des de dalt, des de les esferes dirigents. El mateix dia en qu Trotski i Lunatxarski parlaven als soldats del regiment de metralladores de la inconsistncia de la coalici, els quatre ministres cadets sortien del govern. Com a pretext, assenyalaren el comproms (inacceptable per a les seues pretensions dexercir el paper de gran potncia) a qu havien arribat els seus collegues conciliadors amb Ucrana. La causa real daquella ruptura demostrativa raa en el fet que els conciliadors no procedien amb la rapidesa suficient per a frenar les masses. Lelecci del moment fou suggerida pel fracs de lofensiva, no reconegut encara oficialment, per que no oferia el menor dubte per als assabentats. Els liberals consideraren que havia arribat el moment oport de deixar els seus aliats desquerra enfrontar-se amb la derrota i amb els bolxevics. El rumor de la dimissi dels ministres cadets es propag rpidament per la capital i redu polticament tots els conflictes poltics a una sola consigna, o, ms prpiament, a un alarit: Cal acabar amb destira-i-arronsa de la coalici! Els obrers i els soldats entenien que els problemes de salaris, del preu del pa, de si hom havia de morir al front sense saber, per qu, estaven subordinats al problema de saber qui dirigiria el pas dara en avant: si la burgesia o els soviets. En aquesta actitud despera hi havia una part dillusi, ja que les masses confiaven en obtenir, amb el canvi de govern, la soluci immediata dels problemes ms aguts. Per, al capdavall, tenien ra: la qesti del poder decidia tot el gir de la revoluci i, per tant, traava el dest de tots els problemes concrets. Suposar que els cadets podien no preveure les conseqncies que tindria lacte de sabotatge que realitzaven contra els soviets, significaria no apreciar Miliukov en el seu just valor. El cap del liberalisme aspirava evidentment a empentar els conciliadors a una situaci difcil, de la qual nicament es podria sortir amb ajuda de les baionetes: per


9

aquells dies, estava fermament convenut que era possible salvar la situaci mitjanant un colp auda de fora. El 3 de juliol al mat, uns quants milers de metralladors irromp en la reuni dels comits de companyia i de regiment, elegiren un president propi i exigiren que es discuts immediatament la qesti de laixecament armat. El mting adquir un carcter turbulent. La qesti del front es confongu amb la del poder. El bolxevic Golovin, que presidia, intent contenir la gent proposant entrevistar-se abans de res amb els altres regiments i amb lOrganitzaci Militar. Per tota allusi a un ajornament exasperava els soldats. En lassemblea aparegu lanarquista Bleichman, figura no de gran magnitud, per prou pintoresca de lescenari de 1917. Bleichman, que disposava dun bagatge ideolgic fora modest, per que tenia una certa sensibilitat per a polsar lestat dnim de les masses i era home sincer dins de la seua inflamada limitaci, trobava en els mtings, en els que es presentava amb la camisa descordada i el cabell escarotat, no poques simpaties semirniques. Els obrers, s veritat, lacollien amb reserva, amb un poc dimpacincia, sobretot, els metallrgics. Per els seus discursos provocaven una alegre somriure en els soldats, els quals es tractaven i se sentien atrets per laspecte excntric de lorador, la seua decisi desenraonada i el seu accent jueu-americ, custic, com el vinagre. A finals de juny, Bleichman es trobava com el peix a laigua en tots els mtings improvisats. Sempre tenia a m la soluci: cal llanar-se al carrer amb les armes a la m. Organitzaci? El carrer ens organitzar. Objectius? Derrocar el Govern Provisional com sha fet amb el tsar, encara que cap partit incits a fer-ho. En aquells moments, discursos daqueix to harmonitzaven magnficament amb lestat dnim dels metralladors, i no sols amb el dells. Hi havia no pocs bolxevics que no ocultaven la seua satisfacci quan les masses saltaven per damunt de les seues exhortacions oficials. Els obrers avanats es recordaven que al febrer els dirigents es disposaven a batres en retirada precisament en viglies de la victria; que al mar, la jornada de vuit hores havia estat conquerida per la iniciativa dels de baix; que a labril, Miliukov havia estat expulsat del govern pels regiments que sortiren espontniament al carrer. El record daquests fets estimulava la tensi desperit i la impacincia de les masses. LOrganitzaci Militar dels bolxevics, a la qual es ret compte immediatament que en el mting dels metralladors regnava una temperatura debullici, fou enviant all, un rere altre, els seus agitadors. Aviat shi present el mateix Nevski, director de lOrganitzaci Militar, pel qual sentien els soldats un cert respecte. Segons sembla, se li prest alguna atenci. Per lestat dnim daquell mting interminable variava constantment, el mateix que la seua estructura. Fou per a nosaltres una sorpresa extraordinria [conta Podvoiski, un altre dels dirigents de lOrganitzaci Militar] quan a les set de la vesprada, shi present un missatger enviat per a informar-nos que... els metralladors havien pres novament la decisi de llanar-se al carrer. En compte de lantic comit de regiment, elegiren un comit provisional revolucionari, compost de dos representants per companyia i presidit pel tinent Semasxko. Delegats elegits especialment recorrien ja fbriques i quarters en demanda de suport. Naturalment, els metralladors no soblidaren denviar delegats a Kronstadt. Aix, per de sota les organitzacions oficials, sanava estenent temporalment una nova xarxa de relacions entre els regiments i les fbriques ms excitades. Les masses no es proposaven trencar amb el soviet; volien, per contra, que aquest prengus el poder. I molt menys es proposaven trencar amb el partit bolxevic. Per els semblava que pecava dindecs. Volien exercir sobre ell pressi, amenaar el Comit Executiu, empentar els bolxevics.


10

Es creen representacions improvisades, noves formes denlla i nou centres dacci, no permanents, sin per a les circumstncies del moment. Les variacions de la situaci i de lestat dnim de les masses sefectuen duna manera tan rpida i pronunciada, que inclusivament una organitzaci tan gil com el soviet sendarrereix inevitablement i les masses es veuen obligades cada vegada ms a crear rgans auxiliars per a les necessitats de linstant. Merc a aquestes improvisacions, es filtren no poques vegades elements accidentals i no sempre dignes de confiana. Els que atien el foc sn els anarquistes, per aix mateix alguns dels bolxevics joves i impacients. Indubtablement, es filtren tamb provocadors, possiblement agents alemanys, per ms probablement que res, agents de la policia russa. Com desfer en fils separats el complex teixit dels moviments de massa? No obstant aix, el carcter general dels esdeveniments apareix dibuixat amb una claredat completa. Petrograd tenia la sensaci de la seua fora, se sentia impulsat cap avant, sense fixar-se en la provncia ni en el front, i ni el partit bolxevic era capa de contenir-lo. Noms lexperincia podia posar a a un remei. Els delegats dels metralladors, en incitar els regiments i a les fbriques a llanar-se al carrer, no soblidaven dafegir-hi que lacci havia dsser armada. Potser podia sser altrament? Potser havien dexposar-se les masses desarmades als colps de lenemic? A ms, i a s potser el ms important, shavia de demostrar la prpia fora, perqu un soldat sense fusell no s res. Sobre aquest particular, lopini dels regiments i de les fbriques era unnime: si calia llanar-se al carrer, havia dsser comptant amb una reserva de plom. Els metralladors no perdien el temps: la sort ja estava tirada i shavia de guanyar la partida amb la major rapidesa possible. El sumari instrut posteriorment caracteritza en els segents termes lactuaci del tinent Semasxko, un dels principals dirigents del regiment: ...Exigia autombils de les fbriques, els armava amb metralladores, els enviava al Palau de Turida i daltres llocs, indicant el trajecte que havien de seguir; tragu personalment el regiment al carrer, se nan al batall de reserva del regiment de Moscou a fi incitar-lo a secundar lacci, cosa que assol; promet als soldats del regiment de metralladores el suport de lOrganitzaci Militar, mantenint el contacte amb aquesta organitzaci, domiciliada a la casa de Kxesinskaia, i amb el lder dels bolxevics, Lenin; envi patrulles per a establir un servei de vigilncia prop de lOrganitzaci Militar. Si salludeix Lenin, s per a completar el quadro; Lenin, malalt, es trobava retirat en una casa de camp de Finlndia des del 29 de juny, i ni aqueix dia ni els segents estigu en Petrograd. Per en tota la resta, el llenguatge concs del funcionari militar forneix una idea fora aproximada de la preparaci febril a qu es lliuraven els metralladors. Al pati del quarter sefectuava un treball no menys ardent. Als soldats que no tenien armes sels donava fusells, i a alguns dells, bombes, i en cada un dels camions portats de les fbriques sinstallaven tres metralladores. El regiment volia llanar-se al carrer completament equipat. A les fbriques ocorria si fa o no fa el mateix: arribaven delegats del regiment de metralladores o de la fbrica prxima i invitaven els obrers a llanar-se al carrer. Diria hom que els estaven esperant des de feia molt de temps: el treball sinterrompia immediatament. Un obrer de la fbrica Renault conta: En acabant de dinar es presentaren uns quants soldats del regiment de metralladores, demanant que els donrem camions. Malgrat la protesta del nostre grup bolxevic, no hi hagu ms remei que lliurar els autombils. Els soldats installaren immediatament als camions unes


11

Maxim [metralladores] i emprengueren la marxa vers la Perspectiva Nevski. No fou ja possible contenir els nostres obrers... Tots ells sortiren al pati, sense llevar-se la roba de treball... Cal suposar que les protestes dels bolxevics de les fbriques no tindrien sempre un carcter insistent. Fou a la fbrica Putilov on es desenrotll una lluita ms perllongada. Prop de les dues de la vesprada circul pels tallers el rumor que hi havia arribat una delegaci del regiment de metralladores i que convocava a un mting. Uns 10.000 obrers es congregaren davant les oficines de ladministraci. Els metralladors deien, entre crits daprovaci dels obrers, que havien rebut ordre de marxar al front el 4 de juliol, per que ells havien decidit dirigir-se no al front alemany, contra el proletariat dAlemanya, sin contra els ministres capitalistes. Els nims sexcitaren. Anem-hi, anem-hi!, cridaven els obrers. El secretari del comit de fbrica, un bolxevic, propos que es consults prviament el partit. Protesta de tots: Fora, fora! Una altra vegada voleu donar llargues a lassumpte... No es pot continuar vivint aix... Cap a les sis, arribaren els representants del Comit Executiu, per aquests no assoliren, ni de bon tros, influenciar els obrers. El mting, nervis, tena, en qu participava una massa de milers dhomes que cercava una sortida i no permetia es tracts de convncer-lo que no lhavia, prosseguia sense que hom hi veis la fi. Es proposa enviar una delegaci al Comit Executiu: nou ajornament. La reuni seguia sense dissoldres. Entre tant, arriba un grup dobrers i soldats amb la notcia que el barri de Viborg sha posat ja en marxa vers el Palau de Turida. No hi ha mode ja de contenir la gent. Es resol llanar-se al carrer. Efimov, un obrer de la fbrica de Putilov, es precipit al comit de barriada del partit per a preguntar: Qu hem de fer? Li contestaren: No ens llanarem al carrer, per no podem deixar els obrers abandonats a la seua sort; no tenim mes remei que marxar amb ells. En aquell moment, aparegu el membre del comit de barriada, Txudin, amb la notcia que en totes les barriades, els obrers es llanaven al carrer i que els membres del partit es veurien obligats a mantenir lordre. Aix era com els bolxevics es veien arrossegats pel moviment, cercant una justificaci dels seus actes, que es trobaven en contradicci palesa amb les resolucions oficials del partit. A les set de la vesprada sinterromp completament la vida industrial de la ciutat. A les fbriques sanaven organitzant i equipant destacaments de la Gurdia Roja. Entre la massa de milers dobrer [conta Metelev, un dels treballadors de Viborg] es movien, fent ressonar els forrellats dels fusells, centenars de joves de la Gurdia Roja. Uns, collocaven paquets de cartutxos a les cartutxeres; daltres, sestrenyien els cinturons; daltres, es lligaven les motxilles a lesquena; daltres, calaven la baioneta, i els obrers que no tenien armes ajudaven els Gurdies Rojos a equipar-se... La Perspectiva Sampsonievski, artria principal de la barriada de Viborg, est atapeda de gent. A dreta i esquerra daqueixa via, compactes columnes dobrers. Pel centre avana el regiment de metralladores, columna vertebral de la manifestaci. Al capdavant de cada companyia, camions metralladores Maxim. Darrere del regiment, obrers; a la reraguarda, cobrint la manifestaci, forces del regiment de Moscou. Cada destacament porta una bandera amb la divisa: Tot el poder als soviets! La process luctuosa de mar o la manifestaci de Primer de Maig, estaven, segurament, ms


12

concorregudes. Per la manifestaci de juliol era incomparablement ms decidida, ms amenaadora i ms homognia. Sota les banderes roges noms avanaven obrers i soldats [escriu un dels que hi participaren]. Brillen per la seua absncia les escarapelles dels funcionaris, els botons lluents dels estudiants, els barrets de les senyores simpatitzants, tot all que llua a les manifestacions quatre mesos enrere, al febrer. En el moviment davui no hi ha res da; avui no es llencen al carrer ms que els esclaus del capital. Com abans, corrien veloment pels carrers, en distintes direccions, autombils amb obrers i soldats armats: delegats, agitadors, exploradors, agents denlla, destacaments per a treure al carrer els obrers i regiments, tots amb els fusells apuntant cap avant. Els camions eriats darmes ressuscitaven lespectacle de les jornades de febrer, electritzant els uns i aterrint els altres. El cadet Nabokov escriu: Els mateixos rostres insensats, adustos, feroos, que tots recordvem de les jornades de febrer, s a dir, dels dies daquella mateixa revoluci que els liberals qualificaven de gloriosa i incruenta. A les nou, set regiments avanaven ja sobre el Palau de Turida. Pel cam, shi unien les columnes dobrers de les fbriques i noves unitats de militars. El moviment del regiment de metralladores tingu una fora de contagi immensa. Les jornades de juliol avien comenat. Per tot arreu simprovisaven mtings. Ressonar trets en distints llocs. Segons relata lobrer Korotkov, en la Perspectiva Liteini, foren trets dun subterrani una metralladora i un oficial, a qui safusell en lacte. Circulen qualsevol classe de rumors, la manifestaci provoca el pnic per tot arreu. Els telfons dels barris centrals, esglaiats de terror, transmeten les versions ms fantstiques. Es deia que prop de les vuit de la vesprada, un autombil blindat shavia dirigit veloment cap a lestaci de Varsvia a la cerca de Kerenski, qui precisament sortia aqueix dia per al front, a fi de detenir-lo; per que lautombil havia arribat a lestaci amb retard, pocs moments desprs de la sortida del tren. Posteriorment, havia dassenyalar-se ms duna vegada aquest episodi com prova acreditativa de lexistncia dun complot. Ning pogu precisar, no obstant aix, qui anava a lautombil i qui havia descobert els seus misteriosos propsits. Aquell capvespre circulaven en totes direccions autombils amb homes armats, i probablement tamb pels voltants de lEstaci de Varsvia. En molts llocs, es llenaven paraules fortes contra Kerenski. Tal fou, versemblantment, lorigen de la llegenda, sempre que descartem la hiptesi de la falsedat. Izvestia traava el segent esquema dels esdeveniments del 3 de juliol: A les cinc de la vesprada sortiren armats al carrer el primer regiment de metralladores, part dels regiments de Moscou, de granaders i de Pavlosvski, als quals shi uniren grups dobrers... A les vuit, comenaren a afluir davant del Palau de la Kxesinskaia forces dels regiments, armats i equipats, amb banderes roges i cartells grans en els quals es demanava el lliurament del poder als soviets. Des del balc, es pronunciaren discursos... A les deu i mitja es celebr un mting al pati del Palau de Turida... Una part dels regiments enviaren una delegaci al Comit Central executiu, al qual formularen les demandes segents: separaci dels deu ministres burgesos; tot el poder al soviet; suspensi de lofensiva; confiscaci de les impremtes dels peridics burgesos; nacionalitzaci de la terra; control de la producci. Fent a una banda les modificacions secundries, com ara: Una part dels regiments, en compte dels regiments, grups dobrers, en compte de fbriques senceres, es pot dir que lrgan de Dan-Tseretelli no deforma, en les seues lnies generals, la veritat dall que pass, i que, en particular, assenyala encertadament els dos focus de la manifestaci: la vila de la Kxesinskaia i el


13

Palau de Turida. Ideolgicament i fsica, el moviment girava al voltant daquests dos centres antagnics: a la casa de la Kxesinskaia sacudia a la cerca dindicacions de direcci, de discursos orientadors, al Palau de Turida a formular peticions i fins i tot a amenaar amb la fora de qu es disposava. A les tres de la vesprada es presentaren en la Conferncia Local dels bolxevics, reunida aquell dia al Palau de la Kxesinskaia, dos delegats del regiment de metralladores per a comunicar que aquest regiment havia decidit llanar-se al carrer. Ning ho esperava ni ho volia. Tomski declar: Els regiments que es llencen al carrer no han obrat com a companys en no invitar el Comit del nostre partit a examinar prviament la qesti. El Comit Central proposa a la Conferncia: primer, llenar un manifest a fi de contenir les masses; segon, redactar un missatge al Comit Executiu demanant que prenga el poder en les seues mans. En aquests moments, no es pot parlar dacci si no es desitja una nova revoluci. Tomski, vell obrer bolxevic, que havia segellat la seua fidelitat al partit amb llargs anys de presidi, posteriorment cap visible dels sindicats, sinclinava ms b, pel seu carcter, a contenir lacci que a incitar-hi. Per en circumstncies tals, no feia ms que desenrotllar el pensament de Lenin: En aquests moments no es pot parlar dacci si no es desitja una nova revoluci. No cal oblidar que els conciliadors havien qualificat de complot fins i tot la temptativa de manifestaci pacfica del 10 de juny. La indiscutible majoria de la Conferncia se solidaritz amb Tomski. Era precs retardar a tota costa el desenlla. Lofensiva al front tenia en tensi tot el pas. El seu fracs estava descomptat, aix com el propsit del govern de fer recaure la responsabilitat de la derrota sobre els bolxevics. Calia donar temps als conciliadors perqu es desacreditaren definitivament. Volodarski, en nom de la Conferncia, contest als delegats del regiment de metralladores en el sentit que aquest havia de sotmetres a la decisi del partit. A les quatre, el Comit Central ratifica la resoluci de la Conferncia. Els membres de la mateixa recorren els barris obrers i les fbriques a fi de contenir lacci de les masses. Senvia a la Pravda un manifest, inspirat en el mateix esperit, perqu aparega lendem en primera pgina. Es confia a Stalin la missi dinformar de la sessi comuna dels comits executius lacord del partit. Per tant, els propsits dels bolxevics no deixen lloc a dubte. El Comit Executiu es dirig als obrers i soldats amb un manifest en el qual es deia: Gent desconeguda [...] vos incita a llanar-vos al carrer amb les armes a la m, afirmant amb aix que la crida no havia estat feta per cap dels partits sovitics. Per els dos comits centrals dels partits i dels soviets proposaven, i les masses disposaven. A les vuit es present davant el Palau de la Kxesinskaia el regiment de metralladores, i, desprs dell, el de Moscou. Nevski, Lastxevitx, Podvoiski, bolxevics que gaudien de popularitat, intentaren des del balc persuadir els regiments que es reintegraren als seus quarters. Des de baix no sescoltaven altres crits que no foren: Fora! Fins llavors, des del balc dels bolxevics no shavien escoltat mai crits semblants dels soldats. Era un smptoma inquietant. Darrere dels regiments aparegueren els obrers de les fbriques: Tot el poder als soviets! A baix els deu ministres capitalistes! Eren les banderes del 18 de juny. Per ara, rodejades de baionetes. La manifestaci esdevenia un fet denorme importncia. Qu fer? Era concebible que els bolxevics romangueren al marge? Els membres del Comit de Petrograd, amb els delegats a la Conferncia i els representants dels regiments, prenen lacord segent: anullar les decisions preses, posar terme als esforos estrils per a contenir el moviment, orientar aquest ltim en el sentit


14

que la crisi governamental es resolga en benefici del poble; amb aquest fi, incitar els soldats i obrers a dirigir-se pacficament al Palau de Turida, a elegir delegats i presentar les seues demandes, per mediaci dels mateixos, al Comit Executiu. Els membres del Comit Central que es trobaven presents sancionaren la rectificaci de la tctica acordada. La nova resoluci, proclamada des del balc, s acollida amb crits de goig i amb La Marsellesa. El moviment ha estat sancionat pel partit: els metralladors poden respirar tranquils. Una part del regiment es dirigeix immediatament a la fortalesa de Pere i Pau per tal de guanyar-se la guarnici, i, en cas de necessitat, protegir el Palau de la Kxesinskaia, separat de la fortalesa per langost canal de Kronverski. Els primers grups de manifestants entraren, com en pas estranger, en la Perspectiva Nevski, artria de la burgesia, de la burocrcia i de loficialitat. Des de les voreres, les finestres i els balcons, milers dulls aguaiten hostilment els manifestants. A un regiment segueix una fbrica; a una fbrica, un regiment. Hi arriben cada vegada noves masses. Totes les banderes criden en lletres or sobre fons roig el mateix: Tot el poder als soviets! La manifestaci sapodera de la Perspectiva Nevski i aflueix com un riu desbordat cap al Palau de Turida. Els cartells amb el lema de A baix la guerra!, sn els que provoquen una hostilitat ms aguda per part dels oficials, entre els quals hi ha no pocs invlids. Lestudiant, la collegiala, el funcionari intenten fer comprendre els soldats, amb grans gestos i veu trencada, que els agents alemanys que aguaiten a les seues esquenes volen deixar entrar en Petrograd els soldats de Guillem perqu estrangulen la llibertat. Als oradors els sembla irrefutables els seus propis arguments. Estan enganyats pels espies!, diuen els funcionaris, referint-se als obrers, que, amb gest ombrvol, ensenyen les dents. Han estat arrossegats pels fantics!, contesten els ms indulgents. Sn uns ignorants!, diuen els uns i els altres. Per els obrers tenen el seu criteri. No foren precisament espies alemanys els que els imburen les idees que avui els han llenat al carrer. Els manifestants fan a una banda, amb males maneres, els mentors impertinents, i segueixen el seu cam. A posa fora de si els patriotes de la Perspectiva Nevski. Alguns grups, capitanejats en la major part dels casos per invlids i cavallers de Sant Jordi, es llencen sobre alguns manifestants i intenten arrabassar-los les banderes. Es produeixen collisions ac i all. Sonen trets solts. Don parteixen? Duna finestra? Del Palau dAnitxkin? El carrer contesta amb una descrrega cap amunt, sense blanc fix. Durant uns moments regna al carrer la confusi. Prop de mitjanit [relata un obrer de la fbrica Volc], quan passava per la Perspectiva Nevski el regiment de granaders, prop de la biblioteca pblica sobr, no se sap don, el foc, que dur alguns minuts. Es produ el pnic. Els obrers es dispersaren pels carrers immediats. Els soldats es llenaren a terra; no en va molts dells havien passat per lescola de la guerra. Aquella Perspectiva Nevski de mitjanit, amb soldats de la gurdia i de granaders, tirats a terra, mentre sonaven les descrregues, oferia un espectacle fantstic. Ni Puixkin, ni Ggol, cantors de la Nevski, se la representaven aix! No obstant aix, lespectacle, fantstic segons sembla, era realitat: al carrer quedaren diversos morts i ferits. Al Palau de Turida hi havia aquell dia una agitaci especial. En vista de la dimissi dels cadets, ambds comits executius, el dels obrers i soldats i el dels camperols, discutien linforme de Tseretelli sobre la manera de rentar labric de la coalici sense


15

mullar la llana. Segurament shauria acabat per descobrir el secret de semblant operaci, de no haver-ho impedit els suburbis intranquils. Els avisos telefnics relatius a lacci preparada pel regiment de metralladores provoquen carasses de rbia i de pesar als rostres dels caps. s possible que els soldats i els obrers no puguen esperar fins que els peridics publiquen la salvadora resoluci? Mirades de rell de la majoria vers els bolxevics. Per tamb per a ells s, aquesta vegada, la manifestaci quelcom inesperat. Kamenev i daltres representants del partit presents accedeixen fins i tot a recrrer les fbriques i els quarters, desprs de la sessi dirna, a fi de contenir les masses. Posteriorment, aquest gest hauria dsser interpretat pels conciliadors com un ardit de guerra. Els comits executius redactaren un manifest en el qual, com de costum, tota acci era qualificada de traci contra la revoluci. Per com havia de resoldres la crisi del poder? Es trob una sortida: deixar el gabinet tal com havia quedat desprs de la dimissi dels cadets, ajornant la soluci definitiva de la qesti fins que foren cridats els membres provincials del Comit Executiu. Ajornar les coses, guanyar temps per a les prpies vacillacions. Potser no s aquesta la ms prudent de totes les poltiques? Els conciliadors noms consideraven impossible deixar passar el temps quan es tractava de lluitar contra les masses. Es posaren immediatament en moviment laparell oficial per a armar-se contra la insurrecci, que fou el nom amb que sanomen la manifestaci des del primer moment. Els caps cercaven per tot arreu forces armades per a la defensa del govern i del Comit Executiu. Distintes institucions militars reberen ordres signades per Txeidse i daltres membres de la Mesa demanant que senviaren al Palau de Turida autombils blindats, canons de tres polzades i projectils. Al mateix temps, quasi tots els regiments reberen lordre denviar destacaments armats per a la defensa del palau. Per si a fos poc, es telegrafi aquell mateix dia al front, al 5 Exrcit, que era el que es trobava ms prop de la capital, ordenand lenviament a Petrograd duna divisi de cavalleria, duna brigada dinfanteria i dautombils blindats. El menxevic Voitinski, al qual shavia confiat la missi de protegir el Comit Executiu, ha dit, en els seus relats retrospectius, amb tota franquesa, quina era en aquells dies la situaci real: El 3 de juliol fou consagrat enterament a ladopci de mesures per a protegir, encara que no fos ms que amb unes quantes companyies, el Palau de Turida... Hi hagu un moment en qu no disposvem absolutament de cap fora. A les portes del Palau de Turida no hi havia ms que sis homes, incapaos de contenir la multitud... I ms endavant: El primer dia de la manifestaci noms disposvem de 100 homes; no comptvem amb res ms. Envirem comissaris a tots els regiments amb la petici que ens facilitaren soldats per a organitzar el servei de sentinelles... Per cada regiment girava la vista vers el ve per a veure com havia de procedir. Era precs acabar a tota costa amb aquest escandals estat de coses, i cridrem tropes del front. Seria difcil, fins i tot proposant-sho, imaginar una stira ms malvola contra els conciliadors. Centenars de milers de manifestants exigeixen el lliurament del poder als soviets. Txeidse, que es troba al capdavant del sistema sovitic, i que s per aix mateix el candidat a la presidncia, cerca per tot arreu forces militars per a llenar-les contra els manifestants. El grandis moviment a favor de la democrcia s qualificat pels caps daquesta com un atac de bandes armades contra la democrcia.


16

En aquell mateix Palau de Turida es trobava reunida, desprs duna prolongada pausa, la secci obrera del Soviet, la qual, en el transcurs de dos mesos, mitjanant eleccions parcials a les fbriques, shavia renovat fins a tal punt, que el Comit Executiu temia, no sense fonament, que els bolxevics hi dominaren. La reuni de la secci, artificialment ajornada, i convocada, a la fi, pels mateixos conciliadors uns dies abans, coincid casualment amb la manifestaci armada: els peridics hi veien aix mateix la m dels bolxevics. Zinoviev desenrotll en el seu discurs, duna manera convincent, la idea que els conciliadors, aliats de la burgesia, no volien ni sabien lluitar contra la contrarevoluci, perqu entenien per tal les malifetes allades dels cent negres i no la cohesi poltica de les classes possedores, a fi daixafar els soviets, centres de resistncia dels treballadors. El discurs fu blanc. Els menxevics, en adonar-se que per primera vegada es trobaven en minoria en els soviets, proposaren no prendre cap acord i recrrer els barris obrers a fi de mantenir lordre. Per ja era tard! La notcia que han arribat al Palau de Turida els obrers armats i els soldats del regiment de metralladores provoca a la sala una extraordinria excitaci. Apareix a la tribuna Kamenev. Nosaltres [diu] no hem incitat lacci; per les masses populars shan llenat al carrer per iniciativa prpia... I ja que les masses han sortit, el nostre lloc est junt amb elles... La nostra missi consisteix ara a donar al moviment un carcter organitzat. Kamenev fineix el seu discurs proposant que hom designe una comissi de 25 membres encarregada de dirigir el moviment. Trotski recolza aquesta petici. Txeidse tem la comissi bolxevic i insisteix intilment perqu la qesti passe la Comit Executiu. Els debats prenen un carcter tumultus. Convenuts definitivament que no tenen ms que el ter dels vots, els menxevics i els socialrevolucionaris abandonen la sala. Aquesta tctica esdev la tctica favorita dels demcrates: comencen a boicotejar els soviets a partir del moment en qu hi perden la majoria. La resoluci en qu sincita el Comit Central Executiu a fer-se crrec del poder es aprovada per 276 vots. No hi ha oposici. Es procedeix immediatament a elegir els 15 vocals de la Comissi. Es reserven 10 llocs per a la minoria, llocs que ning ocupar. El fet que en results elegida una Comissi bolxevic significava, per a amics i adversaris, que la secci obrera del Soviet de Petrograd esdevenia, a partir daquell moment, la base del bolxevisme. Shavia fet un gran pas. A labril, la influncia dels bolxevics sestenia aproximadament a la tercera part dels obrers petersburgesos; per aquells dies representaven en el Soviet un sector insignificant. Ara, a principis de juliol, els bolxevics tenen en la secci obrera prop dels dos teros de delegats: a significava que la seua influncia entre les masses havia adquirit un carcter decisiu. Dels carrers adjacents al Palau de Turida aflueixen columnes dobrers, obreres i soldats amb banderes, cants i msica. Apareix lartilleria lleugera, el cap de la qual provoca lentusiasme general en declarar que totes les bateries de la seua divisi estan amb els obrers. El carrer en qu est emplaat el Palau de Turida i el moll corresponent al mateix estan atapets de gent. Tot el mn vol apropar-se a la tribuna situada a la porta principal del palau. Txeidse es presenta als manifestants, amb laspecte malhumorat de lhome a qui sha arrencat intilment de les seues ocupacions. El popular president dels soviets s acollit amb un silenci hostil. Amb veu cansada i ronca, Txeidse repeteix els llocs comuns habituals, que tothom se sap ja de memria. No es dispensa millor acollida a Voitinski, que ha acudit en el seu auxili. En canvi, Trotski [segons conta Miliukov],


17

que declar que havia arribat el moment que el poder passs als soviets, fou acollit amb sorollosos aplaudiments... Aquesta frase s falsa a posta. Cap bolxevic digu aleshores que havia arribat el moment. Un many de la fbrica Dinflou, situada a la barriada de Petrograd, deia ms tard, parlant del mting celebrat davall els murs del Palau de Turida: Em recorde del discurs de Trotski, qui deia que no havia arribat encara el moment de prendre el poder. Aquest many reprodueix lesperit del meu discurs ms fidelment que no el professor dHistria. Pels oradors bolxevics, els manifestants sassabentaren del triomf que acabava dsser assolit en la secci obrera del Soviet, i aquest fet els don una satisfacci gaireb tangible, com si haguessen entrat ja en lpoca del rgim sovitic. Poc abans de mitjanit sobr novament la sessi mixta dels comits executius: en aquell moment els granaders es llenaven a terra en la Perspectiva Nevski. A proposta de Dan, es decid que noms puguen assistir a la reuni els que es comprometeren per endavant a defensar i posar en prctica els acords presos. A era quelcom nou! Els menxevics intentaven convertir el Soviet, declarat per ells Parlament dels Obrers i Soldats, en rgan administratiu de la majoria conciliadora. Quan es queden en minoria (la qual cosa ocorrer dac a dos mesos), els conciliadors defensaran apassionadament la democrcia sovitica. Avui, com en general en tots els moments decisius de la vida social, la democrcia queda arraconada. Alguns meiraiontsi abandonaren la reuni protestant; bolxevics no nhi havia de cap: estaven al Palau de la Kxesinskaia deliberant sobre la conducta que havia de seguir-se lendem. Ms tard, els meiraiontsi i els bolxevics es presentaren a la sala i declararen que ning podia desposseir-los del mandat que els havien donat els electors. La majoria call, i la proposici de Dan caigu insensiblement en loblit. La reuni fou llarga com una agonia. Els conciliadors intenten persuadir-se mtuament, amb veu feble, de la ra que els assisteix. Tseretelli, en qualitat de Ministre de Correus i Telgrafs, es lamenta dels empleats subalterns: Fins a aquest moment no mhe assabentat de la vaga de Correus i Telgrafs... Pel que a les reivindicacions poltiques es refereix, la seua consigna s tamb la de Tot el poder als soviets!. Els delegats dels manifestants que rodejaven el Palau de Turida exigiren que sels permets laccs a la reuni. Hom els deix entrar amb inquietud i malvolena. Els delegats creien sincerament que aquesta vegada els conciliadors no podrien deixar dacollir favorablement les seues aspiracions. Que potser els peridics menxevics i socialrevolucionaris davui, excitats per la dimissi dels cadets, no denuncien les intrigues i el sabotatge dels seus aliats burgesos? A ms, la secci obrera sha pronunciat a favor del lliurament del poder als soviets. Qu sespera? Per les ardents crides, en les quals la indignaci respira encara esperana, cauen impotents dins latmosfera estancada del Parlament conciliador. Als caps no els preocupa ms que una idea: com alliberar-se el ms rpidament possible daquells hostes indesitjables. Sels invita a prendre seient a la galeria: seria massa imprudent llenar-los al carrer, al costat dels manifestants. Des de la galeria, els metralladors escolten sorpresos els debats que sestaven desenrotllant i que no perseguien ms fi que guanyar temps, a fi que pogueren arribar els regiments de confiana. Als carrers est el poble revolucionari [diu Dan], per aquest poble fa obra contrarevolucionria... Dan es veu recolzat per Abramovitx, un dels lders de la Lliga jueva, un pedant conservador els instints del qual se sentien ofesos per la revoluci. Estem en presncia dun complot, afirma, faltant a tota evidncia, i proposa als bolxevics que declaren obertament que la cosa s obra seua. Tseretelli aprofundeix el problema: Sortir al carrer amb la demanda de Tot el poder als soviets significa


18

sostenir aquests ltims. Si els soviets volguessen, el poder passaria a les seues mans. Cap obstacle soposa a la seua voluntat... Manifestacions com aquesta fan el joc no a la revoluci, sin a la contrarevoluci. Els delegats no acabaven de comprendre aquest raonament. Els semblava que els seus elevats caps no estaven en el seu sa judici. Al final, lassemblea confirm una vegada ms, amb 11 vots en contra, que la manifestaci armada era una punyalada en lesquena a lexrcit revolucionari, etctera. La reuni acab a les cinc de la matinada. A poc a poc les masses foren retirant-se a les seues barriades. Durant tota la nit van recrrer la ciutat autombils armats, establint el contacte entre els regiments, les fbriques i els centres de barriada. Com al febrer, les masses, a la nit, feien el balan del dia. Per ara el feien amb la participaci dun complex sistema dorganitzacions de fbrica, de partit, militars, que estaven reunits amb carcter permanent. A les barriades sopinava com quelcom que no admetia ja discussi, que el moviment no podia detenir-se a meitat de cam. El Comit Executiu ajorn la resoluci sobre el trasps del poder. Les masses ho interpretaren com una vacillaci. La conclusi era clara: shavia destrnyer ms. La reuni nocturna dels bolxevics i meiraiontsi, que es celebrava al Palau de Turida al mateix temps que la dels comits executius, feia tamb el balan del dia i intentava anticipar all que portaria lendem. Els informes de les barriades testificaven que la manifestaci no havia fet ms que posar en moviment les masses, plantejant davant elles per primera vegada en tota la seua agudesa el problema del poder. Dem, les fbriques i els regiments voldran obtenir una contestaci i no hi haur fora humana capa de retenir els suburbis. No es discutia si devia o no prendres el poder, com havien dafirmar ms tard els adversaris, sin si havia de fer-se o no una temptativa per a liquidar la manifestaci o posar-se al capdavant de la mateixa lendem. A hora avanada de la nit, cap a les tres, arribaven al Palau de Turida els obrers de la fbrica Putilov, una massa de 30.000 homes, molts dells amb les seues dones i xiquets. La manifestaci es pos en marxa a les onze, i pel cam suniren els manifestants daltres fbriques. En el portal de Narva hi havia tanta gent, a tanmateix com davanada era lhora que hom hauria dit que la barriada havia quedat completament buida. Les dones cridaven: Tot el mn ha danar... nosaltres guardarem les cases!... del campanar de Spasa partiren uns trets, segons semblava de metralladora. Des de baix es fu una descrrega contra el campanar. En Gostini Dvor es llenaren contra els manifestants un grup destudiants i de junker, que els arrabassaren un cartell gran. Els obrers oferiren resistncia, es produ un gran tumult, sonaren trets, i a lautor daquestes lnies li trencaren el cap i laixafaren el pit i els costats. Ens conta a lobrer Iefimov, ja conegut del lector. Travessant la ciutat, ja silenciosa, els obrers de Putilov arribaren per fi al Palau de Turida. Grcies a la insistent intervenci de Riazanov, molt ntimament lligat en aquell llavors amb els sindicats, la delegaci de la fbrica fou rebuda pel Comit Executiu. La massa obrera, famolenca i terriblement fatigada, sassegu a esperar al carrer i al jard, amb lesperana dobtenir una contestaci. Aquests obrers de la fbrica de Putilov, acampats a les tres de la matinada als voltants del Palau de Turida, en el que els lders de la democrcia esperaven larribada de tropes del front, s un dels espectacles ms commovedors de la revoluci en el perode turbulent que va des de febrer a octubre. Dotze anys abans, no pocs daquests obrers havien participat a la manifestaci de gener davant el Palau dHivern, amb imatges i


19

estendards. En aquells dotze anys havien passat segles sencers. En el transcurs dels quatre mesos prxims en transcorregueren daltres quants ms. Sobre la reuni dels lders i organitzadors bolxevics que discuteixen sobre all que sha de fer lendem flota lombra grvida dels obrers de la fbrica de Putilov, acampats en ple carrer. Dem els obrers de la fbrica de Putilov no aniran al treball. Com treballaran desprs duna nit passada en vetlla? Entre tant, s cridat Zinoviev per telfon, Raskolnikov comunica, des de Kronstadt, que dem a primera hora la guarnici de la fortalesa es dirigir a Petrograd, i que no hi ha res ni ning capa de contenir-la. Des de laltre extrem del fil telefnic, el jove oficial pregunta: s possible que el Comit Central li ordene deixar abandonats els marins, desacreditant-se completament als seus ulls? A la imatge dels obrers de la fbrica de Putilov acampats davant del Palau de Turida suneix una altra, no menys impressionant: la dels marins de lilla, que en aquesta nit de vetlla sapresten a recolzar els obrers i soldats de Petrograd. No, la cosa s massa clara. No es pot continuar vacillant. Trotski pregunta per ltima vegada: I si sintents donar a la manifestaci el carcter duna manifestaci sense armes? No, ni daix es pot ja ni tan sols parlar-ne. Un gran grup de junker bastaria per a dispersar, com a un ramat dovelles, a milers dhomes desarmats. Els soldats i obrers acollirien indignats, considerant-la com una trampa, semblant proposici. La contestaci s categrica i convincent. Per unanimitat es decideix incitar dem les masses, en nom del partit, a continuar la manifestaci. Zinoviev corre al telfon, on espera frentic Raskolnikov, per a comunicar-li la notcia que li permetr respirar amb alleujament. Es redacta immediatament un manifest als obrers i soldats: al carrer! El manifest del Comit Central, que havia estat escrit durant el dia, i en qu sinvitava les masses a cessar la manifestaci, s tret de les premses; per ja s tard per a reemplaar-lo pel nou text. La pgina blanca de la Pravda ser dem un indici mortal contra els bolxevics. Evidentment, en lltim moment, espantats, han retirat la crida a la insurrecci, o, potser al revs: han renunciat a la seua crida a la manifestaci pacfica per a incitar a la insurrecci. La vertadera resoluci dels bolxevics aparegu en un full que invitava els obrers i soldats a expressar la seua voluntat davant els comits executius reunits, mitjanant una manifestaci pacfica i organitzada. No, all no era precisament un crida a la insurrecci.

LES JORNADES DE JULIOL: EL MOMENT CULMINANT I LA DERROTA

A partir daquest moment, la direcci immediata del moviment passa a mans del comit del partit de Petrograd, el principal agitador del qual era Volodarski. De mobilitzar la guarnici sencarreg lOrganitzaci Militar. Ja des de mar es trobaven al seu capdavant dos vells bolxevics, als quals li degu molt lOrganitzaci en el seu ulterior desenrotllament, un dells era Podvoiski, figura brillant i original als rengles del bolxevisme, amb els trets caracterstics del revolucionari rus de vell estil. Procedent del seminari, era home de gran energia, malgrat que no disciplinat, amb imaginaci creadora, que, just s reconixer-ho, degenerava fcilment en fantasia. Ms tard, quan Lenin pronunciava la paraula podvoiskisme, en els seus llavis hi havia una certa ironia bonassa, no exempta dadvertncia. Per els costats febles daquesta naturalesa apassionada shavien de palesar principalment desprs de la presa del poder, quan labundncia de possibilitats i recursos donava impulsos excessius a lenergia


20

dilapidadora de Podvoiski i a la seua passi per les empreses decoratives. En les circumstncies creades per la lluita revolucionria entorn del poder, la seua decisi optimista, la seua abnegaci i la seua incansable activitat el feien un director insubstituble de les masses de soldats en ple despertar. Nevski, antic privat-docent, ms prosaic que Podvoiski i no menys addicte al partit que ell, no tenia res desperit organitzador, i noms per una malaurada casualitat arrib a sser, un any ms tard, per poc de temps, ministre sovitic de Vies i Comunicacions. Latracci que exercia sobre els soldats era deguda a la seua senzillesa, al seu carcter comunicatiu i al seu tracte afable. Al voltant daquests directors pullulava un grup dauxiliars directes, format per soldats i joves oficials, alguns dels quals estaven cridats a exercir ms tard un important paper. A la nit del 4 de juliol, lOrganitzaci Militar passa de colp a ocupar el primer pla. Podvoiski, que assumeix sense gran treball les funcions de comandament, improvisa al seu costat un Estat Major. Es cursen ordres i instruccions breus a totes les forces de la guarnici. Es colloquen autombils blindats als ponts que uneixen els suburbis amb el centre i als punts estratgics de les artries principals, a fi de protegir els manifestants contra possibles atacs. A la nit, els soldats del regiment de metralladores havien apostat ja sentinelles propis a la fortalesa de Pere i Pau. Per telfon i emissaris especials es notifica la manifestaci de lendem a les organitzacions dOranienbaum, Peterhof, Krasnoie-Selo i daltres punts propers a la capital. No cal dir que la direcci poltica general del moviment quedava reservada al Comit Central. Els metralladors no tornaren als seus barracons fins a lalba, fatigats i embalbits, malgrat estar en el mes de juliol. La pluja nocturna havia calat fins als ossos els obrers de Putilov. Els manifestants es reuneixen prop de les onze del mat. Les forces militars no entren en escena fins ms tard. Avui, el 1er Regiment de metralladores sha llenat tamb al carrer en tota la seua integritat. Per ja no exerceix el paper dinstigador que exercs en viglies. El primer pla locupen avui els obrers de les fbriques. Suneixen al moviment els que el dia anterior shavien quedat al marge. All on els dirigents titubegen o es resisteixen, la joventut obrera obliga el vocal de torn del comit de fbrica a fer sonar la sirena per a fer el senyal de paralitzar el treball. A la fbrica del Bltic, on predominaven els menxevics i socialrevolucionaris, dels cinc mil obrers que hi treballen secunden el moviment prop de quatre mil. A la fbrica de calat Skorokhod, que durant molt de temps havia estat considerada com el reducte dels socialrevolucionaris, lestat dnim dels obrers havia canviat tan rpidament, que el diputat de la fbrica, un socialrevolucionari, estigu alguns dies sense poder aparixer-hi. Estaven en vaga totes les fbriques; per tot arreu se celebraven mtings. Hom elegia dirigents de la manifestaci i delegats encarregats de presentar les reivindicacions del Comit Executiu. Centenars de milers dhomes tornaren a posar-se en marxa vers el Palau de Turida, i dotzenes de milers de manifestants tornaren a encaminar-se cap a la vila de la Kxesinskaia. El moviment davui s ms imponent i est millor organitzat que el dahir: es veu la m dirigent del partit. Latmosfera s tamb ms candent; els soldats i els obrers volen provocar el desenlla de la crisi. El govern, angoixat, espera. La seua impotncia s encara ms evident que ahir. El Comit Executiu espera tropes lleials i rep notcies de totes bandes anunciant que avancen sobre la capital forces militars hostils. De Kronstadt, de Novi-Peterhof, de Krasnoie-Selo, del fort de Krasnaia Gorka, de tota la perifria prxima, per mar i per terra, avancen marins i soldats, amb bandes de msica, amb armes, i, pitjor encara, amb cartells grans bolxevics. Alguns regiments,


21

exactament al igual que al Febrer, porten al seu capdavant els seus oficials, com si entraren en acci davall el seu comandament. Encara seguia reunit el govern [relata Miliukov], quan es reb la notcia que en la Perspectiva Nevski hi havia tiroteig. Decidiren continuar reunits en lEstat Major. All estaven el prncep Lvov, Tseretelli, el ministre de Justcia Pereverzev, dos ajudants del ministre de la Guerra. Hi hagu un moment en qu la situaci del govern semblava desesperada. Els soldats dels regiments de Preobrazenski, Semenov i Ismail, que no estaven amb els bolxevics, declararen al govern que es mantindrien neutrals. A la plaa del palau, per a la defensa de lEstat Major, no hi havia ms que invlids i alguns centenars de cosacs. El dia 4, al mat, el general Polovtsiev anunciava que Petrograd quedaria net de tropes armades, i ordenava severament a la poblaci que tanqus els portals i no sorts al carrer no essent en cas dextrema necessitat. Aquella terrible ordre no pass dsser una vcua amenaa. El cap de les tropes de la regi noms pogu llenar contra els manifestants petits destacaments de junker i cosacs, que durant tot el dia provocaren tirotejos ineptes i sagnants escaramusses. El banderer del 1er Regiment del Don, que guardava el Palau dHivern, declar el segent davant la comissi investigadora: Shavia donat ordre de desarmar els petits grups que passaren per davant, foren els que fossen qui els compongueren, i aix mateix els autombils armats. Complint aquesta ordre, de tant en tant ens formvem en fila prop de palau i procedem al desarmament. El simple relat daquest cosac ens dna una idea inequvoca de la correlaci de forces i del carcter de la lluita. Les tropes rebels surten dels quarters formades en companyies i regiments, prenen possessi dels carrers i de les places. Les forces del govern operen per mitj demboscades, atacs per sorpresa realitzats per destacaments poc nombrosos, s a dir, pels mtodes amb qu solen operar els guerrillers insurrectes. El canvi de papers sexplica per la circumstncia que quasi totes les forces armades del govern li sn hostils o, en el millor dels casos, tenen una actitud neutral. El govern viu de la confiana que li atorga el Comit Executiu, el qual, per la seua banda, es recolza en la confiana que abriguen les masses que acabaran per variar de criteri i prendr, per fi, el poder. All que don major impuls a la manifestaci fou el fet que aparegueren els marins de Kronstadt en la palestra de Petrograd. El dia anterior, els delegats del regiment de metralladores havien realitzat ja una gran propaganda entre la guarnici de la fortalesa martima. Duna manera inesperada per a les organitzacions locals, a la Plaa de lAncora se celebr un mting per iniciativa duns anarquistes arribats de Petrograd. Els oradors incitaven a acudir en auxili de la capital. Lestudiant de medicina Roschal, un dels joves herois de Kronstadt i el xiquet consentit de la Plaa de lAncora, intent pronunciar un discurs moderat. Milers de veus linterromperen. Roschal, acostumat que hom lacolls duna manera molt distinta, shagu de retirar de la tribuna. Fins a la nit no se sab en Petrograd que els bolxevics invitaven les masses a llanar-se al carrer. A resolia la qesti. Els socialrevolucionaris desquerra (en Kronstadt no els hi havia ni podia haver-ne de dreta!) declararen que es proposaven participar a la manifestaci. Aquesta gent formava part dun mateix partit amb Kerenski, qui, en aquells mateixos moments, reunia tropes al front per a aixafar els manifestants. Lestat dnim dominant en lassemblea nocturna de les organitzacions de Kronstadt era tal, que fins i tot el tmid comissari del Govern Provisional, Partxevski, vot a favor de la marxa sobre Petrograd. Es tra un pla, es mobilitzaren els mitjans de transport martim, es lliuraren 75 puds de municions. A les dotze de la nit, prop de deu mil marins, soldats i obrers armats,


22

entraven a lembocadura del Neva, conduts per remolcadors i vapors de passatgers. Desprs de desembarcar en ambdues vores del riu, suneixen a la manifestaci, fusell al muscle i al so de les orquestres. Darrere dels marins i soldats, marxen les columnes dobrers dels barris de Petrograd i de lilla de Vasili, entre els quals avancen tamb destacaments de la Gurdia Roja. Als costats, autombils blindats; surant per damunt dels caps, banderes i cartells grans innumerables. El Palau de la Kxesinskaia est a dos passos. Petit, eixut, negre com la brea, Sverdlov, un dels principals organitzadors del partit, incorporat al Comit Central en la Conferncia dabril, dna ordres des del balc amb la seua poderosa veu de baix: Fer avanar el cap de la manifestaci, estrenyeu les files, conteniu els rengles de darrere. Des del balc, saluda els manifestants Lunatxarski, sempre disposat a contagiar-se de lestat dnim dels que el rodegen, imponent daspecte, de veu i deloqncia declamatria, no molt segur, per sovint insubstituble. Des de baix laplaudeixen sorollosament. Per a qui sobretot volien escoltar els manifestants era a Lenin (al qual, dit siga de passada, havien fet venir al mat del seu refugi de Finlndia) i els marins expressaren amb tanta insistncia el seu desig, que, tot i el seu mal estat de salut, Lenin no pogu negar-se a satisfer-lo. Una onada dentusiasme desbordant acoll laparici del cap al balc. Lenin, impacient i esperant, amb una certa confusi, com sempre, que cessaren les aclamacions, comen a parlar abans que aquestes semmudiren. El seu discurs, que, durant unes quantes setmanes senceres, la premsa enemiga havia de tergiversar en tots els tons, estava fet dunes quantes frases simples: salutaci als manifestants, expressi de la seguretat que la consigna tot el poder als Soviets acabar per triomfar; crida a la serenitat i a la fermesa. La manifestaci es posa novament en marxa enmig de les aclamacions i als acords de les bandes. Entre aquesta introducci joiosa i letapa segent, en la qual es vess la sang, es desenrotlla un episodi curis. Els caps dels socialrevolucionaris desquerra de Kronstadt noms en arribar al Camp de Mart sadonaren de lenorme cartell gran del Comit Central dels bolxevics que anava al capdavant de la manifestaci i que havia fet la seua aparici desprs de la pausa davant el Palau de la Kxesinskaia. Impulsats per la seua gelosia poltica, exigiren que aquest cartell gran fos retirat. Els bolxevics shi negaren. Llavors, els socialrevolucionaris declararen que es retiraven. Per cap dels marins i soldats segu els caps... Tota la poltica dels socialrevolucionaris desquerra estava feta de vacillacions capritxoses com aquesta, a vegades cmiques, a vegades trgiques. En el cant de la Perspectiva Nevski i la Liteni, la reraguarda de la manifestaci es vei inesperadament tirotejada. En resultaren ferides algunes persones. En el cant de la Liteni i de la Panteleimonovskaia, el tiroteig fou ms intens. El cabdill de Kronstadt, Raskolnikov, recorda la impressi que produ en els manifestants la ignorncia don partia el colp. On est lenemic? Des don dispara? Els marins agafaren els fusells i comen un tiroteig desordenat en qu alguns homes caigueren morts o ferits. Noms amb gran dificultat fou possible restablir quelcom semblat a lordre. La manifestaci es pos novament en marxa als acords de les bandes, per no quedava ja ni rastre de lestat dnim jois del principi. Per totes les bandes es creia veure lenemic ocult. Els fusells no penjaven ja pacficament del muscle, sin que es portaven empunyats i a punt de disparar. Durant el dia es produren no pocs incidents sagnants en distints punts de la ciutat. Una part daquests successos cal atribuir-los a la confusi, als equvocs, als trets fets a latzar, al pnic. Aquestes casualitats trgiques constitueixen una espcie de despesa


23

extraordinria de la revoluci, que s, al seu torn, una despesa extraordinria de levoluci histrica. Per s incontestable, com es vei en aquells dies, i es confirm posteriorment, que en els esdeveniments de juliol, la provocaci sagnant exerc el seu paper... Quan els soldats manifestants [conta Podvoiski] passaven per la Perspectiva Nevski i els barris contigus, habitats principalment per la burgesia, comenaren a manifestar-se smptomes de mal auguri: trets estranys, fets no se sabia don ni per qui... En un principi, la perplexitat sapoder de les columnes; desprs, els menys ferms i serens comenaren a disparar a tort i a dret, duna manera desordenada. En Izvestia, peridic oficial, el menxevic Kantorovitx descrivia de la manera segent latac de qu havia estat vctima una de les columnes obreres: Avanava pel carrer Sadovaia una multitud de 60.000 obrers de nombroses fbriques. En passar per davant de lesglsia, es posaren a repicar les campanes, i com obeint a un senyal, des de les teulades de les cases immediates sobr sobre els manifestants un foc de metralladores i de fusells, quan la multitud corregu a laltra banda del carrer, partiren aix mateix trets de les teulades i els terrats. All on al Febrer shavien installat els faraons de Protopopov, amb les seues metralladores, operaven ara els membres de les organitzacions oficials, els quals es proposaven, no sense xit, sembrar el pnic i provocar collisions entre les forces militars mitjanant el tiroteig dels manifestants. En procedir hom al registre de les cases des don shavia disparat, shi trobaren metralladores i, algunes vegades, se sorprengu als que feien foc. No obstant aix, la causa principal del vessament de sang foren els destacaments governamentals, impotents per a dominar el moviment, per suficients per a la provocaci. Prop de les vuit de la nit, quan la manifestaci estava en el seu apogeu, dues centries de cosacs es dirigiren amb artilleria lleugera al Palau de Turida, a fi de protegir-lo. Els cosacs, que, en passar pels carrers, es negaven obstinadament a entaular conversa amb els manifestants, la qual cosa era ja un mal smptoma, sapoderaren, on els fou possible, dels autombils blindats i desarmaren petits grups solts. Els canons dels cosacs als carrers, ocupats pels obrers i soldats, foren considerats com un repte intolerable. Tot feia preveure el xoc. Al pont de Liteni, els cosacs saproparen a les masses compactes de lenemic, el qual havia assolit alar ac, en el cam que menava al Palau de Turida, alguns obstacles. Un minut de silenci sinistre, interromput pels trets que parteixen de les cases prximes. Els cosacs obren un foc granejatge [conta lobrer Metelev], els obrers i soldats, distribuint-se en grans grups o de cara a terra en les voreres, contesten de la mateixa manera. El foc dels soldats obliga els cosacs a retirar-se. En arribar a la vora del Neva, un dels canons fa tres tirs (assenyalats aix mateix per Izvestia), per els cosacs, aconseguits pel foc de fuselleria, es repleguen sobre el Palau de Turida. Una columna dobrers que els surt a lencontre els assesta un colp definitiu. Els cosacs abandonen canons, cavalls i fusells i cerquen refugi en els portals de les cases burgeses, o es dispersen. La collisi de la Liteni, un vertader combat, fou lepisodi militar ms important de les Jornades de Juliol, i el relat del mateix es troba registrat en les memries de molts dels que participaren en la manifestaci. Bursin, obrer de la fbrica Erikson, que intervingu en els esdeveniments amb els soldats del regiment de metralladores, conta que, en trobar-se amb ells els cosacs obriren immediatament foc. Molts obrers caigueren morts. A mi, una bala em travess una cama i fou a allotjar-se a laltra [...] La meua cama inutilitzada i la meua crossa constitueixen, en mi, el record viu de les Jornades de Juliol...


24

En la collisi de la Liteni hi resultaren morts set cosacs i dinou ferits. Els manifestants tingueren sis morts i prop duna vintena de ferits. Ac i all jeien cavalls morts. Possem un testimoni interessant del camp contrari. Averin, aquell mateix banderer que des del mat shavia dedicat a efectuar atacs de guerrilla contra els revoltosos regulars, conta: A les vuit de la nit rebem ordre del general Polovtsiev denviar dues centries amb dos canons lleugers al Palau de Turida... En arribar al pont de la Liteni viu obrers, soldats i mariners armats... Mhi aprop amb el meu destacament de descoberta i els deman que lliuraren les armes, per la meua demanda no fou satisfeta i tota la banda es pos en fuga en direcci al barri de Viborg. Quan em disposava a llenar-me en la seua persecuci, un soldat de baixa estatura es gir cap a mi i em dispar un tret a boca de can, per no fu blanc. Aquest tret fou una espcie de senyal, i de totes bandes sobr un foc de fuselleria desordenat contra nosaltres. De la multitud partiren crits: Els cosacs disparen contra nosaltres! Aix era, en efecte: els cosacs es baixaren dels cavalls i comenaren a disparar; sintent fins i tot posar en acci els canons, per els soldats obriren un foc tan infernal, que els cosacs es veieren obligats a retirar-se i es disseminaren per la ciutat. No s inversemblant que un soldat dispare contra Averin; un oficial de cosacs ms b podia esperar de la multitud de les Jornades de Juliol una bala que no una salutaci. Per sn fora ms versemblants encara els nombrosos testimonis que els primers trets no partiren de la multitud. Un cosac daqueixa mateixa centria declar amb fermesa que els cosacs havien estat agredits a trets des de ledifici de lAudincia, i desprs des dunes quantes cases del carrer de Samursko i en la Liteni. En lrgan oficis dels soviets shi deia que els cosacs, abans darribar al pont de la Liteni, havien estat atacats des duna casa amb foc de metralladora. Lobrer Metelev afirma que quan els soldats efectuaren un registre en aqueixa casa, hi trobaren municions i dues metralladores al domicili dun general, A no t res dinversemblant. Durant la guerra es trobaren en mans de loficialitat no poques armes, adquirides per tots els procediments lcits i illcits. Era massa gran la temptaci de llenar, des de dalt, impunement, una pluja de plom contra la canalla. s veritat que els trets foren fets contra els cosacs. Per la multitud de les jornades de juliol estava convenuda que els contrarevolucionaris disparaven conscientment contra les forces del govern per tal dincitar-les a emprendre una repressi implacable. En la guerra civil, la crueltat i la perfdia de loficialitat, encara ahir totpoderosa, no tingu lmits. En Petrograd abundaven les organitzacions secretes i semisecretes doficials, que gaudien de la protecci de les altes esferes i eren prdigament sostingudes per les mateixes. En la informaci secreta subministrada pel menxevic Liber, quasi un mes abans de les Jornades de Juliol, shi deia que els oficials conspiradors estaven en relacions directes amb sir Buchanan. Potser podien els diplomtics dAnglaterra deixar de preocupar-se del prxim adveniment dun poder fort? Els liberals i els conciliadors cercaven la m dels anarcobolxevics i dels agents alemanys en tots els excessos. Els obrers i els soldats, persuadits que no marxaven equivocats, feien recaure sobre els provocadors patritics les collisions i les vctimes de les Jornades de Juliol. De quina part est la veritat? Els judicis de les masses no sn, clar est, infallibles. Per qui crega que la massa s cega i crdula sequivoca de mig a mig. Quan se sent ferida en el ms viu, percep els fets i fa les seues conjectures fent s de milers dulls i dorelles. Verifica la proba dels rumors en rebutjar uns i acceptar-ne daltres. Quan les versions relatives als moviments de masses sn contradictries, la que ms sapropa a la veritat s sempre la mateixa massa. Per aix s tan estril per a la cincia lobra dels sicofants tipus Hiplit Taine, que, en estudiar els grans moviments


25

populars, ignoren la veu del carrer, recollint atentament les vcues parleries de sal, engendrades per lallament i la por. Els manifestants tornaren a assetjar el Palau de Turida i exigiren una resposta. En el moment en qu arribaven els manifestants de Kronstadt, un grup reclam la presncia de Txernov. Adonant-se de lestat dnim de la multitud, aquest ministre, tan loqua de costum, es limit en aqueixa ocasi a pronunciar un lacnic discurs, en qu allud superficialment a la crisi del poder i, referint-se als cadets, que havien sortit del govern, digu en to de men

Història de la Revolució Russa - marxists.org · No hi ha res que fatigue tant les masses com la...

Documents

Transcript of Història de la Revolució Russa - marxists.org · No hi ha res que fatigue tant les masses com la...