HORITZO 2007

Full informatiu del treball amb suport a les BalearsAny 6 • núm. 8 • gener 2007

a les empresesBonificacions per

• Hi guanya l’empresa, hi guanya la societat 2• La Mesa de treball amb suport atén 898 persones 3• Entrevista a Cristóbal Huguet, conseller de Treball i Formació 4 5• Entrevista a n’Alejandro Santa Maria 6• Nombre de contractacions a l’Administració pública 7• Notícies d’interès 7• Empreses col·laboradores que han contractat persones amb discapacitat 8 9• Normativa 10• Entrevista a Catalina Terrassa, presidenta d’Emaya 11

SUMARI La Mesa de treball amb suport

Experiènciad’un treballador

atén 898 persones

De cada vegada són més els empresaris, i així ho constatam, que entenen que les empreses es

van configurant com la major institució social i el més important motor de canvi i de progrés

de la societat.

No ha d’estranyar, per tant, la creixent sensibilitat que mostren per anar assumint voluntàriament la

responsabilitat derivada dels efectes de la seva activitat sobre: el mercat i la societat, les condicions

laborals, les de seguretat i salut dels treballadors, i sobre el medi ambient i les condicions de desen-

volupament humà, començant per l’entorn més proper. Sense deixar de banda, evidentment, la seva

funció principal, que consisteix a crear i generar beneficis per a ells i els accionistes.

Així, la Responsabilitat Social Empresarial - RSE es va configurant de cada vegada més com un valor

afegit que tant els empresaris com els consumidors tenen molt en compte.

La contractació de persones amb discapacitat està estretament vinculada a aquesta creixent sensi-

bilitat social que expressen els empresaris. Però la contractació de persones amb discapacitat s’ha

de fonamentar en criteris objectius que es basin en les pròpies capacitats de la persona.

Així ho han entès centenars d’empresaris de les Illes Balears que contracten treballadors amb dis-

capacitat i que assenyalen com a elements molt positius:

• El foment d’una imatge social i de lideratge dins el sector que pot esdevenir un model per a altres

empreses del sector, i que el consumidor valora.

• La satisfacció personal que genera contribuir a la inserció de persones amb dificultats d’accés al

mercat laboral i la repercussió que per a aquestes persones té.

• La motivació i el compromís dels treballadors moltes

vegades millora quan esdevenen fonamentals en el suport

a la persona amb discapacitat.

• El compliment de la legislació vigent.

• Els avantatges econòmics, és a dir, incentius econò-

mics (deduccions a les quotes de la Seguretat Social, sub-

vencions per a la contractació, ajuts per adaptar el lloc de

feina) que la legislació estableix per contractar aquestes

persones.

• La rendibilitat dels treballadors amb discapacitat que és

semblant a la de qualsevol persona si es fa una bona ade-

quació del lloc de feina i es donen els suports necessaris.

• La fidelitat a l’empresa dels treballadors i treballadores

amb discapacitat.

• I la repercussió que té, tant per a ells com per a la socie-

tat en general, en la nova manera de veure les persones

amb alguna discapacitat com a persones amb moltes

capacitats.

Editorial

EDITORIAL HI GUANYA L’EMPRESA, HI GUANYA LA SOCIETAT

Horitzó Laboral. Full informatiu del treball amb suport a les Balears

Edita: Mesa per a la inserció laboral de les perso-nes amb discapacitat amb necessitat de suport.

Consell de redacció: Joan Miquel Fiol (Soib), JoanaFuster (S’Institut), Sandra Méndez (ConsellInsular de Menorca), Carlos Lara (Consell Insulard’Eivissa i Formentera), Bernat Calafat(Ajuntament de Palma), Eugènia Crespí (Ifoc -Ajuntament de Calvià), Lurdes Florit (Coordinadora

de Menorca), Fina Pons (amadip.esment), MªMagdalena Vanrell (Aspas), Margalida Cladera(Coordinadora), Tolo Rigo (Intress), Assumpta Tebé(Gira-sol), Jaume Mateu (Gesma), Fernando Oliver(Isla) i Magdalena Amengual (Aproscom).

Redacció i disseny: Inrevés SLL

Impressió: Planogràfica Balear

Dipòsit legal: PM-1773-1997

2

Crè

dit

s

http://treballambsuport.caib.es

La Mesa de treball amb suport atén 898 persones

3

L A MESA DE TREBALL AMB SUPORTATÉN 898 PERSONES

Durant l’any 2006, els programes de la

Mesa de treball amb suport han donat aten-

ció personalitzada a un total de 898 perso-

nes. D’aquestes persones, un total de 424 són

dones, mentre que el nombre d’homes és un poc

superior: són un total de 474.

Pel que fa als trams d’edat dels usuaris dels pro-

grames de treball amb suport, els més joves han

estat els usuaris majoritaris, amb un total de

285 peticions, formulades per persones que

tenen entre 16 anys i 24. Tot seguit se situa el

tram d’edat dels 35 anys als 45, amb un total de

186 persones. Les persones ateses entre els 25

anys i els 29 han estat 162; i 149 les persones

ateses entre els 30 anys i els 34. Finalment, els

majors de quaranta-cinc anys han sumat un total

de 116 casos.

En relació amb el tipus de discapacitat dels

usuaris dels diferents programes, destaca el fet

que un total de 367 persones presenten alguna

discapacitat intel·lectual, mentre que el nombre

de persones amb algun tipus de discapacitat

física ha estat de 132. El nombre de persones

amb algun tipus de discapacitat auditiva ha

estat de 138. També s’han atès 96 casos de

persones amb multidiscapacitat, 90 joves amb

necessitats educatives especials (NEE) i 75

casos relacionats amb trastorn de salut mental.

Pel que fa a les estadístiques laborals, durant el

2006 hi ha hagut un total de 725 contractes,

230 dels quals han estat contractes indefinits.

Pel que fa als contractes sense suport, se n’han

comptabilitzat un total de 74, dels quals 12 han

estat contractes indefinits.

Persones ateses segons sexe

Dones 424 47,2%

Homes 474 52,8%

Total 898 100%

Persones ateses segons edat

16-24 285 31,8%

25-29 162 18,0%

30-34 149 16,6%

35-45 186 20,7%

> 45 116 12,9%

Total 898 100%

Període 2006

Nombre de treballadors 567

Total contractes 745

Contractes indefinits 230

Nombre de treballadors sense suport 58

Contractes sense suport 74

Contractes indefinitssense suport 12

Persones ateses segons tipus de discapacitat

Discapacitat física 132 14,7%

Discapacitatintel·lectual 367 40,9%

Discapacitat auditiva 138 15,4%

Amb trastorn de salut mental 75 8,3%

Joves amb NEE 90 10,0%

Multidiscapacitat 96 10,7%

Total 898 100%


Entrevista

4

“Conscients deles dificultatsque tenen,col·lectius comles persones amb discapacitatreben una especial atencióper part de lesaccions de laConselleria deTreball iFormació”

– Quines línies d’actuació i programes impulsa laConselleria de Treball i Formació cap als col·lec-tius amb discapacitat?

– Un dels objectius de la Conselleria de Treball iFormació és la plena ocupació amb més i millortreball, parant esment en aquells col·lectius quemés dificultats tenen per inserir-se en el mercatde treball. Així doncs, conscients de les dificul-tats que tenen, col·lectius com les persones ambdiscapacitat reben una especial atenció per partde les accions de la Conselleria de Treball iFormació, en concret, i del Govern de les IllesBalears i de la resta de conselleries, en general.Aquesta atenció especial implica una sèrie demesures concretes destinades a facilitar-ne lainserció laboral, entre les quals vull destacar elsitineraris integrats d’inserció i de millora profes-sional personalitzats. A través de diferents enti-tats i associacions especialitzades en la inserciólaboral de persones amb discapacitat, el Serveid’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), dins laseva Xarxa d’Orientació Laboral, disposa d’una

sèrie de punts d’informació i orientació laboral.Allà, personal especialitzat, partint d’una acciódiagnòstica de l’usuari, els ajuda en la progra-mació i posada en marxa de les actuacions mésadients per dur endavant el procés d’inserció imillora professional: informació, orientació, cur-sos de formació, ofertes de feina... A Mallorca hi ha vuit serveis d’orientació especí-fics, un a Menorca i un altre a Eivissa, amb unavintena de punts d’atenció que donen coberturaa tot el territori autonòmic. La Conselleria de Treball i Formació, conscientde la importància que les administracions i lesentitats treballin en el mateix camí i no dupli-quin esforços, forma part del programa “Treballamb suport”. Es tracta d’una metodologia d’a-companyament, guiatge i suport per a personesamb discapacitat per facilitar-los l’adaptació aun lloc de treball de qualsevol empresa. Aquestametodologia de treball pretén que aquestes per-sones optimitzin el procés d’inserció en lesempreses ordinàries. Cal destacar, també, el programa Formació-Integració-Ocupació Pública (FIOP) i la reserva

de places en l’Administració per a persones ambdiscapacitat, desenvolupat per la Conselleriad’Interior; hi ha un programa de contractacióper fer feina a l’Administració autonòmicadurant 6 mesos. Després d’aquest temps, mol-tes d’aquestes persones es mantenen amb uncontracte específic per a persones amb disca-pacitat amb una durada que va d’1 any a 3anys. El FIOP suposa una oportunitat de treba-llar i d’adquirir experiència per poder concursar,després, a una plaça a l’Administració. El 5%de les places que surten a concurs es reservena persones amb discapacitat.

– Quins avantatges i incentius ofereix l’Administracióa l’empresari per a la contractació de persones ambdiscapacitat?

– Continuant amb les mesures que la Conselleriade Treball i Formació i el SOIB tenen per facili-tar la inserció laboral de les persones amb dis-capacitat, cal assenyalar tota una sèrie de sub-vencions i incentius per a la seva contractació.M’estic referint, per exemple, a:

• Incentius i subvencions per a la contractacióindefinida de persones amb discapacitat,per a la conversió de contractes temporalsen indefinits i per adaptar els llocs de tre-ball, o per dotar-los dels mitjans de protec-ció necessaris per evitar accidents laboralsal treballador.

•Ajuts i subvencions per a la transició de tre-balladors de centres especials d’ocupació aempreses en règim d’ocupació normalitzat.

•Subvencions per a projectes empresarials detreballadors amb discapacitat que vulguinconstituir-se en treballadors autònoms.

•Ajuts destinats al foment de la integraciólaboral d’aquestes persones en centres espe-cials d’ocupació a través d’ajuts i subven-cions per crear i per ampliar les places per apersones amb discapacitat i ajudes econò-miques per a reduir els costos econòmicsdels costos salarials. Prop de 500 personesamb discapacitat fan feina als centres espe-cials d’ocupació.

“La Conselleria forma part del programa «Treball amb suport». Es tracta d’una metodologia d’acompanyament, guiatge i suportper facilitar-los l’adaptació a un lloc de treball”

“Dins les mesures que laConselleria i el SOIB tenen per faci-litar la inserció laboral de les per-sones amb discapacitat cal assen-yalar tota una sèrie de subvencions i incentius”

Cristóbal Huguet,Conseller de Treball

i Formació del Govern

de les Illes Balears


ENTREVISTA A CRISTÓBAL HUGUET, CONSELLER DE TREBALL I FORMACIÓ

– Alguns empresaris consideren que si les bonifica-cions fossin un poc més altes i si es conegués millorel perfil del treballador, la inserció de les personesamb discapacitat seria més exitosa. L’Administracióestà treballant per millorar aquestes qüestions?

– Des de la Conselleria de Treball i Formació, a tra-vés del Centre d’Estudis i Programes, hem elaboratun complet estudi sobre les treballadores i els treba-lladors amb discapacitat a les Illes Balears que s’hapresentat recentment. Es tracta del primer estudid’aquestes característiques que es fa a les Illes ipràcticament no hi ha estudis autonòmics i/o nacio-nals que abordin la situació de les persones amb dis-capacitat en relació amb l’ocupació, sí, en canvi, enrelació amb la protecció social o amb la salut.Es tracta de tenir un diagnòstic per saber de quèestem parlant per, així, fer les nostres polítiquesmés adequades. També dirigim projectes que desenvolupem ambdiferents entitats, emmarcats en la iniciativa comu-nitària Equal, adreçades a millorar la inserció socio-laboral de col·lectius amb risc d’exclusió i altresd’específics per a persones amb discapacitat. Enaquest context, per exemple, hem fet ja duesaccions concretes: la “Guia d’adaptació per a dis-capacitats/des en centres de treball de la fusta” il’estudi “Les persones amb discapacitat a Inca”.

– Molts dels treballadors amb discapacitat treballenen grans empreses. Què es podria fer perquè aqueststreballadors tinguessin més presència en petitesempreses? És un repte a assolir?

– Totes les empreses de més de 50 treballadorsestan obligades a reservar un 2% dels llocs de tre-ball per a persones amb discapacitat o a aplicarmesures alternatives com la compra de béns o ser-veis en centres especials d’ocupació. Des del puntde vista del capital humà, la presència de treballa-dors amb capacitat reduïda s’absorbeix millor enplantilles més àmplies, però aquesta situació no hade ser obstacle perquè també un nombre importantde petites empreses donin ocupació a personesamb discapacitat, especialment física. De fet, en elprograma “Treball amb suport” que dirigeix elSOIB, i en el qual el 2006 han participat més de300 empreses, hi ha empreses de grandària moltdiferent. Juntament amb diverses entitats, estemaconseguint passos importants.

– Troba que els empresaris estan suficientment infor-mats sobre els programes de reinserció de personesamb discapacitat al món laboral?

– La informació i les mesures existeixen, però totaacció afegida per conscienciar la societat és conve-

nient. La difusió és important per augmentarles possibilitats de contractació d’aquestcol·lectiu i, des de la Conselleria de Treball iFormació i el SOIB, actuem per a assolir aquestobjectiu. Aquest any, precisament, hem fet unacampanya de difusió i conscienciació amb l’as-sociació UNAC per tal de fomentar la contrac-tació de persones amb síndrome de Down.

– Hi ha hagut una evolució positiva en els darrersanys respecte de la contractació de treballadorsamb discapacitat?

– A l’estudi mencionat anteriorment hi ha unasèrie de dades que crec que posen de manifestquina és la situació.El nombre de persones amb discapacitat ambun grau igual o superior al 33% és de 59.375segons el Centre Base de Minusvàlids. Elsdarrers set anys s’ha passat de 25.250 a59.375.La taxa d’ocupació de la població amb discapa-citat és d’un 30,1% i, encara que és superior ala mitjana estatal (23,9%), dista molt de lataxa d’ocupació de la població en general, quesupera el 57%. No obstant això, les demandesde feina i l’atur registrat a les oficines delServei d’Ocupació han experimentat un continucreixement en els darrers cinc anys. Aixòdemostra una evolució positiva respecte a laincorporació i voluntat d’incorporació de lespersones amb discapacitat en el nostre mercatde treball.Respecte a la contractació, cal dir que dels612 contractes que per a persones amb disca-pacitat es varen registrat l’any 2002 s’ha pas-sat a 1.002 durant l’any 2005, un 63,7% mésde contractes que l’any 2002.

– Què li diria a un empresari que no ha contractatun treballador amb discapacitat?

– Que la discapacitat no és sinònim de mancade capacitat per a treballar, sinó que, a més,aquestes persones, per les seves característi-ques personals, mostren una capacitat i unail·lusió de la qual molts de nosaltres hauríemd’aprendre.

Entrevista

5

“La difusió és important per augmentar les possibilitats de contractació d’aquest col·lectiu ”

“La discapacitatno és sinònim

de manca de capacitat

per a treballar”

Cristóbal Huguet


Alejandro Santa Maria fa 8 anys que treba-lla al poliesportiu de Sant Ferran, on estroba S’Institut de Serveis Socials i

Esportius de Mallorca. El fet de ser una personaamb discapacitat intel·lectual no li va impedirpresentar-se i aprovar, als 33 anys, unes oposi-cions per a una plaça fixa de mosso d’ofici aaquestes instal·lacions depenents del Consell deMallorca. Ara, als 40 anys, veu els seus com-panys com una “gran família”, i ens relata unpoc la seva experiència, com va haver d’estudiarde valent 5 temaris per presentar-se a les oposi-cions, tenint en compte que quan era nin haviarepetit molts de cursos d’EGB. A l’article, ens relata com organitza la seva feinadia a dia, perquè a n’Alejandro li agrada moltl’ordre, una característica que per a ell és fona-mental a l’hora de treballar i per la qual els seucompanys li han posat de mal nom El logístic,diu orgullós. “Som una persona que m’agradal’ordre i donar-li un rendiment a la feina a partirde les eines de què disposem, ja que així el tre-ball surt més ràpid i còmode”, comenta.La seva entrada a l’Administració hauria pogutser encara més prest, ja que la plaça havia desortir el 1983, però finalment quedaren congela-des fins l’any 1998. N’Elvira i en Joan Ferrer, elsseus preparadors laborals, el varen inscriure a lesproves i el varen assessorar en la preparació delstemaris: n’Elvira es va encarregar de dur untemari general (constitució, nocions de català,etc.) i en Joan, dels temaris específics de laplaça de manteniment en una àrea esportiva:pistes, piscines, electricitat, pintura, etc.

Un examen d’oposicions d’igual a igual

En aquest concurs d’oposicions tan sols hi haviauna plaça per a persones amb discapacitat detotes les que s’obriren. Entre els que es varenpresentar a l’examen, n’Alejandro era l’únic quetenia una discapacitat intel·lectual, mentre quela resta eren persones amb discapacitat física.N’Alejandro no va treure la millor nota, però uncurs que havia fet de manteniment a CIPRESanys enrere li va servir per sumar punts a l’exa-men i aconseguir la plaça. Es dóna, a més, la cir-cumstància que n’Alejandro va fer el mateix exa-men que la resta de candidats que no tenien captipus de discapacitat i que optaven a altres pla-ces públiques. Una altra de les casualitats és que anys méstard es varen convocar dues places més a man-teniment per a persones amb discapacitat i hiaccediren alguns dels joves que s’havien pre-sentat al mateix examen que n’Alejandro en elpassat.

A mesura que n’Alejandro anava assumint feines,en Joan, el seu preparador laboral, l’anava visi-tant més poc, prova de l’autonomia del treballa-dor. De fet, n’Alejandro feia un any que no veiaen Joan, i tot ha estat per l’entrevista a HoritzóLaboral.

De tasques administratives a manteniment

Quan, fa 8 anys, n’Alejandro va començar a tre-ballar, va haver de fer de tot a Sant Ferran “desde treballs de manteniment a treballs adminis-tratius: tant havia d’anar a pistes a compondretruis com fer de conserge”.“Era, precisament, una època en què més esrequeria una persona polivalent. Era necessarique hi hagués una persona que pogués atendreel públic perquè ja s’obria la pista al poliespor-tiu. Ell va ser el candidat perfecte”, explica enJoan, que no dubta a qualificar-lo com una per-sona “molt ordenada i oberta que no acaba mailes ganes d’aprendre”.De fet, aquest treballador no s’atura d’apuntar-sea cursos, fins i tot a alguns de no vinculats a laseva professió: “He fet cursos d’informàtica, depiscina, i ara vull fer el curs d’iniciació esporti-va, i el de cap de rang de cambrer”, assegura.De fa vuit anys ençà, que és el temps que fa quetreballa a Sant Ferran, les coses han evolucionat:el poliesportiu compta amb administratius in’Alejandro es dedica més al manteniment:supervisar el magatzem, carregar camions, con-trolar el reg de la pista de futbol; arreglar la xarxadel bàsquet, col·locar bicicletes estàtiques o finsi tot conduir la camioneta de la casa quan fafalta. “Dos dies al dematí he de muntar i prepa-rar les bicicletes estàtiques del pavelló multiu-sos, que tant és per jugar-hi a bàsquet com perfer de gimnàs. Aquest dia també he de muntar elso, és a dir, he de fer un poc de tècnic de soquan ve gent que ha de parlar als alumnes de lesescoles, a la gent gran”, comenta n’Alejandro. AS’Institut es fan contínuament diades escolars ode gent gran que vénen a passar un dematí o uncapvespre a les instal·lacions esportives. Enaquest sentit n’Alejandro ho ha de deixar tot llestperquè pugui transcórrer l’esdeveniment ambnormalitat: “He d’acordonar la zona segons l’ac-tivitat esportiva que s’hi faci, inflar els inflables,muntar les xarxes, preparar xandalls...”.

Relació amb els companys: una família

N’Alejandro no només es relaciona amb els seuscompanys directes de manteniment, un grup desis persones, sinó que s’obre a la resta de perso-nal del poliesportiu: “Arribam a ser com una

Experiència d’un treballador

“Em diuen El Logístic: m’agrada l’ordre”

6

Alejandro Santa Maria


ENTREVISTA A N’ALEJANDRO SANTA MARIA

família. A més del personal fix de direcció i adminis-tració, aquí hi ha empreses subcontractades de segu-retat i neteja i personal d’aquestes empreses que fatant de temps com jo que hi són. És molt familiar. Amés, tenc un caràcter molt obert i em faig amb elscoordinadors de tennis de taula, de tir amb arc, debàdminton i el que faci falta”, somriu.Precisament el que li agrada més de la feina és treba-llar als espais oberts. “No estic tancat a quatre parets.Em moc molt i estic amb els uns i amb els altres”, laqual cosa li permet relacionar-se molt socialment.

Els consells de n’Alejandro a altres persones amb disca-pacitat

Accedir al món laboral per a una persona amb disca-pacitat no és gens fàcil: s’han de rompre molts detabús i pors per part de tots, començant per unmateix. N’Alejandro envia uns consells: “Quedar enre-re i tancar-se no és sa. És important tirar endavantperò també ho és molt que aquesta persona comptiamb el suport d’altres persones”.

Entrevista

“Accedir almón laboral no és gens fàcil: s’han de rompre

molts de tabúsi pors per

part de tots,començant per

un mateix”

Alejandro Santa Maria


Jornades de formació“La comunicació com a eina de feinaen la inserció laboral” és el tema queha centrat les Jornades de formaciódels tècnics de la Mesa durant elsdies 23 i 24 de novembre que hantengut lloc a Son Fuster.

Decret regulador de TASLa Direcció General del Ministeri de Treball i Afers Socialsha elaborat un projecte de reial decret que regula el treballamb suport com a mesura de foment de treball de personesamb discapacitat en el mercat ordinari. Des de la Mesa s’harealitzat un dictamen-proposta a aquest reial decret en elqual s’hi inclouen aportacions que són fruit de l’experiènciade les entitats que treballem amb la metodologia de treballamb suport.

Reforma laboralEl Reial decret llei 5/2006, de 9 de juny, per ala millora del creixement i del treball, regulauna sèrie de canvis per reduir la taxa d’atur decerts col·lectius i fomentar l’estabilitat de lescontractacions. En relació amb la contractacióde persones amb discapacitat, suposa unamillora en les bonificacions del contracte tem-poral de foment d’ocupació i un impuls per al’augment dels contractes indefinits.

Noves incorporacions a la mesaEl mes de febrer donàrem la benvinguda a ISLAi APROSCOM com a membres de la Mesa. Duesentitats que treballen amb persones amb disca-pacitat intel·lectual mitjançant la metodologiade treball amb suport. Seguim amb la línia d’u-nificar esforços i compartir metodologies.

Simposi internacionalEls dies 7, 8 i 9 de març del 2007 vatenir lloc a València el VIII SimposiInternacional de Treball amb Suport.Podeu consultar la pàgina webwww.ecavalencia2007.org, on troba-reu tota la informació relacionadaamb aquest interessant esdeveni-ment.

Accés a l’administració públicaEl BOIB núm. 197 publicat en data 31/12/2005, que regulal’accés i promoció a la funció pública de persones amb disca-pacitat, especifica que un mínim del 0,5% de les placesvacants es reservaran per ser cobertes per persones amb dis-capacitat que tingui origen en retard mental lleu, moderat olímit, o amb sordesa profunda, severa o mitjana prelocutiva,en unes condicions diferenciades a la resta de convocatòries.

NOTÍCIES D’INTERÈS

Del total de 111 persones contractades a les administracions públiques, només 10 són contractes estables.

Contractacions a l’Administració públicaAdministració Tipus de contracte Núm. contractes

MALLORCA Ajuntaments Temporal 28 Indefinit 1

Consells insulars Temporal 18 Indefinit 2 74 contractes, dels

Govern Temporal 3 quals 3 són indefinitsIndefinit 2

Empreses públiques Temporal 3 Indefinit 17

MENORCA Ajuntaments Temporal 12 Indefinit (Interinitat) 1 17 contractes, dels

Consells insulars Temporal 2 quals 1 és per interinitatGovern Temporal 2

EIVISSA I Ajuntaments Temporal 6 20 contractes, delsFORMENTERA Consells insulars Temporal 8 quals 3 són d’interinitat

3 indefinit / 3 interinitat 6

7

Empreses col.laboradores que han contractat persones amb discapacitat

8

ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES• ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT.

OFICINA D’ESTRANGERIA• AGÈNCIA BALEAR DE L’AIGUA I QUALITAT

AMBIENTAL (CONSELLERIA DE MEDIAMBIENT, CAIB)

• AJUNTAMENT D’ALCÚDIA• AJUNTAMENT D’ARTÀ• AJUNTAMENT DE BINISSALEM• AJUNTAMENT DE BÚGER• AJUNTAMENT DE CALVIÀ• AJUNTAMENT DE CAMPANET• AJUNTAMENT DES CASTELL• AJUNTAMENT DE CIUTADELLA• AJUNTAMENT D’ESTELLENCS• AJUNTAMENT DE FELANITX• AJUNTAMENT DE FERRERIES• AJUNTAMENT D’INCA• AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR• AJUNTAMENT DE MANACOR• AJUNTAMENT DE MAÓ• AJUNTAMENT DE MARIA DE LA SALUT• AJUNTAMENT DES MERCADAL• AJUNTAMENT DE MURO• AJUNTAMENT DE PORRERES• AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ• AJUNTAMENT DE SANT LLUÍS• AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA• AJUNTAMENT DE SANTA MARIA• AJUNTAMENT DE SINEU• AUTORITAT PORTUÀRIA• CALVIÀ 2000• CONSELL DE MALLORCA• CONSELL INSULAR D’EIVISSA I FORMENTERA• CONSELL INSULAR DE MENORCA• CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA (CAIB)• CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT (CAIB)• CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA (CAIB)• CONSELLERIA DE SANITAT (CAIB)• EMAYA• EMSER (AJUNTAMENT DE POLLENÇA)• FUNDACIÓ HOSPITAL DE MANACOR• GESMA• HOSPITAL RESIDÈNCIA CAS SERRES• IBANAT• IMFOF• MANCOMUNITAT DEL PLA• PATRONAT MUNICIPAL HOSPITAL GERIÀTRIC

DE CIUTADELLA• S’INSTITUT DE SERVEIS SOCIALS I ESPORTIUS

DE MALLORCA• S’INSTITUT DE SERVEIS SOCIALS I ESPORTIUS DE

MALLORCA: LLAR D’ANCIANS I LA BONANOVA

MANTENIMENT D’EXTERIORS IJARDINERIA

• ISLA VERDE. JARDINERÍA Y SERVICIOS, S. L.• JARDINES Y RIEGOS AZAHAR• JARDINS TRAMUNTANA• MAGATZEM VERD• MIQUEL LLADÓ OLLERS

• PERE I BIEL, S. C.• ROSAS BUENO • TRAGSA

AGRÍCOLES• AGROILLA• CAMP MALLORQUÍ• CAN BEIA PRODUCTES AGROPECUARIS• MAGATZEM VERD• PRODUCTORS MALLORQUINS DE FRUITS SECS• PROMOTORA TURÍSTICA MEDITERRÁNEA, S. A.• SECTOR RURAL, S. L.

HOTELERIA I RESTAURACIÓ• APARTAMENTOS CALA SANTANYÍ• APARTHOTEL BINIMAR• APARTHOTEL PALMERAS PLAYA• APARTHOTEL SAFARI PARK • ARAMARK (CAFETERIA SON DURETA)• AREAS • ASOCIACIÓN HOTELERA• ASSOCIACIÓ HOTELERA COLÒNIA DE SANT

JORDI • CADENA BARCELÓ HOTELS MEDITERRÁNEO• CADENA HOTELES GLOBALES• CADENA MAC HOTELS: COMPLEX TURÍSTIC

BINIVELL PARK• CAFÈ RESTAURANT SANTA EULÀLIA• CAFETERIA MOON• CELLER SA PREMSA• ENYPAN• EURO MAR D’OR• HOTEL ACAPULCO PLAYA. GRUPOTEL• HOTEL ALBATROS• HOTEL ALMIRANTE FERRAGUT• HOTEL ARABELLA• HOTEL BELLVEDERE• HOTEL CALA’N BOSCH• HOTEL CALA VINYES• HOTEL CANYAMEL PARK• HOTEL EDEN PLAYA• HOTEL EUROPA PLAYA MARINA• HOTEL HAMILTON• HOTEL HONOLULÚ• HOTEL ILLA D’OR• HOTEL LA RESIDENCIA (DEIÀ)• HOTEL LAGO CENTER• HOTEL LAGOMONTE• HOTEL LANCASTER• HOTEL LEMAR• HOTEL LINDA. HOTETUR• HOTEL MARDAVALL• HOTEL MIMOSA• HOTEL PALMANOVA • HOTEL PALMIRA• HOTEL PLAYA PARK (RIU)• HOTEL PUEBLO MENORCA• HOTEL RESIDENCIAL VORANOVA• HOTEL SA COMA PLAYA• HOTEL SANTA LUCIA• HOTEL SOL ANTILLAS BARBADOS

• HOTEL SOL GUADALUPE• HOTEL SUNWING CALA BONA• HOTEL VIVA BAHIA• HOTEL VIVA BLUE• HOTEL VIVA CALA MESQUIDA• HOTEL VIVA GOLF• HOTEL VIVA MALLORCA• HOTEL VIVA PALMANOVA• HOTEL VIVA TRÓPIC• HOTELES GAVIMAR• HOTELES MAC-TRIAUNO• HOTELS VIVA GARDEN• HOTETUR• INTUROTEL• IR HOTELES• MALLORCA MARRIOT• MARINA HOTELS• MCDONALD’S PALMA NOVA• MCDONALD’S AEROPORT• MCDONALD’S PLAÇA JOAN CARLES I• RESTAURANT CAN ARABÍ• RESTAURANT EL MIRADOR• RESTAURANTE LA YAYA • RESTAURANTE SKALOP• ROYAL CALA D’OR• SODEXHO• SUN CLUB EL DORADO• TELEPIZZA

INDÚSTRIA• ALMENDRAS CAPÓ• ALUMINCA• ASERRADERO CAN JUST• AUTHEX, S. A. LABORATORIOS• AUTOMÒBILS PETRA• BUADES, S. A.• CARPINTERÍA LUANCO• CARPINTERÍA RIERA BAUZÀ, S. L.• CARPINTERÍA Y ACABADOS ES MERCADAL, S. L.• CASASNOVAS PONS, S. L.• DESCAFÓN• EINES DE MALLORCA• EMBUTIDOS MANJÓN• ESPECIAS CRESPÍ• FARMACIA TUR VIÑAS• FUSTERIA GERMANS MATEU• GRUCAMA. GRUAS Y CARRETILLAS DE

MALLORCA• GRUPO TOLEDO• INGRAMA• ISMA PRIMA• JAIME PONS, S. L.• LBC - LABORATORIO BALEAR PARA LA CALIDAD• METALISTERÍA YUNKE• MUNDIFOREST• PERFUMERÍA ROVER, S. L.• RAVANETTO, S. L.• SAITON ARMARIOS• SILLAS MENORCA, S. L.• SQUARZIA, TARTAS DE AUTOR• TALLER TOLO ENSENYAT


EMPRESES COL.LABORADORES QUE HAN CONTRACTATPERSONES AMB DISCAPACITAT 2005-2006

Empreses col.laboradores que han contractat persones amb discapacitat

9

• TECNOTEXTIL. BORDADOS COMPUTERIZA-DOS, S. L.

• TORRENT, S. L.

GRANS SUPERFÍCIES,COMERÇOS I SUPERMERCATS

• ALCAMPO• ANTONY’S LEATHER• BALEAR DE UNIFORMES• BARCELÓ, S. A.• CAPRABO FELANITX• CAPRABO POLLENÇA• CAPRABO SA COMA• CARREFOUR COLL D’EN REBASSA• CARREFOUR PORTO PI• COMERCIAL VERA• CONFORAMA• COOPERATIVA DE SAN CRISPÍN • DISTRIBUCIONS MERCAT• EL CORTE INGLÉS• EL CORTE INGLÉS. SUPERMERCAT• EROSKI CENTER SYP• EROSKI CENTER SYP MOLINS• EROSKI CENTER SYP SOMETIMES• EROSKI CENTER SYP BONAIRE• EROSKI CENTER SYP CALA ESTÀNCIA• EROSKI CENTER SYP INCA• EROSKI CENTER SYP LOCOSUP• EROSKI CENTER SYP MERCAT NOU• EROSKI CENTER SYP PAU PIFERRER• EROSKI CENTER SYP PORTITXOL• EROSKI CENTER SYP SON MOIX• EROSKI CENTER SYP CENTRE DE FORMACIÓ• EROSKI FRUTERÍA MERCAPALMA• FERRETERIA C’AN JANER• FERRETERIA CALVIÀ• FERRETERIA KOMPÁS• FORD INCA• HIPERCENTRO• HIPERCENTRO EIVISSA• HIPERCENTRO FELANITX• HIPERCENTRO MANACOR• LA GRAN OPORTUNIDAD• LEROY MERLIN• LOGI-FRUIT• MARCOS Y MOLDURAS SAMPOL• ROLDAN• SUPER APROP CALA FIGUERA• SUPERMERCATS BIP-BIP• SUPERMERCATS TUTA 2000• SYP CALA D’OR• SYP CAMPOS• SYP CONSUM• SYP CONSUM DISTRIBUCIONS MERCAT, S. A.• SYP EROSKI• SYP EROSKI SANTA PONÇA• SYP EROSKI MÀGIC• SYP EROSKI MANACOR• SYP PORTOCOLOM• SYP SANTANYÍ

CONSTRUCCIÓ• AMER E HIJOS• BAHIA COLOR PINTURAS• COEXA• COMASA• CONSTRUCCIONES ESTELRICH• GRUPO LLABRÉS FELIU • CONSTRUCCIONES LLABRÉS FELIU

• CONSTRUCCIONES MELCHOR MASCARÓ• COSTRUCCIONS LLULL SASTRE• DURAN. MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ• MAN• PREFABRICADOS MANERA• TABICOR• TEJAR BALEAR

BUGADERIES• LAVANDERÍA AMALIA• NETTO• RENTADURIA MÉS BLANCA

NETEJA I MANTENIMENT• BALIMSA. BALEARES DE LIMPIEZA, S. A.• BRILLO, S. A.• CESPA• CONDOR• ES TALLER• ISS• ISS. EUROPEAN CLEANING SYSTEM, S. A.• JMB LIMPIEZAS, S. L.• JUAN Y PEDRO. AUTORENTAT• KLÜH LINAER, S. L.• LIMPIEZAS EL BRILLO BALEAR, S. A.• LIREBA. LIMPIEZAS Y REFORMAS DE BALEARES• MANTELNOR OUTSOURCING• RENTOKIL INITIAL• ROIG. OBRES, SERVEIS I MEDI AMBIENT• TOP CLEAN BALEARES

SERVEIS• ÁNGEL 24, S. L.• ANTONIA SERVER MAS• ASTRAGÉS• AUTOMATISMOS ELENA• AVIS• BEXTER• CLÍNICA JUANEDA• CONTENEDORES LLUCMAJOR• EASY JET• ECONAR• ESCALA, TALLER DE MAQUETES• ESCULL, PROJECTES EDUCATIUS• EULEN SEGURIDAD• FITA 2020• FUNDACIÓ HOSPITAL SON LLÀTZER• FUTURA• GESBA• GLOBALIA ACTIVOS INMOBILIARIOS, S. A. • GRAUS• INTRESS• JUMBOTOURS ESPAÑA, S. L. U.• KARTA• LIMP-TOT• LOGISTIC DATA PROCESS, S. L.• MALLORCA PUBLICIDAD DIRECTA • MANPOWER• MARINELAND• MARKETING DIRECCIÓN Y ESTRATEGIA (MDE)• ONCE• OPEL INCA CENTRO AUTO• PELUQUERÍA LLABRÉS• PELUQUERÍA Mª JOSÉ• PELUQUERÍA MARI• PERFUMERÍAS TIN-TIN• PROSEGUR• PUBLICITAT DIRECTA• RENAULT MOTORISA TRUCKS• RENT A CAR MEDITERRÁNEO

• RESIDÈNCIA DE GENT GRAN “SA NOSTRA”• RESIDÈNCIA FONTSANA• ROMANTIC MEDITERRANEAN SHOW CASE,

S. L.• “SA NOSTRA”, CAIXA DE BALEARS• SERVEIS BALEARS DE TELEVISIÓ• SODEXHO• SOIB MANACOR• TIRME• TRABLISA• TUI• VIAJES BARCELÓ

DISTRIBUCIONS I TRANSPORT• DISTRIBUCIONS ANDREU BENEJAM • DISTRIBUCIONS GONYALONS• DISTRIBUCIONS LLEVANT• DISTRIBUCIONS MERCAT• DISTRIBUCIONS TONI AMETLLER • DISTRIBUIDORA PALMER, S. A.• DISTRIBUÏDORA ROTGER• EASY JET• INEUROPA• INEUROPA HANDLING MENORCA UTE• GLOBALIA AIR EUROPA• NEWCO• SPANAIR• TRANSPORTE SANITARIO PROGRAMADO• VIAJES IBEROJET

ONG• ASPANADIF• CARITAS • CREU ROJA D’ALAIOR • FUNDACIÓ DEIXALLES• ORFEÓ MAONÈS• SERVEIS AMBIENTALS DE MESTRALS, S. L.

ESCOLETES INFANTILS• ESCOLETA D’ESTIU ESTELLENCS• ESCOLETA SANT PAU• SOL I LLUNA

CENTRES ESPORTIUS I D’OCI• ASPRO OCIO, S. A.• CENTRO DE EQUITACIÓN SON GUAL • CLUB NÀUTIC CA’N PASTILLA• DECATHLON• FUNDACIÓ REIAL MALLORCA• FUNDACIÓ UNIVERSITAT-EMPRESA • ILLES CENTRE FITNESS• MALLORCA TENIS CLUB• NOVA SPORT• REAL GOLF BENDINAT

SERVEIS ADMINISTRATIUS• CENTRE D’ENSENYANÇA PROFESSORAT

D’INCA• FORTUNY I ASSOCIATS. DESPATX LABORAL,

JURÍDIC I COMPTABLE• ITEM

PANIFICADORES I PASTISSERIES

• BOLLERIA Y PANADERÍA MARUJA, S. L.• FRIMAR PANADEROS• HISPAN - PAN HISPANO, S. A.• PASTISSERIA CA’N POMAR• PASTISSERIA LA GLÒRIA• QUELY


Normativa

10

Per acollir-se a aquesta normativa

és requisit imprescin-dible que la persona

amb discapacitatacrediti el correspo-nent percentatge de

minusvalidesa no inferior al 33%

expedit per l’òrgancompetent.

NORMATIVAContractació de persones amb discapacitat al mercat de treball ordinari


*Paràlisi cerebral, malaltiamental, discapacitat intel·lec-tual o discapacitat física/sen-

sorial igual o superior al 65%.

CONTRACTES INCENTIVATS

Contracte indefinit

Contracte: mínim 3 anys.Subvenció: 3.907 € jornada completa (reduït proporcio-nalment en cas de jornada a temps parcial).Bonificació de la quota empresarial de la Seguretat Socialde 375 €/mes (4.500 €/any) durant la vigència del con-tracte. Si el treballador és dona la bonificació serà de445,83 €/mes (5.350 €/any); si té més de 45 anys labonificació serà de 475 €/mes (5.700 €/any).En cas de discapacitat severa* la bonificació serà de 425€/mes (5.100 €/any). Si el treballador és dona la bonifica-ció serà de 495,83 €/mes (5.950 €/any); si té més de 45anys la bonificació serà de 525 €/mes (6.300 €/any).Subvenció: fins a 901,52 euros per a adaptació del llocde treball, per a dotació de mitjans de protecció personali/o per a eliminació de barreres arquitectòniques.Requisits: treballadors que en els 24 mesos anteriors nohaguessin estat d'alta en la mateixa empresa o grup d'em-preses amb un contracte indefinit. Treballadors que en elsdarrers 3 mesos haguessin estat d'alta en una altra empre-sa amb un contracte indefinit excepte que la baixa siguiper acomiadament reconegut o declarat improcedent.RD 1451/1983, de 4 de maig (BOE 4 de juny), i del RD llei 5/2006,de 9 de juny (BOE 14 de juny).Tramitació d’aquests ajuts i bonificacions a través de la Conselleriade Treball i Formació del Govern de les Illes Balears, segonsResolució del conseller de Treball i Formació, de 8 de juny de 2006(BOIB 19 de juny).

Contracte temporal de foment de l’ocupació

Contracte: mínim 12 mesos; màxim 3 anys (fins a duespròrrogues posteriors de 12 mesos com a mínim).Bonificació de la quota empresarial de la Seguretat Socialde 291,66 €/mes (3.500 €/any) durant la vigència delcontracte. Si el treballador és dona o té més de 45 anysla bonificació serà de 341,66 €/mes (4.100 €/any).En cas de discapacitat severa* la bonificació serà de 341,66€/mes (4.100 €/any). Si el treballador és dona o té més de45 anys la bonificació serà de 391,66 €/mes (4.700 €/any).Requisits: Treballadors que en els 24 mesos anteriors nohaguessin estat d'alta en la mateixa empresa o grupd'empreses amb un contracte indefinit. Treballadors queen els darrers 3 mesos haguessin estat d'alta en una altraempresa amb un contracte indefinit excepte que la baixasigui per acomiadament reconegut o declarat improce-dent. No podran fer aquest tipus de contractes empresesque en els 12 mesos anteriors haguessin extingit con-tractes indefinits per acomiadament reconegut o declaratimprocedent o col.lectiu.Subvenció: fins a 901,52 € per a adaptació del lloc de tre-ball, per a dotació de mitjans de protecció personal i/o pera eliminació de barreres arquitectòniques, sempre que ladurada del contracte no sigui inferior a 12 mesos.RD llei 5/2006, de 9 de juny (BOE 14 de juny), Llei 12/2001, de 9de juliol (BOE 10 de juliol) i Llei 24/2001, de 27 de desembre (BOE31 de desembre).Possibilitats d'acollir-se als beneficis del contracte indefinit esta-blerts en el RD 1451/1983, de 4 de maig (BOE 4 de juny) i en el RDllei 5/2006, de 9 de juny (BOE 14 de juny). En el supòsit que no estransformi en indefinit, el treballador té el dret de percebre una com-pensació econòmica equivalent a 12 dies de salari per any de serveio la seva part proporcional.

Contracte per a la formació

Jornada: sencera. Com a mínim, 15% de la jornada deformació teòrica.

Contracte: mínim 6 mesos; màxim a 2 o 3-4 anys (segonsconveni col·lectiu). Fins a dues pròrrogues posteriors de6 mesos com a mínim.Treballadors: sense límit d’edat. No computa com a tre-ballador contractat en formació.Reducció del 50% de la quota empresarial de laSeguretat Social.Subvenció: fins a 901,52 euros per a adaptació del llocde treball, per a dotació de mitjans de protecció personali/o per a eliminació de barreres arquitectòniques, sempreque la durada del contracte no sigui inferior a 12 mesos.Altres consideracions: a) La persona contractada no computa per determinar ellímit màxim de contractes que pot realitzar l’empresa. b) Els beneficiaris de la pensió no contributiva d’invali-desa recuperaran automàticament la dita pensió quanse’ls extingeixi el contracte. c) Quan la minusvalidesa sigui psíquica, la formació teò-rica es podrà substituir, totalment o parcialment, ambinforme previ dels equips multiprofessionals de valoraciócorresponents, per realització de procediments de reha-bilitació o ajustament personal i social a un centre derehabilitació psicosocial o sociolaboral.(Llei 63/1997. Llei 12/2001. RD 488/1998. O 14/07/1998. RD170/2004). Possibilitats d’acollir-se als beneficis del contracte indefinit esta-blerts en el RD 1451/1983, de 4 de maig (BOE 4 de juny) i en el RDllei 5/2006, de 9 de juny (BOE 14 de juny).

Contractes d’interinitat de persones amb dis-capacitat per substituir treballadors tambéamb discapacitat que estiguin en suspensiódel treball per incapacitat temporal

Es contracta una persona amb discapacitat inscrita a l’a-tur per substituir un treballador amb discapacitat que tin-gui el contracte de treball suspès per incapacitat temporal.Bonificació: del 100% de la quota empresarial de laSeguretat Social, incloses les d’accident de treball i lesde malaltia professional, i en les aportacions empresa-rials de les quotes de recaptació conjunta.Llei 45/2002, de 12 de desembre.

COMPATIBILITAT TREBALL I PENSIONS

Llei 8/2005, de 6 de juny, per compatibilitzar les pensions d’invali-desa no contributives amb el treball remunerat. Les persones queamb anterioritat a l’inici d’una feina cobrin una pensió d’invalidesano contributiva, durant els quatre anys següents de l’inici del treball,podran compatibilitzar la paga amb el salari sempre que la sumad’ambdues coses no superi, en còmput anual, l’import també anualde 5.637,60 €. Si s’excedeix aquesta quantia, es reduirà l’import dela pensió en el 50% de l’excés, sense que superi la quantitat de8.431,33 €. Aquestes quantitats límit es calculen a partir de l’indi-cador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) vigent a cadamoment.

RESERVA DE LLOCS DE TREBALL

RD 1451/1983, de l’11 de maig: regula l’art. 38.1 de la Llei13/1982, de 7 d’abril, que dicta que les empreses públiques i priva-des amb 50 treballadors o més han de comptar, com a mínim, ambun 2% de treballadors amb discapacitat.Llei 53/2003, de 10 de desembre, sobre l’accés a l’Administraciópública de les persones amb discapacitat. En les ofertes d’ocupaciópública es reservarà una quota no inferior al 5% de les vacants perser cobertes entre persones amb discapacitat, de manera que, pro-gressivament, s’arribi al 2% respecte al total de treballadors del’Administració de l’Estat.

Entrevista

ENTREVISTA A CATALINA TERRASSA, PRESIDENTA D’EMAYA

11

– Quina experiència extreu Emaya, com a empresapública, del fet de contractar personal amb disca-pacitat?

– L’experiència no pot ser més que gratificant jaque, segons han confirmat els seus immediatssuperiors, dels quals depenen laboralment, s’hanadaptat magníficament al lloc de treball assignataixí com a l’entorn personal que els envolta rea-litzant una labor molt eficaç que es reflecteix enles ganes de treballar i servir a l’empresa. Lamajoria d’aquests treballadors han realitzat laseva labor en el servei de neteja de l’Àrea deMedi Ambient d’Emaya. He de destacar que elseu treball ha estat i és altament efectiu, no pre-senta cap tipus de problemes i atenen amb eficà-cia totes les recomanacions i suggeriments quese’ls plantegen en la millora i optimització delseu treball diari.

– És un exemple a seguir per altres entitats públiques?

– Indubtablement és un exemple a seguir i a Emayaestem molt satisfets amb la labor d’aquestespersones.

– Quin compromís té Emaya de seguir apostat peraquesta política d’inserció laboral d’aquest col·lectiu?

– Des d’Emaya, com no podia ser d’altra mane-ra, sempre hem apostat i així ho seguirem fent,per facilitar l’entrada en el món laboral a perso-nes que presenten determinades minusvalidesesfísiques i psíquiques i que de cap manera sónobstacle per a l’execució de determinats treballsque diàriament es realitzen en aquesta empresamunicipal. També he de destacar la intensacol·laboració que obtenim dels monitors d’a-quests al·lots qui, al mateix temps que els con-trolen i cuiden, ens ensenyen com són i comactuen perquè nosaltres també ens enriquim.Emaya sempre ha estat oberta a acollir aquestespersones i a contribuir al seu desenvolupamentpersonal i professional, ja que aquestes personesmereixen tot el nostre respecte, admiració iajuda laboral.

– Quina valoració fa Emaya respecte del treball i elgrau d’eficàcia de la feina feta pels treballadorsamb discapacitat?

– En aquesta qüestió, crida poderosament l’aten-ció com són de disciplinats, correctes i atents, il’enorme interès que tenen aquestes persones aaprendre. A l’Àrea de Medi Ambient es trobentreballant en labors de neteja, sempre acom-panyats per un peó que els orienta. No obstantaixò, més d’algun ja treballa tot sol, ja que ésimpressionant observar amb quina diligència,eficàcia i professionalitat realitzen el seu treball

diàriament. Són persones que gaudeixen realit-zant el que se’ls encomana i que sempre estandisposats a treballar on se’ls indiqui. A Emayaestem encantats amb la professionalitat i el bonquefer laboral d’aquestes persones.

– Com són les relacions socials d’aquests treballa-dors amb altres companys de feina? Han realitzatalgun tipus d’enquesta?

– Una de les característiques d’aquests al·lots ésla rapidesa amb la qual s’adapten al seu entornlaboral i professional. La relació amb els altrescompanys és simple i planament immillorable, iprova d’això és l’alt grau d’acceptació que tenenaquestes persones entre els treballadorsd’Emaya. Hi ha un altre punt que no m’agradariadeixar escapar i aprofito l’entrevista per a testifi-car-lo: en la relació que es produeix entre ells iels seus companys hi guanya tothom, ja que elstreballadors han confessat que aprenen a conèi-xer i a valorar-los tal com són, amb les seves vir-tuts i defectes i això, innegablement, ens bene-ficia a tots.

– Què els diria a les empreses privades perquè s’a-nimin a contractar aquests treballadors? Per exem-ple, què els diria perquè les empreses en generalvegin que contractar-los no significa deixar debanda l’aspecte qualitatiu d’aquests llocs de feina?

– L’única cosa que li puc assegurar és que veientcom treballen, com actuen i com se’n desfan ésun orgull per a una empresa com Emaya dispo-sar d’aquests treballadors que fan la seva labortan bé com poden i que sempre estan disposatsa ajudar els seus companys. Que si recomanariala contractació d’aquests treballadors? Òbvia-ment la meva resposta és afirmativa perquè nonomés contribuïm al desenvolupament personal iprofessional d’aquestes persones sinó que, almateix temps, ens enriquim tots amb la sevapresència.

– Pensau que en el futur les perspectives de con-tractar treballadors amb discapacitat augmentarà?Si és així, quines pautes s’han de fer tant per partde l’Administració pública com l’empresa privadaperquè aquest augment es produeixi?

– La contractació de persones amb minusvalide-ses físiques o psíquiques ha d’anar en augmenttant a l’empresa pública com a la privada, ja quetenen tot el dret del món a formar-se i llaurar-seun futur professional, i nosaltres tenim l’inexcu-sable deure de contribuir decididament a aques-ta formació. Una minusvalidesa tan sols és això,res més, i aquestes persones tenen les seves prò-pies capacitats professionals que han de servalorades i aprofitades.


La col.laboració d’Emaya amb el programa Palma Segle XXI ha propiciat, per exemple al 2006, la contracta-ció temporal de 6 persones amb discapacitat psíquica durant 6 mesos, com també 2 persones en pràctiques.

Catalina Terrassa,Presidenta d’Emaya

C/ de’n Bosc, 1. 07002 PalmaTel.: 971 71 16 27 / Fax: 971 72 23 32

[email protected]

Av. de Palma de Mallorca, 1 A07760 Ciutadella (Menorca)

Tel.: 971 481 447 / Fax: 971 484 [email protected]

C/ de Costa Rica, 23. 07014 PalmaTel.: 971 45 81 50 / Fax: 971 28 07 86

[email protected]

C/ de la Vinyassa, 12 C, baixos. 07005 PalmaTel.: 971 77 12 29 / Fax: 971 46 02 76

[email protected]

Gestió Sanitària de MallorcaC/ del Camí de Jesús, núm. 40

07010 PalmaTel.: 971 21 21 25

CENTRE DE FORMACIÓOCUPACIONAL MIGJORN

Ctra. de Campos, km 0. 07620 LlucmajorTel.: 971 66 08 37 / Fax: 971 66 90 38

[email protected]

C/ es Canyat, s/n. 07500 ManacorTel.: 971 55 26 25 / 618 29 84 54

[email protected]

Av. de Gabriel Alomar i Villalonga, 18, 1rTel.: 971 22 59 77 / Fax: 971 22 59 54

[email protected]

C/ del General Riera, 67. 07010 PalmaTel.: 971 76 15 63 / 33 25

Fax: 971 76 04 75

Pl. de la Biosfera, 5. 07703 MaóTel.: 971 35 62 46

[email protected]

C/ del Gremi de Teixidors, 3807009 Palma

Tel.: 971 17 63 00

Av. d’Espanya, 49. 07800 EivissaTel.: 971 19 59 00Fax: 971 19 59 11

C/ de Gabriel Carbonell, 105. 07008 Palma Tel.: 971 76 00 10 / Fax 971 76 37 51

[email protected]

C/ de Lope de Vega, 1. 07013 Palma Tel./fax: 971 285 123

[email protected]://www.gira-sol.com

C/ na Boira, 2. 07181 Palmanova - CalviàTel.: 971 13 46 13

[email protected]

HORITZO 2007

Documents

Transcript of HORITZO 2007