HUMEHUMEL’empirismeL’empirisme

Autors: Eva Cantero, Oscar Reyes i Autors: Eva Cantero, Oscar Reyes i José Carlos Juan 2º AJosé Carlos Juan 2º A

ÍNDEXÍNDEX

1.1. CARACTERÍSTIQUES DE CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPIRISME.L’EMPIRISME.

2.2. DAVID HUMEDAVID HUME2.1 EL CONEIXEMENT2.1 EL CONEIXEMENT

2.2 CRÍTICA A LA METAFÍSICA 2.2 CRÍTICA A LA METAFÍSICA 2.3 L’EMOTIVISME MORAL2.3 L’EMOTIVISME MORAL 2.4 LA SOCIETAT2.4 LA SOCIETAT

1. CARACTERÍSTIQUES DE 1. CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPIRISMEL’EMPIRISME

Moviment dels segles XVII i XVIII. Moviment dels segles XVII i XVIII. Neix a Gran Bretanya Neix a Gran Bretanya Objectiu: tornar a la filosofía, l’enteniment anterior de Objectiu: tornar a la filosofía, l’enteniment anterior de

la seva aliança amb la teología.la seva aliança amb la teología. Empirisme, prové de “empeiría” (grec)Empirisme, prové de “empeiría” (grec) Filosofía empirista: tota teoría filosòfica que considera Filosofía empirista: tota teoría filosòfica que considera

els sentits adequats per al coneixement. els sentits adequats per al coneixement. Autors importants: Locke, Berkeley y HumeAutors importants: Locke, Berkeley y Hume L’empirisme es contrari al racionalisme ( el qual pretèn L’empirisme es contrari al racionalisme ( el qual pretèn

donar a l’esperit lleis i proposa una realitat fora de donar a l’esperit lleis i proposa una realitat fora de l’abast dels sentits)l’abast dels sentits)

El racionalisme proposa com a mètode el deductiu El racionalisme proposa com a mètode el deductiu ( matemàtica) metre que l’empirisme proposa el ( matemàtica) metre que l’empirisme proposa el mètode inductiu ( ciència empírica)mètode inductiu ( ciència empírica)

Els empiristes neguen qualsevol coneixement o Els empiristes neguen qualsevol coneixement o principi innat i afirmen que les idees són producte principi innat i afirmen que les idees són producte de l’experiència.de l’experiència.

Es neguen qualsevol realitat que no es deixi Es neguen qualsevol realitat que no es deixi comprobarcomprobar

L’experiència dona validesa i límit al L’experiència dona validesa i límit al coneixement.coneixement.

Els instruments humans per a conèixer són Els instruments humans per a conèixer són considerats imperfectes i limitats pero recalca la considerats imperfectes i limitats pero recalca la necessitat de fer-ne ús. necessitat de fer-ne ús.

L’empirisme pren com a model la ciència natural.L’empirisme pren com a model la ciència natural.

L’empirisme dona suport als ideals estètics i polítics L’empirisme dona suport als ideals estètics i polítics de la il·lustració.de la il·lustració.

El naixement de l’empirisme a G.B. es dona gràcies El naixement de l’empirisme a G.B. es dona gràcies a al bona situació que hi havia ( política i a al bona situació que hi havia ( política i econòmica)econòmica)

Anglaterra va experimentar un gran progrés científic Anglaterra va experimentar un gran progrés científic i econòmici econòmic

Es van desenvolupar les ciències històriques i Es van desenvolupar les ciències històriques i jurídiques gràcies a “Història d’Anglaterra” escrita jurídiques gràcies a “Història d’Anglaterra” escrita per Hume. per Hume.

DAVID HUMEDAVID HUME Hume viu en una època de profundes Hume viu en una època de profundes

transformacions. transformacions. Objectiu de Hume: explicar i adequar-se al nou Objectiu de Hume: explicar i adequar-se al nou

món.món. La nova ciència i la tecnología posen en dubte els La nova ciència i la tecnología posen en dubte els

fonaments del coneixement humà.fonaments del coneixement humà. Nous fonaments: la experimentació i la constatació Nous fonaments: la experimentació i la constatació

empírica.empírica.

2.1 El Coneixement2.1 El Coneixement Hume agafa ítems sobretot de Berkeley.Hume agafa ítems sobretot de Berkeley. Hume s’ha arribat a catalogar com escèptic.Hume s’ha arribat a catalogar com escèptic. L’any 1748 Hume publica “ Enquiry” on analitza L’any 1748 Hume publica “ Enquiry” on analitza

l’enteniment humà i descriu d’on ve el nostre l’enteniment humà i descriu d’on ve el nostre coneixement coneixement

““Tractat de la natura humana”. Hume parla de la Tractat de la natura humana”. Hume parla de la importància d’estudiar la natura humana per poder importància d’estudiar la natura humana per poder desenvolupar la ciència desenvolupar la ciència

Major coneixement de la natura equival a un Major coneixement de la natura equival a un avanç en altres sabers.avanç en altres sabers.

Hume es proposa desenvolupar l’estudi del Hume es proposa desenvolupar l’estudi del coneixement humà. coneixement humà.

Les dades de la nostra ment ( idees) provenen de Les dades de la nostra ment ( idees) provenen de l’experiència que es considera única font de l’experiència que es considera única font de coneixement. coneixement.

Percepció: tota dada o contingut de la nostra ment. Percepció: tota dada o contingut de la nostra ment. Tot el que podem desitjar, sentir o imaginar són Tot el que podem desitjar, sentir o imaginar són

percepcions. percepcions. Impressions: son les percepcions o dades de Impressions: son les percepcions o dades de

l’experiència que es presenten amb més força i l’experiència que es presenten amb més força i vivaçitat.vivaçitat.

Idees: un altre tipus de percepció que són copies Idees: un altre tipus de percepció que són copies mentals de impresions anteriors.mentals de impresions anteriors.

Les impressions són l’origen de les nostres ideesLes impressions són l’origen de les nostres idees Hume divideix les percepcions en simples i Hume divideix les percepcions en simples i

complexes a les quals els hi corresponen idees complexes a les quals els hi corresponen idees també dividides en simples i complexestambé dividides en simples i complexes

Una idea simple sempre serà més perfecta que una Una idea simple sempre serà més perfecta que una complexacomplexa

Hume divideix les impressions en: de sensació i de Hume divideix les impressions en: de sensació i de reflexió reflexió

Per formar idees complexes cal la unió entre idees Per formar idees complexes cal la unió entre idees simples.simples.

Lleis associatives ( semblança, continuitat, relació Lleis associatives ( semblança, continuitat, relació causa-efecte)causa-efecte)

Hume redueix les operacions del coneixement humà Hume redueix les operacions del coneixement humà a dos principis: a dos principis:

relacions de idees ( idees autològiques )relacions de idees ( idees autològiques )

i qüestions de fet ( no hi ha demostració inmediata i qüestions de fet ( no hi ha demostració inmediata sino una prova) sino una prova)

2.2 Crítica a la metafísica2.2 Crítica a la metafísica

Concepte de causalitat: es l’evidència d’un món Concepte de causalitat: es l’evidència d’un món ordenat per Déuordenat per Déu

Era necessària la relació entre causa i efecte per Era necessària la relació entre causa i efecte per explicar la realitatexplicar la realitat

La relació de causa-efecte només la podrem La relació de causa-efecte només la podrem conèixer a través de l’experiència, mai pel conèixer a través de l’experiència, mai pel raonament o la deducció.raonament o la deducció.

Per Hume, la causalitat es redueix a una associació Per Hume, la causalitat es redueix a una associació d’idees basada en l’habit, i en la creença.d’idees basada en l’habit, i en la creença.

Per a Hume, el concepte de substància es un Per a Hume, el concepte de substància es un concepte buit.concepte buit.

La idea de la substància corporal la interpretem La idea de la substància corporal la interpretem com una idea complexa.com una idea complexa.

La idea del jo, la substància pensant cartesiana, La idea del jo, la substància pensant cartesiana, sería un exemple de com interpretem la substància sería un exemple de com interpretem la substància corporal.corporal.

Es una idea de la imaginació per donar unitat a un Es una idea de la imaginació per donar unitat a un conjunt de continguts perceptius que se conjunt de continguts perceptius que se succeeixen continuament.succeeixen continuament.

Així, no podem afirmar l’existència de Deu. Ell Així, no podem afirmar l’existència de Deu. Ell està més enllà, i no podem establir cap connexió està més enllà, i no podem establir cap connexió demostrativa.demostrativa.

L’escepticisme moderat és una limitació del nostre L’escepticisme moderat és una limitació del nostre coneixement.coneixement.

Així, Hume adopta una posició escèptica en no Així, Hume adopta una posició escèptica en no admetre la possibilitat de conèixer les coses ni les admetre la possibilitat de conèixer les coses ni les seves causes.seves causes.

Aquest escepticisme, és moderat perque malgrat el Aquest escepticisme, és moderat perque malgrat el resultat de la investigació, a la pràctica segueix resultat de la investigació, a la pràctica segueix igual.igual.

L’escepticisme de Hume rebujta frontalment la L’escepticisme de Hume rebujta frontalment la metafísicametafísica

L’objecte de la metafísica no pot ser conegut per L’objecte de la metafísica no pot ser conegut per la ment humanala ment humana

Per Hume, el món humà es el de les veritats Per Hume, el món humà es el de les veritats probables i canviantsprobables i canviants

S’imposa humilitat i tolerància i demana que S’imposa humilitat i tolerància i demana que centrem les nostres investigacions sobre la natura centrem les nostres investigacions sobre la natura humanahumana

2.3 Emotivisme Moral2.3 Emotivisme Moral Hume ha donat origen a l’Emotivisme moral, Hume ha donat origen a l’Emotivisme moral,

anomenat així per la importància que concedeix al anomenat així per la importància que concedeix al sentiment com a determinació de l’acciósentiment com a determinació de l’acció

La idea clau de l’emotivisme es que no hi ha La idea clau de l’emotivisme es que no hi ha possibilitat d’explicar la moralitat sense haver de possibilitat d’explicar la moralitat sense haver de recòrrer al sentiment. recòrrer al sentiment.

La moralitat es basa no en la raó sino en el La moralitat es basa no en la raó sino en el sentiment.sentiment.

Hume: l’home ha de deixar-se endur per les seves Hume: l’home ha de deixar-se endur per les seves creençes naturalscreençes naturals

Minimitza el paper de la raó en la moral.Minimitza el paper de la raó en la moral. La raó es una manifestació mes de la natura La raó es una manifestació mes de la natura

instintiva de l’home. instintiva de l’home. Les nostres accions estan orientades pels judicis Les nostres accions estan orientades pels judicis

morals ( fem allò que considerem bo i rebutjem el morals ( fem allò que considerem bo i rebutjem el dolent) dolent)

Comporta conèixer prèviament el que és bo i Comporta conèixer prèviament el que és bo i dolent i això no s’estableix per la raó sino pels dolent i això no s’estableix per la raó sino pels sentiments emocionalssentiments emocionals

Ens sentim bé quan obrem bé i ens sentim Ens sentim bé quan obrem bé i ens sentim malament quan obrem mal.malament quan obrem mal.

La “natura humana comuna” es el fonament i La “natura humana comuna” es el fonament i l’arrel de la moral, i per això les accions s’adreçen l’arrel de la moral, i per això les accions s’adreçen cap a l’interès comúcap a l’interès comú

La “natura humana comuna” evita el perill del La “natura humana comuna” evita el perill del subjectivisme, en l’acció humana i en la valoració subjectivisme, en l’acció humana i en la valoració moral.moral.

2.4 La Societat2.4 La Societat Teoria de l’origen de la societat: considera la Teoria de l’origen de la societat: considera la

utilitat com a causa de la societat. utilitat com a causa de la societat. L’home depèn de la polis i necessita de les regles L’home depèn de la polis i necessita de les regles

que regulin els drets.que regulin els drets. La societat es forma a partir de la família. La societat es forma a partir de la família. Hume considera l’estat de natura de l’home una Hume considera l’estat de natura de l’home una

ficció filosòfica. ficció filosòfica. Teoría política: para atenció a les dades de Teoría política: para atenció a les dades de

l’experiència i rebutja les hipòtesis que no es l’experiència i rebutja les hipòtesis que no es confirmin amb els fets. confirmin amb els fets.

No admet un “estat de natura” a partir del qual No admet un “estat de natura” a partir del qual sorgeixi un pacte originari. sorgeixi un pacte originari.

Hume diu: l’obediència política dels súbdits es deu Hume diu: l’obediència política dels súbdits es deu al simple fet de nèixer en aquesta societat.al simple fet de nèixer en aquesta societat.

La raó de l’obediència es la utilitat i si aquesta La raó de l’obediència es la utilitat i si aquesta utilitat deixa d’existir, també deixa d’existir el deure utilitat deixa d’existir, també deixa d’existir el deure d’obeïrd’obeïr