ESC>1NEA"i" *tle7r 4!! ] k J. 4.7m7 Kt 17

53E3 — Arx3r ILJST — 1%/1CDPINTTL— ITPE,,SEIVVIE312E — 1_997

I I I

La Banda de Música &en" un concert el dia de Santa Cecilia

El Partit Popular va oferir a Joan A. Ramonell una placacommemorativa del 10 anys de Batle

El conjunt instrumental agradà itou molt aplaudit

El batle, amb assistència del President Matas, va agrair elsuport i féu repàs als 10 anys de mandat

En aquest número també...er capitol del "Calendari Perpetu".

Palou ofereix una interessantconferència sobre el patrimoni artistic.

d'enguany es presenta acompanyadad'un extens programa d'actes.

En el local de Persones Majors, ple de gom a gom, el Dr.Xavier Cortès &en' una interessant conferência sobre

prevenciò del Câncer de mama

Pere Pocovi Martorell (qui durant molts d'anys havia estat el saig de Montuïri) iAntimia Verger Mayol "Fideuera" commemoraren les seves noces d'or

2

SEGONA PAGINA

1NT.ÁtnikPAlLir

Desitja a tot el poble de MontufriBon Nadal i molts d'anys

Ef•E?...31EX.7

Els Cossiers, enlairatsHa causat sorpresa i al mateix temps

satisfacció l'haver guardonat amb la "P"de Populars d'enguany els Cossiers deMontuïri i d'Algaida "per la seva tascade manteniment i recuperació d'una tra-dició ja documentada a finals del segleXVI". Una decisió que suposa el reco-neixement públic de la conservació detan populars danses.

liESOINTA.

1■11 L 4c. ricit

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col.laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Pericàs, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Gaspar Socias Mora, Antoni Mateu Socias,Onofre Torres Ramis, Melcior NicolauJaume, Antoni Mesquida Llinàs, Joan A.Payeras Ramonell, Joan Barceló Cerdà,Catalina Barceló Mayol, Josep Oliver Verd,Rafe! Pons Mairata i Felip Munar i Munar.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuili - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepósit legal: PM 133 - 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuibles als seus autors.

ES GRAONS

Compartir

NÇi és que s'hagi produit aquestmes. I també si. La inquietud quetenen fa majoria de les personesder po file d'interessar-se per f,

salut i el benestar def veins.Quan un està malalt, per exem-pre, es preocupen per fa sevaindisposició, acudeixen a oferir-se per a quafsevof necessitat.una exteriorització 6el desig decompartir tant fes penes com fesalegries.

Maleficència

D'un temps a aquesta part emal bé que fan unes poques per-sones destrossant ark) que no ésseu; altres, apocferant-se de per-tinences alienes, o uns altresespenyant determinat conró. Sitothom portas el ciri ben (fret aMontuïri hi faria un bestar pfa-ent. existirien persones ambinclinació dolenta.

La CooperativaLa Cooperativa del Camp Mallorquí

de la qual la de Montuïri n'és membre,en representació de les cooperativespageses que hi estan integrades, farà unaexposició i venda de productes agrarispropis de Mallorca a la fira, on es mun-tarà un estand.

Presentació d'un IlibreDins els actes de la fira està programa-

da la presentació, el dissabte dia 6 a les19 h. a la sala d'actes de l'Ajuntament,del llibre Corpus d'antopimimsmallorquins del segle XIV de JoanMiralles i Monserrat, amb la participa-ció del Rector de la UIB, Llorenç Huget,i de la Catedràtica de la UIB, Maria Bar-celó.

Taller mecànicPlanxa i pintura

Constantino Ruiz Gonzalez

Vos desitja bones festes de Nadal-

i un venturós Any Nou!

C/ Ramon Llull, 46

Telf. 64 61 84 • Montuïri

Sobre el luxeActualment ens trobam dins un

món ple de comoditats que ens fanmés agradable l'existència, sobretotsi comparam la vida d'avui amb la defa 50 el 100 anys. Un benestar queens du a viure també una epoca deluxe, encara que no tots els momentsde la vida sien agradables.

Un luxe que es reflecta en les per-sones, sobretot en les dones i jovesque sovint empren medis artificialsper realçar la seva figura i així aug-mentar la bona impressió en aquellsque les admiren.

Quantes despeses supèrflues s'in-verteixen avui en dia per adornar-se!A la majoria de les dones ja no elssón suficients els seus encants natu-rals: adquireixen els millors vestits,empren un calçat molt elegant,s'adornen amb braceroles o polseres,arracades precioses, anells sumptuo-sos, cremes, cosmetics, maquillat-ges... I tot això, per que?

Pel que fa als homes ja no veimtant d'esplendor. Ara bé, quan es tro-ben en societat no volen esser mancoque els qui van amb ells. Ja no par-lem de voler emprar aquell cotxe da-rrer model o aquella moto que capti-va l'atenció dels qui els contemplen,encara que això suposi un o més mi-lions d'exagerades despeses.

I els esposos dins ca seva tambéprefereixen gaudir de les millors co-moditats, d'un mobiliari senyoriu ide tantes coses amb l'única intencióde ser i demostrar tenir tant o mésque aquells amb qui alternen.

I això es el que desitja la nostra so-cietat de consum. Quan una cosa jaha durat un cert temps, tirar-la o can-viar-la: sembla que ja no serveix perallò pel qual es va adquirir.

El luxe es avui un ideal admiratquasi per tothom. I baldament un nopretengui presumir, quasi ningú novol quedar darrera. Ha arribat a seruna meta que tots volem assolir enca-ra que suposi els Ines costosos sacri-ficis.

Salomó

OPINIÓ 3

A la recerca de la nostra identitat

Aquest passat mes de novembre ungrapat, tal vegada una dotzena de perso-nes d'edat han iniciat una tasca de recer-ca per tal de descobrir i posteriormentdivulgar el passat recent del nostre po-hie. Comesa promoguda per l'Associa-ció de Persones Majors de Montuïri i dela qual se'n responsabilitza.

Avui, a la darreria del segle XX, sónmoltes les persones que no han viscutdurant el primer terç, i en altres, tot i ha-vent residit al poble, el pas dels anys hafet que nombroses situacions de Montifi-ri no les vengui a la memória i ja roman-guin oblidades.

Mitjançant aquest treball el lectorpodrà detectar les circumstancies d'ales-hores, quines professions abundavenmés, quines les exercien unes poquespersones... quines botigues, per exem-ple, hi havia obertes al nostre poble elsanys 20 i 30, on estaven situades, qui lesregentava, acceptació que tenien els quidespatxaven... qui feia vi, on el venien,senyals que posaven... Indústries tambén'hi havia, pea), quines eren, on radica-ven, gent que hi treballava... Quins cape-flans hi havia..., mestres, guàrdies civils,apotecaris, municipals, metges, curande-ros, grans i petits propietaris, posses-sions que es varen establir, com i per-què...

I el govern del poble; caràcter dels go-vernants, principals preocupacions, con-tribució de la gent en jornals de feina,anomenada fabrica, que feien... i tantsd'aspectes que ara, a la Ilunyania dequasi un segle no sols serviran per reme-morar un passat més o manco recent iperquè no es perdi un patrimoni del po-ble, sin() també a fi que romangui gravatper a futures generacions.

Tant de bo que en aquest treball s'hipogués incloure, encara que sintetitzada,una história de totes les famílies, pert)aquesta no es la intenció, ja que podriaferir moltes susceptibilitats. Ara be iaixò sí, d'una manera general haurà desortir a rotle el desenvolupament diari iperiòdic d'una família que serveixi coma model.

Pel que fa a les botigues, per exemple,sempre que sia possible s'especificaràqui la va obrir, pel voltant de quin anyfou, el seu emplaçament, continuïtat,com era coneguda, productes que excel-

lia.., fins que es va tancar si és que ja noexisteix.

Aquesta feina ara començada, si volesser completa s'haurà d'allargar unsanys, encara que no tants, no sia cosaque els qui ara hi aporten els seus re-cords, en tornar de més edat, deixin deretenir a la memòria aquest passat.

De totes maneres aquesta labor arainiciada i amb esperances que en el futursia publicada, serà apreciada i valoradano sols per les actuals generacions, sinó,sobretot, per les futures.

Un treball ambiciós que donarà com aresultat, quan arribi a la seva fi, unamostra del canvi que ha experimentatMontuïri al llarg del segle, com també espodrà aprofitar per patentitzar la identi-tat i la manera de ser del poble montd-rer.

O. Arbona

La fira, cada any aglutina molta gent delpoble i de fora. Sobretot es una citaobligada pels montuirers escampats

per altres indrets

Els anys de la post-guerra no tothom s'ho va pasar malament. L'any 1952 es feien di-nars a Son Coll i a un d'ells s'hi reuniren (d'esquerra a dreta) l'amo en Miguel "Punta"(1), Antoni "Carboner", Bernat "Rabent" (f), Catalina de Son Trobat, Miguel "Punta",Jaume des Coll, Coloma des Coll, madó Coloma "Cotxera"(f), sa madona de Son

Trobat (f), Antoni "Miró" (f), l'amo de Son Trobat (f), Francisca de Son Trobat,Jerônia "Molinerayt), Coloma "Punta", Xesc de Son Ramon, Bartomeu "Punta" (f),

Monserrat "Punta", Antoni de Son Trobat i l'amo en Toni "Ferrerico"(f)

4 CALENDARI PERPETU

El final

Només em queden forces per recordar,Gerard. El meu cor retut batega empèsúnicament per aquelles imatges tragi-ques que es repeteixen com els dies delcalendari que sempre tornen i tornen,metòdics, perpetus. Són els records queno em deixen i romanen embotits i per-sistents dins la memòria, compassats peraquells moments inoblidables. I són tantrists! Ho són i encara et veig estès sobrel'asfalt a un racó d'aquell carrer obscur.Ho sabia, intuïa que cosa grossa t'haviade passar i no m'equivocava. Reberes,una i altra vegada, amenaces i avisosprou clars i contundents per entendreque t'havies aficat a un terreny extrema-dament perillós; no obstant això, però,seguires trescant, punyint i remenantallà on no tocava i pagares molt cara lateva obstinació. ¡tan cara! Quan et vaigveure immòhii enmig d'un bassiot desang, vaig comprendre que la situacióera greu, molt greu, però, ben al contraride cridar i plorar com una boja, revesti-da de coratge i sense desesperar, emvaig agenollar devora tu, mentre els veï-nats espantats anaren a demanar ajuda.T'havien donat una pallissa de mort i es-taves pie de nafres i de cops. La plujainsistent d'aquella nit xopava tot el teucos i rentava les profundes fendes quebrollaven a singlotades un fluid sangui-nós, el qual es diluïa ràpidament dinsbombolles d'aigua. Tota resolta et vaigposar el cap damunt les meves cuixeshumides mentre et deia:

- Anim! Prest vendra una ambulancia iet curaran.

Em mirares entre continus calfredsprou eloqüents per comprendre que lavida se t'escapava i sense forces, quaside manera inintel.ligible, em digueres:

- T'estim!Vaig quedar gelada i amb un nus a la

gargamella. Ja no podia aguantar tnes ihavia de rebentar en llàgrimes pea), fentel cor fort, et vaig contestar:

- Jo també t'estim molt. Ara però, ésmillor que no xerris.

La sirena estrident de l'ambulàncias'acostava a tota, mentre tu t'extingiessuaument dins els meus braços, que nopogueren fer res per retenir-te. Tenies lacara pàl.lida i el cos fred quan et vaigcloure els ulls que ja no tornaren a obrir-

se mai més. Jo aquí cm vaig desesperar.Desfeta de tot, t'omplia a besades i plo-rant com una magdalena et suplicavaque no em deixassis sola, tan jove i tansola, completament sola, sense que nin-gú ni res pogués ocupar el teu twit.

I així va esser, Gerard. Tota la mevavida he viscut memorant aquell any in-tens que tant ens estimarem i no hi hahagut Hoc per a ningú ni per a res mós.Publicaren el teu llibre sobre la guerracivil que fou una bomba dins el poble. Ami em semblà intranscendent i es quenomés els teus records m'han donat lasaba suficient per deambular per aquestmón fins avui que, als seixanta anys, hede partir cap el planeta on ens hem deretirar els veils i els inútils. Ara ja emvenen a cercar. Han tocat a la porta.M'afiquen dins un vehicle que em con-dueix al punt de concentració per iniciaraquest paorós viatge. Els monitors no escansen d'alabar la importancia d'aquestdia, 23 de gener de l'any 2037, que serahistòric pel progrés de la humanitat is'esforcen a contar-nos les excellènciesde la nostra nova liar, a milions dequilòmetres de la Terra. Ens ofereixencaramel.los sense sucre mentre esperaml'enlairament. És important enviar-secontínuament saliva, diuen, per evitar elmareig. Asseguts en butaques estèrils,començam el viatge sense retorn. Unimmens cansament m'envaeix. Els ullsse m'entabanen i les extremitats em que-

den paralitzades. Començ a perdre tam-be el control del pensament. Al meu vol-tant, tots s'han adormit. Eta pens queaixò es el final. Adéu, Gerard!

Rosalina Lb vet

Nota aclaridora:- El nom Rosalina Liovet és el

pseudònim d'Antoni Mateu Socias, únicresponsable d'aquest invent.

- Aquestes narracions del calendariperpetu gin part ficció i part realitat. Lesdades, personatges i fets corresponentsal període de la II república i la guerracivil són verídics, estan fonamentats entestimonis de montdirers que encara vo-len restar a l'anonimat i en una relacióbibliogràfica que ja vaig esmentar.

- Segurament hi ha hagut petits errors.Per exemple en el capitol VIII, el carreron es desenvolupa la trama no és el deDalt, com vaig publicar, sinó un altre ca-rrer del poble. També, al mateix capítol,em referesc a una persona que tocava elclarinet a la banda de música, quan real-ment feia sonar el saxelfon. Són petitsdetails que tenen la seva importancia.

Si es detecten mes errors demanariaque els em féssiu arribar. Vos estariamolt agraït.

- Esper i desig que prest pugui sortirun llibre documentat sobre aquest perí-ode tan important de la nostra història.

Antoni Mateu Socias

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA

Magatzem i Oficina: Tif. Magatzem: 64 60 95Ora. Manacor km. 28'5 " Particular: 64 61 73

07230 MONTLARI (Mallorca)

OPINIÓ 5

Homenatge a En Miguel

"Per jo sera diferent,que en Parrí ja no hi sera,perquè alla on estaràja no hi plou ni hi toca vent".

Se on és aquest allà, Miguel. Es elParnàs, el massís muntanyós de Grècia,primer dedicat a Dionís, després aApollo i a les nou muses, filles de Zeus,deeses de les arts. Alta anau a trobar-vostots els poetes.

"Glosador no ho som d'ofici,ni mai del món ho he estat;lo que em surt des meu capa mi em dóna benefici".

És veritat, no éreu glosador d'ofici; hoCreu per naturalesa, hi nasquéreu. Elsnadons normals vénen amb un pa davalll'aixella; vos hi venguéreu amb un lira.També és veritat que n'heu tret benefici,el reconeixement i l'admiració dels vos-tres lectors. Heu estat profeta a la vostraterra i mes rera mes, any rera any, enprimer Iloc cercaven la vostra glosa alnúmero nouvingut de Bona Pau.

Personalment, després d'haver dinatmoltes vegades amb vós i haver-vos es-coltat recitar enfilalls de gloses, i des-prés d'haver-vos llegit parcialment, enel meu interior vos he proclamat prín-cep, primer i principal, clefs nostres glo-sadors.

Vos trob glosador típicament medite-rrani. Els vostres versos tenen llum, cla-redat, color, sensualitat, erotisme, ale-gria de viure, acceptació del fatum—aquesta força real i desconeguda queens doblega—, l'elegància del saber mo-rir... Tampoc per ofici, també per naixe-ment estau enrevoltat i immergit en elMediterrani.

Cantau, per exemple, la fruita familiara la Grécia clàssica i l'arbre de PailasAtena ("L'amo duis bones olives; / se-ran d'un bon olivar, / totes se podenmenjar / tant verdes com ses pansides").Cantau l'alegria dels doblers fàcils("Des dècim de loteria, / Llorenç, queem vares parlar, / ara te puc contestar, /perquè flavors no ho sabia: / sa bona sortaquell dia / per mi se va presentar / per-que vaig poder 'plegar / més que escam-pat no tenia...").

Altres vegades incitau als plaers delssentits amb sensualitat segura sense quevos donin gat per llebre ("...jo sempre he

destriat / ses Ilimones de taronges...") isuggerent ("Sempre duu es puro a sa bo-ca / fa enveja an es fumadors..."), fins apoder exacerbar o encendre una passió.El vostre erotisme, tan propi de la medi-terraneidat de la nostra poesia popular,pot anar des de la seva expressió clara illampant, Os a dir no mórbida sinó neta,sana, la pròpia dels autors classics (di-guéreu a dues jovenetes: "Voltros `naud'una postura / que valeu ulls per mirar,/ faríeu enravenar / un malalt que no técura".); passant per una altra expressiócarregada d'humor (corn quan se vosmorí el hoc —recordau amb quin pesar decor i sentiment ens ho contareu a la tau-la?— i escriviu: "... i ara que no el tendré/ me pens que arreplegaré / per una donaque sé, / guapa i plena de bondat, / queté noranta anys d'edat / i amb excés devoluntat / encara s'engronsa be) fins aarribar a expressar aquest erotisme am-bigu, suggestiu, fi, subtil i tendre:

"Ets infants qualque estoneta,molts de pics, solen plorar.Son pare el consolara,però ell no callarà,i sa mare li dira:— Deixa'l fer, tros d'albardà,no veus que vol sa mameta?I ell, amb una rialleta,a sa mareta el dure.

Del vostre humor, la facultat de des-cobrir i expressar elements d'incon-gruència cómica en situacions, dites,

etc., que en direm?L'usau per a sortir-vos per la tangent

davant una possible rivalitat ("Madò"Manxes" jo voldria / es poder-vos con-testar / per() es problema sera / que maivaig estudiar / a sa vostra Iletania. / Dinses ram de sa poesia / jo no hi se tiaraenfilar. / I si no us he de molestar / i emvolguéssiu ensenyar / mitja horeta cadadia / vendria es punt des migdia / i medaríeu dinar"). L'usau per a posar bonacara al mal temps ("Enguany aquesttemps va gros; / ses terres mos ha nega-des; / s'estrevé poques vegades / 'ver-hitantes quarterades / que ho puguin sem-brar d'arròs"); fins a fer-ne una mescla-dissa on a l'humor hi afegiu gormande-ria, sensualitat i fins i tot la també medi-terrània crueltat —curses de braus ja se'nferen a Creta—:

"Sa fira de Montuïriés de ses guapes que hi ha,però jo no hi puc anarque ses perdius en cantar

(Continua a la pagina següent)

IINE,'.` ilfr,11111/1""IIITTy ,

Nit.'. ' 1 6f."..e-;',..':' .. • -

6 OPINIÓ

L'altra "cursa" de Josep Nicolau Es Canó de Llorito

Josep Nicolau i Balaguer va néixer aLlorito l'any 1907, al carrer Senyora deManresa. Fou el primer gran corredormallorquí, ja que fins aleshores totes lescarreres importants eren guanyades percorredors de fora. Però aquí, a mes de lafigura esportiva, també volem retratar lafigura humana, l'home. Qui fou JosepNicolau? Per que la gent de Lloret co-neix tan poc sobre ell? On són els cente-nars de trofeus que guanyà? Potser elseu tarannà humà ens donarà resposta aaquestes preguntes.

LES SEVES IDEESEns situam a Lloret l'any 1931.

Damunt el bar de can Bernadí, avui lacasa de son Serveret, hi havia el local deles esquerres, dels republicans. Allà s'hireunien en Borrasset, en Balaguer, enJulià de sa Pipa, en Boivàs, en Bessóvell, el metge Vives; les vetllades, quanvenia qualcú de fora, acabaven mala-ment. En Josep Nicolau era un homed'una fortalesa prodigiosa, feia de pagesI no hi havia res que li fes por. Enmigdels aldarulls, les seves embranzidesfeien recular tots els altres gallets: a laplaça sempre n'hi havia que se'n torna-ven ben calents cap a ca seva. I JosepNicolau tenia una pegada increïble.

El monument a Josep Nicolau encara esconserva a Lloret

Començava a covar l'odi entre els cone-guts, la rancúnia entre els amics, la ràbiaentre els germans, la desesperança entretots. En la memória col.lectiva hanromàs les imatges dels malaventurats;quan va esclatar la guerra la Ilavor ja ha-via tret flor: en Borrasset va romandreuns quants dies amagat sota el Torrentde Son Mas i llavors molts anys dins unsostre, en Balaguer fou assassinat, el

metge Mique! Vives, la filla del quai, naBàrbara, era l'al.lota de Josep Nicolau,que era un dels caps de la secció republi-cana, va despareixer del poble desprésdel Moviment, i tots els altres foren es-borrats de la memòria col.lectiva del po-ble; i en Nicolau estava a la !lista cielsqui havien de matar. Quan encara avuise'n parla, s'abaixa la veu i es mira dereüll, com temerosos de recordar vellesbubotes farcides de maisons. Tothompressentia la tragedia i, per aquest ma-teix motiu, ningú no en vol parlar. La vi-da d'aquells homes era la crónica d'unamort anunciada.

I en Josep Nicolau feia colla amb elsrepublicans. Per molta afició que es ten-gués a la bicicleta, hom no encabia lafrenètica il.lusió envers les dues rodes,fet que el portava gairebé cada dia a unpoble o a un altre, i a guanyar-se dia reredia, l'amistat més entranyable -Nicolautenia un caràcter d'una senzillesa extre-mada i d'una bonhomia fora de lloc-però també, com passa sempre entre elslíders, l'odi més ferotge i la ràbia mesinhumana.

LES CURSES DELS ANYS 30Bartomeu Flaquer i Carrió, es gallet

d'Artà, va viure amb Josep Nicolau, la II

Homenatge a En Miguel(Ve de la página anterior)

totes me donen martiri;jo en tenc cinc en delirii sense cap arma que tiritotes les he de matar".

No seríeu fill de Grècia ni de Roma sino vos ficAssiu en política fins quan ti-rau la pedra i amagau la mà ("Quants degoverns hi ha a Espanya / i quants hi vo-len entrar! / si no hagués de molestar /vos diria cosa estranya, / però amb sameva manya / me guard lo que més verhi ha"); si a l'ombra de la democràciaatenenca no rebutjAssiu la convivènciaegoista ("Sa beneitura que hi ha / pespoble de Montuiri, / d'on jo me cont esprimer; / això no ho puc oblidar, / que sihe d'anar a captar / per no tenir cap do-bler, / sé que de fam moriré / en que hohagin de tirar"); si dins la vida social norendíssiu tribut a l'amistat ("... un amie

bo que tenia, / que era un home de bé, /feia, en haver-lo de mester, / tots es fa-vors que podia; / m'ha deixat sense ale-gria / perquè ara pus ja el veuré").

El fatum s'imposa, Miguel. El seu pri-mer pas es la jubilació. Hi ha res de mésmediterrani que el "manfotisme-ben-entes" amb què la rebeu? ("En Parrí, sa-beu que diu?: / que no fa feina a esque-rada; / sa vida que ha començada, / tantli es si fa gelada / com una calabruixada/ a sa plena de s'estiu").

Un segon pas es la tornada de tot ("Ares no tene interès / i el meu cap semprecavila: / lo que veig més per la vila / esluxe i pocs doblers. / A darrera es taverners, / es cupons i cuponers; / això nomos dóna vida; / i no parl de loteria /perquè això ja hi es demés").

Però abans de la darrera passa, Miguel"per no llevar s'alegria / d'aquells quepuguin quedar", com escriguéreu vosmateix, vos deman un comiat per a tots

nosaltres:"Ciutadans i ciutadanes,

pagesos, tots es que hi ha:vos desig un benestar,que aquest any nou que vendràno vegem coses més rares;que ses persones humanespuguin beure i menjar;treball per poder guanyaruns doblerets per comprartot lo que tots tendrem ganes".

Esperau un poc, Miguel. Ahans, enca-ra que sigui en el mateix llindar de laporta, acceptau-me les paraules del fidelHoraci recitades damunt el cap acabatde finar del seu amie Hamlet: "Ara es-clata un noble cor. Bona nit, príncepdolç, i volades d'àngels et cantin per alteu descans".

Que lentament es tanquen les portesdel Parnàs!

A l'exterior, una nostiügia.Josep Oliver i Verd

SEBASTIANA SAMPOL MAYOL

1-luminació decorativa

Làmpades intempèrie

Pantalles

"Apliques"

Regals

Articles decoració

Carrer Missió, 14 (Travessia Oms) Tlf. 72 67 78 Palma de Mallorca

OPINIÓ 7

Volta Ciclista a Mallorca de l'any 1932.Recorda com anar a córrer a fora poble iguanyar era com aventurar-se a una pa-llissa segura. Les botelles, els trossos defusta, les branques enmig de la carretera,les garrotades per aturar cl qui anava da-vant eren ben "normals". A la segonaetapa entra Manacor i Artà, Nicolau fouagredit a garrotades després d'haver pas-sat Mateu Flaquer, a més se li va col.lo-car una branca de figuera abans d'arri-bar a la meta i el feren caure. L'organit-zació, però, el va donar com guanyadortot i que fou Mateu Flaquer qui entràprimer.

Hi havia a Lloret un bon estol de co-rredors que acompanyaven JosepNicolau, encara que no formaven capequip: en Miguel Panxó, en Toni Curt,en Miguel Nina -aquest darrer era l'únicque tenia cotxe-. En Miguel Gili, Nina,es la persona que més documentaci6 téarreplegada sobre Josep Nicolau i lahistòria del ciclisme a Lloret. Molies ve-gades arrihaven al poble amb els vidresdel cotxe romputs -li ho contà el seu pa-re- per les pedrades dels "aficionats"d'altres pobles perquè Josep Nicolau ha-via guanyat a la cursa local. Ens parla deles dificultats que tenien els corredorsper aconseguir una bicicleta i queNicolau es dedicà al fons perquè guan-yava més doblers, ja que esdevingué unprofessional.

Un fet força curie's de la històriad'aquest gran campió, és que no va có-rrer mai a Lloret en competició oficial.

BREU HISTORIAL ESPORTIU DEJOSEP NICOLAU

-Campionat d'Espanya de Velocitat1934

-Campionat de Balears Fons en Pista1930-1934

-Campionat de Balears Mig Fons1933

-Campionat Balears Fons en Carretera1932

-Guanyador Volta a Mallorca 1932-1934 i tres etapes

-Volta a Llevant 1930: 2 etapes-Volta a Catalunya 1934: 1 etapa.La matinada del 19 de novembre de

1934 moria Josep Nicolau a la Clínica,després que el dia anterior sofrís un copfortíssim al cap quan disputava elCampionat d'Espanya de Mig Fons. Eldiari "Excelsius" de Bilbao, publicavadia 21 de novembre de 1934 un articledel qual en treim els següents paràgrafs:

EL IDOLO ROTONos vemos constreñidos a registrar

hoy en nuestra sección una nota tràgica.José Nicolau, el que hace quince días seadjudicaba en el Velódromo de Tirador,en Palma de Mallorca, la banda decampeón ciclista peninsular de veloci-dad, ha muerto, víctima de un accidente,cuando en el mismo velódromo disputa-ba una eliminatoria para otro campeo-nato, el de medio fondo, a cuya consecu-ción aspiraba.

Pletórico de ilusiones, alimentadaspor su desbordante juventud, magnificascualidades atléticas y forma espléndidaque acusaba, ha sido vencido por la fa-talidad, que se ha ensañado en ese cuer-po juvenil al que ha elegido como vícti-ma.

¡Nada más quince días campeón, ycuando aspiraba a añadir a su historia,que se apuntaba brillantísima, otro nue-vo título!

Los mallorquines, sus paisanos, veíanen él el ídolo deportivo, y le han rendidoun sentido homenaje póstumo.

Ha caído roto el ídolo y con él susfundadas ilusiones y esperanzas, porqueNicolau no era ya una esperanza, sinóun positivo valor que hubiera llegadomuy lejos en su profesión.

L'any 1935, per subscripció popular, iamb la col.laboració dels clubs illencs ide la premsa, fou costejada la construe-ció d'un bust homenatge, realitzat perl'escultor Sr. Prat, que fou col.locat enels jardins del Velòdrom Tirador. L'any1979 aquest bust va esser donat pel"Veloz Sport Balear" a Lloret. Dia 18 de

novembre de 1984, tot el poble li retél'homenatge que se li havia negat durantcinquanta anys.

LA MEMORIA COL.LECTIVACom es possible que un gran campió

com fou Josep Nicolau hagi romàs obli-dat durant tants d'anys? Em deia JaumeSerra, historiador, que mentre no recu-perem els nostres Idols, les nostres lle-gendes, els nostres mites, mai no po-drem estimar la nostra història. Sabemmolt dc Pelayo, de Roncesvalles...d'Indurain, de Sainz..., i està bé que aixísigui, però si abans coneguéssim elsnostres herois que ens han conformatcom a poble.

No l'enterraren a Lloret. No fou finsdevers l'any 1950 que transportaren elsseus ossos al cementiri del poble que elva veure néixer.

De Josep Nicolau sempre se'n parlavabaixet baixei, com de la resta de com-panys republicans. Un temor, una porque va congriar un estrany odi envers totel que ens pertanyia i ens enrevoltava.El vertader homenatge a Nicolau encaraestà per fer. Es veritat que un bon grupde lloretans començaren fa uns quinzeanys a córrer per les carreteres deMallorca sota la insignia del seu nom.Però seria de justícia històrica que qual-que institució recuperüs de l'oblit undels grans personatges que ha donatMallorca.

Felip Munar i Munar

Volem agrair la informació de Miguel GiliNina, l'amo en Miguel Panxó, en Toni (/'esColomer i a la revista "Es Pi Gros".

MALLORCA

DENOMINACIÓESPECÍFICA

ENSAIMADADE MALLORCA

Res més bo que una ensalmada

jaelill;1111411 11111‘rt,•••

le*IW41OP. .'1%" 444:47

/

Quan un producte arriba a la categoria de signe d'identitat,

Ia feina només es una: mantenir-ne la qualitat.

L'Ensaïmada de Mallorca, elaborada amb les garanties i

el control del Consell Regulador, deixa allà on va el bon CONSELL REGULADOR

DENOMINACIO ESPECÍFICA

gust de les coses ben fetes.

Tastau-la. Amb tota garantia. ProducteeBalear

Ualitat,també a l'alimentacji

GOVERN BALEARConselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria

COXES INCENDIATS A LA VILA

LA IMMUNITAT PROTEGEIX ELS ALTS CAR RCS POLITICS,ESPORTIUS, ECLESIASTICS, XORISSOS, TOXICOMANS,PIROMANS, ETC. ETC PERO ALERTA GENT INTEGRADAA FER UN DELICTE INCONSCIENTMENT. POTS ENVELLIRA CARABANCHEL

NOMES PER HAVERPIXAT AL CARRER3 MESOS DE PRESILI.

T'IMAGINES

DUESSETMANES

PERHAVER-ME

BAR AL LATAMB UN

MOIX

00

A L'AGUAIT 9

... se sap que hi ha persones que de . xensa bossa des ferns davant un altre v&at.S'altre dia se'n rompé una d'aquestes i quiva haver de recollir sa brutor fou aquell queno era seva, pelt hi estava davant.

LJ

... a resultes d'haver cremat un altre cotxese sentí qualcú que deia: "si s'autoridat no hiposa remei, n'hi haurem de posar noltros".Ja n'hi ha que no poden pus.

determinades persones pretenen de-mostrar que saben es codi de circulació,pert d'aquestes se n'han trobat que quansón a un cert cap de cantó, en Hoc de voltarper la dreta, tanquen tant sa curva que hofan per l'esquerra. Podríem dir noms i llocs,però els callam per vergonya.

s'atre dia se sentia un pagès que esqueixava de no tenir temps per tenir es con-ró a punt, però aquest mateix disposavad'hores per empatar sa xerrada a s'hostal.

s'ha comentat molt s'eixida de 9 matri-monis que han celebrat ses noces aquests

darrers 10 anys. Ho volguerentornar commemorar amb un so-par, festa i ball a Cas Carboner,dia 15 des passat novembre... Is'ho passaren d'allò millor. Ellesencara estaven "precioses" ambso vestit de nuviances, amb rami tot corn si s'haguessin tornatcasar. I ells, també, amb so ves-tit de nuvis, encara que qualcunse'l va haver d'eixamplar perquèja no hi cabia.

... en es sopar des 10 anys debatle, aquest rebé moltes felici-tacions. Fins i tot una d'en Matas(president des Govern Balear)dient-li públicament: "Joan: hasdemostrat que ets un matxo".

... es jugadors de preferent delMontuïri aconseguiren fer dimitirs'entrenador. Ells sabran perquè. I els aficionats, què diuen?

LJ

s'Ajuntament s'ha proposat donar Ilum.Tanta que per sa fira ja vol inaugurar s'illu-minació nadalenca.

CEI

també desitja s'Ajuntament que es po-ble romangui net, amb sa col.laboració des

montufrers. Per això vol instal.lar es puntverd allé on ara és s'abocador municipal, en-cara que sia necessari fer-hi obres d'acondi-cionament.. Que així sia.

...imolts d'anys!En Xerrim

L'estació de Servei Ses Jardinesi el Bar Ses Jardines

Desitgen a tot el poble de Montuïri unes bones festes deNadal i un feliç Any Nou. Molts d'anys!

10 DE LA CASA DE LA VILA

Programa de la fira de 1997Dijous, 4 de desembre

A les 15 h: Jornada esportiva:Handbol i Tennis Taula.Participants: Col.legis Públics de

Montuïri, Sant Joan i Sineu.Categories: Aleví i infatil (masculí i

femení)Llocs: Local Jove, Col.legi Públic i

Pista Es Dau.

Divendres 5 de desembreA les 15 h: Jornada esportiva:Bàsquet.Participants: Col.legis Públics

d'Algaida, Lloret de Vista Alegre,Montuïri, Santa Eugènia i Sineu.

Categories: Aleví masculí i femení.Lloc: Col.legi Públic i pista Es Dau.Organitza: Comité d'Esport per a

l'Edat Escolar de la Comarca d'Es Pla.Collabora: Ajuntament de Montifiri

A les 20'30 h: III Torrada Fira de saPerdiu al pati de les Escoles (Per a tot-horn).

Organitza: AMPA i Claustre deProfessors.

Dissabte, 6 de desembreII Cross "Joan Barceló"A les 10h: A l'Avinguda d'Es Dau.Cross compartit per l'edat escolar

A les 12'30h:Cross Popular

Organitzen: Comité Comarcal d'Es-port Escolar- Montuïri, Conseil Insularde Mallorca, Federació Balear d'Atletis-me, Ajuntament de Montuïri.

Col.laboren: Transports Ramis-Sastre,S.A.

A les 16 h:Partit de futbol cadetMontuïri -Cala d'Or.

A les 19 h: A la sala de plens del'Ajuntament,

Presentació del [libre "Corpusd'Antropònims Mallorquins del SegleXIV" del Dr. Joan Miralles i Monserrat,amb assistència del Magnf. Sr. LlorençHuguet, Rector de la Universitat de lesIlles Balears.

A les 20'30 h: A l'església parroquialConcert de la Coral Mont-Lliri.Organista: Josep Sampol.Director: Baltasar Fiol.

A continuació:Concert Grup de Cambra"Sinfonia Brass Quintet"Components: Jaume Prats (Trompeta),

Bartomeu Barceló (Trompeta), JoséSapilla (Trompa), Ricard M. Gómez(Trombó) i Rafel Guardiola (Tuba).

Patrocina: Direcció General de

Joventut i Família.Organitza: Patronat de Música i

Ajuntament de Montuïri.

Diumenge, 7 de desembreA les 9 h: A la Plaça Major s'obrirà la

inscripció per al concurs i mostra de laperdiu.

Com cada any, es col.locaran les per-dius a l'escenari.

2a Mostra Industrial i Artesanal deMontuïri.

A les 9 h: En Es Dou:El Club Espanyol de Ca Rater tendrà

Ia VIII trobada a Montuïri.Son convidats tots els que hi vulguin

participar.

Primera Mostra de Ca de Bou.

Mostra d'Ovelles de raça Mallorqui-na, Manxega i Creuada.

Exposició de Cabres.1". concurs local d'aquestes races.Organitza: Cooperativa Agrícola de

Montulri.

A les 11'30 h: Arribada de lesAutoritats a l'Ajuntament. Tot seguit esfarà el recorregut per la fira.

A les 12 h: Missa dominical del 2.Diumenge d'Advent.

A les 16 h:Colla Castellera "Al.lots de Llevant"(Podrà participar-hi tot el poble).

Nota: La Mostra Industrial iArtesanal Montui'rera així com totes lesexposicions, estaran obertes tot el dia.

Dilluns, 8 de desembreA les 10 h: Partit de Bàsquet al

Poliesportiu Es Dau, de Séniors Femení:Montuïri-Calvià.

A les Il h: A l'Avinguda Es dau:Demostració de Cavalls Mallorquins."Montuïri amb el cavall Mallorquí"Cavalcada local.Enganxament.Exhibició dels millors sementals.Demostració d'una parella de vaques.

NOTES DE L'AJUNTAMENTL'Ajuntament recorda que esta

a disposició de la gent del poblel'ambulancia municipal per a ca-sos d'urgència. En aquest cass'ha de telefonar al 20 41 11. Elvehicle pertany a l'AgrupacióBalear d'Ambulancies.

També es recorda que la gentque tengui electrodomèstics pera tirar i vol que sien retirats pelsservais municipals, s'ha de tele-fonar els dimecres a l'Ajuntament(64 41 25) i els dijous els servaismunicipals pasaran a recollir-los.

Hotc1 Quria1rigueral Nou

Piiiff'.;':.; .,'ilillifi "1111 ij 11 111 \\: \\\\ \\1%

Es Pati cio MontuïriQe8taurant

Diligent serveiAmb totes fes comoditatsAcurada atenció at- clientServei de noces i banquets

Carr. Montuïri-Sant Joan, km. 0'7 • Tif. 64 67 64 • Montuïri

El conjunt instrumental de l'Escola de Música a la festa de Santa Cecilia

NOTICIARI LOCAL

II

Conferència sobre càncerDia 14 el Dr. Xavier Cones va desen-

volupar una xerrada sobre prevenció delcàncer de mama en el local de PersonesMajors organitzat per la Junta Local deLluita conta el Càncer. La sala estava to-talment plena, sobretot de dones, lesquals consideraran molt interessant ditaconferencia.

Conferència sobre patrimoniOrganitzada per la Biblioteca Munici-

pal, dia 21 a la sala d'actes de l'Ajunta-ment, la Conservadora del Museu deBelles Arts de Balears, Joana MariaPalou, va dirigir una conferencia sobreel nostre patrimoni històric artístic, so-bretot sobre l'anomenat retaule de SantPere i altres valuoses obres artístiquesque estan a la parròquia.

Cotxe crematDavant el na 4 del carrer Emili Pou, a

les 22'30 h. del dia 17, el cotxe Peugeot,propietat de Catalina Cerdà fou desco-bert cremant. Sembla que el foc fou in-tencional. Encara que hi acudiren elsbombers els veïnats amb poals d'aiguaja l'havien apagat. El va retirar un grua.Se suposa que l'autor fou el conflictiuEnrique Terrón, el mateix que fa un mesi mig ja en va cremar un altre i les portesde l'església.

10 anys de batteDia 21 més de 300 persones reteren

homenatge al batle Joan A. Ramonellamb motiu dels 10 anys de permanènciaen el càrrec, amb un sopar al FigueralNou. Hi assistiren entre d'altres, JaumeMatas, President del Govern Balear,Catalina Cirer, Delegada del GovernCentral, Joan Verger, President regionaldel PP, batles d'alguns pobles i un bonnombre d'amics i simpatitzants. A l'aca-bament se li féu entrega d'una placacommemorativa.

S'ha sembrat el fasserA mitjan novembre, damunt el graons

fou sembrat el fasser que hi mancava.Esperem que aferri i doni més esplendora aquell lloc.

Representació de la mortEl vespre de dia 29 a l'església, el

Grup de Teatre M... d'Algaida va esce-nificar "Representació de la Mort", unamagnífica obra del segle XVI adaptadaal món actual. (Continua a la pag. segiient)

Super MontCOBADE

•fta•.•i tnés aprop

ïiurGran varietat de productes d'alimentació

Peix fresc • CarnisseriaXarcuteria • Fruita i verdura

"Panaderia" • Pastisseria • Rebosteriaiwcfl ea c05-,cd»slaitc- fillft

C/ Es Dau s/n Tif. 64 67 60• Montuni

músic bar

Ca Na PoetaCarrer Major núm. 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

12 NOTICIARI LOCAL

(Ve de la pàg. anterior)

Persones MajorsL'Associació con vida les persones

d'edat que hi vulguin participar, a oferirremembrança del primer mig segle, refe-rides al nostre poble. Les reunions sónels dijous a les 6'30 de l'horabaixa.

Millores a camins ruralsPer dur a terme les obres de millora-

ment i acondicionament dels camins ru-rals que l'Ajuntament havia proposat el9 de setembre passat, el Conseil deGovern de la CAIB a la reunió de310ctubre va acordar invertir el 70% iel 30% restant anirà a càrrec de l'Ajunta-ment. L'import total de cada una de lesobres i camins és el següent:

milionsD'en Cucul 50D'Es Rafal 4'7De Ses Rotes 247Ca Can Miró 86D'Es Puig 16Carr. Vella de Porreres 155Son Bascós i ramal 86De Sa Cooperativa 25De Son Palou 125

Total 83'7

Plansde pensions

L'estalvi ambmés avantatges

Des d'un

20fins a un

56 od'estalvi fiscal

I< "la Caixa"

PUBLICITAT

13

De la millor tradició, la seva qualitatQuan un producte arriba a la categoria de signe

d'identitat, la feina només és una: mantenir-ne la qualitat.

La Indicació Geogràfica Protegida/Sobrassada

de Mallorca garanteix l'elaboració d'un producte

amb el control del Consell Regulador, amb matèries primeres

d'excellent qualitat i total absència de colorants.

Tastau-la. Amb tota garantia.Producte 4,1*Balear IC*

Ualitat,també a l'alimentaci -il

$fil1

II,r13

s'p ' Q i i ,`43-.,—,

,

!,,Ix GOVERN BALEARConselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria

14 PRESENCIA JOVE

Joana Serra DiIme, diplomada en Treball SocialOfereix una visió de la seva carrera i de la tasca d'atenció primaria

Anima els ¡oyes d'ambdós sexes a accedir-hi

Na Joana Serra Dilme és una jovenetamontuïrera ben coneguda en el poble, so-bretot entre els joves. El seu tempera-ment simpàtic i obert li permet relacio-nar-se gairebé amb tothom.

Ella, na Joana, amb tan sols 22 anys,ja és, des del juny passat, diplomada enTreball social i actualment fa feina aAtenció Primaria de l'Ajuntament deCampos. Aprofitarem l'entrevista perquèens explicas un poc la seva experienciatant estudiantil com laboral.

—Joana, explica'ns un poc en quèconsisteix la carrera assolida?

— Es una carrera difícil d'explicar, hi haassignatures de tot tipus, des de psicolo-gia fins a estadística. Durant els tres anysde durada de la diplomatura de Treballsocial, t'ensenyen a establir una relaciód'ajuda amb la persona que té problemesi et presenten com una sortida en aquestsproblemes. La relació d'ajuda, però, potvenir determinada per molts de motius,factors, situacions, etc. Alguns usuarisnecessiten informació sobre recursos delsquals disposen per fer front als seus pro-blemes, d'altres necessiten orientació...Per mantenir aquesta relació d'ajuda, cltreballador social ha de tenir en comptetot el bagatge transmès pels professors.

—Com consideres aquesta carrera?

—La carrera no es pot considerar difí-cil, simplement es necessita un poc de lò-

gica i, sobretot, un cor fort, ja que enmoltes ocasions els usuaris venen dispo-sats a fer-te llàstima, cosa que el treballa-dor social no pot permetre. El que s'ha defer abans d'ajudar es escoltar a fi d'arre-plegar tota la informació possible per te-nir més facilitats a l'hora d'esbrinar-ne lacertesa.

— Durant els estudis, en què posenmés esment els professors?

—Una de les coses més importants quet'ensenyen durant els tres anys de carreraés a aprendre a escoltar. Segurament,molts de vosaltres, com jo mateixa pensa-va, pensareu que no es necessari i vospuc assegurar que m'ha costat moltaprendre'n. Per fer feina has de tenir benassumit el rol de treballador social, unavegada que acabes la feina has de des-

connectar, perquè molts dels problemesque ens presenten no tenen solució.

—Quins foren els motius que et moti-varen a escollir Treball social?

—Tal vegada el motiu principal fos queIa nota no em bastàs per entrar aInfermeria, perquè des de petita tenia benclar que volia ser infermera.

—Quina segona opció elegires?

—Com a segona opció vaig triarTreball social, una carrera de la qual teniaben pocs coneixements. Ignoraval'existència dels assistents socials i crecque, encara ara, hi ha gent que l'ignora jaque el confonen amb el treballador fami-liar el qual desenvolupa tasques tan ne-cessàries com anar a aixecar o rentar per-sones majors, minusvAlids, etc. que no espoden valer per ells sols. Així ide vaigentrar a Treball social i vaig descobrir lesducs realitats amb que topa una treballa-dora social: per una banda, la gratificacióque suposa ajudar a la gent a posar fi alsseus problemes i, per l'altra, l'estrès i laserenor que necessites, ja que, constant-ment, et trobes amb problemes molt di-versos i amb persones que no disposen derecursos de cap tipus.

— Després de la teva experiència,aconsellaries aquests estudis a futursuniversitaris?

—Sí, segurament com qualsevol estu-diant que hagi cursat una carrera que lihagi agradat. Pens, a més, que Treball so-cial, a part de no ser una carrera excessi-vament difícil i, eminentment, prktica, tél'avantatge de veure augmentats els Hoesde treball a causa de l'increment, en lasocietat, de gent sense recursos, de gentmajor, etc. Jo aconsellaria als joves mas-culins que s'animassin, ja que molta gentes pensa que es només una carrera de do-nes. Possiblement, aquest estereotip del'assistent social es doni a causa que, an-tigament, qui feia beneficencia i donavaassistència eren les monges.

—Conta'ns una mica l'ambient quehas viscut entre els teus companys decarrera?

—Ha estat una ambient increible. El quemés m'ha agradat ha estat que no hi haviagens de competencia, tothom feia el possi-ble per ajudar als altres... Tampoc no pucdeixar d'esmentar els "soparillos", quedestacaria com el millor de la carrera.

—I respecte als professors?

—Quant als professors sempre passa elmateix: alguns no serveixen per l'assig-natura que donen i en canvi n'hi ha d'al-tres que són capaços de transmetre l'as-signatura més pesada com la Inds entre-tinguda. També m'agradaria destacar elpaper dels professors que no tenen el rolde professors però que són els que, en re-alitat, t'ensenyen. Em referesc als treba-lladors socials de camp, que són aquellsprofessionals que et deixen tenir l'oportu-nitat de fer pràctiques, de conèixer la car-rera, etc. El meu treballador social decamp ha tengut un paper molt important,perquè gràcies a la seva mala sort jo, ac-tualment, tenc el plaer de fer feina.

—Joana: ens pots explicar tin poc lafeina que desenvolupes?

—Actualment estic a Atenció Primàriade l'Ajuntament de Campos, on intentajudar a les persones que venen al servei,des d'alcohelics, drogodependents, per-sones sense recursos, etc., també tramitpensions i moltes coses més impossiblesd'explicar.

—De quilla manera has agafat la tevatasca?

Monumental gírgola de figuera

En Jaume Nicolau "Volandi" va tro-bar dia 19 de novembre, devers elsSon Costa aquesta extraordinaria gir-gola sana de figuera, la qual pesava25 quilos i d'ampla ria mida va poc mésde dos palms. Es tracta d'un boldró,que tot surt d'allà mateix.

Cindy Crawford's choice

0OMEGA

The sign of excellence

PRESENCIA JOVE 15

—Amb molta d'il lusió , ja que vaig aca-bar la carrera pel juny del present any i elmes d'agost ja feia feina. Per això vullanimar tots els estudiants a que no quedinaturats, sinó que entreguin currículums atots els llocs que els interessin, demaninles coses...

—Passant a un altre tema. A finalsdel 1995 aparegueres a una entrevistacom a pionera del collectiu "S'Orti-ga". Ens podries parlar un poc delsmotius de l'abolició o almanco del mu-tisme d'aquest collectiu que, inicial-ment, semblava tan exitós?

—Sí, per l'octubre de 1995 uns quantsjoves, que en un primer moment éremmolts, vàrem formar el col.lectiu de jovesmontuïrers "S'Ortiga" que va fer unesquantes activitats pea) com que no tení-em el suport que volíem i el grup va min-var considerablement tot es va començara refredar, encara que no vull que us pen-seu que ha desaparegut sinó que simple-ment esperam el moment per tornar-nos aposar en marxa. Una de les coses que vapassar amb "S'Ortiga" és que tots els jo-ves montuïrers ocupen part del seu tempsamb la pràctica de qualque esport.

Aquesta afirmació de na Joana no potser més certa, ja que fins i tot ella jugaamb l'equip sènior de bàsquet que s'haformat aquest any a Montuïri. Des d'aquíauguram un bon inici a tot l'equip i a naJoana només Ii volem donar l'enhorabo-na per la carrera assolida , desitjar-lique no abandoni la constancia que la ca-racteritza i que la sort li segueixi donantlo card

Catalina Barceló

COIC)3

En memòria de Miguel Massanet,glosador montuker mot dia 28 d'octu-bre de 1997. Wu el tengui al cel.

L'amo en "Parrr ens va deixar,la seva mort vaig sentir,però no hem de plorarque tots ens hem de moriri on ell és hem d'anar.

En Massanet ja està allà,a l'ombra del lledoner,ara ja pot descansarmolt aprop d'on jo estaréquan me duguin a enterrar.

Quan el vulguem recordarBona Pau podrem llegir,les gloses que ell va pensarqueden escrites aquí;mai el podrem oblidar.

El trobaran a faltarels seus i la gent majorque junts solien dinarquan anava al menjador;ja no li veuran tornar.

Ja no farà pus mai glosescal conservar cl que va fer,ens va dir moltes de cosesque juntes queden molt bécom un petit ram de roses.

Antònia Adrover

16 ENTREVISTA

Josep Gonzalez Garcia, "El tio Moreno"Després de dur una vida atzarosa a Toledo, fa 41 anys que vengué a viure a Montuïri

Conversant amb l'home que avui ensacompanya li observam vestigis de tempspassats, quan els esdeveniments, les cir-cumstancies que l'enrevoltaven el mosse-gaven fortament.

Assegut prop de nosaltres, Josep Gonza-lez Garcia —els qui el coneixen i els amicsIi deim "Moreno"— està pendent amb elscinc sentits de les nostres preguntes.

Més bé baixet d'estatura, persona moltamable, es disculpa per anticipat desitjantno ferir ningú quan ens conta la seva vida,aturant-se a vegades per puntualitzar certsfets i situacions que considera importants.(Aquest mode de ser és corrent i formapart del caracter dels nostres padrins. Noestranyi el lector si ho feim constar sovint).

S'emociona en certs moments delcol.loqui arribant a caure-li alguna 116-grima. Delicat de salut —té dificultats enla respiració— es nota el sofriment al fonsde les seves faccions. Un home que ha ha-gut de treballar sense descans per treureendavant la seva família, lluitant per viu-re i a vegades per sobreviure. Rossegaencara una espècie de servilisme, conse-qiiència —pensam— d'haver estat tota lavida sota d'altres o depenent d'ells, per lasubsistència dels seus.

Va néixer el 21 d'abril de 1909 —a les11 del matí —puntualitza— en el poble deSonseca, província de Toledo. L'abrilpassat complí 88 anys. Una edat respec-table. El febrer de 1930 es casa ambMaria Villar Pardo. Han ten gut 13 fills,dels que li queden solament set filles i dosfills; tots casats i quasi tots ells residentsa Mallorca. És viudo, va perdre la sevadona fa relativament poc temps. Fins aquíles seves senyes personals.

— Com va esser, per quin motiu vin-guéreu des de la peninsula a Mallorca,"Moreno"?

Ens contesta amb el semblant greu.

— Al nostre poble era molt difícil viure-hi. Els jornals eren escassos. Vosaltres, aMallorca, no us podeu donar compte decom es vivia a certes zones de la penínsu-la. Avui les coses han millorat, però lla-vors... Si sabessis el què hem hagut depassar...!

— Parlem de vos, concretament:records teniu de la vostra infància?

Alça els ulls on s'hi reflexa un senti-ment de tristor.

— De la mewl infància record sempre lespenes, l'ansietat, les privacions i la fam.

Ens miram uns segons esperant quecontinui; i així ho fa.

—Si ens situam en aquells temps —diu—em comprendras perfectament. El meupare era carabiner de costa, la meva mares'ocupava de la casa i tenia molt que ferperque &ern sis nins, tres germanes i tresgermans, jo era el tercer. Va néixer un al-tre germa i fórem set. Mon pare va pren-dre una determinació: deixa el cos de ca-rabiners i es posà a fer jornals al camp.Considerava que així podria ajudar més aIa família. La frase feta en boca del poblediu: "passa més fam que un carabiner" obe "passa rites fam que un mestre d'esco-la", a ca nostra era una realitat.

—On vàreu anar a escola?

Acompanya la resposta amb uns movi-ments negatius del cap.

—Jo no vaig anar a escola. No sé Ilegirni escriure. Als vuit anys em posaren demosso de pastor a una finca molt gran quetenien moltes ovelles i que li deien "Elcorral de la Simona". El senyor de la fin-ca era metge, però no exercia la professió

perquè era molt ric. Aquí, idà, de mossetcom he dit, jo guanyava un real (25 cèn-tints) diari. Només em donaven dinar elmigdia. El matí i el vespre mu marem'havia de mantenir. El meu pare haviamort feia poc temps.

—Estireu molt de temps a la finca?

— Sí, hi vaig estar una serie d'anys. Altahi vaig créixer i també em canviaren defeina. Dins la mateixa finca hi havia una

fabrica de guix i juntament amb altres tre-balladors traginàvem a l'esquena com a"burros" pesades pedres de la pedrerafins al forn de guix. Guanyava tres pesse-tes al dia. Més tard varen posar ases peraquest transport.

—Suposam que limb el temps tornà-reu canviar de feina?

—Sí. Aleshores ja no era cap nin i vaigpassar a fer feina amb un equip de ferro-viaris on guanyava 0'50 pessetes a l'hora,o sia quatre pessetes al dia. Estàvem mun-tant una via fèrria que havia d'unir Utiel(Valencia) amb Baeza (Jaen). Estant enaquesta feina que havia de durar anys,succeïren dins la meva vida dos fets im-portants: em vaig casar el 15 de febrer del'any 30 i quan només mancava posar elsrails a la via esclatà el Moviment.

—Estava pensant... es que no hi haviafeina al vostre poble que us vàreu ha-ver de traslladar a Utiel?

—El terme del meu poble estava repartitentre quatre o cinc senyors que n'eren elspropietaris. Els demanaves per sembrarun trocet de patates per la casa i et dona-ven excuses. No ho volien. Nosaltres no-més demanàvem pa i treball. Temps difí-cils.

S'atura de conversar breument i tot se-guit continua.

— Com deia abans, comença la guerracivil. Em trobà dins la zona republicana iem cridaren per incorporar-me a l'exercit.M'enviaren a Madrid, capital.

—És que participiireu a la defensa deMadrid?

—Em destinaren a una brigada de xoc iens enviaren per tot; estàvem sempre enprimera línia. Però... ara me'n recordd'una petita anècdota que et vull contarperquè vegis com anaven les coses en

ENTREVISTA 17

aquell temps. Quan començaren les hosti-litats i encara no m'havien fet incorporar al'exercit, estàvem segant amb un grupmolt nombrós a una finca de Puertollano,prop d'Albacete. Al mateix temps quesegàvem, l'artilleria de Franco bombarde-java aquesta ciutat. No record si acabàremo no, però quan feia un més que hi fèiemfeina, anàrem al qui ens havia llogat percobrar els jornals. Ens digué que no podiapagar-nos, excusant-se perquè el propieta-ri de la finca estava a l'altra zona de gue-rra. Així eren els temps i circumstànciesen què vivíem.

—Estàvem parlant de la brigada dexoc...

—Ah, sí...! Vaig estar durant un any de-fensant la capital (Madrid) amb aquestabrigada. Junt amb nosaltres i al nostrecostat hi havia les famoses BrigadesInternacionals, gent molt valenta.

—Volia preguntar, tot i que era unarealitat que les forces de Franco anavenavançant per quasi tots els fronts deguerra. No influia el fet dins l'ànim delscombatents de la República?

—No. I ho record molt bd. Els brigadis-tes estrangers eren tots voluntaris. Recordtambé que les brigades compostes per rus-sos i francesos, eren tots o quasi de la ma-teixa nacionalitat i molt potents. Tant lesBrigades Internacionals com les espanyo-les, no teníem por ni desànim quan perdí-ern terreny. Lluitàvem sempre amb moltatenacitat.

— Defensa de Madrid. I després?

—Amb la meva brigada lluitàrem a al-tres fronts de guerra. entre d'altres ens en-viaren a Teruel que, com saps, canvià demans unes quantes vegades. Estavemsempre en primera línia de foc i cada qua-tre dies ens havien de cobrir les moltesbaixes que teníem. Des d'aquest darrer es-cenari de guerra ens trasiladaren al frontd'Extremadura. Estant en el poble deCabeza de Buey una contraofensiva de lesforces de Franco formà una bossa on que-daren sitiats catorze pobles. La meva uni-tat quedà dins aquesta gran bossa. Eral'onze d'agost de 1938. Ens rendírem alRegiment d'Oviedo abans que als moros.Presoners ja, ens enviaren a un camp deconcentració de Merida (Badajoz).

— Captius com &en, no us moguerende Mèrida?

—Veuràs: poc temps després, estant a lamateixa ciutat, em dugueren davant doscoronels que per cert vaig conèixer. Em

proposaren anar al front de guerra al cos-tat de les tropes de Franco. Significava encerta manera la ilibertat. Els vaig dir queno. Jo tenia tres germans que lluitavenamb les forces de la República i no emvolia exposar a disparar contra ells. Esmiraren i ho comprengueren. Com a pre-soner em passaren a una unitat de treball.La nostra feina era fer ponts, posar filfe-rrades, construir nius de metralladores, ca-mins... Fent aquest treball he estat a SierraNevada i als pobles de Pitre, Lanjaron,Bubión, Capileira... Quan treballàvem aMotril acabà la guerra. Als sis mesos de lafi de la contesa em posaren en llihertat.

—Això sign ifica tornar a ca vostra.no?

— Sí, veuràs. Quan vaig arribar almeu poble em detingueren allegant oacusant-me que havia Iluitat amb els del'altra banda. Vaig estar detingut vint-i-quatre hores.

—Amb el que heu exposat, la vostravida no ha estat fàcil; estam segurs quehaureu passat per situacions extremes.

—No ho saps bé. El primer d'abril deltrenta-nou, data en què acabà la guerra ci-vil, vàrem haver de sortir en camions a re-collir els morts que hi havia entre el quehavia estat les dues línies de foc a Orgiva(Granada). Es millor no recordar-ho. Maimés ha de tornar a passar això! La guerracivil ens ha de servir de 110. Quan con-tam aquestes desventures als nostres nétsm'estic preguntant si ho creuen.

—Anem altra volta al dia en què re-tornareu al vostre poble. Com estavenalla les coses? Pel que deis no fóreumolt ben rebut.

—En efecte. Com he dit, em varen dete-nir durant 24 hores. An continuava igualo pitjor que ahans. Menys mal que vaigtenir una gran persona al meu costat: elmeu sogre, que em va defensar i ajudarsempre en tot. Una de les seves frases en-cara la record: "Mientras tenga un trozode mis tierras que vender, nadie de mi fa-milia pasara hambre". I així fou. EntreAres finques tenia un trocet guapíssim onhi havia I (X) oliveres. Un dia l'engataren iel va vendre per cent duros. Adversitats,tristesa, penes... A Mallorca hi havienvengut tres germans meus, una germana iuna 'ilia, a instàncies d'ells vinguéremcap aquí. El primer d'agost passat va fer41 anys que estic a Mallorca, a Montuïri, isempre al carrer del Molinar.

—Es porta bé el poble amb vosaltres?

—Beníssim! El primer treball va esser aSon Colidi amb l'amo de Sebó. Llavorsvaig passar a Alcoraia, després a la ci-mentera del senyor Domingo on hi vaigfer feina nou anys. La meva salut, però, jaes ressentia fortament, m'era difícil treba-llar; em vaig jubilar per invalidesa als sei-xanta-tres anys. Voldria dir que...

Es retura, i amb el mocador intenta de-tenir unes llàgrimes que li cauen dels tills.

—Voldria dir —repeteix—, ara que tencl'oportunitat, que estic molt agraït del ca-rrer del Molinar i de tot el poble deMontuïri, perquè demostraren l'apreci queens teníem en motiu del funeral de la me-va dona.

Fins aquí i d'un mode condensat el queens ha contat el "tio Moreno". Antb elsanys que du entre nosaltres podem dirque és un montuirer més.

Retiram les quartilles al temps que elnostre entrevistat s'amaga dins la butxa-ca el mocador amb el què s'ha eixugat elstills. Conversant junts durant un certtemps encara, de trivialitats, abans d'aco-miadar-nos. Pere, la imatge de la seva vi-da, rebotant brandejada per l'adversitat,ens acompanya molt de temps.

Miguel Martorell Arbona

Amb motiu deles festes deNadal i Capd'Any volemdesitjar moltsd'anys a tot

el món.

"SANOSTRA"

CAIXA DE BALEARS

I L CilD, I DAM 1111 1-u-1 .7A7n.Gr_l , IMEQ HAM

Crist Rei, at- Puig

Cada any —ja ho hem diten altres ocasions— el

darrer diumenge d'octubrel'Església Catòlicacelebrava la festa

de Crist Rei.En aquell temps

—a mitjan segle— se lidonava molta solemnitat.

Els nins que anaven al'escola parroquial i les

nines de Ca ses Mongespujaven al Puig. Alla es

treia la imatge de la Marede Déu de la Bona Pau i

sota la mirada de la Vergetenien Hoc diversos actes.

En aquesta foto veim al'escalonada un grup de

nines vestides dan geldisposades per a la

processe) que sha via defer per la placeta.

Nines que ara enrevoltenla seixantena.

18

TEMPS PASSAT

...4coirc:I.s. oil ilmLiCsa.x.s. it s.s3a.

Ills 14 anys ja

De petit sempre vaig estar en mig decamions, ja que a ca nostra venien a serles nostres eines de fer feina. Quan solstenia 14 anys ja vaig començar a menarcamió perquè era l'única casta de vehiclesque estaven al meu abast. En aquella edatno tenia permis ni carnet de conduir, peròmai no em varen posar cap multa.

Pels anys 1940 a Montuïri no hi haviaaltre camió més que el nostre i el dels"Escolans". Jo, amb el meu, els dimarts,dijous i dissabtes dematí anava amb ungrapat de dones amb la verdura que elleshavien de vendre al mercat de Ciutat. DeMontuïri partíem devers les 3 ò les 4 de lamatinada, i com que jo havia vetlat finsdevers les 2, ja no anava a ca nostra, sinóque m'adormia dins el camió. I així fou

concluia camió

com moltes setmanes no tocavaLes dones que venien a vendre pagaven

3 pessetes cada una, i a punt del migdia,ja partíem cap a Montuïri. A Can Blau,d'anada, ens hi havíem d'aturar perquèallà hi havia els "filatos" i havíem d'anaralerta. Eren uns homes que es cuidavenque per tota la mercaderia que entrava aCiutat es pagas un tant per quilo.

A ca nostra també teníem autocars queeren conduIts per mon pare, un tio meu il'amo en Toni Sampol. Però una vegadaque aquest es va posar malalt, jo, queencara només tenia 15 anys, el vaig haverd'agafar per conduir-lo. Però quan fouhora de partir, de la gent que hi haviadedins, tot i veient que era un al•lot quel'havia de conduir, molts es varen fer por:

n' hi hagué més de la meitat que baixaren.Però a la tornada —aleshores partíem d'EsTriquet— l'autocar ja va estar ple i no vabaixar ningú. Ja sabien que havíem arribatbé i els fugí la por.

També teníem l'agència de Montuïri.Tots els paquets que qualcú enviava a lavila els recollíem d'Es Triquet i una vega-da a Montuïri els portava a domicili ovenien a cercar-los a ca nostra.

Quan em vaig fer més gran, als 18 anys,vaig obtenir el carnet de 2a i així oficial-ment ja podia conduir cotxe. I als 21 emvaig treure el de i tot satisfet perquèm'autoritzava per menar camió. És peraixò que em consider el xofer de camiómés antic de Mallorca i sense haver-memultat mai. S'ha de dir tot, però: havia fetamistat amb tots els agents de la policiade trafic dels anys 40 i 50.

Monsen-at Vaguer

LA NOSTRA HISTÒRIA

19

Estrangers i carreteres

Els dos escrits que avui presentamobrin una sèrie en la qual incorporarem, avegades, notícies sense rellevància histò-rica per al nostre poble, però sí que tenenun valor Ines be anecdòtic i per tant pensque mereixen ser reflexades.

El primer tracta sobre un tema rabiosa-ment actual, la compra de terres i finquesper part d'estrangers. Com podeu com-provar no era un fet nou, encara que notingués la ressonància actual i els motiuseren prou distints, (suposadament de cairemilitar). Es tracta d'una carta signada pelComandant Militar de les Balears ManuelGoded i dirigida a tots els batles de l'illaen la qual exposa les mesures que s'hande prendre pel cas.

"La ley de 23 de octubre de 1.935 esta-blece un límite en la extensión de las pro-piedades de extranjeros, enclavadas enIas Islas del territorio nacional.

Por decreto de 28 de febrero último(Diario Oficial del Ministerio de laGuerra n° 51), se aprueba el Reglamentopara aplicación de la citada Ley, en cuyoartículo 18 se dispone que los datos paraformar las relaciones de las propiedadesde extranjeros se solicitarán de losAyuntamientos, Jefe de Obras Públicas ydel Servicio de Montes y Registradores deIa Propiedad.

En su vista y al objeto de poder darcumplimiento a la expresada Ley, ruego aV.S. tenga a bien remitirme a la brevedadposible, una relación de los extranjerosque en ese término municipal hayan cons-truido fincas o adquirido terrenos o par-celas, con indicación de su superficie, lin-deros y demás datos que permitan su fácilidentificación. - Palma, 9 de marzo de1936.- Manuel Coded"

El segon escrit és anterior i no té el seuorigen al nostre arxiu municipal. És unapublicació d'ara fa exactament cent anys,és a dir de l'any 1897 i de la qual es l'au-tor Josep Vives Verger de la societat bici-cletista "Pedal y manubrio". Intenta seruna guia d'ajuda per als possibles usuarisde la bicicleta, un mitja de transport poccomú encara i que, tal com queda reflexatal començament, tan sols en podien gau-dir persones anib carrera universitaria, ésa dir, gent que aleshores la podien adqui-rir. A tenir en compte la descripció que enfa de Montuïri.

Iniciarem el text amb part del pròleg i

després la manera d'arribar a Monttiíri."Fuera descortesía si antes no explica-

ra los móviles que me han inducido a es-cribir estos apuntes, que pueden servirpara una guía de Mallorca.

El primero y principal ha sido el incre-mento que ha tomado el ciclismo enPalma desde comienzos del presente año.La afición se ha desarrollado de momen-to ; abogados, notarios, ingenieros, medi-cos, etc. etc. han dedicado ratos al manejode la bicicleta y no es extraño que en sudia quieran (como ya lo han hecho) haceralgunas excursiones. Con lo que se tro-pieza al instante es que no saben á quepunto dirigir la rueda directriz de su bici-cleta...

Cap a Montuïri anam:"Tomemos la ruta de la carretera que

conduce directamente a ArtaEsta carretera es la que hay frente á la

puerta de San Antonio.Más allá del kilometro dos, encuéntran-

se á izquierda y derecha varios ventorri-llos, y en el 9'530 kilómetros a la izquier-da está situado un ventorro en el cual sepuede comer.

Hasta el kilómetro 12 el terreno, aun-que con suaves pendientes, es agradabley se conserva en muy buen estado.

Desde aquel kilómetro hasta cerca del17 hay grandes pendientes muy dificilesde subir.

En el kilómetro 22, á la izquierda de lacarretera hay una posada Antes de llegaral mojón en donde está apuntado el kiló-metro 22, hay una calle que conduce aAlgaida que dista de Palma 22 kilómetros903 metros. Esta villa pertenece alPartido Judicial de Palma.

A su Ayuntamiento se hallan agregadoslos lugares de Pina, Llorito y Randa ; losdos primeros distan de la población 5 y10 kilómetros respectivamente por cálcu-lo aproximado, pues se ha de ir á dichospuntos por caminos vecinales en muy malestado. Randa dista de Algaida 5 kms.

El ciclista que no quiera entrar en elpueblo de Algaida puede comer en la po-sada que he indicado más arriba ; si porel contrario, quiere comer en la villa pue-de hacerlo en Can Borrás, situada en laplaza.

De Algaida parte dos carreteras queconducen una á Lluchmayor y mide 9'600kilómetros ; la otra á Buñola pasando por

Montuïri des de la carretera

Santa Eugenia y Santa Maria que mide26'760 kilómetros.

En el kilómetro 29'200 parte la carre-tera que conduce a Montuïri. Dista estavilla del cruce de las carreteras de Sineuy Arta 730 metros ; por tanto la distanciade Palma a Montuiri es de 29 kilómetros930 metros. Montuiri pertenece al partidojudicial de Manacor, al centro de la isla.En los alrededores de la población se ha-Ilan antiguos sepulcros. Esta villa está si-tuada sobre una pequeña colina. Es dignade ser visitada por lo pintoresco de algu-nas de sus calles en las cuales hay casascuyo portal dista del suelo dos ó tres me-tros ; se sube por medio de piedras sa-lientes que hay en la pared.

La casa de comida está situada en laplaza Mayor ; se ha de preguntar porGabriel Sampol."

Guillem Mas Miralles

I. - Aquest Manuel Goded no és ni més ni menysque el personatge clau que promogué l'alçament mi-litar de juliol del mateix any. Controlada Mallorca,es dirigí a Barcelona on intentà capitanejar les forcesen rebellió Fracassada la sublevació a la capital delPrincipat, fou detingut, jutjat, condemnat a moil iexecutat.

2. - Mallorca : apuntes para una guia del ciclista /Josep Vives Verger. - Palma de Mallorca : [Sn.],1897 (Tipografia del Heraldo de Baleares)

3. - Ventorrillo, encara que soni malament, provéde ventorro, un diminutiu de venta. Rebellió a diruna posada o hostal de la carretera. Respecte aaquest i segons la distància podria tractar-se de CanBlau.

4. - Com haveu ja suposat està parlant de les cos-tes de Xorrigo.

5. - Evidentment això es un error. Lloret encarapertanyia a les hores a Sineu, terme del qual s'inde-penditzà delinitivament l'any 1925.

El darrer glosador montuïrerque ha mort i era conegut com atal fou Miguel Massanet Servera"Parrí", un home que acudia aqualcú quan volia que fossin es-mites les seves gloses, pen) queens n'ha heretat un bon enfilall;Ia qual cosa el fa mereixedor deser inclòs dins aquesta secció.

Va néixer a Porreres dia 10 desetembre de 1910, però quansols tenia un any i mig venguéamb els seus pares a viure aMontuïri. Era fill de RafelMassanet Andreu i deMagdalena Servera Mesquida.El primer Hoc on visqué amb elsseus pares fou a can Canai. Allàes va criar en mig de pagesos, sibé posteriorment venia a la vilaper anar a escola amb el mestrePere Josep Crespí "Palou". I demés grandet, els vespres, tambéanà amb la "Mestressa Rua".Però des que tengué edat, als 136 14 anys, el llogaren a fora vila.Va estar a can Ferrando, a Meià,a algunes possessions deLlucmajor i a altres indrets. Pertot treballà en les diferents tas-ques que exerceix un pagès. Vaestar de porqueret, de plaça mor-ta, de cabrer, de Ilaurador, de pa-reller... i més cnvant cl trobam anant a altres Sants, a processons, a amics, a la

En Miguel "Parrf" enrevoltat dels nins que fa deu anysanaven al parvulari d'Es Dau. Ell els va veure per plaça,els compra caramels i en es graons els ho va repartir.

Era pel febrer de 1987

20 MONTUMERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

Miguel Massanet Servera "Parlor, glosadorAls 15 anys ja féu la primera glosa i als 87, dos mesos abans de morir, la darrera

guanyar jornals aquí i allà. S'havia casatamb Isabel Arbona Cerdà "Quelet", ambqui va tenir quatre fills, motiu pel qual aca seva necessitaven del seu jornal.

Però dins ell i des de petit ja covava ladèria de fer gloses, una obsessió que ten-gué viva sempre, fins a la mort. Com a talera conegut dins i fora de Montuiri. Es varelacionar amb diferents glosadors, comen Llorenç Capellà d'Algaida, en "Car-tutxo" de Sencelles, en Sans6 d'Artà, en"Mirató" de Llubí, en Socies de Sa Pobla,en Crespí, en Calafat... amb alguns delsquals va participar en vetlades.

Moltes de les seves gloses eren dc pi-cat, algunes de les quals no foren publi-cades aquí per no ferir la sensibilitat dedeterminades persones, i unes poquesforen Ileugerament modificades en la se-va expressió que no en el seu sentit. En

feina, a allotes i dones que ell aprecia-va. Tampoc arriNirem a publicar tres re-cords d'infantesa seus que han romàsinédits, però que projectam publicar elstres primers mesos de 1998.

Aquesta ressenya romandria coixa sino inseríssim algunes gloses seves, en-cara que ja hagin estat publicades. Elseu nom com a glosador sortí per prime-ra vegada a Bona Pau fa mes de 22anys; era pel setembre de 1975 i les se-ves primeres gloses publicades daten del'abril de 1976. Però no fou fins al fe-brer cle 1986 que d'una manera periòdi-ca venim publicant-les, la majoria de lesquills es refereixen a temes d'actualitat ode pròpia iniciativa.

Segons ens digué en certa ocasió, laprimera glosa que ell va amollar fou el 5de novembre de 1925, quan sols tenia 15

s'havien acabat de casar. Diu ai-xi:

Que molts d'anys, Joan "Pelós",Catalina "Saldadet":que .en tenir un al.lotetsia del gust de tots dos.Aixf començava aquesta curo-

lla que dins ell romangué latentmés de 70 anys; fins als darrersdies no s'aturà de fer-ne. Vet adfuna que féu al gendre de l'amode Son Moià sobre unes cabeça-des i uns dogals:

Es dogals tenc amb sa ma,una obra forta ¡fina,Jets de sa sabidu riades gendre de son mow,.Per fer-los hi vaig emprarcatorze nits i un dia.Sant Antoni jo voldriaque li dasseti llum i guiaper lo be que va quedar.

I així podríem anar recopilant-ne, però acabarem amb la queféu al qui subscriu, amb un to jo-cós, perquè li havia canviat unaparaula (agost de 1997). Fou unade les darreres. Se'n temé i digue:

Jo no se on contestarde lo que ara me parlau;vos tanmateix ho posauaixf com mes be vos va;i no ent fasseu destremparsi voleu guardar sa pau!

Dia 28 d'octubre passat, als 87 anys,ens deixava definitivament el nostre bonamic i glosador.

O. Arbona

P. D.- N'Amador Font (de CanCarrió) ens fa arribar aquesta glosapbstunta dedicada a Miguel Massanet"Parri". Diu així:

L'amo en "Parrí" anomenatpes pubic montu1reraquí baix està enterrat,a devora es Iledoner.Per glosar ho feia molt bei era un home honrat;a mi em duia acovardatperquè amb ell havia notat,per glosar em guanyava be,i pus mai m'hi enfrontaréperquè aquest pic se n'ha anat.

A madorfeu moltes dedicades a Sant Antoni i a anys. La va exterioritzar quan uns nuvis

En Joan Mayol "Batliu" amb el seu mul, a la fira del Dijous Bo d'Inca

DE FORA VILA

21

Vs bons mails mallorquinsÈxit de dos muls montufrers al Dijous Bo d'Inca

A Inca i formant part del programa dela fira del Dijous Bo i que se celebrà elpassat dia 13 de novembre tingué llocuna interessant mostra d'animals autòc-tons de les flies Balears.

S'exposaren tota casta de coloms id'aviram. També conills, cabres, ovelles,someres, cavalls, muls i no podia mancar,ara que estam a temps de matances, elporc negre mallorquí.

D'aquest se celehra concurs dotat depremi i trofeu per a la millor truja, la mi-llor porcastra, cl millor verro, i per alsporcs més plantosos, ben fets i que reu-nissin més qualitat per sortir d'ells bonessobrassades.

Tota l'exposició, pel que fa als ani-mals, fou molt interessant i com semprcen aquesta fira hi acudí una gentada. PeròIa novetat d'enguany fou la celebració deIa primera fira del mul de feina mallorquíi menorquí, i que a més d'exposició ten-gué lloc una demostració de com es rea-litzaven les feines del conreu quan no esdisposava de maquinaria.

Donat que aquesta mostra i demostra-ció se celebra a la fira d'Inca, sembla queper a publicar a Bona Pau no té sentit,però jo hi vaig assistir i realment vaiggaudir de veure aquells formosos exem-plars dc muls i mules enganxats al or-meigs i que durant tant d'anys amb ellses realitzaven les tasques agràries.

Però la meva satisfacció i la d'altresmontifirers alla presents va esser que elsdos millors muls, més ben fets, plantososi obedients procedien de Montuïri.

Dits muls són; un eguí, vol dir que ésfill de egua i gora, en "Fumat", amo delqual és en Joan Maiol "Batliu". L'altre,somerí, fill de somera i de cavall, en"Menut" propietat d'en Vicenç Servera"Caragol", ambdós són negres, de bonposat, d'ample pitera i anques, i a mésben eregats. Les presentaren ben fregatsnets i Iluents.

Tots el muls i mules participants erendignes de veure, sobretot un de color roigmenorquí, però els procedents deMontuïri, en "Fumat" i en "Menut" esdistingien dels altres.

A la Plaga del Bestiar s'havia adequatun recinte per a tal fi. I arribada l'hora dela demostració en Joan "Batliu" enganxa, en "Menut" a una arada en rodes i Ilaura

amb ella mitja dotzena de soles. Aquellanimal obedient i en Joan com a bonpages, realitza una feia d'allò millor. Caldir que durant la seva actuació una came-re de TVE l'enfoca i es mostra al'Informatiu Balear. Molts de montuïrersho veren com també als diaris.

Seguidament en Vicenç "Caragol" ambuna arada de tres relies, o sigui de Ilaurarfaveres, també féu com a cinc o sis soles ide la mateixa manera que en Joan, realitzauna molt bona feina. Queda ben palès quetant amos com animals de feina saben allòque fan i tenen bona saba pagesa.

Després, procedents d'altres Hoes, na"Pastora", una mula eguina, demostràcom es tragina amb un carro trabuc i na"Castanya" volta a una improvisada eraenganxada a un carretó de batre. N'hi ha-gué un que féu unes voltes amb la maqui-na de segar i darrerament un altre mul, en"Blau", féu una volta amb un carretó.Com que no conec son amos no puc dirde qui eren.

Tota la mostra fou molt interessant,molta gent la presencia i totes les actua-cions agradaran però les estrelles de lafesta foren en "Fumat" d'en Joan"Batliu" i en "Menut" de'n Vicenç"Caragol".

No hi hagué concurs de bestiar mularpea) cas d'haver-ni hagut, els participantsmontuïrers haguessin fet primers.

Dita demostració es presenta ja com afets pretèrits, però encara en part és pre-sent, si be amb la mecanització en que-den pocs que facin feines amb bísties.Encara n'hi ha que per realitzar determi-nades feines prefereixen la bístia i no eltractor o motocultor.

Prova d'això i fora de la Mostra n'hihavia a la venda i si en Joan o en Vicençhaguessin volgut vendrels hi havia com-pradors disposats a pagar un bon preu.

A més dels muls, procedents deMontuïri i formant part de l'exposiciód'animals auctóctons hi havia els cans ra-ters, gallines rosses i galls. No hi haviales populars vaques que Ilauraren a SantLlorenç, però si dos vadellets, un fill dena "Banya Curta" També un bou de 250quilos propietat de'n Jaume Bauça"Capita". Diu però que no el vol eregarper llaurar o traginar sinó que pensa es-corxar-lo per ell menjar. Donat la sevapinta segur que li sortiran uns bistecs desuperior qualitat.

No vull acabar sense dir que està en elprograma de la nostra fira una festa page-sa amb demostració de feines que tempspassat realitzaven els pagesos. Si no hi hares de nou les vaques que tan d'èxit hantingut a Sant Llorenç i a la fira deLlucmajor, Ilauraran enganxades a l'ara-da de fusta i estiraran a un carro de para.

Sion Nicolau

22 PUBLICITAT

$$ Okjuidai

ESPORTS 23

Fira 98: Cross, heindbol, bàsquet i tennis taulaAquestes activitats estan organitzades pel Comité Comarcal Escolar d'Es Pla i l'Ajuntament de Montuïri.

Fernando Asensi dimiteix com a entrenador de I preferentEls benjamins de futbol-7 ja han guanyat dos partits

Un ampli programa esportiu se cele-brara aquesta primera setmana de de-sembre en torn a la Fira 98.

El dijous dia 4 hi haura quatre tor-neigs triangulars de handbol. Hi partici-paran les escoles de Montuïri, Sineu iSant Joan a les categories aleví i infantil,tant masculina com femenina. El mateixdia, alumnes de Sant Joan i Montuïridisputaran particles de tennis taula.Aquestes activitats es realitzaran a lespistes del col.legi públic, Es Dau i LocalJove a partir de les tres de l'horabaixa.

Divendres dia 5, es farà una jornadade bàsquet de promoció de la categoriaaleví. Intervendran nins i nines de SantaEugenia (2 equips), Montuïri (2 equipsmasculins), Sineu, Lloret i Algaida. Desde les tres fins a les sis i mitja es dispu-taran tres encontres a l'escola i quatre,en Es Dau.

El plat fort del programa esportiu"Fira 98" sera el II cross Joan Barcelóque tendra Hoc el dissabte dia 6, a partirde les deu del mati en Es Dau i quel'any passat, a la primer edició, va asso-lir un gran exit de participació i d'orga-nització. A partir de les deu del mati, elsatletes escolars disputaran deu provesdiferents segons l'edat i el sexe. Lesdistancies van des dels 500 metres de lesnines d'iniciació fins als 3.000 metresde cadet masculí.

A les dotze i mitja començarà el crossfederat que compren les categories pro-meses, júniors, séniors, locals i veterans.

Perlas OrquídeaDesitja bones festes de Nadal-

i un feliç 1998 a tots ers mon-tufrers i veins de la Comarca, ial mateix temps participa quedurant aquestes festes efs faràun 10% de descompte en eLs ar-ticles de la seva producció, comsón or, bijuteria, perles, etc.

Els júniors correran quatre quilòmetres,els locals en faran sis i tota la resta decategories, deu quilòmetres.

Aquestes activitats esportives "Fira98" estan organtizades per l'Ajuntamentde Montuïri i el Comitè Comarcal del'Esport Escolar d'Es Pla (abans anome-nat "Montuïri").

Dimissió de Fernando AsensiEl dimarts 25 de novembre, Fernando

Asensi va presentar la dimissió com aentrenador del l'equip de I preferent. Elpresident del Montuïri, Joan Pocoví, estrobava molt dolgut pels fets que hansucceït i ens explicava així la dimissiódel mister que a la temporada passada vaascendir l'equip de categoria: "Ha estatuna de les injustícies més grosses que hevist durant la meva vida esportiva. Elsinsults que va sofrir dins el camp del'Espanya de Llucmajor han fet vessar eltassó. Un sector de jugadors i de l'aficiól'han cruxificat. Sabia massa de futbol.Era una bon persona, educada i culta. Elmés destacat seu eren els principis hu-mans que fan falta per a una bona con-vivencia. Vull remarcar que no ha vol-gut cobrar res de la fitxa per anar-se'n.Ara bé, els jugadors no el volien, nos'entenien i estaven a disgut amb ell. Elque interessa ara és el club i seguir capendavant. Provisionalment se'n farà car-rec de les a lineacions Llorenç Amenguali després, ja decidírem el que feim.També ha causat baixa el segon entrena-dor, Tolo Duran".

RESULTATS DEL MES DE NOVEMBREFutbol I preferent

Montuïri, 5 - Badia Cala Millor, 2Xilvar, I - Montuïri, 1Montuïri, 4 - Santa Ponça, 2Espanya, 2 - Montuïri, 1Montuïri, 2 - Soledat, 2

Futbol III regionalPeguera, O - Montuïri, 5Montuïri, 6 - Alqueria Blanca, 2J. Can Picafort, 3 - Montuïri, 2Montuïri, 4 - Campos, 1Margalida, 1 - Montuïri,

Futbol juvenilMontuïri, 1 - Patronat B, 4

Genova, 7 - Montdri, 1Montuïri, 1 - Arta, 2Binissalem ,3 - Montuïri, 2

Futbol cadetBadia Cala Millor, 3 - Montuïri, 2Montuïri, 3 - Felanitx, 1Barracar, 2 - Montuïri, 2Montuïri, 3 - Margalida,Porreres, 2 - Montuïri, 2

Futbol infantilMontuïri, 4 - Son Servera, 3Arta, 1 - Montuïri, 1Montuïri, 2 - Espanya At, 2Porreres - Montuïri (suspès)Montuïri, 2 - Santanyí, 2

Futbol aleviMontuïri, I - Algaida, 2Barracar, 2 - Montuïri, 2Montuïri, 4 - At Manacor, 1Escolar, 2 - Montuïri, I

Futbol-7 benjamíMontuïri, 2- Petra, 16Cala d'Or, 4 - Montuïri, 2Montuïri, 5 - Algaida, 3Espanya, 21 - Montuïri,Montuïri, 4 - Espanya At, I

Futbol-7 empresesMúnper, 4 - Spanair, 4Múnper, 4 - Es Celler Fondo, 1Restaurant Antonio, 3 - Múnper, 5S'Estació - Múnper (suspès)

Bàsquet séniorHispania, 73 - Montuïri, 30Montuïri, 30 - Sanimetal d'Artà, 36Avante, 53 - Montuïri, 38Montuïri, 35 - Roldan, 55Santanyí, 72 - Montuïri, 38

Bàsquet cadetMadre Alberta, 24- Montuïri, 51Montuïri, 39 - G. G. Sant Llorenç, 33Molinar, 47 - Montuïri, 29Montuïri, 46 - Avante, 32

Bàsquet infantilColonya Pollença B, 15 - Montuïri, 48Montuïri, 37 - G. G. Sant Llorenç, 38Bons Aires B - Montuïri (suspès)Montuïri, 38 - Perles Manacor, 50

Mini-bàsquetDe la Cruz, 11 - Montuïri, 69Montuïri, 70 - Colonya Pollença, 8Montuïri - J. M. de Sóller (suspès)Pla de Na Tesa, 17 - Montuïri, 36

Biel Gomila

L'equip infantil. A l'esquerra, Xisco Garcia

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Casten() 07009 Palma de Mallorca

24 ESPORTS

Dirigeix els infantils

Xisco Garcia, un jove mister pie d'iblusió"El dia que aconseguírem la primera victòria de la lliga, els allots semblaven bojos, ben bojos"

Xisco Garcia Munar és un jove Iluc-majorer de vint-i-tres anys que enguanyha començat a entrenar a Montuïri.Dirigeix l'equip infantil de futbol. Coma jugador ha passat per totes les catego-ries base de l'Espanya de Llucmajor,des de benjamins fins a juvenils. Sempreha actuat com a porter.

El darrer any de juvenil va deixar depracticar l'esport rei. Prest va co-mençar la tasca de preparador. Ho vafer com a ajudant del primer tècnic delscadets de l'Espanya. Les dues temproa-des següents va entrenar tot sol els ale-vins i els infantils del mateix club.

Enguany ha aterrat a Montuïri i s'haJet càrrec dels infantils juntament ambJosep Antoni Gomila. Treballa com afuster al seu poble.

- Com va ser que vengueres a entre-nar a Montuïri?

- Enguany no havia pensat estar alfront de cap equip perquè m'he de casari amb els preparatius de la boda pesnavaque estaria ben ocupat. Inclús havia ditque no a l'Espanya que m'havia oferit ladirecció d'un equip. Per?) en SebastiàAlcover des Coll, delegat, va insistir ino vaig poder dir que no.

- Disposes de títol?

- Tenc el d'iniciació que em permetentrenar fins a juvenils de II regional.

- Penses treure't el de juvenils?

- Enguany no podré a causa del que he

comentat abans; però sí que faré el cursmés endavant.

- Com va l'equip?

- A la pretemporada jo estava una mi-ca a les fosques perquè no coneixia elsjugadors. No sabia ni qui era el lateraldret, ni l'esquerre ... ara bé, trob que lapretemporada va sortir bastant 136 perquèaixí mateix jugàrem la final del Torneigde la Llum i perdérem per la mínima,per 4-3. Posteriorment ens enfrontàrema equips bastant forts i no guanyàremcap partit. Els al-lots es varen desmora-litzar un poc. A la lliga, també ens toca-

ren els rivals més potents a les primeresjornades de lliga: Manacor, Petra ...Però, a mesura que anam avançanttraiem bons resultats i l'equip es co-mença a "amollar". El resultat més des-tacat va ser contra el Son Servera a quiderrotàrem per 4-3. Sempre me'n recor-darè: els al-lots pareixien bojos d'alegriaperquè feia temps que les coses no ana-ven bé. Dins les casetes estaven que nohi cabien, repetesc, estaven bojos, benbojos. No es pot definir d'altra manera.A partir d'aquesta jornada, els jugadorshan agafat més confiança i de mica enmica van a més.

- Podríes fer una anàlisi del grup?

- Trob que tenim un conjunt ben com-pensat, sobretot a la defensa perquè hiha poques coses que els pugui ensenyar.A darrera són molt "vius" i això dónasolidesa a l'estructura d'equip. Ara be,ens falta un element al mig del campque sàpiga tranquilitzar el joc, "tocar lapilota" i obrir cap a les bandes. Davant,no hi tenim problemes. També vull re-marcar que la porteria està ben guarnidaamb en Francesc de ses Rotes. L'am-bient com a grup és perfecte. Hi ha mol-tes ganes de jugar. Fan coses noves quemai no havien fet i així m'ho manifes-ten. Tenen molt

- Saben que arbitres un torneig depenyes a Manacor, com et va l'arbi-

(Continua a la pagina següent)

ESPORTS

25

CONEGILJEIN1 L'ECIIJIR DE IRREVERENT

Juan Ramón Roldan Juanra

Té 19 anys. Va néixer el 16 de man;de 1978. Actualment fa el servei militara la Base General Asensio de Palma.Juga de lateral i de "per tot", com ens vacomentar. Creu que el Montuïri dispu-tarà la lligueta i ascendirà a III divisió.Abans de venir al nostre poble, haviaactuat en el Son Gotleu aleví i infantil;després va passar als cadets de l'AtlèticRafal i als juvenils de La Salle. El seuequip preferit és el Reial Madrid on té elseu Idol, en Raúl Gonzalez. L'anècdotaesportiva es va produir quan actuava aLa Salle. Amb aquest equip haviend'anar a Menorca per enfrontar-se al'Alaior. Id6 bé, va arribar tard a l'aero-port va haver d'agafar una altre aviómés tard i tot sol. Afirma que mai mésno li tornara a ocórrer res semblant.

Roberto Aljama López

Té 25 anys. Treballa com a administra-tiu i juga de mig centre i algunes vegadescom a pivot. Va començar la vida de fut-bolista a les categories base del SantFrancesc. Va passar a l'Arenal amateur (1any) i a III divisió (3 anys). La passadatemporada es va enfrontar al Montuïricom a jugador del Llosetenc i abans haviaactuat a Alaró. Es va decidir pel Montufria causa del projecte huma i esportiu delclub. No s'atreveix a afirmar que farancampions, pea) sí que quedaran entre elstres primers. Es madridista. Opinia queKiko i Alfonso i Mitjatovic són els mi-nors jugadors espanyols i estranger, res-pectivament. Com a anècdota, sempre liha passat que al final de la temporada haacabat amb la tristesa del descens o l'ale-gria de l'ascens.

José Roman Fernández

Va complir 21 anys el passat 17 de ju-liol. Fa el servei militar amb en Juanra.Es declara un fans de l'Atlético deMadrid de qui admira Paolo Futre. Ha ju-gat a totes les categories del Cide, fins aarribar a la divisió d'honor juvenil.Després va fitxar amb el Felanitx on haestat tres temporades, una a I Preferent idues a III divisió. Juga a Montuïri perquèconeixia el míster Fernando Asensi delqui té molts bons records de la seva etapaamb el Felanitx. De la seva temporada aIa divisió d'honor juvenil, recorda ambgran satisfacció el partit que es va dispu-tar al camp del Moscardó a Madrid. Undels dos havia de davallar. La igualada ovictòria afavoria el Cide. Empataren 3 a 3i el Cide es va salvar.

Joan A. Payeras

(Ve de la pagina anterior) .

tratge?

- Fer d'Arbitre és molt difícil i et va re-flexionar molt. Cal haver-ho viscut perentrendre-ho. Per això, a l'hora de pro-testar durant un partit m'ho pens moltmés.

- Com està organitzat aquest tor-neig?

- La majoria són joves que no han ten-gut un Hoc en a l'equip de I preferent oIII divisió del seu poble. El torneig ésuna bona sortida per a ells. També, hitrobes algun veterà. Aquest problema a

Montuïri s'ha solucionat amb l'equip deIII regional. A molts de llocs, no es faaixí i a una ciutat com Manacor, perexemple, saps que en queden de futbo-listes joves sense poder jugar federats!D'aquesta manera, van a un bar i consti-tueixen una penya per poder practicar elseu esport preferit. I així és com podenjugar.

- Xisco, per acabar, quina anècdotaens pots contar?

- El primer any que vaig actuar com aentrenador, els meus jugadors només te-nien tres anys manco que jo i per a ells,era jo un al.lot més entre l'equip. Ara

bé, sempre em tractaven amb respecte.Sembla mentida que si no hi ha diferen-cia d'edat, compten més amb tu i hi hamés sintonia mútua. Si els demanes unfavor, te'l fan perquè saben que tu els eltornaràs. Pens que la joventut té una ac-titud positiva envers dels entrenaments.Per altra banda, el meu aspecte negatiuseria la manca de l'experiència que hed'aprendre fent camí. Crec que tots elsclubs s'haurien de plantejar tenir un joveen els equips base perquè alinancoajudàs el mister principal.

Joan Antoni Payeras Ramone!!

Missatge de vida =Missatge de Nadal

(Escrit trobat a l'església de Sant Pau a Baltimore (USA) l'any 1693)

• Entre el soroll i la pressa fes el teucamí sense oblidar que el silenci éspau.

• Mentre puguis, i sense baixar elcap, sigues amic de tothom.

• Digues la teva veritat sense córrer ique tothom ho entengui. Escolta els al-tres encara que siguin pesats i igno-rants, ells també tenen alguna cosa adir.

• No et comparis als altres, podriessortir-ne amargat, ja que un altre potesser millor o pitjor que tu.

• Alegra't dels teus èxits i no t'enca-parris pels teus fracassos. Estima lafeina que fas per senzilla que sigui, ésuna riquesa concreta en un món de va-guetats. Mira bé el que fas perquè elmón és enganyós, però no oblidis tam-poc que hi ha molta gent bona que llui-ta per un ideal i que hi ha més heroisdel que et penses.

• Sigues sincer i no fingeixis l'amis-tat, no tractis l'amor amb cinisme mal-grat tenguis desenganys, l'amor torna anéixer com l'herba que trepitges.

• Convenç-te que ningú no es fa forten un dia.

• Més effila de tota austeritat, siguesbo amb tu mateix, tu ets tan fill de lanatura com els arbres i els estels.

• Hi tens un Hoc en aquest món, en-cara que no t'ho creguis.

• Tingues pau amb Déu, sigui qui si-gui per a tu, l'univers fa camí enda-vant. Fes la teva feina trobant pau entreel soroll i la confusió.

• Malgrat les vilanies, les dificultats iels somnis... Ia vida és bella!

• No ho oblidis i set-As feliq.

La parròquia de Sant Bartomeuvos desitja unes bones festes d'amor,pau i hé.

26 ESGLÉSIA EN CAMÍ

L'Advent a ca nostra i al'església

L'Advent és temps de despertar i depreparar-nos per a l'arribada delMessies-Salvador. Aquest esdevenimentes fa necessari preparar-ho i celebrar-ho.Suggerim el següent: fer a ca nostra unacorona d'Advent, la qual consisteix enuna corona feta amb branques verdes(sense flors, que seran més pròpies deNadal) en la qual es fixen quatre cirisvistosos. La corona es pot penjar delsostre amb un llaç o col•locar-se en al-gun altre lloc destacat.

El primer diumenge d'Advent (o siguiquatre diumenges abans de Nadal) abansde dinar (o el dissabte anterior al vespre,o en qualsevol altre moment que vagibé) s'encén un ciri de la corona; el se-gon diumenge, dos; el tercer, tres; i elquart, tots quatre. Així es va assenyalantel pas de les setmanes fins a Nadal.

L'encesa s'acompanya d'una pregaria.També es pot cantar un cant i la prega-ria; o la pregaria, el parenostre j l'ave-maria; o Ilegir la primera lectura de lamissa del diumenge.

A l'església, a través de la litúrgia, in-tentarem fer qualque cosa nova per res-sal tar aquest temps de preparació tanimportant per als cristians.

Església diocesana

La col•lecta extraordinaria per ajudar ales necessitats de les esglésies més po-bres de la diòcesi fou a la nostra parrò-quia de 45.685 pessetes. A tots els quehi col-laboraren, moites gracies.

Celebració de la reconciliació

Durant aquest temps d'Advent i com a

preparació per a Nadal efectuarem la ce-lebració de la reconciliació el dijous dia18 de desembre a les 20 h. Amb això vo-lem recordar que Nadal no sols són diesde bauxa i d'alegria sine, també, tambétemps de reconciliació i de conversió.

Campanya recollida d'aliments

El darrer diumenge d'Advent, dia 21,com els altres anys es dura a terme la re-collida d'aliments per ajudar a les famí-lies més necessitades que atén CaritasDiocesana.

Matines

Enguany, de bell nou, confiam celebraramb l'esplendor de cada any la nit de ma-tines en commemoració de la vengudadel Messies. La celebració començarà ales 21 h. Esperam que enguany també hihaurà a més de la sibilla, l'angel i la tra-dicional proclamació de la calenda. Lacol.lecta d'aquest dia anirà destinada aajudar , les nombroses necessitats que de-penen de Caritas Diocesana.

Acció Social

Dia 15 del passat novembre un grup depersones d'Acció Social de la Parròquiava anar a servir el dinar a les persones ne-cessitades que acudeixen al menjador so-cial del Patronat Obrer de Palma.

aiCg3

Porreres 7 Dbre.Sant Joan 14

Vilafranca 21 DbreAriany 28

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AÏLLAMENTS

TRANSPORT PROP I - PINT U RES - XEMEN El ESDISSABTES MATÍ OBERT

Crta. Montufri - Porreres, Km. 1 - Tif. 64 66 95

AAONTUIRI

MISCELLANIA 27

AICICCg!,

J ç c4a-At DocKfficIVafi Plmwdaaalt1arg

Novembre de 1997 Novembre de 1997Defuncions Dia 3 180 litres m2

Dia 24.- Joana Aina Rossinyol BauzA 4 04"Magalona", casada, de 85 anys. 6

Dia 28.- Miguel Miralles Trobat 11 12'9"Queló", casat, de 69 anys. 19 1'2

Matrimonis 22 33'4Dia 5 de setbre.- José Manuel Martínez 26 139

Riutord amb Sebastiana Fornés Egea. 27 tl0'5Dia 4 d'octubre.- Bernat Oliver Pujol 29 3'9

amb Magdalena Miralles Mesquida. Total 85'1

9 desembre 1972Llorenç Amengual Ferrer "de Son Coll"

amb Aina Martorell Gomila "Pujola".11 desembre 1972

Rafel Ribas Martorell "Reus" ambRosa Nicolau Pocoví "Roig".

(111citk;):. t).3g3titt

10 anys enrereDesembre de 1987

MagatzemsEls magatzems d'abonaments, insecti-

cides, pinsos composts i cereals que re-gentayen Miguel Martorell Arbona`Tarric" i Jordi Aloi Garau "Bruixó" tanca-ren per jubilació dels propietaris a finald'any. I per altra part, el 28 de desembrede 1987 Bartomeu Miralles "Marró" n'obríun altre de semblants característiques.

25 anys enrereDesembre de 1972

Any de plujaL'any 1972 fou un dels anys més plujo-

sos que es coneixien. Es varen recollir860 litres per m2 El setembre havia estatel mes més plujós amb 1975 I. No obs-tant no es registraren destrosses ni inun-dacions. De Mayors ença, Ileyat del 1976en què en caigueren 862, no ha ploguttant en els darrers 35 anys.

50 anys enrereDesembre de 1947Cafeteres "exprés"

A alguns bars de Montuïri pel desem-bre de 1947 es varen installar per pri-mera vegada cafeteres exprés marca"Number". Fou una gran novetat. La gentque hi acudia comentava molt favorable-ment aquesta introducció i el cafetersn'estigueren molt contents.

Subvenció al CE MontuïriL'Ajuntament a la sessió de dia 1 de

desembre de 1947 acorda concedir unasubvenció anual al CE Montuïri de 1.000pessetes. Ara 13, 6, "aquesta consignació -diu l'acta- no sera abonada quan deixide prendre part a torneigs de caracterregional o quan pel seu comportament, ajudici de la Corporació, no es faci credi-tor d'ella.

100 anys enrereDesembre de 1897

Retard en l'abonament als empleatsA la sessió de dia 2 de desembre de

1897 s'acorda "pagar als dependents iempleats del municipi tot quan pertany alprimer trimestre del corrent any".

tmloLloms d'anfôs congelats

Ingredients1/2 tassel de llet4 Horns d'anfós (mero)4 pebres verds4 pebres vermeils5 cebes2 porros3 pastanagons1 poma goldenpa rallat i juevert

ElaboracióTallar-ho tot a trossets petits, fregir

amb oli. Una vegada mig cuit, posar-hiun poc de Ilet, sal, pebre bo i que acabide coure. Passar-ho pel premsa-purés.Posar la mitat de la verdura dins unarostidora, damunt els Horns, i l'altre mi-tat damunt el peix. Posar juevert picat ipa rallat al forn.

Margalida Ribas Nicolau "Roca"

COAcAc4

MilloresPes poble de Montuïri

es curers han renovat,es batte se n'ha cuidat,aigua, grifo i asfaltat;pes qui no està conformats'enfrenti amb ell i li digui.Jo que he pagat he notatveig que a tots els ha agradat,han firmat i han pregatque aquesta aigua no s'aturi.

Amador Font

28

EL PERSONATGE

LltmorweneEn el centenari del seu naixement (Palma 1897 - 1980)

VIDA

Lloren; Villalonga (Palma 1897-1980),important novel.lista mallorquí, de qui en-guany se celebra el centenari del seu nai-

xement, mostra, dins el seu procés creatiu,

uns inicis propers a Anatole France i prest

es consolida dins una estètica proustiana.El sedueix la troballa de Proust que diuque no hi ha més paradisos perduts, Unaactivitat periodística, vasta i constant el facorlaborar com a articulista a El Dia,Baleares, El Correo Catalán, Destino, etc.A diverses publicacions immortalitza elpseudònim Dhey, emprat també per signaralgunes novel-les.

La seva projecció novel.lística s'inicià

amb Mort de dama (1931), on contemplaa la Ilum suau de l'humor o amb pinzella-

da més agra d'esperpent i sàtira, el procés

de decadència de la societat mallorquina.Després assumeix la direcció literaria de

Brisas (1934-1936), revista ¡ilustrada quefou decapitada per la Guerra Civil. S'en-lluerna transitòriament amb el pensamentfeixista però, abans d'acabar la guerra, estancà dins un exili interior del qual només

surt després de la Segona Guerra Mundial.La seva vasta producció abasta quinze

novelles, cinc llibres de relats i cinc vo-¡urns de teatre. Una obra marcada per laretlexió continuada sobre el procés de de-cadencia de la civilització occidental.Entre les seves obres Inds importants cal

esmentar: Beam (1956), L'hereva de don-ya Obdtília (1964), Desbarats (1965), la

quasi autobiografia Falses memòries deSalvador Orlan (1967) i El misantrop(1972). Va obtenir alguns premis literaris:cl Ciutat de Palma de Novella, el PremiNacional de Crítica, cl Premi NacionalNarcís Oiler i el Premi Josep Pla.

Beam, la seva minor obra, s'ha traduita moltes llengües i té versions en italià.hongarès, Frances, angles, noruec, ale-many, neerlandès, xinès, vietnamita i enalfabet Braille.

Beam (fragment)La bellesa és una força tràgica. El pa-

ganisme pretén que es alegria de la vida.Per a mi representa la tristcsa. El

Renaixement situava la intensitat del pla-

er artistic per damunt totes les coses.Quina aberració, amic! Els antics ens handeixat gracioses escultures d'animals,xots innocents, nobles cavalls i vaquespacífiques. En sortir de visitar la faunaque es conserva al Museu Vaticà us sen-tiu Ileugera com després d'unbany de puresa. Els artistes que crearentan belles escultures no pretenien treure

les coses de Hoc ni actuar damunt la nos-

tra sensibilitat d'una manera desmesura-da. Ells, sí, foren uns vertaders classics.El desassossec i el pecat comencen ambl'entronització de l'humanisme. S'ha ditque l'art ho ennobleix, per?) com mós ar-

tística, corn més delicada sia la represen-tació de la bellesa femenina, amb rods in-tensitat parlara als sentits de l'home. Ladona amable i modesta, convenientmentvestida, encara que perillosa, pot essertambé una nota pura i consoladora. Ladona civilitzada, la Venus, constitueix unsacrilegi. Els qui afirmen que l'art éssempre pur són o hipòcrites o retòricssense sensibilitat. L'art és de vegades unaambriaguesa. Les temptacions de santAntoni, les de Pafnuci, són plenes de be-Ilesa; Ileffer era hellíssim.

De la introducció de Mort de dama

"El barri és venerable, noble i silen-

ciós, amb carrers estrets i cases amples,

que semblen deshabitades. Entre les vola-

des dels casals, el cel fa vibrar el seu blau

lluminós com una Ilançada. L'herba creix

entre les juntes de les pedres, amples com

a ¡loses. Rompen el silenci, de tard en

tard, remors de campanes.Pel barri, no hi passa ningú. "Els veri-

tables habitants d'aquests carrers kin elsgats", ha dit Santiago Rusifiol. Mallorcaes un país privilegiat per als éssers gates-

cos. El gat exigeix silenci, ordre i netedat,com WI filòsof escolàstic: els renous delmón no el deixaren meditar. Els gats i elscanonges guarden analogies. Així hantriat el mateix barri. L'aristocràcia, laburgcsia, també anhelen reposar. L'esce-nari es apropiat. No descriuré una vegadamós com és una antiga casa mallorquina,poc mós o menys, igual que una ¡leonesao catalana. Bells quadres en els quals, desobte, no es veu que hi ha pintat; cadiresde repòs i Hits barrocs, amb cortinatgesde domàs. Aquests Hits tenen molts dematalassos: s'hi dorm molt be.

A l'altre cap de la ciutat, als afores, pelTerreno, per Genova, s'hi belluga un móncolonial, compost de pintors, turistes isenyores que rumen. Són gents estranyes,que es banyen a l'hivern i viuen d'esque-na a la religió. Fabriquen cocktails en-diablats. Donen balls i tes..."

Conseilde MallorcaCultura i Patrimoni Històric