Idea 4 presentacio ecotendencies-projecte_urbes

Projecte URBES: Biodiversitat i serveis ecosistèmics en entorns

urbans Francesc Baró

Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona

Els ecosistemes naturals i la biodiversitat: un recurs econòmic? CosmoCaixa,

Barcelona, 3 de Juny de 2014

• Serveis ecosistèmics en entorns urbans

• El projecte URBES

• Consideracions finals

• Cas d’estudi de Barcelona

Índex

Capital Natural

SERVICIOS DE LOS ECOSISTEMAS:

“beneficios que los humanos obtenemos de los ecosistemas” (EEM 2003)

Servicios de abastecimento

COMPONENTES BIENESTAR HUMANO

LIBERTAD Y OPCIONES

Seguridad

Necesidades materiales básicas (alimento, vivienda...)

Salud

Buenas relaciones sociales

Servicios de regulación

Servicios culturales

Evaluación de Ecosistemas del Milenio 2003

Ser

vici

os

de

sop

ort

e

Serveis ecosistèmics en entorns urbans

• Nuestro planeta urbanizado depende más que nunca de los ecosistemas (metabolismo global en expansión) Las ciudades requieren áreas de suministro de servicios

500-1000 veces mayores que su propia superficie (Folke et al. 1997); ‘Parásitos de la biosfera’ (Odum 1971)

Artwork: Phil Testemale, in Wackernagel and Rees 1997

• Más del 50% de la población mundial y (más del 75% en Europa y EEUU) vive en ciudades. Se esperan 3.000 millones más de habitantes urbanos para el 2050

• Gran potencial para mejorar bienestar humano, crear resiliencia y capacidad de adaptación al cambio global, y ayudar a cumplir estándares de calidad ambiental


Horts urbans Llacs i llacunes

Boscos urbans Rius i canals

Infraestructura verda (incloent la blava) en sòcio-ecosistemes urbans

“Els ecosistemes urbans són aquells on la urbanització cobreix un gran proporció de la superfície del sòl, o aquells on la gent viu en grans densitats (Pickett et al., 2001).

Parcs urbans

Arbrat viari


Producció d’aliments

Serveis d’aprovisionament

• Agricultura en el entorno periurbano, en tejados verdes, jardines y huertos urbanos

• Más de 600 millones de personas practican la agricultura urbana en el mundo

Puede suponer parte substancial del abastecimiento urbano:

• Dakar 60%; Dar es Salaam 90%; Phnom Penh 7%; Hanoi 58%; Vientiane 100%; (Moustier 2007)

• En la Habana: 8.500 ton de verdura, 7.5 millones huevos y 3,650 ton carne (Altieri 1999)Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245

Servicios ecosistèmics en entorns urbans

Especialmente importante para la resiliencia de las ciudades durante épocas de crisis económica y social

Producció d’alimentsServeis d’aprovisionament

Cultivos de patatas frente al Reichstag, 1946Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245


• Amortiguación del “efecto isla de calor”

• Regulan temperaturas extrema aportando sombra, mediante evapotranspiración, etc.

• Árboles reflejan radiación solar y evitan que superficie sellada absorban calor

Serveis de regulació

Regulació micro-climàtica

Amortiment de fenòmens extrems

• La infraestructura ecológica (manglares, arrecifes, marismas…) actúan como barreras

• Protección ante tsunamis, olas de calor, inundaciones, deslizamientos, oleaje…

Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245


Amortiment cont. acústica• La vegetación amortigua el ruido

mediante absorción, desviación, reflejo y refracción de las hondas

Serveis de regulació

Reducció de l’escorrentia• Ciudades con 50–90% superficie

pavimentada pierden 40–83% del agua por escorrentía



Oportunitats recreatives: Los parques, lagos, canales y bosques urbanos ofrecen múltiples oportunidades para la recreación, relajación y contemplación

Serveis culturals

Beneficis estètics: Los paisajes urbanos ofrecen beneficios sensoriales que mejoran el bienestar y la salud física y mental



El projecte URBES

www.urbesproject.orgProjecte europeu (BiodivERsA) 2012 – 201413 partners

Urban Biodiversity and Ecosystem Services

“Avaluar els buits de coneixement en la relació entre els processos d’urbanització i els serveis dels ecosistemes, així com enfortir la capacitat de les ciutats per adaptar-se al canvi climàtic i reduir la seva petjada ecològica.”

• Ciutat compacte: 1,62 milions hab.; 10.121 Ha; 160 hab./Ha

• Verd total: 2893 Ha (28,59%); 17,91 m2/hab.

• Verd urbà: 1098 Ha (10,85%); 6,80 m2/hab.

• Principals àrees: Montjuïc (320 ha)Collserola (1795 ha)

• Arbrat viari: 158 896 unitats (98,36 arbres per 1000 habitants)

Cas d’estudi de Barcelona

Baró et al.2014. Ambio

Quantificació i valoració de serveis i “de-serveis”

• i-Tree: State-of-the art, peer-reviewed software suite from the USDA Forest Service

• i-Tree Eco quantifies urban forest structure and functions based on standard inputs of field, meteorological and pollution data.Source: www.itreetools.org


• Captura de diòxid de carboni (CO2)

• Emissió de COVs (des-servei)

• Filtració de l’aire(O3, SO2, NO2, CO, & PM10)

i-Tree Eco Model:




Eliminació mensual i anual de contaminants atmosfèrics (infraestructura verda de Barcelona, any 2008). Estimacions biofísiques i valors econòmics.

305.6 tones de contaminants atmosfèrics 1,73 milions d’euros anuals



Captura anual de carboni (infraestructura verda de Barcelona, any 2008). Estimacions biofísiques i valors econòmics.

19.036 tones de CO2 per any 300.000 euros anuals

Net Carbon Sequestration

Land-use class t / year SE US$ / year SE

Urban green 1002 100 78.688 7.839Natural green 2099 181 164.804 14.224Low-density residential 565 155 44.326 12.173High-density residential 1282 149 100.630 11.660Transportation 196 54 15.366 4.250Institutional -64 109 -4.995 8.518Commercial/Industrial 31 14 2.409 1.086Intensively used areas 311 62 24.396 4.844

Total5422

5187*823 425,625

407 177* 64.595*Note: Net carbon sequestration values considering GHG emissions of green space maintenance.



Però...és rellevant la contribució de la infraestructura verda de Barcelona en relació a la millora de la qualitat de l’aire i els objectius de mitigació del canvi de climàtic de la ciutat?

Air pollutant

Removal biophysical

value

(t year-1)

Removal monetary

value

(USD year-1)

City-based emissions

(t year-1)

Background pollution influence

(%)

Ecosystem Service contribution (%)

City-based emissions

City-based emissions & background

pollution

PM10 166.01 1 097 964 743.77 88.10 22.32 2.66

NO2 54.59 540 745 10 412.94 18.70 0.52 0.43

CO2eq 19 036 123 621 4 053 76684 403* N/A 0.47

22.55* N/A

*Note: considering CO2eq emissions from services and activities directly managed by the City Council (“Covenant of Mayors” policy target baseline emissions).

Consideracions finals

• Los ecosistemas generan múltiples servicios ecosistémicos para el bienestar humano cuyo valor tiende a pasar desapercibido e la toma de decisiones

• Restaurar la infraestructura ecológica puede mejorar la calidad de vida y la salud, así como aumentar la resiliencia /capacidad de adaptación al cambio climático, especialmente en entornos urbanos.

• A Barcelona, la infraestructura verda contribueix a millorar la qualitat de l’aire de la ciutat i mitigar el canvi climàtic, tot i que de manera modesta. Tot i així, invertir en infraestructura verda pot ser una mesura efectiva per reduir la concentració de certs contaminants, com les partícules en suspensió (PM10).

Urban Biodiversity and Ecosystem Services (URBES)

http://urbesproject.org/

Baró et al. 2014 AMBIO

43:4Operationalising Natural Capital and Ecosystem Services (OpenNESS)

http://www.openness-project.eu/

Més informació

https://www.youtube.com/watch?v=iuFS8ACqObg

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Francesc Baró ([email protected])

Agraïments:

Johannes Langemeyer; Erik Gómez-Baggethun

ICTA-Universitat Autònoma de Barcelona

Jaume Terradas; Lydia Chaparro

CREAF-Universitat Autònoma de Barcelona

David Nowak

USDA Forest Service

Finançament:

BIODIVERSA – MINECO (URBES-PRIPIMBDV-2011-1179)

European Commission (OpenNESS – FP7 grant 308428)

Ajuntament de Barcelona – Espais Verds i Biodiversitat

Idea 4 presentacio ecotendencies-projecte_urbes

Environment

Transcript of Idea 4 presentacio ecotendencies-projecte_urbes