idees que ha de tenir una bona mestra

3
DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES 3r Magisteri Educació Infantil 1 IDEES QUE UNA BONA MESTRA HAURIA DE TENIR EN COMPTE Acostumar als infants des de ben petits a argumentar tot començant per discussions ben simples i anar avançant cap a arguments més complexos. Aconseguir que els alumnes tinguin ganes de saber i aprendre. Ensenyar a mirar les coses amb ulls de ciències, a imaginar, a pensar. Fer que els alumnes siguin responsables del seu aprenentatge. Veure l’error com a positiu, com a necessari en el camí cap a l’aprenentatge. La interacció com a imprescindible per a la creació de coneixement. Formulació de preguntes que portin a un procés de recerca. Plantejament d’una pregunta inicial, la qual porti a unes primeres hipòtesis que faran que l’alumne vagi experimentant. Les preguntes que plantegem sempre aniran cap a un objectiu, cap a un camí per trobar respostes i explicacions a la pregunta. De manera que pregunta i objectiu sempre aniran relacionats perquè si tenim una pregunta és perquè tenim un objectiu. L’experimentació permet aplicar el que entenem com a estratègies inductives, és a dir, aquelles que van de l’objecte al concepte. Quan observem, veiem allò que nosaltres ja sabem. De manera que sense tenir una pregunta i una resposta ja tenim alguns coneixements.

description

document amb les idees que ha de tenir una bona mestra de ciències

Transcript of idees que ha de tenir una bona mestra

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES

3r Magisteri Educació Infantil

1

IDEES QUE UNA BONA MESTRA HAURIA DE TENIR EN COMPTE

Acostumar als infants des de ben petits a argumentar tot començant per discussions

ben simples i anar avançant cap a arguments més complexos.

Aconseguir que els alumnes tinguin ganes de saber i aprendre.

Ensenyar a mirar les coses amb ulls de ciències, a imaginar, a pensar.

Fer que els alumnes siguin responsables del seu aprenentatge.

Veure l’error com a positiu, com a necessari en el camí cap a l’aprenentatge.

La interacció com a imprescindible per a la creació de coneixement.

Formulació de preguntes que portin a un procés de recerca. Plantejament d’una

pregunta inicial, la qual porti a unes primeres hipòtesis que faran que l’alumne vagi

experimentant.

Les preguntes que plantegem sempre aniran cap a un objectiu, cap a un camí per

trobar respostes i explicacions a la pregunta. De manera que pregunta i objectiu

sempre aniran relacionats perquè si tenim una pregunta és perquè tenim un objectiu.

L’experimentació permet aplicar el que entenem com a estratègies inductives, és a

dir, aquelles que van de l’objecte al concepte.

Quan observem, veiem allò que nosaltres ja sabem. De manera que sense tenir una

pregunta i una resposta ja tenim alguns coneixements.

Tenir en compte que quan estem fent una experiència sempre hi ha una interpretació

personal i individual per part dels alumnes perquè sempre hi ha les experiències

prèvies de cadascú.

Creació de situacions que permetin la modelització.

Entendre que el mestre no té el saber absolut.

Creació d’una ambient que permeti aprenentatge en els infants, és a dir, entendre

l’aula com a espai d’aprenentatge i recerca i tenir en compte que aspectes com són la

organització d’aquest espai seran importants i afectaran a les maneres de fer a l’aula.

Vincular el “com” amb el “que”. Les metodologies poden ser molt bones però alhora hi

ha d’haver la capacitat d’innovar una mica els continguts. Com a mestres hem de tenir

una manera de viure i crear la ciència.

Quan nosaltres arribem a l’escola, hem de saber veure, de tot el que ens ensenyin en

el centre educatiu, que és allò que connecta amb el segle XX i allò que connecta amb el

segle XXI, i agafar el que a nosaltres ens interessi més.

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES

3r Magisteri Educació Infantil

2

No hem de depreciar les nostres intuïcions i els nostres pensaments sobre com fer les

coses. Però tampoc hem de pensar que en sabem més que els altres.

Que l’interès personal es converteixi en col·lectiu.

Els mestres hem de saber perquè fem les coses.

La biologia et prepara per la cultura. Si som animals culturals, com a mestres hem de

crear un entorn culturalment ric, agradable,...

És imprescindible la devolució dels racons per tal que tinguin sentit.

Entendre la motivació com el motor de coneixement.

La tasca de la mestra és encarar el coneixement vivencial i quotidià cap a un

coneixement científic.

Implicar les famílies en els treballs i projectes que es realitzin a l’escola.

Donar la oportunitat als infants que sigui ells qui triïn els temes dels projectes.

Importància de fer un feedback per assegurar-nos que mestres i alumnes estem

entenen el mateix.

Tenir unes expectatives bones dels nostres alumnes. Tenir en compte que els infants

seran el que nosaltres volem que siguin i el que nosaltres pensem d’ells.

Que els infants ens serveixin com a miralls.

Tenir en compte que les formes de vincle seran les que faran possible la transmissió de

l’entusiasme necessari per adquirir i aprendre molts dels continguts.

Ciència com a producte d’una comunitat.

Entendre la ciència com quelcom inacabat.

L’actitud del mestre ha de ser positiva envers el coneixement, estimula els infants ja

que els serveix com a model.