Idescat. Obtenció de projeccions de població …...A la base de dades de municipis i comar ques es...

Estadística instrumental

Obtenció de projeccionsde població municipalsa partir de les projeccionsde població comarcals(base 2013)

Generalitat de CatalunyaInstitut d’Estadística de Catalunya

Obtenció de projeccions de població municipals a partir de les projeccions de població comarcals (base 2013)

Barcelona, febrer 2015

Estadística instrumental

Edita: Generalitat de Catalunya Institutd’EstadísticadeCatalunya Via Laietana, 58 08003 Barcelona http://www.idescat.cat 1a edició: Barcelona, febrer del 2015

Dipòsit legal: B- 5854-2015

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. La versió digital inclou els canvis que s'hagin pogut produir després del tancament de l'edició en paper.

http://idescat.cat/p/oppm13.pdf

Obtenció de projeccions de població municipals a partir de les projeccions de població comarcals (base 2013). – (Estadística instrumental)I. Institut d'Estadística de Catalunya II. Col·lecció: Estadística instrumental1. Previsió demogràfica – Catalunya – Models matemàtics 2. Catalunya – Població – Models matemàtics314.18:519.86/.87(460.23)"2013/2051”

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

http://idescat.cat/p/nomencat2007

3

Índex

Índex ............................................................................................................................................3

Presentació ............................................................................................................................................5

1. Introducció ........................................................................................................................................7

2. Fontsd’informaciósobrelapoblació ................................................................................................8

2.1Fontsoficials:elPadrócontinu ..................................................................................................8

2.2 Fonts estadístiques: Cens de població i habitatges, Estimacions de població

i Enquestademogràfica .............................................................................................................9

2.3 Relació entre les fonts ...............................................................................................................9

3. Lesprojeccionsdepoblaciódel’Idescat ....................................................................................... 10

3.1 Notes metodològiques sobre les projeccions de població comarcals (base 2013) ................ 12

3.2 Notes metodològiques sobre les Projeccions de població en edat escolar (base 2010) ........ 13

4. Utilitzaciódelesprojeccionsdepoblaciócomarcalsdel’Idescat

per generar projeccions municipals ............................................................................................... 14

5. Conclusions ................................................................................................................................... 25

Annex:Gràficsitaules ............................................................................................................................. 27

Llistad’enllaçosproposatsalapublicació ............................................................................................... 51

5

Presentació

LesProjeccionsdepoblacióconstitueixenunaactivitatestadísticaoficialinclosaenlaLleidelPlaestadísticdeCatalunya2011-2014vigentactualment(prorrogatal2015).L’objectiuprincipalésavaluarelsefectiusdepoblaciópersexeiedatiperàmbitterritorial,itambéelsefectiusenedatescolarienrelacióambl’activitateconòmica.Estractad’unaactivitatconsolidadaenelnostresistemaestadístic,queesdesplegaenelspro-gramesanualsd’actuacióestadísticaalllargdeciclesquinquennalsmitjançanttresactuacionssuccessives:les Projeccions de població, les Projeccions de població en edat escolar i les Projeccions de població en edat activa.

Recentment,l’IdescathapresentatlesdadesrelativesalesProjeccionsdepoblació2013-2051,queper-metenpreveureelsefectius,l’estructurapersexeiedat,iladistribucióterritorialquetindràlapoblaciódeCatalunyaamitjàillargtermini.S’ofereixenresultatsperaltotaldeCatalunyaenl’horitzó2051i,alavega-da,s’emfasitzenelsresultatsacurtimitjàtermini,enparticularfinsal2026.Finsaaquestadatalímit,estandisponibles les dades per a les 41 comarques, el municipi de Barcelona, els vuit àmbits del pla territorial i les quatre províncies; així tota aquesta informació constituiria el que en podem anomenar les projeccions territorials.

Ambaquestapublicació, l’IdescatsatisfàundelseixosestratègicsdelPlaestadísticdeCatalunya2011-2014, que és conèixerladistribuciógeogràficadelapoblaciódeCatalunyaamblamàximadesagregaciótècnicamentpossible.L’Idescatposaal’abastdelsusuarislapublicacióObtenció de projeccions de població municipals a partir de les projeccions comarcals (base 2013), que permet generar projeccions de població a nivellmunicipal.Eltítoldelapublicacióevidenciaquenos’elaborenprojeccionsdepoblaciómunicipals,sinólametodologiailainformaciónecessàriesperalasevaelaboracióulterior.Elcontingutd’aquestapublicacióconstitueixunaguiametodològicai,alhora,uninstrumentcompletperalsagentsqueoperenenl’àmbitlocal(la mateixa Generalitat però també ajuntaments, consells comarcals i diputacions) i que vulguin elaborar les sevesprojeccionsdepoblaciómunicipals,utilitzantiadaptantleshipòtesisque,enl’àmbitcomarcal,s’hanincorporat en les Projeccions de població 2013-2051.

Frederic UdinaDirectordel’Idescat

7

Obtenció de projeccions de població municipals a partir de les projeccions de població comarcals (base 2013)

1. Introducció

LesProjeccionsdepoblacióconstitueixenunaactivitatestadísticaoficialinclosaenlaLlei13/2010delPlaestadístic de Catalunya, 2011-2014. El seu objectiu principal és avaluar la població futura de Catalunya persexeiedatiperàmbitterritorial,itambéelsefectiusdepoblacióenrelacióambl’activitateconòmicaielsefectiusenedatescolar.Aquestaactivitatesdesplegaenelsprogramesanualsd’actuacióestadísticamitjançant tresactuacions: lesProjeccionsdepoblació, lesProjeccionsdepoblacióenedatescolar i lesProjeccions de població en edat activa.

Les dades de població projectada vigents actualment són les Projeccions de població de Catalunya 2013-2051,corresponentsalaquartaediciód’unaactivitatconsolidadaenelnostresistemaestadísticquel’Idescatelabora i difon amb periodicitat quinquennal. La primera edició la constituïen les Projeccions de població de Catalunya2010,quepreniencomabasel’any1996ioferienresultatscomarcalsfinsal2010,iresultatsperaCatalunyafinsal2030.L’any2004esvandifondrelesProjeccionsdepoblaciódeCatalunya2015-2030(base2002),queoferienresultatscomarcalsfinsal2015iresultatsperaCatalunyafinsal2030.Alnovembredel 2009 es van difondre els resultats de les Projeccions de població 2021-2041 (base 2008), que oferien resultatscomarcalsfinsal2021iresultatsperaCatalunyafinsal2041,prenentcomaanybaseel2008.Fi-nalment,l’octubrede2014s’handifóselsresultatsdelesProjeccionsdepoblació2013-2051,queofereixenresultatscomarcalsfinsal2026iresultatsperaCatalunyafinsal2051,prenentcomaanybaseel2013.

LesactualsProjeccionsdel’Idescat(base2013)mantenenlacoherènciametodològicaideformatamblesanteriors, tot i que presenten alguna novetat. Els escenaris de les projeccions continuen sent tres (baix, mitjà ialt).L’escenarimitjàpreténreflectirl’evolucióqueesconsideramésprobabledelcreixementil’estructurademogràficadeCatalunya, d’acord amb les dadesmés recents, i es considera l’escenari de referència.L’horitzótemporals’haampliat5anys,finsal2026,peralsresultats territorials(41comarques imunicipideBarcelona),mentrequeperaCatalunyal’horitzós’haampliatfinsal2051.Comanovetat,s’ofereixenresultats per a les 4 províncies catalanes amb el mateix horitzó temporal que les comarques. Els resultats s’ofereixendesagregatspersexeiedatsimplefinsalgrupobertd’edatde100anysimés,fetquerepresentaunguanyrespectealesanteriorsprojeccions(onelgrupobertd’edaterade95anysimés).

La difusió de les Projeccions de població es realitza principalment mitjançant el web de l’Idescat(www.idescat.cat)i,amés,s’ofereixunapublicacióenpaper.Alabasededadesdemunicipisicomar-ques es poden consultar i descarregar les poblacions projectades al nivell més detallat de sexe, edat iterritori,aixícomtaulesambdiferentsnivellsd’agregació(territoriali/operedats)isèriestemporals.També estan disponibles al web taules comparatives amb les Projeccions de població per a Espanya (INE) i la Unió Europea (Eurostat). Per la seva banda, la publicació en paper permet aprofundir en els aspectesmetodològicsienl’anàlisidelsresultats.

Sóndiversoselsusuarisques’haninteressatperl’elaboraciódeprojeccionsaunàmbit inferior a la comarca, especialmentenl’àmbitdemunicipi.AtèsqueaquestapossibilitatnoestàcobertaactualmentperlaLleidel PlaestadísticdeCatalunya,l’Idescathadutatermeaquestapublicació,ons’explicalametodologiautilitzadaper fer les Projeccions de població de Catalunya base 2013, amb desagregació comarcal,1 i on es donen indicacionsperaaquellsusuarisquevulguincrearlessevesprojeccionsmunicipals.D’aquestamaneraesdóna continuïtat a aquesta iniciativa que ja es va desenvolupar per a les anteriors Projeccions de població base 2008.

1 Atesa la seva importància en termes poblacionals i de comportament migratori amb la resta de Catalunya, en les projeccions comar-calss’haincorporatelmunicipideBarcelona.

http://www.idescat.cat

8 Institut d’Estadística de Catalunya – OPPM/13

2. Fonts d’informació sobre la població

A grans trets, i aquesta és una idea important del document, hi ha dos tipus de fonts sobre les xifres poblacio-nals:lesfontsoficialsilesfontsestadístiques.ComafontoficialesdisposadelPadrómunicipald’habitants,queéselregistreadministratiuonconstenelsveïnsdelmunicipiidelquals’obtenenlesxifresoficialsdepoblacióa1degenerdecadaany.D’altrabanda,podemidentificarcomafontsestadístiqueselCensdepoblació ihabitatges, l’Enquestademogràfica, lesEstimacionsdepoblació i lesProjeccionsdepoblació.Estractadediferentsfontsqueintentenquantificarquinssónelsefectiusrecentsofutursdelapoblaciódecadaunitatterritorial,classificatsperalgunavariabledemogràfica(generalmentsexeiedat)perusar-lacoma indicador directe i/o com a denominador per al càlcul de taxes i índexs.

2.1 Fonts oficials: el Padró continu

ElPadrómunicipald’habitantsés el registre administratiu on consten els veïns del municipi. Les seves dades constitueixen prova de residència en el municipi i en el domicili habitual en aquest municipi. Les tasques de formació,manteniment, revisió icustòdiacorresponenacadascundelsajuntaments,d’acordamb lesnormesaprovadesconjuntamentpelMinisterid’EconomiaiHisendaielMinisteriperalesAdministracionsPúbliquesapropostadelConselld’Empadronament,delesqualss’haobtingutlarevisiódelPadrómunicipald’habitantsa1degenerdecadaany.

La importància de la informació continguda en el Padró continu i el fet que estigui disponible anualment n’augmentenlautilitatil’interès.Comaconseqüència,l’Idescatenrealitzaunaexplotacióestadística,con-sistent a proporcionar informació sobre les variables sexe, edat, lloc de residència, lloc de naixement i na-cionalitat. Aquesta informació és de gran utilitat per a la seva periodicitat i, especialment, pel fet que estigui disponibleenl’àmbitmunicipal.

Finsal’any1996elPadrómunicipald’habitantsesrenovavatotalmentcadacincanys,peròdesde1996lanormativa padronal estableix un nou sistema de gestió contínua i informatitzada dels padrons municipals, pel quall’INEpassaacoordinar-lostots.

L’INE téunabasededadescentralitzada,elRegistrede lapoblació, i treballaperpoderdepurar-neelserrors. El Padró incorpora els naixements, les defuncions i les migracions (els municipis comuniquen les immigracionsal’INEiaquestcomunicalesbaixesalsajuntamentsafectats).S’inclouenelsmovimentsmi-gratorisinterns(entreelsmunicipisd’Espanya)ielsexterns.Potinclourealtesperomissió(gentquejahiera) i baixes.

Com a totes les bases de dades nominals, es presenten problemes per a la detecció dels duplicats i de les baixes,especialmentdelessortidesendireccióal’estranger.Enelcasdelsestrangersresidentsnocomu-nitaris sense permís de residència permanent, la llei preveu que hagin de renovar la seva inscripció padronal cadadosanys;encanvi,nol’handerenovarelsestrangerscomunitarisielsquetenenpermísderesidèn-ciapermanent.Lapoblacióespanyolaquemarxacapal’estrangers’hadedonardebaixaenelspadronsmunicipalsperdonar-sed’altaenelsconsolatsestrangers,peròéspràcticamentsegurqueaquestsfluxosexteriors no es recullen totalment.

Tambécalmencionarqueelmovimentnatural,ésadir,lesdefuncionsielsnaixements,s’actualitzaambuncert retard en els padrons, i això pot provocar una infravaloració de la població a la base de la piràmide i una sobrevaloraciódelapoblacióenedatsavançades.

9

2.2 Fonts estadístiques: Cens de població i habitatges, Estimacions de població i Enquesta demogràfica

La majoria dels països del món realitzen periòdicament un cens de població, on es recull informació sobre lescaracterístiquesdemogràfiquesde tota lapoblació residentalpaís.AEspanyaelCensdepoblació ihabitatgesesrealitzacada10anys,d’acordamblalegislació,ilesedicionsmésrecentss’hanrealitzatalsanys1981,1991,2001i2011.Detotamanera,aCatalunyas’hanaprofitatlesrevisionspadronalsde1986i1996perampliarelqüestionari(1986)operefectuarunaoperacióestadísticaparal·lela(Estadísticadepoblacióde1996),quepermetobtenirdadesdecaràctercensalidisposard’unasèriecensaldeperiodicitatquinquennal per a les principals variables.

El Cens de població i habitatges recull les variables padronals (sexe, edat, lloc de residència, lloc de naixe-ment,nacionalitat),peròtambéenreculld’altresdecaràcterdemogràfic,comaral’estatcivil,l’anyd’arribadaalmunicipi,elconeixementdelcatalàolaresidènciaanteriorenunadatafixa.

LesEstimacionsdepoblacióescomencenaproduirperlanecessitatdedisposard’unaestimacióacuradadelsefectiusanualsdepoblació.Lasèried’Estimacionss’iniciaambelcàlculdelapoblacióa31dedesem-bred’unanycensaliesprolongafinsqueesrealitzaunnoucens,laqualcosageneraunasèriedepiràmidespoblacionalsbasadeseneldarrercensdisponible,d’onprenenelnomd’estimacions postcensals. En vista delsresultatsd’unnoucens,s’elaborenlesestimacionsintercensals,queconsisteixenenunacorreccióre-trospectiva de les estimacions postcensals. La sèrie es completa amb el càlcul de poblacions a 1 de juliol de cadaany,ques’obtécomasemisumadelespoblacionsestimadesel31dedesembredel’anyenqüestióiel31dedesembredel’anyanterior.

LesEstimacionsdepoblacióproporcionendadesdelapoblacióclassificadapersexe,edatillocderesidèn-cia.Esdisposad’estimacionsperalsmunicipisdemésde50.000habitants,lescomarques,lesprovíncies,els àmbits del Pla territorial i Catalunya. Aquesta informació es difon anualment en el llibre Estimacions de població. Dades postcensals (també disponible per descarregar en PDF). L’interès d’aquesta publicacióésquepresenta lametodologia ielsresultatsde l’últimany;amés,aporta lasèrie temporald’unabate-riad’indicadorsdemogràficsperalsdiferentsàmbitsterritorials.Elsresultatstambéesdifonenalwebdel’Idescat,onespodenconsultarlessèriestemporalsilapoblaciópersexeiedat.

L’Enquestademogràfica2007ésunaoperacióestadísticadesenvolupadaperl’Idescatquetéperobjectiucentral actualitzar la informació de les principals variables estructurals referides a la població, a les llars i famílies ia l›habitatge.L›Enquestademogràficapermetmanteniractualitzades lesvariablesclàssiquesd›estructura demogràfica, comara l›estat civil, l›estructura familiar, lesmigracions, el nivell d›estudis, elconeixementde les llengües, la relacióamb l›activitateconòmica i l›habitatge,quedonencontinuïtat,enpart, alessèrieshistòriquesderivadesdelscensosdepoblació,lesrenovacionspadronalsil’Estadísticadepoblacióde1996.Laxifrapoblacionaldel’Enquestademogràficacorresponalesestimacionspostcensalsdepoblaciócalculadesenladatadereferènciadel’enquesta,1denovembredel2007.És,doncs,unafontde base censal.

2.3 Relació entre les fonts

Alsanys1981,1986,1991i1996esprodueixunacoincidènciaentrelesxifrespadronalsilesxifrescensals,demaneraqueencaranoespresentaladualitatentrexifresoficialsixifresestadístiques.Encanvi,ambla implantaciódelPadrócontinu, ladatacensala l’any2001(1denovembre)nocoincideixamb ladatapadronal (1 de gener) i, a més, les xifres censals a 1 de novembre del 2001 són molt diferents de les xifres padronalsa1degenerdel2002.L’INEdecideixquelesxifrescensals“tenenunaconsideraciópuramentestadística,ésadir,nosónxifresoficialsdepoblació”.Apartird’aquestmomentespresentaladualitatentredadesoficialsidadesestadístiques.L’any2011lasituacióésanàloga,ilespoblacionsdelcensa1deno-vembrede2011sónsignificativamentdiferentsdelesxifrespadronalsa1degenerde2012.


Pertant,malgratqueelPadrómunicipald’habitantsiCensdepoblacióihabitatgesreculleninformaciódelsmateixoshabitants,lesduesfontsdifereixenentresiperfinalitaticontingut.Enefecte,elCensdepoblacióihabitatgestécaràcterestadísticil’objectiuésproporcionarinformaciósobrelaxifrailesprincipalscarac-terístiquesdemogràfiques,respectantsempreelsecretestadístic.Perlasevabanda,lafinalitatdelPadrómunicipald’habitantsés purament administrativa (acreditar la residència en un municipi) i les dades que conté són, per tant, de caràcter nominal.

Talcoms’haexplicat,disposemdeduessèriespoblacionals:d’unabandaelPadrómunicipald’habitants,queapartirde1996passaaserPadrócontinu;del’altra,lesestimacionsintercensals,queenllacenambla darrera dada censal i que continuen amb les estimacions postcensals. A partir de les dades censals i les estimacionspostcensalss’hanelaborattambélesProjeccionsdepoblació,queconstitueixen,pertant,unaaltrafontdebasecensal.Aquestconjuntdefontspermetendefinirunasèriepoblacionalhomogènia.

L’estudidelapoblacióenelperíode1981-1996enspermetobservarcomelPadrómunicipald’habitantspresentaciclesquinquennals:desprésdecadarenovaciópadronal(anysacabatsen1i6),lesxifrespadro-nalscreixiendemaneraimportant,finsquelasegüentrenovaciópadronalproporcionavaunaxiframoltmésbaixa.Lasèried’estimacionsintercensalsdel’Idescatcorregeixaquestefecte,apartird’unenllaçentrelesdiferentsdadescensals(1981,1986,1991,1996,2001i2011).Apartirdel1996iespecialmentdel2001,l’estudide lesxifresdepoblacióposademanifest l’existènciadeduessèriesd’evolucióamb lamateixatendènciaperòambdiferènciesdenivell (vegeugràfic1).Lasèriedepoblaciópadronaléssistemàtica-ment superior a la sèrie de població estadística, i puntualment es veu afectada per criteris administratius. Perexemple,apartirde2006,elsestrangersnocomunitarissensepermísderesidènciapermanenttenenl’obligacióderenovarlainscripciópadronal.Ennombresabsoluts,ladiscrepànciaentreelPadrómunicipald’habitantsilesEstimacionssesituaenunes85.000persones,a1degenerde2014.

Ladiscrepànciaentrelesxifresqueproporcionen,d’unabanda,elPadrócontinui,del’altra,lesEstimacionsiles Projeccions de població és un fet important a tenir en compte tant pels usuaris generals com pels usuaris especialitzatsdelainformaciódemogràficai/odel’àmbitmunicipal.L’úsdelesdadesdelPadrócontinuestàmoltestèsenl’àmbitmunicipalperquèse’npotdisposarfàcilment.Encanvi,peralsindicadorscalculatsperaCatalunyaoEspanya—comaral’esperançadevida,elPIBpercàpitaolataxad’atur—,esfanservirlesEstimacions i les Projeccions de població.

3. Les projeccions de població de l’Idescat

L’Idescat,encomplimentdelPlaestadísticdeCatalunya,desenvolupatenelscorresponentsprogramesanualsd’actuacióestadística,elaboralesProjeccionsdepoblaciódeCatalunya.Laprimeraediciódelesprojeccionscomarcalsteniacomapoblaciódepartidalade1996icomahoritzonstemporalsl’any2010peralescomarquesiel2030peraCatalunya.Comaproductederivat,amblesdadesdel’EPA1999comainformació de partida, es van elaborar les Projeccions de població activa en els horitzons 2010 i 2030.

La segona edició de les projeccions comarcals tenia com a població de partida la del 2002 i com a horitzons temporalsl’any2015peralescomarquesiel2030peraCatalunya;comanovetat,incorporavalaprojec-ció per al municipi de Barcelona. Es van generar dos productes derivats: les Projeccions de població activa i les Projeccions de població en edat escolar. Les Projeccions de població activa 2015-2030 (base 2005) constitueixen una actualització de les anteriors projeccions, amb una revisió en profunditat de les hipòtesis sobrel’evoluciófuturadelaparticipaciólaboraldelapoblaciópersexeiedat,iprenencomabaselesdadesdel’EPA2005.Perlasevabanda,lesProjeccionsdepoblacióenedatescolar2003-2015constitueixenunnouproducte,consistentaavaluarelsresultatsdelesProjeccionsdepoblacióenelstramsd’edatescolar.Aquestaavaluacióestudiaquinésl’escenari,entreelsquatrededisponibles(baix,mitjàbaix,mitjàaltialt)quemillorreflecteixl’evoluciódemogràficarecentdelapoblacióenedatescolarencadaundelsterritorisperals quals es proporcionen projeccions de població.

LaterceraediciódelesProjeccionsdepoblacióteniacomapoblaciódepartidal’any2008icomahoritzonstemporalsl’any2021peralescomarquesielmunicipideBarcelona,iel2041peraCatalunya.La data de referènciadelespoblacionsésl’1degenerdecadaany.Aquestvaseruncanviimportantenrelacióambles

11

poblacionsdelesprojeccionsanteriorsdel’Idescat,queteniendatadereferència31dedesembredecadaany.Elsescenarisdelesprojeccionssóntres(baix,mitjàialt),mentrequeenlesanteriorsse’npresentavenquatre.Aquestcanvipermetdefinirunescenaridereferència,l’escenarimitjà,quereflecteixil’evoluciódelcreixement ide l’estructurademogràficsdeCatalunyaqueesconsideramésprobable.Se’nvangenerardos productes derivats: les Projeccions de població activa i les Projeccions de població en edat escolar. Les Projeccions de població activa 2021-2041 (base 2010) constitueixen una actualització de les anteriors pro-jeccions,ambunarevisióenprofunditatdeleshipòtesissobrel’evoluciófuturadelaparticipaciólaboraldelapoblaciópersexeiedat,iprenencomabaselesdadesdel’EPA2010.Perlasevabanda,lesProjeccionsde població en edat escolar 2021 (base 2010) consisteixen a avaluar els resultats de les Projeccions de poblacióenelstramsd’edatescolar.Aquestaavaluacióestudiaquinésl’escenari,entreelstresdisponibles(baix,mitjàialt)quemillorreflecteixl’evoluciódemogràficarecentdelapoblacióenedatescolarencadaundels territoris per als quals es proporcionen projeccions de població.

Les Projeccions de població 2013-2051 són les vigents actualment. Constitueixen la quarta edició de les Projeccionsdepoblació,tenencomapuntdepartidal’any2013,icomahoritzonstemporalsl’any2026perals 8 àmbits del Pla territorial, les comarques i el municipi de Barcelona, i el 2051 per a Catalunya. Com a novetat,s’ofereixenresultatsprovincials,ques’hanobtingutperagregaciódelsresultatscomarcals2.

Ladatadereferènciadelespoblacionsésl’1degenerdecadaany.Caltenirmoltpresent,al’horad’utilitzarels resultats de les projeccions, que la piràmide de partida de les projeccions no és la població padronal, sinó que correspon a la població postcensal estimada a 1 de gener de 20133, que ha estat calculada a partir de la informació del Cens de població i habitatges 2011 i del moviment natural i migratori del període postcensal 2011-2012.Lautilitzaciód’Estimacionsdepoblacióenl’elaboraciódelesprojeccionsgaranteixlacompa-rabilitat de les projeccions de població amb els censos de població. El conjunt de dades format per Estima-cions de població, censos de població i projeccions de població constitueix una sèrie contínua, homogènia icomparablede lapoblaciópassada,present i futura,alhoraquegaranteix lacoherènciaambelsfluxosdemogràfics(naixements,defuncionsimigracions).

S’ofereixentresescenarisdeprojecció(baix,mitjàialt).L’escenarimitjàsuposaunacombinaciódefecundi-tatmitjana,esperançadevidamitjanaimigraciómitjana(amblarestad’Espanyaiambl’estranger).Aquestescenaripreténreflectirl’evolucióqueesconsideramésprobabledelcreixementil’estructurademogràficaaCatalunya,d’acordamblesdadesrecents.L’escenarimitjàesconsideracoml’escenaridereferència.

L’escenaribaixincloumigracióbaixa(amblarestad’Espanyaiambl’estranger),fecunditatbaixaiesperançadevidabaixa.Aquestescenaricomportamenyscreixementimésenvellimentdel’estructurademogràficaqueelsescenarismitjàialt.L’escenaribaixpermetavaluarelsnivellsdepoblaciómínimaqueCatalunyapodria presentar en el futur.

En l’escenari alt es combinen fecunditat alta i esperança de vida alta ambmigració alta (amb la restad’Espanya iamb l’estranger).Aquestescenari reflecteix lapoblacióqueresultariasielsfluxosmigratorisexteriors fossin persistentment alts i els nivells de fecunditat augmentessin substantivament respecte als actuals.L’escenarialtpermetavaluarelsnivellsdepoblaciómàximaqueCatalunyapodriapresentarenelfutur.Entermesd’estructura,aquestésl’escenarimenysenvellitdelstresconsiderats.

Els resultats es difonen en la publicació Projeccions de població 2013-2051. Principals resultats4. Aquest docu-mentcontélametodologiaileshipòtesisques’hanfetservirperalaprojecció,aixícomunaanàlisidelsprinci-pals resultats, on es presta una atenció especial a les comparacions entre els diferents escenaris i a les sèries temporals de la població. Els resultats detallats de les projeccions de població també es poden consultar al web del’Idescat,onhihalessèriestemporalsilapoblaciópersexeiedat.Comanovetat,tambéesdifonenalwebelscomponentsdelcreixementdemogràficanualprojectat:naixements,defuncions,immigracióiemigració.

L’elaboració de projeccions de població ha passat a ser una activitat estadística consolidada i l’Idescatpreveuqueesrevisinis’actualitzincadacincanysaproximadament.Enparticular,esprenencomabaselesProjeccionsdepoblació2013-2051imésendavants’actualitzaranlesProjeccionsenedatescolarilesProjeccions de població activa.

2 Per realitzar la projecció s’ha considerat la Cerdanya separada en dues subcomarques: la part que pertany a Girona i la part que pertany a Lleida. La població projectada en cada subcomarca s’ha agregat dins la seva província corresponent.

3 Formalment, les Estimacions postcensals utilitzades corresponen a la data de referència de 31 de desembre de 2012.4 Publicació disponible al web de l’Idescat en format PDF (http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/pp2013-2051pr.pdf).


3.1 Notes metodològiques sobre les projeccions de població comarcals (base 2013)

PerprojectarlapoblaciódeCatalunyadesdel’any2013finsal2051s’hautilitzatelmètodedelscompo-nents. Aquest mètode permet estimar la població futura i la seva distribució per edats, a partir de la piràmide actualdepoblacióidedeterminatssupòsitssobrel’evolució,acadasexeiedat,delnivelldelamortalitat,lafecunditatilesmigracions.Elsmovimentsnaturalimigratorifuturss’hanobtingutdesprésd’aplicaralapoblació lestaxesespecífiquesprojectadesdefecunditat,mortalitat imigració.Elsmètodesperprojectarels valors futurs de les taxes de mortalitat, fecunditat i migració han estat independents per a cadascun d’aquestscomponents.

El període de projecció és de13anysperalescomarquesielmunicipideBarcelona,desdel2013finsal2026,ide38anysperaltotaldeCatalunya,desdel2013finsal2051.Peraaquestperíodes’ofereixendades anuals de la població de Catalunya a 1 de gener, distribuïda per sexe i edat, segons els diferents es-cenarisd’evoluciódelscomponentsdelcreixementdemogràfic.S’hanelaborattreshipòtesissobrel’evoluciófuturadelafecunditat,l’esperançadevidailesmigracions.Lacombinacióselectivad’aquesteshipòtesishadonatllocatresescenarisd’evoluciódelapoblació:escenaribaix,escenarimitjàiescenarialt.

El mètode dels components consisteix a agregar a la darrera piràmide de població disponible el moviment demogràficprojectat.Elsnascutsviuss’afegeixenalabasedelapiràmidei,atoteslesedats,sesumenles entrades per immigració, i es resten les defuncions i les sortides per emigració. Es tracta, doncs,d’unaestimació comptable que afegeix a la població inicial, distribuïda per sexe i edat, els components projectats delcreixementdemogràfic,quesónelsaldonatural(naixementsmenysdefuncions)ielsaldomigratori,odiferència entre entrades per immigració i sortides per emigració.

Elcàlculdelapiràmidedepoblacióa1degeneresfaapartirdelapiràmidedepoblacióa1degenerdel’anyanterioris’hiincorporenelsesdevenimentsprojectatsdetotl’any.Així,d’acordambl’anomenadaequació compensadora, tenim, per al primer any de la projecció:

PPt+1 = PPCt + Nt – Dt + It – Et

I en els anys successius:

PPt+1 = PPt + Nt – Dt + It – Et

On: PPt=poblacióprojectadadel’anyt(1degener)

PPCt = població postcensaldel’anyt(1degener)

Nt=naixementsprojectatsdel’anyt

Dt=defuncionsprojectadesdel’anyt

It=immigracióprojectadadel’anyt

Et=emigracióprojectadadel’anyt

Els termes Nt, Dt, It i Etcorresponenalsesdevenimentsdemogràficsprojectats.Lapiràmidedepartidadelesprojeccionspotcorrespondrealapoblaciócensalo,comenelcasd’aquestesprojeccions,alapoblaciópostcensal (PPC), que es calcula a partir del cens de població i habitatges més recent (el darrer correspon a 1 de novembre del 2011) i dels moviments natural i migratori, estimats o registrats. La població postcensal a 31 de desembre del 2012, considerada com a població a 1 de gener del 2013, és la piràmide de partida de les projeccions vigents.

Pertaldeproduirlesprojeccionspersexe,edatillocderesidència,elmètodedelscomponentss’aplicaalapoblaciódepartida,classificadapersexeianydenaixement(generació),tenintencomptequelafontdepoblaciód’unad’edatdeterminadaéslapoblacióalmomenttdelgrupd’edatadjacentmésjovei,peral’edatinicialde0anys,sónelsnaixementsocorregutsdurantl’anyt. Així doncs, les generacions nascudes amb

13

posterioritatal’1degenerdel2013s’estimenúnicamentapartirdelainformaciódelsmovimentsnaturalimigratori,mentrequelapoblaciódelesaltresgeneracionss’estimaapartirdelapiràmidedepartidaopost-censal,delesdefuncionsidelmovimentmigratori.Tenim,doncs,duesequacionsdiferents,segonssil’edatés zero anys o qualsevol altra edat, (x):

PPt+1(0) = Nt – Dt(0) + It(0) – Et(0)

PPt+1(x+1) = PPt(x) – Dt (x) + It (x) – Et (x)

L’aplicaciódelmètodedelscomponentsrequereix,amésdelapiràmidedepartida,projeccionsnumèriquesde naixements, defuncions i migracions. En primer lloc es formulen hipòtesis sobre el nivell futur de la fe-cunditat,delamortalitatidel’emigraciómitjançantelsindicadors resum(fillsperdona,esperançadevidaennéixeriíndexd’emigració).Estradueixenelsindicadorssintèticsasèriesdetaxesperedat;elproductede les taxes per la població permet obtenir, per a cada cohort, els esdeveniments (naixements, defuncions i emigracions)ques’apliquenalapiràmidedepoblació.Aquestscomponentsesconsiderenendògens,enelsentitquelesxifresobtingudesdepenen,d’unapart,delssupòsitssobrelestaxesperò,del’altra,delama-teixa població projectada. En canvi, en la projecció de la immigració externa es parla de component exogen, enelsentitquelaprojecciódelnombred’immigrantsexternsnomésdepèndelssupòsitsinodelamateixapiràmide.

Leshipòtesisd’evoluciófuturadelscomponentsdelcreixementdelapoblacióanivellcomarcal(fecunditat,mortalitatimigració,amblarestad’Espanyaiambl’estranger)esdeterminenapartirdeleshipòtesisdefini-desenlesprojeccionsdeCatalunya.S’hautilitzatunmètodedescendentpertaldedistribuirenelterritorielscreixements natural i migratori projectats prèviament per a Catalunya, tenint en compte els comportaments diferencialsenmatèriadefecunditatimigració.Nos’hanconsideratdiferènciesterritorialsdemortalitat.Enlesprojeccionscomarcalss’introdueixunnoucomponent,lamigracióinterna,desumazeroperaltotaldeCatalunya,peròquetéunimpactesignificatiuenl’evoluciódelapoblaciócomarcal.Laprojecciódelamigra-cióinternas’haefectuatmitjançantunmodelmultiregional,queincloulapropensióarealitzarunamigracióinterna,lamatriud’origenidestinaciódelesmigracionsinternes,ielsseuspatronsrelatiuspersexeiedat.

Les hipòtesis de projecció de la migració interna suposen una reducció de les migracions entre els muni-cipis de Catalunya per al quinquenni 2013-2017 en relació amb els quinquennis anteriors. Posteriorment a aquesta reducció, en els escenaris baix i mitjà el volum de migracions interiors es manté estable per al pe-ríode2018-2025.Enl’escenarialt,quetéméspoblacióperaltotaldeCatalunya,esprodueixunincrementprogressiu de les migracions del Barcelonès a la resta de Catalunya a partir del 2018. Les tres hipòtesis de migracióinternaques’haninclòsenlespresentsprojeccionsescaracteritzenpelsaldomigratoridesignenegatiu del Barcelonès en relació amb la resta de Catalunya, fet que anomenem difusió de la població sobre el territori. Aquest saldo migratori intern negatiu del Barcelonès produeix saldos migratoris interns positius en larestad’àmbitsterritorials.

3.2 Notes metodològiques sobre les Projeccions de població en edat escolar (base 2010)

Les Projeccions de població en edat escolar constitueixen una avaluació dels resultats de les Projeccions depoblacióenelstramsd’edatescolar.Aquestaavaluacióconsisteixaestudiarquinésl’escenari,entreelsdisponibles,quemillorreflecteixl’evoluciódemogràficarecentdelapoblacióenedatescolarencadaundelsterritoris per als quals es proporcionen projeccions de població. En concret, es contrasten les projeccions de població amb les darreres dades disponibles de les Estimacions de població i els naixements per a les gene-racionsrecents.Esfanservircomainformaciódecontrollestaxesd’escolaritatenlesedatsd’ensenyamentobligatori(de6a11anyside12a15anys).S’ofereixcomaresultat,peracadaterritori,unúnicescenaridepoblacióenedatescolar(gràfic2).


En el moment de redactar aquesta publicació les Projeccions de població en edat escolar que estan dispo-niblesestanelaboradesapartirdelesProjeccionsdepoblacióbase2008.Estàprevistaladifusiód’unesnoves Projeccions de població en edat escolar, elaborades a partir de les Projeccions de població base 2013. Previsiblement,en lesnovesProjeccionsdepoblacióenedatescolars’actualitzarà l’horitzótemporal(espassaràdel2021al2026),iesmantindràelnivelldedesagregacióterritorial,constituïtperCatalunya,elsàmbits del Pla territorial, les comarques i el municipi de Barcelona.

Totiquelesedatsd’ensenyamentobligatorisónentreels6iels11anys(ensenyamentprimari)ientreels12 i els 15 anys (ensenyament secundari obligatori pràcticament tota la població està escolaritzada entre els 3 i els 15 anys.

Les projeccions fan referència a les xifres de població en edat escolar, però no a les xifres d’alumnes.L’aplicació,encadagrupd’edat,de lestaxesd’escolaritatcorresponentspermetràferunaaproximacióalesxifresfuturesd’alumnes.Tambés’hadeprecisarqueelconceptedepoblaciócorresponaldepoblacióresident,ésadir,escomptabilitzasegonselllocderesidènciainosegonselllocd’escolarització.Perasse-gurar-nelacoherència,lesdadesd’alumnesques’hanutilitzatcomacontrolenaquestestudicorresponenaalumnesclassificatssegonsllocderesidència.

Els resultats detallats de les Projeccions de població en edat escolar (base 2010) es poden consultar al web del’Idescat.S’ofereixenelsresultatsdelespiràmidesprojectadespersexeiedatsimplede0a20anys,itambéperedatsagrupadessegonselsciclesd’ensenyament(de0a2anys,de3a5anys,de6a11anys,de12a15anys,de16a17anyside18a20anys).TambéestàdisponiblelapublicacióProjeccions de població en edat escolar 2021 (base 2010) (en PDF), que presenta una visió global de la metodologia i els principals resultats de les projeccions.

4. Utilització de les projeccions de població comarcals de l’Idescat per generar projeccions municipals

En aquesta publicació es proposen dues aproximacions per poder generar projeccions municipals utilitzant lesprojeccionscomarcalsdel’Idescat.Esparlad’aproximacionsperquèésinevitablequel’usuari5 que vol fer les projeccions municipals generi informació i hipòtesis amb més grau de detall que les generades per l’Idescat,quenomésarribenfinsal’àmbitdelacomarcaidelmunicipideBarcelona.Enaquestdocumentl’usuaritrobaràlesindicacionsnecessàriesperpoderelaborarlasevapròpiaprojecciódepoblacióiplasmar-la en un full de càlcul, com ara Excel.

La primera aproximació, pel grau de detall, està concebuda per a municipis grans i mitjans amb possibilitat de dedicar-hi més recursos humans i materials. Consisteix a aplicar, en la mesura del possible, les entrades delesprojeccionsdel’Idescat,ésadir,lestaxesinombresabsolutssobrefecunditat,mortalitatimigracions.Aquestaopciótél’avantatgequel’usuaripotconsiderarlapoblaciódepartidaquevulgui(jasiguidebasepadronal o de base censal) i que no ha de fer hipòtesis sobre la fecunditat i la mortalitat; en canvi, recau sobrel’usuari laresponsabilitatdeconcretarexplícitamentbonapartdeleshipòtesismigratòries.Cales-mentarque,tantenl’àmbitdeCatalunyacom,especialment,enl’àmbitlocal,lamigracióésactualmentelprincipal component de creixement (o decreixement) de la població. Podríem dir que en aquesta opció de projecciól’usuariésméslliure,enelsentitquenoestàtanrestringitpelsvalorsdelesprojeccionsterritorialsdel’Idescat.Caltenirpresent,però,queelsresultatsques’obtinguinpotserquenosiguincoherentsambelsdelesprojeccionscomarcalsdel’Idescat,béperlapoblaciódepartida,béperleshipòtesisdemigració.Comaeinadecontrol,l’Idescatproporcionaelsfluxosisaldosmigratoriscomarcalscorresponentsalesse-vesprojeccionsterritorials.Finalment,unaltreavantatgeimportantésqueambaquestmètode,l’usuaripotobtenirlapoblaciódesagregadapersexeiedat,aixícomunaquantificaciódelsnaixements,lesdefuncionsi la migració projectats en el municipi.

Lasegonaaproximació,perlasevasenzillesaifacilitatd’aplicació,estàdissenyadaperamunicipismitjansipetits, amb recursos limitats, i també per als usuaris que desitgen projectar simultàniament gran quantitat de municipis.Consisteixaaprofitarlesentradesdelesprojeccionsdel’Idescat,ésadir,lespoblacionsprojec-5 Enaquestdocuments’entendràperusuari aquell que generi projeccions municipals de població.

15

tades.Enconcret,estractad’aplicarhipòtesisquedeterminin,peracadamunicipi,quinapartdelapoblaciócomarcalprojectadalicorrespon.Aquesteshipòtesisseranpròpiesdecadamunicipiilesrealitzaràl’usuariapartirdelainformaciódemogràficarecent.Aquestasegonaopcióésmésfàcildecalculariesrecomanaperobtenir la població total del municipi, sense desagregar per sexe i edat.

4.1 Opció 1: projectar utilitzant les entrades de l’Idescat

LesProjeccionsdepoblacióqueelaboral’Idescatescalculenambunaaplicacióinformàticadissenyadaamida,querequereixtreballaramblesdadesenunaformaconceptualespecífica.Lafecunditatilamortalitat(componentsendògens)s’especifiquenen taxespersexe iedat.Lamigracióquesurt foradeCatalunya(componentendogen)s’especificaenvalorsabsolutsjuntambelspatronsrelatiuspersexeiedat,ielpro-gramaelsconverteix internamententaxesd’emigracióperedat ienunindicadorsintèticd’emigració.LamigracióqueentraaCatalunya(componentexogen)s’especificaenvalorsabsoluts juntambelspatronsrelatiuspersexeiedat,senseques’hagindeconvertirentaxes.Laconcreciódelafecunditatilamigracióexternaanivellcomarcalesrealitzamitjançantdiferencialsdelscorresponentsindicadorssintètics6. Final-ment, lamigració interna,quetémoltpesenl’àmbit local,s’especificamitjançant lapropensióarealitzaruna migració interna7,juntambelspatronsrelatiuspersexeiedat,ilamatriud’origenidestinaciódelesmigracions internes.

Paral·lelamental’elaboraciódelesProjeccionsdepoblació,l’Idescatportaatermeunafeinadeconversióde les sèries històriques de migració externa i de migració intercomarcal als requeriments del programa de projecció,ambl’objectiudegenerarelspatronsrelatiuspersexeiedatielsindicadorssintèticsdemigracióexterna i de migració interna, així com les propensions a migrar dels diferents territoris en relació amb la pro-pensió de migrar del conjunt de Catalunya. Les hipòtesis de migració externa i de migració interna queden expressadesentermesd’indicadorssintèticsperaunaprojecciómultiregional.

Lademandadelsusuarisdepoderelaborarprojeccionsdepoblacióenl’àmbitlocalrequereixl’adaptaciótantdeleshipòtesisdel’Idescatcomdelmètodedeprojecció.Laprincipaldiferènciaésque,mentrequel’Idescatdisposa de les hipòtesis per a una projecció multiregional (totes les comarques de Catalunya), la majoria delsusuarisestaninteressatsenunaprojecció“uniregional”(engeneral,unmunicipi).Elgràfic3presentaun esquema dels diferents càlculs necessaris per aplicar el mètode dels components. El mòdul teòric de mortalitatpermetobtenirlesdefuncionsproduïdesdurantunanyilapoblaciósuperviventafinald’any.Elmòdul de migració permet obtenir la migració neta, com a resta de les immigracions i les emigracions. El mòduldefecunditat inclouelscàlculsperobtenir lapoblacióde0anys,apartirdelsnaixementsdel’anyi la seva mortalitat i migració. Finalment, el mòdul de projecció combina la mortalitat, migració i fecunditat perobtenirlapoblacióafinald’any.Elgràficmostraquinaéslaseqüènciad’aquestsmòduls,quepermetenpassard’unapoblaciódesortidaenunmomentdeltemps(t)aunaaltrapoblaciófinalenunmomentdeltemps posterior (t+1).

Acontinuacióespresentaunasimplificaciódelmètodedeprojeccióidelesseveshipòtesis,ambl’objectiuque els usuaris que ho desitgin puguin elaborar la seva pròpia projecció utilitzant les hipòtesis elaborades perl’Idescatenlesprojeccionscomarcals2013-2026.Ésimportantfernotarque,amblafinalitatdefacilitarelscàlculs,s’hareduït elvolumd’informaciónecessàriaperexecutarlaprojecció.Tambés’hafetunasimpli-ficaciótècnicadel’algorismedeprojecció.L’adaptaciódelmètodeideleshipòtesispotproduirresultatsenl’àmbitcomarcalsensiblementdiferentsalsdelesProjeccionsdepoblaciódel’Idescat,peròesconsideralasoluciómésadientperalaprojeccióenl’àmbitmunicipalperausuarisnoexperts.Elmètodeestàconcebutdemaneraquel’usuarinohagidedetallarleshipòtesisdefecunditatimortalitat.Acanvi,quedaenmansdel’usuariferleshipòtesisdemigració,detallantlesentradesisortidesdelmunicipi.Sil’usuarinoesconsideracapacitatperdeterminarelsfluxosdemigracióprevistosalseumunicipi,elspotconstruirsicalculaelpesdela migració del municipi dins de la migració comarcal en el passat recent (2010-2012) i aplica aquest pes a lamigraciócomarcalprojectadaperl’Idescat.

L’Idescatpotproporcionaralsusuarisinteressatslesdadesnecessàriesperal’aplicaciópràcticadelmèto-

6 Enelcasdelafecunditats’utilitzal’índexsintèticdefecunditat,calculatcomlasumadelestaxesdefecunditatalesdiferentsedats.Enelcasdel’emigraciós’utilitzal’índexsintèticd’emigració,calculatcomlasumadelestaxesd’emigracióexternaalesdiferentsedats.

7 Índex sintètic de migració interna.


de8.Aquestesdadesserandedostipus:d’unabandalesxifresenvalorabsolut(naixements,defuncionsimigracionspersexeprojectatsencadacomarca) ide l’altra lestaxesdefecunditat, lesprobabilitatsdedefuncióielsperfilsmigratorispersexeiedat.

El primer conjunt de dades comprèn, per a cada un dels tres escenaris de projecció i per a cada any entre el 2013iel2025,lasegüentinformacióenl’àmbitdelacomarca:

• naixements projectats per sexe

• defuncions projectades per sexe

• immigraciópersexe(sumantlarestadeCatalunya,larestad’Espanyail’estranger)

• emigraciópersexe(sumantlarestadeCatalunya,larestad’Espanyail’estranger)

La taula 1 conté un exemple de com és aquesta informació.

Aquestes dades poden ser utilitzades pels usuaris com a informació de control, en la mesura que permeten comparar la informació del municipi i de la comarca. Les dades sobre migració comarcal projectada poden sermoltútilsperal’usuariquanhagideferleshipòtesissobrelamigraciómunicipal.L’usuaripotdetermi-narquinés l’escenarideprojeccióques’acomodamillora lasevacomarcaen termesdepoblació total.Tanmateix, pot ser que algun dels components del creixement (fecunditat, mortalitat o migració) sigui millor aproximat per un altre escenari de projecció.

Elsegonconjuntdedadescomprèn,peracadaanyentreel2013iel2025,lasegüentinformacióenl’àmbitdelacomarcasol·licitada:

• taxes de fecunditat per edat de la mare

• probabilitats de defunció per sexe i edat

• distribuciópercentualdelaimmigraciópersexeiedat(perfilmigratori)

• distribuciópercentualdel’emigraciópersexeiedat(perfilmigratori)

La taula2 contéunexempledecomésaquesta informació.El gràfic4mostra l’aplicació concretadelsmòdulsdefecunditat,d’immigracióid’emigracióperincorporarlainformaciódelesentradesdel’Idescatiobtenir les taxes de fecunditat i la migració per edats en un municipi concret.

A més, per al període 2010-2012 es proporcionen taxes de fecunditat comarcals per edat de la mare, per podercalcularelsdiferencialsdefecunditat(ofactorsd’estandardització)quepermetenadaptarlafecunditatde la comarca a un municipi en particular.

Respecteaaquestconjuntdedadesproporcionadesperl’Idescat,calferunasèriedepuntualitzacions.Elseuobjectiuprincipalésquel’usuaripuguiferprojeccionspersexeiedatperalapoblaciódereferènciaqueconsiderioportuna,ambcertgraudeflexibilitatquantaleshipòtesisiambunacomplexitatdecàlculmode-rada.Elprocediment,ques’explicaràdetalladamentmésendavant,consisteixadeterminarelsnaixementsidefuncionsapartirdelestaxesiprobabilitatselaboradesperl’Idescat,peròambllibertatperdecidirelssaldosmigratorisfutursdelmunicipi,queserandistribuïtsperedatmitjançantelsperfilsmigratorispropor-cionats.

El contingut de les hipòtesis de fecunditat, mortalitat i migració que es proporcionen desagregades per edat noescorresponexactamentambeldelesdadesutilitzadesperl’Idescatenlessevesprojeccionscomar-cals, jaques’hanfetunasèriedesimplificacionsper facilitar la feinaalsusuaris.Acontinuaciós’explicaquinessónaquestessimplificacions.

• Respecte de la fecunditat, les projeccions de l’Idescat incorporen diferències comarcals. En aquestaproposta metodològica, es proporcionen taxes de cada comarca i un mecanisme per adaptar-les a les dades municipals.

8 CalferunademandaexplícitaalServeid’atencióal’usuari,alwebdel’Idescat(www.idescat.cat).

17

• Respectedelamortalitat,lesprojeccionsdel’Idescatnoincorporendiferènciescomarcals.Enaquestaproposta metodològica es proposa no establir diferències de mortalitat entre el municipi i Catalunya.

• Respectedelamortalitat,enllocdeproporcionar-netaxes(ques’hauriend’aplicaralapoblaciómitjanadetotl’any)esproporcionenprobabilitatsdedefunció,queespodenaplicaralapoblacióa1degenerdecadaanyipermetenobtenirlapoblaciósuperviventafinald’any.

• Respectedelamigració,enlesprojeccionsdepoblaciól’Idescatconsideratrestipusdemigració:ambl’estranger,amblarestad’EspanyaiinternadeCatalunya.Enaquestapropostametodològicaestractaconjuntament tota la migració, i només es distingeix entre immigració (entrades) i emigració (sortides).

• LacomposicióperedatsdelsmigrantsinternsdeCatalunyaidelarestad’Espanyavariaeneltemps,enlamesuraquehofalapoblaciódeCatalunya,jaqueleshipòtesisdelesprojeccionscomarcalss’hanexpressatentaxes.Enaquestapropostadeprojeccióesproporcionenunsperfilsmigratorisperedatsexpressatsenpercentatgeinoentaxa;aquestsperfilsevolucioneneneltemps.Aixòpotcomportarunalleugerapèrduad’informació,peròperal’usuarirepresentaunimportantguanyensimplicitatdecàlcul.

• Elsperfilsmigratorisques’ofereixenperacadacomarcacorresponenaltotaldelamigració(restadeCatalunya,restad’Espanyaiestranger)ipodenserdiferentsalsperfilsmigratorisdelmunicipiqueesvol projectar si la composició de la migracióéssignificativamentdiferentalmunicipii lacomarca(perexemple, si la proporció observada al municipi entre migració interna i migració externa difereix de la proporció observada a la comarca).

• Elsperfilsmigratoriscomarcalsnoinclouenlamigracióexistentdinsdelamateixacomarca, jaqueelmètodedeprojecciódel’Idescatnoconsideraaquesttipusdemigració9.L’aplicaciód’aquestsperfilsalsmunicipispotrepresentarunasimplificació,especialmentsienelmunicipilamigracióamblarestadelacomarca té un pes important.

Un cop fetes aquestes puntualitzacions, es detalla el procediment proposat per a la projecció. La taula 3 mostral’aplicaciónumèricadelprocedimentalmunicipideLloretdeMarperobtenirlapoblacióprojectadaa1degenerdel2014,mitjançantunfulldecàlcul.Lesetapesicàlculsnecessarissónelssegüents:

1. Caldisposardelapoblaciódepartidapersexeiedatsimplea1degener.Elprimergrupd’edathadeserde0anysil’últimhadeserde95anysimés.Lapoblaciódecadaanyseràunvectorde2x96posi-cions.Esrecomanacomençarlaprojeccióapartirdelapoblacióa1degener2013.Elresultatseràlapoblació a 1 de gener de 2014. Així els resultats es podran comparar amb poblacions ja conegudes i es podrandetectarpossibleserrorsenl’aplicaciódelmètode.Enl’àmbitmunicipallapoblaciópadronalespottrobaralasegüentadreçadelwebdel’Idescat:Padrómunicipald’habitants.

Sis’optaperutilitzarlesestimacionsdepoblaciópostcensals10 (només disponibles per als 24 municipis majors de 50.000 habitants), les dades es poden obtenir a partir de les Estimacions postcensals de po-blació.

2. Calrecopilarlesxifresrecentsdelapoblaciócomarcalimunicipal;concretament,lesdel’evoluciórecentdelsfluxosdecreixement:naixements,defuncionsimovimentsmigratoris.Lesdadesrecentssobrenai-xementsidefuncionsaundeterminatmunicipiicomarcaespodentrobarrespectivamentalessegüentsadrecesdelwebdel’Idescat:Naixements registrats i Defuncions registrades.

Peralamigraciómunicipalicomarcalesproposaconsiderarlataularesumqueofereixelsfluxosmi-gratorisd’unmunicipi(immigrantsiemigrantsamblarestadeCatalunya;immigrantsiemigrantsamblarestad’Espanya;immigrantsiemigrantsambl’estranger)ielsfluxosmigratorisd’unacomarca(migrantsdins de la comarca; immigrants i emigrants amb la resta de Catalunya; immigrants i emigrants amb la restad’Espanya;immigrantsiemigrantsambl’estranger):Aquestataulaestàdisponiblel’apartatdelwebdel’IdescatMigracions registrades.

Apartird’aquestataulaespotcalculareltotald’immigrantsalmunicipiieltotald’emigrantsdelmunicipi.Anàlogamentespotcalculareltotald’immigrantsalacomarcaieltotald’emigrantsdelacomarca,tenintencomptequeperalcàlculqueesproposamésendavantelsmigrantsdinsdelacomarcas’hande

9 El mètode multiregional de projecció considera la migració entre les comarques catalanes i també la migració fora de Catalunya, però no la migració dins de cada comarca.

10Sis’optaperlesestimacionsdepoblaciópostcensalscalrecordarquepertenirpoblacióa1degenerdel2008calprendrelesesti-macions postcensals a 31 de desembre del 2007.

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=NC&V1=NC&V3=5482&V4=5489&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=F

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=8&V0=3&V1=0&V3=35&V4=364&PARENT=1&ALLINFO=TRUE&VN=1&CTX=B#FORM






sumartantaltotald’immigrantscomarcalscomaltotald’emigrantscomarcals.Ladistribuciópersexedeltotald’immigrantsmunicipalsideltotald’emigrantsmunicipalsqueesvolprojectarpotserlamateixadistribucióqueenelsmigrantscomarcalsprojectatsques’ofereixenalespestanyesE1,E2oE3delfitxerproporcionatperl’Idescat(corresponentsalsescenarisbaix,mitjàialt,respectivament).Recordemquel’Idescatpotproporcionarlesxifresprojectadesenl’àmbitcomarcalencadaescenari.

3. Cal fer els càlculs per edat assignant a la població resultant com a mínim un decimal i arrodonint només alfinal,quans’agreguenlesedats.Aixòpotsemblardifícild’entendre,perquèlespersonessónconcep-tes sencers, sense decimals. La raó és que en cada arrodoniment es perd part de la informació i si no es faaixí,comqueestractadegrupspoblacionalsmitjansopetits,espodenproduirdesviacionssignifica-tives. Per exemple, es recomana projectar edats simples amb decimals i, quan es donin dades per grups d’edat,sumarelsvalorsambdecimalsiarrodoniralfinal.Tambéesrecomananodifondreresultatsmoltdesagregatsperedat,perquètenenmésprobabilitatd’error(perefectedel’aleatorietatdelsnombrespetits).

4. Caltenirencomptequeentendremper“envellir” lapoblació1anyelfetdevisualitzar lapoblaciódepartida(1degener)ambl’edatquetindràa31dedesembre(1degenerdel’anysegüent):elsde0anyspassenatenir1any,elsd’1anypassenatenir-ne2,iaixísuccessivament.Elsdosúltims grups d’edat, 94 anys i 95 anysimés,passenaser95anysi96anysimési,pertant,s’hand’agruparperformarelgrup95anysimés.Perlapartbaixadelapiràmide,elsnaixementsesdevingutsdurantl’anypassenaserelgrupde0anysa31dedesembre(queéselmateixquea1degenerdel’anysegüent).Enl’aplicaciódelesfórmules,calgestionarcorrectamentelsíndexscorresponentsal’edat.Lestaxesdemortalitat permeten calcular la població supervivent, que a 1 de gener té edat xiquealfinaldel’anytéedat x+1.Elsperfilsmigratorisesdonenexpressatssegonsl’edatdelapoblacióafinald’any.Lestaxesdefecunditats’hand’aplicaralapoblaciómitjanadedonesd’edatx (obtinguda com a semisuma de les donesd’edatx a 1 de gener i a 31 de desembre).

5. Cal calcular la fecunditat municipal; concretament, cal calcular el diferencial de fecunditat existent entre elmunicipiilasevacomarca.Aquestpasnoméss’hadeferunavegada,abansdecomençaraprojectarpròpiament.Elcàlculdeldiferencial(tambéanomenatfactord’estandardització)espotferambelperíode2010-2012 (el càlcul amb 3 anys serà més robust que amb 1 o 2 anys). Les taxes de fecunditat que cal aplicarsónlesregistradesalacomarcaelsanys2010,2011i2012(s’adjuntenamblesdadesannexes)iles poblacions registrades al municipi a 1 de gener 2010, 2011 i 2012 les del Padró continu, que es poden trobaralwebdel’IdescatPadrómunicipald’habitants.Poblaciópersexeiedat.

Opcionalment, per als municipis amb més població es poden utilitzar les estimacions de població post-censals11, disponibles a Estimacions postcensals. Població per sexe i edat.

Elspassosaseguirsónelssegüents(vegeutaula3,secció1/8):

a. Multiplicarlestaxesdefecunditatperedat2010amblesdonesa1degenerdel2010.S’obtenennai-xements 2010. �=

xxx fpN .2010 (on x és l’edat entre 15 i 49 anys, px les dones i fx les taxes).

b. Multiplicarlestaxesdefecunditatperedat2011amblesdonesa1degenerdel2011.S’obtenennai-xements 2011. �=


c. Multiplicarlestaxesdefecunditatperedat2012amblesdonesa1degenerdel2012.S’obtenennai-xements 2012. �=


d. Calcular el diferencial de fecunditat del municipi comparant els naixements obtinguts en els apartats anteriors (naixements estimats) amb els efectivament esdevinguts al municipi el 2010, 2011 i 2012.

)201220112010(_)201220112010(_

++++

=estimatsnaixements

observatsnaixementsdif

e. Limitar els valors extrems del diferencial al 20% de variació respecte a la fecunditat de la comarca,

11Sis’optaperlesestimacionsdepoblaciópostcensalscalrecordarquepertenirpoblacióa1degenercalprendrelesestimacionspostcensalsa31dedesembredel’anyanterior.

∑

∑

∑



19

ambl’objectiud’evitarreproduirsituacionsextremesquepodenserpuntuals.Sielvalorresultantésinferior a 0.8 substituir el valor obtingut pel valor 0.8; si el valor resultant és superior a 1.2 substituir el valor obtingut pel valor 1.2.

f. L’objectiuésaplicaralestaxesdefecunditatdelacomarcacadaanyeldiferencialmunicipalperobte-nirlestaxesdefecunditatdelmunicipiperacadaanydelaprojecció.Segonscoml’usuariimplementiles fórmules en el full de càlcul, aquesta operació es pot realitzar ara o més endavant quan es calculin els naixements.

𝑓𝑓𝑥𝑥𝑡𝑡 ,𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀 = 𝑑𝑑𝑑𝑑𝑓𝑓 × 𝑓𝑓𝑥𝑥

𝑡𝑡 ,𝐶𝐶𝐶𝐶𝑀𝑀 x = 15, 16, … 49

6. A diferència de la metodologia proposada a partir de les anteriors Projeccions de població base 2008, no calcalcularfactord’estandarditzaciódelamortalitat.S’aplicaranalmunicipilesmateixesprobabilitatsdemortalitat que al conjunt de Catalunya.

7. Cal determinar la migració prevista (projectada) cada any i sexe per al municipi: immigració (I) i emigra-ció(E).Sil’usuarinoesconsideracapacitatperdeterminarelsfluxosdemigracióprevistosalseumuni-cipi,esproposacalcularelpesquerepresentalamigraciódelmunicipidinsdeltotaldefluxosmigratorisde la comarca, tant per als immigrants com per als emigrants, i aplicar aquests pesos a les migracions projectades a la comarca per obtenir com a resultat les migracions projectades al municipi. Els passos a seguirperalsimmigrantssónelssegüents(vegeutaula3,secció2/8):

a. Calcular els immigrants totals del període 2010-2012 al municipi

b. Calcular els immigrants totals del període 2010-2012 a la comarca

c. Calcular el pes de la immigració al municipi respecte a la comarca, dividint els immigrants al municipi entre els immigrants a la comarca.

d. Aplicar el pes resultant als immigrants comarcals projectats per sexe per a cada any del període 2013-2025

Procedir anàlogament per als emigrants.

8. Caliniciarlaprojecciópròpiamentdita.Perfer-ho,calcomençaramblapoblacióa1degenerpersexeiedat(vegeutaula3,secció3/8).L’etiquetanaix. correspon als naixements que es produeixen durant l’any.

9. Cal calcular la població inicial (a 1 de gener) que sobreviu a 31 de desembre de cada any (excepte la poblacióqueté0anysa31dedesembre,quecorresponalapoblacióqueneixdurantl’anyiqueescalcula més endavant). Els supervivents Sd’edatx es calculen a partir de la població P i les probabilitats de defunció pddel’edatx-1,jaquesegonss’haconvingutquel’edatx a 31 de desembre correspon a l’edatx-1 a 1 de gener.

Sx,s31−12−t,MUN = Px−1,s

1−1−t,MUN × (1 − pdx−1,st,CAT ) per a x= 1 ... 94

S95+,s31−12−t,MUN = �P94,s

1−1−t,MUN + P95+,s1−1−t,MUN � × (1 − pd94+,s

t,CAT ) per x = 95+

(vegeu taula 3, secció 3/8)

10. Cal calcular els immigrants del municipi per sexe i edat a 31 de desembre en un any de la projecció (vegeu taula 3, secció 4/8) a partir dels immigrants totals per sexe determinats prèviament

Ix,st,MUN = �Is

t,MUN × %ix,st,COM � per x = 0, 1, ... 95+

on Ix,st,MUN = �Is

t,MUN × %ix,st,COM � per x = 0, 1, ... 95+ és el volum total projectat d’immigrants per sexe al municipi.


11. Cal calcular els emigrants del municipi per sexe i edat a 31 de desembre en un any de la projecció (vegeu taula 3, secció 5/8) a partir dels emigrants totals per sexe determinats prèviament

Ex,st,MUN = �Es

t,MUN × %ex,st,COM � per x = 0, 1, ... 95+

on Ex,st,MUN = �Es

t,MUN × %ex,st,COM � per x = 0, 1, ... 95+ és el volum total projectat d’emigrants per sexe al municipi.

12. Cal calcular la població a 31 de desembre de cada any (excepte la població de 0 anys) (vegeu taula 3, secció6/8)

Px,s31−12−t,MUN = Sx,s

31−12−t,MUN + Ix,st,MUN − Ex,s

t,MUN per a x=1, 2... 95+

13. Cal calcular els naixements de cada any a partir de les taxes de fecunditat del municipi i de la semisuma de la població de dones a 1 de gener i a 31 de desembre (vegeu taula 3, secció 7/8)

Nt,MUN = � fxt,MUN �

Px,dones1−1−t,MUN + Px,dones

31−12−t,MUN

2 �49

x=15

= � dif x fxt,COM �

Px,dones1−1−t,MUN + Px,dones

31−12−t,MUN

2 �49

x=15

On dif és el diferencial de fecunditat del municipi calculat anteriorment.

Els naixements es distribueixen per sexe emprant una relació de masculinitat de 105 naixements de sexe masculí per cada 205 naixements.

Nhomest,MUN = (105 / 205) Nt,MUN

Ndonest,MUN = (100 / 205) Nt,MUN

14. Cal calcular la població de 0 anys a 31 de desembre de cada any (el subíndex n de la probabilitat de defunció pdcorresponalsqueneixendurantl’any,Naix.) (vegeu taula 3, secció 8/8):

S0,s31−12−t,MUN = Ns

t,MUN × (1 − pdn,st,CAT )

P0,s31−12−t,MUN = S0,s

31−12−t,MUN + I0,st,MUN − E0,s

t,MUN

15. Completar la població projectada de 0 anys a 31 de desembre amb la població projectada major de 0 anys.Establirl’equivalènciaentrela31dedesembredel’anytilapoblacióa1degenerdel’anyt+1.

Px,s1−1−[t+1],MUN = Px,s

31−12−t,MUN

Elscàlculss’hand’efectuarperunanyenl’ordreindicat.Enelcàlculdelsnaixementsintervélapoblacióinicialilafinaldecadaanyconsiderant,pertant,l’efectedelesmigracions.Percontra,lamortalitatnoméss’aplicasobrelapoblacióinicial.

Un cop calculada la projecció per 1 any es repeteix el procés tants anys com es requereixi.

21

4.2 Opció 2: projectar utilitzant les sortides de l’Idescat

Aquestmètodedeprojeccióconsisteixadeterminarlaproporció(opes)depoblaciód’unmunicipidinsdelasevacomarcaiaplicaraquestaproporcióaalgundelsescenarisdelesprojeccionscomarcalsdel’Idescat,de manera que es fa servir la tendència recent del municipi dins de la comarca com a hipòtesi de creixement en el futur immediat. El pes es pot mantenir constant durant el període de projecció o fer-lo variar. El mètode està recomanat per projectar la població total i, per la seva facilitat de càlcul, està especialment indicat per a municipis mitjans i petits. També està recomanat per als usuaris que vulguin obtenir la projecció de població detotselsmunicipisd’unacomarcaoeventualmenttotselsmunicipisdeCatalunya.Perobtenirprojeccionsper edat es recomana utilitzar la metodologia del punt 4.1.

Elsprincipalsavantatgesd’aquestmètodesónunamajorfacilitatdecàlcul ielfetqueelsresultatsserancoherentsamblesprojeccionscomarcalsdel’Idescat.Comainconvenient,l’usuariespottrobarquetreballiamb una població de referència (de base padronal) significativament diferent de la de les estimacionspostcensals.Tambépotpassarquecapdelsescenarisdel’Idescatsiguiversemblantperalacomarcadelmunicipienqüestióoquelatendènciadelmunicipisiguidiferentdelatendènciadelacomarca.Tambééspossiblequeleshipòtesisdel’escenariseleccionatnos’adaptinbéalmunicipi(perexemple,quehihagimolta migració però poca fecunditat).

Acontinuacióesconcretacoms’haaplicaraquestmètodepasapasi,posteriorment,s’analitzenlesdadesde quatre municipis catalans amb tendències diferents respecte de la seva comarca: Esplugues, Manresa, SabadelliSantCugatdelVallès.L’esquemadelprocésesmostraenelgràfic5.Elspassosaseguirsónelssegüents:

1. Cal fixar la data de referència (1 de gener o 31 de desembre).Es proposa efectuar els càlculs del document a data 1 de gener.LesProjeccionsdepoblaciódel’Idescat(base2013) ielPadrómunicipald’habitantsprenencomadatadereferèncial’1degener.Siesfanservirdadesdelesestimacions intercensals i postcensalsa31dedesembrecaldrà “llegir-les” comadadesa1degenerdel’anyposteriorperpodercomparar-lesambelPadrómunicipald’habitantsilesProjeccionsdepoblació(base2013)de l’Idescat.Talcoms’explicaenelmètoded’aquestdocument ienelsannexos,lesdatesestanconsideradesa1degener.Amblesdadesexistentsfinsalmoment,esproposa que el primer any projectat sigui el 2014 per poder comparar els resultats amb les dades registrades(estimacionspostcensalsi/oPadrómunicipald’habitants).

2. Cal recopilar les xifres existents de la població comarcal i municipal recent. En el cas de les comarques, les Estimacions intercensals 2004-2011, les Estimacions postcensals 2012-2013, el Padró continu 2005-2014 i les Projeccions de població 2013-2026 (base 2013); en el cas de les poblacionsmunicipals, el Padró continu 2005-2014; i en el cas dels municipis de més de 50.000 habitants, les Estimacions intercensals 2004-2011 i les Estimacions postcensals 2012-2013 (vegeu taules 7 a 10).

3. Caldeterminarquinoquinsescenarisdelesprojeccionsdel’Idescatesprendrancomaescenaride referènciacomarcal.Aquestadecisiódependràsi l’usuariprencomasèriehistòrica lade lesEstimacionsdepoblacióoladelPadrómunicipald’habitants.Encasdedubteesrecomanadonarprioritatal’escenarimitjà,jaqueamitjàterminiesconsideral’escenarimésplausibleperalconjuntde Catalunya.

4. Cal calcular el percentatge anual de la població total del municipi dins de la seva comarca segons lesEstimacionsdepoblacióoelPadrómunicipald’habitants;s’hadeprendrelamateixafontperalnumerador i denominador:

)(_)(_)(

tcomarcalpoblaciótmunicipalpoblaciótpes =

per a tentre1degenerdel2005i1degenerdel2013(vegeugràfics6a9).Siescalculalaprojecciód’acordamblesEstimacionsdepoblacióidesprésd’acordambelPadrómunicipald’habitantsesdisposaràd’unventalldepoblacióprojectadaperalmunicipi(vegeutaules7a10).

5. Cal observar si en el passat recent aquest pes és creixent, constant o decreixent. En cas que pes(t) presenti uns valorsmés omenys constants, es calcularà el valormitjà del període 2006-2013 i


s’aplicarà per als anys 2014 a 2026. En cas quepes(t) presenti una clara tendència creixent o decreixent, es pot calcular la ràtio:

)1()()(�

=tpes

tpestr

per a tentre2006i2013ideterminar-neelvalormitjà,queanomenaremR, com: �=

=2013

2006)(

81

ttrR .

El paràmetre R correspon al ritme de creixement o disminució del pes del municipi dins de la comarca (vegeu taula 4). La idea és que el pes del municipi dins de la comarca en el futur augmenti o disminueixi, segons la tendència recent. Així doncs, la combinació del pes i la ràtio enregistrats en el passat permetrà calcular el pes en el futur:

Rtpestpes *)()1( =+

2*)(*)1()2( RtpesRtpestpes =+=+

iaixísuccessivament.Elresultatd’aquestpuntésl’obtenciódelpesdelmunicipidinsdelacomarcaenelperíode2014-2026.Així,peralsprimersanys,

Rpespes *)2013()2014( =

2*)2013(*)2014()2015( RpesRpespes ==

(Vegeu taula 5).

Opcionalment, quan es pensi que el valor previst del ritme de guany o pèrdua de pes del municipi dins delasevacomarcaésmassafort,espotmodificarelvalorobtingutd’Rpermoderarelcreixement/disminució futurs del pes delmunicipi dins la comarca.Tambées potmodificar el valor d’R peradaptar-loalsvalorsdelsanysméspropersalpuntdepartidadelaprojecció(vegeutaules4i6).

6. Finalment,calmultiplicarelpesdelmunicipiencadaanydelperíode2014-2026per lapoblaciócomarcaldel’escenariseleccionatdelesProjeccionsdepoblació(base2003)del’Idescat(vegeutaules 7 a 10):

)(_*)()(_ tcomarcalpobtpestmunicipalpob =

7. En algun municipi es pot donar la situació que la població comarcal del darrer any disponible del Padrómunicipald’habitantsodelesestimacionspostcensalssiguisuperioralapoblaciómésaltaprojectadaper l’Idescat, lade l’escenarialt.Ésadir,requeriríemunescenariencaramésalt.Enaquestcasl’aplicaciódelscàlculsanteriorsproduiriaunesxifresmassabaixes.Persolucionar-hoespotoptarperdefinirelpesdelmunicipidinsdelacomarca,prenentcomanumeradorlapoblaciódelPadrómunicipald’habitantsicomadenominadorlapoblaciócomarcaldelesEstimacions.Comque normalment en els municipis la xifra padronal és superior a la de les Estimacions de població del’Idescat,aquestacorrecciósobreponderaelpesdelmunicipiicorregeixelproblemad’unaxifracomarcalprojectadabaixa.Larestadelmecanismes’aplicacomenelspuntsanteriors.Elsexemplesd’EspluguesdeLlobregatiSabadellil·lustraranaquestpunt(vegeutaula7).

Alfinaldeldocuments’inclouunannexamblestaulesigràficsd’algunsd’aquestscàlculsperaquatremuni-cipis catalans amb tendències diferents: Esplugues de Llobregat, Manresa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. Acontinuacióescomentencoms’hangeneratelsresultats.

Lapoblaciód’EspluguesdeLlobregatestàestabilitzada,ambvalorsalesestimacionspostcensals(45.589habitantsa1degenerdel2014)inferiorsalsdelPadrómunicipald’habitants(46.133habitantsa1degenerdel 2014). La seva comarca, el Baix Llobregat, presenta una tendència de creixement, tot i que es frena al 2012-2013. Com a resultat, Esplugues de Llobregat perd pes dins de la comarca. Si es calcula la ràtio d’evoluciódelseupes,r(t),s’obtenenvalorsinferiorsa1(equivalentsapèrduadepes),entre 0,986i0,995.Lamitjanadelperíode2006-2013ésd’R=0,991.Sialpesd’EspluguesdeLlobregatalasevacomarcael2013, que és del 5,75% seliaplicaaquestritmededecreixements’arribaaunpesdel5,13%el2026. D’altra

-∑

23

banda,s’observaqueenelsúltimstresanyslaràtior(t) pren valors superiors a R=0,991 i per això es pot op-tarperprendreunvalormésaltd’R,perexempleR=0,994. Enaquestcas,elpesd’EspluguesdeLlobregatalasevacomarcael2026baixarianomésfinsal5,32%.

L’escenaridelesProjeccionsdepoblació(base2008)quemilloraproximalapoblaciódelBaixLlobregatalesestimacionspostcensalsialPadrómunicipald’habitantsés l’escenari alt. Calculemelspesosd’EspluguesdeLlobregatdinslasevacomarcasegonslesEstimacionsisegonselPadrómunicipald’habitantsperalsanys2014-2026.Comqueelspesosobtingutssónmoltsemblantstantperalesestimacionspostcensalscom per a les dades padronals, en el cas de les estimacions postcensals apliquem els pesos obtinguts a l’escenarimitjàpertaldetenirunventalldepoblaciómésampli. Lapoblacióresultantd’aplicarelspesospro-jectatsdelesestimacionspostcensalsal’escenarimitjàdisminueixdesdels44.938habitantsdel2015finsals41.806el2026.Siapliquemelspesosprojectatsdelesdadespadronalsal’escenarialtobservemquelapoblacióprojectadad’EspluguesdeLlobregatdisminueixdesdels45.505habitantsdel2015finsals45.259el2026. D’aquestamaneraobtenimunventalldepoblacióformatperladadadebasecensal(estimacionspostcensals) i la dada de base padronal. Observem que la població padronal del Baix Llobregat el 2014 és netament superior al més alt dels escenaris projectats. Optem llavors per calcular uns nous pesos per al 2005-2013dividintlapoblaciópadronald’EspluguesdeLlobregatentrelesestimacionsdelBaixLlobregat.Això permet obtenir uns pesos municipals superiors (5,83% el 2013 enfront del 5,77% del Padró municipal d’habitants),alsqualsaplicaremRperobtenirelspesosdelsanys2014-2026.Aplicantaquestspesosalespoblacionsdel’escenarialts’obtéunapoblacióde45.737habitantsel2026,superioral’obtingudaambelscàlculs anteriors.

LapoblaciódeManresahaassolitelseumàximal2011-2012iestàdisminuint,al’igualqueladelasevacomarca, el Bages, tant en les xifres de les estimacions postcensals (74.332 habitants a 1 de gener del 2014)comenlesdelPadrómunicipald’habitants(75.297habitantsa1degenerdel2014). En termes pro-porcionals, el pes de Manresa a la seva comarca també presenta una lleugera tendència de decreixement. Si es calcula la ràtio anual r(t)s’obtenenvalorsentre0,994i1,001,ambunamitjanad’R=0,998. L’aplicaciód’aquestvalorfariabaixarlleugeramentelpesdeManresadesdel40,84%del2013finsal39,87%el2026.Es proposa prendre R=0,998.

L’escenari de les Projeccions de població (base 2013) quemillor aproxima la població del Bages a lesestimacionspostcensalséselbaix,peròesrecomanaferelscàlculsambl’escenarimitjàperevitarvalorsextrems. CalculemelspesosdeManresadinsdelasevacomarcaperal2014-2026segonslesestimacionspostcensals ielsapliquemal’escenarimitjà. Lapoblaciódisminueixcontinuadamentfinsaassolirelseumínimel2026amb71.584habitants. Siesprenenlespoblacionspadronals,l’escenariquemilloraproximalapoblaciódelBagesésl’alt. CalculemelspesosdeManresadinslasevacomarcaperal2014-2026segonselPadrómunicipald’habitantsiresultensuperiorsalsdelesestimacionspostcensals. Apliquem els pesos al’escenarialtiobtenimquelapoblaciódeManresaassoliriaels76.605habitantsel2026,xifranetamentsuperior a la de les estimacions postcensals.

LapoblaciódeSabadells’haestabilitzatenelsúltimsanyssegonslesestimacionspostcensals (206.306habitantsa1degenerdel2014)ielPadrómunicipald’habitants(207.444habitants),comtambéhofalapoblació del Vallès Occidental. En termes relatius, però, Sabadell està perdent pes dins de la comarca. Si es calcula la ràtio r(t)s’obtenenvalorsentre0,992i0,999,ambunamitjanad’R=0,994.L’aplicaciód’aquestvalorfariabaixarelpesdeSabadelldinsdelasevacomarcadesdel23,10%del2013al21,34%el2026.Enelsúltimsanyss’observaunaestabilitatenelsvalorsd’r(t),fetquerecolzal’opciódeprendreR=0,996peratotelperíodeprojectat.EnaquestcaselpesdeSabadellalasevacomarcaal2026baixarianomésfinsal21,92%.

L’escenaridelesProjeccionsdepoblació(base2008)quemilloraproximalapoblaciódelVallèsOccidentala lesestimacionspostcensalsés l’alt.CalculemelspesosdeSabadelldins lasevacomarcasegons lesEstimacionsisegonselPadrómunicipald’habitantsperalsanys2014-2026.Comqueelspesosobtingutssón molt semblants tant per a les estimacions postcensals com per a les dades padronals, en el cas de les estimacionspostcensalsapliquemelspesosobtingutsal’escenarimitjà(inol’alt)pertaldetenirunventalldepoblaciómésampli.Lapoblacióresultantdisminueix is’obtéunmínimde195.657habitantsel2026.CalculemelspesosanualsdeSabadelldinslasevacomarcaperal2014-2026segonselPadrómunicipald’habitants,queresultenserpràcticament igualsalspesoscalculatssegonslesestimacionspostcensals.Apliquemelspesosal’escenarialt iobtenimquelapoblaciódeSabadellassoliriaelseumàximel2026,amb 209.421 habitants, amb una disminució en el curt termini. Observem que la població padronal del Vallès Occidental el 2014 és netament superior al més alt dels escenaris projectats. Optem llavors per calcular


uns nous pesos per al 2005-2013 dividint la població padronal de Sabadell entre les estimacions del Vallès Occidental. Això permet obtenir uns pesos municipals superiors (23,21% el 2013 enfront del 23,10% del Padrómunicipald’habitants),alsqualsaplicaremRperobtenirelspesosdelsanys2014-2026.Aplicantaquestspesosalespoblacionsdel’escenarialts’obtéunapoblacióde210.423habitantsel2026,superioral’obtingudaambelscàlculsanteriors.

LapoblaciódeSantCugatestàcreixentelsúltimsanyssegonslesestimacionspostcensals(86.311habi-tantsa1degenerdel2014)ielPadrómunicipald’habitants(87.118habitantsa1degenerdel2014),comtambé ho fa la població del Vallès Occidental. Però a diferència de Sabadell, Sant Cugat està guanyant pes dins de la comarca. Si es calcula la ràtio r(t), aquesta pren valors entre 1,007 i 1,023, amb una mitjana d’R=1,013.L’aplicaciód’aquestvalorfariapujarnotablementelpesdeSantCugatdinslasevacomarcadesdel9,57%del2013finsal’11,31%el2026.Encanvi,espotobservarqueenelsúltimsanyselvalord’r(t)s’hamoderat,raóperlaqualesproposaunvaloralternatiud’R=1,011,queportariaSantCugatarepresentarl’11,04%delpesdelasevacomarcael2026.

L’escenaridelesProjeccionsdepoblació(base2008)quemilloraproximalapoblaciódelVallèsOccidentalsegonslesestimacionspostcensalsésl’alt.CalculemelspesosanualsdeSantCugatdinslacomarcaperal2014-2026segonslesestimacionspostcensalsielsapliquemal’escenarimitjà(inoal’alt)pertaldetenirunventalldepoblaciómésampli.Lapoblacióresultantcreixis’obtéunmàximde98.490habitantsel2026.Encanvi,siesprenenlespoblacionspadronals,l’escenaridelesprojeccionsquemilloraproximalapoblaciócomarcalésl’alt.CalculemelspesosanualsdeSantCugatdinslasevacomarcaperal2014-2026segonselPadrómunicipald’habitants,queresultenserpràcticamentigualsalspesoscalculatssegonslesestima-cionspostcensals.Apliquemelspesosal’escenarialtiobtenimquelapoblaciódeSantCugatassoliriaelseumàximel2026,amb105.470habitants.

25

5. Conclusions

Aquesta publicació intenta respondre a la demanda dels usuaris de poder disposar de projeccions de pobla-ciód’àmbitinferioralacomarca,comaraunmunicipioungrupdemunicipis.L’Idescatofereixunapropostabasadaendosmètodespensatsperausuarisnoexpertsendemografiaqueelspermetielaborarprojec-cions municipals a partir de les hipòtesis i els resultats de les projeccions de població comarcals. En aquest documentelsmètodess’exposendetalladament iestanpensatsperquèesconcretinenun fulldecàlcul(comaraExcel).Comainformaciódesuport,l’Idescatposaadisposiciódelsusuarisinformaciódetalladadels naixements, defuncions i migracions projectats en cada comarca. El primer mètode permet disposar de poblacióprojectadapersexeiedat,téunnivelldecomplexitatmoderatiestàadreçatalsmunicipisgransomitjans.Elsprincipalsavantatgessónquel’usuaripotseleccionarlapoblaciódepartidaquevulguiidetermi-nar lliurement les hipòtesis futures de migració al seu municipi. El segon mètode està pensat per a municipis mitjans o petits, només permet obtenir la població total i la principal característica és la facilitat de càlcul i realització. Finalment, el document inclou uns annexos amb aplicacions pràctiques de tots dos mètodes, ambl’objectiudefacilitar-nelacomprensióalmàxim.

Annex: Gràfics i taules

29

Estimacions de població

Padró municipal d’habitants

Padró continu

Gràfic 1. Població estimada i població padronal a 1 de gener. Catalunya. 1981-2014

Font: Idescat (Estimacions de població); INE (Padró municipal d'habitants 1981-1996, Padró continu 1998-2014).

5.800.000

6.000.000

6.200.000

6.400.000

6.600.000

6.800.000

7.000.000

7.200.000

7.400.000

7.600.000

1981 1986 1991 1996 2001 2006 2011 2016

Nom

bre

d'ha

bita

nts

Any


Gràfic 2. Determinació de les projeccions en edat escolar a partir de les projeccions de població

Font: Idescat (Projeccions de població en edat escolar 2021 base 2010)

Per a cada comarca

generacions nascudes el 2010 i posteriors

generacions nascudes el 2009 i anteriors

contrastar naixements registrats el 2008-2009 amb els naixements projectats dels 3 escenaris

contrastar estimacions postcensals 2009 amb els 3 escenaris

selecció de l'escenari que s'aproxima millor

selecció de l'escenari que s'aproxima millor

moderació dels casos extrems (escenari baix i escenari alt)

en els casos extrems (escenari baix i escenari alt) contrastar amb les taxes d'escolarització de 6 a 15 anys

escenari per als naixements escenari de referència

comparació d'escenaris: si no coincideixen, en l'escenari de referència es corregeix l'excés o dèficit de naixements

correcció de l'escenari de referència amb les estimacions a 1 de gener del 2010

Gràfic 3. Esquema teòric de com efectuar projeccions de població

Mòd

ul d

e m

orta

litat

Font: "State and local population projections. Methodology and analysis". Smith, S. K.; Tayman, J., Swanson, D. A. (2001). Kluwer Academic Plenum Pub.

Mòd

ul d

e fe

cund

itat

Mòd

ul d

e m

igra

ció

Edat (x)

Probabilitats de mort/supervivència

Edat (x)Població supervivent

Edat (x+1)

Mòd

ul d

e pr

ojec

ció

final

Pas 1

Pas 2

Pas 3

Defuncions Edat (x)

Immigració Edat (x)

Població inicial del'àrea local

Emigració Edat (x)

Canvi associat a la migració

Edat (x)

Defuncions femenines

Edat (x)Immigració femenina

Edat (x+1)Emigració femenina

Edat (x+1)

Naixements per edat de la mareTaxes ajustades de fecunditat

per edat Edat (x)

Població femenina inicial

Edat (x)

Població femenina en risc Edat (x)

Total de naixements per sexeFactor d'assignació (relació de masculinitat)

Població projectadaen el grup de 0 anys per sexe

Taxes de supervivència infantilImmigració i emigració infantil

Total de naixements

Immigració projectada Edat (x+1)

Població supervivent Edat (x+1)

Emigració projectada Edat (x+1)

Població projectada Edat (x+1)

Població projectada per tots els grups d'edat

Població projectada de 0 anys

31

Gràfic 3. Esquema teòric de com efectuar projeccions de poblacióM

òdul

de

mor

talit

at

Font: "State and local population projections. Methodology and analysis". Smith, S. K.; Tayman, J., Swanson, D. A. (2001). Kluwer Academic Plenum Pub.

Mòd

ul d

e fe

cund

itat

Mòd

ul d

e m

igra

ció

Edat (x)

Probabilitats de mort/supervivència

Edat (x)Població supervivent

Edat (x+1)

Mòd

ul d

e pr

ojec

ció

final

Pas 1

Pas 2

Pas 3

Defuncions Edat (x)

Immigració Edat (x)

Població inicial del'àrea local

Emigració Edat (x)

Canvi associat a la migració

Edat (x)

Defuncions femenines

Edat (x)Immigració femenina

Edat (x+1)Emigració femenina

Edat (x+1)

Naixements per edat de la mareTaxes ajustades de fecunditat

per edat Edat (x)

Població femenina inicial

Edat (x)

Població femenina en risc Edat (x)

Total de naixements per sexeFactor d'assignació (relació de masculinitat)

Població projectadaen el grup de 0 anys per sexe

Taxes de supervivència infantilImmigració i emigració infantil

Total de naixements

Immigració projectada Edat (x+1)

Població supervivent Edat (x+1)

Emigració projectada Edat (x+1)

Població projectada Edat (x+1)

Població projectada per tots els grups d'edat

Població projectada de 0 anys


Taula 1. Moviment natural i migratori projectat per comarca. Escenari mitjà Selva. 2013-2025

Naixements Defuncions Immigració Emigracióhomes dones homes dones homes dones homes dones

2013 813 760 650 550 4.146 3.734 5.211 4.4702014 778 727 657 562 3.880 3.508 4.754 4.1492015 747 698 663 572 3.653 3.310 4.225 3.7522016 721 674 670 582 3.465 3.144 3.771 3.4002017 704 658 678 592 3.274 2.970 3.291 3.0072018 690 645 685 601 3.223 2.927 3.069 2.8152019 681 637 693 609 3.177 2.889 2.870 2.6432020 679 635 700 618 3.149 2.865 2.749 2.5372021 681 637 709 627 3.134 2.855 2.681 2.4782022 684 640 718 634 3.129 2.853 2.633 2.4372023 689 644 726 642 3.140 2.865 2.623 2.4292024 697 651 735 650 3.139 2.868 2.614 2.4212025 706 660 744 657 3.138 2.872 2.624 2.431Font: Idescat, Projeccions de població 2013-2051.

33

Taula 2. Exemple d'informació necessària per projectar. Selva. 2013

naix 0 1 … 15 16 … 48 49 … 94 95 +

Fecunditat (taxes)

… 0,0018 0,0040 … 0,0004 0,0003 …

Mortalitat (probabilitats)

homes 0,0027 0,0004 0,0002 … 0,0002 0,0002 … 0,0028 0,0031 … 0,2771

dones 0,0029 0,0005 0,0002 … 0,0001 0,0001 … 0,0014 0,0015 … 0,2478

Immigració (%) homes 0,0141 0,0136 … 0,0102 0,0110 … 0,0116 0,0107 … 0,0004 0,0003dones 0,0146 0,0141 … 0,0097 0,0106 … 0,0101 0,0096 … 0,0012 0,0012

Emigració (%) homes 0,0092 0,0094 … 0,0081 0,0085 … 0,0135 0,0125 … 0,0002 0,0002dones 0,0114 0,0117 … 0,0096 0,0101 … 0,0111 0,0105 … 0,0007 0,0007

Font: Idescat


Taxes de fecunditat de la

Gràfic 4. Càlculs previs per a la fecunditat i la migració del municipiM

òdul

de

fecu

ndita

tM

òdul

d'im

mig

raci

óM

òdul

d'e

mig

raci

ó

Font: Idescat

Pes dels immigrants del municipi respecte a la

comarca

comarca o Catalunya

Naixements estimats. 2010-2011-2012

2010-2011-2012

Immigrants al municipi. 2010-2011-2012

Pes dels immigrants del municipi respecte a la

comarca

Emigrants al municipi. 2010-2011-2012

Taxes de fecunditat municipals

Immigrants projectats a la comarca (per sexe)

Immigrants projectats al municipi (per sexe)

Dones del municipi a 1 de gener.

2010-2011-2012

Diferencial de la fecunditat municipal

Naixements registrats.

Immigrants a la comarca. 2010-2011-2012

Emigrants a la comarca. 2010-2011-2012

Emigrants projectats al municipi (per sexe)

Emigrants projectats a la comarca (per sexe)

35

Taula 3. Exemple de projecció. Lloret de Mar. 2013. Càlcul de la fecunditat municipal (secció 1/8)

Població a 1 de gener del 2010 (Padró)Lloret de Mar

Edat 15 16 17 ... 47 48 49Dones 193 160 188 ... 268 296 261

Taxes de fecunditat de la comarca 2010

Edat 15 16 17 ... 47 48 49Taxa 0,0027 0,0026 0,0090 ... 0,0000 0,0000 0,0000

Naixements estimats amb taxes de fecunditat de la comarca. 2010

Edat 15 16 17 ... 47 48 49 Total naixements estimatsNaixements 0,5 0,4 1,7 ... 0,0 0,0 0,0 482,9


Edat 15 16 17 ... 47 48 49Dones 175 197 173 ... 295 267 295


Edat 15 16 17 ... 47 48 49Taxa 0,0026 0,0026 0,0039 ... 0,0000 0,0008 0,0009



Població a 1 de gener del 2012 (Padró)Lloret de MarEdat 15 16 17 ... 47 48 49Dones 175 178 200 ... 274 297 278


Edat 15 16 17 ... 47 48 49Taxa 0,0000 0,0000 0,0026 ... 0,0023 0,0023 0,0008



Diferencial de fecunditat del municipiNaixements 2010 2011 2012Observats 378 406 335 Diferencial Diferencial limitat entre 0,8 i 1,2

Estimats 482,9 487,6 459,3 dif= 0,783 dif= 0,800Font: Idescat


Taula 3. Exemple de projecció. Lloret de Mar. 2013. Càlcul de la migració municipal (secció 2/8)

Immigrants registrats (Estadística de Variacions Residencials)2010 2011 2012 2010-2012

Lloret de Mar 3.221 3.153 2.463 8.837Selva 10.935 10.949 9.526 31.410Pes de Lloret de Mar dins de la Selva 0,281

Immigrants projectats2013 2014 2015

Selva (escenari mitjà)homes 4.146 3.880 3.653dones 3.734 3.508 3.310Lloret de Mar (a partir del pes de Lloret dins la Selva)homes 1.166 1.092 1.028dones 1.051 987 931

Emigrants registrats (Estadística de Variacions Residencials)2010 2011 2012 2010-2012

Lloret de Mar 2.953 2.738 2.640 8.331Selva 10.300 10.238 10.213 30.751Pes de Lloret de Mar dins de la Selva 0,271

Emigrants projectats2013 2014 2015

Selva (escenari mitjà)homes 5.211 4.754 4.225dones 4.470 4.149 3.752Lloret de Mar (a partir del pes de Lloret dins la Selva)homes 1.412 1.288 1.145dones 1.211 1.124 1.017Font: Idescat

37

Taula 3. Exemple de projecció. Lloret de Mar. 2013. Càlcul dels supervivents (mortalitat) (secció 3/8)

Probabilitats de defunció segons edat a 1 de gener. Catalunya. 2013

Edat Naix 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 0,003 0,000 0,000 0,000 0,000 ... 0,207 0,219 0,277Dones 0,003 0,000 0,000 0,000 0,000 ... 0,161 0,177 0,248


Edat 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 181 202 215 222 ... 12 4 3 10Dones 167 213 210 230 ... 23 15 12 29

Població supervivent per mortalitat a 31 de desembre de 2013.

Edat 1 2 3 4 ... 93 94 95 +Homes 180,9 202,0 215,0 222,0 ... 9,5 3,1 9,4Dones 166,9 213,0 210,0 230,0 ... 19,3 12,3 30,8Font: Idescat


Taula 3. Exemple de projecció. Lloret de Mar. 2013. Càlcul de la immigració projectada (secció 4/8)

Immigració projectada (I). Lloret de Mar. 2013

Homes 1.166Dones 1.051

Immigració. Percentatges per edat

Edat 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 0,014 0,014 0,013 0,013 ... 0,000 0,000 0,000 0,000Dones 0,015 0,014 0,014 0,013 ... 0,001 0,001 0,001 0,001

Immigració per edat. Lloret de Mar. 2013

Edat 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 16,5 15,9 15,5 14,8 ... 0,5 0,5 0,4 0,4Dones 15,4 14,8 14,4 13,8 ... 1,5 1,4 1,3 1,2Font: Idescat

39

Taula 3. Exemple de projecció. Lloret de Mar. 2013. Càlcul de l’emigració projectada (secció 5/8)

Emigració projectada (E). Lloret de Mar. 2013

Homes 1.412Dones 1.211

Emigració. Percentatges per edat

Edat 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 0,009 0,009 0,009 0,010 ... 0,000 0,000 0,000 0,000Dones 0,011 0,012 0,012 0,012 ... 0,001 0,001 0,001 0,001

Emigració per edat. Lloret de Mar. 2013

Edat 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 13,0 13,3 13,4 13,6 ... 0,5 0,4 0,3 0,3Dones 13,8 14,1 14,2 14,4 ... 1,1 1,0 0,9 0,9Font: Idescat


Taula 3. Exemple de projecció. Lloret de Mar. 2013. Càlcul de la població projectada (secció 6/8) (excepte 0 anys)

Població a 1 de gener del 2013 (Padró). Lloret de Mar

Edat 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 181 202 215 222 ... 12 4 3 10Dones 167 213 210 230 ... 23 15 12 29

Població a 31 de desembre del 2013 supervivent per mortalitat. Lloret de Mar

Edat 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 180,9 202,0 215,0 222,0 ... 9,5 3,1 9,4Dones 166,9 213,0 210,0 230,0 ... 19,3 12,3 30,8

Immigració per edat. 2013. Lloret de Mar

Edat 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 16,5 15,9 15,5 14,8 ... 0,5 0,5 0,4 0,4Dones 15,4 14,8 14,4 13,8 ... 1,5 1,4 1,3 1,2

Emigració per edat. 2013. Lloret de Mar

Edat 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 13,0 13,3 13,4 13,6 ... 0,5 0,4 0,3 0,3Dones 13,8 14,1 14,2 14,4 ... 1,1 1,0 0,9 0,9

Població projectada per edat a 31 de desembre del 2013 (excepte 0 anys). Lloret de Mar

Edat 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 183,6 204,1 216,2 ... 9,8 9,6 3,2 9,4Dones 167,6 213,2 209,3 ... 18,4 19,7 12,8 31,1Font: Idescat

41

Taula 3. Exemple de projecció. Lloret de Mar. 2013. Càlcul dels naixements projectats (secció 7/8)

Taxes de fecunditat de la Selva. 2013

Edat 15 16 17 ... 47 48 49Taxa 0,002 0,004 0,008 ... 0,001 0,000 0,000

Diferencial municipal de les taxes de fecunditat

dif= 0,800

Taxes de fecunditat de Lloret de Mar. 2013

Edat 15 16 17 ... 47 48 49Taxa 0,001 0,003 0,006 ... 0,001 0,000 0,000

Població a 1 de gener del 2013

Lloret de Mar

Edat 15 16 17 ... 47 48 49Dones 184 168 175 ... 323 280 294

Naixements projectats amb taxes de fecunditat del municipi. 2013

Edat 15 16 17 ... 47 48 49Naixements 0,3 0,5 1,1 ... 0,2 0,1 0,1

Total naixements projectats Aplicant relació de masculinitat

349,3 178,9 Nens170,4 Nenes

Font: Idescat


Taula 3. Exemple de projecció.Lloret de Mar. 2013. Càlcul de la població projectada (secció 8/8)

Naixements de 2013. Lloret de Mar.Edat NaixHomes 178,9Dones 170,4

Probabilitats de defunció segons edat a 1 de gener. Catalunya. 2013Edat Naix 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 0,003 0,000 0,000 0,000 0,000 ... 0,207 0,219 0,277Dones 0,003 0,000 0,000 0,000 0,000 ... 0,161 0,177 0,248

Població de 0 anys a 31 de desembre de 2013 supervivent per mortalitat. Lloret de MarEdat 0Homes 178,4Dones 169,9

Immigració per edat (0 anys). 2013. Lloret de MarEdat 0Homes 16,5Dones 15,4

Emigració per edat (0 anys). 2013. Lloret de MarEdat 0Homes 13,0Dones 13,8

Població projectada de 0 anys a 31 de desembre del 2013. Lloret de MarEdat 0Homes 181,9Dones 171,5

Població projectada per edat a 31 de desembre del 2013 (excepte 0 anys). Lloret de MarEdat 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 183,6 204,1 216,2 ... 9,8 9,6 3,2 9,4Dones 167,6 213,2 209,3 ... 18,4 19,7 12,8 31,1

Població projectada per edat a 31 de desembre del 2013. Lloret de MarEdat Total 0 1 2 3 ... 92 93 94 95 +Homes 21.070 181,9 183,6 204,1 216,2 ... 9,8 9,6 3,2 9,4Dones 19.465 171,5 167,6 213,2 209,3 ... 18,4 19,7 12,8 31,1Total 40.535Font: Idescat

Gràfic 5. Esquema de com projectar utilitzant les sortides de l’Idescat

Font: Idescat

Valors futurs del pes del municipi dins de la comarca

Escenari de població comarcal projectada Població municipal projectada

Sèrie temporal de població municipal registrada

Sèrie temporal de població comarcal registrada

Sèrie temporal del pes del municipi dins de la comarca

Ritme de creixement/decreixement del pes

43

Gràfic 5. Esquema de com projectar utilitzant les sortides de l’Idescat

Font: Idescat

Valors futurs del pes del municipi dins de la comarca

Escenari de població comarcal projectada Població municipal projectada

Sèrie temporal de població municipal registrada

Sèrie temporal de població comarcal registrada

Sèrie temporal del pes del municipi dins de la comarca

Ritme de creixement/decreixement del pes


Gràfic 6. Població d'Esplugues de Llobregat i el Baix Llobregat a 1 de gener. 2000-2014

Font: Idescat (Estimacions de població); INE (Padró municipal d'habitants).

44500

45000

45500

46000

46500

47000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població d'Esplugues a 1 de gener

640000

660000

680000

700000

720000

740000

760000

780000

800000

820000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població del Baix Llobregat a 1 de gener

5,60 5,70 5,80 5,90 6,00 6,10 6,20 6,30 6,40 6,50 6,60 6,70 6,80

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Pes d'Esplugues en el Baix LLobregat a 1 de gener







45

Gràfic 6. Població d'Esplugues de Llobregat i el Baix Llobregat a 1 de gener. 2000-2014

Font: Idescat (Estimacions de població); INE (Padró municipal d'habitants).

44500

45000

45500

46000

46500

47000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població d'Esplugues a 1 de gener

640000

660000

680000

700000

720000

740000

760000

780000

800000

820000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població del Baix Llobregat a 1 de gener

5,60 5,70 5,80 5,90 6,00 6,10 6,20 6,30 6,40 6,50 6,60 6,70 6,80

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Pes d'Esplugues en el Baix LLobregat a 1 de gener







Gràfic 7. Població de Manresa i el Bages a 1 de gener. 2000-2014

Font: Idescat

62000

64000

66000

68000

70000

72000

74000

76000

78000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població de Manresa a 1 de gener

150000

155000

160000

165000

170000

175000

180000

185000

190000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població del Bages a 1 de gener

40,50 40,60 40,70 40,80 40,90 41,00 41,10 41,20 41,30 41,40 41,50 41,60 41,70 41,80

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Pes de Manresa en el Bages a 1 de gener








Gràfic 8. Població de Sabadell i el Vallès Occidental a 1 de gener. 2000-2014

Font: Idescat

180000

185000

190000

195000

200000

205000

210000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població de Sabadell a 1 de gener

700000

720000

740000

760000

780000

800000

820000

840000

860000

880000

900000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població del Vallès Occidental a 1 de gener

23,00 23,20 23,40 23,60 23,80 24,00 24,20 24,40 24,60 24,80 25,00 25,20 25,40 25,60 25,80

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Pes de Sabadell en el Vallès Occidental a 1 de gener







47

Gràfic 8. Població de Sabadell i el Vallès Occidental a 1 de gener. 2000-2014

Font: Idescat

180000

185000

190000

195000

200000

205000

210000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població de Sabadell a 1 de gener

700000

720000

740000

760000

780000

800000

820000

840000

860000

880000

900000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


23,00 23,20 23,40 23,60 23,80 24,00 24,20 24,40 24,60 24,80 25,00 25,20 25,40 25,60 25,80

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Pes de Sabadell en el Vallès Occidental a 1 de gener







Gràfic 9. Població de Sant Cugat i el Vallès Occidental a 1 de gener. 2000-2014

Font: Idescat

50000

54000

58000

62000

66000

70000

74000

78000

82000

86000

90000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població de Sant Cugat a 1 de gener

700000

750000

800000

850000

900000

950000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


7,00 7,20 7,40 7,60 7,80 8,00 8,20 8,40 8,60 8,80 9,00 9,20 9,40 9,60 9,80

10,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Pes de Sant Cugat en el Vallès Occidental a 1 de gener








Taula 4. Ràtio anual de creixement/disminució del pes del municipi dins de la comarca (segons Estimacions a 1 de gener). 2005-2013

Esplugues Manresa Sabadell Sant Cugatpes (%) ràtio r pes (%) ràtio r pes (%) ràtio r pes (%) ràtio r

2005 6,16 41,46 24,25 8,642006 6,10 0,989 41,51 1,001 24,12 0,995 8,75 1,0132007 6,03 0,989 41,44 0,998 23,93 0,992 8,87 1,0132008 5,97 0,990 41,39 0,999 23,73 0,992 8,96 1,0112009 5,91 0,990 41,33 0,999 23,55 0,992 9,07 1,0122010 5,83 0,986 41,10 0,995 23,40 0,994 9,28 1,0232011 5,80 0,995 41,16 1,001 23,24 0,993 9,40 1,0132012 5,78 0,995 41,09 0,998 23,12 0,995 9,50 1,0112013 5,75 0,995 40,84 0,994 23,10 0,999 9,57 1,007mitjana R 0,991 0,998 0,994 1,013

Proposta alternativa de ràtio Rmitjana R 0,994 0,998 0,996 1,011

Taula 5. Pes anual projectat del municipi dins de la comarca (%). 2014-2026

Esplugues Manresa Sabadell Sant Cugat

2014 5,70 40,77 22,96 9,702015 5,65 40,69 22,82 9,822016 5,60 40,62 22,68 9,952017 5,55 40,54 22,54 10,082018 5,50 40,46 22,40 10,212019 5,46 40,39 22,27 10,342020 5,41 40,31 22,13 10,472021 5,36 40,24 22,00 10,612022 5,31 40,16 21,87 10,752023 5,27 40,09 21,73 10,892024 5,22 40,01 21,60 11,032025 5,18 39,94 21,47 11,172026 5,13 39,87 21,34 11,31

Taula 6. Pes anual projectat del municipi dins de la comarca (%). Proposta alternativa. 20014-2026

Esplugues Manresa Sabadell Sant Cugat2014 5,71 40,76 23,00 9,682015 5,68 40,68 22,91 9,782016 5,65 40,60 22,82 9,892017 5,61 40,52 22,73 10,002018 5,58 40,44 22,64 10,112019 5,54 40,36 22,55 10,222020 5,51 40,27 22,46 10,342021 5,48 40,19 22,37 10,452022 5,44 40,11 22,28 10,562023 5,41 40,03 22,19 10,682024 5,38 39,95 22,10 10,802025 5,35 39,87 22,01 10,922026 5,32 39,79 21,92 11,04Font: Idescat

49

Taula 7. Projecció de la població d’Esplugues de Llobregat a 1 de gener. 2014-2026

pesEstimacions Padró Padró (2) ràtio r

2005 6,16 6,14 6,292006 6,10 6,10 6,22 0,9892007 6,03 6,00 6,07 0,9892008 5,97 5,96 6,02 0,9902009 5,91 5,90 5,96 0,9902010 5,83 5,84 5,88 0,9862011 5,80 5,81 5,84 0,9952012 5,78 5,79 5,83 0,9952013 5,75 5,77 5,83 0,9952014 5,71 5,74 5,80 0,9942015 5,68 5,70 5,76 0,9942016 5,65 5,67 5,73 0,9942017 5,61 5,63 5,69 0,9942018 5,58 5,60 5,66 0,9942019 5,54 5,57 5,63 0,9942020 5,51 5,53 5,59 0,9942021 5,48 5,50 5,56 0,9942022 5,44 5,47 5,52 0,9942023 5,41 5,43 5,49 0,9942024 5,38 5,40 5,46 0,9942025 5,35 5,37 5,43 0,9942026 5,32 5,34 5,39 0,994

Esplugues Baix Llobregat

escenari escenari escenariEstimacions Padró Padró (2) Estimacions Padró baix mitjà alt

2005 45.581 46.550 46.550 739.576 757.8142006 45.839 46.808 46.808 752.004 767.9672007 45.983 46.286 46.286 762.567 771.5162008 46.173 46.586 46.586 773.279 781.7492009 46.493 46.862 46.862 786.378 793.6552010 46.252 46.649 46.649 793.204 798.4682011 46.402 46.687 46.687 799.471 803.7052012 46.315 46.726 46.726 801.659 806.7992013 45.995 46.667 46.667 800.193 808.644 800.193 800.193 800.1932014 45.589 46.133 46.133 797.677 806.249 793.588 795.645 797.5632015 44.938 45.405 45.884 785.964 791.266 796.2962016 44.468 45.131 45.607 778.059 787.715 796.2672017 44.044 44.902 45.376 770.591 784.927 797.0152018 43.690 44.730 45.203 763.951 783.318 798.7642019 43.380 44.645 45.117 758.367 782.445 802.0562020 43.109 44.624 45.095 753.617 782.260 806.5042021 42.864 44.647 45.118 749.608 782.510 811.7922022 42.635 44.708 45.180 746.002 783.014 817.8142023 42.419 44.800 45.273 742.717 783.752 824.4512024 42.211 44.923 45.398 739.522 784.620 831.7022025 42.008 45.077 45.553 736.315 785.556 839.5842026 41.806 45.259 45.737 733.128 786.500 848.064

: correspon a la població i als pesos projectats

A la projecció realitzada a partir de les Estimacions se selecciona l'escenari mitjà tot i que la dada que millor aproximaés la de l'escenari alt per tal de tenir un ventall més ample.A la projecció realitzada a partir del Padró municipal d'habitants se selecciona l'escenari alt.Font: Idescat


Taula 8. Projecció de la població de Manresa a 1 de gener. 2014-2026

pesEstimacions Padró ràtio r

2005 41,46 41,602006 41,51 41,43 1,0012007 41,44 41,36 0,9982008 41,39 41,39 0,9992009 41,33 41,46 0,9992010 41,10 41,17 0,9952011 41,16 41,21 1,0012012 41,09 41,15 0,9982013 40,84 41,01 0,9942014 40,76 40,93 0,9982015 40,68 40,85 0,9982016 40,60 40,77 0,9982017 40,52 40,69 0,9982018 40,44 40,61 0,9982019 40,36 40,52 0,9982020 40,27 40,44 0,9982021 40,19 40,36 0,9982022 40,11 40,28 0,9982023 40,03 40,20 0,9982024 39,95 40,12 0,9982025 39,87 40,04 0,9982026 39,79 39,96 0,998

Manresa Bagesescenari escenari escenari

Estimacions Padró Estimacions Padró baix mitjà alt2005 69.228 70.343 166.988 169.1142006 71.206 71.772 171.544 173.2362007 72.912 73.140 175.937 176.8462008 74.650 75.053 180.361 181.3462009 75.871 76.558 183.576 184.6422010 75.836 76.209 184.498 185.1172011 76.271 76.589 185.289 185.8652012 76.193 76.570 185.416 186.0842013 75.225 76.170 184.182 185.718 184.182 184.182 184.1822014 74.332 75.297 182.795 184.403 182.958 183.314 183.8712015 74.219 75.054 181.490 182.449 183.7302016 73.773 74.927 179.954 181.714 183.7882017 73.370 74.848 178.479 181.084 183.9632018 73.041 74.826 177.117 180.635 184.2762019 72.763 74.893 175.916 180.307 184.8122020 72.526 75.018 174.846 180.080 185.4902021 72.326 75.189 173.901 179.942 186.2862022 72.146 75.398 173.047 179.854 187.1782023 71.983 75.640 172.240 179.807 188.1552024 71.842 75.924 171.451 179.816 189.2412025 71.710 76.245 170.693 179.845 190.4212026 71.584 76.605 169.947 179.888 191.703


Alaprojecciórealitzadaapartirdelesestimacionsseseleccional’escenarimitjàtotiqueladadaquemilloraproximaésladel’escenaribaixpertald’evitarvalorsmoltextrems.Alaprojecciórealitzadaapartirdelpadróseseleccional’escenarialt.

Font: Idescat

51

Taula 9. Projecció de la població de Sabadell a 1 de gener. 2014-2026

pesEstimacions Padró Padró (2) ràtio r

2005 24,25 24,15 24,552006 24,12 23,99 24,42 0,9952007 23,93 23,84 24,04 0,9922008 23,73 23,65 23,82 0,9922009 23,55 23,49 23,66 0,9922010 23,40 23,39 23,50 0,9942011 23,24 23,28 23,34 0,9932012 23,12 23,15 23,24 0,9952013 23,10 23,10 23,21 0,9992014 23,00 23,01 23,12 0,9962015 22,91 22,92 23,03 0,9962016 22,82 22,82 22,93 0,9962017 22,73 22,73 22,84 0,9962018 22,64 22,64 22,75 0,9962019 22,55 22,55 22,66 0,9962020 22,46 22,46 22,57 0,9962021 22,37 22,37 22,48 0,9962022 22,28 22,28 22,39 0,9962023 22,19 22,19 22,30 0,9962024 22,10 22,10 22,21 0,9962025 22,01 22,02 22,12 0,9962026 21,92 21,93 22,03 0,996

Sabadell Vallès Occidentalescenari escenari escenari

Estimacions Padró Padró (2) Estimacions Padró baix mitjà alt2005 194.573 196.971 196.971 802.406 815.6282006 198.025 200.545 200.545 821.141 836.0772007 200.817 201.712 201.712 839.058 845.9422008 203.224 203.969 203.969 856.345 862.3692009 205.557 206.493 206.493 872.754 878.8932010 206.492 207.338 207.338 882.324 886.5302011 206.847 207.721 207.721 889.924 892.2602012 206.913 207.938 207.938 894.813 898.1732013 206.632 207.649 207.649 894.638 898.921 894.638 894.638 894.6382014 206.306 207.444 207.444 893.038 899.532 889.260 891.403 893.3992015 203.501 204.723 205.703 882.573 888.172 893.3862016 202.110 204.163 205.140 875.450 885.645 894.5212017 200.879 203.772 204.747 868.637 883.786 896.3922018 199.912 203.604 204.579 862.597 883.065 899.2532019 199.100 203.762 204.738 857.493 883.009 903.5652020 198.434 204.146 205.123 853.159 883.588 908.9012021 197.861 204.697 205.677 849.512 884.577 915.0152022 197.348 205.401 206.384 846.285 885.828 921.8502023 196.889 206.220 207.208 843.377 887.317 929.2442024 196.463 207.167 208.159 840.540 888.949 937.2612025 196.054 208.236 209.233 837.727 890.661 945.8802026 195.657 209.421 210.423 834.927 892.427 955.081


Alaprojecciórealitzadaapartirdelesestimacionsseseleccional’escenarimitjàtotiqueladadaquemilloraproximaésladel’escenarialtpertaldetenirunventallmésample.Alaprojecciórealitzadaapartirdelpadróseseleccional’escenarialt.Font: Idescat


Taula 10. Projecció de la població de Sant Cugat del Vallès a 1 de gener. 2014-2026

pesEstimacions Padró ràtio r

2005 8,64 8,652006 8,75 8,82 1,0132007 8,87 8,79 1,0132008 8,96 8,84 1,0112009 9,07 9,02 1,0122010 9,28 9,22 1,0232011 9,40 9,34 1,0132012 9,50 9,46 1,0112013 9,57 9,58 1,0072014 9,68 9,68 1,0112015 9,78 9,79 1,0112016 9,89 9,90 1,0112017 10,00 10,01 1,0112018 10,11 10,12 1,0112019 10,22 10,23 1,0112020 10,34 10,34 1,0112021 10,45 10,46 1,0112022 10,56 10,57 1,0112023 10,68 10,69 1,0112024 10,80 10,80 1,0112025 10,92 10,92 1,0112026 11,04 11,04 1,011

Sant Cugat Vallès Occidentalescenari escenari escenari

Estimacions Padró Estimacions Padró baix mitjà alt2005 69.319 70.514 802.406 815.6282006 71.864 73.774 821.141 836.0772007 74.395 74.345 839.058 845.9422008 76.749 76.274 856.345 862.3692009 79.122 79.253 872.754 878.8932010 81.849 81.745 882.324 886.5302011 83.652 83.337 889.924 892.2602012 85.035 84.946 894.813 898.1732013 85.645 86.108 894.638 898.921 894.638 894.638 894.6382014 86.311 87.118 893.038 899.532 889.260 891.403 893.3992015 86.907 87.471 882.573 888.172 893.3862016 87.613 88.545 875.450 885.645 894.5212017 88.391 89.707 868.637 883.786 896.3922018 89.290 90.983 862.597 883.065 899.2532019 90.267 92.425 857.493 883.009 903.5652020 91.319 93.993 853.159 883.588 908.9012021 92.427 95.666 849.512 884.577 915.0152022 93.576 97.441 846.285 885.828 921.8502023 94.764 99.303 843.377 887.317 929.2442024 95.983 101.262 840.540 888.949 937.2612025 97.226 103.317 837.727 890.661 945.8802026 98.490 105.470 834.927 892.427 955.081

:correspon a la població i als pesos projectats

Alaprojecciórealitzadaapartirdelesestimacionsseseleccional’escenarimitjàtotiqueladadaquemilloraproximaésladel’escenarialtpertaldetenirunventallmésample.Alaprojecciórealitzadaapartirdelpadróseseleccional’escenarialt.

Font: Idescat

53

Llista d’enllaços proposats a la publicació

Defuncions registrades.


Estimacions postcensals de població.


Estimacions postcensals. Població per sexe i edat.


Migracions registrades.


Naixements registrats.


Padró municipal d'habitants.


Padró municipal d'habitants. Població per sexe i edat.


Publicació Projeccions de població 2013-2051. Principals resultats.

http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/pp2013-2051pr.pdf















http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/pp2013-2051pr.pdf

Idescat. Obtenció de projeccions de població …...A la base de dades de municipis i comar ques es...

Documents

Transcript of Idescat. Obtenció de projeccions de població …...A la base de dades de municipis i comar ques es...