II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

DADES I ESTUDIS

Enquesta d’usos lingüistics de la població 2012 1

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLITICA LINGUISTICA

12

II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

En aquest volum es recullen els treballs de les ponències presentades a l’Ajuntament de Calaceit

el 21 de setembre de 2013 dins la II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en va presidir la cloenda.

Obra sotmesa a una llicència Creative Commons d’ús obert, amb reconeixement d’autoria i sense obra derivada

Resum de la llicència: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Llicència completa: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/legalcode

© Generalitat de Catalunya | Departament de Cultura | Direcció General de Política Lingüística

Autoria dels textos: Andreu Domingo i Valls, Montserrat Martínez Melo, F.Xavier Vila i Moreno, Natxo

Sorolla Vidal i Joaquim Torres-Pla.

Disseny de la col·lecció: Pepa Estrada

Maquetació: Anglofort. S.A.

ISBN: 978-84-393-9233-0

Dipósit legal: B 25967-2014

DADES I ESTUDIS BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana 4

Sumari

Presentació 5

Ester Franquesa i Bonet

Balanç i prospectiva demogràfica dels territoris

de llengua catalana 7

Andreu Domingo i Valls

Revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques

2000-2012 70

Montserrat Martínez Melo

Està assegurada la transmissió lingüística? 170

Joaquim Torres-Pla

Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica 184

F. Xavier Vila i Moreno i Natxo Sorolla Vidal

Conclusions 192

Direcció General de Política Lingüística i tots els autors



Presentació

El 20 i 21 de setembre de 2013 va tenir lloc la II Jornada sobre Llengua i Societat als

Territoris de Parla Catalana a Calaceit, organitzada per la Direcció General de Política

Lingüística, en el marc de la 23 Trobada Cultural del Matarranya, amb el suport de

l’Associació Cultural del Matarranya i l’Ajuntament de Calaceit. Havien transcorre-

gut cinc anys d’ença de la I Jornada en què presentàrem la publicació Llengua i societat

als territoris de parla catalana a l’inici del segle xxi. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya

Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana.

Va ser una trobada amb sociòlegs, sociolingüistes, estadístics i altres investiga-

dors vinculats amb la llengua i amb representants institucionals i acadèmics de tot

l’àmbit lingüístic, per fer un balanç global de la realitat de l’ús de la llengua catalana

al conjunt de les terres de parla catalana, poder abordar les principals tendències

sociolingüístiques i demogràfiques i conèixer amb detall alguns dels treballs fets ar-

reu durant aquest període. S’hi van presentar quatres ponències sobre el marc meto-

dològic, demogràfic i sociolingüístic de la llengua catalana a tot el domini lingüístic

amb un debat obert a tots els assistents. Vam complementar la Jornada amb una

conferència, oberta a tot el públic de Calaceit, sobre la llengua a la Franja a càrrec del

professor Ramon Sistac, i la cloenda del conseller de Cultura.

El Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lin-

güística, i l’Institut d’Estadística de Catalunya estaven en ple treball de camp de l’En-

questa d’usos lingüístics de la població 2013, per conèixer la identificació lingüística

i els usos del català i altres llengües en els espais de relació personal de la població de

15 anys i més a Catalunya, amb especial interès per la situació de l’ús del català. Era

la tercera edició de l’Estadística d’usos lingüístics a Catalunya, que anteriorment

s’havia fet els anys 2003 i 2008. Per això, era idoni que, amb ocasió d’aquesta II Jorna-

da, organitzéssim una trobada amb representants institucionals i experts dels terri-

toris de parla catalana per establir les línies de col·laboració per a la realització d’un

conjunt d’enquestes sobre usos lingüístics durant el 2014-2015: Andorra, l’Alguer,

Catalunya, Catalunya del Nord, Comunitat Valenciana, l’Aragó (la Franja) i les Illes

Balears. A més de cercar fórmules de cooperació, vam preparar-ne els procediments

generals, les bases metodològiques i el calendari. Hi van participar representants del

Govern d’Andorra, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de Perpinyà, la

Universitat de les Illes Balears i l’Espai Llull de l’Alguer. Posteriorment altres institu-

cions, com el Síndic de l’Alguer, la Universitat de Saragossa, el Consell Regional dels

Pirineus Orientals i diverses universitats valencianes, han mostrat interès a partici-

par en aquest projecte.



La publicació que presentem recull les quatre ponències de la II Jornada:

«Balanç i prospectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana», d’Andreu

Domingo i Valls; «Revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques

2000-2012», de Montserrat Martínez Melo; «Està assegurada la transmissió lingüísti-

ca?», de Joaquim Torres-Pla, i «Els coneixements i els usos del català: una anàlisi

sintètica», de F. Xavier Vila i Moreno i Natxo Sorolla Vidal, i les conclusions, prepara-

des per la Direcció General de Política Lingüística i els ponents.

La Jornada va permetre als assistents de conèixer millor la realitat diversa de

la situació de la llengua catalana. Confio que la publicació que ara presentem contri-

bueixi també al mateix objectiu i ens serveixi a la vegada per reflexionar a l’entorn de

les polítiques necessàries per articular la cooperació entre territoris i institucions, i

per fer créixer el coneixement i la presència de la llengua catalana

Ester Franquesa Bonet

Directora general de Política Lingüística



Balanç i prospectiva demogràfica del conjunt dels territoris de llengua catalanaAndreu Domingo i Valls

Sumari

1. Introducció: cicle migratori i diversitat poblacional 9

2. La convergència de sistemes migratoris històricament diferencials 10

2.1. L’impacte de la migració en el creixement de la població 10

2.2. L’impacte sobre les cohorts 16

2.3. La població immigrada en l’estructura de la població 19

3. Migracions internacionals i poblacions immigrades 22

3.1. Els fluxos internacionals rebuts entre 1998 i 2011 22

3.2. La diversitat de les poblacions de nacionalitat estrangera 28

4. Distribució territorial 35

4.1. La distribució per municipis 35

4.2. La segregació de la població estrangera 38

5. Temps d’emigració 41

6. Les projeccions de població de l’Idescat per a l’horitzó 2020 i 2040 48

7. Balanç i prospectiva 53

Annex estadístic 56

Taula 1: Saldo migratori, creixement natural quinquennal i evolució de la

població de 1951 a 2010, per a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears 56

Taula 2: Població segons el lloc de naixement per a Catalunya,

el País Valencià i les Illes Balears, absoluts i relatius, 1970 i 2012 57

Taula 3: Fluxos de població per nacionalitat (estranger, espanyol)

i procedència (de l’estranger o de la resta d’Espanya) a Catalunya,

el País Valencià i les Illes Balears, 1996-2011 58

Taula 4: Fluxos de població arribats des de l’estranger per grans agrupacions

continentals a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, 1996-2011 59

Taula 5: Deu primeres nacionalitats estrangeres per sexe empadronades

a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, amb data 1 de gener de 2012 60

Gràfic 1: Distribució percentual de les baixes segons nacionalitat,

lloc de naixement i sexe. Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2008-2011 61



Gràfic 2: Distribució percentual de les baixes segons nacionalitat, lloc de

naixement, sexe i edat. Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2008-2011

Catalunya 62

Taula 6: Principals països de destinació de l’emigració estrangera

(nacionalitzada espanyola). Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2008-2011 63

Taula 7: Principals països de destinació de l’emigració estrangera. Catalunya,

Illes Balears i País Valencià, 2008-2011 64

Gràfic 3: Segregació residencial de la població estrangera procedent

de Llatinoamèrica. Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2000-2011 65

Gràfic 4: Segregació residencial de la població estrangera procedent d’Europa

occidental. Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2000-2011 66


oriental. Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2000-2011 67

Gràfic 6: Segregació residencial de la població estrangera procedent d’Àfrica.

Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2000-2011 68

Gràfic 7: Segregació residencial de la població estrangera procedent d’Àsia.

Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2000-2011 69



Balanç i prospectiva demogràfica del conjunt dels territoris de llengua catalana

Andreu Domingo i Valls

Universitat Autònoma de Barcelona, Centre d’Estudis Demogràfics (CED)

1. Introducció: cicle migratori i diversitat poblacional

La immigració ha esdevingut un component fonamental de l’evolució demogràfica

de tots els territoris de parla catalana. Des d’una òptica històrica, aquest component

ha estat tan cabdal que per a algun dels territoris s’ha transformat en un element

endogen no només del seu creixement demogràfic, sinó del conjunt de la seva eco-

nomia, cultura i societat, com és el cas, prou conegut, de Catalunya o Andorra. La

darrera onada migratòria internacional que ha afectat tots els territoris de parla

catalana al sud dels Pirineus, i que ha tingut dimensions extraordinàries en volum i

intensitat, sembla haver encaminat definitivament cadascun d’aquests espais de-

finits administrativament cap al que es pot anomenar «sistemes complexos de re-

producció», on la immigració es converteix en l’element clau de la seva articulació

demogràfica i social, i implica tant la reproducció biològica com la social.

Aquest procés però, no ha estat uniforme ni per la seva cronologia, com ja hem

esmentat, ni per les característiques dels fluxos rebuts i de la diversitat poblacional

que n’ha sorgit, ni tampoc en la seva distribució espacial o el lloc que ocuparan en

l’estructura social a la societat andorrana, catalana, mallorquina, rossellonesa o va-

lenciana. Tampoc pel que respecta a la llengua. La comparació dels corrents migra-

toris i la població immigrada entre els diferents territoris de parla catalana resulta

d’un especial interès. D’una banda, ho és per entendre el paper que han exercit, exer-

ceixen i poden exercir els moviments migratoris en cadascun d’ells. Però, d’altra

banda, per comprovar com la migració revela a cada territori la feblesa o fortalesa del

català, i amb elles els límits de les polítiques lingüístiques aplicades. Finalment, re-

lacionat amb l’evidència anterior, hauríem de tenir en comte que la llengua pròpia,

en un context de creixent multilingüisme, pot ocupar un lloc molt distint per al con-

junt de la població immigrada a cada territori, així com per a cadascuna de les comu-

nitats immigrades per separat.

El boom migratori experimentat durant el darrer quinquenni del segle xx i, so-

bretot, els primers anys del segle xxi a les regions sota l’administració espanyola ha

estat excepcional tant pel seu volum —més de 2,8 milions de persones arribades di-

rectament de l’estranger en la primera dècada del nou mil·lenni—, com per la seva

intensitat —la població nascuda a l’estranger que representava un percentatge gai-

rebé insignificant a finals del segle passat, assolia l’1 de gener de 2012 el 18,7 %

del total d’empadronats, amb 2.584.642 persones— i per la seva diversitat —més de

115 països representats, 34 dels quals superaven les 10.000 persones cadascun—, que



ha implicat la proliferació d’orígens amb la pluralitat de característiques i hàbits cul-

turals, entre els quals es compten la llengua, la religió o els costums, a més de la d’al-

tres característiques sociodemogràfiques com el sexe, l’edat o el nivell d’instrucció, i

s’han sumat així a la diversitat ja preexistent al territori. En termes lingüístics, per

posar només els exemples més significatius, ha representat afegir a la població total

454.000 persones al país l’idioma oficial de les quals és el castellà, 378.000 l’idioma

oficial de les quals és l’àrab, 268.000 en el cas del romanès, 208.000 en el cas de l’an-

glès, i 107.000 en el cas de l’alemany.

Afirmant que el cicle migratori està marcat per l’econòmic no descobrim gran

cosa. L’actual conjuntura econòmica no s’ha de prendre, no obstant això, com un

simple canvi de cicle, sinó com els efectes molt més profunds d’un ajustament es-

tructural del qual encara no podem saber les darreres conseqüències i que, per tant,

segueix eixamplant el marge d’incertesa. En tot cas, la inflexió del cicle migratori, en

què amb tota probabilitat es passarà d’uns saldos migratoris positius extraordinà-

riament elevats a uns de gairebé nuls o de signe negatiu, representa una oportunitat

excepcional per fer-ne balanç i reflexionar —aquí des de la demografia— sobre quin

ha estat el sentit de l’esclat migratori experimentat durant els darrers anys i quines

en poden ser les principals conseqüències per a l’evolució demogràfica, però també

més enllà de la demografia. De la mateixa manera, les darreres dades marcades tant

pel descens dels fluxos arribats com per l’increment de les sortides, entre les quals

destaquen la incipient emigració de persones no immigrades, plantegen un repte

ineludible.

Qualsevol reflexió sobre la situació de la llengua ha de partir, doncs, del conei-

xement de la realitat migratòria i la diversitat poblacional que ha provocat. En el pre-

sent text es realitzarà una panoràmica forçosament breu sobre l’evolució recent dels

moviments migratoris, la diversitat poblacional que n’ha sorgit, la seva distribució

territorial i les projeccions elaborades per l’Idescat per a l’horitzó 2020 i 2040. El text

s’acompanya amb unes conclusions on se sintetitzen els fets més destacables, així

com les principals conseqüències que pot tenir la migració per a l’estudi de la situa-

ció de la llengua catalana a cadascun dels territoris considerats. Per acabar s’hi

inclou un annex estadístic.

La disponibilitat de les dades ens ha obligat a reduir l’anàlisi als territoris de

parla catalana compresos dins de l’Estat espanyol, amb l’única excepció de la distri-

bució municipal de la població estrangera, de la qual sí que s’ha pogut comptar amb

les dades suficients corresponents a Andorra, Catalunya del Nord i els municipis que

componen la Franja de Ponent.

2. La convergència de sistemes migratoris històricament diferenciats

2.1. L’impacte de la migració en el creixement de la població

Per copsar la importància de la immigració en l’evolució demogràfica des de la sego-

na meitat del segle xx a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, començarem

analitzant els components del creixement de la població des de 1951 fins a 2010 per



quinquennis (gràfic 1 i taula 1 en l’annex). Com ja havíem assenyalat en anteriors

ocasions, però amb una anàlisi decennal (Domingo et al., 2011 i 2012), cadascun dels

tres territoris es pot prendre com un sistema migratori diferent, tot i que convergent

en el temps. Entenem per «sistema migratori» aquella dinàmica de la població en què

la interacció dels fenòmens demogràfics elementals (fecunditat, mortalitat i migra-

cions) es caracteritza pel paper primordial de les migracions, fins al punt que es po-

den considerar estructurals i constitueixen la principal causa de l’augment o descens

de la població. D’aquesta manera, l’evolució demogràfica del Principat, ja des de

principis del segle xx, es va caracteritzar per tenir les migracions com a factor endo-

gen, amb una primera onada migratòria que va arribar fins als anys trenta, estronca-

da per la crisi de 1929 i, posteriorment, la Guerra Civil (Arango, 2007), fins al punt que

la demògrafa Anna Cabré s’hi ha referit com el «sistema català de reproducció», on la

immigració es va convertir en el motor de l’evolució demogràfica (Cabré, 1999). En el

cas de les Illes Balears i del País Valencià1 haurem d’esperar fins al segon quinquenni

dels anys seixanta per tenir saldos migratoris positius d’alguna significació (les en-

trades menys les sortides), i es poden prendre fins i tot com exemples de regions emi-

gratòries, essencialment les Balears, que compensaven d’aquesta forma una alta

natalitat i una manca sistèmica d’oferta del mercat laboral (Salvà, 2009).

Andorra i la Catalunya del Nord presenten models tan equidistant entre elles

com respecte a la resta de territoris de parla catalana. Avancem que en el cas del

Principat d’Andorra ens trobem, respecte a la immigració, amb pautes similars a les

d’altres microestats europeus (com Liechtenstein o Luxemburg) que, si bé per raons

diferents, es caracteritzen per un nombre molt elevat de població estrangera pro-

ducte d’una forta atracció immigratòria també desenvolupada a partir de la segona

meitat del segle passat, basada en el turisme i el comerç (Lluelles Larrosa, 2007). Per

contra, a la Catalunya del Nord l’emigració de catalans i la immigració de francesos

provinents d’altres departaments han marcat la progressió dels darrers cent anys, i

la immigració internacional va ser una realitat en què als anys seixanta sobresortia

l’arribada de població espanyola i magribina.

2.1.1. El boom migratori dels anys seixanta

A Catalunya, les migracions durant els anys seixanta, protagonitzades per treballa-

dors procedents d’altres províncies espanyoles i les seves famílies, segueixen quasi

a la perfecció el cicle econòmic, amb un màxim de 350.574 persones assolit per al

quinquenni 1961-1966. Aquesta segona onada migratòria al segle xx (Pujadas, 2007)

es va esfondrar amb la crisi econòmica que es va iniciar a mitjan anys setanta, que

va arribar a significar el conreu de valors negatius en el saldo migratori per al quin-

quenni 1981-1985, estimat en 85.443 persones menys, i el virtual estancament de la

població al voltant dels sis milions d’habitants durant més de vint anys (Pujadas i

Mendizábal, 1992), fins a la irrupció de la migració internacional com a fenomen que

va fer decantar definitivament la balança en el segon quinquenni dels anys noranta.

D’aquesta manera el creixement total experimentat durant el període 1951-1976 va

1. En el cas del País Valencià es contempla tot el territori, independentment de les zones lingüísti-ques delimitades històricament (Burgueño Rivero, 1997), ja que es considera que la dinàmica migratòria a priori actua amb independència de la llengua parlada en el lloc de recepció.



ser de 2.441.797 persones, i gairebé va doblar el nombre d’habitants, que van passar

de les 3.218.596 persones censades l’any 1950 a les 5.660.303 empadronades l’any

1975. La immigració va ser responsable del 57,8 % d’aquest increment. No obstant

això, cal recordar que uns saldos migratoris negatius, gairebé nuls o molt reduïts no

signifiquen que no hi continués havent immigració, tant procedent de la resta d’Es-

panya —amb característiques sociodemogràfiques molt diferents de l’anterior i dels

fluxos d’emigració de retorn— com internacional (Recaño i Solana, 1998).

A les Illes Balears, en canvi, l’augment notable del primer quinquenni dels

anys seixanta amb 32.459 persones (el precedent havia estat només de 281) es deu

tant a la contribució de la migració relacionada amb el turisme com, fins i tot, al

retorn d’emigrants mallorquins a causa de la independència d’Algèria. D’aquesta

manera, el creixement dels anys seixanta, que va culminar a la dècada següent amb

saldos de 35.771 persones per al primer quinquenni i 34.816 per al segon (malgrat

la disminució experimentada per culpa de la crisi econòmica en la dècada dels vui-

tanta), mai no va arribar a canviar de signe, i el mínim es va registrar al quinquenni

1981-1986 amb 9.994 persones. És a dir, es va mantenir positiu, àdhuc per damunt del

creixement natural (els naixements menys les defuncions) a partir ja de la segona

meitat dels anys seixanta. Aquesta notable diferència s’explica pel pes que els movi-

ments migratoris deutors de la indústria turística van tenir a la regió, la qual cosa va

esperonar la migració internacional relacionada amb migracions residencials no la-

borals protagonitzada per rendistes, prejubilats i/o jubilats que va arrencar als anys

seixanta i es va consolidar a la primera part dels anys setanta amb la inversió de ca-

pitals estrangers en el sector immobiliari i que s’ha descrit com el model «Nova Flo-

rida» (Rodríguez, Salvà, i Williams, 2001). Alhora va atreure treballadors, en aquests

primers anys majoritàriament procedents de la resta d’Espanya. Com a resultat

d’aquesta evolució, tot i l’impacte negatiu de la crisi en la natalitat a les Illes Balears,

el creixement de la població es va desaccelerar però no es va estancar com va suc-

ceir a Catalunya. Així, si l’any 1950 es van censar 419.628 persones, l’any 1976 la pobla-

ció es va incrementar en 178.081 habitants. Es va multiplicar per 1,4 fins a situar-se

als 597.709 empadronats, i la contribució de la migració va ser la meitat justa del total

del creixement; uns nivells molt inferiors als que hem vist a Catalunya, indepen-

dentment de la diferència de la grandària de cada població. A partir del segon quin-

quenni dels anys vuitanta en contrast amb el que succeïa a Catalunya, el saldo

migratori va seguir creixent de forma sostinguda i va contribuir a l’augment de la

població balear, a pesar de la caiguda de la natalitat i la reducció del creixement ve-

getatiu. Aquesta crescuda tradueix un canvi de model, que alguns autors han batejat

com el model «Nova Califòrnia» (Salvà Tomàs, 2003), en què a la migració anterior de

persones grans procedents de la Unió Europea s’afegeixen nous perfils d’edat d’im-

migració també internacional atrets pel negoci generat per la indústria turística,

immobiliària i de serveis al voltant dels enclavaments consolidats.

En el cas del País Valencià, també s’haurà d’esperar els anys seixanta per re-

gistrar saldos migratoris positius, si bé en aquest cas, a diferència del que s’esdeve-

nia al Principat, mai no van aconseguir el pes en el creixement total de la població

que tenien allà però, a diferència del que hem vist a les Illes Balears, també van notar

el cop de la crisi econòmica durant el primer quinquenni dels anys vuitanta, amb un

saldo negatiu. Al País Valencià el quinquenni amb major saldo migratori va ser el de



la segona meitat dels anys seixanta, i es van assolir 172.562 entrades per sobre de les

sortides, mentre que el primer quinquenni dels anys vuitanta va significar el mínim,

amb valors negatius de gairebé 5.000 persones. En anteriors treballs (Domingo i al-

tres, 2012), hem assenyalat el caràcter «mixt» del sistema migratori valencià. D’una

banda, de la mateixa manera que a Catalunya, part del creixement migratori dels

anys seixanta es deu majoritàriament als fluxos de treballadors provinents de la res-

ta d’Espanya (atrets pel desenvolupament de les àrees urbanes al qual, al seu torn,

van acabar contribuint), que es va conjuminar amb una emigració de valencians en-

cara significativa, cosa que explica l’impacte negatiu de la crisi econòmica sobre els

saldos migratoris. Però, d’altra banda, com vèiem a les Balears, a partir de la segona

dècada dels anys vuitanta el saldo segueix creixent, sobretot gràcies a l’aportació de

la migració relacionada amb l’esmentat model «Nova Florida», és a dir, la immigració

generada per la inversió en el sector immobiliari dirigida majoritàriament a persones

rendistes o jubilades, especialment intensa a la província d’Alacant. No obstant això,

a diferència del que passava a les Illes Balears, la implantació més tardana d’aquest

model no ha generat encara la transició cap a un model «Nova Califòrnia», situació

que es pot verificar clarament si comparem les estructures per sexe i edat de la po-

blació de les nacionalitats que protagonitzen aquest tipus de migració a una regió i a

l’altra (figura 2). La progressió de la població durant el període 1951-1976 va ser igual-

ment significativa però inferior a la registrada per a Catalunya. Així, els 2.309.254

censats l’any 1950 van passar als 3.397.299 del 1976, és a dir, que es van multiplicar

per 1,5, amb un increment d’1.088.045 persones, on el saldo migratori va representar

el 40,7 % del creixement.

Per acabar, en comparació amb el que veurem que s’esdevindrà més tard, la

gran excepcionalitat d’aquest període és la coincidència del boom migratori amb el de

la natalitat, que es va traduir a totes tres regions en una alça també del saldo vegeta-

tiu gràcies a l’augment dels naixements, en què els mateixos immigrats van parti-

cipar (en el cas de les migracions de persones joves, majoritàriament treballadors

espanyols). La conjugació de l’increment excepcional dels dos components del crei-

xement de la població explica l’explosió demogràfica amb valors tan elevats com els

que hem vist. Alhora marca les diferències entre el que representa a Catalunya el

saldo migratori, on l’aportació migratòria fins i tot en el context de l’esclat de naixe-

ments segueix sent, per regla general, la més decisòria fins a la caiguda dels fluxos

d’entrada a causa de la crisi econòmica, i a les Illes Balears o al País Valencià on, en

canvi, el saldo migratori només supera el creixement natural esporàdicament. Abans

de la crisi, tan sols per al quinquenni 1971-1975, el component del creixement natu-

ral depassa el migratori a Catalunya amb un valor de 309.017 naixements per sobre

de les defuncions, mentre que es van registrar 243.770 entrades per sobre de les sor-

tides. Això vol dir que, amb tot, el saldo migratori va representar el 44 % de l’incre-

ment total del període i que, per al 1961-1966, quan el saldo migratori va assolir el seu

màxim, el percentatge de l’augment de la població va pujar fins a un 64,7 % del total.

A les Illes Balears, on secularment la contribució del creixement vegetatiu, gràcies a

l’alta natalitat i a l’emigració, sempre s’havia situat per sobre del saldo migratori, du-

rant el període de 1960-1976, només entre 1966 i 1970 el creixement vegetatiu va con-

tinuar superant el migratori, amb 23.366 naixements per sobre de les defuncions

i 17.771 entrades per sobre les sortides. Quan el saldo migratori assoleix el seu valor



màxim amb 35.771 entrades netes, per al quinquenni 1971-1975, representa el 55 %

del creixement. Finalment, al País Valencià, el màxim saldo migratori es va produir a

la segona meitat dels anys seixanta amb 172.562 persones, la qual cosa va represen-

tar un 53 % del total del creixement experimentat durant aquell quinquenni.

Gràfic 1: Saldo migratori, creixement natural quinquennal i evolució de la població

de 1901 a 2010 per a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

Catalunya

País Valencià

–100.000

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

1951-1955

1956-1960

1961-1965

1966-1970

1971-1975

1976-1980

1981-1985

1986-1990

1991-1995

1996-2000

2001-2005

2006-2010

Cre

ixem

ents

nat

ura

l i m

igra

tori

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

9.000.000

Pobl

ació

Creix. migratori Creix. natural Població


–100.000

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

1951-1955

1956-1960

1961-1965

1966-1970

1971-1975

1976-1980

1981-1985

1986-1990

1991-1995

1996-2000

2001-2005

2006-2010

Cre

ixem

ents

nat

ura

l i m

igra

tori

–500.000

500.000

1.500.000

2.500.000

3.500.000

4.500.000

5.500.000

Pobl

ació



Illes Balears

2.1.2. El boom de la migració internacional

Els corrents migratoris massius procedents de l’estranger han marcat la convergèn-

cia de sistemes migratoris i han convertit la immigració en el fenomen capdavanter

de la dinàmica demogràfica en tots tres territoris, si bé cadascun d’ells, com hem vist,

partia de realitats migratòries molt diferents. Per a Catalunya, el saldo migratori pas-

sa de les 82.804 entrades netes a les 132.819 en el quinquenni 1991-1996, i assoleix

un rècord de 722.523 persones en els cinc primers anys del nou mil·lenni. El mateix

succeeix a les Illes Balears i el País Valencià, on en aquest període s’assoleixen les

142.644 i 604.767 entrades netes, respectivament. En aquests darrers casos, el màxim

encara destaca més en comparació amb els nivells màxims mostrats en l’anterior

onada migratòria. Altrament, no només és el volum o la cronologia el que dóna idea

de l’altíssima intensitat d’aquesta última onada migratòria, sinó que la darrera ca-

racterística comuna és el pes aclaparador que té la migració en el creixement de la

població. A les Illes Balears per a aquest període el saldo migratori representa el

89,5 % del creixement (recordem que en el cim del primer quinquenni dels anys se-

tanta representava el 55 %), a Catalunya assoleix el 91,3 % (comparat amb el 64,7 % del

primer quinquenni dels anys seixanta), i al País Valencià ni més ni menys que el 93,4

% (molt per sobre del 53 % del segon quinquenni dels anys seixanta). A més del volum

de les entrades, aquests percentatges més que notables es deuen al fet que l’aporta-

ció del creixement vegetatiu no només baixa perquè ja no són comparables les xifres

dels naixements, sinó també per l’increment de les defuncions, a causa de l’envelli-

ment de la població.

L’altra característica que es pot apreciar en l’evolució dels components és la

concentració, ja que el segon quinquenni 2005-2010, tot i que com mostrarem inclou

Font: elaboració pròpia a partir de censos i padrons i padró continu de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).


0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

1951-1955

1956-1960

1961-1965

1966-1970

1971-1975

1976-1980

1981-1985

1986-1990

1991-1995

1996-2000

2001-2005

2006-2010

Cre

ixem

ents

nat

ura

l i m

igra

tori

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

Pobl

ació



el punt àlgid dels fluxos internacionals (l’any 2007), es veu afectat per l’arribada de la

crisi econòmica l’any 2008. Aquests nivells fenomenals provoquen que, en molt poc

temps, la població dels tres territoris experimenti un augment també sense prece-

dents. Així, Catalunya passa dels famosos 6 milions d’habitants, censats l’any 1991 i

que es van arrossegar fins a finals de segle, als 7,5 milions de 2011, amb un augment

d’1,2 milions, i multiplica la seva població per 1,2, com hem vist, gràcies fonamen-

talment a la immigració i, en molt menor mesura, al repunt de la natalitat a la qual

van contribuir els immigrats. En el cas del País Valencià, va representar passar

dels 3,8 milions d’habitants als 5,1 milions, és a dir, es va multiplicar la població per

1,3 amb una aportació d’1,3 milions més d’habitants. Finalment, el major increment

en termes relatius l’han experimentat les Illes Balears, que fan el salt dels 709.000 ha-

bitants a l’1,1 milió, i multipliquen la població per un 1,5, amb 403.000 habitants més.

2.2. L’impacte sobre les cohorts

Una forma de copsar l’efecte de la immigració és seguir l’evolució de les generacions

durant el temps. En absència de migracions, els efectius generacionals disminueixen

amb l’edat a causa de la mortalitat; si l’emigració és significativa aquest descens pot

fer-se molt més pronunciat. Només amb l’aportació immigratòria una generació

pot incrementar els seus efectius amb el temps en un territori determinat. Per fer

comparable i més evident l’impacte de les migracions en les generacions, en el gràfic 2

s’ha representat per a cadascun dels territoris considerats l’evolució de les cohorts

desenals del grup d’edat de 0 a 9 anys nascudes entre 1891 i 1980, igualant els

0-9 anys al valor 100. D’aquesta manera es pot veure clarament com, mentre que per

al País Valencià i les Illes Balears en les dues primeres cohorts representades —nas-

cudes entre 1891 i 1900 la primera, i 1901 i 1910 la segona— els efectius minven pro-

gressivament, per a Catalunya només decreix durant els deu anys inicials la primera

generació i augmenta durant el període de la primera onada migratòria —especial-

ment entre els anys vint i la primera meitat dels anys trenta. Totes les cohorts pos-

teriors experimenten increments, que arriben a ser del tot excepcionals per a les

generacions nascudes entre 1931-1940 i 1941-1950, i gairebé es doblen els efectius de

la cohort. Aquesta multiplicació és propiciada pels protagonistes de la segona onada

migratòria procedent de la resta d’Espanya. A partir dels anys noranta totes les ge-

neracions nascudes des de 1951 (que el 2011 tenien ja 60 anys) creixen, aquest cop

com a resultat de les migracions internacionals. Fins i tot la generació de 1951-1960,

que havia començat el període d’estancament dels efectius, experimenta un nou

creixement.



Gràfic 2: Evolució de les cohorts nascudes entre 1891 i 1980, 0-9 anys = 100, entre

1901 i 2011, per a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

Catalunya

País Valencià

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

240

1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011

1891-1900

1901-1910

1911-1920

1921-1930

1931-1940

1941-1950

1951-1960

1961-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2000

1891-1900

1901-1910

1911-1920

1921-1930

1931-1940

1941-1950

1951-1960

1961-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2000

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

240

1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011



Illes Balears

Aquesta progressió és molt més acusada per a les darreres cohorts observa-

des, les nascudes entre 1971 i 2000.

A les Illes Balears sobresurt l’evolució ascendent de les generacions antigues,

d’una banda, i de les més joves, de l’altra. Significativament, la generació que més

creix correspon als nascuts entre 1951 i 1960 coincidint amb al gruix dels babyboomers

europeus, que el 2011 ja tenien entre 50 i 60 anys, i dobla el volum que tenien entre

els 0 i 9 anys. La generació anterior, nascuda entre 1941 i 1950, després d’un crei-

xement sostingut als anys setanta i vuitanta, es torna a incrementar en el nou

mil·lenni, malgrat que es pot pensar que part dels immigrants d’origen europeu en

arribar a edats avançades que comporten pèrdua d’autonomia puguin retornar als

seus llocs d’origen. A més, la multiplicació de la grandària de les generacions poste-

riors, nascudes a partir dels anys setanta, resulta també molt destacada i són les

cohorts que han crescut tant per l’aportació d’extracomunitaris com de comunitaris.

Per acabar, l’evolució de les cohorts del País Valencià no arriba mai als nivells

catalans o balears, però il·lustra força bé el pas d’una població marcada per l’emigra-

ció a una altra marcada per la immigració, com s’observava en el cas balear. Els aug-

ments durant el darrer període són protagonitzats, d’una banda, per les generacions

més antigues, nascudes entre 1941 i 1960 i, de l’altra, per les més recents nascudes a

partir de 1970.

1891-1900

1901-1910

1911-1920

1921-1930

1931-1940

1941-1950

1951-1960

1961-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2000

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

240

1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011

Font: elaboració pròpia a partir de censos i padrons i padró continu (INE).



2.3. La població immigrada en l’estructura de la població

Una bona mesura de la convergència de sistemes migratoris que ha representat la

darrera onada migratòria internacional és, a part de la seva contribució al creixe-

ment total de la població com hem vist anteriorment, constatar la composició per

naturalesa de la població resident que en resulta a cadascun dels territoris consi-

derats per sexe i edat (figura 1). D’aquesta manera és possible veure que amb tres pi-

ràmides de població semblants, caracteritzades pel seu envelliment a causa de la

reducció ràpida de la natalitat a partir de 1976 (envelliment per la base) i l’allarga-

ment de l’esperança de vida (envelliment per la cúspide), la immigració no ha can-

viat el perfil del total, malgrat que pugui haver contribuït al seu rejoveniment en

concentrar-se en edats joves corresponents a la demanda del mercat de treball, entre

els 29 i els 35 anys. De fet, el que ha succeït és que els immigrats internacionals han

vingut a reforçar les generacions del baby boom nascudes entre 1960 i 1975, més que

no pas a compensar les pèrdues a causa del descens de la natalitat d’anys posteriors.

No obstant això, també podem veure com es distribueixen per edats de forma dife-

rent segons el lloc de naixement i, alhora, com aquesta distribució i composició varia

notablement depenent del territori que observem.

Figura 1: Piràmide de població segons el lloc de naixement per a Catalunya, el País

Valencià i les Illes Balears, 1 de gener de 2011

Catalunya

1,2 % 1,0 % 0,8 % 0,6 % 0,4 % 0,2 % 0,0 % 0,2 % 0,4 % 0,6 % 0,8 % 1,0 % 1,2 %0

4

8

12

16

20

24

28

32

36

40

44

48

52

56

60

64

68

72

76

80

84

88

92

96

100+

Homes Dones

Mateixa comunitat autònoma Resta d’Espanya Estranger



País Valencià

Illes Balears


1,2 % 1,0 % 0,8 % 0,6 % 0,4 % 0,2 % 0,0 % 0,2 % 0,4 % 0,6 % 0,8 % 1,0 % 1,2 %04

8

12

16202428

3236

4044

4852

566064

6872

7680

84

8892

96100+

Homes Dones


1,2 % 1,0 % 0,8 % 0,6 % 0,4 % 0,2% 0,0 % 0,2 % 0,4 % 0,6 % 0,8 % 1,0 % 1,2 %04

8

12

16202428

3236

4044

4852

566064

6872

7680

84

8892

96100+

Homes Dones

Font: elaboració pròpia a partir del padró continu amb data 1 de gener de 2011 (INE).



La composició per lloc de naixement de la població guarda la memòria demo-

gràfica de la història migratòria de cada territori (taula 2 de l’annex). L’any 1970 el

percentatge de la població nascuda a l’estranger només va significar l’1 %, mentre

que els nascuts a la resta d’Espanya oscil·laven entre el 36,7 % que representaven a

Catalunya i el 19,6 % a les Illes, amb un 22,2 % al País Valencià. Els nascuts en la ma-

teixa comunitat autònoma eren aleshores un 62,6 % del total a Catalunya, un 77 % al

País Valencià i un 79,2 % a les Illes Balears, d’acord amb la precocitat migratòria del

Principat. En quaranta anys aquesta distribució ha canviat extraordinàriament a

causa de l’impacte de la immigració internacional. D’aquesta manera, el percentatge

de població nascuda a l’estranger el 2011 (darrera data per a la qual disposem de la

naturalesa de la població any a any) assolia per a Catalunya el 17,7 %, al País Valencià

el 18,9 % i a les Illes Balears ultrapassava la quarta part, amb el 24,9 %. Durant el ma-

teix període, la població nascuda a la resta d’Espanya havia disminuït substancial-

ment en termes relatius, fins al 19 % a Catalunya, al 16,7 % al País Valencià, i havia

crescut tan sols a les Illes Balears que passaven del 19,6 al 21,8 %.

L’origen de la població nascuda a la resta d’Espanya que residia als territoris de

parla catalana, tot i la preeminència dels andalusos, és força contrastada. Al Princi-

pat, entre els nascuts en altres comunitats autònomes, els 642.654 que ho havien fet

a Andalusia ocupaven el primer lloc i representaven el 8,5 % de la població, seguits

dels nascuts a Castella i Lleó i Extremadura, que rondaven les 132.000 persones,

la qual cosa suposava l’1,7 % del total. Al País Valencià, en canvi, entre els nascuts a

la resta d’Espanya els originaris de Castella-la Manxa superen els nascuts a Andalu-

sia, i ocupen el primer lloc amb poc més de 231.000 persones i el 4,5 % de la població,

seguits per les 205.000 persones oriündes d’Andalusia amb un 4 %, i les 79.000 de

Madrid amb un 1,5 %. Finalment, a les Illes Balears, les 83.650 persones nascudes a

Andalusia representaven el 7,5 % de tota la població, però la segona comunitat autò-

noma era Catalunya, amb 34.638 persones, el 5,8 % de la població empadronada; la

tercera i la quarta, gairebé empatades, eren amb poc més de 19.000 persones els ori-

ginaris de Madrid i Castella-la Manxa, amb un 1,8 % de la població.

En conseqüència, la població nascuda a Catalunya augmentava lleugerament,

i representava un 63,2 % de la població total, mentre que la del País Valencià i les Illes

Balears nascuda a la mateixa comunitat autònoma decreixia significativament. La

primera va passar a un 64,4 % i la segona a poc més de la meitat de la població, un

53,7 %. Amb tot, en termes absoluts, els nascuts a la mateixa regió incrementaven en

nombre, mentre que els nascuts a la resta d’Espanya disminuïen significativament a

Catalunya, i van passar d’1.864.014 persones censades l’any 1970 a 1.443.451 per-

sones el 2011, a causa sobretot de la mortalitat, ja que aquests efectius corresponen

als immigrats arribats com a joves i adults la majoria durant els primers anys del

segle xxi i els anys seixanta.

Com ja hem assenyalat, la distribució per edats també és molt diversa.

D’aquesta manera, només considerant els tres grans grups d’edat —menors de

18 anys, entre els 18 i els 64, i els majors de 64 anys—, ens trobem que, en el cas

de Catalunya, la composició per naturalesa feia que el pes de la població nascuda a

Espanya es concentrés ja en la població anciana: el 42 % de l’1.465.742 persones nas-

cudes a la resta d’Espanya tenen més de 64 anys. Del total d’aquesta franja d’edat en

edat de jubilació, el 48,5 % són emigrats d’altres comunitats autònomes, respecte del



47,5 % d’ancians nascuts a Catalunya i només un 4,1 % nascuts a l’estranger, que s’ex-

plica pel caire recent i el perfil jove de la immigració internacional. Entre els 4.905.080

persones que componen la població major d’edat en edat activa, el percentatge dels

nascuts a Catalunya representa el 60,5 %, un 22,5 % els nascuts a l’estranger i només

el 17 % els nascuts a la resta d’Espanya. És entre els 1.136.079 menors d’edat on la po-

blació nascuda a la resta d’Espanya es redueix més (només 1,5 %), mentre que el

13,1 % han nascut a l’estranger i un 86,4 % ho han fet a Catalunya.

Al País Valencià, en canvi, de les 897.750 persones majors de 64 anys, més de

la meitat són nascudes a la mateixa comunitat (el 53,8 %), el 30 % han nascut a la res-

ta d’Espanya i un important 16 % ja ha nascut a l’estranger, en concordança amb el

model «Nova Florida». La distribució entre els 18 i els 64 anys, amb 3.853.751 perso-

nes, s’assembla al que vèiem a Catalunya: més del 60 % nascudes al País Valencià

(64,7 %); un 20,7 %, a l’estranger, i un 14,6 %, a la resta d’Espanya. Per acabar, entre els

885.231 menors d’edat, els nascuts al País Valencià assoleixen l’àmplia majoria amb

un 85,2 %, seguits dels nascuts a l’estranger amb l’11,4 % i, en tercer lloc, els nascuts

en altres indrets d’Espanya, amb un 3,5 %.

A les Illes Balears, el 80,4 % dels 200.178 menors d’edat han nascut a la mateixa

comunitat autònoma; entre la resta predomina el 14,3 % nascuts a l’estranger, seguit

d’un 5,3 % nascuts a la resta d’Espanya. Entre la població adulta major d’edat fins als

64 anys gairebé la meitat són illencs, amb el 45,9 %, mentre que la resta, una quarta

part, són nascuts en altres comunitats autònomes i el 29 %, a l’estranger. Com suc-

ceïa al País Valencià el percentatge d’ancians nascuts a l’estranger assoleix un 16,1 %

de les 158.671 persones majors de 64 anys (més de la meitat són nascudes a les Illes,

el 56,2 %) i la resta, un 27,8 %, són nascudes a la resta d’Espanya.

3. Migracions internacionals i poblacions immigrades

3.1. Els fluxos internacionals rebuts entre 1998 i 2011

Fins aquí hem vist l’impacte de les migracions des de la segona meitat del segle xx i

la formació o transformació de diferents sistemes migratoris a cadascun dels territo-

ris de parla catalana al sud del Pirineus. En aquest apartat analitzarem amb detall els

fluxos protagonistes de l’explosió migratòria internacional i, en el següent, les pobla-

cions que han sorgit d’aquests fluxos.

Al gràfic 3 (i la taula 3 de l’annex), podem observar els fluxos registrats arribats

de l’estranger des de 1998 fins a 2011 (que són les darreres dades disponibles). En

total durant aquest període des de l’estranger van arribar al conjunt de territoris

de parla catalana sota administració espanyola 2.742.395 persones, una mica més de

la meitat a Catalunya, el 54,1 %, 1.483.083 persones; el 37 % al País Valencià amb

1.033.412 persones, i un 8,2 % a les Illes Balears, amb 225.900 persones. Més del 90 %

d’aquests fluxos corresponien a persones de nacionalitat estrangera. Podem mesu-

rar la internacionalització dels moviments migratoris a partir de l’any en què els flu-

xos arribats de l’estranger superen els provinents d’altres comunitats autònomes. En

el cas de Catalunya i el País Valencià això va succeir l’any 2000, mentre que a les Illes

Balears fou el 2003.



Gràfic 3: Fluxos de població arribats des de l’estranger, Catalunya, Illes Balears i País

Valencià, 1996-2011

Quant a la cronologia, abans de procedir a l’anàlisi s’haurà d’advertir que els flu-

xos estan esbiaixats per la cobertura del mateix registre; aquí, l’empadronament de la

població estrangera. Les estadístiques de variacions residencials (EVR), que són les que

mesuren les entrades i sortides procedents o amb destinació a l’estranger i la mobilitat

intermunicipal, depenen exclusivament del correcte empadronament de la població i

dels criteris en el registre. En aquest sentit destacarem que si bé el registre millorà

enormement a partir de 1996 amb la reforma de la Llei de bases de règim local que va

introduir la garantia del dret i el deure d’empadronament de les persones de naciona-

litat estrangera amb independència de la seva condició legal en el país, encara fins a

l’any 2004 les anomenades «altes per omissió» no es consideraven en l’elaboració de

les EVR. Les «altes per omissió» corresponen a aquelles en què, tot i enregistrar-se al

padró del municipi, mancava alguna dada corresponent a la persona empadronada

(nacionalitat, any d’arribada o sexe, per exemple). A comunitats autònomes com Cata-

lunya, on el nombre d’altes per omissió va arribar a ser molt alt, la seva no-inclusió

provoca que durant els primers anys del segle xxi es patís un clar subenregistrament,

i que la seva incorporació l’any 2004 doni l’aparença d’una acceleració de la immigra-

ció que realment no va existir, o no en la mesura que es pot contemplar a través de les

estadístiques disponibles. Això explica, entre altres coses, que durant aquest període

els fluxos rebuts al País Valencià siguin superiors als de Catalunya, quan molt possible-

ment el que succeïa és que al País Valencià hi havia menys altes per omissió. Aquesta

és una de les moltes raons per les quals l’acurat enregistrament de l’empadronament

resulta determinant per a la visibilitat dels moviments migratoris de tot tipus, però

també per a la dels estocs que afectarà l’estudi de la concentració i segregació territo-

rials (Domingo i Sabater, 2010). Com veurem més endavant, els problemes en la cober-

tura de les baixes adquiriran dimensions tràgiques per a l’anàlisi de l’emigració.

Per entendre l’evolució del boom migratori, haurem de desagregar la composició

per grans conjunts continentals dels fluxos rebuts a cada territori, on ja no comptem

només amb les altes procedents de l’estranger, sinó amb totes les entrades per nacio-

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11 0

200

400

600

800

1000

1200

1400

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

Balears, Illes

Catalunya

Comunitat Valenciana

Font: elaboració pròpia, estadístiques de variacions residencials, 1998-2011 (INE).



nalitat (gràfic 4 i taula de l’annex), provinguin de l’estranger o d’altres comunitats

autònomes. Només una ullada a l’evolució dels fluxos per grans agregats continentals

ens dóna una idea de com arriben a ser de dispars les evolucions, no només per la seva

composició sinó perquè estan afectades per pertorbacions d’índole també molt diver-

sa, a pesar de la coincidència en la concentració, que fa entenedor l’esclat migratori de

principis del segle xxi i la caiguda que es va precipitar amb la crisi econòmica.

Gràfic 4: Fluxos de població arribats des de l’estranger per grans agrupacions

continentals, Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 1996-2011

Catalunya

País Valencià

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

EspanyolsUnió EuropeaResta d'EuropaÀfricaÀsiaLlatinoamèricaResta del món


0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Illes Balears

Tenint en compte la nacionalitat dels immigrants que van protagonitzar el

boom migratori, Catalunya difereix clarament del País Valencià i les Illes Balears. Al

Principat una mica més de la tercera part del milió i mig de persones que van arribar

(ja sigui de l’estranger, o bé de la resta d’Espanya) durant el període corresponen a

ciutadans llatinoamericans, amb 518.000 immigrats, seguits dels 309.466 africans (el

20,6 %) i, en tercer lloc, de 259.000 europeus de la Unió Europea (un 17,3 %). Aquesta

pauta s’adiu amb el pes de la migració de treballadors. En canvi, en el cas del País Va-

lencià i les Illes, la primera aportació de fluxos correspon a la Unió Europea, tot i que

cal recordar que l’evolució d’aquest flux s’ha vist fortament alterada per la progres-

siva inclusió de nous països, entre ells alguns que són proveïdors de mà d’obra ba-

rata i que barregem amb els tradicionals fluxos provinents majoritàriament de Gran

Bretanya i Alemanya, on el pes de les persones grans és força remarcable. En tot cas,

del milió de persones arribades al País Valencià entre 1998 i 2011, el 36,6 % eren els

382.037 europeus de la Unió Europea, seguits pels 254.839 llatinoamericans, que

representaven la quarta part, i encara pels 184.521 europeus no comunitaris, amb el

17,7 % (si bé abans de 2007 el pes dels romanesos i búlgars explica aquest elevat per-

centatge). Si fa no fa el mateix succeeix a les Illes Balears: dels 227.990 nouvinguts, el

40,7 % (92.761 persones) era procedent de la UE i un 30,5 % (69.000 persones) tenia na-

cionalitat llatinoamericana, però aquí els africans, amb 30.000 persones i un 13,3 %

dels fluxos, depassaven els europeus extracomunitaris. L’altre tret característic dife-

renciador el constitueix el pes dels fluxos d’asiàtics a Catalunya, que amb 192.923

persones assolien el 12,9 % del total, mentre que tant al País Valencià com a les Illes

Balears no depassen mai el 5 %. Per suposat, les agregacions continentals amaguen

encara una gran heterogeneïtat en l’àmbit nacional que aquí, per raons d’espai, no

tractarem.

Quant als factors que expliquen la diferent evolució dels fluxos durant el

període, en destacarem tres:


0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Font: elaboració pròpia a partir de les estadístiques de variacions residencials (INE).



a) L’esmentat registre, que condiciona la visibilitat estadística dels corrents

migratoris.

b) Els aspectes jurídics i polítics que determinen la seva evolució.

c) El mateix comportament desigual dels corrents, sense entrar en la seva

composició per sexe, edat i nacionalitat.

Així, entre la influència que les mesures jurídiques i polítiques ha pogut tenir

tant en els fluxos reals com en el seu registre podem esmentar, per exemple, l’ingrés

de Polònia a la UE el 2005, però sobretot els de Romania i Bulgària el 2007, que deter-

minen el canvi de categorització en el registre (amb l’augment enorme dels corrents

immigratoris de nacionals de la UE l’any 2007), a part d’haver promogut efectivament

aquests fluxos facilitant l’entrada dels nacionals d’aquests països a Espanya. Això

explica els màxims enregistrats als tres territoris, però notablement al País Valencià

i a les Illes Balears, la qual cosa va convertir l’any 2007 en el zenit de l’onada migra-

tòria internacional i va explicar que més de la meitat dels fluxos rebuts aquell any en

aquestes dues comunitats fos procedent de la UE. En segon lloc, la sol·licitud de visat

Shengen per a certes nacionalitats, entre les quals destaquen Equador (2001), Colòm-

bia (2003) o Bolívia (2007), va provocar una acceleració anticipada de la immigració

procedent d’aquests països i la posterior caiguda sobtada, amb unes conseqüències

no només en el volum, sinó també en la seva estructura per sexe i edat (Vono i altres,

2008). Aquest fet, juntament amb l’esmentat ingrés de Romania a la UE, explica que

per a Catalunya també el 2007 fos el punt culminant de la darrera onada migratòria.

A més, haurem de considerar l’efecte de les regularitzacions extraordinàries en l’em-

padronament abans de l’entrada en vigor l’any 2006 del sistema de l’arrelament, que

va significar el pas d’amnisties de caire massiu i puntuals a una regularització

individual i permanent (Sabater i Domingo, 2012; Domingo i altres, 2012). En aquest

cas, les regularitzacions de 2000, 2001 i 2005 van significar abans que res un incre-

ment de l’empadronament de persones que ja residien al territori, la qual cosa va

provocar un augment del registre d’entrada que sembla enganyosament una accele-

ració del flux, quan aquestes entrades es van produir amb anterioritat. En segon lloc,

no es pot descartar tampoc un efecte crida per a algunes nacionalitats, que es va tra-

duir no només en l’augment real dels fluxos d’entrada, sinó també en el seu rejo-

veniment, a causa de l’anticipació de projectes migratoris que s’haurien donat amb

posterioritat i, tot això, amb independència del que podria demanar aleshores el

mercat laboral (Recaño i Domingo, 2006).

Per acabar, van afavorir unes nacionalitats per damunt d’altres, significativa-

ment els llatinoamericans en detriment dels residents africans, cosa que va intensi-

ficar la llatinoamericanització dels corrents immigratoris. Aquesta preferència, que

en l’àmbit jurídic ja comptava amb la discriminació positiva de l’accés a la naciona-

litat espanyola (Izquierdo i altres, 2002), es va reforçar amb la proliferació de tractats

bilaterals per afavorir la contractació en origen, de la qual també es van beneficiar els

nacionals de països de l’Est, i que va confluir en la multiplicació dels fluxos proce-

dents d’aquestes dues regions. L’opacitat —i l’ample marge d’arbitrarietat— dels

processos de regularització, juntament amb els prejudicis compartits pels nadius a

favor de la migració llatinoamericana i europea, i en contra de l’africana —bàsica-

ment marroquina—, va propiciar el reemplaçament dels principals orígens immigra-



toris, amb el resultat negatiu de dificultar extremadament la integració de la pobla-

ció africana, molts cops arribada amb anterioritat a la llatinoamericana. Aquest

procés ha estat especialment remarcable en les terres de parla catalana, on la immi-

gració marroquina havia estat pionera (García Borrego, i Pedreño, 2002).

El ràpid creixement dels fluxos internacionals s’ha degut sobretot a l’increment

de les migracions de treballadors estrangers. Els corrents migratoris que es deuen a

pensionistes europeus ja existien abans i, tot i que el pas de l’esmentat model «Nova

Florida» al «Nova Califòrnia» en el cas balear ha incrementat també els de joves i

adults de la Unió Europea, ho ha fet a un ritme sense comparació possible al de l’as-

cens de treballadors extracomunitaris o dels comunitaris dels països de l’Est. A què

s’ha degut aquesta especial intensitat? Contra les tesis que defensen la primacia dels

factors demogràfics estructurals (envelliment de la població i dèficit relatiu d’entrada

de joves en l’activitat a causa de la disminució de la natalitat experimentada des de

1976), irònicament defensades per professionals aliens a la demografia, cal continuar

repetint que el factor d’atracció més important ha estat, en primer lloc, el desenvolu-

pament econòmic (que inclou l’ocupació generada per la bombolla immobiliària, així

com el fenomen d’adició d’oferta laboral que va produir el mateix esclat migratori).

L’evolució demogràfica anterior ha exercit un paper fonamental, però d’una forma

molt més complexa que la que implica la demanda generada per la simple estructura

de la població. Juntament amb això, caldrà considerar els fluxos atrets per la comple-

mentarietat entre la mà d’obra autòctona i estrangera, tenint en compte els grans

avenços en el nivell d’instrucció de les generacions autòctones més joves, la segmen-

tació del mercat laboral que la migració ha contribuït a accentuar, la massiva incorpo-

ració de les dones autòctones a l’ocupació i la universalització de les parelles de doble

ingrés, en un context que s’ha caracteritzat per una relativa feblesa de l’estat del ben-

estar (respecte a altres països europeus) i, en l’àmbit estrictament demogràfic, també

per un extraordinari allargament de l’esperança de vida, que ha incrementat el nom-

bre de persones dependents (Domingo i Gil, 2007; Gil i Domingo, 2008). Juntament amb

aquests factors s’hauria de considerar, si bé en menor mesura, la demanda generada

pels desequilibris en el mercat matrimonial català, valencià i balear, que s’han con-

vertit en un factor afegit d’atracció, en especial per a algunes nacionalitats llati-

noamericanes, però no exclusivament (Domingo, Bueno i Esteve, en premsa).

Finalment hem d’assenyalar la intensitat de la caiguda a causa de la crisi eco-

nòmica, que es va palesar a partir de la segona meitat de l’any 2008. D’aquesta ma-

nera, respecte a l’any 2007, que com hem vist va ser el punt àlgid de les migracions a

tots tres territoris, les Illes Balears van caure un 58 %, i van passar del poc més de

33.000 entrades a les 14.000, al País Valencià també es van reduir les entrades a més

de la meitat, un 55,6 %, i van passar de les gairebé 128.000 altes a les 56.695. Final-

ment, el descens a Catalunya va ser important però menor, d’un 41,1 %; es va passar

de 201.733 entrades a 118.146. Aquest és un element a retenir. Tot i que els saldos

migratoris han minvat força i que el declivi dels fluxos també és molt significatiu,

les entrades que s’estan enregistrant continuen sent, singularment en el cas de Ca-

talunya, molt considerables i doblen, per exemple, les de 2003 (tot i que sabem que

aquest any estava subenregistrat). L’evolució econòmica de l’any 2012 i els següents

serà crucial per saber si aquests fluxos s’estabilitzen a aquests nivells moderats o

una mica inferiors, o si assistirem a una nova precipitació a la baixa.



3.2. La diversitat de les poblacions de nacionalitat estrangera

3.2.1. Les primeres nacionalitats

En el conjunt de terres de parla catalana sota administració espanyola amb data 1 de

gener de 2012 apareixien 2.305.211 persones de nacionalitat estrangera, cosa que re-

presentava un 16,7 % de la població total. Per nombres absoluts, Catalunya era la que

concentrava una població més gran amb 1.183.907 persones, seguida del País Valen-

cià amb 879.166, i de les Illes Balears amb 879.166. Això fa que els tres territoris aple-

guin el 40,4 % de la població estrangera resident a Espanya. En nombres relatius, en

canvi, la relació s’inverteix: les Illes Balears ocupen el primer lloc amb un 21,6 %,

seguides del País Valencià amb un 17,2 % i de Catalunya amb un 15,6 %. Aquesta

proporció augmentaria si el que tinguéssim en compte fos la població nascuda a

l’estranger. Aleshores la població nascuda a l’estranger arribaria a assolir el 18,6 %

del total dels tres territoris, el 17,5 % de Catalunya, el 18,8 % del País Valencià i el

24,3 % de les Illes Balears. Cinc nacionalitats superen els 100.000 habitants quan

comptem l’agregació: des dels 338.552 marroquins, que ocupen el primer lloc, fins als

102.077 alemanys en cinquè lloc, passant per ordre per romanesos, britànics i equa-

torians. Com que la distribució territorial és molt desigual, si el que observem és una

selecció de les deu primeres nacionalitats a cadascun dels territoris, veurem primer

que la seva presència és molt diferent, però, en segon lloc, també veurem que el pes

de cada nacionalitat en cadascun dels territoris és igualment diferent (gràfic 5 i taula

5 de l’annex).

Gràfic 5: Deu primeres nacionalitats estrangeres, per sexe, empadronades a

Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, amb data 1 de gener de 2012

Catalunya

150.000 125.000 100.000 75.000 50.000 25.000 0 25.000 50.000 75.000 100.000 125.000 150.000

Perú

França

Colòmbia

Pakistan

Itàlia

Xina

Bolívia

Equador

Romania

Marroc

Homes Dones



País Valencià

Illes Balears

A Catalunya es veu clarament com predomina la migració de treballadors.

Només tres països de la Unió Europea apareixen entre els deu primers: es tracta

de Romania, d’Itàlia i de França. A més, haurem de tenir en compte que el 47 %

d’aquests italians han nascut en un altre país; destaquen els nascuts a Argentina i

Uruguai. I si bé no succeeix en una proporció comparable en el cas de França, amb

només un 10,7 % nascuts fora de França (a banda dels nascuts a Espanya, entre

aquests destaquen els nascuts a Algèria i el Marroc), sí que podem pensar que part

d’aquests ciutadans francesos nascuts a França poden ser també d’ascendència

100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000

Bolívia

França

Itàlia

Colòmbia

Equador

Bulgària

Alemanya

Marroc

Regne Unit

Romania

Homes Dones

20.000 15.000 10.000 5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000

Colòmbia

França

Argentina

Bulgària

Equador

Romania

Itàlia

Regne Unit

Marroc

Alemanya

Homes Dones

Font: elaboració pròpia, padró continu de la població amb data 1 de gener de 2012 (INE).



migratòria magribina o subsahariana. Així, la marroquina apareix com la prime-

ra nacionalitat amb 238.370 empadronats, seguida de la romanesa amb 105.856.

A partir de la població equatoriana, amb 59.349 persones, i la boliviana, amb 50.053,

la resta ja se situen per sota dels 50.000, i la desena és la peruana, amb 30.817 per-

sones. Només entre les tres primeres nacionalitats apleguen més de la tercera part

de tota la població estrangera, malgrat que aquesta concentració no es contradiu

amb la diversitat, ja que hi consten empadronades més de 115 nacionalitats

diferents.

Al País Valencià, seguint amb la lògica de la hipòtesi que defensem d’un mo-

del mixt quant a la conformació del seu sistema migratori, tenim que entre les deu

primeres nacionalitats més de la meitat són de la Unió Europea, i s’alternen en el

rànquing amb altres que no hi pertanyen i aquelles que, pertanyent-hi, es caracte-

ritzen per la migració econòmica. Així, el primer lloc l’ocupa Romania amb 148.227

empadronats, seguida de molt a prop per la Gran Bretanya amb 145.565. La tercera,

a força distància, és el Marroc amb 77.017 persones, fins arribar a la desena amb Bo-

lívia i més de 20.000 empadronats, passant per ordre per Alemanya, Bulgària, Equa-

dor, Itàlia, i França. Com passava en el cas català, els italians i, encara més al País

Valencià, els francesos inclouen persones nascudes a altres orígens nacionalitza-

des; el 51 % dels italians i l’11 % dels francesos. Per acabar, també cal destacar que

britànics i alemanys tot sols representen el 22 % del conjunt de la migració interna-

cional.

Finalment tenim la població immigrada a les Illes Balears on, com acabem de

veure entre els valencians, més de la meitat dels deu primers països pertanyen a la

UE, començant per la primera nacionalitat, l’alemanya, amb 36.727 empadronats. La

britànica ocupa el tercer lloc, amb 24.165, i entremig, en segon lloc, trobem la marro-

quina amb 36.727. La desena és la colombiana amb 9.625 persones i, entre elles, per

ordre trobem: Itàlia (49,4 % nascuts en altres països), Romania, Equador, Bulgària,

Argentina i França (13 % nascuts en altres països). Com també passava al País Valen-

cià amb la migració alemanya i britànica, només representa ja la quarta part de tota

la població estrangera resident a les Illes.

3.2.2. Estructura per sexe i edat

El perfil per sexe i edat del total de la població estrangera resident a cadascun dels

territoris és similar gràcies al pes de la migració de treballadors, que fa que les tres

piràmides de la població es caracteritzin per la seva joventut —encara més notable

en comparació amb la piràmide de nacionalitat espanyola—, amb màxims per al

grup quinquennal entre 30 i 34 anys, i per la relativa simetria entre els sexes, tot i que

hi hagi una lleugera sobrerepresentació d’homes: un 46,8 % de dones a Catalunya, un

48,8 % al País Valencià i un 47,8 % a les Illes Balears (figura 2). Malgrat aquesta prime-

ra similitud, la comparació entre les tres piràmides d’estrangers, amb un simple cop

d’ull, marca importants diferències entre la més jove, corresponent als estrangers

que resideixen a Catalunya, i la del País Valencià, on el pes de la població gran de na-

cionalitat estrangera es palesa a la cúspide de la piràmide. En conseqüència, la mit-

jana d’edat de la població estrangera resident a Catalunya l’1 de gener de 2011 era

de 30,9 anys, mentre que la del País Valencià era de 38,1 anys, i a les Illes Balears te-

nien 36,5 anys de mitjana.



L’agregat del conjunt de la població estrangera oculta encara una gran diver-

sitat. La representació de només les piràmides corresponents a les sis principals

nacionalitats empadronades amb data 1 de gener de 2011 (darreres dades disponi-

bles per nacionalitats amb grups quinquennals d’edat) a Catalunya, el País Valencià

i les Illes Balears ho palesen clarament (figura 3). Fins i tot a Catalunya, on les sis pri-

meres nacionalitats corresponen a immigració majoritàriament econòmica, veiem

que les estructures per sexe i edat són molt variades. La característica masculinitza-

ció de la piràmide dels marroquins (el 58 % són homes), i la seva ampla base, que ens

parla d’una migració familiar, poc té a veure amb la simetria de la piràmide de roma-

nesos o xinesos, i molt menys amb la feminització de la piràmide boliviana (el 58 %

són dones). Els pes dels homes pot arribar a proporcions molt més elevades entre

nacionalitats com la pakistanesa (85 %), o la senegalesa (80 %) per esmentar-ne algu-

nes de les més importants no representades. Quant a les bases de les piràmides, la

nostra visió es veu pertorbada per la legislació espanyola que concedeix la naciona-

litat als nadons nascuts a Espanya que es podrien trobar en la situació de ser apàtri-

des, perquè en els països d’on són originaris els pares no es contempla l’obtenció de

la nacionalitat per part dels que són nascuts fora del territori nacional, o que per fer-

ho necessiten demanar-ho explícitament, com és el cas d’algunes de les nacionali-

tats llatinoamericanes que han tingut una especial presència en l’aportació migratò-

ria recent, com Equador, Colòmbia o Bolívia (Álvarez, 2006).

Figura 2: Piràmides de població total i població estrangera per a Catalunya, el País

Valencià i les Illes Balears, amb data 1 de gener de 2012

Catalunya

9 % 8 % 7 % 6 % 5 % 4 % 3 % 2 % 1 % 0 % 1 % 2 % 3 % 4 % 5 % 6 % 7 % 8 % 9 %

05

101520253035404550556065707580859095

100

Estrangers

Espanyols



País Valencià

Illes Balears

Estrangers

Espanyols

05

101520253035404550556065707580859095

100

9 % 8 % 7 % 6 % 5% 4 % 3 % 2 % 1 % 0 % 1 % 2 % 3 % 4 % 5 % 6 % 7 % 8 % 9 %

Estrangers

Espanyols

05

101520253035404550556065707580859095

100

9 % 8 % 7 % 6 % 5% 4 % 3 % 2 % 1 % 0 % 1 % 2 % 3 % 4 % 5 % 6 % 7 % 8 % 9 %

Font: elaboració pròpia a partir del padró continu amb data 1 de gener de 2012 (INE).



Figura 3: Piràmides de poblacions estrangeres a Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2011

10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %

101520253035404550556065707580

85+Dones

Total: 72.259Homes

Total: 72.155


Regne Unit Romania Marroc

10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 101.380

HomesTotal: 135.611

10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 49.184

HomesTotal: 52.721

8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 35.834

HomesTotal: 33.046

10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %

05

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 68.851

HomesTotal: 75.276

12 % 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 % 12 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 30.745

HomesTotal: 45.724

6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 %

05

101520253035404550556065707580

85+Dones

Total: 18.521Homes

Total: 18.160

10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 9.681

HomesTotal: 14.360

6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 12.160

HomesTotal: 11.538

Catalunya

Marroc Romania Equador

Illes Balears

Alemanya Marroc Regne Unit



Figura 3: (Continuació).

Font: padró continu de població amb data 1 de gener de 2011.

12 % 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 % 12 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 20.680

HomesTotal: 27.804

8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 22.808

HomesTotal: 24.685

14 %12 %10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %12 %14 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 30.840

HomesTotal: 21.645


Catalunya

Illes Balears

Bolívia Itàlia Xina

10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 21.059

HomesTotal: 22.046

10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %

05

101520253035404550556065707580

85+Dones

Total: 21.091Homes

Total: 21.420

8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 21.325

HomesTotal: 17.670

10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 7.335

HomesTotal: 10.234

12% 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4% 6% 8 % 10 % 12 %

05

101520253035404550556065707580

85+Dones

Total: 6.404Homes

Total: 6.907

10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 10 %

05

101520253035404550556065707580

85+

DonesTotal: 6.116

HomesTotal: 5.861

Equador Alemanya Colòmbia

Itàlia Romania Equador



Si observem les piràmides dels països que majoritàriament corresponen a

migracions de treballadors, tots s’assemblen sigui quina sigui la regió observada.

D’aquesta manera, les piràmides de marroquins són idèntiques en el perfil sigui a

Catalunya, al País Valencià o a les Illes Balears. El mateix es pot dir d’equatorians o

romanesos. En canvi, la comparació de les piràmides de britànics o alemanys empa-

dronats al País Valencià i a les Illes Balears posa en evidència els diferents models

esmentats de migració «Nova Florida» en el cas valencià (caracteritzat per un sobre-

envelliment més que notable, on més de la meitat de la població d’aquestes nacio-

nalitats supera els 55 anys, amb màxims entre els 60 i 75 anys), en contraposició al

model «Nova Califòrnia» estès a les Balears, on aquesta estructura envellida se sua-

vitza relativament per l’aportació d’adults madurs i joves, entre els 40 i 45 anys, cosa

que dóna un aspecte bimodal a la piràmide de població.

4. Distribució territorial

4.1. La distribució per municipis

La distribució territorial de la població de nacionalitat estrangera segueix en bona

mesura la pauta poblacional preexistent caracteritzada per un marcat desequilibri,

amb una presència superior a les capitals de cada comunitat autònoma i les respec-

tives àrees metropolitanes, en especial en el cas de Barcelona i València, però també

en les capitals comarcals i al litoral (mapa 1). Només el municipi de Barcelona aple-

gava l’1 de gener de 2011 278.269 persones de nacionalitat estrangera, molt per sobre

de les 109.779 de València, les 82.934 de Palma de Mallorca, i a molta més distància

encara de les 10.014 persones a Perpinyà l’any 2009. Però ja en la distribució en nom-

bres absoluts es poden intuir les diferències entre els models abans al·ludits. Així, si

per al Principat el segon municipi és també el més poblat, l’Hospitalet de Llobregat,

amb 57.742 habitants estrangers, que forma un continu urbà amb Barcelona i els seus

protagonistes són els migrats treballadors extracomunitaris, per al País Valencià el

municipi alacantí de Torrevieja, amb 53.570 habitants estrangers, és el més nombrós,

caracteritzat pels enclavaments britànics i germànics relacionats amb la jubilació.

En el cas balear el segon municipi, encara que amb tota una altra escala poblacional,

és Calvià, amb 19.233 residents estrangers, majoritàriament també britànics i ale-

manys. En el cas dels territoris catalans a França, el segon municipi és Elna, on l’escàs

nombre d’estrangers, amb només 491 persones, ja ens indica que estem davant una

realitat migratòria completament diferent.

Aquestes diferències es veuen incrementades si observem la distribució en

termes relatius respecte a la població total del municipi (mapa 2). Quant a les propor-

cions de població amb nacionalitat estrangera, el cas més espectacular és el de Sant

Fulgenci, amb un total de 12.000 habitants, o Rojals amb 20.000, tots dos a la comarca

del Baix Segura a Alacant, on la població estrangera representa, respectivament, el

77,6 % i el 75,3 % del total d’empadronats. Només els superen Canillo a Andorra, que

el 2010 en tenia un 80 %. També destaca el cas ja esmentat de Torrevieja a la mateixa

comarca alacantina, on dels poc més de 100.000 residents el 52,5 % són estrangers, o

Xàbia amb el 58 %. Ja fora de la província d’Alacant, trobem Castelló d’Empúries a



l’Alt Empordà, que assoleix el 50 %. De fet, la majoria dels municipis amb majors per-

centatges d’estrangers corresponen al perfil del creixement al voltant de la indústria

turística i immobiliària, malgrat que sobresurten excepcions com Guissona a la

Segarra (Lleida), que amb 3.269 estrangers arriba al 48,9 % de la població estrangera

i s’espe-cialitza en la indústria agroalimentària, o Salt al Gironès, amb un perfil emi-

nentment residencial, amb 12.930 empadronats estrangers (el 42,6 %). Finalment, cal

destacar les altes concentracions a Oropesa de Mar a la Plana Alta (Castelló), a Lloret

de Mar a la Selva, a Salou al Tarragonès, o a Mallorca, a Andratx i a Santanyí. Altra-

ment, als 71 municipis que integren la Franja de Ponent, Fraga amb 2.745 empadro-

nats estrangers és el primer municipi en nombres absoluts; també destaca Vall-

de-Roures amb 443 (19,2 %). A més, de la meitat d’aquests municipis (41), la primera

Estrangers. Absoluts

Sense estrangers

1 - 100

100 - 500

500 - 1.000

1.000 - 2.500

2.500 - 15.000

15.000 - 35.000

35.000 - 100.000

100.000 o més

Sense dades

Font: elaboració pròpia a partir del padró continu, 2011 (INE), els censos parroquials dels comuns amb

data 1 de gener de 2010 (Departament d’Estadística del Govern d’Andorra) i Découpage géographique de

la population amb data 1 de gener de 2009 (INSEE).

Mapa 1: Població de nacionalitat estrangera resident a les parròquies d’Andorra, els municipis de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent i la Ca-talunya del Nord, 2011



nacionalitat correspon a ciutadans de l’Europa oriental (predominantment romane-

sos). Ens trobem amb l’impacte de la immigració internacional en uns territoris que

s’han caracteritzat pel seu perfil rural i per un creixent despoblament des de la sego-

na meitat del segle xx.

Ja fora de l’Estat espanyol, la importància de la migració a Andorra es palesa

en l’elevada proporció de població estrangera resident, que assoleix el 61,2 % (52.053

persones) l’any 2010, fins i tot superior als percentatges de Luxemburg o Liechten-

stein. Gairebé la meitat d’aquests residents estrangers tenen nacionalitat espanyo-

la (26.688 persones) segons els censos parroquials dels comuns, els segueixen els

ciutadans portuguesos (13.100) i els francesos (5.087). En tota una altra situació tro-

bem la Catalunya del Nord, on destaquen només els baixos nivells tant en nombres

% Estrangers

Sense estrangers

1 % - 4,9 %

5 % - 9,9 %

10 % - 14,9 %

15 % - 19,9 %

20 % - 49,9 %

50 % i més

Sense dades

Font: elaboració pròpia a partir del padró continu, 2011 (INE), els censos parroquials dels comuns amb

data 1 de gener de 2010 (Departament d’Estadística del Govern d’Andorra) i Découpage géographique de

lapopulation amb data 1 de gener de 2009 (INSEE).

Mapa 2: Percentatge de població de nacionalitat estrangera resident a les parròquies d’Andorra, els municipis de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord, 2011



absoluts com relatius. Així, els 194.000 residents estrangers el 2009 representaven

només el 5,7 % del total de població, i en nombres absoluts la màxima concentració

es dóna a Perpinyà, com ja hem esmentat, però el segon i tercer lloc corresponen a

Elna i Prada, on el nombre frega només les 500 persones, mentre que en nombres

relatius destaquen el 25,5 % (320 estrangers) de la Guingueta d’Ix o l’11 % (1.639)

d’Oceja.

4.2. La segregació de la població estrangera

En l’estudi de la distribució territorial, l’anàlisi de la segregació residencial també és de

gran importància. En aquest sentit, es parteix d’una idea central que és que uns alts ni-

vells de segregació residencial són problemàtics, ja que impliquen una major dificultat

a l’accés de diferents oportunitats, recursos i serveis que existeixen per al conjunt de la

població en una àrea determinada. Aquesta relació entre segregació residencial i benes-

tar social i econòmic segueix sent un dels aspectes més rellevants en la literatura espe-

cialitzada, on la segregació residencial també s’analitza des d’una perspectiva positiva,

sempre que resulti de la mateixa elecció dels diferents grups de població (segregació re-

sidencial positiva) i no pas com a resultat de processos discriminatoris (segregació resi-

dencial disfuncional o negativa). En l’actual context, la crisi econòmica ha incrementat

l’atenció que es presta a la segregació residencial de la població estrangera en el territo-

ri, que es percep com un fenomen especialment sensible en la gestió de la diversitat.

Encara que la segregació més rellevant en aquest estadi de la demografia de

la immigració és aquella segregació residencial que té lloc respecte a la població

nadiua, la segregació també es dóna, òbviament, entre diferents grups de pobla-

ció immigrada, i amb unes pautes força definides segons el moment d’arribada i el

grau d’establiment de les cadenes migratòries, cosa que fa que la presència de po-

blacions estrangeres sigui una de les notes distintives de la nova composició per

origen de la població, tant en les principals portes d’entrada de la immigració inter-

nacional com en els seus espais residencials més pròxims; també en aquells que

tenen una clara especialització funcional com, per exemple, el turístic residencial.

Per portar a terme aquesta anàlisi sobre la segregació residencial de la pobla-

ció estrangera, s’han utilitzat dos indicadors específics d’anàlisi residencial ben

establerts: l’índex de dissimilitud i l’índex d’aïllament. Ambdós índexs varien entre

0 i 100, i es poden interpretar com el grau d’uniformitat o percentatge de persones que

haurien de canviar d’espai residencial per aconseguir una igualtat en la distribució

espacial (índex de dissimilitud), i el grau d’exposició o probabilitat que una persona

del grup X comparteixi un mateix espai residencial amb un membre del mateix grup

(índex d’aïllament). Juntament amb aquests dos indicadors de la segregació, també

s’ha utilitzat un índex de diversitat, que també distribueix els valors de 0 a 100, on

els més alts són els de major diversitat. Tots els càlculs s’han realitzat utilitzant les

àrees més petites (seccions censals) que conformen una determinada entitat admi-

nistrativa (des del municipi a la CA).

En les figures 11-15 es mostren els valors obtinguts dels índexs de dissimilitud

i aïllament conjuntament per a cadascun dels grups de població estrangera, segons

les principals regions continentals de procedència (Amèrica Llatina, Europa occiden-



tal2, Europa oriental3, Àfrica i Àsia). Aquesta visió és especialment útil per denotar

l’evolució de les dinàmiques residencials dels diferents grups de població estrangera.

En el primer cas, el de la població llatinoamericana (vegeu el gràfic 3 de l’annex), es

pot comprovar que tot i l’augment molt significatiu dels valors de l’índex d’aïllament

en tots els territoris analitzats entre els anys 2000 i 2011 (de 2,1 a 10,5 a Catalunya; de

2,4 a 11,4 a les Illes Balears, i de 1,3 a 7,5 al País Valencià), els valors de l’índex de dis-

similitud també s’han reduït durant el mateix període (de 35,8 a 30,8 a Catalunya; de

27,5 a 26,8 a les Illes Balears, i de 38,4 a 31,6 al País Valencià), i aquests últims són ja

relativament baixos, la qual cosa indica una segregació residencial baixa. Aquesta és

una situació que es defineix com a atípica, ja que alhora que es dóna un increment

de l’exposició d’un grup (que significa que hi ha una major probabilitat d’encontre

entre membres d’un mateix grup), també hi ha de forma gradual una major igualtat

espacial (que significa que hi ha una tendència a una distribució geogràfica de la

població estrangera cada vegada més pròxima a la de la població nadiua, la població

espanyola). Aquesta situació és coneguda com a paradoxa de la segregació, i es deu

principalment a l’elevat grau de redistribució interna d’un grup en tots els espais

residencials que conformen una entitat administrativa. Aquesta mateixa evolució es

pot trobar en el cas de la població procedent de l’Europa oriental (vegeu el gràfic 5 de

l’annex), on el grau de l’exposició del grup mesurat mitjançant l’índex d’aïllament

també augmenta significativament entre l’any 2000 i 2011 (de 0,7 a 5,9 a Catalunya;

de 0,5 a 4,7 a les Illes Balears, i de 1,2 a 8,9 al País Valencià), mentre que els valors cor-

responents al grau d’uniformitat analitzats a través de l’índex de dissimilitud dismi-

nueixen (de 61,0 a 39,0 a Catalunya; de 45,1 a 32,2 a les Illes Balears, i de 61,9 a 38,7 al

País Valencià), i se situen a la franja entre baixa i moderada.

Un altre comportament espacial ben diferent és aquell que trobem en la pobla-

ció procedent de l’Europa occidental (vegeu el gràfic 6 de l’annex) per al mateix

període, on l’augment dels valors de l’índex d’aïllament (de 3,4 a 5,9 a Catalunya; de

12,4 a 17,1 a les Illes Balears, i de 28,3 a 37,9 al País Valencià) es veu majoritàriament

acompanyat d’un increment en els valors de l’índex de dissimilitud (de 32,3 a 38,5 a

Catalunya; de 45,4 a 43,0 a les Illes Balears, i de 55,9 a 63,9 al País Valencià). Encara

que aquesta seria una de les situacions més comunes en l’evolució de la segregació

residencial d’una població estrangera amb una capacitat de mobilitat social i geogrà-

fica restringida, en aquest cas es tracta clarament d’una situació marcada per la ma-

teixa elecció residencial del grup (principalment de persones retirades i, en molts

casos, amb un elevat poder adquisitiu), primordialment en urbanitzacions turísti-

ques, cosa que fomenta un increment de l’exclusivitat residencial, tal com denoten

els valors de segregació, que se situen en la franja de moderada a alta.

Aquesta tendència conjunta d’augment dels índexs d’aïllament i de dissimi-

litud també la trobem, tot i que per motius ben diferents, en la població procedent

2. Europa Occidental inclou: Alemanya, Andorra, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Islàndia, Italià, Liechtenstein, Luxemburgo, Malta, Mònaco, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, San Marino, Suècia, Suiza, Ciutat del Vaticà.

3. Europa Oriental inclou: Albània, Bulgària, Xipre, Hongria, Polònia, Romania, Ucraïna, Letònia, Moldàvia, Bielorússia, Georgià, Estonià, Lituània, República Txeca, República Eslovaca, Bosnià i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Armènia, Rússia, Sèrbia y Montenegro, Macedònia.



d’Àfrica (vegeu el gràfic 4 de l’annex). En aquest sentit queda palès que tant els valors

dels índexs d’aïllament com de dissimilitud s’incrementen conjuntament entre els

anys 2000 i 2011 (els primers, de 43,1 a 44,5 a Catalunya; de 36,4 a 38,4 a les Illes Ba-

lears, i de 38,0 a 38,8 al País Valencià; i, els segons, de 3,5 a 10,2 a Catalunya; de 2,4 a

7,3 a les Illes Balears, i de 1,9 a 5,2 al País Valencià). A diferència del que succeeix amb

la població procedent d’Europa occidental, aquesta segregació residencial en aug-

ment situada en una franja moderada no és tant una conseqüència de la mateixa

elecció residencial del grup sinó de les restriccions imposades per factors com la lo-

calització de feina, d’habitatge barat i, és clar, de l’existència d’una xarxa de suport

social sense la qual esdevé molt difícil l’assentament de les diferents persones immi-

grades que conformen un grup de població.

Finalment també cal assenyalar el comportament residencial de la població

procedent d’Àsia (vegeu el gràfic 7 de l’annex). Aquest grup mostra una tendència si-

milar a la de grups anteriors (per exemple, llatinoamericans o aquells procedents de

l’Europa oriental) amb uns valors dels índexs d’aïllament i de dissimilitud contrapo-

Índex d’aïllament

Sense estrangers (15)

1 % - 4,9 % (230)

5 % - 9,9 % (481)

10 % - 14,9 % (403)

15 % - 19,9 % (233)

20 % - 49,9 % (310)

50 % i més (30)

Sense dades (309)

Font: elaboració Centre d’Estudis Demogràfics (CED), padró municipal d’habitants, 2011 (INE).

Mapa 3: Segregació residencial de la població estrangera a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, 2011



sats, cosa que anteriorment s’ha definit com a paradoxa de la segregació. No obstant

això, hi ha una diferència important: si bé el grau d’exposició del grup procedent

d’Àsia s’ha incrementat entre els anys 2000 i 2011 (mesurat per l’índex d’aïllament),

l’exposició no ha estat ni de bon tros la més significativa de tots els grups i, tot i així,

el grau d’uniformitat espacial (mesurat per l’índex de dissimilitud) continua si-

tuant-se en la franja de moderat a alt. Una de les principals interpretacions que es fa

d’això és l’estreta relació que existeix, en aquest cas, entre la segregació residencial i

aquella que té a veure amb l’ocupació laboral del grup. El fet que una part important

de les persones immigrades procedents d’Àsia es dediquin a treballar per compte

propi és un dels principals factors que impulsa la concentració d’aquest grup, moltes

vegades en el que s’anomenen enclavaments econòmics de comerç ètnic.

Juntament amb l’anàlisi de la distribució territorial de la població estrangera a

escala municipal (vegeu el mapa 2), també cal apuntar la importància que adquireix

l’exposició de la població estrangera des d’una òptica inframunicipal (vegeu el mapa

3), que mostra la concentració mitjana des de les àrees administratives més petites

(seccions censals). En aquest sentit es pot observar com, de forma generalitzada, el

pes relatiu de la població estrangera augmenta en aquesta escala inframunicipal, un

fet que queda demostrat amb una simple comparació de la distribució dels valors ob-

tinguts en les categories d’ambdós mapes. Alguns exemples reveladors són els se-

güents: Sant Fulgenci passa d’un 77,6 % a un 83,9 %; Rojals, d’un 75,3 % a un 88,4 %;

Guissona, d’un 48,9 % a un 49,9 %, o Salt, d’un 42,6 % a un 43,9 %. Generalment, aques-

ta anàlisi de la concentració per les àrees més petites es considera molt útil, ja que

indica de forma més fidedigna el que seria la concentració visible o percebuda d’una

població en els seus espais residencials més propers (el carrer, el barri o el districte).

5. Temps d’emigració

Com ja hem avançat anteriorment, un dels problemes del sistema estadístic espa-

nyol és la cobertura de les baixes padronals, que de retruc té greus conseqüències en

el nostre coneixement dels moviments de retorn dels immigrants estrangers i de la

població associada a aquests corrents, així com de la incipient emigració de la pobla-

ció autòctona (que repercutirà en les projeccions de població). Per això considerem

necessari, abans de presentar una panoràmica succinta d’aquests dos fenòmens

—emigració d’estrangers o immigrats, i emigració d’espanyols—, explicar les raons

d’aquesta cobertura deficient.

Per combatre la sobreestimació i les duplicacions de les quals cada vegada es

tenia més constància que s’estaven produint en el padró continu, a partir de 2004

es van establir les anomenades «baixes per inclusió indeguda» i, a partir de 2006, les

«baixes per caducitat». Les primeres corresponien als procediments de baixa d’ofici

duts a terme pels ajuntaments (quan es constata que la persona anteriorment empa-

dronada ja no resideix en el domicili acreditat i que no consta la seva residència en cap

altre municipi espanyol) i que, a efectes de l’EVR, són tractats com emigracions a l’es-

tranger de les quals es desconeix el país de destinació. Les segones són el resultat de la

modificació legislativa introduïda per la Llei 14/2003 de la Llei reguladora de les bases

del règim local, per la qual s’estableix que els estrangers no comunitaris sense autorit-



zació de residència permanent tenen l’obligació de renovar la seva inscripció padronal

cada dos anys i que, en cas de no realitzar-se, els ajuntaments han de declarar la cadu-

citat de la inscripció. No obstant això, el gran número de baixes produïdes el primer

any de la seva aplicació (2006) per part d’alguns municipis va provocar que, a vegades,

les baixes realment publicades fossin el resultat de la negociació entre els ajuntaments

i l’INE, cosa que va desvetllar sospites justificades sobre la qualitat de les dades.

És en aquesta situació de feblesa estadística que arriba la crisi econòmica el

2008, i amb ella l’emergència de l’anomenat «retorn»; es fa palesa la necessitat de co-

nèixer millor les dades sobre les sortides del país (Domingo et al., 2010). Amb aques-

ta finalitat l’INE va procurar millorar el registre de les baixes, retrospectivament a

partir de 2004. Malgrat aquests esforços, la cobertura deficient no ha fet sinó aug-

mentar la incertesa sobre què succeeix realment, ja que no se sap quina porció de

l’increment es deu a la millora del registre i quina, a l’acceleració real de les sortides.

A més, es compten com a sortides les correccions de baixes, que pot ser que no s’ha-

gin dirigit a l’estranger, tot i que efectivament s’hagin mogut del municipi, o es fan

aparèixer de cop com a baixes les depuracions portades a terme de moviments

emigratoris anteriors. En el cas que ens ocupa, alguna de les baixes de les quals es

desconeix la destinació i que s’assumeix que és una sortida a l’estranger podria trac-

tar-se d’un moviment entre una de les tres regions de parla catalana. Així, doncs, no

només haurem d’assumir que les dades totals estan subestimades, sinó que el ritme

del creixement de les dades pot estar distorsionat per la millora del registre, d’una

banda, mentre que, de l’altra, continuem ignorant en la majoria dels casos el lloc de

destinació de l’emigrant (només en la quarta part del total de baixes de 2011 es conei-

xia aquesta dada). Per acabar-ho d’adobar no es pot distingir entre els menors nas-

cuts a Espanya i amb nacionalitat espanyola fills d’immigrants i els fills d’autòctons,

cosa que dificulta extraordinàriament copsar correctament el perfil dels emigrants

que surten de Catalunya segons la nacionalitat i el lloc de naixement.

Des de 2008, que comptem com a any inicial de la crisi, fins a l’any 2011, que és

el darrer any del qual disposem de dades, s’han enregistrat en el conjunt de territoris

de parla catalana un total de 599.511 baixes, que estimem que s’han dirigit a l’estran-

ger; d’aquestes, el 92,3 % van estar protagonitzades per estrangers (553.625). A més,

per entendre el conjunt de sortides vinculades al fenomen immigratori, hauríem

d’afegir les 13.455 sortides d’espanyols nascuts a l’estranger, amb la qual cosa aquest

percentatge augmentaria fins al 94,6 %. La resta, amb un total de 32.431 baixes, cor-

respondria al 5 % de totes les baixes. Encara d’aquesta darrera xifra n’hauríem de res-

tar aquells menors amb nacionalitat espanyola nascuts a Espanya, per obtenir la xi-

fra corresponent a la sortida d’autòctons no vinculats als moviments migratoris. És a

dir, amb les xifres de què disposem, l’emigració de persones associades a la immigra-

ció internacional recent és la clara protagonista de les sortides que s’enregistren.

L’emigració d’autòctons pot ser un fenomen emergent, però que, en tot cas, s’allunya

molt de les magnituds observades per a l’emigració d’estrangers. El mateix pot repe-

tir-se per a les tres regions per separat (gràfic 6). A Catalunya, de les 393.980 sortides

enregistrades, el 95 % corresponen a baixes d’estrangers o d’espanyols nascuts a l’es-

tranger, mentre que només el 5 % restant correspon a persones amb nacionalitat

espanyola nascudes a Espanya (19.540). Al País Valencià, les 168.728 sortides es dis-

tribueixen en un 93,8 % d’estrangers o espanyols relacionats amb la immigració



internacional, i un 6,2 % que no ho són (10.472 persones), i, per fi, a les Illes Balears,

el recompte ens dóna un 93,5 % en el primer cas, corresponent a 37.021 baixes, i un

6,5 % en el segon (2.414 baixes).

Gràfic 6: Baixes segons nacionalitat i lloc de naixement, Catalunya, les Illes Balears

i el País Valencià, 2008-2011

El que resulta significatiu és que, a excepció de les Illes Balears, la progressió

temporal mostra una clara desacceleració de la sortida d’estrangers amb nacionali-

tat estrangera, mentre que tant els espanyols nascuts a l’estranger com els espanyols

nascuts a Espanya continuen creixent —aquests darrers en proporcions majors que

els primers—, circumstància que, efectivament, ens fa inclinar a pensar que el feno-

men de l’emigració d’autòctons s’hauria de tenir en compte com un fenomen emer-

gent que segueix el ritme de la crisi econòmica. A Catalunya en el darrer any les

baixes d’estrangers cauen un 15 %; al País Valencià, un 32,6 %, mentre que a les Illes

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2008 2009 2010 2011

Total

Bai

xes

d'e

span

yols

Bai

xes

d'e

stra

nge

rs

Estrangers

Espanyols nascuts a Espanya

Espanyols nascuts a l'estranger Estrangers


Espanyols nascuts a l'estranger

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

2008 2009 2010 2011

Total

Bai

xes

d'e

span

yols

Bai

xes

d'e

stra

nge

rs

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

2008 2009 2010 2011

Total

Bai

xes

d'e

span

yols

Bai

xes

d'e

stra

nge

rsCatalunya Illes Balears

País Valencià

Estrangers



Font: elaboració CED, estadística de variacions residencials, 2008-2011 (INE).



Balears creixen encara un 28 %. Això contrasta amb la sortida d’espanyols nascuts a

Espanya, que es van incrementar a Catalunya el 2011 respecte al 2010 en un 27,2 %; al

País Valencià, en un 29,4 %, i a les Illes Balears, en un 13,4 %. De tota manera, en nom-

bres absoluts la desproporció entre les sortides d’estrangers i la d’espanyols nascuts

a Espanya continua sent tan gran que la caiguda dels primers no és ni de lluny com-

pensada per l’increment dels segons. Estem parlant, per exemple, en el cas de Cata-

lunya de sortides d’estrangers l’any 2011 de 87.323 persones, en comparació amb una

sortida d’espanyols nascuts a Espanya de 6.288 persones.

Gràfic 7: Baixes segons la nacionalitat i el lloc de naixement a Catalunya,

les Illes Balears i el País Valencià, 2008-2011

Catalunya

Illes Balears

-0,5 %

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

3,0 %

3,5 %

4,0 %

4,5 %

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100

Bai

xes

a l'e

stra

nge

r Estrangers



Estrangers



-0,5 %

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

3,0 %

3,5 %

4,0 %

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100

Bai

xes

a l'e

stra

nge

r



País Valencià

Abans de fer hipòtesis sobre l’evolució de l’emigració seria bo donar una ulla-

da al perfil per edat d’aquests tres diferents fluxos de sortida (gràfic 7). Per al País

Valencià, i molt més per a les Illes Balears, el nombre relativament escàs de baixes fa

que les oscil·lacions per edats siguin molt elevades, cosa que dificulta la comprensió

del fenomen. Malgrat tot, la pauta és la mateixa que l’observada per al Principat i per

al conjunt d’Espanya (Domingo i Sabater, en premsa). Tot i que la moda d’edat no di-

fereixi excessivament i se situï al voltant dels 29 anys per als estrangers i dels 30 per

als espanyols (tant nascuts a Espanya com a l’estranger), el que resulta notable és la

distribució dels menors d’edat: entre els estrangers la proporció d’infants és inferior

a la de menors d’edat, mentre que de manera inversa resulta exagerada entre els es-

panyols nascuts a Espanya. Aquest fet ens fa pensar que molts d’aquests minyons

enregistrats com espanyols nascuts a Espanya s’haurien de vincular amb l’emigració

associada a la immigració internacional i no a l’emigració d’autòctons. Així mateix,

el perfil d’estrangers nascuts a l’estranger, com era lògic esperar, resulta lleugera-

ment més envellit. Excepte en el cas de Catalunya per als llatinoamericans, les baixes

d’estrangers considerades per a grans grups continentals sempre són superiors en el

cas dels homes respecte a les dones (annex). Això s’explica tant pel desequilibri a

favor dels homes en els efectius de població, com perquè els sectors d’activitat on

s’ocupaven els homes han estat els primers i més intensament afectats per la crisi

(especialment la construcció), a diferència dels de les dones (serveis i feines domès-

tiques). Amb tot, el que és esclaridor de les diferències entre els fluxos de sortida

d’autòctons i persones relacionades amb la immigració internacional és la franca

simetria per sexes i edat en la sortida dels primers, mentre que no és de la matei-

xa manera entre els altres dos fluxos.

Per acabar, s’ha analitzat el país de destinació d’aquelles baixes per a les quals

disposem d’aquesta informació per nacionalitat i lloc de naixement per al conjunt

Estrangers



-0,5 %

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

3,0 %

3,5 %

4,0 %

4,5 %

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100

Bai

xes

a l'e

stra

nge

r




del període 2008-2011 (gràfic 8 i taules 6 i 7 de l’annex). Repetim que estem parlant

només de la punta de l’iceberg, ja que en el cas de Catalunya i per als de nacionalitat

estrangera, per exemple, només coneixem la destinació del 9,4 % de les baixes d’es-

trangers; al del País Valencià, del 15 %, i a les Illes Balears, del 16,6 %.

Gràfic 8: Principals països de destinació de l’emigració espanyola de Catalunya,

les Illes Balears i el País Valencià, 2008-2011

Catalunya

Illes Balears

Total

Percentatge

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

0

500

1000

1500

2000

2500

Reg

ne

Un

it

Fran

ça

EUA

Ale

man

ya

An

dor

ra

Bèl

gica

Su

ïssa

Arg

enti

na

Itàl

ia

Xin

a

Total

Percentatge

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

0

50

100

150

200

250

300

350

Reg

ne

Un

it

Ale

man

ya

EUA

Arg

enti

na

Fran

ça

Bèl

gica

Su

ïssa

Equ

ador

Rep

. Dom

.

Mèx

ic



País Valencià

Amb tot, la comparació es pot considerar significativa: en nombres absoluts

els llocs de destinació més freqüents corresponen a les nacionalitats més represen-

tades en cada territori. El primer país per a cada nacionalitat és el seu propi país, i el

segon, aquell on hi ha una xarxa de nacionals significativa per haver estat un lloc de

destinació rellevant abans que Espanya el desbanqués. Per exemple, la població

boliviana retorna a Bolívia en primer lloc, però la segona destinació és Argentina, o

l’equatoriana retorna a l’Equador, però la segona destinació és Estats Units. Quant a

la destinació de la població estrangera nacionalitzada espanyola, també veiem una

sintonia entre les tres regions, que aquest cop amaga la destinació de la població lla-

tinoamericana, que és la que en major nombre s’ha nacionalitzat espanyola gràcies

a la discriminació positiva de la legislació espanyola (fem notar un cop més que es-

tem parlant de nombres molt petits). Per últim, a on es dirigeix la població autòc-

tona? La majoria d’espanyols en cadascuna de les regions observades ha marxat a

altres països de la Unió Europea. El Regne Unit és de lluny la primera destinació per a

tots ells, l’11,1 % a Catalunya, el 14,2 % al País Valencià i a les Illes Balears. En la resta

de destinacions s’alternen Alemanya, França, Itàlia o Bèlgica en molta menor pro-

porció. Fora de la UE destaquen els Estats Units en tercer lloc a Catalunya (8,7 %) i a

les Illes Balears (6,7 %). En la resta de destinacions apareixen llocs vinculats a la im-

migració internacional recent (Equador, Argentina, o República Dominicana, per

exemple), factor que ens podria parlar tant de segones generacions com de cònjuges

espanyols casats amb migrants que han retornat.

Total

Percentatge

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

0

250

500

750

1000

1250

1500R

egn

e U

nit

Fran

ça

Ale

man

ya

EUA

Equ

ador

Su

ïssa

Arg

enti

na

Itàl

ia

Bèl

gica

Xin

a




6. Les projeccions de població de l’Idescat per a l’horitzó 2020 i 2040

Les projeccions de població vigents elaborades per l’Idescat el novembre de 2009 per

a l’horitzó 2021 i 2041 es van realitzar pel mètode dels components, prenent com a

població de partida l’estimada amb data 1 de gener de 2008, i formulen diferents hi-

pòtesis sobre l’evolució futura dels fenòmens demogràfics que contribueixen a l’evo-

lució de la població: la fecunditat, la mortalitat i les migracions. A partir de la combi-

nació d’aquestes hipòtesis, l’Idescat va construir tres escenaris de futur de la població

catalana: el baix, el mitjà i l’alt.

La inèrcia que marca el pes de l’estructura de la població producte de la fecun-

ditat, la mortalitat i les migracions passades és el factor base per entendre l’evolució

futura de la població. Sobre aquest factor, mentre que la mortalitat i la fecunditat es

pot considerar que segueixen pautes de variabilitat menor i, per tant, més previsi-

bles, les migracions constitueixen precisament el fenomen de més alta variabilitat i,

com a conseqüència, el de més difícil predicció. Amb tot, petites variacions de càlcul

tant en la mortalitat com en la fecunditat poden ser responsables d’una gran diver-

gència en els resultats finals: més grans com més ens allunyem en el temps. Prenent

l’escenari mitjà com a referència, ja que és el que el mateix Idescat assenyalava com

a més plausible, la població de Catalunya, que el 2008 tenia 7.242.458 persones, l’any

2021 assoliria els 8 milions (8.004.137) i el 2041 se situaria a la vora dels 9 (8.925.305).

Aquest escenari, però, s’ha establert a partir d’unes hipòtesis que en el cas de la fe-

cunditat, però sobretot de les migracions, s’allunyen de la realitat que ja s’ha pogut

observar durant els quatre primers anys transcorreguts entre la població observada i

la projectada. D’aquesta manera, si la fecunditat projectada per a l’any 2011 era

d’1,54 fills per dona, que creixia gradualment fins a situar-se a l’1,57 el 2021 i a l’1,73

l’any 2041, la real era tan sols d’1,43. Més divergent encara resulta el saldo migratori

a partir del qual es projecten els moviments migratoris, el saldo estimat per al 2011

era de 34 mil entrades sobre sortides, que també es mantenia positiu i creixent al vol-

tant de les 41.000 arribades per sobre de les sortides durant el període 2013-2040 per

a la hipòtesi mitjana, fent que el creixement migratori projectat acumulat assolís el

1.378,5 milions de persones per al final del període, l’any 2040. Aquesta desviació pri-

merenca entre valors estimats i valors projectats per a l’escenari mitjà faria que la

tendència observada per al creixement de la població acabés sent molt menor que

la calculada en aquest escenari (gràfic 9). Recordem que, com ja hem assenyalat, la

cobertura deficient de les baixes dificulta extremadament l’estimació dels movi-

ments migratoris i, en conseqüència, també dels saldos finals. Aquesta desviació pri-

merenca entre valors estimats i valors projectats per a l’escenari mitjà faria que la

tendència observada per al creixement de la població acabés sent molt menor que

la calculada en aquest escenari. Per veure amb més claredat la magnitud d’aquesta

desviació podem comparar els creixements naturals i els saldos migratoris observats

i els projectats (gràfic 10). Mentre que pel que fa al creixement natural (els naixe-

ments menys les defuncions) l’observació i la projecció no semblen divergir exces-

sivament (per a l’any 2010 l’observat era de 24.946 persones més, mentre que el pro-

jectat era de 25.734 persones), com hem esmentat, la diferència entre els saldos

migratoris gairebé disminuïa a la meitat, amb 17.510 persones menys. En l’evolució



del creixement natural es pot veure la petja de l’estructura, on l’allargament de l’es-

perança de vida s’ha de sobreposar a una fecunditat feble, i el principal factor per

entendre l’evolució de la natalitat és el producte de l’alternança de generacions bui-

des i plenes. En conseqüència, el creixement natural projectat passaria a ser negatiu

entre l’any 2023 i 2025, només compensat per l’aportació del saldo migratori, i crei-

xeria al final del període considerat entre el 2035 i 2039. Però, si bé és cert que

l’estructura de la població imprimeix, sigui quin sigui el càlcul, una oscil·lació en el

creixement, no succeeix el mateix amb el saldo migratori, ja que tenint en compte la

dificultat de la seva previsió, normalment es manté en paràmetres gairebé constants

durant tota la projecció, quan sabem que és la conjuntura econòmica i el seu caràcter

cíclic el que caracteritza l’evolució de les migracions. El màxim que es fa és, ja ho

hem dit, calcular diferents hipòtesis (gràfic 11). Per sota de la hipòtesi mitjana ens

mouríem amb saldos migratoris al voltant de les 31.000 persones, mentre que en la

hipòtesi alta arribarien a les 50.000.

Gràfic 9: Població estimada i població projectada per a Catalunya, 1982-2040

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

8.500

9.000

9.500

1982 1992 2002 2012 2022 2032

En m

iler

s

Pob. estimada Pob. projectada

6.4006.6006.8007.0007.2007.4007.6007.8008.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016



Gràfic 10: Components del creixement de la població, projeccions per a Catalunya,

2005-2040

Gràfic 11: Migracions projectades per a Catalunya, diferents hipòtesis, 2005-2040

–20.000

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2005 2010 2015 2020 2025 2030 2035 2040

Creix. natural registrat Creix. natural projectat

Saldo migratori observat Saldo migratori projectat

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Font: projeccions de població (Idescat).

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2005 2010 2015 2020 2025 2030 2035 2040

Observat

Baixa

Mitjana

Alta



Figura 4: Piràmides de població de Catalunya el 2012, projectades per al 2020,

2030 i 2040

Figura 5: Piràmides de població de Catalunya el 2012, projectada per al 2020

80.000 60.000 40.000 20.000 0 20.000 40.000 60.000 80.0000

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95

2040

2030

2020

2012

2020

2012

80.000 60.000 40.000 20.000 0 20.000 40.000 60.000 80.000

05

101520253035404550556065707580859095



Figura 6: Piràmides de població de Catalunya el 2012, projectada per al 2040

Els creixements previstos, tornant a l’escenari mitjà, ens donen un perfil de la

piràmide molt diferent segons l’any considerat (figures 4, 5 i 6), però tots amb el signe

de l’envelliment. D’aquesta manera, l’any 2020 el nombre de persones majors de

65 anys —que el 2012 representava el 17 % de la població— assoliria el 18,3 % i el

2040 hauria augmentat fins al 26,1 %. Segons aquests càlculs, a l’horitzó 2020 tots els

grups d’edat haurien augmentat, amb l’excepció dels joves i dels adults joves, que

minvarien lleugerament (−24.000 persones i −18.000, respectivament). Respecte

a l’any 2012, el grup de joves adults entre 30 i 49 anys és el que tindria més pèrdues

l’any 2040, amb aproximadament 373.000 persones menys.

Taula 1: Població estimada el 2012 i projectada per al 2020, 2030 i 2040 a Catalunya

Població en milers Distribució relativa

2012 2020 2040 2012 2020 2040

0-16 1.313,9 1.444,9 1.431,2 17,7 % 18,2 % 16,1 %

17-29 1.062,6 1.037,5 1.235,6 14,3 % 13,0 % 13,9 %

30-49 2.479,3 2.460,5 2.105,7 33,3 % 30,9 % 23,7 %

50-64 1.315,1 1.559,4 1.787,2 17,7 % 19,6 % 20,1 %

65-79 877,0 1.024,3 1.583,9 11,8 % 12,9 % 17,8 %

80+ 388,0 433,9 731,5 5,2 % 5,5 % 8,2 %

Total 7.435,9 7.960,6 8.875,2 100,0 % 100, % 100,0 %

Font: padró continu i projeccions de població (Idescat).

Com és evident, un càlcul que partís de saldos migratoris menors o fins i tot

negatius, més lligats a la tendència més recent, com ha fet en les darreres projec-

cions l’Institut Nacional d’Estadístic (19 de novembre de 2012), dóna una evolució

marcada pel decreixement. D’aquesta manera, les projeccions de l’INE, ja només per

2040

2012

80.000 60.000 40.000 20.000 0 20.000 40.000 60.000 80.000

05

101520253035404550556065707580859095

Font: projeccions de població (Idescat).



a l’horitzó 2022, és a dir, per als propers deu anys donen una pèrdua absoluta de poc

més de 400.000 persones (405.146 persones menys, és a dir, 40.000 persones de pèr-

dua anuals), cosa que faria que la població de Catalunya se situés lleugerament per

sobre dels 6,9 milions. Aquesta davallada de la població es deuria a la suma d’un crei-

xement vegetatiu positiu però clarament decreixent (amb una aportació neta per al

conjunt del període de poc més de 82.000 persones) i d’un saldo migratori fortament

negatiu que per al període de 2012 a 2021 s’estima en quasi mig milió de persones.

Si donem una ullada a l’evolució projectada per l’INE per al País Valencià i les

Illes Balears, veurem que segons els seus càlculs, les Illes Balears podrien mantenir

la seva població en la pròxima dècada, amb 1.118.530 persones (un augment de

27.000 persones), gràcies al creixement natural capaç de contrarestar el saldo mi-

gratori negatiu. En canvi, el País Valencià perdria 174.787 persones i recularia fins

als 4.836.761 habitants. Així, seria després de Catalunya la comunitat autònoma amb

més pèrdua estimada, conjugant valors negatius en el saldo migratori amb valors po-

sitius per als primers anys en el creixement vegetatiu, si bé febles, que passen a ser

negatius a partir de 2018.

7. Balanç i prospectiva

1. El boom migratori internacional del segle xxi ha representat per als tres ter-

ritoris sota jurisdicció espanyola la convergència en un mateix sistema demogràfic,

que podem anomenar «sistema complex de reproducció», on la migració ocupa el

paper protagonista de l’evolució de la població i forçosament traspassa el marc es-

trictament demogràfic, ja que implica l’economia, la societat i la cultura de cada re-

gió i, dins de la regió, la llengua. El saldo migratori va arribar a representar durant el

primer quinquenni del nou mil·lenni el 81,5 % del creixement de la població a les Illes

Balears; el 91,3 %, a Catalunya, i el 93,4 % al País Valencià.

2. Aquesta convergència, però, no vol dir que el sistema migratori passat i pre-

sent dins de cada territori (incloent Andorra, la Franja de Ponent o la Catalunya del

Nord) sigui similar. Com hem vist, mentre que a Catalunya el gruix de les migracions,

des de ja fa un segle, correspon als moviments de treballadors atrets per la demanda

de mà d’obra, a les Illes Balears i al País Valencià, on la immigració va començar a ser

significativa a partir de la segona meitat dels anys seixanta, apareix relacionada així

mateix amb el lleure i la jubilació i, a més, aquestes dues presenten dos models dife-

renciats, l’anomenat «Nova Florida» al País Valencià i el «Nova Califòrnia» a les Illes

Balears, a més d’immigració de treballadors.

3. L’existència d’aquests tres sistemes diversos (i híbrids) explica igualment

que les característiques sociodemogràfiques de la població estrangera i immigrada a

cada territori siguin molt diverses (en la nacionalitat, en l’edat, l’equilibri per sexe, el

nivell d’instrucció o la relació amb l’activitat), així com la seva distribució espacial

(amb nivells de concentració i segregació també diferents). Alhora, dins d’un mateix

territori ens trobem amb una gran heterogeneïtat de perfils entre les nacionalitats

presents en les formes de distribució. Mentre que la segregació residencial d’un grup,

com el de les poblacions procedents de Llatinoamèrica o de l’Europa oriental, està

fortament relacionada amb la dispersió territorial gairebé immediata després d’un



assentament original breu (heterolocalisme), altres grups, com els procedents d’Àfri-

ca o Àsia, mostren una tendència generalitzada marcada per l’augment progressiu o

estancament de la concentració i la segregació residencial, fet que dóna lloc a una

formació d’enclavaments ètnics en el territori.

4. La diferent cronologia en què s’han donat les migracions, marcades pels ci-

cles econòmics, explica, a més, que a part de la diversitat al·ludida per orígens, a cada

regió considerada la gent nascuda fora del territori tingui un pes diferent i una distri-

bució dins de la piràmide per sexe i edats també dispar.

5. En l’anàlisi de la segregació residencial es poden veure dues pautes ben dife-

renciades: una que resulta de la mateixa elecció dels diferents grups de població (se-

gregació funcional), i clarament protagonitzada per la població procedent de l’Europa

occidental, i una altra que té a veure tant amb l’especialització del territori i les seves

activitats com amb l’existència de processos discriminatoris (segregació disfuncional).

6. L’emigració des dels territoris de parla catalana té una cobertura deficient

i pot estar subestimada. Amb tot, es pot assegurar que està protagonitzada a hores

d’ara per la població de nacionalitat estrangera o per la població immigrada naciona-

litzada espanyola. Els seus llocs de destinació són majoritàriament el país d’origen o

països que havien estat tradicionalment receptors d’immigració abans del boom de la

immigració internacional a Espanya.

7. L’emigració d’autòctons és a hores d’ara minoritària, tot i que es pot consi-

derar un fenomen emergent. La seva evolució futura depèn de la magnitud de l’ajus-

tament estructural de l’economia catalana.

8. Les projeccions de població són realment difícils de calcular, precisament

per la variabilitat en l’estimació del saldo migratori a causa de la incertesa econòmi-

ca, d’una banda, i del registre deficient de les baixes padronals, de l’altra. A part dels

nivells de fecunditat i mortalitat, el pes i la inèrcia de l’estructura de la població són

els fets més previsibles en l’evolució futura de la població.

9. Les projeccions de població de l’Idescat s’hauran de reconsiderar a la baixa,

sobretot a causa de la intensitat no prevista de la davallada dels saldos migratoris. És

probable que aquests saldos (com ja va succeir en la crisi dels anys setanta) adquirei-

xin valors negatius. A diferència d’aleshores, la població pot arribar a ser decreixent

en el seu conjunt.

10. La baixa natalitat, conjugada amb l’allargament de l’esperança de vida,

crea un potencial constant de demanda d’immigració, principalment per l’escassetat

relativa de l’entrada de joves al mercat de treball. Aquesta potencialitat, però, com

veiem ara mateix, no significa que forçosament s’hagin de donar nous fluxos immi-

gratoris, que depenen del cicle econòmic, no del demogràfic.

Coda sobre la llengua: hipòtesis des de la demografia

1. En el cas català, on el pas a un «sistema complex de reproducció» es va fer

abans que en altres territoris de parla catalana, es pot defensar la hipòtesi que per

haver esdevingut un territori definit per la migració, la llengua es va convertir en

l’emblema identitari del país, per sobre d’altres trets diferencials (el dret civil, la re-

ligió o el llinatge, per exemple).



2. Conseqüentment, i com ha estat defensat per altres autors (Zapata, 2012),

coincidim a valorar que la immigració pot esdevenir no un element desnacionalitza-

dor, sinó un element que enforteix la llengua.

3. Si bé tota concentració en el territori de població estrangera no es pot

considerar disfuncional, s’ha d’encoratjar els punts de trobada i intercanvi entre la

població immigrada i no immigrada (trobada física o virtual). Des del punt de vista

espacial, la dispersió territorial de la immigració en el territori pot aparèixer no no-

més com un element de millora en l’accés d’oportunitats socioeconòmiques (labo-

rals, d’habitatge, escolars, i d’altres) de la població estrangera, sinó també com un

avenç en la vertebració espacial de la llengua mitjançant la utilització de recursos

humans i materials menys densificats.

4. La valoració de la llengua catalana per part de la població nouvinguda està

directament relacionada amb la perspectiva de mobilitat social ascendent de l’immi-

grat i el prestigi de la llengua, més que no pas amb suposades actituds diferenciades

envers la llengua en concret o «la integració» en general de cadascuna de les nacio-

nalitats.

5. En una època de crisi com l’actual, doncs, la lluita contra la marginalització

de la població estrangera resulta un element cabdal per al lloc estratègic que pot ocu-

par la llengua en la cohesió social: les millores en les condicions de vida són indis-

sociables de la percepció i assumpció de la llengua per part de l’immigrat.

6. Les característiques sociodemogràfiques bàsiques de la població (sexe,

edat, nacionalitat, lloc de naixement o nivell d’instrucció) no es poden utilitzar per si

mateixes com a indicador de predisposició d’ús de la llengua catalana, ni molt menys

com a categorització d’adscripcions identitàries.

7. La diversitat observada, tant en els sistemes migratoris com en les caracte-

rístiques de la població immigrada producte d’aquestes diferències, així com la si-

tuació de la llengua variada a cadascun dels territoris observats, requereix una apro-

ximació política específica. L’estructura sociodemogràfica d’immigrats i d’autòctons

presenta demandes diversificades.



ANNEX ESTADÍSTIC

Taula 1: Saldo migratori, creixement natural quinquennal i evolució de la població

de 1951 a 2010, per a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

Catalunya Creix. total Creix. natural Creix. migratori 1951-1955 319.124 93.994 225.130

1956-1960 350.765 151.690 199.075

1961-1965 605.221 213.466 391.755

1966-1970 613.900 263.326 350.574

1971-1975 552.787 309.017 243.770

1976-1980 296.021 257.814 38.207

1981-1985 22.224 107.667 −85.443

1986-1990 80.856 44.834 36.022

1991-1995 30.546 13.895 16.651

1996-2000 253.070 12.397 240.673

2001-2005 791.587 69.064 722.5232006-2010 404.921 127.219 277.702

Comunitat Valenciana Creix. total Creix. natural Creix. migratori1951-1955 92.955 81.141 11.814

1956-1960 96.696 110.930 −14.234

1961-1965 253.969 137.051 116.918

1966-1970 325.221 152.659 172.562

1971-1975 319.204 163.439 155.765

1976-1980 249.479 163.809 85.670

1981-1985 85.904 90.808 −4.904

1986-1990 124.552 41.748 82.804

1991-1995 152.095 19.276 132.819

1996-2000 153.447 6.454 146.993

2001-2005 644.132 39.365 604.7672006-2010 310.282 69.577 240.705

Illes Balears Creix. total Creix. natural Creix. migratori1951-1955 10.910 7.780 3.130

1956-1960 11.194 10.913 281

1961-1965 50.340 17.881 32.459

1966-1970 40.874 23.366 17.508

1971-1975 64.763 28.992 35.771

1976-1980 58.200 23.384 34.816

1981-1985 25.024 15.030 9.994

1986-1990 28.205 11.076 17.129

1991-1995 51.241 6.515 44.726

1996-2000 81.290 7.071 74.219

2001-2005 159.393 16.749 142.6442006-2010 112.052 22.868 89.184

Font: elaboració pròpia a partir de censos i padrons i padró continu (INE).



Taula 2: Població segons el lloc de naixement per a Catalunya, el País Valencià i

les Illes Balears, absoluts i relatius, 1970 i 2012

Catalunya

Absoluts Relatius %

1970 2012 1970 2012

Mateixa comunitat autònoma 3.177.710 4.782.115 62,8 63,2

Resta d’Espanya 1.864.014 1.443.451 36,7 19,1

Estranger 37.416 1.340.037 0,7 17,7

Total 5.079.140 7.565.603 100,0 100,0

País Valencià

Absoluts Relatius %

1970 2012 1970 2012

Mateixa comunitat autònoma 2.361.110 3.297.925 77,0 64,4

Resta d’Espanya 680.152 854.696 22,2 16,7

Estranger 26.645 970.890 0,9 18,9

Total 3.067.907 5.123.511 100,0 100,0

Illes Balears

Absoluts Relatius %

1970 2012 1970 2012

Mateixa comunitat autònoma 417.810 601.040 79,2 53,7

Resta d’Espanya 103.182 243.899 19,6 21,8

Estranger 6.427 273.715 1,2 24,5

Total 527.419 1.118.654 100,0 100,0

Font: elaboració pròpia a partir del cens de 1975 i del padró continu amb data 1 de gener de 2012 (INE).



Tau

la 3

: Fl

ux

os d

e p

obla

ció

per

nac

ion

alit

at (e

stra

nge

r, e

span

yol)

i p

roce

dèn

cia

(de

l’es

tran

ger

o d

e la

res

ta d

’Esp

anya

) a C

atal

un

ya, e

l Pa

ís V

alen

cià

i le

s Il

les

Bal

ears

, 199

6-20

11

Cat

alu

nya

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

TOTA

L

Nas

cuts

a E

span

ya, p

roce

dent

s

de la

rest

a d’

Espa

nya

16.2

8119

.737

22.4

1523

.918

25.0

0724

.132

28.2

3031

.154

29.6

3829

.955

29.6

5330

.316

31.1

4632

.517

34.5

9636

.295

444.

990

Nas

cuts

a E

span

ya, p

roce

dent

s de

l’es

tran

ger

1.41

02.

023

2.07

92.

120

1.89

31.

335

1.88

12.

060

2.83

93.

331

4.16

53.

996

4.25

74.

280

4.75

85.

231

47.6

58

Nas

cuts

a l’

estr

ange

r, pr

oced

ents

de

la re

sta

d’Es

pany

a87

31.

490

2.11

82.

945

5.24

46.

996

15.6

8518

.758

22.9

7921

.478

24.2

5430

.326

29.9

2525

.976

23.7

0522

.267

255.

019

Nas

cuts

a l’

estr

ange

r, pr

oced

ents

de

l’es

tran

ger

5.09

99.

009

13.5

5214

.385

32.0

4044

.985

59.0

5857

.820

151.

292

159.

605

182.

405

197.

737

172.

356

120.

972

119.

736

112.

915

1.45

2.96

6

TOTA

L25

.659

34.2

5642

.162

45.3

6766

.184

79.4

491E

+05

1E+0

520

8.75

221

6.37

424

2.48

326

4.38

223

9.69

218

5.75

418

4.80

517

8.71

92.

200.

633

País

Val

enci

à

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

TOTA

L

Nas

cuts

a E

span

ya, p

roce

dent

s

de la

rest

a d’

Espa

nya

17.4

8023

.335

26.0

8628

.766

31.1

9128

.986

33.3

8833

.857

34.5

5831

.944

33.5

8636

.782

31.4

8330

.223

32.5

2831

.398

485.

591

Nas

cuts

a E

span

ya, p

roce

dent

s

de l’

estr

ange

r1.

063

1.57

11.

674

1.93

91.

861

1.15

01.

900

1.91

82.

304

1.90

92.

262

2.23

12.

253

2.26

82.

577

2.72

531

.605

Nas

cuts

a l’

estr

ange

r, pr

oced

ents

de

la re

sta

d’Es

pany

a1.

063

1.69

12.

427

3.39

95.

543

8.54

817

.157

20.5

2324

.352

27.4

2428

.704

35.1

3026

.542

22.5

8520

.869

20.2

7626

6.23

3

Nas

cuts

a l’

estr

ange

r, pr

oced

ents

de

l’es

tran

ger

1.98

24.

902

8.80

718

.948

51.8

7676

.900

82.3

3278

.193

100.

402

100.

202

117.

552

125.

578

78.2

9455

.436

55.9

5153

.970

1.01

1.32

5

TOTA

L23

.584

33.4

9640

.992

55.0

5192

.471

1E+0

51E

+05

1E+0

516

3.62

016

3.48

418

4.11

020

1.72

814

0.58

011

2.52

111

3.93

511

0.38

01.

79.4

754

Ille

s B

alea

rs

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

TOTA

L

Nas

cuts

a E

span

ya, p

roce

dent

s

de la

rest

a d’

Espa

nya

8.83

711

.883

16.2

5018

.693

19.9

8417

.848

18.9

8316

.060

14.5

2914

.775

16.6

1217

.087

16.3

6815

.968

15.8

7717

.127

256.

881

Nas

cuts

a E

span

ya, p

roce

dent

s

de l’

estr

ange

r10

021

026

727

533

316

226

529

635

139

738

137

841

148

446

348

45.

257

Nas

cuts

a l’

estr

ange

r, pr

oced

ents

de

la re

sta

d’Es

pany

a45

868

91.

175

1.57

42.

337

2.91

75.

020

4.83

45.

786

5.78

06.

985

9.50

08.

740

7.12

36.

301

6.69

275

.911

Nas

cuts

a l’

estr

ange

r, pr

oced

ents

de

l’es

tran

ger

712

1.06

83.

084

3.73

55.

617

7.93

410

.569

11.7

9622

.415

24.5

0029

.263

32.9

6725

.312

17.0

1713

.210

13.5

3422

2.73

3

TOTA

L10

.107

13.8

5020

.776

24.2

7728

.271

28.8

6134

.837

32.9

8643

.081

45.4

5253

.241

59.9

3250

.831

40.5

9235

.851

37.8

3756

0.78

2

Fon

t: e

stad

ísti

qu

es d

e va

riac

ion

s re

sid

enci

als,

199

6-20

11 (I

NE)

.



Tau

la 4

: Fl

ux

os d

e p

obla

ció

arri

bat

s d

es d

e l’

estr

ange

r p

er g

ran

s ag

rup

acio

ns

con

tin

enta

ls a

Cat

alu

nya

, les

Ill

es B

alea

rs i

el

País

Val

enci

à, 1

996-

2011

Cat

alu

nya

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

TOTA

L

Espa

nyol

s1.

945

2.74

42.

969

3.20

93.

390

2.82

14.

192

4.30

44.

426

5.56

16.

249

6.07

05.

888

5.24

05.

738

6.45

671

.202

Uni

ó Eu

rope

a90

52.

043

2.78

82.

621

2.86

63.

537

5.14

45.

939

19.0

1622

.302

27.8

3053

.826

33.7

9725

.675

25.5

1125

.674

259.

474

Rest

a d’

Euro

pa20

848

976

783

52.

957

5.80

69.

247

8.86

622

.866

22.7

9125

.935

9.55

27.

665

5.88

26.

035

6.38

113

6.28

2

Àfr

ica

1.81

63.

403

4.90

35.

219

11.7

9413

.341

14.0

8614

.464

31.9

2433

.285

32.2

3335

.831

38.4

7125

.993

22.3

6520

.338

309.

466

Àsi

a28

337

475

459

01.

101

1.27

32.

031

2.57

419

.769

21.8

7718

.111

22.2

2327

.541

22.1

3727

.995

24.2

9019

2.92

3

Am

èric

a Ll

atin

a1.

274

1.85

73.

280

3.91

411

.681

19.3

7325

.982

23.4

2954

.810

55.7

2574

.989

72.8

0161

.724

38.7

3335

.218

33.2

2151

8.01

1

Rest

a de

l món

7812

217

011

714

416

925

730

41.

320

1.39

51.

223

1.43

01.

527

1.59

21.

632

1.78

613

.266

TOTA

L8.

505

13.0

2917

.629

18.5

0435

.933

48.3

2162

.941

61.8

8315

6.13

516

4.94

118

8.57

620

3.74

017

8.62

112

7.26

112

6.50

412

0.15

71.

500.

624

País

Val

enci

à

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

TOTA

L

Espa

nyol

s1.

414

2.14

22.

392

2.85

53.

058

2.13

54.

122

3.89

73.

967

3.28

93.

358

3.33

72.

867

2.41

03.

023

3.26

147

.527

Uni

ó Eu

rope

a61

12.

525

4.76

510

.525

14.2

7018

.350

24.1

7923

.797

37.0

0033

.592

33.8

1269

.048

31.0

6524

.735

27.4

0426

.359

382.

037

Rest

a d’

Euro

pa19

543

496

12.

151

10.0

8216

.343

20.4

6021

.871

26.9

7526

.683

34.0

836.

287

4.92

33.

806

4.30

64.

961

184.

521

Àfr

ica

379

550

1.09

02.

086

6.29

28.

998

5.94

67.

061

10.8

0912

.040

13.1

8214

.443

15.3

9310

.568

7.97

97.

703

124.

519

Àsi

a15

519

723

654

81.

637

1.95

41.

300

1.80

43.

569

4.22

53.

336

4.41

55.

544

4.27

75.

812

5.08

444

.093

Am

èric

a Ll

atin

a27

158

796

72.

606

18.2

3829

.996

27.9

7021

.401

19.9

9721

.745

31.2

8129

.793

20.2

0711

.476

9.49

48.

805

254.

834

Rest

a de

l món

2038

7011

616

027

425

528

038

953

776

248

654

843

251

052

25.

399

TOTA

L5.

041

8.47

012

.479

22.8

8655

.737

80.0

5186

.234

82.1

1410

4.71

010

4.11

612

1.82

012

9.81

682

.555

59.7

1360

.538

58.7

061.

042.

930

Ille

s B

alea

rs

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

TOTA

L

Espa

nyol

s13

129

442

249

762

438

487

181

270

173

673

369

569

459

663

883

99.

667

Uni

ó Eu

rope

a56

179

32.

149

2.46

42.

611

2.83

23.

593

4.84

87.

781

9.24

410

.636

15.9

809.

011

7.09

36.

370

6.79

592

.761

Rest

a d’

Euro

pa21

4511

715

032

645

969

695

32.

774

3.20

53.

453

682

542

506

456

502

14.8

87

Àfr

ica

3664

397

449

832

1.07

91.

145

1.34

93.

123

3.09

93.

146

3.92

74.

907

3.34

31.

855

1.62

430

.375

Àsi

a11

1148

7410

515

214

921

982

873

874

91.

019

1.55

81.

166

955

1.02

78.

809

Am

èric

a Ll

atin

a44

6119

135

21.

409

3.15

24.

334

3.84

57.

380

7.67

310

.739

10.8

138.

800

4.56

13.

206

3.02

969

.589

Rest

a de

l món

810

2724

4338

4666

179

202

188

229

211

236

193

202

1902

TOTA

L2.

808

3.27

55.

349

6.00

97.

950

10.0

9712

.836

14.0

9524

.770

26.9

0231

.650

35.3

5227

.731

19.5

1015

.683

16.0

2922

7.99

0

Fon

t: e

stad

ísti

qu

es d

e va

riac

ion

s re

sid

enci

als,

199

6-20

11 (I

NE)

.



Taula 5: Deu primeres nacionalitats estrangeres per sexe empadronades a

Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, amb data 1 de gener de 2012

Catalunya

Homes Dones Total % dones

Marroc 135.043 103.327 238.370 43,3

Romania 54.134 51.722 105.856 48,9

Equador 28.944 30.405 59.349 51,2

Bolívia 20.484 29.569 50.053 59,1

Xina 25.469 23.821 49.290 48,3

Itàlia 28.090 21.002 49.092 42,8

Pakistan 37.047 10.399 47.446 21,9

Colòmbia 18.930 22.899 41.829 54,7

França 17.389 16.475 33.864 48,6

Perú 14.472 16.345 30.817 53

País Valencià


Romania 76.948 71.279 148.227 48,1

Regne Unit 72.734 72.831 145.565 50,1

Marroc 45.642 31.375 77.017 40,7

Alemanya 21.471 21.200 42.671 49,7

Bulgària 21.398 17.498 38.896 44,9

Equador 18.800 17.603 36.403 48,3

Colòmbia 15.492 18.485 33.977 54,4

Itàlia 15.073 10.203 25.276 40,4

França 10.642 10.786 21.428 50,3

Bolívia 8.344 12.275 20.619 59,5

Illes Balears


Alemanya 18.117 18.610 36.727 50,8

Marroc 14.289 9.876 24.165 40,9

Regne Unit 11.579 12.194 23.773 51,3

Itàlia 10.626 7.745 18.371 42,2

Romania 7.293 6.916 14.209 48,7

Equador 5.179 5.247 10.426 50,3

Bulgària 4.928 4.935 9.863 50,1

Argentina 4.687 4.614 9.301 49,6

França 4.325 4.642 8.967 51,8

Colòmbia 3.981 4.644 8.625 53,8

Font: elaboració pròpia, padró continu de població amb data 1 de gener de 2012 (INE).



Gràfic 1: Distribució percentual de les baixes segons nacionalitat, lloc de naixement

i sexe. Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2008-2011

0,0 % 5,0 % 10,0 % 15,0 % 20,0 % 25,0 %

Amèrica Llatina

Europa occidental

Europa oriental

Àfrica

Àsia

Altres

Homes Dones

0,0 % 5,0 % 10,0 % 15,0 % 20,0 % 25,0 % 30,0 %

Amèrica Llatina

Europa occidental

Europa oriental

Àfrica

Àsia

Altres

Homes Dones

0,0 % 5,0 % 10,0 % 15,0 % 20,0 %

Amèrica Llatina

Europa occidental

Europa oriental

Àfrica

Àsia

Altres

Homes Dones

Catalunya Illes Balears

País Valencià




Gràfic 2: Distribució percentual de les baixes segons nacionalitat, lloc de naixement,

sexe i edat. Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2008-2011

Catalunya

Illes Balears

País Valencià

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

3,0 %

3,5 %

4,0 %

4,5 %

5,0 %

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 105

Espanyola homes

Espanyola dones

Estrangera (nacionalitzada) homes

Estrangera (nacionalitzada) dones

Estrangera homes

Estrangera dones

Espanyola homes

Espanyola dones



Estrangera homes

Estrangera dones

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

3,0 %

3,5 %

4,0 %

4,5 %

5,0 %

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 109

Espanyola homes

Espanyola dones



Estrangera homes

Estrangera dones

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

3,0 %

3,5 %

4,0 %

4,5 %

5,0 %

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 106




Taula 6: Principals països de destinació de l’emigració estrangera (nacionalitzada

espanyola). Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2008-2011


# País Total Percentatge # País Total Percentatge

1 Argentina 822 10,0 % 1 Argentina 297 19,7 %

2 França 714 8,7 % 2 Bèlgica 162 10,7 %

3 Regne Unit 704 8,5 % 3 Regne Unit 121 8,0 %

4 Equador 698 8,5 % 4 Alemanya 97 6,4 %

5 Bèlgica 657 8,0 % 5 Equador 95 6,3 %

6 EUA 444 5,4 % 6 Uruguai 78 5,2 %

7 Alemanya 428 5,2 % 7 França 73 4,8 %

8 Veneçuela 276 3,4 % 8 EUA 72 4,8 %

9 Suïssa 275 3,3 % 9 Suïssa 55 3,6 %

10 Rep. Dom. 253 3,1 % 10 Cuba 54 3,6 %

Subtotal 5.271 64,0 % Subtotal 1.104 73,3 %

Total 8.237 100,0 % Total 1.507 100,0 %

País Valencià

# País Total Percentatge

1 Argentina 531 12,6 %

2 Regne Unit 468 11,1 %

3 Equador 461 10,9 %

4 França 366 8,7 %

5 Alemanya 273 6,5 %

6 EUA 220 5,2 %

7 Veneçuela 185 4,4 %

8 Suïssa 184 4,4 %

9 Uruguai 160 3,8 %

10 Bèlgica 129 3,1 %

Subtotal 2.977 70,5 %

Total 4.224 100,0 %




Taula 7: Principals països de destinació de l’emigració estrangera. Catalunya, Illes

Balears i País Valencià, 2008-2011


# País Total Percentatge # País Total Percentatge

1 No consta 331.440 90,6 % 1 No consta 28.050 83,4 %

2 Romania 3.635 1,0 % 2 Alemanya 1.245 3,7 %

3 Marroc 3.204 0,9 % 3 Argentina 483 1,4 %

4 Bolívia 2.360 0,6 % 4 Bolívia 476 1,4 %

5 França 1.962 0,5 % 5 Colòmbia 333 1,0 %

6 Argentina 1.649 0,5 % 6 Regne Unit 260 0,8 %

7 Equador 1.560 0,4 % 7 Marroc 253 0,8 %

8 Brasil 1.441 0,4 % 8 Equador 252 0,7 %

9 Colòmbia 1.392 0,4 % 9 Uruguai 252 0,7 %

10 Alemanya 1.371 0,4 % 10 Romania 145 0,4 %

Subtotal 350.014 95,6 % Subtotal 31.749 94,5 %

Total 365.980 100,0 % Total 33.613 100,0 %

País Valencià

# País Total Percentatge

1 No consta 130.930 85,0 %

2 Romania 3.382 2,2 %

3 Regne Unit 2.584 1,7 %

4 Alemanya 1.614 1,0 %

5 Bolívia 1.415 0,9 %

6 Marroc 1.352 0,9 %

7 Bulgària 1.295 0,8 %

8 Equador 1.071 0,7 %

9 Països Baixos 895 0,6 %

10 Colòmbia 819 0,5 %

Subtotal 145.357 94,4 %

Total 154.032 100,0 %




Gràfic 3: Segregació residencial de la població estrangera procedent de

Llatinoamèrica. Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2000-2011

Catalunya

Illes Balears

País Valencià

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Índex d'aïllament (eix esquerre)

Índex de dissimilitud (eix dret)



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,020,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Font: elaboració CED, padró municipal d’habitants, 2000-2011 (INE).




occidental. Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2000-2011

Catalunya

Illes Balears

País Valencià



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011





oriental. Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2000-2011

Catalunya

Illes Balears

País Valencià



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



0,00,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011




Gràfic 6: Segregació residencial de la població estrangera procedent d’Àfrica.

Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2000-2011

Catalunya

Illes Balears

País Valencià



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011




Gràfic 7: Segregació residencial de la població estrangera procedent d’Àsia.

Catalunya, Illes Balears i País Valencià, 2000-2011

Catalunya

Illes Balears

País Valencià



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011




Revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2012Montserrat Martínez Melo

Sumari

1. Introducció 71

1.1. Presentació i objectius 71

1 2. Condicionants generals 72

1.3. Les enquestes revisades 74

2. Els coneixements 77

2.1. Valoració general de les formulacions possibles 78

2.2. Coneixement de català dicotòmic 84

2.3. Coneixement de castellà dicotòmic 89

2.4. Coneixement d’anglès i francès dicotòmic 93

2.5. Coneixement de català i castellà en una escala de 0 a 10 96

2.6. Altres consideracions i reflexions 98

3. Llegua inicial, d’identificació i habitual 90

3.1. Llengua inicial 100

3.2. Llengua d’identificació 102

3.3. Llengua habitual 104

4. Transmissió lingüística intergeneracional 105

4.1. Llengua parlada amb el pare o mare 106

4.2. Llengua parlada amb els fills 110

4.3. Estimació de la transmissió lingüística 111

5. Les llengües en els usos interpersonals 115

5.1. Ús lingüístic global 116

5.2. Llengua a la llar 118

5.3. Llengua amb els amics 122

5.4. Resta d’usos interpersonals 124

6. Característiques de disseny 142

6.1. Univers d’estudi 143

6.2. Grandària mostral i marges d’error 149

6.3. Anàlisi territorial 149

6.4. Poblacions d’interès: nacionalitat i edats 153

7. Reflexions i recomanacions finals 156

Annexos 160

Annex 1: Llista de fitxes i reculls elaborats 160

Annex 2: Índex de taules i gràfics 168



Revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2012

Montserrat Martínez MeloUniversitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de l’Educació,

Departament de Pedagogia Aplicada.

1. Introducció

1.1. Presentació i objectius

Una qüestió recurrent en el treball dels analistes sobre llengua és l’anàlisi de fins a

quin punt les diverses enquestes que recullen dades sobre llengua són comparables

entre si. Com és conegut, des de finals dels anys noranta ha proliferat la realització i

difusió d’enquestes, cosa que cal entendre principalment en un context de creixe-

ment de la demanda de dades i en la simplificació i abaratiment dels procediments

per a la recollida d’informació, ja sigui a través de les enquestes telefòniques o, més

recentment, de les enquestes online.

D’aquesta manera, les enquestes han esdevingut una de les principals —si no

la principal— font de dades sobre diverses temàtiques d’anàlisi social, i també sobre

el coneixement i ús de les llengües.

Aquest treball té per objectiu fer una revisió de les principals enquestes ana-

litzades per avaluar la situació lingüística als territoris de parla catalana.

Aquesta revisió té la funció de dotar els analistes d’un informe de diagnosi sobre

les possibilitats d’anàlisis comparatives de les enquestes dels diversos territoris. Així,

l’informe que es presenta a continuació conté l’anàlisi dels interrogants següents:

• Universd’estudiidissenymostralgeneral

– Sobre quina població pretenen obtenir informació les enquestes analit-

zades?

– A qui s’interroga? Com s’extreu la mostra?

• Anàlisiterritorial

– Quina anàlisi territorial permet el disseny mostral realitzat?

• Poblacionsd’interès:nacionalitatiedats

– Quines són les possibilitats d’anàlisi de les dades en funció de l’edat de la

població?

– I en funció de la nacionalitat?

• Elcontingutdelesenquestes

– Fins a quin punt és possible obtenir una mesura comparable de les dades

referides a temes clau per a l’anàlisi dels usos lingüístics?

Coneixements de llengües.

Llengua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual.

Transmissió lingüística intergeneracional.

Les llengües en els usos interpersonals.



La resposta a aquests interrogants ha consistit en el recull de la documenta-

ció metodològica de les enquestes sempre que ha estat possible disposar d’algun

document amb el detall de les característiques metodològiques i qüestionaris

emprats. En cas que no existeixin, s’han revisat altres documents que inclouen

anotacions referides a aquests aspectes, principalment documents d’anàlisis de

resultats.

En segon lloc, s’ha efectuat la revisió sistemàtica de la documentació recolli-

da i el registre de les característiques clau de cada operació en fitxes que permetin

tenir una visió de conjunt de la qüestió que es vol analitzar. Aquesta tasca ha donat

lloc a la disposició de fitxes d’anàlisi que cal incloure com a material d’aquesta

diagnosi. En alguns casos, però, la grandària dels documents no permet incorpo-

rar-los en aquest document, per la qual cosa se citen i es presenten separats com

a annex.

Finalment, s’ha procedit a la redacció dels principals resultats de la revisió

feta amb l’objectiu de donar resposta als interrogants que habitualment es plantegen

els analistes sobre les possibilitats d’ús comparat de les dades. Aquests resultats són

els que es presenten a continuació en els diversos apartats de l’informe.

Tanmateix, cal fer menció d’alguns condicionants previs per tal de compren-

dre amb major precisió la resta d’apartats de l’informe.

1.2. Condicionants generals

En primer lloc, com s’ha mencionat, la realització generalitzada i massiva d’enques-

tes ha comportat la disposició de gran quantitat de dades estadístiques. Aquest ràpid

desenvolupament —en ocasions, accelerat— ha anat acompanyat paral·lelament de

la progressiva sistematització de la documentació que ha d’acompanyar aquestes

operacions.

Així, l’elaboració de documents metodològics en què es recullen les principals

característiques del disseny de cada operació és una pràctica relativament recent.

Que aquests documents es posin a disposició del públic és un fet poc habitual encara.

D’aquesta manera, en ocasions resulta complicat obtenir documentació metodològi-

caperaoperacionsanteriorsal’any2000, així com per a territoris que no compten

amb els recursos institucionals que desenvolupin aquesta tasca de manera priorità-

ria, com ara territoris petits o sense marc institucional propi, com ara l’Alguer o la

Catalunya del Nord.

El fet de disposar de la documentació de manera sistemàtica s’ha d’entendre

també en el marc d’una evolució significativa dels requeriments de transparència

administrativa i estadística, que integren el mandat de donar compte de les caracte-

rístiques de qualitat de les operacions que es duen a terme.1

Sempre que ha estat possible s’han consultat documents alternatius, com ara

informes de resultats o articles, en els quals es fa menció d’algunes característiques

1. Els codis de bones pràctiques estadístiques es poden consultar tant al web de l’Idescat com de l’INE, així com les respectives lleis estadístiques.



metodològiques. Tanmateix, sovint aquestes qüestions formen part de l’experiència

i el coneixement aplicat d’analistes i experts, de tal manera que aquesta diagnosi

roman oberta a les aportacions que es puguin fer.

Un segon condicionant general que cal tenir present és que algunes de les valo-

racions que es presenten han de tenir la seva contrastació amb l’explotació de les da-

des. Així, l’exercici que es planteja a continuació és de tipus teòric, i un cop es disposa

de la matriu de dades poden sorgir altres condicionants que alterin el resultat exposat.

Un exemple d’aquesta situació pot consistir en el fet que en una operació con-

creta es declari que s’ha fet un mostreig adequat a la representació de la realitat

sociodemogràfica del moment. Tanmateix, una posterior explotació de dades pot

indicar que algun grup, per exemple, les persones de nacionalitat estrangera, té un

pes i/o una composició desequilibrada. És a dir, que les persones de nacionalitat

estrangera no estiguin suficientment representades o que aquest grup no estigui

compost per persones de les diferents nacionalitats d’acord amb el seu pes real en la

població d’estudi.

Un altre exemple és que en una operació el qüestionari indiqui que una pre-

gunta consta de sis categories de resposta, i que a l’hora de generar dades sobre

aquesta pregunta només es disposi de quatre categories de resposta gravades a la ma-

triu de dades, ja que així ho va decidir l’equip de recerca que va executar l’operació.

Aquestes i altres situacions únicament poden sortir a la llum amb un treball

aplicat amb les matrius de dades i una validació i un contrast de les dades de mos-

treig amb les dades poblacionals. Val a dir, però, que és un risc relativament baix amb

les enquestes de què es disposa des de la darrera dècada, ja que es tracta d’opera-

cions molt utilitzades pels analistes, i bona part de les correccions i validacions ja

estan realitzades i algunes es comenten al llarg de l’informe facilitat.

Finalment, cal dir que la diagnosi realitzada s’ha centrat en la valoració de les

possibilitats de produir dades clau, segons la tradició d’anàlisi dels experts i dels

grups de recerca. Això no vol dir que no es puguin realitzar altres comparatives o les

mateixes calculant altres paràmetres. Com a exemple d’aquesta qüestió es pot plan-

tejar el cas hipotètic en què una pregunta sigui similar en dos qüestionaris però amb

diferents categories de resposta. En aquest cas és possible que els analistes de la pri-

mera enquesta hagin decidit sumar dues categories i que en la segona enquesta

aquesta suma no sigui possible. Així, les dades poden ser comparades, si bé no amb

els criteris del primer càlcul.

En la mesura del possible s’ha indicat aquesta condició, si bé les diverses pos-

sibilitats de càlcul les ha de valorar cada analista, ja que recalcular dades per poder

comparar-les pot implicar modificar resultats ja exposats en altres anàlisis i publi-

cacions.

Aquest condicionant implica, doncs, que algunes de les comparatives de da-

desquesóntècnicamentviablesrequereixindisposardelamatriudedades original

per poder generar les dades noves. Així, és possible que a partir de dades publicades

no es disposi d’informació precisa per fer les comparatives plantejades.2

2. En aquest sentit, cal recordar que la valoració metodològica no inclou el càlcul ni l’anàlisi de resultats de les enquestes.



1.3. Les enquestes revisades

Finalment, un pas previ a l’elaboració de resultats és la descripció de les enquestes

que s’han inclòs en el present informe. En primer lloc, cal dir que d’acord amb les

necessitats del grup d’analistes que coordinen aquestes jornades s’ha recopilat in-

formació i revisat la metodologia de 36 operacions estadístiques per a set territoris

diferents.

1. Catalunya

2. País Valencià

3. Illes Balears

4. Andorra

5. Franja d’Aragó

6. L’Alguer

7. Catalunya del Nord

Cal dir, però, que una part d’aquestes operacions són coincidents. D’una ban-

da, en el llistat que es facilita a continuació l’operació Baròmetre de la comunicació i

la cultura (BCC) s’ha comptabilitzat per a cada any i territori que existeix, si bé com a

operació metodològica s’ha revisat la darrera onada disponible corresponent a juliol

de 2012.

D’altra banda, en el conjunt de territoris existeix una operació conjunta que es

correspon a 2003 i 2004. Tanmateix, si bé l’operació va ser conjunta, el fet és que hi

ha diferències metodològiques en cada territori, incloent qüestionaris diferents, de

manera que s’han revisat per separat.

Així mateix, a més del BCC, per a Catalunya s’han inclòs les revisions de recer-

ques que no són específiques sobre llengua però que, per la seva qualitat estadística

i pel fet d’incloure preguntes sobre llengua, s’ha considerat interessant revisar.

Cal fer notar també que no s’hi han inclòs les revisions de les operacions cen-

sals. A les taules 1-5 hi ha les operacions estadístiques revisades classificades per

territoris.



Taula 1. Llistatd’enquestesrevisades.Catalunya

Núm. Any Operació Nom complet

1.1 1998 EUL 1998 Enquesta d’usos lingüístics 1998

1.2 2003 EULC 2003 Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya 2003

1.3 2006 ECVHP 2006 Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2006

1.4 2007 ED 2007 Enquesta demogràfica 2007

1.5 2007 BCC 2007 Baròmetre de la comunicació i la cultura 2007

1.6 2008 EULP 2008 Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008




1.10 2011 ECVHP 2011 Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2011



1.13 2013 EULP 2013 Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013*

* Operació en curs. No avaluable. Cal tenir present que amb tota probabilitat repetirà les característiques de EULP 2008.

Taula 2. Llistat d’enquestes revisades. País Valencià*


2.1 1989 CUSV 1989 Coneixement i ús social del valencià 1989



2.4 2004 ESSV 2004 Enquesta sobre la situació social del valencià 2004






* El 1985 no hi ha cap operació, malgrat que es referencia com a promoguda en algunes obres.

Taula 3. Llistat d’enquestes revisades. Illes Balears3


3.1 2004 EULB 2004 Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2004




3.5 2010 EMHS 2010 Enquesta modular d’hàbits socials 2010



3. En aquesta revisió no s’inclouen les enquestes en Sociolingüística de les Illes Balears següents: Enquesta sobre el coneixement de la llengua catalana 2002, Enquesta sobre el coneixement de la llengua catalana 2003, i Enquesta sociolingüística 2003. Per obtenir més informació: http://www.uib.es/catedra/camv/CDSIB/index.html



Taula 4. Llistat d’enquestes revisades. Andorra


4.1 1995 CULPA 1995 Coneixements i usos lingüístics de la població a Andorra 1995


4.3 2004 EULAN 2004 Coneixements i usos lingüístics de la població a Andorra 2004

4.4 2004 CULPA 2004 Enquesta d’usos lingüístics a Andorra 2004


Taula 5. Llistat d’enquestes revisades. Resta de territoris: la Franja d’Aragó, l’Alguer

i Catalunya del Nord*


5.1 2004 EULF 2004 Enquesta d’usos lingüístics a la Franja d’Aragó 2004

6.1 2004 EULALG 2004 Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2004

7.1 2004 EULCN 2004 Enquesta d’usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004

* Aquesta numeració permetrà continuar la llista referenciada si hi ha propers estudis en aquests territoris.

Taula 6. Operacions que formen part de l’onada comuna 2003-2004


1.2 2003 EULC 2003 Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya 2003

2.4 2004 ESSV 2004 Enquesta sobre la situació social del valencià. 2004

3.1 2004 EULB 2004 Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2004

4.3 2004 EULAN 2004 Coneixements i usos lingüístics de la població a Andorra 2004

5.1 2004 EULF 2004 Enquesta d’usos lingüístics a la Franja d’Aragó 2004

6.1 2004 EULALG 2004 Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2004

7.1 2004 EULCN 2004 Enquesta d’usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004

També s’ha elaborat una fitxa en què es detalla si es tracta d’una operació es-

pecífica sobre llengua o no, i si es tracta d’una operació classificable com a estadís-

tica oficial. Aquesta informació es pot consultar a la fitxa 1 lliurada amb aquest do-

cument.

Com es pot observar quan s’ordenen les operacions per territori i data, Catalu-

nya és el territori on hi ha més operacions revisades, si bé tant al País Valencià com

a Catalunya hi ha dades per a nou anys d’observació. Cal valorar que en alguns anys

hi ha dues operacions simultànies, per exemple, el 2007 i el 2008 a Catalunya.



Taula 7. Operacions per ordre cronològic i territori

Catalunya País Valencià Illes Balears Andorra Franja

d’Aragó L’Alguer Catalunya del Nord

1989 CUSV 1989

1992 CUSV 1992

1995 CULPA 1995

1995 CUSV 1995

1998 EUL 1998

1999 CULPA 1999

2003 EULC 2003

2004 ESSV 2004 EULB 2004 EULAN 2004 EULF 2004 EULALG 2004 EULCN 2004

2004 CULPA 2004

2005 CUSV 2005

2006 ECVHP 2006

2007 ED 2007

2007 BCC 2007 BCC 2007 BCC 2007

2008 EULP 2008

2008 BCC 2008 BCC 2008 BCC 2008

2009 CULPA 2009

2009 BCC 2009 BCC 2009 BCC 2009

2010 EMHS 2010

2010 CUSV 2010

2010 BCC 2010 BCC 2010

2011 ECVHP 2011

2011 BCC 2011 BCC 2011

2012 BCC 2012

2013 EULP 2013

2. Els coneixements

S’inicia la valoració de la comparabilitat dels resultats a partir de la comparació entre

els registres dels qüestionaris. Concretament, en primer lloc cal determinar si hi ha

o no mesurabilitat del fenomen que es vol comparar i, en segon lloc, si les diferents

mesures poden ser comparables.

D’aquesta manera, l’avaluació feta no es preocupa de si les diferents mesures

són més o menys vàlides, és a dir, si mesuren o no el fenomen concret, sinó de si les

mesures existents es poden comparar.

Cal recordar que aquesta comparabilitat teòrica no necessàriament es podrà

dur a la pràctica, ja que en alguns casos es requeririen càlculs disposant de la matriu

de dades, és a dir, no es podrien realitzar directament sobre resultats disponibles. ´

En altres casos, la mesura comparable no necessàriament ha de coincidir amb

les dades ja publicades. Així, per exemple, si a l’explotació de l’EULC 2003 els dife-

rents autors van decidir sumar algunes categories de resposta, per poder comparar

amb altres operacions cal fer altres sumatoris.

Finalment, una altra situació tipus és no poder fer la comparació finalment

perquè la valoració del disseny mostral no pot ser comparable. Aquesta dimensió,

per la seva complexitat i transcendència, s’abordarà en el darrer punt de contingut

de l’informe presentat.



A continuació es presenta el primer exercici sobre aquesta qüestió centrat en

els coneixements lingüístics. Com que es tracta del primer exercici, cal explicar amb

major detall el procediment seguit i els supòsits de les classificacions. En la resta

d’apartats, un cop coneguda la lògica duta a terme, només es farà quan sigui con-

venient.

2.1. Valoració general de les formulacions possibles

A l’hora d’avaluar el contingut dels qüestionaris de les diverses enquestes analit-

zades, quant a la mesura dels coneixements de llengües, cal diferenciar tres dimen-

sions fonamentals d’estudi:

• Formulació:

– Dicotòmica

– Escala de nivell

– Altres formulacions

• Competències:

– Entendre

– Parlar

– Llegir

– Escriure

• Llengües:

– Català

– Castellà

– Altres

• Redacció de la pregunta

Quant a la formulació dicotòmica o en una escala, la diferència és clara; o bé es

formula si es tenen o no coneixements d’una llengua en diverses competències, com

és el cas del qüestionari de l’EULP 2008:

P2 a) Voldríemsaberelseuconeixementdelallenguacatalana.Enténvostèelca-

talà,síono?

Sí ................................1

No ..............................2 _ Passeu a la p3a

P2 b) (SI ENTÉN EL CATALÀ: CODI 1 EN P2 a)

Amésd’entendreelcatalà,elsapparlar?

Sí ................................1

No ..............................2

P2 c) (SI ENTÉN EL CATALÀ: CODI 1 EN P2 a)

Elsapllegir,elcatalà?

Sí ................................1

No ..............................2 _ Passeu a la p3a



P2 d)(SI SAP LLEGIR EL CATALÀ: CODI 1 EN P2C)

Elsapescriure,elcatalà?

Sí ................................1

No ..............................2

O bé, es formula en format d’escala, generalment de 0 a 10, i es demana a l’en-

questat que se situï en un nivell. Un altre exemple de l’EULP 2008 és el següent:

P132 a) Ara,siusplau,avaluïelconeixementquetévostèdelcatalàenunaescala

desde0,quevoldir“gensnimica”finsa10,quevoldir“perfectament”,pelque

fa a ... [PREGUNTEU PER A CADA CAS]

b)Idelcastellà?

c)(NOMÉS PER A LA VAL D’ARAN)Il’aranès?

Tanmateix, existeixen altres possibilitats com la que planteja, per exemple,

l’ED 2007, en què es plantegen a l’enquestat diferents combinacions de coneixement,

de manera que caldria deduir les situacions dicotòmiques d’aquesta escala.

O el cas del CUSV 2010 del País Valencià en què, si bé no s’ha pogut accedir al

qüestionari, els resultats indiquen que la mesura és en una escala de nivell però ca-

tegòrica. Per exemple:

•Entén (%)

– Gens

– Un poc

– Bastant bé



– Perfectament

– NS/NC

Sap parlar (%)

Sap llegir (%)

Sap escriure (%)

Cal dir que s’han detectat altres diverses formulacions que es registren en el

document pertinent.

Quant a les competències que es registren, per norma general es fa referència

de manera específica a les quatre fonamentals ja llistades (entendre, parlar, llegir i

escriure), i els exemples de les quals corresponen als mostrats en el punt anterior, si

bé hi ha altres possibilitats.

Per exemple, el BCC interroga només sobre entendre, parlar i escriure, de tal

manera que la mesura específica de la lectura no existeix i caldria deduir-la, per

exemple, de la capacitat d’escriptura.

En relació amb les llengües sobre les quals s’obté informació, la situació és

molt variable i, a part del català, no totes les enquestes interroguen directament so-

bre el castellà.

Menys freqüent és la possibilitat de comparar la mesura del coneixement de

l’anglès o del francès, i menys d’altres llengües diverses. Es poden identificar, de fet,

dues situacions extremes. Els qüestionaris que només interroguen sobre el català, i

els qüestionaris que donen peu al registre de coneixements de moltes llengües, com

és el cas del BCC, tal com es mostra en l’exemple següent.

I8. Vostè,quinesllengüesenténsensedificultats?Iquinessapparlar?Iquinessap

escriure?

LLENGUA Altra llengua Entén Parla Escriu

Català

Castellà

Seleccionar

MÀXIM ES PODEN DECLARAR 10 LLENGÜES (PODRIA SER 12).

NP1: PER A I8, EN “SELECCIONAR” S’OBRIRÀ UN DESPLEGABLE AMB LES LLEN-

GÜES SEGÜENTS:

– ÀRAB

– FRANCÈS

– RUS

– ALEMANY

– ITALIÀ

– XINÈS

– ANGLÈS

– PORTUGUÈS

– BÚLGAR

– ROMANÈS

– ALTRES



Finalment, la comparabilitat de la redacció de preguntes és positiva entre pre-

guntes amb el mateix disseny. Així, quan les formulacions són dicotòmiques la re-

dacció no és gaire diferent.

Per exemple, al BCC es pregunta:

I8. Vostè,quinesllengüesenténsensedificultats?Iquinessapparlar?Iquinessap

escriure?

I a l’ECVHP 2011:

P10. Quinéselseunivelldeconeixementdelessegüentsllengües?

LLENGÜES a.L’entén,vostè?

1. Sí

2. No Finalitza ítem

b.Amésd’entendre’l, elsapparlar?1. Sí

2. No

c.Elsapllegir?

1. Sí

2. No Finalitza

ítem

d.Elsap escriure?

1. Sí

2. No

Català

Castellà

Anglès

Evidentment, no es tracta de formulacions exactes excepte que es tracti del

mateix qüestionari però de diferents onades, si bé serien força alternatives.

Val a dir, però, que la inclusió d’elements valoratius com ara al BCC «sense di-

ficultats» i a l’ECVHP 2011 «nivell de» invalidaria la total comparabilitat, ja que en un

cas les persones estarien valorant un nivell de perfecció determinat (no tenir dificul-

tats, deixant a criteri individual què és tenir dificultats). En el segon exemple, si bé es

menciona el concepte «nivell», aquest nivell és resultat de l’anàlisi de l’investigador,

ja que els enquestats no valoren el nivell de parla que tenen, sinó tan sols si es parla

o no, i cada persona determinarà el llindar en què passa a ser afirmativa o negativa

la resposta.

Val a dir que en les formulacions d’escala la variabilitat és major, tant si són

ordinals com contínues.

Tanmateix, cal tenir present que, com que no hi ha formulacions idèntiques,

aquest nivell d’error s’assumeix per defecte.

Per tal de registrar aquests continguts en els qüestionaris s’han realitzat tres

tasques fonamentals:

• Registrar les preguntes sobre coneixements de cada qüestionari: vegeu la

fitxa 3 i el recull 1.

• Validar fins a quin punt es pot obtenir una mesura comparable a partir de les

formulacions existents per a cada dimensió d’estudi.

s’ha determinat si es poden comparar els resultats de les següents mesures:

1. Coneixements de català dicotòmic (competències d’entendre, parlar, llegir

i escriure): vegeu les fitxes 4, 5, 6 i 7.

2. Coneixements de castellà dicotòmic (competències d’entendre, parlar, lle-

gir i escriure): vegeu les fitxes 8, 9, 10 i 11.



3. Coneixements d’anglès (competències d’entendre, parlar, llegir i escriure):

vegeu la fitxa 12.

4. Coneixements de francès (competències d’entendre, parlar, llegir i escriu-

re): vegeu la fitxa 13.

5. Coneixements de català en una escala (competències d’entendre, parlar,

llegir i escriure): vegeu la fitxa 14.

6. Coneixements de castellà en una escala (competències d’entendre, parlar,

llegir i escriure): vegeu la fitxa 15.

A continuació es detallen els resultats per a aquestes mesures establint la se-

güent categorització de la comparabilitat, identificada amb simbologia diferent:

Símbol Identificació Explicació

ü mesura comparable Es poden obtenir càlculs similars.

K

estimable La formulació requereix càlculs que convertei-

xen la mesura en una estimació, és a dir, menys

comparable que en el cas anterior.

L

no estimable La formulació requereix càlculs amb massa ela-

boració de manera que les probabilitats d’error

en l’estimació són elevades.

x no existeix la mesura

Si bé els extrems són força intuïtius, cal matisar quines situacions tipus hi

hauria darrera de les classificacions de comparativa estimable i no estimable.

Un exemple de formulació de comparativa estimable, identificada amb el sím-

bol K, i també de comparativa no estimable (L), s’evidencia si es contraposen les for-

mulacions de l’EULP 2008 i de l’ED 2007, per exemple, quant a coneixement dicotòmic

de català.

La formulació de l’EULP 2008 és dicotòmica pura, així que si volem saber

quants catalans declaren entendre el català el càlcul és directe. En canvi, amb la for-

mulació de l’ED en forma de classificació ordinal caldria deduir la categoria «entén»’

per oposició a «no l’entén».

Aquesta diferenciació sembla clara i la comparativa resulta poc qüestionable.

Però es complica lleugerament en estimar el percentatge dels que «saben parlar». En

el cas de l’EULP 2008 el càlcul també està clar, ja que només exclou els que «no l’en-

tenen». En el cas de l’ED 2007 suposaria haver de sumar les opcions 4, 5 i 6 de respos-

ta, i l’exclusió seria aproximadament la mateixa.

El mateix succeeix amb «sap llegir», que a l’EULP 2008 poden respondre tots el

que almenys l’entenen i a l’ED 2007 implica sumar les opcions 3, 5 i 6.

En canvi, a l’hora de valorar els que «saben escriure», a l’EULP 2008 el filtre pro-

vé de saber llegir, així que per poder dir que se sap escriure cal haver afirmat que se

sap llegir. Però a l’ED 2007 només es pot saber escriure si se sap parlar i llegir.

D’aquesta manera, no es pot comparar la mesura d’aquest fenomen amb les formu-

lacions de l’ED 2007 i l’EULP 2008.

Així, l’ED 2007 mentre que en «coneixement de català dicotòmic» obtindria

una puntuació de:

ü mesura comparable en «parlar català dicotòmic» i «llegir dicotòmic» obtin-

dria una puntuació de:



K comparativa estimable (la formulació requereix càlculs que converteixen la

mesura en una estimació, és a dir, menys comparable que en el cas anterior).

I en «escriure català dicotòmic» obtindria una puntuació de:

L comparativa no estimable (la formulació requereix càlculs amb massa ela-

boració de manera que les probabilitats d’error en l’estimació són elevades).

Així, existeix una mesura del fenomen, però les diferències entre les mesures

impliquen que els valors resultants no puguin ser comparables.

EULP 2008

P2. a) Voldríemsaberelseuconeixementdelallenguacatalana.Enténvostèelca-

talà,síono?

Sí ................................1

No ..............................2 _ Passeu a la p3a

P2. b) (SI ENTÉN EL CATALÀ: CODI 1 EN P2.a)

Amésd’entendreelcatalà,elsapparlar?

Sí ................................1

No ..............................2

P2. c) (SI ENTÉN EL CATALÀ: CODI 1 EN P2.a)

Elsapllegir,elcatalà?

Sí ................................1

No ..............................2 _ Passeu a la p3a

P2. d) (SI SAP LLEGIR EL CATALÀ: CODI 1 EN P2.c)

Elsapescriure,elcatalà?

Sí ................................1

No ..............................2

ED 2007

Un altre exemple de comparacions no estimables es posa de manifest en com-

parar la formulació de l’EULP 2008 amb el CUSV 2010.

Com s’ha indicat, al CUSV 2010 del País Valencià no s’ha pogut accedir al qües-

tionari, però els resultats difosos classifiquen els resultats en:



• Entén (%)

– Gens

– Un poc

– Bastant bé

– Perfectament

– NS/NC

• Sap parlar (%)

• Sap llegir (%)

• Sap escriure (%)

Es desconeixen els filtres entre les competències, però els resultats facilitats

sobre el total de població sumant, per exemple, com a percentatge d’entendre les ca-

tegories «Un poc» + «Bastant bé» + «Perfectament» mostren una estimació molt dife-

rent a la formulació dicotòmica de competències. En interrogar sobre el nivell amb

una escala ordinal, no es pot comparar amb el posicionament ferm sí/no.

En els qüestionaris on hi ha doble formulació en una escala i dicotòmica, com

és el cas de l’EULP 2008, s’observa que la correlació entre ambdues no és prou nítida

per afirmar, per exemple, que els que no entenen el català en una valoració dicotò-

mica es corresponen en gran mesura als que no l’entenen gens i una part dels que

l’entenen poc.

A més, afirmar entendre un poc el català implica una connotació positiva, de

capacitat limitada però de capacitat, mentre que afirmar entendre poc el català com-

porta una orientació negativa, de manca de competència.

D’aquesta manera, la comparació de les dues mesures és poc recomanable, ja

que les diferències en els valors obtinguts serien fàcilment atribuïbles a la diferència

d’interrogació i càlcul.

2.2. Coneixement de català dicotòmic

Quan se centra l’atenció en la mesura del coneixement de català dicotòmic, s’obser-

va que l’entendre i el parlar tenen força mesures comparables.

En canvi, quant a la lectura, manca la mesura en moltes operacions i, en d’al-

tres, la comparabilitat és limitada. Pel que fa a la mesura de l’escriptura, és massa

sovint poc comparable entre les fonts analitzades.

A continuació es transcriuen les fitxes del resultat de l’avaluació que també es

disposen com a annex.



Taula 8. Entendre el català dicotòmic

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

2012 Operació BCC 2012 Valoració

2011 Operació ECVHP 2011 Valoració

2011 Operació BCC 2011 BCC 2011 Valoració

2010 Operació EMHS 2010 Valoració

2010 Operació CUSV 2010 Valoració


2009 Operació

Valoració

CULPA

2009

2009 Operació BCC 2009 BCC 2009 BCC 2009

Valoració

2008 Operació EULP 2008 Valoració

2008 Operació BCC 2008 BCC 2008 BCC 2008 Valoració

2007 Operació ED 2007 Valoració




2004 Operació

Valoració

ESSV 2004

EULB 2004

EULAN

2004

EULF

2004

EULALG

2004

EULCN 2004

2004

Operació

Valoració

CULPA

2004

2003 Operació EULC 2003

Valoració

1999 Operació

Valoració

CULPA

1999

1998 Operació EUL 1998

Valoració

1995 Operació

Valoració

CULPA

1995

1995 Operació CUSV 1995

Valoració





Taula 9. Parlar el català dicotòmic

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

2012

OperacióValoració

BCC 2012

2011

OperacióValoració

ECVHP 2011

2011

OperacióValoració

BCC 2011

BCC 2011

2010

Operació Valoració

EMHS 2010

2010

OperacióValoració

CUSV 2010

2010

OperacióValoració

BCC 2010

BCC 2010

2009 Operació

Valoració CULPA 2009

2009

OperacióValoració

BCC 2009

BCC 2009

BCC 2009

2008

OperacióValoració

EULP 2008

2008

Operació BCC 2008

BCC 2008 BCC 2008Valoració

2007

Operació ED 2007

Valoració 2007

Operació BCC 2007

BCC 2007 BCC 2007Valoració

2006

Operació ECVHP 2006

Valoració 2005

Operació CUSV 2005Valoració

2004 Operació Valoració

ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004

2003

Operació EULC 2003

Valoració 1999 Operació


1998


EUL 1998

1995 Operació


1995


CUSV 1995

1992


CUSV 1992

1989


CUSV 1989



Taula 10. Llegir el català dicotòmic

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

2012 Operació BCC 2012 Valoració x


2011 Operació BCC 2011 BCC 2011 Valoració x x




2009 Operació CULPA 2009 Valoració

2009 Operació BCC 2009 BCC 2009 BCC 2009 Valoració x x x





2006 Operació ECVHP 2006 Valoració x


2004


ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


2003 Operació EULC 2003 Valoració


1998 Operació EUL 1998 Valoració







Taula 11. Escriure el català dicotòmic

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord















2004


ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004











2.3. Coneixement de castellà dicotòmic

En el cas del castellà, en els casos en què hi ha mesura, es poden atribuir les mateixes

deficiències esmentades per al català.

A més, destaca especialment la falta de mesura per a aquesta llengua fora de

Catalunya, i amb la notable excepció de les Illes Balears, gràcies al BCC, i en les ope-

racions anteriors a 2006.

Cal dir, a més, que al País Valencià en la gran majoria d’operacions anteriors a

2005, excepte l’ESSV 2004 on no s’ha fet la pregunta, la mesura del castellà s’ha valo-

rat com a no existent, ja que amb la informació de què es disposa s’indica que només

s’ha preguntat a nascuts en països de parla no castellana.

Taula 12. Entendre el castellà dicotòmic

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord




2010 Operació EMHS 2010 Valoració x



2009

OperacióValoració

CULPA 2009







2005 Operació CUSV 2005 Valoració x

2004


ESSV 2004x

EULB 2004x

EULAN 2004

x

EULF 2004

x

EULALG 2004

x

EULCN 2004x

2004


CULPA 2004

2003 Operació EULC 2003 Valoració x



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

1999


CULPA 1999

1998 Operació EUL 1998 Valoració x

1995


CULPA 1995




Taula 13. Parlar el castellà dicotòmic

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord







2009

OperacióValoració

CULPA 2009








2004


ESSV 2004x

EULB 2004x

EULAN 2004

x

EULF 2004

x

EULALG 2004

x

EULCN 2004x

(continuació)



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

2004


CULPA 2004


1999


CULPA 1999


1995


CULPA 1995




Taula 14. Llegir el castellà dicotòmic

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord














(continuació)



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

2005


CUSV 2005x

2004


ESSV 2004x

EULB 2004x

EULAN 2004x

EULF 2004

x

EULALG 2004

x

EULCN 2004x









Taula 15. Escriure el castellà dicotòmic

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord













(continuació)



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

2006


ECVHP 2006


2004


ESSV 2004x

EULB 2004x

EULAN 2004x

EULF 2004

x

EULALG 2004

x

EULCN 2004x









2.3. Coneixement d’anglès i francès dicotòmic

Quant al coneixement de l’anglès i el francès, cal dir que, a més de la notable reduc-

ció d’operacions que inclouen la mesura d’aquests fenòmens, molt més encara per al

francès que per a l’anglès, la comparabilitat entre les fonts és molt més dèbil.

Així, per exemple, la mesura del coneixement dicotòmic del català i el castellà

en contraposar la formulació del BCC i de l’EULP 2008 s’ha considerat positiva, mal-

grat que en el BCC la menció de les llengües és espontània i a l’EULP 2008 suggerida,

ja que ambdues són les llengües oficials a Catalunya i probablement són les dues

llengües que, davant la pregunta espontània, tothom valoraria. Cal dir que és possi-

ble que a les Illes i al País Valencià no es pugui afirmar aquest punt amb tanta rotun-

ditat.

En canvi, la resta de llengües és més complicat que tothom estigui en disposi-

ció de valorar-les, és a dir, que, davant la pregunta espontània Vostè, quines llengües

entén sense dificultats? I quines sap parlar? I quines sap escriure?, sigui una pauta prou

homogènia entre la població que es valori l’anglès, el francès i altres llengües.

D’aquesta manera, si no s’ha preguntat de manera suggerida la comparabilitat

s’ha considerat baixa.

(continuació)



Taula 16. Entendre, parlar i escriure l’anglès dicotòmicNOTAIMPORTANT: Per a la competència de lectura cal eliminar la valoració feta pel BCC que no disposa d’aquesta mesura.

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord











2007 Operació ED 2007 Valoració x




2004


ESSV 2004

EULB 2004x

EULAN 2004x

EULF 2004

x

EULALG 2004

x

EULCN 2004x











Taula 17. Entendre, parlar i escriure el francès dicotòmicNOTAIMPORTANT: Per a la competència de lectura cal eliminar la valoració feta pel BCC que no disposa d’aquesta mesura.

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord















2004


ESSV 2004

EULB 2004x

EULAN 2004x

EULF 2004

x

EULALG 2004

x

EULCN 2004x











2.5. Coneixement de català i castellà en una escala de 0 a 10

La interrogació sobre el nivell de coneixement de català i castellà en una escala de 0 a

10 es realitza en operacions molt concretes. Tanmateix, s’ha considerat rellevant in-

cloure aquesta diagnosi per la importància que ha tingut aquesta formulació des de

2008 a l’hora de poder establir una tipologia de coneixements lingüístics a Catalunya.

Però només es disposa d’aquesta mesura per al castellà a l’onada EULP 2008.

Val a dir, a més, que al País Valencià les diverses operacions no interroguen

sobre el coneixement de 0 a 10, sinó amb escales ordinals com ara:

CUSV ESSV2004

Gens Gens

Un poc Un poc

Bastant bé Bastant bé

Perfectament Perfectament

NS/NC NS/NC

Així, els intervals de 0 a 10 podrien comparar-se amb aquestes categories, però

no són una mesura contínua.

Així mateix, a les Illes Balears la formulació existeix el 2010 i el 2004 per al ca-

talà, però el 2010 es formula designant intervals (0: gens; 1 al 4: moltes/certes dificul-

tats; 5: ni bé ni malament; 6 a 9: bastant o molt bé; 10: perfectament), de manera que

s’ha considerat estimable però no totalment comparable, ja que l’enquestat no dis-

posa d’un continu per avaluar sinó d’intervals, cosa que pot generar la tendència a

mencionar els punts extrems i o els intermedis.

Taula 18. Coneixement del català en una escala de 0 a 10

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord












Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

2008

OperacióValoració

BCC 2008x

BCC 2008x

BCC 2008x





2004


ESSV 2004x

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004









Taula 19. Coneixement del castellà en una escala de 0 a 10

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord









(continuació)



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

2008

OperacióValoració

EULP 2008






2004


ESSV 2004x

EULB 2004x

EULAN 2004x

EULF 2004

x

EULALG 2004

x

EULCN 2004x









2.6. Altres consideracions i reflexions

A més de l’avaluació feta per a les principals mesures realitzades, cal fer altres co-

mentaris sobre el bloc de coneixements.

• No s’ha realitzat l’avaluació del coneixement de l’aranès, ja que aquesta me-

sura només existeix a l’EULP 2008, a l’espera del formulari final de l’onada

2013. Cal fer la mateixa afirmació per a la mesura en una escala de 0 a 10.

• No existeix una mesura en una escala de 0 a 10 del nivell de coneixement

d’anglès i francès en cap operació a Catalunya, però sí en una escala ordinal

categòrica (gens, un poc, bastant bé i perfectament) al País Valencià, i a An-

dorra el 2009 en una escala de 0 a 10, però designant intervals (0: gens; 1 al 4:

moltes/certes dificultats; 5: ni bé ni malament; 6 a 9: bastant o molt bé; 10:

perfectament).

• A més, a diverses operacions a Catalunya de la sèrie EULP 2008 (i, per tant,

2003 i 1998) i a l’onada comparativa del 2004 a tots els territoris menys al País

Valencià, que va disposar d’un qüestionari propi adaptat a altres metodolo-

(continuació)



gies amb tradició al territori, es formula la pregunta espontània sobre les al-

tres llengües de les quals es té coneixements.

La formulació aproximada és:

P7. Sensetenirencompteelcatalàielcastellà(il’aranèsenelcasdelaVal

d’Aran),quinesaltresllengüesdiriavostèquepotparlardemanerafluïda?

(FINS A QUATRE POSSIBILITATS DE RESPOSTA)

a) Si la persona entrevistada demana aclariment registreu-ho ......_1

Aclariment (en cas que sigui necessari): Perparlardemanerafluïdas’entén

quetéelsuficientconeixementd’unallenguaperpodermantenirunacon-

versaquotidiana(notècnicaniqualificada)

Gallec .................................................................................................................. 142

Basc .................................................................................................................... 113

Francès .............................................................................................................. 139

Anglès ................................................................................................................ 107

Alemany ............................................................................................................ 105

Àrab .................................................................................................................... 108

No en parla cap més ........................................................................................ 296

Altres (Especifiqueu-les) .................................................................................. 297

No ho sap ........................................................................................................... 298

No contesta ........................................................................................................ 299

Aquesta formulació és una mesura imprecisa del coneixement d’altres llen-

gües, i no s’ha considerat clau per a la present diagnosi.

• Finalment, aquesta avaluació podria ampliar-se a altres llengües, per exem-

ple, a partir del BCC, comparant el País Valencià i Andorra. Cal dir, però, que

són llengües amb una menor cobertura en els qüestionaris analitzats, i que

no serien comparables amb Catalunya, on hi ha una de les sèries més llar-

gues i sòlides.

3. Llegua inicial, d’identificació i habitual

Seguint el mateix esquema d’anàlisi del bloc anterior, a continuació es valora la com-

parabilitat de tres preguntes centrals en l’estudi de la situació sociolingüística.

Aquestes tres preguntes habitualment s’analitzen a l’hora de fer una fotografia gene-

ral com a indicadors clau d’inici, identitat i hàbit.

Cal tenir en compte que la diagnosi feta sempre es refereix a la persona entre-

vistada, excloent, per exemple, la llengua habitual de les persones de la llar o d’altres.

A més, quant a llengua habitual, a més de la pregunta directa sobre aquest aspecte,

també es pot avaluar la pregunta sobre el percentatge d’ús de cada llengua. Tanma-

teix, la valoració d’aquesta darrera pregunta s’ha inclòs a l’apartat dedicat a usos.



3.1. Llengua inicial

Centrant l’estudi en la pregunta sobre llengua inicial, i no incloent qualsevol altra

formulació que pogués tenir-hi alguna proximitat, com ara la llengua que parlava

amb la mare, les principals diferenciacions que es detecten són:

• redacció de la pregunta

• formulació d’opcions de resposta

Tal com es pot revisar en el recull 2 que s’adjunta a aquest informe, es poden

distingir bàsicament dues redaccions:

Opció 1: llengua parlada a casa

I9. Quinavaserlaprimerallenguaquevaparlaracasaquanerape-

tit?(BCC)

P5. Recordaquinallenguavaparlarprimervostè,acasa,quanera

petit?(EULP2008)

Opció 2: llengua en què va aprendre a parlar

2. Enquinallenguavaaprendreaparlar?(CULPA2009)

Amb les excepcions possibles atribuïbles a casos particulars sense una pre-

sència significativa en termes percentuals, per exemple, que la llengua apresa en pri-

mer lloc no sigui la que finalment s’utilitza d’infant a la llar, cal considerar que es

tracta de formulacions molt similars que no esbiaixen la comprensió de la qüestió

que es pregunta.

Així, són les opcions de resposta el que més diferencia les possibilitats de me-

sura d’aquesta pregunta. Concretament la diferenciació clau rau en els fets següents:

• La bateria de respostes obliga a triar només una llengua.

• La bateria de respostes obliga a triar només una llengua, però inclou l’opció

de «català i castellà per igual» a més d’altres combinacions.

• La bateria és de respostes múltiples.

Cal tenir present que el fet de considerar les preguntes d’opció única cal que

sigui contrastat amb els resultats finals o les matrius de dades, ja que en ocasions es

tracta d’una consideració metodològica que no es fa constar en els qüestionaris.

A l’hora de valorar la comparabilitat de les dades resultants, s’ha pres com a

referència la formulació que inclou com a opció de resposta «català i castellà per

igual» o bé que permet l’opció de respostes múltiples, ja que totes les preguntes apa-

rentment són de resposta espontània.

Així, la comparació amb les preguntes que no donen aquesta possibilitat o no

són de resposta múltiple s’ha considerat estimable i no comparable totalment.

En aquest sentit, lògicament, no es poden comparar de manera absoluta, sinó

que calen transformacions en els càlculs. Entre les opcions possibles, d’una banda, es

poden agregar aquells que com a llengua inicial parlen català o castellà amb altres

llengües tant al total dels que declaren català com al total dels que declaren castellà.



Una altra opció consisteix a delimitar, per exemple, que d’aquells que van tenir com

a llengua inicial el català es mesuren només els que van tenir-la com a llengua en ex-

clusiva. En aquest cas, les probabilitats de ser el mateix valor són diferents en funció

de si s’ha facilitat a la persona enquestada la possibilitat de valorar aquesta exclusi-

vitat o no. En ambdues opcions, sense descartar que hi hagi altres solucions, es con-

sidera una comparació estimable però no totalment comparable.

Seguint els criteris descrits, a continuació es llista la valoració feta de les opera-

cions d’enquestes analitzades, utilitzant la mateixa simbologia que en capítol anterior.



K




L





Com que serà una pauta recurrent al llarg de l’informe, la comparabilitat se

centra en les operacions a Catalunya o les operacions de 2003-2004 amb el mateix

disseny metodològic. La resta d’operacions poden oferir valors estimables i són les

úniques que donarien resposta a territoris com ara el País Valencià.

Taula 20. Llengua inicial (vegeu la fitxa 18)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord




2010 Operació EMHS 2010 Valoració X



2009

OperacióValoració

CULPA 2009




2007

OperacióValoració

ED 2007



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord




2004


ESSV 2004x

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004

2004


CULPA 2004



CULPA 1999



CULPA 1995




3.2. Llengua d’identificació

El mateix procediment i criteris s’han aplicat a l’hora de valorar la formulació i les

opcions de resposta de la pregunta centrada en la llengua d’identificació. El recull de

preguntes es pot consultar al recull 3.

En aquest cas, es detecten dues maneres de redactar la pregunta:

Opció 1: identitat

I10. Quinadiriavostèqueés“lasevallengua”?

ENS REFERIM A LA SEVA LLENGUA DE REFERÈNCIA, LA SEVA LLEN-

GUA D’IDENTITAT (només a l’entrevistat)(BCC)

Opció 2: pròpia

P1. Potindicar-mequinaéslasevallengua?


Aclariment: “Ens referim a quina és la llengua que vostè considera

com a pròpia”. (EULP2008)

De nou, el matís en la redacció no resulta significativament diferent i la dife-

rència entre una comparabilitat total i una estimació radica en les opcions de respos-

ta que té la persona entrevistada.

(continuació)



Taula 21. Llengua d’identificació (vegeu la fitxa 19)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord







2009

OperacióValoració

CULPA 2009

x








2004


ESSV 2004x

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004

2004


CULPA 2004

x2003 Operació EULC 2003

Valoració 1999


CULPA 1999

x1998 Operació EUL 1998

Valoració x1995


CULPA 1995

x1995 Operació CUSV 1995

Valoració x1992 Operació CUSV 1992

Valoració x1989 Operació CUSV 1989

Valoració x



3.3. Llengua habitual

De la mateixa manera, s’ha analitzat la formulació de la pregunta sobre la llengua

habitual de la persona entrevistada. Les principals opcions de formulació (vegeu el

recull 4) es poden sintetitzar de la manera següent:

Opció 1: sense matisar

I7.Quinaéslasevallenguahabitual?

NP/NE: NOMÉS MÉS GRANS DE 2 ANYS

(PRIMER LA SEVA, I DESPRÉS PER A CADASCUN DELS MEMBRES DE LA

LLAR EN I7c)(BCC)

Opció 2: ús normal a la vida quotidiana

9.Potindicar-mequinaéslasevallenguad’úshabitual?(Ens referim

a quina és la llengua que vostè utilitza normalment en la seva vida

quotidiana.) (ECVHP2011)

Opció 3: ús més freqüent

P6.Potindicar-mequinaéslasevallenguahabitual?

a) Si la persona entrevistada demana aclariment registreu-ho 1

Aclariment: “Ens referim a la llengua que parla més sovint”. (EULP

2008)

Com es pot observar, es tracta de formulacions que sovint matisen la interpre-

tació quan la persona enquestada no entén la pregunta, per tant, en ocasions puntu-

als. A més, es tracta d’una pregunta que ha estat revisada en profunditat per diversos

autors. Així, cal entendre que quant a la redacció inicial no hi ha diferències relle-

vants i que les diferències es donen de nou en les opcions de resposta de la persona

enquestada.

La valoració feta de la seva comparabilitat es transcriu a continuació.

Taula 22. Llengua habitual (vegeu la fitxa 21)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord







2009 OperacióValoració

CULPA 2009

x




Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








ESSV 2004x

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004

x



CULPA 1999

x



CULPA 1995

x




4. Transmissió lingüística intergeneracional

Per tal de valorar la disponibilitat i comparabilitat de les dades relacionades amb la

transmissió lingüística intergeneracional la cerca s’ha centrat en les preguntes:

• llengua que parla/ava amb el pare

• llengua que parla/ava amb la mare

• llengua que parla/ava amb els fills

De nou, cal remarcar que es tracta de la relació entre la persona entrevistada i

els seus ascendents i descendents. Per tant, no es poden incloure en aquesta revisió

les preguntes centrades en les llengües habituals d’aquestes persones ni les pregun-

tes que es limiten als membres que resideixen a la llar, ja que moltes persones no

conviuen amb els seus progenitors i/o amb els seus fills.

(continuació)



4.1. Llengua parlada amb el pare o mare

Un cop revisades totes les preguntes relacionades amb la llengua que es parla o par-

lava amb el pare i amb la mare (reculls 5 i 6 annexats a aquest informe), es pot esta-

blir que, com la majoria de la resta de variables que s’analitzaran a partir d’ara, són

incloses exclusivament en les operacions especialitzades en sociolingüística.

Com que les preguntes per a la mare són les mateixes que per al pare, la se-

güent descripció se centra només en les preguntes sobre el pare. Així, quant a la for-

mulació de la pregunta, totes són molt similars. En canvi, el que varia és la formula-

ció de la bateria de respostes.

L’opció més complexa és la que es formula a l’EULP 2008. Tanmateix resulta

una recollida més precisa, ja que estableix tots els matisos en les intensitats d’ús i

permet copsar, per exemple, l’ús del català encara que sigui combinat amb altres

llengües en diversos graus.

P30.I,vostè,ambelseupare,enquinallenguaparlaoparlava?(EULP2008,

COMPLETAR AMB PREGUNTES 32 I 33)

Només en català ................................................................................................... 1

Més en català que en castellà ............................................................................. 2

Igual en català i en castellà ................................................................................. 3

Més en castellà que en català ............................................................................. 4

Només en castellà ................................................................................................ 5

Només en un altra o altres llengües .................................................................. 6

En català i una altra o altres llengües (no castellà ni aranès) ......................... 7

En castellà i una altra o altres llengües (no català ni aranès) ......................... 8

En català, castellà i una altra o altres llengües ................................................. 9

Només en aranès .................................................................................................. 10

En català i aranès ................................................................................................. 11

En castellà i aranès ............................................................................................... 12

En aranès i una altra o altres llengües ............................................................... 3

En català, castellà i aranès .................................................................................. 14

En català, aranès i una altra o altres llengües .................................................. 15

En castellà, aranès i una altra o altres llengües ............................................... 16

No l’he conegut ..................................................................................................... 97

No ho sap ............................................................................................................... 98

No contesta ........................................................................................................... 99

Existeix l’alternativa simplificada que recull, per exemple, l’EULP 1998 i encara

més sintetitzada en operacions com l’ECVHP 2006 o l’EMHS 2010. Aquestes opera-

cions són comparables, però com que no faciliten a la persona enquestada totes les

possibilitats i intensitats, no incentiven de la mateixa manera la recollida de la infor-

mació sobre l’ús d’una llengua. Per tant, s’ha considerat una comparació estimable.



5. Vostè,ambelseupare,quinallenguaparlaoparlava?(LLEGIU)(EUL1998)

Només en català ..................................................................................................... 1

Més en català que en castellà ............................................................................... 2

Per igual en català i en castellà ............................................................................. 3

Més en castellà que en català ............................................................................... 4

Només en castellà .................................................................................................. 5

En una altra llengua ............................................................................................... 6

NO CORRESPON ....................................................................................................... 7

22.Ambquinallenguaparlaoparlavaambelseupare?Iamblasevamare?

(ECVHP2006)

1. Català

2. Castellà

3. Ambdues per igual

4. Una altra llengua. Especifiqui-la.

Finalment, la formulació que es recull en l’ESSV 2004 del País Valencià limita

les possibilitats de resposta a les combinacions de català i castellà. Tanmateix, no

s’ha volgut considerar aquesta opció com a no estimable, ja que cal entendre que la

majoria de la població es troba entre aquestes dues llengües. Val a dir, però, que de

totes les comparacions estimables aquesta és la menys precisa.

P.7Enquinallenguaparla/parlavavostèambsonpare?(ESSV2004)

Sempre en valencià ................................................................................................ 1

Generalment en valencià ...................................................................................... 2

Més en valencià que en castellà ........................................................................... 3

Indistintament ........................................................................................................ 4

Més en castellà que en valencià ........................................................................... 5

Generalment en castellà ....................................................................................... 6

Sempre castellà ...................................................................................................... 7

Cap de les anteriors................................................................................................ 8

Seguint les opcions de valoració fetes en la resta d’apartats, a continuació es

detalla la comparabilitat de les preguntes sobre llengua amb el pare i llengua amb la

mare.

En primer lloc, la valoració se centra en la possibilitat de calcular l’ús d’una

llengua amb aquest membre familiar en termes totals. Per exemple, la possibilitat de

calcular el percentatge de persones que parlen en català amb el seu pare indepen-

dentment de si es fa un ús predominant o no. No es tracta, doncs, de la possibilitat de

calcular les intensitats d’ús, amb categoritzacions com ara «català només o sobre-

tot», «altres combinacions de català i castellà», «castellà només o sobretot», «altres

llengües o combinacions».





K




L





Taula 23. Llengua que parla amb el pare i la mare. Total d’ús d’una llengua (vegeu les fitxes 23 i 25)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009

x 2009 Operació BCC 2009 BCC 2009 BCC 2009

Valoració x x x 2008 Operació EULP 2008

Valoració 2008 Operació BCC 2008 BCC 2008 BCC 2008

Valoració x x x 2007 Operació ED 2007

Valoració x 2007 Operació BCC 2007 BCC 2007 BCC 2007

Valoració x x x 2006 Operació ECVHP 2006

Valoració 2005 Operació CUSV 2005

Valoració x 2004 Operació

Valoració ESSV 2004

EULB 2004

EULAN

2004EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004

2004 Operació


x 2003 Operació EULC 2003

Valoració 1999 Operació


x 1998 Operació EUL 1998

Valoració



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord


CULPA 1995

x 1995 Operació CUSV 1995

Valoració x 1992 Operació CUSV 1992


Valoració x

En segon lloc, si el que es vol mesurar és la intensitat o predominança d’ús

d’una llengua, amb categories com ara «català només o sobretot», «altres combina-

cions de català i castellà», «castellà només o sobretot», «altres llengües o combi-

nacions», la comparativa es mostra a continuació. Com es pot observar les opera-

cions que passen a no ser comparables són l’ECVHP 2006 i l’EMHS 2010.

Taula 24. Llengua que parla amb el pare o la mare. Intensitat d’ús (vegeu la fitxa 26)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009

x








(continuació)



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord


ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004

x



CULPA 1999

x



CULPA 1995

x




4.2. Llengua parlada amb els fills

Les preguntes centrades en els fills i filles segueixen per norma general la mateixa

pauta i conclusions que s’han descrit en els apartats dedicats a mares i pares. Tan-

mateix, hi ha algunes excepcions.

D’una banda, l’EULC 2003 i en les operacions de l’onada 2003-2004 (EULB 2004,

EULF 2004, EULCN 2004), la formulació no se centra en el conjunt de fills, sinó en ca-

dascun dels descendents. Aquesta formulació s’ha considerat estimable, tot i ente-

nent que en pocs casos hi haurà discrepància entre els fills, de manera que per nor-

ma general es pot escollir o bé un càlcul mitjà o bé un fill de referència. En cas de

discrepància, els investigadors valoraran la magnitud d’aquesta desviació.

Cal mencionar també que de l’EULAN 2004 només es disposa de la valoració

del fill més gran. D’aquesta operació no es disposa del qüestionari, de manera que no

es pot valorar si la resta de preguntes existeix. Tanmateix, com en el cas anterior,

s’ha considerat una comparativa estimable.

Els quadres de valoració, tant per a la possibilitat de càlcul del total d’ús d’una

llengua com de la seva intensitat són els següents:

(continuació)



Taula 25. Llengua que parla amb els fills. Total d’ús d’una llengua (vegeu la fitxa 28)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord







2009

OperacióValoració

CULPA 2009

x








2004

OperacióValoració

ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004

2004 Operació CULPA 2004

Valoració x 2003 Operació EULC 2003

Valoració 1999 Operació CULPA

1999 Valoració x






Valoració x



Taula 26. Llengua que parla amb els fills. Intensitat d’ús (vegeu la fitxa 29)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009

x









ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004

x



CULPA 1999

x



CULPA 1995

x






4.3. Estimació de la transmissió lingüística

De la comparació entre les dues valoracions es deriva l’estimació sobre les opera-

cions en què es pot calcular la transmissió lingüística intergeneracional entre pares

i fills.

D’una banda, s’expressa la possibilitat de fer el càlcul sobre el total de parlants

i, de l’altra, la possibilitat de fer-lo sobre els que tenen un ús prioritari d’una llengua.

Les dues formulacions alternatives serien, seguint la proposta de Torres (2008 i an-

teriors):

Opció1: sobre l’ús total

ITIC_total = (% total d usuaris del català amb fills - % total d’usuaris del català

amb progenitors) / 100

Opció2: sobre l’ús prioritari

ITIC = (% d’ús prioritari del català amb fills - % d’ús prioritari del català

amb progenitors) / 100

Taula 27. Transmissió lingüística intergeneracional. Total d’una llengua (vegeu la fitxa 30)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord



2011 Operació BCC 2011 BCC 2011 Valoració x X





CULPA 2009

x

2009 Operació BCC 2009 BCC 2009 BCC 2009 Valoració x x X









Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord


ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004

x



CULPA 1999

x



CULPA 1995

x




Taula28. Transmissió lingüística intergeneracional. A partir de la intensitat d’ús (vegeu la fitxa 31)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








x

Valoració






(continuació)



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord




ESSV 2004 EULB 2004 EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004

x



CULPA 1999

x



CULPA 1995

x




5. Les llengües en els usos interpersonals

A l’hora d’abordar els usos lingüístics interpersonals s’han plantejat les preguntes

següents:

• Ús global del català, castellà i altres llengües (0 a 100 %)

• Llar

• Amics

• Veïns

• Companys d’estudi

• Companys de feina

• Bancs o caixes

• Botigues o petits comerços

• Grans establiments

• Metge

A continuació es detalla per a cada cas la comparabilitat de les preguntes se-

guint els mateixos criteris dels apartats anteriors de l’informe.

(continuació)



5.1. Ús lingüístic global

Quant a l’ús global de les llengües, aquestes preguntes només apareixen a les opera-

cions que segueixen el model de l’EULP 2008, és a dir, les onades anteriors de Cata-

lunya i l’exercici comparatiu de 2003-2004, excepte al País Valencià. També es troba

a l’operació andorrana CULPA (2009 i, per extensió, les onades anteriors).

Hi ha dues redaccions de la pregunta (consulteu el recull 8):

Opció1: sense especificació o bé centrada en usos generals

P120.Enquintantpercentutilitzacadaunadelessegüentsllengües?(EULP

2008)


Aclariment (en cas que sigui necessari): L’ús de les següents llengües inclou

parlar, llegir i escriure (LES RESPOSTES HAN DE SUMAR 100 %)

Català

Castellà

Aranès (només per a la Val d’Aran)

Una altra (especifiqueu-la)



TOTAL 1 0 0

Opció2: especificant un conjunt de relacions ampli

31.Engeneral,siconsideremtoteslessevesrelacionsaAndorra,ésadir,les

relacionsambfamília,ambelsamics,alafeina,ambl’Administraciópública,

ambentitatsprivades,etc.,aproximadamentquinpercentatgedelseutemps

diriaqueutilitzael...?(CULPA2009)

Català (1)

Castellà (2)

Francès (3)

Portuguès (4)

Anglès (5)

Altres (99)

D’aquesta manera, les formulacions poden ser considerades comparables, i el

recull de resultats també, ja que en tots els casos es pot calcular el mateix valor.

Cal matisar que per a les operacions de l’Alguer i la Catalunya del Nord no s’in-

clou el castellà.





K




L





Taula 29. Ús lingüístic global. Català, castellà i altres. 0-100 % (vegeu la fitxa 33)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord




2010 Operació EMHS 2010 Valoració X




CULPA 2009








2004 Operació ESSV 2004 EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004*

EULCN 2004* Valoració x


CULPA 2004


1999


CULPA 1999



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

1998

Operació EUL 1998Valoració


CULPA 1995




* No s’inclou el castellà.

5.2. Llengua a la llar

Els usos a la llar requereixen una valoració diferenciada respecte de la resta d’usos,

ja que hi ha més variants de maneres d’interrogar la persona enquestada (vegeu el

recull 9).

Concretament, coincidint totes les formulacions en què llar equival a casa o

habitatge, cal diferenciar, en primer lloc, quan s’interroga sobre el conjunt de la llar i

quan s’interroga sobre tots i cadascun dels membres de la llar. Aquesta darrera opció

només la formula l’operació andorrana CULPA. La resta d’operacions analitzades de-

mana a la persona enquestada que generalitzi els usos globals dins de la llar.

D’aquesta manera, si bé es podria calcular un resultat mitjà o un resultat

dominant, la comparació entre aquest disseny d’interrogació i el global cal consi-

derar-la com a no estimable, ja que la desviació respecte a la formulació dominant

és alta.

Cal tenir present que la revisió s’ha centrat en la llengua parlada a la llar, no en

la llengua habitual dels seus familiars o cohabitants.

En segon lloc, entre les preguntes referides a la llengua que el subjecte parla a

la llar, les variacions se centren en les possibilitats de resposta i segueixen aproxima-

dament les mateixes diferenciacions descrites en els apartats dedicats a pares i fills.

Així, hi ha la formulació extensa que segueix l’EULP 2008 i que permet copsar

el pes total de parlants d’una llengua i la seva intensitat de manera exhaustiva.

P11.Vostè,enlasevallaractual,quinallenguaparla?(EULP2008,COMPLE-

TAR AMB P12, P13 I P14)

a) Si la persona entrevistada demana aclariment registreu-ho ....._1

Aclariment (en cas que sigui necessari): la resposta ha de ser una visió global i

conjunta amb tots els membres de la llar. No són vàlides respostes com: depèn

de amb qui...

Només en català ................................................................................................... 1

Més en català que en castellà ............................................................................. 2

(continuació)



Igual en català i en castellà ................................................................................. 3

Més en castellà que en català ............................................................................. 4

Només en castellà ................................................................................................ 5

Només en una altra o altres llengües ................................................................ 6

En català i una altra o altres llengües (no castellà ni aranès) ......................... 7

En castellà i una altra o altres llengües (no català ni aranès .......................... 8

En català, castellà i una altra o altres llengües ................................................. 9

Només en aranès .................................................................................................. 10

En català i aranès ................................................................................................. 11

En castellà i aranès ............................................................................................... 12

En aranès i una altra o altres llengües ............................................................... 13

En català, castellà i aranès .................................................................................. 14

En català, aranès i una altra o altres llengües .................................................. 15

En castellà, aranès i una altra o altres llengües ............................................... 16

No l’he coneguda .................................................................................................. 97

No ho sap ............................................................................................................... 98

La formulació d’opcions resumides, com les del CUSV 2010.

Llenguaqueparlaacasa(CUSV2010)

Sempre en valencià (%)

Generalment en valencià (%)

Més en valencià que en castellà (%)

Indistintament (%)

Més en castellà que en valencià (%)

Generalment en castellà (%)

Sempre castellà (%)

Una altra llengua (%)

NS/NC (%)

I l’opció resumida que no permet ampliar la resta d’opcions al marge de la re-

lació entre català i castellà, com a l’ESSV 2004.

P.3Enl’actualitat,enquinallenguaparlavostèensacasa(onviu)?

Sempre en valencià .............................................................................................. 1

Generalment en valencià .................................................................................... 2

Més en valencià que en castellà ......................................................................... 3

Indistintament ...................................................................................................... 4

Més en castellà que en valencià ......................................................................... 5

Generalment en castellà ..................................................................................... 6

Sempre castellà .................................................................................................... 7

Cap de les anteriors.............................................................................................. 8

De nou, s’han considerat comparatives estimables per a la gradació estimable,

tant si es calcula el percentatge d’ús d’una llengua com la seva intensitat.

A més, hi ha les formulacions d’altres operacions com la BCC i l’ECVHP 2006

que no tenen gradació d’ús.



21.Quinaéslallenguaqueemprahabitualmentperparlarambelsquiviuen

acasaseva?(ECVHP2006)

1. Català

2. Castellà

3. Ambdues

4. Català i una altra llengua. Especifiqui-la: ________

5. Castellà i una altra llengua. Especifiqui-la: ________

4. Una altra llengua. Especifiqui-la.

0.NP (viu sol/a)

Aquestes preguntes permeten estimar la comparabilitat de l’ús total d’una

llengua, però no de la seva intensitat. Aquest criteri fa que el BCC i l’ECVHP no siguin

ja comparables, malgrat que contenen dades sobre la llar.

A continuació es transcriuen les taules respectives.

Taula 30. Usos a la llar. Total d’una llengua (vegeu la fitxa 35)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009










Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord


ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004



CULPA 1999



CULPA 1995




Taula 31. Usos a la llar. A partir de la intensitat d’ús (vegeu la fitxa 36)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009






(continuació)



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord




ESSV 2004

EULB 2004 EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004



CULPA 1999



CULPA 1995




5.3. Llengua amb els amics

De la mateixa manera que per a la llengua a la llar, cal especificar les particularitats

a l’hora d’interrogar sobre la llengua amb els amics.

Les diferenciacions quant a les formulacions dels tipus de resposta són les ma-

teixes que les descrites per a la llengua a la llar: versió completa (model EULP 2008),

versió reduïda però en una escala d’intensitat amb o sense possibilitat de donar al-

tres respostes, i versió simplificada seguint la pauta de català, castellà o ambdues

(vegeu el recull 10).

Però hi ha altres diferenciacions. Per norma general s’interroga sobre els amics

en general. Tanmateix, en determinades operacions es diferencia la parla habitual

dels amics, diferenciant si es tracta d’amics parlants de català o castellà (o altres llen-

gües en el cas de l’Alguer i la Catalunya del Nord).

Així, en el cas de l’EULC 2003, a més dels amics en general, es pregunta pels de

llengua catalana i castellana. Però en l’EUL 1998 i l’EMHS 2010 no es disposa d’una

dada global d’amics, sinó només de manera separada. Aquestes operacions, per tant,

s’han considerat comparatives no estimables.

Finalment, hi ha una operació —CULPA 2009 a Andorra— que distingeix no-

més els millors amics. En aquest cas també s’ha considerat una comparativa no esti-

mable, ja que no es pot donar compte del conjunt d’amistats.

(continuació)



Per tal de no allargar el nombre de taules, a la següent es detallen les operaci-

ons segons la seva comparabilitat a l’hora de poder calcular el percentatge d’ús d’una

llengua i es marquen amb asterisc aquelles operacions que no permeten calcular l’ús

d’acord amb la seva intensitat (per exemple, català només o sobretot...), ja que no es

formulen amb escales.

Taula 32. Usos amb els amics. Total d’una llengua (vegeu la fitxa 38)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

2012 Operació BCC 2012* Valoració


2011 Operació BCC 2011* BCC 2011* Valoració

2010 Operació EMHS 2010* Valoració




CULPA 2009

2009 Operació BCC 2009* BCC 2009* BCC 2009* Valoració








ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004



CULPA 1999



CULPA 1995



Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord




NOTA:Les operacions marcades amb un * no permeten analitzar segons la intensitat.

5.4. Resta d’usos interpersonals

La resta d’usos interpersonals s’han analitzat seguint la mateixa lògica de l’apartat

anterior. Concretament:

• Veïns (vegeu el recull 11)

• Companys d’estudi (vegeu el recull 12)

• Companys de feina (vegeu el recull 13)

• Bancs o caixes (vegeu el recull 14)

• Botigues o petits comerços (vegeu el recull 15)

• Grans establiments (vegeu el recull 16)

• Metge (vegeu el recull 17)

Malgrat la similitud de les valoracions, cada pregunta té algunes particula-

ritats que es comenten a continuació:

• Companys estudi

En aquesta pregunta el BCC no separa companys d’estudi i companys de fei-

na. Tanmateix, s’ha considerat una comparació estimable ja que tan sols cal

separar els col·lectius en funció de la seva activitat principal.

• Companys de feina

A més del que s’ha mencionat per al BCC, el CUSV 2010 interroga sobre les

relacions internes, i l’ESSV 2004 sobre les relacions internes i externes. La

formulació centrada en les relacions internes sí que s’ha considerat estima-

ble, ja que es refereix a les que tenen a veure amb els companys.

L’operació CULPA 2009 fa una pregunta sobre els companys de feina que

permet fer una estimació del total d’ús d’una llengua, però no del grau, ja

que l’escala d’ús que utilitza és: Molt (4); Bastant (3); De tant en tant (2) i Poc

(1). A més, resulta una escala confusa i imprecisa que barreja quantitat i

temps.

• Bancs o caixes

L’operació CULPA 2009 interroga sobre el banc, una companyia d’asseguran-

ces o una gestoria a Andorra. Si bé cal destacar l’encert de matisar que cal

centrar-se en les relacions dins del país a l’hora d’avaluar aquesta qüestió,

(continuació)



la comparabilitat queda invalidada pel fet d’incloure més d’una relació in-

terpersonal en una mateixa pregunta. Així, no es poden comparar els usos

amb el banc amb els d’una companyia asseguradora i menys amb una ges-

toria, ja que un banc és més probable que tingui una política institucional

clara, ja que una part d’ells utilitzen la pertinença nacional i identitària com

a estratègia de posicionament en el mercat. En canvi, les companyies asse-

guradores poden no tenir-la i les gestories són entitats menors no compara-

bles ni amb les entitats financeres ni asseguradores.

• Botigues o petits comerços

L’EULP 2008 interroga sobre botigues o petits comerços, mentre que l’ESSV

2004 se centra en botigues tradicionals i el CULPA 2009, en el petit comerç

d’alimentació, perfumeria, farmàcia, etc. S’han considerat redaccions com-

parables i, per tant, si en aquests casos es valoren com a estimables és degut

a les opcions de resposta.

• Grans establiments

L’operació CULPA 2009 interroga de manera separada sobre els usos que hi

ha al comerç (per la llengua en què l’atenen), i per la llengua en què es diri-

geix al comerç la persona entrevistada.

Aquesta formulació no és comparable amb la resta de formulacions, ja que

com s’inicien idealment les relacions no necessàriament té a veure amb els

usos que finalment es donen.

A més, és una formulació que tampoc no és útil per calcular mudes lingüís-

tiques.

• Metge

A més del que s’ha mencionat per a l’operació CULPA 2009, cal dir que l’ESSV

2004 interroga sobre els professionals liberals (metges, advocats, assessors).

Aquesta forma de pregunta s’ha considerat no estimable, ja que no es poden

barrejar els usos amb el metge amb la relació amb un advocat, ni en intimi-

tat de la relació ni pel fet que el món del dret i judicial està tradicionalment

dominat per la llengua castellana.

A continuació es transcriuen les valoracions fetes pel conjunt de preguntes.

Taula 33. Usos amb els veïns. Total d’una llengua (vegeu la fitxa 40)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord




2010 Operació EMHS 2010* Valoració x




Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord



CULPA 2009









ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004



CULPA 1999



CULPA 1995




NOTA: Les operacions marcades amb un * no permeten analitzar segons la intensitat.

(continuació)



Taula 34. Usos amb els companys d’estudi. Total d’una llengua (vegeu la fitxa 42)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009

x









ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004

x



CULPA 1999

x



CULPA 1995

x







Taula 35. Usos amb els companys de feina. Total d’una llengua (vegeu la fitxa 44)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009*









ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004

x


CULPA 2004*



CULPA 1999*



CULPA 1995*







Taula 36. Usos als bancs i caixes. Total d’una llengua (vegeu la fitxa 46)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009









ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004



CULPA 1999



CULPA 1995







Taula 37. Usos a les botigues o petits comerços. Total d’una llengua (vegeu la fitxa 48)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009*









ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004*

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004*



CULPA 1999*



CULPA 1995*







Taula 38. Usos als grans establiments. Total d’una llengua (vegeu la fitxa 50)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009









ESSV 2004 EULB 2004 EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004



CULPA 1999



Valoració







Taula 39. Usos al metge. Total d’una llengua (vegeu la fitxa 52)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009









ESSV 2004

EULB 2004 EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004


CULPA 2004



CULPA 1999



CULPA 1995






ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICAFi

nal

men

t, c

om q

ue

es d

isp

osa

de

la in

form

ació

, s’h

a co

nsi

der

at q

ue

és d

’uti

lita

t p

er a

ls in

vest

igad

ors

dis

pos

ar d

’aq

ues

ta in

form

ació

ord

enad

a p

er t

er-

rito

ris,

de

man

era

qu

e am

b u

n c

op d

’ull

es

pu

gui v

isu

alit

zar

la s

èrie

com

par

able

de

qu

è es

dis

pos

a en

cad

a ca

s.

A c

onti

nu

ació

(tau

les

39-4

3) e

s tr

ansc

riu

aq

ues

ta in

form

ació

per

a c

ada

terr

itor

i.

Tau

la 4

0. C

omp

arat

iva

de

la s

èrie

d’u

sos

inte

rper

son

als.

Cat

alu

nya

. Tot

al d

’un

a ll

engu

a (v

egeu

la fi

txa

53)

Quantificació de lallengua 0-100 %

Llar (total)

Llar (intensitat)

Amics

Veïns

Companys d’estudi

Companys de feina

Bancs i caixes

Botigues

Grans establiments

Metge

2012

Op

erac

ióB

CC

201

2B

CC

201

2B

CC

201

2B

CC

201

2*B

CC

201

2*B

CC

201

2*B

CC

201

2*B

CC

201

2B

CC

201

2B

CC

201

2B

CC

201

2

Val

orac

ió

x

x

xx

x

2011

Op

erac

ióEC

VH

P 20

11EC

VH

P 20

11EC

VH

P 20

11EC

VH

P 20

11EC

VH

P 20

11EC

VH

P 20

11EC

VH

P 20

11EC

VH

P 20

11EC

VH

P 20

11EC

VH

P 20

11EC

VH

P 20

11

Val

orac

ió

xx

xx

xx

xx

xx

x20

11O

per

ació

B

CC

201

1B

CC

201

1B

CC

201

1B

CC

201

1*B

CC

201

1*B

CC

201

1*B

CC

201

1*B

CC

201

1B

CC

201

1B

CC

201

1B

CC

201

1

Val

orac

ió

x

x

xx

x20

10O

per

ació

Val

orac

ió

20

10O

per

ació

V

alor

ació

2010

Op

erac

ióB

CC

201

0B

CC

201

0B

CC

201

0B

CC

201

0*B

CC

201

0*B

CC

201

0*B

CC

201

0*B

CC

201

1B

CC

201

1B

CC

201

1B

CC

201

1

Val

orac

ió

x

x

xx

x20

09O

per

ació

Val

orac

ió

20

09O

per

ació

BC

C 2

009

BC

C 2

009

BC

C 2

009

BC

C 2

009*

BC

C 2

009*

BC

C 2

009*

BC

C 2

009*

BC

C 2

009

BC

C 2

009

BC

C 2

009

BC

C 2

009

V

alor

ació

x

xx

xx

2008

Op

erac

ióEU

LP 2

008

EULP

200

8EU

LP 2

008

EULP

200

8EU

LP 2

008

EULP

200

8EU

LP 2

008

EULP

200

8EU

LP 2

008

EULP

200

8EU

LP 2

008

V

alor

ació

2008

Op

erac

ióB

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8*B

CC

200

8*B

CC

200

8*B

CC

200

8*B

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8

Val

orac

ió

x

x

xx

x20

07O

per

ació

ED 2

007

ED 2

007

ED 2

007

ED 2

007

ED 2

007

ED 2

007

ED 2

007

ED 2

007

ED 2

007

ED 2

007

ED 2

007

V

alor

ació

x

xx

xx

xx

xx

xx

2007

Op

erac

ió

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007*

BC

C 2

007*

BC

C 2

007*

BC

C 2

007*

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007

V

alor

ació

x

xx

xx

2006

Op

erac

ió

ECV

HP

2006

ECV

HP

2006

ECV

HP

2006

ECV

HP

2006

ECV

HP

2006

ECV

HP

2006

ECV

HP

2006

ECV

HP

2006

ECV

HP

2006

ECV

HP

2006

ECV

HP

2006

V

alor

ació

x

xx

xx

xx

xx

2005

Op

erac

ió

V

alor

ació

2004

Op

erac

ió

V

alor

ació




Llar (total)

Llar (intensitat)

Amics

Veïns

Companys d’estudi

Companys de feina

Bancs i caixes

Botigues

Grans establiments

Metge

2004

Op

erac

ió

V

alor

ació

2003

Op

erac

ió

EULC

200

3EU

LC 2

003

EULC

200

3EU

LC 2

003

EULC

200

3EU

LC 2

003

EULC

200

3EU

LC 2

003

EULC

200

3EU

LC 2

003

EULC

200

3

Val

orac

ió

19

99O

per

ació

Val

orac

ió

19

98O

per

ació

EU

L 19

98EU

L 19

98EU

L 19

98EU

L 19

98EU

L 19

98EU

L 19

98EU

L 19

98EU

L 19

98EU

L 19

98EU

L 19

98EU

L 19

98

Val

orac

ió

x

x

x

xx

x19

95O

per

ació

Val

orac

ió

19

95O

per

ació

V

alor

ació

1992

Op

erac

ió

V

alor

ació

1989

Op

erac

ió

V

alor

ació

* N

o m

esu

ra la

inte

nsi

tat.

(con

tinu

ació

)



Tau

la 4

1. C

omp

arat

iva

de

la s

èrie

d’u

sos

inte

rper

son

als.

Paí

s V

alen

cià.

Tot

al d

’un

a ll

engu

a (v

egeu

la fi

txa

53)


Llar (total)

Llar (intensitat)

Amics

Veïns

Companys d’estudi

Companys de feina

Bancs i caixes

Botigues

Grans establiments

Metge

2012

Op

erac

ió

Val

orac

ió

20

11O

per

ació

V

alor

ació

2011

Op

erac

ió

V

alor

ació

2010

Op

erac

ió

V

alor

ació

2010

Op

erac

ióC

USV

201

0C

USV

201

0C

USV

201

0C

USV

201

0C

USV

201

0C

USV

201

0C

USV

201

0C

USV

201

0C

USV

201

0C

USV

201

0C

USV

201

0

Val

orac

ió

x

xx

x

x20

10O

per

ació

V

alor

ació

2009

Op

erac

ió

V

alor

ació

2009

Op

erac

ióB

CC

200

9B

CC

200

9B

CC

200

9B

CC

200

9*B

CC

200

9*B

CC

200

9*B

CC

200

9*B

CC

200

9B

CC

200

9B

CC

200

9B

CC

200

9

Val

orac

ió

x

x

xx

x20

08O

per

ació

V

alor

ació

2008

Op

erac

ióB

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8*B

CC

200

8*B

CC

200

8*B

CC

200

8*B

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8

Val

orac

ió

x

x

xx

x20

07O

per

ació

V

alor

ació

2007

Op

erac

ió

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007*

BC

C 2

007*

BC

C 2

007*

BC

C 2

007*

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007

V

alor

ació

x

xx

xx

2006

Op

erac

ió

V

alor

ació

2005

Op

erac

ió

CU

SV 2

005

CU

SV 2

005

CU

SV 2

005

CU

SV 2

005

CU

SV 2

005

CU

SV 2

005

CU

SV 2

005

CU

SV 2

005

CU

SV 2

005

CU

SV 2

005

CU

SV 2

005

V

alor

ació

x

x

x

x

x

2004

Op

erac

ió

ESSV

200

4ES

SV 2

004

ESSV

200

4ES

SV 2

004

ESSV

200

4ES

SV 2

004

ESSV

200

4ES

SV 2

004

ESSV

200

4ES

SV 2

004

ESSV

200

4

Val

orac

ió

x

20

04O

per

ació

Val

orac

ió

20

03O

per

ació

Val

orac

ió

19

99O

per

ació

Val

orac

ió




Llar (total)

Llar (intensitat)

Amics

Veïns

Companys d’estudi

Companys de feina

Bancs i caixes

Botigues

Grans establiments

Metge

1998

Op

erac

ió

V

alor

ació

1995

Op

erac

ió

V

alor

ació

1995

Op

erac

ió

CU

SV 1

995

CU

SV 1

995

CU

SV 1

995

CU

SV 1

995

CU

SV 1

995

CU

SV 1

995

CU

SV 1

995

CU

SV 1

995

CU

SV 1

995

CU

SV 1

995

CU

SV 1

995

V

alor

ació

x

x

x

xx

x

1992

Op

erac

ió

CU

SV 1

992

CU

SV 1

992

CU

SV 1

992

CU

SV 1

992

CU

SV 1

992

CU

SV 1

992

CU

SV 1

992

CU

SV 1

992

CU

SV 1

992

CU

SV 1

992

CU

SV 1

992

V

alor

ació

x

x

x

xx

x

1989

Op

erac

ió

CU

SV 1

989

CU

SV 1

989

CU

SV 1

989

CU

SV 1

989

CU

SV 1

989

CU

SV 1

989

CU

SV 1

989

CU

SV 1

989

CU

SV 1

989

CU

SV 1

989

CU

SV 1

989

V

alor

ació

x

x

x

xx

x

* N

o m

esu

ra la

inte

nsi

tat.

(con

tinu

ació

)



Tau

la 4

2. C

omp

arat

iva

de

la s

èrie

d’u

sos

inte

rper

son

als.

Ille

s B

alea

rs. T

otal

d’u

na

llen

gua

(veg

eu la

fitx

a 53

)


Llar (total)

Llar (intensitat)

Amics

Veïns

Companys d’estudi

Companys de feina

Bancs i caixes

Botigues

Grans establiments

Metge

2012

Op

erac

ió

Val

orac

ió

20

11O

per

ació

V

alor

ació

2011

Op

erac

ió

BC

C 2

011

BC

C 2

011

BC

C 2

011

BC

C 2

011*

BC

C 2

011*

BC

C 2

011*

BC

C 2

011*

BC

C 2

011

BC

C 2

011

BC

C 2

011

BC

C 2

011

V

alor

ació

x

xx

xx

2010

Op

erac

ióEM

HS

2010

EMH

S 20

10EM

HS

2010

EMH

S 20

10*

EMH

S 20

10EM

HS

2010

EMH

S 20

10EM

HS

2010

EMH

S 20

10EM

HS

2010

EMH

S 20

10

Val

orac

ió

xx

x

xx

xx

xx

x

2010

Op

erac

ió

Val

orac

ió

20

10O

per

ació

BC

C 2

010

BC

C 2

010

BC

C 2

010

BC

C 2

010*

BC

C 2

010*

BC

C 2

010*

BC

C 2

010*

BC

C 2

011

BC

C 2

011

BC

C 2

011

BC

C 2

011

V

alor

ació

x

xx

xx

2009

Op

erac

ió

V

alor

ació

2009

Op

erac

ióB

CC

200

9B

CC

200

9B

CC

200

9B

CC

200

9*B

CC

200

9*B

CC

200

9*B

CC

200

9*B

CC

200

9B

CC

200

9B

CC

200

9B

CC

200

9

Val

orac

ió

x

x

xx

x20

08O

per

ació

V

alor

ació

2008

Op

erac

ióB

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8*B

CC

200

8*B

CC

200

8*B

CC

200

8*B

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8B

CC

200

8

Val

orac

ió

x

x

xx

x20

07O

per

ació

V

alor

ació

2007

Op

erac

ió

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007*

BC

C 2

007*

BC

C 2

007*

BC

C 2

007*

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007

BC

C 2

007

V

alor

ació

x

xx

xx

2006

Op

erac

ió

V

alor

ació

2005

Op

erac

ió

V

alor

ació

2004

Op

erac

ió

EULB

200

4EU

LB 2

004

EULB

200

4EU

LB 2

004

EULB

200

4EU

LB 2

004

EULB

200

4EU

LB 2

004

EULB

200

4EU

LB 2

004

EULB

200

4

Val

orac

ió

20

04O

per

ació

Val

orac

ió

20

03O

per

ació

Val

orac

ió




Llar (total)

Llar (intensitat)

Amics

Veïns

Companys d’estudi

Companys de feina

Bancs i caixes

Botigues

Grans establiments

Metge

1999

Op

erac

ió

V

alor

ació

1998

Op

erac

ió

V

alor

ació

1995

Op

erac

ió

V

alor

ació

1995

Op

erac

ió

Val

orac

ió

19

92O

per

ació

Val

orac

ió

19

89O

per

ació

Val

orac

ió

* N

o m

esu

ra la

inte

nsi

tat.

(con

tinu

ació

)



Tau

la 4

3. C

omp

arat

iva

de

la s

èrie

d’u

sos

inte

rper

son

als.

An

dor

ra. T

otal

d’u

na

llen

gua

(veg

eu la

fitx

a 53

)


Llar (total)

Llar (intensitat)

Amics

Veïns

Companys d’estudi

Companys de feina

Bancs i caixes

Botigues

Grans establiments

Metge

2012

Op

erac

ió

Val

orac

ió

20

11O

per

ació

V

alor

ació

2011

Op

erac

ió

V

alor

ació

2010

Op

erac

ió

Val

orac

ió

20

10O

per

ació

V

alor

ació

2010

Op

erac

ió

V

alor

ació

2009

Op

erac

ióV

alor

ació

C

ULP

A 2

009

C

ULP

A 2

009

C

ULP

A 2

009

C

ULP

A 2

009

C

ULP

A 2

009

C

ULP

A 2

009

xC

ULP

A

2009

*

CU

LPA

200

9

CU

LPA

20

09*

CU

LPA

200

9

CU

LPA

200

9

2009

Op

erac

ió

Val

orac

ió

20

08O

per

ació

V

alor

ació

2008

Op

erac

ió

Val

orac

ió

20

07O

per

ació

V

alor

ació

2007

Op

erac

ió

V

alor

ació

2006

Op

erac

ió

V

alor

ació

2005

Op

erac

ió

V

alor

ació

2004

Op

erac

ió

Val

orac

ió

EULA

N

2004

EULA

N

2004

EULA

N

2004

EULA

N

2004

EULA

N

2004

EULA

N

2004

EULA

N

2004

EULA

N

2004

EULA

N

2004

*

EULA

N

2004

EULA

N

2004

2004

Op

erac

ió

Val

orac

ió

CU

LPA

200

4

CU

LPA

200

4

CU

LPA

200

4

CU

LPA

200

4

CU

LPA

200

4

CU

LPA

200

4x

CU

LPA

20

04*

CU

LPA

200

4

CU

LPA

20

04*

CU

LPA

200

4

CU

LPA

200

4




Llar (total)

Llar (intensitat)

Amics

Veïns

Companys d’estudi

Companys de feina

Bancs i caixes

Botigues

Grans establiments

Metge

2003

Op

erac

ió

V

alor

ació

1999

Op

erac

ió

Val

orac

ió

CU

LPA

199

9

CU

LPA

199

9

CU

LPA

199

9

CU

LPA

199

9

CU

LPA

199

9

CU

LPA

199

9x

CU

LPA

19

99*

CU

LPA

199

9

CU

LPA

19

99*

CU

LPA

199

9

CU

LPA

199

9

1998

Op

erac

ió

V

alor

ació

1995

Op

erac

ió

Val

orac

ió

CU

LPA

199

5

CU

LPA

199

5

CU

LPA

199

5

CU

LPA

199

5

CU

LPA

199

5

CU

LPA

199

5x

CU

LPA

19

95*

CU

LPA

199

5

CU

LPA

19

95*

CU

LPA

199

5

CU

LPA

199

5

1995

Op

erac

ió

Val

orac

ió

19

92O

per

ació

Val

orac

ió

19

89O

per

ació

Val

orac

ió

(con

tinu

ació

)



Tau

la 4

4. C

omp

arat

iva

de

la s

èrie

d’u

sos

inte

rper

son

als.

La

Fran

ja, l

’Alg

uer

i C

atal

un

ya d

el N

ord

. Tot

al d

’un

a ll

engu

a (v

egeu

la fi

txa

53)


Llar (total)

Llar (intensitat)

Amics

Veïns

Companys d’estudi

Companys de feina

Bancs i caixes

Botigues

Grans establiments

Metge

FRA

NJA

2004

Op

erac

ióEU

LF 2

004

EULF

200

4EU

LF 2

004

EULF

200

4EU

LF 2

004

EULF

200

4EU

LF 2

004

EULF

200

4EU

LF 2

004

EULF

200

4EU

LF 2

004

V

alor

ació

ALG

UER

2004

Op

erac

ióV

alor

ació

EU

LALG

20

041

EULA

LG

2004

EULA

LG

2004

EULA

LG

2004

EULA

LG

2004

EULA

LG

2004

EULA

LG

2004

EULA

LG

2004

EULA

LG

2004

EULA

LG

2004

EULA

LG

2004

CA

TALU

NY

A D

EL N

OR

D20

04O

per

ació

V

alor

ació

EU

LCN

20

041

EULC

N 2

004

EULC

N 2

004

EULC

N 2

004

EULC

N 2

004

EULC

N 2

004

EULC

N 2

004

EULC

N 2

004

EULC

N 2

004

EULC

N 2

004

EULC

N 2

004

x

1 N

o in

clou

el c

aste

llà.

* N

o m

esu

ra la

inte

nsi

tat.

NO

TA

: Es

resu

mei

x en

un

a ú

nic

a ta

ula

ja q

ue

nom

és h

i ha

un

a op

erac

ió a

nal

itza

da.



6. Característiques de disseny

El darrer apartat de l’informe es dedica a la descripció i avaluació de les caracterís-

tiques del disseny. Amb aquest objectiu es vol donar resposta als interrogants se-

güents:

• definició de l’univers d’estudi

• grandària mostral i marges d’error

• les possibilitats d’anàlisi territorial

• les possibilitats d’anàlisi de les poblacions d’interès: nacionalitat i edats

Si bé en el recull 17 annexat a aquest informe s’han seleccionat les principals

característiques de disseny metodològic, per tal de conèixer-ne en profunditat totes

les característiques cal repassar cada operació en profunditat a partir de la documen-

tació recollida i facilitada amb l’informe.

Tanmateix s’ha elaborat una síntesi de les informacions fonamentals en for-

ma de quadres sintètics, seguint la línia del que s’ha realitzat en els apartats ante-

riors.

6.1. Univers d’estudi

La primera qüestió que cal avaluar és fins a quin punt els universos d’estudi teòrics

són comparables. Com s’explicarà en apartats posteriors algunes operacions tenen

una doble definició de l’univers, i cerquen informació sobre llars i persones. Però to-

tes les operacions analitzades coincideixen a definir el seu univers d’estudi com a

població, individus o persones.

Així, si totes estudien la població, la principal distinció que cal fer és quina po-

blació en funció de l’edat. En aquest sentit, per tal que totes les operacions siguin

comparables en termes d’edat cal analitzar exclusivament la població de 18 anys i

més. Això és degut al fet que l’EULALG 2004 no inclou en el seu estudi la població me-

nor d’aquesta edat.4

La segona definició d’edat que més operacions aglutina és la definida com a

població de 16 anys i més, mentre que definir l’univers d’estudi com a població de

15 i més anys redueix la comparabilitat excloent operacions com les ECVHP.

Es pot considerar que la diferència d’un any en la definició de l’univers pot ser

poc rellevant a l’hora d’interpretar els resultats. Tanmateix, cal valorar que aquest

efecte serà diferent en funció de la pregunta que s’estigui analitzant. Així, per exem-

ple, si la qüestió a valorar és la llengua amb els companys d’estudi, la diferència entre

15 i 16 anys pot ser més rellevant.

La recomanació general consisteix a explotar els resultats sempre amb la ma-

teixa franja d’edat. En cas que no sigui possible disposar de la informació per a totes

4. IMPORTANT: A part de la segregació per edat, l’única operació que extreu de l’uni-vers d’estudi una part dels individus d’un territori és el CUSV 1989, que només in-clou en l’estudi la població de les zones catalanoparlants.



les operacions per a les edats de 18 anys i més, l’opció de 16 anys i més només faria

eliminar de la comparabilitat l’EULALG 2004.

Altres col·lectius d’edat per sota dels 16 anys, i especialment per sota dels 15

anys, no estan recollits en la majoria d’operacions. Com es pot observar a la taula 47,

per sota dels 14 anys només hi ha informació a l’ED 2007. Cal mencionar que el BCC

inclou la població a partir de 14 anys.

Però hi ha altres elements que fan variar la definició de l’univers. Tenen a veu-

re amb qui es considera població enquestable. Així, dependent de l’operació, es limi-

ta més o menys si s’inclou o no persones que són:

• residents no presents

• residents parcials: viuen fora de casa la majoria de la setmana

• estudiants que no estan a casa durant el període escolar

• infants en custòdia compartida

• estrangers sense permís de residència i familiars

• persones institucionalitzades (residències, hospitals i presons)

• residents en habitatges col·lectius

• treballadors interns de la llar

• persones visitants

En aquest sentit, si es revisen les diferents metodologies, l’ED 2007 és la que

menys casos exclou de la possibilitat de ser enquestable i, per tant, la que pot asse-

gurar amb major fermesa que pot arribar a la major part de l’univers teòric definit.

La resta d’operacions limiten la possibilitat de ser enquestable per qualsevol

dels criteris anteriors i, especialment, pel fet de ser una persona institucionalitzada

o resident en habitatges col·lectius.

Un altre element de diferenciació en la definició de la població enquestable és

el domini de la llengua. Aquesta qüestió habitualment queda difusa en la noció de

persona no enquestable per «incapacitat per contestar», que inclou tant les persones

sense domini lingüístic com les persones que per edat o discapacitat tenen algun

problema de comunicació, etc. No s’ha localitzat en cap cas el procediment per a la

resolució d’aquestes incidències. Tanmateix, si bé en operacions com l’EULP 2008 es

van posar mitjans per evitar l’exclusió per raó de falta de domini lingüístic, cal valo-

rar que amb menor transparència metodològica aquesta qüestió no hagi estat atesa

amb els recursos necessaris per poder assegurar que no afecta la selecció de la per-

sona enquestada.

Així, cal dir que aquests detalls del treball de camp no estan recollits de mane-

ra rigorosa en bona part dels documents metodològics accessibles.

Finalment, la darrera qüestió que es vol tractar en aquest article es troba a ca-

vall entre la definició de l’univers i la selecció de la mostra. Es tracta de la font sobre

la qual es quantifica l’univers i se selecciona la mostra. Cal mencionar que no neces-

sàriament la font sobre la qual es quantifica (i, per tant, s’estratifica i posteriorment

es pondera i eleva la mostra) ha de ser la mateixa que la font a partir de la qual se

selecciona. Així, si bé l’estadística oficial pot utilitzar les fonts de dades per a tots els

usos, sovint altres operacions poden quantificar l’univers a partir d’una font oficial,

però per tal de localitzar els enquestats s’han de fer servir altres fonts.



Cal dir que, de la mateixa manera que la definició de persona enquestable i els

mecanismes per determinar qui pot ser-ho o no, la font de dades sobre la qual es

quantifica l’univers i el procediment per a la localització de les persones enquestades

formen part dels aspectes menys precisats en els documents metodològics acces-

sibles.

Però, a més de la imprecisió en aquests aspectes i l’error que pot acumular el

fet de quantificar un univers d’estudi a partir d’una font i seleccionar les persones

finalment enquestades a partir d’una altra (com poden ser llistats telefònics com-

prats a empreses), cal imputar totes les característiques de la font original quant a

població realment comptabilitzada i registrada a l’operació valorada. Així, per exem-

ple, quan una operació es basa en el padró de població cal valorar la qualitat del pa-

dró per registrar el conjunt de la població d’un territori, igual que quan utilitza un

cens o un registre de població.

Si bé no és aquest l’espai per revisar les mancances de cada operació, sí que cal

indicar que hi ha cert consens en l’àmbit investigador sobre el fet que els registres de

població i, secundàriament, el padró d’habitants són la font amb menys biaix quan,

com és el cas dels territoris de parla catalana dins l’Estat espanyol, no es disposa d’un

cens de la qualitat suficient ni se’n disposarà durant els propers anys.

A la fitxa 59 s’ha fet l’intent de recollir aquesta informació, és a dir, en quina

font de població es basa l’operació.

Sobre això no es valorarà la qualitat de la font, si bé cal matisar que les opera-

cions EULC 2003 i CULPA 1995 són operacions en què s’ha contrastat el biaix existent

entre l’enquesta i la població que vol representar, ja sigui per la qualitat de la font o

per la qualitat del treball de camp. Així, si bé per a l’operació EULC 2003 hi ha una

sèrie de dades reponderades disponibles (dades enllaçades), per a l’operació CULPA

1995 cada autor elabora les seves correccions.

Cal deixar palès que aquest és un dels més importants reptes d’endreça i do-

cumentació, i queda només parcialment completat en el present exercici.

Finalment, cal fer especial menció de dues situacions particulars: els registres

de població a Andorra i les situacions en què la selecció es basa únicament en telè-

fons fixos.

Així, només cal anunciar que és prou coneguda la dificultat per tal de quan-

tificar la població que resideix a Andorra, ja que la seva definició de ciutadania i la

manca d’esforços per disposar d’un cens precís impedeixen afirmar que la població

registrada representa la població total resident al país.

També cal recordar els casos en què l’univers es defineix a partir d’una font,

per exemple el padró, però a continuació se seleccionen únicament els habitatges

amb telèfons fixos. Aquesta és una situació especialment generalitzada en opera-

cions anteriors a 2005 i en operacions que no són d’estadística oficial.

Es vol mencionar també que adjunta a aquest exercici es facilita la fitxa núme-

ro 60 en la qual es recull la metodologia d’enquestació que s’ha fet servir en cada ope-

ració: presencial, telefònica, online, etc. No s’aborda en el present informe l’efecte que

cada una d’elles pugui tenir en la mesura de les dades i, per tant, l’efecte que impli-

caria en la comparabilitat de les diverses fonts, ja que aquesta discussió forma part

del debat general sobre la metodologia d’investigació per enquesta i afecta per igual

totes les fonts.



Al seu torn a la fitxa 61 es recull quines operacions tenen un doble disseny, per

facilitar dades de les llars i dels individus.

Taula 45. Univers de 18 anys i més (vegeu la fitxa 55)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord
















ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

EULCN 2004












Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009









ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

x

EULCN 2004


CULPA 2004



CULPA 1995



CULPA 1995







Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord








CULPA 2009








2004 Operació ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

EULF 2004

EULALG 2004

x

EULCN 2004

Valoració


CULPA 2004



CULPA 1999



CULPA 1995






Taula 48. Operacions amb població menor de 14 anys (vegeu la fitxa 58)

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord



2011 Operació BCC 2011 BCC 2011 Valoració x





CULPA 2009

x


2008 Operació EULP 2008 Valoració x







ESSV 2004x

EULB 2004x

EULAN 2004

x

EULF 2004x

EULALG 2004

x

EULCN 2004

x


CULPA 2004

x



CULPA 1999

x



CULPA 1995

x






6.2. Grandària mostral i marges d’error

El següent apartat se centra a avaluar la grandària de la mostra aconseguida i el seu

marge d’error, sempre tenint presents els supòsits per a la seva estimació, principal-

ment en el nivell de confiança. Aquesta informació s’ha recollit a la fitxa 62.

Així, cal valorar que la majoria de les operacions analitzades tenen una gran-

dària mostral molt gran i un marge d’error reduït per a les dades globals, i es formu-

len amb un nivell de confiança del 95,5 % (p = q = 50 i Mostreig Aleatori Simple).

Tanmateix, malgrat aquesta afirmació genèrica, cal recordar que un nivell de

confiança del 95,5 % implica que un 5 % de les operacions fetes en les mateixes con-

dicions poden donar resultats diferents a l’estimat. Encara més probable és l’error si

es tracta d’operacions diferents, en moments i territoris diferents i amb metodolo-

gies diferents.

Al seu torn, el marge d’error facilitat és un valor global, és a dir, només im-

putable al conjunt de la mostra i per a les dades globals per a aquest conjunt de la

mostra.

Així, cada valor de cada variable requereix que s’estimi l’error o interval de

confiança, especialment per a variables que no tenen una distribució normal i per a

submostres: edat, nacionalitat, subterritoris, etc.

6.3. Anàlisi territorial

A causa de la grandària mostral de la majoria d’operacions valorades i el fet que el

disseny de les mostres és sempre estratificat per territoris, es pot afirmar que l’anà-

lisi territorial desagregada és viable en la majoria de casos.

Tanmateix cal estimar en funció de quin criteri territorial, ja que cada operació

defineix una estratificació teòrica pròpia.

Així, a continuació es llisten les operacions segons si:

• Permeten l’anàlisi per àmbits territorials.

Aquesta classificació només afecta Catalunya. Cal valorar, a més, que totes

les operacions que sí que la permeten estan en disposició de generar dades

per demarcacions o províncies.

• Permeten l’anàlisi per grandàries territorials.

• Permeten l’anàlisi per comarques o illes.

Una darrera qüestió d’aquest apartat és si hi ha la possibilitat de fer l’anàlisi

conjunta per als Països Catalans. Si es revisa la taula 51 es posa de manifest que

aquesta anàlisi únicament és possible per al 2003-2004.

Tanmateix, les onades del BCC que han cobert Catalunya, País Valencià i Illes

Balears suposen una bona font d’una part rellevant del territori.

Es pot detectar, però, una etapa entre 2008 i 2009 que permet ampliar el terri-

tori a Andorra, combinant les dades del BCC 2009, l’EULP 2008 i el CULPA 2009.

Una operació similar es podria fer entre 2009 i 2010 combinant l’EMHS 2010, el

CUSV 2010, el BCC 2010 i el CULPA 2009.



Taula 49. Operacions que permeten l’anàlisi per àmbits territorials (vegeu la fitxa 64)

Cat

alu

nya
























LLEGENDA: Sí o probablement sí. Probablement sí però cal valorar-ho amb la matriu de dades ja que el disseny mostral no es basa en aquest criteri. x. No: per grandària de la mostra i/o disseny del mostreig probablement no és viable.



Taula 50 Operacions que permeten l’anàlisi per grandària del municipi

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord







2009 Operació CULPA 2009 Valoració x









ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

x

EULF 2004x

EULALG 2004NO

PERTINENT

EULCN 2004

x









NOTA:Cal validar en cada cas l’equilibri per a cada estrat i si és necessari i possible crear una ponderació específica (vegeu la fitxa 65).

LLEGENDA: Sí o probablement sí. Probablement sí però cal valorar-ho amb la matriu de dades ja que el disseny mostral no es basa en aquest criteri. x. No: per grandària de la mostra i/o disseny del mostreig probablement no és viable.



Taula 51. Operacions que permeten l’anàlisi per comarques o illes

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord





2010 Operació CUSV 2010 Valoració X



2009 Operació BCC 2009 BCC 2009 BCC 2009 Valoració X








ESSV 2004X

EULB 2004

EULAN 2004

x

EULF 2004x

EULALG 2004NO

PERTINENT

EULCN 2004

x









NOTA: Cal validar en cada cas l’equilibri per a cada estrat i si és necessari i possible crear una ponderació específica (vegeu la fitxa 66).

LLEGENDA: Sí o probablement sí. Probablement sí però cal valorar-ho amb la matriu de dades ja que el disseny mostral no es basa en aquest criteri. Almenys per a

algunes comarques concretes. x. No: per grandària de la mostra i/o disseny del mostreig probablement no és viable.



Taula 52. Possibilitat d’anàlisi per al conjunt dels Països Catalans

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord

2012 Operació BCC 2012

2011 Operació ECVHP 2011

2011 Operació BCC 2011 BCC 2011

2010 Operació EMHS 2010


2010 Operació BCC 2010 BCC 2010



2008 Operació EULP 2008


2007 Operació ED 2007


2006 Operació ECVHP 2006


2004 Operació ESSV 2004 EULB 2004 EULAN 2004 EULF 2004 EULAL G 2004

EULCN 2004


2003 Operació EULC 2003


1998 Operació EUL 1998





6.4. Poblacions d’interès: nacionalitat i edats

El darrer apartat d’aquest bloc se centra a valorar dues darreres qüestions d’interès

que es tipifiquen a continuació i que tenen a veure amb si es poden analitzar deter-

minats col·lectius d’especial interès per a la sociolingüística:

• L’edat: és possible analitzar el col·lectiu de joves?

• La nacionalitat: és possible analitzar el col·lectiu de persones de nacionalitat

estrangera?

Edat

Quant a l’edat, evidentment cal determinar l’interval d’edat a què es refereix aquesta

determinació. Tanmateix si es pren en consideració una definició àmplia, com ara

les persones menors de 35 anys o les menors de 30, el principal escull per poder ana-

litzar aquest col·lectiu és la grandària de la mostra.

Juntament amb el sexe, l’edat és un criteri fonamental d’estratificació d’una

mostra de manera que, per norma general, les edats estan ben representades. Tan-

mateix, la valoració que es facilita a continuació determina la viabilitat d’aquesta



anàlisi comparada, és a dir, si es pot comparar el col·lectiu jove amb la resta de la po-

blació o altres grups d’edat.

Per tal de fer-ho finalment caldria, però, justificar l’equilibri mostral d’aquest

grup d’edat, és a dir, si es tracta d’un col·lectiu ben representat a la mostra (quant a

territoris, nacionalitats, etc.) i, en cas de ser necessari i possible, equilibrar a través

d’una ponderació específica aquestes característiques.

Taula 53 Operacions que permeten l’anàlisi del segment d’edat jove

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord
















ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004

x

EULF 2004x

EULALG 2004

x

EULCN 2004

x









Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord




LLEGENDA: Sí o probablement sí. Probablement sí però la mostra és una mica justa i cal valorar-ho amb les dades finals. x. No: per grandària de la mostra i/o disseny del mostreig probablement no és viable.

Nacionalitat

Aquesta recomanació és general, si bé encara és més important si el que es vol és

descriure el col·lectiu jove en si mateix, tenint a més una exigència mostral superior.

Taula 54. Operacions que permeten l’anàlisi per nacionalitats

Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord
















ESSV 2004

EULB 2004

EULAN 2004x

EULF 2004x

EULALG 2004

x

EULCN 2004

x




Cat

alu

nya

País

V

alen

cià

Ille

s B

alea

rs

An

dor

ra

Fran

ja

d’A

ragó

L’A

lgu

er

Cat

alu

nya

d

el N

ord









LLEGENDA: Sí o probablement sí. Probablement sí però cal valorar i probablement reponderar la matriu de dades ja que es tracta d’operacions en les quals aquest

col·lectiu probablement no ha estat representat correctament. x. No: per grandària de la mostra i/o disseny del mostreig probablement no és viable.

7. Reflexions i recomanacions finals

Un cop feta una revisió sistemàtica de diversos aspectes que afecten la comparabili-

tat entre les operacions analitzades, es fa necessari reflexionar i enunciar alguna re-

comanació sobre quatre qüestions transversals:

• valorar la diferència entre dues dades (d’operacions diferents)

• recomanacions de càlcul

• possibilitats d’elevació de resultats al conjunt de la població

• anàlisis de subpoblacions

A continuació es detallen les idees centrals que cal compartir sobre cadascuna

d’elles.

A. Ladiferènciaentreduesdades

Un cop els analistes valorin les diferències metodològiques entre les opera-

cions, estaran en millors condicions de determinar els motius pels quals les dades

són diferents o similars entre elles.

Tanmateix, es vol facilitar una pauta general i un parell de recomanacions fo-

namentals. Concretament, a més de qualsevol biaix que es pugui deure a la qualitat

de la font de dades sobre la qual es calcula l’univers i/o s’extreu la mostra, i la qualitat

del treball de camp, per tal de valorar la diferència o igualtat entre dues dades cal pre-

guntar-se:



• S’ha preguntat al mateix univers?

– La revisió de les formulacions dels universos permet recomanar que es tin-

gui com a referènciacomunalapoblacióde16anysimés, si no 18 anys i

més (per poder incloure l’EULALG 2004).

– En cas que no es pugui disposar d’aquesta població, en les que defineixen

el seu univers d’estudi com la població de 14 i més o de 15 i més anys, cal

comprovar el biaix que aquesta diferència pot suposar.

• S’ha interrogat de la mateixa manera: redacció de la pregunta i opcions de

resposta?

– EL’anàlisi realitzada permet afirmar que, especialment quant a les opcions

de resposta, en poques ocasions s’ha fet una pregunta comparable al

100% i que per a la majoria de casos caldrà treballar amb una comparativa

estimable. Això implica fer càlculs diferents en funció de l’operació per tal

d’obtenir un resultat tan comparable com sigui possible. En el segon apar-

tat d’aquest capítol es fan algunes recomanacions sobre això.

• S’ha calculat el mateix?

– Cada autor o equip d’investigació, així com cada operació, calcula els resul-

tats d’acord amb la seva tradició investigadora, precisió i descripció que es

desitja tenir, i les limitacions o possibilitats de la formulació de la pregunta

realitzada.

– Aquesta pauta dóna lloc al fet que darrere d’una mesura aparentment

igual,enrealitathihacàlculsdiferents. Així, per exemple, el CUSV 2010

facilita el percentatge de persones que saben escriure en català a partir de

la suma dels que en saben poc, bastant bé i perfectament (que és com es

pregunta en aquesta operació). Aquesta mesura es desvia amb tota proba-

bilitat de la formulació del BCC o de l’EULP 2008 quan es pregunta qui en

sap i qui no en sap.

– En aquests casos esrecomanacompararnomésoperacions les formula-

cions de pregunta i resposta de les quals s’han considerat comparables(ü)

oalmenysestimables(K).

– A l’apartat VII.2 es realitza una reflexió sobre els càlculs que es poden con-

siderar més comparables.

• Elements de desviació estadística

Malgrat tot això, cal tenir present que totes les operacions assumeixen un

nivelldeconfiançadel95,5%, de manera que unapartdeladiferènciaentre

lesdadescalatribuir-laalfetqueenun5%delscasosque es fes la mateixa

pregunta, en les mateixes condicions a la mateixa població, el resultat seria

diferent al recollit i expressat per dita operació. Més encara quan mai, en cap

cas, no es pot afirmar que dues operacions siguin comparables en aquests

termes estadístics tan rigorosos.

A més, totes tenen un marge d’error global. Cal tenir sempre present aques-

tadesviacióal’horad’afirmarlesdiferènciesentredades, tant globalment

com particularment i, sobretot, com es planteja en el darrer bloc, a l’hora de

fer elevacions.

Així, si l’EULP 2008 estimés (dada hipotètica) un 30 % de catalans que saben

parlar català, i el BCC 2008, un 31 %, cal estimar que probablement són da-



des similars ja que el BCC té un error de +0,57 % i l’EULP 2008 té un error de

+1,32 %.

Encara que pugui resultar una comparació improbable, cada vegada és més

comú que es facin comparacions de dades molt ajustades sense valorar els

components estadístics de l’error en l’estimació, encara més quan es realit-

zen elevacions.

Cal recordar que al’horadevalorardiferènciesésnecessaricalcularl’error

o l’interval de confiança de cadascuna de les afirmacions.

• Elements de confirmació estadística

– Precisament per tal de reduir la incertesa en les afirmacions sobre les dife-

rències entre dades es recomana que, abans de dur a terme qualsevol afir-

mació de diferència rellevant o significativa, es realitzin tests de contrasts

d’hipòtesis a partir d’estadístiques consensuades i validades per la comu-

nitat investigadora.

– Una eina que facilitaria aquesta tasca consistiria a crear una matriu de da-

des comuna que incorpori els resultats de les operacions a comparar i en

mecanitzi les comparacions i les validacions.5

• Limitar les comparacions parcials

– Finalment, i seguint el que s’ha descrit en l’apartat anterior, es recomana

ser especialment exigent amb els criteris de comparabilitat quan no es

tracta de poblacions totals, és a dir, quan es comparen col·lectius d’edat,

nacionalitat o subterritoris.

B. Recomanacionsdecàlcul

Tenint en compte el que s’ha descrit en els apartats anteriors del present in-

forme, es recomana realitzar els càlculs que permetin comparar major nombre

d’operacions. Així, per exemple, a les preguntes d’usos si es compara el total de par-

lants d’una llengua es poden comparar més operacions que si es calcula únicament

la referència a la seva intensitat d’ús.

Aquest fet pot implicar revisar dades ja publicades i difoses i elaborar noves

estimacions. Tanmateix, cal considerar si es prioritza la rigidesa en el càlcul o la pos-

sibilitat de comparar-se amb altres territoris i temps.

C. Possibilitatsd’elevació

Seguint tot el que s’ha valorat fins al moment, es recomana:

• Realitzar elevacions exclusivament en les operacions amb mostra suficient

globalment;

• Amb una metodologiavalidadapelsinstitutsd’estadísticadereferència, i

en la mesura possible elaborada per ells;

• Donades les diverses fonts d’error analitzades, facilitar dades elevades arro-

donidesobél’intervaldel’estimaciói evitar la precisió del nombre exacte;

5. Un exercici en aquesta línia s’ha realitzat amb l’EULP 2008 i l’EULC 2003.



• Ser especialment exigents quan es tracti de submostres: edats, nacionali-

tats, subterritoris, etc. i limitar les elevacions realitzades amb molt d’error.

D. Anàlisidesubpoblacions

D’acord amb el que s’ha anat exposant al llarg de l’informe, es recomana:

• Limitar l’estudi de subpoblacions a les operacions amb una mostra sufici-

ent per a cada submostra;

• Valorartotselselementsdedesviació per a cada submostra i,siésnecessa-

riipossible,corregir-losatravésdeponderacionsamida.



Annexos

Annex 1: Llista de fitxes i reculls elaborats

Introducció

FITXA1 REFERÈNCIACOMPLETAIIDENTIFICACIÓD’ESTADÍSTICAOFICIALContingut: – Any

– Nom sintètic d’operació– Nom– Estadística específica sociolingüística– Estadística oficial

FITXA2 LLISTATDEDOCUMENTACIÓDISPONIBLEContingut: – Any

– Nom sintètic operació– Llistat de documents recollits

Els coneixements

FITXA3 PREGUNTESDECONEIXEMENTContingut: – Any

– Nom sintètic d’operació– Numeració de les preguntes sobre aquesta temàtica

RECULL1 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRECONEIXEMENTContingut: – Any

– Nom sintètic d’operació– Redacció de les preguntes sobre aquesta temàtica

FITXA4 ENTENDRECATALÀDICOTÒMICContingut: – Any

– Nom sintètic d’operació– Valoració de la comparabilitat

FITXA5 PARLARCATALÀDICOTÒMICContingut: – Any


FITXA6 LLEGIRCATALÀDICOTÒMICContingut: – Any


FITXA7 ESCRIURECATALÀDICOTÒMICContingut: – Any

– Nom sintètic d’operació

– Valoració de la comparabilitat

FITXA8 ENTENDRECASTELLÀDICOTÒMICContingut: – Any



FITXA9 PARLARCASTELLÀDICOTÒMICContingut: – Any





FITXA10 LLEGIRCASTELLÀDICOTÒMICContingut: – Any



FITXA11 ESCRIURECASTELLÀDICOTÒMICContingut: – Any



FITXA12 TOTESPERAANGLÈSDICOTÒMICContingut: – Any



FITXA13 TOTESPERAFRANCÈSDICOTÒMICContingut: – Any



FITXA14 TOTESPERACATALÀDE0A10Contingut: – Any



FITXA15 TOTESPERACASTELLÀDE0A10Contingut: – Any



Llegua inicial, d’identificació i habitual

FITXA16 PREGUNTESSOBRELLENGUAINICIALContingut: – Any


– Numeració de les preguntes sobre aquesta temàtica

RECULL2 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELLENGUAINICIALContingut: – Any


– Redacció de les preguntes sobre aquesta temàtica

FITXA17 LLENGUAINICIALContingut: – Any



FITXA18 PREGUNTESSOBRELLENGUAD’IDENTIFICACIÓContingut: – Any



RECULL3 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELLENGUAD’IDENTIFICACIÓContingut: – Any





FITXA19 LLENGUAD’IDENTIFICACIÓContingut: – Any



FITXA20 PREGUNTESSOBRELLENGUAHABITUALContingut: – Any



RECULL4 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELLENGUAHABITUALContingut: – Any



FITXA21 LLENGUAHABITUALContingut: – Any



Transmissió lingüística intergeneracional

FITXA22 PREGUNTESSOBRELLENGUAPARLADAAMBELPAREContingut: – Any



RECULL5 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELLENGUAPARLAAMB ELPARE

Contingut: – Any



FITXA23 LLENGUAPARLADAAMBELPARE:TOTALD’ÚSD’UNALLENGUAContingut: – Any



FITXA24 PREGUNTESSOBRELLENGUAPARLADAAMBLAMAREContingut: – Any



RECULL6 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELLENGUAPARLADAAMB LAMARE

Contingut: – Any



FITXA25 LLENGUAPARLADAAMBLAMARE:TOTALD’ÚSD’UNALLENGUAContingut: – Any



FITXA26 LLENGUAPARLADAAMBELPAREOLAMARE:INTENSITATD’ÚSD’UNALLENGUA

Contingut: – Any





FITXA27 PREGUNTESSOBRELLENGUAPARLADAAMBELSFILLSContingut: – Any



RECULL7 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELLENGUAPARLADAAMB ELSFILLS

Contingut: – Any



FITXA28 LLENGUAPARLADAAMBELSFILLS:TOTALD’ÚSD’UNALLENGUAContingut: – Any



FITXA29 LLENGUAPARLADAAMBELSFILLS:INTENSITATD’ÚSD’UNALLENGUAContingut: – Any



FITXA30 ITICTOTAL:TOTALD’ÚSD’UNALLENGUAContingut: – Any



FITXA31 ITICINTENSITAT:INTENSITATD’ÚSD’UNALLENGUAContingut: – Any



Les llengües en els usos interpersonals

FITXA32 PREGUNTESSOBREQUANTIFICACIÓD’USOS0-100%Contingut: – Any



RECULL8 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBREQUANTIFICACIÓ D’USOS0-100%

Contingut: – Any



FITXA33 QUANTIFICACIÓD’USOS0-100%Contingut: – Any



FITXA34 PREGUNTESSOBRELALLENGUAALALLARContingut: – Any



RECULL9 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELALLENGUAALALLARContingut: – Any





FITXA35 LLENGUAALALLAR_TOTALContingut: – Any



FITXA36 LLENGUAALALLAR_INTENSITATContingut: – Any



FITXA37 PREGUNTESSOBRELALLENGUAAMBAMICSContingut: – Any



RECULL10 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELALLENGUAAMBAMICSContingut: – Any



FITXA38 LLENGUAAMBAMICSContingut: – Any



FITXA39 PREGUNTESSOBRELALLENGUAAMBVEÏNSContingut: – Any



RECULL11 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELALLENGUAAMBVEÏNSContingut: – Any



FITXA40 LLENGUAAMBELSVEÏNSContingut: – Any



FITXA41 PREGUNTESSOBRELALLENGUAAMBCOMPANYSD’ESTUDIContingut: – Any



RECULL12 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELALLENGUAAMBCOMPANYSD’ESTUDI

Contingut: – Any



FITXA42 LLENGUAAMBCOMPANYSD’ESTUDIContingut: – Any





FITXA43 PREGUNTESSOBRELALLENGUAAMBCOMPANYSDEFEINAContingut: – Any



RECULL13 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELLENGUAAMBCOMPANYS DEFEINA

Contingut: – Any


– Redacció de les preguntes sobre aquesta temàtic

FITXA44 LLENGUAAMBCOMPANYSDEFEINAContingut: – Any



FITXA45 PREGUNTESSOBRELLENGUAAMBBANCSICAIXESContingut: – Any



RECULL14 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELLENGUAAMBBANCS ICAIXES

Contingut: Any


– Redacció de les preguntes sobre aquesta temàtic

FITXA46 LLENGUAAMBBANCSICAIXESContingut: Any



FITXA47 PREGUNTESSOBRELLENGUAAMBBOTIGUESICOMERÇOSContingut: – Any



RECULL15 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELLENGUAAMBBOTIGUES ICOMERÇOS

Contingut: – Any



FITXA48 LLENGUAAMBBOTIGUESICOMERÇOSContingut: – Any



FITXA49 PREGUNTESSOBRELLENGUAAMBGRANSESTABLIMENTSContingut: – Any



RECULL16 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELALLENGUAAMBGRANSESTABLIMENTS

Contingut: – Any





FITXA50 LLENGUAAMBGRANSESTABLIMENTSContingut: – Any



FITXA51 PREGUNTESSOBRELALLENGUAAMBELMETGEContingut: – Any



RECULL17 FORMULACIÓDELESPREGUNTESSOBRELALLENGUAAMBELMETGEContingut: – Any



FITXA52 LLENGUAAMBELMETGEContingut: – Any



FITXA53 COMPARATIVADELAPREGUNTASOBREUSOSPERTERRITORISContingut: – Any



Característiques de disseny

RECULL18 RECULLSINTÈTICDECARACTERÍSTIQUESDEDISSENYContingut: – Any


– Redacció de les característiques bàsiques del disseny metodològic

FITXA54 DEFINICIÓDEL’UNIVERSContingut: – Any


– Definició de l’univers i quantificació

FITXA55 UNIVERSDE18IMÉSContingut: – Any









FITXA58 UNIVERSMENORDE15ANYSContingut: – Any





FITXA59 FONTDEL’UNIVERSContingut: – Any


– Relació de la font de quantificació de l’univers (padró, cens...)

FITXA60 METODOLOGIAD’ENQUESTACIÓContingut: – Any


– Relació de la metodologia d’enquestació (CATI, CAPI..)

FITXA61 MOSTRAPERLLARSContingut: – Any


– Identificació de les operacions amb mostra per llars

FITXA62 MOSTRAIERRORContingut: – Any


– Identificació de la grandària mostral i l’error global

FITXA63 ESTRATIFICACIÓTERRITORIALContingut: – Any


– Identificació de les variables d’estratificació territorial

FITXA64 ÀMBITSTERRITORIALSContingut: – Any


– Identificació de la possibilitat d’anàlisi per aquest criteri

FITXA65 GRANDÀRIAMUNICIPALContingut: – Any



FITXA66 COMARQUESOILLESContingut: – Any



FITXA67 ANÀLISIPEREDATSContingut: – Any



FITXA68 ANÀLISIDELANACIONALITATContingut: – Any





Annex 2: Índex de taules i gràfics

Introducció

Taula 1. Llistat d’enquestes revisades. Catalunya 75

Taula 2. Llistat d’enquestes revisades. País Valencià 75

Taula 3. Llistat d’enquestes revisades. Illes Balears 75

Taula 4. Llistat d’enquestes revisades. Andorra 76

Taula 5. Llistat d’enquestes revisades. Resta territoris: la Franja d’Aragó,

l’Alguer i Catalunya del Nord 76

Taula 6. Operacions que formen part de l’onada comuna 2003-2004 76

Taula 7. Operacions per ordre cronològic i territori 77

Els coneixements

Taula 8. Entendre el català dicotòmic 85

Taula 9. Parlar el català dicotòmic 86

Taula 10. Llegir el català dicotòmic 87

Taula 11. Escriure el català dicotòmic 88

Taula 12. Entendre el castellà dicotòmic 89

Taula 13. Parlar el castellà dicotòmic 90

Taula 14. Llegir el castellà dicotòmic 91

Taula 15. Escriure el castellà dicotòmic 92

Taula 16. Entendre, parlar i escriure l’anglès dicotòmic 94

Taula 17. Entendre, parlar i escriure el francès dicotòmic 95

Taula 18. Coneixement del català en una escala de 0 a 10 96

Taula 19. Coneixement del castellà en una escala de 0 a 10 97

Llegua inicial, d’identificació i habitual

Taula 20. Llengua inicial 101

Taula 21. Llengua d’identificació 103

Taula 22. Llengua habitual 104

Transmissió lingüística intergeneracional

Taula 23. Llengua que parla amb el pare i la mare. Total d’ús d’una llengua 108

Taula 24. Llengua que parla amb el pare o la mare. Intensitat d’ús 109

Taula 25. Llengua que parla amb els fills. Total d’ús d’una llengua 111

Taula 26. Llengua que parla amb els fills. Intensitat d’ús 112

Taula 27. Transmissió lingüística intergeneracional.

Total d’una llengua 113

Taula 28. Transmissió lingüística intergeneracional.

A partir de la intensitat d’ús 114

Les llengües en els usos interpersonals

Taula 29. Ús lingüístic global. Català, castellà i altres. 0-100 % 117

Taula 30. Usos a la llar. Total d’una llengua 120

Taula 31. Usos a la llar. A partir de la intensitat d’ús 121



Taula 32. Usos amb els amics. Total d’una llengua 123

Taula 33. Usos amb els veïns. Total d’una llengua 125

Taula 34. Usos amb els companys d’estudi. Total d’una llengua 127

Taula 35. Usos amb els companys de feina. Total d’una llengua 128

Taula 36. Usos als bancs i caixes. Total d’una llengua 129

Taula 37. Usos a les botigues o petits comerços. Total d’una llengua 130

Taula 38. Usos als grans establiments. Total d’una llengua 131

Taula 39. Usos al metge. Total d’una llengua 132

Taula 40. Comparativa de la sèrie d’usos interpersonals.

Catalunya. Total d’una llengua 133


País Valencià. Total d’una llengua 135


Illes Balears. Total d’una llengua 137


Andorra. Total d’una llengua 139


La Franja, l’Alguer i Catalunya del Nord. Total d’una llengua 141

Característiques de disseny

Taula 45. Univers de 18 anys i més 145



Taula 48. Operacions amb població menor de 14 anys 148

Taula 49. Operacions que permeten l’anàlisi per àmbits territorials 150

Taula 50. Operacions que permeten l’anàlisi per grandària del municipi 151

Taula 51. Operacions que permeten l’anàlisi per comarques o illes 152

Taula 52. Possibilitat d’anàlisi conjunt dels Països Catalans 153

Taula 53. Operacions que permeten l’anàlisi del segment d’edat jove 154

Taula 54. Operacions que permeten l’anàlisi per nacionalitats 155



Està assegurada la transmissió lingüística? Joaquim Torres-Pla

Sumari

1. Introducció 171

2. La transmissió lingüística intergeneracional del català els

anys 2003-2004 172

3. Què sabem sobre l’evolució de la transmissió intergeneracional

del català després del 2004 173

4. Estimació de la situació actual de la transmissió intergeneracional

en cadascun dels set territoris 177

5. Com pot evolucionar la transmissió lingüística intergeneracional

en el futur? 179

6. Conclusions 180

7. Bibiografia 181



Està assegurada la transmissió lingüística?

Joaquim Torres-PlaSocietat Catalana de Sociolingüística (SOCS) / Xarxa CRUSCAT

1. Introducció

La transmissió lingüística intergeneracional és el procés a través del qual una llengua

es transmet o no de progenitors a fills, en el si de la família. Es tracta d’un element

clau de la configuració sociolingüística d’una societat multilingüe, perquè determina

en bona part quina és la llengua inicial de l’individu, és a dir, la primera llengua par-

lada, la qual constitueix un dels principals factors que condicionen els usos lingüís-

tics al llarg de la vida. L’estudi de la transmissió intergeneracional ajuda a copsar fins

a quin punt cadascuna de les llengües presents avança o retrocedeix d’una generació

a l’altra, la qual cosa és determinant per conèixer el present i albirar el futur d’una

societat, des d’un punt de vista sociolingüístic. L’element central de la transmissió

lingüística intergeneracional és la tria de la llengua amb els fills, una decisió indivi-

dual que està determinada sobretot pel valor social de cada idioma, és a dir, pel con-

junt d’informacions, emocions i valors relatius a les llengües que són compartits per

gran part dels individus en una societat i època concretes. El valor social de les llen-

gües condiciona també les diferents tries lingüístiques que es fan al llarg de la vida.

Un concepte pròxim és el de capacitat d’atracció d’una llengua. La capacitat d’atrac-

ció d’una llengua és el grau en el qual és adoptada per parlants inicials d’altres idio-

mes. El progrés o retrocés d’una llengua en la transmissió intergeneracional és un

indicador de la seva capacitat d’atracció.

Les dades en què em basaré per presentar la transmissió intergeneracional

són bàsicament els percentatges d’ús amb els progenitors i d’ús amb els fills, i la di-

ferència entre aquests percentatges. Hi ha diferents formes de copsar la transmissió

intergeneracional, i totes aporten matisos interessants a l’anàlisi, però en aquesta

ocasió he triat la forma esmentada perquè en tenim més informació acumulada i

perquè l’espai disponible no em permet emprar més d’una forma.

Concretament, la manera de mesurar l’evolució d’una llengua en la transmis-

sió intergeneracional serà bàsicament la de restar, per al conjunt de la població, el

percentatge d’ús amb els progenitors del percentatge d’ús amb els fills, de manera

que si surt una xifra positiva vol dir que hi ha un avenç de la llengua en qüestió, ja que

hi ha més gent que la parla amb els fills que no pas amb els progenitors. Si surt nega-

tiu vol dir, per tant, que hi ha un retrocés. Així, si la diferència a favor de l’ús amb els

fills és, per exemple, de +10 %, això vol dir que hi ha un avenç de 10 punts percentuals

en la transmissió intergeneracional de la llengua en qüestió.

En primer lloc m’ocuparé breument de la transmissió lingüística intergene-

racional als territoris de llengua catalana els anys 2003-2004, després mostraré

l’evolució posterior produïda a les zones de les quals tenim dades de transmissió més

recents, més endavant faré una estimació de quina pot ser la situació de la transmis-

sió intergeneracional en tot el domini del català ara mateix i, finalment, reflexionaré

sobre com pot evolucionar en el futur.



2. La transmissió lingüística intergeneracional del català els anys 2003-2004

Els anys 2003-2004, és a dir, al principi de la primera dècada del present segle, la Di-

recció General de Política Lingüística va promoure un conjunt d’enquestes sociolin-

güístiques bàsicament comparables entre si, una en cadascun dels set territoris de

llengua catalana, sis de les quals —totes menys la valenciana— es van denominar

EUL (Enquesta d’usos lingüístics). Així vam poder tenir, per primera vegada, informa-

cions ben fonamentades sobre la transmissió intergeneracional en el conjunt del

domini lingüístic. De moment no tenim dades globals més recents sobre la qüestió,

per tant, presentaré seguidament les informacions bàsiques sobre la transmissió in-

tergeneracional en el conjunt del domini en aquell moment, que en gran part no han

canviat, com a base per analitzar després les dades parcials posteriors disponibles

sobre el tema.

Gràfic 1: Ús lingüístic amb els progenitors i amb els fills, en els 7 territoris.

2003-2004.

En el gràfic 1 es poden veure les dades principals que mostren l’estat de la

transmissió intergeneracional de les llengües en cadascun dels set territoris els anys

2003-2004. Si s’examina la diferència entre els percentatges d’ús del català amb els

fills i d’ús del català amb els progenitors, que és la manera com aquí mesuraré la

transmissió intergeneracional, els set territoris es poden repartir en tres grups. En

primer lloc, es troben els tres territoris situats a l’esquerra del gràfic (Andorra, Cata-

lunya i les Illes), que tenen avenços intergeneracionals clars: del 17 % a Andorra, del

10 % a Catalunya i del 7 % a les Illes. En segon lloc, hi ha la Franja i el País Valencià,

sense creixement ni disminució apreciables del català en la transmissió i,

finalment,s’hi veuen l’Alguer i la Catalunya del Nord, amb retrocessos importants,

Font: Torres (2007: p. 53).

Andorra Catalunya Illes Franja P. Valencià (zona cat.) L'Alguer Catalunya

del NordAltres situacions 64,9 46,3 59,8 48,2 53,3 47,3 23,1 24,6 57,4 54,9 74,2 93,6 90,5 96,6

Català i altra ll. principal 5,9 7,4 3,9 5,1 5,4 4,4 6,4 3,2 5,7 5,9 5,7 2,6 2,5 2,4

Prioritàriament català 29,2 46,4 36,3 46,7 41,3 48,3 70,5 72,2 36,9 39,3 20,1 3,8 7,0 1,1

0 %

10 %

20 %

30 %

40 %

50 %

60 %

70 %

80 %

90 %

100 %

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.



produïts perquè la transmissió intergeneracional de la llengua s’hi va interrompre

bàsicament a mitjan segle passat.

Per què es donen aquestes diferències entre territoris en el procés de trans-

missió intergeneracional? Bàsicament perquè hi ha diferències en el valor social de

la llengua. Per tant, per respondre a la pregunta cal buscar els factors que determinen

la intensitat del valor social en cada lloc. Entre aquests factors explicatius, n’hi ha dos

que tenen una especial rellevància. Es tracta del grau d’autogovern de cada territori i

del nivell de preocupació social per la llengua que es dóna entre la seva ciutadania. Si

s’examina la relació entre el grau d’autogovern i el procés de transmissió en cada

territori, es veu amb força claredat que l’avenç del català en la transmissió augmenta

amb el grau d’autogovern. Així, Andorra, estat plenament sobirà, i, per tant, amb ple-

na oficialitat del català, tot i tenir un dels percentatges més baixos d’aquesta llengua

com a inicial, té el màxim avenç en la transmissió intergeneracional. En canvi, entre

els tres territoris sense autogovern, en trobem dos, l’Alguer i la Catalunya del Nord,

on ja s’ha trencat fa temps aquesta transmissió, i un altre, la Franja, on no hi ha aven-

ços, tot i ser el que gaudeix de més percentatge d’ús. Pel que fa als altres tres territo-

ris, és a dir, Catalunya, les Illes i el País Valencià, que tenen autonomia, és a dir, una

posició intermèdia entre la sobirania i la manca d’autogovern, pel que fa a la trans-

missió bàsicament també es troben en una posició intermèdia entre els dos grups

que acabem d’esmentar.

Si s’examinen ara aquests tres territoris amb autonomia, Catalunya, les Illes i

el País Valencià, la seva prelació pel que fa a la transmissió s’explica en bona part pel

nivell d’extensió entre la seva ciutadania de la preocupació pel manteniment de la

llengua, la qual cosa va estretament lligada a la preocupació del govern territorial per

aquesta qüestió. Així, després d’Andorra, el territori amb més progrés del català en la

transmissió és Catalunya, on hi ha una clara majoria social interessada en les políti-

ques favorables a aquesta llengua i una Administració autònoma que de manera

permanent ha portat a terme una política en la mateixa línia. El següent territori pel

que fa al progrés del català en la transmissió són les Illes, en el qual la preocupació

social no és tan majoritària i en la direcció de l’Administració autònoma s’alternen

governs favorables a la llengua amb d’altres de contraris, com l’actual, que hi és pro-

fundament hostil. L’altre territori amb autonomia, el País Valencià, sembla tenir una

preocupació social percentualment inferior a la de les Illes i té un govern des de fa

molt temps bàsicament hostil a la llengua. Doncs, bé, resulta que no té pràcticament

avenços en la transmissió i es troba en la pitjor situació en aquest aspecte entre els

que tenen autonomia.

Sembla clar, per tant, que el grau d’autogovern i l’extensió de la preocupació

social per la llengua constitueixen elements explicatius determinants de la trans-

missió intergeneracional del català en cada territori.

3. Què sabem sobre l’evolució de la transmissió intergeneracional del català després del 2004?

En aquests moments només podem disposar de dades relatives a la transmissió lin-

güística intergeneracional posteriors al 2004, enfocades bàsicament de la manera



que jo he esmentat abans, en dos dels set territoris: Catalunya i les Illes.1 Així, analit-

zaré com ha evolucionat la transmissió en aquests dos llocs.

Gràfic 2: Evolució de la transmissió intergeneracional del català durant el segon

lustre del segle xxi, a Catalunya i a les Illes.

(la xifra indicada és el percentatge d’ús del català amb els fills -

el percentatge d’ús del català amb els progenitors)

El gràfic 2 mostra l’evolució de la transmissió intergeneracional del català a

Catalunya i les Illes durant el període de què tenim dades, que consisteix aproxima-

tivament en el segon quinquenni del present segle. En el gràfic es pot veure que sem-

bla haver-hi una millora en el progrés del català en aquest aspecte a Catalunya i un

cert retrocés d’aquest avenç a les Illes. Però les diferències no són gaire grans i el pe-

ríode temporal és curt, de manera que aquestes dades no són prou conclusives. Per

tant, aquesta hipòtesi s’ha de verificar. Per veure si efectivament es produeix o no

aquesta evolució diferencial dels dos territoris i per mostrar com funciona la trans-

missió en els diversos sectors socials en general, analitzaré seguidament diferents

aspectes de la qüestió en aquestes dues zones. En primer lloc examinaré la relació

entre la transmissió intergeneracional del català i l’edat en els dos territoris, i després

la relació de la transmissió amb el nivell d’estudis.

1. Les enquestes emprades no tenen exactament les mateixes opcions de resposta a les preguntes sobre l’ús amb progenitors i fills, ja que en el cas de les illes una de les opcions de resposta és «No en té», cosa que no passa en el cas de Catalunya. Però un vegada efectuades una sèrie de compa-racions de dades, en resulta que a la pràctica els enquestats de les Illes no han tingut plenament en compte aquesta opció de resposta, i els resultats són molt similars als que s’haguessin obtin-gut sense aquesta opció. Per tant, les dues enquestes emprades són bàsicament comparables. Pel que fa a les Illes, l’enquesta utilitzada en aquesta comparació és l’anomenada IBESTAT 2010, ja que ha estat efectuada per l’Institut d’Estadística Balear, l’acrònim del qual és IBESTAT. L’en-questa de Catalunya utilitzada ha estat una EUL (Enquesta d’usos lingüístics) efectuada el 2008, comparable amb les efectuades el 2003-2004.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les enquestes següents: IBESTAT 2010, EUL de Catalunya del 2003 i del 2008, EUL de les Illes del 2004.

10,30

12

7

5,5

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

Any 2003 Any 2008 Any 2004 Any 2010

IllesCatalunya



Gràfic 3: Població de Catalunya i les Illes. Ús del català amb els progenitors i ús del

català amb els fills, per grups d’edat. Percentatges. 2008-2010

El gràfic 3 mostra la relació entre la transmissió intergeneracional del català i

l’edat a Catalunya i a les Illes. S’hi veu que a Catalunya l’avenç del català de progeni-

tors a fills es dóna en tots els grups d’edat i que aquest avenç augmenta clarament

quan es passa dels grans als joves. Si s’examina com es produeix aquesta evolució, es

troba que el percentatge d’ús del català amb els progenitors disminueix progressiva-

ment amb el decreixement de l’edat, és a dir, que els joves són els que tenen menys

proporció de persones amb el català com a llengua inicial. En canvi, no ocorre el ma-

teix pel que fa a l’ús amb els fills; hi ha una davallada moderada quan es passa dels

grans als madurs, però després no continua amb els que tenen menys anys. Així,

l’avenç de la transmissió intergeneracional amb la minva de l’edat compensa en

bona part l’origen lingüístic menys català dels joves. Això indica que a Catalunya el

valor social del català és prou alt perquè entre els joves la llengua progressi més que

entre els grans en aquest aspecte.

Què passa a les Illes? La situació és força diferent, tal com es pot veure al gràfic

3. En cap dels tres grups d’edat mostrats no hi ha un avenç apreciable del català en la

transmissió i, en tot cas, allà on podria haver-hi un lleu progrés seria entre la població

gran. Per tant, la transmissió més aviat empitjora entre els que no són grans. Sembla

que estem assistint a un cert retrocés de la capacitat d’atracció del català a les Illes.

S’examinarà ara una altra variable clau per explicar com evoluciona la trans-

missió intergeneracional: el nivell d’estudis. A Catalunya, tal com indica el gràfic 4, a

mesura que puja el nivell d’estudis, augmenta l’ús familiar del català, però també

creix el progrés intergeneracional de la llengua, és a dir, el seu avenç quan es passa

de l’ús amb els progenitors a l’ús amb els fills, d’una forma clara. El fenomen és simi-

lar al que s’ha trobat en el cas anterior. Aquesta relació entre el nivell d’estudis i la

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’EUL de Catalunya 2008 i de l’IBESTAT 2010.

26,3

30,5

40,0

24,9

35,2

58,6

42,2 41,1

46,5

26,5

34,9

64,1

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

35 a 49 anys

50 a 64 anys

65 o més anys

30 a 44 anys

45 a 64 anys

65 o més anys

Catalunya 2008 Illes 2010

Cat amb progenitors Cat amb fills



transmissió indica un valor social positiu del català, ja que la gent amb més nivell

d’instrucció l’adopta més. Així mateix, el nivell mitjà d’estudis de la població tendeix

a créixer al llarg del temps, i això també afavoreix demogràficament el català en

aquest cas.

Gràfic 4: Població de Catalunya i les Illes. Ús del català amb els progenitors i ús del

català amb els fills, per nivells d’estudis. Percentatges. 2008-2010

En canvi, també en aquesta ocasió, el cas de les Illes és diferent. Tal com indica

el gràfic 4, en augmentar el nivell d’estudis no es veu cap avenç sostingut clar de l’ús

familiar del català, ni tampoc cap millora de la transmissió de la llengua. En tot cas,

més aviat al revés, ja que el grup amb més avenç intergeneracional del català, amb un

avenç significatiu estadísticament, és el dels sense estudis. El resultat és, per tant, el

mateix que en el cas anterior; la capacitat d’atracció del català sembla debilitar-se a

les Illes.

L’anàlisi que s’acaba de portar a terme porta a la conclusió que la hipòtesi que

s’havia fet a partir de les dades globals sobre l’evolució de la transmissió intergene-

racional a Catalunya i les Illes queda ratificada. Es pot dir, per tant, que durant el pe-

ríode analitzat a Catalunya l’avenç intergeneracional del català probablement s’ha

mantingut o potser ha avançat lleument, mentre que a les Illes més aviat ha tendit a

debilitar-se. Això voldria dir, entre altres qüestions, que a Catalunya el valor social del

català s’ha mantingut o millorat una mica, mentre que a les Illes ha tendit a perdre

força.

Aquesta informació sobre l’evolució a Catalunya i a les Illes ajudarà a fer una

estimació de la situació actual de la transmissió intergeneracional del català en els

altres territoris i en el conjunt del domini, que es veurà seguidament.

Font: Torres (2011: p. 93) i elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBESTAT 2010.

17,1

28,029,8

38,9

28,5 29,927,2

38,7

24,9

37,5

44,4

57,2

38,9

33,2 32,7

40,8

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

Sen

se e

stu

dis

Prim

aris

Sec

un

dar

is

Un

iver

sita

ris

Sen

se e

stu

dis

Prim

aris

Sec

un

dar

is

Un

iver

sita

ris

Catalunya 2008 Illes 2010

Cat amb progenitors Cat amb fills



4. Estimació de la situació actual de la transmissió intergeneracional en cadascun dels set territoris

A partir de les dades presentades fins ara i d’altres informacions, faré una estimació

de com funciona en aquests moments la transmissió intergeneracional del català en

cadascun dels set territoris. El gràfic 5 indica les últimes dades conegudes sobre la

transmissió en cadascun d’ells. En cinc dels territoris les dades són les mateixes que

les del gràfic 1, relatiu als anys 2003-2004, vist anteriorment, però en el cas de Cata-

lunya i les Illes les dades són les més recents ja esmentades.

Gràfic 5: Ús lingüístic amb els progenitors i amb els fills, en els 7 territoris de

llengua catalana. 2004-2010.

Començaré per Andorra. Després de l’enquesta del 2004 esmentada en el grà-

fic, n’hi ha hagut una de posterior, el 2009, però no ens dóna dades sobre la transmis-

sió intergeneracional de tota la població, sinó només de la que conviu amb els seus

fills. Tot i aquesta limitació, la comparació de les dades sociolingüístiques disponibles

del 2009 amb les del 2004 porta a pensar que el progrés de la llengua en aquest camp

no ha disminuït, sinó que es manté elevat. Aquesta hipòtesi queda corroborada per-

què el motiu principal del notable avenç intergeneracional del català sembla ser l’alt

valor social que li atorga el fet que Andorra sigui un estat sobirà, circumstància que

no ha variat. Per tant, probablement Andorra continua tenint, com a mínim, el grau

d’avenç intergeneracional que tenia el 2004.

Pel que fa a Catalunya, tenim les dades relativament recents del 2008, que cal

pensar que no deuen haver variat substancialment, ja que a partir del 2009 va dismi-

nuir fortament la gran immigració internacional que hi havia hagut fins aleshores i,

per tant, no es deuen haver produït grans canvis demogràfics en els últims anys. A

més, no ha canviat substancialment la política lingüística del govern català i ja fa uns

Font: Elaboració pròpia a partir del gràfic 1 d’aquest article, de Torres (2011: p. 86) i de les dades de l’IBESTAT 2010.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Úsamb

progs.

Úsambfills.

Andorra Catalunya Illes FranjaP. Valencià (zona cat.) L'Alguer

Catalunya del Nord.

Altres situacions 64,9 46,3 62,6 48 67,1 60,2 23,1 24,6 57,4 54,9 74,2 93,6 90,5 96,6

Català i altra ll. principal 5,9 7,4 7,4 10,1 2,8 4,2 6,4 3,2 5,7 5,9 5,7 2,6 2,5 2,4

Prioritàriament català 29,2 46,4 29,9 41,9 30,1 35,6 70,5 72,2 36,9 39,3 20,1 3,8 7,0 1,1

0 %

10 %

20 %

30 %

40 %

50 %

60 %

70 %

80 %

90 %

100 %



quants quinquennis que les enquestes mostren, de manera sostinguda, un avenç

intergeneracional del català similar al del 2008. Per tant, cal considerar que la situació

actual deu ser semblant a la d’aquell any, és a dir, que el nivell de progrés del català

en la transmissió intergeneracional bàsicament es deu haver mantingut. Aquesta és

la meva hipòtesi, que es podrà verificar aviat, quan es tinguin les dades de l’enquesta

ja efectuada aquest any.

En relació amb les Illes, tenim una dada prou recent, del 2010, de manera que

l’hem de donar bàsicament per bona actualment. Tal com s’ha vist, el català global-

ment avança en la transmissió, però aquest avenç tendeix a reduir-se. La forta ofen-

siva de l’actual govern balear contra la llengua, que a mitjà termini podria tenir algun

tipus d’impacte sobre el seu valor social, en un sentit o l’altre, encara no pot haver

afectat la transmissió intergeneracional.

A la Franja, no hi ha motius per pensar que la situació de manca d’avenços en

la transmissió intergeneracional del català hagi millorat, ja que continua sent l’únic

territori de llengua catalana de l’Estat espanyol que no té cap reconeixement oficial

d’aquesta llengua. I les recents decisions del govern aragonès allunyen la possibilitat

que hi hagi un canvi en aquest sentit. De fet, un estudi posterior al 2004 sobre alum-

nes de les escoles de Fraga ratifica que continua sense haver-hi un avenç del català

en la transmissió intergeneracional i que tampoc no s’hi està produint una ruptura

generalitzada d’aquesta transmissió.

Al País Valencià, després del 2004, els principals factors que incideixen sobre el

valor social de la llengua semblen mantenir-se. Així, la política lingüística del govern

territorial continua sent, igual que fa molt temps, desfavorable al valencià, però, al

mateix temps, els factors que ajuden al seu manteniment, com la incidència de l’es-

cola en llengua pròpia i el moviment que li dóna suport, no s’han debilitat fins ara

mateix. No sembla haver-hi, per tant, cap motiu per pensar que l’estancament del

català en la transmissió intergeneracional hagi canviat substancialment després

del 2004.

A l’Alguer i a la Catalunya del Nord, amb una ruptura de la transmissió inter-

generacional ja produïda fa un cert temps i sense canvis en la inexistència d’autono-

mia, difícilment hi pot haver hagut cap canvi substancial. L’ús familiar del català deu

continuar en retrocés.

En resum, pel que fa a l’evolució de la transmissió intergeneracional del català

després del 2004, les dades disponibles em porten a creure que no hi ha hagut varia-

cions substancials, excepte potser un lleuger retrocés a les Illes. Mirant les xifres del

conjunt del domini, es constata que el territori més poblat, Catalunya, té un avenç

clar en la transmissió, i també continua tenint un avenç el tercer territori amb més

habitants, les Illes. Entre els dos representen una mica més del 60 % de la població de

l’àrea lingüística. El segon territori més poblat, el País Valencià, que representa prop

del 36 % dels habitants de l’àrea, està estancat, no té una transmissió negativa. Per

tant, ara mateix en el conjunt del domini deu haver-hi més gent que parla català amb

els fills que amb els progenitors, és a dir, que sembla haver-hi un cert avenç global del

català en la transmissió intergeneracional.



5. Com pot evolucionar la transmissió lingüística intergeneracional en el futur?

En els propers temps, no sembla que la manera com es produeix la transmissió inter-

generacional del català en el conjunt del domini pugui canviar radicalment, perquè

les actituds socials que condicionen la transmissió només es transformen, en gene-

ral, lentament. Per tant, probablement continuarà havent-hi un progrés clar de la

transmissió intergeneracional del català a Catalunya i Andorra, un avenç més reduït

a les Illes i un estancament al País Valencià, la qual cosa farà que en el conjunt del

domini hi continuï havent un cert creixement del català en la transmissió.

Però, més enllà d’això, cal tenir en compte que des de fa un temps ens trobem

enfrontats a un fenomen relativament nou de gran importància per a la qüestió que

ens ocupa: es tracta d’una radicalització de l’ofensiva lingüísticament uniformitza-

dora de l’Estat espanyol en contra del català. En cadascun dels quatre territoris de

llengua catalana de l’Estat, el poder central porta a terme en els últims anys una

ofensiva per fer retrocedir la presència pública d’aquesta llengua, sobretot en l’ense-

nyament, presència que havia crescut durant les últimes dècades, a partir de la ins-

tauració de la democràcia i de l’Estat autonòmic. Si aquesta ofensiva uniformitzado-

ra reeixís plenament, d’aquí a uns lustres ens podríem trobar amb un empitjorament

clar del valor social del català i, per tant, amb un empitjorament del progrés de la

llengua en la transmissió intergeneracional. Però les reaccions que concita una tal

ofensiva fan que el seu èxit final sigui incert.

En aquest aspecte, cal distingir entre el cas de Catalunya i el dels altres tres

territoris de parla catalana de l’Estat espanyol, és a dir, el País Valencià, les Illes i la

Franja. En els òrgans d’autogovern del País Valencià i de les Illes, així com en les ins-

titucions rectores de l’Aragó, es dóna actualment una clara majoria política del prin-

cipal partit promotor d’aquesta ofensiva uniformitzadora i, per tant, és el mateix

govern territorial el que assumeix aquesta ofensiva. Així, la reacció contrària la po-

den protagonitzar sectors socials favorables a la llengua, i ho fan, però ara mateix no

són majories parlamentàries. En el cas d’aquests tres territoris amb la mateixa majo-

ria parlamentària, només es podria neutralitzar l’ofensiva uniformitzadora en l’as-

pecte que ens ocupa si els sectors favorables al català poguessin arribar a crear una

reacció en la consciència social que reforcés el valor social de la llengua. No és impos-

sible, però no és fàcil d’assolir. I en tot cas, el procés no serà el mateix en cadascun

d’aquests tres territoris.

El cas de Catalunya és diferent. Aquí sí que es dóna una clara majoria parla-

mentària i, per tant, social i política, en favor de l’ordenament lingüístic favorable al

català que s’hi aplica des de fa temps, i que l’actual poder central pretén desmuntar

de diferents maneres, sobretot, amb la llei Wert. El fet que hi hagi una majoria social

i parlamentària a favor de resistir a la pressió uniformitzadora dificulta molt més

l’èxit de les polítiques contràries al català i, juntament amb altres motius poderosos

de reacció anticentralista, ha portat a l’aparició d’una majoria sobiranista cada ve-

gada més decidida. Aquesta majoria es planteja un canvi total de les regles del joc,

condicionant així el futur tant de Catalunya com d’Espanya i, per tant, també de la

resta dels territoris de llengua catalana. De moment, tot plegat probablement afavo-

reix un reforçament de l’adhesió al català per part de la ciutadania de Catalunya, com



ho mostra el fet que s’hi han duplicat en tres anys el nombre d’entitats defensores de

la llengua. Però més enllà d’aquesta reacció immediata, l’actual confrontació plante-

ja una qüestió central per a la vida i el futur de qualsevol llengua. En un continent del

primer món com és Europa, amb una economia en la seva majoria plenament desen-

volupada i uns estats constituïts de fa temps que tenen, en general, una voluntat

lingüísticament uniformitzadora, una llengua no pot estabilitzar-se i assegurar el seu

futur si no compta amb un estat mitjanament gran que li sigui propici. El cas del ca-

talà, que fins ara no ha gaudit d’aquesta condició i, tanmateix, ha subsistit amb una

apreciable vitalitat, és únic i extraordinari en les zones desenvolupades del món. Però

fins i tot en aquest cas, la llengua en general es manté en una situació de precarietat,

amb retrocessos importants en algunes zones, i l’única manera de poder assegu-

rar-ne el futur és tenint un estat propici. Si Catalunya aconseguís la sobirania, cal

creure que l’estat resultant seria propici al català i, per tant, es podria produir un

impacte positiu en el valor social de la llengua i en la transmissió intergeneracional,

no només a Catalunya mateix, sinó també, amb més o menys intensitat, en la resta

del domini. Podríem trobar-nos llavors en un escenari sociolingüístic més favorable

per al català. Així, doncs, el que passi en els propers temps serà decisiu per al futur

d’aquesta llengua, tant a Catalunya com a la resta de territoris.

6. Conclusions

• Els set territoris de llengua catalana es reparteixen en tres grups pel que fa a

la transmissió intergeneracional del català:

a) Els que tenen avenços apreciables: Andorra, Catalunya i les Illes.

b) Els que no avancen ni retrocedeixen: el País Valencià i la Franja.

c) Aquells en el quals es va trencar la cadena de transmissió del català fa

unes dècades: l’Alguer i la Catalunya del Nord.

• El grau d’autogovern i l’extensió de la preocupació social per la llengua cons-

titueixen elements explicatius determinants de la manera com es produeix

la transmissió intergeneracional del català en cada territori.

• Des del 2004 fins ara, l’avenç intergeneracional del català s’ha mantingut o

potser ha avançat lleument a Catalunya, mentre que a les Illes més aviat ha

tendit a debilitar-se.

• A Catalunya l’avenç del català en la transmissió intergeneracional augmenta

clarament amb la disminució de l’edat i quan augmenta el nivell d’estudis,

mentre que a les Illes passa més aviat el contrari.

• Ara mateix, en el conjunt de l’àrea lingüística sembla que hi ha un cert avenç

global del català en la transmissió intergeneracional.

• Des de fa un temps ens trobem enfrontats a un fenomen relativament nou

de gran importància per al català: es tracta d’una forta ofensiva dels òrgans

dirigents de l’Estat espanyol per fer retrocedir la presència pública d’aquesta

llengua.

• A Catalunya, l’actual ofensiva contra la presència pública del català i la con-

testació d’aquesta ofensiva afavoreixen un reforçament de l’adhesió a la

llengua per part de la ciutadania.



• En un continent del primer món com és Europa, una llengua no pot estabilit-

zar-se i assegurar el seu futur si no compta amb un estat mitjanament gran

que li sigui propici.

• Si Catalunya aconseguís la sobirania, podria millorar el valor social de la

llengua i la seva transmissió intergeneracional, no només a Catalunya, sinó

també, amb més o menys intensitat, en la resta del domini.

• El que passi en els propers temps serà decisiu per al futur del català.

7. Bibliografia

Álvarez rodríguez, Aurelia (2006). Nacionalidad de los hijos de extranjeros nacidos en Es-

paña. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

arango, Joaquin (2007). «Les primeres migracions del segle xx a Catalunya». A: Nadala

2007. Immigració: Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Barcelo-

na: Fundació Lluís Carulla, p. 19-33. També disponible en línia a: http://www.

fundaciolluiscarulla.com/cat/nadales/Nadala_2007.pdf [Consulta: 5 setembre

2014].

Burgueño rivero, Jesús (1997). «Geografia lingüística d’Espanya». Treballs de la Societat

Catalana de Geografia, vol. xii, núm. 44, p. 35-57. També disponible en línia a:

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000072%5C00000058.pdf [Consul-

ta: 5 setembre 2014].

CaBré, Anna (1999). El sistema català de reproducció. Barcelona: Proa.

domingo, Andreu; gil, Fernando (2007). «Immigration et évolution de la structure de la

main-d’oeuvre au Sud de l’Union européenne». Population, núm. 4, p. 825-846.

domingo, Andreu; SaBater, Albert (2010). «El empadronamiento de la población extran-

jera en los municipios catalanes de 2004 a 2008». Scriptanova, vol. xiv, núm. 344.

domingo, Andreu; vidal-CoSo, Elena (2011). «Migracions i llengua als territoris de parla

catalana. Una perspectiva demogràfica». L’Avenç (novembre 2011), p. 32-44.

domingo, Andreu (2012). «Immigració i política demogràfica en l’obra de Josep Antoni

Vandellós». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 73, p. 9-26. També

disponible en línia a: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/viewFi-

le/63629/63569 [Consulta: 2 setembre 2014].

domingo, Andreu [et al.] (2012). «Regularizaciones y trayectorias de inmigrantes no

comunitarios en la provincia de Barcelona». Revista Española de Investigaciones

Sociológicas, núm. 140, p. 121-146. També disponible en línia a: http://www.reis.

cis.es/REIS/PDF/REIS_140_061349779186592.pdf [Consulta: 3 setembre 2014].

domingo, Andreu; vidal-CoSo, Elena; Serra, Joana (2012). «Apunts sobre sistemes migra-

toris i llengua als territoris de parla catalana». Treballs de la Societat Catalana de

Geografia, núm. 73, p. 145-166. També disponible en línia a: http://publicacions.

iec.cat/repository/pdf/00000186%5C00000012.pdf [Consulta: 5 setembre 2014].

domingo, Andreu; Bueno-garCía, Xiana; eSteve, Albert. «El rapto de las latinas: migración

latinoamericana y mercado matrimonial en España». A: CoSío-zavala, María

Eugenia; rozée gómez, Virginie (coord.). Las migraciones femeninas en América Lati-

na y las transformaciones en las relaciones de género. Mèxic: Colegio de México. [En

premsa]

http://www.fundaciolluiscarulla.com/cat/nadales/Nadala_2007.pdf

http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/viewFile/63629/63569

http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_140_061349779186592.pdf

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000186%5C00000012.pdf



domingo, Andreu; SaBater, Albert. «Emigración y crisis económica en España: Análisis

demográfico». A: aja, Eliseo; arango, Joaquín; olivier alonSo, Josep (ed.). Anuario

de la Inmigración en España, edición 2012. Barcelona: CIDOB. [En premsa]

gil alonSo, Fernando; domingo, Andreu (2008). «La complementariedad de la ocupa-

ción de españoles y extranjeros: análisis sectorial y diferencias territoriales».

Revista Sistema, núm. 206, p. 21-48.

garCía Borrego, Iñaki; Pedreño, Antonio (2002). «La inserción de la población extranjera

en las áreas agroexportadoras mediterráneas». A: luCaS, Javier de; torreS, Fran-

cisco (ed.). Inmigrantes: ¿Cómo los tenemos?. Algunos desafíos y (malas) respuestas.

Madrid: Talasa.

ine (2012). Proyecciones de población 2012. Madrid: INE.

izquierdo eSCriBano, Antonio; lóPez de lera, Diego; martínez BujÁn, Raquel. (2002). «Los

preferidos del siglo xxi: La inmigración latinoamericana en España». A: Actas

del III Congreso sobre la Inmigración en España. Vol. 2. Granada: Universidad de

Granada. p. 237-250.

lluelleS larroSa, Maria Jesús (2007). «La transformació econòmica d’Andorra durant el

segle xx». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 64, p. 71-88. També

disponible en línia a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000070/

00000024.pdf [Consulta: 8 setembre 2014].

rodríguez, Vicente; Salvà, Pere; WilliamS, Allan M. (2000). «Northern Europeans and the

Mediterranean: a New California or New Florida?». A: King, Rusell; maS, Paolo

de; manSvelt BeCK, Jan (ed.). Geography, Environment and Development in the Medi-

terranean. Brighton: Sussex Academic Press, p. 176-195.

PujadaS, Isabel (2007). «Les migracions dels anys seixanta a Catalunya». A: Nadala 2007.

Immigració: Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Barcelona:

Fundació Lluís Carulla, p. 35-47.

PujadaS, Isabel; mendizÁBal, Enric (1992). La població de Catalunya en el període 1975-1986:

De l’explosió demogràfica al creixement zero. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General de Pla-

nificació i Acció Territorial.

reCaño valverde, Joaquín; Solana Solana, Miguel (1998). «Migració residencial entre Ca-

talunya i la resta d’Espanya». A: giner, Salvador (dir.). La societat catalana. Barce-

lona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya, p. 221-241.

reCaño, Joaquín; domingo, Andreu (2006). « Factores sociodemográficos y territoriales

de la inmigración irregular en España». Papers de Demografia, núm. 268.

SaBater, Albert; domingo, Andreu (2012). «A New Immigration Regularisation Policy:

Labour and Social Attachment in Spain». International Migration Review, vol. 46,

núm. 1, p. 191-220.

Salvà tomàS, Pere (2003). «La immigración en Baleares: de un fenómeno tipo «Nueva

Florida» a un modelo migratorio de «Nueva California»». A: auBarell, Gemma

(dir.). Perspectivas de la Inmigración en España. Una aproximación desde el territorio.

Barcelona: Icaria, p. 129-154.

Salvà tomàS, Pere (2009). «Les Illes Balears: de terres d’emigrants a territoris d’immi-

gració». A: SanteSmaSeS i ollé, Josep (dir.). Els processos migratoris a les terres de

parla catalana. De l’època medieval a l’actualitat. Actes del VII Congrés de la CCEPC

(València 16, 17 i 18 d’octubre de 2008). Valls: Coordinadora de Centres d’Estudis

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000070/00000024.pdf



de Parla Catalana: Institut Ramon Muntaner: Federació d’Instituts d’Estudis

Comarcals del País Valencià: Universitat de València: Acció Cultural del País

Valencià: Cossetània, p. 375-391.

viruela martínez, Rafael; domingo Pérez, Concha (2006). «Extranjeros en el País Valencià

(una aproximación imperfecta a la inmigración)». A: Serafí Bernat, Joan; gimeno,

Celestí (ed.). Migración e interculturalidad. De lo global a lo local. Castelló de la Pla-

na: Universitat Jaume I, p. 145-168.

vono, Daniela; domingo, Andreu; Bedoya, María Helena (2008). «Impacto del control mi-

gratorio del visado Shengen sobre la migración latinoamericana hacia Es-

paña». Papeles de población, núm. 58, p. 97-126.



Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica F. Xavier Vila i Moreno

Natxo Sorolla Vidal

Sumari

1. Introducció 185

2. El coneixement del català 185

3. Els usos del català: el cas de Catalunya 188

4. Síntesi general 190

5. Bibliografia 191



Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica

F. Xavier Vila i MorenoUniversitat de Barcelona, Departament de Filologia Catalana / Centre Universitari

de Sociolingüística i Comunicació (CUSC)

Natxo Sorolla VidalInstitut d’Estudis Catalans, Xarxa CRUSCAT

1. Introducció

Aquest treball analitza dues de les dimensions bàsiques per entendre la situació i

l’evolució recent de la llengua catalana: els coneixements, és a dir, si les persones el

saben —més o menys—, i els usos, o sigui, si el fan servir, quan, com, amb qui i per a

què. Aquí no es tractaran les seves actituds i opinions —és a dir, les idees, prejudicis,

mentalitats, etc.— ni el sistema de la llengua —la varietat emprada i la seva qualitat.

Per fer aquest treball s’han comparat resultats provinents de diverses fonts estadís-

tiques ja publicades. Entre aquestes fonts n’hi ha de naturalesa censal, com ara el

padró de 1986, així com diverses enquestes.1 Les fonts han estat seleccionades per la

seva solvència i perquè permeten comparacions força directes (vegeu Martínez en

aquesta mateixa sèrie). En algun cas, i per tal de donar dades actualitzades, s’han fet

projeccions seguint els procediments demolingüístics habituals. Per descomptat, en

tractar-se de treballs de tipus demoscòpic, ens referirem sempre a dades declarades.

2. El coneixement del català

D’acord amb les projeccions disponibles, l’any 2012 als territoris de llengua catalana

hi ha:2

– 12,8 milions de persones que entenen el català, l’equivalent al 91,7 % de les

persones que hi viuen.

– 10,1 milions de persones que el saben parlar, un 72,5 % dels qui hi viuen.

– 7,3 milions que el saben escriure, el 52,6 % dels qui hi viuen.

Amb aquestes magnituds, el català és la setzena llengua de la Unió Europea

segons el nombre de parlants. Una mica més de la meitat (60,1 %) d’aquests parlants

viuen a Catalunya; poc més d’una quarta part (28,7 %), al País Valencià, i un 7,7 %, a les

Illes Balears.

1. Principalment, el Baròmetre de la comunicació i l’onada d’enquestes Enquestes d’usos lingüís-tics 2003/2004 dutes a terme a tots els territoris de llengua catalana (Querol, Chessa, Sorolla, Torres i Villaverde, 2007).

2. Les dades no inclouen els parlants residents fora del territori.



Com a conseqüència tant de les grans onades d’immigració com de les políti-

ques de minorització de l’idioma, avui dia als territoris de llengua catalana encara hi

ha un 27,5 % de persones que no saben parlar català. Aquests mateixos motius fan

que el nivell de coneixement del català sigui globalment inferior al de les llengües

estatals dels territoris de llengua catalana. Com a punt de comparació, a Espanya

l’any 2012 hi havia un 6,1 % de població que no sabia castellà, mentre que a Alemanya

el 5,8 % no enraonava l’alemany i al Regne Unit, un 5,5 % de residents no sabia parlar

l’anglès (Comissió Europea, 2012). Els dèficits en el coneixement del català són espe-

cialment notables en les habilitats més dependents de l’escola, perquè si bé un 72,5 %

sap parlar el català, només el 52,6 % de la població el sap escriure (Xarxa CRUSCAT,

2013).

L’any 2013 podem estimar que els catalanoparlants inicials, és a dir, que han

après la llengua a casa, són 4,4 milions de persones, mentre que uns 5,7 milions més

l’han après amb altres familiars, amb els amics, amb els coneguts, a l’escola, a la uni-

versitat, a centres d’ensenyament d’adults, etc. La ràtio entre parlants inicials i par-

lants totals, que és d’1:2,3, suggereix una notable capacitat d’atracció; està una mica

per sota de l’1:2,8 de l’anglès i de l’1:2,5 del francès, però per sobre de l’1:1,6 del rus i

l’1:1,3 del castellà. En termes absoluts, el català és la setena llengua més apresa fora

de la llar de la Unió Europea.

Des d’un punt de vista social i geogràfic, la situació del coneixement del català

és molt diversa. A grans trets, el català el saben més les persones d’origen familiar

autòcton que no pas les d’origen familiar forà, especialment quan elles mateixes són

nascudes fora dels territoris de llengua catalana. A la majoria del domini les genera-

cions en edat escolar entenen el català, el saben parlar, llegir i escriure més sovint

que no pas les generacions més grans. Gairebé no es detecten diferències entre ho-

mes i dones pel que fa al nivell de català, però, en canvi, el nivell d’estudis i el socio-

econòmic sí que hi estan associats: les persones amb nivells d’estudis intermedis

i superiors solen saber més català que les que tenen poca formació, i els dèficits de

català solen ser més freqüents en les posicions socials més desafavorides. Les di-

ferències són també molt clares en termes geogràfics, tal com mostren les dades de

la taula 1.

Taula 1. Persones que saben català segons territori i habilitat. Nombres absoluts. (Xarxa CRUSCAT, 2013)

L’entén

El sap parlar

El sap escriure

No l’entén

No el sap parlar

Pobl. total (≥ 2 anys)

Catalunya 7.075 6.155 5.000 235 1.155 7.310

País Valencià 4.273 2.895 1.626 687 2.065 4.960

Illes Balears 1.012 777 596 74 309 1.086

Catalunya del Nord 257 142 40 154 269 411

Andorra 74 61 49 3 15 77

La Franja 46 42 16 1 5 47

L’Alguer 36 24 5 4 17 40

TLC (Absoluts) 12.773 10.096 7.332 1.158 3.835 13.932

TLC (%) 91,7 72,5 52,6 8,3 27,5 100,0



Com ha evolucionat el coneixement de català en les darreres dècades? Prenent

les dades del padró de 1986 com a referència,3 es pot afirmar que, en termes generals,

el coneixement de la llengua ha crescut tant en nombres absoluts —persones que en

saben— com relatius —el pes dels coneixedors sobre els no coneixedors. Aquest crei-

xement ha estat especialment important pel que fa a l’habilitat escrita, que ha cres-

cut una mitjana de 29 punts, i no tant en l’oral, que només ho ha fet 6 punts.

A l’hora de valorar aquestes xifres és fonamental recordar que, al llarg de l’úl-

tima dècada, la comunitat lingüística catalanòfona s’ha vist marcada per una sèrie

de factors demogràfics bàsics:

a) La reducció de la població d’origen autòcton: la baixada de la natalitat entre

les persones d’origen autòcton des dels anys setanta ha fet que a hores

d’ara aquest col·lectiu es vagi reduint de forma lenta però sostinguda.

Aquesta disminució també afecta la població amb arrels a la resta de l’Estat.

b) L’augment de la població d’origen immigrat: la primera dècada del segle xxi

ha vist com la població nascuda fora dels territoris de llengua catalana, bà-

sicament d’origen estranger, creixia substancialment; aquesta població

també ha incrementat les taxes de natalitat durant la primera dècada del

segle xxi.

c) Com a resultat d’aquestes tendències, la població total resident als territo-

ris de llengua catalana va créixer més de dos milions de persones durant la

darrera dècada: d’11,4 milions d’habitants l’any 2001 a 13,6 l’any 2012.

En altres paraules, el volum de persones que saben català ha crescut en termes

absoluts i relatius, tot i que durant el mateix període la població autòctona dels terri-

toris de llengua catalana ha minvat, i en el marc d’una immigració de grans propor-

cions.

Prenent els tres principals territoris com a punt de referència, l’evolució ha

estat la que assenyala la Taula 2.

Taula 2. Evolució entre 1986 i 2008 de la capacitat de parlar el català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Nombres absoluts i relatius sobre població del territori

1986 1996 2008/2009Diferència

1986-2008/2009

CatalunyaParlants 3.747.000 4.507.000 4.926.000 +1.178.000 persones

Proporció 64 % 75,3 % 77,6 % +13,6 punts

País ValenciàParlants 1.781.000 S.d. 2.418.000 +637.000 persones

Proporció 49,5 % S.d. 57,2 % +7,7 punts

Illes BalearsParlants 444.000 S.d. 649.000 +205.000 persones

Proporció 71,3 % S.d. 70,3 % −1 punts

Font: elaboració pròpia a partir del padró de 1986 (Reixach, 1990), de 1996 (Farràs, Torres, Vila, 2000) i el Baròmetre de la comunicació (any mòbil juliol 2008 - juny 2009).

3. Primer any en què es van introduir preguntes lingüístiques de manera simultània en alguna operació de comptatge universal a la majoria dels territoris de llengua catalana.



La comparació entre 1995 i 2009 suggereix que a Andorra, malgrat els fluxos

migratoris, no es detecten canvis important en el nivell de competència. A la resta de

territoris hi ha una forta dependència del coneixement de la llengua respecte de l’ús

en família, la qual cosa suggereix que el coneixement es deu estar reduint, tant a la

Franja, on és molt alt, com a la Catalunya del Nord i l’Alguer, on és molt més baix.

Així, doncs, quant al coneixement del català, cal remarcar els punts següents

que sintetitzen la situació:

– El català és una llengua europea demogràficament mitjana.

– Hi ha un creixement numèric global de parlants de català.

– Hi ha una forta atracció d’aprenents no nadius.

– El nivell de coneixement del català varia enormement segons el territori.

– Hi ha grans discrepàncies entre els nivells de domini oral i escrits del català,

però aquestes diferències s’estan reduint.

– El nivell de competència del català encara està per davall del d’altres llengües

estatals.

3. Els usos del català: el cas de Catalunya

El català comparteix amb totes les llengües alguns trets sociolingüístics pel que fa als

usos. D’entrada, com és lògic, és parlat especialment per les persones que el tenen

com a llengua inicial, mentre que les persones amb altres llengües inicials que viuen

als territoris de llengua catalana tendeixen a parlar-lo menys. El català és també una

llengua històricament minoritzada. Com a conseqüència, la majoria dels seus par-

lants comparteixen una sèrie de pautes conductuals, com ara la tendència a pas-

sar-se a la llengua estatal per a funcions formals o per parlar amb persones que

aparenten ser foranes; el consum importantíssim de productes culturals en la llen-

gua estatal, o la freqüent inseguretat a l’hora d’expressar-se en català per escrit.

Ara bé, més enllà d’aquestes generalitats, cal tenir present que l’evolució de la

política lingüística de cadascun dels territoris de llengua catalana ha estat diferent.

Així, a Andorra mai no hi ha hagut cap altra llengua oficial que el català, a Catalunya

el català va ser oficial de manera intermitent durant el segle passat, a les Illes el cata-

là va ser llengua de predicació de l’Església, mentre que a la Franja fa segles que va

perdre aquest paper. Totes aquestes diferències fan que, si les dinàmiques d’apre-

nentatge del català són molt diverses segons els territoris, les que fan referència als

usos ho siguin encara més, fins al punt que difícilment se’n pot fer una anàlisi sintè-

tica de manera conjunta. Atesa aquesta circumstància, en aquest treball ens centra-

rem en una breu descripció de la situació dels usos a Catalunya.

A l’hora d’analitzar els usos lingüístics, en aquest treball ens servirem de dues

mesures complementàries però diferents:

a) El nombre absolut i relatiu de persones que declaren usar una llengua en un

context o per a una funció determinada.

b) El nivell d’ús d’una llengua, obtingut de la mitjana expressada pels enquestats.



L’any 2008, la mitjana d’ús global del català a Catalunya era de 42,6 %. Comparant

aquestes xifres amb les d’anys anteriors, cal concloure que almenys durant els

15 darrers anys, l’ús global del català ha minvat, ja que l’any 1997 aquesta mitjana era

de 50,1 % i l’any 2003 havia baixat fins a 48,5 %. Aquest decrement s’aprecia igualment

si s’analitzen els usos en els diferents àmbits i funcions, com ara els veïns o l’ús als

bancs i caixes.4

Aquesta reducció en l’ús pot ser deguda a diversos factors, no necessàriament

excloents.

a) La reducció del contingent de catalanoparlants inicials, principals usuaris de la

llengua. Fruit de la davallada demogràfica explicada anteriorment, entre

1997 i 2008, el contingent dels catalanoparlants inicials, és a dir, de les per-

sones que aprenen català a la llar, va experimentar una reducció de vora

231.000 persones, no compensada ni tan sols pels increments de fills de

parelles bilingües.5

b) L’abandonament del català entre els catalanoparlants inicials. L’ús global dels

catalanoparlants inicials se situa entorn del 80 % tant el 1997 com el 2008 i,

de fet, experimenta una reducció gairebé imperceptible (−1,9 punts percen-

tuals). En altres paraules, els catalanoparlants inicials no redueixen l’ús de

la seva llengua, si més no en termes declarats.

c) La no-adopció del català entre els aprenents de català no nadius. Tal com hem

vist anteriorment, entre 1997 i 2008 creix el nombre absolut de parlants no

nadius que declara saber parlar la llengua, però el seu ús roman similar: els

que usen almenys tant el català com altres llengües són una mica més de

2,9 milions. En altres paraules, els parlants no nadius s’incorporen molt poc

a l’ús global del català.

En síntesi, la reducció de l’ús global del català a Catalunya durant els darrers

quinze anys es deu, d’acord amb les dades disponibles, a la reducció del nombre re-

latiu i absolut de catalanoparlants inicials, i a la feblesa a l’hora de traduir el coneixe-

ment del català com a segona llengua en un ús efectiu, però no pas a l’abandonament

del català per part dels catalanoparlants inicials.

En resum, pel que fa a l’ús del català a Catalunya, cal tenir en consideració els

fets següents:

• Entre 1997 i 2008 ha disminuït l’ús global del català a Catalunya.

4. L’Informe de política lingüística 2011 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya apunta (pàg. 9), sobre la base de les dades del Baròmetre de la comunicació, una possible remun-tada en el percentatge d’ús del català com a llengua habitual, que hauria passat de 37,8 % a 43 % entre els anys 2007 i 2011. Caldrà esperar fins a disposar de les dades de l’EULP-2013 per compro-var la solidesa d’aquesta remuntada.

5. En aquest sentit, cal recordar la diferència sociolingüística entre els vells i els nous autòctons catalans (= nats a Catalunya). Des de fa ja dècades, els vells autòctons que van desapareixent són persones essencialment d’origen català i catalanoparlants inicials, mentre que molts dels autòctons joves són fills i néts de les immigracions espanyoles del segle xx i sovint tenien el castellà com a llengua inicial. El creixement dels nats a Catalunya amb un o els dos progenitors nats fora (+860.566) amaga la reducció dels descendents d’autòctons (−128.581).



• Estan desapareixent unes generacions de nats a Catalunya en què els catala-

noparlants eren més nombrosos, reemplaçats per generacions en què hi ha

més percentatge de castellanoparlants inicials, descendents de persones

vingudes de la resta de l’Estat.

• El creixement de parlants de català com a segona llengua té una minsa tra-

ducció en termes d’ús.

• Els catalanoparlants inicials no sembla que abandonin la seva llengua en els

usos globals.

4. Síntesi general

Pol d’atracció immigratòria, amb una capacitat demogràfica feble i hereus d’una his-

tòria de minorització lingüística, els territoris de llengua catalana presenten avui dia

situacions molt divergents pel que fa al coneixement i l’ús de les llengües. En termes

generals, durant les darreres dècades s’hi ha viscut diverses tendències:

– El nombre absolut dels parlants inicials del català, principals usuaris de la

llengua, s’ha reduït moderadament.

– A Catalunya, els catalanoparlants inicials han mantingut amb força l’ús de

l’idioma.

– El nivells de capacitat d’escriure han augmentat significativament arreu, i

van acostant-se als nivells de capacitat de parlar.

– El nombre de coneixedors ha augmentat substancialment, fruit d’una forta

atracció d’aprenents com a segona llengua.

– El nombre d’usuaris no nadius ha crescut de manera escassa.

Una anàlisi DAFO sintetitza les fortaleses, les oportunitats, les debilitats, i les

amenaces.

Fortaleses

1. Demografia de llengua mitjana.2. Manteniment d’ús entre els parlants

nadius.3. Creixement constant dels

coneixedors.

Debilitats

1. Coneixement inferior al de les llengües estatals.

2. Dificultat per atreure coneixedors cap a l’ús.

3. Ús com a llengua d’incorporació social molt feble.

Oportunitats

1. Mercat en creixement pràcticament arreu.

2. Marge per al creixement demogràfic força ampli.

Amenaces

1. Nombre elevat de persones distants del català.

2. Reducció de parlants nadius, sobretot en alguns territoris.

Idees clau

1. El català és una llengua europea mitjana, amb 10,1 milions de parlants.

2. Els 10,1 milions de parlants situen el català entre llengües de demografia

mitjana, com el grec, el suec, el búlgar, el danès i l’eslovè.



3. El volum de població que sap parlar o sap escriure el català creix constant-

ment.

4. El català té una fortíssima atracció d’aprenents no nadius, proporcional-

ment semblant a la de l’anglès i el francès.

5. El coneixement del català creix, però els nivells són encara inferiors als de

les llengües amb estat propi o propici.

6. El coneixement del català és molt desigual segons el territori.

7. L’evolució del català en l’última dècada està marcada tant per la immigra-

ció com per l’estructura demogràfica de les societats catalanoparlants.

8. Estructura demogràfica: es redueix el nombre absolut de descendents

d’autòctons en la piràmide d’edat.

9. A causa de la caiguda de la natalitat de les darreres dècades, hi ha menys

catalanoparlants inicials en les generacions joves; tot i això, mantenen l’ús

de l’idioma.

10. El castellà és la llengua de la primera incorporació dels nouvinguts, sobre-

tot adults.

11. Molts dels no nadius aprenen català, però no acaben emprant-lo activa-

ment.

12. El mercat potencial en català augmenta pràcticament arreu i té un marge

demogràfic de creixement importantíssim.

5. Bibliografia

Comissió Europea (2012). Europeans and their languages - Special Eurobarometer 386 [en

línia]. http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_386_en.pdf.

Annexos: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_386_anx_en.

pdf [Consulta: 2 setembre 2014].

Farràs, Jaume; Torres, Joaquim; Vila, Francesc Xavier (2000). El coneixement del català

1996: Mapa sociolingüístic de Catalunya. Anàlisi sociolingüística de l’enquesta oficial

de població de 1996. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de

Cultura. Direcció General de Política Lingüística (Estudis; 7).

Querol, Ernest (coord.) (2007). Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici

del segle xxi: L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears

i Comunitat Valenciana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament

de la Vicepresidència. Secretaria de Política Lingüística. (Estudis; 12). També

disponible en línia a: http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/

Publicacions/Publicacions%20en%20linea/Arxius/llenguaisocietat_inicisXXI.

pdf [Consulta: 2 setembre 2014].

Reixach, Modest (1990). Difusió social del coneixement de la llengua catalana: Anàlisi de

les dades lingüístiques del padró d’habitants de 1986 de Catalunya, Illes Balears i País

Valencià. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

(Estudis; 2).

Xarxa Cruscat (2013). Informe sobre la situació de la llengua catalana (2012). Barcelona:

Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua. Recuperat de http://blocs.iec.cat/

cruscat/publicacions/informe/

http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_386_anx_en.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Publicacions%20en%20linea/Arxius/llenguaisocietat_inicisXXI.pdf



Conclusions

Direcció General de Política Lingüística i tots els autors

Balanç i prospectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana

1. L’existència de tres sistemes diversos i híbrids explica que les característiques

sociodemogràfiques de la població estrangera i immigrada a cada territori siguin

molt diverses.

El boom internacional del segle xxi ha representat per a Catalunya, les Illes Balears i el

País Valencià la convergència en un «sistema complex de reproducció», on la migra-

ció ocupa el paper protagonista de l’evolució de la població i forçosament traspassa

el marc estrictament demogràfic. El saldo migratori va arribar a representar durant el

primer quinquenni del nou mil·lenni el 81,5 % del creixement de la població a les Illes

Balears, el 91,3 % a Catalunya, i el 93,4 % al País Valencià. Durant aquest període el

creixement va sobrepassar la taxa de creixement interanual mundial.

Els sistemes migratoris passats i presents dins de cada territori (incloent An-

dorra, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord) són diferents. A Catalunya el gruix

de les migracions, des de ja fa un segle, correspon als moviments de treballadors

atrets per la demanda de mà d’obra. En canvi, a les Illes Balears i al País Valencià la

immigració va començar a ser significativa a partir de la segona meitat dels anys sei-

xanta, i apareix relacionada amb el lleure i la jubilació i, a més, aquestes dues presen-

ten dos models diferenciats, l’anomenat «Nova Florida» al País Valencià (més envellit)

i el «Nova Califòrnia» a les Illes Balears, a més d’immigració de treballadors.

L’existència d’aquests tres sistemes diversos i híbrids explica igualment que

les característiques sociodemogràfiques de la població estrangera i immigrada a cada

territori siguin molt diverses, així com la seva distribució espacial. Alhora, dins d’un

mateix territori ens trobem amb una gran heterogeneïtat de perfils. Mentre que la

segregació residencial d’un grup com el de les poblacions procedents de Llatinoamè-

rica o de l’Europa oriental està fortament relacionada amb la dispersió territorial

gairebé immediata després d’un assentament original breu (heterolocalisme), altres

grups, com els procedents d’Àfrica o Àsia, mostren una tendència generalitzada mar-

cada per l’augment progressiu o estacament de la concentració i la segregació resi-

dencial, fet que dóna lloc a una formació d’enclavaments ètnics en el territori. La

població més segregada és la d’Europa occidental.

En l’anàlisi de la segregació residencial es poden distingir dues pautes: una

que resulta de la mateixa elecció dels diferents grups de població (segregació funcio-

nal), i clarament protagonitzada per la població procedent de l’Europa occidental, i

una altra que té a veure tant amb l’especialització del territori i les seves activitats

com amb l’existència de processos discriminatoris (segregació disfuncional).



2. L’emigració d’autòctons és a hores d’ara minoritària, tot i que es pot considerar

un fenomen emergent. La seva evolució futura depèn de la magnitud de l’ajusta-

ment estructural de l’economia catalana.

L’emigració des dels territoris de parla catalana té una cobertura deficient i pot estar

subestimada. Amb tot, es pot assegurar que està protagonitzada a hores d’ara per la

població de nacionalitat estrangera o per la població immigrada nacionalitzada espa-

nyola. Els seus llocs de destinació són majoritàriament el país d’origen o països que

havien estat tradicionalment receptors d’immigració abans del boom de la immigra-

ció internacional a Espanya.

Les projeccions de població de l’Idescat s’hauran de reconsiderar a la baixa, a

causa, sobretot, de la intensitat no prevista de la davallada dels saldos migratoris. És

probable que aquests saldos (com ja va succeir en la crisi dels setanta) adquireixin

valors negatius. A diferència d’aleshores, la població pot arribar a ser decreixent en el

seu conjunt.

La baixa natalitat, conjugada amb l’allargament de l’esperança de vida, crea un

potencial constant de demanda d’immigració, principalment per l’escassetat relativa

d’entrada de joves al mercat de treball. Aquesta potencialitat, però, com veiem ara

mateix, no significa que forçosament s’hagin de donar nous fluxos immigratoris, que

depenen del cicle econòmic, no del demogràfic.

3. En el pas a un «sistema complex de reproducció» la llengua es va convertir en

l’emblema identitari del país, per sobre d’altres trets diferencials i, actualment, la

immigració pot esdevenir un element que enforteix la llengua.

En el cas català, on el pas a un «sistema complex de reproducció» es va fer abans que

en altres territoris de parla catalana, es pot defensar la hipòtesi que per haver esde-

vingut un territori definit per la migració, la llengua es va convertir en l’emblema

identitari del país, per sobre d’altres trets diferencials. La immigració pot esdevenir

no un element desnacionalitzador, sinó un element que enforteix la llengua.

Si bé tota concentració en el territori de població estrangera no es pot conside-

rar disfuncional, s’ha d’encoratjar els punts de trobada i intercanvi (trobada física o

virtual). Des del punt de vista espacial, la dispersió territorial de la immigració en el

territori pot aparèixer no només com un element de millora en l’accés d’oportunitats

socioeconòmiques de la població estrangera, sinó també com un avenç en la verte-

bració espacial de la llengua utilitzant recursos humans i materials menys densi-

ficats.

La valoració de la llengua catalana per part de la població nouvinguda està di-

rectament relacionada amb la perspectiva de mobilitat social ascendent de l’immi-

grat i el prestigi de la llengua, més que no pas amb suposades actituds diferenciades

envers la llengua en concret o «la integració» en general de cadascuna de les nacio-

nalitats.

En una època de crisi com l’actual, la lluita contra la marginació de la població

estrangera resulta un element cabdal per al lloc estratègic que pot ocupar la llengua

en la cohesió social: les millores en les condicions de vida són indissociables de la

percepció i assumpció de la llengua per part de l’immigrat.

Les característiques sociodemogràfiques bàsiques de la població (sexe, edat,

nacionalitat, lloc de naixement o nivell d’instrucció) no es poden utilitzar per si ma-



teixes com a indicador de predisposició d’ús de la llengua catalana, ni molt menys

com a categorització d’adscripcions identitàries. La diversitat observada, tant en els

sistemes migratoris com en les característiques de la població immigrada producte

d’aquestes diferències, així com la situació de la llengua variada a cadascun dels ter-

ritoris observats, requereix una aproximació política específica. L’estructura sociode-

mogràfica d’immigrats i d’autòctons presenta demandes diversificades.

Anàlisi metodològica de 36 enquestes amb dades lingüístiques

4. En el conjunt dels territoris de llengua catalana l’Enquesta d’usos lingüístics

2003-2004 es pot considerar comparable malgrat algunes limitacions metodològi-

ques.

La pregunta de fins a quin punt les diverses enquestes que recullen dades sobre llen-

gua són comparables entre si és recurrent en el treball dels sociolingüistes i altres

analistes. Amb aquest objectiu s’ha recopilat informació i revisat la metodologia de

36 operacions estadístiques per a set territoris diferents: Catalunya, País Valencià,

Illes Balears, Andorra, Franja d’Aragó, l’Alguer i Catalunya del Nord, per tal de valorar

l’univers d’estudi i disseny mostral general, les possibilitats d’anàlisi territorial i ob-

tenir informació comparable sobre poblacions d’interès (nacionalitat i edats) i sobre

les preguntes clau per a una anàlisi sociolingüística: coneixements de llengües, llen-

gua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual, transmissió lingüística interge-

neracional i usos interpersonals. Es tracta, per tant, d’una eina d’utilitat per als ana-

listes.

Entre els principals resultats d’aquest exercici cal destacar que, malgrat les

aportacions del Baròmetre de la comunicació i la cultura, en el conjunt de territoris

només existeix una operació estadística que es correspon al conjunt d’Enquestes

d’usos lingüístics 2003 i 2004 (EUL) promogudes pel Departament de Cultura de la

Generalitat amb la participació de diverses institucions i entitats de tot l’àmbit lin-

güístic.

Els millors nivells de comparabilitat són sobre el coneixement de català dico-

tòmic, i hi ha poques dades per al castellà i per a altres llengües (anglès, francès i

d’altres). A més, les dades sobre el nivell de coneixement (escalar) només es troben

en operacions molt concretes i poc comparables entre si. En la resta de paràmetres

(llengua inicial, d’identificació i habitual, transmissió lingüística i usos), si bé les dife-

rents formulacions no impliquen diferències substancials, a excepció de la sèrie de

2003-2004, les comparacions cal entendre-les com a estimacions, ja que la diversitat

d’opcions de resposta requereix càlculs i transformacions importants.

Respecte a les dades sobre la llengua inicial, d’identificació i habitual, si bé

enteses com a estimacions, es disposa de dades relativament recents (2009, 2011) per

a territoris concrets; en cap cas per al conjunt dels territoris de parla catalana. A més

de les condicions de comparabilitat esmentades, cal destacar l’escassetat de dades

sobre transmissió intergeneracional, ja que només es pregunten en operacions espe-

cífiques sobre la llengua, de manera que des de 2003-2004 no hi ha dades compara-

bles entre territoris.



També hi ha força limitacions per estimar dades sobre usos interpersonals. Si

bé cada espai d’ús (llar, amics, comerços...) presenta la seva particularitat, es pot afir-

mar que la llengua a la llar és la dada més comparable, juntament amb les amistats,

el veïnat i els companys de feina i/o estudi, mentre que la resta d’espais d’usos, espe-

cialment els comercials i professionals, ho són força menys, i és una situació similar

a la transmissió intergeneracional.

Per tal que totes les operacions siguin comparables, l’anàlisi cal referenciar-la

respecte de les persones i no les llars. En termes d’edat cal analitzar exclusivament la

població de 18 anys i més, si bé ampliar-la a l’opció de 16 anys i més només faria eli-

minar l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer de 2004. Altres col·lectius d’edat inferi-

or als 16 anys i, especialment, inferior als 15 anys no estan recollits en la majoria

d’operacions. També hi ha altres limitacions quant a l’univers i la mostra: cada ope-

ració determina quina és la població enquestable i quina no, cosa que pot fer variar el

resultat de manera important (quan, per exemple, s’exclouen poblacions amb dificul-

tats de comunicació o institucionalitzades) i hi ha força imprecisió sobre el marc de

mostreig, és a dir, d’on s’extreuen les persones a enquestar (més enllà de l’estadística

oficial).

Quant a si les dades es veuen alterades pel procediment d’enquestació (online,

telefònic, presencial o multimètode), aquest és un debat general en la metodologia

d’enquesta, i cal tenir present que poden aportar biaix, i més tenint en compte l’he-

terogeneïtat de procediments de les operacions que s’analitzen. En canvi, cap de les

operacions no presenta mancances rellevants quant a grandària mostral i marge

d’error global.

Així mateix, es pot afirmar que l’anàlisi territorial desagregada és viable en la

majoria de casos. A més dels àmbits territorials de Catalunya, la grandària territorial

és un altre criteri viable en la majoria de territoris, si bé les comarques i illes no ho

són o requeririen exercicis de reponderació importants, cosa que limitaria la qualitat

de la comparació. Respecte a la possibilitat de fer anàlisis conjuntes per a tot l’àmbit

lingüístic, com s’ha comentat, únicament és possible per al 2003-2004. Gràcies a

l’exercici del Baròmetre de la comunicació i la cultura (BCC), es pot detectar una etapa

entre 2008 i 2009 que permet ampliar el territori a Andorra, combinant les dades del

BCC 2009, l’EULP 2008 i els Coneixements i usos lingüístics de la població a Andorra

2009 (CULPA 2009). Una operació similar es podria fer entre 2009 i 2010 combinant

l’Enquesta modular d’hàbits socials 2010 (EMHS 2010), el Coneixement i ús social del

valencià 2010 (CUSV 2010), el BCC 2010 i el CULPA 2009.

A la majoria d’operacions es poden comparar les dades sobre el col·lectiu jove

amb la resta de la població o altres grups d’edat, amb la validació prèvia de l’equilibri

mostral. En canvi, les anàlisis internes del col·lectiu jove resten limitades a les en-

questes amb mostres més grans.

Respecte a l’anàlisi per nacionalitat, les operacions anteriors a 2003 no perme-

ten aquesta possibilitat. A partir de 2003, a priori cal descartar-ho, ja que si bé en mol-

tes operacions es podria fer, requeriria una justificació solvent de l’equilibri mostral

de cada grup i, si fos necessari i possible, caldria equilibrar els biaixos a través d’una

ponderació pròpia (com en el cas de les dades enllaçades de 2003-2008).



5. Es posa de manifest la necessitat de treballar per a la realització d’una enquesta

comuna i consensuada que mesuri la situació de les llengües als territoris de parla

catalana, replicant la realitzada en l’EUL 2003-2004.

Hi ha hagut poques ocasions en què s’hagi fet una pregunta comparable al 100 %, de

manera que en la majoria de casos caldrà treballar amb una comparativa estimable

no exacta. En totes les operacions s’assumeix un nivell de confiança del 95,5 %. De

manera que, en el cas que es fes la mateixa pregunta, en les mateixes condicions, a la

mateixa població, el resultat podria ser diferent al recollit i expressat per dita opera-

ció per motius del marge d’error.

De la mateixa manera, cal recordar que a l’hora de valorar diferències per sexe,

edat, lloc de naixement, etc., cal calcular l’error o l’interval de confiança de cadascu-

na de les afirmacions i elaborar els contrasts d’hipòtesis corresponents.

Aquestes limitacions i consideracions cal tenir-les encara més presents en el

cas d’elevacions de població i d’anàlisi de submostres. Això significa que els debats

sobre variacions mínimes són metodològicament estèrils.

La present diagnosi posa de manifest la necessitat de treballar per a la realit-

zació d’una enquesta comuna i consensuada que mesuri la situació de les llengües

als territoris de parla catalana, replicant la realitzada en l’EUL 2003-2004, així com

avançar en la creació d’una base de dades comuna que incorpori els resultats de les

operacions a comparar i en mecanitzi les comparacions i les validacions.

Coneixement del català

6. Globalment, saben parlar el català 10,1 milions d’habitants dels territoris de

llengua catalana, l’entenen 12,8 milions i el saben escriure 7,3 milions.

En tractar les qüestions sociolingüístiques, cal distingir entre els coneixements («sa-

ber»), els usos («fer»), les actituds («creure») i el sistema de la llengua («la qualitat»).

Un dels fets cabdals per entendre la situació actual i l’evolució de la llengua catalana

en l’última dècada ha estat l’expansió demogràfica viscuda arreu: en tan sols una

dècada la població ha augmentat en més de dos milions d’habitants: 13,6 milions

d’habitants l’any 2012.

Globalment, saben parlar el català 10,1 milions d’habitants dels territoris de

llengua catalana, l’entenen 12,8 milions, i el saben escriure 7,3 milions. Aquesta mag-

nitud demolingüística va acord amb, per exemple, la posició que ocupa el català en

l’àmbit Europeu: és la 16a llengua més coneguda (saber parlar), a pesar que no és una

llengua oficial.

Proporcionalment, el 72,5 % de la població dels territoris de llengua catalana

sap parlar el català. Les llengües estatals no tenen una competència universal perquè

suporten fluxos importants de població mòbil, però sí que són llengües hegemòni-

ques al seu territori en la competència. Espanya és el que té una proporció major de

població que no sap la llengua oficial de l’Estat: 6,1 %, seguit per altres països amb

bosses similars de no competents, com el Regne Unit (5,5 %) o Alemanya (5,8 %). En

comparació, el català té deficiències importants en la competència oral, i encara més

en la competència escrita: declara saber-lo escriure el 52,6 % de la població.

En l’àmbit territorial hi ha diferències molt importants en els coneixements



lingüístics. Dels 10,1 milions de parlants totals, Catalunya compta amb més de la

meitat dels parlants, el País Valencià, amb més d’una quarta part, i l’aportació de la

resta de territoris és menor. Es poden distingir tres grans àrees (als tres principals

territoris): les comarques interiors de Catalunya, amb competències lingüístiques

molt altes, l’eix costaner català, i Menorca, amb deficiències majors en la competèn-

cia lingüística, a les quals es pot sumar les regions de Castelló i Alcoi-Gandia, amb

deficiències més importants en les competències escrites, o Mallorca, el Barcelonès i

el Baix Llobregat, amb bosses important de població que no sap parlar el català. Final-

ment, a la tercera àrea s’agrupen àrees amb bosses majors al terç de població que no

sap parlar català, com la regió de València i Eivissa. Finalment, el cas de la regió d’Ala-

cant és el que manté les mancances més importants en la competència lingüística.

Un dels aspectes que també distingeix el català és el de la capacitat d’atracció

de neoparlants: el català ocupa la 7a posició en nombre de neoparlants a Europa, per

darrere de llengües hegemòniques. L’índex del nombre de parlants per cada parlant

inicial és de 2,3. En el cas de l’anglès (globalment) és superior, de 2,8, i en el del fran-

cès, de 2,5. En el cas del castellà o del rus és inferior, d’1,3 i 1,6, respectivament.

En el cas del català aquest índex de parlants segons els parlants inicials és

molt divers, i agrupa nivells de 2,2, com és el cas del català a Catalunya, après en àm-

bits formals i informals, el de la Franja d’1,2, on la competència coincideix quasi per

complet amb els parlants inicials, o el de la Catalunya del Nord, de 4,1, après amb

gent gran.

Pel que fa a l’evolució de la competència a les comarques i regions, es disposa

d’informació als tres principals territoris (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des

de 1986 (més de dues dècades). L’increment de competències ha estat major en les

escrites (mitjana de 29 punts) que en les orals (6 punts), pel fet que es partia d’un ni-

vell inferior en la capacitat d’escriure la llengua. Amb tot, l’evolució no ha estat igual:

alguns territoris tenien competències molt altes i les han mantingut, com comarques

d’interior de Catalunya (Garrigues, Solsonès, Urgell, Osona o la Conca de Barberà). En

d’altres, que tenien unes competències mitjanament altes o altes, s’han reduït pro-

porcionalment, com a la Segarra, Menorca o la regió d’Alcoi-Gandia. Altres que tenien

deficiències importants proporcionalment, no han superat aquesta situació en les

dues dècades, com ara les Pitiüses i, en un nivell més agreujat, la regió d’Alacant. Ben

al contrari, altres comarques, encapçalades pel Baix Llobregat, han superat en part

les deficiències importants que mantenien a mitjan anys vuitanta. És el cas de gran

part de comarques catalanes costaneres (Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental,

Tarragonès, Garraf o Maresme).

Algunes onades d’enquestes sociolingüístiques permeten dibuixar l’evolució

dels tres territoris més poblats i d’Andorra. En el cas de Catalunya, la competència

oral ha crescut en nombres absoluts (1997-2008) en aproximadament 450.000 par-

lants més, i la capacitat d’escriure a un nivell superior, en aproximadament 900.000.

Aquestes dades contrasten amb el decrement percentual, sobretot per l’increment

de població immigrada.

En el cas del País Valencià comptem amb estudis comparables des de 1989, i

també observem que proporcionalment la competència oral decreix. El decrement

més important es produeix entre 1995 i 2004. Ben al contrari, la competència escrita

creix de manera continuada, amb certa estabilització en els darrers anys a nivell pro-



porcional. Aquestes dades són proporcionals i caldria disposar de les projeccions en

nombres absoluts per analitzar-ho a fons. Però si el comparem amb l’ús a la llar actu-

al veiem que el coneixement oral i escrit és cada vegada major que l’ús a la llar al País

Valencià. Hi caben dues hipòtesis, però no tenim la possibilitat de comprovar-les: les

competències escrites creixen a nivell absolut (efecte de l’escola i atracció de nous

parlants), o bé la comunitat lingüística s’encongeix en nombres absoluts. És ben pos-

sible que els dos factors s’estiguin produint simultàniament.

En el cas de les Illes Balears, a més del decrement proporcional de les compe-

tències que es troba arreu, es produeix l’únic decrement contrastat a tots els territo-

ris en nombres absoluts en la capacitat de parlar entre 2004 i 2010. Ben al contrari, el

fet que es tracti de dues operacions estadístiques diferents (tot i que amb un rerefons

comú) ens fa posar en quarantena els resultats, a l’espera de consolidació.

Finalment, en el cas d’Andorra es disposa d’una pregunta escalar sobre les

competències (valorar el coneixement de català de 0 a 10). A pesar dels fluxos de po-

blacions del territori, no es detecten canvis important en el nivell de competència.

Pel que fa a la resta de territoris, no es disposa de dades sobre l’evolució. Amb

tot, a la Franja és previsible que la dependència de les (altes) competències de la llen-

gua familiar estigui lligant la reducció generacional de catalanoparlants inicials amb

la minva també de les competències en nombres absoluts. A la Catalunya del Nord i

a l’Alguer les competències són dèbils i van deslligades d’un ús extensiu de la llen-

gua. És per això que també previsiblement s’estan reduint.

Com a síntesi podem dir que el català és una llengua europea de demografia

mitjana, que té unes capacitats molt disperses, però en procés de normalització. Als

territoris amb el català minoritzat es produeix un procés d’alfabetització dels conei-

xedors. Als territoris amb polítiques més dinàmiques es produeix l’alfabetització de

nadius i l’extensió del coneixement es lliga amb les quatre habilitats.

També hi ha una fortíssima atracció de neoparlants no nadius que suposa un

creixement numèric global de parlants de català. Amb tot, els nivells de competència

estan encara per sota de les llengües estatals.

Anàlisi dels usos lingüístics

7. L’ús global del català hauria minvat a Catalunya entre 1997 i 2008. L’impacte de

la immigració i la reducció del nombre absolut de descendents d’autòctons en són

probablement les causes principals.

L’anàlisi dels usos lingüístics se centra principalment a Catalunya. Això es deu al fet

que les dinàmiques són molt diferents segons els territoris. Les fonts són molt dife-

rents segons els territoris i són difícils de comparar. Les dades de Catalunya perme-

ten una anàlisi més rigorosa, perquè es disposa de l’origen lingüístic familiar (L1 i

llengua de progenitors), es disposa dels valors en dades absolutes, les publicacions i

explotacions han estat més aprofundides i es disposa de les matrius. Amb tot, també

es fan consideracions sobre la resta del domini.

L’ús global del català minva entre 1997 i 2008 a Catalunya. La mitjana d’ús glo-

bal és de 50,1 % l’any 1997; 48,5 % l’any 2003, i 42,6 % l’any 2008. La minva es produeix

tant proporcionalment com en nombres absoluts. La minva en nombres absoluts,



però, és menor. Aquest decrement en l’ús global es visualitza en els diferents àmbits,

des dels més propers socialment, com els veïns, fins a altres més formals, com l’ús als

bancs i caixes.

Hi pot haver dues vies per explicar la minva i que poden ser simultànies. D’una

banda, els factors demogràfics, entre els quals hi ha l’impacte de la immigració i la

reducció del nombre absolut de descendents d’autòctons en la piràmide d’edat. De

l’altra, els factors sociolingüístics, com podria ser l’abandonament del català entre

els catalanoparlants inicials (fins ara desconegut), la reducció del català com a llen-

gua inicial, l’ús del castellà com a llengua de primera incorporació o l’avenç insufici-

ent del català entre els parlants no nadius. L’anàlisi detallada de cadascun d’aquests

factors ens mostra que ocorren tots excepte l’abandonament del català per part dels

catalanoparlants inicials.

Així, a Catalunya, entre l’any 1997 i 2008 es produeix certa estabilitat en el

nombre de nats als territoris de llengua catalana, però amaga una reducció quantita-

tiva dels descendents d’autòctons (−128.581), neutralitzada per un augment dels au-

tòctons amb un o els dos progenitor nats fora (+860.566). La pèrdua de població autòc-

tona es deu a una piràmide amb forma de taüt, habitual en societats postindustrials.

Atenent als factors sociolingüístics, no s’esdevé la possibilitat que els catala-

noparlants inicials abandonin l’ús del català. Ho comprovem segregant el percentat-

ge d’ús global dels catalanoparlants inicials, i les dades apunten que el seu ús global

és del 80 % i la reducció és imperceptible (−1,9 punts percentuals). Per tant, confir-

mem que els catalanoparlants no abandonen l’ús del català globalment. És l’única de

les hipòtesis sociolingüístiques que rebutgem. La resta d’hipòtesis sociolingüístiques

es confirmen, així com les demogràfiques. En primer lloc s’observa una reducció de

catalanoparlants familiars entre 1997 i 2008, que es troba al voltant dels 231.000 par-

lants. Aquesta reducció no es neutralitza pels increments (menors) de fills de parelles

mixtes i altres combinacions de les dues llengües amb els progenitors. Aquest fet es

relaciona amb l’estructura demogràfica (piràmide de població) dels autòctons, i no

amb la defecció en la transmissió lingüística del català, tal com comprovarem en

l’apartat que Joaquim Torres hi dedica completament. També es confirma que el cas-

tellà és la llengua de primera incorporació per a la població nouvinguda, i l’ús del

català és molt perifèric globalment en els nats a la resta de l’Estat, però sobretot en

els nats a l’estranger, incorporats durant aquesta dècada majoritàriament. Final-

ment, comprovem que els parlants no nadius (de castellà o d’altres llengües) que

declaren saber parlar català no s’incorporen en l’ús global del català. S’incrementa el

nombre absolut de parlants no nadius que declara saber parlar la llengua, però el seu

ús roman similar (en nombres absoluts).

Pel que fa als usos, no disposem de les ferramentes metodològiques suficients

per aprofundir en aquest tipus d’anàlisi. Però sí que es poden llançar algunes reflexi-

ons relacionades amb els resultats de Catalunya.

Al País Valencià, les Illes Balears i la Franja s’estarien produint els mateixos

efectes demogràfics i sociolingüístics detectats a Catalunya, i és necessari comprovar

si en algun d’ells es produeix l’abandonament del català entre els catalanoparlants

inicials. Andorra desenvoluparia unes dinàmiques pròpies, més accentuades en el

component demogràfic, i possiblement diferenciades en els factors sociolingüístics,

que es mostren de màxim interès. Finalment, la situació sociolingüística de la Cata-



lunya del Nord i l’Alguer requeriria una anàlisi més centrada en la llengua inicial i la

transmissió familiar.

8. Debilitats i fortaleses del català: és una llengua de demografia mitjana, en pro-

cés de normalització i amb un fort increment de la immigració.

Quant al coneixement, podem dir que el català és una llengua europea de demografia

mitjana, que té unes capacitats molt disperses, però en procés de normalització. Als

territoris amb el català minoritzat, es produeix un procés d’alfabetització dels conei-

xedors. Als territoris amb polítiques més dinàmiques, es produeix l’alfabetització de

nadius i l’extensió del coneixement es lliga amb les quatre habilitats.

Quant als usos, el català és una llengua europea mitjana, amb un fort incre-

ment de la immigració. A la vegada, a Catalunya es produeix una reducció del nombre

absolut de descendents d’autòctons en la piràmide d’edat, principals usuaris de la

llengua i, per tant, es produeix una reducció del català com a llengua inicial.

A pesar d’aquests processos desfavorables, hi ha un creixement constant del

nombre de coneixedors (en nombres absoluts) i una fortíssima atracció d’aprenents

no nadius. El coneixement és inferior al de les llengües estatals i les capacitats són

molt disperses, cosa anòmala entre llengües establertes. Hi ha una tendència gene-

ralitzada al creixement de les habilitats. Però en el cas dels usos, el castellà és la

llengua de primera incorporació, i es produeix un avenç molt insuficient del català

entre els parlants no nadius. Amb tot, a Catalunya no hi ha abandonament de l’ús de

la llengua entre els catalanoparlants inicials.

I com a punt final, una anàlisi DAFO permet apuntar d’una manera sintètica

les debilitats (D), les amenaces (A), les fortaleses (F) i les oportunitats (O).

Fortaleses

1. Demografia de llengua mitjana.2. Manteniment d’ús entre els parlants

nadius. 3. Creixement constant dels

coneixedors.

Debilitats

1. Dificultat per atreure coneixedors cap a l’ús.

2. Coneixement inferior al de les llengües estatals.

3. Ús com a llengua d’incorporació social molt feble.

Oportunitats

1. Mercat en creixement pràcticament arreu.

2. Amplíssim marge demogràfic de creixement.

Amenaces

1. Nombre elevat de parlants distants. 2. Reducció de parlants nadius,

sobretot en alguns territoris.

La transmissió del català

9. El grau d’autogovern i l’extensió de la preocupació social per la llengua consti-

tueixen elements explicatius determinants de la manera com es produeix la trans-

missió intergeneracional del català en cada territori.

La transmissió lingüística intergeneracional és el procés a través del qual una llengua

es transmet o no de progenitors a fills, en el si de la família. L’element central d’aques-



ta transmissió és la tria de la llengua amb els fills, una decisió individual que està

determinada sobretot pel valor social de la llengua, és a dir, pel conjunt d’informaci-

ons, emocions i valors relatius a les llengües que són compartits per gran part dels

individus en una societat i època concretes.

Els anys 2003-2004 vam poder tenir, per primera vegada, informacions ben fo-

namentades sobre la transmissió intergeneracional en el conjunt del domini lingüís-

tic. De moment no tenim dades globals més recents sobre la qüestió, per tant, es

presenta el que sabem sobre la transmissió intergeneracional en el conjunt del domi-

ni en aquell moment, que en gran part no ha canviat, com a base per analitzar des-

prés les dades parcials posteriors conegudes sobre el tema.

Pel que fa a l’evolució posterior al 2003-2004, d’acord amb el treball metodolò-

gic vist anteriorment es veu clarament que en aquests moments només podem dis-

posar de dades relatives a la transmissió lingüística intergeneracional posteriors al

2004, enfocades de la manera esmentada abans, en dos dels set territoris: Catalunya

i les Illes.

Aquesta informació sobre l’evolució a Catalunya i a les Illes Balears ajuda a fer

una estimació de la situació actual de la transmissió intergeneracional del català en

els altres territoris i en el conjunt del domini.

10. Hi ha tres grups de territoris pel que fa a la transmissió intergeneracional del

català: els que tenen avenços apreciables, els que no avancen ni retrocedeixen i

aquells en el quals es va trencar la cadena de transmissió del català fa unes dècades.

Els set territoris de llengua catalana es reparteixen en tres grups pel que fa a la trans-

missió intergeneracional del català: a) els que tenen avenços apreciables (Andorra,

Catalunya i les Illes Balears); b) els que no avancen ni retrocedeixen (el País Valencià

i la Franja), i c) aquells en el quals es va trencar la cadena de transmissió del català fa

unes dècades (l’Alguer i la Catalunya del Nord).

Això fa que en el conjunt de l’àrea lingüística sembli haver-hi un cert avenç

global del català en la transmissió intergeneracional.

Cal matisar que, en els territoris amb avenços apreciables també hi ha diferèn-

cies. Tal com s’ha esmentat abans, el grau d’autogovern i l’extensió de la preocupació

social per la llengua expliquen aquestes diferències. Des del 2004 fins ara, l’avenç

intergeneracional del català s’ha mantingut o potser ha avançat lleument a Catalu-

nya, mentre que a les Illes Balears més aviat ha tendit a debilitar-se. A Catalunya

l’avenç del català en la transmissió intergeneracional augmenta clarament amb la

disminució de l’edat i quan augmenta el nivell d’estudis, mentre que a les Illes Bale-

ars passa més aviat el contrari.

Més enllà d’això, cal tenir en compte que des de fa un temps ens trobem en-

frontats a un fenomen relativament nou de gran importància per a la qüestió que ens

ocupa, ja que pot afectar el valor social del català i la seva transmissió a mitjà i llarg

termini. Es tracta d’una ofensiva de les instàncies rectores de l’Estat espanyol en con-

tra de la presència institucional que havia aconseguit el català, sobretot en l’ensenya-

ment. Aquesta ofensiva es produeix en cadascun dels quatre territoris de llengua

catalana de l’Estat: Catalunya, el País Valencià, les Illes i la Franja.

De manera més general, en un continent del primer món com és Europa, una

llengua molt difícilment pot estabilitzar-se i assegurar el seu futur si no compta amb



un estat que li sigui propici. Si Catalunya aconseguís la sobirania, podria millorar el

valor social de la llengua i la seva transmissió intergeneracional, no només a Catalu-

nya, sinó també, amb més o menys intensitat, en la resta del domini. El que passi en

els propers temps serà decisiu per al futur del català.

II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

Documents

Transcript of II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana