(IN) SEGURETAT ALIMENTÀRIA Els efectes de la pobresa ... · Els efectes de la pobresa alimentària...

Els efectes de la pobresa alimentària en les persones: Els horts socials i comunitaris com a estratègia de supervivència

(IN)SEGURETAT ALIMENTÀRIA

Els efectes de la pobresa alimentària en

les persones: Els horts socials i comunitaris com a estratègia de

supervivència

TREBALL SOCIAL – FACULTAT D’EDUCACIÓ Alumnat

Melania Berrocal Rubio, Gemma Casanovas González, Marta Colomina Faixes, Gemma Cros Folguera,

Alejandro Doutón Escámez, Jaume Fortuny i Poch, Clàudia Grau Jiménez, Gerard Martín Montaner,

Anaïs Serrà Cereto i Marina Vila Martínez. Data

Gener - 2017 Assignatura

Investigació Aplicada a la Intervenció en Treball Social Professorat

Marta Llobet Estany i Violeta Quiroga Raimundez Aida Ballester Lledó i Clàudia Rocio Magaña González


1

AGRAÏMENTS Ens agradaria, a través d’aquestes línies, poder expressar el nostre agraïment a

totes aquelles persones que ens han ajudat i han col·laborat en l’elaboració de la

present investigació.

En primer lloc, gràcies a la tutora d’aquest treball, Marta Llobet, per la seva

col·laboració, dedicació i orientació. Ens agradaria agrair-li, també, tots els

coneixements que ens ha transmès i la confiança que ha disposat en nosaltres.

Hem après molt.

Agrair a les tutores de l’assignatura Investigació Aplicada a la Intervenció en Treball

Social, Violeta Quiroga i Aida Ballester per la seva dedicació a nosaltres.

En segon lloc, agrair a totes les persones, tant professionals com participants dels

horts socials i comunitaris que han volgut col·laborar i ens han prestat un temps per

a nosaltres. Si no fos per ells/es no hagués pogut ser possible aquesta recerca.

Gràcies per ser autèntics i lluitadors en allò que feu.

Per últim, gràcies a totes les nostres famílies per guiar-nos sempre pel camí

correcte. La confiança que heu disposat en nosaltres és el que ha fet que ens

adonem de tot això. Gràcies als nostres companys d’equip que hem col·laborat

conjuntament i amb ganes per aquesta recerca i aquí es troba el resultat de tot

l’esforç disposat en aquests mesos.

A tots ells, moltes gràcies.


2

ÍNDEX

0. Resum 4

1. Introducció 5

2. Marc teòric 7

2.1 Crisi i pobresa 7

2.2 El dret a l’alimentació 10

2.3 Sobirania alimentària 14

2.4 Resposta de la sobirania alimentària i les

institucions públiques 16

2.5 Horts socials 17

3. Objectius 23

4. Metodologia 24

4.1. Tipus de metodologia i tècniques emprades 25

4.1. Disseny i fases de l’estudi 28

5. Pla de treball i cronograma 30

6. Limitacions 32

7. Anàlisi dels resultats 34

7.1 Concepció de l’alimentació 39

7.1.1 Respostes en matèria alimentària 42

7.2 Efectes de la crisi en la vida de les persones 44

7.2.1 Estrategies que desenvolupen les persones davant

la situació de crisi 46

7.2.2 L’accés a l’hort com un altre tipus d’ajuda 47

7.3 Horts Socials 50

7.3.1 Objectius dels horts i finalitat de la producció 56


3

7.3.2 Característiques de la població 59

7.3.3 Organització interna i funcionament de la institució 66

7.3.4 L’accés i els efectes de la implicació a l’hort 74

7.3.5 Propostes de futur enfront a la pobresa alimentària 84

8. Conclusions i recomanacions 87

9. Referències bibliogràfiques 95

10. Annexes 100

I. Llistat d’entrevistats 101

II. Guió de les entrevistes 102

- Guió de l’entrevista a professionals 102

- Guió de l’entrevista a participants 106

III. Fitxa d’observació 110

IV. Fitxa de consentiment 113


4

0. RESUM

El següent projecte pretén definir i comprendre el lloc que ocupa l’alimentació a la

vida de la població que està en una situació de pobresa alimentària i els efectes que

té en el seu benestar. L’estudi té una durada 5 mesos, del setembre al desembre de

2016.

La metodologia escollida ha estat de vessant qualitativa. Com a tècniques de

recerca hem utilitzat entrevistes mixtes o semi-estructurades i observacions

participants i focalitzades a un total de quatre professionals, quinze participants i

cinc observacions en profunditat. D’aquesta manera, l’aproximació a l’objecte

d’estudi ha permès investigar i constatar que la creació i la pràctica dins de l’hort

social i comunitari esdevé un factor afavoridor en la integració social de les persones

en risc d’exclusió social en matèria d’alimentació.

Paraules claus: Horts socials i comunitaris, horts okupats, sobirania alimentària,

exclusió social, crisi, beneficis personals.

ABSTRACT

The next project pretends make an analysis to define and understand which place

feeding occupies in those families that are living in a situation of poverty and which

are the effects they suffer for this cause. The research has a length of 5 months,

from September to December 2016.

The methodology used it’s from a qualitative perspective. The different research

techniques we have chosen are: mixed interviews done by 4 professionals, where 15

participants were interviewed. This way, the approach to the subject of study has

allowed us to investigate and ensure that the practice of social orchard is a key

factor in the integration of people at risk of social exclusion in terms of feeding.

Key words: Social and community garden, orchards occupy, food sovereignty,

social exclusion, crisis, personal benefits.


5

1. INTRODUCCIÓ

Fa uns anys aquesta investigació no hauria tingut sentit, però d’ençà un temps, amb

l’inici de la crisi econòmica, s’han accentuat les desigualtats, i amb elles les

dificultats d’accedir a recursos per poder satisfer necessitats bàsiques. Com a

conseqüència d’aquest procés d’empobriment de classes han sorgit conceptes amb

la finalitat de posar nom a les noves tipologies de pobresa, les quals tenen múltiples

dimensions i coexisteixen, aquest és el cas de la pobresa alimentària (Frechette,

2000).

Segons l’Agència de Seguretat Alimentària (2009), la inseguretat alimentària és la

difícil accessibilitat als aliments, independentment del motiu. Segons les dades

publicades per UNICEF a Catalunya l’any 2016 hi havia 50.000 menors de 16 anys

que rebien una dieta limitada i insuficient, que no aporta les quantitats nutritives

adequades per un desenvolupament correcte.

El nostre objectiu principal, i a partir del qual treballem, és conèixer el lloc que té

l’alimentació en la vida dels ciutadans i ciutadanes en situació de pobresa

alimentària, i els efectes que té en el seu benestar. A més de saber, quin lloc

ocupen els horts com a una de les iniciatives innovadores emergents per fer front a

aquest tipus de situacions.

Un dels motius principals de l’elecció d’aquesta temàtica ha estat l’inici del treball,

per part d’alguns dels components del grup, en l’assignatura de Desigualtat i

Exclusió Social, durant el curs 2015 - 2016, en la qual es van apropar als horts

socials com a proposta innovadora per fer front a la pobresa alimentària. Degut a

l’interès despertat per la temàtica es va proposar, des de la direcció de l’assignatura

d’Investigació Aplicada a la Intervenció en Treball Social, continuar aquest projecte

amb l’objectiu d’aprofundir en l’estudi de la temàtica.

Pel que fa la metodologia, es tracta d’una investigació amb finalitat descriptiva, amb

l’objectiu d’explicar qualitativament la realitat de les persones participants dels horts.

El motiu de l’elecció del tipus de metodologia és degut a què és una realitat difícil de

mesurar i quantificar.


6

El projecte es basa en el treball de camp i en la immersió en el context dels horts

socials i comunitaris, motiu pel qual hem realitzat nombroses visites als horts, per

conèixer el funcionament, el perfil dels participants, les dinàmiques d’organització,

entre d’altres. Les eines més emprades han estat les entrevistes i observacions,

tècniques pròpies dels estudis qualitatius

Aquest projecte que es presenta a continuació es troba dividit en diferents apartats,

el primer seria el marc teòric, en el qual es recullen conceptes teòrics relacionats

amb els conceptes que engloba la (in) seguretat alimentaria. El segon apartat serien

els objectius que es pretenen aconseguir amb el projecte. El tercer apartat recull la

metodologia emprada per dur a terme el projecte, tot seguit de l’apartat de les

limitacions amb les quals ens hem trobat a l’hora de fer-ho. El cinquè apartat està

format pel pla de treball que engloba les fases de creació del projecte amb les

tasques i les dates de duració de cadascuna, conjuntament amb el cronograma de

l’evolució de la recerca realitzada. Dins del sisé apartat és on es troba el major gruix

del treball, ja que hi trobem l’anàlisis de les dades extretes a través de les

entrevistes i les observacions realitzant comparacions amb els coneixements teòrics

que hi ha dins el marc teòric. El setè punt conté les conclusions extretes a partir dels

objectius establerts i les recomanacions proposades per millorar. Per finalitzar es

troben les referències bibliogràfiques utilitzades i els annexos.


7

2. MARC TEÒRIC

2.1 Crisi i pobresa

La crisi econòmica i energètica iniciada al 2008, amb afectacions mundials, ha

provocat una recessió, que ha tingut com a conseqüència el trencament de

l’estabilitat del sistema financer i l’apoderament de les persones riques (Carpintero,

2009). Aquesta crisi ha provocat rigidesa al mercat laboral, accentuant la

problemàtica de la desocupació, generant elevats costos socials i propiciant

conflictes i desigualtats. Aquest complex context ha provocat una etapa

d’estancament i recessió econòmica, a més d’una angoixa constant per la població

que han patit els efectes de la crisis (Recio, 2009).

Segons Boulianne (2001) “la pobresa no és un fenomen natural ni inevitable”, i per

erradicar-la s’ha d’emprar polítiques i estratègies que ataquin les seves causes

estructurals. Les mesures han de compaginar-se i complementar-se per fer front a

aquesta problemàtica que té dimensions a escala global. En trets generals,

aquestes mesures han de garantir una sèrie de drets, tant econòmics, socials, com

culturals, per assegurar un benestar des d’una perspectiva holística. També han de

certificar la repartició justa i equitativa de la riquesa, pal·liar les conseqüències de

l’accelerat empobriment de ciutadans i ciutadanes, i abordar problemes com ara la

malnutrició, la fam, problemes d’habitatge, entre d’altres (Pomar i Tendero, 2015).

La sociologia de la pobresa segons Paugam (2005) té com a finalitat principal

estudiar de manera simultània la pobresa com una experiència viscuda pels

individus que es troben en l’esglaó més baix de l’escala social, i la pobresa com un

element del que són conscients les societats modernes que sovint la intenten

combatre (Paugam, 2005). La pobresa és l’expressió de la desigualtat en el món.

Ser pobre és ser esclau del propi destí, ser pobre, inclús, és una condemna de per

vida. (Paugam i Selz, 2005).

Segons Simmel (1998) la persona pobre és la que rep assistència pública i passa a

dependre de la resta de la societat. És per aquest motiu que la persona que rep

aquest auxili, encara que sigui de manera temporal, ha d’assumir viure amb aquesta

imatge negativa imposada per la pròpia societat, una imatge que és interioritzada i


8

associada pels “pobres” a deixar de ser útils i ser considerats “indesitjables”

(Simmel, 1998).

Així doncs, amb l’aparició d’aquesta pobresa han sorgit nous conceptes, com la

pobresa energètica, l’alimentària, la laboral, entre d’altres. Per tant, la pobresa té

múltiples dimensions. La base de tots aquest nous conceptes és la pobresa, com

una problemàtica transversal amb múltiples dimensions, les quals poden coexistir, i

exercir certa influència entre elles. La població pateix greus complicacions per tal

d’adquirir productes que garanteixin una alimentació equilibrada i que satisfacin les

necessitats nutritives dels individus. Tot i que és probable que abans de la crisi ja hi

haguessin persones en situació de pobresa alimentària, com ara persones grans,

persones amb diversitat funcional o persones amb pocs ingressos fruit de pensions

i/o prestacions molt petites, la causa principal de l’extensió d’aquesta situació ha

estat la crisi, que ha comportat l’increment de que un nombre elevat d’individus i

families s’hagin vist involucrats en processos i situacions de vulnerabilitat social i

econòmica.

En les investigacions que s’han realitzat al llarg del temps, s’ha comprovat que

existeixen dues maneres d’identificar la pobresa dins les societats. Una és

coneguda com la “pobresa tradicional” o “estructural”, que és la que es reprodueix

de generació en generació i marca el propi destí de la persona que la pateix; i l’altre,

la “nova pobresa” que afecta de manera sobtada a les persones que semblaven

estar allunyades d’aquest risc i queden desemparades davant les dificultats que

suposa aquesta nova realitat. Dins d’aquesta selecció natural de la pobresa, hi ha

dos factors que expliquen les variacions de les representacions socials i de

vivències de la pobresa: el grau de desenvolupament econòmic i del mercat de

treball i la forma i intensitat dels vincles socials. En relació al grau de

desenvolupament econòmic i del mercat de treball, cal tenir en compte que els

nivells de producció i els ritmes de desenvolupament econòmic entre els països són

molt desiguals (Paugam, 2007).

La malnutrició, concepte relacionat amb la pobresa alimentària, es defineix segons

la Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura en la segona

conferència internacional sobre nutrició celebrada el 2014, com una anormal

condició fisiològica provocada per un consum poc adient, insuficient i desequilibrat


9

o, pel contrari, un excessiu consum de macronutrients que són els que aporten

energia alimentaria (hidrats de carboni, proteïnes i greixos) i, els micronutrients

(vitamines i minerals) que són el nucli pel creixement i desenvolupament tant físic

com cognitiu (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura,

2014).

Per fer front aquest context i a les necessitats alimentàries, s’han desenvolupat

diferents respostes mitjançant dispositius amb pràctiques distintives, unes més

assistencialista, com per exemple, els menjadors socials o banc d’aliments, que

tenen una llarga història donant resposta a la poblacó en màteria d’alimentació.

Mentre que altres han optat per mesures més autoproductives i autosuficients com

els horts socials, concepte que es desenvoluparà més endavant (Gracia, 2015).

Com a conseqüència d’aquesta nova pobresa han sorgit conceptes per tal de posar

noms a fenòmens que hi estan molt relacionats i que abans no existien, és el cas de

la inseguretat alimentària (Frechette, 2000). La manca de recursos i complicacions

per satisfer les necessitats alimentàries bàsiques és el que avui dia anomenem:

inseguretat alimentaria, és a dir, segons l’Agència Catalana de Seguretat

Alimentària (2009), és la dificultat d’accedir a aliments, ja sigui per l’escassetat

d’aquests, la seva qualitat, o bé, la manca de recursos econòmics (Generalitat de

Catalunya, 2016). Una de les pràctiques alternatives per fer front a aquest últim punt

són els horts socials.

A partir de les dades obtingudes de l’Organització Entrepobles i l’Observatori DESC

(Edpac et al., 2014) quasi una tercera part dels i les catalanes viuen en situació de

risc de patir pobresa alimentària. UNICEF afegeix que a Espanya hi ha 2.200.000

nens afectats per una situació d’empobriment, mentre que a Catalunya, al 2011, hi

havia 50.000 menors de 16 anys que rebien una dieta escassa i sense la diversitat

nutritiva que es necessita per garantir un desenvolupament adequat (Antentas i

Vivas, 2014).

Segons l’estudi de Gracia-Arnaiz (2015), Catalunya està vivint situacions de pobresa

alimentària, i cada vegada són més els afectats per aquesta problemàtica, la qual té

conseqüències directes en la salut dels individus. Segons Josep Maria Atentas i

Esther Vivas (2014) en el seu article Impacto de la Crisis en el Derecho a una


10

Alimentación Sana y Saludable, els ciutadans a nivell nacional, han modificat els

seus hàbits alimentaris per fer front a les situacions de precarietat alimentària. El

principal canvi ha sigut la modificació del lloc de la compra, sent l’establiment

econòmicament més accessible l’escollit, el segueix, la reducció del volum de

menjar, i per últim, s’ha reduït el consum de productes essencials en una dieta

equilibrada, com ara llegums, hortalisses, i cereals, per sota de les recomanacions

que fan els experts en màteria d’alimentació.

En aquest entorn escabrós de crisi, es constata un empitjorament de la salut

relacionada amb la malnutrició, degut a l’abús de productes de menjar ràpid i poc

saludable, i a la disminució del consum de verdures, llegums, i fruites, degut als

preus d’adquisició d’aquests productes. Com a conseqüència, les famílies han reduït

el pressupost destinat a realitzar activitats físiques, tant dels mateixos adults com

dels nens. Si lliguem aquestes dues realitats, observem que la ingesta de menjar

menys saludable, amb alt contingut calòric, i la reducció d’activitat física és la

conseqüència de l’increment de problemes d’obesistat, que ha incrementat en el

contexte de la crisis (Antentas i Vivas, 2014).

2.2 El dret a l’alimentació

Un dret o una necessitat bàsica?

Segons els darrers informes realitzats per la FAO1, la fam en el món és un mal

evitable que no depèn directament dels subministraments i les capacitats

productives dels estats, sinó que com assegura Saura (2012), són les polítiques

públiques aplicades les que vulneren la dignitat humana i els drets humans. Un dels

elements que provoquen que el dret a l’alimentació quedi restringit és la pujada dels

preus, que fa que cada cop més el nombre de la població que no pot accedir a una

alimentació digne i de qualitat sigui més elevat (Ziegler, 2012)

El desencadenant d’aquesta lògica ve lligada amb el concepte de mercat globalitzat

on les grans empreses de transformació i distribució alimentaria consideren els

aliments com una mercaderia (Saura, 2012), amb la que es pot especular dins els

1 La FAO és l’organització de les Nacions Unides per l’agricultura i l’alimentació. Una organització intergovernamental que compleix amb les funcions d’identificar les àrees claus per respondre a les demandes que plantegen, les tendències mundials del desenvolupament agrícola i els reptes els qual s’enfronten els seus estats membres. Obtingut a: www.fao.org/about/es


11

mercats borsaris (Saura, 2012). Aquesta conducta, és analitzada per Shuftan (2010)

com la manera de concentrar la riquesa, els recursos en mans de les empreses i les

elits individuals i, una manera de no contribuir a la distribució equitativa dels

recursos disponibles. Per tant, és el que Ziegler (2008) descriu com “la

monopolització de la cadena alimentària per part de les empreses”.

Saura (2012) assegura que mentre no s’apliqui cap mesura en contra d’aquesta

injustícia social i els aliments segueixin tenint aquest valor dins el mercat, la fam i la

malnutrició seguirà sent un problema que anirà en augment i provocarà que

importants segments de la població mundial pateixin encara més la manca d’accés a

l’alimentació, un dret estretament vinculat a la pobresa.

El dret a l'alimentació és un dret positiu i vigent, reconegut en els principals

instruments internacionals de Drets Humans i en el que destaca, entre d’altres, la

Declaració Universal dels Drets Humans (1948) en el qual es veu recollit a l’article

25.1:

“Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com la

seva família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació [...]”.

L’informe del DESC (2014) recull que la interdependència entre drets comporta el

seu reconeixement junt amb d’altres com el dret al treball i la remuneració justa –

disposar de recursos suficients per a cobrir les necessitats alimentàries-, el dret a la

salut –estretament relacionat amb la ingesta adequada de nutrients- o el dret a

l’aigua –completament necessari per a l’alimentació i bàsic per a cuinar i produir.

El DESC l’any 1999 també va desenvolupar el contingut de la llei que recull el dret a

l’alimentació en la seva Observació General nº12. Aquest establia:

“Tot home, dona, o nen sigui sol o en comú amb d’altres, té accés físic i

econòmic, en tot moment, a l’alimentació adequada o a mitjans per obtenir-

la”.

D’aquesta manera, es presenten quatre dimensions del dret: la disponibilitat

d’aliments en quantitat i qualitat suficient, disponibilitat, o bé en termes directes,

explotant la terra productiva o altres fonts, o bé indirectes, mitjançant sistemes de


12

distribució, elaboració i de comercialització que funcionin adequadament;

l’accessibilitat física i econòmica d’aquests aliments, en termes econòmics, establir

preus que no posin en perill la satisfacció d’altres necessitats bàsiques, i en termes

físics fent que l’aliment arribi efectivament a totes les persones físicament

vulnerables; l’adequació i la sostenibilitat del aliments; i la suficiència per aportar una

combinació de productes nutritius per al creixement físic i mental, el

desenvolupament i el manteniment, i l'activitat física que sigui suficient per satisfer

les necessitats fisiològiques humanes en totes les etapes del cicle vital, i segons el

sexe i l'ocupació.

Segons Saura (2012) per tal de que l’accessibilitat econòmica als aliments sigui

possible i que a més aquest siguin de qualitat ha de ser l’Estat el que ha de proveir-

se de les eines necessàries per fer efectiu aquest dret. Per això, l’Estat Espanyol ha

adquirit tres mesures on està explícita o implícitament admès el dret a l’alimentació.

Aquestes consisteixen en l’obligació de respectar que no s’adoptin altres lleis que

tinguin com a resultat impedir l’accés existent a una alimentació adequada,

l’obligació de protegir, controlar i adoptar mesures per evitar els efectes perjudicials

que les activitats de les empreses poden tenir sobre el gaudi dels drets econòmics,

socials i culturals, entre ells el dret a una alimentació adequada, i per últim,

l’obligació de realitzar o adoptar mesures que afavoreixin el màxim de recursos

disponibles i sense discriminació que permeti una realització progressiva del dret a

l’alimentació. A més de dissenyar polítiques i programes amb l’objectiu d’enfortir

l’accés i la utilització per part de la població dels recursos i mitjans que assegurin la

seva subsistència, havent d’assegurar almenys els nivells mínims essencials perquè

les persones estiguin protegides contra la fam (Saura, 2012). Unes reformes que si

tenim en compte que ja abans de la crisi econòmica no acabava de complir amb les

expectatives de garantir els drets, i ara encara més amb l’empitjorament que es viu,

aquestes suposen un desajust en les polítiques socials que afecten directament a

les persones. (Observatori DESC, EntrePueblos i EdPAC; 2014).

L’informe del DESC (2014) afirma que tot i que dins la Constitució Espanyola no

s’estableix en cap article el compliment de mesures específiques que estableixin

l’alimentació com un dret personal, però dins l’article 96 s’estableix:


13

“Els Tractats internacionals vàlidament celebrats, un cop publicats oficialment

a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”.

És per això que tot i que l’Estat no reconegui el dret a l’alimentació de forma

explícita de manera implícita queda reconegut a partir d’una interpretació àmplia

d’altres Drets Humans reconeguts anteriorment.

D’altra banda, a la Constitució Espanyola, a l’Article 10.2 es veu que: “Les normes

relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix

s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets humans i els

tractats i acords internacionals [...]”. Per tant, aquest és un mecanisme pel qual el

dret a una alimentació adequada podria ser exigit a l’Estat Espanyol (Tafalla, 2009).

Segons la FAO existeixen estratègies jurídiques per fer efectiu el dret a

l’alimentació. S’identifiquen 3 etapes:

Estratègies de política pública: Les causes de la fam i la desnutrició a escala

mundial són essencialment polítiques, és a dir, conseqüència de polítiques

públiques nacionals i internacionals que conscientment aposten per la desregulació

del mercat i la liberalització de la producció i comerç agrícola (Schiek, 2010).

Contràriament, una política ha de ser també l'estratègia per eradicar la fam i la

desnutrició i les polítiques mal enfocades constitueixen violacions del dret (Saura,

2012).

Normativitat i justícia: L'existència de recursos judicials adequats per exigir, davant

el mateix estat o enfront d'altres actors, la satisfacció del dret a l'alimentació (Tafalla,

2009). Cal que les lleis processals prevegin recursos i tribunals competents per

conèixer pràctiques amb lleis de "Seguretat Alimentària" i incloguin arranjaments

institucionals, participació de la societat civil, disponibilitat de recursos

jurisdiccionals, entre d’altres. (Knuth i Vidar, 2011).

Supervisió internacional: Mecanismes que permeten conèixer a escala internacional

de casos concrets que permeten identificar violacions específiques del dret a

l’alimentació. A escala universal existeix el Protocol Facultatiu al PIDESC (Saura,

2012), on s’anomena anteriorment.


14

2.3 Sobirania Alimentària

El concepte de Sobirania Alimentària (SbA) neix de la reacció dels pagesos a la

discriminació a escala mundial que ells i la seva agricultura tradicional han patit en

les últimes dècades. El moviment internacional de La Via Camperola va apadrinar el

concepte de SbA al 1996. És un concepte dinàmic i no existeix una única definició,

ja que al incloure els interessos d’altres col·lectius s’adapta a diferents contextos i

varia amb el temps. Diferents ONG’s, organitzacions de la societat civil,

organitzacions d’agricultors i els seus moviments socials han contribuït al

desenvolupament i al dinamisme del concepte. Aquest concepte, a diferència del de

seguretat o inseguretat alimentària, identifica les causes estructurals de la pobresa

alimentària i alhora fa un plantejament global i més sistèmic de l’abordatge. A més,

la SbA actua com una alternativa als problemes de fam, la pobresa i la degradació

medioambiental i social relacionats amb la producció d’aliments a través de la

distribució de poder en la cadena alimentaria (Soler i Rivera, 2008).

El concepte de SbA ha anat evolucionant fins a incloure vuit dimensions o eixos

prioritaris d'acció comuns (dret a l'alimentació, accés als recursos productius,

producció agroecològica, comerç i mercats locals, gènere, transgènics i

agrocombustibles, joventuts pageses i canvi climàtic) i concretar-se en la definició

acordada al Fòrum de Nyéléni, que tingué lloc a Mali l'any 2007.

Aquesta definició de SbA segueix gaudint actualment d'un ampli consens i

reconeixement:

“La Sobirania Alimentària és el dret dels pobles a aliments nutritius i

culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i

el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Això situa a

aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen aliments en el cor dels

sistemes i polítiques alimentàries, per sobre de les exigències dels mercats i

de les empreses. Defensa els interessos de, i inclou a, les futures

generacions. Ens ofereix una estratègia per resistir i desmantellar el comerç

lliure i corporatiu i el règim alimentari actual, i redreçar els sistemes

alimentaris, agrícoles, pecuaris i de pesca per a que passin a estar gestionats

pels productors i productores locals. La Sobirania Alimentària dóna prioritat a


15

les economies locals i als mercats locals i nacionals, atorga el poder a la

pagesia i a la agricultura familiar, la pesca artesanal i el pastoreig tradicional, i

col·loca la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la

sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. La Sobirania Alimentària

promou el comerç transparent, que garanteix ingressos dignes per tots els

pobles, i els drets dels i les consumidores per controlar la seva pròpia

alimentació i nutrició. Garanteix que els drets d’accés i la gestió de la nostra

terra, dels nostres territoris, les nostres aigües, les nostres llavors, els nostres

ramats i la biodiversitat estiguin en mans d’aquells i aquelles que produïm els

aliments. La Sobirania Alimentària suposa noves relacions socials lliures

d’opressió i desigualtats entre els homes i dones, pobles, grups racials,

classes socials i generacions” (Declaració de Nyéléni, 2007).

Un dels objectius de la SbA és reforçar l'organització veïnal i donar poder a la

ciutadania. D'aquesta manera, s'afavoreix un canvi en les relacions socials típiques

de la ciutat i afavoreix la participació ciutadana en l'àmbit municipal, tal i com

procuren assolir les polítiques que defensen la producció de les hortes socials.

Aquestes, produeixen aliments sota la perspectiva de l'agroecologia, impulsant el

paper de la dona en la creació i manteniment de les hortes (Soler i Rivera., 2008).

Per tant, es considera que la SbA desplega un discurs crític i planteja unes noves

pràctiques transformadores davant la lògica capitalista i les polítiques neoliberals

aplicades als sistemes agroalimentaris, les quals han promogut la globalització del

sistema alimentari empresarial i industrial i, d'aquesta manera, han agreujat els

problemes com la pobresa, la malnutrició i la fam (Pomar i Tendero, 2015).

Pomar i Tendero (2015) exposen el ressorgiment d’un renovat interès social per

donar un nou impuls a la SbA amb més actors del moviment, causant noves

experiències de cooperació entre diferents agents que practiquen iniciatives que

pretenen donar resposta a l’atur, l’exclusió social i la pobresa alimentària, entre

d’altres. Per tant, cal analitzar l'auge que estan tenint en els últims anys les

iniciatives que tracten de donar resposta a la situació d'emergència social que viu el

país incorporant elements de la SbA.


16

2.4 Resposta de la sobirania alimentària i les institucions públiques

En relació a les polítiques de protecció social, cal destacar primerament que, enlloc

d'un model de protecció social universal que garanteixi a tots els ciutadans el seu

benestar social, a Catalunya s'està tendint cada cop més a un model contributiu que

fa que els ciutadans depenguin de la cotització per aconseguir unes prestacions que

són bàsiques per a la subsistència (Pomar i Tendero, 2015).

En segon lloc, cal assenyalar que les mesures de protecció social poden reproduir

l'estigmatització. Les actuacions que tendeixen a l'assistencialisme donen una

resposta a un problema i pal·lien les seves conseqüències mitjançant la dispensació

de recursos, però sense resoldre les causes que el generen. Per altra banda, les

respostes que fomenten l'apoderament es centren en les capacitats i potencialitats

de les persones empobrides, i no en les seves dependències, i sovint surten del

marc individual per realitzar un treball comunitari més ampli (Pomar i Tendero,

2015).

En tercer lloc, és necessari remarcar que les mesures de protecció social que

efectuen les administracions catalanes no son capaces de donar una resposta

adequada a la situació d'emergència social que viu el país. (Edpac et al., 2014).

A més de pel seu marcat caràcter assistencial, la majoria d'accions de protecció

social que estan desenvolupant els Serveis Socials i les entitats del Tercer Sector

Social es caracteritzen, per una banda, per promoure la fiscalització del consum de

les famílies en situació de vulnerabilitat i, per altra banda, per posar molt èmfasi en

la necessitat de que aquestes persones trobin feina. Aquest tipus de respostes a

l'emergència social té efectes molt negatius per a les persones empobrides, ja que

les accions assistencials les situen en una posició d'incapacitat per gestionar les

seves pròpies vides, i tendeixen a accentuar i cronificar les situacions

d'empobriment, desapoderament i exclusió que pateixen (Sales, 2015).

El sistema català tracta de donar resposta a les mancances alimentàries en

diferents accions d'ajuda. Per una banda, hi ha els serveis per a la distribució de

productes bàsics alimentaris; i, per altra banda, les prestacions econòmiques per

facilitar l'accés a l'alimentació. Aquests dos tipus d'ajudes són en general brindades

per les administracions públiques locals i les entitats del Tercer Sector Social.


17

Representen les respostes més esteses al fenomen de la pobresa alimentària, i les

que arriben a un major nombre de persones (Pomar i Tendero, 2015).

Malgrat això, des de l'òptica de SbA, les iniciatives que tracten de donar resposta al

fenomen de la pobresa alimentària haurien d’atacar les causes de la pobresa i

l'exclusió social; i satisfer les necessitats alimentàries per mitjà de pràctiques de

producció, distribució i consum que es basin els principis de sostenibilitat, equitat i

justícia ecològica i social (Pomar i Tendero, 2015).

Les iniciatives que tracten de donar resposta a la pobresa alimentària incorporant

elements de la SbA s'han agrupat en tres categories. La primera, Abastiment

Alimentari, engloba i posa en valor els serveis i prestacions d'ajuda alimentària que

promou l'apoderament, la dignitat de les persones promocionant del consum

d'aliments de proximitat, ecològics, frescos i de temporada. La segona, engloba les

iniciatives d'Agricultura Social en les que participen persones que estan en situació

de vulnerabilitat social a causa de la seva situació socioeconòmica, és a dir, els

Horts Socials. Per últim, la promoció de processos de Dinamització Local

Agroecològica; és a dir, la posada en marxa d'estratègies de creació i redistribució

de riquesa en l'àmbit local basades en la revitalització del sector primari i en els

principis de sostenibilitat i justícia ecosocial (Pomar i Tendero, 2015).

2.5 Els Horts Socials

Segons la FAO (1999), l’expressió agricultura urbana es refereix a: “Petites

superfícies (per exemple, solars, horts, marges, terrasses, recipients) situades d’una

ciutat i destinades a la producció de cultius i la cria de ramat menor o vaques

lleteres pel consum propi o per la venda de mercats de la comunitat de veïns” (Food

and Agriculture Organization of the United Nations, 1999).

Les pràctiques agrícoles urbanes s’han dut a terme durant molts anys i han estat

representades principalment per jardins i horts que formen part del paisatge urbà.

Des dels anys 80 els horts urbans han guanyat importància i han adquirit noves

característiques relacionades amb el concepte de sobirania alimentària, la qualitat

dels productes que consumim i la creació de llocs de treball, els quals fomenten la

millora de qualitat de vida, l’educació ambiental, les relacions social, la transformació

social i la regeneració urbana. D’aquesta manera “l’alimentació s’ha convertit en un


18

important «punt de trobada temàtica» per diferents processos i moviments socials i

polítics alternatius” (Renting i Wiskerke, 2010).

Una de les pràctiques alternatives que s’han gestionat al llarg del temps són els

horts urbans. Aquests, són un dels elements principals de l’agricultura urbana de

zones densament poblades o periurbanes, tanmateix no hi ha una definició

especifica d’aquests tipus d’horts “No s’ha arribat a un acord en la seva definició i

existeix un debat acadèmic per establir quines són les variables per incloure una

agricultura com urbana” (Zaar, 2011).

Aquestes variables ens porten a detectar riscos. Per una banda l’agricultura urbana i

periurbana planteja un conjunt de problemes en les zones més poblades, ja que,

animals i humans comparteixen els mateixos recursos de terra, aire i aigua

(Méndez, 2005). Roose (2003) formula el següents riscos “l’ús incorrecte de

productes químics i residus sòlids i líquids en l’agricultura poden contaminar els

recursos terrestres, alimentaris i hidràulics, utilitzats en l’elaboració de begudes i

aliments. La cria del remat en l’interior o a prop de les zones urbanes també poden

incrementar els riscos per la salut dels residents” (Roose, 2003).

En cas que hi disposéssim d’una major informació i assistència tècnica es podrien

resoldre molts d’aquests problemes, però “els funcionaris urbans responen destruint

les collites d’aliments i expulsant els productors de les terres públiques” (Roose,

2003).

“L’agricultura urbana ha representat històricament un fenomen social amb ideals i

finalitats diferents, s’ha mantingut viu i actiu fins avui dia reproduint una estructura

organitzativa rigorosament informal i autogestionada” (Smit i Nasr, 1992). Des l’any

1996 l’Ajuntament de Barcelona comença a reglamentar el funcionament i l’accés

als horts urbans.

Segons Boulianne (2001) la història dels horts urbans a Europa es classifica en

quatre períodes:

Primer període: La introducció de treball manufacturat.


19

Segon període: Es centra en les crisis econòmiques i els cicles de creixement fins la

Segona Guerra Mundial, ja que els horts urbans lluiten contra la pobresa i la fam

que va generar la guerra.

Tercer període: De 1945 a 1970, aquest s’engloba en ”l’edat d’or fordista i el

compromís actual, el qual les pràctiques dels horts urbans van patir una reducció

significativa caracteritzat per la plena ocupació, l’establiment de programes socials

universals i el creixement del consumisme” (Boulianne, 2001).

Quart període: Es basa en la globalització i el debilitament de l’Estat de Benestar, és

a dir, s’inicia la crisi energètica mundial , i la fi de la revolució verda , des de la

dècada del 1970, d’aquesta manera “el moviment ambiental està treballant per crear

horts urbans a la comunitat, els seus objectius són: recreació, acostament a la terra,

activitat a l’aire lliure, i la recerca d’una dieta saludable” (Boulianne, 2001).

És oportú introduir breument els fonaments teòrics i metodològics del

desenvolupament rural que s’han implementat durant el segle XX i la primera

dècada del segle XXI:

Segons Sevilla i Soler (2010) es coneix com a primer fonament teòric el

desenvolupament comunitari, aquesta manera de treballar va comportar l’abolició

d’una part de les societats rurals i l’agricultura tradicional, que, juntament amb la

introducció de la tecnologia, va ser substituït per una agricultura empresarial “aquest

fenomen ha estat batejat com desagrarització2” (Ploeg, 2008).

Avui en dia, s’ha anat inserint la naturalessa dins les ciutats, és per això que,

s’observa una necessitat d'espais que generen propostes com la dels horts

comunitaris; com la recuperació d'espais abandonats per a un ús veïnal i cooperatiu,

i l’ocupació d'espais verds enmig de les zones més poblades, cridant l'atenció sobre

la destrucció institucional del barri i/o el territori. Així doncs molts d'aquests horts

urbans “estan regulats a nivell administratiu, amb una normativa més o menys

estricta que en regula l'ús i la finalitat, i normalment són horts no massa extensos

destinats a l'oci i l'autoconsum” (Groening, 2005, citat per Aragay, 2010).

2 Pot definir-se com el procés de pèrdua constant en la importància econòmica del sector primari en el PIB, del treball agrari en la ocupació de la població i de les activitats agràries en al generació d'ingressos en el medi rural. Obtingut a: Diario Crítico Castilla y León.


20

Aquest tipus d’horts poden tenir diferents dimensions, pedagògics, terapèutics o

socials, per treballar i aconseguir una autogestió alimentària. Cada un d’aquests

tipus d’horts estan encarats a diferents maneres de treballar, i destinats a diferents

finalitats. En el cas dels horts pedagògics, “estan destinats a famílies de propietaris,

o arrendataris, a més a més hi ha horts pedagògics incorporats en escoles, tant

publiques com privades, per a l’aprenentatge ambiental dels nens i adolescents”

(Madaleno, 2003).

Els horts terapèutics, “són aquells que es comencen a usar com a eina de teràpia

l’any 1806, amb persones que patien malaltia mental, d’aquesta manera els

individus poden desenvolupar el seu benestar utilitzant plantes i l’horticultura. A més

a més influeix en la integració de l’aprenentatge d’habilitats bàsiques, socials, en un

entorn a l’aire lliure per aconseguir salut física” (Oliver, 2010) aquesta dimensió

d’horts també s’utilitza actualment, des de diferents camps d’intervenció.

Per altre banda existeixen els horts socials, destinats a l’autoconsum, per a famílies,

en estat de vulnerabilitat i escassos recursos per a la seva nutrició, d’aquesta

manera, també és generen un autoaprenentatge per solucionar les seves

necessitats a llarg termini.

Per tant tots aquests horts no només són, comunitaris, sinó també tenen un caire

educatiu, tant individual com a nivell col·lectiu, “són, sobretot, espais d'intercanvi i

transmissió de coneixements, on es valora especialment les relacions

intergeneracionals i el que aquestes aporten a unes i altres” (Aragay, 2010).

Tanmateix aquests espais de participació que pretenen reconstruir el teixit social

local, serveixen per refer nous vincles dins la comunitat. I per a fer-ho, es necessari

obrir espais de trobada, descobrir interessos i necessitats comuns, que es poden

resoldre o afrontar des de la col·lectivitat. Segons Aragay (2010) “Les necessitats no

satisfetes en unes, seran les mateixes insatisfaccions en moltes altres, sobretot si

vivim en el mateix barri o poble, amb les mateixes carències i necessitats” (Aragay,

2010).

Segons Aragay (2010) “Gairebé tots els horts neixen de col·lectius, ja siguin

associacions amb certa trajectòria com d'individus que s'agrupen motivats per a fer

un projecte hortícola, vinculats als moviments socials”(Aragay, 2010). És per això


21

que sempre hi ha una component social o popular, més enllà de les feines de l'hort,

A més, “s'acostumen a realitzar trobades internes de caire festiu, per millorar la

cohesió de grup i no veure's les cares només a l'assemblea o treballant a l'hort”

(Aragay, 2010).

Aquest tipus d’activitats socials no estan considerades de manera jeràrquica i

vertical, sinó horitzontal, s’estableixen en una organització assembleària i una gestió

comunitària dels recursos (aigua, adob, eines, llavors i planter, etc.) i de la terra, en

la majoria dels casos, on tots el participants i col·laboradors s’organitzen per prendre

les decisions oportunes.

El que s’intenta amb aquest tipus de projectes és construir una cultura que causi i

doni llibertat a les persones, i no un benefici econòmic, per aquest fet, la proposta és

fer-ho des del col·lectiu i des de la comunitat, entenent per comunitat “l'associació

voluntària d'individus que comparteixen experiències, valors o interessos comuns,

que generen relacions de tipus igualitàries i que es preocupen pel benestar mutu i

col·lectiu” (Aragay, 2010).

Els horts comunitaris, són un dels tipus d’horts que existeixen a Catalunya, “són

aquells horts gestionats per un grup humà vinculat per interessos comuns entorn a

l’hort, que té una voluntat explícita d’organitzar-se i gestionar l’hort, conjuntament en

major i menor grau” (Aragay, 2010). Aquests els podem localitzar en zones

periurbanes o urbanes (on es limita el territori urbà amb el territori rural), “aquestes

iniciatives no acostumen a estar regulades des de l’Administració, es regeixen pel

principi de l’autogestió” és a dir, són projectes on no estan imposades les normes de

funcionament i/o organització per institucions o organismes externs, sinó que,

funcionen a partir del que decideixen els participants de l’activitat.

En aquest moment de crisi econòmica els ciutadans de Barcelona treballen per a

una millora social del territori en espais i terres que no estan manipulats per donar

oportunitats de formació, d’aprenentatge i/o llocs de treball per persones que es

troben en situacions socials vulnerables, de manera col·lectiva, participativa i

diversa.


22

És per això que aquest projecte es centra en la observació i l’anàlisi de les

situacions de les persones residents de la província de Barcelona que es troben en

dependència i vulnerabilitat social


23

3. OBJECTIUS

Objectiu general:

v Definir i comprendre el lloc que té l’alimentació a la vida de la població que

està en situació de pobresa alimentària i els efectes que té en el seu

benestar.

Objectius específics:

v Conèixer els efectes que ha tingut la crisi en la pobresa alimentària de la

població.

v Identificar les principals contribucions teòriques en el camp de la autonomia

alimentària.

v Conèixer el ventall d’iniciatives d’horts socials.

v Conèixer la situació de les persones abans de participar als horts socials.

v Conèixer les dimensions que representen els horts socials per a les

persones.


24

4. METODOLOGIA

Aquest estudi consisteix en un anàlisis sobre els horts urbans de tipus social i

comunitaris, com espais que poden oferir una alternativa a les persones que estan

en situació d’inseguretat i/o pobresa alimentària.

Segons Sierra (2001), “El fin del diseño, como el de la investigación en general, es

lograr la máxima validez posible, es decir la correspondencia más ajustada de los

resultados con la realidad”. Per tant, aquest estudi mostra un anàlisi sobre

l’explicació dels horts urbans socials i els horts okupes, demostrant que aquests

espais són una pràctica alternativa per a les persones que estan en risc d’exclusió

social, el qual repercuteix en la seva vida personal i alimentària.

4.1. Tipus de metodologia i tècniques emprades

Fent referència al tipus d’investigació social, aquesta recerca es tracta d’una

investigació bàsica. La seva finalitat és descriure i explicar els horts urbans socials i

els horts okupes, en benefici a les persones que viuen una situació de pobresa

alimentària, a través dels subjectes d’estudi. “Los llamados «sujetos de estudio» no

son unidades de observación que tienen connotaciones individuales (el todo es la

suma de las partes), sino «informantes» o «participantes» que dan cuenta de su

visión de la realidad.”(Olabuenaga, 1999).

Aquesta investigació es basa en un estudi de caire qualitatiu el qual posa èmfasi en

l’anàlisi micro de la vida social. És una realitat dinàmica, ja que varia d’un hort a

l’altre i en relació al procés que es dóna en cada un d’ells i per tant té un component

subjectiu, que només pot ser observable seguint un mètode i utilitzant unes

tècniques de tipus qualitatiu.

S’han utilitzat fonts primàries i fonts secundàries, fent ús de documentals,

investigacions i altres estudis per dur a terme la confecció de l’estat de la qüestió,

mentre que la nostra exploració ha estat realitzada a partir de fonts primàries,

entrevistes exploratòries a professionals i a participants dels horts, combinades amb

observacions realitzades en cada un d’aquests espais. En total s’han realitzat 19

entrevistes, 4 a persones amb perfil professional, 15 entrevistes a persones que


25

estan implicades i participen d’aquest tipus de projectes i 5 observacions. Per tant,

la investigació té una naturalesa documental i empírica.

Pel que fa la profunditat de la recerca és, d’una banda, descriptiva ja que segons

Wesley (1982) és la que “Refiere minuciosamente e interesa lo que es. Está

relacionada a condiciones o conexiones existentes; prácticas que prevalecen,

opiniones, puntos de vista o actitudes que se mantienen; procesos en marcha;

efectos que se sienten o tendencias que se desarrollan”. Per altra banda, la

investigació és explicativa, i d’una amplitud microsociològica. Pel que fa a la recerca

en el marc del context natural, és a dir, del treball de camp, s’ha dut a terme a

diferents horts de la província de Barcelona i Girona. En relació a la temporalitat, la

investigació ha estat seccional i sincrònica, és a dir, l’estudi s’ha elaborat des del

mes de setembre fins al mes de desembre de 2016.

La metodologia qualitativa és la que ens permet operativitzar millor els objectius

d’aquesta recerca i apropar-nos així als horts i a les persones que hi estan vinculats.

Ens permet familiaritzar-nos amb aquestes pràctiques alternatives, per comprendre

la transformació social que viuen a través dels horts. Tanmateix, comprendre la

vulnerabilitat de la qual s’enfronten dia a dia les persones en la seva esfera

psicosocial, els beneficis, a satisfacció de consumir aliments propis i les estratègies

que desenvolupen per fer front a les seves realitats. Per tant, fent referència als

objectius de la investigació, es considera que a partir d’una metodologia basada en

les interpretacions qualitatives, es pot reflectir aquesta relació entre les pràctiques

alternatives i una millora en el col·lectiu en risc d’exclusió social.

El mostratge que hem emprat és de caire intencional, efectuant la selecció de

subjectes en funció d’una característica rellevant comuna. En aquest cas, la millora

de qualitat de vida de les persones en risc d’exclusió social a través dels horts

socials i comunitaris. Els subjectes de l’estudi són: dels quatre professionals, tres

homes i una dona. Dels quinze participants, deu són homes i la resta són dones.

Les principals tècniques de recollida d’informació d’aquesta recerca ha estat la

observació i les entrevistes qualitatives.


26

Per tal d’elaborar els guions de les entrevistes hem tingut en compte que anaven

destinades a un perfil diferenciat. Així doncs, hem creat dos models, un per a

participants dels horts i un altre per als professionals i/o dinamitzadors implicats.

Per una banda, a l’entrevista destinada als participants s’hi diferencien 4 blocs de

preguntes en funció dels objectius proposats a l’inici de la recerca. Els blocs són:

Les dades personals dels participants, la crisi econòmica i l’alimentació, les

respostes per encarar la situació d’inseguretat alimentària i els horts urbans i el seu

efecte en la situació de seguretat alimentària a la població. Per altra banda, a

l’entrevista destinada als professionals s’hi destrien els següents 3 blocs: Les dades

personals dels professionals, coneixement de l’organització i funcionament dels

horts urbans i altres respostes per encarar la situació de seguretat alimentària.

Pel que fa a la observació realitzada ha estat de tipus participant i focalitzada.

Aquesta, s’ha documentat amb els següents apartats: Tipus d’iniciativa, toponímia,

situació geogràfica, espai i accessibilitat, iconografia, aliments que s’hi produeixen,

sistemes i tècniques de producció d’aliments, actors implicats, organització i divisió

del treball, tipus d’activitats que s’hi realitzen, descripció de les característiques de

l’hort i altres observacions.

Durant les entrevistes i les visites als diferents horts, com a investigadors, hem

interactuat amb la realitat que estàvem estudiant i això ens ha permès entendre a

les persones en relació a l’experiència que estan vivint als horts i com aquesta

interactua a les seves vides. D’aquesta manera, es comparan a les persones que

estan vivint aquests fenòmens socials. Així doncs, hi ha un apropament cap a

l’estudi aportant més informació i coneixement. D’altra banda, és una observació

focalitzada ja que en aquest cas es centra en certes activitats de la vida dels

subjectes, com ara la repercussió que tenen els horts en ells. Tanmateix, s’han

realitzat entrevistes individuals o personals, sobretot als professionals que treballen

a les entitats dels quals parteixen els horts. No obstant, s’han realitzat entrevistes

grupals, és a dir, hi havia més d’un entrevistat, com és en el cas de les persones

que treballen la terra dia a dia.

En els dos casos anteriors, el procediment de les entrevistes són mixtes o semi-

estructurades, ja que aquestes han estat efectuades i distribuïdes pels diferents


27

objectius de la recerca. Aquest tipus d’estructura, ha permès adaptar la formulació

de preguntes i alterar la seqüència segons ha evolucionat la dinàmica d’interacció.

Així doncs, s’ha profunditzat més en les característiques específiques dels

entrevistats.

El canal que s’ha dut a terme ha estat mitjançant la tècnica del cara a cara o

entrevista presencial. En el cas dels participants en format conversa, tenint en

compte que algunes d’elles s’han desenvolupat a peu d’hort.

La informació adquirida per elaborar l’anàlisi ha estat a través de transcripcions

literals de les entrevistes amb la intenció de retenir el llenguatge original. Així com

l’elaboració de cites per tal de preservar la fidelitat d’expresió que de cada individu,

ja que la intenció de la recerca és efectuar un informe detallat a través de l’anàlisi,

amb el propòsit de contrastar els objectius marcats. Les transcripcions suposen una

totalitat de 208 pàgines. Per facilitar-ne el seu procediment, s’ha elaborat una

primera categorització i utilitzant el programa informàtic ATLAS.ti s’ha pogut realitzar

la codificació de totes les entrevistes i de les fitxes d’observació. Per l’anàlisi de

contingut hermenèutic s’ha procedit a fer-ho creuant totes les entrevistes a partir

d’un índex que s’ha elaborat a partir de tota la informació.

Centrant aquest punt en termes d’ètica i confidencialitat, cal esmentar que al llarg de

l’elaboració del treball camp i durant la investigació, la identitat de les persones

entrevistades és de caire confidencial, fent arribar a tots els entrevistats un

reglament per a que signessin la seva confidencialitat.

Finalment, cal afegir que en tot moment s’ha exposat quin és el projecte a elaborar a

través del vistiplau dels equipaments i entitats contactats i dels diversos individus

pertanyents al col·lectiu, oferts a participar a la investigació.


28

4.2. Disseny i fases de l’estudi

v Fase 1. Inici del projecte: Configuració de l’equip d’investigació, definició del

projecte, reunions inicials i de coordinació.

L’inici del projecte va ser a principis de setembre de 2016, al començament

de l’assignatura d’Investigació Aplicada a la Intervenció en Treball Social.

Hem aprofitat l’oportunitat de realitzar aquest projecte d’investigació tenint en

compte que el curs passat vam elaborar un treball relacionat amb la Sobirania

Alimentària i les pràctiques alternatives. Partint d’aquesta base, vam veure

adient ampliar la investigació en el marc de la present assignatura.

El grup d’investigació està compost per 10 persones que cursem

l’assignatura. Una vegada formulat el projecte d’investigació, hem mantingut

reunions d’equip i mitjançant les xarxes comunicatives, s’ha consensuat el

desenvolupament de la recerca. Tenint present la figura coordinadora de

Jaume Fortuny i Gerard Martín, contant amb la tutorització de Marta Llobet,

Violeta Quiroga i Aida Ballester per poder dur a terme un seguiment i orientar

la recerca als objectius marcats.

v Fase 2. Formulació del problema d’investigació: Elaboració del disseny del

projecte i definició dels objectius. Anàlisi exploratori, revisió i confecció del

marc teòric, conceptualització dels principals temes en els que s’ha basat la

nostra investigació i que ha estat objecte d’estudi. A mesura que vam

finalitzar el marc teòric hi va haver un feedback per part de la tutora, per tal

de corregir les errades en una primera evidència.

v Fase 3. Confecció dels guió de les entrevistes: A partir dels objectius i el que

ens interessava estudiar sobre aquesta temàtica i les persones que participen

als horts, vam elaborar el guió de les entrevistes.

v Fase 4. Treball de camp: A través de les tutores, tant la Marta Llobet, la

Violeta Quiroga com l’Aida Ballester, es van posar en contacte amb els


29

equipaments i entitats corresponents per assistir a les visites dels horts i

poder entrevistar tant a professionals com a participants.

v Fase 5. Anàlisi dels resultats: A la cinquena fase, s’ha realitzat una

transcripció literal de les entrevistes, efectuant d’aquesta manera, l’anàlisi

dels resultats a través del programa informàtic, anomenat ATLAS.ti, per a

facilitar i acotar la información.

v Fase 6. Conclusions i recomanacions: S’han dut a terme les reflexions

extretes a partir de la realització de l’estudi, exposant les principals idees

plantejades, així com les propostes que l’elaboració d’aquest treball pot tenir

en l’àmbit d’actuació del Treball Social.


30

5. PLA DE TREBALL I CRONOGRAMA

A continuació es mostra el Pla de Treball de la recerca, on es divideixen les fases el

qual s’ha compost el procés de l’elaboració de la investigació.

Taula 1: Pla de treball

Font: Elaboració pròpia


31

Tot seguit es mostra de manera cronològica, el procés d’evolució de la recerca, el

qual compren des de 2016 fins al Gener de 2017.

Taula 2: Cronograma de treball

Font: Elaboració pròpia


6. LIMITACIONS

En aquest apartat volem parlar d’algunes limitacions que ens hem trobat tan amb

factors externs com amb factors interns durant tot el procés d’investigació, cosa que

han dificultat el seu procés des de l’inici. Primerament, el temps proposat per a

portar a terme aquest estudi ha estat més ajustat del què comporta una investigació

com aquesta. Ens hem trobat en què el temps planificat no ens ha permès poder dur

a terme de manera més detallada i de com esperàvem per a poder dur a terme la

recerca.

Seguidament, l’organització del grup s’ha vist obligada a adaptar-se constantment a

nous reptes per a les dates d’entrega, ja que no s’arribava mai a complir-se de

manera natural per factors externs. El fet de canviar el territori per falta d’informació

per a realitzar el treball de camp, ens va obligar a reorientar el projecte. Per això,

nosaltres vam tardar en poder obtenir els contactes, fet que ens va fer anar més

endarrerits. Va ser la nostra tutora del projecte, la Marta Llobet qui va aconseguir

aquestes aproximacions i gràcies a ella vam poder viure la situació amb més

tranquil•litat, tot i que ha estat un factor que ens ha provocat una mica d’ansietat al

grup i, sumat als nervis de les entregues ha creat més d’un conflicte intern per anar

sempre a corre cuita i no arribar mai. El grup sempre s’ha sentit un pas enrere

respecte els altres i s’ha fet latent el sentiment d’impotència.

Per altra banda, ens hem trobat amb altre factor extern que no ens ha permès

realitzar el treball en el moment previst, com ha estat el clima. Els dies previstos per

fer les entrevistes s’han reduït molt a causa de les pluges i l’excés d’humitat al sòl, ja

que, aquesta afecta directament al territori i tant els participants com els

professionals no hi podien anar a treballar. Així doncs, ha generat més d’una

cancel•lació a últim moment i no poder anar a realitzar el treball de camp. En aquest

sentit, també s’ha viscut de forma negativa, ja que ha reduït les possibilitats d’accés

i aproximació a l’objecte d’estudi.

En trets més específics i personals, a nivell intern hi ha hagut diferències per

l’ansietat citada anteriorment. Realitzar un treball com aquest amb un grup de tants

membres no és del tot fàcil, per això hem hagut d’aprendre a organitzar-nos de

manera que ens poguéssim posar d’acord alhora de la repartició de tasques,


33

treballar en equip, la participació de tothom en diferents situacions i horaris, ja que

tothom té els seus problemes personals, horaris laborals inversos a la resta o

simplement el lloc de residència. En aquest sentit s’ha pogut dificultar la coordinació

que tot això comporta fora de l’aula. És evident que un grup tant nombrós altera el

bon funcionament de la recerca. Cadascú té les seves obligacions i en algunes

situacions pot donar la sensació que no tothom ha treballat de manera conjunta.

El repte d’afrontar per primera vegada un projecte d’aquestes característiques, com

és l’aprenentatge del programa que hem utilitzat per tal de codificar les entrevistes,

L’ATLAS.TI o amb els idiomes d’algunes lectures llegides per a realitzar el marc

teòric, també ens han obligat a adaptar-nos a les necessitats de la recerca en un

temps limitat. Per això, ha provocat que alguna de les fases del treball no s’hagin dut

a terme de forma correcte, ja que és una part molt subjectiva i cada persona pot

codificar de formes diferents dificultant el desenvolupament del redactat de l’anàlisi

posterior.


34

Font: Elaboració pròpia a partir de les entrevistes

7. ANÀLISI DELS RESULTATS

En el marc d’aquesta recerca han estat entrevistades 19 persones en total, les quals

15 eren participants i 4 professionals dels cinc horts socials que hem pogut visitar al

llarg d’aquesta recerca.

Basant el perfil dels professionals, a l’hort de Can Masdéu va ser entrevistat un

activista que actualment s’encarrega d’aquests horts, en canvi, a l’hort de Sant Feliu

de LLobregat es va entrevistar al tècnic d’agricultura i col·laborador de Tarpuna. A

més, es van enregistrar dues entrevistes a educadors socials de l’hort de Ca

n’Anglada i de l’hort de Banyoles. Per tant, del total de persones entrevistades en el

marc d’aquesta recerca, 2 són educadors/es, 1 és tècnic d’agricultura i 1 és

dinamitzador. Del total d’horts socials que hem pogut visitar al llarg d’aquesta

recerca hi ha dos horts que són gestionats per la cooperativa Tarpuna on hi

treballen dos tècnics d’agricultura.

Tant l’hort de Ca n’Anglada com l’hort de Banyoles pertanyen als seus respectius

Ajuntaments i hi treballen des de Serveis Socials. Tot al contrari succeeix amb l’hort

de Can Masdéu, ja que està format per un grup d’activistes okupes. D’altra banda,

els horts de Sant Feliu de Llobregat i de Premià de Dalt són gestionats per una


35

cooperativa del Tercer Sector anomenada Tarpuna on el tècnic d’agricultura porta

10 anys treballat en aquesta cooperativa.

El projecte de Ca n’Anglada és un projecte d’equip de treballadores i educadors

socials amb una persona de referent centralitzat. Hi ha una persona que és el

dinamitzador més directe de l’espai on passa la majoria d’hores de coordinació i de

seguiment a l’hort. L’educador va afirmar que hi havia 5 treballadores socials a

l’equip i 4 o 5 educadores socials, més la seva presència.

“El projecte és un projecte d’equip, més de tot l’equip de treballadores i educadors.

Algú ha d'estar una mica més el cap davant de tota la de centralització, és de tot

l’equip i passa per tot l’equip, el projecte, els diferents professionals d’aquest

projecte.” (EEX1).

En aquesta iniciativa, cada referent dels Serveis Socials de Terrassa fa propostes

de persones per entrar dins d’aquest projecte on s’inicia un pla de treball orientat a

la família que pot contemplar la implicació en l’hort com un espai de treball

psicosocial i educatiu. Alguns participants arriben des de la mateixa fase d’acollida i

d’altres ja porten més temps en relació amb els Serveis Socials. Per tant, els

professionals proposen l’accés als horts socials en situacions de manca d’activitats

a fer, per motius d’inactivitat o per motius de responsabilitat. Altres participants

d’aquest hort venen per part de l’educadora, ja que els hi manquen tasques a fer i

davant la proposta d’aquesta accepten participar en l’hort.

“El projecte no comença en el propi projecte, en l’accés del propi projecte, sinó que

comença en un pla de treball que ve donat d’un treball familiar del que sigui, llavors,

aquí, tenim un recurs propi, que és aquest projecte, i davant d’això, es plantegen

aquestes entrades, i és quan m'arriben a mi, a mi m'arriben aquestes entrades [...] i

se'ls hi proposa, doncs per diferents motius, per motius d’inactivitat, per motius de

responsabilitat, per diferents motius se'ls hi proposa a l’hort en els que solen

participar en l'entrada del projecte.” (EEX1).

El dinamitzador de Terrassa porta 6 anys a l’Ajuntament i ha treballat en projectes

de mediació i conflicte en medi obert. En total porta gairebé 20 anys de feina

vinculat a Serveis Socials i al treball social en general. Aquest educador treballa

bàsicament amb una població crescuda d’adults. Els referents de Serveis Socials no

perden el vincle amb tot això, ja que entre elles actuen, proposen, segueixen i


36

desenvolupen la feina. En definitiva, aquest projecte forma part d’un procés dins el

pla de treball de les persones i aleshores, es proposa. És per això, que han buscat

un equip professional per donar resposta a les motivacions intrínseques del

subjecte, ja que aquest necessita activacions, petits premis i també intercanvis de

béns. Actualment, existeixen més recursos que fa 5 o 6 anys per cobrir les carteres i

les economies dels Serveis Socials.

“Fem tot el que hem de fer, a més a més ens afegim un plus de dir anem a fora,

anem a conèixer, anem a veure, [...] tot això ens porta a pensar que aquesta gent

necessita activacions, petits premis, i també intercanvis de coses, no? de dir l'oferta

bàsica no serveix molt per ells, a veure, a dia d'avui tenen molt, vull dir, hi han molts

més recursos, per cobrir les carteres, les economies dels Serveis Socials” (EEX1).

La cooperativa Tarpuna va impulsar el projecte d’hort urbà per fomentar el cultiu

entre la població urbana de ciutat per tornar a tenir contacte amb la terra, com és en

el cas de Sant Feliu de Llobregat, Premià de Dalt i Granollers.

“Dónde nos iniciamos un proyecto de huerto urbano que era fomentar que la

población sobretodo urbana de ciudad cultivara más y volver al contacto con la

tierra y nos empezamos con las bolsas de cultivo” (EEX2).

És interessant ressaltar que la combinació entre la formació, l’experiència de carrer i

els coneixements en agricultura dels professionals que treballen en aquests horts es

donen en els altres actors.

“Son muy visibles. Entonces yo empecé a trabajar de educadora de calle. [...].

Empecé con un programa de absentismo escolar, y bueno empecé a hacer unos

cursos que no había formación homologada ni nada de esto y estuve haciendo unos

cursos que se hacían en Girona qué, de la Fundación Sergi, que es una fundación

de Educación Social que hace muchos años que funciona en Girona y que se

planteó esta necesidad para mucha, no solo para mí, sino como una necesidad para

muchos educadores de calle que estaban trabajando en las comarcas gironines y en

Girona” (EEX3).

Respecte l’hort dels participants es l’hort de Ca n’Anglada hi ha participants que

porten poc relativament i altres que en porten un any i mig. Aquests individus són

d’ambdós sexes, adults, gent gran, d’orígens autòctons i immigrants. El mateix


37

succeeix amb l’hort de Can Masdéu, però en aquest cas es veu clarament reflectida

la influència d’immigrants d’origen estranger en la participació dels horts socials

comunitaris.

Els participants de la cooperativa Tarpuna també són participants autòctons i

immigrants però, no obstant, a l’hort de Premià de Dalt hi participaven únicament

homes de més de 40 anys i a Sant Feliu de Llobregat també hi predominaven els

homes amb un marge d’edat d’entre 45 i 65 anys, excepte la participació d’una única

noia africana.

El cas més sorprenent va resultar a l’hort de Banyoles on hi participaven bàsicament

dones de més de 35 anys d’origen africà. En la majoria dels horts estudiats hi

predominen els homes en detriment de les dones. Aquest fet ens podria fer pensar

que aquest tipus d’activitat es relaciona sobretot com una activitat masculina. No

disposem de dades suficients per a poder analitzar a fons aquesta variable, però

creiem que hi ha dues raons que expliquen la poca presència de dones. D’una

banda la distància d’alguns d’aquests horts respecte dels nuclis urbans, fet que no

permet combinar aquest tipus d’activitat amb les tasques vinculades amb l’esfera

reproductiva. D’altra, en el cas d’alguns grups étno-culturals com el cas de la

població marroquina no resulta fàcil trobar homes i dones simultaniejant aquest tipus

d’activitat. Malgrat això, s’ha de destacar que un dels horts observats, el de

Banyoles està portat exclusivament per dones procedents del Centre d’Àfrica. Això

ens pot mostrar diferències culturals entre les mateixes dones africanes segons el

seu origen, o bé el fet de ser un projecte orientat i portat només per dones, ja que

pot actuar com un element facilitador per participar-hi. En qualsevol cas, aquest és

un tema que caldria estudiar més a fons.


38

Arrel de la informació de la taula podem observar com la major part dels participants

són població adulta i la majoria són homes. A més, observem que hi ha sobretot

població immigrant, sector el qual és un dels més afectats per la crisi econòmica. Un

altre denominador comú és l’atur, ja que aquesta població es troba sense feina des

de fa un temps.

D’altra banda, la relació entre els professionals i les persones de Can Masdéu és

molt fluida, ja que els participants d’aquest hort estan molt contents amb els

dinamitzadors i la resta d’encarregats, i és per aquest motiu que s’ha creat un

ambient molt familiar on les persones es coneixen entre sí. D’altra banda, els

individus de Ca n’Anglada reconeixen que es troben a gust amb la seva feina i els hi

ajuda per estar més contents, ja que tenen problemes entre ells, s’adapten ràpid i

s’acullen entre ells. Altres professionals afirmen que es senten còmodes i

consideren que han trobat el seu espai, com és en el cas de Tarpuna.

Font:Elaboraciópròpiaapartirdelesentrevistes


39

Tanmateix, durant el procés de recerca es va realitzar una observació del taller

d’Espais Oberts Comunitaris al Centre Cívic Navas on es va poder observar més

barreja en la presència d’homes i dones en comparació amb els horts socials

7.1 Concepció de l’alimentació

És des dels anys 80 que els horts urbans han guanyat importància i han adquirit

noves característiques relacionades amb el concepte de Sobirania Alimentària,

convertint-se en una iniciativa destacada i emprada per combatre les mancances

que sotmeten a l’individu a la precarització alimentària.

Juntament amb aquest tipus d’iniciativa, podem comprovar que a Catalunya han

anat apareixent altres iniciatives com els horts socials d’agricultura ecològica a

Premià de Dalt o Sant Feliu de Llobregat, promogudes per la cooperativa Tarpuna i

acompanyada dels Serveis Socials d’ambdos municipis. Aquesta entitat forma a les

persones que es troben en una situació d’atur prolongat en el cultiu i cura de la terra

per desprès acabar treballant al propi hort. És una alternativa per a aquelles

persones que es troben en situació de desavantatge social on no només poden

abastir part de les seves necessitats alimentàries, sinó que d’alguna manera es

treballen també altres aspectes individuals de la persona. Tal i com esmenta un dels

participants:

“[…] per què no he vingut abans? sort que hem trobat una gent, amb unes

persones amb les que no em sento una miserable, que no estic pagant.

No pagar l’habitatge és quelcom molt dolent, ets com una mena de moros,

vago o vaga, que no mereixes res de ningú, perquè no has pagat, és com

si fossis el culpable de no poder pagar. Això és com una forma de teràpia

que els hi va molt bé” (EEX5).

Una altre de les propostes per avançar cap a la Sobirania Alimentària és la creació

de cooperatives de consum vinculades a l’agricultura ecològica en comptes de la

industrial. En altres països sembla que aquest tipus d’experiències s’estan estenen

com a resultat d’un procés de conscienciació d’una part de la població. En aquest

tipus de resposta només cal que ens preguntem si són accessibles per a qualsevol

tipus de persona i d’acord als diferents nivells econòmics de la població, o per contra

són iniciatives més orientades a determinats col·lectius, especialment a les classes


40

mitjanes que tenen un capital econòmic i cultural que els permet defensar i portar a

terme aquest tipus de projectes.

“Lo que sí que he visto en EEUU que me ha gustado más que los modelos

de aquí, es que hay el modelo de cooperativa. La cooperativa como un

supermercado, y esto en Estados Unidos se ha vuelto masivo. Aquí la

gente la usa muy poco y allí en Estados Unidos puedes encontrar

pueblos dónde la cooperativa es la más férrea de todos” (EEX6).

“Prefiero un modelo que puede de alguna forma desplazar el súper para

que la gente llegue y pueda tener productos de calidad baratos […] los

mismos consumidores son los propietarios del súper y esto cambia ya la

alimentación, para mí esto es más importante que el cambio del modelo,

es decir vamos a hacer un cambio de modelo de consumo, y vamos a

intentar cambiar la sociedad que está en consumo desenfrenado.” (EEX6).

Les respostes a les entrevistes tant dels participants com dels dinamitzadors i/o

professionals respecte als horts relacionen l’alimentació amb l’economia, sent

aquesta última essencial per a cobrir la primera definida com a necessitat bàsica.

El concepte de l’alimentació als horts ve reforçada per la idea del producte fresc i de

la demanda d’alimentació bàsica, qüestionada en moltes ocasions.

L’alimentació com a necessitat bàsica és la base de la salut, junt amb altres

aspectes relacionats amb la identitat cultural de cada individu. Tot i així, en les

pràctiques que es desenvolupen a l’hort s’orienta l’alimentació cap a quelcom més

que una necessitat bàsica.

El Tècnic d’Agricultura d’un dels horts contempla el concepte d’alimentació com una

necessitat bàsica i ressalta la importància que té per la gent el fet de ser conscients

del que menja. Això va lligat amb la reeducació d’hàbits alimentaris, no solament

ensenyar el què és l’agricultura ecològica sinó el motiu d’aquesta.

D’altra banda, una de les educadores socials considera la concepció de

l’alimentació com un dret bàsic, així com gaudir d’una bona salut. A més, hi

destaca el paper de la socialització i del treball en aquestes iniciatives, ja que

aquests projectes impliquen una disciplina, uns hàbits, uns rituals i un projecte de


41

vida. En aquest cas, ser conscients del que comprem i del que mengem és clau per

a la nostra salut i el nostre benestar, així com saber cuinar, preparar, reciclar,

alimentar bé a la teva família i gaudir del menjar.

El plantejament de si l’alimentació podria ser un mitjà pel qual s’exercís la possibilitat

del dret humà queda minvat pel funcionament actual que té el sistema envers

aquest. Un dels dinamitzadors de l’hort des d’una óptica més activista ho exposa

així:

“Muy poco, porqué si estamos en el sistema en el cual el mismo campesino tiene

una condiciones laborales de autoexplotación, es decir que, porque la escala de la

estructura industrial es tan grande que no permite, obviamente, que el pequeño

cultivador pueda competir con las cosas que están produciendo, como mil hectáreas

de trigo, no puedes cultivar más que eso” (EEX5).

Tanmateix, una educadora social, durant l’entrevista, remarca la importància de la

relació social i familiar que es crea al voltant de la necessitat de crear una bona

base entorn a l’alimentació:

“Hi ha tot un procés educatiu dels fills quan van amb tu al supermercat [...] És una

relació amb tot el teu entorn i es una apologia que estem alimentant els uns dels

altres i aleshores, tot això també és una base d’educació de la família, és un

laboratori d’aprenentatge pels infants i la família” (EXX3).

És destacable com l’alimentació esdevé un dret a positiu i vigent, reconegut en els

principals instruments internacionals de Drets Humans i en el que hi destaca, entre

d’altres, la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) en el qual es veu recollit

a l’article 25.1 on exposa que tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li

asseguri, així com la seva família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació. I

pel contrari, la majoria de participants entrevistats i encara alguns dels

dinamitzadors/es i/o professionals segueixen tenint la concepció de l’alimentació

únicament lligada a una necessitat bàsica i no com a un dret fonamental.


42

7.1.1 Respostes en matèria alimentària

Per tal de donar cobertura a la necessitat d’alimentació hi ha diferents respostes

dirigides a les persones que viuen una situació de precarietat que els hi dificulta

l’accés a una alimentació bàsica. Tot i que el dret a l’alimentació no està recollit dins

la legislació Espanyola com a tal i, que per tant l’Estat no està obligat a donar

resposta a aquest problema, sí que ofereix ajudes com ara la col·laboració amb

diferents entitats que ajuden a facilitar aliments a les persones més necessitades o

també amb ajudes per aliments que s’ofereix des de serveis socials. Altres entitats

privades també s’encarreguen de cobrir les necessitats en matèria alimentària per

tal d’arribar a abastir a aquelles persones que no poden cobrir les seves necessites

únicament amb la resposta que els ofereix l’Estat o que busquen altres alternatives

per cobrir la seva situació de pobresa alimentària.

Des de la perspectiva que es treballa als horts d’oferir aliment en condicions per a la

població que hi participa es realitza una queixa cap a les respostes que ofereixen

altres entitats en relació a l’alimentació, ja que la qualitat dels aliments que es posa

a l’abast de les persones que es troben en una situació de necessitat no és de la

millor qualitat, oferint els excedents de producció que ningú vol, fent que les

persones en situació de pobresa alimentària puguin sentir-se ofeses pel tracte que

se’ls dóna a través de l’aliment, i a més la ingesta d’aliments en un estat del tot no

adequat, ja que no es troben frescos i poden provocar malalties en una població que

ja es troba en una situació vulnerable.

“[...] aquí a Terrassa hi ha lots d'aliments que sí que estan aportant fruites i sí que

estan aportant tot una sèrie de productes frescs però és el més escàs, la majoria de

lots d'aliments que s'estan donant hi ha arròs, pasta, entre d’altres, producte per

coure i producte sec, cigró i tal i totes aquestes coses. Llets, cereals en general,

galetes, olis i el que escasseja molt aquí, o sigui no hem fet aquest projecte per això

però evidentment ens donava tota una sèrie d'opcions a fer aquest tema i podíem

alimentar tota aquesta altra cosa” (EEX1).

A la població de Terrassa existeix un projecte que es diu el Rebost que és un banc

d’aliments, la seva gestió la porta la Creu Roja, però treballen amb altres ONG’s,

una església evangèlica i Càrites també participen i faciliten el treball que on es

reparteix aliments a les persones. En una de les entrevistes amb un professional,


43

ens explicava que des del seu hort redirigeixen moltes persones cap al projecte del

Rebost, per tal de poder rebre una ajuda en relació amb la seva alimentació i no

només rebre els aliments que es conreen dins l’hort, ja que els horts no poden

arribar a cobrir totes les necessitats d’algunes persones.

Terrassa també treballa amb altres projectes per tal de donar resposta a aquesta

situació, com són les targetes moneder i la creació d’acords amb alguns

supermercats, així fan que les persones no hagin que rebre el lot d’aliments i puguin

accedir a fer la compra a un supermercat com fa la resta de població. Aquesta

pràctica, normalitza una mica la situació i compra el que un mateix decideix que

necessita per a casa seva.

Des de l’hort de Banyoles es creu que per tal d’integrar a les persones en una

mateixa meta com és la resposta alimentària cal fer-ho des del treball i la

participació comuna, ja que, creuen que les persones de forma individual ho tindran

més complicat de sortir-se endavant per si soles. Cal ajudar-se mútuament i crear

vincles entre els participants dels horts i les seves xarxes socials per tal de poder

evolucionar i trobar una solució adequada a la situació de pobresa alimentària en la

què es troben.

“La millor integració és el treball i la millor frase que he sentit a la meva vida va ser

de Bucay per exemple, que em vaig llegir els llibres de Bucay, és un conte que va

explicar d’uns savis que buscaven quina era la solució a tots els problemes i al final

havien d’anar reduint, no sé si l’heu llegit, i al final la frase és, li van dir al rei: Doncs

mira ho sentim però la única cosa tant reduït, que és la veritat més absoluta és, la

comida no es gratis.” (EEX4).

Però com creu una de les expertes d’un dels horts, no es pot considerar els horts

com l’eix principal d’una ajuda en relació amb matèria alimentària, perquè els horts

tot i oferir aliments frescos que poden millorar l’alimentació, no poden oferir tots els

productes necessaris per a una bona alimentació o per cuinar com ara l’oli, la sal, el

sucre, entre d’altres, creant una limitació a les persones que únicament poden

accedir a aquesta solució en matèria alimentària.


44

7.2 Efectes de la crisi en la vida de les persones

La crisi no ha provocat únicament danys econòmics, un dels relators posa sobre la

taula el desconcert dels participants de l’hort social, aquells que han estat afectats

per la crisi, la desorientació que han arribat a sentir i com aquesta situació

d’inactivitat ha comportat una mostra clara de desànim compartida amb una gran

apatia global.

“Trobar-se sense feina és un dels motius pels quals tots es trobem a l’hort” (EP8).

Aquestes són les paraules d’una de les participants de l’hort, on reflexiona que la

pèrdua de feina i la situació precària que viuen actualment moltes persones és una

de les principals raons per la qual la majoria de participants de l’hort hi accedeixen.

La situació econòmica d’alguns participants és molt precària. Tal i com ho exposa un

educador social, moltes persones que participaven a la iniciativa en un primer

moment no tenien ni aigua als seus habitatges, o en moltes ocasions els hi mancava

electricitat, un dels participants als horts comentava que actualment tenia més

present les ofertes d’aliments a punt de caducar i que prescindia d’aquells amb un

preu elevat, fet que ens ajuda a confirmar la idea de Josep Maria Ateneas i Esther

Vivas (2004) que parla de què els ciutadans han modificat els seus hàbits

alimentaris per fer front a les situacions de precarietat alimentària, com ara la

modificació del lloc de la compra, la reducció del volum de menjar, entre d’altres.

D’altra banda però, des d’una perspectiva més activista, el dinamitzador entrevistat

d’un dels horts afirma que les persones participants de l’hort no tenen perquè estar

necessàriament en una situació precària econòmica, ni patir pobresa alimentària,

sinó que hi participen de forma totalment voluntària per a cultivar aliments i

relacionar-se amb les persones.

Referent a l’habitatge, dos dels educadorssocials, posen en comú les dificultats que

han patit molts dels participants dels horts amb els bancs i les hipoteques se les

seves llars seu habitatge. Els bancs s’han aprofitat contínuament de les persones,

fins que ha arribat un moment que aquestes, mal informades i mal assessorades no

poden pagar. Aleshores els treballadors del banc deixen de ser amables amb tu i en

comptes de dialogar, et citen directament al jutjats, diu la professional. També


45

remarca la gran feina que ha dut a terme la PAH i la importànica de pertànyer a

grups autogestionats d’aquest tipus:

“No ens podem refiar i encara que la gent pugui pagar les coses s’ha d’unir. Ho tinc

claríssim, s’ha de reunir amb col·lectius autogestionats perquè ara també hi ha

advocats que t’ofereixen ajuda per resoldre els problemes, ja que s’ha

professionalitzat” (EEX3).

Així doncs, l’educador entrevistat a Terrassa exposa que moltes de les condicions

dels participants de l’hort són precàries a causa que moltes organitzacions familiars

no poden cobrir les necessitats bàsiques. Aquest fet provoca moltes dificultats en el

consum energètic, en les mesures higièniques personals i de la llar, entre d’altres.

De la mateixa manera, en més d’una ocasió els participants de l’hort coincideixen en

els problemes de salut i/o salut mental, que molts d’ells han patit prèviament abans

de participar a l’hort. Molts factors relacionats amb la crisi i inseguretat alimentària

han agreujat aquestes condicions. Tot i així, expressen la gratificació i la millora del

seu estat de salut després de participar a l’hort. Així doncs, davant d’aquesta

resposta, tal i com Gracia-Arnaiz (2015) expressa, Catalunya està vivint situacions

de pobresa alimentària i cada vegada són més els afectats per aquesta

problemàtica, la qual té conseqüències directes en la salut dels individus.

Per tant, arrel de la situació de crisi que viu la població, és més complicat poder

obtenir tots els aliments necessaris, i com s’ha dit anteriormente, tot i que l’Estat

Espanyol no recull el dret a l’alimentació com a tal, si que proposa diferents mesures

per donar resposta a aquesta situació.

Hi ha diverses mesures alternatives per poder aplicar i satisfer la necessitat

d’alimentació de la població. Durant l’entrevista a un dels experts de l’hort okupat,

ens va parlar sobre l’opció de col·locar als carrers de Barcelona arbres o flors amb

la “capuccina” que poden ser utilitzades pel consum i que serveixen per a

l’alimentació de les persones, però l’Estat utilitza l’argument del que ens parla

l’expert:

“[...] el otro argumento es que, no, no, si abrimos eso luego la gente subiría a los

árboles y destrozaría, bueno esto es una realidad pero ahora también los jabalíes


46

nos destrozan los árboles, en el campo, no es que los pájaros no destrocen los

árboles de los campos. [...]” (EEX5).

7.2.1 Estratègies que desenvolupen les persones davant la situació de

crisi

Quan les persones han de fer front a les diferents situacions que es van donant al

llarg de la vida, pot ser complicat afrontar-ho de la manera adequada i trobar els

mitjans necessaris, però la creació dels horts urbans, ja siguin socials o okupats, ha

ajudat a les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat al no poder fer

front a la falta d’aliment a les seves llars. L’aparició dels horts ha fet que es

desenvolupés una nova estratègia per aplicar a una part de la població per adquirir

aliments, ja que són els participants dels horts els que conreen ells mateixos el

productes que posteriorment consumiran. A més, la possibilitat de consumir els

productes llaurats a la terra facilita la millora en l’alimentació dels participants, ja que

és tot ecologic, i també ajuda a crear una mica d’estalvi i poder destinar els diners

que no es gasten en la compra en altres necessitats que es presentin dins les llars.

“Claro, teniendo el huerto, ahora compramos menos productos porque del huerto

aprovechamos muchas cosas, todo lo que sembramos, lo aprovechamos, entonces

claro ahora es cosa que no compramos, lo ahorramos un dinero en esa parte” (EP2).

La crisi afecta a tots els àmbits de la vida, i per tant també ho fa en les xarxes

socials i familiars de cadascú. Aquestes xarxes poden ser un punt de recolzament

per a les persones que estan vivint situacions més vulnerables a causa de la seva

precària economia.

Gràcies als horts, els participants d’aquests, han anat creant forts vincles amb els

seus companys i adquirint nous aprenentatges de cultures diferents, ja que dins els

horts s’hi poden trobar perfils culturals molts variats.

“Aquí somos como familia, ¿sabes? Entre nosotros como familia y estos señores

(referint-se als professionals) también son muy amables. Nosotros cogemos el

mismo sistema, tranquilos, trabajamos, hacemos y si falta algo luego entre semana

hacemos reuniones se explican las cosas. Nosotros en esta vida siempre

aprendemos y bien somos contentos muy contentos” (EP14).


47

Fora de l’hort també s’han anat enfortint els vincles dels participants amb els seus

familiars, troben recolzament en ells i poden compartir el menjar que afavoreix a la

creació de nous valors en les pròpies persones. També són les amistats que s’han

anat creant al llarg dels anys, aquelles que poden ajudar en aquestes situacions

vulnerables.

“[...] y pues me vino a mi una depresión de caballo, me hundí mucho, y pues mi

mujer ya dijo pues bueno va venga. Y gracias a mi mujer ha sido ella la de vamos a

mirar y venga vamos a montar un negocio, y yo con todo lo que hay, y por mira por

mucha suerte y la mujer que tengo y una amiga que tengo que eramos del mismo

propio de trabajo y dijo pues venga mira ya iremos pagando[...]” (EP12).

L’opció d’accedir als horts ajuda a molts dels participants a conèixer noves persones

que aportin noves vivències enriquidores mitjançant la realització d’activitats que

sobresurten del que és comú en el seu dia a dia.

“[...] Jorgi, pues por medio de él yo vine aquí, y me ha gustado mucho y yo ya no

paso en casa tanto metida en casa [...]” (EP2).

7.2.2 L’accés a l’hort com un altre tipus d’ajuda

Els itineraris dels participants als horts i els motius pels quals han sol·licitat aquesta

ajuda externa poden ser variats, però a excepció dels participants de l’hort de Can

Masdéu el denominador comú que hi trobem és la situació de precarietat i la

necessitat de rebre aliments, que els ha dut ha sol·licitar ajuda a Serveis Socials.

Les persones que participen en els horts han hagut de sol·licitar ajuda externa per

tal de rebre aliments d’una forma menys habitual, com seria adquirir-los per

exemple, a través dels bancs d’aliments que col·laboren amb els Serveis Socials.

Els motius que expliquen l’arribada de les persones als horts són bàsicament tres:

com una forma d’ocupar el temps lliure, ja que molts dels participants són persones

grans jubilades que no tenen en què invertir el seu temps lliure. També a través

d’amics que són consumidors dels productes dels horts i finalment com una solució

que es viu com a més digna en relació a altres alternatives.


48

Hi ha participants que també pateixen problemes a la llar i que s’han acabat

convertint en okupes d’habitatges buits, tot i així tenen situacions molt precàries i

almenys amb l’accés als horts tenen una necessitat bàsica, com és l’alimentació

assegurada, tot i que cal tenir en compte que els horts no cobreixen totes les

necessitats alimentàries dels seus participants.

Una gran part dels participants són d’altres països, són recents immigrants que no

tenen encara creada una xarxa de serveis on sol·licitar ajuda i que les relacions

socials a les quals dirigir-se sol ser més débil per satisfer les seves necessitats i per

tant accedeixen als Serveis Socials on els deriven als horts per tal de satisfer la

necessitat d’aliments amb productes frescos que cullen ells mateixos i amb els

excedents de les collites poden guanyar alguns diners que els hi permeten subsistir.

Com s’ha dit anteriorment cada individu ha viscut la demanda d’ajuda als horts d’una

forma diferent i el coneixement dels horts pot venir donat per motius diferents.

Les entitats el que pretenen és promoure aquestes iniciatives amb diferents

tècniques que facin arribar la informació pertinent als col·lectius que ho necessiten i

donar accés a aquestes. Molts dels participants, han arribat als horts a través de

Serveis Socials que en la gran majoria de casos és la seva via d’accés usual. No

obstant, aquestes entitats tenen altres maneres de promocionar-se com es va

comentar a les Jornades organitzades a Navas. On es va comentar que algunes

d’elles participaven amb altres entitats, en menjadors socials, bancs d’aliments,

entre d’altres.

Un dels elements que actua com una dificultat és la distància amb els horts, els

quals solen estar apartats de la zona urbana, o bé a la muntanya, o a prop del riu, i

no tothom pot disposar de transport privat per arribar-hi, ni tampoc hi ha accés de

transport públic a segons quines zones.

Per tant, no totes les vies d’accés estan a l’abast de tothom deixant a banda

segurament a moltes persones que ho necessitarien i que sense la informació mai

podrien arribar-hi.

“Sale por Internet el teléfono del ayuntamiento. Y de ahí llamamos, y nos

dijeron vete a la asistenta.” (EP4).


49

“Temps enrere la gent no sabia on eren aquest horts. Ara han posat un

cartell ben gran on hi està escrit “HORTS SOCIALS” per tal que la gent ho

vegi. Es troba al carrer del Pla de Sant Feliu del Llobregat, a prop del riu

Llobregat.” (O3).

Un dels participants explica la seva vivència arrel de quedar-se sense feina i haver

de buscar una solució digna per tal de treballar d’alguna forma i rebre diners o en el

cas dels horts, aliments.

“Nosotros estábamos en casa y de repente le digo a mi mujer, oye y si hubiera algún

huerto que pudiéramos trabajar, porque yo he trabajado en un huerto y lo echaba de

menos. Si hubiera algún huerto... me sonaba algo de un huerto, algo de un

urbano, huerto urbano. Empezamos a mirar por Internet y claro, como ella era la

que estaba mejor físicamente, lo pidió ella y se lo dieron” (EP 5).

Altres participants han conegut l’existència dels horts arran dels amics, una de les

participants explicava com un amic seu li oferia menjar que adquiria de l’hort per tal

d’ajudar-la amb la seva situació econòmica, fins que finalment va decidir participar

ella també de forma activa dins la iniciativa, però no és l’única ajuda que ha

sol·licitat, ja que, molts participants dels horts reben altres ajudes en relació a

l’alimentació.

“[...] Primero el huerto, vi cómo iba todo y bueno, como tuve problemas económicos

pues hablé con la asistenta social. La asistenta social vio mi caso y bueno, entonces

fue cuando empezó a ayudarme en lo de la comida. [...]. Es lo único que digamos

que tengo de ayuda, en la comida y el huerto que va muy bien porque aquí

aprovecho muchas cosas” (EP2).

L’altre motiu que també duu a les persones a participar als horts és la possibilitat

d’ocupar el temps lliure que tenen, ja que els participants solen estar a l’atur i no

tenen gaires coses a fer durant el dia. L’hort els proporciona aliments, però també és

un passatemps i una forma d’alliberar els pensaments negatius durant una estona,

mentre et mantens actiu.

“Y eso, estoy aquí. Te entretienes, las horas que vienes estás relajao, lo que ella

dice es otro mundo esto. Mientras estás aquí no estás pensando cosas que no

tienes que pensar, ¿me entiendes?” (EP4).


50


7.3 Horts Urbans

Per tal de facilitar la descripció que a continuació s’explicarà, s’ha realitzat un

quadre sintetitzant la informació dels diferents horts que s’han estudiat, tant l’origen

com la tipologia dels horts en qüestió.

Els horts socials apareixen com a eina fonamental a estratègies de subsistència a la

crisi econòmica iniciada l’any 2008. En aquest sentit, encara que els Serveis Socials

han trigat en crear iniciatives alternatives, els horts estan jugant un paper rellevant

en la resposta urgent davant el col·lapse econòmic i social.

Els horts urbans que s’han estudiat ens permeten poder diferenciar entre tres

tipologies, ja que no tots han estat formats ni gestionats de la mateixa manera.


51

A. Horts socials promoguts per Serveis Socials

S’han estudiat dos horts diferents que actualment estan sent promoguts gràcies a

Serveis Socials. El primer hort forma part del barri de Ca n’Anglada de Terrassa,

hort anomenat igual, on un dels professionals afirma que:

“[...] l’hort és una idea de resposta a tota aquesta situació d’estanquitat total, amb tot

el tema d’impossibilitats. Hi ha una cronificació, una bossa de pobresa [...]” (EEX1)

Des de fa aproximadament deu anys, les preocupacions socials més recents

relacionades amb l’alimentació o amb la qualitat ambiental, han tingut

conseqüències i ha fet que prosperés l’interès de les persones amb aquests espais

comuns, els quals com diu Gracia-Arnaiz (2015) són mesures d’autoproducció que

els fa sentir autosuficients.

En el cas de l’hort social de Ca n’Anglada, que forma part del Centre Cívic del barri,

no tenien previst formar un hort social, sinó que va ser una idea que va sorgir sense

cap objectiu inicial des de Serveis Socials i que, poc a poc va donar llum al projecte

actual. Un cop iniciat van observar que realment cobrien bona part de les

expectatives, activaven a persones, eren un punt de referència pel que fa als

individus que acudeixen a Serveis Socials i, hi havia un cert intercanvi entre els

participants que complien amb una funció més comunitària i de caire educatiu. Per

tant, podem corroborar el que diu Aragay (2010), que en aquests espais d'intercanvi

i transmissió de coneixements com són els horts, és on es valora especialment les

relacions intergeneracionals i el que poden aportar-se les unes a les altres,

potenciant un pensament comú envers la pràctica que els uneix. A més, els

productes frescos de l’hort comporten altres beneficis en la alimentació i la vida de

les persones que afavoreixen el seu desenvolupament personal.

Els Serveis Socials són qui gestionen el projecte del Centre Cívic. A més, dins de

les mateixes terres on tenen l’hort social i les parcel·les individuals, trobem una part

d’hort comunitari, on hi participen les persones un cop per setmana i entre elles

decideixen què volen cultivar realitzant assemblees setmanalment. Per tant, dins del

mateix espai del Centre Cívic s’identifica l’hort social individual i comunitari.


52

El segon hort, a diferencia de Ca n’Angada que també està promogut per Serveis

Socials de Banyoles, la iniciativa va sorgir a partir de la Plataforma d’Afectats per la

Hipoteca (PAH) de Banyoles, per tal d’ajudar a les persones que es troben en risc de

desnonament com a conseqüència de l’impagament de les hipoteques o llogers. Conscient

que moltes famílies patien problemàtiques de necessitats d’aliments, van plantejar-

se diverses solucions. Finalment, van decidir començar un hort on cultivar

hortalisses i verdures. En aquest espai es cultiven verdures suficients de temporada

per repartir entre les 10 famílies i ajudar a l’alimentació. En aquest projecte també hi

ha implicat un Ateneu de la Dona qui ofereix el seu espai per realitzar xerrades o

tallers. Actualment són un grup de 10 dones africanes. L’entrevistada esmenta que:

“ [...] aquí el gruix d’immigració va ser amb les olimpíades del 1992. Es necessitava

molta ma d’obra i va venir una massa d’immigració [...]. A partir del 92 va anar venint

més paulatinament.” (EEX3)

B. Horts ocupacionals promoguts per la cooperativa Tarpuna

Els horts socials són un dels principals àmbits de feina de Tarpuna en la qual han

acumulat força experiències en els darrers anys. Tarpuna és una cooperativa

formada per un equip de persones compromeses amb la sostenibilitat, la igualtat

d’oportunitats i la justícia social. És una entitat sense ànim de lucre que busca

col•laborar en millorar la situació de les persones en risc d’exclusió. Es

desenvolupen projectes d’innovació social en col•laboració amb altres entitats,

especialment del tercer sector i en tres àmbits principals:

v Agricultura i alimentació

v Eficiència i pobresa energètica

v Fabricació social

La cooperativa va néixer l’any 2012 quan es va començar a desenvolupar el projecte

de l’hort social.

“Encontramos las tierras, en concreto en Llinars del Vallés y fuimos a presentar el

proyecto al Ayuntamiento y a través de Servicios Sociales, les gustó […]” (EEX2).


53

El projecte de Tarpuna disposa de diferents horts; l’hort social de Malgrat, l’hort de

Can Roger, Santa Clara, Illa dels tres horts, Can Valldaura, el Lledoner, Can Codina,

Can Amat, l’hort de Sant Feliu de Llobregat i el de Premià de Dalt.

“Después empezamos aquí en Sant Feliu, fue una contratación con la fundación de

la Universitat de Barcelona [...]. Finalmente hubo cambios en el Ayuntamiento, la

fundación se fue y salió el huerto a concurso y nos cedieron la gestión a nosotros”

(EEX2).

En aquesta recerca s’han estudiat 2 horts de la cooperativa Tarpuna, l’hort de Sant

Feliu de Llobregat i l’hort de Premià de Dalt. Pel que fa a l’hort de Sant Feliu de

Llobregat sorgeix l’any 2014 i és un hort ocupacional d’autoconsum per a persones

en risc d’exclusió. Actualment tenen 26 participants amb una parcel•la individual i, a

més, una parcel•la comunitària.

El nom de Tarpuna ve de la llengua quètxua que significa sembrar, ja que dóna vida

a iniciatives que tinguin vida pròpia i transformin la realitat.

“Nosotros sembrar lo usamos en ambos sentidos, no solo en sembrar en el sentido

literal de sembrar semillas, sino que sembramos iniciativas sostenibles y sociales”

(EEX2).

El segon hort estudiat que forma part de la mateixa cooperativa és el de Premià de

Dalt que va començar al Setembre de 2014 i que a diferència d’altres, per accedir-hi

s’ha de rebre una formació en horticultura social. En aquesta iniciativa, hi participen

una dotzena de persones que es troben en risc d’exclusió social. El projecte, en un

principi, era de Setembre a Desembre de 2014 i tot que l’arrencada del projecte es

va fer dificultosa per la dificultat lingüística i la poca autoestima de la majoria dels

participants se’ls hi va fer una entrega d’un diploma i es va aconseguir que el

projecte continués fins a finals d’Agost. Actualment encara segueix i amb

predisposició de quedar-se durant temps.

L’hort de Premià de Dalt està pensant per a persones que es troben en una situació

d’atur prolongada i que, prèviament han hagut de realitzar una formació d’horts als

mateixos Serveis Socials. L’hort s’adreça a 12 persones aturades en risc d’exclusió

social. Se’ls facilita una parcel•la per posar en marxar un hort comunitari perquè


54

cobreixin les seves necessitats bàsiques i també que els hi aporti beneficis

educatius, socials i terapèutics.

C. Hort social autogestionat

En l’últim apartat dels horts estudiats en aquesta recerca es troba l’hort de Can

Masdéu, ubicat al barri de Canyelles de Barcelona. Aquest va sorgir del moviment

okupa. Persones joves okupes van decidir okupar la masia que portava abandonada

des de feia aproximadament mig segle. És una xarxa de projectes de cooperació

col•lectiva i comunitària que, des de l’any 2001 l’han recuperat com espai agrícola i

social. És una xarxa que mobilitza centenar de persones que s’autogestionen els

seus propis aliments.

L’actual coordinador, doncs és una tasca que va rotant amb els diferents activistes

de la casa, defineix aquests horts com un punt de trobada, un espai per conèixer el

veí i promoure un estil de vida més saludable, una experiència d’enriquiment i

d’autoaprenentatge productiu que complementa la dieta diària de les famílies amb

els aliments frescos, locals i sobretot, ecològics. Els horths socials són per

l’autoconsum, i els comunitaris per a repartir entre tots els participants de la

iniciativa.

Finalment, podem corroborar el que diu Aragay (2010); “Gairebé tots els horts

neixen de col·lectius, ja siguin associacions amb certa trajectòria com d'individus

que s'agrupen motivats per a fer un projecte hortícola, vinculats als moviments

socials”(Aragay, 2010).

Extensió del terreny

Considerant que el terreny és un dels factors més importants que hi ha per dur a

terme un hort, és influent tenir-lo en compte. Així doncs, els horts que hem pogut

observar, són grans extensions de terreny, i molt adequats en quan al barri o la

zona, ja que, estan situats en zones amb un nivell econòmic baix, i vulnerable i

tenen compte les persones i famílies que estan disposades a participar.


55


A continuació es mostra una taula amb les dades més rellevants dels horts en

relació al terreny. Es pot observar, que cada hort té les seves dimensions. Estan

ordenats de més a menys extensió de terreny.

Aliments que es produeixen

Tots els aliments que produeixen aquests horts són ecològics, i els aliments a

cultivar es decideixen en funció de les necessitats i la cultura dels participants dels

horts. A més, cultiven aliments de temporada, és a dir, varien depenent de l’època

de l’any, en funció del clima, cultivaran uns productes o altres.

Així doncs, algun produeixen aliments del seu país d’origen, que són barats, però

aquí a Catalunya són molt cars. També cultiven aliments curatius, per a problemes

estomacals, per la diabetis, entre d’altres, com ara el mill l’Hort de Banyoles.


56

A continuació es mostra quins productes cultiven en cada un dels horts:

Hort de Can Masdéu:

v Tot tipus de verdura com l’enciam, raves, cols, bledes porros, pebrots,

tomàquet, llimones, entre d’altres.

Hort de Sant Feliu – TARPUNA:

v Cols, calçots, enciam, patates, escarxofes, faves, all, coliflor, canyes de

sucre, entre d’altres.

Hort de Banyoles:

v Ocre, arròs, pèsols, col, ceba, pebrot picant, patates, tomàquets,

albergínia, llegums cigrons mongetes, entre d’altres.

Hort de Ca n’Anglada:

v Tomàquets, albergínies, pebrot, síndries, menta, bledes verdes,

cogombre, carabasses, freses, llavors, mongeta vermella equatoriana,

mongeta seca, col, faves, pèsols, enciam, escarola, blat, all, bitxo, meló,

naps, pastanagues, raves, coles, coliflors, cebes, entre d’altres.

Hort de Premia de Dalt:

v Patates, pebrots, albergínia, ceba, calçots, bròquil, enciam, all, pèsols,

entre d’altres.

Podem observar que en molts horts cultiven els mateixos aliments, excepte d’algun,

que cultiva altres productes com l’ocre a l’hort de Banyoles.

7.3.1 Objectius dels horts i finalitat de la producció

Les persones que arriben en els horts socials sovint ho fan després de períodes

d’inactivitat forçada com a conseqüència d’estat a l’atur de forma involuntària.

Aquest fet pot haver tingut un impacte en el seu estat físic, mental i anímic. És en

aquest sentit que aquests tipus d’horts estudiats tenen objectius similars per afavorir

la millora de les persones a diferents nivells. Millorar el seu estat anímic, facilitar que


57

es puguin reactivar com a conseqüència de realitzar l’activitat d’horticultura. Que

puguin aconseguir els aliments per alimentar-se millor i, fins i tot arribar a activar una

forma de subsistència a través de la venta dels excedents de producció que per

alguns pugui arribar a ser una sortida laboral.

Els professionals dels horts de Ca n’Anglada, Sant Feliu de Llobregat, Premià de

Dalt i l’hort de Banyoles marquen la importància de la persona en reactivar-los

anímicament i laboralment.

“L’objectiu és treballar amb les persones per fer reflotar una mica [...] poder orientar

les possibilitats i tornar a estar actius amb tots els seus aspectes” (EEX1)

“Darles una salida a través de la horticultura o la agricultura” (EEX2)

“La finalidad de la producción es primero para el autoconsumo para las familias”

(EEX4)

En canvi, l’hort de Can Masdéu, posa més èmfasi en l’oci que no pas en

l’autoproducció que genera per a les persones.

“Yo creo que es más importante para la gente el ocio que genera que no lo que es la

producción agrícola” (EEX6).

No obstant, amb els horts socials el que es pretén, doncs, és que totes les persones

es tornin a sentir útils i responsables d’un projecte comú i que tinguin més recursos

per accedir a condicions de vida i benestar. Una altre finalitat dels horts és que les

persones que estan en risc d’exclusió social, participin activament en aquest tipus

d’iniciatives, per tal de fomentar la seva inclusió social i, perquè a nivell personal es

sentin realitzats, potenciant i facilitant les seves capacitats per tal de relacionar-se i

treballar, donant peu a la capacitat dels col•laboradors en la presa de decisions i,

per tant, establint rutines diàries per donar sentit a la vida.

A través dels objectius dels horts socials i els objectius de la Sobirania Alimentària,

els quals recordem que són reforçar l’organització veïnal i donar poder a la

ciutadania. Es pot concloure que a través del mix d’ambdues pràctiques innovadores

s’afavoreix un canvi en les relacions socials típiques del poble i, a més, afavoreix la

participació ciutadana en l’àmbit municipal. Tanmateix, cal ressaltar que aquestes


58

pràctiques no només poden afavorir la incorporació social de les persones en risc

d’exclusió social sinó que també poden promoure l’acceptació entre veïns, per

exemple, dels autòctons amb els nouvinguts o dels que poden estar passant un

moment difícil en la seva vida i sentir-se vulnerables, respecte dels que no tenen la

mateixa situació.

Per altra banda, durant la contextualització dels inicis dels horts urbans esmentat

anteriorment al marc teòric s’expliquen els objectius dels horts socials que estan

destinats a l’autoconsum per a les famílies en estat de vulnerabilitat i amb pocs

recursos econòmics per a la seva nutrició. Així doncs, durant el treball de camp

realitzat en tots els horts socials s’observa que generen un autoaprenentatge per

solucionar les seves mancances a llarg termini, ja que els horts també tenen un

caire educatiu, tant individual com a nivell col•lectiu.

Per altre banda la finalitat de la producció en sí, es l’aprenentatge del dia a dia, i el

contacte amb les persones del voltant, com diu un participant de l’hort de Ca

n’Anglada:

“[...] si no lo sabe uno pues aquí lo vas aprendiendo, ya nos lo explican […] muchas

cosas, y entre nosotros compañeros si alguien no sabe, se pregunta, al otro que

sepa más, pues mira ¿Cómo se planta esto?, y ya nos explican cómo se planta. Así

que tenemos un compañerismo excelente, nos llevamos todos bien y todo” (EP2).

Per tant, és una manera d’aprendre a demanar ajuda a aquells que ens envolten, i

també donar-la quan ens la demanen. El companyerisme entra en joc, i és molt

important que existeixi en aquest tipus d’iniciatives, ja que, si no n’hi ha, no es pot

tirar endavant.

El benestar de les persones és un dels objectius d’aquests projectes, molts d’ells,

valoren i aprecien el que estan fent, ja que els hi dóna un sentit de vida, i unes

esperances, per seguir lluitant. Com diu un participant de l’hort de Premià de Dalt:

“Esto nos a ido a nosotros de una manera a entender y apreciar lo que estamos

haciendo ahora” (EP11).

Tanmateix la finalitat que té la producció d’aliments de la terra, és que, els horts són

una manera de menjar aliments ecològics, de manera més barata, així evitar certes


59

malalties, els aliments són més sans i més bons, és un avantatge, poder tenir un

hort i poder menjar allò que produeix un mateix, és una satisfacció per a la persona,

i d’aquesta manera sentir-se útils.

“Hombre el huerto es mucho mejor, por ejemplo, el pimiento, la cebolla, todo esto es

muy natural, eh, al ser natural sabe [...]. Sabe mucho mejor [...] no es lo mismo”

(EP2).

Un cop proposat i decidit el projecte, en aquest cas iniciatives d’ajuda a persones

en risc d’exclusió social, fomentant la participació dins la societat, es va pensar en

buscar terrenys, per poder treballar les terres ells mateixos, i d’aquesta manera,

treballar per sentir-se part de la societat. Segons un dels dinamitzadors de l’hort de

Sant Feliu diu:

“Pero también para dar un poco más de salida a lo que es la horticultura pues al

huerto social. Y básicamente lo que buscamos fue pensar buscar en tierras

para gestionar nosotros mismos, pero tierras que después a través de entidades

que trabajaran con grupos de personas de riesgo”. (EEX2).

Quan es parla de la producció de l’hort, s’ha de tenir present que són horts

comunitaris, ocupacionals i autogestionats i que per tant, hi ha d’haver una

participació dels col·laboradors per tirar endavant aquest projecte. Tanmateix per

dur-ho a terme és important tenir en compte les habilitats de cada una de les

persones que hi participen en aquestes iniciatives.

7.3.2 Característiques de la població

Les característiques de la població sobre els participants dels horts es destaca per

ser molt variada, ja que els horts socials estan oberts a tot tipus de persona i/o

família vinculada amb els serveis socials en aquest tipus de projecte social i

comunitari. Tot i així, com hem dit anteriorment, es destaca un percentatge alt de

població d’origen immigrant. Precisament això es troba al barri de Can Anglada de

Terrassa, on hi ha un 45% d’immigrants, dada que podríem relacionar amb que ha

sigut un barri afectat per la crisi econòmica.

A Banyoles, la majoria immigrants, d’entre els 19.000 habitants que hi viuen, cosa

que implica un nivell de vida més favorable i amb menys conflictes socials, el ser


60

com un poble. Allà la immigració en el barri de l’hort de Banyoles va ser a causa de

les olimpíades del 1992, on va venir el gran gruix de persones provinents sobre tot

de de Sud-Amèrica, Estats Units i d’Europa, sobretot moltes famílies de Gambia.

Pel que fa a l’hort de Premià de Dalt, malgrat el nucli urbà és un dels més rics de la

província de Barcelona, també concentra un sector de població que s’ha vist més

afectada per la crisis.

“Trabajan cuatro hombres de unos 40-50 años, los cuales se conocen de una

formación previa sobre el trabajo en huertos. Hablan en castellano, hay mucha

comunicación para realizar las tareas del huerto y muy buena cohesión de grupo.”

(O5).

Referent els homes i les dones que participen els horts és bastant equilibrat, en un

principi es molt comú que es pensi més en que hi hauran més homes per un major

interès amb el treball al camp, però també ens hem trobat amb majoria d’homes

alguns horts i majoria de dones en altres. Tanmateix, el professional ens va

comentar, que a l’hort de Ca n’Anglada, hi ha menys dones, però tot i així, aporten

un punt a favor molt important per a definir el projecte de l’hort, pel fet dels rols on

elles s’impliquen més, com el menjar, la llar, etc.

“ [...] les dones són brutals en l’hort, és una cosa que no era un plantejament incial

peò són brutals, i t’amplifiquen i et modifiquen, tot allò que són, les dimensions

d’hort, el manteniment de la llar” (EEX1).

A l’hort de Sant Feliu només hi participa una dona, segons explicava el dinamitzador

les dones que han passat per allà consideren que no és una feina que els hi toca

fer, encara que aportessin altres beneficis en el grup, com el fet de la unió i

companyarisme amb el grup. També comentava que algunes estaven solteres i amb

fills, aquí es podria contemplar la falta de participació de les dones pel fet de no

tenir el suficient temps o recursos per poder-hi participar.

Un punt a destacar que podria dificultar la participació, on es va comentar a l’hort de

Premià de Dalt, és el fet que l’hort es troba lluny del centre, això també seria una raó

en què les dones en trobar-se en situació de cuidar dels fills, tinguin menys temps

per mobilitzar-se i dificulti la participació.


61

El conjunt de projectes estan enfocats a persones que estan en situació d’atur,

usuaris amb PIRMI o dificultats per accedir el món laboral. En relació al perfil de

participants de l’Hort de Can Masdèu hi participen persones amb aquestes dificultats

anteriorment mencionades i jubilats, persones des de 74 anys quan han patit

conseqüències per la crisi econòmica.

A l’hort de Premià també en trobem amb una gran varietat de persones que estan

en situació d’atur i moltes estan pendents de l’ajuntament per a realitzar diferents

projectes d’agricultura en quan tinguin una plaça lliure.

“[...] Vull dir, la qüestió és que volen treballar, però estem fent aquest projecte i

amb ganes de que amb el temps arran de tot això pugui sorgir una feina. Perquè

és un tema que porta anys aturat” (EEX3).

La majoria de participants de l’hort de Premià procedeixen de l’obra, no saben el

català segons expliquen els participants, que això els ha fet quedar-se molts cops

sense oportunitats de treball i alguns d’ells estan apuntats per aprendre l’idioma.

“El pla de la PIRMI no demana el català. Jo els hi he dit que el consell comarcal ja

sap que aquest es un grup amb exclusió social i no tenen català, aquest ens permet

fer inserció, que l’any passat van entrar, dos nois, i a veure aquest any qui entra. I és

la única opció que tenim així com a plans, perquè aquí no hi ha català. I ara al

desembre, però clar és si més no estan actius.” (EEX3).

Aquest fet recau principalment a la població immigrant, però també en trobem una

part de població autòctona on s’han quedat sense feina a plena crisi econòmica per

això hi ha un gran interès per a poder incloure a persones que no es troben en

situació de vulnerabilitat i exclusió social.

Segon a l’entrevista al professional de l’hort de Sant Feliu, considera que la

participació de les persones també pot ajudar a apoderar aquelles persones que no

es troben en situació de risc social i ja tenen un estil de vida concert o volen ajudar a

altres.

“El tema social lo estigmatizamos mucho y que no tiene porqué ser sólo personas

con riesgo de exclusión social ni mucho menos. Que además esto enriquece,

personas que tengan una vida más o menos normal pueden trabajar con personas


62

que lo estén pasando mal. Esto ayuda muchísimo a ver puntos de vida muy

diferentes y de hecho es de lo que se enriquece un huerto social. En Cáritas, por

ejemplo, no sólo hay usuarios de Cáritas, también hay voluntarios de Cáritas....”

(EEX2).

Requisits d’accés a l’hort

Els requisits per entrar els horts es marquen a partir de la línia de serveis socials, les

quals treballador/es i educador/es socials es regeixen segons el projecte i recursos

plantejats.

“Per tant, el referent i la referents de Serveis Socials no perden mai el vincle amb tot

això, o sigui són, entre elles són els principals actors, són qui proposen, qui segueix,

qui fa el seguiment i qui desenvolupa” (EEX1).

Tot i així, en el procés d’entrada es tenen en compte sobretot les persones. En quan

els/les referents ja estan fent les entrevistes a les famílies o persones, les quals se’ls

hi proposa l’entrada el projecte, ja s’ha tingut en compte moltes coses. Les

condicions bàsiques serien la motivació i les ganes d’entrar a participar i després es

tenen en compte altres factors com el llindar de pobresa, els recursos corresponents

de cada família o persona, el qual es basaria en uns recursos socioeconòmics molt

escassos, encara que en l’hort de Ca n’Anglada en un futur es preveu replantejar el

fet econòmics com a requisit d’entrada, ja que així es podria garantir una equilibri

entre tota la població.

El projecte de Ca n’Anglada està plantejat per una durada de dos anys, és a dir, a

les persones de des del principi ja se’ls hi planteja que serà d’un any valorable i

ampliable els dos anys. Està enfocat perquè les persones facin el treball comunitari

del projecte en el primer any i el segon es preparin per marxar. Finalment són les/els

referents qui marquen la durada des de un principi i el final.

També es planteja des de una principi les ganes i la participació, com a requisits, es

té en compte els que participen i els qui no i es tracta de de fer-ho funcionar entre

tots amb responsabilitat, organització, definició, fer assemblees, la dinamització, etc.

Es té molt en compte el tema de que les persones es comprometin per a poder fer

un seguiment i treballar uns aspectes essencials en la durada del projecte, així com


63

el diàleg, la comunicació i la responsabilitat. No es permetrà buscar el conflicte, si

més no des de un principi, ja que s’ha de tenir molt clar que es fa a fer.

Quan parlem de la participació, també en referim en quan una família participa el

projecte, no és necessari que estigui tota la família treballant a l’hort, és important

qui hi hagin més d’un membre de la família a l’hort, però no és essencial.

“El què estem fent quan signem acords, és que un familiar que et pot substituir

encara que tu no puguis venir, llavors és un tema molt de garantir també la

continuïtat [...]. Doncs això es una cosa que intentem treballar d’inici, llavors hi han

famílies i moments de les famílies, hi han persones que poden necessitar el seu

propi espai. Amb famílies de construccions molt diverses, amb molts merders,

busques que la família s’involucri però no buscaràs la participació de tots” (EEX1).

En el cas de les famílies o persones, que es queden fora d’entrada als horts, es

queden en espera fins que hi hagi una plaça lliure. Com el cas de Ca n’Anglada es

queden en reserva, és a dir, es fa una rotació de les persones que estan a l’espera

d’entrar i les que van sortint, ja que moltes d’elles no acaben estan els dos anys

per diferents motius ja siguin personals, socials o laborals.

“ [...] per canviar la meva situació o de vaig a fer una altre cosa, he de triar si l’hort o

el curs de formació... O una altre cosa i no tinc temps, la desficio personal va per

davant del projecte” (EEX1).

Tothom que entre venen derivats de serveis socials és un requisit per entrar a l’hort,

ja que s’ha de complir amb un barems. Tot i així a Sant Feliu estan ampliant

diferents grups amb problemes mentals, ex-toxicòmans, “ni-nis”, entre d’altres.

Sempre fent una entrevista prèvia des de Serveis socials.

En el cas de Ca n’Anglada, també poden ser les pròpies famílies que demanen

d’entrar a l’hort encara que no vinguin des de serveis socials, en aquest cas les acull

el treballador social que porta el projecte, es fa una primera entrevista i es valoren

els requisits anomenats anteriorment. Això si, un requeriment general és està

empadronat en el territori de l’hort.

En canvi, a l’hort de Can Masdéu un dels requisits d’entrada és venir periòdicament

a les reunions respecte l’hort, en cas que hi ha hagi una plaça lliure, després es


64

contempla l’entrada d’una nova persona. Tot i que hi ha una llista i un temps

d’espera molt llarg.

Realitats que presenten els participants dels horts

Les problemàtiques que es troben en els participants del horts són moltes i molt

variades i tenint en compte que són grups d’exclusió social. Segurament, que les

persones comencin tenint alguns problemes entre ells i per integrar-se el grup ja

sigui, pel seu origen, idioma, temes personals, cultura, etc.

En el centre Cívic de Navàs es parlaven de diferents problemàtiques en el horts

sobre el vandalisme, com la mateixa gent roba o ho destrossen, especialment joves

del barri aliens als horts.

El més important és el bon ambient entre ells i no buscar conflictes. Com també, a

l’hort de Can Masdeu es va poder observar com hi havia alguna discussió entre ells.

“Segons ens va explicar l’acompanyant que va venir amb nosaltres a l’entrevista

mentre nosaltres estàvem fent una altra activitat va haver una petita discussió entre

el EEX5 i un dels membres perquè no estava d’acord com estava tot organitzat, però

va solucionar-se ràpidament i l’estabilitat en el treball va continuar” (O2).

Això és una problemàtica a treballar en els horts, per tal que cadascú pugui

col·laborar en l’hort de forma individual i comunitària.

Per començar, són diferents les iniciatives que es porten a terme com el contacte

amb la natura, els horts i les relacions personals, com sortir al carrer a conèixer i

explorar el barri per tal de motivar i estar actius, ja que són persones que estan

buscant feina o alternatives que els permeti trobar recursos. La majoria no saben i

no entenen el català i també per l’edat, cosa que els dificulta en molts sectors.

Les problemàtiques que s’atenen des de Serveis Socials a través de l’hort són

sobretot situacions d’empobriment a causa de la crisis, malalties de salut mental

(depressió, estrès per la situació que pateixen, entre d’altres), gent nouvinguda amb

dificultats de l’idioma natiu que li dificulta l’accés al mercat laboral, sense el permís

de residència actualitzat, persones en atur, persones amb familiars a càrrec que no


65

disposen de recursos suficients, persones que han sigut desnonades o corren el risc

de ser-hi, entre d’altres.

“Yo como me puse mala hace 15 años pues claro, no podía trabajar y

estaba pobre.” (EP5).

“Básicamente con parados de larga duración u otros requisitos ya marcados

por Servicios Sociales” (EEX2).

“Però estem en una època, molt salvatge, hi han barris molt deprimits, molt

pobres o molt saturats d'immigració com és una miqueta, Ca n’Anglada [...]

hi ha desnonaments cada dos per tres” (EEX1).

D’ entre els problemes mencionats anteriorment, el EEX2 va mencionar casos de

persones amb greus problemes familiars i d’alcoholisme, que s’han pogut veure

reduïts pel fet de participar els horts, ja sigui a nivell d’addicció, de salut,

emocionalment:

“ [...] es lo que dècimos cambiar hábitos de personas y de encontrar, que no es fácil

porque tienes un grupo de personas muy dispares de intentar focalizar, por eso digo

que es muy importante tener el apoyo de un trabajador trabajadora social que

también te oriente y pueda analizar cada una de las personas cuál es su mejor

camino para poder sacarla del hoyo…” (EEX2).

A l’hort de Ca n’Anglada, també vam poder contemplar com les persones que

participen els horts, tan en homes com en dones, consideren grans resultats a

nivells d’autoestima, de responsabilitat, per sentir-se valorats i motivats per la seva

família, ja que poden portar les verdures recollides de l’hort, pel seu treball a l’hort i

recolzats pels companys dels horts, i el professionals, amb qui poden compartir

experiències i sentiments.

Una altre problemàtica a parlar, és sobre l’habitatge, amb la caiguda immobiliària,

els desnonaments i que els protagonistes són els bancs, es troben en què la

majoria de famílies estan ocupant o vivint en habitatges molt precaris.

D’altre banda, existeix la problemàtica dels aliments, on els horts el què intentant, no

és cobrir el cent per cent aquesta necessitat, sinó aprendre a complementar amb el

que puguin extreure, però no sempre poden recollir allò que volen, ja que es


66

sembren els aliments segons la temporada. Els participants van allà a cuidar de les

terres, planten, les cuiden i les vigilen, per ells és necessari viure i estar bé.

“Nosotros vivimos y ya está, aquí nosotros hacemos lo importante aquí. Hay unos

que la cosa sale bien otros sale menos, porque la tierra no es algo seguro” (EP7).

Els participants els ajuda a mantenir-se ocupats, pensen que els recursos del

Serveis Socials cada vegada els poden aportar menys, les places al PIRMI són molt

escasses, i això significa voler estar ocupats els horts fins a poder aconseguir una

feina. La pobresa energètica també és un factor important, el qual des de diferents

entitats segons el EEX2 de l’hort de San Feliu ens va explicar, ajuden a l’estalvi del

cost energètic com a hàbits.

“La energía es un poco más difícil pero bueno la intención es esa, que de lo que tú te

ahorres, de hecho ya hemos formado una asociación, y en esa asociación todo,

quien quiera colaborar puede participar dando lo que quiera al Banco de Energía

para ayudar a estas...” (EEX2).

7.3.3 Organització interna i funcionament de la institució

El funcionament i règim intern de les parcel·les es regeix per unes normes, les quals

són acceptades formalment per les persones usuàries. En cas que alguna entitat

amb persones en risc d’exclusió social estigués interessada en gestionar una

parcel·la, s’habilitaria l’espai necessari tenint en compte el reglament de règim

intern.

No tothom pot accedir a una activitat com l’hort. Tota persona ha de manifestar la

seva voluntarietat, motivació i compromís per poder participar en aquesta activitat.

Aquests voluntaris han de complir uns criteris de selecció com és el tema del llindar

de pobresa, és a dir, tenir pocs recursos econòmics o estar en relació amb una

vessant social, a partir d’una motivació per a la millora de la societat. Això mateix

ens comentava el professional de l’hort de Ca n’Anglada i el tècnic de l’hort de Sant

Feliu:

“El procés inicial ja s’ha fet (...) condicions indispensables per entrar en el projecte és

motivació, si se’n tenen ganes, o si no se’n tenen ganes, ja no cal proposar-ho, al


67

llindar de pobresa, pobresa saberes, tenir recursos econòmics molt baixos,

insuficients...” (EEX1).

“Tarpuna estamos abiertos a personas que nos vengan como ideas pero siempre

que estén dentro de la vertiente social y sostenible, es decir, de mejorar este mundo

que es nuestro objetivo (...) los pequeños cambios son poderosos” (EEX2).

Aquesta selecció és responsabilitat dels referents professionals que estan amb ells.

Cada usuari/participant, té un referent. I aquest és l’encarregat de fer-li un

seguiment. Per tant, hi ha una funció per part de l’administració de Serveis Socials, i

un/a professional la qual fa de pont entre Serveis Socials i l’alternativa de l’hort per

tal de marcar un pla de treball comunitari.

“El referent i la referents de Serveis Socials no perden mai el vincle amb tot això, o

sigui són, entre elles són els principals actors, són qui proposen, qui segueix, qui fa

el seguiment i qui desenvolupa” (EEX1).

S’intenta que els treballadors/es socials i els equips professionals puguin tenir una

supervisió continuada, ja que això propicia bones pràctiques, dóna suport als

professionals i afavoreix la reflexió sobre la intervenció. A més, es vetlla per a que

les persones supervisores dels professionals puguin ser ateses amb l’especificitat

de la tasca que té la professió, la qual cosa provoca, tal i com deia el professional de

l’hort de Ca n’Anglada, ser els principals actors i fer el seguiment i suport al

participant.

L’atenció al públic té els seus avantatges i els seus desavantatges. És per això que

s’ha de garantir una flexibilització en l’organització de la intervenció per assegurar

una bona atenció a les famílies. La institució ha d’estar al servei de les persones i no

a l’inrevés. Això implica trencar amb les rigideses horàries i metodològiques. De la

mateixa manera que s’ha de desestimar actituds conformistes fent propostes de

canvi i/o millora en les polítiques adreçades a les famílies, tenint en compte els

resultats que poden tenir aquests i a qui poden afectar.

“Trabajar cooperativamente, tiene sus pros y sus contras, sus contras en cuanto a

tienes que tener una mentalidad muy abierta y muy a estar dispuesto a trabajar en

cooperación, y decir que si uno la caga la cagamos todos, es decir, que aquí no vale


68

este ha hecho, no no, este ha hecho un error que lo podría haber hecho yo y lo

pagamos entre todos” (EEX2).

El procés de treball comença en un despatx. Se’l coneix com a projecte comunitari

on es consoliden unes línies de treball, es reforcen els sabers i es proporcionen de

nous en funció de les realitats socials canviants. Per què realitats socials canviants?

Doncs perquè les necessitats van i venen. I els professionals han d’estar preparats

per poder intervenir segons la demanda de l’usuari. Tal i com argumenta el

professional vinculat a Tarpuna:

“A nosotros nos contratan para hacer el trabajo de formar a los usuarios y en

principio ya veremos cómo darles una salida. Pero el proyecto se va modificado a

medida que vamos encontrando necesidades. No es que las necesidades hayan

llevado el proyecto sino al contrario. Como en otros proyectos sí que las

necesidades han hecho que el huerto sea una excusa para a quien le pueda

interesar el huerto sea una salida real, ¿no?” (EEX2).

Les famílies saben que aquesta activitat és per a la millora de la seva economia i,

indirectament, també afecta a un enriquiment personal. Aquesta activitat és per al

seu autoconsum i aquest autoconsum s’aconseguirà si tots som responsables, ja

que s’ha de decidir, s’ha d’organitzar, s’ha de pactar, s’ha d’estipular, s’ha de definir

els marcs del propi projecte.

“Hort ocupacional d’autoconsum per a persones en risc d’exclusió. Es prioritza el

treball en un hort comunitari, per tal de poder accedir a la seva pròpia parcel·la. De

manera que, allò que cultiven en l’hort comunitari es repartirà entre ells la producció,

i en les parcel·les particulars, serà per al seu autoconsum” (O3).

I això es parla en les assemblees que es duen a terme. En les quals els participants

manifesten les feines a fer en l’hort i mostren els seus acords i desacords amb

aquestes.

Per part dels professionals faciliten l’accés a aquestes assemblees, ja que com el

benefici que dóna l’hort està destinat a l’autoconsum d’una família, no cal que vingui

sempre el mateix de la família, sinó que pot venir un altre membre d’aquesta en la

seva representació.


69

“Nosaltres diem que en participin més d’un, nosaltres quan diem, quan la gent està

firmant l’acord de participació a l'hort demana un titular que és el representant

d’aquella firma, quan estem marcant els espais d’ús, és obligatori un participació del

familiar, vingui a l’assemblea per exemple, no cal que vingui tota la família. El què

estem fent quan signem acords, és que un familiar que et pot substituir encara que tu

no puguis venir, llavors és un tema molt de garantir també la continuïtat” (EEX1).

Tal i com comentava, aquestes assemblees es solen donar cada dues setmanes. En

aquestes es parla les feines fetes durant la setmana, si hi ha hagut algun problema

entre usuaris o entre la família i l’hort, si veuen que s’ha d’arreglar alguna instal·lació

d’on estan treballant, si s’ha de fer noves tasques, etc.

“Cada dos semanas hay una de las reuniones arriba para que lo explica el que lo va

hacer como ha ido, si hay que hacer algo nuevo, y ahí nos ponemos de acuerdo con

lo que queremos hacer” (EP4).

En el cas de l’hort de Ca n’Anglada, dins el funcionament de l’organització trobem

que els usuaris tenen una estada limitada, és a dir, passats 2 anys han d’abandonar

l’activitat de l’hort. És per això que estableixen que el primer any sigui per una

formació en l’àmbit. Per ser partícips d’un projecte familiar, on sentin que tenen

cabuda, on es treballi l’acollida d’altres famílies durant l’estada, i de persones que no

estiguin soles. I, personalment, per un enriquiment mental i psicològic.

“El primer és un any de formació d'entesa, de treball comunitari de veure les

dimensions del projecte de sentir-se còmode treballar en els espais de referència de

treballar l'hort, l'horticultura, de veure les dimensions alimentàries, de mil coses més”

(EEX1).

I, el segon any es treballa la via al mercat laboral. És a dir, la pròpia referent és la

que treballarà la sortida de l’hort amb la persona en qüestió. Durant l’estada a l’hort,

els professionals són els que treballen amb més intensitat i presència en el projecte,

però és la referent la que sosté tot el procés. D’acord en això, la treballadora social

treballarà amb la persona en la rebuda a l’hort, fins la sortida d’aquest.

“Comencen això, entren des d'un procés de pla de treball molt individualitzat o molt

clar, obrim ventall entrem en un procés molt comunitari de treball, molt de proposta

molt de treball de ritme d'hort, per tornar a sortir per la mateixa porta (...) li estem


70

donant forma en un lloc territori i en un context concret que és aquest projecte”

(EEX1).

Participació dels individus en dites accions

La participació de la ciutadania és un eix clau en el desenvolupament de l’hort. “Les

entitats també actuen com a dinamitzadors, però també es busca la intervenció

ciutadana” (Reus.cat, 2016) en aquest tipus de projectes que dissenyen el futur del

territori i en la gestió del dia a dia. Per tant, són iniciatives que s’obren a la

participació a través de grups de treballs específics.

La participació permet promoure la proximitat i la corresponsabilitat dels ciutadans.

Els processos participatius possibiliten que la ciutadania participi en la presa de

decisions que acaben definint en aquest cas el treball en qüestió. En tots els horts

visitats s’ha pogut observar, que un cop a la setmana o cada dos setmanes

depenent de l’hort, es reuneixen els participants per dialogar i decidir i modificar la

metodologia de l’hort, treballant tot allò que els interessa i veure que poden aportar

cada un d’ells. També els professionals són partícips d’aquestes tasques, d’aquesta

manera es fomenta el valor d’igualtat, entre els col·lectius. Per exemple decidir què i

com es planta, no ve determinat per l’entitat, sinó que està decidit, per les persones

que treballen la terra.

La participació en un projecte, com és l’hort, permet millorar valors. Valors com és el

respecte, la solidaritat, la disposició del diàleg, la comunicació, etc. És per això que

els participant dels horts fan una valoració altíssima d’aquest projecte. És

importantíssim que es manifesti les ganes de participar, la motivació de fer i des-fer,

la voluntarietat d’estar allà i no sentir-se obligat a formar part de la família que és

com s’anomenen ells. Ells no venen pel fet de buscar feina, o tenir ingressos. Sinó

que ells tenen la necessitat d’estar fent coses, d’estar entretinguts, i si fent activitats

poden, alhora, gaudint de la companyia amb la qual estan doncs dóna més

autenticitat al projecte. I així ens ho va explicar el professional de l’hort de Ca

n’Anglada:

“Sobre la valoració de participació, en la valoració de producte, en la valoració de

sentir-se família, perquè ells ho diuen és que aquí som com una família, ells fan

valoracions altíssimes, que no vinculen directament al fet que puguin trobar feina o


71

que no puguin trobar feina el fet de participar aquí, i algú que t'ho diu però l'objectiu

no és trobar feina” (EEX1).

Es parla també de la responsabilitat, ja que com s’ha comentat anteriorment el que

ells facin a l’hort és per al seu autoconsum. Però tindran dret a aquest autoconsum,

si treballen en un parcel·la comunitària, d’aquesta manera la responsabilitat i el

compromís de treballar en la parcel·la és de cada un i per al bé de tots no només

individual.

Aquest projecte comunitari no facilita un rol de dinamització estable ja que cada

individu té les seves capacitats i limitacions i, també s’ha de respectar la temporada

en la qual l’hort es trobi. No obstant, no es pot estar canviar cada dia les

organitzacions funcionals, sinó no es trobaria mai una zona sensible de confort.

També cal dir que la participació dels usuaris va minvant en alguns casos i això

també s’ha de detectar a temps. Es troben casos on la gent entra a l’hort amb ganes

i conforme van entenent la feina que s’ha de realitzar, els agrada més. D’altra

banda, es troben casos que entren molt motivats perquè els han parlat bé del

projecte i tenen bones expectatives respecte l’activitat però, passa el temps i

s’adonen que potser no és el que s’esperaven, o no són capaços de tenir un

compromís, etc. Segons l’observació que es va realitzar al Centre Cívic de Navas,

anomenen aquest fet pastilla efervescent:

“Un altre aspecte negatiu que es va comentar, i que ho patien gairebé tots els

projectes es la participació. Parlem de la pastilla efervescent: a l’inici del programa

trobem un gran índex de participació, tant en el voluntariat com en les assemblees,

però aquesta aportació decreix a mesura que avança el projecte” (O4).

Per poder mantenir aquest projecte els participants tenen una freqüència

d’assistència a l’hort. És cert que en depenen de la temporada. A l’estiu, van cada

dia ja que els productes necessiten aigua, i el clima permet que els productes es

facin en un temps curt. Però quan arriba l’hivern es troben en una situació contrària.

Acuden 2 o 3 dies per setmana, i a més a més de treballar amb els productes, si per

exemple, no hi ha tasques a fer amb la terra, es dediquen arreglar i millorar la

logística de l’hort.


72

“A més a més, ens encarem a l’hivern i els hiverns clar són de creixement molt lent a

nivell de planta, l'hort té en realitat molt poca feina o la centrem en arreglar coses de

l'hort amb condicions infraestructurals com si diguéssim i totes aquestes coses i la

multipliquem sobretot amb sortides, visites, formacions, formacions externes i llavors

doncs espais com aquestes coses, o sigui la cuina, l'alimentació, entre d'altres”

(EEX1).

Aquestes sortides, visites, formacions de les que parla el tècnic vinculat a l’hort de

Terrassa, també tenen a veure amb les assemblees que realitzen cada 15 dies, com

s’ha pogut veure anteriorment. Per ells són molt importants aquestes reunions, ja

que és l’espai que permet poder compartir les tasques realitzades i les que han de

fer posteriorment. D’aquesta manera tots saben la línia en la qual estan treballant i

per la qual han de seguir.

“Si hacemos asamblea cada quince días y cada semana, cada martes tenemos una

reunión aquí, donde hacemos trabajos comunitarios. Hacemos trabajos

comunitarios, limpiar los huertos y limpiar los huertos de comunitarios, porque

tenemos comunitario y tenemos nuestro propio huerto. Tenemos digamos dos

trabajos entonces, cada martes hacemos la comunitaria y cada quince días tenemos

la reunión, para reunir y hablar de cosas cómo va el huerto, de que se tiene que

hacer” (EP2).

En tots els horts presents en aquest projecte, és rellevant destacar que són horts

comunitaris, i per tant, tenen en comú que per a que funcioni hi ha d’haver,

participació, comunicació, organització i coordinació entre els membres que hi

participen tant de dinamitzadors com participants. D’aquesta manera i en cada

assemblea o reunió es defineix el projecte.

“Quan parlem d'un projecte comunitari, vol dir que l'hem d'aixecar entre tots, que

tots en som responsables, que s'ha de decidir, s'ha d'organitzar, s'ha de pactar, s'ha

d'estipular, s'ha de definir [...]” (EEX1).

En aquest cas es parla de l’anomenada participació ciutadana, és a dir, “es un tipus

d’intervenció que convoca a tots els subjectes que composen un determinat espai

social (barris, comunitats, ciutats, societats)” (tipus.com, 2016). En aquest tipus de

participació, es posen en joc sistemes representatius i de presa de decisions


73

implicats en la democràcia participativa, en la qual aquesta es dóna a través d’una

majoria absoluta.

Partint dels professionals, aquests estan atents a qualsevol element, perquè els

propis participants tinguin capacitat i poder de decisió, i donin resposta a les

possibles situacions que sorgeixin a l’hort, a més a més dissenyen les tasques per

poder executar-les.

Les activitats que es duen a terme als horts, varien en funció de les necessitats que

es van donant. Per exemple, a l’hivern és l’època de la invasió dels porcs senglars,

doncs en aquests cas, s’estaven posant tancats per tal de que el porcs no entressin

a menjar la collita.

Segons les persones que treballen la terra a l’hort de Ca n’Anglada esmenten que:

“Nosotros cogemos el mismo sistema, tranquilos, trabajamos, hacemos y si falta

algo luego entre semana hacemos reuniones se explican las cosas” (EP14).

“Cualquier cosa respetarla también la tierra, echar la mano, limpiar la hierba mala, y

puedes echar mejor coses” (EP15).

“- EP4: si mira, aquí tenemos los martes, hoy, nos habéis pillao que tenemos trabajo

comunitario. Cada martes tenemos huerto comunitario

- […]

- EP4: si, y hacemos cosas en los caminos, en el huerto comunitario.

- EP6: si hay que limpiar, limpiar. Si hay que picar, picar”. (EP4 i EP6)

S’ha de tenir present que en el treball comunitari hi ha tot allò relacionat amb

formacions, i com a tal, en aquestes formacions es treballa el que preocupa

relacionat amb l’alimentació, com ara, la conserva, els plats, la combinació de

producte fresc amb altres, aprofitament de l’aliment i de la terra, entre d’altres.

Considerant el posicionament polític, ideològic, institucional, en relació a

l’alimentació i a la intervenció en matèria d’ajuda alimentària els països amb alt

benestar tenen un percentatge menor de pobresa alimentària que els països

subdesenvolupats. No obstant, s’ha de garantir els recursos suficients per a una


74

seguretat alimentària a tota la població. Tanmateix, les polítiques i gestions han de

fer front a les necessitats alimentàries de la població i, aquestes són qüestions que

ni administracions, ni empreses, ni societat civil poden deixar de banda.

És per aquets motiu que ens preguntem si tots aquests recursos com són els Banc

d’Aliments, Càrites, Creu Roja... són suficients per donar resposta a les necessitats

en quant a l’alimentació de la població, o si les polítiques utilitzades donen les

expectatives adequades.

La quantitat i la qualitat dels aliments als que les persones podem accedir estan

subjectes a les variacions de preus, que alhora són repercutits per una estabilitat

política i social. D’aquesta manera la seguretat alimentària ha de tenir en compte la

salubritat, durant el procés de la cadena alimentària.

La garantia de la protecció dels aliments que es produeixen no pot recaure

exclusivament en les administracions públiques, sinó que ha de ser compartida amb

els productors, manipuladors, distribuïdors i, sobretot, en els propis consumidors.

Tal i com ens comentava el professional de l’hort de Ca n’Anglada, respecte qui

hauria de tenir aquesta responsabilitat per transformar aquesta situació d’inseguretat

alimentària en afavorir una autonomia alimentària:

“És una responsabilitat compartida i jo crec que tots els sens locals tenen molt més a

fer ne aquests moment que no pas les gran estructures” (EEX1).

7.3.4. L’accés i els efectes de la implicació a l’hort

Quan parlem de persones vulnerables ens referim a aquelles que són capaces de

mantenir cert nivell de seguretat alimentària en l’actualitat, però que podrien estar en

risc de patir inseguretat en un futur proper. Veiem la vulnerabilitat doncs, una etapa

en la que gestionar o prevenir riscos en termes d’alimentació (Introduction aux

concepts de la sécurité alimentaire, s.f).

La finalitat dels horts és fer front a la inseguretat alimentària i a la dependència, són

projectes que busquen una capacitació i autonomia, una forma d’empoderament a

l’individu. Hi ha casos, segons la lectura en francès Introduction aux concepts de la

sécurité alimentaire, en els que els horts s’associen amb altres iniciatives i poden


75

donar servei a més persones. És el cas de Premià de Dalt, destinen els excedents a

ajudar a altres persones que no formen part del projecte de l’hort.

Actualment, els productes químics són una eina diària per garantir que la planta

creixi i rendeixi més. En canvi, a l’hort empren una agricultura ecològica, un mètode

tradicional en el qual es tracta de treballar molt el sòl per així no haver d’abocar-hi

productes artificials.

“Sabe mucho mejor, tú te comes un tomate con aceite, un, un poquito de vinagre y sal,

y es que es, es mucho mejor que, que te compres un tomate en la calle, no es lo

mismo” (EP5).

Ells mateixos produeixen gairebé tota la verdura, i quan han de comprar algun

producte ho fan en finques que produeixen també de forma ecològica, fomentant

aquest tipus de conreu.

Montreal és una de les ciutats de referència en quant a iniciatives innovadores per

fer front a la inseguretat alimentària, concretament els horts comunitaris. Coincidint

amb el tipus de conreu que hem vist en els horts que hem visitat, es fomenta

l’agricultura ecològica mitjançant l’exclusió de productes químics, ja sigui com a

fertilitzants o en la gestió d’insectes i malalties (Duchemin, Wegmuller, i Legault,

2010).

El mode de conreu, ecològic, té una relació directa amb la qualitat del producte. Un

denominador comú en les entrevistes realitzades és la recurrència a la comparació

dels aliments produïts íntegrament a l’hort i aquells obtinguts en establiments

comercials, sent els primers els més valorats. Els participants al·ludeixen a què els

d’orígen hortícola tenen un millor gust, textura, color, consistència… Existeix un

reconeixement positiu als aliments autoproduïts, tot i que comporten més atencions,

temps, i no sempre s’obtenen tots els desitjats, per raons de temporada.

“Hay muchas veces la compro yo con la cara bonita, pero cuando la llevamos a casa y

nos la vamos a comer, cuando quitamos la piel ya está seca.” (EP9).

Com s’ha esmentat anteriorment, els participants dels horts fan referència a la

satisfacció que comporta consumir allò propi, però també al·ludeixen al

reconeixement social i familiar que comporta la seva col·laboració amb el projecte.


76

Els individus asseguren la bona acceptació i valoració per part del seu entorn,

reconeixent la seva dedicació, esforç, resiliència, a més de la qualitat dels

productes.

“O ahora no gano mucho, pero ganas en los detalles y en lo que saboreas las cosas,

porque antes claro no le dabas valor a nada y ahora pues una lechuguita lo que cuesta

y el valor que le das y ¡ay! Qué bueno está, valoras más las cosas y eso, eso es bonito

y ves esto ha salido de nuestras manos y luego pues claro una aportación a los que no

tienen.” (EP12).

“¡Ostras! ¿No? estoy muy contento de que mi hermana o mi mujer o mis hijos ya me

tengan más en cuenta porque les llevo las verduras, ostia... esto es ya…” (EP11).

La major part dels participants han accedit a la proposta dels horts a partir de

Serveis Socials, alguns altres també la han conegut a través d’Internet, des de les

publicacions de l’Ajuntament del poble, o fins i tot del boca orella.

Segons els organitzadors, inicialment, aquesta autogestió minva a la vegada que ho

fa també el compromís i el seguiment de les pautes dels horts, per tant, se’ls ha de

fixar una sèrie de rutines. Amb el pas del temps, els participants van adquirint

responsabilitats, la motivació i l’autoestima van augmentat, i es materialitza

l’autogestió, propiciant que, la intervenció dels dinamitzadors sigui gairebé inexistent

i es basi en la supervisió. Els horts de Montreal tenen una organització semblant, ja

que són semi-autònoms, dinamitzats per responsables (Duchemin, Wegmuller, i

Legault, 2010).

Aquesta iniciativa compta amb professionals del sector de Serveis Socials, com és

la figura dels Treballadors/es Socials, els quals s’involucren en el projecte amb la

finalitat de crear una iniciativa de treball comunitari per fomentar l’autogestió i

autonomia dels individus que hi participen, a més de donar resposta a una situació

precària en termes alimentaris.

“Yo he estado muy encima de ella y hemos estado pues comiéndole mucho la olla de lo

que hemos hablado. De que yo sin ella yo no puedo funcionar. Ella o quien sea. Es

decir, que necesitamos una con los conocimientos de un Trabajo social” (EEX2).


77

L’hort és un projecte impulsat, la majoria de vegades per Serveis Socials com a eina

de reinserció. Així, també hi depenen econòmicament, Serveis Socials gestiona els

pressupostos necessaris per costejar el material per conrear. Sovint s’arriba a

acords amb l’Ajuntament i aquest cedeix terres, o per exemple, com en el cas de

Premià de Dalt, els subministra aigüa de manera gratuïta i productes naturals per

conrear.

Tot i així, per evitar l’acomodament i la dependència del sistema de recursos

proporcionat per l’administració, els organitzadors fan que els participants hagin de

d’aportar algunes coses, no materials, però si referents a la gestió de l’hort. Evitant

que crei una dependència institucional cap a Serveis Socials.

“Les hago comprar algún plantel si no pueden esperar a que yo les traiga plantel y

es que también tienes que acostumbrarlos a que tampoco es todo, algunos también

se acomodan mucho [...] Porque muchos os quejáis, pero algunos tenéis una PIRMI

que está por sobre de un sueldo mínimo” (EEX2).

En quant a les relacions amb altres entitats, des dels horts es promou la participació

en altres iniciatives alternatives creant plataformes de vincles, de treball i de visites.

Segons els dinamitzadors, aquesta és una experiència positiva per l’usuari, per què

d’aquesta manera pot veure el treball que es realitza a altres entitats i aprendre, a la

mateixa vegada que amplien les relacions socials amb persones dels altres horts. A

més aquesta interrelació institucional contribueix a la creació d’una xarxa social que

lluita contra l’aïllament i obre les portes cap a un futur laboral (Duchemin,

Wegmuller, i Legault, 2010)

Un exemple de dependència institucional entre entitats és el de Can Masdeu, un

dels organitzadors afirma que es constitueixen relacions de solidaritat entre

iniciatives d’ideologies similars, en aquest cas, parlem d’iniciatives ecològiques.

D’alguna manera es busca crear vincle amb altres projectes per rebre i donar suport,

creant certa dependència amb l’objectiu de garantir la supervivència de les

iniciatives. Seguint amb l’exemple de Can Masdeu, compren llegums a unes finques

veïnes, tot i que no ofereixen els preus més competitius, però no poden deixar

d’adquirir productes allà perquè són el seu client principal i sense la seva aportació

econòmica no subsistiria. Això suposa una estratègia d’intercanvi monetària, des de

les relacions en lògica de xarxa. Uns compren als altres, i així, tots hi guanyen.


78

Una de les finalitats principals de la investigació és analitzar des d’una perspectiva

crítica les iniciatives que empoderen a l’individu, com és el cas dels horts, o aquelles

més assistencialistes, com el Banc d’Aliments.

“-EP4 no es ninguna vergüenza tirar "palante" y pedir ayuda. A ver, si te sientes mal

porque no quieres depender de nadie pero...

-EP5: pero trabajar no es vergüenza y esto es trabajar. Esto no es pedir dinero, es

trabajar.” (EP4 i EP5).

En aquest cas, s’observa com l’individu reconeix que demanar ajuda no és motiu de

vergonya però no està del tot còmode quan depèn d’una institució, referint-se al que

nosaltres anomenem prestacions assistencialistes. La persona valora molt més la

retribució, en aquest cas de productes d’origen hortícola, que obté a canvi de la

seva feina a l’hort. Es a dir, veiem com l’ajuda alimentària situa al subjecte de la

retribució en un rol passiu, i per tant, te efectes negatius en la seva autoestima. En

canvi, en el shorts el rol és actiu, i de la mateixa manera també te efectes positius

en el benestar de l’individu.

És per aquest motiu que els participants afirmen que estan motivats, ha incrementat

la seva autoestima i autorealització, perquè participen de manera dinàmica, i

d’alguna manera forgen, allò que serà la seva recompensa.

Aquestes propostes innovadores i emergents han anat evolucionant, i la implicació

dels seus participants ha anat creixent, per la qual cosa s’han anat creant espais de

cohesió amb la finalitat de compartir experiències i aprenentatges, per a persones

de qualsevol edat. Per una altra banda, els dinamitzadors vinculats als projectes

s’han adonat que els horts són un bon context per treballar les carències o les

situacions de precarietat de les famílies o individus, en un ambient distès, amè, i

agradable.

Tal i com afirmen Duchemin, Wegmuller i Legault (2010) els horts són un bon

context per treballar amb les emocions, es garanteix l’ajuda mútua, la solidaritat, el

respecte, la dignitat, i el compartir; a més d’ensenyar aspectes productius, el

desenvolupament de la consciència social, la comunitat...


79

“Si, sí, para muchos el huerto es la escuela, el huerto es la excusa, es la excusa para

muchas otras cosas, es decir porque te permite el contacto con muchas otras cosas,

es decir, des de la tierra que es lo básico, pero contacto es lo que decías, realmente

de sociabilizarte de ser responsable, de hacerte pensar, de hacerte coger

responsabilidad, bueno toda una serie de cosas que puedes llevarlo hacia donde

quieras, es decir de hacerte sentir otra vez que formas parte de algo mucho más

grande que no solo una ciudad de tu casa, de ir al mercado y de relacionarte con los 4

que tienes no? el concepto es mucho más amplio.” (EP14).

“Un projecte molt més d’àmbit familiar amb cabuda per tota aquesta gent, […], vam

descobrir moltes coses de l’àmbit familiar que podríem treballar, tot aquest projecte

des de l'acollida familiar, des del treball de diferents dimensions, també de persones

que estan soles i les que no ho estan, perquè hi hagin nens, perquè hi han nens a

l’hort, perquè, quan estem a tuti plen, i estem a les 21 places, amb un dinar, amb una

trobada, no se si podem ser entre 60 - 70 o 80 persones, de col·legues del projecte, i

totes són vinculades al projecte [...] evidentment, per qüestions d'organització, quan és

necessari organitzar, però podem estar parlant que poden estar passant famílies

senceres com un espai més d'oci; o com un espai més de trobada; o com un espai

més del que sigui.“ (EEX1).

La majoria dels participants estan aturats, sense feina però cercant-la activament, hi

ha un petit percentatge de persones pensionistes, ja sigui jubilats, o per discapacitat.

Un ampli sector de les persones que participen als horts es dedicaven a la

construcció, professions que, arrel de la crisi econòmica, han patit una important

davallada. Actualment, aquest col·lectiu pateix dificultats per reinserir-se al món

laboral, ja que les seves professions no tenen la mateixa sortida que abans. Fa uns

anys la construcció era una bona font d’ingressos i els treballadors portaven un ritme

de vida elevat.

Els individus tenen poca capacitat econòmica degut al canvi d’exigències en el

mercat laboral i la crisi que va tenir inici al 2008, sent aquesta última, segons els

participants, la causa principal de la seva problemàtica. Així, com a Montreal, hi ha

un percentatge alt de participants amb ingressos familiars molt baixos, no s’exclou a

la resta de la població, propiciant diversitat cultural (Duchemin, Wegmuller, i Legault,

2010). Actualment, als horts visitats no hi participen persones sense necessitats

alimentàries, tot i que hi col·laboren. És l’exemple de Premià de Dalt, on hi ha tres


80

participants en situació d’inseguretat alimentària, i alguns altres individus que hi

col·laboren, ja sigui amb una parcel·la de terra, o ajudant en les instal·lacions...

“Yo en la obra ganaba un pastizal, y estaba los 7 días de la semana currando. Y claro

yo acostumbrado a manejar dinero, lo que me apetecía, no miraba.” (EP12).

Pel que fa l’efectivitat del projecte en quant al que l’ocupaci, val a dir, que els

individus són persones difícils d’inserir laboralment, per professió i edat, tot i així

aquesta reinserció és real, encara que el procés és lent.

“Per moment del món, per canvis, per seguretats, per que agafen confiances, perquè,

podem parlar d'un grau elevat, elevat vol dir que igual hi ha hagut 10 persones que

han sortit amb feina d'aquí dins. No vinculada a l'horticultura han sortit amb feina, a mi

m’agrada pensar que això també ha format part d'un procés.”(EEP3).

Seguint en aquesta mateixa línia i segons la informació enregistrada, s’entén que hi

ha persones en risc d’exclusió social, i elles mateixes reconeixen que si no fos per

l’hort, que es podria considerar una feina, per les hores de dedicació,

responsabilitat, etc. Podrien haver recorregut a mètodes fàcils i/o il·legals

d’aconseguir aliments o diners per satisfer les seves necessitats bàsiques personals

i familiars. En aquest sentit, un element clau és la motivació i la implicació que ha

despertat l’hort en els seus participants i l’apostar per un projecte que, a curt termini,

no solucionava la situació d’exclusió social.

“Si... claro porque aquí, imagínate si estás enfermo, no puedes trabajar, estas pobre,

te dedicas a la delincuencia... mientras que si estás aquí en el huerto, como que ya

coges más ilusión por vivir y no te dedicas ni a delinquir ni a buscar problemas, ni…”

(EEP12).

“En petit comité que yo creo que realmente es un poco... como pa‘los que estamos en

peligro de exclusión social por pobres como ratas no nos veamos abocados a la

ilegalidad sino... ni a la depresión.” (EP5).

“EN: Esto es una buena ayuda para vosotros, tanto la alimentación como

personalmente y mentalmente

EP 15: Lo más importante de esto es el tener cosas que hacer, por ejemplo nosotros

no tenemos trabajo y estar todo el día pidiendo por la calle y en el café.” (EP15).


81

Curiosament, els participants de diversos horts fan al·lusió a la mateixa reflexió:

l’efecte terapèutic que tenen els horts en ells mateixos. Un cop més, aquest efecte

no era un dels propòsits inicials sinó que ha estat propiciat pel propi

desenvolupament dels projectes. A continuació trobem reflexions sobre aquest

plantejament:

“Esto del huerto me ha ido muy bien porque entre que cojo el sol y no sé qué tiene la

tierra, que me hace un enganche que me duermo por la noche pensando que estoy

cavando en la tierra y me da una relajación.” (EP5).

“- EP 4 Bueno, mejor. ¿Entonces dirías que puede ser terapéutico?

-EP 3: Es terapéutico sí. Ciento por ciento, sí.” (EP9).

“Sí, sí, además que es, que es como todo más natural no, que va fluyendo y que poco

a poco él sin casi darse cuenta ha cambiado muchos de sus hábitos que le llevaban a

tener esas malas relaciones” (EEX2).

Al·leguen els integrants que formar part d’aquests horts et garanteix la bona

alimentació a la qual no pots accedir sense feina remunerada. Ells consideren que

els vivers impacten directament a la salut de la persona, i fins i tot un dels usuaris

comenta que des de que va recórrer a la iniciativa ha perdut dinou quilos.

“En salud, en todo, yo cuando, claro porque yo, estaba en casa metido, kilos, no tenía

ganes de nada, y comía más y todo, ahora mi mujer se ha puesto a comer así un

poquito de régimen, y eso lo hacemos y mira, también como tiene mal las caderas

también le da, pues mira me voy a poner contigo [...] en salud es eso, que yo estaba

antes que ni me podía agachar” (EP10).

Una mala alimentació, amb un alt contingut en greixos, constitueix una de les

principals causes d’obesitat i de malalties cròniques associades, a més, realitzar

activitat física, encara que sigui moure’s per no dur una vida sedentària, aporta

nombrosos beneficis per millorar la qualitat de vida de la persona.

Per tant podríem dir que un dels principals beneficis que aporta l’hort per a la salut

de la persona es la promoció de l’alimentació saludable, junt amb la contribució a la

realització de l’activitat física regular. Aconsegueixen trencar amb el sedentarisme

en el que es veuen sumits les persones per la negativitat del context i amb els vicis


82

que això pot comportar (alcoholisme, veure molta televisió, fumar entre d’altres). Per

tant, l’hort ha afavorit un canvi d’hàbits, més saludables.

Uns dels principals avantatges que aporten els horts als individus estan relacionats

amb l’àmbit de la salut mental. Tots els participants coincideixen en que els horts els

ha servit com teràpia, és a dir, com a forma d’evadir els seus problemes tant

personals com familiars. Afirmen que constitueix un procés d’aixecar morals, de

pujar l’autoestima i motivar a les persones per sortir del pou de contrarietats on es

troben atresorats.

Segons l’experiència dels integrants, els horts aporten positivisme a l’hora d’encarar

la teva vida personal i et fan sentir que pertanys a un nucli molt més ampli que es

veu reduït amb la càrrega dels teus problemes.

El projecte permet veure el canvi en l’estat anímic dels individus, transformació que

ve donada gràcies a la confiança depositada per part dels organitzadors de la

iniciativa i a la productivitat que senten com a persona els usuaris.

“Nos ha ayudado mucho, de cómo llegué yo allí, con la cabeza agachada, no hablaba ni

nada, y es eso, esto ha ayudado mucho, en plan de todo, de salud i todo, i aparte es

eso, si estás en un sitio a gusto, a mí me ha ayudado mucho porque es eso de aquí, lo

que te he dicho, él me lleva al huerto, me enseña, i són coses alternativas i la confianza

que te dan” (EP10).

Un dels aspectes a destacar també és la motivació. Els usuaris que participen als

horts mostren interès davant de les activitats que se’ls planteja, ja que les diferents

accions van “més enllà de fer currículum”: busquen obtenir beneficis personals, tant

en forma de recursos com a nivell social. Es posa en relleu allò comunitari, donant

un valor afegit a l’àmbit social.

“Porque eso con el tiempo sale, todo lo mal que hagas se te vuelve, si lo quieres todo

para ti… Habrá gente que lo necesitará más, pues yo por suerte comida no” (EP10).

És molt important també en les situacions problemàtiques sentir-te recolzat per algú,

en aquest cas tant per l’organització com pels familiars. Per aquesta raó, des de la

institució es promouen activitats que incloguin també les famílies i així fer trobades

per fomentar les relacions socials.


83

Aquests horts doncs, fomenten la socialització de les persones i la creació de xarxes

d’ajuda mútua, incrementen la seguretat de la persona en ella mateixa, la seva

autoestima i permeten reduir l’estrès causat pels factors externs.

“Pero esto del huerto me ha ido muy bien porque entre que cojo el sol y no sé qué tiene

la tierra, que me hace un enganche que me duermo por la noche pensando que estoy

cavando en la tierra y me da una relajación. Si y estoy mejor des de que estoy aquí de

mi trastorno” (EP3).

Tal i com ho plantegen Ducheim, Wegmuller i Legault (2010) des dels horts es promouen

iniciatives socialment inclusives, així com la diversitat dins dels jardins, evitant així, l’exclusió

i estigmatització de la població. A més, aquesta diversitat propicia l’ajuda mútua i la inserció

laboral.

“Sí, sí. Además que es, que es como todo más natural, que va fluyendo y que poco a

poco él sin casi darse cuenta ha cambiado muchos de sus hábitos que le llevaban a

tener esas malas relaciones” (EEX2).

“Sobre la valoració de participació, en la valoració de producte, en la valoració de

sentir-se família, perquè ells ho diuen és que aquí som com una família, i bueno, ells

fan valoracions altíssimes, que no vinculen directament al fet que puguin trobar feina o

que no puguin trobar feina.” (EEX1).

Es realitzen també a la iniciativa activitats amb altres entitats per afavorir les

relacions socials. Algunes persones tenen facilitat per vincular-se, però d’altres són

molt més retrets i els hi costa més, i aquesta és una bona oportunitat per integrar-se.

És un treball lent, en el qual veus la millora amb el pas del temps, però generalment

els participants acaben fent pinya i relacionant-se els uns amb els altres. Aquest fet

suposa també veure el taller com una estona “d’esbarjo”, en la qual desconnectes,

aprens i converses amb altres persones.

“Y decir, un poco depresiva, porque tal vez no tengas Trabajo, no tengas algo que hacer

del tiempo, entonces vienes aquí, te pasa unos momentos bien, aparte que aprendes

mucho, si no sabes aprendes” (EP5).


84

Aquesta és una forma de sentir-te útil per a aquelles persones que ja estan jubilades

o que no troben feina, i de crear al mateix temps noves relacions afectives i adquirir

valors grupals.

Un altre aspecte important són els valors que s’adquireixen respecte l’estigma

d’altres cultures. Treballant al camp i realitzant les diferents activitats que es

promocionen aprenen a conviure i establir relació amb altres civilitzacions.

“Porque claro, luego decimos ay los moros y los españoles, pues yo me los quiero un

montón, yo he tenido algún roce que otro, pero bueno no pasa nada. Yo me los aprecio

ya ves...Yo antes estaba trabajando y lo que más venían a robarme eran moros”

(EP10).

7.3.5 Propostes de futur davant la pobresa alimentaria

Aquest tipus de propostes el que tracten és de millorar la situació de les persones i

fomentar la sostenibilitat mediambiental a través d’iniciatives com les esmentades.

Un dels professionals de la cooperativa Tarpuna, el qual reconeix que en aquesta

entitat hi ha una alta sensibilització envers la pobresa energètica i la reeducació

mediambiental, com ara:

“El proyecto se llama Estalvi Cooperatiu, Ahorro Cooperativo, en el cual trabajamos

sobre todo con diferentes entidades además de escuelas, ayudándoles a cambiar

hábitos para que ahorren en el gasto energético […]. De la parte que se han ahorrado

una parte nos pagan nuestros honorarios, pero nosotros fuimos más allá y dijimos

bueno, ya que estas entidades o escuelas que hacen esto es algo beneficioso para la

sociedad, que mejor que aportarlo a personas con necesidades en este campo de

pobreza energética, y creamos lo que llamamos ahora, el Banco de Energía.” (EEX2).

D’aquesta manera no només es redueix el malbaratament energètic sinó que

s’aconsegueix uns beneficis que s’utilitzen per a la cobertura de necessitats de la

població com podria ser el pagament de rebuts de la llum o millorar les

infraestructures i instal·lacions de les llars, ja que com afirma la persona, pugui

servir per millorar les necessitats produïdes a causa de la pobresa energètica.

“Este Banco de Energía sirva para mejorar las necesidades de pobreza energética,

no sólo de pagar las facturas como si no mejorar el edificio, o su casa, o cambiarles

las ventanas, o cambiar electrodomésticos porque gastan mucho, o arreglarles los


85

enchufes básicamente, y la intención es que cada población tenga su gasto de

energía para hacer frente.” (EEX2).

A més, aquesta entitat està treballant amb la Fabricació Digital Social de la

campanya que es fa a través de l’Ajuntament de Barcelona construint Ateneus o

Ateneus de fabricació a cada districte, oberts al poble, a la ciutat, i fent espais on la

gent pugui compartir, col·laborar i treballar fent ús dels recursos del poble per al

poble.

Són algunes iniciatives que ja s’estan posant en pràctica i que estan donant

resultats favorables amb beneficis a nivell global. Altres pràctiques on s’hi potencia

el respecte per la natura i el medi ambient, són les pràctiques ecològiques i el

reciclatge a de la bioarquitectura, una tècnica basada en la construcció de mobiliari

urbà i eines de treball.

Les entitats el que pretenen és promoure aquestes iniciatives amb diferents

tècniques que facin arribar la informació pertinent als col·lectius que ho necessiten i

donar accés a aquestes. Molts dels participants, han arribat als horts a través de

serveis socials, que en la gran majoria de casos és la seva via d’accés usual. No

obstant, aquestes entitats tenen altres maneres de promocionar-se com es va

comentar a les Jornades organitzades a Navas, on van dir que algunes d’elles

participaven amb altres entitats, en menjadors socials, bancs d’aliments, etc.

Encara així, pot ser que no hi hagi gran repercussió en la població amb l’activitat

degut a que molta gent que no té accés a una alimentació digne, la qual es

considera bàsica, no tindrà accés per a accedir-hi a Internet, a les webs de cada

entitat o xarxes socials.

Altres dificultats que es poden trobar és la distancia amb els horts, els quals solen

estar apartats del poble, o bé a la muntanya, o a prop del riu, i no tothom pot

disposar de transport privat per arribar-hi ni arriba el transport públic a segons

quines zones.

Per tant, no totes les vies d’accés estan a l’abast de tothom deixant a banda

segurament a moltes persones que ho necessitarien i que sense la informació mai

podrien arribar-hi.


86

“Sale por Internet el teléfono del ayuntamiento. Y de ahí llamamos, y nos dijeron vete

a la asistenta.” (EP4).

“Temps enrere la gent no sabia on eren aquest horts. Ara han posat un cartell ben

gran on hi està escrit “HORTS SOCIALS” per tal que la gent ho vegi. Es troba al

carrer del Pla de Sant Feliu del Llobregat, a prop del riu Llobregat.” (O3).


87

8. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

Conclusions

A mode de tancament, a través de l’anàlisi dels resultats de la recerca dels horts

socials com a estratègia de supervivència, s’ha pogut assolir alguns dels objectius i,

d’altres hem pogut apropar-nos a una resposta, tot i que aquesta ha estat

incompleta pel nostre interès.

Dir que la motivació principal de la recerca era poder definir i comprendre el lloc que

té l’alimentació en la vida de la població que està en una situació de pobresa

alimentària i els efectes que té en el seu benestar, tal i com manifesta el nostre

objectiu principal. A partir d’aquest es desglossarà tota la recerca amb els diferents

objectius específics.

Arrel d’aquest projecte de recerca hem constatat que l’alimentació és considerada,

pels participants del horts com una necessitat bàsica que no tenen garantida,

mentre que la concepció de l’alimentació com un dret apareix bàsicament per part

dels professionals entrevistats. Per tant les persones en situació de pobresa

alimentària no perceben que l’alimentació sigui un dret. En aquest sentit, les

iniciatives dels horts que hem estudiat fan un defensa de l’alimentació concebuda

com a dret. Per aquestes l’Estat és qui ha de garantir el dret a l’alimentació, però

aquest ho fa a través d’ajudes directes que es donen des dels Serveis Socials o bé

des de les entitats del tercer sector, que són les organitzacions encarregades del

repartiment de l’ajuda alimentària.

Respecte a l’objectiu específic: Conèixer els efectes que ha tingut la crisi en la

pobresa alimentària de la població, l’extensió de l’atur i la precarietat han estat les

principals conseqüències de la crisi econòmica. I hem pogut veure com l’atur

prolongat ha tingut dos efectes directes. Un, en l’habitatge, tant en les dificultats de

pagament de l’habitatge, com en el manteniment dels subministraments bàsics, com

és l’aigua el gas i la llum. L’altre en el deteriorament de la salut física, mental i

anímica de les persones i famílies.

Tanmateix, l’existència dels horts a les ciutats no és una nova realitat. Els horts

urbans sempre han existit, arrel de la recuperació que fa en el marc de la ciutat


88

industrial a meitat del segle XIX. Una de les finalitats dels horts és facilitar la

subsistència. A partir dels anys 70 ressorgeixen, aquest cop amb d’altres objectius o

motivacions al darrere. La qual cosa permet tenir una clara funció d’entreteniment, i

donar peu a disposar d’espais de participació i autogestió, de desenvolupament

local, d’integració social i una gratificant educació ambiental.

Els horts socials, en aquest context, esdevenen una forma personal o col•lectiva de

recuperar aquesta sobirania alimentària; són una alternativa al sistema

agroalimentari actual, i és que escollir què volem menjar, tot i que no resulti fàcil, és

quelcom que encara està a les nostres mans. Ara bé, els participants que hem

entrevistat en les iniciatives estudiades, en general, no hi participen per fomentar

l’alternativa al sistema agroalimentari, sinó que ho fan per una necessitat bàsica,

com és accedir als aliments.

Les capacitats de les quals disposa una família o persona per tal d’accedir als

aliments, mitjançant la seva producció, compra o obtenció dels aliments ens porta a

pensar que una de les principals contribucions recents a l’evolució de la

(in)seguretat alimentària i, en concret sobre les causes de la fam, la trobem en la

teoria de l’economista Amartya Sen on es qüestiona l’enfocament explicatiu de la

fam dominant.

La teoria de l’economista Amartya Sen sobre l’enfocament explicatiu de la fam

dominant ens porta al següent objectiu: Identificar les principals contribucions

teòriques en el camp de la autonomia alimentària. Aquesta teoria consisteix en

destacar que la fam, i l’extensió d’aquesta, no són fruit de factors naturals, la qual

cosa fa que sigui difícilment evitables i pels quals ningú pot sentir-se

responsabilitzat, sinó que, al contrari, són fruit de factors socioeconòmics i, aquests

es veuen repercutits per la pobresa i la manca d’accés als recursos per part de les

famílies.

En l’article 25.1, de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), s’exposa que

tota persona té dret a un nivell de vida adequat a que li asseguri, així com la seva

família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació. Malauradament, la majoria

de participants entrevistats segueixen tenint la concepció de l’alimentació lligada a

una necessitat bàsica i no com a un dret fonamental. En canvi, però, els


89

professionals afegeixen a aquesta necessitat el dret de tenir l’alimentació a l’abast

de totes les persones.

Pel que fa al següent objectiu, conèixer el ventall d’iniciatives d’horts socials, tal i

com hem vist en aquesta recerca, hi ha diferents experiències i tipus d’horts.

Aquesta recerca ens ha permès aproximar-nos i estudiar alguns horts urbans i

periurbans a Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com a Girona.

Així doncs, l’estudi dels cinc horts ens ha permès identificar diferents tipologia

d’horts. Tal i com ja s’ha aprofundit en l’anàlisi dels resultats, els horts promoguts

per Serveis Socials en són 2, Ca n’Anglada i l’hort de Banyoles. Els horts promoguts

per la Cooperativa Tarpuna són el de Sant Feliu de Llobregat i Premià de Dalt i,

l’hort autogestionat és el de Can Masdéu. Totes les iniciatives estudiades tenen una

gestió diferent que, marquen la diferència pel que fa a la seva metodologia de fer.

És a dir, els horts promoguts per Serveis Socials, tal i com hem vist, depenen

d’aquests. Els participants de l’hort de Ca n’Anglada han de ser primer usuaris de

Serveis Socials per a poder accedir a la iniciativa i que, el seu referent, en aquest

cas el/la treballador/a social i/o l’educador/a social els hi hagi ofert aquesta

possibilitat. En canvi, a la Cooperativa Tarpuna, que no estan vinculats a Serveis

Socials han de conèixer el projecte i ser acceptats en aquest mateix a través dels

organitzadors de les iniciatives. Els requisits d’accés són estar en un estat de

precarietat econòmica i/o alimentària. Per últim, l’hort de Can Masdéu, recordem

que sorgeix a partir del moviment okupa, és un hort autogestionat. No depèn de

ningú, les persones que hi vulguin participar no tenen perquè tenir una manca

d’alimentació i/o recursos econòmics, tot i que com vam poder observar, i tal i com

ens va explicar el dinamitzador actual de la iniciativa, la majoria de gent que hi

participa són per aquests motius.

De totes maneres, les diferències són clares, les diferents maneres de gestionar

l’hort es veuen emprades en la pràctica. En els horts de Ca n’Anglada, Sant Feliu de

Llobregat, Banyoles i Premià de Dalt, has de ser acceptat per tal de poder participar,

tenint en compte uns requisits, en canvi, en la iniciativa okupa només fa falta que en

aquell moment tinguin un espai lliure per a tu. I, si no és el cas, et posaran a la llista

d’espera.


90

Una altra diferència que hem pogut detectar és en la tipologia dels horts. Alguns són

horts socials, altres comunitaris i altres ocupacionals. Tot i que sovint, l’hort social i

comunitari està vinculat a la mateixa iniciativa ja que, en la majoria dels horts

estudiats tenen les dues tipologies d’hort, tant el social com el comunitari. Per últim, i

com a diferència trobem l’hort ocupacional de Sant Feliu de Llobregat – Tarpuna, on

l’objectiu és arribar a tenir un lloc d’ocupació en l’hort.

On hem pogut trobar més semblances entre els horts és pel que fa als objectius de

cada un d’ells. El seu gran objectiu és poder ajudar a les persones participants a

que tornin a estar actives amb tots els seus aspectes i l’autoconsum de les famílies.

És a dir, posar un granet de sorra pel que fa a les mancances envers l’alimentació.

Per últim, en aquesta recerca han abundat els horts periurbans, aquells que no

estan enmig de la ciutat sinó que estan més allunyats. En aquest cas ens trobem

amb el cas de Sant Feliu de Llobregat i Premià de Dalt, ambdós gestionats per la

cooperativa Tarpuna i l’hort de Banyoles. Els horts socials situats enmig de la ciutat

són els horts urbans els quals, en aquest cas, han sigut Ca n’Anglada i Can

Masdéu.

Les iniciatives d’aquests horts es regeixen per normatives internes desenvolupades

pel grup d’acord al context i a les motivacions de les participants. Aquests horts són,

de fet, els majoritaris i els que ocupen una major superfície cultivada, tot i que és

inviable calcular-ne la quantitat, ni tant sols aproximada.

El ventall d’horts socials existents a la província de Barcelona i Girona, en general,

han estat sembrats per entitats les quals apostaven per aquestes iniciatives i la

motivació de tirar endavant el projecte. Per altra banda, i no ens podem oblidar que,

sense les famílies, persones o col•lectius participants no s’haguessin pogut dur a

terme.

Per tal de realitzar la recerca és de vital importància donar resposta a l’objectiu de

conèixer la situació de les persones participants als horts ja que ens hem trobat

casos, dels participants entrevistats, que han passat períodes d’inactivitat forçada a

causa d’un estat d’atur de forma involuntària. Aquest fet provoca un impacte en el

seu estat físic, mental i anímic. Així doncs, podem concloure que la situació actual

comporta que a moltes persones i famílies no els arribi cap ingrés i, per tant, fet que


91

provoca casos d’extrema precarietat en l’accés als aliments bàsics que fa que les

persones que els pateixen depenguin, per a la seva subsistència, d’iniciatives com

els horts socials i d’organitzacions assistencials com el banc d’aliments o els

serveis de menjador gratuït.

Tanmateix, l’atur i la pressió de la inexistència d’expectatives de millora a curt

termini de les persones en aquesta situació provoca també un estat anímic

desfavorable, que s’accentua davant la dificultat de tenir una ocupació o activitat que

ompli el temps lliure de què disposen. A més a més, això no acaba aquí, la relacions

socials i la xarxa de cada persona es veuen repercutides, degut a la inactivitat i a la

manca d’alternatives que són les causes d’una dinàmica negativa que desemboqui

en l’exclusió social i en la marginalitat.

A partir d’aquest darrer objectiu sobre les dimensions que aporta l’hort, entenem que

els horts són solidaris com a projecte comunitari i serveixen com a eina

transformadora no només pels hortolans, sinó també per tots els voluntaris que hi

participen, per la convivència generada entre tots.

Els horts, a més de ser espais d’entreteniment i autoaprenentatge, estan sent espais

que permeten a les persones i famílies poder alimentar-se de forma més sana i

aconseguint ells mateixos els aliments fruit del seu esforç. Malgrat es plantegen com

a inciatives alternatives al sistema agroalimentari actual i per recuperar la sobirania

alimentària, per aconseguir-ho fa falta tot un procés de presa de consciència dels

participants que en aquests moments encara no es dóna. Amb aquesta afirmació,

arribem a l’últim objectiu de la recerca, el qual és: Conèixer les dimensions que

representen els horts socials per a les persones.

A través d’aquesta recerca hem pogut constatar que els horts són una proposta

innovadora per fer front a situacions d’inseguretat alimentària per totes aquelles

persones i famílies que es trobin en una situació de vulnerabilitat. És cert, que

aquesta producció per l’autoconsum suposa una gran aportació per a les economies

familiars, no obstant, no garanteixen una resposta integral per a persones que ja

estiguin immerses en la pobresa alimentària.

A partir de la recerca podem constatar que la finalitat de l’hort és buscar una

capacitació i autonomia, una forma d’empoderament a l’individu. I això no només


92

s’aconsegueix participant en un hort, sinó que hem conegut que hi ha casos en els

que els horts s’associen a altres iniciatives per oferir el servei a més persones. Com

és el cas de l’hort de Premià de Dalt, els excedents de la producció van destinats a

ajudar a persones que no formen part del projecte de l’hort.

Així doncs, podem concloure que els horts s’utilitzen com a eina de suport

comunitari, en relació a la qualitat ambiental, la cohesió social i l’educació. En

general, són impulsats des de col•lectiu de base comunitària i es creen sobre la

base teòrica de l’ecologisme. Per tant, el més ric és l’experiment i la capacitat dels

individus a auto-organitzar-se i ajudar-se entre les persones i famílies participants.

Recomanacions

Un cop hem mencionat les idees conclusives a partir de la informació extreta de

l’anàlisi dels resultats. Cal destacar algunes recomanacions, que emergeixen de la

investigació. Aquestes recomanacions deriven des de l’inici del projecte fins a

l’acabament, amb tot el que comporta.

Aquest apartat està dividit en tres grans eixos, la recerca, la participació i

coordinació d’entitats, i el Treball Social.

1. Eix de recerca

Aquest estudi ens ha mostrat que malgrat els estudis existents és un tema que

requereix ser estudiat desde diferents perspectives. Per exemple seria interessant

poder fer un estudi comparatiu entre els diferents horts, per així cercar i promocionar

aquestes noves propostes de millora, a més poder fer una comparativa entre la

situació de la participació de la població als barris que compten amb horts i a la

inversa, seria interessant veure quines repercussions hi ha a les persones on hi

predominen aquest tipus d’iniciatives. Per últim seria recomanable tenir coneixement

d’altres punts de vista des de la participació, és a dir, el paper del professional de

Treball Social, la funció dels responsables dels horts i la promoció dels horts

ocupats.

Tanmateix, s’ha pogut apreciar duran al llarg de la recerca, i l’anàlisi dels horts en

qüestió, que aquestes iniciatives, es troben en barris desfavorits on la situació de

pobresa alimentària es fa palpable, per tant, és de vital importància que les


93

polítiques que s’impulsin, siguin de caire social i expansives per donar cabuda al

màxim de població que requereixi d’aquesta intervenció, per tal d’utilitzar els horts

com a espais d’incorporació social i també de cohesió. L'Estat com a encarregat de

crear polítiques socials, és l'organisme competent en matèria de protecció social, és

a dir, d'utilitzar els instruments necessaris amb l'objectiu de promoure i millorar el

benestar de les persones podent utilitzar els horts com un d’aquests instruments.

2. Eix del Treball Social

En relació a l’eix del Treball Social, s’ha de promoure el paper del Treballador Social

com a persona involucrada en la realitat que proporcioni un acompanyament

socioeducatiu a les persones afectades o que ho necessitin. També caldria incidir

més àmpliament en matèria de seguretat alimentaria des del grau de Treball Social,

ja que és un àmbit poc tractat i conegut, però és un àmbit des del qual es pot fer un

treball molt ampli amb les persones en situació de pobresa alimentaria, d’aquesta

reflexió se’n podria derivar una recerca enfocada al perquè de la poca importància

que se li dóna al paper del treballador social dins dels horts socials i com poder

impulsar la millora d’aquest paper dins l’àmbit.

A més a més la resta de professionals del camp social hauran de posseir certes

característiques i demostrar un determinat talent de paciència, confiança,

persistència, respecte, proximitat i participació activa, entre d’altres competències

personals i professionals.

Cal remarcar la importància de les experiències de cada una de les persones per a

que es fomenti i es compti amb la seva participació, d’aquesta manera els individus

es podran conèixer per a la millora de la convivència social i la de transmissió de

valors.

3. Eix de participació i coordinació d’entitats

Respecte la participació i la coordinació d’entitats hem constat que existeix una

manca de vinculació comunitaria, i seria bo impulsar encara més els processos

participatius des de l’Administració, per a que els participants puguin veure quina

repercussió positiva i quins són els avantatges que tenen aquestes iniciatives i així

fomentar la seva col·laboració en aquesta iniciativa d’autogestió.


94

Fer un seguiment dels participants per detectar la seva evolució, per tal d’impulsar la

motivació cap aquells col·laboradors que no trobin el seu lloc i conèixer les noves

possibilitats a oferir-los dins els horts per a què millori la implicació i poder gaudir de

les millores en matèria de seguretat alimentària que ofereixen els horts.

Per últim fer una recerca de nexes entre els diferents horts per així enfortir encara

més el treball en xarxa, i d’aquesta manera fer que els participants puguin enriquir-

se encara més. I estudiar i escollir aquelles entitats que realitzen un tracte positiu als

participants, per a que adquireixin coneixements i tinguin motivació per el projecte.

El que es pretén en aquest apartat es poder donar resposta als objectius plantejats

al principi d’aquesta investigació ha través de la realització del treball de camp i

l’anàlisi dels resultats.


95

9. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Alimentària, F. M. P. L. S. (2007). Declaración de Nyéléni. Nyéléni, Selingue, Mali.

Accesible en: www. nyeleni. org/spip. php.

Andreu, A. R. (2013). Esta crisis como problema sistémico. Vínculos de Historia.

Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La

Mancha, (2).

Antentas, J. M., & Vivas, E. (2014). Impacto de la crisis en el derecho a una

alimentación sana y saludable. Informe SESPAS 2014. Gaceta sanitaria, 28,

58-61.

Aragay Esmerats, A., & Boada, M. (2010). Els horts urbans a la ciutat de Barcelona.

Bravo, S., (2003). Técnicas de investigación social: teoría y ejercicios. Thomson,

Boulianne, M. (2001). L’agriculture urbaine au sein jardins collectifs québecois:

Empowerment des femmes ou “domestication de l’espace públic”,

Anthropologie et Sociétés, vol.25, nº 1, p.63-80.

Duchemin, É., Wegmuller, F., & Legault, A. M. (2010). Agriculture urbaine: un outil

multidimensionnel pour le développement des quartiers. VertigO-la revue

électronique en sciences de l'environnement, 10(2).

EDPAC, Entrepobles, Observatori DESC. (2014) Informe sobre el dret a

l’alimentació a Catalunya. Impactes de la pobresa alimentària a Ciutat Vella i

Nou Barris (Barcelona).


96

Estapà, J. S. (2013). La exigibilidad jurídica de los Derechos Humanos: especial

referencia a los derechos económicos, sociales y culturales (DESC). En El

derecho internacional de los derechos humanos en períodos de crisis:

estudios desde la perspectiva de su aplicabilidad (pp. 53-70). Marcial Pons.

FAO. (sf). Desarrollo de leyes específicas sobre el derecho a la alimentación, en

Cuadernos de trabajo sobre el derecho a la alimentación.

FAO. (1999). La agricultura urbana y periurbana: En IV.Caracteristicas de la

agricultura urbana y periurbana (20). Roma, 25-29 de gener de 1999: Sala

Roja.

Fréchette, L. (2000). Entraide et services de proximité: l'expérience des cuisines

collectives. PUQ.

Generalitat de Catalunya. (2016). Agència Catalana de Seguretat Alimentària:

http://acsa.gencat.cat/ca/agencia/presentacio/

Gracia-Arnaiz, M. (2014). Comer en tiempos de" crisis": nuevos contextos

alimentarios y de salud en España. salud pública de méxico, 56(6), 648-653.

José Graciano Da Silva. (2013). 2014, de Organización de las Naciones Unidas para

la Alimentación y Agricultura Sitio web: http://www.fao.org/themes/es/

Knuth, L., & Vidar, M. (2011). Constitutional and Legal Protection of the Right to

Food around the World.

León, A. P., & Acin, G. T. (2015), JA VOLEM EL PA SENCER. ASAC.


97

Madaleno, I. M., & Armijo, G. (2004). Agricultura urbana en metrópolis

iberoamericanas: estudio de casos en Santiago de Chile y Lisboa,

Portugal. Investigaciones geográficas, (54), 36-54.

Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura. (2014). ¿Qué es la malnutrición?.

2014, de Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura

Obtingut a: http://www.fao.org/3/a-as603s.pdf

Olivar Fraile, I. (2010). La horticultura como terapia: El huerto terapéutico en TO Con

salud mental. Construyendo la identidad ocupacional. Terapia Ocupacional,

(53), 41-41.

Participació i ciutadania | Ajuntament de Reus. (2017). Reus.cat. 2017, Obtingut a:

http://www.reus.cat/serveis/participacio-i-ciutadania

Paugam, S. (2005). Les formes élémentaires de la pauvreté. Paris: Presses

universitaires de France.

Paugam, S., & Selz, M. (2005). La perception de la pauvreté en Europe depuis le

milieu des années 1970. Analyse des variations structurelles et

conjoncturelles. Économie et statistique, 383(1), 283-305.

Paugam, S. (2007). ¿ Bajo qué formas aparece hoy la pobreza en las sociedades

europeas?. Revista española del tercer sector, (5), 149-172.

Pomar, A. (2012). Sembrant la transformació social: La capacitats transformadora

dels horts urbans comunitaris. Barcelona.

Recio, A. (2009). La crisis del neoliberalismo. Revista de Economía crítica, (7),

0096-117.


98

Renting, H., & Wiskerke, H. (2010, July). New emerging roles for public institutions

and civil society in the promotion of sustainable local agro-food systems.

In 9th European IFSA symposium (Vol. 47).

Roose, A. 2003. Agricultura urbana. Selección de documentos EMBRAPA. Obtingut

a: www.cpap.embrapa.br/publicacoes/online/ADM036

Saura Estapà, J. (2012). El Derecho al Agua y al Saneamiento en Perspectiva

Jurídica Internacional (The Human Right to Water and Sanitation from an

International Legal Perspective). Derechos y Libertades, (26), 145-180.

Sevilla Guzman, E., & Soler Montiel, M. (2009). Del desarrollo rural a la

agroecología. Hacia un cambio de paradigma. Documentación Social:

Revista de Estudios Sociales y Sociología Aplicada, (155), 23-39.

Soler, M., & Rivera, M. (2007). Agricultura Urbana, Sostenibilidad y Soberanía

alimentaria: Hacía una propuesta de indicadores de la Agroecología. Sevilla,

ES. Universidad de Sevilla, 12-16.

Shuftan, C. (2010). Governments in times of crisis: seeking an excuse to brush-off

their responsibility in upholding the human right to nutrition?. El

acaparamiento de tierras y la nutrición: desafíos para la gobernanza mundial.

Smit, J., & Nasr, J. (1992). Urban agriculture for sustainable cities: using wastes and

idle land and water bodies as resources. Environment and urbanization, 4(2),

141-152.

Simmel, G. (1998). Les pauvres, 1ª edición en alemán [1907]. PUF, coll.“Quadrige”,

Paris.


99

Tafalla Plana, M. (2009). L’alimentació com a dret humà: les seves implicacions.

Tendero, G., Pomar, A. y López, D. (2015). La dinamització local agroecològica.

Elementos de Innovación y Estratégia: Diputación de Barcelona.

Tipos de participación. (2017). Tipos.co. 2017, Obtingut a: http://www.tipos.co/tipos-

de-participacion/

Van der Ploeg, J. D. (2000). Revitalizing agriculture: farming economically as starting

ground for rural development. Sociologia ruralis, 40(4), 497-511.

Van der Ploeg, J. D. (2009). The new peasantries: struggles for autonomy and

sustainability in an era of empire and globalization. Routledge.

Wesley, J. (1982). ¿Cómo investigar en educación?. Madrid: Morata

Zaar, M. H. (2011). Agricultura urbana: algunas reflexiones sobre su origen e

importancia actual. Biblio 3w: revista bibliográfica de geografía y ciencias

sociales, 16.

Ziegler, J. (2012). El arroz como producto financiero. Le Monde Diplomatique en

español.


100

ANNEXES


101

I. LLISTAT D’ENTREVISTATS

HORT PROFESSIONALS PARTICIPANTS

Ca n’Anglada Ramón Petit (EP1)

Layla (EP1)

Teresa (EP2)

Núria (EP3)

Jose Manuel (EP4)

Sèfora (EP5)

Sílvia (EP6)

Jordi Vargas (EP7)

Mustafà (EP8)

Abdelaziz (EP9)

Partipant 1 (EP14)

Participant 3 (EP15)

Sant Feliu - Tarpuna Germán (EEX2)

Premià de Dalt Germán (EEX2)

Núria (EEX3)

Ahmet (EP10)

Abdelaimain (EP11)

Carlos (EP12)

Banyoles Núria (EEX4)

Can Masdéu Brian (EEX5) Benigno (EP13)


102

II. GUIÓ DE LES ENTREVISTES

- Guió de l’entrevista dels professionals

GUIÓN ENTREVISTA

HUERTOS URBANOS

BLOQUE 0. PRESENTACIÓN DE LA INVESTIGACIÓN Y DE LA DINÁMICA DE LA ENTREVISTA

● Breve presentación de la investigación y los objetivos generales.

● Presentación del equipo de investigación (Asignatura Investigación aplicada a

la intervención en Trabajo social)

● Explicación de la dinámica de la entrevista y consentimiento informado

(Duración de la entrevista de 1,30 aproximadamente, solicitud de permiso

para realizar la grabación y confidencialidad).

BLOQUE 1. DATOS PERSONALES DE LOS PARTICIPANTES EN LA ENTREVISTA

● Género: ( ) H ( ) D

● Año de nacimiento:

● Entidad/Iniciativa en la que trabaja o colabora:

1. ¿Podría presentarse brevemente y decirnos que puesto o funciones

desarrolla en el marco del huerto?

2. ¿Qué rol desempeña en el marco de esta iniciativa?

3. ¿Cuántos años hace que comenzó a participar en este proyecto?

4. ¿Qué le ha impulsado a formar parte de él?

5. ¿Cuál ha sido su experiencia y trayectoria?


103

BLOQUE 2. CONOCIMIENTO DE LA ORGANIZACIÓN Y FUNCIONAMIENTO DE LOS HUERTOS URBANOS

Objetivo general

Identificar y conocer la organización y funcionamiento de los huertos

urbanos comunitarios en la ciudad de Barcelona.

Objetivos específicos:

Objetivo 1. Conocer los efectos que tiene la crisis en la seguridad alimentaria

en la población.

1. ¿Podría presentarnos su iniciativa y explicarnos el trabajo que realizan en el

huerto?

2. ¿Qué tipo de huerto tienen? ¿Qué extensión tiene y qué productos cultiváis?

3. ¿Cuándo y cómo surge el huerto? ¿Su objetivo y funcionamiento se ha visto

afectado por la crisis?

4. ¿Qué producción de alimentos hay? ¿Cuál es la finalidad de esta

producción?

5. ¿Existen otras iniciativas similares en la zona? ¿Existe conexión con otros

huertos?

6. ¿Qué acciones llevan a cabo para hacer frente a la (in)seguridad alimentaria

de la población? ¿Ha habido algún cambio desde el inicio de la crisis?

7. ¿Qué tipo de población atienden? ¿Ha cambiado en relación a la crisis?

8. ¿Qué tipo de problemáticas existen?

9. ¿Cómo ha influido la crisis económica en estas situaciones?

10. ¿Cómo se organizan para hacer frente a estas problemáticas?

11. ¿Cuál es rol de todas las personas que forman parte del huerto?


104


Objetivo 2. Conocer el impacto de los huertos urbanos comunitarios en la

situación de (in)seguridad o pobreza alimentaria de la población.

1. ¿Cuál es el motivo principal por el cual las personas acuden al huerto? ¿Las

demandas han cambiado a partir de la crisis económica?

2. ¿Estas familias habían estado previamente en otros recursos?

3. ¿Con qué frecuencia acuden las familias al huerto?

4. ¿Cuál es la participación de las familias? ¿Existe algún tipo de limitación?

5. ¿Qué estrategias desarrollan?

6. ¿Cuál ha sido la evaluación de las familias desde que comenzaron a

participar en el huerto?

7. ¿Qué efecto tiene o ha tenido en las familias el trabajo que están realizando

en el huerto?

8. ¿Cuál es la valoración que hacen las familias?

BLOQUE 3. OTRAS RESPUESTAS PARA HACER FRENTE A LA SITUACIÓN DE (IN)SEGURIDAD ALIMENTARIA


Objetivo 3. Conocer otras respuestas existentes para hacer frente a la

situación de (in)seguridad o pobreza alimentaria.

1. ¿Qué otras respuestas conocéis?

2. ¿Ha habido una transformación de estas respuestas a raíz de la crisis?

3. ¿Han trabajado de manera coordinada con otras instituciones, entidades o

iniciativas?

4. ¿Cuál es su aportación en el marco de estas respuestas?

5. ¿Existen diferentes concepciones de la alimentación en función de las

respuestas?

6. ¿Y qué concepción tienen ustedes en relación a la alimentación?


105

7. ¿Los recursos o entidades de ayuda alimentaria que existen creéis que son

suficientes para dar respuesta a las necesidades que plantea la población?

8. ¿Quién debería tener la responsabilidad de transformar esta la situación de

(in)seguridad o pobreza alimentaria?

9. ¿Qué creéis que haría falta para transformar la situación de (in)seguridad o

pobreza alimentaria?


106

- Guió de l’entrevista dels participants

GUIÓN ENTREVISTA

HUERTOS URBANOS

BLOQUE 0. PRESENTACIÓN DE LA INVESTIGACIÓN Y DE LA DINÁMICA DE LA ENTREVISTA

● Breve presentación de la investigación y los objetivos generales.

● Presentación del equipo de investigación (Asignatura Investigación aplicada a

la intervención en Trabajo social)

● Explicación de la dinámica de la entrevista y consentimiento informado

(Duración de la entrevista de 1,30 aproximadamente, solicitud de permiso

para realizar la grabación y confidencialidad).

BLOQUE 1. DATOS PERSONALES DE LOS PARTICIPANTES EN LA ENTREVISTA

● Género: ( ) H ( ) D

● Año de nacimiento

● Lugar de residencia

BLOQUE 2. CRISIS ECONÓMICA Y ALIMENTACIÓN

Objetivo general

Definir y comprender el lugar que tiene la alimentación en la vida de las

personas que se encuentran en una situación de inseguridad alimentaria y

los efectos que tiene en su bienestar.


Objetivo 1. Conocer los efectos que tiene la crisis en la seguridad alimentaria

en la población.


107

1. ¿Qué importancia creéis que tiene la alimentación en la vida de las

personas? ¿y qué importancia tiene en vuestra familia?

2. ¿Qué efectos ha tenido la crisis en vuestra alimentación?

3. ¿Qué estrategias habéis desarrollado para hacer frente a la crisis (haciendo

referencia a las distintas fases del proceso alimentario)?

4. ¿Habéis pedido ayuda a vuestra familia, amigos o vecinos? ¿Habéis recibido

ayuda por su parte?

5. ¿Cuándo decidís que tenéis que pedir ayuda externa? ¿Por qué motivo

solicitáis ayuda?

6. ¿Qué ha supuesto para vosotros el tener que pedir ayuda externa?

BLOQUE 3. RESPUESTAS PARA HACER FRENTE A LA SITUACIÓN DE (IN)SEGURIDAD ALIMENTARIA


Objetivo 2. Conocer las respuestas existentes para hacer frente a la situación

de (in)seguridad o pobreza alimentaria.

1. ¿Qué recursos o dispositivos conocéis? ¿Y a cuáles habéis acudido?

2. ¿Los recursos o entidades de ayuda alimentaria que existen creéis que son

suficientes para dar respuesta a las necesidades que plantea la población?

3. ¿Quién debería tener la responsabilidad de transformar esta la situación de

(in)seguridad o pobreza alimentaria?

4. ¿Qué creéis que haría falta para transformar la situación de (in)seguridad o

pobreza alimentaria?


108

BLOQUE 2. LOS HUERTOS URBANOS Y SU EFECTO EN LA SITUACIÓN DE SEGURIDAD ALIMENTARIA DE LA POBLACIÓN


Objetivo 3. Conocer la organización y el funcionamiento de los huertos

urbanos comunitarios.

1. ¿Y el huerto qué tipo de respuesta da en este contexto?

2. ¿Podría presentarnos el trabajo que se realiza en el huerto?

3. ¿Qué tipo de huerto es? ¿Qué extensión tiene y qué productos cultiváis?

4. ¿Cuándo y cómo surge el huerto? ¿Su objetivo y funcionamiento se ha visto

afectado por la crisis?

5. ¿Qué producción de alimentos hay? ¿Cuál es la finalidad de esta

producción?

6. ¿Existen otras iniciativas similares en la zona? ¿Existe conexión con otros

huertos?

7. ¿Qué acciones llevan a cabo para hacer frente a la (in)seguridad alimentaria

de la población? ¿Ha habido algún cambio desde el inicio de la crisis?

8. ¿Qué problemáticas existen?

9. ¿Cómo se organizan para hacer frente a estas problemáticas?

10. ¿Cuál es rol de todas las personas que forman parte del huerto?


Objetivo 2. Conocer el impacto de los huertos urbanos comunitarios en la

situación de (in)seguridad o pobreza alimentaria de la población.

1. ¿Cuál es el motivo principal por el cual las personas acuden al huerto? ¿Las

demandas han cambiado a partir de la crisis económica?

2. ¿Estas familias habían estado previamente en otros recursos?

3. ¿Con qué frecuencia acuden las familias al huerto?

4. ¿Cuál es la participación de las familias? ¿Existe algún tipo de limitación?

5. ¿Qué estrategias desarrollan?


109

6. ¿Cuál ha sido la evaluación de las familias desde que comenzaron a

participar en el huerto?

7. ¿Qué efecto tiene o ha tenido en las familias el trabajo que están realizando

en el huerto?

8. ¿Cuál es la valoración que hacen las familias?


110

III. FITXA D’OBSERVACIÓ

Ficha de observación

Nombre Fecha Lugar

Tipo de iniciativa

Toponimia (nombre popular,…)

Situación geográfica (zona urbana, barrio del distrito, …)

Espacio y accesibilidad (extensión de la parcela, accesibilidad y comunicación, orientación,…)

Iconografía (símbolos, señalizaciones, …)

Alimentos que se producen (tipos de productos, diversidad, capacidad y cantidad de los alimentos, manipulación e higiene de los productos,…)


111

Sistemas y técnicas de producción de alimentos (organización de las parcelas)

Actores implicados (sexo, edad, vestimenta, comunicación no verbal, aproximación y/o distancia entre ellos, relaciones entre los grupos, tipo de idioma y/o jerga utilizada, gestos…)

Organización y división del trabajo (género, generación, ..)

Tipo de actividades que realizan

Descripción de las características del huerto

Otras observaciones


112

Dibujo/Imagen


113

IV. FITXA DE CONSENTIMENT

UFR – Escola de Treball Social

CONSENTIMENT INFORMAT

El Sr./Sra____________________________________., dóna la seva autorització

per a participar a la recerca “La (in)seguretat alimentària des de una visió global i no reduccionista de les necessitats”, que es coordinada per Marta Llobet, Paula

Durán y Claudia Magaña.

La seva participació en aquesta recerca consistirà en la realització de una entrevista

d’una durada aproximada d’una hora i mitja, que serà gravada.

La participació és totalment voluntària, i pot decidir deixar de participar en qualsevol

moment, així com negar-se a respondre a alguna de les preguntes que formulem.

El tractament de les dades es realitzarà respectant les disposicions de la Llei

Orgànica 15/1999 de Protección de Datos de Carácter Personal, i només seran

utilitzades per aquesta recerca.

Accepto les condicions esmentades en aquest document,

Signatura:

Data:

(IN) SEGURETAT ALIMENTÀRIA Els efectes de la pobresa ... · Els efectes de la pobresa alimentària...

Documents

Transcript of (IN) SEGURETAT ALIMENTÀRIA Els efectes de la pobresa ... · Els efectes de la pobresa alimentària...