Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

1

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

ÍNDEX

1 Introducció............................................................................................................ 3

2 Objectius ............................................................................................................... 4

3 Metodologia .......................................................................................................... 4

3.1 ...... Preselecció de les àrees en risc ..................................................................... 4

3.1.1 Inundacions històriques ........................................................................... 4

3.1.2 Cartografia de zones inundables ............................................................. 5

3.1.3 Zones a investigar ................................................................................... 6

3.1.4 Valoració dels elements territorials .......................................................... 6

3.1.5 Anàlisi de risc associat als cursos fluvials ................................................ 7

3.1.6 Anàlisis de risc en els cons de dejecció ................................................... 9

3.2 ...... Selecció de les àrees en risc potencial significatiu ....................................... 10

3.2.1 Llindars de selecció de trams amb risc potencial ................................... 10

4 Inventari de les Àrees amb risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI). 11

5 Estructuració de la informació .......................................................................... 13

6 Conclusions........................................................................................................ 13

7 Bibliografia ......................................................................................................... 14

Índex de taules

Taula. 1. Percentatge de danys segons la perillositat .............................................. 8

Taula. 2. Codificació de les ARPSI pertanyents a les Conques Internes de

Catalunya. ............................................................................................... 13

Índex de figures

Figura 1.- Número d’inundacions registrades per municipi durant el període 1900-

2011. ......................................................................................................... 4

Figura 2.- Perillositat segons els 3 criteris de determinació: PEFCAT, estudi

geomorfològic o determinació de calat fix a la xarxa fluvial principal. ....... 5

Figura 3.- Cons de dejecció cartografiat a les Conques Internes de Catalunya. ....... 6

Figura 4.- Detall del Mapa de cobertes de Catalunya. .............................................. 6

Figura 5.- Percentatge de danys segons calat. Font: PATRICOVA .......................... 8

Figura 6.- Síntesis metodològica de l’obtenció del mapa de danys potencials .......... 8

Figura 7.- Exemple resum de l’aplicació de la metodologia de l’obtenció del mapa

de danys potencials. ................................................................................. 9

Figura 8.- Grid de les àrees preseleccionades en funció de si el risc és o no

significatiu de la xarxa hidrogràfica principal de la conques internes de

Catalunya, veure plànol 01I. ..................................................................... 9

Figura 9.- Metodologia emprada per l’anàlisi i selecció dels cons de dejecció a les

conques internes de Catalunya. El diagrama inicia amb els 280 cons

inventariats a les CIC i finalitza seleccionant 5, la resta de números

indiquen els cons corresponents a cada decisió. .................................... 10

Figura 10.- Relació àrea acumulada/cost per les conques del Foix i Besòs, En

aquestes figures es pot apreciar com entre el 10 % i 20 % de la superfície

de la conca s’acumula entre el 80 % i 100 % del cost associat a danys

potencials produïts per inundacions freqüents en la conca. .................... 11

Figura 11.- Relació valor unitari /cost acumulat. En aquestes figures es mostra com

entre un valor unitari de 100 i 200 s’acumula entre el 80 % i 100 % del

cost associat a danys potencials produïts per inundacions freqüents en la

conca. ..................................................................................................... 11

Figura 12.- Relació valor unitari /cost acumulat. En aquestes figures es mostra como

entre un valor unitari de 400 i 600 s’acumula entre el 80 % i 100 % del

cost associat a danys potencials produïts per inundacions freqüents en la

conca. ..................................................................................................... 11

Figura 13.- ARPSI i trams de risc significatiu ............................................................ 12

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

3

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

1 INTRODUCCIÓ

En aquest annex s’analitzen els riscos produïts pel desbordament1 dels cursos fluvials

en l’àmbit de les Conques Internes2 de Catalunya.

L’Avaluació Preliminar del Risc d’Inundació (APRI) s’ha fet en base a un estudi de risc

simplificat i homogeni que té en consideració la perillositat associada a les

inundacions freqüents que es produeixen a la xarxa principal, i la vulnerabilitat dels

elements presents al territori.

La gestió del risc d’inundació, des d’una perspectiva hidrològica, ha de realitzar-se

actuant d’una forma integral sobre tot el conjunt de la conca, i no cenyir-se a l’estudi

parcial d’un tram de curs fluvial, és per aquest motiu que s’han definit les Àrees amb

Risc Potencial Significatiu d’Inundacions (ARPSI) en base a les conques

hidrogràfiques principals. Això permetrà la màxima operativitat i utilitat pel futur Pla de

gestió del risc d’inundacions i les seves futures actualitzacions, així com la

incorporació d’informació addicional de perill o de risc.

A més, aquelles zones pertanyents a la xarxa principal que en base a la informació

d’inundabilitat freqüent identificada –amb la millor informació disponible- puguin tenir

un risc potencial significatiu són incloses com a trams. En aquestes, s’ha de tenir

elaborats els mapes de perillositat i risc pel 2013.

1 El Ministerio de Medi Ambient Rural i Marí (MMARM) ha descartat en aquesta fase incorporar la informació d’àrees amb risc

potencial significatiu com a conseqüència de la falta de capacitat del drenatge urbà o del possible trencament d’infraestructures d’emmagatzematge (embassaments, dipòsits, basses).

2 Comprenen una superfície 16.366 km

2 i compta amb prop de 36.953 km de cursos (identificats a escala E 1:50.000).

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

4

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

2 OBJECTIUS

L’objectiu principal és obtenir les Àrees de risc potencial significatiu d’inundacions o,

en les quals la materialització d’aquest risc pugui considerar-se probable, segons

indicacions de la Directiva Europea 2007/60/CE (DI) i la seva transposició al Real

Decreto 903/2010, de 9 de juliol, d’Avaluació i Gestió del risc d’Inundació (RDI),

aplicant uns criteris objectius i homogenis en les Conques Internes de Catalunya,

optimitzant els recursos actuals i futurs sense comprometre’ls.

Per això és necessari complir amb una sèrie d’objectius parcials:

Treballar a la millor escala possible per a tots els àmbits permetent generar

informació base per a l’operativa en la gestió del risc.

Analitzar la perillositat de la xarxa hidrogràfica principal.

Generar informació objectiva homogeneïtzant criteris de selecció de les ARPSI

a partir d’informació continua i valoració quantitativa.

Gestionar el coneixement per tal de valoritzar la informació elaborada.

3 METODOLOGIA

L’avaluació Preliminar del risc de les Conques Internes de Catalunya s’ha realitzat

aprofitant tot el coneixement adquirit fins al moment en el PEFCAT i s’ha ampliat de

manera homogènia per complir amb els requeriments de la DI

Les fases principals per a la seva elaboració són:

Preselecció de les àrees en risc

Selecció de les àrees en risc potencial significatiu

De l’anàlisi dels 36.953 km longitud que formen la xarxa fluvial a les conques internes

de Catalunya es conclou que la xarxa principal composta per 4.677 km, és l’àmbit on

s’estudien els riscos associats a les inundacions, perquè sobre aquesta última, es

poden representar les inundacions succeïdes en el passat i inclou la xarxa estudiada

o identificada en altres estudis de risc- xarxa principal de PEFCAT, les masses

d’aigua i trams característics d’ecorregions-. Hidrològicament, incorpora tots aquells

cursos que tenen una àrea aportant major de 10 km2.

3.1 PRESELECCIÓ DE LES ÀREES EN RISC

3.1.1 Inundacions històriques

S’han registrat 220 episodis amb pluges intenses i 363 inundacions analitzades per

conca. Les zones més castigades són el Baix Llobregat, Girona, l’Empordà, el Vallés i

els Prepirineus, destacant en els últims 15 anys els danys produïts en el Maresme. La

següent imatge il·lustra les freqüències de les inundacions en l’àmbit de les Conques

internes de Catalunya.

Figura 1.- Número d’inundacions registrades per municipi durant el període 1900-2011.

A l’annex 4 es pot consultar d’una forma més extensa la informació referent a aquest

capítol.

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

5

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

3.1.2 Cartografia de zones inundables

Analitzant la informació relativa a estudis hidrològics i hidràulics antecedents així com

les zones inundables delimitades per criteri geomorfològic es comprova que existeixen

trams amb informació redundant. Per examinar els riscos associats es dona prioritat a

la informació existent, sent més conservador quant menor sigui la precisió. D’aquesta

manera s’aconsegueix una única àrea inundable per la determinació del risc

preliminar associada a la xarxa fluvial, amb major precisió en l’àmbit PEFCAT motiu

pel qual es pot fixar un criteri més estricte alhora de buscar els riscos més significatius

i mentre que fora de l’àmbit PEFCAT, al tenir menor precisió és necessari quedar-se

del costat de la seguritat fixant criteris més conservadors.

Quan un mateix tram de curs ha estat analitzat per diferents estudis s’estableix el

següent odre:

1.- Zones inundables (criteris històrics, hidràulics, geomorfològics i ambientals).

Es considera un període de retorn de 50 anys. En total suposen 1.684 km de

zones inundables.

2.- Delimitació per criteris geomorfològics. Amb aquest criteri s’utilitzen dels

3.437 km amb informació disponible només la dels1.625 km que corresponen a

àmbits que no han estat estudiats mitjançant models hidràulics.

3.- Àrees a investigar: en aquelles zones a on no existeixen estudis

antecedents s’ha realitzat un anàlisi simplificat aplicant un calat fix al fons del

curs3. En total la perillositat definida d’aquesta manera s’associa a 1.371 km de

cursos.

3 La zona inundable determinada a partir d’un calat fix es calcula a partir de l’MDT 15x15, les direccions de flux del grid i un valor

de calat màxim (5m) comparat amb els resultats d’un modelo hidràulic bidimensional (GUAD 2D) amb un escenari fictici de cabal. L’objectiu no és un càlcul hidràulic sinó definir un àrea màxima per un criteri geomorfològic simplificat.

Figura 2.- Perillositat segons els 3 criteris de determinació: PEFCAT, estudi geomorfològic o determinació de calat fix a la xarxa fluvial principal.

De tots els estudis recopilats en el l’àmbit de Conques Internes és essencial la

informació generada en els 1.684 km de zones inundables elaborades dins del

PEFCAT, així como els punts singulars identificats i els 3.437 km de zones inundables

delimitades per criteris geomorfològics -dins del conveni del ACA amb IGC-

conjuntament amb els 280 cons de dejecció cartografiats.

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

6

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

Figura 3.- Cons de dejecció cartografiat a les Conques Internes de Catalunya.

3.1.3 Zones a investigar

Com a informació base per a l’estudi s’ha emprat el mapa de cobertes del sòl de

Catalunya (MCSC). Aquesta és una cartografia temàtica d’alta resolució (0,05 ha) dels

principals tipus de cobertes del sòl (boscos, cultius, zones urbanitzades, industrials,

serveis, infraestructures de transport, etc.). És un producte digital que comprèn els

principals tipus de cobertes del sòl, amb una llegenda jeràrquica de 5 nivells:

El nivell 5 correspon a 233 categories a on s’inclouen zones urbanitzades amb

diferents tipologies d’edificació, zones industrials, comercials, oci, càmpings,

serveis, infraestructures, explotacions agrícoles i ramaderes de diversos tipus,

boscos, rius, dunes, zones d’extracció, etc.

El nivell 4 correspon a 108 categories en Conques Internes, i equival en

essència al nivell 3 de la llegenda del mapa de cobertes CORINE (European

Environment Agency) amb una resolució 50 vegades superior.

El nivell 3 agrupa a 58 categories en Conques Internes

El nivell 2 correspon a 25 categories en Conques Internes

El nivell 1 presenta 8 categories en Conques Internes, agrupacions que

corresponen als principals tipus de cobertes.

Dins de la informació que s’inclou en cada registre es troba el codi d’equivalència amb

les classes del SIOSE (Sistema d’informació ocupació del sòl d’Espanya), ja que el

mapa de cobertes és la informació base d’aquest sistema a Catalunya.

MCSC NIVELL 5

Abocadors

Altres caducifolis (>= 20%cc)

Altres conreus herbacis

Altres conreus herbacis abandonats - prats en zones agrícoles

Altres conreus herbacis abandonats regadiu no regat - prats en zones agrícoles

Altres conreus herbacis en bancals

Altres conreus herbacis en regadiu

Altres construccions

Alzinar (5-20%cc)

Alzinar (>= 20%cc)

Àrees de servei en xarxa viària

Autopistes i autovies

Basses agrícoles

Basses urbanes

Boscos caducifolis de ribera

Càmpings

Camps de golf

Carreteres

Cases aïllades

Cementiris

Centrals tèrmiques

Centres culturals

Centres penitenciaris

Cítrics

Complexos administratius

Complexos comercials i d'oficines

Complexos hotelers

Conreus abandonats - boscos

Conreus abandonats - prats d'alta muntanya en zones forestals

Conreus d'horta sota plàstic

Depuradores i potabilitzadores

Desalinitzadores

Embassaments

Equipaments sanitaris

Estacions d'autobusos

Fageda (5-20%cc)

Fruiters no cítrics abandonats - prats en zones agrícoles

Fruiters no cítrics abandonats - prats en zones agrícoles en bancals

Garroferars

Garroferars abandonats - prats en zones agrícoles

Garroferars abandonats - prats en zones agrícoles en bancals

Grans vials

Hivernacles

Hivernacles en bancals

Indústries aïllades

Infraestructures elèctriques

Llacs i llacunes continentals

Matollars

Matollars en tallafocs

Matollars procedents de tallades arreu

Molleres d'alta muntanya

Moviments de terres

Oliverars

Oliverars abandonats - prats en zones agrícoles en bancals

Oliverars abandonats regadiu no regat - prats en zones agrícoles

Pineda de pi blanc (>= 20%cc)

Pineda de pi negre (>= 20%cc)

Pineda de pi pinyer (5-20%cc)

Pineda de pinassa (5-20%cc)

Plantacions d'eucaliptus

Polígon industrial sense ordenar

Prats de dall

Prats de dall abandonats regadiu no regat - prats d'alta muntanya en zones agríc

Prats de dall abandonats regadiu no regat - prats d'alta muntanya en zones agríc

Prats i herbassars d'alta muntanya procedents de tallades arreu

Regeneració d'alzina

Regeneració de pi blanc

Regeneració de roure de fulla menuda

Roureda de reboll (5-20%cc)

Roureda de reboll (>= 20%cc)

Roureda de roure africà (5-20%cc)

Sòls nus urbans no edificats

Sureda (>= 20%cc)

Tarteres

Vegetació d'aiguamolls litorals

Vinyes

Vinyes abandonades - prats en zones agrícoles en bancals

Vinyes en bancals

Zones cremades

Zones urbanes en construcció

Zones verdes viàries

Figura 4.- Detall del Mapa de cobertes de Catalunya.

3.1.4 Valoració dels elements territorials

La vulnerabilitat de cada element identificat i classificat en el punt anterior es

quantifica pel cost econòmic que se li assigna a cada element respecte a la pèrdua de

béns materials i la pèrdua de vides humanes. Tot l’anàlisi s’ha realitzat per unitat de

superfície (m2).

És important destacar que la valoració es realitza reclassificant els elements del mapa

de cobertes del sòl segons les tipologies de punts singulars ja que aquestes s’han

distribuït segons característiques homogènies per un anàlisi de riscos. Per valorar el

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

7

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

mapa de cobertes del sòl i la resta d’informació es procedeix a una reclassificació de

les mateixes basant-se en les categories de punts singulars.

S’han establert una sèrie de valors de referència assignats a uns elements clarament

identificables obtinguts d’un estudi previ realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Aquests preus correspon a un anàlisi elaborat a partir de les indemnitzacions que el

Consorci de Compensació d’assegurances ha atorgat en el cas de danys per

inundació. Per la resta, el valor s’estableix ponderant aquest valor considerant

diverses fonts (FEMA; PATRICOVA, Pla de Defensa de Tenerife,…) o bé a partir de

costos mitjos de construcció i manteniment.

Aquesta metodologia és la que s’ha seguit tant per l’estructura o continent com pel

contingut d’aquest ús del sòl. Els valors de referència pel continent són un preu base

urbà de 434 euros/m² i un preu base de sòl industrial de 458 euros/m². Pel contingut la

metodologia és anàloga a partir dels preus base del contingut del sòl urbà i del

industrial sent aquests respectivament 102 euros/m² i 152 euros/m².

Cal aclarir que la diferencia d’estructura territorial d’Estats Units i Catalunya ha

invalidat algunes dades de la informació obtinguda de la FEMA, però altres s’han

pogut utilitzar amb lleugeres modificacions. Per últim, ordenat de major a menor, es

comprova que la relació tingui una certa lògica apreciant els elements de major valor

en primer lloc amb el preu més alt (zones urbanes, ponts en autovies i carreteres) i els

de menor valor els últim (masses forestals i cultius agrícoles).

L’estimació dels costos associats a la possible pèrdua de vides humanes s’ha obtingut

de les dades de la Llei 30/1995 d’ordenació de les assegurances privades, que

estableixen indemnitzacions en funció d’uns barems. Inicialment són d’aplicació en

l’àmbit d’accidents de cotxes. Un estudi de l’Agència inclòs dins del Protocol de

Repercussió de Costos en l’Espai Fluvial comparà aquests valors amb les recents

indemnitzacions a l’accident del Yak42, Biescas i l’atemptat de Madrid 11M, a la vista

dels resultats s’aplicà el valor de la Llei 30/1995.

L’obtenció dels costos relacionats amb la pèrdua de vides humanes, comporta

l’aplicació d’una sèrie de factors de difícil càlcul i avaluació, per aquest motiu tots els

criteris establerts són aquells que resulten viables o adequats per treballar en

planificació.

3.1.5 Anàlisi de risc associat als cursos fluvials

El càlcul de l’assignació de valor unitari de cost del dany per inundació determina la

pèrdua de béns materials en relació a la vulnerabilitat de l’element territorial i a la

perillositat de la inundació associada.

Com l’objectiu és realitzar un anàlisis preliminar del risc, la informació de perillositat

no té la mateixa precisió i és impossible tenir-la en els terminis establerts. Per aquest

motiu, a on existeix informació de calats -calculada mitjançant models hidràulics- es té

en compte la perillositat associada a la inundació, i a la resta es considera una

perillositat extrema en tota l’àrea afectada.

Per les zones inundables determinades en PEFCAT, s’han tingut en compte els 5

nivells en que es classifica la perillositat, assignant en general un pes puntualment

molt baix a l’afecció classificada de perillositat baixa i la destrucció total a l’afecció

equivalen a una zona inundable amb perillositat extrema.

Els costos associats a la pèrdua de béns materials es calculen a partir del cost de

cada element – veure capítol 3.1.4- ponderat per un factor en funció de la perillositat

de la inundació i grau d’exposició. En general el pes que s’aplica s’obté de la gràfica

inclosa en les guies de la FEMA i en el Patricova.

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

8

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

Figura 5.- Percentatge de danys segons calat. Font: PATRICOVA

L’assignació per nivells discrets, obtinguda a partir de la gràfica anterior, és la

següent:

Nivell de Perillositat % per u de dany

Extrema 1,00

Molt alta 0,80

Alta 0,60

Moderada 0,35

Baixa 0,10

Taula. 1. Percentatge de danys segons la perillositat

Aquests pesos depenen de l’ús del sòl, ja que un mateix nivell de perillositat produeix

percentatges de pèrdues diferents. Per exemple, en alguns elements com són les

explotacions agrícoles, alguns equipaments o infraestructures on una perillositat

moderada ja pot significar pràcticament la pèrdua econòmica total, els percentatges

canvien respecte aquesta regla general. Aquestes variacions s’han obtingut aplicant

els resultats de l’estudi anterior realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua i inclòs en el

Protocol de Repercussió de Costos en l’Espai Fluvial .

Per últim es realitza la quantificació continua dels danys potencials en la zona

inundable a partir del ràster d’elements vulnerables obtingut de la reclassificació del

mapa de cobertes del sòl. S’assignen els preus unitaris a cada píxel depenen de

l’element que es tracti, tant a béns materials.

Per obtenir el cost de dany, el valor del preu de l’element es pondera pel coeficient

que depèn del nivell de perillositat de la zona inundable en aquest píxel. Aquesta

operació es realitza mitjançant un càlcul GIS creuant ambdós ràsters i obtenint un

altre amb els costos per píxel. L’obtenció del grid amb els costos associats a cada

píxel de la malla, comporta prestar una especial atenció al tractament d’aquesta

(veure Figura 8).

En resum la síntesis metodològica es la següent;.

Figura 6.- Síntesis metodològica de l’obtenció del mapa de danys potencials

La següent imatge mostra un detall a manera d’exemple realitzat en la

desembocadura del riu Foix:

Calat (metres)

% D

an

ys

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

9

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

Figura 7.- Exemple resum de l’aplicació de la metodologia de l’obtenció del mapa de danys potencials.

Figura 8.- Grid de les àrees preseleccionades en funció de si el risc és o no significatiu de la xarxa hidrogràfica principal de la conques internes de Catalunya, veure plànol 01I.

3.1.6 Anàlisis de risc en els cons de dejecció

El risc associat a un con de dejecció es determina mitjançant una anàlisi dels factors

que intervenen en aquests esdeveniments. D’una banda s’estudien les propietats del

succés que pot provocar els danys, i d’altra banda s’identifiquen les característiques

dels elements del territori que poden veure’s afectades.

Un con de dejecció es generat per la deposició del materials transportats per un curs

de tipologia torrencial. Les característiques del flux que transporta i diposita aquests

materials són les que determinen la perillositat associada a un succés d’aquestes

característiques. La forma d’avaluar aquesta perillositat comporta una anàlisi de la

intensitat, duració i freqüència amb la que es produeixen aquests esdeveniments.

L’aplicació d’una metodologia que incorpori l’estudi d’aquests tres factors és

complexa, costosa i porta incorporada una elevada incertesa. Aquesta metodologia es

considera apropiada per estudis de microescala.

La metodologia que aquí es proposa està orientada a estudis de macroescala, on

s’estudia la susceptibilitat que presenta el territori a generar cons de dejecció, tenint

en consideració factors que intervenen en la capacitat de transportar sediment

(pendent, cabal punta i volum d’aigua), disponibilitat de material (superfície

urbanitzada a la conca) i aquelles altres variables que consideren la vulnerabilitat dels

elements presents al territori.

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

10

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

Figura 9.- Metodologia emprada per l’anàlisi i selecció dels cons de dejecció a les conques internes de Catalunya. El diagrama inicia amb els 280 cons inventariats a les CIC i finalitza seleccionant 5, la resta de números indiquen els cons corresponents a cada decisió.

La figura 10 mostra el quadre de decisió aplicat per seleccionar els cons de dejecció

que presenten un risc significatiu d’inundació. Tal i com es pot observar dels 280 cons

de dejecció que hi ha inventariats a les conques internes de Catalunya4, s’han

seleccionat 5.

4 Aquest inventari s’ha realitzat en el context del conveni IGC-ACA (2006-2008)

3.2 SELECCIÓ DE LES ÀREES EN RISC POTENCIAL SIGNIFICATIU

Per a la determinació del llindar que defineix el risc significatiu i la identificació dels

trams amb aquest nivell de risc, s’ha fet una comprovació i contrast en base a la

informació de perillositat disponible i les ocupacions existents.

Gràcies a les diferents cobertures implicades i la metodologia de determinació del risc

abans descrita es pot realitzar un anàlisi distribuït en tot el territori, obtenint uns

resultats objectius i homogenis.

3.2.1 Llindars de selecció de trams amb risc potencial

Donades les limitacions de la informació històrica, es pot considerar que els cursos

amb un número elevat d’episodis tenen o han tingut un risc significatiu, però pot ser

que s’hagin realitzat actuacions de millora que hagin disminuït el risc. A més en molts

àmbits es detecta com les modificacions en els usos del sòl han pogut introduir nous

riscos no registrats en estudis previs, o que simplement la informació històrica

associada sigui insuficient, no hagi estat localitzada o s’hagi perdut.

Per aquest motiu, per tal d’identificar els llindars de risc significatiu s’ha aplicat una

valoració a l’àrea delimitada com perillosa associada als cursos que pertanyen a la

xarxa fluvial principal en funció d’un anàlisi previ dels danys potencials. Aquest

procediment proporciona homogeneïtat en la valoració dels danys i permet establir

uns llindars que identifiquen el risc significatiu de manera objectiva.

A partir de l’estudi de les malles de danys potencials s’estableix el llindar de 150 €/m2

per inundacions freqüents, en el que entre el 10% i el 20 % del territori inundable és

concentren entre el 80 % i el 100 % dels danys que es produeixen en les ARPSI. A

mode d’exemple, es mostra a les figures 11 i 12 el cas de la conca del Foix i del

Besòs, on s’observa com s’ajusten els valors als abans esmentats.

Aquest llindar varia en els àmbits on s’ha estudiat els danys considerant la

geomorfologia o el calat fix. En aquestes àrees la freqüència i la perillositat associada

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

11

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

a una possible inundació es desconeix, circumstancia que obliga a ser conservador en

l’assignació de la perillositat, considerant-la extrema en tots els casos. Aquesta

consideració proporciona un llindar amb un valor unitari més elevat, tal i como es pot

observar en la figura 13, situant-se en 500 € / m2

Figura 10.- Relació àrea acumulada/cost per les conques del Foix i Besòs, En aquestes figures es pot apreciar com entre el 10 % i 20 % de la superfície de la conca s’acumula entre el 80 % i 100 % del cost associat a danys potencials produïts per inundacions freqüents en la conca.

Figura 11.- Relació valor unitari /cost acumulat. En aquestes figures es mostra com entre un valor unitari de 100 i 200 s’acumula entre el 80 % i 100 % del cost associat a danys potencials produïts per inundacions freqüents en la conca.

Figura 12.- Relació valor unitari /cost acumulat. En aquestes figures es mostra como entre un valor unitari de 400 i 600 s’acumula entre el 80 % i 100 % del cost associat a danys potencials produïts per inundacions freqüents en la conca.

Pel que fa referència als cons de dejecció, s’ha analitzat la perillositat i la vulnerabilitat

individualment per criteri expert – veure figura 10- per definir aquells que presenten un

risc significatiu.

4 INVENTARI DE LES ÀREES AMB RISC POTENCIAL SIGNIFICATIU

D’INUNDACIÓ (ARPSI)

Després de preseleccionar i analitzar els riscos associats a la xarxa principal i als

cons de dejecció identificats, es procedeix a aplicar els llindars que determinen els

trams de cursos associades a un nivell de risc significatiu.

Un cop definits els trams, segons els llindars, aquest s’han grafiat a partir de la xarxa

principal de la cobertura de la xarxa de cursos fluvial a escala 1:50.000 (Xarxa 50) i

seguint els criteris específics següents;

Quan el final del node del tram tingui una confluència a menys d’un quilòmetre

de distància –a partir de la cobertura de la xarxa 50- s’arribarà fins aquesta.

Quan els trams ARPSI definits estiguin separats per menys de cinc quilòmetres

(seguint la cobertura de la xarxa de cursos fluvials), els trams quedaran units

per un mateix arc i formaran part del mateix tram ARPSI.

Quan els trams ARPSI definits estiguin separats per més de cinc quilòmetres,

seran dos trams ARPSI independents.

La identificació d’aquests àmbits no eximeix que hi hagin altres en els que es

produeixin danys per inundacions ocasionals o extraordinàries i en les que el risc no

sigui significatiu. Això implica que hauran ser considerades en el Pla de Gestió del risc

d’inundació o en qualsevol de les seves futures revisions, encara que no s’identifiquin

en aquesta APRI. Per aquest motiu i per facilitar la gestió de les avingudes en aquests

trams de risc significatiu es delimiten les ARPSI a partir de les conques principals,

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

12

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

En total s’han identificat 72 trams, dels quals 43 s’han seleccionat a partir d’informació

hidràulica i per aquest motiu es consideren trams amb risc significatiu d’inundació

(TRSI), la resta s’ha seleccionat en base a informació que incorpora més incertesa –

geomorfologia o calat fix- i per aquesta circumstància reben l’apel·latiu de trams en

risc probable d’inundació (TRPI). La longitud corresponent als TRSI és de 309,8 km i

als TRPI és de 137 km, que suposen un total de 446,8 km, aquesta longitud

representa el 10% de la xarxa preseleccionada.

Les conques principals definides en les Conques Internes de Catalunya són 26.

Agrupant algunes de les rieres litorals per optimitzar la gestió es defineixen 18 grans

conques. D’aquestes, amb risc significatiu, s’han identificat 15 definint-les llavors com

ARPSI. S’han descartat 3 conques principals corresponents a les rieres de Montsià,

Tarragona Centre i les corresponents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que

seguint la metodologia exposada i segons criteri expert la problemàtica d’aquestes

conques està lligada al drenatge urbà, no considerant-se significatiu a dia d’avui.

La següent figura mostra la ubicació de cada una de les ARPSI i la taula el resum

amb els número de trams i km identificats amb risc significatiu.

Figura 13.- ARPSI i trams de risc significatiu

S’ha realitzat una agrupació dels trams en base a les grans conques hidrogràfiques,

tal i como es mostra en la taula 2, que permetin la seva gestió en cas d’inundació.

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

13

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

ARPSI Codi Trams km

Rieres Costa Brava Nord ES100500 5 18.46

Conca de la Muga i Mugueta ES100030 2 56.73

Conca del Fluvià i rieres litorals ES100040 2 8.97

Conca del Ter-Daró ES100100 12 74.25

Conca de les Rieres Costa Brava Sud ES100618 6 21.18

Conca de la Tordera ES100050 3 37.51

Conca de les Rieres del Maresme ES100700 4 12.56

Conca del Besòs ES100060 10 74.25

Conca del Llobregat i rieres litorals ES100200 10 62.18

Conca de Rieres del Garraf ES100800 3 16.12

Conca del Foix ES100070 1 5.18

Conca de les Rieres de Tarragona nord ES100833 3 12.93

Conca del Gaià ES100015 1 1.79

Conca del Francolí ES100080 3 18.05

Conca de les Rieres Meridionals ES100913 7 26.68

TOTAL 72 446.80

Taula. 2. Codificació de les ARPSI pertanyents a les Conques Internes de Catalunya.

5 ESTRUCTURACIÓ DE LA INFORMACIÓ

S’ha elaborat una fitxa resum amb la informació destacable, recopilada i generada per

a l’avaluació preliminar del risc així com l’associada als trams identificats amb risc

significatiu. El primer full de la fitxa conté la informació general de l’ARPSI, el segon la

informació de danys. A més a més s’elabora una fitxa per tram ARPSI incloent les

dades a escala tram amb la informació específica i els riscos significatius.

De cadascuna de les ARPSI s’ha elaborat la següent informació:

Imatge de localització

Característiques geogràfiques

Xarxa hidrogràfica principal

Règim hidrològic

Morfologies de l'espai fluvial

Ocupacions

Avingudes històriques

Recopilació d’informació de perillositat i risc

Trams amb risc potencials significatiu d’inundacions

En el Apèndix B: Protocol per a l'inventari de les ARPSI es descriuen els criteris i els

continguts d’elaboració d’aquestes fitxes que compleixen amb els objectius marcats

per la Comissió Europea. Les fitxes es mostren en l’Annex 2.

En l’Apèndix A: Informació ARPSI es recull tota la informació descriptiva referent a

cada àmbit.

Tant la informació inclosa en aquest annex com en l’annex 2, representen unes

síntesis organitzades, obtingudes de diferents treballs. La informació addicional es pot

consultar per conca hidrogràfica en els treballs de la PEFCAT.

6 CONCLUSIONS

Les principals conclusions d’aquest apartat són:

La metodologia utilitzada, aplica uns criteris objectius i homogenis a les

Conques Internes de Catalunya que asseguren una correcta identificació de les

principals àrees amb risc potencial d’inundacions.

S’utilitza l’agrupació de conques principals –26 en total - com unitat bàsica de

gestió per tal que siguin el màxim d’operatives i útils pel futur Pla de gestió del

risc d’inundacions i les seves revisions. La incorporació d’informació addicional

de perill o risc a posteriori es facilita en aquest marc i, el que és més

important,s’optimitza la gestió i implementació de las mesures de mitigació del

risc. Dins de les ARPSI s’identifiquen els trams de cursos en risc potencial

definits a partir d’un llindar. Aquests trams han de tenir elaborats els mapes de

les zones de perillositat i risc per l’any 2013.

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

14

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

A partir de les conques principals s’han identificat 15 ARPSI, que responen a

unitats de gestió. A aquestes, s’ha d’afegir les corresponents a la zones

costeres.

En cada ARPSI s’han seleccionat els trams de cursos fluvials que presenten un

risc significatius d’inundació, considerant com a criteri principal aquelles zones

que poden veure’s inundades per desbordaments freqüents. S’identifiquen 72

trams amb una longitud total de 446,8 km. D’aquests 43 trams són amb risc

significatiu d’inundació (TRSI) i 29 trams amb risc probable d’inundació (TRPI)

amb unes longituds de 309,8 i 137 km respectivament.

El registre de nous esdeveniments climàtics, la millora dels mètodes de

selecció de zones en risc, el compliment del programa de mesures davant

inundacions, obliguen a actualitzar la selecció aquí realitzada amb la

conseqüent modificació dels trams que presenten un risc significatiu en un

futur.

Els treballs de PEFCAT s’han avançat a les imposicions de la Directiva

d’Avaluació i gestió del Risc d’Inundacions, i en tot cas són coherents amb els

requeriments que imposa.

7 BIBLIOGRAFIA

La bibliografia consultada per l’elaboració d’aquest annex és la següent:

ESTRATEGIA DE PREVENCIÓ DE INUNDACIONS. Agència Catalana de

l’Aigua 2010.

Ponència: RISCOS i QUANTIFICACIÓ DE DANYS PER INUNDACIÓ A

CATALUNYA, Gracia, A. et al, 5º Congres Internacional d’Ordenació del

Territori, Lisboa, 2010.

Guia Metodològica pel desenvolupament del Sistema Nacional de Cartografia

de Zones Inundables. Avaluació Preliminar del Risc (Borrador v5.0), 2010,

MARM.

PROTOCOL: “Metodologia de càlcul de danys potencials per inundacions,

2008. Agència Catalana de l’Aigua

PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DE LA CONCA DEL RIU FOIX. (Agència

Catalana de l’Aigua). 2007

DIRECTIVA 2000/60/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO i DEL CONSEJO de

23 de octubre de 2000 por la que se establece un marco comunitario de

actuació en el ámbito de la política de aguas.

DIRECTIVA 2007/60/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO i DEL CONSEJO de

23 de octubre de 2007 relativa a l’avaluació i gestió des riscos d’inundació.

DIRECTRIZ BÁSICA DE PLANIFICACIÓ DE PROTECCIÓ CIVIL ANTE EL

RISC DE INUNDACIONES, resolució de 31 de enero de 1995, de la Secretaria

del Estado de Interior.

Real Decret 9/2008, de 11 de gener, pel que es modifica el REGLAMENTO

DEL DOMINIO PÚBLICO HIDRÁULICO, aprovat pel Real Decreto 849/1986,

de 11 d’abril.

Real Decreto 903/2010, de 9 de juliol, d’AVALUACIÓ i GESTIÓ DE RISCOS

D’INUNDACIÓ.

ESTUDIO DE ALTERNATIVAS PARA LA PREVENCIÓ i GESTIÓN FLUVIAL

DE LA CUENCA DEL RÍO DUERNA (LEÓN), Confederació Hidrogràfica del

Duero, 2008

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el REGLAMENT DE LA LLEI

D’URBANISME

CONDE, GEMMA, Anàlisi de la Repercussió de Costes, 2008,

HANDBOOK ON GOOD PRACTICES FOR FLOOD MAPPING IN EUROPE,

2007, EXCIMAP

ASSESSING AND VALUING THE RISK TO LIFE FROM FLOODING FOR USE

IN APPRAISAL OF RISK MANAGEMENT MEASURES, Defra, 2008

GUÍA 2: UNDERSTANDING YOUR RISKS: IDENTIFYING HAZARDS AND

ESTIMATING LOSSES , 2001, FEMA, USA

INFORME DE LA COMISIÓN TÉCNICA DE EMERGENCIA POR

INUNDACIONES, 1985, Ministerio del Interior

Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial

15

09

03

8_

07

_Z

on

es_

risc_v2

.do

c

PLAN DE ACCIÓ TERRITORIAL DE CARÁCTER SECTORIAL SOBRE

PREVENCIÓ DEL RISC DE INUNDACIÓ EN LA COMUNIDAD VALENCIANA

(PATRICOVA), 2002, Generalitat Valenciana

PLAN ESPECIAL DE DEFENSA FRENTE A AVENIDAS DE TENERIFE, 2005.

Cabildo Insular de Aguas de Tenerife

PLAN DE PREVENCIÓ DE AVENIDAS E INUNDACIONES EN CURSOS

URBANOS ANDALUCES, aprovat por Decreto 189/2002, de 2 de julio (BOJA

de 9 de noviembre de 2004). Junta de Andalucía

GUÍA TÉCNICA DE CLASIFICACIÓ DE PRESAS EN FUNCIÓN DE SU

RIESGO POTENCIAL, 1996, Ministerio de Medio Ambiente.