Instalacions Voramar
-
Upload
miquelonlinlon -
Category
Documents
-
view
292 -
download
5
Transcript of Instalacions Voramar
235� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
7 Instal·lacions
• Mostrar els elements bàsics que, dins de la llar,formen les instal·lacions elèctriques d’aigua, gas,calefacció i comunicacions.
• Descriure els mecanismes limitadors i de control en l’electricitat de la llar.
• Descriure les principals normes de seguretat per a l’ús del gas i l’electricitat.
• Presentar els principals components de les xarxes de distribució de l’aigua, el gas i l’electricitat.
• Mostrar les característiques bàsiques del procés de combustió del gas.
• Transmetre les principals normes d’estalvi energètic en calefacció i examinar els principals elements de pèrdua de calor en una casa.
• Conéixer els diversos tipus de senyals que permeten la comunicació de la llar cap a l’exterior i des de l’exterior.
• Familiaritzar l’alumnat amb procediments senzills de detecció d’avaries i de xicotetes reparacions que no necessiten, normalment, un professional.
OBJECTIUS
MAPA DE CONTINGUTS
subministrenals habitatges
LES INSTAL·LACIONS
electricitat
utilitzant
quadrede protecció
cables
gas
utilitzant
calderacanonades
utilitzant
canonades aixetes cisterna
aiguai sanejaments
utilitzant
cables mòdem descodificador
comunicacions
que poden funcionar amb
calefacció
utilitzant
radiadors
aiguacalenta
electricitat
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 235
236 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
• Electricitat a casa.
• Fase, neutre i terra. Quadre de protecció.
– Interruptor de control de potència (ICP).
– Interruptor general automàtic (IGA).
– Diferencial i interruptor automàtic (IA).
• Xarxa de distribució de l’aigua: potabilitzadores i depuradores.
• Elements propis de les diferents xarxes: electricitat, aigua i gas.
• Gasoducte, bombona i GLP.
• Confort tèrmic, pèrdues de calor i conservació energètica.
• Les comunicacions. Mòdem i descodificador.
• Arquitectura bioclimàtica.
• Saber actuar en cas d’una emergència elèctrica.
• Seguir les pautes mínimes de seguretat en el maneig d’aparells elèctrics i d’instal·lacions de gas.
• Diferenciar els elements bàsics de les instal·lacions d’una llar.
• Fer diagnòstics senzills de la qualitat de les instal·lacions d’una llar.
• Presentar una actitud de respecte davant la complexitat de les xarxes de distribució i l’enorme esforç en infraestructures que requereix l’escomesa dels diferents serveis a les nostres llars.
• Mostrar una actitud crítica davant les possibles fonts de malbaratament energètic que hi ha a les llars, i conscienciar de la importància de retallar el consum mitjançant l’eliminació d’aquestes pèrdues.
• Mostrar interés per l’anàlisi i la reparació de xicotetes avaries a la llar.
• Mostrar interés per conéixer els avantatges de l’arquitectura bioclimàtica i la seuaimportància de cara a afrontar els problemes mediambientals que amenacen el nostre planeta en l’actualitat.
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ7
1. Educació per al consumComentar els diversos preus dels mateixos serveis segons les companyies distribuïdores. Criticar i analitzar en detall els serveis oferits i els pagaments requerits. Insistir en la necessitat de l’estalvi energètic i de l’aigua.
2. Educació ambientalAlertar l’alumnat del perill que representa el consum d’electricitat i de gas a la llar, ja que, per bé que són relativament nets per al seu consum domèstic, exigeixen centrals contaminants en el primer cas i l’ús de recursos no renovables, parcialment en el cas de l’electricitat i totalment en el cas del gas natural.
3. Educació per a la pauConscienciar l’alumnat de l’enorme diferència de consum energètic entre un país desenvolupat i un país en vies de desenvolupament.
EDUCACIÓ EN VALORS
CONCEPTES
PROCEDIMENTS,DESTRESESI HABILITATS
ACTITUDS
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 236
237� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
1. Enumerar els principals elements de les instal·lacions d’aigua, gas, electricitat, calefacció i comunicacions.
2. Descriure les funcions dels principals elements de les instal·lacions d’aigua, gas, electricitat,calefacció i comunicacions.
3. Descriure l’estructura i els elements principals de les xarxes de distribució de l’aigua i l’electricitat.
4. Conéixer les principals normes de seguretat en l’ús dels aparells elèctrics i de gas.
5. Conéixer les regles de conservació energèticacalorífica en una llar.
6. Enumerar els avantatges de l’arquitecturabioclimàtica.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLENCompetència comunicativa lingüística
En un rebut de l’aigua, la llum, el gas, el telèfon, etc., hi ha tantes dades que tot sovint resulta moltdifícil interpretar correctament la factura. En aquestaunitat es mostren diversos exemples de facturessobre instal·lacions.
Competència social i ciutadana
A l’hora de referir-nos a les instal·lacions de l’aigua, el gas, l’electricitat, etc., hem d’esmentarel consum i l’estalvi. Realment, podem estalviar molta energia amb una bona elecció delselectrodomèstics i les instal·lacions en una llar. En molts casos, tal com s’esmenta a les darrerespàgines de la unitat, l’estalvi no suposa
l’eliminació de cap de les comoditats de què gaudim a casa; simplement, es tractad’aprofitar al màxim els recursos naturals (la llum natural) i reduir les despeses innecessàries (aparells en mode d’espera, per exemple).
Tractament de la informació i competència digital
Les noves tecnologies també han entrat a la llar. Un exemple que s’esmenta en la secció Racó de la lectura és la televisió digital terrestre (TDT). L’any 2010 és la data en quèfinalitzaran les emissions analògiques. Cal, doncs, conéixer les característiques de la transmissió digital de televisió.
7
ÍNDEX DE FITXES1. Les instal·lacions a casa teua Reforç
2. Les instal·lacions a la teua ciutat Reforç
3. Despeses en instal·lacions Reforç
4. Activitats sobre instal·lacions Reforç
5. La instal·lació de televisió Ampliacióen una casa
6. Connexió d’un cable Ampliacióa una clavilla amb presa de terra
7. Més activitats Ampliaciósobre instal·lacions
8. A la Xarxa Ampliació
9. Avaluació Avaluació
10. Autoavaluació Avaluació
11. Solucions Avaluació
12. Com funcionen Continguts perles instal·lacions d’una casa? saber-ne més...
13. Noves tecnologies, Continguts pernoves instal·lacions saber-ne més...
14. La factura elèctrica Continguts persaber-ne més...
15. La instal·lació de l’aigua Continguts persaber-ne més...
16. Les instal·lacions elèctriques Continguts persaber-ne més...
17. Graus d’electrificació Continguts perd’un habitatge. Calefacció saber-ne més...
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 237
238 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
SOLUCIONARI7Avantatges: no fan servir cap limitació de cabal nitemperatura; és molt còmode per a l’habitatge per-què no s’utilitzen les bombones antigues. El sub-ministrament és les 24 hores, no s’ha de dependredel subministrament per part de les companyies enforma de bombona com encara passa hui en dia amoltes cases.
Inconvenients: la instal·lació és cara, ja que calinstal·lar canonades que arriben a tots els habitat-ges. A més, es transporta a través de gasoductes.Això fa que només s’use a les ciutats i les zones ru-rals on hi ha una alta densitat d’habitants.
Les calderes tradicionals tenien el problema quel’aire necessari per a la combustió s’obtenia del ma-teix recinte on estaven instal·lades. La cambra decombustió sol estar comunicada amb l’exterior, ge-neralment amb la cuina. Això vol dir que hi ha unapossibilitat molt xicoteta que, en algunes condi-cions, els productes de combustió retornen a l’in-terior de la llar amb un risc d’intoxicació.
Per tal d’evitar aquest problema, es van crear lescalderes estanques. Tenen l’avantatge de pren-dre l’aire de l’exterior de la casa i els gasos que s’hi produeixen també són expulsats a l’exterior.Per tant, tot el circuit és estanc, sense possibilitatque els gasos puguen entrar en contacte amb el re-cinte on s’ubica la caldera.
Activitat pràctica. Es tracta de detectar les diferèn-cies entre els rebuts emesos per les diverses com-panyies.
Se sol consumir més aigua en els mesos d’estiu: esbeu més, se sua més i la roba es renta més sovint,per exemple. També es rega més.
Activitat pràctica. Es tracta de detectar les diferèn-cies entre els rebuts emesos per les diverses com-panyies.
La tarifa nocturna consisteix en una doble tarifació.
• De dia la companyia subministradora incremen-ta lleugerament el preu de l’energia consumi-da.
• De nit el preu és molt més baix a fi d’incentivarel consum nocturn.
Habitatges al nord d’Europa: els terrats tenen formade triangle amb un pendent fort. Aquest pendentes fa servir perquè en els mesos d’hivern la pluja ila neu caiguen ràpidament a terra i no s’acumulena la teulada. A més, els sostres i les parets estan fa-bricats amb materials que produeixen aïllament delfred. Els sostres són de color fosc per absorbir elmàxim d’escalfor.
Habitatges al sud d’Europa: els habitatges solen tin-dre una última planta que, malgrat ser de baixa al-tura, es fa servir per aïllar la resta de la casa de lacalor. Acostumen a estar pintats de color blanc perabsorbir menys calor.
Habitatges a les regions desèrtiques: són construc-cions de molt poca alçada, fins i tot construïdes al-guns centímetres per davall del sòl. Aquesta menad’habitatges es construeixen així per aprofitar elvent que bufa, que entra a les cases a través d’unsistema de ventilació i les aireja i refresca. Les ca-ses es fan amb materials que conserven a l’interiorel poc frescor que hi puga haver, tot i tractar-se dezones on fa molta calor.
El raigs del sol, a l’hivern, que arriben amb menysintensitat, incideixen amb un angle més gran pertal d’aprofitar-los al màxim. Tot i així, a l’estiu, quanels raigs arriben amb molta intensitat, incideixenamb un angle més menut perquè l’escalfament dela casa siga menor.
Hi ha unes grans finestres a la façana sud i capfinestra o molt xicotetes a la zona nord. D’aquestamanera, s’aprofita el sol passivament. A l’hivern s’a-capara més el sol per escalfar l’interior de la casa,i a l’estiu, menys perquè la calor no siga tan acla-paradora.
Prendrem com a referència una casa que no sigamolt antiga, aproximadament que no tinga més de20 anys.
El quadre general ha de tindre: un interruptor ge-neral, un diferencial i diversos interruptors per a ca-da un dels circuits; són els anomenats petits in-terruptors automàtics (PIA). Sol haver-hi un circuitindependent per als endolls, la il·luminació, la ne-vera, el forn o l’aire condicionat.
Si la casa és més antiga, segurament disposaràd’un limitador de potència a l’interior. Aquest li-mitador, als habitatges més moderns, se situa fo-ra de la llar.
9
PÀG. 188
8
7
PÀG. 185
6
5
PÀG. 183
4
3
PÀG. 181
2
1
PÀG. 175
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 238
239� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
S’activa quan el consum de tots els aparells elèc-trics i la il·luminació superen la potència que esté contractada amb la companyia corresponent.
En haver-hi tanta distància entre les centrals elèc-triques i les cases, la teoria ens diu que es perdriamolta energia en forma de calor. Perquè això nosucceïsca, s’eleven les tensions a uns 400.000 Vaproximadament i d’aquesta manera les pèrduessón molt xicotetes.
La tensió o voltatge es disminueix a la baixa utilit-zant un aparell anomenat transformador.
L’interruptor diferencial actua quan hi ha una pèr-dua de corrent elèctric a terra a través d’una per-sona o un electrodomèstic. En realitat, el diferen-cial estableix un equilibri entre el corrent elèctricd’entrada i el d’eixida, que cal que siguen igualsper a un bon funcionament. L’interruptor diferen-cial actua obrint un circuit aproximadament en50 ms.
a) Fase, neutre i presa de terra.
b) Fase: color marró, gris o negre.Neutre: blau.Presa de terra: franges verdes i grogues.
A Europa el corrent altern funciona a uns 230 V i 50 Hz.
Serveix perquè es talle el corrent d’un circuit peralguna raó. Per exemple, quan es produeix un curt-circuit o quan hi ha un excés de consum.
Amb això evitem que les avaries a la instal·laciód’una casa no siguen a tot l’habitatge, sinó nomésen un circuit. Per exemple, que els endolls no fun-cionen.
L’interruptor diferencial té un botó per compro-var-ne el funcionament (es pot veure en l’esquemade la pàgina 171 del llibre de l’alumne). Aquest bo-tó provoca una derivació a terra. Si la instal·lacióestà ben feta i l’interruptor no està fet malbé, el cor-rent ha de tallar-se.
L’esquema elèctric és una resposta lliure per al’alumnat.
Normalment, els radiadors es col·loquen davall lesfinestres perquè així la pèrdua de calor per les jun-tes de les finestres i a través dels vidres és la mésxicoteta possible.
a) L’interruptor diferencial crea un balanç entre el corrent d’entrada i el d’eixida, que en teoriahaurien de ser iguals. Si hi ha cap problema ala instal·lació, es produeix una diferència entretots dos.
b) L’interruptor diferencial obri un circuit en apro-ximadament 50 ms.
a) No tocar-les. Desconnectar l’interruptor gene-ral.
b) Mantindre en bon estat els endolls i les clavillesde connexió a la xarxa dels aparells elèctrics.No és recomanable abusar de l’ús de lladres obases per a endolls, perquè produïm un sobre-escalfament en aquell endoll.No s’han de connectar a la xarxa aparells queestiguen mullats.No s’han de manejar aparells elèctrics amb lesmans mullades o anant descalços.
a) Perquè així tots els electrodomèstics i altres bom-betes són independents. Si foren connectats ensèrie, quan una bombeta es fonguera, s’inte-rrompria en aquell moment tota la instal·lacióelèctrica de la casa.
b) Quan una bombeta es fonguera, no funcionariacap dels altres aparells de la instal·lació.
La resposta és lliure, però alguns exemples en po-drien ser:
Olis, productes sòlids, pintures o qualsevol objec-te que puga produir un embús.
Perquè si es produeix una avaria aïllem el proble-ma i la resta de la instal·lació segueix funcionant.
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
Instal·lació Elements
ElectricitatInterruptor diferencial,endolls, interruptors.
Aigua Clau de pas, sifó, aixeta.
GasReixetes, caldera, clau de pas.
CalefaccióRadiadors, tubs d’aigua,vàlvules de purga.
ComunicacionsMòdem, telèfon, líniatelefònica.
7
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 239
Resposta lliure.
L’arquitectura bioclimàtica és aquella que tractad’aconseguir el confort tèrmic a l’interior d’una ca-sa de manera natural, tenint en compte les condi-cions de l’entorn de l’habitatge i el clima que su-porta.
a) Reduir l’impacte ambiental.
Utilitzar energies renovables.
b) Subvencions per part dels governs.
Obligar les grans constructores a introduir ele-ments arquitectònics que acosten les noves ca-ses als habitatges bioclimàtics.
Donar més informació al públic en general delsavantatges que suposa aquest tipus d’habitat-ges.
a) Resposta lliure. La potència ha d’indicar-se enwatts.
b) Resposta lliure. L’alumnat ha d’informar-se dela potència contractada en el rebut de la llumde casa seua i fer-ne el càlcul amb les dadesobtingudes en l’apartat a.
S’hi poden veure reixetes de ventilació i claus depas. Convé que la caldera siga a la terrassa, per-què això és un element de seguretat.
a) En primer lloc, l’alumnat ha de calcular el gasconsumit en metres cúbics simplement mirantel comptador del gas abans i després de la dutxa i anotar les mesures preses. Aquestes mesures, preses en metres cúbics, hauran depassar-se a quilowatts hora, prenent com a re-ferència el rebut del gas. Una vegada trobat elconsum en quilowatts hora, es calcula la des-pesa econòmica.
b) Sabent els quilowatts hora simplement se’n cal-cula el preu.
La resposta és lliure, depenent de la localitat. El re-corregut aproximat serà: les aigües residuals de lescases aniran als col·lectors que hi ha davall delscarrers, aquests col·lectors porten l’aigua a plantesdepuradores.
Resposta lliure. L’alumnat ha d’investigar les carac-terístiques d’una línia d’ADSL i fer una comparacióentre les diverses companyies que ofereixen líniesd’aquest tipus.
Haurà de comparar-ne els preus, l’amplada de ban-da i altres paquets promocionals, com ara ofertesde canals de televisió, trucades, Internet, etc.
Les instal·lacions de gas o calefacció han de ser revisades per un instal·lador autoritzat un mínimd’una vegada cada cinc anys.
La xarxa de televisió per cable proporciona una qua-litat d’imatge molt més gran, així com també de so.Aquest tipus de cablejat permet, a més de la tele-visió, incloure telèfon o Internet.
Resposta lliure.35
34
33
32
31
30
29
28
27
PÀG. 189
26
240 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
SOLUCIONARI7917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 240
241� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
REFORÇ
LES INSTAL·LACIONS A CASA TEUA7 FITXA 1
Fins ací hem vist les funcionalitats de les instal·lacions. Ara bé, per aconseguir que les instal·lacionsfuncionen es necessita una sèrie d’elements que les constitueixen. Alguna vegada t’has parat a pensar quants components de les instal·lacions d’electricitat, aigua, gas, etc., hi ha a casa teua? En l’activitat següent t’oferim una guia perquè no te n’oblides de cap.
Completa les taules següents comptant quants d’aquests elements hi ha a casa teua.1
FES PRÀCTIQUES
AIGUA
Aixetes
Registres
Desguassos
Vàters
Sifons (sempre en forma de «U»)
Claus de pas
NOTA: no t’oblides de revisar les eixides (compta-les com a desguassos) i les entrades (compta-les com a aixetes) de la llavadora, el llavaplats, la caldera, etc.,com també de les claus de pas de cada habitació on hi haja aigua. En una casa moderna, hi haurà duesclaus de pas per cada element sanitari, una per a l’aiguafreda i una altra per a l’aigua calenta.
GAS
Cremadors de cuina
Caldera d’aigua calenta
Claus de pas
Comptadors
Eixides de fums
Caldera
CALEFACCIÓ
Radiadors
Claus de tancament
Calderes de calefacció
Termòstats
ELECTRICITAT
Endolls
Clavilles
Interruptors
Interruptors de control de potència
Diferencial
Caixes de registre
Bombetes
Punts de llum
NOTA: calcula la quantitat de cable que hi ha a casa teua. Pots fer una estimació amidant-lo des del registre de cada habitació (és una tapa cargolada a la vora del sostre) fins a cada un dels endolls i els punts de llum que hi haja a la cambra. En acabat, suma les distàncies des de cada registre fins a l’interruptorgeneral de la casa. Recorda que has de multiplicar el resultat final per dos, ja que hi ha dos cables, com a mínim, per cada punt de llum.
COMUNICACIONS
Preses de telèfon
Preses de televisió
Antenes parabòliques
Descodificadors
Receptors de televisió
Receptors de ràdio
Alarmes de seguretat
Mòdems
Porter automàtic
Router/targetes sense fil
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 241
242 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
7 REFORÇ
LES INSTAL·LACIONS A LA TEUA CIUTATFITXA 2
En la fitxa anterior has analitzat i revisat els elements que formen part de les instal·lacions de casa teua. Perquè tots aquests serveis arriben a les cases de tothom, cal que hi haja uns proveïdors que els transporten. Alguna vegada t’has parat a pensar quants d’ells travessen el subsòl de la teua ciutat? Vegem-ho.
Cal que tries un carrer del teu poble o ciutat que siga molt concorregut i força cèntric. També servirà una gran plaça. El professor t’indicarà una zona adequada a la teua ciutat o al teu barri.
Has d’observar tot el terra i prendre nota de quantes tapes metàl·liques o registres hi trobes dels distribuïdorsde serveis següents. Revisa amb detall la zona que t’assigne el teu professor.
2
1
FES PRÀCTIQUES
Ara, alça els ulls i mira els teulats de les cases.3
Clavegueres
Embornals
Entrades de carbó o fuel a les cases
Registres de companyies elèctriques
Registres de companyies de gas
Registres de companyies d’aigua
Registres d’empreses de comunicacions:
– Nom de l’empresa 1
– Nom de l’empresa 2
– Nom de l’empresa 3
– Nom de l’empresa 4
– Nom de l’empresa 5
– Nom de l’empresa 6
– Nom de l’empresa 7
– Empreses de cable (quasi sempre, acabades en... TEL)
Claveguera.
Embornal.
Antenes parabòliques.
Antenes de televisió aèria
Antenes parabòliques
Antenes de telefonia mòbil
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 242
243� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
7 REFORÇ
DESPESES EN INSTAL·LACIONSFITXA 3
En aquesta pràctica, calcularem la despesa que pot tindre una família en les instal·lacions bàsiques de casa seua. Per fer-ho analitzarem directament els comptadors als quals té accés.
Cada dia prendrem nota de les lectures dels comptadors per tal de fer un càlcul del dia de la setmana que gastem més energia i el dia que en gastem menys. Les mesures es prendran durant la setmana cada dia a la mateixa hora, per exemple, a les 22:00 hores. Per calcular la despesa diària simplement caldrà fer la diferència entre les dues lectures.
Exemple:
Lectura del dimarts a les 22:00 − lectura del dilluns a les 22:00 = consum del dimarts
1
QÜESTIONS
Completa les oracions següents:
El dia amb una despesa més gran d’aigua ha estat .........................................................................................
El dia amb una despesa més reduïda d’aigua ha estat ....................................................................................
El dia amb una despesa més gran de gas ha estat ..........................................................................................
El dia amb una despesa més reduïda de gas ha estat .....................................................................................
El dia amb una despesa més gran d’electricitat ha estat .................................................................................
El dia amb una despesa més reduïda d’electricitat ha estat ............................................................................
Analitza els resultats i explica breument les conclusions que treus d’aquesta pràctica.3
2
Lectures de cada dia de la setmana Aigua (m3) Gas (m3) Electricitat (kWh)
Diumenge 22:00
Dilluns 22:00
Despesa de dilluns
Dimarts 22:00
Despesa de dimarts
Dimecres 22:00
Despesa de dimecres
Dijous 22:00
Despesa de dijous
Divendres 22:00
Despesa de divendres
Dissabte 22:00
Despesa de dissabte
Diumenge 22:00
Despesa de diumenge
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 243
244 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
REFORÇ
ACTIVITATS SOBRE INSTAL·LACIONS7 FITXA 4
Fes una llista de totes les instal·lacions que hi ha a casa teua.
Fes una altra llista de tot allò que pots trobar a casa teua que necessita més d’una instal·lació per funcionar. Esmenta també les instal·lacions que necessita.
Relaciona mitjançant fletxes els elements següents amb el tipus d’instal·lació que necessiten. Pot ser que algun element necessite més d’una instal·lació per funcionar.
Dissenya un circuit elèctric per a la teua habitació en el qual pugues encendre i apagar independentment el llum des del capçal del llit i des de la porta d’entrada.
La seguretat en totes les instal·lacions d’un habitatge és bàsica. Raona si les afirmacions següents són correctes o no. En tots dos casos, cal que expliques el perquè.
a) Tots els electrodomèstics necessiten una presa de terra; per tant, tots els endolls d’una casa han de tindre presa de terra.
b) Per desconnectar els aparells no és recomanable tirar del cable.
c) No es recomana tocar cap aparell amb els peus descalços i/o les mans banyades.
d) No importa que hi haja aparells elèctrics prop de la dutxa.
e) Per canviar una làmpada no cal tallar el corrent de tota la casa.
f) Cal que hi haja reixetes de ventilació a les cuines on hi ha aparells que funcionen amb gas.
g) Si es detecta olor de gas, podem encendre el llum per veure què succeeix.
h) En el cas d’absències perllongades de la casa, no s’ha de tancar la clau del comptador del gas.
Analitza els elements següents i indica si són necessaris o no per tindre calefacció a la casa:
a) Aigua freda. f) Radiadors.
b) Gas. g) Interruptors.
c) Electricitat. h) Claus.
d) Aigua calenta. i) Caldera.
e) Aixetes. j) Termòstat.
6
5
4
3
2
1
Element Instal·lació
• Nevera
• DVD
• Làmpada
• Caldera
• Ordinador
• Caldera
• Escalfador
• Internet
• Vàlvula de cisterna
• Commutador
• Comptador
Telefonia
Electricitat
Gas
Aigua
QÜESTIONS
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 244
245� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
AMPLIACIÓ
LA INSTAL·LACIÓ DE TELEVISIÓ EN UNA CASA7 FITXA 5
Sovint, cal modificar la instal·lació del cable coaxial que arriba fins a un o diversos televisors. En aquesta fitxa t’ensenyem com fer-ho.
COM ALLARGAR UN CABLE D’ANTENA
Sol passar que el cable subministrat pel fabricant del televisor o del reproductor de vídeo no arriba fins a la presa d’antena situada a la paret de la casa, o bé que l’habitació on volem instal·lar un televisor no disposa de presa d’antena. En aquest cas, caldrà que utilitzem un cable per connectar la presa d’antena de l’habitatge amb la del televisor.
En el mercat hi ha allargadors de mides fixes (2, 3 o 5 metres), però moltes vegades necessitem perllongar encara més la presa d’antena, de manera que cal elaborar un allargador «a mida». Els materials necessaris apareixen enumerats en el quadre de la dreta.
Convé no sobreestimar les dimensions del cable d’antena, ja que com més llarg siga, més pèrdues de senyal es produiran i la qualitat de la imatges en el televisor serà pitjor.
Els esquemes mostren com s’elabora un allargador:
PROCEDIMENT
COM CONNECTAR MÉS D’UN TELEVISOR A UN REPRODUCTOR DE VÍDEO
En aquest cas, necessitarem una clavilla múltiple d’antena, amb connexions on acoblarem els elements següents, tal com es mostra en l’esquema de l’esquerra:
• L’eixida d’antena del reproductor de vídeo.
• L’entrada d’antena de cadascun dels dos televisors.
Aquesta clavilla també es pot connectar directament en un dels televisors. Així, evitarem fer servir un altre cable coaxial per a ell.
Materials
• Una clavilla d’antena de tipusmascle.
• Una clavilla d’antena de tipusfemella.
• Cable d’antena coaxial de la longitud adequada. Per saber quina longitud ens cal, hem de tindre en compte les corbes que haurà de seguir el cable.
• Grapes, canaleta, etc., per fixar el cable a la paret o a terra si cal.
Es trauen les tapes de les clavilles i es col·loca el cable davall el caragol.
1 Es connecta l’extrem del fil central i es colla el caragol.
2 Se subjecta la part deldarrere del cable a cadaclavilla i es col·loca la tapa.
3
Eixidadel vídeo
A un televisor
F: Femella
M: Mascle
A un televisor
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 245
246 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
AMPLIACIÓ
CONNEXIÓ D’UN CABLE A UNA CLAVILLA AMB PRESA DE TERRA7 FITXA 6
Hui en dia, molts dels aparells de casa nostra disposen de presa de terra per evitar possibles electrocucions i pèrdues d’electricitat pels xassís dels equips. Com que la presa de terra està connectada al xassís, qualsevol contacte accidental d’un dels pols amb l’estructura metàl·lica enviarà el corrent a terra, sense electrocutar la persona que l’estiga tocant. Ara, veurem com es connecta un cable a una clavilla amb presa de terra.
Afluixa el caragol que uneix les dues parts de la clavilla.
Posa el cable sobre la clavilla oberta. Calcula que l’extrem dels cables ha de doblegar-se una mica per introduir-se en els contactes de la clavilla. D’altra banda, la part posterior del cable ha de quedar sense pelar perquè la presa del cable s’hi recolze fermament i evite que, en tirar del cable, puguen deixar-se anar els comptadors interiors.
Una vegada tallada la funda que engloba els tres cables interiors, s’ha de tornar a posar sobre la clavilla, per comprovar novament que la dimensió dels cables siga la correcta.
3
2
1
PROCEDIMENT
Pela els conductors la mida justa perquè entre el fil de coure dins dels foratsdels contactes. Han d’estar ben pelats. Si no ho estan prou, entrarà plàstic dins els canals, i això no ha de passar. Tampoc no ha de quedar el cable de courepelat fora dels canals, dins la clavilla. Per tant, la pelada ha de ser la justa.
El cable verd i groc correspon a la presa de terra. Ha de connectar-se a la guia intermèdia, que no està connectadaa cap terminal. Fixa’t que la seua longitud ha de ser més menuda que la dels altres dos cables.
5
4
El cable negre i el cable blau poden caragolar-se a qualsevol dels altres dos contactes.
Colla els caragols dels tres contactes de manera que atrapen el conductor de coure de cada cable. Tira suaument d’ells per comprovar que la fixació és sòlida.
Estreny la premsa del cable sobre el folre del cable complet. Comprova que la presa és ferma tirant d’ella amb suavitat.
Uneix les dues parts de la clavilla i colla-les amb el seu caragol.9
8
7
6
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 246
Ompli la taula següent amb les instal·lacions que hi ha a casa teua, les empreses que ho distribueixen i altres empreses que també poden distribuir el mateix servei.
1
Fes un dibuix en planta de la cuina de casa teua. Assenyala-hi la instal·lació de l’aigua. Per representar les canonades que arriben a cada punt, pots fer servir retoladors blaus (aigua freda) i rojos (aigua calenta).Recorda que en alguns punts necessitaràs només l’aigua freda, però altres necessitaran aigua calenta i freda.
Fes un esquema elèctric del menjador de casa teua. Hi has d’incloure:
• Tres endolls.
• Una làmpada que tinga huit bombetes. Si volem, n’hem de poder encendre només quatre, i si volem n’hem de poder encendre les huit alhora.
• A més, hi ha d’haver dos llums situats a les parets, independents de la làmpada anterior.
Analitza el circuit elèctric següent corresponent a una habitació i explica el funcionament de tots els elements.
4
3
2
247� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
AMPLIACIÓ
MÉS ACTIVITATS SOBRE INSTAL·LACIONS7 FITXA 7
Instal·lació Empresa que ho distribueix Altres empreses distribuïdores
Aigua
Gas
Electricitat
Telèfon
Internet
Televisió per cable
7QÜESTIONS
Corrent altern
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 247
248 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
AMPLIACIÓ7 FITXA 8
A LA XARXA
Notes
SISTEMES DE CALEFACCIÓhttp://www.consumer.es/economia-domestica/servivios-y-hogar/2005/01/10/140179.php
En aquesta pàgina hi ha una infografiasobre un sistema de calefacció. S’hi pot observar un sistema de caldera amb radiadors d’aigua.
HABITATGE BIOCLIMÀTIChttp://www.consumer.es/medio-ambiente/urbano/2003/03/18/140046.php
Pàgina web que mostra una infografia sobre habitatgesbioclimàtics.
CASA DOMÒTICAhttp://www.consumer.es/economia-domestica/servivios-y-hogar/2005/01/17/140183.php
Conté informació sobre la integració dels sistemes en una casa domòtica.
PROGRAMES EDUCATIUS ELECTRICITAThttp://www.unesa.net/unesa/html/programaeducativo/experienciasmilcaras.htm
En aquesta pàgina podem trobarunitats didàctiques molt diversessobre l’electricitat, la seuatransformació, els circuits, etc.
BANC D’IMATGES D’INSTAL·LACIONShttp://bancoimagenes.cnice.mec.es
Pàgina web en què es poden trobarmoltes imatges sobre tots els tipusd’instal·lacions a les cases.
INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES EN HABITATGEShttp://portaleso.homelinux.com
Des d’aquesta adreça (matèria:Tecnologia) podem accedir a unitats didàctiques sobre simbologia elèctrica, instal·lacionselèctriques a les cases, presentacionsmultimèdia i diverses pràctiques.
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 248
249� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ1 FITXA 9
NOM: CURS: DATA:
7
Digues quins són els components més importantsque hi ha en el quadre elèctric d’una casa. Explicabreument per què s’utilitza cadascun d’ells.
Explica què és la fotografia següent i indica’n elscomponents més importants.
Fes una anàlisi indicant el camí que recorre l’aiguadels pantans des que n’ix fins que arriba als rius,passant per les cases.
Fes un dibuix en planta d’una cambra de bany.Hi has de posar un lavabo, un bidet, una tassa de vàter i un plat de dutxa. Després, dibuixa unesquema del circuit de l’aigua fent servir el colorblau per a l’aigua freda i el color roig per a l’aiguacalenta.
Esmenta tres mesures de precaució que cal res-pectar en una casa que fa servir gas natural a lacuina.
Emplena la taula següent. Marca a cada tipus d’ins-tal·lació quins elements s’hi utilitzen:
6
5
4
3
2
1
Element Electricitat Aigua Gas Calefacció Comunicacions
Cable coaxial
Ordinador
Serpentí
Clau de pas
Connector
Termòstat
Interruptor
Radiador
Antena
Caldera
Cable
ICP
Butà
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 249
250 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
AUTOAVALUACIÓ7 FITXA 10 AVALUACIÓ
Quins elements s’utilitzen en el circuit de distribu-ció de l’aigua?
a) Aixetes, interruptors i sifons.
b) Aixetes, cisternes i sifons.
c) Aixetes, interruptors i cisternes.
d) Calderes i aixetes.
Quins gasos s’utilitzen habitualment a Espanya coma combustible?
a) Butà, propà i gas natural.
b) Butà, metà i gas natural.
c) Propà, metà i gas natural.
d) Gasolina i propà.
La caldera de la calefacció pot ser:
a) Individual, col·lectiva o centralitzada.
b) Individual, col·lectiva o comunitària.
c) Individual, centralitzada o comunitària.
d) Només individual.
Alguns aïllants que s’utilitzen tèrmicament són:
a) Llana de vidre, poliestiré i tela asfàltica.
b) Llana de vidre, poliestiré i rajola.
c) Poliestiré, tela asfàltica i rajola.
d) Paper d’alumini i poliestiré.
Per regular la temperatura d’una casa es fa ser-vir:
a) Una caldera.
b) Un escalfador.
c) Un termòstat.
d) Un sensor tèrmic unit a un sensor de llum.
Quin tipus de comunicacions tenen més futur se-gons el teu parer?
a) Comunicació per satèl·lit.
b) Comunicació per antena convencional.
c) Comunicació per ràdio.
d) Comunicacions mitjançant videotrucada.
En els rebuts de les diverses instal·lacions que tenim a casa, quins tenen, en general, una quotafixa?
a) Telèfon i gas.
b) Cap.
c) Gas i llum.
d) Tots.
Què és l’arquitectura bioclimàtica?
a) És l’arquitectura moderna.
b) És l’arquitectura climatitzada.
c) És l’arquitectura que tracta d’aconseguir elconfort interior d’una casa de manera na-tural.
d) És l’arquitectura present als països fredsamb l’objectiu d’aprofitar tota la calor dis-ponible en l’ambient.
Quins avantatges té una casa bioclimàtica?
a) Gasta més energia.
b) Contamina més.
c) És menys cara.
d) Els edificis són més atractius.
Què és la domòtica?
a) És una aplicació domèstica del control perordinador.
b) És una forma de programar.
c) És una forma de construir.
d) És el control automàtic mitjançant robots.
En una xarxa sense fils d’un habitatge:
a) Tots els dispositius que es connecten a laxarxa ho fan mitjançant un cable.
b) No es poden connectar a la xarxa disposi-tius que tinguen un cable.
c) En general, es poden connectar dos tipusde dispositius: sense fils i cablejats.
d) No es pot connectar a la xarxa cap aparellque no tinga cables de fibra òptica.
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
NOM: CURS: DATA:
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 250
251� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
SOLUCIONS1 FITXA 11 AVALUACIÓ7
• Interruptor de control de potència (ICP): limita elconsum total màxim d’un habitatge.
• Interruptor diferencial (ID): protegeix les perso-nes enfront de possibles descàrregues.
• Interruptor general automàtic (IGA): vigila que laintensitat que passa pels circuits de la casa nosobrepasse un cert límit.
• Petits interruptors automàtics (PIA) o dispositiusde tall: són dispositius que tallen només el cir-cuit de la casa.
Pantans, canonades de gran cabal, potabilitzado-res, circuit d’aigua potable, comptador, canona-des interiors de l’habitatge, desguassos, baixant d’ai-gua bruta, xarxa de clavegueram, depuradores i rius.
Resposta lliure. Ha d’aparéixer una imatge aproxi-madament com la de la pàgina 172 del llibre de l’a-lumne, però el dibuix només ha de ser de la cambrade bany. Per a l’esquema del circuit d’aigua serà unalínia blava (aigua freda) que arribarà a tots els sane-jaments i una línia de color roig (aigua calenta) quearribarà a tots els elements excepte a la tassa del và-ter on no cal que hi arribe aigua calenta.
• Cal que hi haja reixetes de ventilació en qual-sevol lloc on hi haja aparells que funcionen ambgas natural o que hi haja canonades de gas.
• Cal fer revisions periòdiques. Normalment, les fapersonal autoritzat per la companyia que distri-bueix el gas.
• Davant un dubte de pèrdua en sentir olor, caltancar immediatament la clau de pas d’entradadel gas a la casa i trucar a un especialista.
Resposta:6
5
4
3
2
1
Element Electricitat Aigua Gas Calefacció Comunicacions
Cable coaxial ✓
Ordinador ✓ ✓
Serpentí ✓
Clau de pas ✓ ✓ ✓
Connector ✓ ✓
Termòstat ✓
Interruptor ✓
Radiador ✓
Antena ✓
Caldera ✓
Cable ✓ ✓
ICP ✓
Butà ✓
A la cambra de comptadorso a l’armari comunitari de control elèctric
A
B
C Interruptors
automàtics parcials
Als circuits de l’habitatge
A la cambra decomptadors
b; a; c; a; c; a; b; c; c; a; b.1110987654321
AUTOAVALUACIÓ
AVALUACIÓ
NOM: CURS: DATA:
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 251
252 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
7 CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
COM FUNCIONEN LES INSTAL·LACIONS D’UNA CASA? (I)FITXA 12
Interpretar esquemes.
• Observa l’esquema i retola els diferents elements que conformen la instal·lació d’aigua d’una casa a partir de la llista.
Entrada d’aigua.
Clau de pas.
Desguàs.
Desguàs general.
Claveguera.
Escalfador d’aigua.
Comptador d’aigua.
• Per què els electrodomèstics que utilitzen aigua (llavadora, llavaplats) disposen de dues canonades diferents per a l’aigua?
• Retola ara els elements presents en la instal·lació del gas.
Canonada general del gas.
Clau general.
Comptador del gas.
Clau parcial.
Reixetesde ventilació.
Caldera mixta (calefacciói aigua calenta).
Cuina de gas.
• Quina importància tenen les reixetes de ventilació en una instal·lació de gas?
• Explica ara el funcionament d’un sistema de calefacció elèctric amb acumuladors de tarifa nocturna. Retola l’esquema.
Acumuladors ceràmics d’energia.
Entrada d’aire fred.
Eixida d’aire calent.
Resistències que es calfen quan hi passa el corrent elèctric.
Botons per controlar la quantitat d’energia acumulada i el ritme de descàrrega de calor durant el dia.
• Quin és el principal avantatge d’aquest sistema de calefacció?
1
NOM: CURS: DATA:
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 252
253� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
• Completa ara l’esquema corresponent a la instal·lació de calefacció per aigua calenta. En aquestcas, el combustible pot variar: gas, carbó, etc.
Entrada d’aigua freda a la caldera.
Eixida d’aigua calenta sanitària.
Eixida d’aigua calenta per al sistema de calefacció.
Clau de pas del gas. (A les instal·lacions que fan servir el gas com a combustible.)
Bomba d’aigua.
Distribució d’aigua calenta per tota la casa.
Eixida de fums a l’exterior.
Botons de control de la caldera (pressió de l’aigua, encesa i apagada, regulació de la temperatura de l’aigua calenta sanitària, etc.).
• Per què és important fer revisions periòdiques de la caldera en un sistema de calefacció?
• Completa l’esquema corresponent a la instal·lació elèctrica d’una casa. Observa la gran quantitat de cables que recorren totes les habitacions.
Escomesa (ve des de l’exterior de la casa).
Quadre de comandament i protecció.
Derivacions.
Circuits independents d’abastament per a les diverses habitacions de l’habitatge.
Caixa de distribució.
Electrodomèstic.
Interruptor.
Presa de corrent per als electrodomèstics.
• Per què va bé fer servir circuits independents per a les diverses zones de l’habitatge? Què passarà en el cas d’una avaria si només disposem d’un circuit per a tota la casa?
• On és l’interruptor general automàtic?
• On és el diferencial? Quina és la seua utilitat en una instal·lació elèctrica?
• Quin element mesura el consum elèctric d’un habitatge? Indica on es troba aquest element.
En una casa unifamiliar (tipus xalet, per exemple).
En un bloc d’habitatges.
7 CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
COM FUNCIONEN LES INSTAL·LACIONS D’UNA CASA? (II)FITXA 12
NOM: CURS: DATA:
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 253
254 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
NOVES TECNOLOGIES, NOVES INSTAL·LACIONS (I)FITXA 137
Interpretar un text. Llegiu el text i respon.
• Quin és el tema principal tractat en el text?
• Quins són els apartats principals en què podries dividir el text? De quina mena d’instal·lacions parla?
• A partir del text, elabora un quadre amb les indicacions més rellevants per a cada tipus d’instal·lació (anota tres o quatre comentaris per a cadascuna).
Instal·lació telefònica.
Instal·lació per a un sistema de so de «cinema a casa».
Instal·lació de televisió via satèl·lit.
Instal·lació necessària per connectar un ordinador a Internet.
• Indica si les afirmacions següents són certes o falses.
Sense una instal·lació especial, quan usem Internet no podem fer servir el telèfon.
El senyal d’una antena parabòlica pot distribuir-se per un cable coaxial a tots els veïns.
En utilitzar un cable «allargador» per a l’antena de televisió, com més llarg siga el cable, millor.
Per veure una pel·lícula des d’un reproductor de vídeo en un televisor no cal disposar de connexió d’antena de televisió.
1
L’arribada del telèfon, la televisió i Internet a les llars hacreat una nova demanda pel que fa a les instal·lacions tèc-niques dels habitatges.
En el cas de la televisió, el senyal viatja des de l’emissorfins a l’antena receptora (comunitària en el cas d’un bloc decases). Després, s’ha de distribuir el senyal a cada habitatge.
Si disposem de diversos televisors que funcionen alhora,és interessant acoblar un amplificador del senyal just a lapresa d’antena de la televisió de l’habitatge. D’altra ban-da, si hem de perllongar el cable de l’antena, no convé ex-cedir-nos en la longitud perquè per cada metre d’antenaes perd una mica de senyal.
En el cas de les antenes parabòliques, novament cal durel senyal des de l’antena fins a l’interior de la casa. Si l’an-tena parabòlica és «comunitària», el senyal es distribueixdesprés per la instal·lació d’antena de l’edifici. Si l’ante-na parabòlica és individual, el senyal s’ha de dirigir direc-tament des de l’exterior fins a l’aparell de vídeo, el televi-sor o un descodificador de senyal (en el cas de la televisiódigital terrestre, per exemple).
Pel que fa al telèfon, el problema d’una sola presa espot resoldre, per exemple, utilitzant aparells que, a par-tir d’una sola presa, ofereixen diversos terminals sense filsque poden distribuir-se per tota la casa.
Si hem de fer servir un ordinador i no contractem cap lí-nia especial, no podrem parlar per telèfon i, a la vegada,estar connectats a Internet. En aquest cas, si més no,resulta útil connectar un duplicador per tindre endollats
(per bé que no funcionant simultàniament) el telèfon i elmòdem a la línia telefònica.
La solució més bona és contractar una línia especial per aInternet, fent servir fibra òptica en lloc de coure per alscables que transmeten les dades. Amb això millorarà notablement la velocitat a la qual rebem i enviem dadesi, a més, podrem fer servir el telèfon al mateix temps quenaveguem per Internet.
Malauradament, molts constructors sembla que no s’ado-nen d’aquesta nova necessitat. És molt habitual trobar ha-bitatges nous que només disposen d’una presa de televi-sió o de telèfon en una o dues habitacions de la casa.En aquest cas, per utilitzar un ordinador connectat a In-ternet hi ha diverses opcions:
– Traslladar l’ordinador al menjador.
– Allargar la instal·lació telefònica fins a l’oficina domès-tica. En aquest cas, però, sorgeixen dificultats (no agra-da a ningú tindre cable telefònic sobre l’entornpeu).
– Fer servir una xarxa sense fils.
La millor solució, sens dubte, és fer aquesta mena d’instal·la-cions abans de construir l’habitatge. I més, tenint en comp-te que la despesa que s’hi ha d’afegir és mínima.
I, finalment, també podem parlar del cablejat necessari perdisposar d’un sistema de so per als aparells de cinema acasa, amb sis canals d’àudio independents. En aquest cas,s’ha de dur cable des del receptor del so o l’equip de mú-sica fins als altaveus, alguns dels quals es col·loquen dar-rere de l’espectador.
NOM: CURS: DATA:
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 254
255� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
NOVES TECNOLOGIES, NOVES INSTAL·LACIONS (II)FITXA 13
Interpreta esquemes sobre la connexió existent entre diferents aparells d’àudio i vídeo.
• Observa l’esquema sobre les connexions entre un televisor, un reproductor de vídeo estèreo i un equip de música.
Quina és la connexió que hi ha entre el reproductor de vídeo i el televisor?
I entre el reproductor de vídeo i l’equip de música?
Quantes entrades d’àudio ha de tindre l’equip de música per fer el muntatge indicat en la figura?
• Observa ara les connexions que hi ha quan es fa servir un sistema de televisió amb antena parabòlica.
A partir de l’esquema, podries dir si el reproductorde vídeo rep senyal procedent del terminal connectat a l’antena parabòlica?
Podrà gravar el senyal rebut per l’antena parabòlicadel satèl·lit?
Per què és interessant connectar directament el terminal amb el televisor, si ja està connectat a través del vídeo?
• Observa l’esquema d’un equip de cinema a casa.
Quants altaveus es connecten al receptor de veu?
Podria veure’s el senyal del DVD en el televisor sense connectar l’aparell de televisor a la presa d’antena de l’edifici? Justifica la teua resposta.
Pot escoltar-se el so «panoràmic» d’una pel·lícula en format DVD sense tindre encés el receptor d’àudio? Justifica la teua resposta.
2
7
Televisoramb TDT
Altaveu
Altaveus:5 satèl·lits
�
1 subwoofer
Altaveu
Equipde música
Televisoramb TDT
Vídeo, gravador de DVD Antena
Xarxaelèctrica
HDMI oeuroconnector
CoaxialCoaxial
Àudioestèreo
Àudioestèreo
Antena
Àudioestèreo
Àudiodigital
Àudio estèreoEuroconnectoro HDMI
Coaxial
S-VHS
DVD
Receptorde so
Xarxaelèctrica
Televisoramb TDT
Gravador de DVD
Parabòlica
Antena
Euroconnector
Euroconnectoro HDMI
Coaxial
Coaxial
Coaxial
Terminal
Xarxaelèctrica
Euroconnector
NOM: CURS: DATA:
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 255
Per fer el càlcul de la factura es pot emplenar la taula següent:
NOTA: valors presos d’una factura d’una companyia elèctrica el juliol del 2007.
2
Concepte Càlcul Euros
Potència contractada 3,3 kW × 2 mesos ×× 1,581 887 €/kW/mes
10,44
Energia consumida A × 0,089 868 €/kWh B
Total C = 10,44 + B
Impost sobre electricitat C × 4,864 % × 1,05113 D
Lloguer del comptador 2 mesos × 0,57 €/mes 1,14
Total E = 10,44 + B + D + 1,14
IVA 16 % E F
TOTAL FACTURA: E + F
256 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
LA FACTURA ELÈCTRICAFITXA 147
Elementde consum
Potència consumida(Wh)
Potència consumidadiària (kWh)
Potència consumidaen 60 dies (kWh)
5 làmpades de 60 W
1 làmpada de 200 W
Frigorífic de 200 W
Rentadora de 1200 W
Microones de 700 W
Televisor de 300 W
Ordinador de 400 W
TOTAL: A
El consum elèctric en una casa és produït per:
• 5 làmpades de 60 W cadascuna (3 hores diàries). • Microones de 700 W (1/2 hora diària).
• 1 làmpada de 200 W (4 hores diàries). • Televisor de 300 W (2 hores diàries).
• Frigorífic de 200 W (24 hores). • Ordinador de 400 W (5 hores diàries).
• Llavadora de 1200 W (2 hores diàries).
Per calcular la factura cal que tinguem en compte les dades següents:
• Les factures de l’electricitat són bimensuals (60 dies).
• Hi ha dues despeses fixes: la potència contractada i el lloguer del comptador.
• Hi ha un impost que es calcula sobre el valor de la potència contractada més l’energia consumida.
• Cal afegir-hi el 16% d’IVA.
Per fer el càlcul de la potència consumida a la casa es pot emplenar la taula següent:1
QÜESTIONS
NOM: CURS: DATA:
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 256
257� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
El sistema d’aigua a les cases és un circuit lineal de canonades en les quals l’aigua està sotmesa a pressió, de manera que, en obrir qualsevol vàlvula final, el líquidflueix cap a l’exterior.
Els circuits d’aigua a les cases són oberts, és a dir, tenen una eixida al final i una sola via d’arribada de l’aigua. En un habitatge domèstic hi ha dos tipus de circuits: circuitd’aigua freda i circuit d’aigua calenta. Els circuits d’aiguafreda se solen representar amb una línia de color blau ambfletxes que indiquen el sentit de circulació de l’aigua; els de l’aigua calenta es representen amb una línia roja.
Els seus components bàsics són els següents:
• Comptador. Sol estar situat a l’entrada de la casa o a la cuina. La seua lectura permet conéixer la despesa d’aigua i, per tant, l’import de la factura. El comptador no és propietat de l’amo de la casa, sinó que normalment pertany a la companyia subministradora de l’aigua.
• Vàlvules de tall. Són claus que permeten interrompre el corrent de l’aigua i aïllar diferents zones del circuit.
• Canonades. Són de coure o de PVC i tenen diferents diàmetres depenent del cabal que hagen de dur. És el lloc per on circula l’aigua.
• Desguassos. És un sistema d’evacuació de l’aigua, que, juntament amb la recollida quan plou, va a parar al sistema de clavegueram. Els aparells, a més, han de disposar d’un sistema que impedisca el pas de lespudors des dels desguassos; normalment, es fan servir sifons individuals o bé un sifó general.
Circuits d’aigua calentaÉs igual que el circuit d’aigua freda, però amb la particularitat que l’aigua passa abans per un element escalfador, quesol ser un escalfador, un termos o una caldera. Cada vegada és més habitual fer servir energia solar per escalfar aigua.
• Calderes. Per escalfar l’aigua utilitzen combustibles gasosos, com butà, propà o gas natural, o bé líquids, com el gasoil.
• Escalfadors o termos elèctrics. L’aigua es calfa en un depòsit mitjançant una resistència elèctrica. La capacitat del depòsit determina la quantitat d’aigua disponible.
• Calfament per energia solar. L’aigua circula per uns plafons solars situats a l’exterior que absorbeixen l’energia calorífica del sol. Normalment, consta també d’un escalfador elèctric per als mesos de menys insolació.Des del punt de vista ecològic, és el mètode ideal, perquè no consumeix combustibles sòlids ni contamina.
CIRCUITS INTERIORS
CIRCUIT D’AIGUA
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
LA INSTAL·LACIÓ DE L’AIGUA7 FITXA 15
Escriu el recorregut que fa l’aigua des de l’embassament fins que arriba a casa nostra.
Què és una instal·lació de fontaneria?
Una de les principals característiques d’una instal·lació de fontaneria és l’estanquitat. Què és l’estanquitat?
La pressió de servei de la xarxa de distribució pot ser de dos tipus. Assenyala’ls i escriu els elements que s’han d’instal·lar a cadascun.
Què és la xarxa de sanejament?5
4
3
2
1
QÜESTIONS
Aixeta Aigua freda
Aiguacalenta
Desguassos
Vàlvulesde tall
Canonades
NOM: CURS: DATA:
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 257
258 � TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUESFITXA 16
En els esquemes següents podem veure diferents tipus d’instal·lacions, des d’un punt de llum simple o un llum commutat. Observa els circuits.
7
Tipus d’instal·lació Habitacions on està instal·lat
Punt de llum
Punt de llum commutat
Punt de llum amb més d’un receptor
Timbre
Fluorescent
Punt de llum commutat des de tres punts
Presa de corrent
Presa de corrent amb interruptor
Presa de corrent amb presa de terra
Emplena la taula següent i investiga el tipus d’instal·lació que hi ha a les habitacions de casa teua.1
Intenta dibuixar l’esquema de tots els tipus d’instal·lacions que hi ha a la teua habitació.
QÜESTIONS
Punt de llum. Punt de llum commutat 1. Punt de llum commutat 2.
Punt de llum amb més d’un receptor(dues o més làmpades).
Timbre. Fluorescent (E: encebador).
Punt de llum commutat des de tres punts. Presa de corrent.
Fase
Neutre
Fase
Neutre
Fase
Neutre
Fase
Neutre
Fase
Neutre
Fase
Neutre
Fase
Neutre
Timbre
Fase
Neutre
E
NOM: CURS: DATA:
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 258
259� TECNOLOGIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
GRAUS D’ELECTRIFICACIÓ D’UNA CASA. CALEFACCIÓ7 FITXA 17
Com que no tots els circuits o instal·lacions elèctriques són iguals, hi ha establida una sèrie de graus d’electrificació que, sobretot, tenen en compte la potència instal·lada i la superfície de l’habitatge.
Els dos tipus de calefacció més utilitzats són la calefacció elèctrica i la calefacció per aigua calenta.
• La calefacció elèctrica consisteix en radiadors que en el seu interior tenen resistències que es calfen per mitjà de l’electricitat i desprenen calor.
• La calefacció per aigua consisteix a transportar un fluid, normalment aigua, per canonades que recorrenl’habitatge fins a arribar als radiadors, que desprenen la calor de l’aigua calenta a l’ambient.
Els components bàsics d’un circuit de calefacció per aigua calenta són els següents:
• Caldera. Calfa l’aigua i aconsegueix moure-la perquè circule.
• Canonades. Hi circula l’aigua pel seu interior. Unes porten l’aigua calenta i les altres l’aigua freda de retorn a la caldera.
• Radiadors. S’encarreguen de cedir la calor a l’ambient. Després de cedir la calor, l’aigua es refreda i torna a la caldera per escalfar-se una altra vegada.
CIRCUITS DE CALEFACCIÓ
GrauSuperfície
en m2Potència
instal·ladaComponents instal·lats
MínimaFins a 80 m2
3000 W • Un circuit de punts fixos de llum i preses de corrent per a enllumenat.
• Un circuit de preses de corrent per a una altra mena d’usos.
Mitjana
Fins a 150 m2
5000 W • Un circuit de punts fixos de llum i preses de corrent per a enllumenat.
• Un circuit destinat a llavadora, escalfador d’aigua o assecadora.
• Un circuit per a la cuina.
• Un circuit de preses de corrent per a altra mena d’usos.
Elevada
Fins a 200 m2
8000 W • Dos circuits de punts fixos de llum i preses de corrent per a enllumenat.
• Un circuit destinat a llavadora, escalfador d’aigua o assecadora.
• Un circuit per a la cuina.
• Dos circuits de preses de corrent per a altra mena d’usos.
EspecialSuperiora 8000 W
• Tots els circuits del grau d’electrificació elevada.
• Instal·lacions de calefacció o d’aire condicionat de gran potència.
Esbrina quin grau d’electrificació hi ha a casa teua. Què hi faltaria per tindre un grau d’electrificació més elevat? Què hi sobraria per tindre un grau d’electrificació més menut?
Fes un croquis de casa teua i situa-hi la caldera i els radiadors.
Com es pot controlar la temperatura en una casa?
Què podries fer a casa teua per estalviar en el consum de combustible per a la calefacció?4
3
2
1
QÜESTIONS
NOM: CURS: DATA:
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 259
260
Notes
917755 _ 0235-0260.qxd 24/4/08 17:45 Página 260