536199_Eval Compet Matem 5 SH Voramar

Direcció d’art: José Crespo González.

Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.

Cap de projecte: Rosa Marín González.Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.

Direcció tècnica: Ángel García Encinar.

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.Confecció i muntatge: Victoria Lucas Díaz i Eva Hernández Malye.Correcció: Àlvar Gómez Moreno i Josep Lluís Navarro Peiró.Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas Mateos.Fotografies: Alicia García; F. Ontañón; F. Po; J. Jaime; Prats i Camps; S. Padura;

S. Yaniz; EFE/Jordi Mestre/lafototeca.com; EFE/SIPA-PRESS/SIPA SPORT;GETTY IMAGES SALES SPAIN/Thinkstock; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com;I. PREYSLER; ISTOCKPHOTO/Getty Images Sales Spain; Helen Chelton López de Haro/ Jorge Cueto; J. L. Ferrer; ARXIU SANTILLANA.

© 2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 4446210 Picanya, València Printed in Spain

CP: 536199

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque- lla que tinga finalitats comercials.

Matemàtiques 5 3

Presentació

L’avaluació constitueix una fase fonamental del procés educatiu:

• Ens informa sobre el grau d’adquisició dels continguts i del desenvolupamentde les competències per part de l’alumnat.

• És un instrument fonamental per a orientar la labor docent, atés que, arran dels seus resultats, és possible elaborar plans específics perquè cada alumne desenvolupe millor les seues capacitats o habilitats, i reforçar i millorar en de- terminats camps en uns casos, o aprofundir i abastar nous continguts en uns altres.

L’avaluació en la LOMQELa Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) planteja importants innovacions relacionades amb el procés d’avaluació, la principal de les quals és, sens dubte, l’establiment de quatre avaluacions externes, en finalitzar els cursos de 3r i 6é de primària, 4t d’educació secundària obligatòria i 2n de batxillerat.

Les proves de primària són avaluacions de diagnòstic que tenen com a objectiu comprovar l’adquisició de destreses i de competències per part dels alumnes, de manera que, si s’hi detecta cap mancança, es podran establir plans específics de millora. No obstant això, les proves de 4t d’ESO i 2n de batxillerat tenen importants efectes acadèmics: si no se superen, els alumnes no obtindran els títols de graduat en ESO i de batxiller, respectivament.

AVALUACIONS EXTERNES EN LA LOMQE

3r primària

6é primària 4t ESO

2n batxillerat

Diagnòstic Diagnòstic Obtenciódel títol de graduat en ESO

Obtenciódel títol

de batxiller

4 Matemàtiques 5

Un sistema d’avaluació completEls professors utilitzen procediments d’avaluació variats: observació a l’aula, re- visió de les activitats diàries dels alumnes, realització de treballs específics, con- trols i proves d’avaluació…

El projecte Saber Fer ofereix un ampli conjunt de recursos per a facilitar la labor del professorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els aspectes de l’avaluació:

• Avaluacions externes: introducció i proves alliberades. Anàlisi de les avaluacions externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional destinades als alumnes d’educació primària, i mostres de les proves d’anys anteriors que es troben alliberades.

• Avaluació de continguts. Proves de control per a cada unitat didàctica i proves d’avaluació trimestrals i finals, per a comprovar el nivell d’adquisició dels principals conceptes i procediments.

• Avaluació per competències. Proves que avaluen el grau d’adquisició de les competències.

• Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada unitat didàctica, criteris per a l’observació i el registre del grau d’avanç dels alumnes, d’acord amb els estàndards d’aprenentatge.

• Generador de proves d’avaluació. Ferramenta informàtica que permet elaborar proves d’avaluació personalitzades mitjançant la selecció d’activitats a tra- vés d’un sistema de filtres.

• Gestor d’avaluació. Aplicació informàtica que està connectada a un gestor de programació i que facilita portar un registre detallat de les qualificacions dels alumnes.

• Informes i estadístiques. Ferramenta que permet elaborar informes d’ava- luació, així com gràfics comparatius a partir de les dades del gestor.

Matemàtiques 5 5

Les competències en la LOMQELes competències són un conjunt integrat de capacitats (coneixements, estratè- gies, destreses, habilitats, motivacions, actituds…) que els alumnes han de posar en joc per a donar resposta a problemes quotidians, tot i que complexos, de la vida ordinària.

La nova llei d’educació, basant-se en el Marc de Referència Europeu per a les competències clau en l’aprenentatge permanent, ha definit set competències que els alumnes han d’haver adquirit en finalitzar la seua trajectòria acadèmica.

Aquestes competències són les següents:

– Comunicació lingüística. És l’habilitat per a expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral o escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i d’interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els contextos.

– Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tec- nologia. Integra l’habilitat d’aplicar els conceptes matemàtics, a fi de resoldre problemes en situacions quotidianes, junt amb la capacitat d’aplicar el conei- xement i el mètode científic per a explicar la naturalesa.

– Competència digital. Implica l’ús segur i crític de les tecnologies de la infor- mació i la comunicació en el treball i l’oci.

– Aprendre a aprendre. Engloba les habilitats necessàries per a aprendre, organitzar el propi aprenentatge i gestionar el temps i la informació eficaçment, ja siga de manera individual o en grup.

– Competència social i cívica. Recull els comportaments que preparen les persones per a participar de manera eficaç i constructiva en la vida social, pro- fessional i cívica, en una societat cada vegada més diversificada i plural.

– Sentit d’iniciativa i actitud emprenedora. Fa referència a l’habilitat de cada persona per a transformar les idees en actes, i posa en pràctica la seua creati- vitat, a la capacitat d’innovació i d’assumpció de riscos, i les aptituds necessà- ries per a la planificació i la gestió de projectes.

– Consciència i expressió cultural. Implica apreciar la importància de l’ex- pressió creativa d’idees, experiències i emocions a través de distints mitjans (música, literatura, arts escèniques, arts plàstiques…).

La incorporació de les competències al currículum fa necessari integrar-les en les tasques i activitats didàctiques que es desenvolupen en el procés d’ense- nyament-aprenentatge i, per tant, tenen una relació directa amb l’avaluació de l’alumnat. Això requereix que els estàndards d’aprenentatge avaluables facen referència no solament als continguts propis de les distintes àrees, sinó també a la contribució de les dites àrees a l’assoliment de les competències.

6 Matemàtiques 5

Recursos per a l’avaluació per competènciesEntre els recursos per a l’avaluació que s’inclouen en el projecte Saber Fer, es proporcionen proves dissenyades per a avaluar el desenvolupament i l’adquisició de les competències educatives per part dels alumnes.

Aquestes proves d’avaluació per competències són complementàries a les que es proposen per a l’avaluació de continguts. Tant les unes com les altres avalu en els processos cognitius i el progrés en l’aprenentatge, tot i que les segones estan més guiades pel currículum de les àrees, i les primeres, per la contribució d’aquestes àrees a l’assoliment de les competències educatives.

En l’àrea de Matemàtiques, el nostre projecte editorial ofereix els elements se güents:

• Proves d’avaluació per competències. Per a cada unitat didàctica s’ofe reix una prova referida fonamentalment a la competència matemàtica.

• Estàndards d’aprenentatge. Els estàndards d’aprenentatge del perfil de la competència i els seus indicadors d’assoliment es posen en relació amb les activitats de la prova.

• Solucions. S’hi inclouen les respostes a totes les activitats plantejades en cada prova.

• Nivells. Per a cada prova es proporcionen quatre nivells d’assoliment, a fi d’a judar el professorat a corregir i valorar el treball realitzat pels alumnes.

• Fulls de registre. S’ofereix un full de registre de puntuacions per a cada una de les proves, en què s’inclouen els criteris per a la seua valoració qualitativa.

Matemàtiques 5

ÍndexPROVES D’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

Unitat 1 ...................................... 10

Unitat 2 ...................................... 12

Unitat 3 ...................................... 14

Unitat 4 ...................................... 16

Unitat 5 ...................................... 18

Unitat 6 ...................................... 20

Unitat 7 ...................................... 22

Unitat 8 ...................................... 24

Unitat 9 ...................................... 26

Unitat 10 .................................... 28

Unitat 11 .................................... 30

Unitat 12 ................................... 32

Unitat 13 .................................... 34

Unitat 14 .................................... 36

Unitat 15 .................................... 38

Estàndards d’aprenentatgei indicadors d’assoliment ............ 41

7

10 Matemàtiques 5 Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

PROVA

1

1

Un dia d’excursió

Nom Data

Llig i respon.

• Ordena les quantitats en anys que apareixen en el text de menor a major i digues quin és el valor de cada una de les xifres.

• Què vol dir que les restes són de fa 1.200.000 anys aproximadament?

• Quin és el major número que té com a aproximació a les centenes de miler 1.200.000?

• Escriu els números anterior i posterior a 55 milions.

Divendres, els alumnes de 5é anaren d’excursió a un jaciment arqueològic.Hi van vore restes d’assentaments humans de fa 1.200.000 anys aproximadament.La professora els va dir que, tot i que aquesta quantitat semble gran, en realitat no ho és tant; per exemple, els cocodrils existeixen des de fa uns 55 milions d’anys i els taurons des de fa uns 100 milions d’anys.

1

2

En els últims mesos s’ha emés diverses vegades per televisió un documental que es realitzà al jaciment arqueològic. En la taula tens el nombre d’espectadors que l’han vist al gener, febrer i març.

Matemàtiques 5 11Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

PROVA UNITAT

Pensa i respon.

Mes Nre. d’espectadors

Gener 4.129.716

Febrer 3.926.102

Març 2.743.213

• Descompon cada número i escriu com es llig.

• Aproxima cada número al major dels seus ordres i a les desenes de miler.

• Ordena de menor a major el nombre d’espectadors que ha tingut el documental durant cada mes de l’últim semestre.

• Escriu dos números que complisquen cada condició.

– És major que 6.400.000 i la seua aproximació a la unitat de milió és 7.000.000.

4.089.375 3.962.002 3.380.119 4.129.716 3.926.102 2.743.213


– És menor que 8.000.000 i la seua aproximació a la unitat de milió és 8.000.000.

– És major que 39.000.000 i la seua aproximació a la desena de milió és 40.000.000.

PROVA

2

1


Les col·leccions de cromos

Nom Data

Llig i respon.

• Són certes o falses aquestes afirmacions?

Paula, abans d’apegar els cromos a l’àlbum, els organitza en paquets de 24 sobres.

– Si té 24 paquets, tindrà 576 cromos.

– Si té 24 paquets, tindrà 2.304 cromos.

– Amb 24 paquets, tindrà 576 sobres de 4 cromos cada un.

– Si no té cromos repetits, amb 5 paquets tindria la col·lecció completa.

• Pere comprà un mes 17 sobres que tenien 5 cromos i 24 sobres que tenien 6 cromos. Quants cromos comprà aquell mes?

Paula i el seu germà Pere han completat per fi les seues col·leccions de cromos.Cada una té 480 cromos. Paula els comprava en sobres que costaven 1 euro i contenien4 cromos. Els sobres de Pere també costaven1 euro cada un i podien contindre 5 o 6 cromos.

2

2

3


PROVA UNITAT

Calcula.

• Quants cromos comprà Pere aproximadament al març si comprà 16 sobresde 5 cromos? I a l’abril si comprà 24 sobres de 6 cromos? Què has fet per a calcular-ho?

• Un any té 52 setmanes. Quants cromos aproximadament comprà Paula en un any si cada setmana comprà 2 sobres de 4 cromos?

Llig i calcula.

• Quants cromos apega Paula en 4 setmanes? Apega la col·lecció completa?

• Quants cromos apega Pere en 6 setmanes? Apega la col·lecció completa? Expressa tots els càlculs que has fet en una sola operació combinada.

• Al mercat de canvi de cromos el primer diumengehi havia 2 persones. Cada diumenge hi ha hagut el doble de persones que el diumenge anterior. Quantes persones anaren al mercat el seté diumenge?

Una vegada completades les seues col·leccions de 480 cromos, Paula i Pere els apeguen en un àlbum. El dissabte i el diumenge Paula apega 60 cromos al dia, mentre que Pere apega 30 cromos el dissabte i 20 el diumenge.

PROVA

3

1


Un treball molt necessari

Nom Data

Llig i respon.

• Si el camió s’ha omplit després de buidar-hi 15 contenidors iguals, plens completament, quants quilos de fem tenia cada contenidor?

• Al final de la jornada de treball el camió ha transportat 7.500 kg de fem. Quants viatges ha realitzat?

• Dels viatges anteriors, quants n’ha fet amb el camió ple?

• Quina va ser la càrrega de l’últim viatge?

• Si el camió tinguera el doble de capacitat, 1.980 kg, i hi haguera el doble de fem per a portar, 15.000 kg, quants viatges necessitaria el camió?

• Quina seria la càrrega de l’últim viatge en aquest cas?

El pare de Fermí treballa al servei de recollida de fem de la ciutat.S’alça molt enjorn, quan encara és de nit, i condueix un camió menut amb què s’encarregade buidar els contenidors de fem de la ciutat. Ompli el camió fins a portar 990 kg de fem en cada viatge.

3

2

3


PROVA UNITAT

Pensa i calcula.

Al cap del mes a la ciutat es recullen 225.000 quilos de fem. Si dividim aquesta quantitat en 18 parts iguals, 9 corresponen a fem orgànici la resta se’l reparteixen a parts iguals envasos, vidre i paper.

• Quants quilos de fem orgànic es recullen cada mes?

• Quants quilos de vidre es reciclen cada tres mesos?

• Al cap de l’any, quant de paper es recicla a la ciutat?

Llig i respon.

El nombre de contenidors que té la ciutat és 120.D’aquests, la meitat corresponen a fem orgànic i la resta es reparteix a parts iguals entre contenidors de vidre, contenidors de paperi cartó i contenidors d’envasos.

• Quants contenidors es dediquen a cada tipus de fem?

• Quants quilos de fem passen a l’any per cada tipus de contenidor si en cada un caben els mateixos quilos?

PROVA

4

1


A la floristeria

Nom Data

Llig i respon.

• Carme ven les roses en ramells de 6 i els clavells en ramells de 8. Pot vendre d’aquesta manera 75 roses? I 72 roses?Pot vendre 80 clavells? I 120 clavells?

• Ahir Carme va vendre 35 gardènies en diversos ramells iguals. Podien tindre els ramells 3 gardènies cada un? I 5 gardènies? I 7 gardènies?

• Carme té hui a la seua floristeria 60 tulipes. De quantes maneres possibles podria vendre-les en ramells tots iguals?

• Encercla, entre els números de flors següents, aquells que es poden vendre en ramells de 2 flors i de 5 flors sense que sobre cap flor en ambdós casos.

14 30 40 35 60 28

A la floristeria de Carme hi ha molts tipus de flors diferents.

Alguns tipus de flors els rep dels seus proveïdors en caixes o en grans ramells i ella després els prepara per a la venda en centres de taula, ramells i flors soltes.

Els proveïdors la visiten sovint per a portar-li flors. Alguns dies en coincideixen uns quants alhora amb les camionetes de les comandes.

4

2

Hui Joan, un proveïdor de Carme, li ha portat distints tipus de flors.Joan ve sempre a portar les comandes els dies parells de cada mes.


PROVA UNITAT

Pensa i respon.

Flor Nre. de flors

Gladiol 11

Clavell 28

Rosa 23

Lliri 31

• Carme vol vendre cada tipus de flors de la comanda de Joan en ramells tots iguals. En quins tipus de flors només hi ha les opcions de vendre-les soltes o totes juntes en un gran ramell?

• Si li haguera arribat 1 gladiol més, de quantes formes podria vendre’ls?

• Quants dies d’aquest mes coincideixen els tres proveïdors?

3

Llig i calcula.

Hui, dia 1 de març, han coincidit tres proveïdors:Joan, que ve cada 2 dies; Marta, que ve cada 3 dies i Teodor, que ve cada 5 dies.

Quants dies d’aquest mes coincideixen Joan i Marta? I Joan i Teodor?

PROVA

5

1


L’informe anual

Nom Data

Llig i respon.

• Observa i escriu la fracció d’usuaris de cada tipus que fan gimnàstica.

Socis homes

Socis dones

No abonats

Socis homes ►

Socis dones ►

No abonats ►

• Representa les dades de l’activitat de bicicleta estàtica i culturisme.

5 11Socis homes ►

Socis dones ►

No abonats ►

12Socis homes ►

18

3 4

12Socis dones ►

18

4 3

12No abonats ►

18

• Escriu aquestes fraccions de l’informe amb xifres o amb lletres.

Sis tretzens ► Huit vintens ►

14

15 ►

17

22 ►

• Al poliesportiu hi ha set monitors que es reparteixen les nou activitats a parts iguals. Quina fracció de les activitats realitza cada monitor? Representa-la gràficament.

Sara és la directora d’un poliesportiu i cada any ha de presentar un informe sobre les activitats que s’hi realitzen,quin tipus de persones van a cada una i la variació en el nombre d’assistents amb el pas del temps.

En el seu informe, Sara inclou moltes representacions gràfiques perquè la informació siga més fàcil d’entendre.

5

2

3

Carme té registrada la fracció dels socis per cada tram d’edat i de sexe.

PROVA UNITAT

Pensa i respon.

Sara té anotat el nombre de socis del poliesportiu en els últims anys. Molts d’aquests són dones.

Any 2012 ► 1.230 socis

Any 2013 ► 1.500 socis

Any 2014 ► 1.850 socis

• Sis desens dels socis tots els anys són dones.Això vol dir que tots els anys hi ha la mateixa quantitat de sòcies?

• Quantes sòcies hi ha hagut cada any?

Observa la taula i calcula.

Menys de 20 anys

Entre 20i 65 anys

Majors de 65 anys

Homes1

203

204

20

Dones4

202

206

20

• Quina fracció dels socis són homes? I dones?

• Quina fracció de dones menors de 20 anys hi ha més que d’homes menors de 20 anys?

• Quina fracció dels socis són homes que tenen 20 anys o més?


PROVA

6

1

Artesania de mosaics

Nom Data

Llig i respon.

• Observa i relaciona els artesans que han omplit la mateixa part de mosaic.

• Encercla el nom dels artesans que han omplit un número natural de mosaics i escriu quants han sigut.

Dídac ►12

4David ►

11

18 14

2Paula ►

6

28 21Laia ►

5Leopold ►

7Sònia ►

3

• Quants mosaics complets i parts de mosaic ha omplit cada un?

Juli és un artesà que treballa amb altres companys fent mosaics.

Normalment, els divideixen en parts iguals i els van omplint ambpeces menudes de diferents colors.

Creen sempre mosaics de la mateixa grandària per a poder respondrea les comandes dels seus clients.

3Màrius ►

4

11Petra ►

5

7Laura ►

6

13Pilar ►

8

26Lluïsa ►

16

33Sara ►

15

12Sílvia ►

16

14Ismael ►

12

Setze tretzens Vint terços

3616

675

6

2

3

PROVA UNITAT

Pensa i respon.

• Quin artesà de cada grup ha completat major part de mosaic? Calcula i escriu el seu nom.

Eva7 12

3 i Miquel

5

Carles11 272 i Raül

5

Conxa133 , Doménec

9 21

2 i Lídia

5

• Palmira ha completat un terç de mosaic i Begonya n’ha completat un cinqué. Mercé n’ha completat més que Begonya però menys que Palmira.Quina part de mosaic ha pogut completar Mercé?

Escriu V (verdader) o F (fals) en cada afirmació.

• Completar17

2 de mosaic equival a completar

51

6 . ►

• Completar 3 mosaics i 2

533

d’un altre equival a completar 10

. ►

• Completar19

6 de mosaic suposa completar més de 3 mosaics. ►

• Completar11

5 de mosaic és més que completar

17

8 . ►

En el dia de hui cada artesà ha completat distintes parts de mosaic.

Uns en completen més i uns altres menys, segons la dificultat que té cada model.


PROVA

7

1

La Fórmula 1 és la competició d’automobilisme internacional més prestigiosa. En total, 68 circuits diferents han acollit carreres de Fórmula 1.Observa les longituds d’alguns circuits.

Bahrain

Albert Park

Sepang

Xangai

Circuits de Fórmula 1

Nom Data

Llig i respon.

Circuits Longitud

Bahrain 6,299 km

Albert Park 5,3 km

Sepang 5,54 km

Xangai 5,541 km

• Quina és la longitud de cada circuit? Escriu el número amb lletres i descompon-lo.

►

►

►

►

• Quin és el circuit de major longitud? I el de menor?

• Ordena la longitud dels circuits de menor a major.

7

2


PROVA UNITAT

Observa la longitud de cada circuit i calcula.

• Quant falta a cada circuit per a mesurar 7 km?

• Aproxima la longitud dels circuits 1 i 3 als ordres que s’indiquen.

A les unitats ►

A les dècimes ►

A les centèsimes ►

CIRCUIT 1

5,673 km

CIRCUIT 2

6,78 km

CIRCUIT 3

5,259 km

Quants quilòmetres en total mesuren

el circuit 1 i el circuit 2?

Quants quilòmetres en total mesuren

el circuit 2 i el circuit 3?

Quants quilòmetres mesura el circuit 3

menys que el circuit 2?

Quants quilòmetres mesura el circuit 2

més que el circuit 1?

CIRCUIT 1 CIRCUIT 2 CIRCUIT 3

PROVA

8

1


El pes dels líquids

Nom Data

Llig i calcula.

L’aigua, l’alcohol i l’oli són substàncies líquides, però un litre de cada substànciano pesa igual. Així, un litre d’aigua sense impureses pesa 1 quilo.

Observa quant pesa un litre d’oli i un litre d’alcohol.AIGUA

1 kgOLI

0,95 kgALCOHOL

0,78 kg

Quants quilos pesen 5 litres d’oli?

I 10 litres?

Quants quilos pesen 5 litres d’alcohol?

I 10 litres?

Quants quilos pesa mig litre d’oli?

I un quart de litre?

Quants quilos pesa mig quilo d’alcohol?

I un quart de litre?

8

2

3


PROVA UNITAT

Observa el pes de cada bidó i calcula.

• Quants litres d’oli hi ha en cada bidó?

• Quants litres d’alcohol hi ha en cada bidó?

Resol.

• Rosa paga per un litre d’oli 3,23 € i Marina paga per un quilo d’oli 3,23 €. Quina és la millor oferta? Per què?

• Andrea paga per un litre d’alcohol 1,95 € i Pau paga per un quilo d’alcohol 1,80 €. Quina és la millor oferta? Per què?

En classe de Química tenen diversos bidons amb oli i alcohol.

OLI A

4,75 kg

OLI B

16,15 kg

ALCOHOL A

7,02 kg

ALCOHOL B

11,7 kg

OLI A OLI B

ALCOHOL A ALCOHOL B

PROVA

9

1


Els percentatges a la taula

Nom Data

Llig i respon.

• Completa aquestes etiquetes utilitzant percentatges.

• Observa la informació nutricional dels cereals que pren Virgínia i calcula quants grams de proteïnes, hidrats de carboni i greixos hi ha en 200 grams.

INFORMACIÓ NUTRICIONAL

20 grams de proteïnes cada 100 g.

76 grams d’hidrats de carboni cada 100 g.

4 grams de greixos cada 100 g.

Virgínia es desdejuna cada dia amb cereals.

Observa la informació nutricional que apareix a la caixa.

INFORMACIÓ NUTRICIONAL PER 100 g

34 g de proteïnes ►

56 g d’hidrats de carboni ►

12 g de greixos ►

INFORMACIÓ NUTRICIONAL PER 100 g

25 g de proteïnes ►

67 g d’hidrats de carboni ►

23 g de greixos ►

Proteïnes Hidrats de carboni Greixos

9

2


PROVA UNITAT

Llig la composició de cada iogurt i calcula.

• Quants grams de proteïnes, hidrats de carboni i greixos té el iogurt de llima?

• Quants grams de proteïnes, hidrats de carboni i greixos té el iogurt de maduixa? I el iogurt natural?

• Maite sol comprar una botella amb 500 g de iogurt de maduixa. La setmana pròxima hi haurà una oferta i regalaran un 20 % de iogurt. Quants grams pesarà la botella aleshores? Quants grams de proteïnes tindrà?

• Fa dos anys la botella que compra Maite pesava un 25 % menys. Quants grams pesava aleshores? Quants grams de greixos tenia?

LLIMA 125 g

Proteïnes ............... 6,5 %

H. de carboni ......... 7 %

Greixos .................. 0,2 %

MADUIXA 150 g

Proteïnes ............... 5,5 %

H. de carboni ......... 6 %

Greixos .................. 0,4

%

NATURAL 175 g

Proteïnes ............... 7,5 %

H. de carboni ......... 8 %

Greixos .................. 0,3

%

PROVA

10

1


Transports Veloç

Nom Data

Llig i respon.

• Ordena de menor a major aquestes localitats segons la distància al centre de repartiment de l’empresa.

Vallverda ► 125 km i 4 hm Sot ► 1.253 hm i 9 dam

Albereda ► 12.540 dam i 7 m Montell ► 125.415 m

• En un dels camions, que mesura 15 m de llarg, volen col·locar, apegats els uns als altres, paquets que tenen una longitud de 27 dm i 8 cm. Quants paquets hi podran col·locar? Quants centímetres sobren? Quants decímetres són?

• Un camió va recórrer 196 km per a fer un lliurament en tres etapes. En la primera va fer 93 km i 8 hm i en la segona 32 km i 9 hm menys que en la primera.Quant va recórrer en la tercera etapa?

Transports Veloç és una gran empresa dedicada al transport per carreterade tot tipus de mercaderies.

Tenen una gran flota de camions amb què poden portar objectesi tot tipus de líquids.

En les seues rutes recorren grans distàncies entre moltes localitats.

10

2


PROVA UNITAT

Pensa i respon.

• El camió porta 4,2 kl i 3 hl de suc. En una fàbrica descarrega 0,7 kl i en una altra descarrega 180 dal més que en l’anterior. Quants litres queden al camió?

• En una de les fàbriques han d’envasar 2,5 hl de suc. La meitat l’envasaran en brics de 25 cl i l’altra meitat en brics de 5 dl. Quants brics obtindran en total?

• Al camió carregaran 525 kg de tomaques, 3 q d’encisam i 975 kg més de cogombres que d’encisam. Quantes tones pesarà el camió carregat?

• Cada caixa de cogombres pesa en total 5 kg. L’envàs pesa 4 hg i conté 115 cogombres del mateix pes. Quants decagrams pesa cada cogombre?

Hui l’empresa de transports portarà una comanda de suc a distintes fàbriques.

En cada una descarregarà una quantitat de líquid.

3 Llig i respon.

Laura va hui amb el seu camióa fer un repartiment de mercaderies.

El camió buit pesa 3 tones i 4 quintars.


PROVA

11

1

A la constructora

Nom Data

Llig i respon.

• Calcula l’àrea que té cada una de les opcions que ha preparat Aurora per a una zona infantil.

Àrea = Àrea = Àrea =

• Observa el plànol d’un apartament, pren el quadradet de la quadrícula com a unitat i calcula l’àrea de cada zona i de l’apartament en total.

• Si en l’activitat anterior prens com a unitat per a mesurar l’àrea de l’apartament un quadrat format per quatre quadradets,quina és l’àrea total de l’apartament amb aquesta nova unitat de mesura?

A l’empresa constructora en què treballa Aurora realitzen una gran varietat de tasques.

Aurora treballa en el departament artístic i està realitzantdiferents dissenys per a una urbanització que construiran.

Bany Dor it ri Cui a Sa

ló

Corredor

m o

n

11

2

3


PROVA UNITAT

Pensa i respon.

• El menjador del pis pilot té una àrea de 0,6 dam2. S’hi posaran dos sofàsque ocuparan 2,5 m2 d’àrea cada un, sis cadires de 2.500 cm2 d’àrea cada una i una taula de 360 dm2. Quants metres quadrats lliures tindrà el menjador?

Llig i respon.

• Ordena de menor a major àrea les distintes zones de la urbanització:

Habitatges: 0,06 km2 i 3,2 hm2 Oci: 25.000 dam2 Jardins: 20 hm2 i 7.000 m2

• La zona de jardins estarà formada per 8 parcel·les de 112 dam2 i 3.000 m2 cada unai la resta seran corredors per a passejar. Quants metres quadrats de corredors hi haurà?

A la constructora estan pensant com moblarel pis pilot, que ensenyaran als futursclients que vulguen comprar a la nova urbanització.

La urbanització ocuparà una gran àreai, a més dels pisos, tindrà zones comunes amb piscina, pistes esportives…


PROVA

12

1

Illa Rocallosa

:14 :

50

3 hores i25 minuts després

Viatge pel mar

Nom Data

Llig i respon.

• Calcula quant de temps durà cada viatge.

Illa Menuda Illa Cartoixa

EIXIDA ARRIBADA EIXIDA ARRIBADA

• Completa els rellotges per a saber a quina hora arribarà el iot.

11 12 1

10 2 2 hores i11

12 1

10 2

9 3 10 minuts 9 3

8 4 després 8 4

7 6

5 7 6

5

• Aproxima cada hora d’arribada i representa l’aproximació en el rellotge.

Marc és patró de iot ies dedica a organitzar viatges i portar turistes perles distintes illes pròximes.

Té molts clientsi s’ha d’organitzar béper a poder atendre tothom.La puntualitat és molt important.

11

12 1

10

9

8

2

3

47 6 5

11

12 1

10

9

8

2

3

47 6 5

13 :

5016 :

20

Illa Verda

Les quatrei huit minuts de la vesprada

Les noui dos minuts de la nit

:

12

2

En minuts

En hores, minuts i segons

PROVA UNITAT

Pensa i respon.

• Calcula, en la unitat indicada, el temps que tardà en cada viatge.

Illa Llarga: 6 h Illa Roja: 3 h i 12 min

Illa Sol: 24.000 s Illa Lluna: 32.000 s

• D’Illa Terrosa a Illa Antiga tardà 3 h i 5 min mentre que d’Illa Antiga a Illa Nova tardà 29 minuts menys. Quant tardà en el viatged’Illa Antiga a Illa Nova? Quant tardà en total?

• Quan arribaren a Illa Nova el Sol formava amb l’horitzó un anglede 59° 35´ 40´´ i quan se n’anaren l’angle mesurava 20° 50´ 50´´ més que en arribar. Quin angle formava el Sol quan se n’anaren?

• Quan isqueren d’Illa Nova, Marc fixà el rumb a 80° respecte al nord.Al cap d’un temps, el canvià a un 45´ 52´´ menor. Quin va ser el nou angle del rumb?

Marc realitza moltes rutes diferents entre les illes.

La durada de cada viatge depén de la distància que haja de recórrer i altres factors com ara l’oratge.

PROVA

13

1

A

BC

D

EF

Creant videojocs

Nom Data

Llig i respon.

• Classifica cada polígon usat en les cares dels personatges segons el seu nombre de costats i escriu també si és còncau o convex.

• Classifica els triangles que utilitzaran per a la vegetació dels paisatges segons els seus costats i els seus angles.

A ►

B ►

C ►

D ►

E ►

F ►

• Escriu davall de cada quadrilàter de quin tipus és i, si és un paral·lelogram, quin és el seu nom.

En les pel·lícules fetes amb ordinador i en moltíssims videojocs els personatgesi escenaris que apareixen estan formats per milions de xicotets polígons.

En un estudi estan dissenyant polígons per a utilitzar-los en un nou videojoc.

13

2

Ĉ

A

PROVA UNITAT

Pensa i respon.

• Retola els elements que han marcat en la circumferència a l’estudi.

• Completa els ulls d’un personatge sabent que són simètrics respecte a la recta marcada.

• Dibuixa una altra nau traslladant la que hi ha 5 quadradetscap avall.

• Dibuixa la fletxa de la figura 1 a la meitat de la seua mida i al doble d’aquesta. Què ocorre amb la longitud dels segments AB? I amb l’angle Ĉ?

B

Figura 1

A l’estudi utilitzen també simetries, translacions i semblances a l’horad’anar movent els personatges i canviar-los de mida.

PROVA

14

1

Tot en fusta

Nom Data

Llig i respon.

• Joan vol tallar aquestes peces de fusta per l’altura corresponent a la base AB traçada des del vèrtex C. Ajuda’l i traça-la.

C D C C D C

A B A B A B A B

• Pren les mesures que cregues necessàries i calcula l’àrea d’aquestes peces que ha de tallar Joan per a construir una figura en fusta.

La fusta és un material natural molt utilitzat per les seues propietats des de familers d’anys.

A l’empresa de Joan fan tot tipus de treballs en fusta: taules, cadires, objectes decoratius…i també la col·loquen en sòls i parets.

14

2

4 m3 m

PROVA UNITAT

Pensa i respon.

• La sala de reunions té forma circular i mesura 20 m de diàmetre.Quants metres quadrats de fusta necessiten? Quantes caixes necessiten? Quants metres quadrats els sobren?

• Al voltant de tota la sala de reunions posaran un sòcol. Quants metres de sòcol necessiten?

• Una habitació té parets rectangulars i mesura 10 m de llarg, 5 m d’amplei 3 m d’alt. Han de cobrir totes les parets menys el trespol i la porta d’entrada, que mesura 2 m d’alt i 1,5 m d’ample. Quantes caixes de fusta necessiten?

• El magatzem té la forma que veus en el dibuix. Quantes caixes de fusta necessiten Joan i Mònica per a col·locar fusta en tot el pis?

12 m

3 m

23 m

Aquesta setmana Joan i Mònica, una companya, aniran a un edifici a col·locar pis de fusta.En cada caixa de làmines tenen fusta per a cobrir 50 m2 de pis.

6 m

PROVA

15

1

Música clàssica Balades

Rock Jazz

A la botiga de discos

Nom Data

Llig i respon.

• Quants discos en total estan en oferta?

• Si Helena agafa a l’atzar un disc en oferta, quina és la probabilitat d’agafar un disc de cada tipus?

► ►

► ►

• De quin tipus és més probable que agafe Helena el disc? I menys probable?

• Pinta els discos perquè les frases siguen certes. Fes-ho segons aquesta clau:

Roig: Clàssica Blau: Balades Verd: Rock Groc: Jazz

En una estanteria hi ha 10 discos.

– La probabilitat d’agafar un disc de música clàssica és

2

1

10 .

– La probabilitat d’agafar un disc de rock és 10 .

4– La probabilitat d’agafar un disc de balades és

310

.

– La probabilitat d’agafar un disc de jazz és 10 .

OFERTA DE DISCOS

16 de música clàssica

25 de balades

37 de rock

32 de jazz

Patrícia treballa en una botiga de discos i aquesta setmana tenen un fum d’ofertes.

15

2

PROVA UNITAT

Observa el gràfic i resol.

• Quants discos de cada preu es vengueren?

• De quin preu es vengueren més discos? I menys?

• Quant es recaptà pels discos de cada preu venuts?

• Quin va ser el preu mitjà dels discos venuts aquell dia?

• Observa els preus dels discos venuts aquest matí i calcula’n el preu mitjà.

10 € 12 € 12 € 11 € 10 € 11 € 12 € 10 € 12 €

En el gràfic s’ha representat el nombre de discos de cada preuvenuts un dia a la botiga.

1210

86420

9 € 12 € 14 € 15 €

9 € 12 € 14 € 15 €


Prova 1. Un dia d’excursió

COMPETÈNCIES QUE S’AVALUEN

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE

(PERFIL DE LA COMPETÈNCIA)*

INDICADORS D’ASSOLIMENT** Activitats

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

B2-1.2. Llig, escriu i ordena en textos numèrics i de la vida quotidiana, números (naturals, enters, fraccions i decimals fins a les mil·lèsimes), utilitzantraonaments apropiats i interpretant el valor de posició de cada unade les xifres.

Llig, escriu i ordena números naturals de set xifres i de més de set xifres.

1, 2

B2-2.3. Descompon, compon i arredoneix números naturals i decimals, interpretant el valor de posició de cada una de les xifres.

Descompon números naturals en els seus ordres i en forma de suma.

1, 2

Aproxima números naturals a distints ordres.

1, 2

B2-2.2. Interpreta en textos numèrics i de la vida quotidiana números (naturals, enters, fraccions i decimals fins a les mil·lèsimes), utilitzant raonaments apropiats i interpretant el valor de posició de cada una de les xifres.

Reconeix números en distints contextos i els usa amb diverses finalitats.

1, 2

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

B2-2.2. Mostra comprensió, amb un cert grau de detall, de diferents tipus de textos no literaris (expositius, narratius, descriptius i argumentatius) i de textos de la vida quotidiana.

Comprén i recorda detalls importants de diferents tipus de textos: informatius, descriptius, missatges de la vida diària…

1, 2

INICIATIVA I ACTITUD

EMPRENEDORA


Llig, escriu i ordena números naturals de tres i de quatre xifres.

1, 2

* El perfil de la competència comprén tots els estàndards del currículum oficial de les distintes àrees que contribueixen a l’adquisició de la dita competència. En cada prova es consignen només els estàndards que s’avaluen.

** Concreció dels estàndards d’aprenentatge per a cada curs.


Activitats Solucions Nivells

1 • 1.200.000 < 55.000.000 < 100.000.0001.200.000 = 1 U. de milió + 2 C. de miler == 1.000.000 + 200.00055.000.000 = 5 D. de milió ++ 5 U. de milió = 50.000.000 + 5.000.000100.000.000 = 1 C. de milió = 100.000.000

• Vol dir que no es coneix la data exacta i que s’ha donat una data aproximant a les centenes de miler.

• El major número és 1.199.999.

• Número anterior: 54.999.999. Número posterior: 55.000.001.

A. No ho intenta.B. Ho fa erròniament.C. Ho fa correctament amb ajuda.D. Ho fa correctament.

2 • 4.129.716 = 4 U. de milió + 1 C. de miler + A. No ho intenta.+ 2 D. de miler + 9 U. de miler + 7 C + B. Ho fa erròniament.+ 1 D + 6 U = 4.000.000 + 100.000 + C. Ho fa correctament amb ajuda.+ 20.000 + 9.000 + 700 + 10 + 6 D. Ho fa correctament.Quatre milions cent vint-i-nou milset-cents setze.

3.926.102 = 3 U. de milió + 9 C. de miler ++ 2 D. de miler + 6 U. de miler + 1 C + 2 U == 3.000.000 + 900.000 + 20.000 + 6.000 ++ 100 + 2Tres milions nou-cents vint-i-sis milcent dos.

2.743.213 = 2 U. de milió + 7 C. de miler ++ 4 D. de miler + 3 U. de miler + 2 C ++ 1 D + 3 U = 2.000.000 + 700.000 ++ 40.000 + 3.000 + 200 + 10 + 3Dos milions set-cents quaranta-tres mil dos-cents tretze.

• 4.129.716 ► 4.000.000 i 4.130.0003.926.102 ► 4.000.000 i 3.930.0002.743.213 ► 3.000.000 i 2.740.000

• 2.743.213 < 3.380.119 < 3.926.102 << 3.962.002 < 4.089.375 < 4.129.716

• R. M. 6.741.000 i 6.803.2697.612.356 i 7.900.14739.777.777 i 39.642.113

Nivell A. 1 punt Nivell B. 2 punts Nivell C. 3 punts Nivell D. 5 punts

1


1Prova 1. Un dia d’excursió

AlumnesActivitats de la prova

1 2 TOTAL VALORACIÓ

Valoració

Puntuació total superior a 8. Excel·lent.

Puntuació total entre 4 i 8. Satisfactori.

Puntuació total inferior a 4. Insuficient.

2


Prova 2. Les col·leccions de cromos



(PERFIL DE LA COMPETÈNCIA)

INDICADORS D’ASSOLIMENT Activitats


B2-6.1. Realitza operacions amb números naturals: suma, resta, multiplicació i divisió.

Calcula sumes, restes i multiplicacions amb números naturals.

1, 2

B2-6.8. Aplica la jerarquia de les operacions i els usos del parèntesi.

Resol operacions combinades amb números naturals.

1, 2

B2-6.4. Calcula quadrats, cubs i potències de base 10.

Treballa amb potències i en calcula el valor.

2

B2-8.13. Estima i arredoneix el resultat d’un càlcul valorant la resposta.

Estima el resultat de distintes operacions amb números naturals.

1

B2-9.1. Resol problemes que impliquen domini dels continguts treballats, utilitzant estratègies heurístiques, de raonament (classificació, reconeixement de les relacions, ús de contraexemples), creant conjectures, construint, argumentant, prenent decisions, valorant-ne les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

Utilitza les operacions amb números naturals per a resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana.

1, 2


B2-4.1. Copsa el propòsit dels textos. Identifica les parts de l’estructura organitzativa dels textos i n’analitza la progressió temàtica.

Reconeix l’estructura de diferents textos informatius i n’obté informacions.

1, 2

APRENDRE A APRENDRE

B2-9.2. Reflexiona sobre el procés aplicat a la resolució de problemes: revisant les operacions utilitzades, les unitats dels resultats, comprovant i interpretant les solucions en el context, buscant altres maneres de resoldre’l.

Revisa la resolució dels problemes, tant les fases com els càlculs realitzats.

1, 2



1 • 24 × 24 × 4 = 2.304Falsa. Paula té 2.304 cromos. 24 × 24 × 4 = 2.304. Verdadera.24 × 24 = 576. Verdadera.5 × 24 × 4 = 480. Verdadera.

• 17 × 4 + 24 × 6 = 212Aquell mes comprà 212 cromos.


2 • 20 × 5 = 100. Comprà aproximadament 100 cromos al març.20 × 6 = 120. Comprà aproximadament 120 cromos a l’abril.Cal fer una estimació d’un producte en ambdós casos.

• 2 × 4 = 8; 50 × 8 = 400. Compràaproximadament 400 cromos.


3 • 4 × (60 + 60) = 480Apegarà la col·lecció completa.

• 6 × (30 + 20) = 300; 300 < 480No apegarà la col·lecció completa.

• 2 × 2 × 2 × 2 × 2 × 2 × 2 = 27 = 128Anaren al mercadet 128 persones.



2


Prova 2. Les col·leccions de cromos

Alumnes

Activitats de la prova

1 2 3 TOTAL VALORACIÓ

Valoració




2


Prova 3. Un treball molt necessari






B2-6.1. Realitza operacions amb números naturals: suma, resta, multiplicació i divisió.

Calcula operacions amb números naturals.

1, 2, 3

B2-6.5. Aplica les propietats de les operacions i les relacions entre aquestes.

Aplica els canvis en els termes d’una divisió en situacions reals.

1


Utilitza les operacions amb números naturals per a resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana.

1, 2, 3




1, 2, 3


EMPRENEDORA


Utilitza amb iniciativa les operacions amb números naturals en la resolucióde problemes de la vida quotidiana.

1, 2, 3



1 • 990 : 15 = 66Cada contenidor tenia 66 kg de fem.

• 7.500 : 990 ► q = 7, r = 570Ha realitzat 8 viatges.

• Dels 8 viatges, n’ha fet 7 amb el camió ple.

• En l’últim viatge portava 570 kg.

• Necessitaria els mateixos viatges, 8.

• En l’últim viatge portaria el doble que ara, 1.140 kg.


2 • 225.000 : 18 × 9 = 112.500Es recullen al mes 112.500 kg de fem orgànic.

• 112.500 : 3 = 37.500Al mes es reciclen 37.500 kg de vidre. 37.500 × 3 = 112.500En 3 mesos es reciclen 112.500 kg de vidre.

• 112.500 : 3 = 37.500Al mes es recullen 37.500 kg de paper. 37.500 × 12 = 450.000A l’any es reciclen 450.000 kg de paper.


3 • 120 : 2 = 60; 60 : 3 = 20Hi ha 60 contenidors de fem orgànic,20 de vidre, 20 de paper i 20 d’envasos.

• 112.500 × 12 : 60 = 22.500Per cada contenidor de fem orgànic passen 22.500 kg a l’any.37.500 × 12 : 20 = 22.500Per cada contenidor de vidre, paper o envasos passen 22.500 kg a l’any.



3


Prova 3. Un treball molt necessari



Valoració




3


Prova 4. A la floristeria






B2-8.6. Identifica múltiples i divisors, utilitzant les taules de multiplicar.

Determina si un número és múltiple o divisor d’un altre número donat.

1, 2, 3

B2-4.1. Coneix i aplica els criteris de divisibilitat per 2, 3, 5, 9 i 10.

Utilitza els criteris de divisibilitat en situacions reals.

1, 2

B2-8.8. Calcula tots els divisors de qualsevol número menor que 100.

Obté tots els divisors d’un número donat.

1, 2


Utilitza la divisibilitat per a resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana.

1, 2, 3




1, 2, 3

APRENDRE A APRENDRE



1, 2, 3

4



1 • 75 no és múltiple de 6 i 72 sí és múltiple de 6. No pot vendre d’aquesta manera 75 roses però sí 72 roses.80 sí és múltiple de 8 i 120 també ho és. Pot vendre d’aquesta manera 80 clavells i 120 clavells.

• 35 no és divisible per 3, però sí per 5. 35 és múltiple de 7.Els ramells podien tindre 5 o 7 gardènies però no 3 gardènies.

• Divisors de 60 = 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12,15, 20, 30, 60. Podria fer 60 ramellsd’1 gardènia, 2 ramells de 30, 3 de 20,4 de 15, 5 de 12, 6 de 10, 10 de 6, 12 de 5,15 de 4, 20 de 3, 30 de 2 o 60 d’1.

• Són divisibles per 2 i per 5: 30, 40 i 60.


2 • Hi ha només aquestes dues opcions per als números que siguen primers. Són 11, 23 i 31.

• Divisors de 12: 1, 2, 3, 4, 6, 12. Podria vendre 1 ramell de 12 clavells,2 de 6, 3 de 4, 4 de 3, 6 de 2 o 12 d’1.


3 • Joan: 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 23,25, 27, 29, 31.Marta: 1, 4, 7, 10, 13, 16, 19, 22, 25, 28, 31.Teodor: 1, 6, 11, 16, 21, 26, 31.Joan i Marta coincideixen 6 dies (múltiples de 6 més 1 menors o iguals que 31).Joan i Teodor coincideixen 4 dies (múltiples de 10 més 1 menors o iguals que 31).

• Els tres coincideixen 2 dies (múltiples de 30 més 1 menors o iguals que 31).



4


Prova 4. A la floristeria



Valoració




4


Prova 5. L’informe anual







Llig, escriu i representa fraccions. 1, 3

B2-6.6. Realitza sumes i restes de fraccions amb el mateix denominador. Calcula el producte d’una fracció per un número.

Calcula el valor de la fracció d’un número.

2, 3

Suma i resta fraccions d’igual denominador.

3

B2-5.2. Utilitza diferents tipus de números en contextos reals, hi estableix equivalències, i els identifica i els utilitza com a operadors en la interpretació i la resolució de problemes.

Utilitza les fraccions en contextos de repartiment.

1


Aplica les fraccions a la resolució de problemes reals.

1, 2, 3




1, 2, 3


EMPRENEDORA

B2-9.1. Resol problemes que impliquen domini dels continguts treballats, utilitzant estratègies heurístiques, de raonament (classificació, reconeixement de les relacions, ús de contraexemples), creant conjectures, construint, argumentant, i prenent decisions, valorant-ne les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

Utilitza amb iniciativa pròpia les fraccions en la resolució de problemes de la vida quotidiana.

1, 2, 3



1 • Socis homes: 8

. Socis dones: 6

.18 18

No abonats: 4

.18

• Bicicleta estàtica Culturisme

• 6 8 13 20

Catorze quinzens Dèsset vint-i-dosens

• Cada u realitza 7

de les activitats. 9

Verifiqueu que la representació de cada alumne és correcta.


2 • La fracció és la mateixa, sis desens, però el número al qual s’aplica és diferent, per tant, la quantitat de socis dones no és la mateixa.

• 2012 ► 6

de 1.230 = 73810

2013 ► 6

de 1.500 = 90010

2014 ► 6

de 1.850 = 1.11010

Hi va haver 738, 900 i 1.110 sòcies, respectivament.


3• Homes:

1 +

3 +

4 =

8 .20 20 20 20

Dones: 4

+ 2

+ 6

= 12

.20 20 20 20

• 4

− 1

= 3

20 20 20

Hi ha 3

més dones menors de 20 anys 20

que homes.

• 3

+ 4

= 7

20 20 20

De tots els socis, 7

són homes que 20

tenen 20 anys o més.



5


Prova 5. L’informe anual



Valoració




5


Prova 6. Artesania de mosaics






B2-3.1. Redueix dues o més fraccions a comú denominador i calcula fraccions equivalents.

Relaciona i obté fraccions equivalents.

1, 2, 3

Calcula el número natural equivalent a una fracció.

1

Expressa fraccions com a números mixtos i viceversa.

1, 3

Redueix fraccions a comú denominador.

2, 3

B2-2.4. Ordena números enters, decimals i fraccions bàsiques per comparació, representació en la recta numèrica i transformació dels uns en els altres.

Compara i ordena fraccions, i les redueix a comú denominador si és necessari.

2, 3


Aplica les fraccions a la resolució de problemes reals.

1, 2, 3




1, 2, 3

APRENDRE A APRENDRE



1, 2, 3

6



1 • Màrius i Sílvia: 3

= 12

4 16

Petra i Sara: 11

= 33

5 15

Laura i Ismael: 7

= 14

6 12

Pilar i Lluïsa: 13

= 26

8 16

• Dídac: 3 mosaics; David: 9 mosaics; Leopold: 4 mosaics; Sònia: 7 mosaics.

•16

= 1 mosaic i 3

d’un altre13 13

20 = 6 mosaics i

2 d’un altre

3 3

36 = 2 mosaics i

4 d’un altre

16 16

67 = 13 mosaics i

2 d’un altre

5 5


2•

7 =

35 ;

12 =

36 3 15 5 15

N’ha completat més Miquel.

11 =

55 ;

27 = 54 2 10 5 10

N’ha completat més Carles.

13 =

130 ;

9 =

135 ;

21 = 126 3 30 2 30 5

30

N’ha completat més Doménec; després, Conxa, i finalment, Lídia.

• 1

= 5

; 1

= 3

3 15 5 15

N’ha pogut completar 4

.15


3 • Verdader, són fraccions equivalents.

• Fals. 3 2

= 17

= 34

5 5 10

• Verdader. 19

= 3 1

6 6

• Verdader. 11

= 88

> 85

= 17

5 40 40 8



6


Prova 6. Artesania de mosaics



Valoració




6


Prova 7. Circuits de Fórmula 1







Llig i escriu números decimals. 1, 2

B2-8.10. Descompon números decimals atenent el valor posicional de les xifres.

Obté la descomposició d’un número decimal en els seus ordres i en forma de suma.

1

B2-2.4. Ordena números enters, decimals i fraccions bàsiques per comparació, representació en la recta numèrica i transformació dels uns en els altres.

Ordena grups de números decimals segons un criteri donat.

1

B2-6.7. Realitza operacions amb números decimals.

Suma i resta números decimals. 2

B2-3.2. Arredoneix números decimals a la dècima, centèsima o mil·lèsima més pròxima.

Aproxima números decimals a un ordre donat.

2

B2-9.1. Resol problemes que impliquen domini dels continguts treballats, utilitzant estratègies heurístiques, de raonament (classificació, reconeixement de les relacions, ús de contraexemples), creant conjectures, construint, argumentant, i prenent decisions, valorant-ne les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

Aplica els números decimals a la resolució de problemes reals.

1, 2


B2-2.2. Mostra comprensió, amb un cert grau de detall, de diferents tipus de textos no literaris (expositius, narratius, descriptiusi argumentatius) i de textos de la vida quotidiana.


1, 2


EMPRENEDORA


Utilitza amb iniciativa els números decimals en la resolució de problemes de la vida quotidiana.

1, 2



1 • Bahrain: 6 unitats i 299 mil·lèsimes6 U + 2 d + 9 c + 9 m = 6 + 0,2 + 0,09 + 0,009Albert Park: 5 unitats i 3 dècimes 5 U + 3 d = 5 + 0,3Sepang: 5 unitats i 54 centèsimes5 U + 5 d + 4 c = 5 + 0,5 + 0,04Xangai: 5 unitats i 541 mil·lèsimes5 U + 5 d + 4 c + 1 m = 5 + 0,5 + 0,04 + 0,001

• Circuit més llarg: Bahrain. Circuit més curt: Albert Park.

• Albert Park < Sepang < Xangai < Bahrain


2 • 5,673 + 6,78 = 12,453 A. No ho intenta.Mesuren 12,453 km. B. Ho fa erròniament.

• 6,78 + 5,259 = 12,039 C. Ho fa correctament amb ajuda.

Mesuren 12,039 km. D. Ho fa correctament.

• 6,78 − 5,259 = 1,521Mesura 1,521 km menys.

• 6,78 − 5,673 = 1,107Mesura 1,107 km més.

• 7 − 5,673 = 1,327Li falta 1,327 km.7 − 6,78 = 0,22Li falta 0,22 km.7 − 5,259 = 1,741Li falta 1,741 km.

• A les unitats: 6 5A les dècimes: 5,7 5,3A les centèsimes: 5,67 5,26


7


Prova 7. Circuits de Fórmula 1



Valoració




7


Prova 8. El pes dels líquids







Llig i escriu números decimals. 1, 2, 3

B2-6.7. Realitza operacions amb números decimals.

Porta a cap càlculs amb números decimals.

1, 2, 3


Aplica els números decimals i els càlculs amb aquests a la resolució de problemes reals.

1, 2, 3




1, 2, 3

APRENDRE A APRENDRE



1, 2, 3

8



1 • 5 × 0,95 = 4,7510 × 0,95 = 9,55 litres pesen 4,75 kg, i 10 litres, 9,5 kg.

• 5 × 0,78 = 3,910 × 0,78 = 7,85 litres pesen 3,9 kg, i 10 litres, 7,8 kg.

• 0,95 : 2 = 0,4750,95 : 4 = 0,2375Mig litre pesa 0,475 kg, i un quart de litre, 0,2375 kg.

• 0,78 : 2 = 0,390,78 : 4 = 0,195Mig litre pesa 0,39 kg, i un quart de litre, 0,195 kg.


2 • 4,75 : 0,95 = 516,15 : 0,95 = 17El bidó A té 5 litres, i el B, 17 litres.

• 7,02 : 0,78 = 911,7 : 0,78 = 15El bidó A té 9 litres, el B té 15 litres.


3 • És millor l’oferta de Marina, ja queRosa paga 3,23 € per 0,95 kg (preu per quilo 3,40 €) mentre que Marina paga 3,25 € per 1 kg. Marina rep més quantitat d’oli pels mateixos diners.

• És millor l’oferta de Pau, ja queAndrea paga 1,95 € per 0,78 kg; és a dir, a ella li costa cada quilo 2,50 € mentre que Pau paga 1,80 € per 1 kg.



8


Prova 8. El pes dels líquids



Valoració




8


Prova 9. Els percentatges a la taula






B2-7.1. Utilitza els percentatges per a expressar parts.

Expressa situacions reals utilitzant els percentatges.

1

B2-6.9. Calcula percentatges d’una quantitat.

Obté el percentatge d’una quantitat donada.

1, 2

B2-7.3. Calcula augmentsi disminucions percentuals.

Determina el resultat d’aplicar a una quantitat un augmento disminució percentual.

2

B2-7.5. Resol problemes de la vida quotidiana utilitzant percentatges i regla de tres en situacions de proporcionalitat directa, explicant oralment i per escrit el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

Aplica els percentatges a la resolució de problemes quotidians.

1, 2




1, 2


EMPRENEDORA


Aplica de manera autònoma i amb iniciativa els percentatges a la resolució de situacions quotidianes.

1, 2



1 • 34 % de proteïnes; 56 % d’hidrats 12 % de greixos25 % de proteïnes; 67 % d’hidrats23 % de greixos

• 20 % de 200 = 4076 % de 200 = 1524 % de 200 = 8Hi ha 40 grams de proteïnes, 152 grams d’hidrats de carboni i 8 grams de greixos.


2 • 6,5 % de 125 = 8,1257 % de 125 = 8,750,2 % de 125 = 0,25Té 8,125 grams de proteïnes, 8,75 grams d’hidrats de carboni i 0,25 grams de greixos.

• 5,5 % de 150 = 8,256 % de 150 = 90,4 % de 150 = 0,6El iogurt de maduixa té 8,25 grams de proteïnes, 9 grams d’hidratsde carboni i 0,6 grams de greixos. 7,5 % de 175 = 13,1258 % de 175 = 140,3 % de 175 = 0,525El iogurt natural té 13,125 grams de proteïnes, 14 grams d’hidratsde carboni i 0,525 grams de greixos.

• 500 + 20 % de 500 = 600Pesarà 600 grams.5,5 % de 600 = 33Tindrà 33 grams de proteïnes.

• 500 − 25 % de 500 = 375Pesava 375 grams.0,4 % de 375 = 1,5Tenia 1,5 grams de greixos.



9


Prova 9. Els percentatges a la taula



Valoració




9


Prova 10. Transports Veloç






B3-1.1. Identifica les unitats del sistema mètric decimal. Longitud, capacitat, massa, superfície i volum.

Utilitza les equivalències entre unitats de longitud, capacitat o massa.

1, 2, 3

B3-3.2. Expressa en forma simple el mesurament de longitud, capacitat o massa donada en forma complexa i viceversa.

Passa mesures en forma complexa a incomplexa.

1, 2

B3-3.3. Compara i ordena mesures d’una mateixa magnitud.

Estableix l’ordenació de distintes mesures segons un criteri donat.

1

B3-4.3. Resol problemes, utilitzant les unitats de mesura més usuals, convertint unes unitats en unes altres de la mateixa magnitud, expressant els resultats en les unitats de mesura més adequades, explicant oralment i per escrit el procés seguit.

Resol problemes reals en què intervinguen mesures de longitud, capacitat o massa.

1, 2, 3




1, 2, 3

APRENDRE A APRENDRE

B3-8.1. Resol problemes que impliquen domini dels continguts treballats, utilitzant estratègies heurístiques, de raonament (classificació, reconeixementde les relacions, ús de contraexemples), creant conjectures, construint, argumentant, i prenent decisions, valorant-ne les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

Reflexiona sobre els processos emprats en la resolució dels problemes i revisa el treball realitzat.

1, 2, 3

10



1 • Vallverda: 125.400 m; Sot: 125.390 m Albereda: 125.407 m; Montell: 125.415 m Sot < Vallverda < Albereda < Montell

• 1.500 : 278 ► q = 5, r = 110Hi podran col·locar 5 paquets. Sobren 110 cm, és a dir, 11 dm.

• 93.800 − 32.900 = 60.900196.000 − 93.800 − 60.900 = 41.300Va recórrer 41.300 m, és a dir, 41 km i 3 hm.


2 • 700 + 1.800 = 2.500 A. No ho intenta.4.200 + 300 = 4.500 B. Ho fa erròniament.4.500 − 700 − 2.500 = 1.300 C. Ho fa correctament amb ajuda.Queden 1.300 ℓ al camió. D. Ho fa correctament.

• 250 : 2 = 12512.500 : 25 = 5001.250 : 5 = 250500 + 250 = 750Obtindran 750 brics.

3 • 300 + 975 = 1.275 A. No ho intenta.525 + 300 + 1.275 = 2.100 B. Ho fa erròniament.El camió carregat pesarà 2,1 t. C. Ho fa correctament amb ajuda.

• 500 − 40 = 460 D. Ho fa correctament.

460 : 115 = 4Cada cogombre pesa 4 dag.


10


Prova 10. Transports Veloç



Valoració




10


Prova 11. A la constructora






B3-1.2. Estima longituds, capacitats, masses, superfícies i volums d’objectes i espais coneguts, triant la unitat i els instruments més adequats per a mesurar i expressar una mesura, explicant de manera oral el procés seguit i l’estratègia utilitzada.

Calcula l’àrea d’una figura comptant quadrats unitat.

1

B3-1.1. Identifica les unitats del sistema mètric decimal. Longitud, capacitat, massa, superfície i volum.

Utilitza les equivalències entre unitats de superfície.

1, 2, 3

B3-3.2. Expressa en forma simple el mesurament de longitud, capacitat o massa donada en forma complexa i viceversa.

Passa de mesures expressades en forma complexa a mesures expressades en forma simple.

2, 3

B3-3.3. Compara i ordena mesures d’una mateixa magnitud.

Estableix l’ordenació de distintes mesures segons un criteri donat.

3

B3-4.3. Resol problemes, utilitzant les unitats de mesura més usuals, convertint unes unitats en unes altres de la mateixa magnitud, expressant els resultats en les unitats de mesura més adequades, explicant oralment i per escrit el procés seguit.

Resol problemes reals en què intervinguen mesures de superfície.

1, 2, 3




1, 2, 3


EMPRENEDORA


Aplica, de manera autònoma i amb iniciativa, en situacions reals, els seus coneixements sobre unitats de superfície.

1, 2, 3



1 • 26 quadradets, 36 quadradets i 25 quadradets

• Bany: 12 quadradets, dormitori: 15 quadradets, cuina: 20 quadradets, corredor: 15 quadradets, saló: 26 quadradets. Total: 88 quadradets.

• 88 : 4 = 22L’àrea en aquesta nova unitat de mesura seria 22 quadrats.


2 • Sofàs: 2 × 2,5 m2 = 5 m2

Cadires: 6 × 0,25 m2 = 1,5 m2

Taula: 3,6 m2

60 − 5 − 1,5 − 3,6 = 49,9Tindrà 49,9 m2 lliures.


3 • Habitatges: 92.000 m2

Oci: 2.500.000 m2

Jardins: 207.000 m2

Habitatges < Jardins < Oci

• 8 × 14.200 = 113.600207.000 − 113.600 = 93.400Hi haurà 93.400 m2 de corredors.



11


Prova 11. A la constructora



Valoració




11


Prova 12. Viatge pel mar




INDICADORS D’ASSOLIMENT

Activitats


B3-5.3. Llig en rellotges analògics i digitals.

Llig i representa hores en rellotges analògics i digitals.

1

B3-5.2. Realitza equivalències i transformacions entre hores, minuts i segons.

Utilitza les equivalències entre unitats de mesura de temps.

1, 2

B3-5.4. Resol problemes de la vida diària utilitzant les mesures temporals i les seues relacions.

Resol problemes en què apareguen mesures de temps.

1, 2

B3-6.3. Resol problemes realitzant càlculs amb mesures angulars.

Utilitza les equivalències entre unitats de mesura d’angles.

2

Suma i resta mesures d’angles per a resoldre distints problemes.

2




1, 2


EMPRENEDORA



1, 2

12



1 • Illa Menuda: 1 hora i 10 minuts. Illa Cartoixa: 2 hores i mitja.

• Illa Rocallosa: Les 7 i cinc.

11 12 1

10 2

9 3

8 47 6 5

Illa Verda: Les 6 i quart.

11 12 1

10 2

9 3

8 47 6 5

• Les 4 i deu. Les nou.11

12 1

9 3 9:0010 2

8 47 6 5


2 • En minuts: 360 min; 192 min. En hores, minuts i segons:6 h i 40 min; 8 h, 53 min i 20 s

• 3 h i 5 min − 29 min = 2 h i 36 min Tardà 2 h i 36 min d’Illa Antigaa Illa Nova.3 h i 5 min + 2 h i 36 min = 5 h i 41 min Tardà 5 h i 41 min en total.

• 59º 35´40´´ + 20º 50´ 50´´ = 80º 26´ 30´´ Formava un angle de 80º 26´ 30´´.

• 80º − 45´ 52´´ = 79º 14´ 8 ´´El nou angle va ser 79º 14´ 8 ´´.



12


Prova 12. Viatge pel mar



Valoració




12


Prova 13. Creant videojocs






B4-5.1. Identifica i anomena polígons atenent el nombre de costats.

Classifica polígons segons el seu nombre de costats.

1

B4-2.1. Classifica triangles atenent els seus costats i angles, i identifica les relacions entre els seus costats i entre angles.

Classifica triangles per distints criteris, segons els seus costats i segons els seus angles.

1

B4-4.1. Classifica quadrilàters atenent el paral·lelisme dels seus costats.

Classifica quadrilàters i paral·lelograms.

1

B4-4.2. Identifica i diferencia els elements bàsics de circumferència i cercle: centre, radi, diàmetre, corda, arc, tangent i sector circular.

Reconeix els elements bàsics de la circumferència i el cercle.

2

B4-1.6. Traça una figura plana simètrica d’una altra respecte d’un eix.

Realitza simetries, translacions i semblances.

2

B4-7.1. Resol problemes geomètrics que impliquen domini dels continguts treballats, utilitzant estratègies heurístiques, de raonament, creant conjectures, construint, argumentant, prenent decisions, valorant-ne les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

Utilitza la geometria per a resoldre distintes situacions quotidianes.

1, 2




1, 2


EMPRENEDORA


Aplica la geometria, de manera autònoma i amb iniciativa, en situacions reals.

1, 2



1 • Triangle convex. Pentàgon convex. Decàgon còncau. Octògon convex. Heptàgon còncau.

• A: isòsceles obtusangle. B: isòsceles acutangle. C: escalé obtusangle.D: equilàter acutangle. E: isòsceles rectangle. F: escalé acutangle.

• Trapezoide. Paral·lelogram, romboide. Trapezi. Paral·lelogram, rombe. Paral·lelogram, rectangle.


2 •corda

centrediàmetre

radi

arc

•

•

• A A

B

B

A

B Ĉ

Els segments AB varien en la seua longitud (en la figura menuda és la meitat que la inicial, i en la gran, el doble). L’angle Ĉ és igualen les tres figures.



13


Prova 13. Creant videojocs



Valoració




13


Prova 14. Tot en fusta






B4-2.2. Utilitza instruments de dibuix i ferramentes tecnològiques per a la construcció i l’exploració de formes geomètriques.

Realitza dibuixos geomètrics per a resoldre distints problemes.

1

B4-3.1. Calcula l’àrea i el perímetre de: rectangle, quadrat, triangle.

Calcula l’àrea de rectangles, quadrats i triangles, a partir de les seues mesures o prenent-lesell mateix.

1, 2

B4-4.3. Calcula perímetre i àrea de la circumferència i el cercle.

Calcula el perímetre de circumferències o cercles i l’àrea de cercles.

1, 2

B4-4.4. Utilitza la composició i descomposició per a formar figures planes i cossos geomètrics a partir d’unes altres.

Descompon figures planes en altres de més senzilles d’àrea coneguda per a poder així calcular- ne l’àrea.

2


Utilitza les àrees de figures planes per a resoldre distintes situacions quotidianes.

1, 2




1, 2

APRENDRE A APRENDRE



1, 2

14



1 • CC C C

• Rectangle: 5 cm × 2 cm = 10 cm2

Quadrat: 2 cm × 2 cm = 4 cm2

Triangle: (2 cm × 3 cm)/2 = 3 cm2

Triangle: (4 cm × 2 cm)/2 = 4 cm2

Cercle: π × (1 cm)2 = 3,14 cm2


2 • π × (10 m)2 = 314 m2

314 : 50 ► q = 6, r = 14Necessiten 7 caixes. Els sobren 36 m2.

• π × 20 m = 62,8 m Necessiten 62,8 m de sòcol.

• 10 m × 5 m + 2 × 10 m × 3 m ++ 2 × 5 m × 3 m − 2 m × 1,5 m = 137 m2

Necessiten 137 m2.137 : 50 ► q = 2, r = 7Necessiten 3 caixes.

• Triangle: (8 m × 9 m)/2 = 36 m2

Rectangle: 12 m × 9 m = 108 m2

Quadrat: 3 m × 3 m = 9 m2

Cercle: π × (2 m)2 = 12,56 m2

36 m2 + 108 m2 + 9 m2 − 12,56 m2 = 140,44 m2

140,44 : 50 ► q = 2, r = 40,44Necessiten 3 caixes.



14


Prova 14. Tot en fusta



Valoració




14


Prova 15. A la botiga de discos






B5-4.1. Identifica situacions de caràcter aleatori.

Determina si un succés és més probable que un altre.

1

Prepara situacions de probabilitat que corresponguen a una descripció donada.

1

B5-2.2. Aplica de manera intuïtiva a situacions familiars, les mesures de centralització: la mitjana aritmètica, la moda i el rang.

Calcula la mitjana d’un conjunt de dades.

2

B5-5.1. Resol problemes que impliquen domini dels continguts propis d’estadística i probabilitat, utilitzant estratègies heurístiques, de raonament (classificació, reconeixement de les relacions, ús de contraexemples), creant conjectures, construint, argumentant, i prenent decisions, valorant-ne les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

Calcula la probabilitat d’un succés. 1

Resol problemes on apareixen probabilitats i el càlcul de la mitjana.

1, 2




1, 2


EMPRENEDORA

B5-5.1. Resol problemes que impliquen domini dels continguts propis d’estadística i probabilitat, utilitzant estratègies heurístiques, de raonament (classificació, reconeixement de les relacions, ús de contraexemples), creant conjectures, construint, argumentant, i prenent decisions, valorant-ne les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

Aplica amb iniciativa i autonomia els seus coneixements de probabilitat i de càlcul de la mitjana a situacions de la vida quotidiana.

1, 2



1

• Hi ha 110 discos en oferta.

• Música clàssica: 16

. Balades: 25

.110 110

Rock: 37

. Jazz: 32

.110 110

• Més probable: rock.Menys probable: música clàssica.

• Hi ha 1 disc de color roig, 2 de verds, 4 de blaus i 3 de grocs.


2

• 6 discos de 9 €, 5 discos de 12 €,9 discos de 14 €, 10 discos de 15 €.

• Es vengueren més discos de 15 € i menys discos de 12 €.

• Discos de 9 € ► 6 × 9 € = 54 €.Discos de 12 € ► 5 × 12 € = 60 €.Discos de 14 € ► 9 × 14 € = 126 €.Discos de 15 € ► 10 × 15 € = 150 €.

• (54 + 60 + 126 + 150) : 30 = 13El preu mitjà d’un disc va ser 13 €.

• (3 × 10 € + 2 × 11 € + 4 × 12 €) : 10 = 10El preu mitjà és 10 €.



15


Prova 15. A la botiga de discos



Valoració




15


NOTES

536199_Eval Compet Matem 5 SH Voramar

Documents

Transcript of 536199_Eval Compet Matem 5 SH Voramar