Introducció

Introducció al coneixement Introducció al coneixement geògràficgeògràfic

Introducció

1Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

ÍndexÍndex 1. La geografia con a ciència 2. De l’espai geogràfic al lloc 3. La percepció de l’espai 4. Els mètodes de la geografia 5. La professió de geògraf 6. Geògrafs, escoles i tendències en geografia


1. La geografia com a ciència1. La geografia com a ciència

Geos = Terra + grafia = Descripció És una ciència a mig camí entre les ciències naturals i socials. Es divideix en 3 àrees bàsiques:

Geografia física: Estudia els elements i fenòmens naturals que donen lloc als paisatges terrestres. Es fonamenta molt en coneixements de la geologia, biologia, meteorologia, ...

Geografia humana: Analitza les relacions entre individus i l’entorn naturals. Es relaciona amb la sociologia, demografia, economia, història, ...

Geografia regional: Aplica de manera integrada la geografia física i humana a un territori que por ser continental, estatal, local, ...




CAMPS D’ESTUDI

Geografia física:GeomofologiaClimatologiaHidrologiaEdafologia (sòls)Biogeografia...

Geografia humana:G. de la poblacióG. EconòmicaG. UrbanaG. SocialG. Política

2. De l’espai geogràfic al lloc2. De l’espai geogràfic al lloc

L’objecte d’estudi de la geografia és la superfície terrestre. Aquesta superfície els geògrafs l’anomenen espai geogràfic.

Per tant, la ciència geogràfica s’ocupa de la distribució, extensió, difusió, localitzacio, ... de qualsevol element físic o humà per l’espai geogràfic.

Per a concretar aquest espai, la geografia utilitza d’altres termes, com ara:Regió: Àrea especìfica i singularitzada, amb un caràcter

particular que pot estar donat per una gran diversitat de factors físics o humans i d’extensió variable.

Territori: Àrea on una societat concreta desenvolupa les seves activitats

Lloc: Espai viscut per les persones, un punt identificable en el territori.


3. La percepció de l’espai3. La percepció de l’espai

La percepció determina la imatge del territori i condiciona la manera com l’home es relaciona amb el medi.

Els grups humans es relacionen amb el medi, el modifiquen, l’ordenen i l’adeqüen a les seves necessitats.

L’entorn natural, per tant, condiciona però no determina l’activitat humana.

Els territoris son producte de molts anys d’humanització.


4. Els mètodes de la geografia4. Els mètodes de la geografia


OBSERVACIO DIRECTA OBSERVACIÓ INDIRECTA

És el treball de camp. El geògraf observa en el territori tots aquells elements que ha d’identificar. Utilitza habitualment el quadern de camp.

Consulta a fonts d’informació diversa: mapes, fotografies, obres d’art, imatges de satèl·lit, ...

5. La professió de geògraf5. La professió de geògraf

El geògraf és un professional amb capacitat d’observació, relació i síntesi. Professionalment és molt polivalent.

Algunes tasques:CartografiaMeteorologiaPlanificació territorialEstudis demogràficsUrbanismeTeledeteccióEstudis d’impacte ambiental i gestió ambientalPrevenció de riscos de catàstrofes naturalsPlanificació i estudi de la localització d’activitats economiques


6. Geògrafs, escoles i tendències en geografia6. Geògrafs, escoles i tendències en geografia

Els primers geògrafs:

◦ Hecateu de Milet, Heròdot d’Halicarnàs, Estrabó, Anasimadre de Milet, ...

◦ Eratóstenes va calcular amb precisió la circumferència terrestre

◦ Hiparc va delinear l’engraellat de meridians i paral·lels

◦ Ptolomeu (predicció d’eclipsis, geocentrisme, ...)



L’Edat Moderna:

◦ Ortelius i Mercator van elaborar noves cartografies

◦ Els descobriment van afavorir el desenvolupament de la geografia en aquest moment, així com també els avenços científics

◦ Durant la Il·lustració es va intentar explicar les cultures a partir del medi natural (determinisme)

◦ Durant el romanticisme, el medi fou un argument a favor del nacionalisme (Humboldt, Ritter)



El segle XIX:

◦ Sorgeix l’escola positivista (Ratzel)

◦ Es va caure en el determinisme en el sentit de que el medi natural determinava les característiques dels grups humans.



El segle XX:

◦ A començament de segle Vidal de la Blanche i Hettner van qüestionar el determinisme del segle anterior. El seu objecte d’estudi fou la regió.

◦ A mig sengle Bunge, va donar-hi un enfocament matemàtic i quantitatiu, farcint els seus estudis de dades i models matemàtics.

◦ Finalment, a partir dels 70, Yves Lacoste planteja una geografia crítica, centrada en el rol del geògraf con a intèrpret de les problemàtiques socials i com a oferent de propostes de millora.



Actualitat:

◦ Tendències recents: Geografia del benestar Geografia de la percepció Geografia Humanista Geografia dels riscos


Introducció

Travel

Transcript of Introducció