Data: 6 Gener 2015 1r ESO A Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015 Títols dels apartats

Joan astellà Queralt Anglerill Enric Circuns Nicole Andrea Laia Puig

1:potrifers i els celenterats 2:els cucs 3:els mol·luscs 4:els artròpodes 5:els equinoderms

Els porífers

La majoria són marins però també n’hi ha d’aigua dolça.

El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà

de canals. A l'interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb l'exterior per un orifici ano-

menat òscul.

Tenen una gran capacitat de regeneració .

Activitas 1, 2 ,24 i 25

A quina característica del cos d’una esponja fa referencia al

nom de potrífer? Que viuen a l’aigua salada principalment

En que es diferèncien un pòlip i una medusa? En que s’assem-

blen? S’ assemblen en que tenen un eix al cos i que el cos te forma de

paraigua , es diferèncien en que els pòlips viuen fixats al terra i que les

meduses viuen nedant activament o surant l’aigua.

Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de

fletxes el recorregut que fa el

corrent d’aigua des que hi en-

tra fins que en surt. L’aigua entra

pels porus i surt per l’òscul

En el dibuix següent es poden

observar diversos potrífers i celenterats.

Els celenterats

Presenten simetria radial,Tenen el cos tou, amb una

única obertura envoltada de tentacles. L'obertura

comunica amb la cavitat gastrovascular, que funciona

com un estómac.

Poden presentar dues formes d'organització corporal

molt diferents:

Forma de pòlip :Viuen fixats al fons del mar individual-

ment.. Tenen forma de sac tubular, amb l'obertura a

l'extrem superior del cos.

Forma de medusa: Tenen forma de paraigua amb l'ober-

tura a l'extrem inferior. Viuen nedant activament o su-

rant a l'aigua.

Característiques

generals dels

porífers i celen-

terats

Els porífers i els

celenterats són

animals d'una orga-

nització molt sen-

zilla, ja que no

tenen ni òrgans ni

aparells.

Imatge de animal porífer

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

Imatge animal celenterat

2. ELS CUCS

El terme cuc inclou animals que tenen simetría bilateral, el cos tou i sense esquelet.

Tenen el cos pla prim tou dividit en segments i sense organs de locomocio.

Son hermafrodites, es a dir, el cos te organs masculins i femenins.

Els nematodes

La trinquina i els cucs intestinals son nematodes. Tenen rl cos ccilindric, tou, no esta dividit

en anells i els extrems acaben amb punta.

Els anèl·lids

El cuc de terra i la sangonera son anel·lids. Tenen el cos tou, cilindric i dividit en anells.

Tots els anells don semblants i tenen els mateixos orgens.

Ex 3 p 77.Quines diferencies hi ha entre els tres grups de cucs

Uns tenen el cos pla uns altres el tenen fets d’anells

Ex 4 p 77. Busca el significat de plathelmint i anel·lid

constitueixen un fílum d'animals invertebrats bilateris, no segmentats, i protòstoms de cos tou i relativament simples.

inclouen, entre d'altres, els poliquets, els cucs de terra i les sangoneres. Es troben en ambients marins des de les zones intermarealsfins a

les fonts hidrotermals, a l'aigua dolça,

Ex 5 p 77. Els anelids terrestres mantenen la pell humida? Quina relacio pot tenir amb el tipus de respiracio?

La pell humida es per que passenmolt temps

Ex 30 p 86.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Tenen simetría bilatera.

Tenen el cos tou i dividiten tres regions: el cap, la massa viscseral i el

Peu

El peu es musculos i el fan servir per nedar, reptar o excavar.

Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada, mantell.

La conquilla amb la funcio protectora

Com són les funcions dels mol·luscs?

Els mol·luscos acuatics respiren per mitjar de branqueas, mentre que

els terrestres per respira fenservir un sol pulmo.

Tenen una alimentacio variada.

Hi ha mol·luscos que son ermafrodites i n’hi ha que son de sexses dife-

rents.

Hi han tres tipus de mol·luscos:

els gastropodes: Tenen quatre tentacles, el peu es el musculos i el fan servir per reptar.

Ells bivables: Tenen el peu petit, en formade destral

Els cefalopodes: Tenen el cap desenvolupat, amb ulls grossos. El peu s’ha transformat en forma de tentacles.

Grups de mol·luscs

Ex 6 pg 79 Quines funcions te el peu dels mol·luscos? El fan servir per nedar o per excavar o reptar

Ex 7 pg 79 Quines son les parts principals parts del cos dels mol·luscos?

El cap la massa viscosa el peu

Ex 8 pg 79 Busca els conceptes claus de gastropodees, bivavles, cefalopodes?

Tots son mol·luscos, tots tenen el peu... Ex 9 pg 79

A quin grup de mol·luscos pertanyen les ostres? Per que? Els cefalopodes, perquè tenen el peu desenvolupat amb tentacles

El ccargol es un mol·lusc terres-

tre amb una conquilla enrotllada

en espinal.

El llimac esun mol·llusc terrestre

que no te conquilla.

El musclo es un biavle que viu

fixsat a les roques per mitjar

d’unes secrecions filamentoses.

Gairabr tots els iavles són marins,

però tambe n’hi ha que viuen als

rius, als bassals o els llacs.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Presenten simetría bilateral

Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exoesquelet.

Tenen apèndixs articulacions.

La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el torax i

l’abdomen.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenenua alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Hi ha artropodes carnivors, hervibors, carronyai-

res, etc…

La majoria dels artropodes tenen sexses separats , i elsmascles i les melles són diferents. Són ovipars i la fecundaccio sol ser

interna. En alguns artropodses, de l’ou neix unalarva, que despres d’un proces de metamorfosi es converteix en un individu

adult.

La vespa és un artròpodes que pertany a la classe dels insectes.

Ex 10 Pg 80 10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artropode Potes articuldes

Ex 11 pg 80 11. Quina funció te l’exoesquelet dels artropdes?

Protegirlos del depredadors Ex 12 pg 80 12. Per que els artròpodes han de mudar la coberta extrema? Com s’anomena aquest procés?

Desprendre el esquelet extern, mudar

Un escorpí, un cran, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més nombrós d’animals. Actualment es coeixen més d’un milio d’especies diferents d’artropodes.

Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d’aigua dolça.

Com són els insectes

Els insectes

Principalment els incectes solen tenir un paarell d’ulls compostos, dos o tres

ocels i un aparell d’antenes amb funció olfactiva i tàactil. La boca pot ser molt

variable, depen del tipus de aliment.

El tórax esta n tres parells de potes articulades i geraralment un o dos parells

d’ales. La forma de les potes depenen del estil de vida. L’abdomen està segem-

tat i no té àpendixs.

La respiració es duu a terme per mitjà d’uns tubs ramificats que es diuem,

tràquees,

Presenten els sexes separats. Tenen la fecundacció interna i són ovíparas. De

l’ou neix una larva que fa la metamorfosi. Poden possar per una fase lavària o

per dues (la de lava i la de ninfa), com en papellones.

Aparells bucals dels insectes

Boca mastegadara

de la formiga.

Boca xucladora de

la papallona.

Boca masetegada-

ra i llepadora de

l’obella.

La femella pon un ou que neix en forma de larva. L’euga passa per un período de creixament i madu-ració. Passa per la fase de nimfa quan s’emboloca-lla dins del capoll anomentat crisàide. Experimenta un seguit de canvis fins que es converteix en una papallona.

Foto larva

Foto crisàlida

Foto insecte adult

Ex 13 per que creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes? Perquè acostumen a tenir tres parells de potes i dos parells d’ales. Es 14 com respiren els insectes? Respiren per através d’uns tubs ramificands que s’anomenen traquees. Ex 29 les fotografíes següents són d’un anél·lid i d’una eruga. A) Eruga B) Anèl·lid B) En que es diferencien i en que s’assemblen? C) Es diferencien que un te la pell resposa i l’altre no, i s’assemblen, perque tots dos son cucs.

Boca picadora i

xucladora del mos-

quit.

Els aràcnids

Viuen en zones calides i seques i son terrestres.

El cos el tenen dividit en dos parts: el cefalatórax i l’abnomen.

En cefalotárax tenen dos quelicers per menjar i dos pedipalps per defen-

dre i tenen quatre parells de potes.

Respiren per mitja de traqueas i son carnivors.

Tenen els sexes separats.

Els crustacis

Gairabe son tots marins i alguns terrestres.

Tenen el cos dividit en tres parts el cap el torax i l’abdomen.

Al cap hi tenen dos parells de potes l’abdomen esta segmentat.

Respiren per branqueas.

Tenen una alimentació molt variada.

La majoria tenen els sexen separats hi presenten la metamorfosi. El primer parell de

potes dels crancs

acaba en forma de

pines, que fan ser-

vir perdefensar-se.

15-Que son els queliseps dels arandics i quina funcio

tenen?

Son potes petites que serveixen per menjar i les tenen

al devant.

16– busca els conceptes clau el significat de mirapodes.

Grup d’artropodes que tenen dues antenes i un cos

llarg i dividit en nombrosas segments. Cada segment te

un o dos parells de potes com el centpeus o el mil-

peus.

17– A quin grup d’artropodes pertanyen els escormins

i les papares?

Escorpins: Aracnids.

Paparres: Crustacis.

18– Quina es la principal diferencia que hi ha entre els

cents peus i els milpeus.

Doncs que els centpeus pot trenit un parell de potes i

en canvi el milpeus te dos parells de potes.

Els miriàpodes

Viuen en llocs foscos i humits i son te-

rrestres.

Tenen el cos allargat i format pel cap i el

tronc els segments son iguals.

A cada segment poden tenir un parell de

potes o dos parells d epotes.

Al cap tenen un parell de antenes, ulls

simples iuna boca amb mandivola.

Respiren per mitja de traqueas.

Tenen un aalimentaacio molt variada

Tenen sexes separats, son ovipars i no

presenten metamorfosi.

El milpeus és un mi-

riàpode que s’enrotlla

com a mecanismo de-

fensiu.

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Les principals característiques són:

-Tenen una simetría radial.

-Tenen forma arronodina, cilíndrica o estrellada. -Presenten un esquelet intern.

-No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior

del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoderms és desplacen gràcies a un aparell exclusiu d’aquests tipus

d’animals, l’aparell ambulacral. Consisteix amb uns tubs interns, plens d’aigua,

que fan els peus ambulacrals, acabats en ventoses.

Respiren a trevés de la pell, i per poder respirar han d’utilitzar l’aparell ambula-

cral. N’hi ha que respiren per brànquies, però, estan poc desvolupades.

Els animals equinoderms són carnívors i s’alimenten, bàsicament, de petits

crustacis i de mol· luscs. Normalment tenen sexes separats tot i això hi han

espècies hermafrodites. Tenen facundació externa. Dels ous neixen unes larves

nededores que, després de la metamorfosi, es converteixen en adults. Alguns,

com l’estrella de mar, tenen una gran capacitat regeneradora que el permet

que si se’ls hi cau o se li tranca, pot tornar-se a regenar i fins i tot fer un altre

animal, de la mateixa espècie, sempre i quan inclogui part del disc central.

Grups d’equinoderms

Asteroïdeus:

Estrelles de mar.

Ex 19 Pg 83

19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm:

Equinoderms: Grup d’animals invertebrats de simetría radial coberts per plaques i

espines. Es desplacen pel fons de mar gràcies als múltiples peus ambulacralsque

tenen. Per exemple, les estrelles i el eriçons de mar. Del grec, ekhinos, i dérma: pell.

Ex 20 Pg 83

20.Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?

El sistema ambulacral es un aparell exclusiu dels equinoderms. Aquest sistema els

permet desplaçar-se, gràcies a que tenen peus ambulacrals acabats en ventosa.

Equinoïdeus:

Garotes o

eriçons de mar.

Ofiuroïdeus:

Falses estrelles.

Holoturioïdeus:

Cogombres de

mar.

Crinoïdeus:

Clavellines o lliris

de mar.

A fons

Dins del regne animal, els insectes constitueixen el grup amb el nom d’espècies i d’individus més nombrós. Dintre d’aquest regne dels insectes els següents grups:

Himenòpters: Formigues, abelles, etc.

Tenen dos parells d’ales membranoses,

tot i que alguns no en tenen. L’aparell

bucal llepa, mossega, i xucla líquids.

Viuen en societats organitzades.

Dípteres: Mosques i mosquits.

Tenen un parell d’ales membranoses. Les

posteriors estan reduïdes a òrgans que

mantenen l’equilibri quan volen, que es

diuen balancins. L’aparell bucal és xucla-

dor.

Coleòpters: Escarabats.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors

són gruixudes, dures i opaques, i les

posteriors membranoses i quan estan

amb repòs estan plegades. L’aparell

bucal és mossegadora i mastegador.

Dermàpters: Estisoretes.

Tenen les ales anteriors són molt curtes

i le posteriors molt grosses, membrano-

ses i plegades quan estan amb repòs.

L’aparell bucal és mastegador.

Ortòpters: Slatamartins i grills.

Tenen dos parells d’ales, les anteriors

endurides i les posteriors plegades sota

les primeres. L’aparell bucal es mastega-

dor.

Heteròpters: Xinxes.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors

tenen una part engruixida i les poste-

riors son membranoses.

La boca està adaptada per xuclar i

perforar.

Lepidòpters: Papallones i arnes.

Tenen dos parells d’ales membranoses

amb escates. L’aparell bucal és xucla-

dor.

Odonats: Libèl· lules.

Tenen dos parells d’ales estretes, grosses i

membranoses. L’aparell bucal és maste-

gador.

Sifonàpters: Puces.

No tenen ales. Les potes estan adapta-

des per fer salts. La boca és xucladora i

està adaptada per perforar la pell.