kant. sociable insociabilidad
description
Transcript of kant. sociable insociabilidad
Filosofia PolticaKANT. La insociable sociabilidadLexpressi insociable sociabilitat de Kant va estretament lligada al concepte antagonisme. Aquest joc doposicions est relacionat amb la definici aristotlica dhome com a animal social i laportaci de Hobbes: lhome s un llop per a lhome. La contextualitzaci histrica de Kant les diferents situacions blliques europees del s.XVIII- ens fa veure-li un sentit propi a la seva filosofia poltica. El filsof admet que hi ha una tendncia natural de lhome per socialitzar-se i alhora, i de la mateixa manera innegable, a generar conflictes entre els seus congneres. Lhome necessita de la comunitat, segons Kant, perqu se sent ms realitzat amb les seves disposicions naturals, per al mateix temps t una necessitat dallament i lautor parla, incls, de no poder suportar els altres. Lhome viu en una contradicci continua que no queda massa clar si s conciliada o no, en tant que superada-, perqu no pot prescindir dels altres tot i arribar a odiar-los. Quan apareix lexpressi esmentada, Kant es refereix a lindividu, per en interessar-li i tractar la poltica acaba fent una extrapolaci als Estats i nacions. Veu en ells una relaci igual de contradictria, igual de maligna i necessitada. Kant intenta explicar-nos com arribar a una pau perptua, i aquesta situaci conflictiva en la mateixa ra humana impedeix que es doni. Aix com la naturalesa ha donat a lhome la fortuna de la seva ra, sembla que tamb li ha donat la part irracional que entra en contradicci de forma intencionada. Noms comenar la Idea per a una histria universal amb propsit cosmopolita, veiem que Kant, el que pretn, s trobar el sentit histric o el propsit de la humanitat, de la mateixa manera que la naturalesa els t el sentit i el propsit. En un principi aix resulta paradoxal, el fet que la mateixa naturalesa doni als homes la capacidat denraonar i dactuar per impuls i necessitat de manera conflictiva amb els seus semblants, en tant que es concep aix ltim com un acte irracional i illgic, bsicament perqu sallunya de la pau i lharmonia que tot home, amb seny, desitjaria per a ell i per a la seva comunitat o el mn. Kant, per, ens explica que lhome, si no tingus aquesta necessitat bllica, per dir-ho dalguna manera, no seria capa de superar la mandra i no treballaria. Daix Kant en diu concrdia, i vist duna manera general, s negativa. Lhome t en ell una tendncia egoista que busca honors i plaers individuals i per aconseguir-ho s capa de danyar els altres. Aquesta reacci gaireb animal, dimmaduresa profunda, s el que impulsa els homes a actuar, s la discrdia amb carcter positiu. Lhome preferiria una concrdia, una pau entre germans i una vida tranquilla, per la naturalesa sap qu s millor per a lespcie i sap que el que necessita la humanitat, en tant que espcie, s treballar i lesfor.Des daquest punt de vista, i tot i que resulti encara paradoxal, la insociabilitat en la sociabilitat, don neix la guerra i el dolor injustificable, s bona, perqu ens duu a un desenvolupament de les disposicions humanes de lhome i un avan en la histria. Aquest avan en tant que perfeccionament, s quelcom important en tota la filosofia de Kant (o filosofia de la illustraci en general), ja que concep la humanitat i la seva racionalitat com lalliberaci i el progrs humans.