Filosofia PolticaKANT. La insociable sociabilidadLexpressi insociable sociabilitat de Kant va estretament lligada al concepte antagonisme. Aquest joc doposicions est relacionat amb la definici aristotlica dhome com a animal social i laportaci de Hobbes: lhome s un llop per a lhome. La contextualitzaci histrica de Kant les diferents situacions blliques europees del s.XVIII- ens fa veure-li un sentit propi a la seva filosofia poltica. El filsof admet que hi ha una tendncia natural de lhome per socialitzar-se i alhora, i de la mateixa manera innegable, a generar conflictes entre els seus congneres. Lhome necessita de la comunitat, segons Kant, perqu se sent ms realitzat amb les seves disposicions naturals, per al mateix temps t una necessitat dallament i lautor parla, incls, de no poder suportar els altres. Lhome viu en una contradicci continua que no queda massa clar si s conciliada o no, en tant que superada-, perqu no pot prescindir dels altres tot i arribar a odiar-los. Quan apareix lexpressi esmentada, Kant es refereix a lindividu, per en interessar-li i tractar la poltica acaba fent una extrapolaci als Estats i nacions. Veu en ells una relaci igual de contradictria, igual de maligna i necessitada. Kant intenta explicar-nos com arribar a una pau perptua, i aquesta situaci conflictiva en la mateixa ra humana impedeix que es doni. Aix com la naturalesa ha donat a lhome la fortuna de la seva ra, sembla que tamb li ha donat la part irracional que entra en contradicci de forma intencionada. Noms comenar la Idea per a una histria universal amb propsit cosmopolita, veiem que Kant, el que pretn, s trobar el sentit histric o el propsit de la humanitat, de la mateixa manera que la naturalesa els t el sentit i el propsit. En un principi aix resulta paradoxal, el fet que la mateixa naturalesa doni als homes la capacidat denraonar i dactuar per impuls i necessitat de manera conflictiva amb els seus semblants, en tant que es concep aix ltim com un acte irracional i illgic, bsicament perqu sallunya de la pau i lharmonia que tot home, amb seny, desitjaria per a ell i per a la seva comunitat o el mn. Kant, per, ens explica que lhome, si no tingus aquesta necessitat bllica, per dir-ho dalguna manera, no seria capa de superar la mandra i no treballaria. Daix Kant en diu concrdia, i vist duna manera general, s negativa. Lhome t en ell una tendncia egoista que busca honors i plaers individuals i per aconseguir-ho s capa de danyar els altres. Aquesta reacci gaireb animal, dimmaduresa profunda, s el que impulsa els homes a actuar, s la discrdia amb carcter positiu. Lhome preferiria una concrdia, una pau entre germans i una vida tranquilla, per la naturalesa sap qu s millor per a lespcie i sap que el que necessita la humanitat, en tant que espcie, s treballar i lesfor.Des daquest punt de vista, i tot i que resulti encara paradoxal, la insociabilitat en la sociabilitat, don neix la guerra i el dolor injustificable, s bona, perqu ens duu a un desenvolupament de les disposicions humanes de lhome i un avan en la histria. Aquest avan en tant que perfeccionament, s quelcom important en tota la filosofia de Kant (o filosofia de la illustraci en general), ja que concep la humanitat i la seva racionalitat com lalliberaci i el progrs humans.