L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIAC¡O CATALANISTA IX EXCIUS/ÜNS CIENTÍFICAS

ANY (V. BARCELONA 3or>eJuNv DE I 8 8 I NÚM. 3Z.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

¡Í9Sco5munr¡ "acron°s y ^ ^

OBSERVATORI-REFUGI

COITI icrcm constar enlo Jsolldt del ¿cí uc vebrer próxjm passat ios

instalacíó del observatori-refügi projecta! en lo Tura de! Home del Mont-seny. Per !ani v seris perjudici de ouc la Comissíó competent se proposapassar ádomicili pera enterarse de la part ab que cada hú tinga a" bé con-tribuirá la suscripdó,devé'm excitarlos i que s inscriganmotu propi en lallista obcrta en lo local de la Associacio, ParadíSj jo, 2," procurant aixi uncstalvi de travalls y de icmps í, la Cornissíó, y facilitan! lo que pu^a apro-titarse rnellor la actual temporada d' estiu pera comensar e impulsar totlo possible las ooras del rcfusi esmeotat, quina terminaCío satisfactoria

SUSCRIPCIOI-ERA i.A coNSTRucció i: ÍNSTAF.ACIÓ n' UN 0 ¡ JS I - :RVAT0R! -RKKUGI EN

Suma anterior, ig35 pessetas.D. Baltasar de Bacardí y de Casanovas i5 ptas.—D. Baliasar de Baear-

díy d_eJaner2o—ü. Sever Portas 5o.—D. Sadurnf Ginesta Salas, dele-sata I arragona 5. —'LJ. Joan de íí urgos % 5o.—IJ Joaqtiim de Pol 3 ~.D. Jaume líalaguer y Merino 5.—II. Joseph Sala 5.—D. Marcclí Coll(segona vegada) 5.—D. Céssar Doncel 5 —D. Ramón Verce's (segona ve-gada) 5,—Ün admirador del Mcmtseny, vehf de Sabadell 5o.—D. ModestMitjans (5.—I). Ursino Mitjans 25.—Suma total 2i45'5o pessetas.

(Se continuará}.

NOTA.—D. Rafel Roíg y Torres, director de ,. L.a Crónica científica» yde la oRevista agrícola del Instituí Cátala de Sant Isidro» ha contribuhitjen! present d un c^celent termometre £t ttict&itna y~ uititiiiWy destinat alobserva! ori.

— Coa —

EXCURSIONS.

!>¡a 3 JulioL—E:.. .tats. Surtida en lo primer tren del Litoral.

— 34 y 25. —Eicursió al Castell de Parnés. Visita del castell.—Surtidaen lo primer Iren del 34-

SESSIONS.Dia 11 Juliol.—Preparatoria de I1 eicursió al castell de Farnés.

D. Miquel Gali.

» Ramir Fochs.i> Grau Carbonell.

CONFERENCIA

Lo dia 11 del passat Desembre, D. Pere Company Fages donauna conferencia sobre la historia del art taquigrafíen, enumeranttots los avansaments y apocas floreixents que en iotas las etats haalcansat la taquigrafía.

Lo conierenciant comensá ocupantse de la primitiva escripturageroglífica y de la úiil conveniencia que en tot temps ni ha hagutde procurar esenure lant rápidamertt corn se parla, cnant en deten**sa d' aquestas apreciacions que los Egipcis, Fenicis y Hebreustenían ¡a en sas etats mes primitivas un complert y ordenat for-mulari pera espressar ab sigr.es especiáis totas las paraulas mescorrems y conegudas. Opina que aquest sistema d' escriure foutrames per los Fenicis ais Grechs y que aquests lo trameteren aisromans per lo medi tant metódich de las siglas. Esplicá com Ci-cerón fou lo inventor, segons Plutarch, de las notas tyronianas, ápesar de teñir molts adeptes la opinió de que foren inventadasper son llibert March Juli Tyró; lo que ho asseguran Sant Jero-ni, y Eussebi, bisbe de Cesárea, que florí per los anys 33o de J. C.y dona compte del heróych martiri del taquígrafo Sant Casia,que fou mort á cops de stilum. Ressenyá com la Esglesia Católicaprimitiva s' havia servil molt deis taquígrafos, anomenats allavo-ras notaris, pera copiar las actas deis martiris y tormeras deis he-róychs defensors de la fé cristiana, citant de pás lo fet del escribentAnchora qui assisiint á la sessió ahont se manirisava á Theodo-

reto, no pogué resistir ] ' cspectacle deis sufrimenis horrorosos de¡Sani.

Manifestá com molts deis primers Sants se dedicaren ab assidui-tat á la taquigrafía, entre ells Sant Neo, Sant Turbó y Sani Ci-pria, qui compongué un preciosíssim y útil diccionari; y com permedi d' aquest urt se pogueren copiar Jos notables sermons de»Sant Agustí y altres Pares de la Esglesia. Dona compte de que enlo Concili de Carthago (any 411 de J. C.) hi assistircn taquígrafosy que tots los bisbes y patriarcas de 1' época tenían per secretarisais mes aptes escribents tyronians,

Esplicá com en la invasió deis barbres del Non, desaparegué lataq uigraíia pera esser r celosa mes ta rt en los arxi us y bz b lio tecasdeis monastirs, ahont se donava alberch y bon conreu á las bellasans y las ciencias físicas y exactes. Feu notar com en la época delRenaixement, lo Cardenal Bembo la recomanava al Papa Juli IIy Just Lipsio se lamenta va de lo poch coneguda y estesa que 'strobava; puig si bé existí durant la etat mitja una escriptura abre-viada, no 's podía calificar de taquigráfica.

Digué que Inglaterra, quan la célebre revohició en la ques'hi establí lo sistema representatiu, fou la nació ahont comensálo modern reriaixement taquigráfich; distíngintse en que tan útilart no fou una combinacíó especial de signes com eran las notastyronianas, sino que 's disiingia per ésser un estudi metódich ycomplert del idioma. Deis segles xvi al xvm se publicaren en laGran Bretanya, mes de cent obras que tractaban de taquigrafía,cintant los noms de varis autors, enire ells Bright, Bales, Weston,Macaulay, Holdswort, Aldridge, Ramsay, etc., etc.

Esplicá com la taquigrafía passá á Fransa y citáá Tevenot. Tay-lor, etc., com ais mdlors mestres en aquella época y que en 1800.Martí publica lo primer iractat en Espanya, aplicant las reglas deTaylor á ia Uengua castellana, al meteix temps que lo Sr. AlvarczGuerra, feu igual aplicado quasi simultáneament, mes en vistade la controversia que 's sugerí entre abdos auiors, lo Sr. Martídetermina escríure una taquigrafía propia, y en 1802, presenta ála Real Sociedad económica Matritense de Amigos de!país saobraTachigrafia castellana. Aquesta ilustrada Societat sempre amantdel avansament y miilora de la cultura intelectual, acullí ab en-lussiasme la obra del Sr. Martí, nombra una comissió pera son

estudi y proposá ul rey Caries IV la ¡nstitudó á' una escola espe-cial de taquigrafía.

Lo conferenciant posa de manifest ais senyors concurrenis allocal las copias tretas directament deis documents origináis queobran t;n 1" Arxiu de la esmentada y distingidaííeíii Sociedad ecn-nimúca Matritense, entre 'ls que s'hi trovan lo dictamen de lacomissio assessora, los ixeglumcnts de la escola los rcals ordrescreant la cátedra de taquigrafía, etc., etc.; lot lo que fou gulana-ment proporcional al Sr. Company per la Económica presiantaixís un gran servey á la mellor esplicació del art taquigrafíen.

Desiijosu. la lieal Junta de Coméis de Catalunya de introduhirla taquigrafía en las seves escolas especiáis, comissioná al advocatD. Francisco Serra y Ginesta pera que anés á estudiar lo referitart á las cátedras del Sr. Maní, obtenint al cap d' un any, en loexamen celebrat, un premi extraordinari. De retorn á Barcelona,en i8o5 inaugura en la Casa Lloija la segona cátedra d' Espanya.

Lo conferenciant enumera las épocas en que nl Sr. Maní publi-ca las varias edicions de sa obra y consigna que aquest distingittaquígrafo morí en 1827; succehimlo en son cárrech D. SebastianEugenio Vela, mentres en la cátedra de Earcelona lo Sr. Serratingué per successor al eminent publicista y pare de nostre renai-xemeni D. Bonavemura Caries Aribau. Després dona una detalla-da y extensa noticiu de tots los cursos, tractats y dem<is obras detaquigrafía que vegeren la llum en Espanya, fins á nostres dias;fent notar C[UC D. Guillcm Atanasio Jaramilla va donar tres cursosá Cádiz en los anys 1809-11, essent al¡mns deixebles seus los ta-quígrafos de las célebres Corts de Cádiz de 1812. -

Lo Sr. Company s' estengué després llargament, ab munió dedatos y perfet coneixement de la materia, sobre la historia de lataquigrafía en las diferentas nacions de Europa y América, res-senyant ab notable erudicció lo estat d; avansament d' aquest útilart, y acaba fent ¡uinadíssimas consideracions é indicant midastticiibles pera lograr son desarrollo y propugament en nostra patria.

Lo conferenciant fou saludar á son acabamem ab vivíssimasmostras de aprobació y felicitar ab entussiasme per las doctas ydistingidas personas que acudirenal lócalatema, objecte de la conferencia.

:r lo inte:

EXCURSIO AL MONTSENY LOS DÍASiíi. 17 y 18 i)' ABRIL 111; 188:.

Havcnt organisat una excursióal Montseny la Comissió de lanostra Associació que enten en la instalado del refugi-observatoridel Turó del Home, ab 1' objecte de senyalar 1' emplassament dela construcció y posarse d' acort ab algún contractista de la encon-trada á fí d' empendre com mes aviat mcllor los travalls de dcs-mont y edificado, se reuniren á la una de la tarde del primer diaen la estado del camí de ferro de Fransa los Srs. Torras, Garda,Massó, Piqué, Miró, Coll y Gaseo, Doria, Vila, Maurer, Sturze-nefíer, Moesly, Schmímann, Thiessen, Gich y Bas, los qui trasla-dáis á Breda, emprengueren ]a ascenció fins á 3ta. Fe', ahont sonconsoci Sr. Osona los estova esperant.

La pujada 's feu per la valí del Torrent de Breda. plá de Suba,font de Cors y coll del Vent, arribantse de negra nit al Santuari,no sense molts travalls, puix ab la fosca lo guia se desorienta.

L' endemá s' ascendí ais turons que voltan lo planet de Sta. Fé

y pogué testificarse una vegada mes que lo Montseny posseheix los

mes preciosos paisatjes y panoramas, podent acceptar la compara-

una vera llástima que sía tan desconegut fins deis mateixos filis

de Catalunya.En lo Turó del Home, los Senyors de la comisió referida, aju-

dats de nostre consoci lo mestre d' obras D. Pere Vila y del SenyorCampeny, mestre de casas de Breda, senyalaren 1'emplassamentdel ecíifici, que estará admirablement situat, ob exposició á Mit-¡orn, res^uardat en ías tres caras restants per lo desmont c\uc sfará en lo turó.

Mentrestant los demiís concurrents á la excursió arribaren rinsá las Agudas, si be' que la boira que contraria sempre prou aisexcursionistas, los priva de la magnífica vista que desde allí dahse disfruta..

Reunits en la font de Briansó bailaren á esmorsar en lo coll delEspinal, desde hont passjren al antich monastir 'de Sant Marsal,avuy modest Santuari y posadu, arribanthi bast:int molestáis peruna menuda pluja, que refermá durant la nit y fou causa de dis-persió deis excursionistas lo dia següent.

Se renuncia, en efecte, á fer la asceneió projectada á h eren de

— Go6 —

Matagalls y cada hú emprcngué lo camí que mellor li sembla peraMurarse del xáfech.

Los Srs. García, Massó, Doria y Pique se dirigiren á St. Celoni,mentres los demés baixavan á Arbucias y quedant abduasseccionssatisfetas de la respectiva elecció, lo que prova la magnificencia delMoniseny. Las vessants de la valí d' Arbucias ab sa vegetació, sossalts d'aygua y sos punts de vista admirables, no son ni mes nimenys digne d' atenció que las ruinas que amanera de rius inmen-sos inundan las pendents occidentals de las Agudas y del Turó delHome, las cascadas y los bascos de revellíts faigs que 's troban peícamí de St. Celoni y la gemada verdor de la valí del Tordera, sem-brada de poblets y masías, en la que, los nostres consocis poguc-ren admirar las románticas ruinas del castell de Motclus.

Los excursionistas á escepció del Sr. Osona que 's queda á Bre-da s* aplegaren novament en la estado de St. Celoni, ahont losocídelegat Sr. Draper los despedí afectuosament, quedant totssatísfetsde la expedició y fent propósits de renovar aquestas excursions demontanya que son fortalesa pera :\ eos y elevació pera 1' esperit.

Apart de haverse cumplen ab I1 objecte perqué fou iniciadaaquesta, lo Sr. Massó tragué vistas fotográficas de la valí de SantaFe, de las Agudas y del castell de Montclús y lo Sr. Siurzcnegerrecullí numerosos exemplars de botánica, en especial aquells queteñen igual en la flora de son pays.

EXCURSIÓ PARTICULAR

ALAS VALLSD' ANDORRA.

Nostre consoci D. Joseph Guilló y Casáis efectúa en lo proppassat mes de Maíg «na excursió á ditas Valls de la qual n' ha do-nat compte oportunament cumplint ab las disposicions reglamen-tarias.

Sortí d' aquesta ciutat lo día 9 de Maig á dos quarts de sis delmatí ab lo ferro-carril de*Fransa, íins á Granollers, pujant tot sc-guit ab lo tren de Vich fins á Ripoll ahont hi arrivá á las onze delmatí.

— lio? —

Sortí pera Puigcerdá en diligencia atravessant la bonica y con-correguda Valí de Ribas, y lo magníHch Pon de Tosas, cubende neu y entra en la hermosa y fresca Cerdanya espanyola. Mol-tas ratllas s' omplirian si 's volguessin passar al paper las impre-sions de tota mena que en tan precios viatge solen experimentarlos excursionistas, mes no son d! aquest lloch ahont deuhen con-signarse. A las 9 de la nit arriba á 1' heroica vila de Puigcerdá:passant lo día següent á Fransa pera visitar la dutadcla de MontLluis, la població de Lliviay visitarlos estanysdela Lossu tornantá Pui^cerdá per lo canal del Segre, canií molt escabrós y expo-sat. Visiiá lo dia inmediat lo poblé de Maninet, lo magnífich es-tabliment de Banys de Lanilles, lo de Sant Vicens y arrivant ádos quarts de dotze de la nit á la árnica ciutat de la Seu de Urgell.Lo dia quart del vtaige sortí á visitar lo millor de la Ciutat, admi-rant la superba Seu, que data del siglc ix, ab una fatxada de boni-cas formas, claustres ab capitells de dita época, y molts marbres yllosas sepulcrals deis scnyors de 1'encontrada, entre ellas la delde Calvinyá. En los claustres se poden admirar també magnífichsretaules del sigle mi y xtn, representant la Passió de N. S. J.

Visita també las ruinas del palau deis Pallars, del que soisse conserva un pati ab una bonica balustrada. L'especie generalde totas las casas de la Seu d' Urgell revela lo vol de molts anys,abundant tos ponxos, ab boníchs capitells. Se recomana al viaiger1' hostal d' En Llebreta per sas condicions económicas.

Al cap d' alguns días sortí pera Anserall, ahont en companyiadel Rector de dit poblé visita lo Monastir deis Templaris, arruinatper los Aibigenscs y quals restos demostran sa antiga importancia.La capella que queda encare serveix avuy de Iglesia. Sortí per lapan esquerra del Balira y atravessant escabrosos camins y verda-ders víais de cabras entra á las Valls d'Andorra> per lo cantódel Molí d' Arcabell.

Arribat á S. Julia y presentantse á D. Pere Baró, Iltre. Sub-Sin-dich de las Valls y avuy delegat d'aquesta Associassió, va esser ob-sequia! peí mateix de una manera extremada é inmerescuda, perlo qual avuy desde aquestas columnas li repeteix las mes coráismercés.

Ab sa companyia visita casi tot Andorra. Sobre mateix de S. Ju-

lia y en lo lloch conegut peí Puig s' alsa una casa, ab mes trassasde custcll que de simple masía' la tradíció la fu coneixcr com á laprimera casa fundada en las vjlts d'Andorra. S'arquitectura esdiversa, puix s' hi veulien. finesiras y adornos de toins épocas.

Se pot admirar en lis Valls d' Andorra, la cascata que baixa delcstany del Serrat sobre Llors, la del riu Auvinyá y lo castell deS. Vícens en la co*ta d' An;lar, sobre Sta. Coloma y próxim á laSeca, propietat que fou deis vescomtes de Castellbó y que des-prés perienesqué ais corates de Foix. La Seca es un castell ar-ruinai al S. O. dr Andorra, y al N. O. se !n troba un altre desem-hlant anomenat la Meca, IOÍ quals han donat origen al conegutrefrá De la Seca á la Meca.

Toi lo paísaije es notabilíssim y hermós sobre manera, abun-dant d" ayguas, cas*a, y pesca y ricas minas, no explotadas eiu-ara,per la falta de vías de comunicado.

Totas las poblacions de las Valls son antiquissimas.Entre los distingiis obsequis que rebé nostre consoci pot con-

io qual estigué sentat á la dreta del il-lustre Sindich senyor Pía.honor que pocas vedadas se dispensa, y qual disiinció se li donaen obsequi de lu Associació Catalanisia.

Visita 1' Arxiu que conté notables y numerosos perj<amins. qualcstudi poiiria donar molta llum sobre fets poch aclaráis per 1' His-toria y bjstant contosos per la tradició.

tot lo que visita per lo que Qconsella á tots los aymams de las es—cursions bonicas y profitosas, la visita d' aquesta encontrada pre-ciosa, engarsada en los joyells d'Espanya y Fransa, anomenadulas Valls de Andorra.

Asa sortiduse dirigí á la Seu d" Urgell, passant per lo canaldel Segre, atravessunt lo Feral deis tres ponts, y lo pont d; Fs-pia, hont fou despenyai lo Comte d' Espanya; passá per Organyá

altre arriba á Lleyda seguint ab lo ferro-carril de Saragoasa filisá Barcelona. ,

EXCURSlÜ

Á VÍLAFRA-ÍCA, S. MARTÍ SAHIÍOÍU V OI.KKDI-L*

10.1 días 4 y $ de Juny 1SS1.

Assisiiren d la excursió nostres consocis los Srs. Doria, Vergés,(Üch, Carreras, Auléstia, Cardona y Casades (P.) los qui partirende Barcelona ab lo primer tren del día 4 de Juny. Arribats á V¡ -lafranca, ab un temps plujós, foren atentament rebuts á la estacióper los socis delegats á n' aquella poblado Srs. Clascar, Alvarez yFábregues, deis que 'n reberen durant 1' excursió atencions y ob-sequis que en raolt agrahiren.

Los excursionistas passjren acte seguit á visitar la iglesia par-roquial grandiosa fábrica que ostenta en son conjunr una bellamostra del art gótich La fatxada construida fins á certa altura yacabada ab una e.ttranya balconada barroca presenta un aspecteühament original, y'1 campanar adosat á 1'iglesia es una obraatrevida. L1 interior, enlletgit per uns aditamenis b¡>rrochs queüipavan completament las líneas arquiteciónicas, está en vias derestaurado, contemplantse I1 ábside ab sa sene d' altars en coronay los esbelts finestnils, mulhauradament ofegats per un altar nou,que vol sergótich.de proporcions exageradíssimas. Molt es de dol-dre que lo que per una pan s' ha¡a fet pera retornar á I1 iglesia sa¡nteyritat primitiva, s'huja desfet per ¡¡lira ab la construcció delindícat altar.

La celebrada iglesia de S. Joan, de jransizió romám'ch-iíótica,fou lambe objecte de la atenció de nostres consocis que admirarensa eleganí simplicitat.

Acompanyaís del ja citat soci dele^at Sr. Claucar que no Isabandona un moment, emprengueren á las 1 r del matí, á peu, loviatje á S Martí Surroca per la carretera provincial en construccióde Vüatranca á la Llacuna. Aquesta via atravessa lo límit S. O.del Panadés, per entre ben conresadas vinyas y feixas de blat. Loterreno se va fent mes accidental y fresca! al arribar á la riera deFoix, ahont s' está acabant un pont de pedra en lo qual sondeveiirs dos medallons ab los dos quartels del escut de nostra Dipu-tado. A mitj camí y abans d'arribar á aquest pont, repararen ab

plaher en una bonica crea de terme que s' alsava á ma dreta dela carretera y que per son bon estat semblava de nova construcció:mes ben examinada se convenceren que tenían davant I' exemplemes eloquent de lo que pot donar de si una restauració atinada,.La columna y • coliarei son en ctecte anticbs, mes ia creu, propia*meni dita, es moderna y travallada de tal manera que noiantse ensos detalls lo gust del dia prese ata una verdadera unitat ab lo res-tant de la obra. Ab gu^t sapígueren que ab motiu d' airavessar la-carretera peí punt ahont estava situada la creu lo propietari del.terreno, simple agricultor á qui ha felicitat ja la Associació, ab undesprendiment y bon gust dignes d1 imitado havia fet trasladarlaal actual lloch després de restaurada á sas costas.

Arribats á S. Martí Sarroca los sorprengué la bonica posició delpoblé enlayrat á la vora d' un horrores single que deixa una es-treta gola per la qual passa la riera. De lluny se presenta ló in-comparable ábside de ia parroquia tantas voitas descrit y repro-duhit, y en 1' interior de l'iglesia, á la Uum de uns ciris, poguerenveure darrera 1' altar major lo prehuat conjunt que allí ostenta lames elevada expressió del art románich. Se dolgueren ab lo dig—nissim Sr. Regent de la parroquia de que per falta de medis no 'spuga procedir á una restauració que dones brill á tanta bellesaavuy indignament amagada. En lo propí temple hi ha encara lograndiós retaule gótich que existia en 1' altar y que es interessantencara que de I1 última época, així com se veuhen dos canalobresde ferro d' un dibuix molt elegant.

Seguiren, després, losenderrochs del historien castell de S. Martíconstrucció atalussada y de imponen! aspecte, y '!s típichs carrersde la vileta, y retornaren á Vilafranca á temps encara de poguervisitar V iglesia de S. Francisco, ahont á mes de sas grandiosasproporcions y son claustre, son dignes d' aterido los varis sepul-cres dístribuits en diferents punts, entre ells lo sítuat en 1'altarmajor, de ;n Perot de Castellet y sa muller, d' una execució acaba-díssima y ahont pot estudiar tant 1' artista com 1' arqueólech.

Al endemá, dia 5, emprengueren de bon matí la marxa cap áOlérdula, per la carretera de Vílanova, que deixaren pera remon-tar unas estribacíons que la resguardan peí costat Sud, fins á arri-bar á la carena que sustenta los restos que recordan uns delsllochshabitáis, sens dubte mes antichs d' Espanya. Travessant una mu-

ralla, qu' en alguns punís presenta lo concenat d' eslil fenicí y enaltres punís lo carreu roma, s' enira en lo vast clos que forman enlo cim de la monianya aquella fortificació y 'ls single que la voltaper casi tots sos costáis. Dintre d' aquest clos apareixen aci y allílas senyals de las pet¡adas de las poblacions primitivas: nombro-sas sitjas obertas en la roca; un vast safreig travallat també en lapenya viva ab grahons pera baixarhí y conduccions pera 1' aygua;trossos d' escalas que facilitavan la ascensió per la costas; sepultu-ras obertas á la roca y aquí per primera volta observadns, per loqual se 'ls ha dat lo nom de la localitai; tragments de murallaurrodonits peí temps y coberts de molsa; tot indica una amiguetat,venerable y un lloch digne de detinguda investigado. Al cim s'alsa la iglesia de S.Miquel, construcció románica abadiíaments deépocas posteriors. Adosat á ella s'hi veu, per la part interior, un re-duhit espay de volta esférica QUÍ presenta en una tie sas caras unapona tapiada d1 aich en ferradura, qu' en V exterior s1 acusa tumbéen un tros de fatxada. Sens dubte aquest espay constituheíx la pri-mitiva capella de trassa bisantina ú oriental, anteriora la cons-irucció del temple actual, y sens dubte també á la invasió árabe.

Una rápida turbonada obliga ais excursionistas á retornar de-pressa á Vilafranca, aixi que s'aclari al temps, tenintne encara pe-ra recorrer la poblado é inspeccionar la casa de Jíabau, varias an-tigueíats, y detalls urquitectónichs espargit en sos edificis, visitantaixis mateix lo Centre Agrícola del Panadés que tants serveys pres-ta al foment agrícola de la comarca, ahont veneren alguns objectesrarisstms de son museu; prenent á entrada de fosch lo tren que *lstorna á Barcelona.

Los sócis Srs. Doria, Vergés y Carreras tragueren alguns dibui-xos y aquarelas de la creu de terme esmentada, del ábside y castellde S. Martí Sarroca, de! clos de Olérdula. y déla fatxada de iaiglesia y de la del hospital de S. Francisco de Vilafranca.

VISITA AL HERBAR!

DMUCH TttlÍMOLS, LO DÍA l 5 r>E MA1G DE l 8 R l .

Reunits en Ib local de 1" Associació nostres consócisSrs. Burgos,Godo y Oasades (P.l pera fer diía visita, á las deu del mati del cs-mentat dia, 's dirigircn á la casa del Dr. Frcmols, situada en locarrer de las Corts, número 274 pís 2."

Rebuts per dit senyor, ab suma amabílitat los mosirá col-locats

en Metras ciauradas, Herbarium Doctoris Frederici Tremóte, y'Inúmero en xifras romanas en cada un d' élls.

forma de llibre. Las escobertasque fan la tapa y lo fons d' aquellasson d' un groxut cartró vesrit de paper barnissat, pera privar 1" ac-ció de 1' humiíat, y 'ls costáis, que imitan los fulls del llibre, sonde fusta, afectara una luxosa enquadernació.

En cada u n<j de ditas caps as—lomos ni na perfectamen t acón di-*cíonats los exemplars botánichs, distribuhits cn carpetas que nie-lodicament clasificadas contenen las familias, los géneros y las es-pecies de las plantas.

La col-locació verdaderament artística de las diferentas plantas,jen uns ^rans fulls de paper marquilla y subjectes de modo quepoden aquellas ser tretas de son lloch respectiu, pera examinarlascómodameiit,) fan que 1' herbari sia agrados fins ais menys avesatsais estudis botánichs.

Lo travall de classificació e:* detingut y perfecte. Cada cxcmplarporta en unas etiquetas son nom científich, sa procedencia, lolloch en que fou trovat, los metres d' elevació dT aquell, la fctxaen que fou colecciona! y altres curiosas circunstancias.

La riquesa de aytal herbari es tanta, que permet, per 1' abundód' exemplars repetíis, femé d' altres ben complerts; y aquesta ri-quesa no es tan sois per lo nombre extraordinari de plantas, sinoper la procedencia de molías d' ellas; de tal manera, que com her-bad particular es sens dubte '1 mes complert que 's coneix, y perlo que mira á classificació y distribució metódica deis exemplars,

icro.ns botánichs d; univt

able, es 1' únich en son gc-

Moltíssims botánichs d; universal anomenada y las socieutsHelvética y Le Comptoir Parisién están en relució continua abdit Dr. Trémols, y alguns socis d1 aquellas han visitat son notableherbari, venint espressament á aquesiu ciutat.

Conté unas quince mil especies de plumas entre phanerúgamasy criptogamas. Especialment ni figura una gran colecció de mol-sas de i oías las parts del mon. Casi totas las especialilats de laflora d' Italia, de Suissa, de 1' Alemanya, del Nort de Fransa y deHungría; trobantshi ademes en dit herbari espacies de 1'África, delas Filipinas, de 1'Australia, de 1'India, del Nort d'América,deis Andes del Perú etc., etc.

La llora de Catalunya no cal d¡r que s trova completísima, yab rnolts exemplars que no eran coneguis, puix que lo Dr. Tré-mols ha recorregut herborisant los Pirineus,. lo Montscny, loMontserrat, y las demés altas monianyas de la térra. De las pela-das serras que envoltan Caduques, patria del doctor Trémols, harecullit mes de (5o especies desconegudas en la flora catalana.

Reuneix mollas especies raras de localitais especiáis, unas recu-lüdas per ell mateix, y altrcs adquiridas mediant los cambis fetsab altres boiániclis d' Europa y América.

Com á colcccions mes ricas citan las falgueras [fíices), lasorchideas, las leguminosas, \&s saxífragas; molías especies delgénero kieracium del Montseny, del género cárex; de las ranun-culáceas, cruciferas, geraniace&s, umbelíferas, compostas, gen-cíanáceas, escrofulariacejs, ciperáceas, gramíneas; una compler-ta colecció d' algas y d' altres grupos que fora llarch enumerar.

I_o quií crida mes V csment deis visitants es la vivesa de colorsdeis cxemplars, no obstant de teñir alguns mes de deu y dotzeanys que son coleccionats. Pera obtenir tan bons resultáis se vallo Dr. Trémols d1 un preparat químich, ó sia del arseniat de sosadísolt en un líquít hñtro-alcohúlich, ab lo qual se logra la perfec-ta conservado de la planta.

Desprésd' haber permanescut unasduas horas examinant algunsplechs contenint los principáis géneros, donaren per termenada lavisita, vivament complascuts d' ella; tributant desde aquest llochlas mes senyaladas mercés al Dr. D. Frederich Trémols per las

atencions que tingué ab nostres consocis. mostrantloshi son richherbarí y ofcrintse fcrho sempre que 1' Associacio tinga á be visi-tarlo.

COMUNICACIONS.

S1 han rebut las segiients:Una de «La Espedicion* societat d1 excursions fundada á l'alma de

Mallorca, saludant á la CATALANISTA, clihent que 'Is socis d" aquesta seránconsidera» com socis d" 611a, y posantse gustosa á sa disposició.

Altrc de la societat particular dT aExcursions recreativas" notilicant saconstitució y oferint la seva consideracióy deferencia.

NOVASHabent obscrvat rcpetidaments V Associació en sas excursions, que

objectes antichs ó arqueológichs, provenia de la falta deis coneixementsmes elementáis de la ciencia que d1 clls tracta, acordá la formació dT unaPulla d' instrucciú arqueológica, en la que d' un modo senzill y conets sedones una noticia general de tant ímportants coneixements, fentho al al-cans de las inteligencias menys versadas en semblants estudis. A tal efec-te comissioná á nostres consocis 1' Iltre. Sr. Comie de Belloch y DonJoaquim Olivó y Formcntf, pera la formació y redaccio de la indicadafulla, quals Comissionats han realisat ja complidamcnt la comanda.

La mida de dita fulla excedeix á la de marca major y come las se-£üents seccions: Monuments pnmitius; Arquitectura^ Escultura; l'intura;Serrcllcría y Bronzes; Orfevrerfa y Glyptica; Cerámica y Cristalería; In-dumentaria, Tapissería y Brodat; Mobles (Ebanistería) y Utensilis; Sigi-lografía y Epigrafía: Armería; Bibliografía, Grabat y Diplomática; y Nu-mismdtica. Intercaláis ab lo text hi tiguran J4S ra^a^s donant mostra delo mes preferent de las referidas seccions.

Atenetit a oue 1 obiecte de dita fulla es essencialmcnt lo de contnbuhira la propaganda deis coneixemeDts arqueolocichs entre nostre poblé, s* haacordat repartirla ab preferencia entre los Ajuntaments, Rectorías, Esta-bliments de instrucsió pública, Estdcions de Ferro-Carrils y Centres delectura, podent despres los senyors associats adouirir las existencias puerestin per lo preu de mitja pesseta 1' exemplar.

Nostre digne Pr.-sident D. Joseph d1 Argullol, pronuncia lo ijiumenge

— 6i5 —

26 del corrent, un notable discurs en lo Teatre Espányol, ab motíu de laeran manifestado proteccionista. Exposi los srans benencis QUC la pro*tecció debía reportar á 1' industria nacional y detalla ah molla claretat iosineludibles dcbers deis protectors y deis protecits-

Fn sessió genera! del dia 21 del corrent, lo soci D. Kduart Támaro ennom propí y de nostres altrcs delegats Madrid Oí Modest Vidal y UonAdriá Casademunt, doní compte de la part que prengueren en las festas.ab motín del secón Centenar! de Calderón v de la considerado Que me™resque nostra Associació entre las demés allí representadas.

Comensada per 1" ad-edítat argenter D. Francesch Carreras (E. P. D ) yprosseguida per sos filis y nebots, nostres consocis, ha sigut portada á felisterme. mcrenent la enhorationa del txem. Capítol que 1 havia iniciada.la restaurado ide la magnífica Custodia de la Catedral de Barcelona.

siguí enriquida ab joyas de eran valor íntrinsech é históncb, las oue \o-~ren colocadas sens teñirse en compte son aspecte anístich, tapant moltís-sims de sos detalls. Feia una primera restaurado en 1871, fou colocat loprecios dosseret formal per dos diademas» á saber, una corona votiva yuna sarlanda de torneic ab diferentes alhajas nquissimas pendents>

Actualmcnt, han sicut tretas las pedrerías que tapaban molts calats deleos de la Custodia aiiís com los anclls que desfiguraban los aristons: yposantse aquestas pudras en la base del nqui^sim saevari d*ort aquest, re»fet en sos pinacles y calats, presenta avuy perfetas sas elegants formas y

I.a Comissió encarregada del observatori-refugi del Montseny ha fetgestions pera comensar quant mes aviat millor lo desmont que deuferse en lo Turó del Home, á fí de resguardar 1' edifici-refugi de la impe-tuositat deis vents. La dificultar de que hi hagués un empressari que perun preu módich volgués cncarregarse del refent travall ha decidit á laComissió i empendre'l per administrado, y si no 's presenta cap nova di-ticultat, creyem que molt nviat poüra terse publicn ]o comens de lasobras,

lia morí nostre es ti mat consocí t - líamon M unsh persona molt aprc~

llctras catalanas (E. P. D }

Han sigut distingits en lo certamen celebrat á Tarragona en homenat-gc del Sagrat Cor de Jesús, nostres consocis Mossen Jascinto Verdaguer yO. Andreu Balaguer v Merino, per sos respeetms travalls £0 sotutjt di$ SftHt

Jo¿w, (poesía) y Estudi hístui'ich de la devoció al Cor Je Jesús cu Lis dw—cessis de la provincia eclesiástica Tarraconense.

Han sigut cedits a la Associació los objectes y obras següents:Per I), Perc Martí Ferrer delegat á Tarragona: duas monedas de coLirc

romanas Per La Exploradora: Boletín déla Exploradora, Asociación

L88O-8I, Madrid 1881. Per la Union Fabril y Mercantil de Barcelona:Memoria presentada per la Junta de Gobern en 1881. Per D. Hermene-gildo Clascar, soci delegar i Vilafranca del Panadas: sis fóssils trováis enlo terme de Gélida. Per D. Antoni Torrcnts y Torres: Resana históricade la Universidad literaria de Barcelona, iS8i- Per D. Manuel Navarro

ungansett karptcthefí-verewcs: Volum vm de las Memorias de I1 Associa-ció, Késmarlt 1SR r. Per D. Francisco Domingo: Mapa de la provincia deBarcelona ab lo plan de carreteras provinoals. Per lo Centre de Mcstresd' obras de Catalunya: Lista de los Socios que lo componen en el pre-sente año 1881. (a excmplars.l Per D. Juli E. Tarrats: Noticia sobre losproductos de la casa le I'crdriel en París; Glóbulos Tenífugos al extractoverde eterizado de raices treseas de Hclectio maclioj itinerairto de la

en sus carreras y las horas oue á paso de tropa distan unos de otros Oar~celona i838; El Charlatanismo sin Máscara ú la medicina apreciada porsu justo valor, Valencia T836; Reseña histórica del celebre y prodigiososantuario de la santa casade la virgen deLoreto, Gerona 1869; Apéndice

cito de 28 Agosto 1S78 porD. Cándido Martí, Valencia 188c Per D. Jo-seph Mas y Domenech: 10 monedas de coure de diferents paysos. Per D.Juan Cardona: ra goigs diversos. Ter D. Joaquim Vayreda delegat a Olot:Lutti^rafía, o sea noticias curjosas sonre las producciones, lencuas, rcli-

por M, Krotze y traducida a! español por M. C. y S., Barcelona iS55; Iti-nerario de Cataluña adornado con su mapa y una tabla alfabética de lashoras que distan entre si sus principales pueblos, Barcelona i8a3. Per D.joseph lajean: diversas monedas romanas, un busto de una matrona vun ¡dol egipciach. Per D. Andreu Balaguer y Merino: D. Pedro, El Con-destable de Portugal, considerado como escritor, erudito y anticuario(i4ay-G0). —Estudio histórico bibliográfico, del propi donador, Gerona1881.

Imprenta de *La Renaisensa», Xuclá, 13, baiíos.