La comunicació I el signe lingüístic

La comunicació i el signe lingüístic

1. La comunicació.2. Funcions del llenguatge.3. Els signes.4. Codis verbals i no verbals

La comunicació i el signe lingüístic 2

La comunicació

Saussure: “la comunicació consisteix en un acte mitjançant el qual un individu estableix amb un altre -o altres- un contacte que li permet de transmetre una informació”.

Pérez Saldanya: “ procés pel qual, amb una circulació de senyals o marques físiques, entren en interacció dos pols, emissor i receptor, cadascun amb una configuració diferent. Conclós el contacte, la relació inicial entre els dos pols s'ha modificat”


La comunicació

El concepte d'ésser humà va lligat al de societat i difícilment espot viure en societat sense comunicar.

Sempre estem comunicant; fins i tot, quan estem en silenci absolut: la roba, els gestos, la maner de moure's... parlen de nosaltres.

Així, en la comunicació entre les persones intervenen diversos codis. Un d'aquest és el, tant oral com escrit.


La comunicació

Tot acte comunicactiu és un acte estratègic que naix d'una intenció i que respón d'una necessitat.

Estratègies més habituals: Estratègia informativa. Estratègia de col·locació.

Estratègia de relació Estratègia de mobilització.


La comunicació

Quina estratègia comunicativa predomina en cada un d'aquests enunciats?

Aquest oratge inestable em provoca malestar. Declare l'acusat innocent de tots els càrrecs. Posa't el cinturó de seguretat. Hi aniré demà a les nou. Passa'm la sal, per favor.


La comunicació


La comunicació

Emissor: qui origina el missatge Receptor: qui rep el missatge. Missatge: informació que es transmet. Canal: mitjà físic pel qual es transmet el

missatge. Codi: conjunt de signes i regles coneguts per

emissor i receptor.


La comunicació

Soroll: Tot allò que pertorba en major o menor grau la transmissió o recepció d'un missatge.

Feedback: Informació procedent del receptor com a resposta al missatge rebut, que té una influència sobre el comportament de l'emissor original.

Redundància:Increment de les dimensions del missatge per contrarrestar el soroll del canal.


La comunicació

Context: Conjunt de circumstàncies que comparteixen el moment de l'acte comunicatiu i són imprescindibles per entendre el missatge. Cal distingir: Context discursiu: Allò que s'ha dit abans o després

d'una paraula pot condicionar-ne la interpretació. Context situacional: Les circumstàncies espacials i

temporals en què es fa l'acte poden orientar cap a la interpretació adequada.


Funcions del llenguatge

El llenguatge verbal té la funció de comunicar. Tanmateix, parlem de funcions del llenguatge per a referir-nos a les diverses finalitats amb que l'usa l'emissor.

Cada funció remet a un element distint del procés comunicatiu i manifesta unes característiques lingüístiques particulars.



Funció referencial: Transmissió d'informació de manera objectiva.

Centrada en el context. Frases enunciatives, verbs en tercera persona i mode

indicatiu. Funció expressiva: Expressió de sentiments,

estats d'ànim, desitjos i opinions. Centrada en l'emissor. Oracions exclamatives, desideratives, verbs en mode

subjuntiu...



Funció apelativa: Preten influir sobre el receptor perquè actue d'una determinada manera.

Centrada sobre el receptor. Segona persona i verbs en imperatiu.

Funció poètica: Atorgament de qualitat artística al missatge que es transmet.

Centrada en el missatge. Normalment en textos publicitaris i literaris.



Funció fàtica: Emissió de missatges que s'empren per a establir, restablir, pronlongar o interrompre la comunicació.

Centrada sobre el canal. Expressions com: hola! Ei! Saps?sí... sí...

Funció metalingüística: Quan el llenguatge mateix és el tema del missatge.

Centrada en el codi. En diccionaris i textos sobre lingüística.



Assenyala la funció que predomina en cada una de les frases següents:

Quina alegria que m'has donat! El pretèrit imperfet s'una per a referir accions passades. El llenguatge és el vestit del pensament. M'he trobat el teu germà a la plaça. Alça't! (En un taxi) Sembla que ja ve l'estiu... Però, què fas ara? M'agradaria telefonar-te tots els dies. M'has entés?


Els signes

Segons Lázaro Carreter: “un signe és un objecte material que representa un altre objecte”.

Tot signe pot catalogar-se atenent a quatre eixos:

Origen. Intencionalitat Sentit. Vincle amb el referent.


Els signes

Segons l'origen de l'emissió del signe distigim entre:

Artificials: emessos conscientment: Diagrames, paraules...

Naturals: emessos sense inteció: Procedents de la natura.

Segons l'existència o no d'intencionalitat en l'emissió, distingim entre:

Comunicatius: emessos intencionadament Expressius: emessos espontàniament i que evidencien un

estat anímic.


Els signes

Segons el sentit que percep el signe, distingim entre:

Olfactius Tàctils Gustatius Visuals Auditius


Els signes

Segons el vincle que té amb el referent distingim entre:

Icones: El signe s'assembla a l'objecte que remet. Fotografia, dibuix...

Símbol: Són signes arbitraris. El signe i l'objecte mantenen un vincle convingut.

Banderes, semàfors... Indicis: El signe i l'objecte tenen contiguïtat física o

connexió causal. Petjades en la platja.


Els signes

Comenteu la següent anècdota: Una vegada es va acostar a Pablo Picasso un

desconegut i li va preguntar per què no pintava les coses com eren en la realitat. Picasso quedà un poc parat i contestà:

No acabe d'entendre què vol dir. L'home va traure una fotografoa de la seua esposa. Mire -digué-, com açoò. Aquesta és la meua dona de

veritat. Picasso semblava incrèdul. És molt menudeta, no? I un poc plana, no?


Els signes

El signe lingüístic és l'associació d'una grafia i una imatge acústica (significant) amb un concepte o imatge mental (significat) per a designar un element de la realitat (referent).

El signe lingüístic té les següents característiques:

Arbitrarietat. Linealitat del significat. Immubtabilitat i mutabilitat.


Els signes

Arbitrarietat: El nexe d'unió entre significant i significat és arbitrari.

[arbre]


Els signes

Linealitat del significant: els significants acústics i gràfics existeixen dins de la dimensió temporal. Sons i grafies es representen un darrere de l'altre.

Immutabilitat i mutabilitat: Sincrònicament: immutable. Diacrònicament: mutable.


Codis verbals i no verbals

Com és possible que una llengua, a partir d'unes unitats mínimes límitades (vint-i-sis en el nostre cas) permeta la construcció infinita de missatges distints?

Resposta: Això és possible perquè el llenguate verbal és un sistema que s'articula en diversos nivells.



En un intercanvi comunicatiu cara a cara, els interlocutors comuniquen amb altres elements a més de les paraules. Aquestos elements garantitzen que el nostre missatge siga interpretat correctament.



La paralingüística: s'ocupa dels elements que acompanyen les emissions lingüísitques:

Volum de la veu, la velocitat d'enunciació, el to, les variants d'entonació, l'ús de pauses i silencis...

La cinèsica: estudia la comunicació no verbal mitjançant gestos i moviments de cos.

La proxèmica: estudia els comportaments i la interacció física en els actes de parla: l'ús de l'espai.

La comunicació I el signe lingüístic

Education

Transcript of La comunicació I el signe lingüístic