REFORÇ

1. Comunicació i context

Recorda que el context discursiu o lingüístic és allò que s’ha dit abans o desprésd’una paraula o d’un enunciat, cosa que en condiciona la interpretació correcta.El context situacional o referencial són les circumstàncies espacials i temporalsen què es produeix l’acte comunicatiu i que cal tenir en compte per una correctainterpretació d’aquest acte. El context sociohistòric és el moment històric en quès’ha produït un acte comunicatiu. I el context literari és el coneixement que tenimde la vida i obra de l’autor d’un text, que ens pot ajudar a aconseguir una inter-pretació més completa i precisa de tots els matisos del text.

Distingeix en el text de Joan Fuster el contextdiscursiu o lingüístic, el context situacional

o referencial (ara i ací), el context sociohistòric i el context literari.

1

20 1. La comunicació i el signe lingüístic

MA

TE

RIA

L F

OT

OC

OP

IAB

LE

/ ©

Oxf

ord

Un

iver

sity

Pre

ss E

spañ

a, S

.A.

A C T I V I T A T S

1

La creació del regne de València

Pràcticament, entre 1233 i 1244 va acomplir-se la gran empre-sa militar i diplomàtica de la Conquista. València, la capital, esrendia a Jaume I en 1238, i per a la posteritat local, la data del9 d’octubre —dia en què, segons creu la gent, el rei entrava ala ciutat amb una discreta pompa de vencedor— tindrà unparticular valor simbòlic. Una coneguda tradició commemo-rativa, mig oficial mig folklòrica, marca al llarg dels segles l’a-bast especial de l’efemèride. Sense excepció, les successivesgeneracions valencianes hi han vist el principi de llur estirp. Devalencians, indiscutiblement, bé que n’hi havia abans de lavinguda de Jaume I: n’hi ha hagut sempre, sobre aquest trosde geografia on ara vivim —almenys d’ençà que apareix eltopònim València. Però nosaltres, els d’avui, som uns valen-cians que datem del XIII. Potser el nostre dret a dir-nos valen-cians no serà major ni millor que el dret que, en llur temps, vanpoder-se arrogar ibers, romans, gots i sarraïns, establerts a lamateixa terra. El fet és, tanmateix, que entre ells i nosaltres hiha una absoluta o gairebé absoluta, solució de continuïtat.Som «uns altres», i tenim l’acta de naixement a la vista.

El record encomiàstic de Jaume I va lligat, en bona part, a unesdeveniment polític transcendental: aquell rei va erigir en«regne» les comarques conquistades, un «regne» distint iautònom, diríem «independent», dins el conglomerat d’Estatsque constituïa la seva Corona. Per al particularisme valenciàulterior, això és una fita solemne: significa la taxativa «crea-ció» del país en els termes —ja que no amb els límits— enquè avui subsisteix. No va anexionar-lo a Aragó ni al Princi-pat, i així li conferia una virtual coherència interna, suscepti-ble de les més diverses diferenciacions. Crec, però, que el fer-vor dels valencians per la figura de Jaume I tenia una altraarrel. D’una manera no sempre clara, i, això no obstant, segu-ra, el nostre poble comprenia que la Conquista era el seupunt de partida d’«ésser valencians». Abans hi havia moros;després hi hagué els valencians. I els valencians —neovalen-cians, si voleu— eren una «nació» altra que els moros. Preci-sament els moros van seguir essent-hi moros —«els moros dela terra»—, comunitat segregada i ferma: aborigen. Els cris-tians venien de fora, invasors, i eren ells els qui adquirien, ara,el monopoli del nom i del domini: encetaven la condició devalencians, en el sentit actual de la paraula

Joan FUSTER

Nosaltres els valencians, Edicions 62

0B1VALP(2008).01 26/9/08 13:10 Página 20

211. La comunicació i el signe lingüístic

REFORÇ

2. Les funcions del llenguatgeM

AT

ER

IAL

FO

TO

CO

PIA

BL

E /

© O

xfo

rd U

niv

ersi

ty P

ress

Esp

aña,

S.A

.

Assenyala la funció del llenguatge quepredomina en cada un d’aquests missatges.

a) Avui ha plogut 80 litres per metre quadrat.

b) M’agradaria que vingueres al viatge.

c) Vine ací immediatament!

d) Sí…? M’escoltes…?

e) El pronom subtitueix un nom.

f) Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’unheretge que han penjat…

Assenyala quines funcions del llenguatgepredominen en els textos de més amunt.

Assenyala quina funció del llenguatgepredominant correspon a aquestes situacionsde comunicació.

a) Els diccionaris, els diagnòstics mèdics.

b) El comiat entre dos amants.

c) Sessió d’entrenament militar.

d) Conversa telefònica amb interferències.

e) Els diccionaris, les gramàtiques.

f) Un llibre de poemes de Vicent AndrésEstellés.

Digues el tipus de funció del llenguatge quecorrespon a cada definició.

a) Sol emprar verbs en tercera persona delsingular i en mode indicatiu. La modalitatoracional predominant és l’enunciativa.

b) Sol emprar la primera persona del singular.El verb sol estar en mode subjuntiu.Transmet una informació sovint subjectiva.Sol expressar desitjos, dubtes, etc.,mitjançant oracions desideratives,dubitatives, etc.

c) Els verbs solen aparéixer en segona personad’ imperatiu. Les oracions solen serexclamatives i de vegades interrogatives.

d) Sol presentar-se amb oracions de modalitatexclamativa o interrogativa.

e) El mateix codi del llenguatge que empremper comunicar-nos és el tema del missatge.La modalitat oracional enunciativaafirmativa sol ser la predominant.

f) Es pretén aconseguir un objecte estètic delmissatge que comuniquem. Hi trobemabundants figures retòriques.

41

3

2

Text 1

SOCARRAR-SE.

Socarrimar-se un preparat culinari.Cremar-se per lapart externa. En el cas de l’arròs de la paella valenciana,el socarrat és un punt de cocció difícil, i buscat.

Miquel SEN i Joan VINYOLI

El gran llibre de la cuina, Planeta

Text 2

Substantivar V. En gramàtica, fer que una paraula ogrup de paraules que no són substantius facen aquestafunció; per exemple, a El gris és molt bonic, l’article elsustantiva l’adjectiu gris.

AA DD

Diccionari d’ús del valencià, Voramar-Santillana

Text 3

Lluç arrebossat

Es renten els talls de lluç i es posen a escórrer; se salen. Espassen per ou batut i farina i es fregeixen en una paellaamb oli calent. A l’ou batut, s’hi tira un pessic de format-ge ratllat. Quan són fregits i ben escorreguts d’oli esposen en una plata i es guarneixen amb rodanxes de lli-mona.

Glòria BALIU

La cuina d’avui, Pirene-Proa

Text 4

Potser, a l’hora de l’alba…

En el pit de l’amantha belat un anyell:al costat on el móndolcíssimament creixcom un pa en l’alcavormalferit de través.

En el pit de l’amant ha belat un anyellamb les potetes verdes I en la boca un clavell.

Vicent Andrés ESTELLÉS

Recomane tenebresi, Tres i Quatre

A C T I V I T A T S

1

0B1VALP(2008).01 26/9/08 13:10 Página 21

AMPLIACIÓ

3. Els codis no verbals

Recorda que la paralingüística s’ocupa dels elements que acompanyen les emissions lingüís-tiques en l’àmbit oral i que afigen informació. Es tracta de senyals i indicis, principalment noverbals, que aclareixen o suggereixen la interpretació que cal donar a la informació lingüística iinformen sobre l’estat emocional de l’emissor. La cinèsica estudia la comunicació no verbaltransmesa mitjançant gestos i moviments del cos. La majoria de la gent en fa un ús incons-cient i potser per això són una bona font informativa sobre la personalitat (optimista, dinàmic,agressiu…) i l’estat emocional de l’interlocutor (alegre, trist, nerviós…). La proxèmica estudiaels comportaments i la interacció física en els actes comunicatius, atenent, especialment, l’úsde l’espai.

Assenyala quin codi no verbal acompanyahabitualment les frases següents.

a) Va afirmar rotundament.

b) Va dir mirant-lo fixament als ulls.

c) Va afirmar mentre eixia de l’habitació.

Localitza en el text de Teresa Broseta les frasesque es podrien relacionar amb el codi de laparalingüística, amb el codi cinèsic o amb elcodi proxèmic.

Assenyala quin tipus de codi no verbalcorrespon a aquestes característiques.

a) Plors, rialles, tos, carraspeig, silenci, sorolls,tipus d’entonació.

b) Postures corporals; gestos; expressionsfacials com sorpresa, admiració o d’altres.

c) Moviments dels personatges en l’espai, l’espaii la disposició, la disposició dels personatgesen l’espai i les distàncies entre aquests.

3

2

1

22 1. La comunicació i el signe lingüístic

MA

TE

RIA

L F

OT

OC

OP

IAB

LE

/ ©

Oxf

ord

Un

iver

sity

Pre

ss E

spañ

a, S

.A.

A C T I V I T A T S

1

L’andana

NA ROSER.—(Entrant.) Ja estem ací! No hem tardat massa, veritat? (Els xiquets no contesten.) Au, ajudeu amb les bosses!

DANIEL.—(Amb un fil de veu.) Sí, iaia.

(S’alcen els dos amb esforç, les cames encara tremoloses, i ixen perl’esquerra mirant de cua d’ull cap a l’andana, cosa que faran detant en tant al llarg de tota l’escena. NA ROSER se’ls mira amb cara desorpresa.)

NA ROSER.—(Murmura.) Què tenen? Sembla que hagen vist unfantasma… (Es posa una ma al cap.) Duen haver pujat a l’an-dana? (S’acosta a l’escala a pas ràpid i puja un parell d’esca-lons. Parla cap amunt.) Vosaltres no teniu res a dir-me? (Silencitotal.) Res de res? (Més silenci.) A mi em sembla que sí, que teniumolt a contar-me…

SANDRA.—(Entrant per l’esquerra carregada amb bosses del supermercat.) Què fa, na Roser? No havíem quedat que descan-saria una estona?

NA ROSER.—(Baixant l’escala.) Tens raó, filla.Només estava compro-vant que tinc les cames fetes pols… (Deixant-se caure a l’en-gronsadora.) Emporta’t els xiquets a la cuina i que donen un colpde mà...A veure si fan alguna cosa de profit i es lleven eixa cara desemats!

SANDRA.—(Rient) Sí que estan semats, sí! Tranquil·la, que jo els distrauré…

Teresa BROSETA

No puges a l’andana, Bromera

0B1VALP(2008).01 26/9/08 13:10 Página 22

AMPLIACIÓ

4. El llenguatge humà

Quins aspectes fonamentals distingeixen elllenguatge humà del llenguatge animal?

En quins nivells s’estructura el llenguatgehumà?

Defineix l’arbitrarietat del signe lingüístic.

Què ens permet la propietat del desplaçament

que explica Tuson?

En quins camps del saber humà és

especialment productiva la dimensió creativa

del llenguatge?

5

1 4

3

2

231. La comunicació i el signe lingüístic

MA

TE

RIA

L F

OT

OC

OP

IAB

LE

/ ©

Oxf

ord

Un

iver

sity

Pre

ss E

spañ

a, S

.A.

A C T I V I T A T S

1

El llenguatge

La facultat humana del llenguatge ultrapassa de manera espectacular les possibilitats comunicatives delregne animal inferior, al menys en quatre aspectes fonamentals:

1) Les llengües s’estructuren en nivells (fonològic, morfològic, sintàctic i textual) i això vol dir que amb lesunitats fonològiques es construeixen morfemes i paraules; aquestes, al seu torn, permeten d’elaborar sin-tagmes que, per la seva banda, seran els elements constitutius de les oracions, etc. En canvi, la comunica-ció animal sembla que és estrictament fonològica o, en el millor dels casos, d’una sintaxi molt rudimentària;

2) L’arbitrarietat és un altre tret característic de les llengües humanes: una mateixa informació es pot ex-pressar amb les paraules casa ( català), house (anglés), nyumba (swahili), etc., i això demostra que la vin-culació entre so i significat és purament accidental, cosa que permet, en última instància, la creació dellengües artificials. Aquesta arbitrarietat està en la base mateixa del canvi lingüístic: si les llengües evolu-cionen és perquè, tot i que serveixen per a referir-se al món real, els mots no venen dictats o determinatspels objectes de la realitat (la paraula casa, òbviament no és feta de maons);

3) La propietat de desplaçament és també típica de les llengües i ens permet, com he suggerit abans, des-lligar-nos del moment i del lloc presents i viatjar cap al passat i cap al futur, i és per això que totes les llen-gües tenen formes ( noms, verbs, adverbis i determinatius) per fer referència a temps i espais diferents deltemps present i de l’espai en què ens trobem en el moment de la parla. Aquesta capacitat és, molt princi-palment la que permet l’acumulació de l’experiència que va passant d’una generació a l’altra, i també laque fa possible la nostra inserció en la història;

4) Finalment, el llenguatge té una dimensió que hom anomena creativitat i que ens permet d’ajustar lesnostres expressions a les circumstàncies particulars i irrepetibles, de manera que els humans no estem li-mitats a la repetició de patrons lingüístics prefixats, sinó que podem produir arranjaments nous de pa-raules, aptes per a transmetre idees, situacions i estats d’ànim mai no expressats abans. És gràcies a aquestapropietat que són possibles les formulacions inèdites de la ciència, de la poesia i de la parla quotidiana.

Jesús TUSÓN

Introducció a la lingüística, Columna

0B1VALP(2008).01 26/9/08 13:10 Página 23

S O L U C I O N S D E L E S A C T I V I T A T S D E L M A T E R I A L F O T O C O P I A B L E

1. Comunicació i context

Context discursiu o lingüístic: el text és un fragmentdel llibre Nosaltres els valencians, escrit per Joan Fuster.

Context situacional o referencial: el text va ser publicatl’any 1962, i relaciona la història dels valencians amb larealitat valenciana corresponent al moment en quèl’autor publica el text.

Context sociohistòric: el text conté informacions sobrela València del segle XIII i la importància que va tenir laconquesta de Jaume I. Context literari: la dècada deprincipis dels seixanta correspon a l’inici del movimentde reivindicació de la llengua i la cultura dels valen-cians. Les obres de Fuster van proporcionar molts delsarguments i dels objectius d’aquest procés.

2. Les funcions del llenguatge

a) referencial; b) expressiva; c) apel·lativa; d) fàtica; e) metalingüística; f) poètica.

Text 1: la funció referencial. Text 2: la funció metalingüís-tica. Text 3: la funció conativa. Text 4: la funció poètica.

a) referencial; b) expressiva; c) apel·lativa; d) fàtica; e) metalingüística; f) poètica.

a) referencial, informativa o representativa; b) expressi-va o emotiva; c) apel·lativa o conativa; d) fàtica; e) meta-lingüística; f) poètica.

3. Els codis no verbals

a) paralingüística; b) cinèsic; c) proxèmic.

Paralingüística: Amb un fil de veu; ( Murmura.); (Silencitotal.); (Més silenci.); (Rient.). Cinèsic: (…mirant de cuad’ull cap a l’andana, cosa que faran de tant en tant al llargde tota l’escena. NA ROSER se’ls mira amb cara de sorpresa.);

(Es posa una mà al cap.); (…Parla cap amunt.). Proxèmic:Entrant; S’alcen els dos amb esforç, les cames encara tre-moloses, i ixen per l’esquerra. (S’acosta a l’escala a pas rà-pid i puja un parell d’escalons.); (Es posa una ma al cap.)(…Parla cap amunt.); SANDRA.—(Entrant per l’esquerra ca-rregada amb bosses del supermercat.); NA ROSER.—(Baixantl’escala) ( deixant-se caure a l’engronsadora.).

a) paralingüística; b) cinèsic; c) proxèmic.

4. El llenguatge humà

El llenguatge humà s’estructura en nivells, és arbitrari,té la propietat del desplaçament i permet la creativitat.

Fonològic, morfològic, sintàctic i textual.

L’arbitrarietat és un altre tret característic de les llen-gües humanes: una mateixa informació es pot expres-sar amb les paraules casa (català), house (anglés), nyum-ba (swahili), etc., i això demostra que la vinculació entreso i significat és purament accidental, cosa que permet,en última instància, la creació de llengües artificials.Aquesta arbitrarietat està en la base mateixa del canvilingüístic: si les llengües evolucionen és perquè, tot ique serveixen per a referir-se al món real, els mots novenen dictats o determinats pels objectes de la realitat(la paraula casa, òbviament no és feta de maons).

La propietat de desplaçament és també típica de les llen-gües i ens permet, com he suggerit abans, deslligar-nosdel moment i del lloc presents i viatjar cap al passat i capal futur, i és per això que totes les llengües tenen formes(noms, verbs, adverbis i determinatius) per fer referència atemps i espais diferents del temps present i de l’espai enquè ens trobem en el moment de la parla. Aquesta capa-citat és, molt principalment la que permet l’acumulacióde l’experiència que va passant d’una generació a l’altra, itambé la que fa possible la nostra inserció en la història.

En l’àmbit científic i en el poètic.5

4

3

2

1

3

2

1

3

1

1

2

4

26 1. La comunicació i el signe lingüístic

MA

TE

RIA

L F

OT

OC

OP

IAB

LE

/ ©

Oxf

ord

Un

iver

sity

Pre

ss E

spañ

a, S

.A.

0B1VALP(2008).01 26/9/08 13:10 Página 26