la PalancaFEBRER 2013 Núm. 363 Preu 2,50 c

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Carnestoltes,disbauxa i tradició

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Carnestoltes, disbauxa i tradició

Més tard o més d’hora, durant la segonaquinzena de febrer arriba el Carnaval. Ambl’austeritat que caracteritza aquests temps,es barregen la disbauxa i la gastronomiapopular. Tampoc ha faltat a la cita anual elsempre esperat pregó del Saltasekles.

Fotos: J.M. Espinal i Marta Serret

29

la Palanca 3

7

1639

15

33

32

13

31

40

45

20

42

21

24

36

12

19

43

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALAquí no plega ni Déu!

NOTICIARILa biblioteca guanya usuaris amb la nova seuJordi París pren possessió com a regidorArrangen la teulada del parvulari de l’escola

BALDOMAROrdenança de civisme i altres acords del Ple

MUNICIPISCubells aprova els pressupostos pel 2013

LA NOGUERA

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

PER QUÈ DIEM...... acabarà amb tararí?

EL CAP INFORMALa participació en la salut

INFORMEEl català, una llengua ben viva

TEMA DEL MESLa festa més boja de l’anyPregó de sa majestat Saltasekles XXI

FILATÈLIAServei oficial i reutilització

IN MEMORIAM

CARTES A LA REDACCIÓAturem el “fracking”

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERAVenint de l’hort

PARLEN LES ENTITATSProperes activitats de la Penya BarçaESPORTSPartits del CE Artesa

PARTIS POLÍTICSEl blog del PSC-PMJa hi som tots!

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLSDENIP: Tots amb la Laura

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

BBC

HUMOR

IMATGES D’AHIRArtesa, temps incòmodes. 1940-1950 (II)

35

46

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

GENER

PENDENT DE PUBLICARMunicipi d’Artesa de Segre

Naixements:18 de desembre: Pol Castellà i Sinca, fill de Joan R.i de Gisel

GENERMunicipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:dia 12: Carme Alepús i Guisbert (83 anys), naturalde la Seu d’Urgell

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 1: Ignasi Llinàs i Fassi, fill d’Ignasi i de Gladysdia 15: Oriol Durany i Mianes, fill d’Antoni i d’OlíviaDefuncions:dia 15: Dulcinea Escolà i Palau (87 anys), naturald’Alòs de Balaguerdia 21: Josep Casals i Jou (97 anys), natural de laVedrenyadia 24: Joan Francesc Navarro i Vila (54 anys), na-tural d’Artesa de SegreMatrimonis:dia 24: Satnam Singh (veí d’Artesa) Sandra Venn (veïna d’Artesa)

Fins al 22 de març:Termini de presentació d’obres al 24è Premi de Nar-rativa Breu d’Artesa de Segre. Organitza: Bibliote-ca Joan Maluquer i Viladot

Durant el març:A la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot (Casal Cultu-ral d’Artesa), realització de diversos cursos (veurepàg. 17)

23 de febrer:A la plaça de la Font de Baldomar, 31a Festa de laMatança del Porc

28 de febrer:A les 17:30h, a l’Àrea Infantil de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, Hora del conte per a nens i ne-nes de P5

7 de març:A les 19h, al Casal Cultural d’Artesa, Xerrada deJulio Alberto (exjugador del FC Barcelona). Orga-nitza: Penya Barça d’Artesa i Comarca (veure pàg.35)

17 de març:A les 10h, al Camp d’Esports Municipal, Clínic defutbol a càrrec d’entrenadors de la Masia del FCBarcelona. A migdia, al pavelló poliesportiu, Cele-bració del 28è aniversari de la Penya Barça. Or-ganitza: Penya Barça d’Artesa i Comarca (veure pàg.35)

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 4,3°Temperatura màxima: 16° (dia 28)Temperatura mínima: -5° (dia 12)Precipitacions: sense dadesb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 3,7°Temperatura màxima: 15,2° (dies 26 i 31)Temperatura mínima: -5,9° (dia 12)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 24,7 mm (dia 19)Total precipitacions: 34,2 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 3,6°Temperatura màxima: 15,7° (dia 26)Temperatura mínima: -4,9° (dia 3)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 31,6 mm (dia 19)Total precipitacions: 45,1 mm

Municipi de ForadadaTotal precipitacions: 40 mm

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i Boneta, Bartomeu Jové i Ser-ra, Miquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Carme Barril, NicBoliart, Ramon I. Canyelles, Antoni Español,Josep M. Espinal, Noemí Farré, David Fusté,Josep Galceran, Josep Manel Gil, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra, NoemíTorras, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓCasal Cultural. Sala La Palanca

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

7 de març

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Aquí no plega ni Déu!Abans que res, esperem que les persones de conviccions religi-oses més profundes no se sentin ofeses pel títol que hem utilit-zat en aquest editorial. De fet, només hem reproduït una expres-sió que malauradament està molt de moda i no pretenem fer-neun ús irreverent. El cas és que, davant l’allau de notícies que tenen relació ambla corrupció de la nostra classe política, hi hauria d’haver un allauparal·lel de dimissions proporcional a la gravetat dels fets. Noobstant, aquí no plega ni Déu! En canvi, recentment hem vist casos en altres indrets que hau-rien de servir d’exemple. Estem parlant, per exemple, de la mi-nistra d’Educació alemanya, que ha dimitit per un assumpte defa 30 anys que no té a veure amb la política, sinó per un pre-sumpte plagi de la seva tesi doctoral. A més, ens ha cridat molt l’atenció que en algunes estructuresque en ple segle XXI resulten força anacròniques, com són lamonarquia i el Vaticà, hem conegut l’abdicació de la reina d’Ho-landa i la renúncia del papa Benet XVI. En el segon cas, semblalògic, ja que estem parlant d’un ancià de 85 anys sobre el qualrecau la gran responsabilitat, però és que fa 600 anys que aixòno passava! En definitiva, podem constatar que en altres indrets i circums-tàncies sí que hi ha gent que plega. Per tant, els nostres políticsfarien molt bé de prendre’n exemple, perquè tanta corrupció senseconseqüències està dinamitant els pilars de la democràcia. Val a dir, però, que hi ha centenars de càrrecs públics quetreballen dignament per la societat, molts d’ells en els ajunta-ments. I aquí sí que n’hi ha que pleguen. Almenys pel que fa aArtesa, gairebé en tots els mandats municipals des de la restau-ració de la democràcia hi ha hagut dimissions, tot i que no hantingut a veure amb temes de corrupció sinó amb qüestions per-sonals. Per tant, rectifiquem, aquí únicament pleguen elsescolanets! Això ens porta a la conclusió que ser regidor en un municipipetit és una tasca sacrificada per a la qual cal treure hores delleure i d’estar amb la família, o fins i tot de treball, per a sersovint el centre de les nostres crítiques. Quina diferència, doncs,amb aquells polítics a qui les crítiques són com una remor llu-nyana i que no tenen cap escrúpol per aprofitar els seus càrrecsen benefici propi. I per acabar-ho d’adobar, ara només faltaven els casos d’espi-onatge polític. Voleu dir, però, que a Catalunya tota aquesta con-centració de despropòsits polítics no resulta casualment massacoincident amb l’anomenada transició nacional? Per què deu serque tot això surt ara?

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

ANUNCIA’T A LA

PALANCAANUNCIA’T A LA

PALANCA

la Palanca 7

NOTICIARI

La biblioteca guanya usuaris amb la nova seua Biblioteca Municipal JoanMaluquer i Viladot d’Artesade Segre va registrar un in-

crement d’usuaris del 138 per cental gener, el primer mes que va sera les noves instal·lacions, en com-paració amb el mateix període del’any anterior. En concret, el generde 2012 va rebre 935 visites, men-tre que el gener de 2013 n’ha rebut2.226. Si es té en compte el nom-bre de dies que les instal·lacionshan estat obertes, l’augment ésencara més accentuat, ja que l’anypassat van ser 23 i aquest, només19. Aquest recompte no inclou, perexemple, les persones que van vi-sitar la biblioteca durant les jorna-des de portes obertes de principisde mes, organitzades arran de l’es-trena de les noves instal·lacions. Síque es van comptabilitzar, en can-vi, les persones que van assistir ala primera edició de l’hora del con-te que es va fer al nou espai, coin-cidint amb les vacances de Nadal.En concret, aquella tarda la biblio-teca va rebre la visita de 165 per-sones. Així, les responsables de la bi-blioteca atribueixen l’increment ales característiques de la nova seu,amb més capacitat, prestacions,espais diferenciats i comoditat, i noa la simple curiositat o expectacióque desperta una novetat. Així mateix, el seguiment diari deles visites fa pensar que el nombred’usuaris es mantindrà, ja que l’aflu-ència és regular i se situa en unamitjana de 100 persones al dia. Elsdies més fluixos aquesta afluènciaha estat d’una norantena de per-sones, mentre que el màxim hanestat 149. Durant el primer mes, no s’hancomptabilitzat les estadístiques depréstec ni d’usuaris d’internet, jaque el sistema no estava en ple fun-cionament. Les responsables de labiblioteca preveuen disposard’aquestes dades a partir del mesde febrer.

Pel que fa al perfil dels visitants,destaca l’augment de personesgrans que consulten diaris i revis-tes. Així mateix, es manté la impor-tant afluència d’estudiants i d’in-fants, com demostra la bona acolli-da de la nova àrea infantil. Les responsables de les instal·-

lacions es mostren molt satisfetesamb la resposta dels usuaris. Re-coneixen que al principi ha calgutfer indicacions sobre els hàbits il’actitud a la biblioteca, per exem-ple per guardar silenci, però asse-guren que els usuaris s’han adap-tat molt bé.

L

Les noves instal·lacions reben una mitjana de 100 visites al dia

La nova seu és més àmplia i ofereix més prestacions

Molts usuaris són estudiants

NOTICIARI

8 la Palanca

Jordi París pren possessió com a regidorordi París va prendre pos-sessió el dilluns dia 4 de fe-brer com a nou regidor

d’ERC a l’Ajuntament d’Artesa deSegre. París, a l’equip de govern,substituirà Francesc Puigpinós, queva deixar el càrrec fa uns mesosper motius personals. París ocupa-va el primer lloc a la llista de su-plents i va afirmar que havia accep-tat el càrrec “per responsabilitat” i“per ser conseqüent” amb el com-promís que va adquirir al momentque va acceptar ser inclòs a la llis-ta de suplents. París també va reconèixer que“serà complicat” compaginar la vidalaboral amb la nova responsabilitatal consistori, però va garantir que“complirà al màxim” amb la novatasca. Després de la marxa dePuigpinós, que ocupava les àreesde cultura i joventut, l’equip de go-vern es va redistribuir les respon-sabilitats per tal que aquests àm-bits no quedessin descoberts, i més

encara en veure que la substituciós’allargava. Així, ara caldrà tornara reorganitzar qui s’ocupa de cadatasca i, per tant, encara no estàdefinit de què s’encarregarà el nouregidor.

Altres acords de plePer altra banda, el ple del dia 4 defebrer va aprovar l’adjudicació del’obra de millora de camins al nucliagregat de Collfred, que comptaamb una subvenció del PUOSC del’any 2011 i té un pressupost de78.175,30 euros. Permetrà asfaltaramb grava diversos camins de l’en-torn del poble i estarà acabada a laprimavera, si es compleixen les pre-visions. Així mateix, es va aprovar l’ad-hesió d’Artesa de Segre al convenientre la SGAE i l’Associació Cata-lana de Municipis (ACM). Aquestconveni permetrà rebaixar un 25%la tarifa que ara paga l’Ajuntamenta la societat i, com que és de ca-

ràcter retroactiu, es podrà aplicarja sobre el deute que hi ha pendent. Finalment, al ple també es vaaprovar una moció de rebuig al’avantprojecte de llei orgànica demillora de la qualitat de l’educació,coneguda com a Llei Wert. Enaquest ple no es va debatre la mo-ció de suport a la declaraciósobiranista del Parlament, tot i queés previst fer-ho més endavant.

J

París, a la dreta, rep el relleu de Puigpinós

Arrangen la teulada del parvulari de l’escolaes últimes setmanes s’haefectuat la reparació d’unapart de la teulada del par-

vulari de l’Escola Els Planells. L’edi-fici patia goteres des que es van ferles obres d’ampliació del parvulari,ara fa uns deu anys, però el pro-blema havia anat a més amb eltemps. La situació s’agreujava per-què l’aigua quedava entollada el diaque plovia, i els dies següentss’anava filtrant. La situació es po-dia allargar fins a quinze dies, perla qual cosa reparar-ho era unavella reivindicació de l’escola. Les obres van començar a prin-cipis d’any i és previst que s’enlles-teixin a finals de febrer. La repara-ció s’ha pogut fer després que laGeneralitat i l’Ajuntament arribes-sin a un acord per pagar-la. Dels15.000 euros que costa, 8.000 elspaga el Departament d’Ensenya-ment i la resta, el consistori. Així

mateix, l’Ajuntament s’ha encarre-gat de fer la memòria valorada del’actuació i el seguiment tècnic de

l’obra. Les obres no han afectat eldesenvolupament ordinari de lesclasses.

L

És previst que les obres s’acabin a finals de febrer

la Palanca 9

NOTICIARI

Acte de suport a la declaració sobiranistartesa es va sumar el dia 23de gener a les concentraci-ons de suport a la Declara-

ció de Sobirania que aquell dia esva debatre i aprovar al Parlament.Els actes de suport, pràcticamentsimultanis a tot Catalunya, eren ales 19.00 hores davant dels ajun-taments. La convocatòria la feienl’Associació de Municipis per la In-dependència i l’Assemblea Nacio-nal Catalana. Artesa és un delsmunicipis adherits a l’Associació deMunicipis per la Independència i elnovembre de 2011 va donar suporta la seva constitució.

A

La concentració es va fer davant de l’Ajuntament

Endesa millora una línia d’Artesa i Vilanovandesa ha invertit 92.000euros en treballs de refor-ma tecnològica d’una línia

per millorar la qualitat i la conti-nuïtat del subministrament a cli-ents dels termes municipalsd’Artesa i Vilanova. L’acció ha con-sistit en renovar un tram de gaire-

bé 10 quilòmetres de xarxa. En concret, s’ha substituït elcablejat d’una línia que depèn dela subestació de Ponts per un d’alu-mini més fiable i amb millors pres-tacions mecàniques i elèctriques.Segons la companyia, això millorales condicions de seguretat de la

infraestructura. També s’ha instal·-lat un nou aïllament de tipus poli-mèric, un sistema fabricat a partird’un compost a base de fibra devidre i silicona que és més lleuger imés resistent a les inclemènciesmeteorològiques, al vandalisme ials trets dels caçadors.

E

Nova edició del Voluntariat per la Llengual Consorci de Normalització Lin-güística, amb la col-laboracióde l’Ajuntament, ha començat

una nova edició del Voluntariat per laLlengua a Artesa. És la segona edició ihi participen mitja dotzena de pare-lles, formades per un catalanoparlant

i un estranger, amb l’objectiu queaquest aprengui la llengua. Els apre-nents són tant homes com dones, deprocedència diversa i, la majoria, d’en-tre 30 i 40 anys. N’hi ha de Gàmbia, delSenegal, d’Ucraïna i de la RepúblicaDominicana. Cada parella fa sessi-

ons de conversa totalment lliures, jaque els mateixos integrants fixen el lloci l’hora. El Consorci aconsella fer unasessió d’una hora cada setmana, toti que l’última decisió és sempre decada parella. El programa dura deusetmanes.

E

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge al contestador (973 40 11 58)

o bé envia’ns un correu electrònic (revista@lapalanca.cat)i nosaltres ja ens posarem en contacte.

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

la Palanca 11

NOTICIARI

Visita del Departament de Cultura a Seróiversos representants delDepartament de Cultura dela Generalitat, entre ells el

director general de Patrimoni Cul-tural, Joan Pluma, el sotsdirectorgeneral de Patrimoni Arquitectònic,Arqueològic i Paleontològic,Manuel Rueda, el director dels Ser-veis Territorials a Lleida, Josep Bor-rell, i l’arqueòloga territorial, MartaMonjo, van visitar a mitjans de ge-ner l’edifici de l’Espai Transmissordel Túmul de Seró. La visita va ser a petició del De-partament i també hi van assistir l’ar-quitecte, Toni Gironès, que va des-tacar les característiques que fanl’edifici tan particular, i l’arqueòlegque va supervisar l’excavació de lesesteles funeràries, Joan López. Des de l’Ajuntament, el regidorde pobles agregats, Josep MariaMayora, va destacar la importànciadel nou equipament per dinamitzarel municipi i va apuntar que el seupotencial es diversifica en tres bran-ques, l’arquitectònica, la patrimoniali la turística. L’Ajuntament preveuobrir-lo a l’estiu. El programa pe-dagògic, les visites guiades i la for-mació dels treballadors comptaranamb la col·laboració del Museu dela Noguera.

D

L’arquitecte de l’edifici en va explicar les particularitats

12 la Palanca

BALDOMAR

Ordenança de civisme i altres acords del Plen la sessió extraordinària delple de l’EMD de Baldomarcelebrada el dia 11 de ge-

ner de 2013 es va aprovar, entred’altres, l’ordenança de civisme.Aquesta ordenança està pensadaper tal que tothom prengui consci-ència de la necessitat d’actuar dela manera més cívica possible, pertenir-ho tot el més ordenat i net quees pugui i perquè el nostre entornsigui més agradable. Així, s’esta-bleixen dos espais d’actuació on esregulen diferents fets punibles:- Espai urbà: evitar sorollsexcessius després de les 12 de lanit, tenir cura de la vegetació quedóna al carrer en el cas de jardinsparticulars, evitar embrutar i dete-riorar l’espai i el mobiliari urbà i elsequipaments públics, prohibir llen-çar burilles, dur els gossos lligats ievitar les deposicions tant de gos-sos com de gats, dur a terme unabona recollida selectiva, arranjar eldeteriorament d’habitatges quecomportin un perill, fer els tanca-ments de les finques i locals de lamanera més adequada possible,evitar les entrades de coloms en fin-ques sense habitar, tenir cura o béinstal·lar canals per a recollir aiguaa les teulades, entre d’altres.- Espai rústic: es tracta de te-nir cura sobretot dels camins i delsmarges, evitant el pas per caminsquan estan molls. També es prohi-beix l’abocament de purins i femsque provoquin pudors excessivesdurant els caps de setmana, diesfestius i el mes d’agost. Les infraccions poden ser lleus,greus i molt greus i són objecte demulta que va des dels 600 als 1.500euros. Amb tot, es proposen activitatsalternatives a la sanció econòmica.Per als majors de 16 anys, es potcommutar la sanció econòmica perla realització de treballs de repara-ció o prestacions socials en favorde la comunitat. Per als menors de16 anys, la commutació de la san-ció econòmica es pot dur a terme

mitjançant la participació de lesactivitats formatives i de reeduca-ció en els valors cívics. En tots doscasos, la durada màxima de lesactivitats no excedirà els 30 dies. En la sessió ordinària del ple,celebrada el dia 6 de febrer de2013, es varen prendre, entre d’al-tres, els següents acords:- Aprovació del pressupostgeneral de l’EMD per a l’exercicieconòmic 2013, les seves basesd’execució i plantilla de personal. El pressupost aprovat ascendeixa 108.415 euros i, com a partides adestacar, hi ha el condicionamentde l’antiga Sala del Ball (que comp-ta amb una subvenció de la Dipu-tació, sobre la qual s’informà en larevista del mes de gener), la senya-lització de diversos carrers i zonesde la població i el condicionamentde l’espai on hi ha els contenidorsde brossa selectiva.- Aprovació de la Moció per

E

declarar l’àmbit de Baldomar zonalliure de fracking.- Donar suport al Parlamentde Catalunya per l’acord de la de-claració a favor del Dret a decidir.

Altres informacions d’interès

Als Jardins d’Arnau Mir de Tost, si-tuats darrere l’església, després deles millores que es van realitzar faun parell d’anys, mancaval’enjardinament d’una partd’aquests Jardins. Ara s’ha execu-tat aquesta obra, amb la plantacióde diferents parterres, formats perdiferents plantes aromàtiques delpaís en les inclinacions centrals iheures en el talús més gran, fet queajudarà a consolidar-lo. Finalment,també s’hi ha instal·lat el reg auto-màtic per garantir la viabilitat de lesnoves plantes.

Text i foto: EMD Baldomar

Jardins d’Arnau Mir de Tost

la Palanca 13

MUNICIPIS

Cubells aprova els pressupostos pel 2013ajuntament de Cubells va aprovar a mit-jans del mes de gener el pressupost mu-nicipal per aquest any 2013, que serà de

578.470 euros. Gairebé 200.000 euros estan des-tinats a inversions, entre les quals el consistori des-taca la construcció de la sala de vetlles, amb uncost previst de 170.000 euros, i el telecontrol d’ai-gua de la Torre de Fluvià, que costarà 18.554euros. Josep Regué, alcalde del municipi, destaca laimportància que té per la vila la construcció de lasala de vetlles. “Era imprescindible que un municipi de les ca-racterístiques de Cubells disposés d’una sala devetlles municipal, que té un cost previst de 169.403euros, dels quals la Diputació de Lleida en sub-vencionarà 152.500", explica. La construcció delnou edifici, que està previst que comenci en lesproperes setmanes, es farà al costat de l’esglésiade Sant Pere.

Ajuntament de Cubells

L’

La sala de vetlles es farà al costat de l’església de Sant Pere

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 15

LA NOGUERA

Robatori amb violència a BalaguerQuatre desconeguts van assaltar la casa de l’advocat PompiliRoiger, de Balaguer, la matinada del 21 de gener. Van lligar-los a ell i a la seva dona i els van obligar a dir on era la caixaforta, de la qual en van extraure diners i joies. L’assalt va coin-cidir amb altres delictes similars a Girona.

Setmana Cultural a MontgaiDel 21 al 27 de gener Montgai va celebrar la seva primeraSetmana Cultural amb l’objectiu d’oferir als veïns una progra-mació cultural i lúdica per gaudir conjuntament. S’hi van in-cloure una quinzena d’activitats, entre les quals hi havia unaxerrada sobre l’aigua i la salut, concurs de pastissos d’hivern,visites guiades i caminades, projeccions de pel·lícules i unademostració de batucada. Els organitzadors van ser les enti-tats de la població i degut a l’èxit obtingut, no descarten orga-nitzar-ne una altra.

Cerquen sal a la NogueraFa uns tres anys que l’empresa Salinas de la Noguera SL vademanar permís per construir una planta d’extracció de sal aTartareu. Ara, aquesta empresa, que de moment no ha cons-truït la planta a Tartareu, ha sol·licitat permís a la Generalitatper fer nous treballs a la zona delimitada entre les Avellanes iOs de Balaguer.

Privatització de la gestió de l’aiguaBalaguer està estudiant privatitzar la gestió de l’aigua, ja siguia través d’una empresa concessionària o bé a través d’unasocietat mixta amb participació municipal, com ja han fet altres

capitals de comarca i municipis amb més població de Lleida.L’objectiu d’aquesta privatització i la d’altres serveis, com elmanteniment de l’enllumenat, és reduir els costos per l’ajunta-ment i obtenir un servei més especialitzat.

Barri històric d’ÀgerEl municipi d’Àger té previst que enguany finalitzin les obresde restauració del centre històric, una actuació que va comen-çar l’any 2007. S’ha tret a concurs la tercera i última fase, quecomportarà la rehabilitació del carrer Soldevila, on s’han derehabilitar els serveis bàsics i la urbanització.

Promoció a la fira de turisme FiturEl Consell Comarcal de la Noguera va participar en la Fira delTurisme Fitur celebrada a Madrid del 30 de gener al 3 de fe-brer. Sota la marca Montsec, va donar a conèixer l’ofertaturística de la comarca. Hi van ser representats tots elsmunicipis turístics a través d’un material promocional querecull la informació de turisme natural, patrimonial, d’activi-tats de lleure i gastronomia i també del Parc Astronòmic delMontsec.

Ensorrament a TérmensPart d’una paret i del sostre d’un magatzem de Térmens vanenfonsar-se el 27 de gener. La causa podria haver estat l’acu-mulació d’aigua en una canonada. No es van haver de lamen-tar danys personals però sí materials, ja que el magatzem s’uti-litza per guardar material agrícola.

Anna M. Vilanova

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

16 la Palanca

Novetats febrerADULTS-La bibliotecària d’Auschwitz.Antonio G. Iturbe. Ed. Columna.Un grup de presoners jueus alcamp de concentració d’Auschwitzaconsegueixen reunir una petitabiblioteca clandestina, formada pernomés vuit llibres. Una adolescentde catorze anys, la Dita Adlerová,és l’encarregada de custodiar elsllibres.-Terra de llops. Josep Vallverdú.Ed. Pagès Editors.Novel·la d’aventures i acció situa-da a la Grècia antiga, en un mónple de batalles i de lluites entre bonsi dolents.

-Una qüestió personal.Kenzaburô Ôe. Ed. Edicions de1984.Escriptor japonès, Premi Nobel deLiteratura 1994. Aquest llibre haestat considerat per The New YorkTimes “una novel·la quasi perfec-ta”. Seguint l’estil confessional delsgrans autors de la literatura japo-nesa, a Una qüestió personal Ôetracta un tema universal, difícil icomplex.-Capitalisme Cibeles. Com es re-parteixen el pastís les grans em-preses espanyoles. FrancescSanuy. Ed. La Magrana.-Les postres de l’àvia. Receptesclàssiques dels pastissos i pos-tres tradicionals. Antoni Escribà iLlorenç Torrado. Ed. La Magrana.

RACÓ DE PARES-Vincles. Gestació, part i criançaconscients. Àngels Torras i MíriamTirado. Ed. Angle Editorial.

INFANTIL-No som els 3 porquets. Un con-te per deixar de ser marranets.Elisenda Roca i CristinaLosantos. Ed. Bambú.-Princeses de rondalla. Su

Blackwell. Ed. Cruïlla.-Quan els ogres es queden sols.Pere Puig. Ed. Proteus.-El dit d’Ariadna. Pep Molist. Ed.Cruïlla.

Relació senzilla i afectuosa entre unavi i una neta. Un viatge compartitper la geografia mundial lligat alprocés de l’aprenentatge de la lec-tura i de l’escriptura de l’Ariadna.-Roger de Taizé. Bernat Soler. Ed.Publicacions de l’Abadia deMontserrat.Aquest llibre ens explica què va feri com va viure Roger de Taizé i per-què hi ha tanta gent que el recordaamb afecte i visiten sovint el petitpoblet francès de Taizé.

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

la Palanca 17

SERVEIS

- Consulta sala, informació i orientació bibliogràfica.- Consulta en línia del catàleg de la Biblioteca i delcatàleg col·lectiu de la Lectura Pública de Catalunya.- Préstec de llibres, revistes i audiovisuals.- Préstec interbibliotecari.- Accés ordinadors i multimèdia.- Zona wifi.- Informació cultural i de lleure de les activitats delmunicipi.

Activitats febrer-Exposició Els drets dels nens i les nenes, i activi-tats relacionadesFins al 24 de febrerÀrea Activitats, planta baixa-Convocatòria i bases del Premi de Narrativa Breu14 de febrer-Club de Lectura de la Biblioteca27 de febrer a les 9 de la nitSi esteu interessats a participar, a la Biblioteca us in-formarem-L’Hora del Conte28 de febrer a 2/4 de 6 de la tardaExplicarem dos contes per a ens i nenes de P-5Àrea Infantil, 1r pis-Exposició Escriure en temps difícilsDel 28 de febrer al 7 de marçÀrea Activitats, planta baixa

Activitats març-Club de Lectura3 de març a les 9 de la nitSi esteu interessats a participar, a la Biblioteca us in-

formarem-Curs d’iniciació a la informàticaDilluns i dimarts de 3 a 4:30 de la tarda. Durada de 20horesComençament 4 de març. Places limitadesÀrea d’Informàtica, 1r pisPer més informació passeu per la biblioteca-Curs de dibuix i còmicComençament dimecres 6 de març, de 5 a 7 de latarda, durada de 16 horesPlaces limitadesÀrea Activitats, planta baixaPer més informació passeu per la biblioteca.-Curs de FacebookDivendres 8 i 15 de març de 3 a 5 de la tardaPlaces limitadesÀrea Activitats, planta baixaPer més informació passeu per la biblioteca.-Visita guiada i Hora del conte19, 20 i 21 de marçP-3, P-4 i P-5. Activitats de la Setmana Cultural del’Escola els Planells-Data límit per presentar les obres del Premi deNarrativa Breu22 de març

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Volem agrair al Sr. Rafael Gomà, el Parco,la donació al fons de la Col·lecció Local dela Biblioteca la recopilació de la revista Cas-tellot. Portavoz del frente de juventudes,des del número 1 al 25, que es van editarentre l’octubre de 1957 i l’octubre de 1959.

HorariDe dilluns a divendres de 16:30a 20:30 h.

NOVA ADREÇABiblioteca Joan Maluquer i ViladotPlça. De l’Ajuntament, Casal Cultural, entrada carrer València, 125730 ARTESA DE SEGRETel: 973400754Biblioteca.artesadesegre@gencat.cathttp://bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

NOTA D’AGRAIMENT

la Palanca 19

E

PER QUÈ DIEM...

… acabarà amb tararí?s diu quan se sospita quealguna cosa acabarà mala-ment. La paraula “tararí” no

és més que l’onomatopeia del tocde corneta, quan aquesta fa unasola nota. La dita es refereix al so que feiael nunci que precedia els condem-nats a la pena d’assots, els qualseren conduïts ‘Bòria avall’ (1). Des de l’Edat Mitjana fins benentrat el segle XIX, a Barcelona, elscondemnats eren trets de la presó,situada a la Plaça del Rei, caval-cant un ase, vestits només ambcalces i portant l’esquena nua. So-vint se’ls posava un collar de cintavermella del qual s’hi penjaven elsobjectes robats o les eines amb lesquals havien comès el delicte. Erenpassejats per un llarg trajecte quecomençava al carrer anomenataleshores Baixada de la presó (2),continuava pels carrers de la Bòria(3), plaça de la Llana, Corders,placeta d’en Marcús, Montcada,plaça de les Olles, Rere Palau, Plade Palau, Consolat de Mar, Fuste-ria, Ample, Regomir, Ciutat, Bisbe iPlaça Nova.

En aquest punt, eren marcats al’esquena amb un ferro roent ambl’escut de la ciutat com estigma deper vida. La comitiva continuava idesprés de passar pels carrersCorríbia (avui desaparegut ambl’Avinguda de la Catedral) i Tapine-ria, retornava a la presó.Durant aquest recorregut es pas-sava per cent cantonades, i en ca-dascuna d’elles el nunci, que obriacomitiva, s’aturava, feia un toc detrompeta (tararí) i llegia la con-demna. L’acompanyava l’agutzil irere el presoner anaven el botxíamb el fuet i els Mossos d’Esqua-dra. Llegit el motiu del càstig, el reuera fuetejat les vegades que calia,dividint entre cent (el nombre decantonades) el total de les fueta-des. Així, si havia de rebre centassots, n’hi donava un a cada can-tonada, si tres-cents, tres a cadacantonada i si cinc-cents, cinc, etc.El nombre de cops era sempre, pertant, múltiple de cent. Els condemnats a la pena capi-tal, però, després del primer recor-regut esmentat, eren penjats al Pla

de les Forques (on avui hi ha el Plade Palau). Les dones condemnades, però,no eren sotmeses a la pena d’as-sots, encara que també se les feiarecórrer el mateix “camí de la ver-gonya” muntades sobre un ase,amb el cap immobilitzat per un su-port que sortia de la sella a fi de nopoder amagar el rostre, mig nues,amb els pits tapats pels seus ca-bells i duent sobre el cap una altacucurulla de cartró revestida ambpapers de colors i picarols. La dar-rera dona així exhibida va ser unaalcavota, la Tia Caterina, el 22d’agost de 1816.(1) Aquesta expressió barcelonina,“anar Bòria avall” equivalia a “pas-sar vergonya”.(2) Aquest carrer canvià el seu nompel de Baixada de la Llibreteria el1958, davant les protestes del veï-nat.(3) Avui només queda un petit tramd’aquest carrer, escurçat per l’ober-tura de la Via Laietana el 1909.

Albert Vidal

20 la Palanca

La participació en la salutl sistema sanitari és un delspilars bàsics de la societatmoderna i s’orienta a prote-

gir i fomentar la salut i a tractar lesmalalties. L’atenció primària és elprimer punt d’accés al sistema desalut i es presta principalment alscentres d’atenció primària (CAP).Els equips professionals de l’aten-ció primària ens dediquem a l’aten-ció i la prevenció de problemes desalut, fem el seguiment de les ma-lalties, oferim educació en hàbitssaludables, promoció de la salut iorientació en l’assistència social.També atenem urgències les 24hores del dia. El nostre centre va entrar en fun-cionament el 28 d’octubre de 1995,i des de llavors s’han definit unasèrie de línies de modernització iprogrés del sistema que, sense al-terar les bases del model sanitaricatalà, han permès dotar-lo demajor eficiència i agilitat i, alhora,adaptar-lo a les noves necessitatsde salut de la població, molt dife-rents de les de fa 30 anys. En el transcurs del temps ha sor-git la necessitat d’establir els dretsi deures dels ciutadans, que estanreconeguts a la Carta de drets ideures aprovada pel Consell Exe-cutiu de la Generalitat el 24 de juli-ol de 2001. Aquests drets i deuressón aplicables a tots els serveis sa-nitaris, amb independència del seunivell i de la seva titularitat jurídica. La sanitat pública és un dret queté el ciutadà, no per això hem defer-ne un mal ús, ja que els recur-sos són limitats i si els gastem enun servei, deixarem de tenir-ne un

altre que pot ser més necessari. Volem fer una reflexió del mal úsque n’hem pogut fer: Som conscients de la medicacióque hem malbaratat, perquè l’anà-vem a buscar i no la preníem o per-què se’ns acumulava a casa? I de les visites que ens progra-men i no ens hi presentem, i eltemps perdut que això representa? I de l’exigència de serveis quereclamem i que estan fora de lesprestacions o circuits establerts? Cal que tots ens comprometemamb el sistema sanitari i hi col·-laborem, fent-ne un ús responsa-ble, mantenint uns hàbits de vidasaludables, participant en les activi-tats de prevenció, mantenint el res-pecte per les instal·lacions, les nor-mes establertes i els professionalsque hi presten els seus serveis. I en tot cas, quan trobeu algunanorma o actuació que dificultal’atenció que heu de rebre, feu-nos-ho saber, en forma de suggerimenti/o reclamació, però sempre amb elrespecte a la dignitat de les perso-nes. Ho necessitem per millorar. Us enumerem els drets i deures,que també podeu consultar a laweb del Departament de Salut. Elsdrets són: a la igualtat i la no-dis-criminació de les persones; a l’au-tonomia de la persona; al respectede la intimitat i la confidencialitat;els drets relacionats amb la consti-tució genètica de la persona; elsrelacionats amb la investigació il’experimentació científiques; elsrelacionats amb la prevenció de lamalaltia i la promoció i la proteccióde la salut; els relacionats amb la

informació assistencial i l’accés ala documentació clínica; els relaci-onats amb l’accés a l’atenció sani-tària; els relacionats amb la infor-mació general sobre els serveissanitaris i la participació dels usua-ris; i els relacionats amb la qualitatassistencial. Els deures són: cuidar de la prò-pia salut i responsabilitzar-se’n; ferús dels recursos, prestacions i dretsd’acord amb les necessitats; com-plir les prescripcions generals, denaturalesa sanitària, comunes atota la població; respectar i complirles mesures sanitàries adoptadesper a la prevenció de riscos i la pro-tecció de la salut; responsabilitzar-se de l’ús adequat de les prestaci-ons sanitàries ofertes pel sistemasanitari; utilitzar i gaudir de mane-ra responsable, d’acord amb lesnormes corresponents, de lesinstal·lacions i els serveis sanitaris;respectar les normes establertes encada centre, així com la dignitatpersonal i professional de les per-sones que hi presten els seus ser-veis; facilitar, de forma lleial i certa,les dades d’identificació i les refe-rents al propi estat físic; signar eldocument pertinent, en el cas denegar-se a les actuacions sanitàri-es proposades; i acceptar l’alta uncop s’ha acabat el procésassistencial. Necessitem la vostra participacióper continuar avançant

E

EL CAP INFORMA

L’ADF Sant Mamet informa

A partir d’ara, en el moment de fer una sol·licitud per a tallar llenya per a ús propi,cal adjuntar una fotocòpia del DNI del sol·licitant, que caldrà presentar en el mo-ment de fer la sol·licitud. Es recorda que també cal aportar les dades cadastralsde la parcel·la o parcel·les sol·licitades (número de polígon i de parcel·la).

la Palanca 21

INFORME

El català, una llengua ben vivarreu dels anys i de genera-cions, Catalunya com a ter-ra de pas, ha esta un gresol

aglutinador de cultures diverses,que en establir-se aquí, han cons-truït amb el temps un tarannà pro-pi. Amb unes peculiaritats d’histò-ria, de tradicions, de folklore, dan-ses i cançons, de cultura, d’art, demaneres de comerciar i fer tractesi de riquesa patrimonial, tot a l’en-torn de la llengua, el català, quecom veurem, tenia d’arrel diferentsmatisos. Ha sofert altibaixos i diferentsatacs, però la pedra filosofal, el palde paller que sostenia i unificavatotes aquestes característiques, erai és el nostre idioma, que amb vari-ants s’ha mantingut ferm i s’ha so-breposat als temps.

EfemèrideL’Institut d’Estudis Catalans (IEC)va establir el 1913, ara ha fet 100anys, les normes d’ús de la llenguacatalana, que va ser un intent d’uni-ficar les diferents formes dialectals,de posar-se d’acord en escriured’una manera determinada. Així,l’Acadèmia de la Llengua Catala-na, que té cura d’aquesta, va orga-nitzar la normativa i ha vetllat per-què el procés de de regularitzaciólingüística sigui coherent. El 24 de gener de 1913, just unsegle enrere, després d’anàlisis ienfrontaments, es van crear per files “Normes Ortogràfiques” de l’Ins-titut d’Estudis Catalans. Molt recent-ment, s’ha tornat a parlar del temai del procés de gestació de les Nor-mes, de les dificultats i les lluites

internes que es van haver de su-perar fins l’acceptació general elsanys 30 i de la importància que téel fet que actualment tot l’àmbit cul-tural de la llengua catalana compar-teixi unes mateixes normes d’es-criptura. També el 30 de gener passat va

estar homenatjat a l’IEC un filòlegimportant, J. V. Foix, amb motiu del25è de la seva mort. Va ser poeta,periodista i membre de la secciód’estudis de l’IEC.

La secció filològicaEn aquell temps hi havia molts bons

A

22 la Palanca

INFORME

filòlegs, especialistes, estudiososper a desenvolupar el lèxic, la pro-sòdia del català. Per a esbrinar elque en deien “el misteri de la llen-gua”. Tot un repte. Així, aquestasecció la fundà l’IEC l’any 1911 i elprimer president va ser AntoniMaria Alcover. Més tard, Alcover iPompeu Fabra treballen conjunta-ment per a editar un seguit de Nor-mes Ortogràfiques que seran subs-crites l’any 1913 per tots el mem-bres (tret d’Àngel Guimerà) i queesdevindrien la base del catalàmodern escrit, tal com l’empremavui dia. Aquesta i altres obres anteriorssón la base per la publicació, l’any1932, del Diccionari General de laLlengua Catalana, obra del mateixFabra i que va ser adoptat com anormatiu arreu dels Països Catalans. Va ser important l’aportació deJoan Coromines, que va treballardurant anys el diccionari ambFabra. En acabar, algú va dir queera “un tresor del nostre PatrimoniCultural”.

Varietats dialectals del catalàSegur que vosaltres en trobareumés, però n’apuntem unes quan-tes. Diuen que el català més per-fecte i més clar es parla a Girona,hi ha punts de la costa que tenenuna entonació melosa, i en tractarde la llengua, diuen orgullosos:“Com el Baix Empordà, res no hiha”. I puntualitzen: “L’Alt no, eh!”.A Lleida, el parlem més tancat, sec.I de vegades, enlloc de dir de die“el” diem “lo”. I en pobles interiors,els que no volen dir “adéu” diuen“endevant”, “apa”, “avant va” o “sa-lut!”. Al País Valencià el parlen di-ferent, hi han incorporat molts cas-tellanismes. A la Franja d’Aragó,des de Fraga (la ciutat més gran)fins més amunt de Graus, parlen un“xapurriau”, en diuen ells, però hiha indrets, pobles endins, que par-len com nosaltres. A Barcelona, sense anar méslluny, fins en diverses barriades dela ciutat, els mateixos mots podensonar diferents. De “noi” en diuen“nanu”, al Guinardó, d’aigua, “aiga”,

de fred, “frad”, i els acabaments deles paraules els fan amb “a”. Ellsho pronuncien tal com s’escriu:“casa”, “escola”,... I a Lleida ho aca-bem amb una “e” oberta. A Andorra,terra d’acollida, als que parlen el ca-talà no se’ls nota gaire diferència. A la Catalunya Nord (França),des del Conflent fins al Vallespir,amb el pas dels anys tenen un ac-cent afrancesat, com és normal.Fins i tot la gent culta de Perpinyàl’escriuen igual que nosaltres, peròen parlar diuen “cançú” enlloc decançó, i “Canigú” enlloc de Canigó.El cas curiós és el de les Illes Bale-ars. Quan parlen la Maria PauJaner o la Maria del Mar Bonet te-nen un to dolç, en parlar fan unamelodia molt agradable d’escoltar.Diuen “al·lota” enlloc de “noia”, “sanostra casa” enlloc de “la nostracasa”. I en acomiadar-se, a Eivissa,enlloc de dir “Adéu” diuen “Alà i do”,que seria un “Alà et doni”. És sem-blant al castellà “ojalá” que ve a dir“Alà ho vulgui”, que es diu quans’expressa un desig.També hi ha una petita regió aMúrcia, Carxe (que el segle XIX vaser poblada per llauradors valenci-ans) i a l’illa de Sardenya, l’Alguer,on es conserva la llengua. No entenim referències, però segur quetenen matisos diferents.

El bressol de CatalunyaLa Catalunya Nord forma part his-

tòrica i culturalment del Principat,separada en profit de França de laresta de Catalunya, en virtut delTractat dels Pirineus el 7 de novem-bre de 1659. Un dia, amb dos companys, vamsortir d’Artesa per anar fins a lamuntanya mítica del Canigó. Vampassar per la Cerdanya i entrar aFrança per Bourg-Madame. Vamenfilar pel Mont Lluis i per aquellesmuntanyes esquerpes (ens acom-panyava el Train Jaune), vam bai-xar fins Vilafranca de Conflent idesprés fins a Prada. Allí vam pu-jar fins a Sant Miquel de Cuixà i vaigconduir fins a la fi de la carreteraenquitranada. En acabar teníem,per un camí terrós, el Canigó, mag-nífic, a tret d’escopeta. Els paissatges, farcits de pobletsi “vignobles” que tenyien els cos-ters de verd, eren molt bonics. Entornar, ens vam aturar a un poble,Rià Sirach, on ens van dir que hihavia neixut Guifré el Pelut, al cas-tell d’Arrià, a tocar a les cases, avuien runes, destruït per Lluís XIV el1672. Diu la llegenda que l’Empe-rador francès Lluís el Pietós va de-manar ajuda contra els normandsal seu vassall, el comte deBarcelona, qui va venir amb el seuexèrcit. Guifré fou greument ferit iamb la seva sang va marcar unescut amb els dits, quatre barresvermelles que han quedat com lasenyera catalana.

Preservar les llengüesA l’Amazònia, Brasil, l’actual governalemany i els anteriors, hi enviencada any un equip de lingüistes quebusquen entre les tribus boscanes,famílies, grups ètnics en perill d’ex-tinció, per a preservar les llengüesde l’oblit. Treballen, lluiten per asalvar els mots d’un idioma que potdesaparèixer. Són cultures mil·-lenàries. Al darrere hi ha sempreuna història, una manera d’enten-dre i fer les coses molt antiga, queve des de la memòria dels temps ique si no s’hi fa res es pot perdre.Enregistren les converses, en fanvídeos i, si és possible, ordenen lagramàtica d’aquella gent.

la Palanca 23

INFORME

El que no s’acaba d’entendre ésque cultures contemporànies quepresumeixen de la mateixa moder-nitat que l’Alemanya d’avui dia, in-tentin lesionar o obstaculitzar l’úsd’una llengua viva i normalitzadaactual, enlloc de promocionar-la. Enètica i sensibilitat pel tractament deles llengües, estan a anys llumd’Alemanya.

Els antics filòlegsAcompanyem la foto de tres filòlegsde fa 100 anys, o millor podríem dir,sociolingüistes, perquè al darrere hi

ha un treball de camp, de recercade les societats d’aquell temps, quede ben segur mai ha estat valoratcom cal. Es tracta d’Enric Prat dela Riba (a Artesa li tenim dedicat uncarrer), qui era llavors president dela Diputació de Barcelona i qui méstard presidiria la Mancomunitat deCatalunya.El Pompeu Fabra, qui amb la pu-blicació del seu Diccionari Generalestà considerat el pare del catalàactual. I Mossèn Antoni Alcover, quicom a capdavanter de l’IEC orga-nitzava i reunia els molts estudio-

sos de la llengua de llavors.

A la manera de conclusióEl català, com a llengua, no és solsuna col·lecció de normes, que tam-bé. És un acte d’autoestima, de jus-tícia. Alhora de recordança i de res-pecte per la gent que ens han pre-cedit. Dels qui al llarg de la histò-ria, han lluitat per arribar a les for-mes d’escriure’l i parlar-lo d’avui.

Bartomeu Jové i Serra

Els tres filòlegs

Enric Prat de la RibaPresident de la Diputació de Barcelona, vacrear institucions culturals com l’IEC i va im-pulsar la reforma ortogràfica.

Pompeu FabraEnginyer transmutat en filòleg, la seva visiócientífica es va acabar imposant en tots elsàmbits, malgrat algunes renúncies.

Antoni M. AlcoverAl capdavant de l’IEC, el filòleg de Manacorera contrari ha establir les normes, però vaobeír l’encàrrec de Prat de la Riba.

24 la Palanca

TEMA DEL MES

La festa més boja de l’anyLa sàtira i l’humor comparteixen protagonisme a la rua d’un Carnestoltes que, un any més,reserva també un espai als més petits, diumenge, i a la tradició, dimarts

l discurs del rei SaltaseklesXXI, que recollim íntegra-ment a continuació, va obrir

dissabte dia 9 de febrer les festesde Carnestoltes a Artesa. Sa Ma-jestat va repassar els fets més des-tacats dels últims dotze mesos almunicipi, amb tocs crítics i satíricsperò, per damunt de tot, amb gransdosis de bon humor. Entre el nom-brós públic hi havia tot tipus de dis-fresses, des dels clàssicsintemporals fins a les relacionadesamb l’actualitat política, econòmi-ca i mediàtica. En total, més de migmiler de persones que van desfilarpels carrers d’Artesa fins arribar alpavelló, on hi havia el sopar.

E

La comparsa del Saltasekes, inspirada en la corrupció política, encapçalava una rua ambmoltes altres disfresses, tant de temes satírics com clàssics

la Palanca 25

TEMA DEL MES

Diumenge i dimarts la festa va con-tinuar ja amb un to més reposat,amb la desfilada dels més petits -vegeu desglossament- i la tradicio-nal matança del porc. Es van matarcinc porcs, com en les últimes edici-ons, i una trentena de voluntaris vanelaborar les llonganisses i botifarresdes de primera hora del matí. Es va fer al recinte de les Sitges,on durant tot el dia s’anaven acos-tant curiosos. L’afluència més ele-vada de persones va ser a partir dequarts de sis, quan es començavaa repartir el berenar. Enguany, l’au-toritat convidada va ser lavicepresidenta del Parlament, AnnaSimó, que primer va signar al llibred’honor de l’Ajuntament i, a conti-nuació, es va desplaçar fins a lesSitges per degustar el tradicionalentrepà. En total se’n van repartiruns 2.000, una xifra que, segonsl’organització, queda una mica persota que la d’anys anteriors.

Fotos: J.M. Espinal i Marta SerretL’elaboració i cocció de les llonganisses es va fer a les Sitges, on a la tarda es van repartir uns2.000 entrepans

Carnaval infantilEl diumenge va ser el dia reservatals més petits, amb una festa ex-clusiva per als infants que enguanyes presentava amb una novetatdestacada, la ubicació. Així, perprimera vegada es va fer al CasalCultural, després que les últimesedicions s’haguessin celebrat alpavelló. Hi van participar uns 150infants amb disfresses tant compra-des com fetes a mà. El concurs,però, estava reservat a les sego-nes. Es van donar tres premis, delsquals adjuntem fotografies. Totsvan tenir berenar i un obsequi. La festa va estrenar ubicació, el Casal Cultural

Les tres disfresses de fabricació casolana guanyadores, per aquest ordre: tercer, primer i segon premi

26 la Palanca

TEMA DEL MES

Pregó de sa majestat Saltasekles XXI(Comença parlant Artur Mas)

Catalans, catalanes, artesencs que fa un mes que nocatxeu...

Com a salvador de Catalunya que sócaquest any vinc a deixar anar algun que altre mocamb tothom imputatnomés quedava jo per ser escoltat.

Ep, lo de la ITEVÉ, ni a vatres ni a mi parlar-ne ensconvé, que m’han dit que aquí ja en teniu experiènci-es.Que amb els camions del Roca ja vau liar la troca.

(Apareix Torrente, a ritme de Apatrullando la siudad)

Chavales!!! Ha llegado el alma de la fiesta!!!

Tanta crisis y tanta leche ¿Nos hacemos unas pajillas?

Después de haber estado un tiempo en la cárcel deXirona... Bonita ciudad, por cierto, estando allí, me hepermitido el lujo de poder aprender vuestro idioma

Entrando per Artesa me he trobat un bazar, y lo hepuesto en práctica, hasta he aprendido que “VenChinita” es “Chinita, vine”.

Y, per si fuera poc, en la otra banda, el millor bar delpueblo, el del ATLETICO DE GARÍ.

En fin, que estic com a casa.

El motiu pel qual estic aquí,és perquè la gent “comente”,que aquest país de tarats sol el salva Torrente.

Entre tant corrupte i borbonsa un se li inflen els collonsQue un se’n va a caçar elefantsmentre el seu nét amb l’escopeta se li’n va anar de lesmans.

Contrabando, blanqueig i sotamà.Activitat per excel·lència del qui vau votarretalla per aquí i retalla per allàl’únic que ho pateix és el ciutadàapareix un gamarús de ministreque el català vol fer desaparèixer del registreWert, analfabet, a veure si tens collons de dir-li a lacara al Giribet.

L’Onze de Setembre tots a la manifestaciói al Mas se li gira el cap i pren una decisióeleccions sobiranistes per abandonar aquest paísque s’emporta tot el pastís.

Amb un resultat que no va ser l’esperatConvergència continua amb el mandatmés enllà dels partits,els catalans estan decidits.

El futur dependrà dels pebrots de l’Artur.

(Atreviiiiit....Graciaaas)

En fi artesencs, en lo generalhi ha liat un bon percal.Així que mirem-nos una mica el melicI repassem el que aquest any heu deixat escrit.

Any de fred, pressupostos congelats.Ja està bé després de tants disbarats.Des del consistori, per assegurar el cobramentdomicilien els rebuts de l’Ajuntamentno fos cas se n’oblidés la gent.

Els que en paguen les conseqüènciessón els que treballen a les seves dependènciesque veuen reduït el seu jornalperquè els han tret la paga de Nadalmenos mal que el Mingo l’ha rebutjatSi no de tots els costats l’haurien matxacat.

CAP nou en funcionament, lo que costa és atendre ala gent.Si tens urgències a la tarda,paciència amb l’espera que t’aguardai si us agafa l’argentí...Segur que no us queixareu més del Romaní.

Això sí, m’han dit que ara us interessa la culturaque pel túmul de seró... heu construït un edifici ambrestes de basura.Amb les ampolles de vi begudes a mig matíde les mans dels paletes ben embriagatscap a la paret, per substituir els matxembrats.

Pel que fa al mobiliari urbàalguna que altra coseta s’havia de remodelarVau canviar el fondo de les piscines,perquè ja hi havia petxines.Tot i això, segueixen sent indignants,però total, només hi van immigrants.

la Palanca 27

TEMA DEL MES

La matança del porc deia el diari que el Mingo s’hi vaposar tossut,perquè si no, la fira s’hauria perdut.El preu del tiquet es va doblar,i, tacanyos, no em digueu que ni això podeu pagarSort dels Belchis i els Samarresque cada any donen el callo amb les butifarres.

Per la Fira del Meló,ni fira del meló ni que collonsSort que la Cèlia encara hi para el melons.De tanta austeritat, li haureu de canviar la seva deno-minació.Si retalleu el nom un pèl, us quedarà la Fira de la Mel,I no quedarà re, fins arribar a la Fira de la Mè.Que grans éreu quan despilfarrava la filla de la Mercè

Per fi vau inaugurar el Casal nou, que ha costat un ou.La llum d’allà saltava d’alegria.Això sí, al carrer sense paella i sangria,hasta el dinar us havíeu de cascar??????????!!L’any que ve, envieu la gent al Pijuani una cosa menos a muntar... “homaaaaa”És que ni la Diputació es va estiraramb algun pivón que ens poguéssim recrear.

Festa Major………. de Montclarvaya festa es van pegar.Perquè aquí no hi ha qui vulgui venir.La barra, ni el Massana la vol agafar,Perquè no hi veu un euro que pessigar.I no és que els artesencs no us agradi xumar…I és que…Comissió….Si, a més a més, poseu el cubata a 3 i mig,és normal que us enganxeu els dits.

El programa de l’any que veper animar als que vagin més tousles Carametlles la nit de dijousDivendres lo Martino de TeloneroI el Garí ballant a lo rockeroI el dissabte…. El Maxens de showman a l’especta-cle...I al final el Carbonell, per acabar d’enfonsar el vaixell.Us esperen uns anys de festes apurades,anant amb les butxaques tan foradades.

Menció especial al jovent animal:amb el Correbars van destrossar l’Eixidai es van guanyar una castanya de la Palmira.Ara amb el bar ben reformatveiem el cul de la Sorina per un forat.

El Parc de Nadal va quedar descafeïnatalguna cosa més us podíeu haver imaginat.I sort dels pares que amb bona voluntat

us van tapar aquest forat.

L’arribada dels Reis Mags,sort que no portaven gran cosa als sacs.Perquè amb el pressupost que els hi heu cedit,“hasta” els patges han encongit.

Passant a la pàgina esportiva,parlarem de futbol i bàsquet com marca la normativa.

Com que anem bé de temps, iper fer els nens... i no tant nens.... més contents,explicaré una historieta que va passar no fa massatemps....

Conta la història que...Una tarda de diumenge qualsevolen què la dona fa paella i l’home va al futbol,el nostre heroi baixava decidita ser protagonista del partit.

L’encontre transcorria amb normalitati a la mitja part l’un a zero era el resultati tot assedegat se’n va anar al bar a buscar un combi-nat.

Tornant cap al seu lloc....El linier es va equivocar amb un fora de joc.Fou llavors...Quan la grada de hooligans amb bufandas’apoderà de la banda.I fent pagar al linier la seva errata,el nostre protagonista li va fotre per sobre el cubata.

El trio arbitral tot acollonit,va decidir suspendre el partit.En aquell moment, avançant-se al Pessebre,va aparèixer el rei Negre.Amb el paraigües com a indumentària,volia accedir als vestidors de manera antireglamentà-ria.

Sort n’hi va haver dels jugadors civilitzatsque van permetre als arbitres no sortir escalfats.Poques setmanes despréses va decidir que l’acte es reprengués,això sí, a porta tancada,no fos que a algú se li escapés una escopinada.

Si d’aquesta història en voleu treure alguna conclusióés que fer d’àrbitre no és una bona decisiósi al camp de l’Artesa has d’exercir la professió.

A tot això, nova junta ha entrat a l’Artesa.El que saben fer millor és aparèixer al Lips per sorpre-sa, diuen que Artesa i CENG obriran acadèmia de ball,

TEMA DEL MES

28 la Palanca

amb els bailoteos de president i presidentadeixaran a la gent contenta.D’alguna manera la grada del bàsquet s’ha d’amortit-zar, perquè lo que és espectacle, a part del míster,poc en saben donar.

Per acabar, no em podia oblidar dels que la lieu cadaany perquè sou gent tossuda.Els personatges del poble també hi teniu cabuda.

La Palanca comença nova etapa, seu central, vacan-ces i en color.I portant més anuncis que el llibret de la festa Major.De lo més destacat, és que el boli ha penjat laPeriqueta, i ara qui hi escriu ruqueries són els de dre-ta.A veure si us treieu la careta!!Poca feina teniuque a denunciar sense parar us entreteniu.Fins que deixeu les sigles amb les que firmeu,amb els vots que teniu us quedareu!

Festes del Pavelló han renascut,però el nou DJ en projecció sempre està desapare-gut.Parlant d’elles, el cap d’any els del Lokal han muntat.Allí, molt parat que calers s’ha embutxacat,posant a taula el plat.

A destacar d’Any Noula política d’austeritat d’algun major d’edat,que agafant-se al “novullpagar”,al poli per cap d’any es va colar.Que ja tenim una edat!!!

Artesenques... Aprofiteu a la Caracal·la les rebaixesque fan amb sustens i faixes.Perque a l’Altis fan Iniciació a la dansa del ventreque fa molt temps que una coseta ja no us entre.

Protecció Civil han canviat el traje vell,a petició de la del Capellque volia algo més maco per la foto,per portar-ho sobre la moto.

Una nova generació de kamikazes al volant amenaça

el vianant, xafant cotxes i furgonetes, almenys algú,del jabalí en farà croquetes.

Sense el glamour del Trevol s’han quedat els vilatans,i ara l’oci nocturn passa només per unes mans.Competicions etíliques de futbolinses fan al Lips de portes endins.El negoci els deu anar força bé,que els jefes ja no fan de camarer.Entre que no són gaire estirats,i amb les hòsties que et foten amb els combinats,de seguida tindran els extractors de fum amortitzats.El problema està amb el jovent a l’hora de tancar,que de la trompa que porten no saben on anar.

Al Disbo li ha aparegut competidor,creant dubte al consumidor.Cooperativa o Dia???On és més barata la ratafia???Mentre la Xerona es desmarca amb els menjars cui-nats, dins de la vitrina no es quedin massa reposats.

El primer lleidatà és fill d’Artesa i surt al diariI no és per fer cap comentari...Lo raro és que no sigui dels Llobetsque són experts en fabricar vailets.Sastricos, com veieu de vosaltres no me n’he oblidatque sou la meva debilitat...

Artesencs, artesenques,Baldomeros que ja no formeu part d’Artesa...gent que fa el cafè a l’Eixida soportant el jovent quearriba de festa...Gent que va a caminar a les 7 del matí...Senyores que canvien de súper per dos cèntims ellitro de llet...Jugadors expulsats del torneig de futbito pel senyorcol·legiat...Autonòms que factureu més hores del compte...Oïents de Ràdio Artesa de Segre (FM en estéreo)...Exclients del Trevol que no teniu local propi i us apro-fiteu de cases alienes....

Sou únics i ben parits!!!

Que tingueu un bon carnaval i lieu un bon percal!

la Palanca 29

FILATÈLIA

om ja havíem comentat enaltres escrits, al principi, al’any 1850, enviar una carta

era bastant car, per això la gentnomés enviava correu si era moltnecessari i molts potser ni això po-dien fer. Degut a l’elevat preu, tothom mi-rava de poder estalviar en fer elsenviaments, fent circular les cartesper particulars o recaders, cosa queestava prohibida, essent la multaquantiosa si s’enxampava. Reu-tilitzant segells que no havien estatcancel·lats o que la cancel·lació noembrutava massa el segell, hi ha-via qui falsificava segells per fernegoci i així moltes modalitats defrau o picaresca. En alguns casos eren els matei-xos empleats de correus, que pertreure algun benefici extra, treienen algunes cartes el segell que en-cara estava nou i el substituïen perun altre que ja era usat i per dissi-mular feien coincidir el mata-segellsque posaven amb el que ja teniamarcat el segell, d’aquesta formapodien tornar a vendre el segell nouvàries vegades. De fet, ni el propi paper per es-criure les cartes era econòmic, tam-bé es donava el cas que les envol-

tes es reutilitzaven, quan arribavauna carta, es treia el seu continguti l’envolta es feia servir pel costatdel darrere que inicialment haviaquedat en blanc, així que podemtrobar peces fetes servir per lesdues cares del paper i fins i tot fe-tes servir tres vegades, aprofitantla forma de plegar l’envolta, aquestscasos es poden trobar també ambprefilatèlia. Sembla així que els organismesoficials que gaudien de franquícia,no eren afectats per aquests casosde reutilització, però de fet tambéhi podem trobar casos, ja que elsmateixos funcionaris si podien es-talviar alguna coseta, repercutiames del que sembla en les sevesbutxaques. Ben aviat es van emetre segellsd’ús exclusiu per al servei oficial perevitar la picaresca dels funcionaris,que eren vàlids si anaven de cos-tat amb la marca de l’organismeque feia l’enviament i més endavantes van fer franquícies per les Cortsi el Congrés dels diputats. Més endavant ja es van deixarde fer els segells de servei oficial iles cartes circulaven amb les inici-als S.O.,servei oficial, S.N.,serveinacional, S.E., servei eclesiàstic i

alguna altra variant, però sempreamb la marca de l’organisme, ajun-tament, etc. que feia l’enviament. Com a petit exemple, aquest copus presento una envolta del serveioficial amb doble ús. En la imatgees por veure a la dreta el que seriael primer ús, enviada de la seu delGovern al governador civil deLleida, possiblement portada enmà, al no tenir cap marca de cor-reus. Si ens hi fixem, es nota on ésel segell enganxat pel darrera. A l’esquerra el segon ús, on esva aprofitar l’envolta per fer un en-viament al jutge de 1a instància deS. Beltran (Barcelona), on ja es potveure el segell de correu oficial, eldatador de sortida de Lleida del 21de gener de 1863, a sobre de lamarca borrosa del govern de laprovíncia i, a sobre del segell, es potveure el datador d’arribada deBarcelona del mateix dia, que que-daria al darrere si estigués plegada.

Bernardí Mota

C

Servei oficial i reutilització

la Palanca 31

IN MEMORIAM

Erminia Aldavó PinedaMorí cristianament el dia 14 de gener de 2013 a l’edat de 78 anys, haventrebut els S. S. i la B. A. Els qui l’estimem, espòs, Ernesto García Mateo;fills, Ernest, Irene, M. Rosa i Eduard; fills polítics, M. Rosa, José Carlos,Ramon i Anna; néts, Mònica, Anna, Guillem, Sílvia, Jordi i Berta; germana,M. Rosa; nebots, cosins i família tota, us demanem que la recordeu en lesvostres pregàries.

Família Aldavó Pineda

AgraïmentLa família Barril i Brescó volem agrair les mostres de condol rebudes per la mort del nostre marit, pare ipadrí Josep M. És molt reconfortant sentir-se envoltat en aquests moments. Ell també n’hauria estat moltagraït. Així mateix, també volem donar les gràcies als serveis sanitaris del CAP d’Artesa, al transport sanitaride Ponts i al personal sanitari de l’Arnau de Vilanova per les atencions dispensades al nostre marit, parei padrí en aquests moments. Moltes gràcies a tothom.

Família Barril i Brescó

CondolencesDes de el Club de Lectures Artesenc Associació Cultural volem fer arribar els nostres condols més sincersa na Carme Barril i Brescó, sòcia i membre de l’actual Junta, per la mort del seu pare Josep Barril. Condols que volem fer extensius a tots els membres de la família Barril-Clua.

La Junta

El passat 24 de gener va morir el Joan. Entre llàgrimes i dolor, vam haverd’acceptar la seva malaltia i ens ha deixat. Era un gran pare i espòs quenomés pensava en la família i en el treball. Volem donar les gràcies a totes les persones que han estat amb nosal-tres en aquests moments tan difícils. En especial a les dues que ens vanacompanyar els últims dies, a l’hospital. Es tracta d’un gran amic i de la Montse,que deixà les filles per fer-nos costat i ajudar molt l’Eloi. Gràcies, Montse. Un emotiu agraïment també per als nens i nenes i els mestres que han

estat i estan al costat de l’Eloi, i també als que no són mestres. Moltes gràcies a tothom de tot cor, de part meva i de l’Eloi.

Dolors Díaz

Joan Francesc Navarro i Vila

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

32 la Palanca

CARTES A LA REDACCIÓ

Aturem el ‘fracking’l passat 19 de gener varemassistir a una xerrada infor-mativa sobre les prospecci-

ons d’hidrocarburs mitjançant elmètode de fractura hidràulica altra-ment conegut com fracking. Orga-nitzada a Agramunt per la Platafor-ma Aturem el Fracking (PAF) i elsIndignats de la Ribera del Sió, laxerrada va reunir un centenar depersones. Els ponents van presen-tar aquesta forma d’extraccions, elprojecte Darwin i els seus impac-tes sobre les persones i el territori. Van mencionar un informe delParlament Europeu on, al juny de2011, ja es concloïa: “La tecnolo-gia per l’explotació del gas de pis-sarra presenta característiques quetenen repercussions mediambien-tals inevitables i un alt risc si la tec-nologia no s’utilitza correctament,però també presenta un alt risc decausar danys mediam-bientals iamenaces per a la salut humanainclòs utilitzant-les de forma ade-quada.” De fet alguns països jal’han prohibit.

Però, que es el projecteDarwin?A l’octubre de 2012 l’empresaMontero Energy Corporation, S.L.va presentar una sol·licitud de per-mís d’investigació d’hidrocarburs.Pretén posar en marxa una pros-pecció de 89.683 hectàrees des deBalaguer fins al límit de Calaf, ano-menada projecte Darwin. El nostremunicipi també queda afectat.

I el fracking, què es?Consisteix a buscar hidrocarburs amolta profunditat perforant un poutan fondo que han de travessar ai-gües subterrànies i trencar roques.Quan arriben a la profunditat desit-

jada, utilitzen explosius per provo-car petites fractures i injecten mi-lers de milions de litres d’aigua amolt alta pressió barrejats amb sor-ra i additius químics nocius per lasalut, fins a 500 productes diferentssegons el subsòl en el qual treba-llin (benzens, xilens, cianurs,formaldehids, etc.). Després, per-foren un quilòmetre en horitzontal ien diverses direccions, com si fosuna estrella. Tornen a fer un altrepou a un parell de quilòmetres i aixívan pentinant el territori.

Quins impactes té?-El malbaratament de milions demilers de litres d’aigua.-El risc de sismes deguts a lafracturació del subsòl.-La migració a la superfície de pro-ductes radioactius del subsòl.-I molts impactes mes tant greuscom una contaminació irreversible:Una part dels líquids injectats tor-na a la superfície i es guarda enunes basses que evaporen produc-tes tòxics a l’aire, i l’altra queda persempre al subsòl i el contamina.

Susanna ParadelaMario López

Françoise Bonnet

Plataforma Aturem el Fracking

E

“L’amenaça del‘fracking’ ha arribat acasa nostra”

Quan es perfora, es fan escletxesque filtren contaminants a la terra ia les aigües subterrànies.

Això no ho volem enlloc, ni po-dem permetre que es destrueixi allòque ningú sap arreglar. Entenemque el fracking ens deixaria un ter-ritori incompatible amb la vida quevolem. Si no l’aturem, ens jugueml’esperança. A més a més, si sabemque els combustibles fòssils s’es-gotaran, no valdria més buscar al-ternatives renovables?

Més informació:

aturemfracking.wordpress.com ifracturahidraulicano.info.

Podeu trobar-nos cada divendres a les18.00 hores al centre d’entitats LesMonges, o escriure al correu:tudeladesegrenoalfracking@yahoo.es.

ACTIVITATS:Xerrada a càrrec de la Plataforma Aturem el Fracking: 9 de març, Ca-sal Cultural, 18h.A Agramunt, projecció de la pel·lícula Gasland.

La fracturació hidràulica

la Palanca 33

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERA

Venint de l’hortot just quan arribava a lacarretera des del camí delsot, que portava a la gran

majoria d’horts, vaig trobar laFilomena, una dona de casa bona,com es deia abans. Vestia gairebé totalment de ne-gre, en record de molts dols, ambmocador al cap, gipó i unes faldi-lles llargues i amples que havienconegut temps més acolorits, peròque llavors eren de color de gosquan fuig.Així que em veié, digué, ensenyant-me un cistell enorme que duia albraç: - Ai, filleta meva! Quina sort detrobar-te! Oi que em portaràsaquest cistellet de verdura? No et

preocupos que ja et pagaré lo fa-vor. Qui deia que no, davant dels afa-lacs d’aquella dona? Així que vaig carregar com vaigpoder i costa amunt lo cistell, benple de tomates, pebrots, albergíni-es, carabassons i un lluc de col bengros. A l’arribar davant de la porta decasa seva , la Filomena va seure al’entrada i va començar a butxaque-jar, deixant sobre el pedrís lo con-tingut de les butxaques: un moca-dor brut i un grapat de mongetes. Irient digué: - Qui no recull un fesol no enmenja quan vol. Després tragué un rosegó de pa,

uns quants botons de colors i mi-des diferents i ,finalment, un gra-pat de figues seques ben polsoses. Allargant-me’n una, va dir: - Té, maca i no digos que no t’hepagat! Em vaig quedar muda de la pagaque em va dar i ella em digué: - Podries donar les gràcies. Hasde ser ben educada! Jo m’hagués estimat més unacarícia o unes paraules afectuoses,i vaig fugir corrent. Al primer gosque va passar li vaig llençar la figaseca.

Pilar Porta

T

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

la Palanca 35

Partits del CE Artesa

ESPORTS

PARLEN LES ENTITATS

l dia 7 de març a les 7 de la tarda al Casal Cul-tural Artesenc tindrà lloc una xerrada a càrrecde Julio Alberto Moreno, exjugador del FC

Barcelona i actual director adjunt de la FCB Escola.També és tertulià habitual del programa Efectivamentde Televisió de Catalunya. L’acte va destinat a tots elsartesencs i versarà sobre la seva experiència amb l’es-port d’elit, els riscos que això comporta i la relació detot plegat amb la mainada i els adolescents. El diumenge, 17 de març, a les 10 del matí i al Campd’Esports Municipal, tindrà lloc un clínic de futbol acàrrec dels entrenadors de la Masia del Futbol ClubBarcelona. En aquesta activitat hi podran prendre parttota la mainada de 4 a 13 anys que siguin socis de laPenya Barça d’Artesa de Segre i Comarca.

En acabar el clínic i amb tothom qui ens vulgui acom-panyar, farem un dinar al pavelló poliesportiu. I ho fa-rem juntament amb els entrenadors i directius del Fut-bol Club Barcelona. Aprofitarem, també, per celebrarel 28è aniversari de la nostra entitat: de ben segurque hi haurà sorpreses relacionades amb el Barça.Qui vulgui venir caldrà que compri un tiquet al PubJack’s o a l’estanc Massana. El preu és 15 • per alsadults i 10 • per al menú infantil. La data límit per com-prar els tiquets és el 13 de març. Agraint-los per endavant la seva col·laboració, re-bin una salutació ben cordial. Força Barça!

Penya Barçad’Artesa de Segre i Comarca

Properes activitats de la Penya Barça

E

ARTESA 0 - BELLCAIRENC 3

ALINEACIÓ: Tito, Javi (Álvarez), Purre, Bota, Álvaro,Sam (Vallès), Pros, Nacho, Ropero, Codina, LaminPartit molt espès dels artesencs, que van tenir algunaocasió a la primera part però va ser el Bellcairenc quies va avançar gràcies a un gran gol de falta. 0-1 aldescans.A la segona part, l’Artesa continuava sense idees, fetque van aprofitar els visitants per fer dos gols mésdesprés de dues ràpides contres, que van establir el0-3 final.

ARTESA 1 - TREMP 0

ALINEACIÓ: Tito, Purre (Samarra), Javi, Macià, Bota,Álvaro (Vallès), Pros, Rossi, Codina, Nacho, Ropero(Kevin)Victòria agònica dels artesencs que els va servir perafrontar amb optimisme els quatre partits seguits forade casa que venien les setmanes següents. El partitcomençava amb els dos equips ben posats al camp,fet que va provocar que durant els primers 20 minutsno hi hagués ocasions clares. A partir d’aquí, sembla-va que el Tremp s’animava i va tenir dues ocasions

que van ficar la por als jugadors i aficionats locals.Aquest fet va fer reaccionar l’Artesa, que amb duesgrans oportunitats, una de Ropero que va fer lluir elporter, i l’altra de Purre, que va estavellar la pilota alpal, van intentar avançar-se en el marcador sense sort.0-0 al descans.La segona part va ser de domini altern i els dos equipss’intentaven avançar al marcador, però sense sort,degut a la falta de punteria i a l’encert dels porters, perexemple amb la gran parada de Tito a 5 minuts delfinal. Quan ja corria el temps de descompte, una grancontra guiada per Pros es va materialitzar en el gol dePurre, que va desfermar l’alegria de tot el públic local.

JUNEDA 4 - ARTESA 0

ALINEACIÓ: Tito, Alvaro, Macià, Bota, Vallès, Purre(Boben), Rossi, Codina, Samarra (Priego), Ropero,Kevin.L’Artesa va rebre una dura derrota al camp del Junedaen un partit marcat per les nombroses baixes ofensi-ves dels artesencs, que comptaven solament amb 13jugadors, dels quals 2 eren porters i 2, juvenils. Deguta les circumstàncies, poc van poder fer per treure unresultat positiu del sempre difícil camp del Juneda.

revista@lapalanca.catrevista@lapalanca.catrevista@lapalanca.cat

PARTITS POLÍTICS

36 la Palanca

El blog del PSC-PMl passat dia 27 de desem-bre l’Ajuntament d’Artesa deSegre va aprovar el pressu-

post per al 2013, pel que sabemsense ni tan sols parlar-ne ambl’oposició. Bé, són maneres de tre-ballar, evidentment, nosaltres no hiestem d’acord. Tot i que a la revista del mes an-terior ja hi havia un parell d’articlesque en parlaven, ens agradariaaportar algunes informacions inte-ressants: - El pressupost ascendeix a3.935.180’75 euros. Dels quals158.724’99 (uns 25 milions de lesantigues pessetes) són interessosque s’han de pagar. I el capital aretornar són 303.802’24 euros (uns50 milions de pessetes). Només ve-iem una situació de col·lapse de-guda a la mala gestió dels últimsanys. - L’alcalde, Domènec Sabanés,no cobra la paga de Nadal, nomésfaltaria! (no és més que cap altretreballador de l’Ajuntament!), peròtampoc es rebaixa el sou (42.000euros). Ja voldrien molts conciuta-dans nostres que estan a l’atur co-brar la meitat d’això. També es

mantenen les indemnitzacions alsmembres del Govern (20.000euros). I que no faltin les facturesper pagar a proveïdors! - No hi ha partida oberta per se-guir les obres de la residència. Iobres com l’entrada a Roc delCudòs, l’eixamplament de Balmes,el trasllat de la bàscula i l’àrea dedesinfecció al polígon, i el camíd’entrada a Comiols, tenen un pres-supost mínim, amb el qual no espoden dur a terme. Creiem quel’única obra que veurem aquest anyserà al barri antic, gràcies a la sub-venció que ja varen rebre a travésde la Llei de Barris. Fins al dia 27 de febrer hi hatemps perquè cada municipi deci-deixi, amb el major consens possi-ble, quines obres es vol demanarque la Generalitat de Catalunyasubvencioni els propers quatreanys (PUOSC 2013/16). Estem fri-sosos per conèixer la decisió del’equip de govern, però tenint encompte les restriccions d’aquestasubvenció, els recomanem obresque afectin serveis bàsics (aigua,llum, clavegueram, dipòsits) tant alspobles com a Artesa. Pel que sa-

bem, grans obres, si no són de pri-mera necessitat, no rebran capmena de suport des del Departa-ment de Governació. Des de la nostra modesta agru-pació, però per al bé de tot el muni-cipi, ens agradaria demanar quel’Ajuntament aprovi una moció deMunicipi lliure de fracking. Elfracking és un procediment moltagressiu a través del qual es volextreure gas del subsòl. Podeu tro-bar informació molt completa a laweb: http://artesadesegrerebostdel-montsec.blogspot.com.es/2013/01/el-fracking-amenaca.html. Finalment, ens agradaria felici-tar ERC per haver trobat per fi unregidor, Jordi París i Peralba, pertal que ocupi les àrees de cultura ijoventut, s’han passat cinc mesosbuscant. Sense comentaris.

Agrupació Local d’Artesa de Segre

E

la Palanca 37

Ja hi som tots!n els temps que corren, ensagrada començar els escritsen positiu, i aquest mes no

serem menys. Finalment ja s’ha co-bert la plaça tan desitjada del regi-dor que va dimitir per motius per-sonals fa uns mesos. Es tracta delJordi París de Cal Mensa deBaldomar. Per part nostra ens ale-grem d’aquesta incorporació al’equip de govern municipal que,sincerament, considerem una moltbona persona, amb ganes de fercoses pel poble com ja ha demos-trat en temps passats. Des d’aquíel felicitem pel nomenament i ani-mar-lo, ja que ha estat l’únic queha tingut el valor de prendre aques-ta decisió. Referent al que acabem de co-mentar, és realment un tema preo-cupant que la gent que accepta po-sar-se a les llistes electorals, pos-teriorment i com a deure que tenenamb les persones que els han vo-tat, no tinguin intenció d’ocupar ellloc que els correspondria per or-

E

PARTITS POLÍTICS

www.lapalanca.catwww.lapalanca.cat

www.lapalanca.cat

dre de llista a l’Ajuntament en ca-sos de dimissió d’altres companys.Tots sabem que és molt complexfer una llista electoral i trobar per-sones disposades a formar-ne part,però nosaltres ens pensàvem queen una llista com la que tenia l’ac-tual equip de govern, on hi haviamés suplents que candidats,aquestes escapades d’estudi nosucceirien. En aquest passat ple vàrem po-der constatar que per fi el consisto-ri ha iniciat l’informe d’enderroc delsedificis de la carretera de Ponts,però veiem que encara estan blo-quejats problemes similars a altresnuclis agregats. La major part devegades tarden massa a procediramb coses que són un perill evidentpels veïns. Opinem que no s’hauri-en de donar uns terminis tan llargsamb temes burocràtics i caldria ini-ciar immediatament mesures per talde solucionar el problema amb lamajor brevetat. Per acabar, hem observat en di-

ferents indrets del poble l’acumu-lació, en algunes zones, de moltabrutícia d’ocells en quantitats indus-trials. S’hauria de mirar de trobarla manera per a què no es deixéspassar tant de temps entre neteja ineteja, perquè a part de fer mal alsulls la imatge que donem, ens es-tem referint, majoritàriament, a pla-ces on juga la nostra mainada, ipodrien arribar a ser focus d’infec-cions. Esperem que ens escoltin al-menys en alguna cosa de les reco-manacions que hem fet.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

la Palanca 39

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

DENIP: Tots amb la Laural dia 30 de gener és el DiaEscolar de la No-violència ila Pau (DENIP) i, com cada

curs, a la nostra escola hem fet di-verses activitats relacionades ambaquesta celebració. Durant els dies previs, cada ci-cle va preparar ornaments relacio-nats amb la pau, que després vanservir per muntar unes garlandes ala zona de la marquesina i per de-corar un dels arbres del pati al qualvam “batejar” com a l’Arbre de laPau. L’assolellada tarda del dia 30vam reunir tot l’alumnat al pati. Allí,uns representats de cada curs ensanaven llegint els seus desitjos depau i de felicitat mentre l’Arbre dela Pau era decorat amb els orna-ments escollits a tal efecte. I comque a la nostra escola ens agradamolt de cantar i d’acompanyar lescelebracions amb música, vamacabar amb dues cançons: Pau,pau, pau (de Jaume Barri) i Emdones força (una versió de la can-çó You raise me up, de JoshGroban, gravada per Sergio Dalmai l’Escolania de Montserrat per aldisc de la Marató 2011). A més, la celebració del DENIPva servir de punt de partida per acol·laborar amb la campanya “Totsamb la Laura”. La Laura és unanena de sis anys de la nostra co-marca, concretament de Térmens,que pateix una lesió cerebral de-gut a la qual està fent un tractamenta Philadelphia, als Estats Units, desde fa dos anys. Atès el cost econò-mic, la família ha posat en marxaaquesta campanya, que consisteix

simplement en recollir i reciclar tapsde plàstic per a finançar les despe-ses del tractament. L’inici de la campanya a l’Escolaha estat un èxit, perquè només enles dues primeres setmanes envam recollir set bosses de plàsticmitjanes. Sembla que el nostrealumnat va arrasar literalment ambqualsevol mena de tap de plàsticque hi hagués per les cases, per-què ara la recollida va a un ritmemés lent. L’activitat es mantindràdurant tot el curs. Si algú vol conèixer més detallssobre la campanya, pot consultar-ho a www.facebook.com/totsamblalaura, on també hi troba-reu tots els punts de recollida dediferents poblacions que hi col·-laboren, principalment de les co-marques de Lleida. A Artesa, a mésde l’Escola, hi consten Aquí Natu-ra, Gimnàs Altis i Taller Cardenyes. Ja ho veieu, mentre arreu del

món hi ha qui només pensa a veu-re quina en pot fer per a què la gentsigui més desgraciada, a les esco-les de Catalunya ens dediquem apromoure el valor de la pau.

Escola Els Planells

E

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

L’acte del dia 30 va servir de punt de partida per a la campanya “Tots amb la Laura”

L’Arbre de la Pau va quedar guarnit amb sím-bols i dibuixos de pau

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: farreseres@terra.es

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

FA 25 ANYS

40 la Palanca

Febrer de 1988ot i que la portada i la con-traportada se centren en elCarnaval, diversos contin-

guts de la revista fan referència aactivitats relacionades amb el mónde l’ensenyament. PORTADA. Es tracta d’una por-tada habitual del mes de febrer,amb imatges de Carnaval. A veuresi reconeixeu algú, tenint en comp-te que estem parlant de fa 25 anys. EDITORIAL. Amb el títol Setma-na Cultural per Artesa, la revista eslamenta de la manca d’activitatsculturals, més freqüents en èpo-ques anteriors i agraeix a l’Institutde FP i al Col·legi Públic l’organit-zació de la seua Setmana Cultural. La secció es complementa ambl’Agenda Ciutadana, que habitual-ment s’ubica en altres pàgines. ENSENYAMENT. Un grup d’es-tudiants de l’Institut de FP d’Artesava rebre un dels 20 premis conce-dits per la Generalitat a centres deCatalunya per treballs que fomen-ten l’esperit científic, i no era el pri-mer. El treball premiat és un estudisobre la toponímia d’Artesa i elspobles de la rodalia. Podeu reco-nèixer alguns dels autors del tre-ball a la imatge, recollint el premide mans del president Pujol. Estracta de Josep Inglavaga, MarcMateu, Antoni Montané, Josep M.París, Carles Pedrós, CarlesPellicer, Jordi Porta, Josep M. Ribó,Francesc Solà i Albert Tugues. COMARCA. En un requadre i deforma esquemàtica, se’ns informade la constitució dels primers Con-sells Comarcals a les comarquesde Lleida, el 22 de febrer, a partirde la Llei aprovada el 1987. El dela Noguera estava format per 11consellers de CiU, 4 d’IPN, 3 delPSC-PSOE, i un d’AP. El presidentera Josep Borràs (CiU), deBalaguer. Hi destaca la presènciade Jaume Cardona (Artesa), deMartí Galceran (Alòs) i de CarlesMontoliu (Foradada), tots de CiU. Un parell de pàgines més enda-vant, continua la informació comar-

cal amb notícies de Foradada,aportades per Jaume Armengol,que ens explica la presentació delprojecte tècnic per a realització d’un“burladero” per accedir a Forada-da i la instal·lació d’una marquesi-na a la cruïlla de la que aleshoresera la C-1313 (ara C-26). Tambéens informa de la xerrada del Dr.Castro sobre accidents a la infàn-cia. Per altra part, i des de Baldomar,Vicent Galceran ens informa de l’ar-ribada dels Reis Mags i de la pro-pera celebració de la Matança del

Porc, a finals de febrer. RECULL DE POESIA. Es publi-quen un parell de poemes de VicentAndrés Estellés: Una aigua bruta itrista i Fundacions de la ràbia. CULTURA. La Biblioteca JoanMaluquer i Viladot ens informa delfuncionament del servei de présteci de les dades corresponents a1987 respecte a nombre de car-nets, préstecs, llibres enregistrats,usuaris... En aquella època la bibli-oteca estava oberta dues hores di-àries de dilluns a dissabte. A la mateixa pàgina trobem

T

la Palanca 41

FA 25 ANYS

l’anunci de la presentació del llibreLes guerres del francès a laCatalunya Central (1793-1814), aBarcelona, del col·laborador de larevista Ferran Sánchez Agustí. OPINIÓ. La secció ens ofereix unparell d’emotius articles. El primer,de F. Solé, és La petita història (lessocietats corals), on l’autora fa re-ferència als orígens de La DàliaBlanca i de les seues principalsactivitats, tot acompanyat d’uns pro-fundes reflexions al voltant de l’es-perit associatiu. El segon, del “veterà” B. Jové,és El bar del Moles. A rel del tanca-ment d’aquest bar a finals d’any, elnostre company fa un repàs forçaexhaustiu de la quantitat d’activitatsque s’hi havia fet, algunes poc ha-bituals en un bar, com el cine-fò-rum. Jové en destaca la fabricaciópròpia d’algunes begudes (gaso-ses, sifons i taronjades) i la figuradel Rossend Moles, que morí pre-maturament. SETMANA CULTURAL. Les pà-gines centrals ens presenten el pro-grama de la VI Setmana Culturalde l’Institut de FP, la segona con-juntament amb el Col·legi Públic.Destaquen actes com la inaugura-ció, a càrrec de l’historiador JosepLladonosa, o la presència de per-sonatges com l’artista LeandreCristòfol o la il·lustradora PilarínBayés, i també d’activitats obertesal públic com cinema, teatre... Sense tenir-hi res a veure, al fi-nal, trobem l’anunci de l’exposiciófotogràfica retrospectiva “Les nos-tres tradicions”, organitzada pelMuseu del Montsec i el Club deLectures. INFORME. Un llarg article de la

redacció, que ocupa tres pàgines,ens posa al dia sobre una acadè-mia privada de creació recent aArtesa, l’Escola Anglo-Francesa, apartir d’una conversa amb el seudirector, Joan Sarri i Abella. El cen-tre oferia classes nocturnes d’idio-mes, informàtica i mecanografia, iestava ubicat a la primera planta del’edifici de la carretera d’Agramunton hi havia el Banco de Bilbao (avuiencara existent amb el nom deBBVA). SOCIETAT. La Comissió de Pro-moció de la Dona escriu un articlesobre el I Congrés de la Dona aCatalunya, on s’explica els temesque s’hi tractaran per tal de concre-tar accions a realitzar des de lesadministracions públiques. CARTES A LA REDACCIÓ. RosaPeres, des de Concabella, dóna lesgràcies per les mostres de condolrebudes per la defunció deRossend Peres. INFORMACIÓ MUNICIPAL. Deles gairebé dues pàgines que ocu-pa aquesta secció, en què s’infor-ma dels acords de la Comissió deGovern i del Ple municipal d’Artesa,aproximadament una quarta part se

centra en el debat relacionat ambel projecte de construcció d’unaMiniresidència per a la tercera edat,el cost de la qual està calculat en86 milions de ptes. i que comptaamb una subvenció de 46 milionsentre l’ICASS i la Diputació. DE LA VELLA ARTESA. Tot i ladefunció del Brunet, L’auca del nos-tre poble ens presenta noves anèc-dotes de cases i personatgesd’Artesa. Us en reprodueixo un tas-tet: “Ja en som de dolents la gent!Vés per què a aquella pobra dona imare la rebatejaren amb el nom de‘Miracielos’?” HUMOR. Com en els darrersmesos, Les converses d’en Quimeti Cosme ens presenten un total decinc acudits de temàtica diversa. CONTRAPORTADA. Aquestadarrera pàgina en ofereix tres imat-ges del Carnaval d’aquell any: duescorresponen a la Matança del Porci la tercera a la crema del Carnes-toltes. Recordeu, però, que el pri-mer Saltasekles encara no havia fetacte de presència en aquesta fes-ta.

Ramon Giribet i Boneta

42 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mes de generAprovacions fetes durant elmes de gener

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per a la modificació de la llicènciamunicipal d’obres per a la construc-ció de l’edifici d’habitatges, situat enel carrer del Fons, 2 d’Alentorn.- Per a folrar amb pedra el mur pos-terior de l’edificació situada al car-rer Jesús Santacreu, 20, d’Artesade Segre.

- Per a la segregació d’una porcióde terreny de 275 m2 en sòl urbàno consolidat propietat de Tilsit, SL,d’una finca afectada núm. 686, peragregar-la en els terrenys de sòl urbàno consolidat situats a la Partida laCosta, finca compradora núm. 3023.S’aprova la següent autoritzaciód’entrada i sortida de vehicles a tra-vés de la vorera:- Per un gual de 3,17 metres line-als a l’edifici situat al carrer RicardVinyes, 1, d’Artesa de Segre.

Informes d’alcaldia

S’acorda concedir 100,00 eurosd’ajut a l’Associació de Pessebris-tes d’Artesa de Segre per a la rea-lització del Concurs de Pessebresdel Nadal de 2012.S’ha signat un conveni amb l’Ajun-tament de Balaguer per a la gestiódel Centre d’Interpretació del Dol-men de Seró.

Eva Maza i Batlle

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tor-narà a renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa deSegre.Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dissabte 16 de marçArtesa de Segre: divendres 15 de març (nomésen casos molt justificats, que no puguin anar di-rectament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 43

BBC*

*BBC són les sigles de la secció “Bodes, batejos i al-tres celebracions”.Feu-nos arribar una fotografia i un text ben original i,si podem, us ho publicarem

En Gil Valls Lluís ja és aquí!Va néixer dia 11 de febrer.Moltes felicitats de part de l’avi,els tiets i els cosins.

Es recorda als usuaris de la Deixalleria Comarcal, situada al C/Onze de Setembre del Polígon El Pla, que l’horari d’atenció al públici recepció de residus és el següent:

- Dilluns, dimecres, dijous i divendres de 17h a 20h- Dissabte de 10h a 14h

Fora d’aquest horari està totalment prohibit deixar-hi tot tipus deresidus, tant a fora (vorera) com a dins (per damunt de la tanca).

Gràcies per la vostra col·laboració.

DeixalleriaComarcal

Ajuntament d’Artesa de Segre

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

la Palanca 45

J. G

alce

ran

HUMOR

Per Carnaval, tot s’hi val

Miri, Sr. Alcalde. Amb tanta corrupció, per la Matança del Porc podrien repartir “xoriços”en lloc de llonganissa.

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

Artesa, temps incòmodes, 1940-1950 (II)

eguint un ordre cronològicdel període, continuaremdescrivint l’ambient dels pri-

mers anys, fins el 1943. Aquest mesparlarem de l’ensenyament. Val adir que durant els anys de la Repú-blica, l’escola a Catalunya tenia elrenom de ser de les més avança-des d’Europa. En aquell temps l’edifici de lesGermanes Dominiques havia que-dat inservible, era impossible quefuncionés aviat, tardaria uns anysencara. Artesa havia viscut noullargs mesos de front, durant elsquals l’artilleria disparava dia i nitsobre el poble i els bombardeigsaeris eren constants. Aquesta situ-ació va durar fins a la retirada deles forces populars i l’entrada de lesnacionals, el 4 de gener del 39.Amb tot això, Artesa va quedar des-feta, la gent desmoralitzada, plenad’angoixa i misèria. No hi havia di-ners per a res, ni tant sols per men-jar, encara que urgia reconstruir elpoble de pressa. A les Escoles Nacionals, la direc-tora era Doña Rosa Rico deBalagueró, persona molt amable isàvia que tenia fama de molt bonamestra. Més tard vingueren demestres el Sr. Vila, el Sr. Garret i elSr. Jusmet. El dia que es van co-mençar les classes, uns mesos

després d’acabar-se tot, la visió del’escola era desesperant. En tempsde la República, l’ensenyament, elsllibres de text, tot era en català.Després de la guerra, el passadísera llarg, corbat i ple de terra. Tot,llibres, runes, fils elèctrics i pols, es-tava barrejat. Entre els llibres, hi ha-via alguna joia de poetes catalans. Amb el mal estat del col·legi,Doña Rosa va dir que havia pen-sat fer les classes a les eres delRiera. Allà, els alumnes d’11 a 14anys van buscar on seure, hi haviauna pedra grossa com a taula, onposar la llibreta per escriure. Pocsdies després, dos treballadors del’Ajuntament començaren a desen-runar una sala i uns dies més tard,hi van instal·lar la llum i hi van po-sar tauletes i pissarra, de maneramolt modesta. En principi, el queno faltava a les aules era una fotode Franco i un crucifix. Més enda-vant, cap als anys 50, quan el sis-tema estava més organitzat, alscentres oficials (ajuntaments, esco-les, ...) hi va aparèixer la foto deFranco al mig, flanquejat per la deCalvo Sotelo i la de José Antonio,els dos “màrtirs”. En algunes dicta-dures, fan més servei els símbolsque les persones vives. A les ciutats va ser pitjor. Mentrea Artesa hi havia els mateixos mes-

tres, a Barcelona, als col·legis su-periors, als Salesians, a Can Colapi,a la Universitat, etc., on anterior-ment s’ensenyava en català, hi vahaver una “depuració” del profes-sorat. Alguns, per preservar la vidavan emigrar. A uns altres van ofe-rir-los treballar fora de Catalunya ialtres, pocs, es van quedar sensefeina. Hi havia manca d’en-senyants, i encara que fos en po-bles petits, els van anar col·locanttots. Com en el cas dels llibres moltbons entre la runa d’Artesa, aquí esva malmetre un enorme capitalhumà i intel·lectual, de professors,catedràtics i científics que van sersubstituïts per gent en general notant preparada, que tenien el mèritde ser afins al Règim i parlar i en-senyar en castellà. En aquells primers anys, el cata-là era una llengua prohibida i per-seguida en estaments oficials. Alscol·legis, a Artesa també, de bonmatí era obligat cantar el Cara alSol, en un principi amb la mà aixe-cada. Després el cantàvem igual,però sense la mà. Quan al capd’uns anys van començar les Mon-ges d’Artesa, no cantaven, però eraobligat resar el Rosari.

Bartomeu Jové SerraFotos: de l’Àlbum de la Vella Artesa

S

LA FOTO

Les Caramelles d’Artesa de Segre ha començat a assajar aquest mes de gener per preparar lacantada de Pasqua. Enguany destaca el canvi de director, que és Bernat Giribet. Foto: La Palanca