La gran novel·la de BarcelonaPàgina d'inici Índex d'obres Índex d'autors Articles en premsa Mapa Enllaços Contacte Més...

Plansdefutur

Editorial Proa, 2013

Període històric: Anys 1910 a anys 1960

Màrius Serra ens porta la història verídica de Ferran Sunyer (1912-1967), un dels

matemàtics del segle passat més brillants no només de l’estat, sinó de tot Europa.

Afectat per una paràlisi cerebral que el va impossibilitar per a moure’s, és un

impressionant model de superació, força de voluntat i intel·ligència. Nascut a

Figueres en una família de metges, la mort prematura del seu pare, quan en Ferran

només tenia dos anys, va fer que la seva mare i ell s’instal·lessin a Barcelona, a

les Tres Torres, al carrer d’Àngel Guimerà. Allà van viure amb els seus tres cosins,

els Carbona: la Maria, la Maria Àngels, i un altre Ferran. La vida de Ferran Sunyer va transcórrer al

costat de les seves cosines, que es van fer càrrec d’ell quan la seva mare va morir. Amb això, “Plans de

futur” és, també, una bonica història d’amor fraternal i de fidelitat irreductible.

El Sarrià descrit per Màrius Serra és el de l’agregació (recordem que Sarrià va aconseguir mantenir la

seva independència de Barcelona fins al 1920). Un Sarrià, doncs, que encara era una zona rural i molt

La família Sunyer - Carbona

Han matado un hombre, han

roto un paisaje (Paco Candel,

1959)

ÚLTIM POST

Cerca

CERCAR EN AQUEST BLOC

Seleccioneu l'idioma

Tecnologia de Traductor

TRANSLATE

Ignasi Agustí (5)

Juan Marsé (4)

Eduardo Mendoza (3)

Paco Candel (3)

Francisco González Ledesma (2)

Joan Maragall (2)

Josep Maria de Sagarra (2)

Mercè Rodoreda (2)

Montserrat Roig (2)

Sergio Vila-Sanjuán (2)

Terenci Moix (2)

Víctor Mora (2)

Xavier Benguerel (2)

Ana M. Moix (1)

Andreu Martín (1)

Antonio G. Iturbe (1)

Antonio Rabinad (1)

Care Santos (1)

Carla Gràcia (1)

Carles Decors (1)

Carles Sindreu (1)

Carles Soldevila (1)

Carmen Laforet (1)

David Castillo (1)

Dolors Monserdà (1)

Esther Tusquets (1)

Felicia Fuster (1)

Francisco Casavella (1)

Gato Pérez (1)

AUTORS

allunyada de la gran ciutat.

El dispositiu va revolucionar el veïnat, perquè devia ser una de les primeres dutxes que es veien a

Sarrià.

En realitat, la primera casa de Sarrià que va tenir un plat de dutxa va ser Can Llansà, construïda el 1790

a la plaça Major de Sarrià. Casualment, o volgudament, Màrius Serra fa aparèixer a la novel.la la

pastisseria Can Foix (després en parlarem), la mateixa que encara avui és als baixos d’aquesta casa.

Els Sunyer-Carbona, ja ho hem dit, tenien els orígens en la petita burgesia rural. Però la mort del pare

dels Sunyer, afegida a la fugida del pare dels Carbona, va fer que els quatres cosins haguessin de dur

una vida austera. Sobretot les dues noies, que van renunciar a tot per tal de cuidar en Ferran Sunyer. No

obstant això, els estius sí que es podien permetre fer el llarg viatge fins a l’Empordà, a Vilajoan, un petit

nucli de Garrigàs, a deu kilòmetres de Figueres, on van coincidir amb els Dalí, en Salvador i sobretot la

seva germana, l’Anna Maria. Un estiueig, ja ho veiem, que era tot un esdeveniment, amb uns

preparatius interminables

Per Sant Joan arriba el temps de l'estiueig.

Tradicionalment, els Sunyer i els Carbona

agafem els trapaus, deixem enrere Barcelona i

ens instal·lem a l'Empordà, al mas Batlle de

Vilajoan.

Tres mesos, fins pels volts de la Mercè.

— Què et sembla, Ferri?

Silenci cada cop més compacte. La tiama calla,

nosaltres badem i el Ferran es mossega el llavi

inferior.

— Va bé -dius finalment.

Tots respirem.

— Quan tornem de l'Empordà em posaré a

treballar de valent per veure què és el que no

funciona i li escriuré una carta al senyor Serret.

La nostra vida queda suspesa cada cop que fem

les maletes perquè comença el temps d'estiueig.

Només les carreguem amb roba lleugera. Ens

hem prohibit les coses de pes. A l'Àngels li costa

una mica d'entendre, però entre la tiama, el Ferri

i jo l'ajudem a no endur-se res més del compte.

Aquí a Vilajoan ja tenim prou coses: un grapat de

jocs, un munt de libres, dos o tres quadres

emmarcats… Coses de pes que s'estan tot l'any

George Orwell (1)

Jesús Lizano (1)

Joan Oller i Rabassa (1)

Joan Salvat-Papasseit (1)

Jordi Coca (1)

Josep Pla (1)

Juan Goytisolo (1)

Juli Vallmitjana (1)

Lluc Oliveras (1)

Lluís Llach (1)

Loquillo (1)

Luis Romero (1)

Manuel Vázquez Montalbán (1)

Marc Pastor (1)

Marcos Ordóñez (1)

Mercedes Salisachs (1)

Màrius Serra (1)

Narcís Oller (1)

Oriol Vergés (1)

Rafael Vallbona (1)

Raúl Núñez (1)

Rosa Ribas (1)

Sabino Méndez (1)

Santiago Rusiñol (1)

Sebastià Juan Arbó (1)

Teresa Pàmies (1)

Tomàs Garcés (1)

Use Lahoz (1)

Anys 1850 (1)

Anys 1860 (1)

Anys 1860 a 1900 (1)

Anys 1870 (2)

Anys 1880 (2)

Anys 1880 a 1920 (2)

Anys 1890 (3)

Anys 1900 (5)

Anys 1910 (7)

Anys 1910 a 1940 (1)

Anys 1910 a 1960 (1)

Anys 1920 (5)

Anys 1920 a 1940 (1)

Anys 1920 a 1960 (1)

Anys 1920 a 1970 (1)

Anys 1920 a 2000 (1)

Anys 1930 (14)

Anys 1930 a 1950 (2)

Anys 1930 a 1960 (3)

Anys 1930 a 2000 (1)

Anys 1940 (6)

Anys 1950 (7)

Anys 1960 (5)

Anys 1960 a 1980 (1)

Anys 1970 (4)

Anys 1980 (7)

Anys 1990 (1)

Anys 2000 (3)

Època medieval (1)

CRONOLOGIA

Burgesia (24)

Guerra civil (21)

POLÍTICA I SOCIETAT

al mas Batlle. La majoria dels altres objectes que

toquem cada dia queden confinats entre les

quatre parets de la casa de Sarrià.

L’esclat de la guerra va suposar el descobriment familiar del compromís polític d’en Ferran Carbona, el

cosí enginyer, que va entrar a dirigir a la fàbrica Cros, un cop va ser col.lectivitzada els primers mesos

de la guerra. Les dues noies van pensar el pitjor quan els milicians el van anar a buscar a casa... quan

això passava, algunes vegades el reclamat ja no tornava a casa i el seu cadàver era localitzat a la

Rabassada, o a la zona de Can Tunis...

Segur que ho recordeu, perquè aquella nit els cops van despertar mig veïnat. Un auto de milicians va

parar davant de casa i un grapat d'homes en van baixar. Picaven a la porta amb estrèpit mentre

cridaven el nom del diable.

— Busquem el Ferran Carbona!

Ferraaan Carbooona!

I vinga repetir-ho. Van despertar mig

Sarrià, inclosos tots els de casa. (...)

— Qui demaneu? -va cridar amb veu

ronca.

— El Ferran Carbona, senyora!

replicà, sec, un dels milicians.

Portaven una bandera roja i negra

lligada a l'esquerra del para-xocs

davanter i les lletres CNT-FAI

guixades al parafang de la roda

dreta. Aquests són els únics detalls en què es va fixar. Tots els cotxes li semblaven iguals. (...)

Però els homes, cada cop més nerviosos, no es movien de la porta. En total, eren mitja dotzena.

Alguns devien haver vingut drets als reposapeus laterals, perquè dins de l'auto no n'hi cabien

tants. Encara estàveu abraçades a la baba quan vau veure que s'obria la porta de l'habitació del

Ferri i que en sortia el Ferran. (...)

— Sóc jo, el Ferran Carbona que busqueu!

Estàveu tan espantades que, durant uns instants, vau pensar que li clavarien un tret allà mateix.

Però les coses van anar d'una altra manera.

Els milicians somreien, com si s'haguessin tret un gran pes del damunt, alleujats per haver

aconseguit completar la missió de localitzar l'enginyer Ferran Carbona.

— Què voleu? -els va demanar amb veu tranquil·la el Ferran.

— Acabem de confiscar la fàbrica Cros i necessitem un enginyer per a la direcció tècnica.

— Ara baixo.

Com és natural, un cop acabada la guerra es va haver d’exiliar, cosa que significaria per a l’altre Ferran,

el matemàtic, la gran oportunitat de fer-se un nom en el món dels matemàtics. L’Espanya franquista no

era precisament un bon lloc per a desenvolupar-hi l’excel·lència i els contactes francesos del seu cosí el

van ajudar molt a desenvolupar els seus coneixements.

La vida oficial és un fàstic. La

dictadura tot ho contamina, i quan

algú mínimament neutral o

moderadament refractari al Regim

arriba a ostentar un càrrec oficial, la

butaca li infecta els baixos amb els

seus efluvis pestilents, que li amaren

els glutis i penetren pel forat del cul

per anar-se apoderant del seu cos i

de la seva ànima, per dintre i per

fora. Viure a l'Espanya de Franco és

Els dos Ferrans, a Vilajoan Franquisme (12)

II República (12)

Postguerra (12)

Anarquisme (11)

Marginalitat (10)

Moviment obrer (10)

Nits de Barcelona (10)

Immigració (8)

Personatges populars (6)

Teatres (6)

Barraques (5)

Menestralia (5)

Setmana Tràgica (5)

Transició (5)

Aristocràcia (4)

Cultura popular (4)

Modernisme (4)

Pistolerisme (4)

Primo de Rivera (4)

Religió (4)

Antoni Gaudí (3)

Atemptats (3)

Gitanos (3)

Govern espanyol (3)

Industrialització (3)

Muralles (3)

Rumba catalana (3)

Catalanisme (2)

Golondrinas (2)

La Vanguardia (2)

Andreu Nin (1)

Carmen Broto (1)

Crisi del 98 (1)

Dani el Rojo (1)

Enriqueta Martí (1)

Estraperlo (1)

Febre d’or (1)

Flamenc (1)

I Guerra mundial (1)

Ildefons Cerdà (1)

La Veu de Catalunya (1)

Nova Cançó (1)

PSUC (1)

Puig Antich (1)

Ramon Casas (1)

Revista Destino (1)

Rius i Taulet (1)

Solidaritat Catalana (1)

Turisme (1)

Xavier Miserachs (1)

Districte cinquè (19)

Rambles (15)

Eixample (13)

Montjuïc (13)

Gràcia (9)

Barceloneta (6)

Born (6)

Mar (6)

Paral·lel (5)

Passeig de Gràcia (5)

Poble Nou (5)

LLOCS I BARRIS

com tenir cagarrines, pare paret. No

saps mai quan hauràs de córrer.

Per això aprecio moltíssim el gest

del Frederic, que havíem conegut a

Vilajoan quan festejava amb l'Úrsula

Matas. El seu amic Lluís va fer la

guerra amb els rojos i va estar a punt

d'emportar-se l'Àngels cap a París,

però es veu que el Fred el van

amagar uns familiars a Figueres i

després de la guerra ha anat

prosperant en el món universitari.

Avui baixo de Vilajoan expressament

perquè truqui a Madrid des del seu despatx universitari de Barcelona. Es veu que hi té mà, al

Consejo Superior de Investigaciones Científicas, i això cal aprofitar-ho.

(...)

Sap que [en Ferran Sunyer] sovint rep correu de l'estranger, per exemple, a la qual cosa el

Frederic replica que ha publicat uns quants articles a revistes matemàtiques com Comptes

Rendus i que hi està subscrit.

— Y qué opiniones políticas diría que tiene el sujeto?

— Es un hombre de orden al que sólo le preocupa la ciencia -respon en Fred, que ja se la devia

esperar aquesta.

Però la veu persisteix.

— Es afecto al Régimen?

Miro esverada el Fred, m'empasso saliva i tot seguit em penedeixo d'haver-ho fet per si el sorollet

gutural s'ha colat per la línia i genera cap suspicàcia.

— Sólo le preocupa la ciencia sento que replica, ferm i subtil, el nostre Fred, com si acabés de

formar una tanca al partxisi-. Como comprenderá, en su estado de salud no…

— Ya. Pero veamos, ¿no es muy partidario de todo lo catalán? -insisteix la veu, com qui treu un

cinc, posa una altra fitxa al tauler i es disposa a obrir un altre front de combat.

— Bueno, ha recibido algún premio de entidades catalanas, sí… -fa el Fred, com qui treu un sis i

obre la tanca-, pero mantiene correspondencia con sociedades matemáticas de medio planeta.

Un altre sis, aquest per allunyar-se i poder tornar a tirar. Aferrada al meu auricular d'espia

professional, penso que si el Fred li ha dit això del premi és que els del Règim bé deuen conèixer

tots els moviments culturals de la resistència catalanista. A última hora, alguns dels membres que

en conec no se sentirien tan malament en una dictadura que tolerés la llengua i la cultura

catalanes.

Una resistència catalanista que feia el que podia per a tirar endavant, sempre clandestinament... el

següent fragment correspon a un acte amb acadèmics i científics celebrat al domicili privat del

president de l’Institut d’Estudis Catalans, l’arquitecte Lluís Puig i Cadafalch, a l’Eixample.

L'operació de descarregar-te es

reprodueix a la cantonada de

Provença amb Muntaner. El xofer a

qui hem estat plaguejant durant tot el

viatge ens explica que ens haurà de

deixar a una certa distància. La

prudència, diu, recomana no aparcar

davant per davant de la porteria on

se celebrarà el lliurament de premis.

Els acòlits del Regim deuen saber

perfectament on viu el senyor Puig i

Cadafalch, ¡ tampoc és impossible

que fins i tot sàpiguen què s'hi

celebra avui i qui s'hi aplegarà. O

potser no. Aquesta colla de feixistes

deu tenir antenes per tot arreu, però

Ferran Sunyer, en una trobada internacional de matemàtics

l’Hospitalet (5)

Guinardó (4)

La Salut (4)

Plaça Catalunya (4)

Raval (4)

Sant Gervasi (4)

Zona Franca (4)

Park Güell (3)

Poble Sec (3)

Somorrostro (3)

Tibidabo (3)

Barri Gòtic (2)

Camp de la Bota (2)

Can Baró (2)

Carmel (2)

Carrer Ferran (2)

Clot (2)

La Ribera (2)

Pedralbes (2)

Putxet (2)

Sarrià (2)

Terra negra (2)

Barri de Sant Pere (1)

Camp d'en Grassot (1)

Camp de l'Arpa (1)

Carrer Aragó (1)

Casc Antic (1)

La Pedrera (1)

Les Corts (1)

Les Planes (1)

Santa Creu d'Olorda (1)

Sants (1)

Tres Torres (1)

Trinitat Nova (1)

Turó Park (1)

Vallcarca (1)

Vallvidrera (1)

Via Laietana (1)

la Ciutadella (1)

Liceu (14)

Universitat (4)

Magatzems El Siglo (3)

Mercat de la Boqueria (3)

Presó Model (3)

Zeleste (3)

Ateneu Barcelonès (2)

Casino de l’Arrabassada (2)

Editorial Bruguera (2)

Mercat de Sant Antoni (2)

SEAT (2)

Can Foix (1)

Euterpe (1)

FC Barcelona (1)

Hotel Ritz (1)

Jamboree (1)

La Seca (1)

MUHBA (1)

Mercat de la Llibertat (1)

ENTITATS

ESDEVENIMENTS

potser la incipient resistència cultural

catalana escapa de les seves urpes

o, més probablement, dels seus interessos. Ja m'explicaràs, Ferri, quina por els poden fer un

munt d'acadèmics vestits de fosc que creuen en la ciència, encara que siguin catalans i que

s'entestin a continuar sent-ho. Si, a més, aquest exèrcit armat només amb coneixements de

branques diverses és comandat per un general de la teva estampa, Ferri, aleshores la mica de

por que se'ls podia haver ficat al cos es desfà com un bolado i qualsevol mesura precautòria,

com ara aparcar a distància, esdevé d'una inutilitat entendridora.

(...)

Els dos criats ens fan passar al vestíbul amb una certa celeritat i allà ens adonem que la festa és

a la planta noble, accessible per una gran escalinata blanca. Un desnivell que només la força de

braços pot salvar. Dit i fet. Entre els dos criats i dos convidats endiumenjats se t'enduen escales

amunt, sense haver-te de treure de la cadira. La senyorívola amplitud de l'escala i el seu traçat en

espiral ho permeten sense grans fatics. Nosaltres tres et seguim amb dificultat, perquè el pes

mort que traginen els teus portadors els provoca el desig d'acabar aviat, i pugen com un coet.

Quan arribem al principal traiem la llengua per la boca. La Teresa ens demana suport amb un

panteix ofegat i ens posem una a cada banda per falcar-la. Som en un saló de música espaiós en

el qual es poden encabir còmodament una cinquantena de persones.

(...)

— Ja em disculparan que no m'aixequi…

El silenci comença a esquerdar-se.

Alguna rialleta somorta com un mar de fons sobre el qual només suren els estossecs.

— Però és que a casa sempre hem estat contraris a l'Alzamiento.

Ara la riallada és general, i hi ha un inici espontani d'aplaudiments a un ritme creixent, bandejant

l'autocensura… Una ovació inesperada que inunda joiosa la sala, esquitxada amb algun bravo

entusiasta durant dos, tres, cinc segons, fins que el president Puig i Cadafalch desperta de la

seva atonia i, encara bocabadat, alça els braços amb la vehemència d'un director d'orquestra i va

reconduint totes les repercussions del cor de mans cap al silenci més absolut.

Com un tap quan es destapa un escumós. Que fa pet i després minva.

Un cop reconduïda la crisi acústica, tornen les rialletes i es fonen amb la teva rialla trapella de

veritable causant de tot aquest sidral. Ara agraeixes el premi amb la boca oberta, al costat de la

teva mare, emocionats tots dos davant els supervivents de la nostra tribu. Aviat tornaràs a estar

amb nosaltres i ens explicaràs una i mil vegades els detalls més nimis d'una diada tan intensa

com aquesta, barrejant informacions noves i vells coneguts que t'han abordat i t'aborden durant

aquesta festa clandestina amb la qual, una diada després de la gran desfeta, el catalanisme

supervivent pretén mantenir el fil de continuïtat amb els que, com el Ferran, lluiten des de

l'estranger o amb els que, com el pare, qui sap on paren.

Tractant-se d’una novel·la que transcorre a Sarrià, en Màrius Serra hi fa aparèixer tota una institució,

literària i gastronòmica, de la vila mil·lenària: es tracta de la pastisseria Foix. Oberta el 1886 pels pares

del poeta J. V. Foix, poca gent sap que va ser regentada pel poeta durant més de trenta anys, des de

l’inici de la guerra civil fins al 1968, quan la va traspassar al seu cosí. El nadal de 1967 la plaça de

Sarrià va ser l’escenari de l’últim passeig de Ferran Sunyer...

Si no m'hagués encaparrat a portar-lo a passejar la tarda de Sant Esteve potser el cop de fred

no li hauria calat els ossos i encara seria entre nosaltres. La Maria sempre m'ho diu, que sóc

massa impulsiva, i que dec ser la viva imatge del pare, però no me'n puc estar. No volia que el

Ferri es perdés l'ambient nadalenc del barri, que enguany trobo especialment ben guarnit. Mai

no havíem rebut tantes felicitacions de Nadal com aquest gloriós 1967, ni en vida de la tiama,

que sempre n'enviava a tota la família i familieta de part nostra, a veure si així responien tots i

podia guarnir el menjador amb les nadales. Ens les feia signar i el Ferri sempre hi posava el dit

untat de tinta, ai pobra de mi, què faré ara sense ell, què farem, ara, si no sabrem ni viure un

instant nosaltres soles. Si no m'hi hagués encaparrat no hauria agafat fred allà a la plaça, quan

ens hem aturat a escoltar les nadales que cantava el jovent, just davant de can Foix. I mira que el

Ferri m'ho ha dit, que tenia una mica de febre. Temperatura, ha dit ell, crec que tinc temperatura,

i li he acostat els llavis al front per comprovar-ho. Si no m'hagués encaparrat a treure'l a passejar

per mostrar-li com n'és de bonica, la ciutat per Nadal, quan la gent és feliç i té ganes d'explicar-

La casa de Puig i CadafalchExposició Internacional de 1929(8)

Exposició Universal de 1888 (5)

Jocs Olímpics (4)

Vaga de tramvies (3)

Congrés Eucarístic (2)

Nevada de 1962 (1)

.BMM (6)

.Mercè Rodoreda (3)

.Carles Soldevila (2)

.Dones escriptores (2)

.Juan Marsé (2)

.Manuel Vázquez Montalbán (2)

.Montserrat Roig (2)

.Narcís Oller (2)

.Antònia Tayadella (1)

.Anys 1960 (1)

.Barceloneta (1)

.Carles Geli (1)

.Carme Riera (1)

.Carmen Laforet (1)

.Dolors Monserdà (1)

.El País (1)

.Francisco González Ledesma (1)

.Ignasi Agustí (1)

.Ignasi Riera (1)

.Joan Oller i Rabassa (1)

.Joan Sales (1)

.Joan Salvat-Papasseit (1)

.Joaquín Marco (1)

.Jordi Puntí (1)

.Josep Maria de Sagarra (1)

.La Noria (1)

.La Vanguardia (1)

.Luis Romero (1)

.Margarida Casacuberta (1)

.Marçal Subiras (1)

.Najat El Hachmi (1)

.Núria Santamaria (1)

.Paco Candel (1)

.Pepe Carvalho (1)

.Revista de Catalunya (1)

.Santiago Rusiñol (1)

.Sergi Dòria (1)

.Terenci Moix (1)

.Tomàs Garcés (1)

.Vicenç Llorca (1)

.Víctor Mora (1)

.Xavier Benguerel (1)

PREMSA

Dones escriptores (14)

Memòries (4)

Música (4)

Poesia (4)

Novel·la juvenil (1)

ALTRES ETIQUETES

L'auca del senyor Esteve

Llibreria Espanyola, AntoniLópez, 1907 (1917) Període

ENTRADES MÉS VISTES

ho, potser ara encara hi seria, potser no hauria mort.

gle

històric: 1860 - 1900A “L’auca delSenyor Esteve”Santiago Rusiñol faun ...

Màrius Serra

Barcelona, 1963Escriptor, periodista,traductor ienigmista,

col·labora habitualment ambdiversos mitjans de comunicació.Es va llicen...

El viudo Rius

Editorial Destino,1945 Períodehistòric: últim dia de1900 - 1909 La

dècada que Ignasi Agustí retrataa “El viudo Rius”, la prim...

Donde la ciudadcambia su nombre

Editorial Plaza &Janés, 1957 Períodehistòric: Anys 1950

“Donde la ciudad cambia sunombre” és la tercera novel·la dePaco ...

El temps de lescireres

Edicions 62, 1976Període històric:març de 1974 “El

temps de les cireres” és lasegona part de la trilogiaformada també per “Ram...

La plaça delDiamant

Editorial , 1962Període històric:anys 30-40 “La

plaça del Diamant” es una de lesobres mestres de la literatura encatalà d...

Set dies de Gràcia

Rosa dels Vents(2014) Períodehistòric: Abril de1870 Per una

vegada, el llibre...

Han matado unhombre, han rotoun paisaje

Plaza & Janés(1959) Període

històric: Anys 30 a anys 50 Plaza& Janés v...

Els altres catalans

Edicions 62 (1964)Període històric:Anys 1930 a 1960Llegir “Els altres

catalans” és imprescindible per aentendre què va signific...

La ciudad de losprodigios

Editorial Seix Barral,1986 Períodehistòric: 1887-1929

“La ciudad de los prodigios” és lanovel·la més reconegudad’Eduardo Mendoz...

24,675

...