La Guerra Civil Catalana del segle XV
51
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
Transcript of La Guerra Civil Catalana del segle XV
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
històric
Context històric
Segle XV. Catalunya es troba
sumida en una greu crisi que afecta
a tota Europa
1410: El rei Martí l'Humà mor sense
descendència. És el final de la dinastia Casal de
Barcelona, una nissaga de reis catalans.
1412: Compromís de Casp: Nou homes es reuneixen
a Casp per triar un nou sobirà.
Tres són els candidats i l'elegit és Ferran
d'Antequera de la dinastia dels Trastàmara.
Ferran d'Antequera
va ser un rei
absolutista que va
topar amb el
pactismes de les
institucions
catalanes, per les
seves intencions de
castellanitzar-les
1416: Mor Ferran
d'Antequera i és
succeït per Alfons el
Magnànim,
qui va endurir l'estil
autoritari enfrontant-
se obertament a la
noblesa i al patriciat
urbà de Barcelona
que controlaven les
institucions de
Govern de la Corona
d'Aragó
(Generalitat, el
Consell de Cent i les
Corts)
El camp estava agitat.
El pagesos de remença estaven sotmesos a la servitud dels seus Senyors i no podien abandonar el mas i les terres que treballaven, sense haver de pagar una important quantitat de diners.
El nombre de pagesos havia disminuït molt per la marxa d’aquests cap a les ciutats en busca d'una vida millor i també per l'alta mortalitat de la pesta negre.
Els ingressos del senyors feudals van disminuir ja que la falta de mà d'obra va fer que moltes terres quedessin sense conrear
1450: A la ciutat de Barcelona també hi havia un enfrontament per controlar el govern municipal.
La ciutat estava dividida entre la Biga i la Busca.
S'estableix entre la Biga i la Busca una aferrissada lluita per ocupar el govern municipal
La Biga estava formada pels grans
comerciants i l'aristocràcia urbana
(ciutadans honrats) que controlaven
el govern de la ciutat
La Busca estava formada per menestrals,
artesans i mercaders.
Alfons el Magnànim els va donar el seu suport
en la lluita que els enfrontava a la Biga per tal
de debilitar el seu poder
D'una banda els barons de la cort, fidels al rei.
I de l'altra, els barons i cavallers feudals que volien desfer-se
del rei a qui consideraven enemic de les institucions
catalanes
La noblesa també es troba dividida.
La societat catalana estava
dividida entre partidaris i
detractors del rei
Entre els partidaris trobem els
barons de la cort, els mercaders i
artesans de la Busca a la ciutat de
Barcelona i els pagesos de
remeça.
Entre els detractors trobem, els
barons i cavallers feudals,
l'església i els integrants de la
Biga com hem dit anteriorment.
1432: Alfons el
Magnànim marxa a
la conquesta de
Nàpols, deixant la
corona d'Aragó en
mans de la seva
esposa, Maria de
Castella i del seu
germà Joan, rei
consort de
Navarra.
Deu anys més tard,
el 1442, finalment
va conquerir
Nàpols on va viure
fins a la seva mort.
1458: Alfons el
Magnànim mor sense
descendència.
Ferran, fill il·legítim del
monarca va heretar el
regne de Nàpols i el tro
de la Corona d'Aragó
va ser ocupat pel seu
germà Joan II el Gran
L'enemistat entre
Joan II i la noblesa i
el patriciat de
Barcelona
s'accentuà amb
l'empresonament
de Carles de Viana,
fill de Joan II, amb
qui mantenia una
disputa pel tro de
Navarra.
Les Corts Catalanes,
partidaris de Carles de
Viana, van exigir
l'alliberació del príncep
i Joan II es va veure
forçat a signar la
Capitulació de
Vilafranca, el 1461, per
la qual es nomenava al
Príncep Carles
lloctinent a Catalunya i
es prohibia l’entrada al
principat a Joan II
sense una autorització
de les Corts.
Tres mesos més tard, Carles de Viana moria a causa
de la tuberculosi, tot i que entre el poble va córrer el
rumor que havia estat enverinat per ordre de la seva
madrastra, Joana Enríquez, segona esposa de Joan
II.
1462: Esclata la guerra
dels remences.
En el camp, el pagesos
de remença farts dels
mals usos dels senyors
feudals, es revolten.
Els remences
esdevenen aliats del
rei, obertament
enfrontat a la noblesa,
sobre qui volia tenir
més control.
Joan II davant
d'aquesta situació va
aconseguir el suport
de Lluís XI de França,
a canvi dels territoris
del Rosselló i la
Cerdanya.
Davant del setge de
Girona per les tropes
contràries al rei, on es
trobava la seva dona
Joana Enríquez i el seu
fill Ferran, Joan II entrà
al principat amb 2000
homes, trencant el
Compromís de
Vilafranca.
1462-63: el principat
de Catalunya, davant
la necessitat de
suport extern, ofereix
el comptat de
Barcelona a Enric IV
de Castella.
Es produeixen les
primeres victòries de
les tropes realistes
que prenen Balaguer,
Tàrrega, Tarragona i
Perpinyà
1463: Les
pressions del
rei Joan, amb
el suport de
Lluís XI, van
provocar la
renuncia
d'Enric IV al
Principat.
S'iniciava una
nova fase de
la guerra civil
(1462-66).
1463: Les
institucions
catalanes, davant
la renúncia d'Enric
IV, ofereixen la
corona a Pere de
Portugal.
El rei Pere no va
tenir els èxits
esperats i Joan II
va ocupar Lleida,
Vilafranca del
Penedés, Cervera i
Tortosa.
1466: L'oferiment de
la Corona d'Aragó a
Renat I d'Anjou per
part de la resistència
contrària al rei Joan
no va canviar el signe
de la guerra.
Si bé els homes de Renat
van aconseguir algunes
victòries, la pèrdua de
Girona, El Vallès, El
maresme i finalment de
Barcelona, el 1472, va
posar fi a la guerra
1472: Es va signar la
Capitulació de Pedralbes
per la qual, com havia
promès el rei Joan II, no
hi hagué ni vencedors ni
vençuts.
S'alliberaren els
presoners, es
suspengueren els judicis
relacionats amb la
guerra... El rei va signar
les lleis catalanes i la
Generalitat va recuperar
el seu poder.
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
