Tema 14La història dels

romans

1. Roma: de la ciutat a l’imperi

• La civilització romana es va desenvolupar entorn al mar Mediterrani entre l’any 753 aC i el 476 dC.

• La seua història va conéixer tres etapes: la monarquia, la república i l’imperi.

• Els romans nomenaven Mare Nostrum al mar Mediterrani ja que dominaren terres als tres continents que banya aquest mar: Europa, Àsia i Àfrica.

• ROMA, una ciutat a la vora del Tíber, va conquerir: – Entre el 500 i 250 aC, tots els territoris de la

península Itàlica.

– En els segles I i II assoleix la seua màxima extensió: • Des de les illes Britàniques al nord fins el desert del

Sàhara al sud;

• Des de Mesopotàmia a l’est fins Hispània a l’oest.

• Pobles molt diferents varen ser sotmesos a l’autoritat de romana.

• Els pobles que es varen resistir a la conquesta varen ser convertits en esclaus.

• La romanització. Els romans varen estendre entre els pobles dominats:

– la seua llengua, el llatí,

– Les seues lleis (dret romà),

– La seua forma de vida.

• L’imperi romà va ser dividit en províncies.

2. Les etapes de la història

• Els llatins, pobladors del centre de la península Itàlica, van fundar sobre Set Tossals, la ciutat de Roma l’any 753 aC.

• La història de Roma va conéixer tres etapes:

– Monarquia (753-509 aC)

– República (509-27 aC)

– Imperi (27 aC-476 dC)

3. La monarquia (753-509 aC)

• Roma era governada per un rei elegit pels patricis (famílies més importants)

• El rei era auxiliat per un senat, assemblea formada pels caps de les famílies principals (patricis).

• En el segle VI aC, els etruscos conquisten Roma.

• L’any 509 aC, els etruscos són expulsats i comença la REPÚBLICA.

4. La república (509-27 aC)

• Institucions

• Lluites entre patricis i plebeus

• Les guerres púniques

• Crisi de la república

4. La república (509-27 aC)

• INSTITUCIONS. Nova forma de govern basada en tres institucions:

– COMICIS: assemblees de ciutadans on votaven les lleis i elegien els magistrats.

– MAGISTRATURES: càrrecs de govern. Els cònsols, dirigien el govern i l’exèrcit.

– SENAT: assemblea formada per patricis que

• establia les lleis,

• dirigia la política exterior i

• donava normes d’actuació als magistrats

• LLUITES ENTRE PATRICIS I PLEBEUS:

– Tots els romans no tenien els mateixos drets:

• PATRICIS:

– Minoria formada per les famílies més riques i poderoses.

– Es reconeixien descendents dels fundadors de la ciutat.

– Tenien tots els drets polítics (ser magistrat, senador)

• PLEBEUS: la resta de la població.

– Els plebeus van lluitar per tenir els mateixos drets polítics que els patricis:

• Segle V aC, tribú de la plebs, nova magistratura per defensar els interessos dels plebeus.

• Segle IV aC, els plebeus podien ser magistrats i senadors.

• LES GUERRES PÚNIQUES: Enfrontaren Roma i Cartago (potència del nord d’Àfrica) pel control del Mediterrani occidental, entre els anys 264 i 146 aC. Va haver-hi tres guerres: – Primera guerra púnica. Els romans dominaven els

enfrontaments terrestres, però Cartago mantenia el poder naval. Roma guanya quan aconsegueix una flota més moderna i potent.

– Segona guerra púnica. S’hi va enfrontar el general cartaginés Anníbal i el romà Publi Corneli Escipió. Anníbal va estar a punt de conquerir Roma, però va ser vençut per les legions romanes. Roma estén el seu poder per les dues vores del Mediterrani.

– Tercera guerra púnica. Roma destrueix Cartago.

Mapa guerres púniquesAnníbal

• LA CRISI DE LA REPÚBLICA

En el segle I aC va haver-hi un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns (revoltes populars, d’esclaus entre elles la d’Espàrtac...)

Els militars augmentaren el seu poder i per posar fi al desordre es formaren triumvirats (aliances de tres homes que compartien el poder)

- Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu. L’entesa es va trencar i Juli Cèsar es va proclamar dictador perpetu i va assumir els màxims poders. Un grup de partidaris de la república i uns senadors el van assassinar l’any 44 aC.

- Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi.

Després d’unes guerres, Octavi va aconseguir el control, i l’any 27 aC el senat li concedeix els màxims poders. Comença l’imperi.

Julio César

5. L’imperi (27 aC-476 dC)

• El poder de l’emperador

• Pax romana (segles I i II dC): esplendor

• Crisi del segle III

• Fi de l’imperi romà: decadència

5. L’imperi (27 aC-476 dC)

• Octavi rep el títol d’August (“elegit dels déus”), pacifica la situació i inicia una nova forma de govern: L’IMPERI.– L’emperador acumulava tots els poders:

• Presidia el senat• Era el cap suprem de l’exèrcit i el pontífex màxim (més alt

representant religiós)• Dirigia la política exterior • Dictava les lleis i decidia els tributs

Disposava del càrrec per a tota la vida i designava successor.

– El senat es limitava a ratificar les decisions de l’emperador.

Institucions imperials

• PAX ROMANA

Període entre els segle I i II dC en què el món romà va assolir el màxim esplendor i poder. – Van continuar les conquestes.

– La vida dels romans tenia el seu centre en les ciutats, unides amb Roma per una xarxa viària. Aquesta xarxa va tenir una finalitat estratègica i militar (trasllat ràpid de les tropes per controlar el territori) i posteriorment també econòmica i comercial (facilita els intercanvis).

– Hi va haver un gran desenvolupament econòmic.

– Les ciutats es van omplir de grans construccions i obres públiques.

• CRISI DEL SEGLE III

– A partir del segle III, l’imperi romà va entrar en una greu crisi:

• Va ser envaït per pobles estrangers (bàrbars) i la inseguretat va créixer.

• El comerç va decaure i va augmentar la pobresa.

• Bona part de la població es va traslladar al camp.

• FI DE L’MPERI ROMÀ

– La crisi es va prolongar fins l’any 476 en què va ser deposat l’últim emperador.