Per Carnaval, tot s’hi val!

la PalancaFEBRER 2004 Núm. 263 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALA votar s’ha dit!

PERSONATGESSebastià Piera: el soldat de la llibertat (i 2a part)

NOTICIARI

ESPORTSAssemblea del CENG. Resultats de bàsquet i de futbol

ARTESA, PAS A PASRamon I. Canyelles guanya el Pica d’Estats

ARTESA, PAS A PASEsglésies amb campana d’obús. Tudela de Segre(part 7)

OLLA BARREJADAMoldàvia

TEMA DEL MES25è aniversari de la Matança del porcPregó del rei Saltasekles XIILa rua de comparses i el concurs de disfresses

INFORMEEvolució del mapa municipal de la rodalia d’Artesade Segre

LA NOGUERA

PARLEN LES ENTITATSEscola de Pares 03-04

PARTITS POLÍTICSSi ningú no es belluga, res no canvia

CARTES A LA REDACCIÓLa Noguera amb el poble sahrauí. Julio Medem

IN MEMORIAM

MÚSICA, MESTRE!Cants de Pau

PSICOLOGIA DE CADA DIATenir un cos 10 no és violència?

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Governi informes d’Alcaldia

HUMORQuimet i Cosme. Barbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Problema d’escacs. Sense per-dre els orígens

IMATGES D’AHIREscola del mestre Piera. 1922

Per Carnaval, tot s’hi val

Enguany, la comparsa del reiSaltasekles va parodiar el món dela política. El dimarts de Carnaval,va ser l’hora del 25è aniversari dela Matança del porc.

Fotos: Josep M. Espinal i Aubet

4

5

6

9

11

14

17

22

24

30

32

33

35

36

37

38

41

42

43

45

46

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa deSegre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE GENER

Municipi d’Ar tesa de Segre

Naixements:dia 1: Mauricio Lautano d’Olivo i Centini,

fill d’Héctor E. i de Mariela I.dia 29: Gabriella Kosev i Dimitrova,

filla d’Ivan i de Zhenya

Defuncions:dia 1: Xavier Firé i Pérez (2 mesos),

natural d’Artesa de Segredia 2: Dolors Vilalta i Solé (90 anys),

natural de Vilanova de l’Agudadia 7: Mariano Galceran i Benseny (76 anys),

natural d’Artesa de Segredia 15: Rosalia Ponsa i Bonada (89 anys),

natural de Sant Salvador de Tolódia 22: Guadalupe Solanes i Puigredon (93 anys),

natural d’Artesa de Segredia 22: A. José Tecchia i Segret (39 anys),

natural de Centeno (Argntina)

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 12 de desembre (pendent):

Teresa Macià i Ricart (77 anys),natural d’Anya

Meteorologia

L�Agenda

6 de març:Visita cultural organitzada per l’associació Terres delMarquesat: Dels nostres orígens medievals a la his-tòria recent del nostre país (La Guàrdia d’Urgell, elCastell d’Almenara, El Tarròs). Cal venir esmorzats.Dinar en un restaurant. Sortides: Camarasa, 8:45h;Cubells, 9:00h. Lloc de trobada: Agramunt, 9:15h (da-vant l’Hotel Kipps)

8 de març:A les 17h, a la sala de les Artesenques Actives (Esco-les Velles), Berenar popular amb motiu de la celebra-ció del Dia internacional de la dona

Fins al 12 de març:Presentació de treballs al XV Premi de Narrativa Breud’Artesa de Segre, a la Biblioteca Municipal JoanMaluquer i Viladot

26 de març:A les 22h, a l’església parroquial d’Artesa, Conferèn-cia sobre La situació político-religiosa a Israel i Pa-lestina, a càrrec del bisbe d’Urgell Joan Enric Vives iSicília

27 de març:- A les 11:30h, Inauguració de les obres de restaura-ció de l’església de Sant Romà de Comiols i benedic-ció de les campanes, amb la presència del bisbed’Urgell Joan Enric Vives i Sicília- A les 20h, Celebració de la Confirmació a l’esglésiaparroquial d’Artesa

3 d’abril:Visita cultural organitzada per l’associació Terres delMarquesat: Seguint les petjades de la història. De lespetjades de dinosaures d’Isona als temps romans imedievals (Isona i Abella de la Conca). Esmorzar pelcamí. Dinar en un restaurant. Sortides: Camarasa,8:00h; Cubells, 8:15h. Lloc de trobada: Isona, 9:15(davant la plaça de l’Església)

Meteorologia

GENERDades facilitades pels ajuntaments d’Alòs de Balaguer, d’Artesade Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada.

Municipi d’Alòs de Balaguer

Temperatura màxima: 15° (dies 13, 19, 24 i 27)Temperatura mínima: -5° (dia 1)Dies amb precipitacions: 1 (dia 26, amb 2,5 mm)

Municipi d’Ar tesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 5,1°Temperatura màxima: 15° (dies 13 i 24)Temperatura mínima: -4° (dies 1 i 8)Amplitud tèrmica màxima: 15° (dies 29 i 30: màx. 12° i mín. -3°)Amplitud tèrmica mínima: 6° (dia 20: màx. 6° i mín. 0°)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 3 mm (dia 25)Total precipitacions: 4 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 5,1°Temperatura màxima: 19,6° (dia 10)Temperatura mínima: -5,7° (dia 1)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 2,4 mm (dia 26)Total precipitacions: 2,6 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 1 (dia 27, amb 3 mm)

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

A votar s’ha dit!A ningú se li escapa que Catalunya està passant per uns moments difícilsdes de l’acord de govern tripartit, anomenat d’esquerres i catalanista, elpassat mes de desembre. Resulta curiós remarcar, però, que al nou Governni tan sols se li ha donat aquells cent dies de marge d’acció que es contem-plen habitualment en política. La situació s’ha agreujat amb l’afer Carod,que ha tingut dues fases: la notícia de la seva entrevista amb dos terroristesd’ETA i l’anunci posterior d’aquests de decretar una treva selectiva i re-pugnant, que ens posa als catalans en una situació més que incòmoda per-què exclou Catalunya com a objectiu. Ara bé, al marge que puguem ser crítics amb l’actuació de l’exconselleren cap Carod-Rovira, creiem no equivocar-nos en afirmar que per a unabona part de catalans resulta ben evident que, de forma barroerament deli-berada i partidista, s’han tret les coses de polleguera fins a uns extremsinimaginables. Probablement l’enrenou hauria estat menor si Carod hagués dimitit deforma irrevocable a la primera. Almenys hauria donat menys motius a la“Brunete mediàtica” i al govern del PP per a acarnissar-se tant amb Catalunyai amb el seu Govern, sorgit legítimament –cal recordar-ho– de les urnes. Ésclar que fa de mal dir si això hauria servit de res davant els objectiusclaríssims del PP, que sempre ha jugat la carta dels nacionalismes i delterrorisme, barrejant-los de forma indecent, per a obtenir vots sobretot a laMeseta. Ara, atacant ERC també fereix el Govern català i de retruc el PSOE,el seu rival en les properes eleccions de cara a governar l’Estat. No n’hi ha hagut prou, però, amb sacrificar en Carod. N’hi ha que encarainsisteixen en parlar d’una crisi de govern creada artificialment des de forade Catalunya i exigeixen més sang. Llàstima que les forces polítiques catala-nes no vagin a una, però hi ha eleccions a la vista i no es pot evitar que cadascús’ho miri des de la perspectiva del millor rendiment electoral de la situació. I si enfoquéssim el punt de mira cap a Madrid? Va dimitir algú pel vessa-ment del Prestige, que només deixava escapar “unos hilillos de plastilina” ique no va provocar –deien– cap marea negra? I la participació a la guerrade l’Iraq? No es va fer en contra d’una bona part de l’opinió de la poblacióal·legant no se sap què sobre l’existència d’unes armes de destrucciómassiva? A tot això hi hem d’afegir les últimes “actuacions estelars” dediversos dirigents del PP. Mentre l’exdelegada del Govern central aCatalunya, ara ministra, tracta públicament d’assassins als d’ERC; FedericoTrillo, ministre de Defensa, crea un conflicte amb els veïns del Marroc enafirmar que ell fa anys que hauria volgut envair l’illot del Perejil, que gaire-bé no surt ni al mapa. I, per acabar-ho d’adobar, el president de la comuni-tat de Múrcia titlla Maragall de borratxo. Només enganys, mentides, insults i equivocacions no reconegudes; peròd’aquesta gent no dimiteix ni Déu! Això sí, a Catalunya cal posar el dit a lallaga peti el que peti, fins a crear una situació de crispació que pot semblarmés del que realment és. Per sort, estem en democràcia i no està tot perdut. Els catalans teniml’obligació d’anar a votar el proper 14 de març i de dir prou a tanta porque-ria que ens ve des de la capital d’Espanya. Com diu el nostre himne, ara éshora segadors, ara és hora d’esmolar l’eina del nostre vot per segar lesmales herbes de la mentida i la intolerància. És ben trist haver de dir això des d’un mitjà de comunicació, encara quesigui local, però aquesta situació no pot durar quatre anys més: cal anar avotar i els que estimem Catalunya ja sabem a qui no. Tenim diverses opci-ons, totes elles força dignes. A votar s’ha dit!

Col·laboradors/es del mes: CENG, Ramon Cotonat, Jordi Regué, Ramon I. Canyelles,Meritxell Marimon, Josep M. Sabartés, AMPAs CEIP Els Planells i Llar d’Infants El Bressol,Francesc Cases, Noemí Farré, Janette Solsona, Carme Barril, Pere Serra, Rafa i Richard Córdoba,Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

6

la P

ala

nca

Personatges

Sebastià Piera: el soldat de la llibertat (i 2a part)Temps de guerra

Descrit l’entorn soci-al i les idees que en-voltaven el Sebastià,descriurem el millorpossible els itinerarisper on la precipitaciódels fets el menarien.Val a dir que, a

Vilafranca, el 19 de juliol del 1936, se-ria l’últim dia en què els quatre germanses van reunir tots junts. Després, cadas-cú seguiria el seu camí. El Sebastià va ingressar a la XXVIIDivisió del XVIII Cos de l’Exèrcit dela República, on per les seves qualitatspersonals va assolir el comandamentd’un batalló de fortificacions. De pri-mer va prendre part al front de l’Aragó,i després, amb l’exèrcit en retirada, vapassar al front de Lleida i va establir elseu lloc de comandament a Mafet, ones va intentar organitzar resistències;però en caure la Batalla de l’Ebre, l’en-trada dels nacionals a Catalunya va serun passeig. Després de la retirada delfront d’Aragó, va assumir la comandàn-cia general d’Enginyers del XVIII Cosde l’Exèrcit amb graduació de coman-dant en cap. Com a dada, direm queBarcelona va caure el 26 de gener de1939, sense un sol tret, i va ser declara-da “Ciutat Oberta”. En la retirada, el Sebastià va fer capal camp de refugiats de Saint Cyprià,al sud de França. Des d’allí el va recla-mar l’ambaixada soviètica, per si voliaanar a l’URSS. Va embarcar al vaixell“Maria Ulianova”, junt amb AntonioCordón, Hidalgo de Cisneros i FrancescRamos, que era el cap de l’Estat Majori també ministre d’Agricultura de laRepública. En arribar a Moscú, va in-

gressar a l’exèrcit, a l’acadèmia militar“Planernaia”.

La guerra de RússiaEl juny de 1941 els alemanys van envairl’URSS. Després d’un any de guerra,van arribar a prop de Moscou, on elalumnes de l’escola del Sebastià i ellmateix es van encarregar de defensarel Kremling. Després vindria la contra-ofensiva dels soviets a la Whermatchdels alemanys, moment en què es vanhaver de retirar. Llavors, els alemanys van adreçar lesseves forces cap a Stalingrad i els campsde petroli de Baku, on ell i un grup decompanys van ser-hi destinats, i entrantpel darrere del Mar Caspi van arribarals camps de Baku abans que els ale-manys amb la missió de defensar elpetroli del Caucas. Fracassada la inva-sió de Stalingrad, va haver-hi una mor-taldat enorme entre l’hivern que eramolt fred i les armes soviètiques.L’exèrcit alemany va sofrir una granderrota que desencadenaria la retiradai la posterior caiguda del Reich. Al seu grup d’especialistes, una ve-gada acabada amb èxit la campanya deBaku, se’ls va encomanar una altra mis-sió secreta. Consistia en tirar-se en pa-racaigudes a la reraguarda alemanya, aprop de Vilnius (Lituània), vestits d’ofi-cials de la “División Azul”, per atemp-tar contra l’Estat Major de l’exèrcit ale-

many en aquella ciutat. Després d’unallarga preparació, l’operació va quedaranul·lada en retirar-se l’Estat Majordavant de l’exèrcit soviètic. Després van tornar tots sans i estal-vis a Moscou, i pocs anys més tard esva acabar la guerra. Piera es va casaramb Trinitat Revoltó, amb qui compar-teix encara avui la seva vida, la qualhavia estat Secretària de la Unió deDones de Catalunya.

Retorn al passatLlavors, el Partit els va destinar tots aFrança. De viatge, van ser rebuts ambtots els honors pel mariscal Tito deIugoslàvia. Van continuar camí cap aItàlia, fins a Sant Remo, i d’allí per lamuntanya cap a França, a Toulouse. Des d’allí, el Sebastià va preparar laseva enyorada entrada a Catalunya. Vatravessar el Pirineu altra vegada a peu,arribant a Barcelona, per intentar dereorganitzar el PSUC en la clandestini-tat. Van ser detinguts al cap de dos me-sos d’arribar, junt amb un altre grangrup, ingressant a la Jefatura de Policíaa la Via Laietana i sotmesos a tota menade vexacions i tortures durant un mes. Més tard va ingressar a la presóModel. Al cap de dos anys va tenir unjudici i el van condemnar a 2 anys depresó, condemna que ja havia complert.La seva idea, preparada al temps decaptiveri, va ser sortir cap a Andorra.D’amagat, va anar a Lleida a casa delseu cosí Josep, cabaler de Cal Mundade Seró, que el va acompanyar fins aForadada, a Ca l’Hostaler, que tambésón parents, avisant al mateix temps aFrancesc Comabella, de Badalona, quel’havia de recollir. Passant per Salgar, vanarribar a Baldomar amb una saca de pa-lla a l’esquena per no ser reconeguts. Per raons de seguretat, va estar unsdies amagat a Cal Baltasar, fins que vanquedar de passar a recollir-lo al Pontd’Alentorn amb el camió del seu cosíJosep, que el va portar fins a una masiade Rialb Allí, mitjançant un guia que liva proporcionar el mateix Josep, vapassar fins a Andorra, l’agost de 1949,a casa del seu oncle Llobera, que erapastisser.

Grup de catalans incorporats a l’exèrcit soviètic, alfront del Caucas. Sebastià Piera, a baix, és el segonper la dreta

Sebastià Piera, amb l’uniforme d’oficial de laWhermatch, en l’operació de sabotatge militar aVilnius (1943)

7

la P

ala

nca

Personatges

França i l’exili daurat

Després va passar a França, on es varetrobar amb els seus pares i la sevagermana, que tornaven de Moscou. Esvan reunir plegats amb la seva dona ila seva germana Ramona. Quan feia dosanys que vivien a França i ja tenien unfill, els va detenir la policia francesa,basant-se en uns informes sobre Pieraenviats per la policia espanyola. Els vanpreguntar on volien ser deportats i vanescollir el més a prop: l’illa de Còrsega.

Han tingut tres fills, tots ells metges, iencara avui viuen a Ajaccio, la capitalcorsa, on gaudeixen tots plegats d’unatranquil·litat ben merescuda. L’entrevista amb el Sebastià va serelaborada en dues visites que va fer aBaldomar i a Barcelona. La seva bio-grafia va ser publicada el 1998 per l’edi-torial Proa (col·lecció Perfils) i ell ma-teix ha rebut diferents reconeixements.L’any 2003, la periodista Alba Elias,redactora de La Mañana, va rebre unpremi al Palau de la Generalitat del cer-tamen “Catalunya exterior” amb un re-portatge de la seva vida a l’exili, demans d’Ainaud de Lasarte. Ell ve tantsovint com pot a Catalunya, la sevapàtria, i guarda en la memòria de ma-nera molt viva els seus anys d’estada aBaldomar, poble que ell porta al cor,tant per la bonhomia de la seva gentcom per les vivències d’infantesa i jo-ventut, que han estat per a ell referèn-cia i punt de partida en els momentsmés difícils de la seva vida.

Comentaris finalsHem de dir que a la postguerra, a les

Recorregut de Sebastià Piera (1939-1951)

Any 1946, amb la seva esposa Trinitat Revoltó, quefou la Secretària de la Unió de Dones de Catalunya

presons del franquisme, li van trencarliteralment la cara, però no li van rom-pre la seva intel·ligència ni la seva me-mòria –ambdues les manté molt vives–,ni la seva voluntat de servir unes idees. Recorda que a Boltaña (Alt Aragó),quan ell tenia graduació de comandanti organitzava el front en aquella zona,es va trobar l’Àngel Jové, el meu pare.Es van reconèixer com a alumnes del’escola de Baldomar i el va nomenarel seu xòfer particular. Sempre anavenjunts a tot arreu i, un dia “que hi haviauna boira que es tallava amb un gani-vet”, van tenir un accident sense con-seqüències. A les guerres sempre hi ha vencedorsi vençuts (Ai dels vençuts! –deien); peròsi ho analitzem bé, en una gran baralla,en una lluita a mort, els dos bàndols hisurten perdent. Encara que els autèn-tics perdedors són els filòsofs, que noen saben explicar les raons; els nens,que en són les víctimes innocents, i tam-bé perden les guerres els poetes, la gentde sentiments.

Bartomeu Jové i Serra

www.lapalanca.org

9

la P

ala

nca

Noticiari

Artesa ja té 3568 habitantsEl municipi d’Artesa de Segre té actualment 3568 habitants, 13més respecte a l’any anterior. Aquestes dades han estat facilitadesper l’Ajuntament i són a 1 de gener de 2004. Respecte a la ciutatd’Artesa, hi consten empadronats un total de 2699 habitants i a laresta dels 21 nuclis agregats, hi consten 869 persones, moltes deles quals combinen la seva residència als seus pobles amb la sevaestada a Artesa ciutat. Aquestes xifres reflexen el constant creixe-ment del municipi en els darrers anys, gràcies, en bona part, a l’aug-ment dels naixements i a la immigració de ciutadans estrangers.

Fi de la temporada de caça a Seró

L’u de febrer els caçadors de Seró van tancar la temporada de lacaça del conill. Ja un mes abans s’havia acabat la temporada de lacaça de la perdiu. Els caçadors d’aquesta agrupació són una collad’amics tots propietaris de finques o de cases, al terme o al poblede Seró. L’esmorzar del final de temporada va ser a base de torra-des, llonganissa i botifarra negra del Bassella i un vi boníssim Grealódel Pijuan de Seró, tot productes de la terra. Des de fa 20 anys,l’agrupació de caçadors es reuneix cada diumenge al matí al seurefugi per esmorzar plegats. Cada cop, un soci diferent s’encarregade la neteja del local, d’ordenar les eines i encendre el foc per a ferbrasa, per tal de tenir-ho tot a punt a les 9 del matí, quan arribin elscompanys a esmorzar. A més de fomentar l’esport de la caça, aques-tes trobades setmanals serveixen com a punt de trobada dels veïnsdel poble, i per a fomentar entre ells el diàleg, la convivència i labona harmonia

L’Ajuntament d’Artesa aprova els pressupostos 2004El passat 18 de febrer, en sessió extraordinària del Ple, l’Ajunta-ment d’Artesa de Segre va aprovar els pressupostos per a l’any2004, per unanimitat de tots els grups polítics, fet que no succeïades de feia alguns anys. El pressupost municipal per al 2004 és de3.943.654,82 euros i el del Patronat de l’Emissoria Municipal deRàdio és de 9.700 euros, que fan un pressupost consolidat de3.953.354,82 euros (uns 657 milions de les antigues pessetes). Se-gons l’alcaldia, són uns pressupostos austers, però realistes i ade-quats a les possibilitats actuals del municipi, on es fa un esforçespecial en temes socials. En el proper número de La Palanca usn’informarem detalladament

Irregularitats veterinàriesEl diari Segre, en els seus números del 19, 20 i 21de febrer, es feia ressò d’una actuació del grupSeprona de la Guàrdia Civil, que va destapar al-gunes irregularitats a la secció ramadera de la Co-operativa d’Artesa. Aquestes consistien, segonsel diari, en el fet de falsificar receptes i dispensarmedicaments als ramaders sense la corresponentsupervisió veterinària i farmacèutica. Les recep-tes no les feien els veterinaris, sinó que els encar-regats de subministrar els medicaments omplienunes receptes en blanc que prèviament haurienestat signades pels facultatius. La Guàrdia Civilva detenir un total de 7 treballadors de la Coope-rativa; segons els empleats, haurien utilitzat aquestsistema de venda de medicaments per tald’agilitzar el servei al ramader i sempre venentels productes de forma responsable. Mesos enre-ra, la Cooperativa de Guissona també van ser in-vestigada per utilitzar un procediment similar, quesegons sembla és una pràctica habitual a les coo-peratives catalanes.

La loteria deixa 48.000 eurosLa loteria de l’associació de minusvàlids FAMACva repartir 48.000 euros a Artesa de Segre. El nú-mero 54925 del passat 26 de gener va ser premiatamb 12.000 euros per cupó, que van anar a parara dos comerços locals i a dos ciutadans més.

Construiran nínxols nous al cementiri

L’Ajuntament d’Artesa preveu la construcció denous nínxols al cementiri, a la zona que actual-ment ocupen les tombes més antigues. El consis-tori està tramitant l’exhumació de les restes hu-manes d’aquesta zona, per canviar-les d’ubicaciói aprofitar aquest espai per expandir l’equipamentmunicipal, que s’ha quedat petit.

L’autovia arriba a la PanadellaL’autovia A-2 de Lleida a Barcelona ja està aca-bada en tot el tram lleidatà. El passat 13 de febrerva ser inaugurat el tram Sant Pere dels Arquells-la Panadella, de 7 quilòmetres. Ara, només que-den per acabar els 10 quilòmetres que van de la

10

la P

ala

nca

Noticiari

Panadella a Santa Maria del Camí, que es preveuen inaugurar l’es-tiu d’aquest mateix any. La polèmica autovia, iniciada fa més de 20anys i paralitzada en nombroses ocasions, permetrà arribar desd’Artesa a Barcelona en poc més d’una hora.

En venda un retaule de CubellsUn col·leccionista particular, propi-etari de la taula gòtica “QuoVadis?”, que formava part del retau-le de Sant Pere de Cubells, va po-sar-la a la venda per 228.000 euros,sense que ningú li comprés. La tau-la va sortir a subhasta en una gale-ria sevillana l’any 2001, però ningúva pagar el preu demanat. La Dipu-tació de Lleida s’hi va interessar,però va desistir per trobar-la exces-sivament cara. El retaule gòtic de

Sant Pere de Cubells va ser realitzat per Pere Serra a finals delsegle XIV i va ser reconvertit en un moble de sagristia al segleXVIII. L’any 1925, la parròquia de Cubells el va vendre a un anti-quari i, des de llavors, s’han disgregat les diferents taules, que hanpassat a mans de diferents col·leccionistes. (Segre, 27-01-2004)

Campabadal no anirà al SenatFinalment, l’ex-alcalde d’Artesa Jaume Campabadal no serà can-didat al Senat a les properes eleccions estatals del 14 de març.Campabadal tenia molts números d’anar a la llista de l’Entesa (for-mada per PSC, ERC i ICV), però finalment el representant d’ERCserà Josep Maria Esquerda, que anirà al tercer lloc de la llista, perdarrera dels socialistes Josep M. Batlle i Maria Burgués.

Moció conjunta per la variantTots els grups municipals de l’Ajuntament d’Artesa (CiU, ERC,PSC i PP) van aprovar una moció conjunta que reivindica algunesmodificacions en el projecte de la variant d’Artesa. La iniciativade la moció la va tenir el grup d’ERC, tot i que els altres regidorsvan afegir-se ràpidament a la idea, consensuant i ampliant el con-tingut de la moció. L’escrit serà presentat al Departament d’ObresPúbliques de la Generalitat i contempla punts com la petició d’unenllaç cap a la carretera de Tremp, la millora dels accessos al polí-gon i al nucli urbà i el pla d’actuació i criteris seguits per treure lescarreteres C-14, C-26 i C-13 de dins de les altres poblacions per onpassen.

No al Segre MitjàEl conseller de Governació Joan Carretero va anunciar el passat 5de febrer que el Govern de la Generalitat no preveu la creació denoves comarques a Catalunya. L’Informe Roca preveia la creacióde la comarca del Segre Mitjà (on Artesa i Ponts es disputaven lacapitalitat) i d’altres comarques arreu de la geografia catalana; ara,però, el nou govern vol apostar per la creació de vegueries, enssupracomarcals que vindrien a suplir les actuals províncies ireduirien el pes dels consells comarcals. Si el projecte tira enda-vant, Catalunya quedarà organitzada en set vegueries: Pla de Lleida,Pirineu, Catalunya Central, Terres de l’Ebre, Pla de Tarragona,Girona i Barcelona.

A punt la nova fàbrica Alexan

Durant aquest mes de febrer s’està ultimant laposada al punt de la nova fàbrica de pinso per aanimals de companyia, ubicada al polígon indus-trial El Pla. L’empresa es diu Alexan Artesa i estàparticipada per la Cooperativa d’Artesa i per l’em-presa Fomento GA; aquesta última té anys d’ex-periència en la comercialització de productesd’alimentació per a mascotes -petfood. Comen-çarà a produir en poques setmanes i comptarà ambsis treballadors. D’aquí mig any, preveu doblar laplantilla de treballadors i a un any vista vol aug-mentar la producció al 100% (ara serà del 60%).La fàbrica de pinso compta amb les tecnologiesde producció més avançades; quan la iniciativaempresarial estigui consolidada, preveu la ubica-ció d’un centre logístic al Polígon Industriald’Artesa.

Festa de Santa Àgueda

El 7 de febrer, l’associació de dones ArtesenquesActives va celebrar la Festa de Santa Àgueda.L’entitat presidida per Tània Caubet, va celebraruna missa cantada per l’Orfeó Artesenc i, poste-riorment, va organitzar un sopar de germanor a laDàlia Blanca. El menú constava d’embotits, cocade recapte i pollastre farcit i va comptar amb 124comensals. Seguidament, els homes van sorpren-dre les seves dones regalant-los un streap-teased’un boy i, per no ser menys, ells van autoregalar-se un streap-tease d’una girl . A continuació, vancelebrar un ball amenitzat pel músic local JoanCarbonell, que va ser molt concorregut, amb di-versos balladors que no havien assistit al sopar.

11

la P

ala

nca

Esports

Assemblea del CENGl passat dia 20 de febrer va tenirlloc a l’Ajuntament l’Assemblea

General del CENG. Com cada anyper aquestes dates, la Junta de l’en-titat presentà als seus socis la memò-ria de les activitats realitzades i la li-quidació de l’exercici vençut. Dins les activitats noves, cal desta-car la renovació de tots els equipatges,la creació del carnet de soci, l’adquisi-ció de dos abonaments del Caprabo

Lleida (que es sortegen entre els asso-ciats) i la realització d’una revisió mè-dica als esportistes. L’exercici 2003 es va tancar amb unlleuger dèficit econòmic degut a què nos’ha pogut recaptar el que es preveiaper publicitat estàtica a causa de lesobres al pavelló. Aquest dèficit, però,es veurà compensat pel que es duia acu-mulat d’anys anteriors. També es va agrair a l’Ajuntament

la subvenció que ens ha concedit, alspatrocinadors el seu suport i a RafaelVega per la organització del campionatd’estiu de futbol sala. De cara a l’any en curs, seguiremamb totes les activitats endegades i ensestem preparant per un acte important:la celebració del 25è Aniversari delCENG. Seguirem informant!

La Junta del CENG

E

Teatre ala Dàlia Blanca

4 d’abril de 2004

Políticament incorrectede Ray Cooney

Grup de TeatreVila-Closa

de Sant Climent

Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre.Àrees de Benestar Social i Cultura.Col·laboren: Càrites Parroquial i laDàlia Blanca (dins els actes de celebra-ció del seu Centenari)

La recaptació serà destinada íntegra-ment a Càrites Parroquial per a ajudarles famílies desfavorides del nostremunicipi. Aportacions també a Càrites,al següent compte:

2100-0080-41-0200183878

13

la P

ala

nca

Esports

Resultats de bàsquet i futbol

BÀSQUET

CENG

Del 25-01-04 al 22-02-04

Campionat Catalunya masculí 3a categoriaCENG Coop. Artesa - EE Brafa 70 - 66CB Calaf - CENG Coop. Artesa 82 - 71CENG Coop. Artesa - CB Pedagògium 63 - 57Jesús Maria Josep - CENG Coop. Artesa57 - 45CENG Coop. Artesa - IPSI B 81 - 62

Territorial sènior masculíCB Tremp - CENG Calvet 77 - 31CB Borges - CENG Calvet 48 - 57CENG Calvet - CB Cervera B 51 - 65BC Principat - CENG Calvet 77 - 42CENG Calvet - CB Bell-lloc 34 - 85

Infantil masculí (2a fase)CENG Jubete - BAC Agramunt 59 - 31CB Mollerussa - CENG Jubete 77 - 27CB Secà Sant Pere - CENG Jubete 51 - 50CENG Jubete - CB Balaguer 46 - 63BC Andorra - CENG Jubete 68 - 36

Mini masculí (1a fase)CENG Miró - Sedis 14 - 65CENG Miró - CB Cervera 41 - 37ME Bellpuig - CENG Miró 44 - 28CB Balaguer - CENG Miró 60 - 34Descans

Cadet femení Promoció nivell A (2a fase)L’Estoneta Vilanova - CENG Altis 34 - 67CENG Altis - CB Tremp 60 - 18DescansCB Secà St. Pere - CENG Altis 50 - 63CENG Altis - BC Andorra 59 - 9

Infantil femení Promoció (2a fase)CB Sant Guim - CENG Màsters 31 - 68CENG Màsters - CB Tremp 60 - 10CENG Màsters - CB Balaguer 75 - 24F. Lleida - CENG Màsters 48 - 58Descans

Mini femení (1a fase)CENG Macià - Sedis 0 - 50CENG Macià - CB Cervera 40 - 12CB Sant Guim - CENG Macià 58 - 8Sedis S. - CENG Macià 38 - 28Descans

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

Del 24-01-04 al 15-02-04

Juvenil 1a divisióLa Seu d’Urgell - CE Artesa S. 3 - 3Balàfia - CE Artesa S. 4 - 4CE Artesa S. - Mollerussa 2 - 4EFAC Almacelles - CE Artesa S. 3 - 1

Cadet 1a divisióAt. Segre - EFAP 3 - 0AEM - EFAP 1 - 0Mangraners - EFAP 1 - 2

Infantil 2a divisióEscola Urgell - EFAP 2 - 2EFAP - Agramunt 2 - 2Tàrrega - EFAP 5 - 4EFAP - Rialp 6 – 0

Aleví 1a divisióOliana - EFAP 3 - 1EFAP -Tàrrega 2 - 1

BenjamíEFAP - At. Segre 1 - 12UE Lleida - EFAP 6 - 2EFAP - Agramunt 0 - 2Intercomarcal - EFAP 5 - 4

PrebenjamíEFAP - Cervera 5 - 7AEM - EFAP 3 - 1EFAP - Mollerussa 5 - 7

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 19 (01-02-04) a la jornada 22 (22-02-04)

CE Artesa - Juneda 1- 1(Francesca)Ivars - CE Artesa 0 - 3 (Cortada, Francesca, C. Galceran)CE Artesa - Benavent 3 - 1(Brescó, R. Martínez, Aubets)Mollerussa - CE Artesa 1 - 2(Àlex Trepat, R. Martínez)

Classificació de l’equip (jornada 22)Partits guanyats: 12 Empatats: 7 Perduts: 3Gols a favor: 31 Gols en contra: 18Lloc i punts: 4t amb 43 punts. Líder el Mollerussa amb53 punts; 2n i 3r, Benavent i Guissona amb 44.

Informació facilitada per Jordi Regué i Ramon Cotonat

14

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

Ramon I. Canyelles guanya el Premi Pica d’Estatsl treball periodístic“Esglésies amb campa-

na d’obús” va guanyar undels guardons de la XV edi-ció del Premi InternacionalPica d’Estats, convocat perla Diputació de Lleida i quedistingeix els millors articlespublicats arreu del món so-bre les Terres de Lleida. Elseu autor és Ramon I. Ca-nyelles i el treball ha estatpublicat a la nostra revista,La Palanca. El Premi Turístic Interna-cional Pica d’Estats va ser cre-at ara fa 15 anys per la Dipu-tació de Lleida; la seva fun-ció és distingir els millors tre-balls periodístics de televisió,ràdio i premsa escrita que te-nen les terres de Lleida com aprotagonistes i que afavorei-xen la seva promoció turísti-ca. Els premiats es van donara conèixer el passat 2 de febrer i el lliu-rament es farà el proper 12 de març aLleida a la seu de la Diputació. El jurat del premi està format perperiodistes de prestigi com MontserratMinobis (nova directora de CatalunyaRàdio), JosepCuní (periodis-ta de TV3, ac-tualment alcapdavant de Coses que passen), LluísFoix (conseller delegat de LaVanguardia digital) o Antoni Franco(director d’El Periódico de Catalunya). Enguany s’hi van presentar un totalde 182 treballs en les diferents catego-ries, destacant el premi concedit al di-ari New York Times per un reportatgesobre la ruta dels “Carros de Foc delPirineu i el Parc Nacionald’Aigüestortes i SantMaurici”, el concedit al diariHeraldo de Aragón per un ar-ticle sobre les “Falles delPirineu” i el concedit a Ante-na 3, que va rebre un guardóper un reportatge titulat“Escondidos en la nieve”. “Esglésies amb campana

d’obús” és un treball que consta de di-ferents capítols i que es ve publicant ales pàgines de La Palanca des del mesd’agost de 2003. El seu autor és RamonI. Canyelles, un barceloní que té sego-na residència a la Colònia-la Fàbrica del

m u n i c i p id’Artesa i ques’ha convertiten un estudiós

de les nostre contrades. El treball és unarecopilació de les esglésies del muni-cipi que tenen una campana feta ambel cap d’un obús, amb explicacions so-bre aquests temples religiosos i la his-tòria de la campana. El tema resultacuriós i està carregat de simbolisme, jaque les campanes originàries van serfoses durant la Guerra Civil per fabri-car munició i, posteriorment, els caps

d’obús van ser reutilitzatsper fabricar les campanes. Vista la categoria del ju-rat i dels altres premiats, calfelicitar el nostre companyCanyelles, per donar a conèi-xer aquest patrimoni tan pe-culiar de casa nostra i presti-giar la nostra publicació.

Ramon I. CanyellesDades biogràfiquesRamon Ignasi Canyelles va néixer aBarcelona el 8 d’agost de 1955. Esva casar amb Carme Rovira i Puig,d’Artesa de Segre, i viuen al’Hospitalet de Llobregat amb el seufill Ferriol. L’any 1995, la seva fa-mília es va comprar un pis a laCòlonia-la Fàbrica, on anys enrerahavia treballat la seva sogra, i des dellavors pugen a passar els caps desetmana i les vacances.

La professióÉs agent de viatges des de l’any1971, quan va deixar l’escola i vacomençar en una agència com a “bo-tones”. Va passar per quatre agènci-es de viatges abans que a principisdels 90 muntés una empresa d’aquestram amb 3 oficines per a un grupd’empreses on l’activitat principalera el transport en autocar. Des del1997, “després de fer tots els papersde l’auca en aquesta professió” –se-gons ens comenta ell mateix-, té laseva pròpia oficina en règim de su-cursal associada a una agència prin-cipal. És una oficina petita de serveipersonalitzat sense voluntat de fergrans muntatges ni comercials ni tu-rístics, a la que pretén donar-li uncaire d’assessoria en viatges a partirde l’experiència acumulada enaquests 33 anys. El tipus de produc-te que comercialitza, bàsicament, ésel viatge d’empresa i el vacacional.

L’espeleologiaEl Ramon és un gran aficionat a l’es-peleologia. El 1972 es fa soci del’Agrupació Excursionista “Cata-lunya”, ingressant a la secció l’Equipde Recerques Espeleològiques. El1975 aconsegueix el títol de monitoren aquesta disciplina i amb el pas deltemps es converteix en un expert derenom, participant en diferents explo-racions a Catalunya, Euskadi, Aragó,Cantàbria i França. A mencionarl’exploració de la Grallera de Guara

Premis per al New York Times,Antena 3 i... La Palanca

E

15

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

(Osca) amb una vertical absoluta de270 metres i on va experimentar ambèxit un nou sistema d’ascens per gransverticals: l’atac lleuger (sols dues per-sones), canviant el sistema dels atacspesats, és a dir, un gran operatiu depersones i material per baixar aquestpou. Ell i el seu company van ser el 3ri 4t que tocaven terra en aquesta gra-llera, una de les grans verticals mun-dials. També va ser pioner en l’explo-ració al Morterón del Hoyo Salzoso(Cantàbria) i ha participat en la des-coberta i exploració de nombroses ca-vitats i galeries subterrànies. Actual-ment és el vicepresident del seu club iva confeccionar un llibre commemo-ratiu del 50è aniversari, “Des de laFalconera a la Verna. ERE AEC, 50anys d’història”. També ha estat el cre-ador de la seva uep, www.ere-aec.com

La fotografiaUna altra de les aficions de Canyelles,que practica des de mitjans dels 70, ésla fotografia amb la qual encara tre-balla amb càmeres manuals, Pentax iYasica amb diverses òptiques. Malgratels avenços tecnològics i la seva aficióa la informàtica, per fer fotografies en-cara necessita la “primitivitat” de lescàmeres manuals, ja que li agrada te-nir el control del resultat, tot i el pesque representa carregar amb l’equipper les muntanyes d’Artesa. En els dosdarrers anys ha fet 3000 fotografiesamb un tema únic: Artesa de Segre,però amb molts subtemes. En el àm-bit fotogràfic, Canyelles és cofundadorde l’Associació Fotogràfica de Gràcia“Robert de la Riba”, entitat que portael nom d’aquest frare caputxí, mestrede capella a l’Escolania de la Mare deDéu de Pompeia, gran músic, organis-ta i compositor mort l’any 1999, ambqui tenia molta vinculació. L’entitat

organitza cursos i exposicions i estàpreparant, junt amb els Caputxins dePompeia, uns concerts homenatge al PareRobert, on s’interpretaran les seves obrescombinades amb la projecció de les se-ves fotos. Canyelles també és autor de lauep www.a-fotogracia.org.

Artesa de Segre i les campanesPel que respecta a Artesa de Segre ésun municipi que té captivat Canyellesper la seva abundant riquesa paisatgís-tica, històrica, arqueològica, arquitec-tònica, turística, gastronòmica... Ensexplica que: “Totes aquestes vivènciesi impressions m’obliguen a treballar elterritori buscant-li les seves inesgota-bles possibilitats. Això m’ha portat arecopilar un important arxiu de dades,documents, publicacions, bibliografia,experiències, fotografies, materials, etc.que de mica en mica han anat omplintel meu espai, tant a nivell d’espai físiccom de coneixement, creant-me la ne-cessitat d’investigar i escriure sobre elmunicipi en general”. “Aquest afany recopilatori m’ha por-tat a parlar amb molta gent i algunesentitats d’Artesa i els seus agregats quehan enriquit els meus coneixementssobre la comarca. La fórmula de conei-xement del territori que més m’agradaés la de fer molts quilòmetres en cotxeper les carreteres i pistes (ja m’han ha-gut de treure 4 cops amb un tractor dediverses pistes per pretendre-li massaal cotxe) i, sobretot, caminades per co-nèixer mentre es camina. En aquestescaminades amb l’ajut de mapes i foto-grafies aèries amb l’important comple-ment del GPS es decobreixen sovint,molts llocs i elements interessants queen bastants ocasions han estat treballatsper la mà de l’home d’èpoques diverses”. Canyelles ha fet algunes col·la-boracions amb l’Associació la Roure-da i l’estiu del 2003 va presentar a la25a Jornada de Treball del Grup deRecerques de les Terres de Ponent unaponència sobre el Museu del Montsecd’Artesa. Des del gener de 2003 parti-cipa a la revista La Palanca amb la sec-ció Artesa Pas a Pas, aquestes aporta-cions basades en la recerca i la investi-gació tenen la pretensió d’aprofundir entemes i aspectes lligats a la història, la

cultura i la geografia del nostre muni-cipi amb la intenció de recuperar in-formacions que es podrien perdre, ésper això que la base d’aquests articlesés el contacte humà parlant amb la gentgran del municipi, a més de consulta ala poca bibliografia existent i de tre-pitjar el terreny. El dia 5 de febrer de 2004 elTelenotícies Comarques de TV3 vaemetre el reportatge sobre les campa-nes d’obús d’Artesa de Segre que vanrodar durant el mes de desembre. Enl’edició XV del premi de periodismePica d’Estats, Ramon I. Canyelles vaguanyar ex-aequo l’apartat de premsalocal pels articles sobre les campanesd’obús publicats a La Palanca. Sobreel tema de les campanes d’obús, un copacabats els articles té en projectel’adaptació dels textos en format lli-bre i la confecció d’un Power Pointper a conferències. Junt amb companys arqueòlegs deBarcelona i Lleida estan realitzant unampli treball d’arqueologia i històriaen una zona del municipi que esperentenir enllestit a l’estiu 2004. Quant ala feina pendent hi ha molts projectesde temes variats, d’entre ells algunsmonogràfics tant o més amplis que elde les campanes amb elements no su-ficientment considerats o coneguts delnostre municipi i que cal donar a co-nèixer al públic en general. “El muni-cipi és gran i difícilment l’acabarem”-comenta Canyelles. La seva finestra oberta és el uepwww.artesadesegre.net, un treball moltambiciós que difícilment podrà com-pletar-se, per la seva extensió, en elspropers anys i en el qual és del tot im-possible incloure-hi la gran quantitatde documentació que ha recopilat. Lavoluntat és que en el futur aquest uepsigui una enciclopèdia sobre tot el con-junt del municipi d’Artesa de Segreaccessible per a tothom des de la xar-xa d’internet. “Totes aquestes aficions les compar-teixo amb la militància política activaque també em pren hores de la setma-na i amb una família que per sort meva,encara, em dóna el seu suport”.

La Palanca

17

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

Esglésies amb campana d’obús. Tudela de Segre (part 7)udela és una bonica i serenapoblació medieval que enca-

ra conserva part de les seves mu-ralles i dues de les antigues por-tes d’entrada a l’antiga població,a més de diverses construccionsdels segles XVII, XVIII i XIX. Si-tuada al damunt d’un turó, alvessant esquerre del riu Senill,des del seu castell es domina unaàmplia extensió del territori. Aquest lloc és esmentat a l’any1038 en el documents de la vendadel castell d’Artesa i els seus ter-mes per part dels comtes d’Urgella n’Arnau Mir de Tost. Joan Coro-mines, en el volum VII del seuOnomasticon Cataloniae (1997),ens descriu textualment Tudelacom a ”Poble amb mun., situat enuna altura, a la comarca de La No-guera, 28 k. a l’E. de Balaguer, japrop d’Artesa, de Ponts al SegreMitjà” . D’aquesta informació calremarcar que l’any 1971 el muni-cipi de Tudela va ser annexionat ald’Artesa de Segre. Pel que respecta alnom d’aquesta població, Corominesens diu que contràriament a la tesid’Alcover-Moll no és un nom pre-romà, argumentant que la terminació “-ela” el marca com a llatí, essent el seuorigen el mot “tutela”, sinònim de “pro-tecció”. L’autor d’aquesta obra ono-màstica ens reforça l’argumentació in-dicant que diverses poblacions amb elmateix topònim dins l’àmbit català estroben en un altiplà a la vista d’unapoblació antiga, com és en el nostre casla ciutat d’Artesa. El primer personatge homònim delque tenim referències fou el cavallerPere de Tudela, que acompanyà el com-te Ermengol VI d’Urgell a la conques-ta de Lleida i del que rebé unes casesen aquesta ciutat entre els anys 1150 i1158. El castell de Tudela és documentatel 1172 en el testament de Ramon Ber-nat, en què el llega al seu fill Ramon. Al’any 1178, en un conveni entre Alfonsel Cast i Berenguer de Fluvià a Lleida,signen els seus carlans Pere i Berenguerde Tudela, aquest darrer vinculat a l’Or-

de del Temple. Miret i Sans, especia-lista de les ordes militars, estudià lapertinença d’aquest castell a l’ordetemplària. A principis del segle XVII, elsenyoriu de Tudela estava en mans delcavaller Francesc Gilabert i d’Alentorn,que fou diputat militar de la Generali-tat de Catalunya; mentre que el 1785,Tudela junt amb Seró, Colldelrat,Tancalaporta i Grialó (ja despoblat)pertanyien al marquès de Barberà. L’actual castell està construït a par-tir de les restes visibles de l’antiga cons-trucció. Durant la guerra civil, aquestacasa senyorial féu les funcions d’esco-la militar, de la que encara es conser-ven, al seu interior, una pissarra i al-guns esquemes que explicaven la for-ma d’actuar a les patrulles davant delperill del gas tòxic. A l’exterior, a laparet frontal, s’hi observen, gravadesals carreus, les sigles dels sindicatsUGT i CNT. Molt a prop del castell hiha un gran clot que es diu que va serformat per l’explosió d’un obús durantla guerra. De la influència dels cavallers del’Orde de Sant Joan de Jerusalem s’ins-

pira el disseny del’escut municipalque apareix a les ac-tes de l’Ajuntamentdes del 1903 al1908, essent batlleJoan Pijuan Mar-quilles. En aquestescut hi podem veure la creu deSant Joan voltada pel nom del mu-nicipi.

L’esglésiaLladonosa ens diu que en els tempsde la reconquesta Tudela era un im-portant castell sarraí. Un cop con-querida, els comtes d’Urgell con-vertiren la seva mesquita en tem-ple cristià, que esdevindria el capd’una parròquia en honor a SantPere. Enderrocat el castell, alçarenuna església d’estil romànic que fouincorporada a la Canonja d’Àger.Es coneix que aquesta església pa-gava delmes i primícies a Sant Pere

d’Àger, almenys, des del 1309 fins al1806. El 1890 l’església de Tudela forma-va part de l’arxiprestat d’Àger, essentel sou del seu capellà de districte de1.000 rals. El 1896 aquesta esglésiaformava part de la diòcesi de Lleida,quan ja s’havia constituït l’arxiprestatd’Artesa de Segre. Actualment, i desdel 1956, com la resta d’esglésies delmunicipi, Tudela forma part del Bisbatd’Urgell. Amb motiu de l’exposició sobre lesVisites de Mn. Cinto Verdaguer a lesTerres de Ponent que va tenir lloc eljuny de l’any 2002 a la Biblioteca Pú-blica de Lleida, una família anònima vaincorporar una carta manuscrita delpoeta de Catalunya a Mn. Josep Guàr-dia, que va ser rector de Tudela l’any1893. Aquesta carta era per agrair-li queli hagués enviat els treballs i els goigsde l’Acadèmia Mariana de Lleida, jaque el capellà de Tudela va escriureaquests texts religiosos. En aquesta car-ta s’hi llegeix, amb la cal·ligrafia origi-nal de Verdaguer: grans mercès per elcertàmen de l’Acadèmia Mariana deLleida que m’envieu. Sobretot per vos-

T

18

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

tres goigs a la Verge de l’Acadèmia. Aquesta carta va ser trobada a l’in-terior d’un exemplar de l’Atlàntida de1868 salvat de les flames provocades ala parròquia d’Artesa de Segre en lacrema d’objectes religiosos durant laguerra civil. Cal recordar que en aquestaacció salvatge es va perdre per sempremés, entre altres objectes valuosos, elretaule de la Mare de Déu del Roser definals del segle XVIII, obra de RamonCaselles, escultor de la catedral novade Lleida. El temple actual data del 1850 i ensofereix una façana moderna que dife-reix de la resta d’esglésies de la comar-ca. Aquesta església està orientada alsud-est, als 110º i situada a una alçada

de 449 metres sobre el nivell del mar.Al seu interior s’hi observen, a més delcor, un altar major i dues capelles late-rals amb altar. També, a banda i bandade l’església, hi trobem dues petitescapelletes. Antigament, les capelles que conflu-eixen a l’altar major estaven dedicadesa la Mare de Déu del Roser i a SantEsteve. Als oficis i a les celebracions,les noies s’estaven a la capella de ladreta de l’altar major, la del Roser, i elsnois a la de Sant Esteve. L’any 1963, la Sra. Cecília Marbà deCal Barril de Tudela, com a complimentde la promesa feta a la Mare de Déuper fer-li tornar la salut a la seva filla,la Sra. Rosa Farràs, va oferir una imat-ge de la Puríssima a l’església. RamonFont, que aleshores era rector de la par-ròquia, coincidint amb una restauraciódel temple, demanà a la família queampliés l’ofrena i que en compensaciódisposarien de l’altar que abans estavadedicat a Sant Esteve per dedicar-lo ala Puríssima Concepció. La imatge esva comprar a Barcelona, a la CasaBuchaca del carrer del Bisbe, el 25 dejuny del 1963. La Sra. Farràs guarda

curosament el rebut del pagament, com-plementat amb un manuscrit de Mn.Font certificant la donació. Aquesta capella avui està força de-teriorada en la seva estructura, ja quel’habitacle és el que forma la part su-perior del pont dovellat d’entrada a lapoblació. Degut a les vibracions deltrànsit rodat, amb els anys, s’ha anatesquerdant el mur, la qual cosa reco-mana, preventivament, que aquesta ca-pella romangui tancada al culte. La restauració d’aquesta capella estàen vies de posar-se en marxa. El 4 demaig del 2003 es va celebrar un dinarpopular, en el que s’hi congregà el do-ble de persones que el cens actual de lapoblació, per tal de recaptar fons pertirar endavant les obres. Recentment elbisbat també ha visitat el temple ambla intenció de fer els estudis pertinentsper veure les possibilitats de restaura-ció. Actualment, les capelletes obertes acada un dels murs laterals de l’esglésiaalberguen, provisionalment i de formadesordenada, les imatges de l’església.Tanmateix, la seva disposició originala la capella del mur de l’epístola era ladel Crist crucificat, tancat amb una rei-xa coronada amb les lletres JHS avuidesmembrades, mentre que a l’altra, alllarg dels temps han perviscut diferentspatronatges. Avui dia, el Sant Crist està ubicat a

l’antiga capella que originalment eradedicada a Sant Antoni i a la capellareixada s’hi troben tres imatges de laverge.

AdvocacionsL’església de Tudela està dedicada aSant Pere, tot i que en aquest dia no secelebra al poble cap festivitat especialper a commemorar-lo, a part de les re-vetlles pròpies de la diada. Aquest sant,apòstol deixeble de Crist i màrtir, ésconsiderat patró dels pescadors. Tot iaixò, Sant Pere ostenta molts altres pa-tronatges com ara el dels coltellers odaguers, artesans dedicats a la fabrica-ció d’armes blanques i ganivets gros-sos. També és protector dels gossosamb ràbia, advocat contra les discòrdi-es, patró dels casats dues vegades, delsjugadors de cartes... Per la manera enquè va morir, crucificat cap per avall,també té adjudicat el patronatge delsfunambulistes, gimnastes, trapezistes iequilibristes de circ. Pere fou el nom que donà Jesucrist al’apòstol anomenat originàriamentSimó. Abans ningú havia portat aquestnom. El mot esdevé del grec “Petras”que significa “pedra/roca” i amb aques-ta paraula es simbolitzaren els fona-ments de la construcció de l’església,tal com li digué Jesús: “Tu ets Pere isobre aquesta roca edificaré la mevaEsglésia”. Sant Pere, que també rebéde Jesús, simbòlicament, les claus delcel, visqué a Roma on fou bisbe. La imatge de Sant Pere, presidintl’altar major està flanquejada al costatde l’epístola per la capella de la Marede Déu del Roser, de gran veneració ala comarca, com hem dit repetidamenten els anteriors articles. En aquesta fes-tivitat, a Tudela es feia una importantprocessó en la que participava tot elpoble fent seguici a les autoritats ecle-siàstiques i civils. Al costat de l’evan-geli, fins a principis dels anys 60, hihavia l’altar dedicat a Sant Esteve.Aquest sant, que fou deixeble de SantLluc i que els 12 apòstols escollirencom a diaca, és conegut amb l’apel·-latiu de protomàrtir, ja que es diu queva ser el primer màrtir de la cristian-dat. El motiu que el va dur a la mort vaser un vestit que va fer i regalar aJesucrist i als seus deixebles. Tot se-

Altar major

Avui dia, l’antiga capella de Sant Antoni alberga elSant Crist

19

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

guit a la mort de Jesús, fou reclamatpel Senedrí perquè els obsequiés ambuna altra remesa de vestits. Davant laseva negativa, els jueus el varen lapi-dar. Com a conseqüència d’aquests fets,Sant Esteve representa els patronatgesdels sastres, els enterramorts i altresoficis relacionats amb el món funerari,els solters i també, com si es tractésd’una ironia, és invocat contra el malde pedra. Sense estar representat en cap imat-ge a l’església, els veïns de Tudela ve-neren Sant Isidre, que fou votat per de-manar que plogués. Antigament, per feraquest vot s’anava a diversos llocs a ferles rogatives fins que el poble, no fagaires anys, va decidir votar el seu pro-pi sant per aquests menesters, fixant elcompromís de fer un romiatge cada anya l’ermita de la Santa Fe , prop del po-ble, on hi ha una petita imatge del sant.A Sant Isidre, patró de la pagesia, elveiem representat en altres esglésies delmunicipi d’entre les que destaquem, perla seva condició d’estar coronades ambuna campana d’obús, les de Baldomà ila Vedrenya. Les imatges de la Mare de Déu, avuies concentren a l’antiga capelleta delSant Crist, al voltant de la pica baptis-mal que antigament es trobava prop del’entrada de l’església. Hi tenim la imat-ge de la Puríssima sufragada per la fa-mília de cal Barril, com hem esmentatanteriorment. També hi ha una imatge

de la Mare de Déu dels Àngels aporta-da per una familiar religiosa de CalPeretó. Completant la trinitat virginaltambé hi podem veure la Mare de Déudel Roser, que antigament estava a l’al-tar homònim d’aquesta església. Una quarta imatge de la Verge Maria,una imatge de la Puríssima de petit for-mat, completa la iconografia marianaparroquial. Aquesta imatge té la parti-cularitat de ser l’única peça salvada dela conflagració del 36. És, per tant, laicona de més valor històric d’aquestaesglésia. Abans de la guerra hi havia, a Tudela,una gran veneració a la Verge i se cele-brava un novenari per la Puríssima. A la capelleta que es troba en frontde la que s’ubiquen les marededéus, almur de l’evangeli, antigament s’hi em-plaçava una imatge de Sant Antoni, quecom hem vist repetidament en altrescapítols d’aquest treball era molt vene-rat a la comarca. Aquesta imatge va serdestruïda durant la guerra i es va suplirper una imatge de la Mare de Déu. Ac-tualment, com hem dit anteriorment,aquesta capelleta abriga el Crist cruci-ficat.

El campanarJa hem vist que l’estètica exteriord’aquesta església difereix totalmentdels estils que es poden veure a la co-marca. El campanar, d’espadanya ambtres ulls, dos bessons i el tercer centratal damunt, segueix la tònica de la faça-na del temple. Antigament el campa-nar era més baix, però donada la situa-ció de l’edifici al centre de la població,a una alçada per sota de mig poble, elso de les campanes no abastava a totsels veïns, per la qual cosa el rector del’època va dissenyar els plànols per tald’alçar-lo, donant-li l’aspecte actual. Com a la pràctica totalitat de les es-glésies del municipi, durant la guerra,Tudela també es va veure orfe de cam-panes, suplint aquesta manca, un copmés, amb l’element reciclat de la pauper a la guerra i tot seguit de la guerraper a la pau. Aquest campanar, però,pel que respecta a la situació de l’obús,difereix de la resta de campanars dedues obertures del municipi en el sentitque la campana de Tudela està penjadaa l’ull dret i a la resta d’esglésies aquest

instrument el veiem a l’ull esquerre. Nosabem encara si això és producte de lacasualitat o bé respon a alguna inten-ció concreta. Com a Baldomà, a Tudela l’ogivad’obús comparteix cloquer amb unacampana de fosa. Aquesta campana esva fer a la foneria de FernandoVillanueva Saenz, a Villanueva de laSerena (Badajoz) i hi podem llegir lasegüent inscripció: OFRENA DELSVEHINS DE TUDELA DE SEGRE 2-9-1961. Quatre anys abans de la datad’aquesta campana, s’havia penjat alcampanar de l’església d’Agramunt unacampana idèntica feta pel mateix fone-dor.

La campana d’obúsEn aquesta ocasió no ha estat gens di-fícil saber qui va ser la persona que vatrobar l’obús que actualment penja delcampanar de l’església de Tudela.Aquest projectil va ser trobat l’any 1942a la serra de la Torre de l’Àguila, propde Ca l’Amigó, per una persona quesabem qui era però de la qual no en pucdir la casa (el familiar interlocutor nom’ha permès d’esmentar-la en aquestapublicació). En aquesta zona situada almarge dret de la carretera d’Agramunt,gairebé a la frontera amb Marcovau,actualment l’Associació Cultural laRoureda ha acabat de fer la cataloga-ció de 6 búnquers i 3 refugis subterra-nis construïts durant la guerra civil, elsquals, tot ells, formen part d’una fileramés àmplia d’aquest tipus de construc-cions de defensa. En aquest indret tam-bé s’hi pot veure, encara, una àmplialínia de trinxeres. Donat que les dimen-sions del cap de l’obús penjat al cam-panar de l’església de Tudela es cor-responen a la mida de les anomenadesbombes anti-búnquer, és evident quinera l’objectiu del bombardeig.

Antiga capella del Sant Crist, que avui concentrales imatges de la Mare de Déu

Campana de fosa Campana d’obús

21

la P

ala

nc

a

Ens hauria agradat poder ampli-ar més la informació, com ara ellloc exacte de la localització, enquines condicions estava la bom-ba quan va ser trobada, com es vapreparar i penjar a dalt del campa-nar... però no hi ha hagut manerad’obtenir més informació per partde la família, que després de servisitada en un parell d’ocasions esva tancar totalment a parlar sobreaquesta qüestió amb arguments decaire personal. Per part de les per-sones entrevistades al poble tam-poc he pogut obtenir més dadessobre aquesta campana. És unallàstima, doncs, que aquesta partdel treball quedi orfe d’una infor-mació que avui encara existeix.Fins i tot les coses més senzilles,a voltes poden esdevenir compli-cades. La condició humana té in-finites formes de manifestar-se.Pensem que fora bo, a la vista dela importància d’aquestes informa-cions, que els protagonistes s’avin-guessin a donar els elements informa-tius que ens manquen per a completarel detall d’aquests fets, essent per lanostra part, la intenció única deixarconstància bibliogràfica d’aquesta cir-cumstància de la història del nostre país.

AgraïmentsUna vegada més tinc la necessitat deconcloure l’article fent reconeixementals pous d’experiència popular que

m’han permès ser una mica menys ig-norant sobre els temes que configurenla història del nostre municipi. Ordenant els contactes cronològica-ment segons s’han anat esdevenint, enprimer lloc em cal agrair a la Sra. M.Teresa Tugues que l’any 2002, essentmajorala, em va iniciar en el coneixe-ment d’aquesta església donant-me totamena d’explicacions i facilitant-mel’accés per fotografiar l’interior del

temple. Des d’aleshores ençà, enshem vist en repetides ocasions isempre, tant ella com el seu marit,m’han ampliat coneixements so-bre Tudela i el municipi en gene-ral. Recomanat per la mateixa Sra.Tugues, vaig posar-me en contac-te, l’estiu del 2003, amb la Sra.Rosa Farràs de Cal Barril, a quihe visitat en diverses ocasions a laseva casa de la plaça Major deTudela, on m’ha omplert d’infor-macions, dades i documents quehan estat imprescindibles per al’elaboració d’aquest article. Malgrat haver-me negat l’am-pliació de la informació sobre latroballa de la campana, també vullagrair al familiar de la persona queva trobar l’obús el haver-me obert,en un parell d’ocasions, la portade casa seva. No seria honest deixar de fer re-ferència a altres veïns de Tudelaque en major o menor mesura tam-

bé m’han aportat diversos comentarissobre els temes que es tracten en aquesttreball. A tots ells i elles el meu sincerreconeixement.

Text i fotografies:Ramon I. Canyelles

www.artesadesegre.net

Artesa, Pas a Pas

22

la P

ala

nca

Olla Barrejada

Moldàviaoldàvia és un país mésaviat petit, llunyà i, so-

bretot, desconegut. Té pocmés de 4 milions d’habitantsi és, més o menys, tan grancom Catalunya. És un país que ha anat for-jant amb els anys el caràtereclèctic i plural que ara defineixla seva cultura, degut a les múl-tiples batalles i atacs de què hasigut víctima. La raó ens lamostra el mapa: Moldàvia estàestratègicament situada entreÀsia i Europa i sempre ha sigutun històric lloc de pas. En elsegle XIII va esdevenir part del’imperi Tàtar-Mongol, iniciantaixí una cursa intensa d’inva-sions que han fet del camí capa la independència una lluita constant. El segle XIV Moldàvia va ressorgircom a estat independent i el primer do-cument que es refereix a la Terra deMoldàvia com a tal el trobem al 1359.El punt àlgid de la formació de l’estatmoldau va ser el mandat d’Esteve elGran, tot un heroi nacional que va de-fensar la soberania de la nació amb unorgull i noblesa que els moldaus enca-ra recorden avui. Curiosament, Esteveel Gran tenia un cavall molt gran i fortque es deia Catalan, i ens explica elnostre entrevistat d’aquest mes que aMoldàvia hi ha molts noms de llocs od’empreses que es diuen Catalan i tam-bé un canal de televisió. Al segle XVI,l’imperi otomà va conquerir Moldàviai la va sotmetre durant gairebé 300 anys.Com és, doncs, que associem tan estre-tament la història de Moldàvia aRússia? Després de la guerra entre Turquia iRússia, la meitat est de Moldàvia va sercedida a Rússia a canvi de la llibertatdel poble turc, mentre que la part oestva continuar essent turca. La tercera endiscòrdia, Romania, es va declarar in-dependent i el 1918 va adquirir el con-trol de la meitat russa de Moldàvia. LaUnió Soviètica mai va reconèixer lasecessió i el 1924 va crear una Repú-blica Moldava independent que va es-devenir part de la Unió Soviètica el

1940, tot i que durant la II Guerra Mun-dial va formar encara part de Romania.Passsada la guerra, els romanesos –ali-ats de l’Alemanya nazi– van ser expul-sats de Moldàvia i molts professors,doctors i enginyers russos van ser en-viats a Moldàvia per tal de fer-la russai canviar l’alfabet llatí pel cirílic. Els moviments d’alliberament naci-onal, però, no es van fer esperar i final-ment, el 1991, la República deMoldàvia va esdevenir un estat inde-pendent. Però la llarga tradició d’inva-sions i influències diverses no van pas-sar per Moldàvia sense deixar-hi petja-da: com a resultat, Moldàvia ha hagutde fer front a dos conflictes ètnics i unasagnant guerra civil. Un exemple és laminoria que habita la República deDniester, antiga base militar soviètica,que es declara com a estat independent,l’únic del món on s’aplica una formade govern purament estalinista. Moldàvia és també terra d’artesans,especialment de ceràmica i catifes, lesteixidores i els escultors de pedra. Laceràmica és l’art més antic, ja que en elpassat les gerres, els plats i els vasosestaven fets d’aquest material. Tots elsarticles de millor qualitat es reservenper la casa mare, que és l’habitacióprincipal de la casa. La casa mare ésun gran menjador que es reserva per areunions familiars i que es cuida fins a

l’últim detall; ens explica elConstantin que sempre s’ha demantenir net i impecable i que,quan es prepara per a un granbanquet, es guarneix amb fo-tos de la familia i amb tot lomillor que es pot recollir.Moldàvia és un país on la tra-dició i la familia juguen un pa-per prioritari. Una de les festes tradicionalsmés entranyables que celebrenels moldaus és el primer demarç i s’anomena Martsishor.Es diu així perquè la gent es re-gala una flor anomenadamartsishor, símbol de serenitati felicitat. La llegenda més an-tiga diu que, en una lluita ambla bruixa hivern, que no volia

deixar el seu lloc, la dolça primaveraes va tallar el dit i unes quantes gotesde sang van caure damunt de la neu.La neu es va desfer i en aquell lloc hiva nèixer una flor, la campaneta d’hi-vern; així va ser com la primavera vaguanyar l’hivern. El Constantin Mutelica i la Iliana,però, ens expliquen una altra versió dela llegenda, la que ells sempre han sen-tit: comença amb la història d’una joveparella d’enamorats. El noi, el dia queanava a demanar la mà de la seva futu-ra promesa, es va tallar i va caure unagota de sang damunt d’una flor blancaque es diu gioxel. Des de llavors es con-fecciona, amb tela, aquest martsishorde color blanc amb un pètal vermell. Amb el Constantin vam estar parlantuna bona estona de llegendes i històri-es del passat i d’avui. Viuen a Artesa iens explica com és, per a ells, la vidaaquí.

Quants anys fa que viu a Artesa?Ja fa dos anys i mig.

Com hi va arribar?És una història llarga: a Moldàvia ésmolt difícil guanyar diners i, desprésde tenir el nostre fill, vam estar treba-llant uns anys a la Sibèria, on els soussón una mica més alts degut a les bai-xes temperatures de fins a -55 ºC. Des-

M

23

la P

ala

nca

Olla Barrejada

prés vam estar treballant a Moscou: laIliana feia pa durant la nit i jo el repar-tia durant el dia. Finalment, vaig deci-dir anar cap a França a buscar feina.Vaig dir a l’ambaixada que anava acomprar un cotxe a Alemanya i vaigdeixar un dipòsit a fons perdut amb elqual vaig comprar el meu passaport aEuropa. A França estava prop de Burdeus ino hi havia feina, així que vaig venircap a Catalunya per la carretera deTremp amb un company moldau. Vaigestar-me uns dies a Artesa i desprésvaig anar cap a València perquè hi te-nia coneguts, però no em va agradar ivaig tornar cap a Artesa. Després d’untemps treballant a Coll de Nargó, vaigtrobar feina aquí.

Quan va arribar, coneixia Catalunyai la seva realitat?La informació que ens arribava deCatalunya o d’Espanya era gairebé nul-la. A l’escola estudiàvem francès iFrança era l’únic país europeu que enssonava més o menys proper. Ara, però,si que sabem quina és la realitat deCatalunya.

Per nosaltres, Moldàvia és un paísgairebé desconegut. Per algú que non’hagués sentit mai a parlar, com eldefiniria?És un país molt verd i ple de flors a laprimavera. La gent és alegre i oberta, i

és fàcil de relacionar-s’hi. Són, sobre-tot, molt hospitalaris.

És molt igual a la cultura russa?Tenim alguns trets comuns, i bona partde la nostra història va lligada a la deRússia. No obstant, les tradicions i lapersonalitat de Moldàvia és pròpia idiferent a la russa.

Quina és la realitat del país en aquestmoment?La situació és molt difícil, per això enpocs anys han marxat gairebé dos mili-ons de persones. És molt difícil trobarfeina i els diners no són mai suficientsper cobrir les necessitats bàsiques: calpagar l’escola i els medicaments, i no-més amb la màfia i l’especulació es potaconseguir.

Quines diferències principals va no-tar quan va arribar a Artesa?Evidentment, el primer obstacle és l’idi-oma. Però quant a mode de vida, no emva suposar un gran trasbals. Vaig agrair,això sí, la tranquil·litat. A Moldàvia hi

ha molta més violència i és més fàcilque el dia a dia vagi acompanyat d’al-gun crim no gaire llunyà. Per exemple:si un lladre entrava a casa meva, i jo litreia la vida per defensar-me, això noera un crim castigat. Hi ha més màfia imés corrupció. Aquí es viu més tran-quil.

Què és allò que més va trobar a fal-tar?La veritat és que tenint feina i casa aquí,no trobem a faltar res de la vida d’allà.Aquí podem viure bé, portar una vidanormal i tranquil·la.

Què destacaria de bo de la gentd’Artesa?La gent d’Artesa és molt treballadora ité bon cor. Sempre hem trobat moltbona gent, i això no pot ser casualitatdesprés de dos anys i mig. Estem con-tents amb el lloc on treballem, amb elllogater del pis on vivim, i amb tota lagent que hem anat coneixent.

I què caldria millorar?A Moldàvia, a totes les ciutats hi ha ci-nema i un lloc semblant a una discote-ca on la gent jove pot anar a passar-s’ho bé els caps de setmana. És, per anosaltres, l’ingredient que li falta aArtesa. Per la resta, estem molt con-tents.

I per acabar: quin menjar és típic deMoldàvia?A Moldàvia també matem el porc, comaquí. Per acompanyar la xulla, és tradi-ció preparar una mena de pa que ano-menem mamalega. Es fa amb farina depanís, aigua i sal, i es bull una bonaestona. També forma part de la vidaquotidiana que la gent es faci el seupropi formatge d’ovella.

Desitgem al Constantin i la Iliana quepuguin portar el seu fill cap a catalunyaben aviat, l’únic que els falta per estartranquils de debò. Gràcies.

Meritxell

A l’esquerra, Monestir de Neamt, mostra de l’ar-quitectura moldavaA dalt, la tradició es viu intensament a Moldàvia:vestits tradicionals

24

la P

ala

nca

Tema del Mes

25è aniversari de la Matança del porcar Copacabana, un dia de l’any1978. Reunió d’unes deu perso-

nes de les Caramelles. Una idea: “Perquè no matem un porc per Carna-val?”. D’aquesta pregunta espontà-nia, feta per un dels caramellaires,va sorgir la Matança del porcd’Artesa. Tota una tradició al nostrepoble que aquest any compleix el seu25è aniversari. L’any 1999, amb motiu del 20è ani-versari, La Palanca va dedicar el temadel mes a retre el que es va encertar aanomenar com “un homenatge als ho-mes i dones que durant aquests anys hanestat al peu del canó”. En aquella oca-sió, es va entrevistar Josep Ros i SiscoFreixes, que van parlar dels inicis, elsdiferents preparatius de la Matança, lescuriositats... Ara, vam decidir que estaria bé par-lar una altra vegada amb ells per co-mentar els possibles canvis produïts enla festa durant aquests últims cinc anys,i vam parlar amb Josep Ros. De canvisn’hi ha hagut pocs. De tots ells, desta-ca el fet que des del 20è aniversari,l’Ajuntament és el que s’encarrega delsopar dels que fan la Matança, i cadaany van a sopar a un restaurant dife-rent del poble. La curiositat del cas ésque s’ha aconseguit que el restauranton van serveixi la carn de la mateixamanera que quan es feia a la plaça, és adir, s’aprofiten les potes de porc, el fet-ge, etc. De l’article d’aquell any tambén’hem extret els noms dels col-laboradors de sempre, els que des delprimer any han participat de la festa.Ells són: Sisco Blanch, M. RosaBlanch, Dolors Mora, Sisco Freixes,Maria Jovell, Josep Ros Tarragona,Josep Ros Solé, Mingo Sabanés, RosaSamarra, Lluís Santacreu i Maria Solé.Comentar que per celebrar el 25è ani-versari han encomanat uns davantals enels quals es podia llegir la inscripció:25a Matança del Porc. Artesa de Segre.1979-2004. Seguint amb l’homenatge endegatl’any 1999, hem volgut explicar la fei-na que han fet i fan cada any tots ells,juntament amb tota una colla de gentque s’ha anat afegint a poc a poc. Tots

ells formen un grupheterogeni però benavingut, cosa que faque durant la Ma-tança l’ambient si-gui l’adequat i que,a part de fer-hi mol-ta feina, un s’hi pu-gui divertir d’allòmés. No obstant, nosón un grup tancat,rebent de bon grattota nova ajuda.

La MatançaLa major part de ve-gades, quan hompensa en la Matan-ça, el que li ve al cap és el moment enquè es reparteixen les racions a les per-sones que porten el tiquet prèviamentcomprat. Aquesta, sense deixar de seruna de les finalitats, és tan sols una partde la feina que hi ha per fer. Primer de tot, cal dir que dins del capdels organitzadors la Matança ja co-mença almenys dues setmanes abans deCarnaval. Són moltes les coses ques’han d’aclarir i concretar. Així i tot, lafeina grossa comença el dilluns. A laplaça s’hi porten i col·loquen les tan-ques, l’arena, les taules on es prepararàla carn, els suports de les calderes i lallenya a punt per fer foc. També es pre-para en un camió de l’Ajuntament totel material a utilitzar: calderes, pales,rasclets, etc. El dimarts es comença a treballar ales 5 del matí, sent el Josep Ros el pri-mer a arribar i anar col·locant cada cosaal seu lloc corresponent. A poc a pocvan arribant els altres, que es van su-mant a la feina. Després d’anar a bus-car el gas-oil per encendre el foc i col·-locada la mànega a la boca de reg, esprocedeix a emplenar les calderes finsa la meitat. Seguidament, es pengen alsesclemalls i s’acaben d’emplenar. A 2/4 de sis ja encenen el foc de les calderes. Al voltant de les 7 van a buscar elcamió amb el material que utilitzaranper manipular la carn: les màquines perpicar, les galledes, els cubells... i es vanrepartint per tenir-ho tot a punt quan

arribi la carn. Ara toca tallar el pa atrossets per a la botifarra, amb els ga-nivets ben esmolats. Ens comenten queabans hi havia molta més feina perquèel pa que servien a la tarda també l’ha-vien de tallar ells. No són ni 3/4 de 8quan arriba la carn, que es repartida endues zones, una per la llonganissa i l’al-tra per la botifarra. Es comença a tallarla carn i es posen els ossos a coure.També s’ha de fer bullir les freixures,cor i pulmons, però primer se separendels fetges i es netegen bé. Mentre unstallen la panxeta, els altres barregen lasang amb el pa i ho deixen estovar. A 2/4 de 10 la carn magra està totatallada i un quart després ja es comen-ça a picar. Un dels moments clau és labarreja del pebre i la sal amb la carn japicada. Mentrestant, es treu les restesde carn dels ossos que ja estan bullits.Són les 10 quan es comencen a fer lesllonganisses, que després són enrotlla-des. Per tal de girar-les bé quan esti-guin al foc, se’ls col·loca uns “pinxos”(antigament també els havien de fer ellsi s’anomenaven sagrinyols). Quan jaestan enrotllades, es posen totes juntesi es tapen amb un drap. A les 11 es comença a picar la carncuita per a la botifarra, i després la sangamb el pa. I aquí ve un dels altres mo-ments clau, que és la barreja d’aquestsdos elements. A l’hora de fer la boti-farra, els budells són més amples, ja queaixí resisteixen millor la bullida. La

B

Josep Ros, un dels principals promotors de la Matança, conversant amb elconseller de Governació, Joan Carretero, i l’alcalde d’Artesa (Matança’04)

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

botifarra comença a bullir a 3/4 d’1.Estan un quart a bullir-se, es passen uninstant per aigua freda (per evitar quees rebentin) i es deixen per a coure.Mentre s’acaben de bullir totes, es vanetejant el material amb sabó en pols ifregall d’espart. Per últim, abans de di-nar es posen les graelles al foc durantuns segons per netejar-les. Després dedinar, cap allà a les 4, es couen les bo-tifarres i les llonganisses, que despréssón tallades per repartir-les juntamentamb el pa a partir de 2/4 de 6.

Anna M. Vilanova

Els que hi han col·laborat: I aquí tenim als que han fet possible la Matan-ça’04 durant el matí, i alguns dels de la tarda: Josep Ros Tarragona, RamonVila, Manolo Garcia, Josep Samarra, Manolo Cordero, Jaume Farrando, AlbertMorera, Josep Farrús, Maria Solé, Sisco Blanch, Toni Belchi, Manolo Tena,Maria Jovell, M. Rosa Blanch, Rosa Vidal, Janette Camats, Sofia Gil, DolorsMora, Lídia Solé, Seila Sánchez, Jaume Ferré, Pepita Cirera, M. Àngels Gili,Felip Àngel, Josep Tugues, Sisco Freixes, Engràcia Amigó, Lluís Novau, SusanaCollado, Joan Sabartés, Angeleta Terré, M. Teresa Carlà, Miquel Valls, M.Rosa Samarra, Pepita Pérez, Josep Ros Solé, Eduard Albareda, Rosa Freixes iMontse Garcia. A tots ells, i als que ens hem deixat, gràcies!!!

A dalt: L’hora de repartir. L’actual president de la Generalitat, Pasqual Maragall,“col·laborant” en aquesta tasca (any 2003)

A l’esquerra: Preparant les llonganisses per anar a la brasa (1a edició, any 1979)

Fotos: cedides per Josep Ros i Arxiu de La Palanca

Els primers anys es matava el porc al carrer (any 1980)

És evident que del porc tot s’aprofita (any 1989)

La feina d’embotir requereix habilitat i pràctica (any 1991)

Preparant la carn per a fer el mandongo (any 1986)

26

la P

ala

nca

Tema del Mes

Pregó del rei Saltasekles XIIManolo el de Fraga

Bonas noites artesenses:

Es un placer para mi volver a esta ciudaddónde cuando era joven venía a bailarcon una rubia siñorita que me diola receta de la eternidad

En este pueblo tengo viejos amigoscomo el Vicentito de cal Apetito

Españoles de la villa de Artesaaclamad a vuestro caudillo

Sino los tanques os envíodesde el otro lado del río.

José M. Ansar

Buenas noches ciudadanos de la ex República de Artesano podía abandonar la Moncloa sin veniros a visitarahora que habéis demostrado tener dos dedos de frentey vuelvo a ser grato como presidente.

Con tanta calidez me acoge vuestro puebloque me despediré en su vulgar dialectoya sabeis que en mi intimidáyo no tengo problema per parlar el català

De can de more, de la vall de món, il Sisco el Cases!

(Maragal no me toques la botella, cabrón!)

Com a rei Saltasekles estic joiós de tornarperquè a l’hora d’anar a votarenguany la vau tornar a cagar.

Ara que ho podíeu arrenguerartenint al germà gran d’alcalde de l’ajuntamenti al petit de xofer del president

Però mireu si n’encareu de malamentque ni el Pujol és presidentni la Generalitat és convergent.

La vostra tragèdia no te fiara que allà manen els d’esquerra

aquí foteu l’herència del Campabadal per terra.

Els històrics de l’esquerra d’aquíde goig i joia van embogir:primer es pensaven que els donarien una conselleriadesprés que rascarien una secretariai al final, no els han donat ni una consergeria.

L’únic consol que mos queda és al poble veíperquè l’Estanis s’ha quedat sense padríha deixat de ser delegati s’ha quedat amb el cul pelat.I a Ponts que volien la capitalitat!

Abans de continuar:Mossèn, no voldríeu pas pujara demanar quatre durosper arreglar l’ermita del Pla?

París, a veure si hi poguéssiu ajudar.

Centrem-nos aquí que encara hi ha moltes coses a dir.sembla que la política localnomés passa per ampliar el cementiri municipali deixar buit el polígono industrial

Perdó! perdó!

Em deixava la depuradora residualah!i la legalitzada granja presidencial

(legaliza, legaliza, legalización...)(legaliza, legaliza, legalización...)

Que en podem dir de la variantque amenaça arruinar algun comerciantl’eslògan: atura’t i gaudeixes convertirà en xupa i sofreix.(enlloc d’obrir nous horitzons els restaurants continuen a Ponts)

Quan teníeu el mercat asseguratel volíeu apartati que no vengués calçatara que als altres pobles s’han despertatpel cul us han donat.

27

la P

ala

nca

Tema del Mes

Com diu que el voleu recuperar?regalant xurros i bombons?poder faríeu més feina donant quatre condons.

La Dàlia fa cent anys (i Baldomà ja hi era!)i al quartel l’hauríeu de traslladarés un problema de difícil solucióperquè el Freixes on aparcarà el camió?

Han començat al poliesportiu la graderiaque també sembla l’obra de la Sagrada Famíliasort que al camp de futbol sempre és de dia.Collons! Entre la llumenària i el viatge a Eivissaels pobres del bàsquet ja poden dir missa.

Los Mossos estan implacablesfent-mos parar per aquestes contrades,malparits! Al Jorper’s s’hi va a dinari no pas a fer bufar.

En un altre ordre de coses:

Ha estat un gran any per la Comparativaamb el vi de Montclarla jet van emborratxartot semblava molt clarfins que el Seprona s’hi va posari les receptes van interceptar.

Vint anys bevent purins de l’aixetai a veure si ara serà pecatdonar-li un clamoxil a una verreta.

No hi ha res salvat

Alcalde que potser voldríeu replicar?Doncs a la secretària el turno haureu de demanar!Que aquí a Artesa l’ajuntament vacom la carnisseria, el plus i el pa.

Continuem pel poble rasque d’assumptes n’hi ha un cabàsdiu que al Cafè del Davids’han estovat de pit a pitpodeu contar si les propinesels fotran profit

Parlant de dones continuem amb les actives

Mossèn, vos primer les vau confessari a elles pecadores,temps els va faltarde fer-se venir un home a despullar.A base del destape hasta alguna va arribar a tremolar.

Fins i tot, de l’emoció n’hi ha que van marxarben espantades de la cucaque fa anys que troben a faltar.

I per les que sou més passivesen comptes d’aprimar-vos a base d’herbetesel que hauríeu de fer és catxar mési deixar-vos de punyetes.

En resum, unes i altrestingueu ben clar que val més una cigala a la màque cent sermons del capellà

M’acomiado amb sentimentque enguany per pujar aquí dalthe tingut un bon patiment.

Artesencs de cor gran,de mirada clara,i tito la de menos de pamla primavera és arribadai sembla que tingueu la cuca empiocada.

Correu a buscar les vostres femellesi estirar-los les mamelles.

Que la guarderia s’ha de fer granperquè el Carnaval tiri endavant

Però si pot ser no adelanteu l’hora mésa veure si algun any començarem a les tres.

Ho teniu tot ben entès?Pues menos Frankfurt i a follar més

Bon Carnaval, artesencs!

Saltasekles XII

29

la P

ala

nca

Tema del Mes

La rua de comparses i el concurs de disfresses

Enguany hi va haver rècord de comparses a la ruad’Artesa de Segre: un total de 36 i 420 personesdisfressades. La comparsa del rei Saltasekles vaparodiar els polítics, que tant estan d’actualitat. Una de les novetats d’aquest Carnaval va serl’avançament de l’hora del discurs del rei Carnes-toltes i de la rua de comparses (a les set de la tar-da). L’altra novetat, va ser el sopar de germanor alpavelló poliesportiu,que va aplegar tots elsdifressats al voltant dela taula. Per arrodonirla festa, l’orquestraAtalaia i una Discomòbil van allargar elsarau fins la matinada.

Text i fotos--->>>

Altis i Balis, els gitanos i el carro Els mexicans eren més de 60 Sabem què fareu el proper...

Els mosqueters eren més de tres Les dimonietes van fer de les seves! Cruella de Vil i els 18 dàlmates

Mingo, Artigues, Mero i Barrina Mingos. Qui és qui? Ansar i els seus aliats

Pel que fa al concurs de disfresses infantils, hi va haver 96 partici-pants. Els guanyadors: 1r. El llapisser (Genís Carbonell). 2n. La Barbieva de viatge (Laura Serentill). 3r. El Testet (Ariadna Carbonell). Ales imatges es poden observar el 1r i 3r premi, pels germans Carbonell

30

la P

ala

nca

Informe

Evolució del mapa municipal de la rodalia d’Artesa de Segre

actual mapa municipal deCatalunya és el resultat d’un

llarg procés històric en què, en llocde generalitzar la figura del munici-pi com a ens dotat d’autonomia en elqual els ciutadans estan representatsa través del seu òrgan de govern(l’ajuntament), la política que es vadur a la pràctica va ser la de promou-re la supressió dels municipis méspetits. Aquest procés històric, però, ha es-tat indissociablement unit a l’evoluciódel mapa municipal d’Espanya. Així, apartir de la Constitució de 1812, es vananar aprovant un seguit de textos legalsque, amb diferents intensitats, conteni-en els objectius de la reforma munici-pal; d’entre tots, cal destacar la Llei de8 de gener de 1845, d’organització iatribució dels ajuntaments, atès que laseva aplicació va implicar una reduc-ció considerable del nombre de muni-cipis. A Catalunya, actualment, les com-petències en matèria de delimitació determes municipals corresponen a la

Generalitat de Catalunya en virtut del’article 9.8 de l’Estatut d’autonomia,tot i que la normativa aplicada és lamateixa que a la resta de l’Estat Espa-nyol. El present article no pretén aprofun-dir en el marc jurídic i legal d’aquestcomplex tema, sinó que solament ensproposem presentar, en forma de qua-dres i mapes, la informació existentsobre l’evolució del mapa municipal alsmunicipis que integren la rodaliad’Artesa de Segre: Alòs de Balaguer,Artesa de Segre, Cubells, Foradada iVilanova de Meià. Això ens permetrà, com molts devostès ja saben, comprovar la diferentdinàmica soferta pels esmentats muni-cipis. Mentre que alguns no han sofertcap variació (és el cas d’Alòs deBalaguer) o n’han experimentat moltpoques (seria el cas de Cubells o Fora-dada), d’altres són el resultat d’un llargprocés d’agregacions municipals (comara Vilanova de Meià i, sobretot, Artesade Segre). La diferència de dinàmiques ha com-

portat un seguit de problemàtiquesmunicipals que, encara ara, no s’hanresolt totalment. Per posar només un solexemple, no és el mateix planificar unafesta major que haver-ne de planificaruna vintena. I no parlem de les actuaci-ons en infraestructures: carreteres i ca-mins, carrers, enllumenat... Per aquells que vulguin aprofundiren el tema, els recomanem la consultadel llibre HISTÒRIA DEL MAPAMUNICIPAL DE CATALUNYA, deJesús Burgueño i Ferran Lasso de laVega, publicat per la Direcció Generald’Administració Local de la Generali-tat de Catalunya.

QUADRE; Font: Burgeño, J; Lasso dela Vega, F. Història del mapa munici-pal de Catalunya i elaboració pròpia.

MAPA; Font: Burgeño, J; Lasso de laVega, F. Història del mapa municipalde Catalunya i elaboració pròpia.

Josep Maria Sabartés i GuixésGeògraf

L’

31

la P

ala

nca

Informe

(28)(27)

(26)

(25)

(23)

(24)

(12)

(11)(1)

(17) (18)

(19)

(22)

(21)

(20)

(10)

(13)

(7)

(16)

(15)

(14)

(9) (8)

(2)

(6)

(4)

(5)

(3)

32

la P

ala

nca

La Noguera

Reunió de Roig i GilabertEl dilluns 23 de febrer es va celebrar una reunió entre eldelegat territorial del Govern a Lleida, Jaume Gilabert, i elpresident del Consell Comarcal de la Noguera, Josep Roig.La trobada va tenir lloc a les 11 del matí d’aquest dia a laseu del Consell i tenia com a finalitat tractar dels diferentsassumptes que afecten la comarca.

Creu Roja de la NogueraCreu Roja Joventut a la Noguera (CRJ) té entre els seus ob-jectius prioritaris el treball en el camp de la promoció d’hà-bits de vida saludable. Per aquesta raó, i davant lanecessitat sorgida de la preocupació per la qualitatde vida de nens/es i joves, CRJ posa en marxa lainiciativa “pilot” sobre consum d’alcohol en joves:“H2.0” . Aquesta iniciativa té com a destinataris totala població d’edats compreses entre els 13 i 30 anys.Es posa en marxa a través d’una oficina d’informa-ció itinerant per mitjà d’un autobús (de tipus londinenc) querecorrerà diverses localitats espanyoles proporcionant infor-mació sobre el consum d’alcohol, donant a conèixer materi-al divulgatiu amb el que ja està treballant CRJ. Al tanca-ment de l’edició, CRJ tenia previst acollir el cap de setmanadel 28 i 29 de febrer de 2004 aquest autobús, que estariasituat al carrer Noguera Pallaresa de Balaguer realitzantaquesta campanya d’informació i prevenció. Paral·lelament,també tenia previst, juntament amb la col·laboració del’IMPIC (Institut Municipal Progrés i Cultura de Balaguer)i amb la Sala Cats, organitzar un “concert sense alcohol”que tindria lloc el diumenge 29 a les 2/4 de 8 de la tarda enaquesta sala de Balaguer, amb l’actuació de l’orquestra lo-cal La Vanda, i durant el qual no se servirien begudes alco-hòliques. Amb aquest acte es vol sensibilitzar el jovent so-bre el fet que hi ha altres alternatives d’oci sense haver d’anarlligades a l’hàbit de l’alcohol.

Ampliació de la residència d’ÀgerSegueixen les obres d’ampliació de la residència d’Àger,que consisteix en la construcció d’una nova ala que enllaça-rà amb la part més antiga de l’edifici. Amb aquesta amplia-ció s’aconseguirà donar cabuda a dotze places més per aresidents, un nou menjador i una cuina, així com també elsserveis sanitaris i un ascensor. El pressupost és d’uns 300.000euros i s’han rebut subvencions de diverses entitats. L’Ajun-tament de la localitat té previst que aquestes obres finalitzina principis d’estiu.

Ponts instal·la sirenes d’alarmaA finals del mes de gener de l’any 2003, i durant les segonesjornades del reg del Canal d’Urgell, es va comunicar que ala localitat de Ponts s’instal·larien un sistemes d’avís a lapoblació (vegeu La Palanca del febrer de l’any passat). Unany després, aquesta població ja disposa de la torre d’alar-ma que s’engloba dins del pla d’emergència del pantà deRialb. Es tracta d’un conjunt d’alarmes que contenen un sis-tema d’avís perquè en cas d’incidències a la presa de Rialb,com són ara esquerdes o deficiències que posin en perill laseguretat, s’activaria i posaria en marxa el pla d’evacuació.

Nous accessos a BalaguerBalaguer tindrà dos nous accessos per la carreteraC-12 (la carretera que ve de Lleida per les localitatsde Corbins i Menàrguens). Serà una carretera de novacreació que connectarà la C-12 amb la C-26 a la zonadel barri del Secà i també un nou accés a la travessia

urbana per la Banqueta, que facilitarà l’entrada per la novazona de la Miranda. Es preveu que les obres finalitzin a mit-jans del 2005.

Associació La Calcària d’Ivars de NogueraFa un parell d’anys es va constituir a Ivars de Noguera unaassociació anomenada La Calcària, amb l’objectiu de salva-guardar els espais d’interès natural. Actualment està portanta terme un projecte de conservació i difusió dels valors na-turals als municipis d’Algerri, Castelló de Farfanya i Ivars.Per al mes de març, amb la col·laboració de l’Oficina deServeis de Joventut del Consell Comarcal, han organitzatunes jornades tècniques de desenvolupament rural, en lesquals es tractaran temes com el turisme rural, la diversifica-ció de cultius, la producció agrària ramadera ecològica i lesenergies alternatives.

Anna M. Vilanova

Activitats delCentre Excursionista de Balaguer

Diumenge 7 de març- Caminades per la Noguera: El Montsec de Meià. LaRoca Alta i el Pas de Nerill.- Francesc Antillach, 616 110 851 (de 21h a 22h).

Diumenge 14 de març- Rutes pel Canal d’Urgell: La Primera Sèquia i el Ter-raplè de Castellserà.- Josep M. Farré, 973 44 87 91.

Diumenge 28 de març- Caminades per la Noguera: El Congost de Montrebei.- Francesc Antillach, 616 110 851 (de 21h a 22h).

33

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

Escola de Pares 03-04e mica en mica sembla quel´Escola de Pares, organitzada

per les AMPAs de la Llar d´Infants idel CEIP, es vagi consolidant. Aquesta escola és un espai de reunióde pares on es tracta de diferents temà-tiques que ens ajuden en l´educació delsnostres fills. Un espai que ens convidaa la reflexió d´una forma pràctica, dis-tesa i molt rica. Molt rica perquà, a partde les aportacions dels docents, som elspropis participants que ens fem adonarels uns als altres dels aspectes que unmateix pot millorar, sense consells, sen-se jutjar, senzillament a través de lanostra interrrelació. El passat divendres 6 de febrers´inicià una nova edició de l´Escola dePares. S´ha decidit dedicar aquest noucurs a temàtiques més aviat de salut, jaque el Departament de Benestar Socialaquest any ens ha ofertat novamentquatre conferencies més, que tractarande temes psicològics i de relació ambels nens. Pensant que en el nostre propi en-torn disposem d´agents educatius dedemostrada qualitat, i pensant també enla importància d´augmentar els nostresvincles com a comunitat, els docentsaquest any seran:- La infermera de pediatria del Cap,Pepi Estany, que presentarà tres sessi-ons destinades a la Prevenciód´accidents i Primeres Cures, en elsmesos febrer i març.- La monitora de Terapia del Riure(“Cóm cuidar-nos per poder cuidar”),Mercè Nogués, que ens prepararà duessessions ens els mesos d’abril i maig. A continuació us presentem un breuresum de la primera sessió.

Prevenció d´accidents I

A. Generalitats- Un accident es defineix com tot fetinesperat del qual en resulta un dany.- I... saps que la majoria d´accidents espodien haver evitat?- I... saps que els accidents són la prin-cipal causa de mort entre els nens me-nors de 15 anys? Potser sí que és important la preven-

ció. Ens hi juguem massa. Reflexionar-hi una mica ens ajudarà a valorar-ho:1. N´hi ha de diferents tipus segons esclassifiquin:- laborals, de trànsit, de la llar...- per cremades, caigudes, ennuega-ments, objectes punxants, mossegades,electrocucions, ofegaments, intoxicaci-ons (fums, medicaments, aliments ve-rinosos o en mal estat...)...2. Segons els analitzem, hi podríem tro-bar mil causes i mil situacions que elspuguin afavorir (ALLÀ ON ÉS LAPERSONA HI ÉS EL PERILL). No-més cal que pensem en els accidentsque hem patit nosaltres mateixos, elsnostres germans, els nostres fills...: laignorància, la inconsciència,l´atreviment, la pressa, el desordre,l´atzar, la negligència...3. Conèixer els accidents principals(on es donen, com es donen i perquè...). Pensar en tot això ens fa mésconscients, més prudents, ens fa tenirels ulls més oberts i...:- ens ajuda a educar en la prevenció,no en el sobreproteccionisme ni en lapor (ensenyar a nedar, a usar adequa-dament els estris...);- ens ajuda a acceptar les lleis dels go-verns i fins i tot a exigir-les (seguretatde les joguines, normes de trànsit...).

B. La prevenció d´accidents en nensmenors de 6 anys1. En els nadons (0 a 18 mesos)Hem de procurar un entorn segur, onles seves ganes d´explorar-ho tot espuguin desenvolupar. Caldrà comptaramb les seves limitacions de moviment,d´equilibri i sobretot de consciència deperill: evitar cremades amb el menjar oamb l´aigua del bany, no deixar-lo maid´on pugui caure, controlar les escales,evitar del seu abast peces petites ibossses de plàstic, així com les cade-netes al coll o el canell. Vigilar els en-dolls i tot el que penja (estovalles, plan-xa...). No deixar-lo mai sol a la banye-ra (un nen es pot ofegar en dos ditsd´aigua). Dur-lo sempre lligat al cotxe(una frenada a 5 km/h podria ser mor-tal si el nadó anés als braços d´algú)...2. En els nens fins 6 anys

Especialment hem de tenir cura en lacuina perquè és el lloc més perillós detota la casa (aquí les cremades sónl´accident més freqüent). En aquestaedat augmenta el risc d´intoxicacions(medicaments del propi nen, de l´avi,de la bossa de la mama...). Cal evitarcaigudes de cadires, llits, finestres, bal-cons, escales... Cal portar bombolletesa la piscina i aprendre a nedar. Cal pre-venir els ennuegaments (en 3 minuts hipot haver danys cerebrals) i no donarfruits secs fins els 5 anys, o bé no fer-lo riure mentre menja o fer cap activi-tat amb menjar a la boca. Al carrer, vi-gilar-lo sempre i educar-lo en les nor-mes de circulació vial, així com dur-losempre lligat al cotxe...

Com veiem, la casa és el gran focusde perill pels nostres fills. Caldrà quela tinguem ben condicionada, i les ca-ses dels avis i tiets ben vigilades (pro-ductes de neteja, cosmètics, pintures,objectes tallants, de vidre, tornavisos ialtres eines, piles, plantes d´interior,pegaments...); així com caldrà tambépoc a poc educar els nens en el seu cor-recte ús. Pensar en tantes coses alhora a copsens atabala, però augmentar la consci-ència del perill farà que tinguem acti-tuds més preventives i prudents, nonomés envers els nostres fills sino en-vers tot el que ens envolta. I si tenimen compte que els nens són uns gransIMITADORS , tot vindrà rodat perquela nostra eina més potent és el NOS-TRE EXEMPLE .

AMPA CEIP Els Planellsd’Artesa de Segre

APA Llar d´Infants El Bressold´Artesa de Segre

D

RàdioArtesa

91.2 FM

35

la P

ala

nca

Partits Polítics

Si ningú no es belluga, res no canviaquestes paraules, que foren pro-nunciades el passat dia 30 de ge-

ner per l’exconseller en cap Josep-Lluis Carod-Rovira en la seva com-pareixença davant la Diputació Per-manent del Parlament de Catalunya,ens donen en bona mida el sentit i lahonradesa d’un polític i ciutadà queel que diu s’ho creu. Així com les paraules de les filles delmalaurat Ernest Lluch i de la periodis-ta Gemma Nierga al finalitzar la granmanifestació ciutadana de rebuig al’assasinat del Sr. Lluch, dirigides a totsels polítics presents, no eren sols pa-raules per aplaudir-les en aquells mo-ments de dolor i rábia; no eren parau-les per a què, en aquell moment, elspolíticament correctes se les fessin se-ves i al cap d’un temps ja no se’n re-cordes ningu. Però el poble deCatalunya sí que se’n recorda i dema-na als polítics i governants que facinalguna cosa més que sortir a la fotodarrere d’una pancarta. PARLEU, VOSALTRES QUEPODEU, PARLEU… Aquestes forenles paraules de la Gemma Nierga i deles filles de l’Ernest Lluch. Cal fer me-mòria que, ja llavors, no van agradar aun personatge que si per alguna cosaes caracteritzen ell i el seu partit és pelseu tarannà gens dialogant i excloent detot aquell que no pensi (?) com ell/ells. Tot això ha servit per al linxamentmediatic, politic i moral d’un conselleren cap del Govern de Catalunya, queva gosar d’anar a parlar amb la bandacriminal ETA per tractar de fer-los ra-onar i entendre (si és que volen) quetots els plantejaments i objectiuspolitics son lícits, si es defensen des dela no violència, des de la no imposiciói des de la força democràtica, respectantels drets individuals dels ciutadans i ciu-tadanes, que és el primer i principal dretd’un estat que es digui democràtic. Aquest linxament mediàtic, politic imoral del secretari general d’ERC, enJosep-Lluís Carod-Rovira ha esdevin-gut durant l’últim temps el tema prin-cipal a la política catalana. El Sr. Carod-Rovira va reconèixer en la seva com-pareixença davant la Permanent del

Parlament de Catalunya que s’haviaEQUIVOCAT en la forma, però no enel fons. La forma era que llavors eraconseller en cap i que, com ell mateixreconeix, la prudència hauria aconse-llat no assistir a una cita amb ETA ihaver calculat la utilització que en fari-en els sectors involucionistes per per-judicar al GOVERN DECATALUNYA. El que passa és que aun polític el que cal demanar-li és queallò que prediqui que s’ho cregui. I aixòCarod-Rovira ésl’únic que ho diu i,a més, ho fa. El fonsés qui és capaç denegar-se a parlar pertal d’evitar un solmort més? Dit tot això, crecsincerament que tot el que ha passat haestat aprofitat pel PP i CiU per intentarenderrocar el Govern de Catalunya.Govern que, des del mateix dia en quèes va constituir, ja era vilment criticatdes de les esferes dels poders polítics ieconòmics centrals, amb el vistiplau dela dreta catalana que encara no ha païtel seu paper de passar a l’oposició des-prés de 23 anys ininterromputs d’estaral govern. Tot plegat molt lamentableper als que se’ls omple la boca de res-ponsabilitat, credibilitat i d’estar sem-pre al costat del Govern i del Presidentde la Generalitat. Ha faltat temps persaltar a la iugular d’en Carod-Rovira id’ERC, per de retruc perjudicar el Go-vern. Això no solament s’ha fet des deles files del PP i la seva cavernamediàtica, sinó també amb les compli-citats del Sr. Duran Lleida i del Sr. Masde CiU, que han imposat un llenguatgebarroer i intimidatori, impropi d’unssenyors que l’únic que han sabut fer ésposar-se ells i el bipartit que represen-ten a l’alçada de personatges tanesperpèntics com els senyors Bono,Ibarra, Aznar, Rajoy, Zaplana, JiménezLosantos, etc, etc. Ja és llastimos quel’únic que defensi lo de “parlant lagent s’entén” sigui el rei espanyol. Estem davant d’una perillosa situa-ció democràtica. Cada dia que passa,més i més, des del govern del PP estan

criminalitzant la llibertat d’expressió,tant la col·lectiva com la individual.Estem davant d’un estat que il·legalitzapartits, fa tancar diaris, far expulsarpartits democràtics de les organitzaci-ons mundials com la Internacional De-mòcrata Cristiana, en el cas del PNB,amb el vistiplau també dels senyorsDuran Lleida i Mas, que ens porten totscap al PENSAMENT ÚNIC, el del PPi el de CiU. En aquests casos sol passar que, quan

ens adonem del que aquí escric ivulguem reaccionar, ja serà tard. És elque deia el pastor protestant M.Niemöller quan explicava el seu em-presonament pels nazis: “Quan comen-çaren a tancar diaris comunistes, novaig dir res: jo no ells llegia. Quan co-mençaren a tancar els comunistes, tam-poc vaig dir res: jo no era comunista.Quan començaren a apallisar els jueus,tampoc vaig dir res: jo no era jueu. Iquan varen empresonar sindicalistes imilitants socialistes, vaig continuar sen-se dir res: jo no era sindicalista ni assa-lariat. Quan vingueren per mi, ja no hihavia qui pugués protestar”. En defini-tiva, patètic. Molts polítics catalans, que diuen serdemòcrates i cristians, ara demanensentit comú. Potser cal que el ciutadanasi ciutadanes d’aquest país els hi dema-nem que en posin ells i que per damuntde tot hi ha una cosa que se’n diu DIG-NITAT NACIONAL !!!

Francesc Cases-MianesPresident de la Secciò Local d’ERC

Artesa de Segre

AA

Els plantejaments i objectius politicsson lícits, si es defensen des de la noviolència, des de la no imposició i desde la força democràtica

36

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

La Noguera amb el poble saharauíDes de fa molts anys, ACAPS (Asso-ciació Catalana d’Amics del PobleSahrauí) organitza colònies d’estiu aCatalunya per a nens i nenes dels cam-paments de refugiats sahrauís. És una manera més de fer efectiva lanostra solidaritat amb aquest poble,condemnat a l’exili fa més de 28 anys.És una manera de convertir el nostreinstint de generositat en un crit ferm deprotesta contra la injustícia. És unamanera de possibilitar que milers denens i nenes que no tenen altre horitzóque un desert dur i inhòspit, puguin

sortir-ne durant unes setmanes, sentir-se objecte de l’amistat d’un poble soli-dari, rebre assistència sanitària i, el queés més important, viure en el caliu deles nostres famílies. Els objectius del projecte de colòni-es són:-Donar a conèixer la realitat del poblesahrauí mitjançant els nens i nenes par-ticipants a les colònies i la seva relacióamb les famílies catalanes.-Fomentar i impulsar l’apropament en-tre el poble sahrauí i el nostre país.-Realitzar un intercanvi cultural entre

els nens i nenes sahrauís i els nens inenes de les poblacions acollidores.-Facilitar l’accés a una atenció sanità-ria especialitzada dels nens i nenes queho necessitin.-Donar suport al pla de Pau de les Na-cions Unides per a aquest territori. Si esteu interessats/ades en acollir unnen o nena sahrauí aquest estiu, podeutrucar als següents telèfons per a mésinformació: 973461102, 660313142 i628444617. Pregunteu per Joan oMaria.

ACAPS

Estimats lectors, no sóc crític de cine-ma i lluny estic de ser-ho. Us escricaquestes reflexions una mica trasbalsatper l´enrenou que hi va haver a la capi-tal de l´imperi com a motiu de l´entregadels premis Goya de cinema. És curiós, però el partit que està go-vernant en aquests moments en el go-vern central té una especial preocupa-ció i sensibilitat cap a les víctimes delterrorisme, sensibilitat que he de reco-nèixer no ha tingut cap altre col·lectiu(i ho dic seriossament). No obstant,també he de dir que aquests últims anysn´està fent una utilització partidista. Tal

Julio Medemi com es va poder veure, hi ha unacampanya de “acoso y derribo” contrael documental de Julio Medem LAPELOTA VASCA, LA PIEL CONTRALA PIEDRA. La dreta més reaccionà-ria i casposa (el PP) diu que aquest do-cumental és una apologia del “PLANIBARRETXE”. No ho és. I si ho fos,què? Els nostres amics del PP tenen a totala BRUNETE MEDIÀTICA al seu ser-vei (tal i com ja vaig escriure en la mevaúltima carta) i ningú diu res. I un altracosa, el PLAN IBARRETXE és unaproposta política. O és que ja no es pot

fer propostes políti-ques? Les víctimes delterrorisme es merei-xen tot el recolza-ment moral, econò-

mic i social que les institucions i la so-cietat els hi puguem donar; però no se´npot fer una utilització política. Penseuque l’únic partit que ho ha fet ésBatasuna (un autèntic partit feixiste), iho ha fet amb les seves víctimes comno podia ser d´altra manera. Mentre queel PP ho ha fet barrejant, d´una formamiserable, terrorisme i nacionalisme. Un últim apunt. Si al PP no li agradael cinema de JULIO MEDEM, els hirecomano una pel·lícula de l´esmentatdirector: LUCÍA Y EL SEXO. Potserels senyors Arenas, Rajoy, Aznar i elseu amic Bush tindrien menys mala llet.Ara que, d´altra banda, de ben segur queel senyor Álvarez Cascos ja l´ha vistmés d´una vegada. Petons.

Moisès Martí

Ràdio Artesa 91.2 FM

37

la P

ala

nca

In Memoriam

La Família Camats-Llagunes volagrair a tothom les mostres de condol id’estima que hem rebut per la pèrduadel nostre estimat iaio Benito “El Re-llotger” (ACS, + 02-02-2004 ). També volem recordar la seva espo-sa Antònia, que morí un any abans, diaper dia. Esperem que Déu els tingui enla seva Glòria. Així mateix, manifestem el nostreagraïment vers tot el personal del Cen-tre Sanitari d’Artesa de Segre, duranttot el temps que ha estat necessari. Gràcies a tothom.

Nota d’agraïment

La família Fité–Pérez us vol agrair totes les mostres de suport rebudes pel trapàs del nostre fill Xavier Fité Pérez.Gràcies.

Nota d’agraïment

CONVOCATÒRIA AJUTS PERREHABILITACIÓ DE FAÇANES

Els ajuts estan destinats per a tots aquells edificis quehan estat acabats fa més de 25 anys, sempre i quandurant els últims 25 anys no hagin rebut cap altra sub-venció amb la mateixa finalitat.

Per informació i bases adreçar-se a l’Ajuntament enhorari d’oficina.

RUNES, RECOLLIDA SELECTIVA IANDRÒMINES

- Horari per utilitzar l’abocador de runes situat al costatdels centres escolars “Els Planells”: dimarts i dijous,durant el matí. Per dur-hi runa, cal trucar a les oficinesmunicipals.

- Es prega que els ciutadans facin un bon ús dels conte-nidors de recollida selectiva situats als carrers de lanostra ciutat, així com també dels que estan ubicats alcostat del parc de bombers.

- Es recorda que per tot tipus d’andròmines domèsti-ques hi ha un servei de recollida gratuït. Només cal co-municar-ho a l’Ajuntament.

www.artesadesegre.comL’ajuntament d’Artesa a Internet

38

la P

ala

nca

Música, Mestre!

Cants de paul passat diumenge 8 de febrer,l’Orfeó Artesenc va participar

en un espectacle organitzat pel Fò-rum Universal de les Cultures que vaaplegar uns 4.000 cantaires de totCatalunya al Pavelló Olímpic deBadalona. L’acte comptava amb ladirecció artística de Hansel Cereza iPep Sala, i va ser retransmès en di-recte per tota la xarxa de televisionslocals de Catalunya. Cants de pau és un espectacle musi-cal que es va concebre per difondre elsvalors del Fòrum Barcelona 2004, és adir, és una de les activitats programa-des del Prefòrum amb la voluntat dedonar a conèixer el seu missatge i d’im-plicar la societat civil. L’Àrea de Pro-moció Local del Fòrum es va encarre-gar de la direcció, coordinació i pro-ducció generals de l’espectacle amb lacol·laboració activa de les diferents fe-deracions corals catalanes: MovimentCoral Català (MCC), Federació Cata-lana d’Entitats Corals (FCEC), Fede-ració de Cors de Clavé (FCC), CoralsJoves de Catalunya (CJC), Secretariatde Corals Infantils de Catalunya (SCIC)i la Federació Catalana de Pueri Can-tores (FCPC). Per altra part, la direccióartística i musical va anar a càrrec deHansel Cereza (fundador de la Fura delsBaus i autor de la cerimònia inauguraldel Fòrum Barcelona 2004) i Pep Sala(excomponent de SAU). També hi vaparticipar una orquestra de 50 perso-nes formada per instrumentistes clàs-sics, percussionistes africans, trompe-tes del Tibet, cítares hindús i sintetitza-dors, entre d’altres, que van presentaruna composició amb referències musi-cals del món. Amb tot aquest seguit d’ingredients,Hansel Cereza va concebre el conjunt

del Pavelló Olímpic de Badalona comun únic espai escènic, que va permetreque en el seu si dialoguessin alternati-vament, des de les grades i des de lapista, els diversos protagonistes. L’espectacle va constar de diversesparts. Primerament, els 4.000 cantairesque s’hi van aplegar van interpretar di-verses melodies catalanes i tradicionals:Cànon de la pau, Muntanyes deCanigó, L’Empordà, La Damad’Aragó, L’Hereu Riera, El Rossinyoli El Cant del Poble. Una d’aquestes setcançons, El Rossinyol, va ser dirigidapel director de l’Orfeó Artesenc i mem-bre de l’Equip Tècnic de la FCEC, SergiValls, que opina que va ser: “Una ex-periència indescriptible. Moure lesmans, veure i sentir que 4.000 perso-nes et segueixen i canten és una expe-riència fantàstica. Personalment éscomparable al Nadal de 1992 a Artesaquan vaig dirigir, per primera vegadadavant de públic, la Coral Infantil Brotsd’Il·lusió”. Seguidament, els cantaires més jo-ves (500 entre SCIC I FCPC) van in-terpretar El Cant dels Ocells, cançó queva servir de transició entre la primera ila segona part de l’espectacle. Aquestsegon bloc va consistir en una interpre-tació coral i teatral d’una “suite musi-cal” de Pep Sala a càrrec de diferentscorals i col·lectius específics. La posa-da en escena vacombinar l’actuacióde les corals, elsjocs, els cants delsnens a l’escenari iles projeccions au-diovisuals. Finalment, totsels participants del’acte van interpretar

conjuntament el Cant de la pau, amblletra i música de Pep Sala. Cants dePau vol ser una crida a l’esperança perals més joves, tal com explica l’últimaestrofa del tema central de la composi-ció musical (podeu trobar la lletra i lamelodia d’aquesta cançó al webwww.orfeoartesenc.org):

Parla’m, que això ho podem canviarEscolta’m, que està a les nostres mans

Tan sols amb respectePodrem seguir endavant

Tan sols amb diàlegPodrem conviure en pau

Avui volem ajuntar les mans.

La jornada va ser semblant a qualse-vol de les trobades que realitza normal-ment l’Orfeó. Al matí, es van assajartotes les cançons enmig d’un ambientmolt agradable i distès. Al migdia, esvan repartir uns “picnics”. I després vaarribar l’hora de l’espectacle. Tant elscantaires com els acompanyants vanpoder gaudir d’un dia diferent, i per al’Orfeó va ser una experiència positivai enriquidora, que va servir per prendrenota de com s’ha d’organitzar un esde-veniment d’aquestes característiques.

La Palanca

E

39

la P

ala

nca

Música, Mestre!

41

la P

ala

nca

Psicologia de Cada Dia

Tenir un cos 10 no és violència?iolència. Complexa paraula. Perquè sempre que es parla de vio-

lència s’associa amb sang? Per quèsempre ens ve al cap imatgesimpactants i actives? És que la vio-lència no pot ser callada, lenta, per-sistent, persuasiva i inconscient?Doncs sí, existeix una violència benquotidiana, ben comú al nostre paísi moltes vegades força propera. Només cal deixar-se endur per lapressió d’un estil de vida que ofereixla nostra societat. Aquest és el cas dela imposició del model de bellesa actu-al, on la violència, de manera subtil, hiés present. Els mitjans de comunicació,la publicitat i la moda són, principal-ment, els culpables que moltes perso-nes s’aferrin a aquests corrents estè-tics... i sense saber-ho acaben sent víc-times d’aquesta violència passiva. Tenir un cos Barbie, en el cas de lesdones, i un cos Danone, en el cas dels

homes, no noméss’ha convertit en si-nònim de salut i be-llesa, sinó que hapassat a ser una veritable dictadura queha provocat malalties tan greus coml’anorèxia i la bulímia. S’ha arribat a un punt on s’és possi-ble transformar-se a sí mateix en uncòpia del model ideal, posant en joc lapròpia vida. Les víctimes d’aquesta in-sistent violència no només lluiten peraconseguir el seu ideal sinó que patei-xen i arriben a morir. Aquesta violènciala podem perfecta-ment comparar ambqualsevol altra mésestesa en el nostrellenguatge, com po-dria ser la domèsti-ca, la violència de-guda a les guerres...

Els mitjans de comunicació i principal-ment la televisió, són els persuadors quematen milers de persones cada any, dela mateixa manera que un maltractadorho fa amb la seva parella. La diferèn-cia? Únicament la manera: la publici-tat ho fa indirectament i el maltractadorno.

Janettte Solsona i Noemí Farré

V Tenir un cos Barbie i un cos Danone hapassat a ser una veritable dictadura

42

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Mes de generSESSIONS DE PLE

Ple extraordinari: 08-01-04

S’aprova, unànimement, ratifi-car la concurrència a la convocatòriapública per a la concessió de subvenci-ons per a la creació i la consolidació deplaces en llars d’infants, demanant sub-venció per a la creació d’una quarta aulaa la Llar d’Infants Municipal “El Bres-sol”.

S’aprova, per majoria absoluta,executar la sentència del recurs núme-ro 1579/1998 declarant la nul.litat delsarticles 2.1.2, 2.1.6 i 2.1.7 de l’orde-nança reguladora de l’emplaçamentd’activitats ramaderes, aprovada pel Pleen data 10 d’agost de 1998.Vots a favor: 7 (CIU, PSC i PP)Abstencions: 4 (ERC)

S’aprova, unànimement, la reso-lució d’al·legacions a les contribucionsespecials de l’obra de “Xarxa de clave-gueram i pavimentació dels carrers lesEres i Pati del nucli d’Alentorn”. Essubstitueix el mòdul de repartiment,acordat per a les contribucions especi-als, pel mòdul metres lineals de faça-na. També s’aprova seccionar els cos-tos de l’obra atribuint a cada carrer elsque corresponen en funció del volumd’obra que s’hi realitza.

S’aprova, unànimement, com-prar a la Sra. Teresa Santesmases Oli-va, la franja frontal de terreny de l’im-moble, ubicat al c/ Balmes, 5-7, per apoder procedir a l’alineació del mateix.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 8, 15, 22 i 29 de gener)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres i autoritzacions de guals:- A Carlos Guàrdia Roch, per arranjarla façana de l’edifici situat a la Ctra.d’Agramunt, 14.- A Albert Guiu Serra, per restaurar lafaçana de l’edifici situat a la Ctra.

d’Agramunt, 82.- A Pere Borrell Riart, per arranjar lafaçana de l’edifici situat a la Ctra.d’Agramunt, 23.- A Delfina Galceran Santesmases, pera la reforma estructural de la terrassaposterior de l’habitatge situat al c/ deBaix, 1 de Baldomar.

- A Neus Puigpinós Terré, per a la re-forma i ampliació d’un edifici d’habi-tatges, situat a la Ctra. d’Agramunt, 5.- A Reigbet, SL, per a la construcciód’un edifici d’habitatges de proteccióoficial, a situar a la Ctra. d’Agramunt,48-50.- A Esperança Puig Mont, per a la re-forma de dues plantes d’un habitatge,situat a la Plaça Major, 2 de Vernet.- A Jordi Vilanova Sellart, autoritzaciód’estacionament de vehicles per càrre-ga i descàrrega, a l’edifici situat al c/Sant Sebastià, 10.- A Antoni Llagunes Blanch, autorit-zació per canviar de nom la llicènciad’obertura d’establiment i exercicid’activitats per a la legalització de l’ac-tivitat d’exposició i venda d’automò-bils en una dependència de 80 m2 a l’an-tiga C-1313.- A Ramon Ros Canosa, autoritzacióperquè la llicència d’obertura d’establi-ment i exercici d’activitats per a la le-galització d’una granja avícola, a nomdel mateix, passi a titularitat de RamonRos Canosa i M. Rosa Gené Perera.- A Jaume Ferré Yegola, per arranjar lafaçana de l’edifici situat al c/ MariaAnzizu, 21.- A Alfonso Moya Ruiz, per enrajolar ipintar parets de la casa situada al c/Major de Colldelrat.

- A M. Dolors Bella Farré, la conces-sió de l’autorització d’entrada de vehi-cles a través de la vorera, a l’edifici si-tuat al c/ Girona, 11.- A Ricard Codina Torres, la concessióde l’autorització d’entrada de vehiclesa través de la vorera, a l’edifici situat ala Ctra. de Tremp, 44.- A Marc i Xavier Mateu Morera, perl’acabament de les obres d’addició dedos habitatges, a l’edifici situat al c/Mare de Déu del Pla, 52.- A Joan Pujol Blanch, per canviar ra-joles, rehabilitació de la cuina i bany, al’habitatge situat al c/ Prat de la Riba,28, 3r.- A Pere Fons Capell, per les obres d’ar-ranjament i millora del cobert existent,arrebossant les façanes, situat al c/ SantCosme i Damià, 32.- A Montserrat Farré Serés, per a laconstrucció de la primera fase d’un ha-bitatge unifamiliar, en el solar situat alc/ de l’Església, 10 de Vilves.- A Promocions Jou-Solé, SL, per a laconstrucció de tres habitatgesunifamiliars en filera, a situar al c/ Rocdel Cudós, 22-26.- A Mig Segre, SCCL, per a la instal-lació d’una grua al c/ Mare de Déu delPla, 50.- A Carme Ariet Albareda, per canviarla canal de l’edifici situat al c/ Balmes,15.- A Esperança Puig Mont, per la segre-gació de 60,45 m2 de la parcel·la situa-da a la Plaça Major, 2 de Vernet.- S’acorda donar-se per assabentada del’obertura per part de Josep M. SincaEspinal d’un allotjament rural indepen-dent, a desenvolupar al c/ Corredors, s/n de Colldelrat.

INFORMES DE L’ALCALDIA

Mercè Nogués Galceran, en re-presentació del Gimnàs Altis, ha dema-nat la utilització del Pavelló Polispor-tiu per al diumenge 18 d’abril, per or-ganitzar un festival intercomarcal i pro-vincial d’aeròbic. S’acorda passar laproposta a la comissió d’Esports.

Joan Macià Cercós ha demanat,

43

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

en representació del Club EsportiuArtesa de Segre, poder utilitzar el Pa-velló Polisportiu, per organitzar unafesta el dia 11 d’abril. S’acorda passarla proposta a la comissió d’Esports.

Francesc Cases, en representa-ció del CENG, ha demanat subvencióde 6.000 euros per a l’organització del25è aniversari de la seva fundació il’edició d’un llibre recull de l’activitatde tots aquest anys. Atès que l’entitatfa moltes activitats en pro dels joves,s’acorda fer reserva de crèdit per a con-cedir-la tant bon punt s’hagi aprovat elpressupost municipal 2004.

S’autoritza a M. Pau Baella iBertran, en representació de l’Associació“Amics de Vilves”, fer un jardí al marge dela pujada de l’entrada al poble, sempreque el propietari hi estigui d’acord.

En una reunió al Consell Comar-cal amb els Ajuntaments de Foradada iAlòs de Balaguer, es va posar de mani-fest la preocupació per a poder tenir unmitjà de transport que pogués despla-çar les persones grans a Artesa deSegre. Es va proposar, com a solució,que aquestes persones poguessin utilit-

zar el transport escolar. El transportistaconcessionari del servei no hi veu capinconvenient, sempre que la DireccióGeneral de Transports l’autoritzi. Elsrecorreguts serien: Alòs de Balaguer-Baldomar-Vernet-Artesa i Foradada-

Montsonís-Artesa. La prioritat del serveiseria el transport escolar i no es farien pa-rades entremig. Aquest viatge, com a ser-vei extraordinari, tindria un preu mòdic.

Al c/ Prat de la Riba, es va tenirconstància que, en un edifici, s’esta-ven fent obres no autoritzades. Revisa-da la llicència d’obres atorgada, es vaconstatar que era per a canviar teules.Feta la comprovació tècnica es va reque-rir la paralització de l’obra i la restaura-

ció de la legalitat urbanística alterada.

CONCESSIÓ SUBVENCIONS RE-HABILITACIÓ FAÇANES

Vistes les sol·licituds presenta-des arrel de la Convocatòria d’ajutsoberta segons acord del Ple de data 14de febrer de 2003, s’acorda unànime-ment proposar la concessió dels ajuts:- A Teresa Sellart Prats, 285,60 euros,c/Tarragona, 2.- A Teresa Sellart Prats, 426,89 euros,c/Tarragona, 2.- A Joan Caelles Coscollola, 52,50euros, c/ Maria Anzizu, 26.- A Albert Gàndara Solé, 562,80 euros,c/ de Baix, 21, de Tudela de Segre.- A Neus Puigpinós Terré, 267,96 euros,Ctra. d’Agramunt, 5.- A Josep Francesc Galceran Ausàs,330,96 euros, Ctra. de Ponts, 45-47.- A Carme Balagué Castellà, 140,07euros, c/ Calvari, 15.- A Asunción Hernández Fuentes, 357euros, c/ Bisbe Bernaus, 1.- A Joan Sala Martí, 126 euros, Ctra.de Ponts, 61.- A Pere Balaguer Bajona, 506,10 euros, c/Bisbe Bernaus, 23 - Prat de la Riba, 65.

Carme Barril i Brescó

Humor

44

la P

ala

nca

Humor

45

la P

ala

nca

Palanc-oci

AlarmaMoltes exclamacions han passat a serparaules corrents del nostre llenguatge.Per exemple: “Amb Déu siau!” es con-verteix en adéu; “Anuncià l’àngel aMaria”... és converteix en Àngela, perdir que sí, que s’està d’acord amb al-guna afirmació. “A l’arma!” era el critamb què les autoritats militars feienformar els soldats per a un atac contral’enemic. D’aquest crit es va passar alverb alarmar i després al nom alarma ia l’adjectiu alarmant.Diccionari Etimològic Complementa-

ri de la Llengua Catalana, I, 391.Joan Coromines

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

P AI

On anem a fer...

Problema d’escacs

Juguen les blanques

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Recapitular.- 2. Elaborar. No.- 3. Careta. Pren.- 4. O. Gla. Re. LD.- 5. Rao. Sí. Sali.- 6. D. Lassa. Can.- 7. AO. Millor. A.- 8. tlA. A.seiD.- 9. Olla. Mà. Saó.- 10. Raima. La. R.- 11. Importància. VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficProblema d’escacs...un entrepà? ( un entre pa).1- Cdb4+, Rb5; 2-Ca3+, Rxb4; 3-Ae1+, Rc5 (si Rxa3; 4-Axa5, b6; 5-Ad2, b5; 6-Ac3, b4; 7-Axb2++); 4-Axa5, b6;

5-Ac3, b5; 6-Ag7, Rc6; 7-Af8, Rb6; 8-Ab4 i el final es guanya.

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Horitzontals1. Esmentar sumàriament els principals punts d’un raonament, resu-mir.- 2. Fabricar produir. Negació.- 3. Tros de roba o de cartró usat pertapar-se la cara. Agafa.- 4. Lletra que pot representar dos fonemes vo-càlics. Fruit de l’alzina o del roure. Nota musical. Al revés, cinc-centscinquanta.- 5. Allò que guia el pensament. Afirmació. Membre d’undels grans grups en què es partí el poble dels francs a mitjans dels s.IV.- 6. En números romans, cinc-cents. Fatigada, cansada. Contraccióusada per designar la casa d’algú.- 7. Vocals. Superlatiu de bo. Vocaloberta.- 8. Al revés, contrari de baix. La primera vocal. Al revés i plu-ral, elements d’un mes o d’una setmana.- 9. Recipient usat per coure-hiels aliments. Part de l’extremitat superior. Grau d’humitat de la terraòptim per als conreus.- 10. Conjunt de vint mans de paper. Nota musi-cal o article. Consonant vibrant.- 11. Qualitat d’important.

Verticals1. Paper imprès amb les dades del difunt i una oració.- 2. El nom de ladotzena lletra de l’abecedari. Vocal oberta. Conjunt d’olles.- 3. El nom

d’un animal que puja paret amunt amb la caldereta al cul. Al revés, munt d’objectes superposats.- 4. Germà de Caïm. Alrevés, determinant possessiu femení. Propietari, patró.- 5. Element químic alcalí. Abreviatura d’ascensió recta.- 6. Pecatcapital que demana calma i tranquil×litat. Conjunt dels qui professen l’islamisme. Consonant dental.- 7. Determinant pos-sessiu femení de segona persona. Consonant vibrant. Símbol de l’alumini. Poble bàrbar que ens va visitar.- 8. Allò quetenen alguns animals a les potes. Animal corpulent que reposa a l’hivern. Al revés, símbol del sodi.- 9. Lletra que potrepresentar mitja centena. Consonant vibrant. Plural, mesura de superfície usada als Estat Units. Lletra que pot representardeu desenes.- 10. Cèrcol. Vocal tancada més una vocal oberta. Símbol del iode.- 11. Persona que rondina sovint.

la Palancawww.lapalanca.org

973 40 11 58 (contestador automàtic)

revista@lapalanca.org

46

la P

ala

nc

a

Imatges d�Ahir

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESAradio@artesadesegre.com - Tel. 973 40 20 48

Escola del mestre Piera. 1922

ra l’escola de Baldomar del mes-tre Piera, l’any 1922. A més de

la canalla del poble, reunia gent depoca edat escolar de Clua, la Valld’Ariet, Vernet i d’Artesa, que cadadia anava a l’escola a peu. En aquells temps en què el transportescassejava, la gent no se’n feia pagarres de desplaçar-se a peu per qualsevolmotiu. Els pares ja feien distàncies de10 a 20 quilòmetres amb relativa faci-litat, per la qual cosa els fills les co-mençaven a practicar sense massa pro-blemes. L’únic que, quan tornaven de

l’escola a l’hivern, en plena nit, a ve-gades els anaven a rebre. A la foto, les dues files de dalt erende Clua i la Vall d’Ariet, i el més me-nut de dalt a la dreta era de Cal Manentde Vernet. Assegut, s’hi veu el mestrePiera amb les seves filles, la Dolors i laRamona, i el Sebastià, el protagonistade la secció Personatges de gener i fe-brer. A la primera fila s’hi pot veure, dedreta a esquerra, els més petits: Fco.Comabella, Josep de cal Pau, Benito delFarré, Joan de la Marieta, José Pujol,

el Florido i el Josep de cal Frare. A lasegona fila, sempre de dreta a esquer-ra, Ton de la Brígida, Blanco, Sisquetde la Pastora, Virgili, Mingo del Mensa,B. Porta, un de Vernet, Alfonso delJoanpere, Alfredo, Peret de la Brígida iel Joan del Rosa. La foto està una mica atrotinada, comsi hagués passat per una guerra, i és ve-ritat. Amb tot, creiem que és un docu-ment gràfic interessant d’aquells anys.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Francesc Comabella

E

La Foto

Ramon I. Canyelles ha guanyat el Premi Pica d’Estats pel treball periodístic “Esglésies amb campanad’obús”, publicat a La Palanca. A la imatge, Canyelles davant l’església de Vernet. (Foto: Miquel Regué)