La literatura i l'anàlisi de textos literaris

UNITAT 6. La literatura i l’anàlisi de textos literaris

Sílvia Montals

1r de Batxillerat

ÍNDEX 1.   Què s’entén per literatura?

2.   El llenguatge literari

3.   Els gèneres literaris

1.   La poesia 1.  Definició i caracterís8ques 2.  Tipus de poesies 3.  Mesura de versos 4.  Rima 5.  Ritme 6.  Estrofes i composicions

1.   La narra9va 1.  Definició i caracterís8ques 2.  Tipus de narracions 3.  Estructura 4.  Personatges 5.  Temps i espai 6.  Narrador

2.   El teatre 1.  Definició i caracterís8ques 2.  Tipus de teatre 3.  Estructura 4.  Personatges, temps i espai

1. QUÈ S’ENTÉN PER LITERATURA? •  Literatura: procedeix de à li#era (lletra) à Referit al moment en què les històries orals es van fixar per escrit. •  És fonamental: l’existència d’un públic. •  És un acte comunica9u:

Emissor (autor)

Missatge (obra)

Receptor (lectors)

Canal (oral o escrit)

Codi (llengua literària)

Emissor i receptor NO comparteixen espai ni temps (comunicació diferida).

•  Autor: a vegades no és plenament conscient de tots els missatges que transmet.

•  Lector: l’experiència i els coneixements del receptor fan que s’ob8nguin diferents interpretacions .

•  CARACTERÍSTIQUES:

•  Intenció autor: presentar una obra arMs9ca. •  Llenguatge literari: recursos es8lís8cs. •  Validesa universal: s’adreça a moltes persones

2. EL LLENGUATGE LITERARI •  Obra literària:

•  Pretén captar l’atenció del lector. •  Registre que s’allunya de la llengua estàndard. •  Finalitat: estè9ca (crear bellesa) i expressiva (generar significat).

Ø Caracterís9ques: •  Sintaxi: estructures complexes (alteracions, oracions compostes…)

•  Lèxic: registre elevat (arcaismes, cul2smes, argot). •  Semàn9ca: intensificació del component figura8u del llenguatge (figures retòriques)

CAL FIXAR-‐NOS AMB: QUÈ ES DIU I COM ES DIU.

3. ELS GÈNERES LITERARIS Evolució dels gèneres literaris:

1. CLASSIFICACIÓ ARISTOTÈLICA:

•  Aristò9l (s. IV aC): dividia en 3 els gèneres literaris:

COMÈDIA TRAGÈDIA ÈPICA TRETS FORMALS

•  Gènere dramà9c •  Fets explicats a través del diàleg dels personatges.

•  Gènere narra9u (amb vers). •  Els fets es duen a terme a

par8r del narrador i dels diàlegs dels personatges.

TEMES TRACTATS

•  Temes diver9ts.

•  Personatges de classe mitjana i baixa.

•  Temes seriosos

•  Personatges de classe alta.

•  Tema: gestes d’un heroi.

LÍRICA ÈPICA DRAMA TRETS FORMALS

•  Veu del jo poè9c (expressa sen8ments i emocions).

•  Normalment escrit en vers.

•  Acció a través del relat i dels diàlegs dels personatges.

•  Pot estar escrit en prosa o en vers.

•  No hi ha narrador. L’acció es duu a terme a par8r dels diàlegs de personatges.

•  Pot estar escrit en prosa o en vers.

TEMES TRACTATS

•  Expressió ín9ma del jo poè8c i visió del món: amor, plany, sà2ra...

•  Normalment tracta temes heroics i relata gestes de personatges.

TRAGÈDIA: •  Personatges d’alt

llinatge, exposats en un desM dissortat.

COMÈDIA: •  Personatges de condició

humil que viuen una situació humorís9ca.

2. CLASSIFICACIÓ DEL RENAIXEMENT (s.XVI)

3. CLASSIFICACIÓ ACTUAL:

•  Alguns autors proposen un 4t gènere:

POESIA NARRATIVA TEATRE •  Provinent

de la lírica. •  Relacionat

amb l’èpica. •  Gènere

dramà8c.

ASSAIG

•  Textos en prosa, no narra8us, que tracten temes històrics, filòsofs i polí9cs amb voluntat de creació literària.

•  L’autor planteja una idea o hipòtesi sobre un problema concret. A par8r d’aquí s’exposen arguments que permeten extreure conclusions. (autor vol convèncer el lector).

•  Similar al periodisme d’opinió.

3.1 POESIA

3.1.1 Definició i caracterís9ques

•  Definició: •  Textos en què el jo poè9c expressa emocions, reflexions… Des d’una perspec8va subjec9va.

•  Caracterís9ques:

•  Ús del llenguatge complex i elaborat. •  Disposició gràfica dels versos. •  Ritme •  Rima

•  El llenguatge poè8c és CONNOTATIU, dóna a les paraules diversos significats (més enllà del seu sen8t objec8u).

DENOTACIÓ CONNOTACIÓ •  Relació que s’estableix entre una paraula i l’objecte a què es refereix –> iden8fica a l’objecte.

•  El significat denota9u d’una paraula es troba definit al diccionari de la llengua.

Exemple: LLEÓ: denota un animal carnívor

•  Informació afegida al significat primari.

•  Parteix de les experiències i els valors d’una comunitat o d’un parlant.

Exemple: LLEÓ: connota força, poder i orgull.

3.1.2 Tipus de poesies:

Formes clàssiques

Oda Poema de lloança. Elegia Poema melancòlic de tema fúnebre o

nostàlgic. Sà9ra Poema que cri8ca vicis o defectes. Ègloga Poema amorós entre dos pastors. Epigrama Poema sagric de con8ngut moral, social...

Formes trobado-‐resques

Cançó Composició amorosa cantada. Sirventès Poema des8nat a cri8car. Plany Lamentació fúnebre. Alba Poema amb el lament dels enamorats quan

s’han de separar quan es fa de dia. Pastorel·∙la Poema diàleg entre un trobador i una pastora. Tençó Poema on hi ha un combat poè8c entre

poetes.

Formes populars

Corranda Composició senzilla apta per a la improvisació.

Goig Poema lloança a la verge o a un sant.

Auca Composició poè8ca que narra una història amb vinyetes.

Formes modernes

Cal·∙ligrama Poema amb una disposició 8pogràfica especial que reprodueix una imatge.

Poema visual Composició gràfica formada per lletres o paraules sense format oracions.

Poema objecte

Objecte d’ús quo8dià que pren un sen8t poè8c quan s’aïlla o es combina amb altres objectes.

3.1.3 Mesura dels versos:

La mètrica catalana compta més fins a l’úl8ma síl·∙laba tònica. Vers decasíl·∙lab amb cesura

M’e / xal / ta el / nou // i / m'e / na / mo / ra el / vell

J. V. Foix

tres / tu / rons / fan / u / na / ser / ra Vers heptasíl·lab (art menor) Pere Quart

Els versos, segons el número de síl·∙labes, poden ser: Els versos d’art major poden tenir cesura (pausa que divideix el poema en dues parts). Cada part s’anomena hemis9qui.

ART MENOR ART MAJOR Tetrasíl·∙lab (4) Pentasíl·∙lab (5) Hexasíl·∙lab (6) Heptasíl·∙lab (7) Octosíl·∙lab (8)

Decasíl·∙lab (10) Alexandrí (12)

M’e / xal / ta el / nou // i / m'e / na / mo / ra el / vell

J. V. Foix

Hemistiqui 1 Hemistiqui 2

cesura

•  Llicències mètriques (fenòmens de contacte vocàlic): •  COMPTE!: El poeta els pot u8litzar com vulgui!

LLICÈNCIA EXPLICACIÓ EXEMPLE SINALEFA Contracció de 2 vocals

con8gües de paraules diferents en una sola síl·∙laba.

I encara sé (4) Té importància (3)

ELISIÓ Supressió d’una de les vocals con8gües de paraules diferents.

Es2mo (e)l meu error concèntric (8) Una (a)ltra vegada repicava (9)

HIAT Pronúncia en síl·∙labes diferenciades de 2 vocals en contacte.

Tu ni la mires: ja saps qui és (9)

SINÈRESI A l’interior d’un mot, pronúncia d’un hiat com un diqong.

No amb la prosòdia ar2ficial (8)

DIÈRESI A l’interior d’un mot, pronúncia d’un diqong com un hiat.

Mos braços t’esperaven: tebis aqü-‐eductes (12)

3.1.4 Rima

RIMA 1 DEFINICIÓ EXEMPLE

Rima consonant

Rimen les vocals i les consonants

Amics, la vida és bella cosa, és un bell dia somrient; la flor encara no és desclosa i els fulls marcits ja van caient

Gabriel Alomar

Rima assonant

Rimen només les vocals

Tu, amb el cap a la mà, caminaves per dies soferts i nits memorables

Pere Quart

RIMA 2 DEFINICIÓ EXEMPLE Rima masculina

Els versos acaben en una paraula masculina.

És un bell dia somrient; Gabriel Alomar

Rima femenina

Els versos acaben en una paraula femenina o esdrúixola.

Tu, amb el cap a la mà, caminaves per dies soferts i nits memorables

Pere Quart

NO RIMA DEFINICIÓ EXEMPLE Versos lliures

No rimen i no segueixen cap pauta mètrica.

Mudarà el gest la mia forma en pedra, Quan llegiran aquest mot en la tomba:

Roís de Corella

Versos blancs

No rimes però segueixen alguna pauta mètrica (núm. síl·∙labes)

Plena d´estàtues blanques sobre el mar... la primera vegada, cosins, amb marineres blaves.

Rosselló-‐Porcel

•  Versos sense rima:

•  S’indica amb: •  Un número: indica el número de síl·∙labes. •  Una lletra: indica la rima (si no rima es posa un -‐)

Esquema mètric

NOM ESTRUCTURA ENCADENADA ABAB CREUADA ABBA CAUDADA AABB MONORIMA AAAA CAPCAUADA Cada estrofa comença amb la

mateixa rima que acaba l´estrofa anterior: ABBA ACCA...

ENCADENADES Comencen amb la rima del mig de l´estrofa anterior: ABA BCB

Estructura de rimes a l’esquema mètric:

3.1.5 Ritme: •  Es basa en la repe9ció regular d’un fenomen: rima, nombre de síl·∙labes, pauses i accents del vers.

•  El ritme pot diferenciar-‐se en:

3.1.6 Estrofes i composicions

TIPUS EXPLICACIÓ APARIAT •  2 versos rimats. Emprats als refranys i als rodolins.

OCTAVA REIAL

•  8 versos decasíl·∙labs. •  Rima ABABABCC

DÈCIMA ESPINELA

•  10 versos heptasíl·∙labs. •  Rima abbaabbddc.

ESTANÇA •  Versos de 6 i 10 síl·∙labes. •  Ordenació lliure, però fixa al llarg del poema.

LIRA •  5 versos de 6 i 10 síl·∙labes. Rima aBabB

HAIKÚ •  Estrofa japonesa de 3 versos amb rima plana (femenina) de diferent mesura.

•  Suma 17 síl·∙labes (comptant les àtones finals). TANKA •  Estrofa japonesa formada per 5 versos amb rima

plana que sumen 31 síl·∙labes (5-‐7-‐5-‐7-‐7).

TIPUS EXPLICACIÓ TERCET 3 versos que poden agrupar-‐se entre si.

QUARTET 4 versos d’art major (si són d’art menor s’anomena quarteta).

QUINTET 5 versos d’art major (si és d’art menor s’anomena quinteta).

SEXTET 6 versos d’art major (si és d’art menor es diu sexteta).

ROMANÇ

Tirada de versos heptasíl·∙labs (els parells tenen rima assonant i els senars són blancs.

SONET 14 versos distribuïts en 2 quartets i 2 tercets.

CORRANDA Poema popular breu format per 4 versos heptasíl·∙labs amb la rima creuada.

TIRADA DE VERSOS MONORIMS

Combinació de versos de 5+5, 6+6, 7+7 (gpica de les cançons de gesta).

3.2 NARRATIVA


•  Significat: •  S’explica una història, uns fets que viuen uns personatges en un lloc i temps determinat.

•  Pot estar escrita en prosa o en vers.

•  Caracterís9ques: •  Apareixen 5 elements bàsics:

•  Narrador •  Personatges •  Temps •  Lloc •  Accions

3.2.2 Tipus de narracions

Formes clàssiques

Epopeia Narra mites i gestes d’an8c herois. Apareixen déus.

Formes medievals

Cançó de gesta

Narra les gestes d’un heroi. Eren cantades.

Faula Narració protagonitzada per animals que actuen com a humans.

Exemple Obra en forma d’anècdota breu que s’empra com a exemple moral.

Formes populars

Conte popular Text de temà8ca variada i de tradició oral.

Llegenda Narració amb base històrica i elements inventats. Mite Relat de déus i herois que expressa un concepte

religiós. Rondalla Narració oral que barreja elements fantàs8cs i

elements reals. Formes modernes

Novel·∙la Obra en prosa extensa. Temà8ca variada. Conte actual Relat breu en prosa. Temà8ca variada.

3.2.3 Estructura

•  Situació inicial: •  Presentació dels personatges. •  Presentació dels escenaris.

•  Fer que desencadena l’acció • Desenvolupament de l’acció. • Desenllaç •  Situació final

3.2.4 Personatges

•  Aporten informació, opinions, punts de vista... •  Es classifiquen mitjançant criteris:

•  Segons la importància dels personatges i la seva funció:

PRINCIPALS Personatges fonamentals en la història.

Protagonistes Hi recau el pes de l’acció.

Antagonistes Donen peu a un conflicte.

SECUNDARIS Personatges que acompanyen els personatges principals.

TERCIARIS Apareixen en breus ocasions. No tenen cap paper destacat.

•  Segons la seva complexitat psicològica: RODONS (o complexos)

•  Personatges ben caracteritzats psicològicament.

•  Evolucionen al llarg del relat. PLANS

(o senzills) •  Personatges sense complexitat psicològica. •  Es comporten sempre de la mateixa

manera. •  Són arquegpics: el llest, el dolent, el

bromista... AL·∙LEGÒRICS (o simbòlics)

•  Personatges que cons8tueixen la representació de conceptes abstractes: l’Amor, la Mort...

•  Segons el seu major grau de realisme i idealisme:

REALISTES

Típics •  Psicologia simple, no evolucionen al llarg de l’obra

•  Còpia d’un ambient, feina o classe social: el policia, l’estudiant...

Versem-‐blants

•  Psicologia complexa, evolucionen durant l’obra.

•  El personatge té unes caracterís8ques pròpies.

IDEALITZATS

ArqueMpics •  Psicologia simple. Responen a qualitats ideals: el valor, la força, el poder... Hi ha l’heroi, la donzella...

Al·∙legòrics •  Representen idees: la Saviesa, el Mal...

3.2.5 Temps i espai •  Espai

•  Temps

REAL Si es refereix a llocs concrets i iden8ficables.

FICTICI Si és inventat. EVOCAT Si és recreat a par8r d’un model real.

EXTERN Moment històric en què s’ha escrit el text.

INTERN

El que apareix a la histò-‐ria

Històric Època en què se situa l’acció. Narra9u

Dels fets que es narren.

Lineal Segueix un ordre cronològic.

Retros-‐pec9u

Si evoca el passat a par8r del temps present (flashback)

Acrono-‐lògic

Presentat amb un desordre cronològic intencionat.

*In media res: la trama comença sense cap introducció (ordre cronològic alterat).

3.2.6 Tipus de narrador

Punt de

vista extern (3a

persona)

Omniscient •  Coneix tots els detalls de la història. Objec9u •  Només sap allò que pot observar

externament. No sap què pensen els personatges.

Editor •  El narrador simula que ha trobat el text. Ell es limita a reproduir-‐lo.

Punt de

vista intern (1a

persona)

Protagonista •  Es relaten els fets des del seu punt de vista. El lector sap només allò que ell sap.

Tes9moni •  El narrador és un observador dels fets. Els explica a una certa distància.

Par9cipant •  Algun personatge secundari refereix els fets en què par8cipa indirectament.

3.3 TEATRE


Definició: •  Història escrita per ser representada. •  L’acció avança a par8r del diàleg dels personatges.

Caracterís9ques: •  Apareixen diàlegs, acotacions...

3.3.2 Tipus de teatre

Formes clàs-‐ siques

Tragèdia •  Obra amb personatges que pateixen greus conflictes, amb un final catastròfic. Llenguatge elevat.

•  El receptor es veu reflec8t amb el personatge (catarsi)

Comèdia •  Obra humorís8ca, lleugera amb temes i personatges quo8dians. Sovint amb final feliç. Llenguatge senzill.

Drama (o tragicomè-‐

dia)

•  Obra que aborda els conflictes socials amb realisme. És un entremig de comèdia i tragèdia.

Formes populars

Entremès •  Llenguatge planer. Des8nat a un públic rural.

•  S’interpretava entre mig dels actes o al final d’una obra.

Sainet •  Caràcter burlesc. Compost per un acte. Representada entre actes d’una obra.

Farsa •  Breu i de caràcter còmic. Molt esquemà8ca.

Representa-‐cions

religioses

•  Relacionades amb els temps litúrgics.

Paròdia •  Imitació d’una altra obra. Caràcter còmic i crí8ca.

Altres Mim •  Representació muda. Es basa en el gest corporal.

Teatre amb música

Òpera •  Representació acompanyada de música.

•  Tot el text és cantat. Opereta •  Peça dialogada (més que

lleugera que l’òpera), de to humorís8c.

•  Només una part del text és cantat.

Sarsuela •  Apareixen personatges i ambients populars.

•  Només es canta una part del text.

3.3.3 Estructura

•  S’estructura en actes (es marquen amb la pujada i baixada del teló) .

•  Els actes es poden dividir en: •  Quadres: marcats per un canvi de decoració en l’escenari.

•  Escenes: marcades per l’entrada o sor9da d’un personatge.

•  No hi ha un nombre d’actes preestablerts. •  An8gament, hi havia 3 actes, posteriorment 5. Les formes populars només en tenien 1.

3.3.4 Personatges, espai temps

• Personatges, espai i temps: és igual que a la narra8va.

• Narrador: NO hi ha narrador.

•  Text: format per diàlegs de diversos personatges (es9l directe).

•  L’autor del text deixa ACOTACIONS: indiquen: •  Les accions que han de fer els personatges •  Les descripcions sobre la il·∙luminació i l’escenografia.

•  A vegades, el diàleg es trenca per la intervenció d'un dels personatges.

MONÒLEG APART •  Discurs no adreçat

directament a un interlocutor.

•  És un diàleg interioritzat en què un mateix és alhora l'emissor i el receptor.

•  Es fa par8cipant o còmplice al públic de la història, sense que se n'esperi resposta.

La literatura i l'anàlisi de textos literaris

Education

Transcript of La literatura i l'anàlisi de textos literaris