LA ORTOPANTOMOGRAFÍA EN CRÀNI SEC

Santiago Vila Gay

INTRODUCCIÓ

• L’ortopantomografia, probablement és el mètode de diagnòstic per la imatge idoni per l’estudi de l’aparell estomato-gnàtic. La informació que ens aporta és la visió en un mateix pla (panoràmica) de les arcades dentàries, d’ambdós maxil·lars i de les articulacions témporo-mandibulars. La informació aportada és la mateixa en els éssers vius que en el cràni sec.

• En paleoestomatologia no és freqüent l’ús de l’ortopantomografia degut a tota una sèrie de dificultats.

• Al proposar la realizatció d’un estudi ortopantomogràfic de 56 crànis, amb una datació aproximada de 1000 anys, no es va posar cap tipus d’impediment , representava la possibilitat d’intentar pal·liar les dificultats i, estandaritzar aquest mètode.

Materials

• Es farà referència tant al material fet servir per la realització de la radiografía com a l’utilitzat per la col·locació del cràni en l’ortopantomògraf.

• El material radiogràfic empleat és l’habitual per la pràctica d’aquesta radiografía en un ésser viu.

• Per la col·locació del cràni, es va realitzar un suport de goma-espuma sobre una base de porespan , que s’adapti a les característiques morfològiques de l’ortopantomògraf.

ORTOPANTOMOGRAF

SUPORT

Mètodes

• S’ha de relacionar el cràni amb la mandíbula; per això, es posicionen ambdós maxil·lars, recurrint a la posició anatòmica d’ambdues articulacions témporo-mandibulars i, a la posició de màxima intercuspidació.

• Conclússa la reconstrucció, s’obre la mandíbula, per evitar la superposició de les arcades dentaries, de forma que els incisius d’ambdós maxil·lars es situin en el mateix pla . Per a conseguir aixó s’utilitza la guia de mossegada.

Centrat

• Primerament es col·loca el suport de goma-espuma i de porespan; s’introdueix el suport al "recolza-barbetas" del’ortopantomògraf.

• Una vegada fixat el suport, es posiciona i es centra el cràni.

• Per realitzar aquestes maniobres es recorreix a la conjunció d’unes referències, tant del cràni com de l’ortopantomògraf

Referències cranials

POSICIONAMENT DEL CRANI

FRACÀS

• Revelada la radiografía, s’observa que es incorrecta. S’observa un gran ennegriment, (CORRESPONENT ALS INCISIUS) la radiació absorbida durant l’exposició hagués sigut pràcticament nul·la.

• L’altre problema detectat va ser l’aparició, en ocasions, d’una pseudoimatge en forma de "V" més clara que el contorn, a la mateixa zona.

RADIOGRAFÍA

ANALITZAR PROBLEMES

• Paràmetres radiològics erronis

• el problema a nivell de la zona dels incisius debía residir en la peça radiografiada.

• Momentàniament es va deixar de banda el problema de la pseudoimatge.

• comparació anatòmica dels elements de la zona radiografiada entre el cràni sec i el d’un ésser viu.

COMPARACIÓ

• La coincidència va ser quasi total; només es va observar la diferència de les parts toves i, un element molt important: malgrat ser atravessat pels raigs X, no és un element a radiografiar.

• Aquest element és la columna cervical, a la que també atravessen els raigs X, quan el focus emisor de radiació radiografia la zona dels incisius.

SOLUCIÓ

• Crear major absorció, per simular els elements absents. El més senzill és col·locar un filtre que els simuli.

• Primerament es va pensar a col·locar un cilindre amb aigua, en el foramen magnum,es va excloure per diverses raons, dificultat de col·locació o absència del mateix.

• Una altra solució era la col·locació d'un de silicona, que tampoc era adequat.

SOLUCIÓ ADEQUADA

• La forma més adecuada d’obtenir una absorció uniforme, segons l’experiència, va resultar ser la col·locació d’un filtre entre el focus emisor de raigs X i la zona a radiografiar.

• Per aixó es va col·locar una làmina d’alumini de major grossor en el centre, fent coincidir aquest amb la zona dels incisius. Per la seva construcció es van fer servir làmines de paper d’alumini per la seva sencillesa de maneig i de modelat. Per les característiques del material, la fixació a la part interna dels maxil·lars va ser idonia.

FILTRE D'ALUMINI

POSICIONAMENT DEL CRANI AMB FILTRE

DETALL DEL FILTRE

ES FA LA RADIOGRAFIA

COMENTARI

• S’observa que la pseudoimatge en "V" desapareix, prova evident de que el pla empleat en les anteriors proves no era l’adequat.

• El problema més preocupant, o sigui, la zona d’ennegriment a nivell dels incisius (zona central), havia desaparegut i, l’ortopantomografía era correcta.

CONCLUSIÓ

• Posicionamient i centrat estrictes.

• La utilització d’un filtre d’alumini per la part interna dels maxil·lars.

• El gruix d’aquest filtre ha d’estar, en funció de l’estat dels maxil·lars i no del grau de conservació d’aquests, sinó de la seva densitat.

• Per tant es tindrà en compte el gruix, així com la presència de signes d’osteoporosi, o de qualsevol altre signe que ens suggereixi una variació en la densitat de l’ós.

COMPARACIÓ

CRANI SEC ESSER VIU