La Paeria Número 241

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•GENER13NÚM.241

p

Lleida, més ben connectada amb EuropaEl desdoblament de l’Eix Transversal i l’arribada de l’AVE a Girona

milloren la posició de Lleida en el mapa europeu de les comunicacions

Ocupació, atenció social i educació, prioritatsdel pressupost municipal 2013. P. 3-5

La restauració del campanar de la Seu Vella canvia la fisonomia de la torre. P. 6

“Solars vius”: Lleida recupera diversos espais del Centre Històric per a usos cívics. P. 16-17

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

GenerDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,33 euros.Minut: 0,25 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

URBANISMEReforma integral del campanar de la Seu Vella .................6Millores d’accessibilitat a l’escola la Mitjana .......................7Aprovada l’ordenança reguladora dels locals públics ....8Nou dipòsit d’aigua de la Mancomunitat de Pinyana ..10

ESPORTSObres del Centre de Piragüisme de Lleida .......................10

BENESTAR SOCIALMicrocrèdits per a dones emprenedores ......... ................11

PARC CIENTÍFIC I TECNOLÒGICPràctiques al Magical d’alumnes de La Salle ...................14Superdotats de Mensa assessoren emprenedors ..........14

EDUCACIÓ I INFÀNCIATallers educatius per a 3.500 infants ..................................18

MEDI AMBIENTEls escolars coneixen l’Horta de Lleida ..............................19

TURISMENous packs turístics culturals i ecològics ..........................20

BENESTAR SOCIALLleida té mig miler de voluntaris joves i sèniors ............23

EDUCACIÓ I INFÀNCIAConcurs de dibuix dels Reis Mags .......................................23Projecte d’educació viària per a escolars ..........................24

OPINIÓ dels Grups Municipals ...............................................26

OCI Agenda cultural ..................................................................28

13

15

22

Lleida i Girona, més a prop amb la inauguració del nou tram de l’AVE Barcelona-Figueres i el desdoblament de l’Eix Transversal.

Modificacions de les línies d’autobusos urbans L-12, L-14 i L-19 per optimitzar el servei i adaptar-les a la demanda dels usuaris.

El turoperador Neilson-Thomas Cook porta esquiadors britàncis a l’aeroport de Lleida-Alguaire per segon any consecutiu.

Edicions

• 93 799 07 07

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Gener de 2013 • Economia i Hisenda

Els comptes municipals per a aquest any seran de 166,5 milions d’euros, un 2% més que l’any 2012

• Àngel Ros subratlla que la millor política que es pot fer ara és la creació d’ocupacióUns pressupostos més socials per al 2013El ple de l’Ajuntament de Lleida del 19 de desembre va aprovar els pressupostos del 2013 C. © Hermínia Sirvent.

El Ple Municipal va aprovar el 19 de desembre de 2012 el projecte de pres-supostos municipals per a l’any 2013, amb el suport de l’equip de govern, del PSC, l’abstenció del PP i els vots en contra de CiU.

Els comptes prioritzen, clarament, l’ocupació, l’atenció social i l’educa-ció, i mantenen el nivell de serveis a la ciutat malgrat les retallades de l’Estat i la Generalitat i els retards en el cobrament d’ingressos d’aquestes dues administracions. La demora en el pagament de les dues administra-cions ascendeix a gairebé 26 milions d’euros, dels quals 19,8 milions corres-ponen al govern català i 6,1 milions d’euros, al govern central.

Pressupost de 166,5 milionsEl pressupost net de l’Ajuntament

de Lleida per a l’any 2013 serà de 166,5 milions d’euros, la qual cosa su-posa un increment del 2 per cent res-pecte a l’any passat.

La despesa pressupostària més im-portant de l’Ajuntament de Lleida per a l’any en curs es destinarà a la partida de Cohesió Social, Educació i Ocupa-ció, que suma 27,7 milions d’euros. Aquesta xifra representa un 22,8 per cent del total de les despeses corrents.

La partida de Serveis per a la ciutat ocupa el segon lloc pel que fa a volum de despesa, amb 24,8 milions d’euros i un 20,4% del pressupost, seguida de

la de Seguretat, Civisme i Règim Inte-rior (amb 18,9 milions i el 15,6%) i la d’Urbanisme i Via Pública (amb 17,3 milions i un 14,2%). Aquestes quatre partides pressupostàries representen el 75% del pressupost municipal per a aquest any.

Estalvi de 2,1 milions d’eurosCal assenyalar també que els comp-

tes municipals vénen marcats per la generació d’un estalvi pressupostari de 2,1 milions d’euros, que servirà per finançar gran part de les inversions previstes a la ciutat. Aquestes últimes ascendeixen a 8,1 milions d’euros i se centraran en el manteniment de vies públiques i infraestructures bàsiques (es destinaran 3,7 milions) i al Pla de Barris (2 milions).

A aquestes xifres, cal afegir-hi la in-versió que executarà directament la concessionària Aigües de Lleida pel nou contracte, que ascendeix a 1 mi-lió d’euros.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la tinenta d’alcalde i responsable d’Eco-nomia, Montse Mínguez, van mani-festar que amb aquests pressupostos la Paeria aposta pel foment de l’ocu-pació, el manteniment dels serveis públics i l’educació, “les millors políti-


Economia i Hisenda • Gener de 2013

ques socials que es poden fer en aquests moments”.

Mínguez va lamentar que en l’elaboració dels pres-supostos en un escenari complex “l’Ajuntament es queda sol, ja que la resta d’administracions li deuen molts diners”.

La tinenta d’alcalde va destacar en aquest sentit que els pressupostos del 2013, malgrat la conjuntura actual, “creixen un 2%, per-meten baixar la ràtio d’en-deutament sobre ingressos corrents en 11,7 punts i la reducció de despeses de personal, és un pressupost equilibrat que permet 1 milió d’euros en fons de contingència i 2,1 milions d’euros d’estalvi”.

Mínguez va afegir que “som davant d’un pressu-post social, en què s’incre-menten les partides de la despesa social, s’aposta per la creació d’ocupació, es manté el nivell de serveis a la ciutat i es garanteixen els serveis educatius”.

Esmenes de l’oposicióPer la seva banda, l’alcal-

de de Lleida va qualificar els pressupostos aprovats com els “que han de donar resposta al que la societat necessita ara” i va agrair, en aquest sentit, les esmenes i les propostes presentades per l’oposició.

Els comptes municipals del 2013 han incorporat dues esmenes presentades pel PP, que van ser aprova-des per unanimitat. Així, en l’apartat d’inversions es va aprovar fer el projecte de l’escola bressol de Cappont, fer millores a carrers de Vila Montcada i urbanitzar la plaça carrer Escultor Gual-ter xamfrà amb el carrer Costa de Magraners.

Quant a les partides de despesa, es va acordar in-crementar en 30.000 euros la partida del manteniment de vies públiques, augmen-tar en 16.885 € la partida de transferències a ens sense lucre (amb aquesta incor-poració sumaran 180.000 €) i apujar 1.776 € l’import del subministrament d’ali-ments a la Canera.

Plans de barriEl consell d’administra-

ció de l’Empresa Munici-pal d’Urbanisme (EMU) va aprovar els pressupostos per a l’any 2013, que preve-uen mantenir la inversió en els Plans de barri del Centre Històric i Portal de Magda-lena-Noguerola (2 milions d’euros), amb projectes emblemàtics que ja s’estan desenvolupant, com ara els “Solars vius”, el Mercat del Pla i la rehabilitació del con-vent de Santa Clara.

L’aturada de l’activitat del mercat immobiliari i el re-

Els Plans de barri del Centre Històric i Portal de Magdalena-Noguerola, principals inversions

tard de la Generalitat en el pagament de la seva part dels plans de barri, que as-cendeix a sis milions d’eu-ros, han fet que el 2012 es tanqui amb 674.000 euros de pèrdues.

La presidenta de l’Empre-sa Municipal d’Ur-banisme, Marta Camps, va explicar que aquest ajornament del pagament de la Generalitat ha fet que enguany no es generin beneficis.

Tot i això, l’Empresa Mu-nicipal d’Urbanisme pot absorbir aquestes pèrdues, ja que està molt sanejada i gaudeix de recursos propis i propietats que permetran, un cop se superi la baixa activitat en el mercat im-mobiliari, recuperar benefi-cis. Les previsions de cara a l’any 2013 són d’un balanç equilibrat.

Rambla de FerranPel que fa a les actuaci-

ons previstes, a banda dels projectes dels “Solars vius”, el Mercat del Pla i la rehabi-litació del convent de Santa Clara, també es preveu tirar endavant el concurs d’idees i la redacció del projecte de la nova Rambla de Ferran.

Les propostes en inversió per al 2013

8,1 milions d’eurosCementeri 335.649 €

Inversió en terrenys 925.000 €

Plans de Barris (Centre Històric i Noguerola) 2.000.000 €

Vies públiques i infraestructures bàsiques 3.754.500 €

Inversions de reposició 120.000 €

Aportacions a empreses municipals 1.000.000 €

INGRESSOS CORRENTS 2013

DESPESES CORRENTS

Cessió impostos estatals3,82%

Impostosmunicipals

51,73 %

Personal 43,58 %55,26 M€

Interessos 4,32%5,48 M€

Compra bénsi serveis 39,33 %

49,86 M€

Transferènciescorrents (no org

autonoms) 9,26 % 11,74 M€

Aportacionscorrents a

organismesmunicipals

2,72% 3,45 M€

Fons decontingènciaL.O. 2/20120,79% 1M€

Taxes i preus públics19,20 %

Transferènciescorrents24,86 %

Ingressos patrimonials 0,39 %


Gener de 2013 • Economia i Hisenda

Previsió de construir les rotondes a la N-II i tirar endavant el concus d’idees i el projecte de la nova Rambla de Ferran

Igualment, es durà a ter-me l’arranjament de la pla-ça Balàfia, el col·lector de Llívia i l’arranjament de di-versos carrers de la ciutat, com ara la millora i l’agen-çament de Miquel Arago-nès (al barri de la Bordeta), l’ampliació d’un tram del carrer República del Para-guai, la urbanització del carrer Mostain (Llívia) i l’am-pliació del primer tram del carrer Bruc (Cappont).

Durant l’any 2013 es pre-veu exectuar el projecte per construir les rotondes pre-vistes a la N-II (carretera de Saragossa) amb el finança-ment provinent del traspàs de carreteres del Ministeri de Foment a la Paeria, a més d’un nou accés a Gardeny des del passeig de Ronda, a

l’altura de la plaça de l’Exèrcit, i el subministrament elèctric del turó de Gardeny.

Impulsar l’habitatgeTambé es potenciarà tot

allò relacionat amb habi-tatge. L’Empresa Municipal

d’Urbanisme i l’Agència Ca-talana de l’Habitatge han engegat la mesa d’Emer-gències Socials. Ambdós desti naran 20 pisos de la seva propietat per llogar a un preu bonificat d’acord amb les necessitats de cada

família que els cal un habi-tatge de manera immediata (en els casos de desnona-ments, de situacions d’ex-clusió, per la impossibilitat de pagar el lloguer, etc.).

Finalment, la Paeria ha posat en marxa una oficina municipal per atendre i as-sessorar persones amb pro-blemes de pagament de la hipoteca i del lloguer. •••

EL 75% DEL PRESSUPOST MUNICIPAL ES DESTINA A LES PRIORITATS:

MILIONS D’€

15

20

25

30

Urbanismei via pública

17,33

Securetat,civisme irègimen interior18,96

Serveis per a la ciutat

24,82

Cohesió Social,

Educació i Ocupació

27,77

COHESIÓ SOCIAL, EDUCACIÓ IOCUPACIÓ 22,88 % 27,77 M €

SERVEIS PER A LA CIUTAT20,45% 24,82 M €

SEGURETAT, CIVISME I RÈGIMINTERIOR 15,62% 18,96 M €

URBANISME I VIA PÚBLICA14,28% 17,33 M €

ECONOMIA I TECNOLOGIA7,09% 8,6 M €

CULTURA 5,19%6,3 M €

ESPORTS3,4% 4,13 M €

ORGANS DE GOVERN I GRUPSMUNICIPALS 2,97% 3,6 M €

SERVEIS CARÀCTER GENERAL2,77% 3,36 M €

IGUALTAT, SANITAT, PARTICIPACIÓ,JOVENTUT Y DRETS CIVILS 2,6% 3,16 M €

COMERÇ, MERCATS, TURISMEI PROMOCIÓ ECONÒMICA

2,74% 3,32 M €

Inclou:• Agents de la Guardia Urbana• Protecció civil• Servei centralitzats

Inclou:• Benestar i Cohesió Social• Ocupació• Educació

Inclou:• Contracte Neteja• Parcs i Jardins• Transport públic

Inclou:• Enllumenat públic• Vies públiques• Manteniment Edificis

municipals

DISTRIBUCIÓ DE LA DESPRESA CORRENT


Urbanisme • Gener de 2013

• Obres per fer la neteja integral de tota la façana i restaurar els elements esculturalsReforma del campanar de la Seu Vella

El campanar ha quedat totalment cobert per una bastida. © CTSVL Antoni Benavente

Les obres del campanar de la Seu Vella consisteixen en la col•locació d’una gran bastida per fer la restau-ració de la façana de la torre principal amb l’objectiu de consolidar els murs i restituir tots els elements per garantir-

ne la seguretat. Així mateix, es farà una neteja integral de tota la façana a més de la restauració dels elements escul-turals i la regeneració de tot l’enllosat i, per tant, l’aïllament de les terrasses per evitar humitats.

Els treballs van a càrrec del Minis-teri de Cultura i tenen un pressupost de prop de 723.000 euros. D’altra banda, el Consorci del Turó de la Seu Vella proposarà a l’Estat que completi l’actuació del campanar amb la recu-peració de les campanes i converteixi en visitable la terrassa on són situa-des, la qual cosa es podria dur a terme

El Consorci del Turó proposarà a l’Estat que inclogui la recuperació de les campanes

amb els 277.000 euros de diferència entre el pressupost base de licitació i la quantitat de l’adjudicació final.

En els darrers anys el Consorci del Turó de la Seu Vella ha destinat gaire-bé sis milions d’euros a millorar tot el conjunt monumental. •••


Gener de 2013 • Urbanisme

• Les obres als dos centres s’inclouen dins del projecte Entorns Escolars Segurs

• L’espai es dedicarà a usos comercials, terciaris o d’equipaments i també a habitatges

Millores d’accessibilitat a les escoles de la Mitjana i Sant Josep de Calassanç

Nou pas elevat al carrer Euskadi. © Urbanisme

Imatge virtual del pla d’urbanització de l’entorn de l’estació. © Urbanisme

L’Ajuntament de Lleida està duent a terme millores a l’entorn del col•legi Sant Josep de Calassanç i a l’illa edu-cativa de la Mitjana per garantir la seguretat dels infants a l’entrada i la sortida del centre.

En aquest sentit, s’ha construït un pas elevat nou al carrer Pau Claris per millorar l’accés a l’escola Sant Josep de Calassanç i amb l’objectiu que els vehicles redueixin la velocitat per mi-llorar la seguretat dels vianants.

L’actuació implementa d’altres que ja s’han dut a terme a la zona en el marc del projecte Entorns Escolars Segurs, com ara la construcció de to-peres al pas de vianants que hi ha al

carrer Pau Claris amb el carrer Alcalde Porqueres, la creació de zona 30 entre els carrers Pau Claris, Humbert Torres i Alfred Perenya, l’ampliació de la vo-rera del carrer Comtessa Elvira, repa-racions del paviment i la col•locació d’estacionament de motos entre el ca-rrer Alfred Perenya amb Humbert To-rres i la reordenació de l’aparcament de vehicles d’aquest carrer. Pròxima-ment, es col·locaran bandes reducto-res al carrer Humbert Torres, a l’altura del carrer Pau Claris.

Obres a la MitjanaA l’entorn de l’illa educativa de la

Mitjana es continua desenvolupant el projecte d’Entorns Escolars Segurs, amb la construcció de quatre re-

baixos de vianants a la cruïlla del ca-rrer Euskadi amb Vicenç Ximenis, tres rebaixos de vianants al carrer Xavier Puig i Andreu i quatre rebaixos en el tram de carril bici que va des del carrer Euskadi fins a l’altura de Joan Baptista Xuriguera. •••

Tancament de la farinera La MetaL’edifici de La Meta, un espai modernista de l’arquitecte

Morera i Gatell que data del 1915, es dedicarà a usos comercials, terciaris o d’equipament, tot i que s’han de conservar les façanes davantera i posterior, ja que estan catalogades pel seu interès arquitectònic i històric.

Per la seva banda, és previst que en aquesta zona es construeixin uns 169 habitatges, que se situaran a la part posterior, que dóna a les vies i a Comtes d’Urgell, i, a més, es preservaran les voltes de l’edifici dels Docs.

El Pla de Millora Urbana de l’Estació, al qual pertany aques-ta actuació, abasta una superfície de 14 hectàrees. •••

• L’espai acollirà la seu de la Federació Catalana de Piragüisme i dels clubs de LleidaEl centre de piragüistes, per a la primavera

L’alcalde i Craviotto visiten el centre. © H.S.

Les obres del nou Centre de Piragüis-me de Lleida Saül Craviotto avancen a bon ritme i es preveu que estiguin en-llestides a la primavera. A hores d’ara, s’ha construït l’estructura i el mur de contenció de l’hangar 2 i la connexió d’aquest edifici a la instal•lació princi-pal ja té la rampa acabada. A més, ja s’ha començat a pujar l’estructura de l’hangar 1.

El nou equipament, que té un termi-ni d’execució de 7 mesos, és finançat per la Paeria, que aporta 390.000 euros, i la Generalitat, que n’aporta 300.000 més. El Centre de Piragüis-me de Lleida, que ret homenatge al palista Saül Craviotto, és a l’avinguda Pearson. L’espai acollirà la seu de la Fe-deració Catalana de Piragüisme i dels clubs de la ciutat. •••

Esports



• Per ser més estrictes en el control dels sorolls, el fum o les molèsties al veïnat

L’Ajuntament aprova l’ordenança reguladora dels establiments públics

Nou horari de tancament per a les terrasses. © Hermínia Sirvent

La comissió d’Urbanisme, Medi Ambient, Mobilitat i Territori de la Paeria ha aprovat la modificació de l’ordenança reguladora dels locals públics, amb la qual es pretén ser més es-trictes amb aquest tipus

d’establiment, especial-ment pel que fa a sorolls, fum o molèsties al veïnat.

La Paeria prohibeix ex-pressament el desenvo-lupament de bars, pubs i prostíbuls en habitatges a

tota la ciutat. Això se suma a la regulació que ja es va introduir en l’ordenança del Centre Històric, en la qual es prohibeixen aquestes activitats en aquest barri per motius de seguretat i d’habitabilitat i s’estableix un règim sancionador.

S’han estimat diferents al·legacions presentades per la Federació d’Hosta-leria de Lleida. Així, hi ha l’obligatorietat dels esta-bliments de degustació i petits locutoris que tinguin dos serveis higiènics. El Centre Històric podrà aco-llir activitats com bars, res-taurants-bars i salons per a banquets i, en canvi, no s’hi

podran obrir bars musicals, discoteques o sales de con-certs. Tot i això, l’obertura d’aquests establiments (els restaurants ja eren per-mesos) només es podrà fer en edificis de menys de 40 anys, en locals grans i amb façana superior a 4 metres.

Quant a les terrasses, de dilluns a dijous han de tan-car com a màxim a la mit-janit, i divendres, dissabtes i vigílies de festius poden obrir fins a les 1.30 h. Les terrasses que siguin en pla-ces i zones preferents per a vianants tancaran d’acord amb el que correspongui a l’establiment del qual for-men part (les 2.30 h). •••



• Incloses en la campanya de manteniment dels vials i els espais públics de la ciutat

Millores a diferents carrers i places

Obres d’arranjament de calçades i voreres a Llívia i a Vilamontcada

En el marc de la campa-nya de manteniment de la via pública, la Paeria ha dut a terme durant els da-rrers mesos del 2012 la re-paració del ferm d’un tram de l’avinguda Onze de Se-tembre i l’arranjament dels carrers Antoni Vilaplana i Grallera de Llívia, Concòrdia al Secà de Sant Pere, Corda de Gardeny a la Mariola i Ar-quitecte Bergós i Arquitec-te Porqueres a Vilamontca-da. A més, s’han fet millores a la plaça Josep Pinyol de Pardinyes.

L’Ajuntament de Lleida ha dut a terme les tasques de reparació del ferm de l’avinguda Onze de Se-tembre, que estava en mal estat, en un tram de 160 m de llargada per 4 d’amplada (sentit pavelló Onze de Se-tembre) i dos trams de 52 m de llargada en total i 4 d’amplada (sentit rotonda de l’avinguda Alcalde Rovi-ra Roure).

Obres a LlíviaD’altra banda, també dins

de la campanya de mante-niment de la via pública, s’han reparat les calçades amb aglomerat als carrers Antoni Vilaplana i Grallera de Llívia i s’ha pintat tota la senyalització horitzontal.

Cal destacar que, a més de la millora d’aquests dos carrers, recentment a Llívia s’ha repintat tota la senya-lització horitzontal del barri i s’ha pintat un pas de via-nants nou i s’han col•locat bandes rugoses al carrer Gran i al carrer Grealó.

També darrerament s’han fet arranjaments a les vore-res dels carrers Gran, Anto- La plaça Josep Pinyol de Pardinyes estrena jocs infantils. © Paeria

Millora dels carrers Antoni Vilaplana i Grallera de Llívia. © Paeria

Tasques de reparació del ferm de l’avinguda Onze de Setembre. © H.S.

ni Vilaplana, Coma de Santa Fe i Dipòsits.

La Paeria ha inclòs en les inversions per a l’any 2013 l’arranjament del carrer Mostain de Llívia.

L’Ajuntament de Lleida també ha fet actuacions al Secà de Sant Pere, en con-cret al carrer Concòrdia, i a la Mariola, al carrer Corda de Gardeny, en els quals s’han dut a terme millores de la calçada.

D’altra banda, s’ha reu-rbanitzat el carrer Arqui-tecte Bergós al barri de Vilamontcada, on s’han ar-ranjat les voreres amb un paviment de formigó de color vermell. També s’han plantat arbres nous, s’ha

instal•lat una xarxa de reg i un drenatge nous i s’ha mi-llorat l’enllumenat. A més, l’actuació ha inclòs la millo-

ra de les rampes d’accés al carrer Arquitecte Bergós i Arquitecte Florensa.

A Vilamontcada, també s’han reparat les voreres –que tenen una amplada de 2,5 m i una longitud de 209 i 152 m– del carrer Ar-quitecte Porqueres amb un paviment de formigó de color vermell, s’ha instal•lat una xarxa de reg nova, dre-natge nou i s’han plantat arbres nous. L’actuació ha inclòs la millora de la rampa d’accés al vial.

Plaça a PardinyesFinalment, la Paeria ha

fet millores a la plaça Jo-sep Pinyol de Pardinyes, que han consistit en la instal•lació d’un conjunt de joc infantil nou –amb tres torres, tobogan i gronxa-dor– per a nens i nenes de 3 a 12 anys, l’arranjament del paviment de tot l’espai públic amb sauló i la millora del drenatge de la zona per evitar la formació de tolls.

L’Ajuntament de Lleida, per mitjà del Pla de Mante-niment de la Via Pública, va destinar l’any 2012 un total de 636.000 euros a la con-servació dels carrers i els es-pais públics de la ciutat. •••



• La nova infraestructura de Pinyana permet multiplicar per cinc la reserva actualNou dipòsit d’aigua per abastir la ciutat

Visita del paer en cap, Àngel Ros, i la directora d’Acuaebro, Aránzazu Vallejo, al dipòsit. © H.S.

La Mancomunitat de Pinyana ha posat en servei el nou gran dipòsit d’aigua potable que abastirà la ciutat de Lleida els pròxims 50 anys. Aquesta instal•lació disposa d’una capacitat de 75.000 m3, l’equivalent al consum de

tres dies a la ciutat, i permetrà multi-plicar per cinc la reserva actual.

Aquesta obra forma part de la se-gona fase de l’abastament a la Man-comunitat de Pinyana, que ha permès

ampliar la zona abastada a 10 muni-cipis més i completar les instal•lacions que quedaven pendents en els muni-cipis de la primera fase, en la qual s’hi van incorporar Lleida i sis poblacions més.

Dins d’aquesta segona fase, una de les obres més importants ha estat la construcció d’aquest gran dipò-sit, que ocupa una superfície d’1,6 hectàrees i és situat en un recinte de més de tres hectàrees al terme muni-cipal d’Alpicat. La instal•lació disposa d’equips amb una tecnologia molt avançada; sistemes de cloració, tele-control, automatismes, sistemes de regulació, etc.

A més d’aquest dipòsit, el mes d’agost es va posar en marxa també el nou dipòsit de capçalera de 10.000 m3, que dóna servei a tota la Mancomuni-tat i que és situat a Castillonroi, aigües avall de la presa de Santa Anna. •••


• La Paeria destina 138.500 euros per ajudar a crear negocis dirigits per lleidatanesMicrocrèdits per a dones emprenedores

L’acte de signatura de microcrèdits per a dones emprenedores. © H.S.

Un centre de xinès i un altre d’educació emocional, entre els projectes nous

L’Ajuntament de Lleida ha concedit 15 microcrèdits a dones emprenedores per un valor total de 138.500 euros. Els ajuts han permès la creació d’empreses molt diverses, com ara un centre de formació d’idioma xinès, un d’educació emocional, una llar d’infants, diversos establiments d’estètica i perruqueria, una botiga de complements de moda i merceria, un quiosc, un forn de pa, tres cafeteries, bars i restaurants.

Autoocupació femeninaL’objectiu del programa

de microcrèdits, que es concedeixen des de l’any 2004, és fomentar l’autoo-cupació femenina i la crea-ció d’em-preses promogu-des per dones.

Els ajuts s’han repartit en quantitats diverses, que van des de 2.000 a 15.000 euros, a un 0% d’interès i s’han de retornar en un ter-mini de quatre anys.

Des del 2004 fins a l’ac-tualitat, l’Ajuntament de Lleida ha permès crear 121 activitats empresarials amb un valor d’1.435.420 euros en crèdits per a les dones emprenedores de Lleida. La concessió dels microcrèdits s’efectua per mitjà de la sig-natura d’un conveni entre

l’emprenedora i la Paeria que regula les condicions particulars, com ara l’import total finançat, les mensuali-tats, la data de finalització i si hi ha o no mancança, a més de les obligacions de les dues parts.

Les beneficiàries lleidata-nes tenen perfils diversos, encara que predominen la franja d’edat dels 30 als 39 anys, seguida de la de 40 a 49 anys. L’any 2012 hi va ha-ver quatre emprenedores estrangeres. •••

Gener de 2013 • Benestar Social


Gener de 2013 • Promoció Econòmica

• Les dues capitals de demarcació són a menys de dues hores de distància amb l’AVE

• Servirà per potenciar la competitivitat empresarial, sobretot del sector agroalimentari

L’alta velocitat apropa Lleida a Girona

Desdoblament de l’Eix Transversal

L’alcalde de Lleida saluda el príncep Felip de Borbó. © Paeria

L’Eix uneix les terres de Lleida i Girona. © Generalitat

Amb la posada en marxa el passat 9 de gener del tram de l’AVE entre Barcelona, Girona i Figueres, Lleida és més a prop de la capital del Gironès, en concret, a 1 hora i 50 mi-nuts. Aquesta connexió permetrà l’enllaç en alta velocitat amb França, que ara es troba a dues hores de Lleida.

L’entrada en servei del nou tram de l’AVE permet que hi hagi sis freqüències diàries Lleida-Girona, amb sortides des de Lleida a les 7.50, 9.37, 11.37, 13.37, 17.37 i 19.37 h. En sentit contrari, hi ha set expedicions disponibles Girona-Lleida, amb sortides a les 7.11, 9.10, 11.10, 13.10, 15.10, 17.10 i 20.10 h. El preu del bitllet senzill és de 60,9 euros, encara que hi ha nombroses ofertes.

Connexió a tot CatalunyaAquesta nova connexió entre Lleida i Girona obre possi-

bilitats d’ampliar les relacions entre les dues ciutats i per-met que les quatre capitals de demarcació de Catalunya estiguin connectades per l’alta velocitat, gairebé deu anys després que l’AVE Madrid-Lleida es posés en marxa.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va assistir a la inaugu-ració de la línia d’alta velocitat Barcelona-Girona-Figueres, va dir que el nou eix ferroviari, juntament amb la recent inauguració del desdoblament de l’Eix Transversal, contri-

buïrà decisivament a millorar la competitivitat de les co-marques lleidatanes i gironines, especialment en matèria agroalimentària.

Ros va afegir que “mentre que l’Eix Transversal és una eina logística importantíssima per al transport de mercade-ries agroalimentàries, l’AVE facilita les relacions comercials i farà més fàcils els contactes entre responsables d’empreses per disposar de més opcions de negoci”. El paer en cap va aprofitar l’acte per demanar a Renfe i a Foment els Avant a Saragossa i també a Girona. •••

El vial permetrà vertebrar el territori i relacionar municipis i comarques

Lleida i Girona són més a prop després que el passat 4 de gener es va inaugurar oficialment el desdoblament complet de l’Eix Transversal (C-25), una via de 153 quilòmetres que uneix Cerve-ra i Caldes de Malavella, és a dir, les Terres de Lleida, la Catalunya Central i Girona. L’antiga carrete-ra s’ha reconvertit en una autovia de dos carrils per sentit i tres en punts molt concrets per tal de millorar-ne la seguretat.

L’Eix és una autovia que creua Catalunya d’est a oest sense haver de passar per Barcelona. Inaugu-rat amb dos carrils el 1997, entre 10.000 i 17.000 vehicles de mitja-na hi passen diàriament segons

el tram, dels quals el 25% són camions. La nova infraestructura desdoblada servirà per vertebrar el territori, per relacionar munici-pis (un total de 35) i comarques històricament aïllades una de l’altra i per potenciar la competi-tivitat empresarial, la instal•lació d’indústries i el turisme.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, el considera l’eix agroalimentari de Catalunya i afegeix que, amb el desdoblament, servirà per a la promoció econòmica del territo-ri, i en especial per a l’impuls de la competitivitat del sector agroali-mentari, un sector bàsic per a les terres de Lleida i de Catalunya. “Cal vetllar per la reindustrialitza-ció del territori lleidatà, lligant-ho a la innovació que representa el sector agroalimentari i a les co-municacions que representa l’Eix Transversal”, va afegir Ros. •••


Parc Científic i Tecnològic • Gener de 2013

• Els estudiants utilitzaran els equipaments, el plató 4 i la sala de realització del complex

Alumnes de La Salle de Mollerussa fan pràctiques al Magical Media de Gardeny

Superdotats de Mensa assessoren els emprenedors del Parc Científic de Lleida

Els escolars poden dur a terme els exercicis obligatoris al centre

Suport per desenvolupar diferents projectes d’innovació tecnològica

L’alcalde i el director general de La Salle. © H.S.

Membres de Mensa al Parc Científic. © P. C.

Els alumnes de grau superior del centre La Salle Mollerussa utilitzaran els equipaments, el plató 4 i la sala de realització del Magical Media per a les classes pràctiques, després de l’acord de col•laboració signat pel vicepresi-dent del Parc Científic i alcalde de Llei-

da, Àngel Ros, i el director general de La Salle Catalunya, Josep Guiteras.

Una quarantena d’estudiants dels cicles formatius de grau superior de Sistemes de Telecomunicacions i In-formàtica i d’alumnes de l’assignatura

de Cultura Audiovisual de segon curs de batxillerat hi desenvoluparan les pràctiques durant 28 hores lectives. L’acord també inclou que els alumnes puguin fer les pràctiques obligatòries en el complex multimèdia.

El paer en cap va destacar la funció ocupacional i educativa que ha de

tenir el Magical i, també, la tradició formativa de La Salle en l’àmbit de les tecnologies de la comunicació. Guiteras va elogiar els equips tècnics d’aquest centre, dels més avançats del mercat, i la millora qualitativa que s’obre als seus alumnes.

Des del Magical es va subrallar la importància de disposar d’una borsa de treball amb l’alumnat de diferents centres que hi fan pràctiques o dels cursos específics que s’hi han fet, per posar aquests joves professionals a disposició de les productores que hi treballaran.

D’altra banda, Àngel Ros va recordar que a primers del 2012 es va signar un conveni per impartir conjuntament amb la UdL un Màster en Direcció d’Empreses Executives MBA. •••

Els emprenedors del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Llei-da podran rebre l’assessorament de l’organització de superdotats Mensa España per desenvolupar projectes d’innovació tecnològica.

Per mitjà d’aquesta experiència pi-lot, que es va iniciar al mes d’octubre del 2012, un grup de deu superdo-tats de l’entitat col•laboren amb el Parc oferint el seu servei de manera gratuïta.

Els emprenedors interessats i el col-lectiu de superdotats han format un grup en el qual aporten idees i solucions originals que poden con-tribuir que les empreses millorin la seva competitivitat i potenciïn noves línies de negoci. L’assessorament no inclou la viabilitat empresarial del projecte, ja que aquest aspecte vin-

culat amb la gestió s’aporta des del Parc.

Es tracta d’aprofitar l’alt nivell de formació tecnològica que tenen alguns dels socis de l’organització Mensa per assistir els emprenedors sobre determinats productes i ser-veis que tinguin pensat promoure.

A més, s’ofereix als emprenedors la possibilitat d’abordar temes o reptes

des de perspectives diferenciades o especialment creatives que puguin fer els productes o els serveis més competitius.

A més dels aspectes tecnològics, el col•lectiu de Mensa –amb 30 socis a Llei-da i 100.000 als cinc continents– impli-cat en aquesta experiència també pot provar jocs d’intel•ligència i d’estratègia abans que siguin comercialitzats per altres empreses, una pràctica més des-envolupada als Estats Units.

El servei d’assessorament no supo-sa cap cost als emprenedors, encara que això podria derivar en un con-tracte si es considera oportú. •••

La L-14 té l’origen la Plaça Ramon Berenguer IV (estació de trens). © Serveis de Comunicació

Gener de 2013 • Mobilitat


• La L-19 de Butsènit passa a ser un servei a la demanda però manté el nombre de viatgesModificacions de les línies L-12 i L-14

La concessionària d’autobusos Sar-bus aplica des de l’1 de gener ajusta-ments en dues línies urbanes, la L-14 d’Agrònoms i la L-12 del Centre His-tòric, per optimitzar el servei i adap-tar-les a la demanda dels ciutadans. Seguint el mateix criteri, s’ha canviat el sistema de funcionament de la L-19 de Butsènit per un servei a la deman-da –els usuaris ho podran demanar amb un dia d’antel·lació– mantenint els mateixos horaris i expedicions.

El recorregut de la L-12 s’ha suprimit i la majoria de parades queden cober-tes per altres línies. Els usuaris podran utilitzar altres línies d’autobús urbà i, en aquest sentit, les parades que te-nen més viatgers (Jutjats, Illa de l’Oci i la resta de l’eix Balmes-Aragó) dispo-sen d’altres punts d’autobús a menys de 200 metres i amb vehicles que pas-sen amb una freqüència major que els de la línia que ara s’anul·la.

Pel que fa a la línia L-14, només es deixa de cobrir el tram actual entre Agrònoms i les Basses, un recorregut que ja queda cobert per la línia L128 de l’ATM, que fa el recorregut de Llei-da a Alpicat, amb el mateix itinerari i amb la mateixa freqüència de 60 mi-

nuts. Així, un cop finalitzat el recor-regut pel centre de la ciutat com en l’actualitat, l’autobús es dirigeix per l’avinguda Alcalde Rovira Roure fins a la rotonda de l’església de Montserrat, on dóna la volta i torna per la mateixa avinguda. •••


Urbanisme • Desembre de 2012



• L’Ajuntament de Lleida ha habilitat i obert als ciutadans sis terrenys que estaven buits Ús públic per a solars del Centre HistòricEl mur mitger del carrer Alsamora llueix el grafit “Ornitològic“. © S.C.

El solar que s’estén entre els carrers Tallada, Múrcia i Carcassona. © S.C.

Obertura del solar dels carrers Sant Martí, Gramàtics i del Parc. © Paeria

Espai situat entre Cavallers i Galera, habilitat com aparcament. © S.C.

L’Ajuntament de Lleida, per mitjà de l’Empresa Mu-nicipal d’Urbanisme (EMU), ha convertit sis solars del Centre Històric, fins ara buits i tancats, en nous es-pais oberts als lleidatans i les lleidatanes del barri, amb la instal•lació de jocs infantils, elements espor-tius, mobiliari urbà, etc.

Aquesta actuació s’em-marca dins del projecte “So-lars vius”, un programa de participació ciutadana que impulsa des del final del 2011 l’Empresa Municipal d’Urbanisme per habilitar

terrenys públics o cedits temporalment per parti-culars, que ara mateix no tenen cap ús, ja que no és previst que s’hi construeixi a curt o a mitjà termini.

El projecte “Solars vius” promou l’ús de materials reciclats o reutilitzats

El projecte té molt en compte la temporalitat de les accions que es duen a terme. Així, es limiten els moviments de terres al màxim i es promou l’ús de

materials reutilitzats o reci-clats per reduir costos.

Amb aquest projecte, fet per l’arquitecta Helena Guiu, es pretén donar vida a una vintena de solars en desús amb usos socials, cí-vics i lúdics.

Pàrquing de 22 placesAixí, s’ha habilitat un

aparcament de rotació de 22 places en un solar pú-blic, situat entre els carrers Cavallers i Galera. El pàr-quing dóna servei a les per-sones que vulguin comprar o passejar per la zona, i té

per objectiu dinamitzar el comerç i l’activitat del bar-ri i respon al suggeriment dels veïns i els comerciants.

Tenint en compte les aportacions dels veïns del barri, en un solar de 400 metres quadrats del carrer Alsamora s’hi han incorpo-rat diferents usos, com una pista de petanca, mobiliari urbà, graderies i una panta-lla per projectar pel·lícules dins de l’activitat “Cinema a la fresca”.

A més, la paret mitgera situada en un lateral llueix


Desembre de 2012 • Urbanisme



Seients i jocs urbans a l’espai de Sant Martí amb Gramàtics. © S.C.

Instal·lació als solars de jocs infantils, elements infantils i mobiliari

el grafit “Ornitològic” de l’artista Blai Baules. El solar l’utilitzarà, entre d’altres, l’associació Prosec, entitat dedicada a l’educació de nens i nenes, fent-hi dife-rents activitats.

Jocs a GramàticsTambé s’han fet obres

en un terreny situat entre els carrers Sant Martí, Gra-màtics i del Parc, en què

s’han instal·lat un joc infan-til, tres elements de fitness urbà, bancs de formigó –per limitar el solar i evitar l’entrada de vehicles– i en-llumenat nou a la zona de jocs i seients. Amb aquests canvis, es promou l’ús de l’espai públic i es fomenta l’esport de manera interge-neracional.

A més, dins del projecte “Solars vius” s’han asfaltat i adequat com a espai pú-blic els solars del carrer Bo-ters, de l’illa situada entre els carrers Tallada, Múrcia i Veguer de Carcassona, i la cantonada de Cavallers amb Sant Andreu.

Obres a espais nousL’objectiu de la Paeria és

continuar actuant a d’altres espais amb diversos usos possibles, tant al Centre Històric com a la zona de Noguerola.

La iniciativa “Solars vius” s’emmarca dins del Pla de Barris i es fa per mitjà d’un procés participatiu en el qual hi prenen part una vintena d’associacions i entitats del barri –associa-cions veïnals, representants d’entitats socials i d’inserció laboral, comerciants, etc.– que han aportat les seves propostes i reflexions d’ús d’aquests terrenys, per tal d’obrir-los als ciutadans i les ciutadanes i donar vida a nous espais no solament urbans sinó també humans.

Espais per a tothomAtreure gent de fora del

barri i donar uns serveis especials dels quals se’n puguin beneficiar els veïns i els ciutadans en general és l’objectiu impulsor de la iniciativa “Solars vius”.

Es tracta de crear llocs on es pugui desenvolupar la vida diària i que s’hi facin activitats que pel seu grau d’excepcionalitat atreguin gent de fora el barri.

Els ciutadans i les ciuta-danes que vulguin ampliar la informació sobre el pro-jecte “Solars vius” poden adreçar-se a l’Oficina del Pla de Millora del Centre His-

tòric, situada al carrer Ta-llada número 9, baixos, de la ciutat de Lleida. També poden trucar al 973 28 96 85 o enviar un e-mail a [email protected]. •••

El projecte lleidatà es presenta a Sevilla

Helena Guiu, exposant el projecte “Solars vius” a Sevilla. © Arquitecturas Colectivas Sevilla

El projecte “Solars vius” que es du a terme al Centre Històric de Llei-da va ser present a la V Trobada d’Arquitectures Col•lectives que es va celebrar a Sevilla entre el 5 i el 8 de desembre. Es tracta d’una xarxa de persones i grups interessats en la construcció participativa de l’entorn urbà per proporcionar un marc instru-mental per a la col•laboració en dife-rents tipus de projectes i iniciatives. Helena Guiu, autora del projecte que du a terme la Paeria, va ser la respon-

sable d’explicar a Sevilla l’experiència de Lleida en la recuperació de dife-rents solars que fins ara restaven buits o tancats al Centre Històric.

A més, en el marc del projecte Ter-ritoris Oblidats, el passat 23 de no-vembre Guiu va exposar a Barcelona l’experiència de Lleida pel que fa al projecte “Solars vius”. Aquesta vegada, la trobada estava enfocada a explicar la recuperació d’espais urbans de la mà de joves. •••


Educació i Infància • Gener de 2013

• Organitzats per les cinc ludoteques municipals dins del programa “Educació a l’abast”Tallers educatius per a 3.500 infants

Taller educatiu desenvolupat a la ludoteca de Cappont. © Educació i Infància

Gairebé 3.500 alumnes d’infantil i primària participaran aquest curs en els vuit tallers educatius organitzats per les cinc ludoteques municipals. El projecte forma part del programa “Educació a l’abast”, que engloba totes

les activitats de suport al currículum es-colar organitzades per les regidories de l’Ajuntament i per entitats formatives. Els alumnes que hi prendran part seran de diferents centres educatius públics i concertats de Lleida.

Els tallers programats dins del progra-ma “Educació a l’abast” són construc-ció de jocs reciclats, jocs cooperatius, jocs d’estratègia, jocs de memòria i jocs d’agudesa visual, hi havia una vegada una ludoteca, psicomotricitat relacional, jocs d’altres cultures i jocs de rotllana. Alguns tallers es faran a les ludoteques municipals (Balàfia, la Bordeta, Cappont, Centre Històric i Parc de Gardeny) i uns altres, a les escoles inscrites.

En aquests tallers educatius s’en-senya els escolars de P5 i de 1r de primària diferents jocs, que no són competitius i que ajuden a desenvo-lupar l’agudesa visual i la memòria. Els alumnes lleidatans també aprendran a desenvolupar valors i actituds com la solidaritat, el respecte pels altres i la col•laboració, alhora que es fomen-taran les relacions interpersonals i s’ajudarà a solucionar conflictes d’una manera pacífica.


Gener de 2013 • Medi Ambient

Agricultors i educadors ambientals expliquen als escolars l’activitat agrària. © Medi Ambient

• Coneixeran de primera mà el treball diari dels pagesos i els ramaders de Lleida“Benvinguts a l’Horta” per als escolars

L’Ajuntament de Lleida, per mitjà de la Regidoria d’Horta i Medi Ambient, posa en marxa una nova edició del programa per a escoles “Benvinguts a l’Horta de Lleida”, per donar a conèi-xer als nens i nenes de Lleida l’activitat què es fa a l’Horta i posar en relleu aquest pulmó verd de la ciutat.

El projecte atansa les explotacions agrícoles i ramaderes als més me-nuts, uns espais on podran veure de primera mà l’activitat i el treball dia-ri de pagesos i ramaders, les fruites que s’hi conreen, la maquinària i les formes de conreu o els processos de manipulació. Els mateixos agricul-tors, amb l’ajuda de diversos edu-cadors ambientals, expliquen als es-colars les activitats que fan en cada moment als seus camps o les seves granges.

Les explotacions que es podran visitar són Fruita Blanch (fruites i

melmelades), Cal Brou (horta ecolò-gica) i Sanui Fruits (central fructícola que aglutina 24 pagesos). El període d’inscripció per a les escoles va co-mençar el passat 8 de gener i les visi-tes es faran entre els mesos de febrer i juny.

L’activitat, que l’any passat es va fer a l’octubre coincidint amb la jornada de portes obertes de l’Horta per a fa-mílies, va tenir molta acceptació entre les escoles participants. Per aquest motiu, aquest curs s’amplia el termini per visitar les explotacions. •••


Turisme • Gener de 2013

• L’oci ecològic, amb activitats de natura i d’horticultura, s’afegeix a l’oferta turística

Turisme de Lleida i La Llotja aposten per situar la ciutat com a capital cultural

Per mitjà de paquets Lleida Experience, que és una proposta de la Paeria que vol atreure turisme de qualitat

Els espectacles de La Llotja, un dels atractius de la ciutat. © La Llotja

Turisme de Lleida i La Llotja uniran esforços per posicionar la ciutat com a capital cultural.

L’ens Turisme de Lleida llançarà a primers d’aquest any una estratègia de co-mercialització de productes per mitjà del projecte Llei-da Experience, en el qual s’inclourà una àmplia oferta cultural de la ciutat, en què els espectacles programats a La Llotja hi tindran un pa-per rellevant. Des de l’ens es remarca que és important treballar amb planificació i preveient què s’hi farà, per incidir després en la seva projecció.

Lleida Experience és una proposta nova que vol atreure un turisme de qua-litat amb la complicitat i la col•laboració de 45 empre-ses i agents de comercialit-zació de producte. Els nous paquets turístics de Turisme de Lleida se centren en cinc eixos: enogastronomia, city breaks, golf, paisatge i natu-ra i wellness.

Es posaran a la venda més de 30 experiències adreça-des a un públic, l’anomenat Premium, que té unes moti-vacions concretes per viat-jar i que cerca productes amb el valor afegit de la qualitat i l’experiència.

Els paquets Lleida Expe-rience seran dinàmics, es podran contractar on-line, com a particulars, i seran oferts per agències i turo-peradors potenciant la fle-xibilitat per adaptar-se en tot moment a les demandes del client. En total, Lleida Experiencie ofereix 15 pro-postes d’enogastronomia; 4 de city breaks; 2 de golf; 4

de paisatges i natura, i 6 de wellness.

Activitats a la naturaTurisme de Lleida treba-

llarà amb l’empresa Punt Eco, dedicada a l’oci eco-lògic de la ciutat, la pos-sibilitat de crear paquets turístics amb activitats vin-culades a la natura, l’aire lliure i l’ecologia.

L’oci ecològic també s’inclourà en la nova oferta

turística que es llançarà a primers d’any per mitjà de la proposta Lleida Expe-rience. Les activitats vincu-lades a la natura, l’aire lliu-re, l’ecologia i l’horticultura tenen un pes important en l’oferta lleidatana, aprofi-tant el gran espai verd que envolta la ciutat i que és l’Horta de Lleida.

La interpretació de l’Hor-ta, la descoberta del pai-satge que rodeja la ciutat o el cultiu i la transformació dels productes agraris són algunes de les experiències que poden trobar-se en el model turístic que promou Turisme de Lleida. La qua-litat i l’experiència que hi pugui aportar el sector pri-vat beneficia la ciutat com una destinació turística in-teressant des de diferents punts de vista: patrimonial, enogastronòmic, cultural, natural, esportiu, etc.

La visita del regidor de Turisme, Fèlix Larrosa, a l’empresa Punt Eco va sorgir arran del workshop que Tu-risme de Lleida va fer al Mu-seu de Lleida, amb la parti-cipació de 34 empreses. •••

Concurs de Sommeliers de CatalunyaLa ciutat de Lleida serà la

seu del Concurs Nacional de Sommeliers de Catalu-nya en l’edició d’aquest any 2013.

En el certamen hi partici-paran entre 35 i 40 experts de Catalunya, que han re-sultat finalistes després de superar les fases prèvies.

El regidor de Turisme de l’Ajuntament de Lleida, Fèlix Larrosa, es va reunir amb Jaume Gaspar, president de l’Associació Catalana de Sommeliers a Lleida, amb motiu de la celebració del concurs nacional d’aquesta especialitat el 2013 a Lleida. En la trobada, es va acordar la col•laboració de la Pae-

ria en l’esdeveniment, que està d’acord amb les línies d’acció de Turisme de Llei-da de potenciar la Ruta del Vi i l’enogastronomia.

Tant Fèlix Larrosa com Jaume Gaspar creuen que la cita és una gran oportu-nitat per potenciar els pro-ductes de la terra, especial-

ment el vi de la DO Costers del Segre.

L’organització del con-curs presentarà el projecte a d’altres col·laboradors per tal d’implicar el màxim d’agents d’aquest àmbit. L’edició del 2012 del con-curs de sommeliers es va celebrar a Tarragona. •••


Promoció Econòmica • Gener de 2013

• Els esquiadors procedeixen de Belfast, Birmingham, Bristol, Londres i Manchester L’aeroport Lleida-Alguaire rep britànics

L’aeroport de Lleida-Alguaire va començar el passat diumenge 23 de desembre la temporada d’esquí 2012-2013 amb l’aterratge dels primers vols xàrters turístics, operats pel turopera-dor Neilson-Thomas Cook, que porta-ven esquiadors britànics. Els amants dels esports blancs procedents de la Gran Bretanya es van traslladar poste-

riorment a diferents estacions d’esquí del Pirineu.

Els aeroports d’origen dels avions que aterraran aquesta temporada d’hivern en terres lleidatanes són els mateixos que l’any passat: Belfast, Bir-mingham, Bristol, Gatwitck (Londres) i Manchester. Aquesta temporada

Neilson-Thomas Cook ha posat a la venda les places lliures que no són ocupades pels turistes del Regne Unit, com a vols comercials, per qui hi vul-gui viatjar des de l’aeroport de Lleida-Alguaire.

Els vols a Belfast, Birmingham i Bris-tol acabaran el 17 de març de 2013. Els de Gatwitck i Manchester continuaran fins al 7 d’abril. A més, cal recordar també que la companyia Air Nostrum té dos vols setmanals des de Lleida a Palma de Mallorca i dos més des de Palma de Mallorca a Lleida els diven-dres i els diumenges.

La temporada anterior, els aero-ports de Gatwitck i Manchester van ser els que més passatgers van traslla-dar fins a Lleida. Durant la temporada d’hivern, 28.055 viatgers van utilitzar l’aeroport lleidatà per als seus viatges, dels quals 26.367 van correspondre a aquest turoperador britànic. •••

Els primers vols amb esquiadors britànics van aterrar el 23 de desembre. © ACN


Gener de 2013 • Benestar Social

• Signatura de convenis per impulsar programes en l’àmbit social, sanitari i empresarial

• Milers d’infants i d’adults reben Ses Majestats pels carrers de la ciutat

Lleida té 500 voluntaris joves i sèniors

Premis del concurs de dibuix dels Reis

Acte de commemoració del Dia Internacional del Voluntariat. © H.S.

Guanyadors dels concursos dels Reis. © H. S.

L’Ajuntament de Lleida va commemorar el passat 5 de desembre el Dia In-ternacional del Voluntariat amb un acte de reconeixe-ment als voluntaris joves i sèniors municipals i amb la signatura de convenis

de col•laboració per impul-sar-ne programes en l’àm-bit social, de la sanitat i em-presarial.

La Paeria disposa de dues borses de voluntaris, una de joves amb 367 inscrits i una

altra de sèniors amb 141. En total, més de 500 partici-pants (a primers de desem-bre del 2012), que formen part dels més de 4.000 que hi ha a la demarcació de Lleida.

L’Ajuntament commemora el Dia Internacional del Voluntariat, en què es van distingir diferents entitats

En l’homenatge van participar representants d’aquests dos grups i també persones que n’han rebut el suport. La jornada es va acabar amb un acte a la Pa-eria en què es van distingir diferents entitats de volun-

tariat de la ciutat, Càritas Di-ocesana, Arrels Sant Ignasi, Adra, Lleida Solidària, Esclat i Creu Roja.

A més, es van signar tres convenis amb la Federació Catalana del Voluntariat Social, amb els Sèniors Es-panyols per a la Coopera-ció Tècnica (SECOT) i amb les Facultats de Medicina i Infermeria per impulsar nous programes de volun-tariat amb els seus membres. L’objectiu del conveni amb SECOT és que l’entitat doni suport a les noves iniciatives empresarials i al teixit de pi-mes del seu entorn, a les em-preses dels diferents vivers d’empreses i a les ONG i as-sociacions d’iniciativa social amb les què la Paeria treballi i col•labori. •••

Educació i Infància

Una desena d’infants van rebre els premis del dotzè concurs de dibuix dels Reis Mags. En aquesta edició s’han rebut 189 dibuixos i hi han par-ticipat l’Hospital infantil i juvenil de Santa Maria, l’Escola Països Catalans, l’Escola del Segrià i el Col·legi Arabell.Joel Fusté, de l’Escola Països Cata-lans, i Jely Mariana Janac, del Col•legi Arabell, s’han endut el premi Màrius

Carretero. El premi Escola Ermen-gol ha estat per a Lania Melero, del Col•legi Arabell, mentre que Iker Ra-mos, de l’Hospital infantil i juvenil de Santa Maria, ha guanyat el premi Víctor Pérez Pallarés. Pel que fa al con-curs literari, els guanyadors han estat Ariadna Pujol (Escola Joc de la Bola), Laura Ortiz (Escola Ciutat Jardí) i Pau Nikita (Hospital de Santa Maria). •••

• L’alcalde de Lleida participa en una jornada de debat sobre la societat de LleidaReunió de professionals d’atenció social

Va comptar amb més de cent inscrits. © Paeria

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va reunir amb més d’un centenar de pro-fessionals d’atenció social de la Regi-doria de Benestar Social de la Paeria, que van participar durant tot un mati en una jornada de debat sobre el con-text social de Lleida.

La jornada va tenir com a objectiu, d’una banda, analitzar les línies estra-

tègiques d’actuació local en matèria de serveis socials per a l’any 2013 i, de l’altra, aprofundir en una visió global de la situació social a Lleida, generant idees i noves propostes d’actuació. Aquesta jornada ha de permetre als professionals l’anàlisi, la reflexió co-muna i l’elaboració de propostes que millorin la qualitat del sistema i de la praxis professional. •••


Educació i Infància • Gener de 2013

• La Guàrdia Urbana imparteix xerrades als alumnes de primària i secundàriaEls escolars aprenen educació viària

Una de les xerrade informatives a alumnes de 10 anys. © Educació i Infància

La Guàrdia Urbana està desenvolu-pant amb un gran èxit de participació el seu projecte d’educació viària per a escolars de primària i de secundària. Durant aquest trimestre, els agents imparteixen les xerrades als alumnes de 5è de primària. En aquesta activi-

tat s’han inscrit 28 escoles de Lleida ciutat i hi participen un total de 1.116 escolars de 10 anys. Aquest projec-te té la col•laboració de la Regido-ria d’Educació i Infància i forma part del programa educatiu “Educació a l’abast”.

Per al desenvolupament de l’acti-vitat els alumnes tenen el suport d’un dossier didàctic, per mitjà del qual treballen i interioritzen de manera motivadora i pràctica conceptes fona-mentals per comportar-se de manera cívica i per a la seva pròpia seguretat, com a vianant i com a conductor de bicicleta. Els objectius són la preven-ció d’accidents i vetllar per la segure-tat dels infants.

La Guàrdia Urbana també ha orga-nitzat durant aquest curs xerrades per als alumnes de 1r de primària, amb la participació de 1.019 nens i nenes de 6 a 7 anys de les 29 escoles de Lleida que s’hi han inscrit. Aquesta activi-tat ha consistit a explicar i educar els alumnes en uns conceptes importants i bàsics, com la utilització del pas de vianants, l’ús del cinturó de seguretat i la importància de jugar en llocs habi-litats per als infants, com les places. •••


Opinió • Gener de 2013

Habitatges socials per als desnonats

la protecció als deutors hipotecaris que preveu la suspensió immediata i per un termini de dos anys dels desnonaments de les famílies que es trobin en una situa-ció d’especial risc d’exclusió. Aquest Reial Decret també inclou un mandat al Govern perquè impulsi la constitució d’un fons so-cial d’habitatges.

Al marge d’aquestes mesures, esdevé necessari abordar una reforma més en profunditat del marc jurídic de tractament a les persones físiques en situació de so-breendeutament, i, en particular, analitzar millores sobre els mecanismes d’execució hipotecària, i és en aquest moment quan es requereix una intervenció pública imme-

diata que pal·lii les circumstàncies de major gravetat social que s’estan produint. Din-tre d’aquestes mesures, resulta necessària la flexibilització de les condicions d’accés als habitatges socials en règim de lloguer per a aquelles persones que han perdut la seva llar. Per aquests motius hem presentat una proposta demanant d’una banda al Govern de l’Estat que adopti les mesures necessàries per modificar els mecanismes d’execució hipotecària, i de l’altra es dema-na, tant al Govern de la Generalitat com a l’Ajuntament de Lleida, que flexibilitzin els requisits actualment existents d’accés a habitatges socials de caràcter públic en règim de lloguer, revisant els requisits de caràcter econòmic perquè qualsevol per-sona o família en risc d’exclusió social pu-gui accedir a un habitatge social, adaptant els contractes d’arrendaments a rendes assumibles d’acord amb els ingressos que percebin perquè cap família no s’hagi de quedar sense un habitatge per no disposar d’ingressos suficients. •••

Joan Vilella

Un dels efectes més greus de la crisi econòmica ha estat la pèrdua o el risc de pèrdua de l’habitatge habitual per part de moltes famílies. La situació d’atur i la pèrdua o el risc de pèrdua de l’habitatge habitual posen en un greu risc d’exclusió social milers de ciutadans. Per evitar-ho, el Govern de l’Estat va aprovar un Reial De-cret Llei de mesures urgents per reforçar

És necessari flexibilitzar les condicions d’accés als habitatges socials en règim de lloguer

Projecte Gent gran i cooperació veïns del món-FAVLL

El grup de gent gran voluntària de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida, implicada en els projectes d’acció social, sensibilització i coopera-ció per al desenvolupament de l’entitat, han pogut compartir una brigada de cooperació al Senegal, dins el projecte Gent gran i cooperació per al desenvo-

GlòriaFerrerPérez

lupament. Això els ha permès conèixer de primera mà la realitat del Senegal i conviure amb la seva població, compar-tir els seus costums, conèixer els serveis que hi ha a la regió, els projectes que s’hi duen a terme… Al cap i a la fi, fer una anàlisi acurada sobre el terreny a la po-blació d’Oussouye.

Viure aquesta experiència sobre el terreny ha estat un aprenentatge molt significatiu per a ells i elles. Des de la perspectiva transformadora, després de viure aquestes experiències s’han convertit en veritables agents de cons-cienciació i sensibilització en el seu en-torn proper, a la ciutat de Lleida.

Durant l’estada a Oussouye, s’han fet visites i trobades d’intercanvi amb els di-ferents professionals de serveis educa-tius, socials, sanitaris com ara l’orfenat, l’escola bressol, institut de formació professional, ajuntament, associacions esportives, hospital, etc. I, sobretot, s’ha pogut col•laborar de manera es-

pecífica donant suport a les persones pertanyents a l’associació de discapaci-tats físics d’Oussouye i s’han fet tasques al centre de formació polivalent per a grups vulnerables d’Oussouye, cons-truït per l’entitat amb la col•laboració de l’Ajuntament de Lleida.

En particular, s’han acabat d’agençar i equipar els diferents espais del centre, amb mobiliari, maquinària i utensilis necessaris i adequats, per tal de dur-hi a terme tallers diversos de costura i al-tres manualitats, la qual cosa augmen-tarà les possibilitats de generar ingres-sos propis, ser autosuficients i facilitar la reinserció econòmica i socioprofes-sional. A més, també s’ha concretat la construcció i l’arranjament de cadires de rodes d’algunes de les persones associades amb pocs recursos econò-mics. Finalment, s’ha condicionat i ges-tionat la posada en marxa d’una boti-ga al mercat, per facilitar la mobilitat de les dones i l’exposició de les seves creacions. •••


Gener de 2013 • Opinió

Més control sobre locals per evitar molèsties als veïns

El ple de l’Ajuntament de Lleida d’aquest darrer mes ha aprovat la mo-dificació de l’Ordenança reguladora dels establiments de pública concurrència, amb la qual es pretén ser més estrictes amb tots aquells establiments oberts al públic, especialment en tot allò que fa referència a sorolls, fum, olors o molès-ties al veïnat, com també en la regula-ció dels horaris de funcionament de les terrasses per tal de garantir el desenvo-lupament d’aquestes activitats però tot preservant el descans dels veïns.

Amb aquesta nova ordenança, a més d’endurir totes les qüestions relaciona-des amb la insonorització dels locals i l’extracció de fum, també es prohibeix expressament el funcionament de bars, pubs i prostíbuls en habitatges de tota la ciutat, de tal manera que s’introdueixen més garanties jurídiques per poder ac-tuar contra el funcionament irregular d’aquestes activitats en pisos. Així ma-teix, s’incorporen condicions més estric-tes per a l’obertura de centres de culte,

amb la qual cosa es limita la seva ubica-ció en edificis aïllats i en carrers amples, sempre que tinguin un aforament de més de 100 persones.

La nova normativa entra a regular, per primera vegada, els horaris de les terras-ses de bars i restaurants, de tal manera que a partir d’ara de dilluns a dijous han de tancar abans de les 00.00 h, i els di-vendres, dissabtes i vigílies poden obrir fins a les 1.30 h, a excepció d’aquelles que siguin en places i zones per a via-nants, que podran tancar quan ho faci l’establiment.

MartaCamps

ca concurrència, les característiques i les mesures tècniques de les quals han de disposar els locals, com també, la res-ta d’aspectes que s’hi regulen han de permetre evitar riscos d’inseguretat per aglomeracions de persones en determi-nats espais i alhora evitar molèsties als veïns, garantint el dret a la tranquil·litat, el descans i la protecció acústica i d’al-tres molèsties a tercers. Són drets de tots els ciutadans i les ciutadanes. •••

Per primera vegada es fixa un horari de tancament de les terrasses

La regulació de les distàncies i les condicions d’ubicació dels establiments respecte d’altres establiments de públi-

El pressupost del 2013 i la voluntat de pacte

No hi ha res més difícil que pactar amb aquell qui no posa voluntat a fer-ho. I per això el nostre vot contrari al pressupost del 2013, al qual ens ha obligat l’equip de govern per la seva falta de voluntat i uns comptes poc reals, amb informació parcial i encotillats per l’endeutament. El nostre grup municipal ha demostrat a bastament la seva voluntat pactista i d’assumir el desgast i les dificultats, in-ternes i externes, que això suposa en un consistori amb majoria absoluta. Vam dir que actuaríem així durant la constitució d’aquest mandat i ho hem demostrat amb fets aquest any i mig.

Però no ens podem estar d’advertir que els prop de 300 milions d’euros d’endeutament que directament, o in-directament per mitjà de les empreses públiques i els organismes dependents, arrossega la Paeria ens lliguen de mans i peus a l’hora d’albirar un pressupost alter-natiu.

Les nostres modestes esmenes, cons-cients de la greu situació pressupostària que pateix la Paeria, anaven encaminades a millorar la cohesió social, i en l’àmbit de la cultura, perquè les entitats de la ciutat no patissin les retallades lineals del 21% de la Paeria afegides a la que ja han patit amb l’augment de l’IVA per part del PP.

Crec que les esmenes que es fan des de l’oposició s’haurien d’aprovar o rebutjar pensant en si són en benefici de la ciuta-dania o no, i no prenent la decisió com a càstig a un grup polític per no opinar al cent per cent com l’equip de govern. Això no obstant, com que tenim molt clar des

JoanRamonZaballosCiU ha demostrat voluntat pactista, però no ens estarem de criticar quan toca, encara que rebutgin les nostres propostes de CiU que l’única cosa important aquí

són els ciutadans de Lleida i no les pica-baralles entre partits, la nostra voluntat de treballar per aquesta ciutat i els seus veïns continuarà intacta i amb ganes de col·laborar amb l’equip de govern, quan i com faci falta, davant el complicat 2013, en el qual hem d’evitar entre tots la fractu-ra social pels efectes de la crisi. •••


Agenda Cultural • Gener de 2013

Agenda

“SEQÜÈNCIES”, A L’ESPAI CAVALLERS Fins al 28 de febrer es pot veure a la galeria Espai Cavallers l’exposició col•lectiva “Se-qüències” amb obra original i obra gràfica dels artistes Pep Fajardo, Núria Guinovart, Xavier Gosé, Mercè Humedas, Pau Humedas, Gregorio Iglesias, Antonio López, Didier Lourenço, Javier Mariscal, Magí Puig, Perico Pastor, Gerard Rosés, Joaquín Ureña i Julio Vaquero. Els artistes, de prestigi reconegut, interpreten des de la seva perspectiva una seqüència repetitiva, sigui de temàtica, de temporalitat o de context. •••

Cañizares actua a l’Auditori

La programació de gener de l’Auditori Enric Grana-dos inclou l’actuació del grup mallorquí Antònia Font (divendres 18, a les 21.00 h), que presentarà el nou disc “Vostè és aquí”.

El diumenge 20, a les 19.00 h, el guitarrista fla-menc Juan Manuel Ca-ñizares, acompanyat de l’Orquestra Simfònica del Vallès, oferirà l’obra “Ca-ñizares: de Berlín a Aran-juez”. L’artista interpretarà “El amor brujo”, de Ma-nuel de Falla; “Catalonia”, d’Isaac Albéniz, i “Concier-to de Aranjuez”, de Joa-quín Rodrigo. Cañizares és guitarrista, músic i com-positor i ha guanyat guar-dons prestigiosos com ara el Premi Nacional de Guitarra o el Premi de la Música. Ha estat el primer i únic guitarrista flamenc convidat per l’Orquestra Filharmònica de Berlín, amb qui va interpretar el “Concierto de Aranjuez”, ha col·laborat durant 10 anys amb Paco de Lucía i ha compartit escenaris i gravacions amb grans ar-tistes com Enrique Moren-te, Camarón de la Isla, Ser-rat, Alejandro Sanz, etc.

El Quartet Teixidor pre-sentarà el divendres 25, a les 20.30 h, el disc “Celes-tino Vila de Forns. Música de Cambra”.

En el marc dels Moments musicals: Cicle de con-certs familiars, que orga-nitza l’Orfeó Lleidatà, el dissabte 26, a les 19.00 h, tindrà lloc el concert “Cordes grillades”, a cà-rrec del Quartet Brossa i La Botzina. •••

El Centre d’Art La Panera ofereix art per al mòbil

El Centre d’Art La Panera acull del 10 de gener al 24 de febrer l’exposició “Art Mòbil”. L’aplicació per a iPhone de La Panera disposa de l’apartat “Art Mòbil”, que inclou una peça exclusiva creada per a aquest suport. Es tracta, doncs, de peces pensades expres-sament per utilitzar un iPhone com a suport, una nova proposta de La Panera amb la qual es convida diferents artistes a elaborar una obra per a aquest suport tecnològic. L’objectiu és oferir un art mòbil per al mòbil, obres que l’espectador es pugui endur vagi on vagi. A la vegada, es pretén que l’espectador tingui l’oportunitat de descobrir noves creacions artístiques d’una manera diferent de l’habitual. En aquesta mostra es podran veure aquestes peces mitjançant diferents gravacions en vídeo.

“Ignacio Uriarte, Eternal labyrinth, 2011”. L’artista convida a interactuar amb la seva peça de manera que un es pot perdre en un laberint sense fi, recorrent-lo d’un extrem a l’altre. “Juan López, Glassgate, 2012”. Segueix la idea de l’exposició presentada a La Panera “A la derriba”, en què s’obrien els murs del centre i es podia veure què hi havia a l’exterior. En aquest cas, es pot “trencar” la pantalla de l’iPhone i veure què s’amaga dar-rere.“ Marina Núñez, Worlds inside, 2012”. Les imatges del món que l’usuari triï d’entre les seves fotografies es descompondran en les seves partícules integrants o es cons-truiran a partir d’elles. En aquesta aplicació es veurà com cada fragment del món —un retrat, un paisatge, un objecte, etc.— constitueix un micromón, una amalgama —de sobte inestable— de partícules microscòpiques que rememoren àtoms, molècules, cèl•lules, microorganismes, etc. •••


Exposició de Cazares al Cafè del Teatre

El Cafè del Teatre acollirà del 23 de gener al 24 de febrer l’exposició “Retro Spectiva”, de l’artista Caza-res, retrospectiva que comprèn obres del període 1995-2008. L’entrada a la mostra és gratuïta.El dibuixant de còmics i dissenya-dor Josep Maria Cazares va publi-car les seves primeres vinyetes al Callejón i posteriorment va publi-car a la revista “El Víbora” i els dia-ris “Segre” i “Nou Diari”. En el camp de la i·lustració ha treballat per a l’Editorial Planeta, Mamagraf, Man, Jazzology i La Confidencial. Ha im-partit cursos de còmic i il·lustració i ha participat en més de quaran-ta exposicions col·lectives i indi-viduals. És autor de tres àlbums còmics (“El secret de la diadema”, “Memòria d’un estiu” i “La caiguda de Lleida, 300 anys”) i ha publicat la novel·la gràfica “El Nord”. •••

TEATRERepresentacions a l’Escorxador. La programació de gener del Teatre Municipal de l’Escorxador és la següent: - Dissabte 19, a les 18.00 h. Teatre familiar. “El patufet valent”, amb Talia Teatre.- Dijous 24, a les 21.00 h. “Sé de un lugar”, amb Prisamata. Premi Butaca Millor Espectacle Petit Format 2012. - Dissabte 26, a les 18.00 h. Teatre familiar. “”El vestit nou”, amb Xip Xap.- Diumenge 27, a les 12.00 h. Teatre familiar. “”El vestit nou”, amb Xip Xap. •••

LLIBRE I ART AL MORERAA la sala d’exposicions temporals del Museu d’Art Jaume Morera es pot veure del 17 de gener al 10 de març la mostra “Passant pàgina. El llibre com a territori d’art”. És una exposi-ció d’art contemporani feta de llibres que s’articula al voltant del llibre com a manera d’expressió artística, que actualment manté una important vigència entre artistes i creadors grà-fics contemporanis.

En aquesta mostra el visitant pot conèixer l’evolució de les arts visuals contemporànies a partir de tota mena de llibres d’artista, una inte-ressant selecció d’obres de creadors com Jean Dubuffet, Antoni Tàpies, Sol Lewit, Joan Brossa, Miralda, Mi-quel Barceló, Jaume Plensa, Carlos

Pazos, Perejaume, Javier Peñafiel o Jordi Mitjà, entre molts d’altres. L’exposició també reuneix obres paradigmàtiques de la producció d’aquesta última dècada, especial-ment dels darrers cinc anys, i inclou referències claus a obres fetes entre els anys 1960 i 1970.

El llibre d’artista és una obra d’art. Sorgeix com a manera d’expressió plàstica a la segona meitat del segle XX, moment en què els artistes més avantguardistes decideixen servir-se del llibre, que paradoxalment és un format literari molt tradicional, com a instrument per a la seva ruptura amb l’art anterior. És un fenomen concen-trat a Barcelona i a Catalunya, però amb connexions amb ciutats com Londres, Brussel·les i Berlín. •••

Agenda Cultural • Gener de 2013

Gener de 2013 • Agenda Cultural


GUIA D’ACTIVITATS PER A GENT GRAN

A la pàgina web www.paeria.cat es pot descarregar la Guia d’activitats per a la gent gran, que conté diferents ac-tivitats físiques, prevenció i salut, noves tecnologies i temps lliure. La programació combina l’aprenentatge amb l’entreteniment i la diversió i es du a terme a les llars i als centres cívics de Lleida. Les activitats estan distribuïdes per diferents àmbits que inclouen l’activitat física (tai-txí, aquagym, gimnàstica), prevenció i salut (memòria activa), activitats gent 3.0 (noves tecnologies, grans lectors, activalament i envelliment actiu) i temps lliure (parlem de cine-ma, taller de creació literària, matins a La Panera, corals i rondalles, teatre i idiomes). Entre les novetats del programa d’enguany destaca l’estructuració dels cursos en dos trimestres. Pel que fa al 2013, la durada de les sessions és de febrer a abril. Les persones que vulguin iniciar els tràmits d’inscripció als cursos han d’anar a l’OMAC en horari de 8.30 a 19.00 h. El programa és disponible a les diferents llars de la ciutat, als centres cívics, als centres de serveis so-cials i a l’OMAC. També es pot demanar a www.paeria.cat/tramits. D’altra banda, si teniu alguna activitat pensada, feu arribar la informació a l’Àrea de Gent Gran de l’Ajuntament (rambla de Ferran, 13, 5a planta, telèfon 973 70 03 49). •••

Pacte Social per a la Ciutadania • Gener de 2013

La solució neoliberal és la fi del model social

Les solucions adoptades fins al moment condueixenirremissiblement a l’empobriment general, econòmic, social i cultural

Entrem en el cinquè any de crisi econòmica. Els es-tralls causats a la vida or-dinària de les persones són prou coneguts, i soferts, per tothom. Les causes que ens hi han dut, també. Els res-ponsables del desastre, en-cara que amagats darrere de l’espessa cortina dels inte-ressos d’estat, no s’escapen de la identificació general. I, finalment, les solucions per sortir del laberint depres-siu per on deambula sense horitzó la societat en què vivim van desfilant-se cada divendres com un rosari pe-nitencial.

Els fets se succeeixen a tal velocitat que no hi ha res-pir per assossegar-nos-hi i pensar-hi un moment. Just hi ha temps per entomar-ho tot tal com raja i continuar pedalant per no caure de la muntanya russa cap a l’ex-clusió i la misèria. Aprofitant la retallada del pressupost nadalenc, de ben segur que ens quedarà alguna estona lliure per reflexionar-hi.

Les causes de la crisi econòmica són la mateixa naturalesa del sistema ca-

pitalista, versió neoliberal, i per aquest motiu han saltat del camp econòmic al po-lític i social. Tenim, doncs,

un problema sistèmic i la sortida de la crisi passa ine-ludiblement per una refor-ma del sistema i no pas per solucions exclusivament econòmiques.

No serà possible la refor-ma del sistema sense una identificació clara de les conductes, delictives o in-competents, que han pro-vocat el desastre, dels seus actors i de la imputació de les responsabilitats corres-ponents.

Les solucions adoptades fins al moment, basades en una teràpia d’aprimament dels drets laborals i socials, condueixen irremissible-ment a l’empobriment ge-

neral, econòmic, social i cul-tural, i porten cap al precipici la cohesió i la pau social.

El Govern del Partit Po-pular vol aprofitar aquesta situació, la gènesi de la qual coneix de primera mà (els casos de corrupció directa i indirecta que l’envolten són prou eloqüents), per liqui-dar d’una tacada el model social, territorial i cultural de l’Estat espanyol.

Des de l’inici de la crisi, CCOO defensem alternati-ves que permetin sortir-ne, amb polítiques i sacrificis compartits, i paral·lelament establir les bases per a una societat del futur més justa i més democràtica. El debat no ha de quedar segrestat a mans d’unes suposades elits d’experts en la matèria, sinó que ha de ser un debat am-pli i a tots els nivells, perquè ens hi juguem el futur, i el nostre futur ens pertany.

Us desitgem que, malgrat les dificultats, hagueu pas-sat un bon Nadal, i que un dels propòsits per a aquest any nou sigui invertir una estona en la reflexió de tot plegat. •••


Desembre de 2012 • Urbanisme

La Paeria Número 241

Documents

Transcript of La Paeria Número 241